API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
82127	Castell de Claramunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt	-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 9-12. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): ‘Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 458-463. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): ‘L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): ‘Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-161. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): ‘El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): ‘Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 251-297. -GIBERT REBULL, Jordi (2018): L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI), Ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-125. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7603 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=20&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=1439 http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html	X-XV		El jaciment arqueològic i monument arquitectònic conegut com Castell de Claramunt és el castell més notable i ben conservat de la comarca de l'Anoia i de part de la Catalunya central. L'estat que presenta actualment és el producte de més de 1000 anys d'història i de diverses guerres i reconstruccions que l'han afectat profundament, així com d'importants restauracions i rehabilitacions arquitectòniques dutes a terme en els darrers temps que n'han transformat profundament el seu aspecte primigeni de castell roquer. Dalt d'un turó (popularment conegut com 'muntanya del castell') de 461 metres d'alçària, en el mateix lloc on hi va haver un assentament ibèric o prerromà de naturalesa indeterminada situable entre els segles V i III aC, més de mil anys més tard, durant el segle X dC, s'hi va construir un primer recinte medieval fortificat, part de la primera muralla del qual es va documentar durant les actuacions arqueològiques dutes a terme a finals del segle XX. Aquest primer recinte fou ampliat a inicis del segle XIV amb la construcció de la torre nord i l'enderrocament de l'antiga muralla. El fossat del castell s'associa la fase d'ampliació d'inicis del segle XIV i es va construir aprofitant una falla de la mateixa roca natural, falla que es va ampliar lateralment mitjançant el trencament de la roca. Si hom observa la cara nord del conjunt arquitectònic dempeus, s'observa la torre de l'homenatge, també dita torre mestra, al centre: es tracta de l'emblemàtica torre poligonal que identifica el castell i que es visible des de varis punts de la Conca d'Òdena degut a la seva alçada conservada de 17 metres (s'estima que en faria un total de 20). A continuació, destaquen la torre de vigilància a la dreta i una tercera torre a l'angle nord-oriental de la fortalesa, que segons alguns autors exercí funcions de presó fins el segle XVIII. El portal d'accés al recinte es va construir al segle XIII i es recolza parcialment a la banda sud de l'església romànica en ruïnes de Santa Maria. Davant d'aquesta antiga església parroquial romànica de planta basilical hi ha una gran plaça que havia estat la sagrera. Al recinte sobirà s'hi localitza també l'anomenada Sala Gran, coberta amb volta de canó i on molt probablement hi hauria les cavalleries i dependències de servei, mentre que al pis superior (avui un terrat) caldria cercar-hi les estances senyorials. Al costat de la gran sala, una cisterna amb capacitat per a 130m2 d'aigües pluvials assegurava la subsistència hídrica en cas de setge. Per altra banda, al recinte jussà s'hi conserva només les restes d'una bassa i d'una segona cisterna de menor entitat. El conjunt castral es completa amb la encara íntegrament dempeus capella de Santa Margarida. El recinte fortificat, en el seu estat actual, ocupa una superfície de més de 5.000 m2 i dibuixa una planta irregular amb tendència quadrada i un lleuger pendent perceptible sobretot a la gran esplanada del recinte jussà. La profunda però necessària consolidació, restauració i rehabilitació del monument n'ha alterat part de les obertures, moltes de les quals apareixen ara tapiades o, bé al contrari, apareixen nous accessos si ho comparem amb fotografies antigues del castell.	08165-6	Castell de Claramunt	El castell de Claramunt -‘Claremonte'- és mencionat per primer cop al segle X a la documentació conservada, i apareix sota el domini del llinatge homònim: l'any 978, el papa Benet VII adreçà una butlla al bisbe de Vic confirmant-li el territori diocesà. La seva gènesi s'entén com a castell de frontera de la marca del comtat de Barcelona, i els primers senyors en van ser els Claramunt. Durant la segona meitat del segle XI, part del domini del castell de Claramunt es fragmentà, i es formà el nou terme de la Torre de Claramunt. També és destacable la unió familiar amb el casal dels Cardona, els quals van consolidar el domini sobre el castell quan a finals del segle XIII es va extingir la branca principal dels Claramunt El 1306 Berenguer de Claramunt va vendre la jurisdicció del castell al vescomte Ramon Folc VI. Així els seus successors, els comtes i els ducs de Cardona, passaren a posseir-ne totes les atribucions senyorials durant els segles següents. Atesa la filiació reialista dels Cardona i en el marc de la guerra civil de Joan II, el 1463 els consellers d'Igualada van sol·licitar a la Generalitat l'enderroc del castell, petició que fou aprovada. Un cop acabada la guerra, el castell continuà sota el domini dels Cardona, que n'iniciaren la reconstrucció cap a finals del segle XV. El 1714 el castell fou refugi d'austriacistes i finalment fou ocupat per l'exèrcit borbònic, fet que deixà l'estructura de nou força malmesa (el 1717 fou de nou parcialment enderrocat per ordres de Felip V), tot i que el 1721 s'hi van efectuat reparacions. En l'etapa final, el Ducat de Cardona i Medinacelli ostentà els drets senyorials del castell fins a la seva abolició definitiva a finals del segle XIX, encara que durant tot aquest segle la fortalesa va restar en un estat d'abandonament i ruïna absolut. A causa d'aquest abandonament, l'ajuntament en va reclamar la propietat; finalment, l'any 1981 el Gobierno del Estado va acabar transferint el castell a la Generalitat. A nivell d'intervencions arqueològiques, el 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal, mentre que el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ja el 1915 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments hi havia realitzat obres de consolidació i remodelació, que entre altres coses comportà la desaparició definitiva de la muralla del recinte més primitiu i la construcció d'un nou mur emmerletat encara avui dempeus. Des de 1998 i fins fa uns pocs anys, ha esta seu de l'exposició permanent ‘Arqueologia Medieval a l'Anoia', produïda per l'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval amb motiu de la celebració a la comarca del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actualment, i després d'un conveni de col·laboració per a la gestió compartida del monument signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i renovat el passat 2018, la fortalesa forma part de les principals rutes històrico-culturals de la comarca i del país, i es freqüentada per un bon nombre de turistes durant els cap de setmana i les festivitats. Els materials arqueològics provinents de les excavacions al lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4753, 4800, 5128, 12919).	41.5549700,1.6692700	389026	4601222	978	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-3.jpg	Legal i física	Medieval\|Pre-romànic\|Romànic\|Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic		2020-10-07 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		Els dos edificis religiosos ubicats dins del recinte del castell, i per tant part del conjunt, es tracten monogràficament en altres sengles fitxes.	85\|91\|92\|93\|94\|98\|81	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82128	Santa Maria del Castell de Claramunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-claramunt	-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 13-16. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Santa Maria del Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 464-466. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): 'L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 211-215. -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, p. 44. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-150. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html	X-XV		Les restes romàniques de la més primitiva parròquia de la Pobla de Claramunt i antiga capella castral es troben ubicades al sector sud de l'interior del recinte de la fortalesa, just al costat de l'accés al castell i a mig camí entre el sector jussà i el sobirà. Es tracta de les restes d'una església romànica de dimensions notables, de planta basilical amb tres absis separats per pilars cruciformes. Aquests absis apareixen decorats amb arcuacions cegues i amb lesenes o arcs llombards, i el central té tres finestres de doble esqueixada, mentre que només se'n va obrir una a l'absis lateral sud; les parets de l'absis lateral nord conserven poca alçada i el seu mal estat s'interpreta com a producte de l'enderroc dut a terme l'any 1463 a bona part de les estructures del castell. Les naus del temple tindrien cobertes amb volta de canó, avui perdudes, així com perdut està el campanar d'època romànica que apareix referenciat a varis documents medievals. L'obra general està feta de petits blocs tallats de travertí, seguint la tècnica pròpia d'aquestes construccions sacres catalanes medievals. Cap part de l'edifici presenta indicis d'haver tingut motius escultòrics.	08165-7	Castell de Claramunt	Nascuda a redós del Castell de Claramunt i com a capella castral del mateix (per tant ja existiria al segle X), fou la primera parròquia de La Pobla de Claramunt, amb la seva baronia alodial i territorial. Tot i que el castell es documenta per primer cop el 978, la seva església no ho apareix per primer cop a la documentació conservada fins uns anys més tard: l'any 990 com a beneficiària en un testament d'una peça de terra situada al comtat de Manresa. És al segle XI que es projecta el gran edifici romànic, part del qual ha arribat fins els nostres dies sota aquest estil artístic. El 1303 se li va construir una capella adossada amb entrada pròpia sota l'advocació de Santa Margarida, que encara es conserva íntegrament dempeus. El 1306, el bisbe de Barcelona i el seu capítol catedralici cediren el dret de presentació del rector de Claramunt al senyor del castell, el comte Ramon Folc VI de Cardona, amb la condició que l'església romangués dins del recinte fortificat. En una visita pastoral de l'any 1404 es menciona el mal estat de la nau de tramuntana, la qual tenia llavors la volta esquerdada, i esmenta la necessita de reparar el campanar (avui desaparegut); situació que el 1421, segons consta en una altra visita pastoral, continuava sense solucionar-se. L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, i el 1484 es van adequar els dos absis que encara quedaven dempeus i es va construir un mur de tancament al nord de l'església per tal de que continues funcionant com a edifici de culte, tot i que ja amb funcions litúrgiques menors, ja que la parròquia mai va tornar al castell. Diverses visites pastorals fetes durant el segle XVI testimonien la progressiva degradació de l'església, amb la desaparició de la major part dels ornaments i dels beneficis que s'hi havien fundat. Tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646, el 1567 ja s'havia beneït un nou cementiri al costat de la nova seu parroquial traslladada a la Trinitat, fet que comportà un abandonament progressiu de la necròpolis del castell. De fet, des de l'any 1606 l'església castral havia quedat en desús per al culte de manera definitiva, tot i que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es feia el 3 de maig (durant l'Aplec de la Santa Creu) des del pedró que fins el segle XIX hi va haver a la part superior del recinte jussà del pati del castell. Durant l'Edat Mitjana i bona part de l'Antic Règim la parròquia de Claramunt (recordem, primer ubicada al Castell i després traslladada al nucli urbà de la Pobla) arribà a tenir com a sufragànies varies esglésies i capelles de la comarca com Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre de Claramunt, Sant Salvador de Vilanova d'Espoia, Sant Martí de Carme, i Santa Bàrbara de la Font de la Reina de Capellades, les quals perdé progressivament amb l'abolició efectiva del feudalisme al segle XIX. L'any 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert part de l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal.	41.5548500,1.6696200	389055	4601208	990	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-2.jpg	Legal i física	Pre-romànic\|Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic		2020-10-07 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		L'any 1983 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat va restaurar les cobertes dels absis i es va refer l'arc pre-absidial central, mentre que tres anys més tard, el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.	91\|92\|85	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82129	Santa Margarida del Castell de Claramunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-castell-de-claramunt	-CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html	XIV		Al costat de les ruïnes de l'església de Santa Maria, i adossada al seu mur sud, s'emplaça la capella de Santa Margarida. Es tracta d'una capella d'estil gòtic però encara amb un fort regust romànic en part dels seus detalls, d'una sola nau, coberta amb volta d'arc apuntat. Té tres finestres abocinades d'estil romànic: una a la capçalera, una a la façana d'accés (descentrada respecte a la porta principal, que és un arc de mig punt adovellat) i l'altre a un dels murs laterals. La construcció és feta a base de carreus ben tallats. A l'interior de l'edifici, un cop s'hi ha accedit, a la dreta hi ha una mena de gran fornícula d'arc apuntat a nivell del sòl. L'altar, modern, queda lleugerament enlairat respecte a la nau. Al seu interior, a la paret sud, s'hi conserva un singular retaule dedicat a santa Margarita i fet l'any 1954 per l'artista Jordi Alumà.	08165-8	Castell de Claramunt	Aquesta edificació, construïda el 1303 essent rector de la Pobla Guillem Tort, nasqué com a capella annexa però independent de la parròquia de Santa Maria del Castell de Claramunt. Fou reconstruïda el 1492, després de l'enderrocament parcial del recinte castral sofert el 1463 com a conseqüència de la guerra civil de Joan II i del subseqüent trasllat de la parròquia al nucli urbà de la Pobla L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral i es va recuperar l'ús d'aquesta capella. Actualment es visitada junt amb el castell de Claramunt i en ella s'hi celebra la missa del tradicional Aplec de la Santa Creu o del Castell.	41.5547500,1.6695800	389052	4601197	1303	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-3.jpg	Legal i física	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Religiós		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			93\|119\|85	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82149	Molí de Dalt de Cal Coca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-coca	-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 90. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5941	XV-XVIII		Es tracta d'un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638, format per una edificació de planta en ‘L' amb l'angle lleugerament obtús, ubicat en un terreny amb desnivell, el que fa que disposi d'una planta d'alçada en alguns sectors i de dues en altres, a part de la planta baixa i el soterrani. Tot i que l'obra principal actualment visible correspondria a inicis del segle XVIII, resulta obvi que s'aprofiten estructures anteriors, que en tot cas necessitarien d'un estudi de paraments acurat per dirimir-ne les fases cronològiques. L'edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d'altres tipus de pedra a la base d'alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d'accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d'aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d'una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d'època gòtica I totalment integrat dins l'obra del molí paperer del segle XVIII i avui utilitzat com a magatzem. L'organització de l'espai interior d'aquest antic molí paperer respon a la funció industrial que desenvolupava, i s'hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa; la primera planta i, finalment, el piso o pisos superiors (coneguts com a 'mirador'). A la primera planta es realitzava la pràctica totalitat del procés productiu. Les operacions de manipulació del drap i del paper es feien a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l'aigua es realitzaven al soterrani, que en el cas d'aquest molí es conserva íntegrament i en un excel·lent estat, i on es poden veure les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. La primera planta (i/o altres) tindria originalment ús com a residència, on hi vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d'obra especialitzada i les seves famílies. El 'mirador' és el que millor identifica aquest edifici com un molí paperer: La multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, ofereix un aspecte inconfusible; l'interior del 'mirador' no tenia divisions per a facilitar la circulació de l'aire, ja que la seva funció era l'assecament del paper penjat als estenedors (avui dia, l'assecat del paper es realitza amb maquinària industrial). La seva font d'energia fou l'aigua, presa del rec del Coca, que aprofitava l'aigua de la riera de Carme. L'any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1790, en resposta a la pregunta plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora sobre el nombre de fàbriques que hi ha a les poblacions, la Pobla declarava declara que 'En este término no hay otras fábricas que nueve de papel blanco, y en elles no se trabajan otras especies que papel de todas las calidades, y de este se lleva mucho en Indias y a la corte de Madrid y en otras ciudades y villas de España', i s'afegeix que 'el papel que se fabrica en estas fábricas tenemos entendido y ohido que es el major del que se fabrica en otras muchas partes'. D'aquest paràgraf es dedueix que, un dels molins paperers que genèricament es declara als qüestionaris de Zamora seria el molí de Dalt de cal Coca. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí. Actualment i des de fa uns decennis (1963), aquest molí ha estat habilitat com a residència particular, sense que això hagi significat la pèrdua de la seva essència arquitectònica; a més, es conserven alguns dels principals elements mobles i productius de l'antic molí.	08165-28	Carrer del Sol, n. 2 amb plaça de l'Àngel	Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.	41.5508400,1.6762900	389605	4600754	1728	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-3.jpg	Física	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest molí porta l'identificador 'Casa a la Plaça de l'Àngel - Carrer del Sol', denominació gens descriptiva de l'especificitat tipològica d'aquest element arquitectònic; de fet en el cos de text de la fitxa en cap moment es fa menció a la seva naturalesa d'antic molí paperer. També apareix denominat com a 'Molí d'en Coca' a la bibliografia.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central, com seria el parcialment el cas del molí de Dalt de Cal Coca.	93\|94\|119\|85	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82150	Molí de Baix de Cal Coca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-coca	-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona.	XVII-XVIII	Ha perdut molts dels elements definitoris d'un molí paperer.	Es tracta d'un antic molí paperer, draper i també d'una antiga fàbrica d'aram, que en el seu estat actual és una casa de caràcter urbà sense cap interès artístic particular però que conserva algunes característiques que en delaten el seu passat com a edifici productiu. Els molins de les Figueres (actual barri de Les Figueres) ja apareixen genèricament esmentats al capbreu de 1573, amb Joan Janer com a propietari. El molí de Baix de cal Coca en concret apareix esmentat en escriptures notarials de l'any 1638. L'any 1695, la família dels Coca és d'antic a ostentadora de drets sobre quatre molins, i fou propietària efectiva dels molins del barri de les Figueres des de la primera meitat del segle XVII i fins a inicis del segle XX. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí, finalitzant així segles de tradició paperera per a aquest molí.	08165-29	Carrer de l'Art	Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.	41.5513500,1.6763500	389611	4600811		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		També conegut com a 'Molí Nou', 'Molí de Baix' i 'Cal Ròmul'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central.	98\|119\|94	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82151	Molí de Ca l'Almiralló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-lalmirallo	-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62 -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 89. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018a): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de ca l'Almiralló, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5914	XVIII	Li manca manteniment.	És tracta d'una gran edificació quadrangular amb teulada a dues aigües, caracteritzada per ser feta en la seva major part (menys alguns murs de les façanes de la planta baixa) a base d'encofrat de tàpia, i amb les cantoneres fetes de blocs de travertí local. Té planta baixa, tres pisos i pis sota teulada i la portalada principal adovellada i orientada al sud, amb una creu inscrita en baix relleu. Es pot accedir directament al primer pis a partir d'una porta practicada a la façana oest, a la que s'hi accedeix mitjançant una escala exterior d'obra que permetia diferenciar els accessos a la zona de producció i la zona d'habitatge. Les piles que hi havia a la planta baixa es troben actualment al Museu Molí Paperer de Capellades; el canal d'entrada de l'aigua i la bassa ja no són visibles degut a l'adequació dels entorns com a horts. A la part superior de la façana oest encara s'hi pot veure un cartell de la postguerra amb la inscripció en lletres majúscules VISITANTE: NO DEJES DE ADMIRAR/ LAS BELLEZAS NATURALES DE LA/ POBLA DE CLARAMUNT. Es documenta la seva construcció l'any 1756 per part de Francesc Almirall, de renom 'Almiralló' el qual era propietari d'un altre molí paperer al terme de la Torre de Claramunt. El 1773 apareix en el cadastre encara sota el mateix propietari Ara bé, sempre hi ha hagut la creença popular que mai va arribar a estar en funcionament com a molí paperer degut a un error en el càlcul del salt de l'aigua, tot i que altres fonts afirmen que va arribar a treballar durant dos o tres decennis, i de fet es documenta en funcionament l'any 1770 (hauria produït entre 1770 i 1798). La seva font d'energia fou sempre l'aigua de la riera de Carme.	08165-30	Avinguda Pompeu Fabra	Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.	41.5490200,1.6730800	389334	4600556	1756	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82151-foto-08165-30-1.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix amb el nom de Ca l'Almiralló. També conegut com 'Molí de cal Marió'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central.	98\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82154	Molí de Cal Tort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-tort	<p>- ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 87.</p> <p>-GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> <p><a><span><span>- RIBA I GABARRÓ, Josep (2013). 'Oratoris en molins paperers', <em>Butlletí Municipal de la Pobla de Claramunt</em>, nº 69, novembre 2012- gener 2013, p. 18</span></span></a><span><span>.</span></span></p> <p>-RIBA I GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 30.</p> <p>-SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p>	XVII-XVIII		<p>Al marge esquerra del riu Anoia, es documenta per primer cop aquest molí paperer l'any 1705, ja en funcionament, tot i que l'estructura que ha arribat fins a l'actualitat es considera una construcció de 1772. Ara bé una dovella es conserva inscrita la data 1687, fet que demostra que 'edifici del molí té uns orígens més antics que els pròpiament documentals. També es conserva la inscripció 'Me fecit Joseph Tort 1722'. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos i coberta a dues aigües, i encara que no és possible observar la tècnica constructiva degut a l'arrebossat de les façanes, conserva la seva essència arquitectònica de molí del segle XVIII, amb les seves obertures originals i el mirador que en fan identificable la seva antiguitat tot i romandre en plena activitat industrial actualment. En inici cal Tort tenia un molí paperer, un de fariner i dos de draps. El 1720 es documenta un establiment d'aigües per fer molins paperers, fariners o fargues a favor de Josep Tort, tot i que el 1731 el molí consta com a propietat de Francesc Coca. Al cadastre de 1773 el propietari és Josep Torra i Tort. Aquest molí havia tingut un oratori públic sota l'advocació de sant Miquel, segons es desprèn d'un decret del bisbe Pablo de Sichar de l'any 1794 que el menciona, oratori que en tot cas durant el primer terç del segle XX ja restava sense culte i que avui resta perdut -al lloc hi ha avui un magatzem-. Durant el segle XIX, sobretot cap al final, el molí es va especialitzar en la fabricació de paper de fumar, encara que el 1820 també hi havia una farga a nom d'Antoni Torra i Llorens i de 1856 a 1863 s'hi documenta filatura i teixits de cotó . El 1887 els germans Miquel i costes feren importants obres al molí i hi fundaren una societat (Miquel i Costas i Miquel) que encara avui funciona com a fàbrica de paper encara que amb noms socials diferents, per la qual cosa l'edifici s'ha anat adaptant als nous temps i s'hi ha anat afegint edificacions més modernes als voltants.</p>	08165-33	Carretera de Carme, Km 1	<p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p>	41.5412100,1.6617400	388375	4599704	1772	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82154-foto-08165-33-1.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2024-05-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		Element també conegut com 'Molí Miquel i Costas'. L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. IMATGE 1: Foto del molí l'any 2002 (Esteve-Ribas, 2008: 87).	98\|119	46	1.2	2484	6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82155	Molí de Cal Jeroni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-jeroni	-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=9&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5928	XVIII		Just al costat del Camí Ral s'ubica aquest antic molí, construït segons la tipologia pròpia de mitjan segle XVIII sobre estructures més antigues i avui integrat dins la trama urbana de la Pobla, tot adaptant-se al desnivell del carrer de la Creueta. El gruix de l'edifici és fet a base de pedres irregulars i còdols de riu a la base i encofrat d'argamassa amb nòduls de pedra gran a mesura que l'edifici agafa alçada, amb blocs de turo ben tallats a les cantoneres. A la part de l'edifici que dona a l'actual c-244, tan sols es conserven les finestres del mirador de l'últim pis, i la resta de plantes o no tingueren obertures o han estat tapiades, fet gens estrany si es considera que aquest moli també tenia funció de baluard. Disposa d'un escut heràldic a la façana que no és original del molí i de procedència no esclarida. A inicis del segle XVIII, aquest antic molí de batà es va adaptar com a molí paperer. Des de 1737 era de Jeroni Romeu, que el va vendre a Francesc Coca i aquest a Segimon Borrull, paraire d'Igualada. Però en poc temps, l'any 1760, tornava a estar en mans de Jeroni i Jaume Romeu i hi feien paper de barba que, com a novetat, tenia la filigrana dels fulls a l'angle inferior dret, i no al centre com era costum. El 1878 el molí fou comprat per Josep Romaní i Figueres. Els anys 60' i 70' s'hi fabricava cartronet de qualitat.	08165-34	Carrer de la Creueta, 11	Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.	41.5515500,1.6760500	389586	4600834		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82155-foto-08165-34-1.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		Edifici conegut també com 'Cal Jeroni'. 'Molí de cal Romeu' o 'Cal Romeu', i en els últims decennis com 'El Corc' per la presència d'una fusteria amb el mateix nom.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central.	98\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82156	Molí de Cal Guarro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-guarro	<p>-ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona.</p> <p>-GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> <p>-RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Oratoris en molins paperers', Butlletí Municipal de La Pobla de Claramunt, nº69, novembre 2012-gener 2013, p. 18.</p> <p>-SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p>	XVIII		<p>Es tracta d'un molí paperer construït a mitjan segle XVIII al marge dret del riu Anoia, no molt lluny del nucli de la Rata. Disposa de la típica planta rectangular, amb planta baixa i porta adovellada, primer pis i coberta a doble vessant, a la que se li han anat afegint construccions annexes amb el pas del temps, tot i que el perfil de l'antic molí roman inconfusible. Segons un inventari de l'any 1794, el molí tenia un oratori amb un altar i imatges de sant Francesc de Paula, Sant Andreu, una Immaculada, i una pintura mural de la Mare de Déu de les Aigües, tot plegat avui perdut. El 1745 es va concedir a Francesc Guarro la facultat de construir un molí paperer en aquest lloc; els Guarro eren una família que ja produïa paper des del 1698 al molí de Dalt de cal Coca. El 1773 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, van obtenir una Reial Cèdula que els atorgava privilegis fiscals per comprar matèries primeres i vendre els seus productes, en un context on aquests germans controlaven varis molins i produïen paper i altres productes a diferents municipis dels voltants. Els molins de la Pobla que explotaven eren: els dels Coca, el d'en Guarro, el molí de la Guimerota, i el molí d'en Borrull.</p>	08165-35	Polígon Industrial de La Rata	<p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p>	41.5475900,1.6881800	390591	4600378		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82156-foto-08165-35-1.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-05-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		També apareix amb el nom de ‘Molí de Cal Font' en algunes referències, encara que cal no confondre'l amb el molí del mateix nom que s'hauria enderrocat el 2001 (RIBA GABARRÓ, 2003b). Més recentment, també se'l ha denominat ‘cal Creixell'. L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. IMATGE 1: Foto del molí l'any 2003 (Esteve-Ribas, 2008: 63).	98\|119	46	1.2	2484	6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82161	Cal Pujol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-3	-ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 220-221. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 424. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M01.	XIII-XXI		Ubicada dalt d'un pujol, amb una vista dominant sobre l'actual terme de la Pobla, s'ubica aquesta antiga masia documentada des d'època medieval. Es tracta d'un gran cos rectangular de planta baixa i dos pisos amb teulada a dues aigües i edificacions annexes pròpies d'un edifici agrícola sense cap interès patrimonial. Els murs són fets a base d'encofrat de tàpia arrebossat amb morter blanc, i les cantoneres de la casa estan fetes amb blocs ben tallats de pedra de travertí. Té una gran portalada adovellada orientada a l'oest i la finestra superior central té una llinda d'arc rebaixat que recorda a les finestres dels miradors dels molins paperers. Molt probablement, aquesta estructura actualment dempeus correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII, feta sobre una de molt més antiga en un moment de bonança econòmica.	08165-40	Camí del Castell, s/n	El mas de Cal Pujol, anomenat anitgament ‘Podoalo', surt documentat per primer cop l'any 1267, quan el vescomte Ramon Folc V de Cardona concedeix a Pere de Claramunt varis masos situats dins el terme de Claramunt, entre ells el mas Pujol. Apareix també en documentació de 1311 i en el capbreu de l'any 1573. Com a mínim des del segle XVII la casa ha estat propietat de la família Llucià, segons consta en el capbreu de 1629 i en el Cadastre del Baró de la Linde de 1773, situació que es mantenia vigent a finals del segle XX.	41.5522600,1.6741200	389426	4600915	1267	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82161-foto-08165-40-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82161-foto-08165-40-2.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			94\|98\|119\|85	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82162	Cal Passol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passol	-RIBA GABARRÓ, Josep (2006-7): 'Teixidors de llana domiciliaris als segles XVIII i XIX', Butlletí Municipal, desembre 2006-gener 2007, p. 18. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M02. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=10&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=6708	XVIII		A l'extrem meridional del nucli de cases del municipi on hi va créixer la nova Pobla després de la gran riuada de 1344, un cop passat el nucli urbà i ja enfilant el pendent cap a la muntanya, al peu del camí al castell de Claramunt i en una zona d'oliveres, es localitza l'antiga masia de Can Passol, una edificació que respon als models de masia del segle XVIII. Es tracta d'una construcció consistent en un gran cos rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües, amb els murs de càrrega fets d'encofrat de tàpia sense arrebossar i amb les cantoneres a base de blocs de pedra de travertí ben tallats. Té adossades en un dels seus costats varies construccions auxiliars de planta baixa. Les obertures no presenten cap singularitat, i algunes finestres del segon pis han estat tapiades.	08165-41	Masia de Cal Passol	Aquesta masia fou propietat de les famílies Aguilera, Escala i Iglesias durant tot el segle XIX, tot i que les notícies històriques entorn aquesta construcció remuntarien al segle XVIII. El nom o renom de la casa de can Passol provindria de la indústria tèxtil (un passol és el conjunt dels caps de fils d'un ordit que formen serrells), i de fet a la casa encara s'hi conserven llançadores antigues. Està documentat que a can Passol s'hi havia filat lli que es comerciava després a la veïna població de Capellades.	41.5531400,1.6739200	389411	4601013		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82162-foto-08165-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82162-foto-08165-41-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		També s'ha vist escrit 'Cal Pa-Sol'.	98\|119\|94	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82163	Can Soteres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soteres-0	-AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M04.	XIX-XX	Li manca manteniment.	Entre la riera de Castellolí i el paratge i turó de l'Empedrat, a l'extrem septentrional del terme municipal de la Pobla de Claramunt, ja gairebé tocant amb el terme d'Òdena i en un context de camps de conreu i bosc, s'alça aquest mas de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües. La construcció original seria a base de pedres de diferents mides i sense treballar, posades irregularment junt amb algun maó intercalat, com es pot veure a nivell de planta baixa i primer pis; en canvi, a partir d'aquest moment, i en cotes irregulars, l'edifici s'acaba d'aixecar amb totxos de factura molt recent. Té varis cossos auxiliars annexats.	08165-42	L'Empedrat	No es disposa de notícies històriques publicades sobre aquest mas, que en tot cas no denota una gran antiguitat a partir de l'estructura conservada i que podria remuntar a finals del segle XIX o inicis del XX.	41.5833400,1.6727700	389367	4604367		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82163-foto-08165-42-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82164	Cal Jan Ramonet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-ramonet	-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 24-25. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M05.	XVIII-XXI		Aquest mas es troba ubicat a la zona de la Boixera, a uns 200 metres de distància a occident del molí i ponts homònims, en una zona plana rodejada de camps de conreu al costat del riu Anoia, davant dels Plans d'Arau. Consta d'un gran cos quadrangular amb planta baixa i un o dos pisos (s'assenta en un petit pendent) i coberta a doble vessant, amb les façanes arrebossades que no deixen observar la tècnica constructiva dels murs de càrrega. Disposa de cossos annexos a totes les façanes menys a la principal, que està excepcionalment orientada al nord i té la porta d'accés adovellada i en arc de mig punt.	08165-43	Carretera C-244, PK 3	No es disposa de notícies històriques publicades sobre aquest mas, que en tot cas podria haver estat construït entre els segles XVIII i XIX, segons es dedueix de la tipologia de l'estructura conservada. De fet pareix apareix referenciat al mapa parcel·lari de la Pobla de Claramunt de 1854, per tant la seva construcció ha de ser anterior.	41.5622700,1.6681900	388949	4602034		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82164-foto-08165-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82164-foto-08165-43-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			119\|98	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82165	Masia de Cal Ti	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-cal-ti	-AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M06.	XVIII	Es troba en estat semi-ruinós.	Aquesta masia s'emplaça en una esplanada de camps de conreu i bosc ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila. El cos central d'aquesta casa es quadrangular i les parets de càrrega són a base d'encofrat de tàpia arrebossada amb morter blanc -avui força perdut- i amb les cantoneres fetes amb blocs de pedra de travertí ben escairats. Atès que s'adapta a un petit pendent, a la part septentrional té planta baixa i pis, i a la meridional un pis més. Disposa de teulada a dues aigües, però amb un costat notablement més llarg que l'altre, fet que confereix a l'edifici una particular dissimetria que en part queda amagada per la construcció de coberts i annexos a les façanes, els quals configuren un pati tancat a la part sud de la casa, on hi ha la façana principal. Una de les parets interiors de la casa té pintures al fresc setcentistes amb escenes de sant Procopi i de la Mare de Déu del Roser.	08165-44	Masia de Cal Ti	Les pintures del segle XVIII de l'interior de la casa indiquen l'antiguitat mínima de l'edifici i de retruc, de la casa, de la que se'n desconeixen referències històriques publicades. La seva tipologia arquitectònica s'avé amb una construcció dins d'aquest segle.	41.5492900,1.6894300	390698	4600566		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82165-foto-08165-44-1.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			98\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82168	Can Galan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galan	-RIBA GABARRÓ, Josep (2002c): 'El Parc del marquès de Camps', Butlletí Municipal, 22, p. 17. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=30&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25266	XVIII		Es tracta d'una antiga masia que es troba al capdamunt d'una elevació de terreny que caracteritza les acusades pendents dels carrers de l'actual barri de Can Galan, controlant l'antic camí que duia al no molt llunyà mas dels Vivencs. L'estructura està formada per dos cossos rectangulars i dos de quadrangulars, tots de diferent mida i pisos (des de només planta baixa a planta baixa i dos pisos el cos principal), juxtaposats, amb coberta a dues aigües o a una sola aigua segons el cas. Aquests quatre cossos formen un perímetre final rectangular irregular; un mur de maçoneria adossat als extrems de les façanes del nord tanca la casa i regularitza el rectangle Algunes de les finestres dels pisos superiors són amb arc, així com les portalades d'accés que són d'arc rebaixat i sense adovellar. Les façanes estan actualment arrebossades, i adossades a les parets laterals exteriors de la casa, pel costat de ponent, es conserven unes estructures fetes amb blocs de pedra de turo i altres materials corresponents a un antic cup i un forn. A l'interior hi ha una sala amb arcs de mig punt i els sostres són de bigues i llates de fusta Al voltant d'aquesta edificació d'origen rural i el seu petit jardí-bosquet, durant els últims decennis s'hi ha anat configurant l'actual barri residencial de Can Galan.	08165-47	Carrer Comte Borrell II, s/n	La masia de Can Galan, considerada vinetera, és documentada des del segle XVIII com a masia d'Olzinelles. Durant el segle XIX i bona part del XX, la masia va ser propietat de la família Camps, que des de 1876 ostenta un marquesat L'any 1991 l'Ajuntament de la Pobla comprà l'edifici i el 1998 el rehabilità per dedicar-lo a serveis administratius i activitats diverses. Des de l'any 2007, l'edifici acull un equipament infantil i és la seu de l'Arxiu Fotogràfic Municipal.	41.5569700,1.6797900	389907	4601430		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-3.jpg	Legal i física	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		També coneguda com Masia d'Olzinelles i com Cal Galant.	119\|94	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82178	Església Parroquial de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-2	-RIBA GABARRÓ, Josep (1992): Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993), Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004b): 'Les Capitanes i les Majorales del Roser', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2004, p. 14. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5904	XVIII		Es tracta d'una gran edificació religiosa d'estil neoclàssic de finals del segle XVIII amb planta de creu llatina i una sola nau, amb varies capelles adossades, amb l'absis orientat a l'est i la portalada a l'oest. A l'angle oest de l'edifici hi ha un campanar de 33 m d'alçada que fou enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment. A continuació de l'antic capçal o absis de l'església hi ha l'absis, de construcció més recent (1825), pensat també per guanyar espai per a les sagristies. La part posterior de l'edifici dona a la concorreguda carretera C-244, mentre que la façana principal està ja orientada cap a l'interior del nucli antic. La façana principal és la única part de l'edificació que està arrebossada i presenta una decoració consistent en una imitació de carreus isòdoms, mentre que els laterals no estan revestits, i això permet observar l'obra general, feta a base de pedra irregular i sense tallar (no presència de maons), i amb una banqueta de fonamentació correguda, feta també a base d'una pedra més clara que la de la resta de l'edifici. Es detecten blocs de pedra de turo local ben tallats formant les cantoneres. A l'interior de l'edifici, la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i la gòtica del Sant Crist Vell presideixen l'altar major. El vitrall situat darrera de la imatge de la Mare de Déu de la Llet i una de les baranes -concretament, la que s'ubica a l'altar del Sant Crist- són obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol (1879-1949), col·laborador en diverses obres d'Antoni Gaudí.	08165-57	Carrer Major	La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793 Davant les males condicions que presentava el petit edifici de la Santíssima Trinitat i la seva poca capacitat davant d'una població que creixia dia rere dia, el 1778 el rector i els feligresos van exposar al bisbe la necessitat de la construcció d'un nou edifici, i l'any 1780 el bisbe de Barcelona Gabino de Valladares va autoritzar el rector Pau Solà i Gras a la col·locació de la primera pedra per a la construcció d'una nova església parroquial, tot i que aquesta autorització no es va poder fer efectiva fins el 1789, després de molts entrebancs, i les obres es van estendre fins el 1794, tot i que la benedicció ja s'havia produït el 28 de setembre de 1793. Aquesta parròquia i el seu edifici han pertanyut històricament al bisbat de Barcelona, fins que l'any 1957 va passar a formar part del bisbat de Vic.	41.5546700,1.6751700	389518	4601181	1793	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-3.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			99\|98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82179	Antiga Capella de la Santíssima Trinitat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-santissima-trinitat	-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 14-15. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 212 -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 20-21. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018b): 'Les obres a l'antiga Trinitat', Butlletí Municipal, març 2018, p. 15. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5895 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=37&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5903	XIV-XVIII		D'aquesta capella gòtica que un dia també fou parròquia en queda principalment una edificació coneguda amb el nom de 'campanar vell', degudament senyalitzada amb una placa posada per l'ajuntament a la façana, així com l'actual edifici de la rectoria i part d'un altre edifici totalment dessacralitzat i avui sense ús, a l'interior del qual s'hi conserven mig camuflats per obres posteriors tota una sèrie d'arcs de diafragma que tot i ser antics ja no correspondrien a l'estructura gòtica original, sinó a una reforma posterior del segle XVII. La planta general de la capella correspondria a un edifici de nau única, amb creuer i campanar octogonal adossat en un dels costats de la capçalera i del qual se'n conserva encara parcialment la base. En un plànol de 1823 fet per al família Coca encara és possible veure dempeus aquest campanar. Dins i fora de la rectoria i en un espai de l'església parroquial s'hi conserven, ja fora del seu emplaçament original, un total de quatre claus de volta de l'antic edifici de la Santíssima Trinitat, una de les quals (amb tota probabilitat la més important de les quatre) porta la inscripció que indica l'any de construcció i revela l'autoria -el nom del mestre d'obres- de l'edifici sacre: 'En l'any de la nativitat del Nostre Senyor Déu MCCC LXXX en R. Muset de la Pobla de Claramunt feu fer aquesta capella a Joan de la Padroa que la obrà'; l'altra clau de volta s'hi ha esculpit el Pare Etern, el Cristi Crucificat i l'Esperit Sant, és a dir, la representació de la Santíssima Trinitat segons els cànons iconogràfics del gòtic. La tercera clau de volts està avui ubicada al carrer de les Tres Fonts, repenjada a la paret exterior de l'antiga capella i per tant també totalment fora del seu context arquitectònic. La quarta clau, amb l'anagrama JHS i una creu, es troba avui a l'edifici de la rectoria i porta la inscripció '1670'. La cinquena resta desapareguda, però a inicis del segle XX hauria estat un temps al pont de la palanca, segons testimonis orals d'un grup d'excursionistes.	08165-58	Carrer Major 17-19 / Carrer de les Tres Fonts	La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell de Claramunt l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793. El 1567 s'havia beneït un nou cementiri al costat de la capella de la Trinitat, ja amb funcions parroquials, tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646. Quan la Santíssima Trinitat va perdre les seves funcions litúrgiques a finals del segle XIX, l'edifici va passar a ser la rectoria de la parròquia. Durant molts decennis del segle XX hi ha hagut una botiga de comestibles en una de les parts de l'antic edifici que dona a la façana principal de l'actual església parroquial, i ja als inicis del mateix segle (1929) s'hi havia instal·lat una cooperativa de consum de la Societat Casino que es pot considerar l'antecedent de la botiga de queviures i autoservei que va romandre oberta en aquest local fins l'any 2017. Per altra banda, la part posterior de l'edifici denominada popularment ‘campanar vell' fou seu d'una botiga de mobles durant els anys 70'-80', i en la dovella del portal hi ha un capell i la data de 1759 inscrita. La resta de l'espai és encara dedicada a funcions de rectoria. El 30 de novembre de 2018 en Ple Extraordinari de l'Ajuntament es va aprovar un conveni de cessió amb el Bisbat de Vic per 25 anys, que obliga al consistori a realitzar-hi obres de rehabilitació i restauració en els propers anys (Butlletí Municipal, 90, p. 6).	41.5546600,1.6746900	389478	4601181	1380	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-2.jpg	Inexistent	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Joan de la Padroa	IMATGE I: planta de la capella dibuixada l'any 1915 per l'Institut d'Estudis Catalans.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, les restes arquitectòniques d'aquesta antiga capella gòtica apareixen dividides en dues fitxes amb cap altre criteri que la funcionalitat actual dels espais (una de les fitxes es diu, senzillament, 'Rectoria') i considerant (erròniament) que es tracta de dos edificis diferents.	93\|94\|119\|85	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82181	El Tio Nelo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tio-nelo	-RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 22. -http://infoanoia.cat/berenador-tio-nelo-pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=29&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5920	XX	Abandonat i sense manteniment.	Quan s'arriba al nucli o urbanització del Xaró tot venint de la Pobla de Claramunt o de Carme, les primeres edificacions i una gran esplanada es troben al costat del tancat revolt de la carretera que dona accés al nucli poblat: es tracta de l'antic complex d'esbarjo avui abandonat conegut popularment amb el nom del 'Tio Nelo', que estava en els terrenys d'una casa d'estiueig o segona residència (torre) del mateix nom formada per de diversos cossos, de planta baixa i dos pisos i avui encara dempeus; construïda entre els anys 1940-45 pel mestre d'obres Antoni Gibert (artífex també de la Torre de cal Font, al barril de la Rata) segons el model de la típica torre de principis del segle XX (ara ja amb el regust propi de l'arquitectura de postguerra), amb coberta a quatre aigües, estructurada segons tres nivells de superposicions, amb balconades i finestrals d'arc, i envoltada per un mur fet de blocs de pedra local escairada amb unes grans arcuacions de totxo força profundes. A uns metres de la casa, al seu costat sud s'hi aixeca l'emblemàtica 'Torre de l'Aigua', una torre de secció semi-circular allargada amb planta baixa i quatre pisos, sobre la qual continuava un cos de base més petita i de secció quadrada amb tres pisos més. Entre la torre d'estiueig i la torre de les aigües hi ha la gran esplanada on durant molts decennis s'hi van celebrar trobades, esdeveniments i moments d'esbarjo familiar per part de gent vinguda dels voltants i d'arreu de la comarca. El lloc està íntimament relacionat amb la font del Xaró, una surgència d'aigua molt concorreguda per gent de tota la comarca a inicis del segle XX, molt abans que es construís la torre del Tio Nelo.	08165-60	Carretera del Xaró, s/n	La finca i la casa porten el renom (‘tio Nelo') de l'antic propietari de la finca Josep Aguilera i Soteras (1892-1988), un poblatà molt conegut per ser el precursor dels aliments envasats en sobres que quan va construir la casa del Tio Nelo ho va fer tot obrint la finca al gaudi del poble. Els entorns ja eren molt freqüentats durant la primera meitat del segle XX gràcies a la veïna font del Xaró, lloc d'esbarjo molt apreciat a tota la comarca per passar-hi el diumenge, i per tant ja hi havia una tradició d'esbarjo al lloc que Aguilera va voler potenciar més encara. Però el lloc del Tio Nelo es va fer realment popular i bulliciós durant els 70', quan el lloc es va convertir en allò que en aquells temps es denominava ‘merendero', és a dir, un lloc a la natura per anar a esbargir-se però on es pogués arribar amb el cotxe fins al peu mateix de l'emplaçament on es passava el matí o la tarda. En definitiva, l'esclat de la popularitat del lloc va anar de la mà de la generalització o popularització del vehicle privat entre les emergents classes mitjanes; de fet, una activitat més (potser la principal durant com a mínim un parell de decennis) que es podia fer al Tio Nelo era rentar el cotxe a consciència, tant per dins com per fora, escomesa que duien a terme els mateixos propietaris (majoritàriament els homes, en tot cas auxiliats per la resta de la família en tasques puntuals). Tot i que el lloc estava enfocat a l'esbarjo familiar, en aquesta finca s'hi van celebrar també aplecs de sardanes, trobades de grups, partits de futbol, etc. Les activitats públiques al lloc es van abandonar ja ben entrats els anys 90'. A temporades va tenir servei de bar i/o restauració, i segons algunes notícies orals al Tio Nelo s'hi podien comprar barres de gel per a les neveres antigues. En els últims anys només ha romàs obert a temporades un local de restauració a la petita part del complex que dona a la carretera.	41.5481400,1.6800900	389917	4600450	1940-45	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Antoni Gibert	Altres noms: Torre del Xaró.Foto 1: Postal colorejada de l'edifici un poc temps després de la seva construcció.		46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82182	Antiga Casa de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-0	-LACUESTA, Raquel, VILAMALA, Imma (1991 o posterior): Antiga Casa de la Vila. La Pobla de Claramunt, Diputació de Barcelona. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 401. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25264	XVI-XX		L'antiga Casa de la Vila o Ajuntament Vell és actualment un edifici porxat de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, que conserva quatre arcades -tres de frontals i una de lateral-. La seva planta és quadrangular, amb una lleugera tendència allargada. Al primer pis hi ha finestres, i al segon balconeres amb ampit de barana de ferro. Té façana principal a la plaça homònima i façana lateral al carrer Major. Té una segona façana lateral però només de manera molt parcial, atès que per la banda oest en la seva major part té paret mitjanera amb la finca n. 3 de la mateixa plaça; precisament, en el discret angle que dibuixa aquest lateral amb la façana principal hi té ubicada una de les antigues teieres de la vila. La major part de les façanes principal i lateral es presenten arrebossades amb una argamassa de coloració rosada-salmó; mentre que la superfície a nivell de la base, així com els pilars de les porxades, mostren l'obra a base de carreus de pedra de turo, ben tallats, de mida gran i mitjana. A la façana que dona al carrer Major s'observa un molt lleuger atalussament a la base de l'edifici, clar indicatiu dels seus orígens baixmedievals-moderns, estimats dins el segle XVI. Des del porxo s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant dues portes: una dona a la planta baixa, i l'altra a l'escala que porta als pisos superiors. Els sostres del porxo i de la planta baixa són els originals de l'edifici, consistents en embigats de fusta i revoltons; per contra, els sostres dels pisos superiors són recents, tal i com delata l'embigat de formigó.	08165-61	Plaça de la Vila, s/n	Segons el Capbreu de 1629, al davant de l'hostal regentat per Nicolau Coca (1528-1605) i pel seu fill Francesc (1567-1620) s'hi havia construït la Casa del Comú -molt probablement cap a finals del segle XVI-. El Capbreu també especifica que la casa es destinava a hospital de pobres i malalts. Entre la Casa del Comú i l'hostal es configurà la plaça Major (avui plaça de la Vila), on es comença a celebrar el mercat. Curiosament, als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 es fa constar que ‘esta villa no tiene casa de ayuntamiento, y no se puede construir por falta de haveres'. El 1817 la Pobla es va quedar sense forn i l'Ajuntament va decidir construir-ne un a la Casa del Comú, amb allotjament inclòs per al nou flequer. Per aquestes dates, consta que un edifici del costat de la Casa del Comú, propietat dels Cardona-Medinacelli, feia funcions de presó. El 1917, essent encara Ajuntament, es feren importants reformes a l'edifici, fins que finalment l'any 1928 el consistori es traslladà a les dependències actuals. L'any 1989, l'Antiga Casa de la Vila fou de nou intervinguda, aquest cop a càrrec de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament. Al llarg del segle XX l'edifici ha acomplert diverses funcions (consultori mèdic, escola, seu d'entitats culturals, casal d'avis, arxiu fotogràfic i biblioteca municipal), encara que actualment i des de fa uns anys roman sense ús.	41.5543000,1.6748300	389489	4601140		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82182-foto-08165-61-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82182-foto-08165-61-2.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		També anomenada Antiga Casa del Comú o Ajuntament Vell.	94\|119\|93	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82197	Basses de Sant Andreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-sant-andreu	-Fons Documental de la Família Romeu (FDFR).	XVII-XX		Es tracta d'un conjunt de basses modificades per la mà humana aprofitant unes surgències naturals d'aigua, en el context d'unes terrasses d'horts ubicades al sud-oest del turó de Sant Andreu i a part de la vessant sud de la serra de la Ninota. Antigament, el sistema funcionava per la pròpia pressió de l'aigua, que anava baixant per una canalera i cada hort disposava d'un distribuïdor. Actualment, només dues d'aquestes basses són accessibles al públic, mentre que la resta estan ubicades en indrets i horts amb tanques.	08165-76	Horts del Turó de Sant Andreu	Des de com a mínim els segles moderns, es documenta l'explotació d'aigua en aquesta zona tant per a la irrigació dels horts com per a altres activitats econòmiques. La documentació escrita -inèdita- dels segles XVIII i XIX, així com diverses fonts orals del segle XX, revelen les pugnes entre diferents propietaris per l'explotació d'aquestes surgències d'aigua que amb el temps es van acabar configurant com a ‘basses' degut a les continuades accions antròpiques.	41.5498400,1.6706500	389133	4600651		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			98\|94	49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82205	Pont de Cal Ti	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ti	-RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14.	XIX		Rodejat per arbres i camps de conreus, sobre el curs del torrent Gran, s'alça el pont ferroviari de cal Ti, el qual disposa de tres arcades de vuit metres de llum cadascuna, fetes amb quatre fileres de totxos en plec de llibre. Dos dels pilars estan fets a base de maons vistos. Encara avui aquest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren de la línia Barcelona-Igualada per a la que fou creat a finals del segle XIX.	08165-84	Cal Ti	Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont de cal Ti per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Vivencs, Plans d'Arau i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari.	41.5507400,1.6887500	390644	4600727	1890-92	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo		Física		Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Compañía del Ferrocarril Central Catalán			49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82206	Pont dels Vivencs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-vivencs	-RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14.	XIX		Sobre el torrent dels Masets al seu pas per la masia i barri dels Vivencs, s'alça una construcció de pedra molt senzilla, amb una arcada de mig punt de vuit metres de llum i quatre fileres de maons vistos. Encara avui aquest modest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX.	08165-85	Mas dels Vivencs	Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Vivencs per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i de Plans d'Arau, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari.	41.5555200,1.6855400	390384	4601262	1890-92	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo		Física		Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Compañía del Ferrocarril Central Catalán			49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82207	Pont dels Plans d'Arau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-plans-darau	-RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14.	XIX		Sobre el torrent dels Plans d'Arau (o torrent dels Mollons), al seu pas per l'indret homònim dels plans d'Arau, s'alça aquest pont ferroviari format per una senzilla arcada de mig punt de vuit metres de llum. L'obra està feta amb maons vistos, i és possible seguir el nivell del fons de la roca natural mitjançant unes arcades esglaonades. Encara avui aquest humil pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX.	08165-86	Els Plans d'Arau	Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Plans d'Arau per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i dels Vivencs, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari.	41.5646300,1.6724600	389309	4602290	1890-92	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo		Física		Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Compañía del Ferrocarril Central Catalán			49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82216	Pintures Murals de Cal Ti	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-cal-ti	<p>-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 20.</p>	XVIII	La masia està desocupada i manca manteniment, fet que afecta les pintures (2019).Posteriorment la casa, i les pintures han estat enderrocades i actualment ja no s'hi conserven.	<p>En una de les estances principals de la planta baixa de la masia del segle XVIII de cal Ti, ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila, es localitzen unes pintures murals al fresc, setcentistes, amb els temes de sant Procopi i la Mare de Déu del Roser.</p> <p>Es tracta de tres panells quadrangulars pintats directament sobre la paret enguixada, cadascun dels quals porta al seu interior la representació d'una imatge de cos sencer i un llaç a la part superior, que connecta amb la sanefa decorativa de la part superior de la paret, pràcticament enganxada al sostre.</p> <p>Destaca el panell central, dedicat a la Mare de Déu del Roser, on apareix la Verge coronada, dempeus i amb el Nen al braç esquerre i un rosari penjant-li de la mà dreta; les figures estan emmarcades per un cercle format per altres petits cercles concèntrics que recorden a cargols. Els colors de les pintures són entre vermellosos i marronosos, amb una certa uniformitat cromàtica molt probablement deguda al pas del temps, que no només n'ha alterat els colors, sinó que n'ha començat a desfigurar les representacions, que tot i ser estilísticament classificables dins el barroc respiren un indiscutible caràcter popular i fins i tot un cert aire naïf propi d'alguns mestres pintors que decoraren cases particulars a l'interior del país.</p>	08165-95	Masia de Cal Ti	<p>Les pintures murals del segle XVIII de l'interior de la casa indiquen l'antiguitat mínima de l'edifici i de retruc, de la casa, de la que se'n desconeixen referències històriques publicades. Per la seva banda, l'advocació a sant Procopi (les relíquies del qual -i amb elles el culte- arribaren a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII), va tenir el seu punt àlgid al segle XVIII, quan es van realitzar aquestes pintures murals i es va aixecar una capella caminera sota la seva advocació. El culte a la Mara de Déu del Roser també va tenir molta popularitat a La Pobla durant el mateix segle, i de fet s'havia encarregat la realització d'un retaule per a l'església de la Santíssima Trinitat amb motiu de la fundació d'una confraria del Roser (19 de juny de l'any 1623) a La Pobla de Claramunt, retaule que ara és presidit a la parròquia de Santa Maria per la imatge de la Mare de Déu de la Llet.</p>	41.5492900,1.6894300	390698	4600566		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-3.jpg	Inexistent	Barroc\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-03-12 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		IMATGES: Fotografies cedides per Assumpta Tardà Serra.	96\|119\|94	47	1.3	2484	6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82231	Retaule de Santa Margarida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida-0	-RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 270-271. -https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003185.xml	XX	Presenta grafits producte del vandalisme.	Ubicat en una de les parets laterals de la capella de Santa Margarida del Castell de Claramunt es localitza aquest retaule contemporani signat per Jordi Alumà i realitzat l'any 1954. D'un estil entre el neogòtic i el naïf, es tracta d'un retaule pintat sobre fusta, que consta d'un total de cinc panells: un de central, rectangular, el més gran de tots, amb la representació de santa margarida dempeus, matant a la bèstia amb la creu mentre dos àngels coronen a la màrtir; i dos panells per banda, de dimensions menors, amb diferents escenes de la vida i mort de la santa. Destaca la gama cromàtica emprada en l'execució de l'obra. La signatura de l'artista i l'any de realització apareixen clarament llegibles al marge inferior dret del panell central.	08165-110	Castell de Claramunt	La capella per a la qual va ser encarregat el retaule es va construir el 1303 i es troba dins el recinte del Castell de Claramunt, annexa a les ruïnes de l'església de Santa Maria del Castell. Tot i que l'antiga parròquia de Santa Maria, de la qual a la vegada forma part la capella de Santa Margarida, va ser abandonada definitivament per al culte el 1606, aquest espai religiós sempre s'ha mantingut present en la memòria religiosa, popular i simbòlica dels pobletans. El retaule va ser patrocinat pel mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981) i produït el 1954 pel pintor i retaulista de Barcelona Jordi Alumà i Masvidal, tot imitant (i reinterpretant) l'estil gòtic al qual pertany la capella que l'acull. Segons testimonis orals, encara que originalment l'artista va decidir pintar amb una transparència a la figura protagonista que hi apareix representada, els estàndards morals de l'època van considerar que no era una imatge adequada i, sense autorització de l'autor es va repintar posteriorment aquesta part de l'obra amb noves vestimentes. Aquest apunt haurà de tenir-se present en cas de restauració o estudis posteriors del retaule a nivell artístic, i no sabem si fou detectat durant la restauració de que fou objecte el retaule l'any 1999 per part del Servei de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat, que consistí bàsicament en netejar-lo, estucar-lo, anivellar-lo i envernissar-lo; la peça s'havia vist afectada per diversos actes vandàlics.	41.5547700,1.6695600	389050	4601199	1954	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-2.jpg	Inexistent	Naïf\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Religiós		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Jordi Alumà i Masvidal		113\|98	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82232	Imatge de Sant Procopi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-procopi	-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 119-122.	XX	Va ser restaurada fa uns pocs anys.	A l'entrada de la Sala de Plens de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt s'emplaça una imatge eqüestre de fusta policromada d'uns 40 cm d'alçada: El sant aixeca una espasa amb una mà i subjecta les regnes del cavall amb l'altra, i crida l'atenció les petites proporcions del cavall respecte a la figura humana. No existeix un estudi de la peça que en determini la seva cronologia, que estilísticament es pot moure als voltants del segle XVIII o potser ja XIX, coincidint amb el moment àlgid del culte a aquest sant a la Pobla de Claramunt. Durant els anys 60-70 del segle XX es van fer varies còpies d'aquesta imatge, les quals es troben avui distribuïdes per cases particulars del poble.	08165-111	Avinguda Catalunya, 16	Una relíquia de Sant Procopi, patrici romà, procedent de les catacumbes cristianes de Roma arribà per primer cop a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII junt amb la seva ‘autèntica' o document oficial d'autentificació. L'arribada tingué un efecte devocional immediat i Procopi passà a ser el compatró de la parròquia de la Pobla. La capelleta caminera de la Pobla coneguda amb el nom de Pedró de Sant Procopi, està sota el seu patronatge. Ròmul Gavarró va cedir aquesta imatge a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt l'any 2006 (Butlletí Municipal, abril-maig 2006, p. 7), la qual a la seva vegada provenia de la família Talavera de Capellades (però originària de la Pobla) que l'havia custodiada al seu domicili des de l'any 1936. Amb posterioritat a la Guerra Civil, la imatge la van adquirir dos restauradors de mobles de la Pobla de Claramunt, i al trencar-se aquesta societat la talla de fusta va quedar en mans del soci Jaume Gavarró, germà del donant Ròmul Gavarró. Durant 2006, aprofitant la cessió a l'Ajuntament, la imatge va ser restaurada i se li va aplicar tractament preventiu contra els corcs, així com aglutinant per conservar la seva policromia original.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-2.jpg	Física	Historicista\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			116\|98	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82235	Col·lecció Paleontològica de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-lajuntament	-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona.			Es tracta de varis exemplars recollits al llarg dels anys per un particular a les costes i faldes del turó del Castell de Claramunt. Segons consta a la documentació municipal, es tracta d'un total de 2.115 peces paleontològiques i una sèrie de peces complementàries no comptabilitzades distribuïdes en 26 caixes (+ dues caixes addicionals pendents de lliurament) i dos estoigs. No existeix cap catalogació preliminar d'aquestes peces. Alguns pocs exemplars romanen exposats al Castell.	08165-114	Narcís Monturiol, s/n	Durant decennis, l'aflorament de fòssils a la zona descrita va ser constant i molts d'ells es trobaven ja despresos del sediment per efectes dels agents naturals i l'erosió. Antoni Escudé i Mellado els anà recol·lectant i guardant al mateix castell, fins que el gener de 2018 va procedir a fer una donació formal de la col·lecció a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt i les peces van passar a custodiar-se als magatzems municipals.	41.5708400,1.6688000	389014	4602984		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Antoni Escudé Mellado	Segons fonts locals contrastades, algun dels exemplars més grans podria provenir de fora de la Pobla de Claramunt (possiblement de la zona de València). Caldrà tenir present aquesta informació alhora de fer el catàleg científic de la col·lecció.		53	2.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82236	Materials Arqueològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia				Es tracta de varies dotzenes de caixes de material arqueològic de diversa naturalesa (ceràmica, lítica, metàl·lica) provinent de gran part dels jaciments localitzats dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït principalment de les excursions realitzades al llarg del segle XX per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectats en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material conservat, que abraça des del Neolític fins al segle XX, es presenta net, siglat i inventariat i amb les seves corresponents referències relatives al jaciment arqueològic al qual pertanyen. La peça més notable i de més interès històric, artístic i arqueològic de la Pobla de Claramunt que es custodia en aquesta col·lecció, tal volta sigui un recipient cilíndric de ceràmica feta a mà, decorat amb un cordó incís, provinent del jaciment Ibèric del Camí de la Font del Llop.	08165-115	Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada	La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada però també per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions arqueològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla, lligades principalment a la construcció del polígon dels Plans d'Arau i a la realització d'obres a variants i carreteres que passen pel terme. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82236-foto-08165-115-1.jpg	Física	Antic\|Ibèric\|Romà\|Medieval\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada	IMATGE 1: Vas ceràmic ibèric fet a mà provinent del Camí de la Font del Llop (fotografia: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia).	80\|81\|83\|85\|94	53	2.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82237	Materials Paleontològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-paleontologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia	-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona.			Es tracta de mitja dotzena de referències amb les seves corresponents caixes de material paleontològic provinent de gran part dels jaciments paleontològic localitzat dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït de la recol·lecció de particulars i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions paleontològiques que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.	08165-116	Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada	La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions paleontològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia (que inclou la paleontologia) per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-3.jpg	Física	Paleògen\|Cenozoic	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		IMATGES 1-3: Diversos materials paleontològics provinents de la Pobla de Claramunt (fotografies: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia).	124\|123	53	2.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82238	Gegants Nous	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-0		XXI		Es tracta d'una parella de gegants feta durant 2001-2002 i batejada amb els noms de Guillem i Saurina, evocadors i al·lusius als personatges medievals que van poblar la història de l'emblemàtic castell de Claramunt. Destaca la gran qualitat artística en l'execució d'aquests singulars gegants, una característica que es percep també en el naturalisme dels seus torsos un cop se'ls treu la roba i que s'aparta de la tradicional carcassa descuidada i amorfa que sol descobrir-se sota els vestits dels gegants més convencionals.	08165-117	Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé	L'entitat cultural La Llobreia de la Pobla de Claramunt va impulsar l'any 2001 aquesta nova parella de gegants, ja que es va considerar que la parella de gegants vells havia quedat obsoleta i pesava massa. La creadora artística va ser l'escultora igualadina Teresa Riba i els nous gegants van sortir per primer cop l'any 2002, encara que no foren batejats fins el dia 2 de juliol de 2005, durant la Festa Major de la localitat. De la primera parella de gegants, feta el 1980, només en roman la carcassa.	41.5545000,1.6754000	389537	4601162	2001-2	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Teresa Riba	IMATGE 1 : Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Els Gegants Nous durant una celebració al carrer (fotografia: Anoia Folk Blogspot).IMATGE 3: Els gegants sense el seus vestits (fotografia: Associació Cultural la Llobreia).	119\|98	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82239	Capgrossos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-1	Els capgrossos són figures antropomorfes típiques de les festes populars de molts àmbits mediterranis. Acompleixen funcions diverses, una de les quals és obrir pas i mantenir l'ordre als seguicis. Els capgrossos són en la seva major part personatges vinculats a les colles de gegants, com seria el cas dels de la Pobla de Claramunt.	XX-XXI		Es tracta d'un total de quatre cap-grossos, dos personatges masculins i dos de femenins, al·lusius a les quatre estacions de l'any i promoguts, junt amb els gegants, per l'Associació Cultural La Llobreia. A nivell formal, es tracta de quatre pròtesis en forma de cap fetes de cartró-pedra que es posen damunt les espatlles del portador, produint així l'efecte d'un cap desmesurat.	08165-118	Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé		41.5545000,1.6754000	389537	4601162		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia d'Associació Cultural La Llobreia.	119\|98	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82240	Goigs del Sant Crist	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-0	-RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 111-113.	XVII-XVIII		Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté edicions d'un mateix text original titulat: 'Goigs de la milagrosa imatge del Sant Christo de la Pobla de Claramunt', d'autoria anònima i imprès entre els anys 1692 i 1749 a la impremta barcelonina de Jaume Surià, al carrer de la Palla. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Es presenta una estructura compositiva dins una orla feta a base de motius vegetals i florals simplificats. En primer lloc apareix el títol dels goigs a la capçalera, bruscament dividit per la representació del Sant Crist, que apareix dins d'un requadre flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals. Al fons del requadre presidit pel Crucificat s'hi ha representat una capella amb campanar i imatges al·lusives als miracles de Crist com ara la resurrecció de Llàtzer. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en línies verticals interrompudes; la lletra es presenta segons la ortografia pre-normativa que ja s'anunciava al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs una sèrie mes de dues columnes al·lusives a la Pasqua amb sengles ‘oremus' finals: la de la dreta conté el títol ‘Extra tempus Paschae' i la de l'esquerra el títol 'Tempus Paschae'. La indicació del taller o estamper s'ha imprès és encara dins l'espai de l'orla. Els goigs del Sant Crist més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en Entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII. Els altres dos fulls ja corresponen a edicions facsímils del segle XX.	08165-119	Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)	Aquests goigs del Sant Crist fan referència a la veneració de que era objecte la seva imatge a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222	1692-749	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82240-foto-08165-119-1.jpg	Física	Contemporani\|Popular	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			98\|119	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82241	Goigs de la Mare de Déu de la Llet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-llet	-RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 177-182.	XVIII-XX		Col·lecció de dinou fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Nostra Senyora de la Llet, ques cantan en la la Pobla de Claramunt, bisbat de Barcelona', d'autoria anònima. En les sèries antigues (segles XVIII i XIX), el títol apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses, mentre que en les sèries més recents la llengua ja està normalitzada. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; o l'edició de 1982 que està impresa a tinta blava. L'edició de 1985 ja té la cartolina i no el paper com a suport. Als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció d'alguns dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge, exceptuant el més recent (1985) que consta de 1.000 exemplars. La immensa majoria de les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de la mare de Déu, a voltes entronitzada amb vestit ampli i corona, altres vegades amb vestit més senzill i asseguda en una senzilla cadira, flanquejada per cortinatges o bé per una arcada; en un parell d'edicions del segle XX la imatges és directament una fotografia. La Mare de Déu apareix emmarcada dins d'un requadre flanquejat bé per dos craters amb vegetació, bé per dos acrònims de l'Ave Maria, bé per dos àngels tocant instruments de corda o bé trompetes, be per efigies, bé per motius florals esquematitzats. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents bé en línies verticals discontinues, bé en senzilles sanefes. La lletra dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades també per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs la frase ‘Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix/ Ut digni efficiamur promotionibus Christi, i finalment un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. L'edició més antiga correspon a un tiratge de 1742-1780 de l'Estampa del barceloní Jaume Ossét, del carrer Llibreteria, on la Mare de Déu encara no està alletant l'Infant. Per altra banda, l'edició més recent (any 1985) se separa clarament de l'esquema compositiu de les anteriors, ja que no només té dues columnes en comptes de tres, sinó que conté una partitura musical. Amb un total de 19 edicions diferents, els dedicats a la Mare de Déu de la Llet constitueixen la sèrie de goigs més extensa de la Pobla de Claramunt.	08165-120	Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)	Aquests goigs de la Mare de Déu de la Llet fan referència a la veneració de que era objecte la Verge Maria a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222	1742-80	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-3.jpg	Física	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			98\|119\|94	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82242	Goigs de Sant Galderic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0	-BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319.	XX		Es tracta d'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté el text titulat: 'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L'estructura compositiva s'emmarca dins d'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant).	08165-121	Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)	Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222	1994	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg	Física	Popular	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música)		119	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82243	Goigs de Santa Margarida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida	-RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 351-353.	XX		Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Sta. Margarida del Castell de la Pobla de Claramunt (Bisbat de Barcelona)', d'autoria anònima. Els dos últims goigs són facsímils del primer, un original de l'any 1955 amb música de Lluís Martí, rector de la Pobla, editat pel Patronat del Castell de Claramunt i imprès per l'estamper Bas d'Igualada En el primer cas, es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a dues tintes: marró i ocre, mentre que de l'edició de 1965 se'n van fer tres series en tinta negra, verda i vermella respectivament, amb el verso sempre en tinta negra; el facsímil de 1977 és amb tinta verda. Als reversos dels facsímils recent hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. L'estructura compositiva consisteix en una orla de motius vegetals esquematitzats dins la qual en primer lloc es presenta el títol dels goigs bruscament dividit per la imatge de la santa dins un requadre, la qual es presenta amb els seus atributs (el dimoni amb forma de dragó al que la màrtir va vèncer amb una creu), amb corona, i amb la imatge d'una església de fons. La imatge apareix flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per espais en blanc en absència de corondells. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues ínies d'un extrem a l'altre del full, i a continuació ja apareix la partitura musical. La indicació de l'estamper dels goigs apareix encara dins de l'orla.	08165-122	Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)	Aquests goigs de santa Margarida fan referència a la veneració de que és objecte aquesta santa a la capella homònima encara dempeus dins la fortalesa del Castell de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades durant la celebració d'actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222	1995	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-2.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Lluís Martí (música)		119\|98	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82244	Goigs de Sant Procopi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-procopi	-RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 389-391. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b):'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. -http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-procopi-la-seva-festa-es.html	XIX-XX		Col·lecció de quatre fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs del gloriós màrtir sant Procopi, patró de la Pobla de Claramunt' (en alguns casos a continuació s'indica la data de celebració, el 8 de juliol), d'autoria anònima. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en totes quatre edicions apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i granat, i l'edició de 1974 que té exemplars impresos tant a tinta negra com vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Totes les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de sant Procopi, a voltes amb atributs martirials (palma) o bé amb una columna romana de fons; la imatge apareix emmarcada dins d'un requadre i flanquejada per dos craters o dos motius esquemàtics amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en dos columnes (tres en l'edició de 1974) separades per un corondell consistent en sanefes verticals a base de motius vegetals, més o menys estilitzats segons el cas; la lletra es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. Els goigs de sant Procopi més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en tallers de Barcelona (Estam. De Lluis Tasso, any 1869) i Manresa (Imprenta de P. R. Á cárrech de Lluis Roca, any 1874). Els altres fulls ja corresponen a edicions del segle XX, la primera de les quals és un facsímil de l'edició més antiga del segle XIX.	08165-123	Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)	Aquests goigs de sant Procopi fan referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'església parroquial i al padró o capella caminera homònima que hi havia al cap de la vila de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-3.jpg	Física	Popular\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			119\|94	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82246	Arxiu Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-48		XIV-XXI		Tot ocupant part de la planta sota-teulada de l'edifici de l'actual Ajuntament de la Vila, i just davant de la sala de Plens, s'emplaça l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt. Consta de dos espais diferenciats: una gran sala rectangular amb la documentació contemporània (denominada 'Arxiu Contemporani' i amb documentació fins l'any 1994), i una sala menor de planta quadrangular que conté la documentació de caràcter històric (denominada 'Arxiu Històric'). El conjunt documental es presenta ordenat amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. Segons el catàleg vigent, el document més antic de la col·lecció és la 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), així com uns pocs documents medievals més: la 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). D'aquí ja es passa al segle XVIII amb: el 'Llibre del Comú' en 4 volums (1752-1754; 1752-1758; 1763-1766; 1769-1844), el 'Llibre de Comptes donats pels regidors' (1759-1797), i correspondència relativa a problemes militars (1770). El gran gruix de documentació municipal es va començar a generar a partir del segle XIX, amb un pes clarament majoritari de referències documentals del segle XX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons en l'actualitat, organitzats segons el quadre de classificació elaborat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, són els següents: -1. Administració General: Terme municipal, Òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència. -2. Hisenda: Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat, Juntes i comissions, Pòsit. -3. Proveïments: Proveïment de productes per a consum de la població, Aigües, font i safareig, Control de proveïments. -4. Beneficència i Assistència Social: Atenció als refugiats i orfes de guerra, Subsidi al combatent, Assistència social, Actuacions contra l'atur laboral, Juntes i Comissions, Patronals, Junta local de Reformes Socials. -5. Sanitat: Inspecció sanitària i Laboratori Municipal, Personal facultatiu i cos mèdic municipal, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals. -6. Obres i Urbanisme: Planejament i gestió urbanística, Obres d'infraestructura, Immobles municipals -construcció i manteniment-, Obres de particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Juntes i comissions municipals. -7. Seguretat Pública: Cossos de seguretat, Passaports i passis de radis, Juntes i comissions municipals. -8. Serveis militars: Allotjaments militars i subministraments a la tropa, Quintes, allistaments i lleves forçoses, Béns subjectes a requisa militar, Juntes i comissions municipals. -9. Població: Estadístiques generals de població i censos, Padró municipal d'habitants. -10. Eleccions: Eleccions municipals, Eleccions Diputats Provincials, Eleccions Parlament de Catalunya, Eleccions Generals -Corts, Senat-, Eleccions al Parlament europeu, Referèndums i plebiscits, Cens electoral i Junta municipal del Cens. -11. Ensenyament: Ensenyament primari, Juntes i comissions municipals. -12. Cultura: Festa Major i festes populars, Servei municipal de català. -13. Serveis agropecuaris i medi ambient: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes i interrogatoris sobre collites, Juntes i comissions municipals, Medi ambient, Representativitat agropecuària. -14. Documentació medieval diversa.	08165-125	Avinguda Catalunya, 16	L'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant amb la documentació generada pels diversos governs locals al llarg de la seva Història. Excepcionalment, els cinc pergamins medievals custodiats en aquest arxiu provenen originalment de l'Arxiu Parroquial, el gruix del qual (a excepció d'aquests documents medievals) fou traslladat a Barcelona durant la guerra civil. L'Arxiu Municipal va ser objecte d'una classificació amb criteris arxivístics l'any 1994, per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (Servei d'Arxius de la Generalitat). En aquell moment, es van comptabilitzar 1443 unitats d'instal·lació, que es van organitzar seguint el quadre de classificació elaborat per la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a aquesta data, l'Arxiu no ha estat objecte de més intervencions.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-2.jpg	Física	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Ajuntament de la Pobla de Claramunt	A la carpeta de 44 pàgines que conté el catàleg de l'Arxiu Municipal realitzat l'any 1994 per l'Arxiu Comarcal de l'Anoia -ACAN-, s'indica que es tracta d'un 'catàleg provisional'. Així doncs, seria convenient ordenar i catalogar la documentació generada a partir de 1994.	94\|98\|119\|85	56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82247	Col·lecció de Documents Medievals a l'Arxiu Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-documents-medievals-a-larxiu-municipal	-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 40-42. -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2002): 'L'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt, vuit anys després del seu retrobament', La Veu de l'Anoia, 13 de setembre, p. 20.	XIV-XV		Aquests documents baixmedievals es trobaven originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment es troben dipositats a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un corpus compost per 5 documents que ordenats cronològicament són els següents: 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417).	08165-126	Avinguda Catalunya, 16	Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original custodiat a la rectoria del poble. Sortosament, van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que existia la convicció que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells se n'havia fet pasta de paper.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222		08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell				56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82248	Carta Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carta-pobla	-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 47-48.	XIV		Aquesta carta de poblament baixmedieval es trobava originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment està dipositada a l'Arxiu Municipal 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un document en suport pergamí escrit per una cara, en llatí medieval, amb la fórmula i els termes de repoblament de la Pobla després de la gran riuada que el 1344 assolà la població. En la carta s'especifica que es cedeix 'un pati al camp d'en Jaume Coca', a l'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres, segons s'especifica en el mateix text. Li manca alguna part del text a la part central i als extrems superior i inferior, que no afecta la legibilitat general del document.	08165-127	Avinguda Catalunya, 16	L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir aquesta carta pobla. Mossèn Josep Mas, arxiver de la Catedral de Barcelona, va ser el primer que publicà una traducció d'aquest document llatí al català a inicis del segle XX Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial -‘Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305)-, així com uns pocs documents medievals més -entre ells la ‘Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417)-, es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original i van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal, encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que es creia que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells s'havia fet pasta de paper.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222	1344	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82248-foto-08165-127-2.jpg	Física	Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu		85	56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82249	Mapa Parcel·lari de la Pobla de Claramunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-parcellari-de-la-pobla-de-claramunt	-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 22-44.	XIX		Aquest mapa parcel·lari, avui emmarcat i ubicat al vestíbul de la Sala de Plens de l'Ajuntament (tot i que tècnicament pertany al fons de l'Arxiu Municipal), és una representació topogràfica acurada sobre paper de les parcel·les existents a la Pobla de Claramunt a mitjan segle XIX. El seu títol complert és 'Población i límites del término jurisdiccional de La Pobla de Claramunt' i està signat a 16 de maig de 1854 per Fèlix Sallent. En ell hi apareixen dibuixades 581 parcel·les així com seccions cadastrals amb identificació nominal, usos del sòl, xarxa viària, hidrografia, nucli de població principal i nuclis dispersos; tot plegat amb la seva corresponent toponímia. Es tracta per tant del document històric més important i complert per entendre la configuració socio-econòmica i topogràfica de la Pobla de Claramunt durant la primera meitat del segle XIX.	08165-128	Avinguda Catalunya, 16	La implantació́ de la contribució́ territorial l'any 1845 va donar lloc, durant la segona meitat del segle XIX, a la producció́ d'una ingent documentació́ fiscal de caràcter força divers. Així doncs, amb interessos eminentment fiscals, entre els anys 1849 i 1883 es van aixecar un total de 149 mapes parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona i tants altres a la resta del territori, amb un detall, cura descriptiva i exactitud com mai s'havien vist fins llavors. L'autor del plànol específic de la Pobla de Claramunt fou Fèlix Sallent, agrimensor, mestre d'obres i director de camins veïnals.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222	1854	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Ornamental		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Fèlix Sallent			56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82250	Arxiu Fotogràfic Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-1	-http://anoiadiari.cat/cultura/agrupacio-fotografica-pobla-presenta-societat/ -http://anoiadiari.cat/cultura/tresors-fotografics-pobla-exposicio/	XX-XXI		Aquest petit arxiu fotogràfic es troba ubicat en una habitació rectangular allargada de la masia de Can Galan. Tota la paret frontal del costat longitudinal està ocupada per estanteries metàl·liques on s'hi dipositen les caixes de cartró que conté el material fotogràfic classificat per anys, encara que la major part de les fotos més recents ja s'estan entrant només en format digital. Cada fotografia està enganxada en una cartolina amb el nom de l'autor, l'any i el tema, tot seguint el sistema emprat pel veterà Arxiu Fotogràfic d'Igualada. Es tracta en la seva immensa major part de fotografies relatives als paisatges i gent de la Pobla de Claramunt, encara que n'hi ha també algunes pertanyents a municipis limítrofs com la Torre de Claramunt, que es conserven sempre que tenen alguna relació temàtica amb la Pobla. Unes 5.000 fotografies pertanyen a una donació feta el 1987 per Santi Ibarz i Miquel, i és destacable el fons provinent de les fotografies tirades per Andreu Miquel i Bisbal des dels anys 80' principalment A data maig de 2019, el catàleg fotogràfic d'aquest arxiu ja superava les 19.500 fotografies, amb els voltants de l'any 1900 com a referència per als documents gràfics més antics. Les seves sigles són AFMP.	08165-129	Carrer Comte Borrell, s/n	Els precedents d'aquest arxiu es troben en un grup de pobletans de l'Escola d'Arts i Oficis de la localitat que van començar a recollir fotografies antigues. Davant la necessitat de tenir reunides i catalogades de manera unificada les nombroses fotografies que donaven testimoni de la transformació del municipi en els seus últims cent anys, l'any 1983 l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt va prendre la iniciativa de crear l'Arxiu Fotogràfic Municipal per centralitzar així no només la informació fotogràfica ja existent, sinó també la que s'anés creant cada any. Des de 1983 fou Marta Bartrolí qui s'ocupà de la gestió del fons, i el 1987 li va passar el relleu a Andreu Miquel, qui fins a dia d'avui n'és el responsable. Des de la seva creació als anys 80', l'arxiu estava ubicat al mateix Ajuntament. El 1991 es va traslladar al tercer pis de l'Antiga Casa de la Vila. I finalment, el 2007, s'instal·là a la seva seu definitiva: la Masia de Can Galan.	41.5568900,1.6798100	389909	4601422	1983	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82250-foto-08165-129-2.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Ajuntament de la Pobla de Claramunt		98	56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82251	Fotografia de Natividad Yarza	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografia-de-natividad-yarza	-SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2009): 'Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya', Revista d'Igualada, 31 (abril), p. 23-29 (íntegrament disponible a https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/31.09.22.pdf). -ANÒNIM (2017): 'Plànols històrics del castell de Claramunt van activar la publicació de la Cartografia Històrica de l'Anoia', surtdecasa.cat, el digital de cultura de proximitat, 04-04-2017. -DALMAU RIBALTA, Antoni; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya, ed. Fundació Josep Irla, Barcelona (íntegrament disponible a: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/yarza_14_w.pdf). -http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Natividad-Yarza	XX		Es tracta d'una fotografia apaïsada, en blanc i negre, de 6 x 9 cm, amb un marc imprès sobre el paper fotogràfic consistent en una fina línia negra. En primer terme, en una posició central, apareix Yarza enmig d'un camí ample sense asfaltar, vestida de miliciana republicana, amb un fusell penjat a l'esquena i en acció d'iniciar un pas endavant amb el peu dret. En un segon pla s'observa el petit poble de Tardienta (Los Monegros, província d'Osca), amb el gran i destacat edifici blanc de l'estació del ferrocarril, que va arribar a aquesta localitat l'any 1861. Custodiada actualment a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, és la única còpia coneguda que existeix d'aquesta fotografia. En el moment en que fou pressa la imatge, als inicis de la Guerra Civil Espanyola, Natividad Yarza tenia 63 anys.	08165-130	Plaça del Rei, n. 15. 08700 Igualada	Natividad Yarza Planas (Valladolid 1872- Tolosa 1960), va ser elegida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el gener de 1934, essent així la primera alcaldessa de Catalunya proclamada democràticament per sufragi universal. Quan l'any 1936 va esclatar la guerra civil espanyola, Yarza, que exercia des d'agost de 1934 de mestra a la Pobla de Claramunt, on era popularment coneguda com ‘Doña Nati', es va allistar voluntària a l'exèrcit republicà per lluitar al front d'Aragó i allà es va fer la icònica fotografia objecte d'aquest text. La única còpia coneguda de la foto la conservava la Sra. Teresa Marcual, veïna de la Pobla de Claramunt i Antigua alumna de Natividad Yarza, atès que la família Marcual va rebre aquesta foto junt amb una carta manuscrita de Yarza des del seu exili a França (1939-1960). La carta va ser destruïda just acabada la guerra per tal d'evitar represàlies franquistes, no així la fotografia que va quedar oblidada a l'arxiu familiar. A partir de 2007, l'Ajuntament de Bellprat impulsa un reconeixement a la figura de la seva antiga alcaldessa i el mateix any la revista de divulgació històrica ‘Sàpiens' en fa un article de síntesis biogràfica que significà l'inici de recuperació de la figura històrica i política republicana. El 2017, uns pocs anys després que la fotografia de la miliciana veiés de nou la llum gràcies a les gestions fetes per Isidre Surroca, Teresa Marcual va donar el document fotogràfic a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia on actualment es custodia per al gaudi públic amb la sigla ACAN-Fons Natividad Yarza Planas. 010033430000001. Durant el primer semestre de 2019, la biografia de Natividad Yarza ha inaugurat una col·lecció de llibres dedicats a les alcaldesses elegides democràticament a Catalunya. En aquest context, la fotografia descrita, òbviament, esdevé una de les protagonistes principals de l'apartat gràfic de la publicació.	41.5550400,1.6754300	389540	4601222	1936	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82251-foto-08165-130-2.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Simbòlic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			98	55	3.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82259	Setmana de la Gent Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran-0	-http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/la-xx-setmana-de-la-gent-gran-en-marxa-100.html	XXI		Durant els mesos de primavera se celebra a la Pobla de Claramunt la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble organitzades per la regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l'Associació per a l'Oci de la Gent Gran. La finalitat central és de caràcter cultural, i un dels objectius d'aquesta Setmana és mantenir a la gent gran informada, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són alguns dels temes sobre els que pivota el programa d'activitats. A més, també es fan altres activitats de caràcter lúdic i visites fora de la localitat, obertes a tot el públic de totes les franges d'edat. Durant l'última edició (any 2019) el programa es va obrir en diumenge amb una missa cantada i amb un concert a càrrec de l'Agrupació Coral la Llàntia. Durant la setmana següent es va continuar amb el muntatge ‘Juguem Plegats' per a petits i grans a l'Ateneu Gumersind Bisbal, es va representar una obra de teatre, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre els 20 anys de la Setmana de la Gent Gran, es va fer un bingo amb berenar, una visita a Tarragona amb dinar a Torredembarra, es va celebrar un ball, i com a plat fort el dissabte es van programar espectacles d'humor i música. Finalment, el diumenge es celebrar un dinar presidit per la escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, on es va homenatjar l'avi i àvia més grans del municipi i es va fer un reconeixement als pobletans de la quinta de 1945-46. Un ball després de dinar va tancar oficialment la Setmana.	08165-138	Avinguda Catalunya, 9	Des dels anys 80' i 90' del segle XX, molts municipis catalans celebren la Setmana de la Gent Gran, com a homenatge i per posar de rellevància la presència i la importància de la gent més gran de la població. En el cas específic de la Pobla de Claramunt, la primera edició data de l'any 2000 i la va organitzar l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt junt amb l'Associació de Pensionistes i Jubilats.	41.5544800,1.6755000	389545	4601160	2000	08165	La Pobla de Claramunt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82259-foto-08165-138-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social		2020-07-14 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Ajuntament de la Pobla de Claramunt	IMATGE 1: Festa de la Gent Gran l'any 1977. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Festa de la Gent Gran l'any 1999, amb homenatge a l'avi més gran de la Pobla de Claramunt. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.	98	2116	4.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82152	Molí de la Boixera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-boixera	<p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 60. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=33&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5915</p>	XVIII	No se li fa cap tipus de manteniment i té part de la teulada ensorrada.	<p>Aquest molí es troba ubicat aigües amunt de la Pobla de Claramunt, al marge esquerre del riu Anoia i ja força separat del nucli urbà de la Pobla. Quan estava en ús, rebia aigua per un rec amb resclosa que es trobava prop del molí de Rigat, ja al terme municipal de Vilanova del Camí. El cos principal és un gran edifici de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l'altre i amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa i dos pisos. Predomina la construcció en tàpia als pisos superiors, i la resta és feta amb files de maçoneria de pedres de diferents mides, amb cantoneres de turo molt ben escairades. Té un porxo afegit a l'accés de la façana principal i algunes estructures auxiliars a mede de coberts. Actualment, el lloc està molt embrossat i no és possible distingir-hi la bassa. El molí de la Boixera fou construït a inicis del segle XVIII i es documenta per primer cop el 5 de febrer de 1753, quan, Segimon Borrull, paraire d'Igualada, l'arrendà a Llorenç Guarro. El 1779 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, explotaven el molí d'en Borrull, nom que rebia llavors el molí de la Boixera. També fou arrendat als Romaní fins a inicis del segle XIX, quan la propietat va passar a la família Figueras. Fins a finals del segle XIX va fabricar paper d'estrassa i paper blanc, i va cessar la seva activitat paperera a inicis del segle XX. De 1926 a 1950 va ser molí fariner, i per últim hi va funcionar una serradora de fusta fins 1976. Avui resta abandonat.</p>	08165-31	Carretera C-244 d' Igualada a La Pobla de Claramunt, pk. 3.300	<p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p>	41.5628200,1.6707800	389166	4602092	1753	08165	La Pobla de Claramunt	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-3.jpg	Legal i física	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIL	2024-01-15 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central.	98\|119\|94	46	1.2	1761	6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82176	Padró de Sant Procopi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-sant-procopi	-Fons Documental de la Família Romeu (FDFR) -AMADES I GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l'any, 5 volums, Salvat Editores, Barcelona, vol. IV, p. 473-474. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=13&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5936 -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 88. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 122. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b): 'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18.	XVIII-XX	En el seu estat actual és una reconstrucció de 1939.	En un marcat revolt de l'antic camí d'entrada al nucli urbà de la Pobla de Claramunt (avui la carretera C-244) que venia d'Igualada i Vilanova del Camí, s'emplaça una petita capella caminera coneguda popularment com a Padró o Pedró de sant Procopi. En el seu estat actual, es tracta d'una petita estructura aixecada amb posterioritat a 1939. Sobre uns esglaons de formigó, s'hi alça un pedestal de base quadrada amb una inscripció invocatòria i l'any 1977, tot inscrit sobre un plafó de peces ceràmiques. Al capdamunt del pedestal, amb orientació cap al sud, s'hi assenta una capelleta feta de maons amb l'obertura d'arc de mig punt protegida per una reixa, dins la qual s'hi custodia la representació de sant Procopi feta en un altre plafó ceràmic. Les ofrenes constants de flors sempre presents en aquesta capelleta demostren que la veneració al lloc està ben viva.	08165-55	Giravolt de Sant Procopi; C-244, PK 3'75	Procopi fou un màrtir d'origen Palestí de l'època de Dioclecià, algunes relíquies del qual foren portades a la Pobla de Claramunt cap a finals del segle XVII. En origen, en aquest lloc de la Pobla hi hauria hagut la Creu del Grau, punt on els condemnats a mort pel règim feudal dels senyors de Claramunt s'acomiadaven abans de ser executats a Les Forques. Ara bé, el possible origen o antecedents d'aquest padró pobletà com a estructura construïda pot resseguir-se gràcies a l'evergetisme del pobletà Francesc Coca Iglésies (1671-1712), qui en el seu testament de data 25 d'abril de 1712 deixà diners i designà marmessors per tal que s'alcés un pilar en honor a la Verge Maria al cap de la vila ‘conforme era de poch temps há'. Precisament, l'actual padró de Sant Procopi està ubicat al punt més alt del camí d'accés a la vila (al cap de la vila) i per tant aquesta hipòtesi, que molt amablement ha compartit Marta Bartrolí -propietària del document citat-, podria ser perfectament plausible. En aquest cas, la nova devoció a sant Procopi, declarat copatró local a finals del segle XVII, hauria substituït un punt de culte marià en aquest indret precís del terme municipal. A partir d'un moment indeterminat que com a mínim remuntaria a la segona meitat del segle XVIII, durant la festivitat de sant Procopi -8 de juliol- es feia una processo fins a aquesta capella caminera o padró dedicat al sant, processó coneguda popularment com ‘de les sombrilles' (pels paraigües que duien els fidels per protegir-se del sol de juliol) i que se celebrà fins els anys 20' del segle XX. Segons el folklorista Joan Amades, aquesta processó es feia en record d'haver protegit uns barrinaires dels efectes d'una explosió durant la construcció d'un pont. Just abans de la Guerra Civil Espanyola, el monument que hi havia era conegut com capelleta del Grau i era descrit com en una base quadrangular esgraonada amb una capelleta al capdamunt on hi havia una fusta amb la imatge del sant pintada, molt esborrada i protegida per una reixa de ferro. Havia tingut un cartell que advertia sobre el perill de malparlar que fou arrencat el 1933, mentre que la capelleta fou totalment arrasada el 1936. No es tornà a reconstruir fins acabada la guerra i el 1977 es va remodelar la part de la capella. Amb l'aparició i popularització de l'automòbil, i atesa la seva posició en un revolt perillós i antigament d'altra sinistralitat, el lloc i el sant han estat invocats com a protectors dels accidents durant els últims decennis.	41.5617500,1.6746900	389490	4601968		08165	La Pobla de Claramunt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Naïf\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Religiós		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		Aquest monument també s'anomena Capella Caminera de Sant Procopi.	98\|113\|119\|94	47	1.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82180	Cementiri de la Pobla de Claramunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-pobla-de-claramunt	-SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 48-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005c): 'El cementiri nou del segle XVI', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2005, p. 18. -RIBA GABARRÓ, Josep (2014): 'Les sepultures parroquials', Butlletí Municipal, setembre-novembre 2014, p. 18. -http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=21&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5947	XIX		Es tracta de l'actual cementiri municipal i és l'únic que hi ha actualment en funcionament dins el terme. Es troba ubicat al polígon industrial dels Plans d'Arau (se'l coneix popularment com 'cementiri dels Plans d'Arau'), per tant allunyat del nucli de població Catalogat dins la corrent artística de l'Historicisme, és de planta rectangular i està disposat segons un eix longitudinal NO-SE, amb l'accés al SE, amb el perímetre tancat per una senzilla tàpia d'obra arrebossada. L'obertura de l'accés està flanquejada per quatre obeliscs esgraonats, dos a banda i banda, que coronen quatre petits pilars. Té una superfície total de 2.900 m2 i no disposa de capella.	08165-59	Polígon Industrial els Plans d'Arau, s/n	L'enterrament més antic documentat a la Pobla de Claramunt és el d'època neolítica localitzat a Cal Ti, amb una antiguitat estimada entorn els 5.000 anys. Després d'un gran salt temporal i d'un buit d'informació notable, la primera sagrera històrica documentada a la Pobla de Claramunt correspon al cementiri de la capella del castell, documentada a partir de 1025. En un primer moment, la necròpoli deuria ocupar només l'espai de darrere l'absis de l'església, però amb posterioritat i degut a les seves atribucions parroquials s'estengué i passa a ocupar també el pati del castell. Un segon cementiri medieval estava ubicat al turó de Sant Andreu, on Pere de Claramunt (documentat als voltants del 1205) hi fundà una capella on es donava sepultura als afectats per pestes, als condemnats, als forasters i als viatgers que morien a la Pobla durant el seu trajecte. L'últim enterrament efectuat al cementiri de la capella de Sant Andreu data del 1710. Que la seu parroquial, ubicada primigèniament al recinte del castell, es traslladés després de 1463 a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt, no significà el final de la sagrera del castell, ja que s'hi segueixen documentant inhumacions (això sí, cada cop menys freqüents) almenys fins l'any 1646. De fet, aquesta primitiva sagrera funcionà durant els seu últim segle en paral·lel al nou cementiri que el 1567-68 s'havia beneït al costat de la capella de la Santíssima Trinitat, cementiri que s'amplià el 1793 quan s'inaugurà l'església parroquial de Sant Maria i que estigué actiu fins el 1885 i que no fou exhumat fins l'any 1903. Precisament l'any 1885 es va declarar a la Pobla de Claramunt una epidèmia de còlera asiàtica que va obligar a enterrar els 34 finats als Plans d'Arau, en un primitiu recinte al Pla del Corral del Coca, creant així el primer precedent del cementiri actual; uns pocs anys més tard, el 1892 s'hi començaren a construir nínxols i s'envoltà el recinte amb una tanca. El seu emplaçament fora del nucli de població donava per fi resposta efectiva a les exigències dels postulats higienistes que s'estaven escampant per tot Europa des de finals del segle XVIII i que havien aconseguit que a mitjan segle XIX s'instauressin una sèrie de reformes higièniques i sanitàries que entre altres accions preveien la construcció de nous cementiris fora dels nuclis urbans per tal d'evitar noves epidèmies. Amb aquesta nova situació, els cementiris parroquials dels nuclis habitats es van amortitzar definitivament (en un moment relativament tardà el cas de la Pobla) i es va començar a enterrar als nous cementiris, recuperant així una costum que enfonsa les seves arrels en època romana, quan la Llei de les XII Taules prohibia explícitament enterrar dins el perímetre dels llocs habitats. En un primer moment, aquest cementiri va ser de titularitat municipal, però de seguida (el 1897) passà a mans de la parròquia; de nou, el 1987, l'Ajuntament va passar a administrar-lo, el que va permetre fer diverses obres de millora i ampliació entre 1993 i 1995.	41.5652400,1.6697500	389084	4602362	1885	08165	La Pobla de Claramunt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-2.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Simbòlic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		IMATGE 2: Perspectiva aèria del cementiri (Google maps).	116\|98	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82193	Safareig Públic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-4	-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 422. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=38&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5900 -BOUZA VILA, Jerónimo et alii (2010): 'Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei', Recerques. Revista d'Etnologia de Catalunya, 36, p. 162-165.	XVIII		Es tracta d'una estructura recentment rehabilitada, ubicada al pendent d'un carrer del nucli històric, consistent en un safareig cobert per una teulada a una aigua suportada per pilars de maó i recolzada sobre la façana d'una casa. La bassa principal és un gran receptacle rectangular fet a base de blocs de pedra i mesura 4 x 1'75 m. Un dels blocs de pedra centrals de l'estructura porta inscrita la data de la seva construcció: 1784. El safareig és alimentat per les aigües del torrent de Can Pujol. Antigament, l'aigua que sobreeixia era conduïda a una bassa per regar els horts del mossèn; però a l'actualitat, l'aigua torna de nou al torrent de Can Pujol. Just al costat, on actualment hi ha una placeta pública, hi havia hagut l'antic escorxador, avui desaparegut. Així, l'entorn del safareig s'ha convertit en un petit punt d'esbarjo, on seure una estona o prendre la fresca. Per tant, tot i perdre la seva funció original de rentador de roba, el lloc segueix acomplint una funció com a espai públic.	08165-72	Carrer Raval, s/n	Abans de l'arribada generalitzada d'aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social. A Catalunya, l'època àlgida dels safareigs públics s'estén de 1850 a 1960. Als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 ja es fa constar que a la vila hi havia ‘un lavadero que sirve para todos los individuos de la villa', encara que no se n'indica l'emplaçament. Atesa la data de 1784 gravada al mateix safareig, amb tota probabilitat els qüestionaris s'estan referint a aquesta infraestructura..	41.5536800,1.6748600	389490	4601072	1784	08165	La Pobla de Claramunt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Científic		2020-10-07 00:00:00	Jordina Sales Carbonell			119\|94	49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82215	Mural Commemoratiu de l'1 d'Octubre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-l1-doctubre	-http://www.sanahuja.org	XXI		Es tracta d'un gran mural pintat a la superfície del mur lateral d'un edifici d'habitatges de planta baixa, pis i sota-teulada que dona al Parc de Sant Procopi, a l'entrada nord del nucli de la Pobla de Claramunt. L'obra s'executà sota la direcció i segons el disseny de l'artista plàstic igualadí Jordi Sanahuja, i es caracteritza per un fons blanc sobre el qual s'hi ha dibuixat una piràmide de braços i mans pintats de diferents colors al cim de la qual s'alça una urna electoral; en un segon pla respecte a aquesta imatge principal s'ha dibuixat, emprant només la línia negra, la muntanya i el castell de Claramunt, en una clara al·lusió al poble que està votant, que és el de la Pobla de Claramunt. Finalment, l'obra va acompanyada de dues inscripcions: una a la part superior del mural, amb grans lletres de color negre i vermell, amb la frase '1 d'octubre no oblidem'; i al lateral esquerre de l'escena principal, una segona inscripció amb un poema del poeta català Miquel Martí i Pol que acaba amb el conegut vers: 'que tot està per fer i tot és possible'.	08165-94	Carrer Sant Procopi, 40	El mural, que es va realitzar amb participació popular durant el dia 30 de setembre de 2018, commemora el dia de votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat just un any abans, és a dir, el diumenge 1 d'octubre de 2017. Bona part de l'obra de Jordi Sanahuja, autor del mural, es caracteritza per ser al·lusiva a la repressió soferta pel poble català al llarg de la seva història.	41.5584100,1.6731500	389356	4601599	2018	08165	La Pobla de Claramunt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Jordi Sanahuja	IMATGES 1-3: Fotos cedides per la Crida de la Pobla.	98	47	1.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82223	Escultura 'Avi i Infant'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-avi-i-infant	-RIERA, Ignasi; GUMÍ, Jordi (1997): Manel Vidal. Escultures, Capellades.	XXI		En ple nucli urbà de la Pobla de Claramunt, a la seva avinguda principal, darrera l'església parroquial i no molt lluny de l'Ajuntament, s'emplaça aquesta escultura de bronze de propietat municipal i obra l'escultor local Manel Vidal Torrens. Es tracta de la representació d'un ancià i una nena asseguts, projectats a escala natural, on l'avi tot subjectant un bastó té la mirada perduda cap al terra i somriu serenament, amb cert aire melangiós. La nena, asseguda al seu costat i descalça -símbol de vulnerabilitat- es repenja amb el braç dret sobre el braç de l'avi mentre que amb la maneta esquerra li agafa la mà a l'ancià, i amb el coll estirat cap amunt el mira amb tendresa.	08165-102	Avinguda Catalunya, s/n	Aquesta escultura fou inaugurada el més de febrer de l'any 2002, durant la celebració de la Fira de la Candelera. El seu autor, l'escultor Manuel Vidal Torrens, va néixer a la Pobla de Claramunt l'any 1953 i treballa amb diversos materials, encara que la seva especialitat és el bronze, amb el qual va realitzar l'escultura ‘Avi i Infant'. Té escultures emblemàtiques repartides per tot Catalunya i part de l'estranger.	41.5546600,1.6754600	389542	4601180	2002	08165	La Pobla de Claramunt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82223-foto-08165-102-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell	Manuel Vidal Torrens		98	51	2.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82234	Teieres per a l'Enllumenat Públic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/teieres-per-a-lenllumenat-public	-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25264	XVI-XVIII		Es tracta de les dues últimes teieres supervivents de l'antic enllumenat públic dels carrers de la vila previ a l'aparició dels fanals de gas i a l'electrificació. Ambdues es troben a la part més primitiva del nucli històric de la Pobla. Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera està ubicada a un dels angles de l'edifici de l'Antiga Casa de la Vila i presideix la plaça homònima. Mentre que la segona de les teieres conservades a la Pobla, actualment de localització urbana més discreta, està ubicada a l'angle de l'edifici de la base del campanar de l'antiga capella de la Santíssima Trinitat, a l'actual Carrer de les Tres Fonts, i resulta interessant perquè es pot observar perfectament el sistema d'articulació del seu braç. Ambdues teieres es troben doncs als edificis mes emblemàtics de l'antiga Pobla de Claramunt: el seu antic Ajuntament i la seva antiga Església Parroquial, i precisament en aquest últim cas se'ns proporciona una data anterior a finals del segle XVIII, ja que la nova església parroquial es va construir a partir de 1780 i, molt significativament, en aquell nou edifici ja no hi ha col·locada cap teiera.	08165-113	Plaça de la Vila s/n i Carrer de les Tres Fonts s/n	Les teieres (denominades també ‘graelles' en altres punts de la geografia catalana i ‘festers' a Mallorca) són els últims testimonis del sistema d'enllumenat públic de les poblacions abans de l'electrificació a inicis del segle XX, i s'encenien sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir solemnitat als actes. Se'n conserven encara varis exemplars en diferents viles i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de rellevància històrica com a les parets exteriors de l'església de Santa Maria del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d'enllumenat públic (‘teieres de llum') correspon de l'any 1599. A més de les de la Pobla de Claramunt, a la comarca de l'Anoia en queden exemplars de tipologies i cronologies similars al nucli antic d'Igualada (carreró de Sant Miquel) i a els Prats de Rei (Plaça Major), gairebé sempre ubicades a cantonades d'edificis de certa rellevància i/o de caràcter públic.	41.5546300,1.6745700	389468	4601177		08165	La Pobla de Claramunt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental		2023-08-02 00:00:00	Jordina Sales Carbonell		En algunes fonts, apareix erròniament el codi IPA-25268 (corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) associat a aquests elements mobles. En realitat, es tracta d'una de les teieres, que apareix associada al codi IPA-25264, la titular del qual és l'Antiga Casa de la Vila.	94	51	2.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús