Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82146 | Jaciment Paleontològic de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pobla-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&index=20 | A l'epicentre de la muntanya del Castell de Claramunt, però també a altres molts punts de zones circumdants, es localitza un jaciment paleontològic marí amb una cronologia del Cenozoic Terciari Paleogen Eocè Superior Bartonià (03-01-01-02-03-01), producte d'un gran mar interior que ocupava les actuals comarques d'Anoia, Bages i Osona. Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses i margues groguenques. Cal destacar que els afloraments de coralls de la Pobla de Claramunt són els més antics de la Conca d'Òdena, pertanyents a la formació Collbàs i datats dins el Bartonià Mig. L'amplia catàleg de fauna que hi apareix associat és el següent: Harpatocarcinus punctulatus; Neptunus catalanicus; Porocidaris schmideli; Millepora mammillaris: M. dalmatina; Actinacis cognata; Astreopora tecta; Caulastrea pseudoflabellum; Careiphylia octopartita; Plascosmilopsis bilobulatus; Stylophora contorta; Parisis d'achiardii; Acropora bancellsi; Cyclolitopsis patera; Dictyaraea octopartita Stylocoenia taurinensis; Goniapora ameliana; G. Elegants; Ilariosmilia gasseri; I. Busquetzi. En resum, bivalves, coralls, nummulits, equinoderms i gastròpodes caracteritzen el jaciment paleontològic de la Pobla de Claramunt. | 08165-25 | Muntanya del Castell i altres indrets del terme municipal. | L'any 1939 la petita col·lecció llavors existent de fòssils provinents del jaciment fou catalogada per mossèn J. R. Bataller i Calatayud catedràtic del Seminari Conciliar i de la Universitat de Barcelona, el qual hi va classificar principalment gasteròpodes equínids, acèfals-lamel·libranquis, foraminífers, briozoaris i polípers. Els materials paleontològics provinents del lloc es troben actualment força dispersos: alguns d'ells dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 2195-2199, 2427, altres al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, i una petita col·lecció provinent d'una donació particular a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El jaciment també és conegut a la bibliografia amb els noms de: Jaciment Paleontològic de st. Procopi, Jaciment Paleontològic del Cementiri, i Jaciment Paleontològic de la Torre de la Llum. | 41.5558900,1.6705200 | 389132 | 4601322 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 82184 | Casino Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-recreatiu | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 81. -CORNET COLOMER, Florenci (2000): Història del Quadre Escènic (1922-1949), ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 17-34. -SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2015): 'El Casino de la Pobla de Claramunt i la lluita pel poder municipal els primers anys del franquisme', Revista d'Igualada, 51, p. 19-31. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5943 | XX | No té us ni manteniment des de fa molt temps. | A l'entrada nord de la Pobla de Claramunt, al barri de Sant Procopi, es localitza l'antic edifici del Casino Recreatiu. Tot i el mal estat que presenta actualment, totalment recobert amb una malla per tal d'evitar accidents per despreniments, es tracta d'un edifici que conserva encara l'essència de la seva fesomia original del moment en que fou construït l'any 1928, encara que amb mutilacions i reformes posteriors. Essencialment és una edificació de planta rectangular allargada, amb planta baixa i sostre alt, amb grans finestrals d'arc rebaixat, tot i que té annexat un cos lateral a l'extrem septentrional amb un primer pis i balcons amb balustrades de secció quadrangular. L'estructura o cos principal havia tingut una entrada monumental que actualment està perduda, i a les façanes laterals encara es conserva també certa monumentalitat, tot i que moltes de les obertures originals de l'edifici han estat profundament alterades al llarg dels anys i es troben força desfigurades, algunes fins i tot tapiades. L'edifici és de regust neoclàssic, amb pilastres fetes d'obra adossades a la façana principal, tant de secció arrodonida (dues) com de secció quadrada (vuit), d'ordre dòric, amb estries al fust, actualment molt desgastades. | 08165-63 | Carrer Sant Procopi, 10-12 | L'edifici, construït a inicis del segle XX, fou la seu social del bàndol republicà durant els anys anteriors a la Guerra Civil Espanyola. L'any 1928, els membres del primerenc Centre Republicà van abandonar el seu antic edifici social per construir-ne un de nou anomenat Casino Recreatiu. En aquells moments, la meitat de l'edifici fou dedicat a cafè-bar i l'altra meitat a sala de ball i de teatre, on hi va actuar el cèlebre grup de teatre local Quadre Escènic. Durant la Guerra Civil fou incautat i destinat a escoles. Un cop acabada la Guerra, va passar a dir-se Centro Nacional. El 1944 va passar a mans particulars i s'hi va instal·lar una fàbrica de gènere de punt. Tot i així, el 1952 encara va acollir l'última celebració del tradicional ball del Most i el 1953 els balls de la Festa Major. | 41.5569000,1.6734400 | 389377 | 4601431 | 1928 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82180 | Cementiri de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-pobla-de-claramunt | -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 48-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005c): 'El cementiri nou del segle XVI', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2005, p. 18. -RIBA GABARRÓ, Josep (2014): 'Les sepultures parroquials', Butlletí Municipal, setembre-novembre 2014, p. 18. -http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=21&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5947 | XIX | Es tracta de l'actual cementiri municipal i és l'únic que hi ha actualment en funcionament dins el terme. Es troba ubicat al polígon industrial dels Plans d'Arau (se'l coneix popularment com 'cementiri dels Plans d'Arau'), per tant allunyat del nucli de població Catalogat dins la corrent artística de l'Historicisme, és de planta rectangular i està disposat segons un eix longitudinal NO-SE, amb l'accés al SE, amb el perímetre tancat per una senzilla tàpia d'obra arrebossada. L'obertura de l'accés està flanquejada per quatre obeliscs esgraonats, dos a banda i banda, que coronen quatre petits pilars. Té una superfície total de 2.900 m2 i no disposa de capella. | 08165-59 | Polígon Industrial els Plans d'Arau, s/n | L'enterrament més antic documentat a la Pobla de Claramunt és el d'època neolítica localitzat a Cal Ti, amb una antiguitat estimada entorn els 5.000 anys. Després d'un gran salt temporal i d'un buit d'informació notable, la primera sagrera històrica documentada a la Pobla de Claramunt correspon al cementiri de la capella del castell, documentada a partir de 1025. En un primer moment, la necròpoli deuria ocupar només l'espai de darrere l'absis de l'església, però amb posterioritat i degut a les seves atribucions parroquials s'estengué i passa a ocupar també el pati del castell. Un segon cementiri medieval estava ubicat al turó de Sant Andreu, on Pere de Claramunt (documentat als voltants del 1205) hi fundà una capella on es donava sepultura als afectats per pestes, als condemnats, als forasters i als viatgers que morien a la Pobla durant el seu trajecte. L'últim enterrament efectuat al cementiri de la capella de Sant Andreu data del 1710. Que la seu parroquial, ubicada primigèniament al recinte del castell, es traslladés després de 1463 a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt, no significà el final de la sagrera del castell, ja que s'hi segueixen documentant inhumacions (això sí, cada cop menys freqüents) almenys fins l'any 1646. De fet, aquesta primitiva sagrera funcionà durant els seu últim segle en paral·lel al nou cementiri que el 1567-68 s'havia beneït al costat de la capella de la Santíssima Trinitat, cementiri que s'amplià el 1793 quan s'inaugurà l'església parroquial de Sant Maria i que estigué actiu fins el 1885 i que no fou exhumat fins l'any 1903. Precisament l'any 1885 es va declarar a la Pobla de Claramunt una epidèmia de còlera asiàtica que va obligar a enterrar els 34 finats als Plans d'Arau, en un primitiu recinte al Pla del Corral del Coca, creant així el primer precedent del cementiri actual; uns pocs anys més tard, el 1892 s'hi començaren a construir nínxols i s'envoltà el recinte amb una tanca. El seu emplaçament fora del nucli de població donava per fi resposta efectiva a les exigències dels postulats higienistes que s'estaven escampant per tot Europa des de finals del segle XVIII i que havien aconseguit que a mitjan segle XIX s'instauressin una sèrie de reformes higièniques i sanitàries que entre altres accions preveien la construcció de nous cementiris fora dels nuclis urbans per tal d'evitar noves epidèmies. Amb aquesta nova situació, els cementiris parroquials dels nuclis habitats es van amortitzar definitivament (en un moment relativament tardà el cas de la Pobla) i es va començar a enterrar als nous cementiris, recuperant així una costum que enfonsa les seves arrels en època romana, quan la Llei de les XII Taules prohibia explícitament enterrar dins el perímetre dels llocs habitats. En un primer moment, aquest cementiri va ser de titularitat municipal, però de seguida (el 1897) passà a mans de la parròquia; de nou, el 1987, l'Ajuntament va passar a administrar-lo, el que va permetre fer diverses obres de millora i ampliació entre 1993 i 1995. | 41.5652400,1.6697500 | 389084 | 4602362 | 1885 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Perspectiva aèria del cementiri (Google maps). | 116|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82238 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-0 | XXI | Es tracta d'una parella de gegants feta durant 2001-2002 i batejada amb els noms de Guillem i Saurina, evocadors i al·lusius als personatges medievals que van poblar la història de l'emblemàtic castell de Claramunt. Destaca la gran qualitat artística en l'execució d'aquests singulars gegants, una característica que es percep també en el naturalisme dels seus torsos un cop se'ls treu la roba i que s'aparta de la tradicional carcassa descuidada i amorfa que sol descobrir-se sota els vestits dels gegants més convencionals. | 08165-117 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | L'entitat cultural La Llobreia de la Pobla de Claramunt va impulsar l'any 2001 aquesta nova parella de gegants, ja que es va considerar que la parella de gegants vells havia quedat obsoleta i pesava massa. La creadora artística va ser l'escultora igualadina Teresa Riba i els nous gegants van sortir per primer cop l'any 2002, encara que no foren batejats fins el dia 2 de juliol de 2005, durant la Festa Major de la localitat. De la primera parella de gegants, feta el 1980, només en roman la carcassa. | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 2001-2 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Teresa Riba | IMATGE 1 : Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Els Gegants Nous durant una celebració al carrer (fotografia: Anoia Folk Blogspot).IMATGE 3: Els gegants sense el seus vestits (fotografia: Associació Cultural la Llobreia). | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82136 | Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-darau | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Plans d'Arau', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=10&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7598 | VI-IIIaC | Se'n desconeixen detalls. | A la falda sud dels Mollons, en una zona aturonada voltada de bosc i d'algun camp de conreu de la partida coneguda com els Plans d'Arau, a prop del torrent homònim, es localitza un jaciment arqueològic sense estructures visibles a nivell de superfície però caracteritzat per una relativa abundància de fragments de ceràmica i restes d'altres materials arqueològics. Els principals materials arqueològics recollits, segons consta a la descripció continguda a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, són els següents -Varis fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, en forma d'urna de perfil en 'S', amb vores exvasades i llavis no bisellats. Decorades amb cordons aplicats, amb impressions i incisions. Es podrien denominar de tradició precolonial, pertanyents a un horitzó Ibèric Antic (segles VI-V aC). -Dos 'pondus' de teler, un de forma prismàtica l'altre tronco-piramidal però amb la singular característica que acaba amb forma arrodonida. La ceràmica té les mateixes particularitats que els fragments descrits anteriorment. -Tres fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada amb un motiu consemblant al número 27 d'en Miquel Cura, amb uns motius triangulars de punts en relleu en el seu interior (finals del segle IV a finals del III aC). -Algun fragment de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pasta bicolor i de bona cuita, així com un disc perforat i retallat en aquest mateix tipus de ceràmica. -Cal destacar una llosa de pedra arenisca amb forat circular central, forma rectangular, amb els costats més curts quelcom arrodonits i amb un encaix; les seves mides són: 53 cm de llarg x 37 cm d'ample x 4 cm de gruix. -Completen l'inventari un martell de basalt i varis fragments de molins manuals de pedra. El jaciment es pot ubicar genèricament dins un ampli ventall cronològic del Ferro-Ibèric, corresponent als set últims segles abans de Crist i sense presència de cap tipus de material d'època romana. | 08165-15 | Plans d'Arau | L'erudit igualadí Antoni Borràs i Quadres esmentà la troballa en aquesta zona dels Plans d'Arau d'un forn durant les remocions de terreny dutes a terme en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX. Per contra, afirma també que hi havia trobat ceràmiques neolítiques, restes que no encaixen en el context de la resta de materials descrits, i que Jordi Enrich Hoja creu que es tracta d'una confusió de Borràs, el qual descriu ceràmiques amb cordons digitals que sí encaixarien en el context de l'ibèric. Després d'aquests precedents, el jaciment fou oficialment localitzat i catalogat per primer cop l'any 1965 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i el 1984 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte de prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4621, 4747, 4762, 5019, 9155, 9193, 9216, 9222. | 41.5709400,1.6753300 | 389559 | 4602987 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82136-foto-08165-15-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82271 | Pont de Cal Marió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-mario | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 35. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5924 | XX | Sobre la riera de Carme, a uns 200 metres a l'oest de l'antic molí paperer de ca l'Almiralló o cal Marió, es va construir aquest pont pensat per al trànsit rodat, format per tres grans arcs de mig punt adovellats, lleugerament rebaixats, i d'unes dimensions i alçada considerables. L'estructura és feta a base de blocs de pedra tallada, i es caracteritza pels merlets que fan de barana als extrems del pont i pels pilars arrodonits que suporten els arcs. | 08165-150 | PK 5'95 de la carretera C-244 | L'estructura es va construir l'any 1940, just acabada la Guerra Civil, per tal de disposar d'un accés alternatiu al Xaró i al sud de la comarca de l'Anoia per al trànsit rodat. Des del principi, el viaducte ha estat conegut amb el nom de ‘pont de Cal Marió' per la seva proximitat al molí paperer de Cal Almiralló o de Cal Marió, però molta gent el coneix actualment com a ‘pont de Carme' atès que del cap septentrional d'aquest pont surt la carretera BV-2131 que mena directament al municipi de Carme. Si s'empra aquest nom, però, cal no confondre'l amb el pont d'igual nom emplaçat ja dins el municipi veí de Carme i catalogat en el seu corresponent Mapa de Patrimoni Cultural. | 41.5485000,1.6699400 | 389071 | 4600503 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya d'aquest element, titulada 'Pont de la Riera de Carme', s'hi inclouen per error fotografies de l'Aqüeducte de la Riera de Carme.FIGURA 1: Cara occidental del pont de Cal Marió (anys 60-70? -Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla-). | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82203 | Pont d Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-d-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Està abandonat i li manca manteniment. | Avui abandonat i totalment rodejat de massa boscosa i de vegetació que l'envaeix, s'aixeca sobre la riera de Carme aquest pont de ferradura que salva un desnivell no gaire acusat. Disposa d'una gran arcada central rebaixada i d'una segona arcada més petita, de mig punt, en un lateral. El pilar central, com la resta de la construcció, és fet a base de grans carreus de travertí molt ben tallats, i disposa d'un trencaaigües triangular. No disposa de barana, tot i que la seva amplada és la mínima per al pas de persones i animals. | 08165-82 | Indret de Vinçó | L'historiador local J. Riba Gabarró posa aquest pont en relació al camí de ferradura que enllaçava Igualada amb Vilafranca del Penedès i creu que ja a inicis del segle XIX hi havia el pont de pedra que es pot veure actualment, i per tant seria el pont conservat més antic de la Pobla de Claramunt Fins els anys 20' del segle XX encara s'emprava per al trànsit del transport animal que portaven a bast càrregues dels fonts de calç de la Torre de Claramunt cap a les adoberies d'Igualada. L'any 2015 fou objecte d'una neteja de la vegetació que l'envaïa per part d'un grup de voluntaris del poble. | 41.5452900,1.6652000 | 388670 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82203-foto-08165-82-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82195 | Rec del Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 3. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | Aquest rec centenari és el que deriva les aigües de la riera de Carme. El començament de l'obra d'enginyeria passa per la banda esquerra de la riera de Carme, on la conducció rega horts. En alguns trams és soterrat, i en altres circula a cel obert. Es va apropant al nucli urbà, pel sector del barri de les Figueres, on donava aigua als seus antics molins i on és possible encara observar-hi diferents elements auxiliars com ara les claus d'entrada d'aigua a les feixes o una vàlvula per evacuar l'aigua del rec quan el cabal baixa massa abundant. Encara es conserva bona part del seu recorregut per la part posterior d'algunes cases amb els seus antics safareigs alimentats per l'aigua del rec. | 08165-74 | Barri de les Figueres | L'origen d'aquest rec és en una captació d'aigua a uns tres quilòmetres del bari de les Figueres, a la dreta de la riera de Carme, ja dins el terme de la Torre de Claramunt. Inicialment es va projectar una resclosa prop de Cal Patera, i després es va fer un aqüeducte (actual pont de la riera de Carme) per conduir l'aigua cap a aquest rec del Coca. El rec (sota la denominació de ‘rec de les Figueres') ja apareix documentat al capbreu de 1573 ‘a tocar del camí que va des de la Pobla a Carme'. Unes revingudes de la riera de Carme l'agost de 1866 van afectar greument l'estructura del rec, que es va haver de reconstruir amb ‘100 pams de llargada, 16 pams d'alçada i 2 pams d'amplada, posant per sobre una filada de pedra forta amb pendent a cada banda i per tot el davant turo picat i al darrera de pedres doblades, igual que el tros de la resclosa que va quedar'. | 41.5503200,1.6756000 | 389546 | 4600698 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82195-foto-08165-74-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat 'Aqüeducte del Coca', 'Rec de Cal Marió' i 'Rec de les Figueres'. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82256 | La Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera-1 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83-85. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002): 'Els diaris del segle XIX parlaven de la Fira de la Candelera', Butlletí Municipal, 14, p. 14. -http://anoiadiari.cat/societat/candelera-plora-fred-fora-candelera-riu-fred-viu/ -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-celebra-seva-festa-patronal-candelera-intensa-agenda-actes-avui/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Fira-de-la-Candelera-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XIV | Al voltant del nucli històric de la Pobla de Claramunt se celebra anualment i en ple hivern la festa de la Candelera, una data pròpia del calendari festiu català d'origen religiós que en el cas de la Pobla és també la festivitat de la seva patrona: la Mare de Déu de la Llet. Tradicionalment, els actes de la Candelera a la Pobla giren entorn la missa solemne entorn de la patrona i la celebració d'una fira, tot i que actualment, com passa a la majoria de poblacions catalanes, s'ha perdut la costum de fer la processó amb grans ciris encesos. Durant la festa de la Candelera, es realitza també un ritual consistent en il·luminar l'altar de la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla, amb la finalitat d'invocar-la per tal que augmenti el cabdal de la llet a les mares. A l'edició de 2019, celebrada el cap de setmana del 2 i 3 de febrer, el dia 2 al migdia es va fer una missa solemne cantada en honor a la patrona de la Pobla (Mare de Déu de la Llet) i la benedicció de candeles, mentre que la resta del dia es va dedicar a la inauguració d'una exposició col·lectiva d'artistes locals i a un espectacle infantil. El diumenge dia 3 es va celebrar el mercat d'artesania, on entre altres activitats el públic era rebut per la Vella Candelera, un personatge que explica històries i llegendes i lliura als assistents una espelma que protegeix del mal i concedeix desitjos al nou any que comença; es va poder observar com s'elaboren les espelmes o candeles purificadores (entorn de les quals gira la festa) amb canya de riu i per immersió, es va explicar el secret de moltes herbes remeieres i olis essencials (amb demostració inclosa d'elaboració d'oli essencial de romaní amb fassina), i entorn els safareigs públics es va recordar com es feia la bugada antigament. Durant aquesta jornada, es va procedir també a la il·luminació de l'altar de la Mare de Déu de la Llet. | 08165-135 | Nucli històric de la Pobla de Claramunt | La Candelera, una de les més significatives de l'any litúrgic marià, és el nom amb el que popularment és coneguda la festa de la Presentació del Senyor o presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i purificació de la Mare de Déu, segons la tradició jueva de benedicció de candeles de cera. Durant aquest ritual d'origen jueu, totes les dones que donaven a llum, 40 dies després del naixement de l'infant havien de presentar el fill al temple i procedir a realitzar un ritus de purificació consistent en oferir diverses ofrenes, la principal de les quals era una candela encesa. En la litúrgia cristiana, la costum va quedar limitada a un sol dia, i ja des de l'antiguitat va quedar establerta quaranta dies després del Nadal, és a dir, el 2 de febrer. De fet, a Catalunya i a altres parts del Mediterrani, durant la Candelera es desmunta el Pessebre i es dona per acabat el cicle nadalenc. La primera menció documentada de la celebració de la Candelera a la Pobla data de mitjan segle XIV. Antigament, a la Pobla era costum durant la Candelera que les mares oferissin un ciri encès i donessin el pit als seus fills davant la imatge de la Mere de Déu de la Llet durant l'acte d'il·luminar l'altar de la Verge. Algunes àvies de la Pobla (concretament una senyora nascuda l'any 1924) encara recorden haver escoltat a dir, essent unes criatures, com el dia de la Candelera les dones que havien estat mares durant l'any s'asseien als bancs de la primera fila amb els seus fills als braços durant la missa solemne, a mode de presentació dels infants a la Mare de Déu; en canvi, el mateix testimoni afirma que ni ella ni la seva mare, finada fa molts anys, recordaven haver vist el ritual d'alletar els infants davant de la imatge. | 41.5542100,1.6747600 | 389483 | 4601130 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82256-foto-08165-135-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El testimoni oral és de Soledat Riba i Trullas, nascuda el 18-04-1924. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82231 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 270-271. -https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003185.xml | XX | Presenta grafits producte del vandalisme. | Ubicat en una de les parets laterals de la capella de Santa Margarida del Castell de Claramunt es localitza aquest retaule contemporani signat per Jordi Alumà i realitzat l'any 1954. D'un estil entre el neogòtic i el naïf, es tracta d'un retaule pintat sobre fusta, que consta d'un total de cinc panells: un de central, rectangular, el més gran de tots, amb la representació de santa margarida dempeus, matant a la bèstia amb la creu mentre dos àngels coronen a la màrtir; i dos panells per banda, de dimensions menors, amb diferents escenes de la vida i mort de la santa. Destaca la gama cromàtica emprada en l'execució de l'obra. La signatura de l'artista i l'any de realització apareixen clarament llegibles al marge inferior dret del panell central. | 08165-110 | Castell de Claramunt | La capella per a la qual va ser encarregat el retaule es va construir el 1303 i es troba dins el recinte del Castell de Claramunt, annexa a les ruïnes de l'església de Santa Maria del Castell. Tot i que l'antiga parròquia de Santa Maria, de la qual a la vegada forma part la capella de Santa Margarida, va ser abandonada definitivament per al culte el 1606, aquest espai religiós sempre s'ha mantingut present en la memòria religiosa, popular i simbòlica dels pobletans. El retaule va ser patrocinat pel mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981) i produït el 1954 pel pintor i retaulista de Barcelona Jordi Alumà i Masvidal, tot imitant (i reinterpretant) l'estil gòtic al qual pertany la capella que l'acull. Segons testimonis orals, encara que originalment l'artista va decidir pintar amb una transparència a la figura protagonista que hi apareix representada, els estàndards morals de l'època van considerar que no era una imatge adequada i, sense autorització de l'autor es va repintar posteriorment aquesta part de l'obra amb noves vestimentes. Aquest apunt haurà de tenir-se present en cas de restauració o estudis posteriors del retaule a nivell artístic, i no sabem si fou detectat durant la restauració de que fou objecte el retaule l'any 1999 per part del Servei de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat, que consistí bàsicament en netejar-lo, estucar-lo, anivellar-lo i envernissar-lo; la peça s'havia vist afectada per diversos actes vandàlics. | 41.5547700,1.6695600 | 389050 | 4601199 | 1954 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-2.jpg | Inexistent | Naïf|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Alumà i Masvidal | 113|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 82286 | Font de les Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-figueres | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. | XVIII | La font de les Figueres es troba al barri homònim, encastada a la façana de la casa de Cal Fuster de les Figueres, just al costat dret de l'edifici un cop s'ha sortit per la portalada principal. La font queda lleugerament enclotada i està revestida per una estructura de pedra i una barana metàl·lica. S'hi accedeix mitjançant uns graons de pedra. Destaquen els seus panells parietals fets amb rajoles de fons blanc i figures blaves que contenen representacions de la Mare de Déu i del Sant Crist. | 08165-165 | Carrer de l'Art, 6 | La casa de Cal Fuster de les Figueres, on es troba integrada la font, té els seus orígens en una masia vinatera ben documentada al segle XVIII i amb antecedents ja al segle XIV, entorn de la qual va anar creixent-hi un barri de la Pobla. Aquesta surgència d'aigua, doncs, molt possiblement va originar l'establiment de la primitiva casa en aquest indret precís del terme de la Pobla. | 41.5508800,1.6764800 | 389621 | 4600759 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82286-foto-08165-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82286-foto-08165-165-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També coneguda com ‘Font del Fuster' o ‘Font del Sant Crist i Santa Maria'.IMATGE 1: Detall de les rajoles de la font (foto: Jordi Ferrer). | 85|94|98|80 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82237 | Materials Paleontològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-paleontologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. | Es tracta de mitja dotzena de referències amb les seves corresponents caixes de material paleontològic provinent de gran part dels jaciments paleontològic localitzat dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït de la recol·lecció de particulars i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions paleontològiques que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 08165-116 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions paleontològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia (que inclou la paleontologia) per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1-3: Diversos materials paleontològics provinents de la Pobla de Claramunt (fotografies: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 124|123 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82236 | Materials Arqueològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia | Es tracta de varies dotzenes de caixes de material arqueològic de diversa naturalesa (ceràmica, lítica, metàl·lica) provinent de gran part dels jaciments localitzats dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït principalment de les excursions realitzades al llarg del segle XX per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectats en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material conservat, que abraça des del Neolític fins al segle XX, es presenta net, siglat i inventariat i amb les seves corresponents referències relatives al jaciment arqueològic al qual pertanyen. La peça més notable i de més interès històric, artístic i arqueològic de la Pobla de Claramunt que es custodia en aquesta col·lecció, tal volta sigui un recipient cilíndric de ceràmica feta a mà, decorat amb un cordó incís, provinent del jaciment Ibèric del Camí de la Font del Llop. | 08165-115 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada però també per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions arqueològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla, lligades principalment a la construcció del polígon dels Plans d'Arau i a la realització d'obres a variants i carreteres que passen pel terme. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82236-foto-08165-115-1.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada | IMATGE 1: Vas ceràmic ibèric fet a mà provinent del Camí de la Font del Llop (fotografia: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 80|81|83|85|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82191 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-1 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 59. -https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160425/401336293835/manufacturas-clima-paraguas-fabrica-glories.html | XX | Edifici de planta baixa amb quatre naus consecutives, cadascuna de les quals té una coberta a dues aigües. L'estructura és feta a base de pedra irregular, amb pedres cantoneres tallades i maons i maçoneria rodejant les obertures. La nau més septentrional, que és la que té l'entrada a l'edifici mitjançant tres graons, presenta una construcció diferent a les restants, ja que és feta tota de totxo; a més la seva planta és conforma un gran rectangle allargat, mentre que la resta de naus són més curtes i quadrangulars. | 08165-70 | Avinguda Catalunya cantonada amb carrer Barquera | La denominada Fàbrica Nova (també coneguda com ‘El Camp') de la Pobla de Claramunt, avui un edifici en desús, va ser concebuda com una factoria de paraigües que formava part de les indústries que havia fundat Pius Rubert Laporta a partir d'inicis del segle XX, amb fàbriques diverses distribuïdes arreu de Catalunya i Barcelona. | 41.5540000,1.6756900 | 389560 | 4601106 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82191-foto-08165-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82191-foto-08165-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82181 | El Tio Nelo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tio-nelo | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 22. -http://infoanoia.cat/berenador-tio-nelo-pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=29&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5920 | XX | Abandonat i sense manteniment. | Quan s'arriba al nucli o urbanització del Xaró tot venint de la Pobla de Claramunt o de Carme, les primeres edificacions i una gran esplanada es troben al costat del tancat revolt de la carretera que dona accés al nucli poblat: es tracta de l'antic complex d'esbarjo avui abandonat conegut popularment amb el nom del 'Tio Nelo', que estava en els terrenys d'una casa d'estiueig o segona residència (torre) del mateix nom formada per de diversos cossos, de planta baixa i dos pisos i avui encara dempeus; construïda entre els anys 1940-45 pel mestre d'obres Antoni Gibert (artífex també de la Torre de cal Font, al barril de la Rata) segons el model de la típica torre de principis del segle XX (ara ja amb el regust propi de l'arquitectura de postguerra), amb coberta a quatre aigües, estructurada segons tres nivells de superposicions, amb balconades i finestrals d'arc, i envoltada per un mur fet de blocs de pedra local escairada amb unes grans arcuacions de totxo força profundes. A uns metres de la casa, al seu costat sud s'hi aixeca l'emblemàtica 'Torre de l'Aigua', una torre de secció semi-circular allargada amb planta baixa i quatre pisos, sobre la qual continuava un cos de base més petita i de secció quadrada amb tres pisos més. Entre la torre d'estiueig i la torre de les aigües hi ha la gran esplanada on durant molts decennis s'hi van celebrar trobades, esdeveniments i moments d'esbarjo familiar per part de gent vinguda dels voltants i d'arreu de la comarca. El lloc està íntimament relacionat amb la font del Xaró, una surgència d'aigua molt concorreguda per gent de tota la comarca a inicis del segle XX, molt abans que es construís la torre del Tio Nelo. | 08165-60 | Carretera del Xaró, s/n | La finca i la casa porten el renom (‘tio Nelo') de l'antic propietari de la finca Josep Aguilera i Soteras (1892-1988), un poblatà molt conegut per ser el precursor dels aliments envasats en sobres que quan va construir la casa del Tio Nelo ho va fer tot obrint la finca al gaudi del poble. Els entorns ja eren molt freqüentats durant la primera meitat del segle XX gràcies a la veïna font del Xaró, lloc d'esbarjo molt apreciat a tota la comarca per passar-hi el diumenge, i per tant ja hi havia una tradició d'esbarjo al lloc que Aguilera va voler potenciar més encara. Però el lloc del Tio Nelo es va fer realment popular i bulliciós durant els 70', quan el lloc es va convertir en allò que en aquells temps es denominava ‘merendero', és a dir, un lloc a la natura per anar a esbargir-se però on es pogués arribar amb el cotxe fins al peu mateix de l'emplaçament on es passava el matí o la tarda. En definitiva, l'esclat de la popularitat del lloc va anar de la mà de la generalització o popularització del vehicle privat entre les emergents classes mitjanes; de fet, una activitat més (potser la principal durant com a mínim un parell de decennis) que es podia fer al Tio Nelo era rentar el cotxe a consciència, tant per dins com per fora, escomesa que duien a terme els mateixos propietaris (majoritàriament els homes, en tot cas auxiliats per la resta de la família en tasques puntuals). Tot i que el lloc estava enfocat a l'esbarjo familiar, en aquesta finca s'hi van celebrar també aplecs de sardanes, trobades de grups, partits de futbol, etc. Les activitats públiques al lloc es van abandonar ja ben entrats els anys 90'. A temporades va tenir servei de bar i/o restauració, i segons algunes notícies orals al Tio Nelo s'hi podien comprar barres de gel per a les neveres antigues. En els últims anys només ha romàs obert a temporades un local de restauració a la petita part del complex que dona a la carretera. | 41.5481400,1.6800900 | 389917 | 4600450 | 1940-45 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Antoni Gibert | Altres noms: Torre del Xaró.Foto 1: Postal colorejada de l'edifici un poc temps després de la seva construcció. | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82249 | Mapa Parcel·lari de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-parcellari-de-la-pobla-de-claramunt | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 22-44. | XIX | Aquest mapa parcel·lari, avui emmarcat i ubicat al vestíbul de la Sala de Plens de l'Ajuntament (tot i que tècnicament pertany al fons de l'Arxiu Municipal), és una representació topogràfica acurada sobre paper de les parcel·les existents a la Pobla de Claramunt a mitjan segle XIX. El seu títol complert és 'Población i límites del término jurisdiccional de La Pobla de Claramunt' i està signat a 16 de maig de 1854 per Fèlix Sallent. En ell hi apareixen dibuixades 581 parcel·les així com seccions cadastrals amb identificació nominal, usos del sòl, xarxa viària, hidrografia, nucli de població principal i nuclis dispersos; tot plegat amb la seva corresponent toponímia. Es tracta per tant del document històric més important i complert per entendre la configuració socio-econòmica i topogràfica de la Pobla de Claramunt durant la primera meitat del segle XIX. | 08165-128 | Avinguda Catalunya, 16 | La implantació́ de la contribució́ territorial l'any 1845 va donar lloc, durant la segona meitat del segle XIX, a la producció́ d'una ingent documentació́ fiscal de caràcter força divers. Així doncs, amb interessos eminentment fiscals, entre els anys 1849 i 1883 es van aixecar un total de 149 mapes parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona i tants altres a la resta del territori, amb un detall, cura descriptiva i exactitud com mai s'havien vist fins llavors. L'autor del plànol específic de la Pobla de Claramunt fou Fèlix Sallent, agrimensor, mestre d'obres i director de camins veïnals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1854 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fèlix Sallent | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82168 | Can Galan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galan | -RIBA GABARRÓ, Josep (2002c): 'El Parc del marquès de Camps', Butlletí Municipal, 22, p. 17. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=30&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25266 | XVIII | Es tracta d'una antiga masia que es troba al capdamunt d'una elevació de terreny que caracteritza les acusades pendents dels carrers de l'actual barri de Can Galan, controlant l'antic camí que duia al no molt llunyà mas dels Vivencs. L'estructura està formada per dos cossos rectangulars i dos de quadrangulars, tots de diferent mida i pisos (des de només planta baixa a planta baixa i dos pisos el cos principal), juxtaposats, amb coberta a dues aigües o a una sola aigua segons el cas. Aquests quatre cossos formen un perímetre final rectangular irregular; un mur de maçoneria adossat als extrems de les façanes del nord tanca la casa i regularitza el rectangle Algunes de les finestres dels pisos superiors són amb arc, així com les portalades d'accés que són d'arc rebaixat i sense adovellar. Les façanes estan actualment arrebossades, i adossades a les parets laterals exteriors de la casa, pel costat de ponent, es conserven unes estructures fetes amb blocs de pedra de turo i altres materials corresponents a un antic cup i un forn. A l'interior hi ha una sala amb arcs de mig punt i els sostres són de bigues i llates de fusta Al voltant d'aquesta edificació d'origen rural i el seu petit jardí-bosquet, durant els últims decennis s'hi ha anat configurant l'actual barri residencial de Can Galan. | 08165-47 | Carrer Comte Borrell II, s/n | La masia de Can Galan, considerada vinetera, és documentada des del segle XVIII com a masia d'Olzinelles. Durant el segle XIX i bona part del XX, la masia va ser propietat de la família Camps, que des de 1876 ostenta un marquesat L'any 1991 l'Ajuntament de la Pobla comprà l'edifici i el 1998 el rehabilità per dedicar-lo a serveis administratius i activitats diverses. Des de l'any 2007, l'edifici acull un equipament infantil i és la seu de l'Arxiu Fotogràfic Municipal. | 41.5569700,1.6797900 | 389907 | 4601430 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També coneguda com Masia d'Olzinelles i com Cal Galant. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82262 | Festival Anoia Folk | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-anoia-folk | -https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-947-cat-anoia_folk_al_castell_de_claramunt_de_la_pobla_de_claramunt.htm -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Anoia-Folk-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Es tracta d'un festival de música d'arrel tradicional que se celebra durant una nit d'estiu (el segon dissabte de juliol) al castell de Claramunt des de l'any 1997, organitzat per l'entitat cultural local de la Pobla anomenada La Llobreia. A part de les actuacions musicals, que centren la major part del festival, s'organitzen també altres activitats com per exemple el concurs de sonadors d'ampolla d'anís des de l'any 2004. La desena edició (any 2006) va comptar amb la presència destacada de Maria del Mar Bonet, i pel festival hi han passat els principals grups i intèrprets del país i músics d'arreu del món. El marc arquitectònic del castell de Claramunt dona un caràcter singular i genuí a l'esdeveniment. | 08165-141 | Castell de Claramunt | La primera edició d'aquest festival musical es va celebrar l'any 1997 per iniciativa de l'entitat cultural de la Pobla de Claramunt coneguda com La Llobreia, i amb ja més d'una vintena d'edicions és considerat un esdeveniment de referència a Catalunya pel que fa als festivals de musica tradicional estiuencs. | 41.5550600,1.6697200 | 389064 | 4601231 | 1997 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82262-foto-08165-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural la Llobreia | IMATGES 1 i 2: Celebració de l'edició de l'any 2000 de l'Anoia Folk. Fotografies d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 82179 | Antiga Capella de la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-santissima-trinitat | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 14-15. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 212 -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 20-21. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018b): 'Les obres a l'antiga Trinitat', Butlletí Municipal, març 2018, p. 15. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5895 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=37&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5903 | XIV-XVIII | D'aquesta capella gòtica que un dia també fou parròquia en queda principalment una edificació coneguda amb el nom de 'campanar vell', degudament senyalitzada amb una placa posada per l'ajuntament a la façana, així com l'actual edifici de la rectoria i part d'un altre edifici totalment dessacralitzat i avui sense ús, a l'interior del qual s'hi conserven mig camuflats per obres posteriors tota una sèrie d'arcs de diafragma que tot i ser antics ja no correspondrien a l'estructura gòtica original, sinó a una reforma posterior del segle XVII. La planta general de la capella correspondria a un edifici de nau única, amb creuer i campanar octogonal adossat en un dels costats de la capçalera i del qual se'n conserva encara parcialment la base. En un plànol de 1823 fet per al família Coca encara és possible veure dempeus aquest campanar. Dins i fora de la rectoria i en un espai de l'església parroquial s'hi conserven, ja fora del seu emplaçament original, un total de quatre claus de volta de l'antic edifici de la Santíssima Trinitat, una de les quals (amb tota probabilitat la més important de les quatre) porta la inscripció que indica l'any de construcció i revela l'autoria -el nom del mestre d'obres- de l'edifici sacre: 'En l'any de la nativitat del Nostre Senyor Déu MCCC LXXX en R. Muset de la Pobla de Claramunt feu fer aquesta capella a Joan de la Padroa que la obrà'; l'altra clau de volta s'hi ha esculpit el Pare Etern, el Cristi Crucificat i l'Esperit Sant, és a dir, la representació de la Santíssima Trinitat segons els cànons iconogràfics del gòtic. La tercera clau de volts està avui ubicada al carrer de les Tres Fonts, repenjada a la paret exterior de l'antiga capella i per tant també totalment fora del seu context arquitectònic. La quarta clau, amb l'anagrama JHS i una creu, es troba avui a l'edifici de la rectoria i porta la inscripció '1670'. La cinquena resta desapareguda, però a inicis del segle XX hauria estat un temps al pont de la palanca, segons testimonis orals d'un grup d'excursionistes. | 08165-58 | Carrer Major 17-19 / Carrer de les Tres Fonts | La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell de Claramunt l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793. El 1567 s'havia beneït un nou cementiri al costat de la capella de la Trinitat, ja amb funcions parroquials, tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646. Quan la Santíssima Trinitat va perdre les seves funcions litúrgiques a finals del segle XIX, l'edifici va passar a ser la rectoria de la parròquia. Durant molts decennis del segle XX hi ha hagut una botiga de comestibles en una de les parts de l'antic edifici que dona a la façana principal de l'actual església parroquial, i ja als inicis del mateix segle (1929) s'hi havia instal·lat una cooperativa de consum de la Societat Casino que es pot considerar l'antecedent de la botiga de queviures i autoservei que va romandre oberta en aquest local fins l'any 2017. Per altra banda, la part posterior de l'edifici denominada popularment ‘campanar vell' fou seu d'una botiga de mobles durant els anys 70'-80', i en la dovella del portal hi ha un capell i la data de 1759 inscrita. La resta de l'espai és encara dedicada a funcions de rectoria. El 30 de novembre de 2018 en Ple Extraordinari de l'Ajuntament es va aprovar un conveni de cessió amb el Bisbat de Vic per 25 anys, que obliga al consistori a realitzar-hi obres de rehabilitació i restauració en els propers anys (Butlletí Municipal, 90, p. 6). | 41.5546600,1.6746900 | 389478 | 4601181 | 1380 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan de la Padroa | IMATGE I: planta de la capella dibuixada l'any 1915 per l'Institut d'Estudis Catalans.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, les restes arquitectòniques d'aquesta antiga capella gòtica apareixen dividides en dues fitxes amb cap altre criteri que la funcionalitat actual dels espais (una de les fitxes es diu, senzillament, 'Rectoria') i considerant (erròniament) que es tracta de dos edificis diferents. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 82178 | Església Parroquial de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-2 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1992): Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993), Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004b): 'Les Capitanes i les Majorales del Roser', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2004, p. 14. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5904 | XVIII | Es tracta d'una gran edificació religiosa d'estil neoclàssic de finals del segle XVIII amb planta de creu llatina i una sola nau, amb varies capelles adossades, amb l'absis orientat a l'est i la portalada a l'oest. A l'angle oest de l'edifici hi ha un campanar de 33 m d'alçada que fou enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment. A continuació de l'antic capçal o absis de l'església hi ha l'absis, de construcció més recent (1825), pensat també per guanyar espai per a les sagristies. La part posterior de l'edifici dona a la concorreguda carretera C-244, mentre que la façana principal està ja orientada cap a l'interior del nucli antic. La façana principal és la única part de l'edificació que està arrebossada i presenta una decoració consistent en una imitació de carreus isòdoms, mentre que els laterals no estan revestits, i això permet observar l'obra general, feta a base de pedra irregular i sense tallar (no presència de maons), i amb una banqueta de fonamentació correguda, feta també a base d'una pedra més clara que la de la resta de l'edifici. Es detecten blocs de pedra de turo local ben tallats formant les cantoneres. A l'interior de l'edifici, la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i la gòtica del Sant Crist Vell presideixen l'altar major. El vitrall situat darrera de la imatge de la Mare de Déu de la Llet i una de les baranes -concretament, la que s'ubica a l'altar del Sant Crist- són obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol (1879-1949), col·laborador en diverses obres d'Antoni Gaudí. | 08165-57 | Carrer Major | La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793 Davant les males condicions que presentava el petit edifici de la Santíssima Trinitat i la seva poca capacitat davant d'una població que creixia dia rere dia, el 1778 el rector i els feligresos van exposar al bisbe la necessitat de la construcció d'un nou edifici, i l'any 1780 el bisbe de Barcelona Gabino de Valladares va autoritzar el rector Pau Solà i Gras a la col·locació de la primera pedra per a la construcció d'una nova església parroquial, tot i que aquesta autorització no es va poder fer efectiva fins el 1789, després de molts entrebancs, i les obres es van estendre fins el 1794, tot i que la benedicció ja s'havia produït el 28 de setembre de 1793. Aquesta parròquia i el seu edifici han pertanyut històricament al bisbat de Barcelona, fins que l'any 1957 va passar a formar part del bisbat de Vic. | 41.5546700,1.6751700 | 389518 | 4601181 | 1793 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82131 | Capella de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu | -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, p. 114. -BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): 'VII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Informes y Memorias, 32, p. 167-169. -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 49-50. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Andreu', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 466. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 215-216 -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 220-221. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=6&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7594 | XIII-XVII | El jaciment està totalment desprotegit i les tasques agrícoles l'han anat afectant al llarg dels anys. | Al cim del turó de Sant Andreu, el qual es localitza a l'extrem sud de la Pobla de Claramunt i a la part alta del barri de les Figueres, s'emplaçava des d'un moment indeterminat de l'edat mitjana anterior a l'any 1266 una capella sota el patronatge de sant Andreu avui totalment enrunada, i de la que només en resten els fonaments i algun tram de paret amb una certa alçada no superior als dos metres. Per la planta, es dedueix que es tractaria d'una típica capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular orientat cap a l'est. Les seves mides aproximades serien de 12'5 m de llarg per uns 5 metres d'amplada, mentre que el diàmetre de l'absis rondaria els 2 m. Pel que fa a la seva necròpolis o sagrera, avui també aparentment perduda (encara que és molt probable que quedin forces restes al subsol) constava de tombes amb diverses orientacions, algunes fetes amb caixes de lloses, encara parcialment visibles com a mínim fins mitjan segle XX. Actualment, la part alta del turó està abancalada per al cultiu, fet que amb tota seguretat ha afectat bona part de la necròpolis i dels voltants del jaciment. | 08165-10 | Turó de sant Andreu | La primera referència documental conservada i coneguda entorn d'aquesta capella correspon a l'any 1266, mentre que l'any 1267 el vescomte Ramon Folc V de Cardona concedeix a Pere de Claramunt varis masos situats dins el terme de Claramunt, entre ells el mas anomenat de Sant Andreu, amb tota probabilitat relacionat i físicament molt pròxim a la capella, però avui desaparegut. La capella de Sant Andreu rebia les rendes de les terres dels voltants, que li permetien mantenir l'oli per la llàntia i el culte. Quan l'any 1463 l'església parroquial, ubicada al castell, fou parcialment enderrocada a causa de la guerra civil de Joan II, es va començar a enterrar al voltant de la capella de Sant Andreu, però aquesta situació provisional de sagrera de la parròquia durà poc temps, ja que a partir de 1485 es va reservar aquest lloc per enterrar-hi condemnats, forasters, viatgers que trobaven la mort al seu pas per la Pobla, empestats i pobres. Molt probablement aquest caràcter de marginalitat va propiciar que no fossin molts els recursos disponibles per al seu manteniment, i durant el segle XVIII l'estructura es trobava ja en molt mal estat. El 28 de setembre de 1710 s'hi va practicar l'últim enterrament, i el 1772 un decret de visita va prohibir la celebració de culte fins que la capella no fos restaurada, fet que sembla ser que ja no es produí i l'edifici quedà definitivament abandonat. Uns pocs anys més tard, el 1793, el seu retaule barroc dedicat a Sant Andreu es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria. Mai passà de ser una capella rural, potser vinculada a algun mas de l'entorn, tot i que en aquest i molts altres aspectes la documentació entorn aquesta capella és escassa. Durant 1925-26, les fotografies fetes pel rector de la Pobla de Claramunt, Pere Bosch Ferran, mostren l'estat d'arrasament de l'edifici religiós. Segons Miquel Brasó, en aquesta capella hi havia la costum de celebrar una missa cantada i Vespres el dia de Tots Sants i el dia 30 de novembre, dia de Sant Andreu; per a aquestes dues celebracions es pujava a la capella en processó des del poble. Alguns materials arqueològics provinents del lloc i recollits superficialment es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el n. de registre 4854. | 41.5505900,1.6726700 | 389302 | 4600731 | 1266 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest jaciment arqueològic conformat per la capella i la seva necròpoli apareix denominat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic a com a 'Turó de Sant Andreu'. Atès que al mateix turó hi ha altres jaciments arqueològics (que es descriuen en altres fitxes), per tal d'evitar confusions en aquest Mapa s'ha optat per identificar i denominar el lloc més específicament com a 'Capella de Sant Andreu'.IMATGE 1: Vista aèria del cim del Turó de Sant Andreu, on s'emplaçava la capella homònima. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Poble de Claramunt).IMATGE 2: La capella de Sant Andreu enrunada; al fons, el castell de Claramunt. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 92|96|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 82255 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-2 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 79-81. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000): Actuacions dels grups del Teatre Jardí, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 149-151. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994): 'Cinquantenari de la cavalcada dels Reis (1944-1994) a La Pobla de Claramunt', Igualada, periòdic de l'Anoia, 5 de gener. -RIBA GABARRÓ, Josep (2017): 'Setanta-tres anys de la cavalcada de Reis', Butlletí Municipal, gener 2017, p. 18. | XX-XI | El dia 5 de gener al capvespre, com a altres molts municipis de la comarca i de Catalunya, se celebra la tradicional Cavalcada de Reis, que recorre els principals carrers de la localitat. És costum pròpia d'aquesta cavalcada de la Pobla aturar-se a l'església parroquial de Santa Maria per tal d'adorar el Nen Jesús. Durant la cavalcada de 2019, els Tres Reis van aparèixer acompanyats del pregoner reial, una seixantena de patges i un àngel, repartint un total de 230 paquets. El pregoner reial i la seva comitiva, com és costum, va arribar en tren a l'estació, on la mainada els esperava amb els típics fanalets. Des d'allà va començar la cavalcada tot passant per l'Avinguda Gumersind Bisbal, carrers García Lorca, Soldevila, Pare Anton Soteras i Avinguda Catalunya; el final del recorregut fou al costat de l'Ajuntament. A continuació els tres reis i el pregoner es van dirigir a adorar el Nen Jesús a l'església parroquial i després foren rebuts per l'alcalde al consistori, on des del balcó van adreçar unes paraules al públic assistent. | 08165-134 | Nucli urbà de la Pobla de Claramunt | La tradicional Cavalcada de Reis de La Pobla de Claramunt es va iniciar l'any 1944 de la mà del grup artístic Quadre Escènic, el qual el Nadal de l'any anterior havia recaptat fons per a tal fi mitjançant una representació teatral. El promotor de la primera cavalcada fou Antoni Sabaté i Aguilera (1911-1986) i estava composta per cavalls, carrosses i patges (tant nois com noies). L'herald de Ses Majestats i el seu pregoner ho fou durant molts anys Antoni Aguilera i Aguilera. En els anys cinquanta i seixanta hi varen haver algunes intermitències en la cavalcada, fruit de canvis generacionals, i el 1971 va quedar anul·lada degut a una nevada; precisament el 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps i amb posterioritat es van anar motoritzant les carrosses, tot i que excepcionalment l'any 1980 hi van retornar els cavalls. També des de 1966, el Patge Faruk ve des d'Igualada els dies previs a la cavalcada (per Nadal o per Cap d'Any) per tal de recollir les cartes dels infants de La Pobla de Claramunt. Actualment, és la Comissió de Reis, amb la col·laboració de l'Ajuntament, qui organitza aquesta festa tradicional. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1944 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Cavalcada de Reis cap els anys 40'-50'. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82264 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-3 | -https://www.youtube.com/watch?v=uLFapNnWREE -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Trobada-de-puntaires-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Des de finals del segle XX, durant el més de juny els carrers del nucli antic de la Pobla, principalment el carrer Major i la plaça de l'Església, s'omplen de puntaires vingudes de la comarca i d'arreu del país que fan una demostració en viu de les seves habilitats manuals. Els visitants poden observar de primera mà la delicadesa i paciència emprada per treballar les puntes i les randes de coixí, amb el característic i màntric so de fons que produeix el moviment dels boixets. Un dia abans de la trobada, s'inaugura una mostra de manualitats i puntes de coixí a la Sala Municipal d'Exposicions, i durant la trobada es lliura un obsequi a la puntaire de mes edat de la Pobla de Claramunt i a la de més edat de fora del municipi; també es fa un obsequi a la puntaire més jove, que sovint té una edat que no supera els dos dígits. Finalment, es fa un sorteig i s'obsequia a tota la gent que ha participat activament a la trobada amb un patró i uns boixets. | 08165-143 | Carrer Major | La trobada de puntaires de la Pobla de Claramunt es va començar a celebrar el 1999, dins les festes de la Setmana de la Gent Gran, tot seguint una tendència encetada a finals del segle XX a tot Catalunya consistent en organitzar aquest tipus de trobades per tal de mantenir viva aquesta tradició de fer puntes tant arrelada arreu del territori entre les generacions més grans, les quals volen d'aquesta manera lúdica i festiva deixar el relleu a les generacions futures. | 41.5541600,1.6749400 | 389498 | 4601125 | 1999 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Trobada de Puntaires l'any 2002. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82258 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-42 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2018): 'El caramellaire Florind', Butlletí Municipal, 90 (desembre 2018-gener 2019), p. 20. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/les-caramelles-de-la-Pobla-de-Claramunt-Pobla-de-Claramunt-la | XIX-XXI | Cada any, durant el matí del Diumenge Sant es du a terme a la Pobla de Claramunt la tradicional cantada de caramelles que es celebra també a moltes localitats del país. L'activitat l'organitza la Societat Coral la Lira, i els caramellaires recorren diferents barris del municipi: barri de l'Estació, els VIvencs, les Cases Noves, les Figueres, Can Solà, Sant Andreu i el nucli antic. El grup de caramellaires, format per gent de totes les edats, va parant a varis punts per interpretar les seves cançons, i un cop acabada cada interpretació s'utilitzen cistelles amb grans pals i ballestes adornades per arribar als balcons i oferir als oients flors. De baixada, es vilatans deixen obsequis i donatius a les cistelles. Les actuacions centrals es fan a la sortida de la missa de les 12 h i a la plaça de l'Ajuntament. S'interpreten cançons d'un ampli repertori i es ballen tres danses. Els caramellaires de la Pobla, a més, gaudeixen d'acompanyament musical i porten un carro amb boixos per recollir els donatius. | 08165-137 | La Pobla de Claramunt | Les caramelles són cançons populars de caràcter habitualment religiós que es canten per Pasqua, amb temes centrals com la resurrecció de Crist o cançons festives al·lusives al naixement de la primavera. Les cantades de caramelles són una tradició popular molt arrelada a tot el país (sobretot a la Catalunya Vella i a la part més septentrional de la Nova), i habitualment eren organitzades per les parròquies dels pobles. Així era també a la Pobla de Claramunt, però des de fa varis anys, l'organització d'aquesta festivitat centenària a la vila va a càrrec de la Societat Coral la Lira. | 41.5549600,1.6755500 | 389550 | 4601213 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82258-foto-08165-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Caramelles l'any 2019. Fotografies cedides per Societat Coral la Lira. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82252 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-39 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 535-536. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-130. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -http://anoiadiari.cat/gent/pobla-claramunt-viu-festa-major-record/ | XV-XXI | La Festa Major de la Pobla de Claramunt se celebra actualment durant gairebé una setmana d'inicis del mes de juliol amb nombroses activitats repartides per varis punts del poble. A més de les tradicionals cercaviles, balls, concerts, actuacions, activitats per la quitxalla, competicions esporties, dinars i sopars, des de l'any 2018 es celebra amb gran èxit el 'Tasta Pobla', una proposta gastronòmica que permet als assistents degustar productes i cuina de proximitat amb un toc gourmet. També destaquen les exposicions de pintures d'artistes locals. | 08165-131 | Avinguda Catalunya, 16 | Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre finals de juny i primera meitat de setembre com a molt tard. Després que l'any 1463, degut a l'aterrament de la fortalesa, es traslladés la parròquia que sempre hi havia hagut al castell de Claramunt a la capella de la Santíssima Trinitat -al nucli de la Pobla-, el rector i els feligresos es van negar a tornar a pujar al castell per celebrar-hi la litúrgia. Així, la festa major local que se celebrava llavors el dia de la nativitat de Maria -el 8 de setembre- va passar a celebrar-se el més de juny, durant la festa de la Trinitat. Així apareix a la documentació del segle XVII, i segons els ‘Qüestionaris de Zamora' (1787), en aquells moments durant la Festa Major tradicional ‘se canta oficio solemne, con prédica y vísperas, y después se hazen públicas, y cada uno se pone a su asiento'. Ara bé, amb la construcció i benedicció de la nova parròquia de Santa Maria l'any 1793, la festa major passà a celebrar-se de nou el 8 de setembre com antigament (encara que aquest any es va retardar fins el dia 28 per ferla coincidir amb la benedicció del nou temple), commemorant així el natalici de la Verge. Ja l'any 1790 s'havia fet coincidir la festa major amb la col·locació de la dovella de la portalada major de la nova església parroquial. Finalment, a partir de 1996 la festa major es va passar a celebrar el primer diumenge de juliol per motius socials i laborals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1463 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82252-foto-08165-131-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Ballada de sardanes durant una Festa Major dels anys 60' del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 94|98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82285 | Font de la Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rata | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. | Es tracta d'una font natural avui situada al costat occidental del carrer de la Rata. En el seu estat actual es presenta integrada a l'estructura del mur d'una finca, amb una pica monolítica quadrangular de pedra i dos bancs de diferents dimensions, també de pedra, a banda i banda de la font. El brollador es troba al mig d'una composició parietal de lloses que forma un semicercle. Tot el conjunt està emmarcat per dos pilars fets de maons. | 08165-164 | La Rata, s/n | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. En el cas de la Rata, la font estava molt a prop del petit nucli de cases històric i en un entorn eminentment rural, encara que actualment ja està integrada en un entorn més aviat urbà. Precisament, aquest fet n'ha afavorit la seva preservació. | 41.5449500,1.6876000 | 390538 | 4600086 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82285-foto-08165-164-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Font de la Rata l'any 1999 (fotografia: Andreu Miquel i Bisbal). | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82279 | Font del Cireret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cireret | Font senyalitzada. | Font ubicada barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà i al costat de la riera de Carme. La font queda enclotada en un indret fresc i humit rodejat de vegetació. L'aigua brolla d'un senzill tub metàl·lic i cau en una pica de pedra treballada. S'hi van fer arranjaments l'any 1909, segons es possible observar en la tosca inscripció visible en una foto d'inicis del segle XX. | 08165-158 | Barri de Can Solà | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d'aquesta font, que per trobar-se prop d'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. | 41.5499700,1.6765100 | 389622 | 4600658 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82279-foto-08165-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82279-foto-08165-158-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: La font del Cireret en una fotografia presa per mossèn Pere Bosch a inicis del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla) | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82278 | Font de Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sola-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 18. | Font senyalitzada. | Al barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà. Des del costat de la masia, es baixen unes escales de formigó amb barana de fusta que menen a la font, que queda enclotada en un indret fresc i humit, rodejat de vegetació. S' hi ha construït un petit mur de pedra esgraonat d'on brolla l'aigua cap a una petita bassa rectangular. No està senyalitzada. | 08165-157 | Barri de Can Solà | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d'aquesta font, que per trobar-se prop d'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. Durant les celebracions dels aplecs de sardanes dels anys 60'-80' del segle XX al Tio Nelo, molts igualadins arribaven amb tren fins a l'estació de la Pobla i des d'allà emprenien el camí a peu cap al Xaró fent parada per refrescar-se a la font de can Solà. Encara actualment és una font molt concorreguda on els locals hi van a bàsicament a ‘omplir garrafes'. | 41.5500000,1.6775800 | 389711 | 4600659 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82278-foto-08165-157-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82276 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-13 | Ubicada entre les dues històriques masies de can Passol i can Pujol, en un petit bosc de ribera localitzat a uns metres del costat septentrional del torrent de Can Pujol, s'amaga una petita surgència d'aigua que brolla de manera estacional. La font discorre per una cànula de mitja canya col·locada sobre una base de roca natural retallada i forma un petit toll a la mateixa roca. Disposa d'una senyalització situada al peu del camí que comunica can Passol i can Pujol, i que dirigeix el visitant cap al senderet que mena a la font. | 08165-155 | Can Pa-sol | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Per altra banda, segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. | 41.5528800,1.6738900 | 389408 | 4600984 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82276-foto-08165-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82276-foto-08165-155-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 82280 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 18. | En una zona boscosa plana, a solana, prop d'un balç i just al costat d'un gran camp de conreu, ubicada a mig camí entre les fonts de Can Solà (prop de la masia homònima) i la font del Xaró, es localitza la font del Mig. Actualment està molt poc o gens transitada. | 08165-159 | Carrer de Can Solà, s/n | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. La font del Mig prenia el seu nom per estar ubicada a mig camí entre ubicada a mig camí entre les fonts de Can Solà i la font del Xaró, i per tant formava part de la ruta dels excursionistes que durant bona part del XX arribaven amb tren fins a la Pobla i pujaven a peu fins al Xaró amb motiu d'aplecs de sardanes i altres esdeveniments. | 41.5482300,1.6773400 | 389688 | 4600463 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82280-foto-08165-159-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82282 | Font del Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. | A uns pocs metres del torrent de Vinçó i enmig d'un dens bosc de pins, no molt lluny del camí de la Torre, s'ubica aquesta font que brolla d'una paret travertínica canalitzada mitjançant un senzill broc. El sòl s'ha condicionat amb unes grans lloses de pedra a mode de graó. | 08165-161 | El Xaró | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5453100,1.6675500 | 388866 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82282-foto-08165-161-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També hem vist escrit el topònim sota les formes ‘Vinsó i ‘Binçó'. | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82283 | Font de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-comes | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 23. | Font gairebé perduda. Està seca. | En un petit bosc entre camps de conreu, a la part mes baixa de la falda sud-est dels Mollons i dins la partida de les Comes, es localitza aquesta font avui seca la major art de l'any. Presenta una petita construcció quadrangular a mode de bassa feta a base de blocs de pedra local; actualment es troba en un avançat estat de deteriorament. | 08165-162 | Les Forques - Les Comes | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5623400,1.6861900 | 390450 | 4602019 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82283-foto-08165-162-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82284 | Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop-1 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 23. | Li manca manteniment. | La coneguda com font del Llop és una font de clot de caràcter estacional localitzada enmig d'una densa massa boscosa de la Maça. A la surgència natural se li ha construït una estructura amb forma de fornícula a base de blocs de pedra local sense tallar per tal de facilitar-ne la seva localització i conservació. Encara s'hi observen unes poques mates de joncs, tot i la sequedat actual de la font. En aquesta surgència d'aigua neix el torrent del Llop, el qual desemboca a la riera de Castellolí que després discorre pel terme municipal de la Pobla. | 08165-163 | L'Empedrat | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5762100,1.6788200 | 389859 | 4603568 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82284-foto-08165-163-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82281 | Font del Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xaro | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002b): 'La Font del Xaró, una de les més concorregudes pels igualadins', Butlletí Municipal, 17, p. 14. | En un entorn de bosc de pins i de camps de conreu, entre la Torre del Tio Nel·lo, El Xaró i Can Solà, a prop de la carretera que porta cap a Vilafranca del Penedès, s'emplaça aquesta font, històricament una de les de més anomenada de la Pobla de Claramunt i de tota la comarca. | 08165-160 | El Xaró | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se, i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. L'any 1916, a la font del Xaró s'hi va celebrar l'aplec de la victòria electoral dels anticaciquistes del districte d'Igualada, amb una assistència d'entre 4.000 i 6.000 persones. Durant la mateixa època es documenta un concert nocturn de música clàssica amb un quartet de corda. Els anys 1929 i 1930, s'hi va celebrar la festa de les Cooperatives de Consum d'Igualada i Comarca, també amb una assistència massiva estimada en 3.000 persones. | 41.5478300,1.6769400 | 389654 | 4600419 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82281-foto-08165-160-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82200 | Pont de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Es tracta d'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d'una construcció de petit abast, fet a base d'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada. | 08165-79 | Nucli de Rigat; Barri de Ca l'Isidret | Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l'arribada del ferrocarril a la comarca de l'Anoia l'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l'any següent. Se'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro. | 41.5648300,1.6604600 | 388309 | 4602328 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 82201 | Pont de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boixera | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5923 | XIX | Ha estat molts anys abandonat i actualment està en fase de recuperació i rehabilitació. | El pont de la Boixera, localitzat just al costat del molí homònim, és una gran obra d'enginyeria que té una llargada de 100 m i una amplada de 8, i que s'ubica a l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera de Castellolí, tot travessant el primer curs d'aigua. Està dissenyat a base de quatre grans ulls d'arc de mig punt. La part central de l'estructura, és a base de maçoneria amb filades de pedres regulars, mentre que els quatre arcs centrals de mig punt són adovellats amb blocs de pedra i tenen voltes de maó. Aquests arcs arrenquen de pilars coronals per línies d'imposta. S'observen contraforts atalussats i estreps laterals de paredat comú. A l'ampit de l'únic arc auxiliar de la construcció, hi ha emplaçada una placa amb l'any 1882 (el pont s'havia començat a construir el 1881 i les obres van finalitzar el 1883/84). | 08165-80 | Indret de la Boixera | Les obres del pont de la Boixera van sortir a subhasta l'any 1880, i es van acabar i inaugurar el 1883 (1884, segons altres fonts). El primer projecte del pont el va fer l'enginyer Miquel Muruve, però finalment la construcció la va dur a terme Pere Pujol Thomàs, seguint un projecte anterior de l'enginyer Alejandro Rubio Ferrer, que proposava eliminar tots els arcs auxiliars dels estreps. Durant la seva construcció, els diaris de l'època parlaven del projecte com ‘majestuoso será dicho puente, por sus dimensiones y su ejecución'. Durant la Guerra Civil Espanyola, el pont es va salvar per minuts de la seva destrucció per voladura, que sí es va produir a altres ponts propers com el de Rigat. Fins l'any uns pocs anys, el pont de la Boixera havia estat part de l'antic traçat de la C-244 que donava accés a la Pobla tot venint d'Igualada i Vilanova del Camí: l'any 1993, amb la remodelació del traçat de la carretera al seu pas per la pobla, el pont de la Boixera va perdre la seva funció de viaducte i va ser substituït per un de nou a uns 100 m de distància. Actualment (2019) hi ha un projecte vigent de rehabilitació i adequació, d'imminent execució, que consisteix en ‘la consolidació estructural, la neteja i reparació dels trencaments i desperfectes als paraments i elements exteriors, i l'adequació per al pas de vianants i ciclistes. Paral·lelament, vist el seu valor patrimonial amb protecció, es contempla la restitució de la morfologia original alterada i la posada en valor dels elements originals'; així mateix, forma part del projecte de la Via Blava, un camí que recorrerà el riu Anoia des de Jorba fins a Martorell (Butlletí Municipal, 90, p. 7). | 41.5627900,1.6713000 | 389209 | 4602088 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Miquel Muruve i Pere Pujol Thomàs | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surt denominat dom a 'Pont de Claramunt'.S'està tramitant la seva protecció com a BCIL | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 82165 | Masia de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-cal-ti | -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M06. | XVIII | Es troba en estat semi-ruinós. | Aquesta masia s'emplaça en una esplanada de camps de conreu i bosc ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila. El cos central d'aquesta casa es quadrangular i les parets de càrrega són a base d'encofrat de tàpia arrebossada amb morter blanc -avui força perdut- i amb les cantoneres fetes amb blocs de pedra de travertí ben escairats. Atès que s'adapta a un petit pendent, a la part septentrional té planta baixa i pis, i a la meridional un pis més. Disposa de teulada a dues aigües, però amb un costat notablement més llarg que l'altre, fet que confereix a l'edifici una particular dissimetria que en part queda amagada per la construcció de coberts i annexos a les façanes, els quals configuren un pati tancat a la part sud de la casa, on hi ha la façana principal. Una de les parets interiors de la casa té pintures al fresc setcentistes amb escenes de sant Procopi i de la Mare de Déu del Roser. | 08165-44 | Masia de Cal Ti | Les pintures del segle XVIII de l'interior de la casa indiquen l'antiguitat mínima de l'edifici i de retruc, de la casa, de la que se'n desconeixen referències històriques publicades. La seva tipologia arquitectònica s'avé amb una construcció dins d'aquest segle. | 41.5492900,1.6894300 | 390698 | 4600566 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82165-foto-08165-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82234 | Teieres per a l'Enllumenat Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teieres-per-a-lenllumenat-public | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25264 | XVI-XVIII | Es tracta de les dues últimes teieres supervivents de l'antic enllumenat públic dels carrers de la vila previ a l'aparició dels fanals de gas i a l'electrificació. Ambdues es troben a la part més primitiva del nucli històric de la Pobla. Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera està ubicada a un dels angles de l'edifici de l'Antiga Casa de la Vila i presideix la plaça homònima. Mentre que la segona de les teieres conservades a la Pobla, actualment de localització urbana més discreta, està ubicada a l'angle de l'edifici de la base del campanar de l'antiga capella de la Santíssima Trinitat, a l'actual Carrer de les Tres Fonts, i resulta interessant perquè es pot observar perfectament el sistema d'articulació del seu braç. Ambdues teieres es troben doncs als edificis mes emblemàtics de l'antiga Pobla de Claramunt: el seu antic Ajuntament i la seva antiga Església Parroquial, i precisament en aquest últim cas se'ns proporciona una data anterior a finals del segle XVIII, ja que la nova església parroquial es va construir a partir de 1780 i, molt significativament, en aquell nou edifici ja no hi ha col·locada cap teiera. | 08165-113 | Plaça de la Vila s/n i Carrer de les Tres Fonts s/n | Les teieres (denominades també ‘graelles' en altres punts de la geografia catalana i ‘festers' a Mallorca) són els últims testimonis del sistema d'enllumenat públic de les poblacions abans de l'electrificació a inicis del segle XX, i s'encenien sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir solemnitat als actes. Se'n conserven encara varis exemplars en diferents viles i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de rellevància històrica com a les parets exteriors de l'església de Santa Maria del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d'enllumenat públic (‘teieres de llum') correspon de l'any 1599. A més de les de la Pobla de Claramunt, a la comarca de l'Anoia en queden exemplars de tipologies i cronologies similars al nucli antic d'Igualada (carreró de Sant Miquel) i a els Prats de Rei (Plaça Major), gairebé sempre ubicades a cantonades d'edificis de certa rellevància i/o de caràcter públic. | 41.5546300,1.6745700 | 389468 | 4601177 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | En algunes fonts, apareix erròniament el codi IPA-25268 (corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) associat a aquests elements mobles. En realitat, es tracta d'una de les teieres, que apareix associada al codi IPA-25264, la titular del qual és l'Antiga Casa de la Vila. | 94 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82268 | Els Mollons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-mollons | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015-16): 'Llibres i mapes de vegetació dels Mollons', Butlletí Municipal, agost 2015-febrer 2016, p. 22. | Eocè | Es tracta d'un singular massís de formació terciària (Eocè), de 542 metres d'alçada, característic per les grans masses de roca que sobresurten al seu coronament, ubicat al nord del terme municipal i encarat cap als termes de Vilanova del Camí i Igualada. En la seva formació geològica es veuen ben assenyalats els seus sediments a les franges horitzontals i ondulants dels seus plegaments formats a base de pedra calcària marina. Al peu dels mollons és possible observar l'efecte erosiu de les corrents d'aigua que han anat tallant verticalment el terreny, deixant al descobert els diversos estrats geològics. Aquesta formació geològica és visible des de pràcticament qualsevol punt de la Conca d'Òdena. | 08165-147 | Els Mollons | Les tres grans masses rocoses sobresortints al seu coronament, han fet que popularment, i des de temps immemorials, el massís es conegui com ‘els Mollons' i també, encara que molt menys popular entre els locals, com ‘els Tres Mollons'. Les execucions que dictaminava la justícia baronial dels segles medievals i moderns es duien a terme de les forques que hi havia ubicades a la falda dels Mollons, a l'indret de les cingleres del Grau i en el lloc que encara conserva el topònim de ‘les Forques', un cop travessat el riu i davant de l'antic Camí Ral. El mes de juliol de l'any 1936, la muntanya patí un dels seus pitjors incendis, que afectà el sector del coronament del massís conegut com les Planes. Altres tres petits incendis s'hi van declarar durant els anys 80' del segle XX. | 41.5706200,1.6806300 | 390000 | 4602945 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82268-foto-08165-147-1.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 124 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82288 | Barraca de Pedra Seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Íntegra però amb senyals de deteriorament. | Enmig d'un bosc de pins, a peu del camí rural que es troba a la vessant sud dels Mollons, s'emplaça aquesta barraca de pedra seca de planta circular i recolzada sobre la roca natural. L'entrada, amb una gran llinda monolítica, està parcialment tapada pel que fa a la part inferior degut a l'acumulació de materials d'erosió a l'exterior de l'estructura, fet que confereix la impressió que el sòl de la barraca està enfonsat. L'estructura es conserva íntegra però està en un estat precari. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-167 | Els Mollons | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5665700,1.6811200 | 390034 | 4602495 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82288-foto-08165-167-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -FOTOGRAFIA 1: Assumpta Tardà. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82289 | Barraca de Pedra Seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Li manca un brancal i això en pot accelerar el deteriorament. | A una de les faldes dels Mollons coneguda com les Forques, s'ubica aquesta barraca de pedra seca de planta semicircular o de ferradura i recolzada sobre la roca natural. De fet, una de les seves parets aprofita completament la paret rocosa de la muntanya. Està feta a base de pedra petita col·locada de manera irregular. Té un dels brancals de la porta perduts i la llinda és monolítica, mentre que presenta la típica coberta de falsa volta. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-168 | Les Forques | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5636200,1.6860000 | 390436 | 4602161 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82289-foto-08165-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82289-foto-08165-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82289-foto-08165-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Apareix a la Wikipedra-Observatori del Paisatge, amb el codi 4063 i sota la classificació paisatgística ‘Valls de l'Anoia'.-FOTOGRAFIES 1 i 2: Manel Ramoneda. Croquis de la barraca extret de Wikipedra - Observatori del Paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82290 | Barraca de Pedra Seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Està pràcticament enrunada. | Es tracta d'una barraca de planta circular molt malmesa, dins la qual hi ha crescut un pi. No conserva el sostre ni bona part de les seves parets, i es fa difícil detectar la ubicació de l'accés original. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-169 | Les Garrigues | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5468700,1.6411400 | 386666 | 4600359 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82290-foto-08165-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82290-foto-08165-169-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15418 (autor: Robert Rovira Farré)-FOTOGRAFIES 1 i 2: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82291 | Barraca de Pedra Seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular i falsa cúpula coberta de vegetació a la part exterior. Té una llinda monolítica i grans blocs de pedra de diferents mides als brancals. L'obertura d'accés és lleugerament abocinada i està orientada al sud/sud-oest. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-170 | Les Garrigues/Plana de ca l'Aromir | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5476700,1.6400900 | 386580 | 4600449 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82291-foto-08165-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82291-foto-08165-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82291-foto-08165-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15417 (autor: Robert Rovira Farré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de l'estructura: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82292 | Barraca de Pedra Seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té una paret parcialment enrunada. | Barraca de pedra seca de planta circular i falsa cúpula amb una de les parets laterals parcialment enrunada. Té l'accés lleugerament abocinat i orientat al sud-est, amb llinda monolítica i grans pedres sense desbastar als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-171 | Les Garrigues/Plana de ca l'Aromir | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5486200,1.6396400 | 386544 | 4600555 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82292-foto-08165-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82292-foto-08165-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82292-foto-08165-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15415 (autor: Robert Rovira Farré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de l'estructura: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82293 | Barraca de Pedra Seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té una part de la paret parcialment enrunada. | Barraca de pedra seca de planta circular i coberta a base de falsa cúpula. Té l'obertura d'accés orientada al sud, amb un bloc monolític molt gruixut a la llinda. La col·locació de les pedres que conformen l'estructura no és gaire acurada. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-172 | Les Garrigues/Plana de ca l'Aromir | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5485500,1.6386200 | 386459 | 4600549 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82293-foto-08165-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82293-foto-08165-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82293-foto-08165-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 17488 (autor: David Puertas Moreno).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i 3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82294 | Barraca de Pedra Seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca parcialment recolzada en un marge. De planta rectangular i coberta a base d'una falsa cúpula rebaixada. L'obertura d'accés, d'alçat trapezoïdal, està orientat al sud i té una llinda monolítica. La construcció es a base de blocs de pedra de dimensió mitjana i gran. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-173 | Les Garrigues | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5475500,1.6430600 | 386828 | 4600432 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82294-foto-08165-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82294-foto-08165-173-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 17466 (autor: David Puertas Moreno).-FOTOGRAFIES 1 i 2: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82295 | Barraca de Pedra Seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té una paret parcialment enderrocada. | Barraca de pedra seca de planta quadrangular i coberta de falsa cúpula, adossada a un marge i amb una de les parets laterals notablement més gruixuda o reforçada que les restants. Construcció feta de blocs de pedra de mides mitjana i gran, parcialment desbastats. Té la obertura d'accés orientada cap al sud/sudoest i descentrada respecte a l'eix central de la façana. Té una llinda monolítica. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-174 | Les Garrigues | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5482200,1.6426700 | 386796 | 4600507 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82295-foto-08165-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82295-foto-08165-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82295-foto-08165-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15416 (autor: Robert Rovira Farré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de l'estructura: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82296 | Barraca de Pedra Seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrangular i coberta amb falsa cúpula, amb un dels angles exteriors de les parets arrodonit. La fàbrica es a base de blocs de pedra rectangular mitjans i grans, un dels quals és la llinda de l'obertura d'accés, la qual s'orienta cap al nord. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de la Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-175 | Les Garrigues | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5506900,1.6473000 | 387187 | 4600775 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82296-foto-08165-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82296-foto-08165-175-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4061 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l'estructura: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82297 | Barraca de Pedra Seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular irregular i coberta a base d'una falsa cúpula. L'obertura d'accés es troba orientada cap al sud i està conformada per una llinda monolítica i grans blocs de pedra als brancals; la resta de la fàbrica és a base de pedres de diferents mides sense desbastar. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-176 | Les Garrigues | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5502200,1.6487800 | 387309 | 4600721 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82297-foto-08165-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82297-foto-08165-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4060 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l'estructura: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82298 | Barraca de Pedra Seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té el contrafort esllavissat. | Barraca de pedra seca de planta quadrangular amb tendència cap al rectangle. L'obertura d'accés està orientada cap al sud i disposa d'una llinda monolítica. El sostre és format per una sofisticada (no molt habitual en aquestes construccions) cúpula troncocònica suportada directament sobre la coberta. Disposa d'un contrafort a la paret est, avui esllavissat, i d'un paravent al lateral frontal oest. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-177 | Les Garrigues | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5504400,1.6511500 | 387507 | 4600742 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82298-foto-08165-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82298-foto-08165-177-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4059 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l'estructura: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.