Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82309 | Barraca de Pedra Seca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-22-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Ha estat objecte de restauració. | Barraca de pedra seca de planta circular irregular i de poc més de 2 metres d'alçada total. Té la coberta feta a base d'una falsa cúpula. Disposa d'una obertura d'accés orientada cap a l'est/sud-est, amb una llinda monolítica plana reforçada per un arc de descarrega fet amb llosetes col·locades al rastell. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-188 | Muntanya del Cargol | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5532000,1.6721200 | 389261 | 4601022 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82309-foto-08165-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82309-foto-08165-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82309-foto-08165-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4068 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra. Fotografia 2, amb l'aspecte de la barraca l'any 1993, abans de la seva restauració: IPA.-És la única barraca de pedra seca de la Pobla de Claramunt que apareix catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA-6711). | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82310 | Barraca de Pedra Seca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-23-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | estat restaurada. | Barraca de pedra seca de planta circular amb la paret del costat oest redreçada per tal d'adaptar-se a la linealitat d'un marge sobre el qual es recolza. Té la coberta feta a base d'una falsa cúpula . L'obertura d'accés està orientada cap al nord-est i té una llinda monolítica. Disposa d'un armariet encastat a la paret. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-189 | Baixada del Castell | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5545500,1.6727800 | 389318 | 4601171 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 264 (autor: Robert Badias).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82311 | Barraca de Pedra Seca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-24-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té el sostre parcialment enderrocat. | Barraca de pedra seca de planta circular amb la coberta feta a base d'una falsa cúpula actualment enderrocada. Té l'obertura d'accés oberta mirant en direcció sud-oest i en esbiaix respecte els murs; disposa d'una llinda plana monolítica i grans blocs als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-190 | Les Socarrades | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5600500,1.6714000 | 389213 | 4601783 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82311-foto-08165-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82311-foto-08165-190-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4070 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82312 | Barraca de Pedra Seca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-25-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | La part central de la cúpula està enderrocada. | Barraca de pedra seca de planta totalment irregular, amb tendència quadrangular, i coberta a base d'una falsa cúpula. Aquesta construcció presenta la característica d'estar totalment recolzada i adaptada a la paret de pedra d'una antiga feixa de conreu. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud que disposa d'una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra sense desbastar als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular o quadrangular, tot i que la irregularitat en el cas d'aquesta construcció es pot considerar una excepció deguda a la seva adaptació al banca al que la barraca està perfectament integrada a nivell paissatgístic. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-191 | Els Plans d'Arau | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5642100,1.6717700 | 389251 | 4602245 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14805 (autor: Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82313 | Barraca de Pedra Seca 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-26-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té tota la meitat superior perduda. | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb el sostre i la part superior de les parets perduts. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud. Es recolza en un petit pendent entre dos camps agrícoles que es troben just al costat del polígon industrial dels Plans d'Arau. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-192 | Els Plans d'Arau | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5693800,1.6623400 | 388473 | 4602831 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82313-foto-08165-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82313-foto-08165-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82313-foto-08165-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 9678 (Joan Trius).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82314 | Barraca de Pedra Seca 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-27-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Parcialment enderrocada. | Barraca de pedra seca de planta circular, en molt mal estat i parcialment enderrocada, encara que en secció és possible apreciar la coberta feta a base d'una falsa cúpula. L'estructura es troba parcialment adossada a un marge. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-193 | Els Plans d'Arau | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5714200,1.6642900 | 388639 | 4603055 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82314-foto-08165-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82314-foto-08165-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82314-foto-08165-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 17758 (Albert Giralt).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82315 | Barraca de Pedra Seca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-28-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té la coberta enfonsada. | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta feta a base d'una falsa cúpula parcialment enderrocada. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud i està conformada per una llinda plana monolítica i grans blocs de pedra als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-194 | Els Mollons/Les Planes | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5737600,1.6845600 | 390333 | 4603289 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82315-foto-08165-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82315-foto-08165-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82315-foto-08165-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 8579 (Toni Brugués).-FOTOGRAFIES 1 i 2: Assumpta Tardà Serra; fotografia 3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82316 | Barraca de Pedra Seca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-29-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té un lleuger enderroc a la paret frontal. | Barraca de pedra seca de planta circular i coberta feta a base d'una falsa cúpula. L'estructura es troba adossada a un antic bancal, en un paisatge rocós. L'obertura d'accés està orientada al sud-oest i està configurada per un arc rebaixat fet amb llosetes col·locades al rastell. Disposa d'una fornícula a l'interior, d'una espitllera i d'un foc a terra amb xemeneia que transcorre per l'interior de la paret de pedra. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-195 | Torrent de Fresell | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5677800,1.6866600 | 390498 | 4602622 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14603 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82317 | Barraca de Pedra Seca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-30-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca i de planta circular, amb coberta feta a base d'una falsa cúpula. Presenta la paret del costat oest redreçada per tal d'adaptar-se a la linealitat d'un marge sobre el qual es recolza parcialment. L'obertura d'accés, eixamplada pel que fa al seu costat septentrional, es troba orientada cap a l'est i està conformada per una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-196 | Les Forques | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5660600,1.6858300 | 390426 | 4602432 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14604 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82318 | Barraca de Pedra Seca 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-31-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Dolent: Part de la estructura està enderrocada. | Barraca de pedra seca de planta rectangular, coberta a base d'una volta de canó i parcialment adossada a un marge. Malauradament, la meitat davantera de l'estructura està enderrocada; allà era on tenia la porta, orientada mirant cap a l'est. A l'interior de la part posterior de la barraca s'hi localitza un banc corregut. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-197 | Les Forques | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5653600,1.6841500 | 390285 | 4602356 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82318-foto-08165-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82318-foto-08165-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82318-foto-08165-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14602 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82319 | Barraca de Pedra Seca 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-32-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular amb tendència a l'el·lipse i coberta formada per una falsa cúpula, amb lliris plantats a la superfície exterior. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud, amb una llinda monolítica plana força gruixuda. Presenta un contrafort al pany de paret del costat oriental. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-198 | Les Forques | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5638000,1.6814400 | 390056 | 4602187 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82319-foto-08165-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82319-foto-08165-198-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4066 (Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82320 | Barraca de Pedra Seca 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-33-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta a base d'una falsa cúpula. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud i conformada per una doble llinda amb dos grans lloses successives. S'adossa a un bancal pel seu costat occidental. Disposa d'una fornícula. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-199 | Les Forques | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5625600,1.6783400 | 389796 | 4602053 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82320-foto-08165-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82320-foto-08165-199-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4067 (Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82321 | Barraca de Pedra Seca 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-34-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular amb una lleugera tendència el·líptica i amb la coberta feta a base d'una falsa cúpula. L'obertura d'accés està descentrada i orientada cap al sud, amb una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Presenta un contrafort al costat occidental. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-200 | Les Forques/ Les Comes | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5612100,1.6811800 | 390030 | 4601899 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82321-foto-08165-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82321-foto-08165-200-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4065 (Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82322 | Barraca de Pedra Seca 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-35-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té part de la cúpula enfonsada. | Barraca de pedra seca de planta circular i amb la coberta feta a base d'una falsa cúpula, avui parcialment enfonsada. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud i disposa d'una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra sense treballar als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-201 | La Coma de Sòria | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5585500,1.6819900 | 390093 | 4601603 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82322-foto-08165-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82322-foto-08165-201-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14605 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIA 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82323 | Barraca de Pedra Seca 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-36-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Petita barraca de pedra seca de planta circular amb tendència el·líptica i amb coberta feta a base d'una falsa cúpula. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud i està conformada per una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Disposa d'un contrafort a la part posterior i un paravent també de pedra seca que arrenca de la paret occidental de la barraca Té un cocó i a uns metres de distància de la part posterior es localitza una cisterna. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-202 | Turó de la Creu d'en Marbres/ GR-172 | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5638600,1.6916800 | 390910 | 4602180 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14606 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIA 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82232 | Imatge de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-procopi | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 119-122. | XX | Va ser restaurada fa uns pocs anys. | A l'entrada de la Sala de Plens de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt s'emplaça una imatge eqüestre de fusta policromada d'uns 40 cm d'alçada: El sant aixeca una espasa amb una mà i subjecta les regnes del cavall amb l'altra, i crida l'atenció les petites proporcions del cavall respecte a la figura humana. No existeix un estudi de la peça que en determini la seva cronologia, que estilísticament es pot moure als voltants del segle XVIII o potser ja XIX, coincidint amb el moment àlgid del culte a aquest sant a la Pobla de Claramunt. Durant els anys 60-70 del segle XX es van fer varies còpies d'aquesta imatge, les quals es troben avui distribuïdes per cases particulars del poble. | 08165-111 | Avinguda Catalunya, 16 | Una relíquia de Sant Procopi, patrici romà, procedent de les catacumbes cristianes de Roma arribà per primer cop a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII junt amb la seva ‘autèntica' o document oficial d'autentificació. L'arribada tingué un efecte devocional immediat i Procopi passà a ser el compatró de la parròquia de la Pobla. La capelleta caminera de la Pobla coneguda amb el nom de Pedró de Sant Procopi, està sota el seu patronatge. Ròmul Gavarró va cedir aquesta imatge a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt l'any 2006 (Butlletí Municipal, abril-maig 2006, p. 7), la qual a la seva vegada provenia de la família Talavera de Capellades (però originària de la Pobla) que l'havia custodiada al seu domicili des de l'any 1936. Amb posterioritat a la Guerra Civil, la imatge la van adquirir dos restauradors de mobles de la Pobla de Claramunt, i al trencar-se aquesta societat la talla de fusta va quedar en mans del soci Jaume Gavarró, germà del donant Ròmul Gavarró. Durant 2006, aprofitant la cessió a l'Ajuntament, la imatge va ser restaurada i se li va aplicar tractament preventiu contra els corcs, així com aglutinant per conservar la seva policromia original. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-2.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 116|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82247 | Col·lecció de Documents Medievals a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-documents-medievals-a-larxiu-municipal | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 40-42. -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2002): 'L'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt, vuit anys després del seu retrobament', La Veu de l'Anoia, 13 de setembre, p. 20. | XIV-XV | Aquests documents baixmedievals es trobaven originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment es troben dipositats a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un corpus compost per 5 documents que ordenats cronològicament són els següents: 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). | 08165-126 | Avinguda Catalunya, 16 | Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original custodiat a la rectoria del poble. Sortosament, van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que existia la convicció que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells se n'havia fet pasta de paper. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 82198 | Barraca-amagatall de Mossèn Pere Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amagatall-de-mossen-pere-bosch | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 54- 135-138. | XIX-XX | La construcció està abandonada i no té cap manteniment. | Tot iniciant la baixada des de l'esperó superior sud-est de turó de Sant Andreu, molt a prop de les restes de la capella homònima, s'emplaça una petita barraca de planta quadrangular, feta de tàpia i fusta i amb coberta a una sola aigua. Té una sola obertura adintellada amb un tauló de fusta i sense porta. Actualment els matolls ja n'amaguen la part posterior. Segons la tradició popular i els dietaris del propi mossèn Pere Bosch, en aquesta barraca s'hi amagà l'eclesiàstic durant els inicis de la Guerra Civil per tal d'evitar ser represaliat. Sense que posseeixi cap element artístic mínimament rellevant, el seu valor és exclusivament patrimonial i simbòlic, atesa la importància de la figura de mossèn Pere Bosch per a la Història de Pobla de Claramunt. | 08165-77 | Turó de Sant Andreu | Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquesta barraca s'hi va amagar durant tres dies el carismàtic i popular mossèn Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, atès el perill que durant un temps van córrer els religiosos. Els tres primers dies que es va refugiar fugint dels efectes colaterals de la guerra, el mateix mossèn explicava que durant el dia s'estava a la barraca del bosc (propietat de Can Pujol), des d'on podia observar si hi havia perill a baix al poble, mentre que de nit baixava a dormir a la masia. Essent el mossèn a Can Pujol, finalment els elements descontrolats va prendre foc a la parròquia. Pere Bosch i Ferran (1888-1945), rector de la Pobla des de finals de 1923 a 1940 -amb l'interval de la guerra civil-, fou l'autor de la ‘Monografia del Castell i la Pobla de Claramunt', un document inèdit però que constitueix el primer intent modern d'escriure una obra sistemàtica i rigorosa sobre la història de la Pobla de Claramunt amb l'Arxiu Parroquial com a base documental. | 41.5512200,1.6732400 | 389351 | 4600800 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82198-foto-08165-77-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82177 | La Creu dels Divuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dels-divuit | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 66. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=28&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5948 -http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/la-creu-dels-divuit/ | XX | Té afectacions diverses per vandalisme i falta de manteniment. | La coneguda com Creu dels Divuit és un monument commemoratiu de caràcter funerari fet a base de blocs i peces escultòriques de pedra. Sobre un gran basament quadrat, esgraonat i flanquejat per dues pilastres baixes, s'alça una segona base esgraonada més petita, sobre de la qual un bloc quadrat amb una gran creu monolítica a sobre, al creuament de la qual s'hi ha esculpit un crismó simplificat. La creu és de secció quadrada i es va fent lleugerament més estreta a mesura que guanya alçada. A la part posterior de l'estructura s'ubica una paret amb tres fornícules i tres plaques, en cadascuna de les quals hi ha els noms de 6 de les persones afusellades, fins a completar el total de 18; aquestes plaques es troben actualment tretes del seu lloc original i disperses pel voltant del monument, el qual es troba rodejat i afectat per la vegetació i la manca de manteniment. Fins fa uns anys, es podia llegir la següent inscripció a la part baixa de la creu: 'Igualada, Caidos por Dios y por España, Presentes'. Però tal volta degut al rerefons ideològic que se li va insuflar al monument, en els últims temps la inscripció ha sofert una 'damnatio memoriae' que actualment la fa pràcticament il·legible. | 08165-56 | Plans d'Arau | Aquesta creu commemorativa fou construïda just acabada la Guerra Civil en memòria dels 18 igualadins afusellats el 17 de setembre de l'any 1936 a la tàpia del cementiri de la Pobla de Claramunt en represàlia a la notícia (que finalment resultà ser falsa) de la mort de Joaquim Maurín, secretari general dels POUM, a mans dels insurgents. Per tant, aquest succés s'emmarca en un ambient de caos social i arbitrarietat que va caracteritzar la Guerra Civil Española, sobre tot als seus inicis. Segons testimonis de l'època, durant l'execució es van sentir més de cent trets des de la Pobla de Claramunt. | 41.5641900,1.6701300 | 389114 | 4602244 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82177-foto-08165-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82255 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-2 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 79-81. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000): Actuacions dels grups del Teatre Jardí, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 149-151. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994): 'Cinquantenari de la cavalcada dels Reis (1944-1994) a La Pobla de Claramunt', Igualada, periòdic de l'Anoia, 5 de gener. -RIBA GABARRÓ, Josep (2017): 'Setanta-tres anys de la cavalcada de Reis', Butlletí Municipal, gener 2017, p. 18. | XX-XI | El dia 5 de gener al capvespre, com a altres molts municipis de la comarca i de Catalunya, se celebra la tradicional Cavalcada de Reis, que recorre els principals carrers de la localitat. És costum pròpia d'aquesta cavalcada de la Pobla aturar-se a l'església parroquial de Santa Maria per tal d'adorar el Nen Jesús. Durant la cavalcada de 2019, els Tres Reis van aparèixer acompanyats del pregoner reial, una seixantena de patges i un àngel, repartint un total de 230 paquets. El pregoner reial i la seva comitiva, com és costum, va arribar en tren a l'estació, on la mainada els esperava amb els típics fanalets. Des d'allà va començar la cavalcada tot passant per l'Avinguda Gumersind Bisbal, carrers García Lorca, Soldevila, Pare Anton Soteras i Avinguda Catalunya; el final del recorregut fou al costat de l'Ajuntament. A continuació els tres reis i el pregoner es van dirigir a adorar el Nen Jesús a l'església parroquial i després foren rebuts per l'alcalde al consistori, on des del balcó van adreçar unes paraules al públic assistent. | 08165-134 | Nucli urbà de la Pobla de Claramunt | La tradicional Cavalcada de Reis de La Pobla de Claramunt es va iniciar l'any 1944 de la mà del grup artístic Quadre Escènic, el qual el Nadal de l'any anterior havia recaptat fons per a tal fi mitjançant una representació teatral. El promotor de la primera cavalcada fou Antoni Sabaté i Aguilera (1911-1986) i estava composta per cavalls, carrosses i patges (tant nois com noies). L'herald de Ses Majestats i el seu pregoner ho fou durant molts anys Antoni Aguilera i Aguilera. En els anys cinquanta i seixanta hi varen haver algunes intermitències en la cavalcada, fruit de canvis generacionals, i el 1971 va quedar anul·lada degut a una nevada; precisament el 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps i amb posterioritat es van anar motoritzant les carrosses, tot i que excepcionalment l'any 1980 hi van retornar els cavalls. També des de 1966, el Patge Faruk ve des d'Igualada els dies previs a la cavalcada (per Nadal o per Cap d'Any) per tal de recollir les cartes dels infants de La Pobla de Claramunt. Actualment, és la Comissió de Reis, amb la col·laboració de l'Ajuntament, qui organitza aquesta festa tradicional. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1944 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Cavalcada de Reis cap els anys 40'-50'. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82256 | La Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera-1 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83-85. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002): 'Els diaris del segle XIX parlaven de la Fira de la Candelera', Butlletí Municipal, 14, p. 14. -http://anoiadiari.cat/societat/candelera-plora-fred-fora-candelera-riu-fred-viu/ -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-celebra-seva-festa-patronal-candelera-intensa-agenda-actes-avui/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Fira-de-la-Candelera-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XIV | Al voltant del nucli històric de la Pobla de Claramunt se celebra anualment i en ple hivern la festa de la Candelera, una data pròpia del calendari festiu català d'origen religiós que en el cas de la Pobla és també la festivitat de la seva patrona: la Mare de Déu de la Llet. Tradicionalment, els actes de la Candelera a la Pobla giren entorn la missa solemne entorn de la patrona i la celebració d'una fira, tot i que actualment, com passa a la majoria de poblacions catalanes, s'ha perdut la costum de fer la processó amb grans ciris encesos. Durant la festa de la Candelera, es realitza també un ritual consistent en il·luminar l'altar de la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla, amb la finalitat d'invocar-la per tal que augmenti el cabdal de la llet a les mares. A l'edició de 2019, celebrada el cap de setmana del 2 i 3 de febrer, el dia 2 al migdia es va fer una missa solemne cantada en honor a la patrona de la Pobla (Mare de Déu de la Llet) i la benedicció de candeles, mentre que la resta del dia es va dedicar a la inauguració d'una exposició col·lectiva d'artistes locals i a un espectacle infantil. El diumenge dia 3 es va celebrar el mercat d'artesania, on entre altres activitats el públic era rebut per la Vella Candelera, un personatge que explica històries i llegendes i lliura als assistents una espelma que protegeix del mal i concedeix desitjos al nou any que comença; es va poder observar com s'elaboren les espelmes o candeles purificadores (entorn de les quals gira la festa) amb canya de riu i per immersió, es va explicar el secret de moltes herbes remeieres i olis essencials (amb demostració inclosa d'elaboració d'oli essencial de romaní amb fassina), i entorn els safareigs públics es va recordar com es feia la bugada antigament. Durant aquesta jornada, es va procedir també a la il·luminació de l'altar de la Mare de Déu de la Llet. | 08165-135 | Nucli històric de la Pobla de Claramunt | La Candelera, una de les més significatives de l'any litúrgic marià, és el nom amb el que popularment és coneguda la festa de la Presentació del Senyor o presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i purificació de la Mare de Déu, segons la tradició jueva de benedicció de candeles de cera. Durant aquest ritual d'origen jueu, totes les dones que donaven a llum, 40 dies després del naixement de l'infant havien de presentar el fill al temple i procedir a realitzar un ritus de purificació consistent en oferir diverses ofrenes, la principal de les quals era una candela encesa. En la litúrgia cristiana, la costum va quedar limitada a un sol dia, i ja des de l'antiguitat va quedar establerta quaranta dies després del Nadal, és a dir, el 2 de febrer. De fet, a Catalunya i a altres parts del Mediterrani, durant la Candelera es desmunta el Pessebre i es dona per acabat el cicle nadalenc. La primera menció documentada de la celebració de la Candelera a la Pobla data de mitjan segle XIV. Antigament, a la Pobla era costum durant la Candelera que les mares oferissin un ciri encès i donessin el pit als seus fills davant la imatge de la Mere de Déu de la Llet durant l'acte d'il·luminar l'altar de la Verge. Algunes àvies de la Pobla (concretament una senyora nascuda l'any 1924) encara recorden haver escoltat a dir, essent unes criatures, com el dia de la Candelera les dones que havien estat mares durant l'any s'asseien als bancs de la primera fila amb els seus fills als braços durant la missa solemne, a mode de presentació dels infants a la Mare de Déu; en canvi, el mateix testimoni afirma que ni ella ni la seva mare, finada fa molts anys, recordaven haver vist el ritual d'alletar els infants davant de la imatge. | 41.5542100,1.6747600 | 389483 | 4601130 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82256-foto-08165-135-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El testimoni oral és de Soledat Riba i Trullas, nascuda el 18-04-1924. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82249 | Mapa Parcel·lari de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-parcellari-de-la-pobla-de-claramunt | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 22-44. | XIX | Aquest mapa parcel·lari, avui emmarcat i ubicat al vestíbul de la Sala de Plens de l'Ajuntament (tot i que tècnicament pertany al fons de l'Arxiu Municipal), és una representació topogràfica acurada sobre paper de les parcel·les existents a la Pobla de Claramunt a mitjan segle XIX. El seu títol complert és 'Población i límites del término jurisdiccional de La Pobla de Claramunt' i està signat a 16 de maig de 1854 per Fèlix Sallent. En ell hi apareixen dibuixades 581 parcel·les així com seccions cadastrals amb identificació nominal, usos del sòl, xarxa viària, hidrografia, nucli de població principal i nuclis dispersos; tot plegat amb la seva corresponent toponímia. Es tracta per tant del document històric més important i complert per entendre la configuració socio-econòmica i topogràfica de la Pobla de Claramunt durant la primera meitat del segle XIX. | 08165-128 | Avinguda Catalunya, 16 | La implantació́ de la contribució́ territorial l'any 1845 va donar lloc, durant la segona meitat del segle XIX, a la producció́ d'una ingent documentació́ fiscal de caràcter força divers. Així doncs, amb interessos eminentment fiscals, entre els anys 1849 i 1883 es van aixecar un total de 149 mapes parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona i tants altres a la resta del territori, amb un detall, cura descriptiva i exactitud com mai s'havien vist fins llavors. L'autor del plànol específic de la Pobla de Claramunt fou Fèlix Sallent, agrimensor, mestre d'obres i director de camins veïnals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1854 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fèlix Sallent | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82164 | Cal Jan Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-ramonet | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 24-25. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M05. | XVIII-XXI | Aquest mas es troba ubicat a la zona de la Boixera, a uns 200 metres de distància a occident del molí i ponts homònims, en una zona plana rodejada de camps de conreu al costat del riu Anoia, davant dels Plans d'Arau. Consta d'un gran cos quadrangular amb planta baixa i un o dos pisos (s'assenta en un petit pendent) i coberta a doble vessant, amb les façanes arrebossades que no deixen observar la tècnica constructiva dels murs de càrrega. Disposa de cossos annexos a totes les façanes menys a la principal, que està excepcionalment orientada al nord i té la porta d'accés adovellada i en arc de mig punt. | 08165-43 | Carretera C-244, PK 3 | No es disposa de notícies històriques publicades sobre aquest mas, que en tot cas podria haver estat construït entre els segles XVIII i XIX, segons es dedueix de la tipologia de l'estructura conservada. De fet pareix apareix referenciat al mapa parcel·lari de la Pobla de Claramunt de 1854, per tant la seva construcció ha de ser anterior. | 41.5622700,1.6681900 | 388949 | 4602034 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82164-foto-08165-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82164-foto-08165-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82242 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0 | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319. | XX | Es tracta d'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté el text titulat: 'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L'estructura compositiva s'emmarca dins d'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant). | 08165-121 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música) | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82128 | Santa Maria del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 13-16. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Santa Maria del Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 464-466. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): 'L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 211-215. -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, p. 44. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-150. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | X-XV | Les restes romàniques de la més primitiva parròquia de la Pobla de Claramunt i antiga capella castral es troben ubicades al sector sud de l'interior del recinte de la fortalesa, just al costat de l'accés al castell i a mig camí entre el sector jussà i el sobirà. Es tracta de les restes d'una església romànica de dimensions notables, de planta basilical amb tres absis separats per pilars cruciformes. Aquests absis apareixen decorats amb arcuacions cegues i amb lesenes o arcs llombards, i el central té tres finestres de doble esqueixada, mentre que només se'n va obrir una a l'absis lateral sud; les parets de l'absis lateral nord conserven poca alçada i el seu mal estat s'interpreta com a producte de l'enderroc dut a terme l'any 1463 a bona part de les estructures del castell. Les naus del temple tindrien cobertes amb volta de canó, avui perdudes, així com perdut està el campanar d'època romànica que apareix referenciat a varis documents medievals. L'obra general està feta de petits blocs tallats de travertí, seguint la tècnica pròpia d'aquestes construccions sacres catalanes medievals. Cap part de l'edifici presenta indicis d'haver tingut motius escultòrics. | 08165-7 | Castell de Claramunt | Nascuda a redós del Castell de Claramunt i com a capella castral del mateix (per tant ja existiria al segle X), fou la primera parròquia de La Pobla de Claramunt, amb la seva baronia alodial i territorial. Tot i que el castell es documenta per primer cop el 978, la seva església no ho apareix per primer cop a la documentació conservada fins uns anys més tard: l'any 990 com a beneficiària en un testament d'una peça de terra situada al comtat de Manresa. És al segle XI que es projecta el gran edifici romànic, part del qual ha arribat fins els nostres dies sota aquest estil artístic. El 1303 se li va construir una capella adossada amb entrada pròpia sota l'advocació de Santa Margarida, que encara es conserva íntegrament dempeus. El 1306, el bisbe de Barcelona i el seu capítol catedralici cediren el dret de presentació del rector de Claramunt al senyor del castell, el comte Ramon Folc VI de Cardona, amb la condició que l'església romangués dins del recinte fortificat. En una visita pastoral de l'any 1404 es menciona el mal estat de la nau de tramuntana, la qual tenia llavors la volta esquerdada, i esmenta la necessita de reparar el campanar (avui desaparegut); situació que el 1421, segons consta en una altra visita pastoral, continuava sense solucionar-se. L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, i el 1484 es van adequar els dos absis que encara quedaven dempeus i es va construir un mur de tancament al nord de l'església per tal de que continues funcionant com a edifici de culte, tot i que ja amb funcions litúrgiques menors, ja que la parròquia mai va tornar al castell. Diverses visites pastorals fetes durant el segle XVI testimonien la progressiva degradació de l'església, amb la desaparició de la major part dels ornaments i dels beneficis que s'hi havien fundat. Tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646, el 1567 ja s'havia beneït un nou cementiri al costat de la nova seu parroquial traslladada a la Trinitat, fet que comportà un abandonament progressiu de la necròpolis del castell. De fet, des de l'any 1606 l'església castral havia quedat en desús per al culte de manera definitiva, tot i que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es feia el 3 de maig (durant l'Aplec de la Santa Creu) des del pedró que fins el segle XIX hi va haver a la part superior del recinte jussà del pati del castell. Durant l'Edat Mitjana i bona part de l'Antic Règim la parròquia de Claramunt (recordem, primer ubicada al Castell i després traslladada al nucli urbà de la Pobla) arribà a tenir com a sufragànies varies esglésies i capelles de la comarca com Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre de Claramunt, Sant Salvador de Vilanova d'Espoia, Sant Martí de Carme, i Santa Bàrbara de la Font de la Reina de Capellades, les quals perdé progressivament amb l'abolició efectiva del feudalisme al segle XIX. L'any 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert part de l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal. | 41.5548500,1.6696200 | 389055 | 4601208 | 990 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'any 1983 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat va restaurar les cobertes dels absis i es va refer l'arc pre-absidial central, mentre que tres anys més tard, el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82179 | Antiga Capella de la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-santissima-trinitat | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 14-15. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 212 -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 20-21. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018b): 'Les obres a l'antiga Trinitat', Butlletí Municipal, març 2018, p. 15. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5895 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=37&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5903 | XIV-XVIII | D'aquesta capella gòtica que un dia també fou parròquia en queda principalment una edificació coneguda amb el nom de 'campanar vell', degudament senyalitzada amb una placa posada per l'ajuntament a la façana, així com l'actual edifici de la rectoria i part d'un altre edifici totalment dessacralitzat i avui sense ús, a l'interior del qual s'hi conserven mig camuflats per obres posteriors tota una sèrie d'arcs de diafragma que tot i ser antics ja no correspondrien a l'estructura gòtica original, sinó a una reforma posterior del segle XVII. La planta general de la capella correspondria a un edifici de nau única, amb creuer i campanar octogonal adossat en un dels costats de la capçalera i del qual se'n conserva encara parcialment la base. En un plànol de 1823 fet per al família Coca encara és possible veure dempeus aquest campanar. Dins i fora de la rectoria i en un espai de l'església parroquial s'hi conserven, ja fora del seu emplaçament original, un total de quatre claus de volta de l'antic edifici de la Santíssima Trinitat, una de les quals (amb tota probabilitat la més important de les quatre) porta la inscripció que indica l'any de construcció i revela l'autoria -el nom del mestre d'obres- de l'edifici sacre: 'En l'any de la nativitat del Nostre Senyor Déu MCCC LXXX en R. Muset de la Pobla de Claramunt feu fer aquesta capella a Joan de la Padroa que la obrà'; l'altra clau de volta s'hi ha esculpit el Pare Etern, el Cristi Crucificat i l'Esperit Sant, és a dir, la representació de la Santíssima Trinitat segons els cànons iconogràfics del gòtic. La tercera clau de volts està avui ubicada al carrer de les Tres Fonts, repenjada a la paret exterior de l'antiga capella i per tant també totalment fora del seu context arquitectònic. La quarta clau, amb l'anagrama JHS i una creu, es troba avui a l'edifici de la rectoria i porta la inscripció '1670'. La cinquena resta desapareguda, però a inicis del segle XX hauria estat un temps al pont de la palanca, segons testimonis orals d'un grup d'excursionistes. | 08165-58 | Carrer Major 17-19 / Carrer de les Tres Fonts | La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell de Claramunt l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793. El 1567 s'havia beneït un nou cementiri al costat de la capella de la Trinitat, ja amb funcions parroquials, tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646. Quan la Santíssima Trinitat va perdre les seves funcions litúrgiques a finals del segle XIX, l'edifici va passar a ser la rectoria de la parròquia. Durant molts decennis del segle XX hi ha hagut una botiga de comestibles en una de les parts de l'antic edifici que dona a la façana principal de l'actual església parroquial, i ja als inicis del mateix segle (1929) s'hi havia instal·lat una cooperativa de consum de la Societat Casino que es pot considerar l'antecedent de la botiga de queviures i autoservei que va romandre oberta en aquest local fins l'any 2017. Per altra banda, la part posterior de l'edifici denominada popularment ‘campanar vell' fou seu d'una botiga de mobles durant els anys 70'-80', i en la dovella del portal hi ha un capell i la data de 1759 inscrita. La resta de l'espai és encara dedicada a funcions de rectoria. El 30 de novembre de 2018 en Ple Extraordinari de l'Ajuntament es va aprovar un conveni de cessió amb el Bisbat de Vic per 25 anys, que obliga al consistori a realitzar-hi obres de rehabilitació i restauració en els propers anys (Butlletí Municipal, 90, p. 6). | 41.5546600,1.6746900 | 389478 | 4601181 | 1380 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan de la Padroa | IMATGE I: planta de la capella dibuixada l'any 1915 per l'Institut d'Estudis Catalans.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, les restes arquitectòniques d'aquesta antiga capella gòtica apareixen dividides en dues fitxes amb cap altre criteri que la funcionalitat actual dels espais (una de les fitxes es diu, senzillament, 'Rectoria') i considerant (erròniament) que es tracta de dos edificis diferents. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 82253 | Aplec de la Santa Creu o Aplec del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-santa-creu-o-aplec-del-castell | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 29-31. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 99-101. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 14, 15. -https://www.youtube.com/watch?v=dhc7YwrEoUE&feature=youtu.be -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Aplec-de-la-Santa-Creu.-La-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XIV-XIX | El dia 1 de maig se celebra el conegut popularment com a Aplec del Castell, encara que antigament, i fins abans de la instauració del franquisme, la festivitat se celebrava el dia 3 del mateix mes i era coneguda com Aplec de la Santa Creu. Així doncs, es tractaria d'un aplec d'origen religiós que consistia en la peregrinació des del poble fins a la fortalesa de Claramunt -fins inicis del segle XX seguint el recorregut del camí antic de ponent- i que girava entorn de la benedicció del terme i de les seves collites i on un dels protagonistes de la litúrgia era una imatge del Sant Crist (la Santa Creu) que hi havia hagut antigament al castell i que avui es troba en una casa de Marbella en qualitat de propietat d'uns aristòcrates descendents dels últims senyors del castell de Claramunt. Des del castell, el rector (o un prevere vingut d'un altre poble durant força temps, degut a la superstició de que si beneïa el mateix rector pobletà hi hauria pedregades) beneïa el terme des d'una mena d'altaret (el 'padró de beneir el terme', avui desaparegut) que hi havia instal·lat al pati de la part jussana del castell. Tot i que a l'actualitat es continua beneint el terme de manera testimonial des de l'exterior de la capella de Santa Margarida, amb el pas dels anys, l'aplec ha anat adquirint un to mes aviat festiu i força laic, tot i que es conservin elements religiosos originals com la celebració d'una missa entre els actes principals o la pròpia benedicció del terme. Antigament, segons testimoni de Miquel Brasó, era costum esmorzar i acudir a les parades dels clàssics tortells i aiguardent que s'instal·laven al clos del castell. Durant l'edició de 2019, el programa de l'aplec va incloure: esmorzar i arrossada popular, benedicció del terme i missa a la capella de Santa Margarida, enlairada de globus blancs a favor de la Pau, Ballada de sardanes, exposició, cercavila i animació medieval (al llarg de tot el matí), tir amb arc, i paella popular. Complementàriament, i per tercer any consecutiu, l'Agrupació Fotogràfica Castell de Claramunt va organitzar un concurs a Instagram sobre l'Aplec. | 08165-132 | Castell de Claramunt | Un dels actes centrals de l'aplec de la Santa Creu era la cerimònia de benedicció del terme (molt probablement d'origen medieval), de tal manera que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es duia a terme des del pedró a mode d'altar que, fins el segle XIX, hi va haver emplaçat a la part alta del recinte jussà del pati del castell, segons senyalen diversos plànols antics de la fortalesa. Aquest pedró de beneir el terme resta avui desaparegut, i ja mossèn Pere Bosch afirma l'any 1937 que no en quedava rastre, encara que avui pervisqui la memòria que l'acte religiós entorn aquest element tant singular protegia de les pedregades. Avui en dia, la benedicció del terme la realitza el rector des de dalt de la terrassa del castell, davant la capella de Santa Margarida, un cop s'ha acabat la missa que se celebra a la mateixa capella. També és mossèn Pere Bosch qui explica com s'intentà canviar el 3 de maig pel dia 1 i el poc èxit que va tenir aquesta iniciativa, que no es feu efectiva fins acabada la guerra civil, quan l'any 1950 es passà la festa al primer diumenge de maig per, posteriorment, el 1958, quedar definitivament fixada la data de l'aplec el dia 1 amb independència del dia de la setmana en què caigués. En una casa particular de la Pobla es conserva una imatge barroca de Santa Margarida que es puja al castell només el dia de l'Aplec. Des de fa uns pocs anys, s'associa l'Aplec del Castell o de la Santa Creu a la denominada ‘Pujada al Castell per Ponent' (és a dir, per l'antic camí avui en desús que connectava La Pobla amb el castell), de la que el 2019 se n'ha celebrat la XIa edició. | 41.5550800,1.6699000 | 389079 | 4601233 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82253-foto-08165-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82253-foto-08165-132-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Aplec del 2019. Fotografia de Josep Palà Ibàñez.IMATGE 2: Programa de l'Aplec del 2019. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82266 | Llegendes del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-35. | Es tracta de llegendes cada cop menys conegudes per les noves generacions. | La primera i més popular llegenda entorn d'aquest castell fa referència a l'ocupació sarraïna d'inicis de l'Edat Mitjana: els invasors s'havien fortificat al castell de 'Claromonte', però la població local es va conjurar per foragitar-los amb l'ajuda de sant Procopi, patró de la Pobla, qui organitzà un ramat de bens i els hi va lligar torxes a les banyes, tot llençant-los de nit muntanya amunt del castell. Els sarraïns, pensant que es tractava de l'embat d'un gran exercit cristià, varen emprendre la fugida Òbviament, el protagonisme de sant Procopi en l'acció delata l'anacronisme d'aquesta història i permet situar la llegenda en un moment que ha de ser posterior a finals del segle XVII -que és quan les relíquies de sant Procopi arribaren a la Pobla i se'l començà a venerar-. Ara bé, tampoc es pot excloure la possibilitat de que la llegenda fos més antiga i el protagonista fos un altre sant o la mateixa Verge de la Llet, que seria llavor substituït amb l'arribada de les relíquies de Procopi. La segona llegenda del castell fa referència a una imatge del Sant Crist feta d'or massís que roman amagada entre els murs de la fortalesa. Aquesta creença va fer que en moments del segle XIX i primera meitat del XX en que el castell va romandre totalment abandonat, joves de la Pobla pugessin al castell a colpejar les parets per trobar el llegendari tresor. | 08165-145 | Castell de Claramunt | Aquestes llegendes, de marcat caràcter popular i d'una tipologia i tòpics molt comuns (sarraïns i tresors) en aquelles poblacions catalanes que tenen restes de castells i fortificacions -encara que amb una base històrica marcada per la presència sarraïna-, van ser recollides l'any 1964 per Miquel Brasó Vaqués en la seva petita però valuosa monografia excursionista sobre la Pobla de Claramunt. | 41.5549700,1.6692700 | 389026 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82248 | Carta Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carta-pobla | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 47-48. | XIV | Aquesta carta de poblament baixmedieval es trobava originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment està dipositada a l'Arxiu Municipal 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un document en suport pergamí escrit per una cara, en llatí medieval, amb la fórmula i els termes de repoblament de la Pobla després de la gran riuada que el 1344 assolà la població. En la carta s'especifica que es cedeix 'un pati al camp d'en Jaume Coca', a l'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres, segons s'especifica en el mateix text. Li manca alguna part del text a la part central i als extrems superior i inferior, que no afecta la legibilitat general del document. | 08165-127 | Avinguda Catalunya, 16 | L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir aquesta carta pobla. Mossèn Josep Mas, arxiver de la Catedral de Barcelona, va ser el primer que publicà una traducció d'aquest document llatí al català a inicis del segle XX Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial -‘Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305)-, així com uns pocs documents medievals més -entre ells la ‘Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417)-, es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original i van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal, encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que es creia que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells s'havia fet pasta de paper. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1344 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82248-foto-08165-127-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu | 85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82235 | Col·lecció Paleontològica de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-lajuntament | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. | Es tracta de varis exemplars recollits al llarg dels anys per un particular a les costes i faldes del turó del Castell de Claramunt. Segons consta a la documentació municipal, es tracta d'un total de 2.115 peces paleontològiques i una sèrie de peces complementàries no comptabilitzades distribuïdes en 26 caixes (+ dues caixes addicionals pendents de lliurament) i dos estoigs. No existeix cap catalogació preliminar d'aquestes peces. Alguns pocs exemplars romanen exposats al Castell. | 08165-114 | Narcís Monturiol, s/n | Durant decennis, l'aflorament de fòssils a la zona descrita va ser constant i molts d'ells es trobaven ja despresos del sediment per efectes dels agents naturals i l'erosió. Antoni Escudé i Mellado els anà recol·lectant i guardant al mateix castell, fins que el gener de 2018 va procedir a fer una donació formal de la col·lecció a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt i les peces van passar a custodiar-se als magatzems municipals. | 41.5708400,1.6688000 | 389014 | 4602984 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Antoni Escudé Mellado | Segons fonts locals contrastades, algun dels exemplars més grans podria provenir de fora de la Pobla de Claramunt (possiblement de la zona de València). Caldrà tenir present aquesta informació alhora de fer el catàleg científic de la col·lecció. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 82237 | Materials Paleontològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-paleontologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. | Es tracta de mitja dotzena de referències amb les seves corresponents caixes de material paleontològic provinent de gran part dels jaciments paleontològic localitzat dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït de la recol·lecció de particulars i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions paleontològiques que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 08165-116 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions paleontològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia (que inclou la paleontologia) per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1-3: Diversos materials paleontològics provinents de la Pobla de Claramunt (fotografies: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 124|123 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82146 | Jaciment Paleontològic de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pobla-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&index=20 | A l'epicentre de la muntanya del Castell de Claramunt, però també a altres molts punts de zones circumdants, es localitza un jaciment paleontològic marí amb una cronologia del Cenozoic Terciari Paleogen Eocè Superior Bartonià (03-01-01-02-03-01), producte d'un gran mar interior que ocupava les actuals comarques d'Anoia, Bages i Osona. Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses i margues groguenques. Cal destacar que els afloraments de coralls de la Pobla de Claramunt són els més antics de la Conca d'Òdena, pertanyents a la formació Collbàs i datats dins el Bartonià Mig. L'amplia catàleg de fauna que hi apareix associat és el següent: Harpatocarcinus punctulatus; Neptunus catalanicus; Porocidaris schmideli; Millepora mammillaris: M. dalmatina; Actinacis cognata; Astreopora tecta; Caulastrea pseudoflabellum; Careiphylia octopartita; Plascosmilopsis bilobulatus; Stylophora contorta; Parisis d'achiardii; Acropora bancellsi; Cyclolitopsis patera; Dictyaraea octopartita Stylocoenia taurinensis; Goniapora ameliana; G. Elegants; Ilariosmilia gasseri; I. Busquetzi. En resum, bivalves, coralls, nummulits, equinoderms i gastròpodes caracteritzen el jaciment paleontològic de la Pobla de Claramunt. | 08165-25 | Muntanya del Castell i altres indrets del terme municipal. | L'any 1939 la petita col·lecció llavors existent de fòssils provinents del jaciment fou catalogada per mossèn J. R. Bataller i Calatayud catedràtic del Seminari Conciliar i de la Universitat de Barcelona, el qual hi va classificar principalment gasteròpodes equínids, acèfals-lamel·libranquis, foraminífers, briozoaris i polípers. Els materials paleontològics provinents del lloc es troben actualment força dispersos: alguns d'ells dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 2195-2199, 2427, altres al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, i una petita col·lecció provinent d'una donació particular a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El jaciment també és conegut a la bibliografia amb els noms de: Jaciment Paleontològic de st. Procopi, Jaciment Paleontològic del Cementiri, i Jaciment Paleontològic de la Torre de la Llum. | 41.5558900,1.6705200 | 389132 | 4601322 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 82127 | Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 9-12. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): ‘Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 458-463. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): ‘L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): ‘Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-161. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): ‘El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): ‘Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 251-297. -GIBERT REBULL, Jordi (2018): L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI), Ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-125. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7603 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=20&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=1439 http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | X-XV | El jaciment arqueològic i monument arquitectònic conegut com Castell de Claramunt és el castell més notable i ben conservat de la comarca de l'Anoia i de part de la Catalunya central. L'estat que presenta actualment és el producte de més de 1000 anys d'història i de diverses guerres i reconstruccions que l'han afectat profundament, així com d'importants restauracions i rehabilitacions arquitectòniques dutes a terme en els darrers temps que n'han transformat profundament el seu aspecte primigeni de castell roquer. Dalt d'un turó (popularment conegut com 'muntanya del castell') de 461 metres d'alçària, en el mateix lloc on hi va haver un assentament ibèric o prerromà de naturalesa indeterminada situable entre els segles V i III aC, més de mil anys més tard, durant el segle X dC, s'hi va construir un primer recinte medieval fortificat, part de la primera muralla del qual es va documentar durant les actuacions arqueològiques dutes a terme a finals del segle XX. Aquest primer recinte fou ampliat a inicis del segle XIV amb la construcció de la torre nord i l'enderrocament de l'antiga muralla. El fossat del castell s'associa la fase d'ampliació d'inicis del segle XIV i es va construir aprofitant una falla de la mateixa roca natural, falla que es va ampliar lateralment mitjançant el trencament de la roca. Si hom observa la cara nord del conjunt arquitectònic dempeus, s'observa la torre de l'homenatge, també dita torre mestra, al centre: es tracta de l'emblemàtica torre poligonal que identifica el castell i que es visible des de varis punts de la Conca d'Òdena degut a la seva alçada conservada de 17 metres (s'estima que en faria un total de 20). A continuació, destaquen la torre de vigilància a la dreta i una tercera torre a l'angle nord-oriental de la fortalesa, que segons alguns autors exercí funcions de presó fins el segle XVIII. El portal d'accés al recinte es va construir al segle XIII i es recolza parcialment a la banda sud de l'església romànica en ruïnes de Santa Maria. Davant d'aquesta antiga església parroquial romànica de planta basilical hi ha una gran plaça que havia estat la sagrera. Al recinte sobirà s'hi localitza també l'anomenada Sala Gran, coberta amb volta de canó i on molt probablement hi hauria les cavalleries i dependències de servei, mentre que al pis superior (avui un terrat) caldria cercar-hi les estances senyorials. Al costat de la gran sala, una cisterna amb capacitat per a 130m2 d'aigües pluvials assegurava la subsistència hídrica en cas de setge. Per altra banda, al recinte jussà s'hi conserva només les restes d'una bassa i d'una segona cisterna de menor entitat. El conjunt castral es completa amb la encara íntegrament dempeus capella de Santa Margarida. El recinte fortificat, en el seu estat actual, ocupa una superfície de més de 5.000 m2 i dibuixa una planta irregular amb tendència quadrada i un lleuger pendent perceptible sobretot a la gran esplanada del recinte jussà. La profunda però necessària consolidació, restauració i rehabilitació del monument n'ha alterat part de les obertures, moltes de les quals apareixen ara tapiades o, bé al contrari, apareixen nous accessos si ho comparem amb fotografies antigues del castell. | 08165-6 | Castell de Claramunt | El castell de Claramunt -‘Claremonte'- és mencionat per primer cop al segle X a la documentació conservada, i apareix sota el domini del llinatge homònim: l'any 978, el papa Benet VII adreçà una butlla al bisbe de Vic confirmant-li el territori diocesà. La seva gènesi s'entén com a castell de frontera de la marca del comtat de Barcelona, i els primers senyors en van ser els Claramunt. Durant la segona meitat del segle XI, part del domini del castell de Claramunt es fragmentà, i es formà el nou terme de la Torre de Claramunt. També és destacable la unió familiar amb el casal dels Cardona, els quals van consolidar el domini sobre el castell quan a finals del segle XIII es va extingir la branca principal dels Claramunt El 1306 Berenguer de Claramunt va vendre la jurisdicció del castell al vescomte Ramon Folc VI. Així els seus successors, els comtes i els ducs de Cardona, passaren a posseir-ne totes les atribucions senyorials durant els segles següents. Atesa la filiació reialista dels Cardona i en el marc de la guerra civil de Joan II, el 1463 els consellers d'Igualada van sol·licitar a la Generalitat l'enderroc del castell, petició que fou aprovada. Un cop acabada la guerra, el castell continuà sota el domini dels Cardona, que n'iniciaren la reconstrucció cap a finals del segle XV. El 1714 el castell fou refugi d'austriacistes i finalment fou ocupat per l'exèrcit borbònic, fet que deixà l'estructura de nou força malmesa (el 1717 fou de nou parcialment enderrocat per ordres de Felip V), tot i que el 1721 s'hi van efectuat reparacions. En l'etapa final, el Ducat de Cardona i Medinacelli ostentà els drets senyorials del castell fins a la seva abolició definitiva a finals del segle XIX, encara que durant tot aquest segle la fortalesa va restar en un estat d'abandonament i ruïna absolut. A causa d'aquest abandonament, l'ajuntament en va reclamar la propietat; finalment, l'any 1981 el Gobierno del Estado va acabar transferint el castell a la Generalitat. A nivell d'intervencions arqueològiques, el 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal, mentre que el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ja el 1915 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments hi havia realitzat obres de consolidació i remodelació, que entre altres coses comportà la desaparició definitiva de la muralla del recinte més primitiu i la construcció d'un nou mur emmerletat encara avui dempeus. Des de 1998 i fins fa uns pocs anys, ha esta seu de l'exposició permanent ‘Arqueologia Medieval a l'Anoia', produïda per l'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval amb motiu de la celebració a la comarca del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actualment, i després d'un conveni de col·laboració per a la gestió compartida del monument signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i renovat el passat 2018, la fortalesa forma part de les principals rutes històrico-culturals de la comarca i del país, i es freqüentada per un bon nombre de turistes durant els cap de setmana i les festivitats. Els materials arqueològics provinents de les excavacions al lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4753, 4800, 5128, 12919). | 41.5549700,1.6692700 | 389026 | 4601222 | 978 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-3.jpg | Legal i física | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Els dos edificis religiosos ubicats dins del recinte del castell, i per tant part del conjunt, es tracten monogràficament en altres sengles fitxes. | 85|91|92|93|94|98|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82129 | Santa Margarida del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-castell-de-claramunt | -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | XIV | Al costat de les ruïnes de l'església de Santa Maria, i adossada al seu mur sud, s'emplaça la capella de Santa Margarida. Es tracta d'una capella d'estil gòtic però encara amb un fort regust romànic en part dels seus detalls, d'una sola nau, coberta amb volta d'arc apuntat. Té tres finestres abocinades d'estil romànic: una a la capçalera, una a la façana d'accés (descentrada respecte a la porta principal, que és un arc de mig punt adovellat) i l'altre a un dels murs laterals. La construcció és feta a base de carreus ben tallats. A l'interior de l'edifici, un cop s'hi ha accedit, a la dreta hi ha una mena de gran fornícula d'arc apuntat a nivell del sòl. L'altar, modern, queda lleugerament enlairat respecte a la nau. Al seu interior, a la paret sud, s'hi conserva un singular retaule dedicat a santa Margarita i fet l'any 1954 per l'artista Jordi Alumà. | 08165-8 | Castell de Claramunt | Aquesta edificació, construïda el 1303 essent rector de la Pobla Guillem Tort, nasqué com a capella annexa però independent de la parròquia de Santa Maria del Castell de Claramunt. Fou reconstruïda el 1492, després de l'enderrocament parcial del recinte castral sofert el 1463 com a conseqüència de la guerra civil de Joan II i del subseqüent trasllat de la parròquia al nucli urbà de la Pobla L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral i es va recuperar l'ús d'aquesta capella. Actualment es visitada junt amb el castell de Claramunt i en ella s'hi celebra la missa del tradicional Aplec de la Santa Creu o del Castell. | 41.5547500,1.6695800 | 389052 | 4601197 | 1303 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 93|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82125 | Al Peu dels Mollons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-dels-mollons | -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=20&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=12224 | Probablement està força arrasat. | Aquest jaciment arqueològic es va localitzar a partir de l'aflorament en superfície d'uns quants fragments de ceràmica d'aspecte prehistòric. El punt d'interès està situat en una terrassa (abans conreada) coberta per una densa capa de matolls i vegetació de sotabosc. La terrassa està envoltada de xaragalls i molt a prop hi passa un camí. Justament en el contacte entre l'antic camp conreat i el camí és on s'han localitzat els materials arqueològics superficials. Segons la persona que va efectuar la troballa, la dispersió del material indica que sota l'espessa capa d'herba es deuen trobar fragments de ceràmica similars. En total es varen recollir 22 fragments de ceràmica: 21 d'ells informes i de petites dimensions, i 1 decorat amb un cordó amb digitacions, molt rodat. En general es tracta de pastes grolleres, amb abundant desgreixant, fetes a mà i amb superfícies d'aspecte descuidat o allisades. Dos dels fragments se surten d'aquest grup general, ja que es tracta de dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn de cocció mixta o tipus 'sandwich'. Caldria emmarcar aquest jaciment dins l'Edat del Bronze, sense que es pugui precisar més la seva cronologia degut a la poca qualitat descriptiva del material recollit. A més, és probable que els dos fragments de ceràmica ibèrica siguin portats d'un altre punt. En el moment de la visita a l'indret l'any 2000 amb motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica es va fer impossible la identificació de cap tipus d'estructura, per la qual cosa molt probablement el jaciment estigui arrasat. | 08165-4 | C-15, PK 44'3 | El jaciment fou descobert l'any 1992 amb motiu d'una prospecció arqueològica a la zona motivada per la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. L'any 2000 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 5002, 9224). | 41.5752000,1.6748000 | 389522 | 4603461 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82125-foto-08165-4-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 79|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82157 | La Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rata | -COROMINES VIGNEAUX, Joan (1989-1997): Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, 8 volums, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, volum VI, p. 346-347. -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 9. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 401. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007-8): 'El topònim de ‘la Rata' ha saltat des del segle VIII fins al segle XVIII', Butlletí Municipal, novembre 2007-gener 2008, p. 18. | XVIII-XXI | Es tracta d'un petit nucli disseminat de la Pobla de Claramunt ubicat a l'extrem sud-est de la Pobla de Claramunt, i que consta d'un sol carrer de cases arrenglerades al peu del Camí Ral que de Barcelona anava a Lleida i Madrid. El terme municipal de La Pobla de Claramunt passa longitudinalment, de manera parcial, pel bell mig de l'eix viari conegut com Camí de la Rata, amb la qual cosa en nucli queda dividit en dues parts: una pertanyent a la mateixa Pobla (que vindria a correspondre a un terç aproximat del nucli), i l'altra ja dins el terme municipal de La Torre de Claramunt. Cal dir que la part inclosa a la Pobla és la més genuïna i antiga. Les cases es caracteritzen per tenir una certa uniformitat; són de planta baixa més pis i golfes i coberta de teulada a doble vessant, amb una amplada de façana de poc més de tres metres; estan comunicades entre elles mitjançant parets mitjaneres. Algunes cases -les més septentrionals del carrer- encara conserven les portalades fetes a base d'arcs adovellats de mig punt. | 08165-36 | La Rata | El topònim ‘rata' sembla que enfonsaria les seves arrels en l'ocupació musulmana del país i que significaria ‘molí' en la llengua àrab. De fet, es tracta d'un topònim que es troba arreu del país i sempre coincidint amb llocs on hi havia hagut important presència de molins, com seria el cas de la pobla de Claramunt. L'origen d'aquest nucli disgregat s'hauria de cercar en un antic mas de la Rata documentat tardanament per primer cop el 7 de setembre de 1791 i que seria una de les primeres cases que acabarien conformant el nucli; molt probablement aquest mas de la Rata era o tenia un molí paperer d'on prenia el nom. Als qüestionaris de Zamora de 1790 s'anomena al grup de cases ‘calle del mesón de la Rata', fet que senyala la presència d'un hostal. Al segle XVIII i fins mitjan segle XIX, el nucli de cases de la Rata rebia també el nom de ‘carrer de Gratallops'. Durant la etapa franquista va rebre el nom de ‘calle Calvo Sotelo'. Actualment, la Rata consta a l'IDESCAT sota la categoria de barri. | 41.5451300,1.6877400 | 390550 | 4600106 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82157-foto-08165-36-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'indret també es coneix amb el nom de GratallopsIMATGE 1: El nucli de la Rata dividit entre els termes municipals de la Pobla de Claramunt (nord) i la Pobla de Claramunt (sud). | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82147 | Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ti | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Cal Ti2, Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7591 | Les estructures descobertes en el seu moment romanen destruïdes. | Al límit del bosquet d'en Ferreres i molt a prop de la bòbila del Borrull s'ubica un punt arqueològic que sembla correspondre a un lloc d'enterrament prehistòric. La notícia fou donada per l'erudit d'Igualada Antoni Borràs i Quadres, qui havia estat informat de l'aparició d'unes restes durant l'extracció d'argiles per a una bòbila. Segons Borràs, els obrers que van fer l'extracció van destruir les restes que per la descripció correspondria a una inhumació en caixa de lloses corresponent al neolític, ja que en la crònica s'especifica que va aparèixer 'un triángulo de piedras en forma de ataúd' amb 'un esqueleto en posición violenta bastante completo', que es pot interpretar com la posició fetal pròpia d'aquests tipus d'enterraments de la Prehistòria recent. En aquells moments, a part d'alguns ossos i el crani de l'individu, fou possible recuperar només una destral de pedra polida amb una ranura a la part superior, pertanyent tipològicament al Neolític. Totes les visites científiques que s'han fet amb posterioritat a l'emplaçament on van sortir aquestes restes no han permès identificar cap més indici superficial del jaciment, tot i que és molt probable que romanguin restes d'altres tombes al subsol. | 08165-26 | Partida de Cal Ti | El jaciment fou descobert a mitjan segle XX durant l'extracció d'argila en una bòbila propera per a fer ceràmica. Casos similars de sepulcres de fossa neolítics descoberts al costat de bòbiles són freqüents a Catalunya, i a la comarca de l'Anoia, per exemple, s'ha donat un cas similar a la bòbila del Bruc, on van aparèixer varis enterraments com el de la Pobla. El 1984 Cal Ti fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte d'una prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf, sense resultats positius. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número de registre 5135. Una destral de pedra basàltica polida es troba també en un domicili particular d'Igualada. | 41.5505000,1.6921000 | 390923 | 4600697 | 3.000 aC | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82147-foto-08165-26-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82143 | Camí de la Font de la Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-la-rata | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Camí de la Font de la Rata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=11&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7599 | IX-XIII | La sitja està buida. | Al costat del Camí que comunica el Xaró amb el nucli de la Rata, en un context boscós, es va localitzar una sitja, en aparença isolada, excavada al subsol travertínic i ja buidada d'antic. Als voltants d'aquest lloc es van localitzar fragments de ceràmica medieval, fet que podria indicar la cronologia genèrica de la sitja. Per paral·lels amb altres jaciments arqueològics on han aparegut aquest tipus d'estructures és molt possible que hi hagi alguna sitja més al subsol encara per localitzar, atès que és molt estrany que se'n faci una de sola. De fet, prop d'on hi ha aquesta sitja es van localitzar altres tipologies d'estructures excavades també al travertí, encara que s'atribueixen a accions humanes modernes. També prop de la sitja s'emplacen unes coves naturals aptes per a la vida humana, però sense indicis superficials d'haver estat ocupades. | 08165-22 | Camí de la Font de la Rata | Al diari de camp inèdit (‘'Atles'') de l'erudit de Capellades Amador Romaní s'assenyala en aquest lloc una estació arqueològica ibèrica, encara que no s'hi ha localitzat mai material d'aquesta cronologia. És per això, que els autors de la fitxa corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya creuen que Romaní va confondre la tipologia de la ceràmica (en realitat medieval) que apareix a la superfície del jaciment. L'any 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya, sense que mai s'hi hagi realitzat cap més intervenció ni estudi. | 41.5464900,1.6841200 | 390250 | 4600261 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82124 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-6 | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Can Vila', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=4&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7592 | Parcialment destruït. | Emplaçat a sobre d'una zona de xaragalls, es tracta d'un jaciment sense estructures construïdes visibles, però caracteritzat per l'aflorament de varis materials arqueològics en superfície. Durant el descobriment del jaciment l'any 1970, motivat per l'aparició d'una sitja deguda a l'ampliació del camí, es recolliren els següents materials arqueològics: Una pedra granítica corresponent a un molí barquiforme, una escòria de ferro, sílex (tres esclats, una fulleta i una punta), dos fragments d'un fons de ceràmica Campaniana A (forma Lamboglia 21), un fragment de vora d'una pàtera de la forma Lamboglia 22, un fragment de vora plana amb nansa horitzontal d'una cassola, dues peces discoïdals retallades sobre fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, mitja fusaiola bitroncocònica de ceràmica ibèrica gris-fosc monocroma amb decoració estampillada a base d'una cabra amb el cap girat enrere (estampillat núm. 25 de la classificació de Miquel Cura, i a la base motiu serpentiforme núm. 11 del mateix Cura), fragment de ceràmica ibèrica gris-monocroma estampillada a base d'una combinació de cercles concèntrics (motiu núm. 22 d'En Cura) col·locats a la punta del motiu núm. 27 a base de segells triangulars amb punts en relleu en el seu interior, varis fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada a base de dues bandes (la superior a base de parelles de 'SS' contraposades i la inferior amb un segell amb un cérvol), varis fragments i una nansa de vasos de parets primes de ceràmica gris catalana monocroma de formes bicòniques o caliciformes, un fragment de ceràmica ibèrica a torn amb restes de pintura de color vermellós, varis fragments de colls de gerres de ceràmica ibèrica feta a mà amb les superfícies interior i exterior allisades (un dels fragments apareix amb un cordó aplicat i decorat amb incisions i amb una nansa. Finalment destaquen: una urna de ceràmica feta a mà, de tradició precolonial, amb un lleuger perfil en 'S' i fons pla, que presenta un cordó aplicat i decorat amb incisions, i un vas de ceràmica feta a torn de perfil globular i coll estret amb vora enfora, damunt la qual s'hi assenta una nansa diametral que li dona forma de cistella. A partir d'aquests materials, el moment àlgid del jaciment ha estat datat entre els segles III-II aC i s'apunta com a possible la presència d'un hàbitat als voltants. Cal afegir-hi també alguns materials tardorromans recollits amb posterioritat i pendents de descripció i estudi. | 08165-3 | C-15, PK 44 | El jaciment fou descobert l'any 1970 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, quan a causa de l'ampliació del camí es seccionà una sitja. L'any 1984 l'estació fou inclosa a la Carta Arqueològica de Catalunya. Durant la revisió d'aquesta Carta Arqueològica l'any 1991, es va poder observar que un camí obert per comunicar dos camps de conreu havia afectat parcialment el sector sud-est del jaciment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4627, 4684, 4754, 4788, 4806, 4810, 5081, 5084, 5084.1, 9021, 9036, 9092 i 9223. | 41.5795900,1.6751900 | 389562 | 4603948 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82124-foto-08165-3-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jaciment també conegut amb el nom de Camí de la Font del Llop. IMATGE 1: Fotografia del jaciment de l'any 1984, cedida per Jordi Enrich Hoja. | 79|80|81|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82136 | Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-darau | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Plans d'Arau', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=10&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7598 | VI-IIIaC | Se'n desconeixen detalls. | A la falda sud dels Mollons, en una zona aturonada voltada de bosc i d'algun camp de conreu de la partida coneguda com els Plans d'Arau, a prop del torrent homònim, es localitza un jaciment arqueològic sense estructures visibles a nivell de superfície però caracteritzat per una relativa abundància de fragments de ceràmica i restes d'altres materials arqueològics. Els principals materials arqueològics recollits, segons consta a la descripció continguda a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, són els següents -Varis fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, en forma d'urna de perfil en 'S', amb vores exvasades i llavis no bisellats. Decorades amb cordons aplicats, amb impressions i incisions. Es podrien denominar de tradició precolonial, pertanyents a un horitzó Ibèric Antic (segles VI-V aC). -Dos 'pondus' de teler, un de forma prismàtica l'altre tronco-piramidal però amb la singular característica que acaba amb forma arrodonida. La ceràmica té les mateixes particularitats que els fragments descrits anteriorment. -Tres fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada amb un motiu consemblant al número 27 d'en Miquel Cura, amb uns motius triangulars de punts en relleu en el seu interior (finals del segle IV a finals del III aC). -Algun fragment de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pasta bicolor i de bona cuita, així com un disc perforat i retallat en aquest mateix tipus de ceràmica. -Cal destacar una llosa de pedra arenisca amb forat circular central, forma rectangular, amb els costats més curts quelcom arrodonits i amb un encaix; les seves mides són: 53 cm de llarg x 37 cm d'ample x 4 cm de gruix. -Completen l'inventari un martell de basalt i varis fragments de molins manuals de pedra. El jaciment es pot ubicar genèricament dins un ampli ventall cronològic del Ferro-Ibèric, corresponent als set últims segles abans de Crist i sense presència de cap tipus de material d'època romana. | 08165-15 | Plans d'Arau | L'erudit igualadí Antoni Borràs i Quadres esmentà la troballa en aquesta zona dels Plans d'Arau d'un forn durant les remocions de terreny dutes a terme en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX. Per contra, afirma també que hi havia trobat ceràmiques neolítiques, restes que no encaixen en el context de la resta de materials descrits, i que Jordi Enrich Hoja creu que es tracta d'una confusió de Borràs, el qual descriu ceràmiques amb cordons digitals que sí encaixarien en el context de l'ibèric. Després d'aquests precedents, el jaciment fou oficialment localitzat i catalogat per primer cop l'any 1965 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i el 1984 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte de prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4621, 4747, 4762, 5019, 9155, 9193, 9216, 9222. | 41.5709400,1.6753300 | 389559 | 4602987 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82136-foto-08165-15-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82126 | Roca Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llarga | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): ‘Roca Llarga', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7596 | Cova totalment espoliada. | El jaciment es troba en una petita cova natural situada al nord de la Roca Llarga, a la base de la cinglera i en un lloc de difícil localització. La Roca Llarga és una peça monolítica de formació terciària (Eocè). Es tracta d'una cova utilitzada com a lloc d'enterrament durant la Prehistòria recent, amb unes mides màximes de: 3,46 m de llarg x 2'25 m d'ample x 2'30 m d'alt. Entre l'entrada i el sòl actual de la cova hi ha un desnivell d'uns 0'70. Atès que la cova va ser espoliada fa ja uns decennis, tan sols es conserven uns pocs materials arqueològics descontextualitzats recuperats superficialment. Pel que fa a la ceràmica, s'han recuperat un total de 41 fragments de vasos de formes esfèriques, hemisfèriques i en menys proporció de formes carenades, amb vores entrades, rectes i lleugerament enfora i de llavis plans, arrodonits i alguns d'ells molt prims, un amb incisions fines i paral·leles i en diagonal al llavi. No s'aprecià cap tipus d'exvasat ni bisellat, així com tampoc cap tipus de decoració acanalada. Les pastes presenten abundós i irregular desgreixant de quars i pissarra, però hi ha uns fragments de parets més primes amb un desgreixant de mida molt fina. Les superfícies són lleugerament allisades en els fragments més prims tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha dos petits fragments ornats amb uns clotets i un tercer fragment corresponent a una vora lleugerament entrada i de llavi pla amb una llengüeta adossada i un petit mugró a la panxa. Pel que fa a elements lítics, s'han recuperat dues peces de sílex corresponents a un esclat i una punta de sageta amb aletes i peduncle tallada bifacialment amb retoc pla envaïdor. Els objectes d'ornament venen representats per 4 'dentaliums', 5 caragols de mar turriformes i perforats, i un total de 15 denes de collaret de petxina. Per últim, com és normal en una cova d'inhumació, e van recollir algunes restes antropològiques consistents en fragments de crani, de mandíbula, de fèmurs, moltes falanges i 1.143 peces dentàries, fet que dona una idea de la respectable quantitat d'individus que s'hauria enterrat en aquest lloc. En base a les característiques de tot aquest material, s'ha apuntat un cronologia genèrica del Bronze Antic (1800-1500 aC) per al jaciment arqueològic. | 08165-5 | Cinglera est dels Mollons | El jaciment en cova ja era conegut per membres de la Unió Excursionista de Catalunya, que el 1976 el varen buidar en la seva major part. Durant els anys posteriors, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van recuperar alguns materials a l'interior de la cova. El 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya i finalment, durant la revisió d'aquesta Carta, duta a terme l'any 1991, es va poder comprovar que probablement encara es conserva algun sector amb sediments arqueològics no afectats per l'espoli de 1976 . Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4860). | 41.5716500,1.6881300 | 390627 | 4603050 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jodina Sales Carbonell | Jaciment també conegut amb el nom de 'Els Mollons'.IMATGE 1: Fotografia de la Roca Llarga feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia de l'entrada de la cova feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82133 | Sitja del Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-turo-de-sant-andreu | -FARRÉS BORRÀS, Ramon (1968): 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: La Pobla de Claramunt', Ampurias, 30, p. 325. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7602 | Les estructures que havien aflorat estan desaparegudes. | En el marge d'una vinya avui abandonada, situada al vessant sud del turó de Sant Andreu i a uns 30 metres de distància de les coves homònimes, durant els anys 60 del segle XX es localitzà una sitja subterrània excavada al travertí, a no molta profunditat respecte al nivell del sòl. La troballa fou deguda a una esllavissada del terreny, per la qual cosa quedà seccionada, encara que el perfil es va poder documentar sencer. L'estructura va ser netejada i el resultat fou la documentació d'una sitja de perfil allargat de 2'15 m d'alçada per 1'26 m d'amplada màxima, amb una boca circular de 0'65-0'70 m de diàmetre per sobre de la qual hi discorria el mur del bancal. Caiguda a l'interior de la sitja i fragmentada s'hi va localitzar la tapa de pedra, de forma circular i amb 0'72 m de diàmetre i un gruix de 5 cm.; presentava un orifici central de 9 cm. Aquestes sitges subterrànies se solen documentar per a època ibera i medieval, però atès el context molt probablement aquest exemplar calgui ubicar-lo dins l'Edat Mitjana. El punt exacte de la troballa és avui il·localitzable, però possiblement hi hagué més estructures i se'n pot conservar encara alguna al subsol. És molt probable la relació d'aquesta sitja amb les coves properes de Sant Andreu, ubicades a només 30 m de distància. | 08165-12 | Turó de Sant Andreu | A mitjan dels anys 60', l'historiador local Josep Riba Gabarró va donar avís d'aquesta troballa al Centre d'estudis d'Igualada. El membre de la Secció d'Arqueologia d'aquesta entitat comarcal, Ramon Farrés Borràs, hi efectuà una excavació d'urgència l'any 1967, immediatament després del seu descobriment per les causes accidentals abans descrites. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors no va ser possible localitzar l'estructura, la qual possiblement estigui de nou colgada de terra o bé s'hagi fet malbé per elements ambientals com ara una altra esllavissada. La Tapa de la sitja localitzada durant les excavacions de 1967 es troba dipositada als magatzems del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5503500,1.6738100 | 389397 | 4600703 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Croquis de la sitja segons Ramon Farrés (1968). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 82176 | Padró de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-sant-procopi | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR) -AMADES I GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l'any, 5 volums, Salvat Editores, Barcelona, vol. IV, p. 473-474. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=13&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5936 -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 88. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 122. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b): 'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. | XVIII-XX | En el seu estat actual és una reconstrucció de 1939. | En un marcat revolt de l'antic camí d'entrada al nucli urbà de la Pobla de Claramunt (avui la carretera C-244) que venia d'Igualada i Vilanova del Camí, s'emplaça una petita capella caminera coneguda popularment com a Padró o Pedró de sant Procopi. En el seu estat actual, es tracta d'una petita estructura aixecada amb posterioritat a 1939. Sobre uns esglaons de formigó, s'hi alça un pedestal de base quadrada amb una inscripció invocatòria i l'any 1977, tot inscrit sobre un plafó de peces ceràmiques. Al capdamunt del pedestal, amb orientació cap al sud, s'hi assenta una capelleta feta de maons amb l'obertura d'arc de mig punt protegida per una reixa, dins la qual s'hi custodia la representació de sant Procopi feta en un altre plafó ceràmic. Les ofrenes constants de flors sempre presents en aquesta capelleta demostren que la veneració al lloc està ben viva. | 08165-55 | Giravolt de Sant Procopi; C-244, PK 3'75 | Procopi fou un màrtir d'origen Palestí de l'època de Dioclecià, algunes relíquies del qual foren portades a la Pobla de Claramunt cap a finals del segle XVII. En origen, en aquest lloc de la Pobla hi hauria hagut la Creu del Grau, punt on els condemnats a mort pel règim feudal dels senyors de Claramunt s'acomiadaven abans de ser executats a Les Forques. Ara bé, el possible origen o antecedents d'aquest padró pobletà com a estructura construïda pot resseguir-se gràcies a l'evergetisme del pobletà Francesc Coca Iglésies (1671-1712), qui en el seu testament de data 25 d'abril de 1712 deixà diners i designà marmessors per tal que s'alcés un pilar en honor a la Verge Maria al cap de la vila ‘conforme era de poch temps há'. Precisament, l'actual padró de Sant Procopi està ubicat al punt més alt del camí d'accés a la vila (al cap de la vila) i per tant aquesta hipòtesi, que molt amablement ha compartit Marta Bartrolí -propietària del document citat-, podria ser perfectament plausible. En aquest cas, la nova devoció a sant Procopi, declarat copatró local a finals del segle XVII, hauria substituït un punt de culte marià en aquest indret precís del terme municipal. A partir d'un moment indeterminat que com a mínim remuntaria a la segona meitat del segle XVIII, durant la festivitat de sant Procopi -8 de juliol- es feia una processo fins a aquesta capella caminera o padró dedicat al sant, processó coneguda popularment com ‘de les sombrilles' (pels paraigües que duien els fidels per protegir-se del sol de juliol) i que se celebrà fins els anys 20' del segle XX. Segons el folklorista Joan Amades, aquesta processó es feia en record d'haver protegit uns barrinaires dels efectes d'una explosió durant la construcció d'un pont. Just abans de la Guerra Civil Espanyola, el monument que hi havia era conegut com capelleta del Grau i era descrit com en una base quadrangular esgraonada amb una capelleta al capdamunt on hi havia una fusta amb la imatge del sant pintada, molt esborrada i protegida per una reixa de ferro. Havia tingut un cartell que advertia sobre el perill de malparlar que fou arrencat el 1933, mentre que la capelleta fou totalment arrasada el 1936. No es tornà a reconstruir fins acabada la guerra i el 1977 es va remodelar la part de la capella. Amb l'aparició i popularització de l'automòbil, i atesa la seva posició en un revolt perillós i antigament d'altra sinistralitat, el lloc i el sant han estat invocats com a protectors dels accidents durant els últims decennis. | 41.5617500,1.6746900 | 389490 | 4601968 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Naïf|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest monument també s'anomena Capella Caminera de Sant Procopi. | 98|113|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82196 | Mina d'Aigua al Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-al-turo-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVIII-XIX | Es tracta d'una mina d'aigua excavada a la paret rocosa del turó de Sant Andreu. Disposa d'un accés en forma de túnel de secció quadrangular i una alçada d'uns dos metres, amb varies desenes de metres de recorregut. A uns 15 metres des de l'entrada es localitza aigua al sòl (uns tres dits durant la visita efectuada durant l'abril de 2019), i a uns 10 metres d'aquest punt hi ha un segon passadís més baix que sembla que encara sigui més llarg que el primer. Un cop s'ha entrat uns metres cap a l'interior, en un punt determinat hi ha obert un pou ascendent que va a parar al marge d'un antic camp de conreu. | 08165-75 | Turó de Sant Andreu | Es conserven notícies escrites inèdites de mines d'aigua (en concret d'una ‘mina de Sant Andreu) localitzades a la zona d'aquest turó durant els segles XVIII-XIX, però caldria un estudi monogràfic i aprofundit per posar en relació aquesta mina amb la documentació escrita. | 41.5512700,1.6738100 | 389399 | 4600805 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82196-foto-08165-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82197 | Basses de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVII-XX | Es tracta d'un conjunt de basses modificades per la mà humana aprofitant unes surgències naturals d'aigua, en el context d'unes terrasses d'horts ubicades al sud-oest del turó de Sant Andreu i a part de la vessant sud de la serra de la Ninota. Antigament, el sistema funcionava per la pròpia pressió de l'aigua, que anava baixant per una canalera i cada hort disposava d'un distribuïdor. Actualment, només dues d'aquestes basses són accessibles al públic, mentre que la resta estan ubicades en indrets i horts amb tanques. | 08165-76 | Horts del Turó de Sant Andreu | Des de com a mínim els segles moderns, es documenta l'explotació d'aigua en aquesta zona tant per a la irrigació dels horts com per a altres activitats econòmiques. La documentació escrita -inèdita- dels segles XVIII i XIX, així com diverses fonts orals del segle XX, revelen les pugnes entre diferents propietaris per l'explotació d'aquestes surgències d'aigua que amb el temps es van acabar configurant com a ‘basses' degut a les continuades accions antròpiques. | 41.5498400,1.6706500 | 389133 | 4600651 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82182 | Antiga Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-0 | -LACUESTA, Raquel, VILAMALA, Imma (1991 o posterior): Antiga Casa de la Vila. La Pobla de Claramunt, Diputació de Barcelona. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 401. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25264 | XVI-XX | L'antiga Casa de la Vila o Ajuntament Vell és actualment un edifici porxat de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, que conserva quatre arcades -tres de frontals i una de lateral-. La seva planta és quadrangular, amb una lleugera tendència allargada. Al primer pis hi ha finestres, i al segon balconeres amb ampit de barana de ferro. Té façana principal a la plaça homònima i façana lateral al carrer Major. Té una segona façana lateral però només de manera molt parcial, atès que per la banda oest en la seva major part té paret mitjanera amb la finca n. 3 de la mateixa plaça; precisament, en el discret angle que dibuixa aquest lateral amb la façana principal hi té ubicada una de les antigues teieres de la vila. La major part de les façanes principal i lateral es presenten arrebossades amb una argamassa de coloració rosada-salmó; mentre que la superfície a nivell de la base, així com els pilars de les porxades, mostren l'obra a base de carreus de pedra de turo, ben tallats, de mida gran i mitjana. A la façana que dona al carrer Major s'observa un molt lleuger atalussament a la base de l'edifici, clar indicatiu dels seus orígens baixmedievals-moderns, estimats dins el segle XVI. Des del porxo s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant dues portes: una dona a la planta baixa, i l'altra a l'escala que porta als pisos superiors. Els sostres del porxo i de la planta baixa són els originals de l'edifici, consistents en embigats de fusta i revoltons; per contra, els sostres dels pisos superiors són recents, tal i com delata l'embigat de formigó. | 08165-61 | Plaça de la Vila, s/n | Segons el Capbreu de 1629, al davant de l'hostal regentat per Nicolau Coca (1528-1605) i pel seu fill Francesc (1567-1620) s'hi havia construït la Casa del Comú -molt probablement cap a finals del segle XVI-. El Capbreu també especifica que la casa es destinava a hospital de pobres i malalts. Entre la Casa del Comú i l'hostal es configurà la plaça Major (avui plaça de la Vila), on es comença a celebrar el mercat. Curiosament, als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 es fa constar que ‘esta villa no tiene casa de ayuntamiento, y no se puede construir por falta de haveres'. El 1817 la Pobla es va quedar sense forn i l'Ajuntament va decidir construir-ne un a la Casa del Comú, amb allotjament inclòs per al nou flequer. Per aquestes dates, consta que un edifici del costat de la Casa del Comú, propietat dels Cardona-Medinacelli, feia funcions de presó. El 1917, essent encara Ajuntament, es feren importants reformes a l'edifici, fins que finalment l'any 1928 el consistori es traslladà a les dependències actuals. L'any 1989, l'Antiga Casa de la Vila fou de nou intervinguda, aquest cop a càrrec de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament. Al llarg del segle XX l'edifici ha acomplert diverses funcions (consultori mèdic, escola, seu d'entitats culturals, casal d'avis, arxiu fotogràfic i biblioteca municipal), encara que actualment i des de fa uns anys roman sense ús. | 41.5543000,1.6748300 | 389489 | 4601140 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82182-foto-08165-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82182-foto-08165-61-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenada Antiga Casa del Comú o Ajuntament Vell. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82130 | Castell de Claramunt -falda- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt-falda | -MALUQUER DE MOTES, Joan et alii (1982): Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona, p. 110. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Castell de Claramunt (falda)', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=9&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7597 | El jaciment es localitza en una zona de forta erosió. | En un entorn de bosc i matolls, on antigament hi havia hagut feixes de conreu, a la cara exterior de la fortalesa del castell de Claramunt, s'hi han localitzat diversos materials ceràmics molt probablement rodats des de la part més alta del pujol on s'assenta la fortalesa. Es tracta d'un terreny costerut i pedregós, poc apte per a la instal·lació d'hàbitat humà. Durant la realització de la Carta arqueològica l'any 1984 es van recollir una sèrie de materials arqueològics d'època protohistòrica i, en menor mesura, medieval, consistent en: varis fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú pertanyents a grans gerres, tres fragments de ceràmica campaniana o de vernís negre, un fragment d0un fons cònic d'una àmfora ibèrica de la costa catalana de pasta bicolor, un fragment de ceràmica de pasta gris estampillada amb el motiu serpentiforme n. 11 de Miquel Cura, fragments amb perforacions 'ante coctem' corresponents a un plat escorredor o filtre, i alguns fragments de vores de ceràmica gris medieval. Cal insistir en l'altíssima probabilitat que aquests materials arqueològics, no associats a cap estructura construïda, provinguin de dalt del castell mateix, on ja s'hi van documentar nivells de cronologia ibera que correspondrien un assentament anterior al del castell. En resum, seguint els protocols establerts, a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es va fer una fitxa individualitzada en el seu moment, però molt probablement aquests fragments ceràmics no són indicadors d'un nou jaciment arqueològic, sinó que es tracta de part del material moble del jaciment del castell de Claramunt. | 08165-9 | Muntanya del Castell/ Castell de Claramunt | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en una data indeterminada anterior a 1984, encara que ja apareix referenciat al ‘Catàleg provisional de poblats ibèrics del Principat de Catalunya' publicat l'any 1982. A l'arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya consta que el 1986 s'hi va realitzar una petita intervenció arqueològica, l'abast de la qual es desconeix. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia. | 41.5563500,1.6713000 | 389198 | 4601373 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de la ubicació del jaciment prop de la cara exterior del recinte fortificat, feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia general del jaciment, feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82269 | Pedra de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 10, 26. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/gaudeix-del-poble/que-visitar/pedra-de-la-ninota.html -www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0402208.xml | La pedra de la Ninota es una formació lítica natural singular que forma part de la petita serra homònima, amb una elevació màxima de 410 m, la qual discorre d'esta a oest en paral·lel a l'actual carretera BV-2131 en el seu tram de sortida de la Pobla de Claramunt en direcció cap a Carme. El turó de Sant Andreu constitueix el límit oriental d'aquesta serra. Ara bé, la cresta de pedra de la Ninota, a la cara sud i amb 410'4 m d'alçària i amb un perfil molt singular que la imaginació popular atribueix la forma d'un ninot, és sens dubte l'element més significatiu d'aquest petit sistema muntanyós, al qual la pedra dóna també nom. | 08165-148 | Serra de la Ninota - Les Garrigues | Aquesta singular formació rocosa amb forma de ‘ninota' ja apareix referenciada amb aquest nom al cadastre de la Pobla de Claramunt de l'any 1773, tot i que molt probablement el seu singular perfil ja hauria estat observat i singularitzat des dels inicis del poblament a la zona. | 41.5496000,1.6655800 | 388709 | 4600630 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1970. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 82199 | Pont del Pas Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-blau | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000-2001): 'Els primers ponts del segle XX: el pont del Pas Blau (VI)', Butlletí Municipal, 7, p. 14. | XX | Al costat del nucli urbà de la Pobla, entre la zona esportiva municipal i una gran fàbrica de paper, a l'indret conegut amb el microtopònim 'el Balç', a tocar de les Cases Noves i el camp de futbol municipal, s'alça aquest pont de factura recent que travessa el riu Anoia en diagonal i que fou concebut essencialment per al trànsit rodat. Substitueix un antic pas, i comunica la Pobla amb el nucli disseminat de la Rata. Consta d'una sola arcada molt rebaixada, gairebé arquitrau, suportada per quatre grans columnes molt amples però de poca alçària. Atesa la seva construcció l'any 1994, la seva factura és molt funcional i feta a base de peces de formigó armat, sense cap interès artístic ni arquitectònic especial. La frondosa vegetació de ribera que ha crescut al seu voltant en fa impossible una vista panoràmica. | 08165-78 | Les Cases Noves/ El Balç | Aquest pont es troba sobre l'antic pas a gual del camí Ral que venia de Barcelona i que s'endinsava cap a la península en direcció a Lleida i Madrid Ja a mitjan segle XX s'havien fet diversos projectes per construir un pont en aquest lloc que permetés la comunicació entre la Pobla i la Rata sense haver de patir les afectacions de les constants riuades que tallaven els passos de factura més senzilla i que obligaven a donar la volta pel Xaró, per la Torre de Claramunt o per Capellades. Finalment, l'esperada obra d'enginyeria es va executar i inaugurar l'any 1994, tot prenent el nom del color blau de la llicorella que circumda l'estructura. | 41.5511400,1.6808300 | 389984 | 4600782 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | GISA - Gestió d'Infraestructures S.A. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82194 | Rec de l'Estrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lestrassa | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 15. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 71. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | En la documentació dels segles XVII-XVIII apareix referenciat aquest rec o sèquia que capta aigua del riu Anoia i transcorre des de la resclosa de la Boixera fins al molí paperer d'en Jeroni Romeu, al barri de les Figueres, tot passant pel molí de l'Estrassa, on antigament també hi deixava aigua. Actualment aquest rec o sèquia, del que es conserva el traçat però amb l'estructura construïda ja molt modificada, consta de cobertura i doble canalització. En alguns trams és possible observar-hi estelladors o bagants per tal de tallar el curs de l'aigua. | 08165-73 | Parc de l'Estrassa | Tot i que les primeres referències documentals que parlen d'aquest rec corresponen al segle XVII, possiblement hi hagin precedents més antics per a aquesta obra d'enginyeria. El 1988, l'estructura va ser objecte d'importants reformes per tal de garantir-ne el seu funcionament. | 41.5581600,1.6737700 | 389407 | 4601570 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Estallador o bagant del rec. Foto: Marta Bartrolí Romeu. | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc