Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82255 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-2 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 79-81. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000): Actuacions dels grups del Teatre Jardí, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 149-151. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994): 'Cinquantenari de la cavalcada dels Reis (1944-1994) a La Pobla de Claramunt', Igualada, periòdic de l'Anoia, 5 de gener. -RIBA GABARRÓ, Josep (2017): 'Setanta-tres anys de la cavalcada de Reis', Butlletí Municipal, gener 2017, p. 18. | XX-XI | El dia 5 de gener al capvespre, com a altres molts municipis de la comarca i de Catalunya, se celebra la tradicional Cavalcada de Reis, que recorre els principals carrers de la localitat. És costum pròpia d'aquesta cavalcada de la Pobla aturar-se a l'església parroquial de Santa Maria per tal d'adorar el Nen Jesús. Durant la cavalcada de 2019, els Tres Reis van aparèixer acompanyats del pregoner reial, una seixantena de patges i un àngel, repartint un total de 230 paquets. El pregoner reial i la seva comitiva, com és costum, va arribar en tren a l'estació, on la mainada els esperava amb els típics fanalets. Des d'allà va començar la cavalcada tot passant per l'Avinguda Gumersind Bisbal, carrers García Lorca, Soldevila, Pare Anton Soteras i Avinguda Catalunya; el final del recorregut fou al costat de l'Ajuntament. A continuació els tres reis i el pregoner es van dirigir a adorar el Nen Jesús a l'església parroquial i després foren rebuts per l'alcalde al consistori, on des del balcó van adreçar unes paraules al públic assistent. | 08165-134 | Nucli urbà de la Pobla de Claramunt | La tradicional Cavalcada de Reis de La Pobla de Claramunt es va iniciar l'any 1944 de la mà del grup artístic Quadre Escènic, el qual el Nadal de l'any anterior havia recaptat fons per a tal fi mitjançant una representació teatral. El promotor de la primera cavalcada fou Antoni Sabaté i Aguilera (1911-1986) i estava composta per cavalls, carrosses i patges (tant nois com noies). L'herald de Ses Majestats i el seu pregoner ho fou durant molts anys Antoni Aguilera i Aguilera. En els anys cinquanta i seixanta hi varen haver algunes intermitències en la cavalcada, fruit de canvis generacionals, i el 1971 va quedar anul·lada degut a una nevada; precisament el 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps i amb posterioritat es van anar motoritzant les carrosses, tot i que excepcionalment l'any 1980 hi van retornar els cavalls. També des de 1966, el Patge Faruk ve des d'Igualada els dies previs a la cavalcada (per Nadal o per Cap d'Any) per tal de recollir les cartes dels infants de La Pobla de Claramunt. Actualment, és la Comissió de Reis, amb la col·laboració de l'Ajuntament, qui organitza aquesta festa tradicional. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1944 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Cavalcada de Reis cap els anys 40'-50'. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82256 | La Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera-1 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83-85. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002): 'Els diaris del segle XIX parlaven de la Fira de la Candelera', Butlletí Municipal, 14, p. 14. -http://anoiadiari.cat/societat/candelera-plora-fred-fora-candelera-riu-fred-viu/ -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-celebra-seva-festa-patronal-candelera-intensa-agenda-actes-avui/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Fira-de-la-Candelera-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XIV | Al voltant del nucli històric de la Pobla de Claramunt se celebra anualment i en ple hivern la festa de la Candelera, una data pròpia del calendari festiu català d'origen religiós que en el cas de la Pobla és també la festivitat de la seva patrona: la Mare de Déu de la Llet. Tradicionalment, els actes de la Candelera a la Pobla giren entorn la missa solemne entorn de la patrona i la celebració d'una fira, tot i que actualment, com passa a la majoria de poblacions catalanes, s'ha perdut la costum de fer la processó amb grans ciris encesos. Durant la festa de la Candelera, es realitza també un ritual consistent en il·luminar l'altar de la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla, amb la finalitat d'invocar-la per tal que augmenti el cabdal de la llet a les mares. A l'edició de 2019, celebrada el cap de setmana del 2 i 3 de febrer, el dia 2 al migdia es va fer una missa solemne cantada en honor a la patrona de la Pobla (Mare de Déu de la Llet) i la benedicció de candeles, mentre que la resta del dia es va dedicar a la inauguració d'una exposició col·lectiva d'artistes locals i a un espectacle infantil. El diumenge dia 3 es va celebrar el mercat d'artesania, on entre altres activitats el públic era rebut per la Vella Candelera, un personatge que explica històries i llegendes i lliura als assistents una espelma que protegeix del mal i concedeix desitjos al nou any que comença; es va poder observar com s'elaboren les espelmes o candeles purificadores (entorn de les quals gira la festa) amb canya de riu i per immersió, es va explicar el secret de moltes herbes remeieres i olis essencials (amb demostració inclosa d'elaboració d'oli essencial de romaní amb fassina), i entorn els safareigs públics es va recordar com es feia la bugada antigament. Durant aquesta jornada, es va procedir també a la il·luminació de l'altar de la Mare de Déu de la Llet. | 08165-135 | Nucli històric de la Pobla de Claramunt | La Candelera, una de les més significatives de l'any litúrgic marià, és el nom amb el que popularment és coneguda la festa de la Presentació del Senyor o presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i purificació de la Mare de Déu, segons la tradició jueva de benedicció de candeles de cera. Durant aquest ritual d'origen jueu, totes les dones que donaven a llum, 40 dies després del naixement de l'infant havien de presentar el fill al temple i procedir a realitzar un ritus de purificació consistent en oferir diverses ofrenes, la principal de les quals era una candela encesa. En la litúrgia cristiana, la costum va quedar limitada a un sol dia, i ja des de l'antiguitat va quedar establerta quaranta dies després del Nadal, és a dir, el 2 de febrer. De fet, a Catalunya i a altres parts del Mediterrani, durant la Candelera es desmunta el Pessebre i es dona per acabat el cicle nadalenc. La primera menció documentada de la celebració de la Candelera a la Pobla data de mitjan segle XIV. Antigament, a la Pobla era costum durant la Candelera que les mares oferissin un ciri encès i donessin el pit als seus fills davant la imatge de la Mere de Déu de la Llet durant l'acte d'il·luminar l'altar de la Verge. Algunes àvies de la Pobla (concretament una senyora nascuda l'any 1924) encara recorden haver escoltat a dir, essent unes criatures, com el dia de la Candelera les dones que havien estat mares durant l'any s'asseien als bancs de la primera fila amb els seus fills als braços durant la missa solemne, a mode de presentació dels infants a la Mare de Déu; en canvi, el mateix testimoni afirma que ni ella ni la seva mare, finada fa molts anys, recordaven haver vist el ritual d'alletar els infants davant de la imatge. | 41.5542100,1.6747600 | 389483 | 4601130 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82256-foto-08165-135-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El testimoni oral és de Soledat Riba i Trullas, nascuda el 18-04-1924. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 82259 | Setmana de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran-0 | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/la-xx-setmana-de-la-gent-gran-en-marxa-100.html | XXI | Durant els mesos de primavera se celebra a la Pobla de Claramunt la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble organitzades per la regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l'Associació per a l'Oci de la Gent Gran. La finalitat central és de caràcter cultural, i un dels objectius d'aquesta Setmana és mantenir a la gent gran informada, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són alguns dels temes sobre els que pivota el programa d'activitats. A més, també es fan altres activitats de caràcter lúdic i visites fora de la localitat, obertes a tot el públic de totes les franges d'edat. Durant l'última edició (any 2019) el programa es va obrir en diumenge amb una missa cantada i amb un concert a càrrec de l'Agrupació Coral la Llàntia. Durant la setmana següent es va continuar amb el muntatge ‘Juguem Plegats' per a petits i grans a l'Ateneu Gumersind Bisbal, es va representar una obra de teatre, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre els 20 anys de la Setmana de la Gent Gran, es va fer un bingo amb berenar, una visita a Tarragona amb dinar a Torredembarra, es va celebrar un ball, i com a plat fort el dissabte es van programar espectacles d'humor i música. Finalment, el diumenge es celebrar un dinar presidit per la escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, on es va homenatjar l'avi i àvia més grans del municipi i es va fer un reconeixement als pobletans de la quinta de 1945-46. Un ball després de dinar va tancar oficialment la Setmana. | 08165-138 | Avinguda Catalunya, 9 | Des dels anys 80' i 90' del segle XX, molts municipis catalans celebren la Setmana de la Gent Gran, com a homenatge i per posar de rellevància la presència i la importància de la gent més gran de la població. En el cas específic de la Pobla de Claramunt, la primera edició data de l'any 2000 i la va organitzar l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt junt amb l'Associació de Pensionistes i Jubilats. | 41.5544800,1.6755000 | 389545 | 4601160 | 2000 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82259-foto-08165-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | IMATGE 1: Festa de la Gent Gran l'any 1977. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Festa de la Gent Gran l'any 1999, amb homenatge a l'avi més gran de la Pobla de Claramunt. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||
| 82260 | Festa de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-garrigues | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/els-veins-de-les-garrigues-ja-tenen-a-punt-la-festa-del-barri-100.html | XX-XXI | Durant un cap de setmana inicial o central del més de juliol, al voltant del parc del disseminat situat al carrer Girona, es celebra aquesta festa de barri consistent en un sopar el divendres on els assistents es porten el menjar de casa; després de sopar se celebra un ball. L'endemà al matí s'organitzen activitats infantils i a la tarda activitats per adults com ara campionats de petanca; a la nit es fa un altre sopar i un altre ball. Finalment, el diumenge es juga un partit de futbol entre els veïns i es fan altres activitats esportives. Després del repartiment de premis, se sol fer una paella i es tanca la festa amb un bingo o activitat lúdica similar. | 08165-139 | C/Girona | Encara que no té la categoria de ‘Festa Major', es tracta de la festa pública i veïnal principal que celebra aquest nucli disseminat de població del municipi de la Pobla de Claramunt, considerat oficialment i administrativament avui dia una urbanització, però un barri de la Pobla per part dels seus veïns. | 41.5457000,1.6501200 | 387413 | 4600218 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82260-foto-08165-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació de Veïns del Barri de les Garrigues | IMATGE 1: Edició recent de la festa del barri de les Garrigues. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt.IMATGE 2: Edició de l'any 2013. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 82261 | Festes Culturals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-culturals | -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-claramunt-engega-curs-festes-culturals/ | XXI | Aquesta festa s'organitza anualment des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, i sol tenir una durada que s'estén de setembre a novembre, amb diversitat d'actes culturals com el seu nom indica: teatre, exposicions, concerts etc. Dins del marc de les Festes Culturals, un dels actes centrals és la concessió del Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, actualment amb caràcter bianual. Durant l'edició de les Festes Culturals de 2018, el diumenge 11 de novembre es va inaugurar una exposició de l'Agrupació Fotogràfica de la Pobla de Claramunt a la Sala Municipal d'Exposicions, i el dissabte 17 del mateix més la coral La Lira va fer una cantada per celebrar el centenari de l'entitat a l'Ateneu Gumersind Bisbal. | 08165-140 | Avinguda Catalunya, 16 | Des que a la dècada dels 70' es comença a atorgar el Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, uns anys després es va començar a fer palès que el tercer quadrimestre de l'any havia quedat ple d'activitats de caràcter cultural. Poc a poc es va anar institucionalitzant aquest densificat ambient de tardor, fins que fa uns pocs anys es van instituir oficialment les Festes Culturals per iniciativa de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, fet que va suposar l'aglutinament en un calendari oficial de les festes més assenyalades, a més de la celebració d'altres activitats complementàries com ara exposicions, representacions de teatre, etc. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82261-foto-08165-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | IMATGES 1 i 2: Programa de l'edició del 2018 de les Festes Culturals. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 82263 | Festa de Sant Jaume al Barri de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-al-barri-de-les-cases-noves | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. | XX-XXI | L'Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves celebra cada any, coincidint amb el dissabte de la setmana del dia de sant Jaume (finals de juliol), la seva festa local o de barri, centralitzada al carrer Pare Anton Soteras. Aquesta sol consistir en un sopar a la fresca i un ball, tot organitzat pels mateixos veïns. A continuació es procedeix a altres activitats com sorteigs de regals cedits per empreses locals i pel mateix Ajuntament i es reparteix moscatell i coca; la festa sol durar fins a altes hores de la matinada. | 08165-142 | Carrer Pare Anton Soteras | Des de l'any 1993, se celebra aquesta festa de caràcter social i popular al barri de les Cases Noves, ubicat a l'indret històric urbà del municipi conegut popularment com ‘Pobla Vella' (fet que resulta paradoxal a nivell toponímic). A l'antiga ‘Pobla Vella' -avui ‘les Cases Noves'-, hi hagué instal·lat el primer nucli de població documentat de la Pobla, el qual fou arrasat durant una gran riuada produïda l'any 1344. | 41.5528600,1.6781500 | 389763 | 4600976 | 1993 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82263-foto-08165-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves | IMATGE 1: Festa l'any 2009. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||
| 82267 | Premi Gumersind Bisbal i Gutsems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premi-gumersind-bisbal-i-gutsems | -RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 271. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/la-pobla-de-claramunt/cultura/premi-gumersind-bisbal-gutsems.html | XX-XXI | Es tracta d'un premi d'investigació històrica d'àmbit català, creat i impulsat per l'hostaler i mecenes poblatà Gumersind Bisbal i Gutsems a inicis dels any 70' del segle XX. Tot i que durant els seus primers trenta anys era anual, actualment el premi es concedeix en anys alterns, i en igualtat de mèrits es dona preferència a temes referits a la Pobla de Claramunt o a la comarca de l'Anoia. Durant la primera edició del Premi Gumersind Bisbal (1972) fou guanyadora l'obra 'Llegendari de Santes Creus', d'Eufemià Fort Cogul. El darrer premi atorgat (2017) ha estat per 'L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)', de Jordi Gibert Rebull. | 08165-146 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | Aquest premi fou fundat l'any 1972 per Gumersind Bisbal i Gutsems (1893-1977), un poblatà que un cop jubilat i retornat al seu poble natal va arribar a un pacte amb l'editorial Fundació Salvador Vives Casajuana per tal de promocionar les obres premiades i editar-les. Fou cofundador del premi el mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981). En inici era un premi literari, però de seguida es va enfocar cap a la recerca històrica. Durant les primeres dècades, va patrocinar la publicació de les obres l'editorial esmentada, però ara és el mateix Ajuntament de la pobla de Claramunt qui les edita, i des del 2016 es compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona. En els seus anys inicials, i per voluntat del fundador, el premi s'atorgava durant la festa major de la Pobla de Claramunt. Després, de 1981 a 1984 es va traslladar l'atorgament al darrer diumenge de setembre. A partir de 1985, al primer diumenge del mateix mes i un temps després al segon. Actualment, el premi és atorgat dins el marc de les Festes Culturals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1972 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Gumersind Bisbal i Gutsems | IMATGE 1: Celebració d'una de les primeres edicions del Premi. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1980. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82254 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-8 | -http://anoiadiari.cat/societat/pobla-converteix-dia-gran-pessebre/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Pessebre-vivent-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | La tarda-vespre del dia de Sant Esteve, el nucli antic de la Pobla de Claramunt es converteix en l'escenari natural del Pessebre Vivent de la localitat, protagonitzat pels mateixos habitants de la Pobla. A l'edició de Nadal de 2018-2019 es van fer dues representacions i hi van participar una setantena de nens i nenes distribuïts en sis escenes (a la Plaça de l'Església: el Mercat, els Jardinets, el Somni de Nadal, els Dimonis; i al Campanar Vell: els Pastors, el Naixement i l'Arri Ruc), tant dialogades com musicals. L'entrada al Pessebre es va fer per la Font de la Petxina, i els oficis es van situar al carrer Major: rajolers, forners, hostalers, el paller, pescadors, rentadores, fusters i paperers. Es calcula que van passar a veure el Pessebre unes 600 persones. | 08165-133 | Carrer Major | El Pessebre Vivent de la Pobla de Claramunt l'organitza la Comissió del Pessebre Vivent de l‘Associació Cultural La Llobreia, amb la col·laboració de l'Ajuntament i empreses. L'any 1975 es va fer el muntatge per primera vegada, segons es pot llegir a la premsa comarcal. Així doncs, durant el Nadal de 2018-2019 se'n va celebrar la seva 44a edició, tot i que el pessebre tal com es coneix actualment va començar a gestar-se el 1985, ja que les edicions anteriors a aquest any es feien als ‘pinets de Can Pujol' (a l'entrada del castell) i amb una afluència menor de gent. | 41.5546600,1.6749100 | 389496 | 4601180 | 1975 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82254-foto-08165-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural La Llobreia | IMATGE 1: Pessebre Vivent l'any 1976. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Pessebre Vivent l'any 1985. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||
| 82257 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-4 | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/arriba-la-disbauxa-del-carnaval-100.html | XX-XXI | Després de la Quaresma, com en tantes altres poblacions catalanes se celebra el Carnaval a La Pobla de Claramunt. La nit abans, es fa una festa amb música i concerts, i el dissabte següent a la tarda s'organitza una rua que recorre els carrers del nucli i que acostuma a finalitzar a l'Ateneu Gumersind Bisbal, molt a prop de l'Ajuntament, on hi ha música, pluja de confeti i berenar per als nens que vagin disfressats. L'escola i la llar d'infants del municipi també organitzen diverses activitats entorn aquesta festa, on es persona el Rei Carnestoltes en persona per donar consignes als nens de com han d'anar disfressats. | 08165-136 | Nucli històric de la Pobla de Claramunt | El Carnaval és una festa ancestral documentada ja des d'època romana en la seva variant precristiana, on amos i esclaus s'intercanviaven els papers per un dia. Posteriorment, amb la implantació del Cristianisme, la celebració del Carnaval va passar a suposar (no sense polèmiques generades dins la mateixa Església) una vàlvula d'escapament social, atès que comportava una una certa permissivitat i descontrol en una societat regida per un calendari religiós i moral molt estricte, aspectes que actualment s'han perdut per focalitzar l'atenció en l'element 'disfressa' i prioritzar així els aspectes formals, perdent per tant bona part del fons de regulació social que sempre havia tingut la festa. La participació infantil en aquesta festa és també una variant tradicionalment impensable en una festa històricament participada només per a adults Fins el 2001, el modern Carnaval de la Pobla de Claramunt consistia només en una rua pels carrers, però a partir d'aquest any es va incorporar també un ball de disfresses. | 41.5545900,1.6756500 | 389558 | 4601172 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Carnestoltes a les escoles del poble l'any 1984. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Edició de l'any 2001. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 82258 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-42 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2018): 'El caramellaire Florind', Butlletí Municipal, 90 (desembre 2018-gener 2019), p. 20. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/les-caramelles-de-la-Pobla-de-Claramunt-Pobla-de-Claramunt-la | XIX-XXI | Cada any, durant el matí del Diumenge Sant es du a terme a la Pobla de Claramunt la tradicional cantada de caramelles que es celebra també a moltes localitats del país. L'activitat l'organitza la Societat Coral la Lira, i els caramellaires recorren diferents barris del municipi: barri de l'Estació, els VIvencs, les Cases Noves, les Figueres, Can Solà, Sant Andreu i el nucli antic. El grup de caramellaires, format per gent de totes les edats, va parant a varis punts per interpretar les seves cançons, i un cop acabada cada interpretació s'utilitzen cistelles amb grans pals i ballestes adornades per arribar als balcons i oferir als oients flors. De baixada, es vilatans deixen obsequis i donatius a les cistelles. Les actuacions centrals es fan a la sortida de la missa de les 12 h i a la plaça de l'Ajuntament. S'interpreten cançons d'un ampli repertori i es ballen tres danses. Els caramellaires de la Pobla, a més, gaudeixen d'acompanyament musical i porten un carro amb boixos per recollir els donatius. | 08165-137 | La Pobla de Claramunt | Les caramelles són cançons populars de caràcter habitualment religiós que es canten per Pasqua, amb temes centrals com la resurrecció de Crist o cançons festives al·lusives al naixement de la primavera. Les cantades de caramelles són una tradició popular molt arrelada a tot el país (sobretot a la Catalunya Vella i a la part més septentrional de la Nova), i habitualment eren organitzades per les parròquies dels pobles. Així era també a la Pobla de Claramunt, però des de fa varis anys, l'organització d'aquesta festivitat centenària a la vila va a càrrec de la Societat Coral la Lira. | 41.5549600,1.6755500 | 389550 | 4601213 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82258-foto-08165-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Caramelles l'any 2019. Fotografies cedides per Societat Coral la Lira. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 82262 | Festival Anoia Folk | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-anoia-folk | -https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-947-cat-anoia_folk_al_castell_de_claramunt_de_la_pobla_de_claramunt.htm -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Anoia-Folk-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Es tracta d'un festival de música d'arrel tradicional que se celebra durant una nit d'estiu (el segon dissabte de juliol) al castell de Claramunt des de l'any 1997, organitzat per l'entitat cultural local de la Pobla anomenada La Llobreia. A part de les actuacions musicals, que centren la major part del festival, s'organitzen també altres activitats com per exemple el concurs de sonadors d'ampolla d'anís des de l'any 2004. La desena edició (any 2006) va comptar amb la presència destacada de Maria del Mar Bonet, i pel festival hi han passat els principals grups i intèrprets del país i músics d'arreu del món. El marc arquitectònic del castell de Claramunt dona un caràcter singular i genuí a l'esdeveniment. | 08165-141 | Castell de Claramunt | La primera edició d'aquest festival musical es va celebrar l'any 1997 per iniciativa de l'entitat cultural de la Pobla de Claramunt coneguda com La Llobreia, i amb ja més d'una vintena d'edicions és considerat un esdeveniment de referència a Catalunya pel que fa als festivals de musica tradicional estiuencs. | 41.5550600,1.6697200 | 389064 | 4601231 | 1997 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82262-foto-08165-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural la Llobreia | IMATGES 1 i 2: Celebració de l'edició de l'any 2000 de l'Anoia Folk. Fotografies d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||
| 82231 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 270-271. -https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003185.xml | XX | Presenta grafits producte del vandalisme. | Ubicat en una de les parets laterals de la capella de Santa Margarida del Castell de Claramunt es localitza aquest retaule contemporani signat per Jordi Alumà i realitzat l'any 1954. D'un estil entre el neogòtic i el naïf, es tracta d'un retaule pintat sobre fusta, que consta d'un total de cinc panells: un de central, rectangular, el més gran de tots, amb la representació de santa margarida dempeus, matant a la bèstia amb la creu mentre dos àngels coronen a la màrtir; i dos panells per banda, de dimensions menors, amb diferents escenes de la vida i mort de la santa. Destaca la gama cromàtica emprada en l'execució de l'obra. La signatura de l'artista i l'any de realització apareixen clarament llegibles al marge inferior dret del panell central. | 08165-110 | Castell de Claramunt | La capella per a la qual va ser encarregat el retaule es va construir el 1303 i es troba dins el recinte del Castell de Claramunt, annexa a les ruïnes de l'església de Santa Maria del Castell. Tot i que l'antiga parròquia de Santa Maria, de la qual a la vegada forma part la capella de Santa Margarida, va ser abandonada definitivament per al culte el 1606, aquest espai religiós sempre s'ha mantingut present en la memòria religiosa, popular i simbòlica dels pobletans. El retaule va ser patrocinat pel mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981) i produït el 1954 pel pintor i retaulista de Barcelona Jordi Alumà i Masvidal, tot imitant (i reinterpretant) l'estil gòtic al qual pertany la capella que l'acull. Segons testimonis orals, encara que originalment l'artista va decidir pintar amb una transparència a la figura protagonista que hi apareix representada, els estàndards morals de l'època van considerar que no era una imatge adequada i, sense autorització de l'autor es va repintar posteriorment aquesta part de l'obra amb noves vestimentes. Aquest apunt haurà de tenir-se present en cas de restauració o estudis posteriors del retaule a nivell artístic, i no sabem si fou detectat durant la restauració de que fou objecte el retaule l'any 1999 per part del Servei de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat, que consistí bàsicament en netejar-lo, estucar-lo, anivellar-lo i envernissar-lo; la peça s'havia vist afectada per diversos actes vandàlics. | 41.5547700,1.6695600 | 389050 | 4601199 | 1954 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-2.jpg | Inexistent | Naïf|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Alumà i Masvidal | 113|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||
| 82232 | Imatge de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-procopi | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 119-122. | XX | Va ser restaurada fa uns pocs anys. | A l'entrada de la Sala de Plens de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt s'emplaça una imatge eqüestre de fusta policromada d'uns 40 cm d'alçada: El sant aixeca una espasa amb una mà i subjecta les regnes del cavall amb l'altra, i crida l'atenció les petites proporcions del cavall respecte a la figura humana. No existeix un estudi de la peça que en determini la seva cronologia, que estilísticament es pot moure als voltants del segle XVIII o potser ja XIX, coincidint amb el moment àlgid del culte a aquest sant a la Pobla de Claramunt. Durant els anys 60-70 del segle XX es van fer varies còpies d'aquesta imatge, les quals es troben avui distribuïdes per cases particulars del poble. | 08165-111 | Avinguda Catalunya, 16 | Una relíquia de Sant Procopi, patrici romà, procedent de les catacumbes cristianes de Roma arribà per primer cop a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII junt amb la seva ‘autèntica' o document oficial d'autentificació. L'arribada tingué un efecte devocional immediat i Procopi passà a ser el compatró de la parròquia de la Pobla. La capelleta caminera de la Pobla coneguda amb el nom de Pedró de Sant Procopi, està sota el seu patronatge. Ròmul Gavarró va cedir aquesta imatge a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt l'any 2006 (Butlletí Municipal, abril-maig 2006, p. 7), la qual a la seva vegada provenia de la família Talavera de Capellades (però originària de la Pobla) que l'havia custodiada al seu domicili des de l'any 1936. Amb posterioritat a la Guerra Civil, la imatge la van adquirir dos restauradors de mobles de la Pobla de Claramunt, i al trencar-se aquesta societat la talla de fusta va quedar en mans del soci Jaume Gavarró, germà del donant Ròmul Gavarró. Durant 2006, aprofitant la cessió a l'Ajuntament, la imatge va ser restaurada i se li va aplicar tractament preventiu contra els corcs, així com aglutinant per conservar la seva policromia original. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-2.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 116|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 82238 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-0 | XXI | Es tracta d'una parella de gegants feta durant 2001-2002 i batejada amb els noms de Guillem i Saurina, evocadors i al·lusius als personatges medievals que van poblar la història de l'emblemàtic castell de Claramunt. Destaca la gran qualitat artística en l'execució d'aquests singulars gegants, una característica que es percep també en el naturalisme dels seus torsos un cop se'ls treu la roba i que s'aparta de la tradicional carcassa descuidada i amorfa que sol descobrir-se sota els vestits dels gegants més convencionals. | 08165-117 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | L'entitat cultural La Llobreia de la Pobla de Claramunt va impulsar l'any 2001 aquesta nova parella de gegants, ja que es va considerar que la parella de gegants vells havia quedat obsoleta i pesava massa. La creadora artística va ser l'escultora igualadina Teresa Riba i els nous gegants van sortir per primer cop l'any 2002, encara que no foren batejats fins el dia 2 de juliol de 2005, durant la Festa Major de la localitat. De la primera parella de gegants, feta el 1980, només en roman la carcassa. | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 2001-2 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Teresa Riba | IMATGE 1 : Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Els Gegants Nous durant una celebració al carrer (fotografia: Anoia Folk Blogspot).IMATGE 3: Els gegants sense el seus vestits (fotografia: Associació Cultural la Llobreia). | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 82239 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-1 | Els capgrossos són figures antropomorfes típiques de les festes populars de molts àmbits mediterranis. Acompleixen funcions diverses, una de les quals és obrir pas i mantenir l'ordre als seguicis. Els capgrossos són en la seva major part personatges vinculats a les colles de gegants, com seria el cas dels de la Pobla de Claramunt. | XX-XXI | Es tracta d'un total de quatre cap-grossos, dos personatges masculins i dos de femenins, al·lusius a les quatre estacions de l'any i promoguts, junt amb els gegants, per l'Associació Cultural La Llobreia. A nivell formal, es tracta de quatre pròtesis en forma de cap fetes de cartró-pedra que es posen damunt les espatlles del portador, produint així l'efecte d'un cap desmesurat. | 08165-118 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia d'Associació Cultural La Llobreia. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82240 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 111-113. | XVII-XVIII | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté edicions d'un mateix text original titulat: 'Goigs de la milagrosa imatge del Sant Christo de la Pobla de Claramunt', d'autoria anònima i imprès entre els anys 1692 i 1749 a la impremta barcelonina de Jaume Surià, al carrer de la Palla. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Es presenta una estructura compositiva dins una orla feta a base de motius vegetals i florals simplificats. En primer lloc apareix el títol dels goigs a la capçalera, bruscament dividit per la representació del Sant Crist, que apareix dins d'un requadre flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals. Al fons del requadre presidit pel Crucificat s'hi ha representat una capella amb campanar i imatges al·lusives als miracles de Crist com ara la resurrecció de Llàtzer. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en línies verticals interrompudes; la lletra es presenta segons la ortografia pre-normativa que ja s'anunciava al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs una sèrie mes de dues columnes al·lusives a la Pasqua amb sengles ‘oremus' finals: la de la dreta conté el títol ‘Extra tempus Paschae' i la de l'esquerra el títol 'Tempus Paschae'. La indicació del taller o estamper s'ha imprès és encara dins l'espai de l'orla. Els goigs del Sant Crist més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en Entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII. Els altres dos fulls ja corresponen a edicions facsímils del segle XX. | 08165-119 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs del Sant Crist fan referència a la veneració de que era objecte la seva imatge a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1692-749 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82240-foto-08165-119-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 82241 | Goigs de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 177-182. | XVIII-XX | Col·lecció de dinou fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Nostra Senyora de la Llet, ques cantan en la la Pobla de Claramunt, bisbat de Barcelona', d'autoria anònima. En les sèries antigues (segles XVIII i XIX), el títol apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses, mentre que en les sèries més recents la llengua ja està normalitzada. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; o l'edició de 1982 que està impresa a tinta blava. L'edició de 1985 ja té la cartolina i no el paper com a suport. Als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció d'alguns dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge, exceptuant el més recent (1985) que consta de 1.000 exemplars. La immensa majoria de les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de la mare de Déu, a voltes entronitzada amb vestit ampli i corona, altres vegades amb vestit més senzill i asseguda en una senzilla cadira, flanquejada per cortinatges o bé per una arcada; en un parell d'edicions del segle XX la imatges és directament una fotografia. La Mare de Déu apareix emmarcada dins d'un requadre flanquejat bé per dos craters amb vegetació, bé per dos acrònims de l'Ave Maria, bé per dos àngels tocant instruments de corda o bé trompetes, be per efigies, bé per motius florals esquematitzats. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents bé en línies verticals discontinues, bé en senzilles sanefes. La lletra dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades també per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs la frase ‘Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix/ Ut digni efficiamur promotionibus Christi, i finalment un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. L'edició més antiga correspon a un tiratge de 1742-1780 de l'Estampa del barceloní Jaume Ossét, del carrer Llibreteria, on la Mare de Déu encara no està alletant l'Infant. Per altra banda, l'edició més recent (any 1985) se separa clarament de l'esquema compositiu de les anteriors, ja que no només té dues columnes en comptes de tres, sinó que conté una partitura musical. Amb un total de 19 edicions diferents, els dedicats a la Mare de Déu de la Llet constitueixen la sèrie de goigs més extensa de la Pobla de Claramunt. | 08165-120 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de la Mare de Déu de la Llet fan referència a la veneració de que era objecte la Verge Maria a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1742-80 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 82242 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0 | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319. | XX | Es tracta d'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté el text titulat: 'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L'estructura compositiva s'emmarca dins d'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant). | 08165-121 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música) | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 82243 | Goigs de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 351-353. | XX | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Sta. Margarida del Castell de la Pobla de Claramunt (Bisbat de Barcelona)', d'autoria anònima. Els dos últims goigs són facsímils del primer, un original de l'any 1955 amb música de Lluís Martí, rector de la Pobla, editat pel Patronat del Castell de Claramunt i imprès per l'estamper Bas d'Igualada En el primer cas, es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a dues tintes: marró i ocre, mentre que de l'edició de 1965 se'n van fer tres series en tinta negra, verda i vermella respectivament, amb el verso sempre en tinta negra; el facsímil de 1977 és amb tinta verda. Als reversos dels facsímils recent hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. L'estructura compositiva consisteix en una orla de motius vegetals esquematitzats dins la qual en primer lloc es presenta el títol dels goigs bruscament dividit per la imatge de la santa dins un requadre, la qual es presenta amb els seus atributs (el dimoni amb forma de dragó al que la màrtir va vèncer amb una creu), amb corona, i amb la imatge d'una església de fons. La imatge apareix flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per espais en blanc en absència de corondells. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues ínies d'un extrem a l'altre del full, i a continuació ja apareix la partitura musical. La indicació de l'estamper dels goigs apareix encara dins de l'orla. | 08165-122 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de santa Margarida fan referència a la veneració de que és objecte aquesta santa a la capella homònima encara dempeus dins la fortalesa del Castell de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades durant la celebració d'actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1995 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Lluís Martí (música) | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 82244 | Goigs de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-procopi | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 389-391. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b):'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. -http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-procopi-la-seva-festa-es.html | XIX-XX | Col·lecció de quatre fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs del gloriós màrtir sant Procopi, patró de la Pobla de Claramunt' (en alguns casos a continuació s'indica la data de celebració, el 8 de juliol), d'autoria anònima. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en totes quatre edicions apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i granat, i l'edició de 1974 que té exemplars impresos tant a tinta negra com vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Totes les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de sant Procopi, a voltes amb atributs martirials (palma) o bé amb una columna romana de fons; la imatge apareix emmarcada dins d'un requadre i flanquejada per dos craters o dos motius esquemàtics amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en dos columnes (tres en l'edició de 1974) separades per un corondell consistent en sanefes verticals a base de motius vegetals, més o menys estilitzats segons el cas; la lletra es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. Els goigs de sant Procopi més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en tallers de Barcelona (Estam. De Lluis Tasso, any 1869) i Manresa (Imprenta de P. R. Á cárrech de Lluis Roca, any 1874). Els altres fulls ja corresponen a edicions del segle XX, la primera de les quals és un facsímil de l'edició més antiga del segle XIX. | 08165-123 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Procopi fan referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'església parroquial i al padró o capella caminera homònima que hi havia al cap de la vila de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82192 | Camí Antic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-del-castell | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 258-260. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona. | X-XX | Parcialment perdut per manca d'ús. | Es tracta d'un antic camí que, tot serpentejant i rodejant la muntanya al capdamunt de la qual hi ha el castell, connectava La Pobla de Claramunt amb la fortalesa medieval per la seva entrada principal, ubicada a la banda sud. Aquest camí està parcialment perdut, tot i que el seu trajecte complet apareix encara marcat en plànols del segle XIX (e. g. 'Croquis de Igualada y sus inmediaciones' 1813). Es tracta d'un trajecte molt més llarg que el camí emprat actualment, i aquest fet s'explica pel seu ús com a camí de bast. Tot sortint del poble, discorre per la Vall de Garrigues, tot passant pel mas en runes de Can Valls de les Garrigues i fent giragonses pel vessant de ponent del roquissar del Cargol, des d'on finalment s'enfila cap a la fortalesa. A la seva part final, just abans d'arribar al castell, aquest antic camí es torna estret i fa vulnerable a tothom qui hi passa, mostrant així molt clarament la seva voluntat o concepció defensiva. Atès que era el camí d'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts de referència i control com ara la casa fortificada de can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o una estructura de guaita a la part alta d'un altre dels trams, la qual no només controla el camí des d'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu del camí junt amb l'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre que amb tota probabilitat hi va haver al puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d'elements de control visual i comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí. Aquest camí enllaçava amb un altre que venia d'Igualada tot passant per les carenes de la Guàrdia (terme municipal de Vilanova del Camí) i per les Socarrades, ja al terme de la Pobla de Claramunt. | 08165-71 | Vall de les Garrigues | El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent', fins inicis del segle XX va ser el tradicionalment emprat per anar de la Pobla al Castell de Claramunt. Actualment està poc o gens transitat, atès que actualment hi ha habilitat el denominat ‘Camí del Castell' que bé des del nucli antic de la població (carrer de les Tres Fonts), bé des de l'Avinguda Pompeu Fabra, mena a la fortificació per un camí més curt to i que amb un pendent molt més acusat. És també, des de fa uns pocs anys, el camí emprat de nou per accedir al castell durant l'Aplec de la Santa Creu celebrat a inicis de maig, caminada popular que s'ha anat popularitzant amb el nom de ‘pujada al castell per la banda de ponent'. | 41.5530200,1.6622400 | 388437 | 4601014 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82192-foto-08165-71-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto del tram final de l'accés primigeni al castell dels Claramunt (fotografia: Manel Ramoneda). | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 82193 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-4 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 422. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=38&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5900 -BOUZA VILA, Jerónimo et alii (2010): 'Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei', Recerques. Revista d'Etnologia de Catalunya, 36, p. 162-165. | XVIII | Es tracta d'una estructura recentment rehabilitada, ubicada al pendent d'un carrer del nucli històric, consistent en un safareig cobert per una teulada a una aigua suportada per pilars de maó i recolzada sobre la façana d'una casa. La bassa principal és un gran receptacle rectangular fet a base de blocs de pedra i mesura 4 x 1'75 m. Un dels blocs de pedra centrals de l'estructura porta inscrita la data de la seva construcció: 1784. El safareig és alimentat per les aigües del torrent de Can Pujol. Antigament, l'aigua que sobreeixia era conduïda a una bassa per regar els horts del mossèn; però a l'actualitat, l'aigua torna de nou al torrent de Can Pujol. Just al costat, on actualment hi ha una placeta pública, hi havia hagut l'antic escorxador, avui desaparegut. Així, l'entorn del safareig s'ha convertit en un petit punt d'esbarjo, on seure una estona o prendre la fresca. Per tant, tot i perdre la seva funció original de rentador de roba, el lloc segueix acomplint una funció com a espai públic. | 08165-72 | Carrer Raval, s/n | Abans de l'arribada generalitzada d'aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social. A Catalunya, l'època àlgida dels safareigs públics s'estén de 1850 a 1960. Als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 ja es fa constar que a la vila hi havia ‘un lavadero que sirve para todos los individuos de la villa', encara que no se n'indica l'emplaçament. Atesa la data de 1784 gravada al mateix safareig, amb tota probabilitat els qüestionaris s'estan referint a aquesta infraestructura.. | 41.5536800,1.6748600 | 389490 | 4601072 | 1784 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 82194 | Rec de l'Estrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lestrassa | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 15. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 71. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | En la documentació dels segles XVII-XVIII apareix referenciat aquest rec o sèquia que capta aigua del riu Anoia i transcorre des de la resclosa de la Boixera fins al molí paperer d'en Jeroni Romeu, al barri de les Figueres, tot passant pel molí de l'Estrassa, on antigament també hi deixava aigua. Actualment aquest rec o sèquia, del que es conserva el traçat però amb l'estructura construïda ja molt modificada, consta de cobertura i doble canalització. En alguns trams és possible observar-hi estelladors o bagants per tal de tallar el curs de l'aigua. | 08165-73 | Parc de l'Estrassa | Tot i que les primeres referències documentals que parlen d'aquest rec corresponen al segle XVII, possiblement hi hagin precedents més antics per a aquesta obra d'enginyeria. El 1988, l'estructura va ser objecte d'importants reformes per tal de garantir-ne el seu funcionament. | 41.5581600,1.6737700 | 389407 | 4601570 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Estallador o bagant del rec. Foto: Marta Bartrolí Romeu. | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 82195 | Rec del Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 3. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | Aquest rec centenari és el que deriva les aigües de la riera de Carme. El començament de l'obra d'enginyeria passa per la banda esquerra de la riera de Carme, on la conducció rega horts. En alguns trams és soterrat, i en altres circula a cel obert. Es va apropant al nucli urbà, pel sector del barri de les Figueres, on donava aigua als seus antics molins i on és possible encara observar-hi diferents elements auxiliars com ara les claus d'entrada d'aigua a les feixes o una vàlvula per evacuar l'aigua del rec quan el cabal baixa massa abundant. Encara es conserva bona part del seu recorregut per la part posterior d'algunes cases amb els seus antics safareigs alimentats per l'aigua del rec. | 08165-74 | Barri de les Figueres | L'origen d'aquest rec és en una captació d'aigua a uns tres quilòmetres del bari de les Figueres, a la dreta de la riera de Carme, ja dins el terme de la Torre de Claramunt. Inicialment es va projectar una resclosa prop de Cal Patera, i després es va fer un aqüeducte (actual pont de la riera de Carme) per conduir l'aigua cap a aquest rec del Coca. El rec (sota la denominació de ‘rec de les Figueres') ja apareix documentat al capbreu de 1573 ‘a tocar del camí que va des de la Pobla a Carme'. Unes revingudes de la riera de Carme l'agost de 1866 van afectar greument l'estructura del rec, que es va haver de reconstruir amb ‘100 pams de llargada, 16 pams d'alçada i 2 pams d'amplada, posant per sobre una filada de pedra forta amb pendent a cada banda i per tot el davant turo picat i al darrera de pedres doblades, igual que el tros de la resclosa que va quedar'. | 41.5503200,1.6756000 | 389546 | 4600698 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82195-foto-08165-74-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat 'Aqüeducte del Coca', 'Rec de Cal Marió' i 'Rec de les Figueres'. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 82196 | Mina d'Aigua al Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-al-turo-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVIII-XIX | Es tracta d'una mina d'aigua excavada a la paret rocosa del turó de Sant Andreu. Disposa d'un accés en forma de túnel de secció quadrangular i una alçada d'uns dos metres, amb varies desenes de metres de recorregut. A uns 15 metres des de l'entrada es localitza aigua al sòl (uns tres dits durant la visita efectuada durant l'abril de 2019), i a uns 10 metres d'aquest punt hi ha un segon passadís més baix que sembla que encara sigui més llarg que el primer. Un cop s'ha entrat uns metres cap a l'interior, en un punt determinat hi ha obert un pou ascendent que va a parar al marge d'un antic camp de conreu. | 08165-75 | Turó de Sant Andreu | Es conserven notícies escrites inèdites de mines d'aigua (en concret d'una ‘mina de Sant Andreu) localitzades a la zona d'aquest turó durant els segles XVIII-XIX, però caldria un estudi monogràfic i aprofundit per posar en relació aquesta mina amb la documentació escrita. | 41.5512700,1.6738100 | 389399 | 4600805 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82196-foto-08165-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82197 | Basses de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVII-XX | Es tracta d'un conjunt de basses modificades per la mà humana aprofitant unes surgències naturals d'aigua, en el context d'unes terrasses d'horts ubicades al sud-oest del turó de Sant Andreu i a part de la vessant sud de la serra de la Ninota. Antigament, el sistema funcionava per la pròpia pressió de l'aigua, que anava baixant per una canalera i cada hort disposava d'un distribuïdor. Actualment, només dues d'aquestes basses són accessibles al públic, mentre que la resta estan ubicades en indrets i horts amb tanques. | 08165-76 | Horts del Turó de Sant Andreu | Des de com a mínim els segles moderns, es documenta l'explotació d'aigua en aquesta zona tant per a la irrigació dels horts com per a altres activitats econòmiques. La documentació escrita -inèdita- dels segles XVIII i XIX, així com diverses fonts orals del segle XX, revelen les pugnes entre diferents propietaris per l'explotació d'aquestes surgències d'aigua que amb el temps es van acabar configurant com a ‘basses' degut a les continuades accions antròpiques. | 41.5498400,1.6706500 | 389133 | 4600651 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82199 | Pont del Pas Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-blau | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000-2001): 'Els primers ponts del segle XX: el pont del Pas Blau (VI)', Butlletí Municipal, 7, p. 14. | XX | Al costat del nucli urbà de la Pobla, entre la zona esportiva municipal i una gran fàbrica de paper, a l'indret conegut amb el microtopònim 'el Balç', a tocar de les Cases Noves i el camp de futbol municipal, s'alça aquest pont de factura recent que travessa el riu Anoia en diagonal i que fou concebut essencialment per al trànsit rodat. Substitueix un antic pas, i comunica la Pobla amb el nucli disseminat de la Rata. Consta d'una sola arcada molt rebaixada, gairebé arquitrau, suportada per quatre grans columnes molt amples però de poca alçària. Atesa la seva construcció l'any 1994, la seva factura és molt funcional i feta a base de peces de formigó armat, sense cap interès artístic ni arquitectònic especial. La frondosa vegetació de ribera que ha crescut al seu voltant en fa impossible una vista panoràmica. | 08165-78 | Les Cases Noves/ El Balç | Aquest pont es troba sobre l'antic pas a gual del camí Ral que venia de Barcelona i que s'endinsava cap a la península en direcció a Lleida i Madrid Ja a mitjan segle XX s'havien fet diversos projectes per construir un pont en aquest lloc que permetés la comunicació entre la Pobla i la Rata sense haver de patir les afectacions de les constants riuades que tallaven els passos de factura més senzilla i que obligaven a donar la volta pel Xaró, per la Torre de Claramunt o per Capellades. Finalment, l'esperada obra d'enginyeria es va executar i inaugurar l'any 1994, tot prenent el nom del color blau de la llicorella que circumda l'estructura. | 41.5511400,1.6808300 | 389984 | 4600782 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | GISA - Gestió d'Infraestructures S.A. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82200 | Pont de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Es tracta d'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d'una construcció de petit abast, fet a base d'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada. | 08165-79 | Nucli de Rigat; Barri de Ca l'Isidret | Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l'arribada del ferrocarril a la comarca de l'Anoia l'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l'any següent. Se'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro. | 41.5648300,1.6604600 | 388309 | 4602328 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 82201 | Pont de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boixera | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5923 | XIX | Ha estat molts anys abandonat i actualment està en fase de recuperació i rehabilitació. | El pont de la Boixera, localitzat just al costat del molí homònim, és una gran obra d'enginyeria que té una llargada de 100 m i una amplada de 8, i que s'ubica a l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera de Castellolí, tot travessant el primer curs d'aigua. Està dissenyat a base de quatre grans ulls d'arc de mig punt. La part central de l'estructura, és a base de maçoneria amb filades de pedres regulars, mentre que els quatre arcs centrals de mig punt són adovellats amb blocs de pedra i tenen voltes de maó. Aquests arcs arrenquen de pilars coronals per línies d'imposta. S'observen contraforts atalussats i estreps laterals de paredat comú. A l'ampit de l'únic arc auxiliar de la construcció, hi ha emplaçada una placa amb l'any 1882 (el pont s'havia començat a construir el 1881 i les obres van finalitzar el 1883/84). | 08165-80 | Indret de la Boixera | Les obres del pont de la Boixera van sortir a subhasta l'any 1880, i es van acabar i inaugurar el 1883 (1884, segons altres fonts). El primer projecte del pont el va fer l'enginyer Miquel Muruve, però finalment la construcció la va dur a terme Pere Pujol Thomàs, seguint un projecte anterior de l'enginyer Alejandro Rubio Ferrer, que proposava eliminar tots els arcs auxiliars dels estreps. Durant la seva construcció, els diaris de l'època parlaven del projecte com ‘majestuoso será dicho puente, por sus dimensiones y su ejecución'. Durant la Guerra Civil Espanyola, el pont es va salvar per minuts de la seva destrucció per voladura, que sí es va produir a altres ponts propers com el de Rigat. Fins l'any uns pocs anys, el pont de la Boixera havia estat part de l'antic traçat de la C-244 que donava accés a la Pobla tot venint d'Igualada i Vilanova del Camí: l'any 1993, amb la remodelació del traçat de la carretera al seu pas per la pobla, el pont de la Boixera va perdre la seva funció de viaducte i va ser substituït per un de nou a uns 100 m de distància. Actualment (2019) hi ha un projecte vigent de rehabilitació i adequació, d'imminent execució, que consisteix en ‘la consolidació estructural, la neteja i reparació dels trencaments i desperfectes als paraments i elements exteriors, i l'adequació per al pas de vianants i ciclistes. Paral·lelament, vist el seu valor patrimonial amb protecció, es contempla la restitució de la morfologia original alterada i la posada en valor dels elements originals'; així mateix, forma part del projecte de la Via Blava, un camí que recorrerà el riu Anoia des de Jorba fins a Martorell (Butlletí Municipal, 90, p. 7). | 41.5627900,1.6713000 | 389209 | 4602088 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Miquel Muruve i Pere Pujol Thomàs | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surt denominat dom a 'Pont de Claramunt'.S'està tramitant la seva protecció com a BCIL | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||
| 82202 | Pont de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-pobla | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000e): 'Els primers ponts del segle XIX: mancava una construcció per superar la incomunicació (V)', Butlletí Municipal, 5, p. 12-13. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000f): 'Els primers ponts del segle XIX: Els primers ponts del segle XX: el pont de la pobla per passar el riu Anoia (V)', Butlletí Municipal, 6, p. 12-13. | XX | Aquest pont que comunica els barris del nucli antic i les Figueres a la riba occidental de l'Anoia amb les Cases Noves, Can Galan, el barri de l'estació i els Vivencs de la riba oriental, és una obra d'enginyeria amb sis grans òculs amb arcs rebaixats adovellats. Fet de blocs de pedra escairats i amb els arcs de maó, és possible observar des de l'interior de les voltes com en un moment donat el pont fou ampliat pel que fa a la seva amplada (que es va doblar), mitjançant un afegit de formigó armat construït segons la tècnica de l'encofrat. | 08165-81 | Carretera de l'Estació, s/n | El creixement de la població de la Pobla a banda i banda del riu Anoia i l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX van fer evident que calia un pont fet d'obra al centre de la població que substituís o complementés les passeres existents, per on el pas de persones i mercaderies era lent i no sempre segur. L'any 1913 l'alcalde exposa la necessitat de construir aquest pont, atès que durant l'hivern el poble queda incomunicat amb la via del ferrocarril, i suggereix la construcció d'un pont de ciment armat; la Corporació acorda per unanimitat traslladar la petició al Governador Civil i demanar la col·laboració econòmica als pobles dels voltants (la Torre de Claramunt, Carme, Orpí) i a les fàbriques de la riera de Carme, atès que en seran també beneficiaris. Després de moltes vicissituds (a tall d'exemple, la primera pedra es va posar el 1925 en un lloc diferent a la ubicació definitiva del pont, atès que una riuada de 1926 va posar en evidència que calia fer un canvi d'ubicació), l'obra d'enginyeria es va acabar i es va inaugurar l'any 1930. Es va obrir a la circulació el més de desembre del mateix any. | 41.5530800,1.6767300 | 389645 | 4601003 | 1930 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 82203 | Pont d Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-d-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Està abandonat i li manca manteniment. | Avui abandonat i totalment rodejat de massa boscosa i de vegetació que l'envaeix, s'aixeca sobre la riera de Carme aquest pont de ferradura que salva un desnivell no gaire acusat. Disposa d'una gran arcada central rebaixada i d'una segona arcada més petita, de mig punt, en un lateral. El pilar central, com la resta de la construcció, és fet a base de grans carreus de travertí molt ben tallats, i disposa d'un trencaaigües triangular. No disposa de barana, tot i que la seva amplada és la mínima per al pas de persones i animals. | 08165-82 | Indret de Vinçó | L'historiador local J. Riba Gabarró posa aquest pont en relació al camí de ferradura que enllaçava Igualada amb Vilafranca del Penedès i creu que ja a inicis del segle XIX hi havia el pont de pedra que es pot veure actualment, i per tant seria el pont conservat més antic de la Pobla de Claramunt Fins els anys 20' del segle XX encara s'emprava per al trànsit del transport animal que portaven a bast càrregues dels fonts de calç de la Torre de Claramunt cap a les adoberies d'Igualada. L'any 2015 fou objecte d'una neteja de la vegetació que l'envaïa per part d'un grup de voluntaris del poble. | 41.5452900,1.6652000 | 388670 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82203-foto-08165-82-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 82204 | Pont de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Sobre la riera de Carme al davant del pas per la serra de la Ninota s'alça aquest pont caracteritzat per la gran alçada dels seus arcs, atès que creua la vall de la mencionada riera. Actualment hi passa trànsit rodat i és lloc de pas per anar al Xaró des de la Pobla de Claramunt o bé des de Carme. | 08165-83 | C-244, km 0 | El de la Ninota va ser el segon pont de la comarca de l'Anoia destinat al trànsit rodat i fou inaugurat l'any 1882 per tal de facilitar la comunicació d'aquest sector de la comarca cap a Vilafranca del Penedès i cap a Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou dinamitat durant la retirada de l'exèrcit republicà. Fou reconstruït l'any 1940 sota l'aspecte que conserva actualment. | 41.5484600,1.6699600 | 389073 | 4600498 | 1882 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la planimetria de l'ICGC apareix denominat 'Pont de Carme'. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82205 | Pont de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ti | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Rodejat per arbres i camps de conreus, sobre el curs del torrent Gran, s'alça el pont ferroviari de cal Ti, el qual disposa de tres arcades de vuit metres de llum cadascuna, fetes amb quatre fileres de totxos en plec de llibre. Dos dels pilars estan fets a base de maons vistos. Encara avui aquest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren de la línia Barcelona-Igualada per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-84 | Cal Ti | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont de cal Ti per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Vivencs, Plans d'Arau i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5507400,1.6887500 | 390644 | 4600727 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82206 | Pont dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Masets al seu pas per la masia i barri dels Vivencs, s'alça una construcció de pedra molt senzilla, amb una arcada de mig punt de vuit metres de llum i quatre fileres de maons vistos. Encara avui aquest modest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-85 | Mas dels Vivencs | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Vivencs per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i de Plans d'Arau, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5555200,1.6855400 | 390384 | 4601262 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82207 | Pont dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-plans-darau | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Plans d'Arau (o torrent dels Mollons), al seu pas per l'indret homònim dels plans d'Arau, s'alça aquest pont ferroviari format per una senzilla arcada de mig punt de vuit metres de llum. L'obra està feta amb maons vistos, i és possible seguir el nivell del fons de la roca natural mitjançant unes arcades esglaonades. Encara avui aquest humil pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-86 | Els Plans d'Arau | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Plans d'Arau per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i dels Vivencs, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5646300,1.6724600 | 389309 | 4602290 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82208 | Aqüeducte de la Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-riera-de-carme | XVI-XVIII | Està en desús i li manca manteniment regular. Li manquen també filades de pedra a la part superior i està pres per la vegetació. | Just al costat on el torrent de les Garrigues aboca les seves aigües a la riera de Carme, i salvant aquest segon curs fluvial, es conserva aquest antic aqüeducte construït sobre el pas de la riera de Carme a mode de pont (de fet, en els últims decennis ha exercit aquesta funció). Està fet amb blocs escairats de pedra local de turo i té dos òculs o ulls formats per dos arcs lleugerament rebaixats i adovellats que reposen en un gran pilar central fet també de blocs de pedra quadrangulars força ben tallats. Des de la seva construcció, aquesta sòlida estructura ha aguantat dempeus totes les rierades sofertes. | 08165-87 | Riera de Carme | Aquesta estructura, identificada o coneguda popularment com a ‘pont', és en realitat és un aqüeducte relacionat amb l'element patrimonial conegut com ‘Rec del Coca' ubicat dins el nucli de la Pobla de Claramunt. L'estructura del ‘pont' funcionava junt amb la resclosa que es va construir a prop de Cal Patera (ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt), tot plegat construït i en funcionament principalment durant els segles moderns (XVI-XVIII) per donar servei al rec del Coca. Per iniciativa d'un grup de veïns, cap el 2010-2011 va ser objecte d'una neteja de la vegetació que el cobria i es va desbrossar també l'antic camí d'accés a l'estructura. | 41.5452500,1.6652000 | 388670 | 4600148 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82208-foto-08165-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1999.També anomenat popularment 'Pont Romànic'.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a la fitxa del pont de Cal Marió (allà anomenat 'Pont sobre la riera de Carme'; IPA5924), apareixen per error fotografies d'aquest aqüeducte. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 82271 | Pont de Cal Marió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-mario | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 35. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5924 | XX | Sobre la riera de Carme, a uns 200 metres a l'oest de l'antic molí paperer de ca l'Almiralló o cal Marió, es va construir aquest pont pensat per al trànsit rodat, format per tres grans arcs de mig punt adovellats, lleugerament rebaixats, i d'unes dimensions i alçada considerables. L'estructura és feta a base de blocs de pedra tallada, i es caracteritza pels merlets que fan de barana als extrems del pont i pels pilars arrodonits que suporten els arcs. | 08165-150 | PK 5'95 de la carretera C-244 | L'estructura es va construir l'any 1940, just acabada la Guerra Civil, per tal de disposar d'un accés alternatiu al Xaró i al sud de la comarca de l'Anoia per al trànsit rodat. Des del principi, el viaducte ha estat conegut amb el nom de ‘pont de Cal Marió' per la seva proximitat al molí paperer de Cal Almiralló o de Cal Marió, però molta gent el coneix actualment com a ‘pont de Carme' atès que del cap septentrional d'aquest pont surt la carretera BV-2131 que mena directament al municipi de Carme. Si s'empra aquest nom, però, cal no confondre'l amb el pont d'igual nom emplaçat ja dins el municipi veí de Carme i catalogat en el seu corresponent Mapa de Patrimoni Cultural. | 41.5485000,1.6699400 | 389071 | 4600503 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya d'aquest element, titulada 'Pont de la Riera de Carme', s'hi inclouen per error fotografies de l'Aqüeducte de la Riera de Carme.FIGURA 1: Cara occidental del pont de Cal Marió (anys 60-70? -Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla-). | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82266 | Llegendes del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-35. | Es tracta de llegendes cada cop menys conegudes per les noves generacions. | La primera i més popular llegenda entorn d'aquest castell fa referència a l'ocupació sarraïna d'inicis de l'Edat Mitjana: els invasors s'havien fortificat al castell de 'Claromonte', però la població local es va conjurar per foragitar-los amb l'ajuda de sant Procopi, patró de la Pobla, qui organitzà un ramat de bens i els hi va lligar torxes a les banyes, tot llençant-los de nit muntanya amunt del castell. Els sarraïns, pensant que es tractava de l'embat d'un gran exercit cristià, varen emprendre la fugida Òbviament, el protagonisme de sant Procopi en l'acció delata l'anacronisme d'aquesta història i permet situar la llegenda en un moment que ha de ser posterior a finals del segle XVII -que és quan les relíquies de sant Procopi arribaren a la Pobla i se'l començà a venerar-. Ara bé, tampoc es pot excloure la possibilitat de que la llegenda fos més antiga i el protagonista fos un altre sant o la mateixa Verge de la Llet, que seria llavor substituït amb l'arribada de les relíquies de Procopi. La segona llegenda del castell fa referència a una imatge del Sant Crist feta d'or massís que roman amagada entre els murs de la fortalesa. Aquesta creença va fer que en moments del segle XIX i primera meitat del XX en que el castell va romandre totalment abandonat, joves de la Pobla pugessin al castell a colpejar les parets per trobar el llegendari tresor. | 08165-145 | Castell de Claramunt | Aquestes llegendes, de marcat caràcter popular i d'una tipologia i tòpics molt comuns (sarraïns i tresors) en aquelles poblacions catalanes que tenen restes de castells i fortificacions -encara que amb una base històrica marcada per la presència sarraïna-, van ser recollides l'any 1964 per Miquel Brasó Vaqués en la seva petita però valuosa monografia excursionista sobre la Pobla de Claramunt. | 41.5549700,1.6692700 | 389026 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82264 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-3 | -https://www.youtube.com/watch?v=uLFapNnWREE -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Trobada-de-puntaires-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Des de finals del segle XX, durant el més de juny els carrers del nucli antic de la Pobla, principalment el carrer Major i la plaça de l'Església, s'omplen de puntaires vingudes de la comarca i d'arreu del país que fan una demostració en viu de les seves habilitats manuals. Els visitants poden observar de primera mà la delicadesa i paciència emprada per treballar les puntes i les randes de coixí, amb el característic i màntric so de fons que produeix el moviment dels boixets. Un dia abans de la trobada, s'inaugura una mostra de manualitats i puntes de coixí a la Sala Municipal d'Exposicions, i durant la trobada es lliura un obsequi a la puntaire de mes edat de la Pobla de Claramunt i a la de més edat de fora del municipi; també es fa un obsequi a la puntaire més jove, que sovint té una edat que no supera els dos dígits. Finalment, es fa un sorteig i s'obsequia a tota la gent que ha participat activament a la trobada amb un patró i uns boixets. | 08165-143 | Carrer Major | La trobada de puntaires de la Pobla de Claramunt es va començar a celebrar el 1999, dins les festes de la Setmana de la Gent Gran, tot seguint una tendència encetada a finals del segle XX a tot Catalunya consistent en organitzar aquest tipus de trobades per tal de mantenir viva aquesta tradició de fer puntes tant arrelada arreu del territori entre les generacions més grans, les quals volen d'aquesta manera lúdica i festiva deixar el relleu a les generacions futures. | 41.5541600,1.6749400 | 389498 | 4601125 | 1999 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Trobada de Puntaires l'any 2002. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82146 | Jaciment Paleontològic de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pobla-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&index=20 | A l'epicentre de la muntanya del Castell de Claramunt, però també a altres molts punts de zones circumdants, es localitza un jaciment paleontològic marí amb una cronologia del Cenozoic Terciari Paleogen Eocè Superior Bartonià (03-01-01-02-03-01), producte d'un gran mar interior que ocupava les actuals comarques d'Anoia, Bages i Osona. Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses i margues groguenques. Cal destacar que els afloraments de coralls de la Pobla de Claramunt són els més antics de la Conca d'Òdena, pertanyents a la formació Collbàs i datats dins el Bartonià Mig. L'amplia catàleg de fauna que hi apareix associat és el següent: Harpatocarcinus punctulatus; Neptunus catalanicus; Porocidaris schmideli; Millepora mammillaris: M. dalmatina; Actinacis cognata; Astreopora tecta; Caulastrea pseudoflabellum; Careiphylia octopartita; Plascosmilopsis bilobulatus; Stylophora contorta; Parisis d'achiardii; Acropora bancellsi; Cyclolitopsis patera; Dictyaraea octopartita Stylocoenia taurinensis; Goniapora ameliana; G. Elegants; Ilariosmilia gasseri; I. Busquetzi. En resum, bivalves, coralls, nummulits, equinoderms i gastròpodes caracteritzen el jaciment paleontològic de la Pobla de Claramunt. | 08165-25 | Muntanya del Castell i altres indrets del terme municipal. | L'any 1939 la petita col·lecció llavors existent de fòssils provinents del jaciment fou catalogada per mossèn J. R. Bataller i Calatayud catedràtic del Seminari Conciliar i de la Universitat de Barcelona, el qual hi va classificar principalment gasteròpodes equínids, acèfals-lamel·libranquis, foraminífers, briozoaris i polípers. Els materials paleontològics provinents del lloc es troben actualment força dispersos: alguns d'ells dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 2195-2199, 2427, altres al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, i una petita col·lecció provinent d'una donació particular a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El jaciment també és conegut a la bibliografia amb els noms de: Jaciment Paleontològic de st. Procopi, Jaciment Paleontològic del Cementiri, i Jaciment Paleontològic de la Torre de la Llum. | 41.5558900,1.6705200 | 389132 | 4601322 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||||
| 82268 | Els Mollons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-mollons | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015-16): 'Llibres i mapes de vegetació dels Mollons', Butlletí Municipal, agost 2015-febrer 2016, p. 22. | Eocè | Es tracta d'un singular massís de formació terciària (Eocè), de 542 metres d'alçada, característic per les grans masses de roca que sobresurten al seu coronament, ubicat al nord del terme municipal i encarat cap als termes de Vilanova del Camí i Igualada. En la seva formació geològica es veuen ben assenyalats els seus sediments a les franges horitzontals i ondulants dels seus plegaments formats a base de pedra calcària marina. Al peu dels mollons és possible observar l'efecte erosiu de les corrents d'aigua que han anat tallant verticalment el terreny, deixant al descobert els diversos estrats geològics. Aquesta formació geològica és visible des de pràcticament qualsevol punt de la Conca d'Òdena. | 08165-147 | Els Mollons | Les tres grans masses rocoses sobresortints al seu coronament, han fet que popularment, i des de temps immemorials, el massís es conegui com ‘els Mollons' i també, encara que molt menys popular entre els locals, com ‘els Tres Mollons'. Les execucions que dictaminava la justícia baronial dels segles medievals i moderns es duien a terme de les forques que hi havia ubicades a la falda dels Mollons, a l'indret de les cingleres del Grau i en el lloc que encara conserva el topònim de ‘les Forques', un cop travessat el riu i davant de l'antic Camí Ral. El mes de juliol de l'any 1936, la muntanya patí un dels seus pitjors incendis, que afectà el sector del coronament del massís conegut com les Planes. Altres tres petits incendis s'hi van declarar durant els anys 80' del segle XX. | 41.5706200,1.6806300 | 390000 | 4602945 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82268-foto-08165-147-1.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 124 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82269 | Pedra de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 10, 26. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/gaudeix-del-poble/que-visitar/pedra-de-la-ninota.html -www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0402208.xml | La pedra de la Ninota es una formació lítica natural singular que forma part de la petita serra homònima, amb una elevació màxima de 410 m, la qual discorre d'esta a oest en paral·lel a l'actual carretera BV-2131 en el seu tram de sortida de la Pobla de Claramunt en direcció cap a Carme. El turó de Sant Andreu constitueix el límit oriental d'aquesta serra. Ara bé, la cresta de pedra de la Ninota, a la cara sud i amb 410'4 m d'alçària i amb un perfil molt singular que la imaginació popular atribueix la forma d'un ninot, és sens dubte l'element més significatiu d'aquest petit sistema muntanyós, al qual la pedra dóna també nom. | 08165-148 | Serra de la Ninota - Les Garrigues | Aquesta singular formació rocosa amb forma de ‘ninota' ja apareix referenciada amb aquest nom al cadastre de la Pobla de Claramunt de l'any 1773, tot i que molt probablement el seu singular perfil ja hauria estat observat i singularitzat des dels inicis del poblament a la zona. | 41.5496000,1.6655800 | 388709 | 4600630 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1970. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 82275 | Font de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-boixera | Font gairebé perduda, amagada per la vegetació. | Prop de la Creu dels Divuit i del Cementiri Municipal, en una petita illa d'arbres i matolls emplaçats actualment entre la carretera c-244 i la línia de tren, neix aquesta font, avui gairebé oblidada i totalment amagada per la vegetació. S'ubica a uns escassos 15 metres del riu Anoia, on hi aboca l'aigua. | 08165-154 | PK 3'3 de la C-244 | El nom d'aquesta font remet directament a la toponímia de la zona, on trobem altres elements com un molí i un pont que s'acompanyen també del topònim ‘Boixera'. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. Ara bé, el canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en condicions fonts rurals com la de la Boixera, l'entorn de la qual s'ha vist també molt afectat en els últims decennis per la construcció de carreteres i de la via ferroviària. | 41.5644100,1.6727700 | 389334 | 4602265 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82275-foto-08165-154-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Assumpta Tardà Serra. | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82276 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-13 | Ubicada entre les dues històriques masies de can Passol i can Pujol, en un petit bosc de ribera localitzat a uns metres del costat septentrional del torrent de Can Pujol, s'amaga una petita surgència d'aigua que brolla de manera estacional. La font discorre per una cànula de mitja canya col·locada sobre una base de roca natural retallada i forma un petit toll a la mateixa roca. Disposa d'una senyalització situada al peu del camí que comunica can Passol i can Pujol, i que dirigeix el visitant cap al senderet que mena a la font. | 08165-155 | Can Pa-sol | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Per altra banda, segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. | 41.5528800,1.6738900 | 389408 | 4600984 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82276-foto-08165-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82276-foto-08165-155-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 82278 | Font de Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sola-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 18. | Font senyalitzada. | Al barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà. Des del costat de la masia, es baixen unes escales de formigó amb barana de fusta que menen a la font, que queda enclotada en un indret fresc i humit, rodejat de vegetació. S' hi ha construït un petit mur de pedra esgraonat d'on brolla l'aigua cap a una petita bassa rectangular. No està senyalitzada. | 08165-157 | Barri de Can Solà | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d'aquesta font, que per trobar-se prop d'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. Durant les celebracions dels aplecs de sardanes dels anys 60'-80' del segle XX al Tio Nelo, molts igualadins arribaven amb tren fins a l'estació de la Pobla i des d'allà emprenien el camí a peu cap al Xaró fent parada per refrescar-se a la font de can Solà. Encara actualment és una font molt concorreguda on els locals hi van a bàsicament a ‘omplir garrafes'. | 41.5500000,1.6775800 | 389711 | 4600659 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82278-foto-08165-157-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82279 | Font del Cireret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cireret | Font senyalitzada. | Font ubicada barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà i al costat de la riera de Carme. La font queda enclotada en un indret fresc i humit rodejat de vegetació. L'aigua brolla d'un senzill tub metàl·lic i cau en una pica de pedra treballada. S'hi van fer arranjaments l'any 1909, segons es possible observar en la tosca inscripció visible en una foto d'inicis del segle XX. | 08165-158 | Barri de Can Solà | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d'aquesta font, que per trobar-se prop d'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. | 41.5499700,1.6765100 | 389622 | 4600658 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82279-foto-08165-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82279-foto-08165-158-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: La font del Cireret en una fotografia presa per mossèn Pere Bosch a inicis del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla) | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82280 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 18. | En una zona boscosa plana, a solana, prop d'un balç i just al costat d'un gran camp de conreu, ubicada a mig camí entre les fonts de Can Solà (prop de la masia homònima) i la font del Xaró, es localitza la font del Mig. Actualment està molt poc o gens transitada. | 08165-159 | Carrer de Can Solà, s/n | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. La font del Mig prenia el seu nom per estar ubicada a mig camí entre ubicada a mig camí entre les fonts de Can Solà i la font del Xaró, i per tant formava part de la ruta dels excursionistes que durant bona part del XX arribaven amb tren fins a la Pobla i pujaven a peu fins al Xaró amb motiu d'aplecs de sardanes i altres esdeveniments. | 41.5482300,1.6773400 | 389688 | 4600463 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82280-foto-08165-159-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82281 | Font del Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xaro | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002b): 'La Font del Xaró, una de les més concorregudes pels igualadins', Butlletí Municipal, 17, p. 14. | En un entorn de bosc de pins i de camps de conreu, entre la Torre del Tio Nel·lo, El Xaró i Can Solà, a prop de la carretera que porta cap a Vilafranca del Penedès, s'emplaça aquesta font, històricament una de les de més anomenada de la Pobla de Claramunt i de tota la comarca. | 08165-160 | El Xaró | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se, i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. L'any 1916, a la font del Xaró s'hi va celebrar l'aplec de la victòria electoral dels anticaciquistes del districte d'Igualada, amb una assistència d'entre 4.000 i 6.000 persones. Durant la mateixa època es documenta un concert nocturn de música clàssica amb un quartet de corda. Els anys 1929 i 1930, s'hi va celebrar la festa de les Cooperatives de Consum d'Igualada i Comarca, també amb una assistència massiva estimada en 3.000 persones. | 41.5478300,1.6769400 | 389654 | 4600419 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82281-foto-08165-160-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 82282 | Font del Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. | A uns pocs metres del torrent de Vinçó i enmig d'un dens bosc de pins, no molt lluny del camí de la Torre, s'ubica aquesta font que brolla d'una paret travertínica canalitzada mitjançant un senzill broc. El sòl s'ha condicionat amb unes grans lloses de pedra a mode de graó. | 08165-161 | El Xaró | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5453100,1.6675500 | 388866 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82282-foto-08165-161-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També hem vist escrit el topònim sota les formes ‘Vinsó i ‘Binçó'. | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 82283 | Font de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-comes | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 23. | Font gairebé perduda. Està seca. | En un petit bosc entre camps de conreu, a la part mes baixa de la falda sud-est dels Mollons i dins la partida de les Comes, es localitza aquesta font avui seca la major art de l'any. Presenta una petita construcció quadrangular a mode de bassa feta a base de blocs de pedra local; actualment es troba en un avançat estat de deteriorament. | 08165-162 | Les Forques - Les Comes | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5623400,1.6861900 | 390450 | 4602019 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82283-foto-08165-162-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml