Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82237 | Materials Paleontològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-paleontologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. | Es tracta de mitja dotzena de referències amb les seves corresponents caixes de material paleontològic provinent de gran part dels jaciments paleontològic localitzat dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït de la recol·lecció de particulars i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions paleontològiques que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 08165-116 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions paleontològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia (que inclou la paleontologia) per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1-3: Diversos materials paleontològics provinents de la Pobla de Claramunt (fotografies: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 124|123 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 82196 | Mina d'Aigua al Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-al-turo-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVIII-XIX | Es tracta d'una mina d'aigua excavada a la paret rocosa del turó de Sant Andreu. Disposa d'un accés en forma de túnel de secció quadrangular i una alçada d'uns dos metres, amb varies desenes de metres de recorregut. A uns 15 metres des de l'entrada es localitza aigua al sòl (uns tres dits durant la visita efectuada durant l'abril de 2019), i a uns 10 metres d'aquest punt hi ha un segon passadís més baix que sembla que encara sigui més llarg que el primer. Un cop s'ha entrat uns metres cap a l'interior, en un punt determinat hi ha obert un pou ascendent que va a parar al marge d'un antic camp de conreu. | 08165-75 | Turó de Sant Andreu | Es conserven notícies escrites inèdites de mines d'aigua (en concret d'una ‘mina de Sant Andreu) localitzades a la zona d'aquest turó durant els segles XVIII-XIX, però caldria un estudi monogràfic i aprofundit per posar en relació aquesta mina amb la documentació escrita. | 41.5512700,1.6738100 | 389399 | 4600805 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82196-foto-08165-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 82150 | Molí de Baix de Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XVII-XVIII | Ha perdut molts dels elements definitoris d'un molí paperer. | Es tracta d'un antic molí paperer, draper i també d'una antiga fàbrica d'aram, que en el seu estat actual és una casa de caràcter urbà sense cap interès artístic particular però que conserva algunes característiques que en delaten el seu passat com a edifici productiu. Els molins de les Figueres (actual barri de Les Figueres) ja apareixen genèricament esmentats al capbreu de 1573, amb Joan Janer com a propietari. El molí de Baix de cal Coca en concret apareix esmentat en escriptures notarials de l'any 1638. L'any 1695, la família dels Coca és d'antic a ostentadora de drets sobre quatre molins, i fou propietària efectiva dels molins del barri de les Figueres des de la primera meitat del segle XVII i fins a inicis del segle XX. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí, finalitzant així segles de tradició paperera per a aquest molí. | 08165-29 | Carrer de l'Art | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5513500,1.6763500 | 389611 | 4600811 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També conegut com a 'Molí Nou', 'Molí de Baix' i 'Cal Ròmul'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82151 | Molí de Ca l'Almiralló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-lalmirallo | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62 -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 89. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018a): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de ca l'Almiralló, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5914 | XVIII | Li manca manteniment. | És tracta d'una gran edificació quadrangular amb teulada a dues aigües, caracteritzada per ser feta en la seva major part (menys alguns murs de les façanes de la planta baixa) a base d'encofrat de tàpia, i amb les cantoneres fetes de blocs de travertí local. Té planta baixa, tres pisos i pis sota teulada i la portalada principal adovellada i orientada al sud, amb una creu inscrita en baix relleu. Es pot accedir directament al primer pis a partir d'una porta practicada a la façana oest, a la que s'hi accedeix mitjançant una escala exterior d'obra que permetia diferenciar els accessos a la zona de producció i la zona d'habitatge. Les piles que hi havia a la planta baixa es troben actualment al Museu Molí Paperer de Capellades; el canal d'entrada de l'aigua i la bassa ja no són visibles degut a l'adequació dels entorns com a horts. A la part superior de la façana oest encara s'hi pot veure un cartell de la postguerra amb la inscripció en lletres majúscules VISITANTE: NO DEJES DE ADMIRAR/ LAS BELLEZAS NATURALES DE LA/ POBLA DE CLARAMUNT. Es documenta la seva construcció l'any 1756 per part de Francesc Almirall, de renom 'Almiralló' el qual era propietari d'un altre molí paperer al terme de la Torre de Claramunt. El 1773 apareix en el cadastre encara sota el mateix propietari Ara bé, sempre hi ha hagut la creença popular que mai va arribar a estar en funcionament com a molí paperer degut a un error en el càlcul del salt de l'aigua, tot i que altres fonts afirmen que va arribar a treballar durant dos o tres decennis, i de fet es documenta en funcionament l'any 1770 (hauria produït entre 1770 i 1798). La seva font d'energia fou sempre l'aigua de la riera de Carme. | 08165-30 | Avinguda Pompeu Fabra | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5490200,1.6730800 | 389334 | 4600556 | 1756 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82151-foto-08165-30-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix amb el nom de Ca l'Almiralló. També conegut com 'Molí de cal Marió'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82156 | Molí de Cal Guarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-guarro | <p>-ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona.</p> <p>-GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> <p>-RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Oratoris en molins paperers', Butlletí Municipal de La Pobla de Claramunt, nº69, novembre 2012-gener 2013, p. 18.</p> <p>-SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un molí paperer construït a mitjan segle XVIII al marge dret del riu Anoia, no molt lluny del nucli de la Rata. Disposa de la típica planta rectangular, amb planta baixa i porta adovellada, primer pis i coberta a doble vessant, a la que se li han anat afegint construccions annexes amb el pas del temps, tot i que el perfil de l'antic molí roman inconfusible. Segons un inventari de l'any 1794, el molí tenia un oratori amb un altar i imatges de sant Francesc de Paula, Sant Andreu, una Immaculada, i una pintura mural de la Mare de Déu de les Aigües, tot plegat avui perdut. El 1745 es va concedir a Francesc Guarro la facultat de construir un molí paperer en aquest lloc; els Guarro eren una família que ja produïa paper des del 1698 al molí de Dalt de cal Coca. El 1773 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, van obtenir una Reial Cèdula que els atorgava privilegis fiscals per comprar matèries primeres i vendre els seus productes, en un context on aquests germans controlaven varis molins i produïen paper i altres productes a diferents municipis dels voltants. Els molins de la Pobla que explotaven eren: els dels Coca, el d'en Guarro, el molí de la Guimerota, i el molí d'en Borrull.</p> | 08165-35 | Polígon Industrial de La Rata | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5475900,1.6881800 | 390591 | 4600378 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82156-foto-08165-35-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També apareix amb el nom de ‘Molí de Cal Font' en algunes referències, encara que cal no confondre'l amb el molí del mateix nom que s'hauria enderrocat el 2001 (RIBA GABARRÓ, 2003b). Més recentment, també se'l ha denominat ‘cal Creixell'. L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. IMATGE 1: Foto del molí l'any 2003 (Esteve-Ribas, 2008: 63). | 98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82155 | Molí de Cal Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-jeroni | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=9&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5928 | XVIII | Just al costat del Camí Ral s'ubica aquest antic molí, construït segons la tipologia pròpia de mitjan segle XVIII sobre estructures més antigues i avui integrat dins la trama urbana de la Pobla, tot adaptant-se al desnivell del carrer de la Creueta. El gruix de l'edifici és fet a base de pedres irregulars i còdols de riu a la base i encofrat d'argamassa amb nòduls de pedra gran a mesura que l'edifici agafa alçada, amb blocs de turo ben tallats a les cantoneres. A la part de l'edifici que dona a l'actual c-244, tan sols es conserven les finestres del mirador de l'últim pis, i la resta de plantes o no tingueren obertures o han estat tapiades, fet gens estrany si es considera que aquest moli també tenia funció de baluard. Disposa d'un escut heràldic a la façana que no és original del molí i de procedència no esclarida. A inicis del segle XVIII, aquest antic molí de batà es va adaptar com a molí paperer. Des de 1737 era de Jeroni Romeu, que el va vendre a Francesc Coca i aquest a Segimon Borrull, paraire d'Igualada. Però en poc temps, l'any 1760, tornava a estar en mans de Jeroni i Jaume Romeu i hi feien paper de barba que, com a novetat, tenia la filigrana dels fulls a l'angle inferior dret, i no al centre com era costum. El 1878 el molí fou comprat per Josep Romaní i Figueres. Els anys 60' i 70' s'hi fabricava cartronet de qualitat. | 08165-34 | Carrer de la Creueta, 11 | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5515500,1.6760500 | 389586 | 4600834 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82155-foto-08165-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Edifici conegut també com 'Cal Jeroni'. 'Molí de cal Romeu' o 'Cal Romeu', i en els últims decennis com 'El Corc' per la presència d'una fusteria amb el mateix nom.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82154 | Molí de Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-tort | <p>- ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 87.</p> <p>-GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> <p><a><span><span>- RIBA I GABARRÓ, Josep (2013). 'Oratoris en molins paperers', <em>Butlletí Municipal de la Pobla de Claramunt</em>, nº 69, novembre 2012- gener 2013, p. 18</span></span></a><span><span>.</span></span></p> <p>-RIBA I GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 30.</p> <p>-SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Al marge esquerra del riu Anoia, es documenta per primer cop aquest molí paperer l'any 1705, ja en funcionament, tot i que l'estructura que ha arribat fins a l'actualitat es considera una construcció de 1772. Ara bé una dovella es conserva inscrita la data 1687, fet que demostra que 'edifici del molí té uns orígens més antics que els pròpiament documentals. També es conserva la inscripció 'Me fecit Joseph Tort 1722'. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos i coberta a dues aigües, i encara que no és possible observar la tècnica constructiva degut a l'arrebossat de les façanes, conserva la seva essència arquitectònica de molí del segle XVIII, amb les seves obertures originals i el mirador que en fan identificable la seva antiguitat tot i romandre en plena activitat industrial actualment. En inici cal Tort tenia un molí paperer, un de fariner i dos de draps. El 1720 es documenta un establiment d'aigües per fer molins paperers, fariners o fargues a favor de Josep Tort, tot i que el 1731 el molí consta com a propietat de Francesc Coca. Al cadastre de 1773 el propietari és Josep Torra i Tort. Aquest molí havia tingut un oratori públic sota l'advocació de sant Miquel, segons es desprèn d'un decret del bisbe Pablo de Sichar de l'any 1794 que el menciona, oratori que en tot cas durant el primer terç del segle XX ja restava sense culte i que avui resta perdut -al lloc hi ha avui un magatzem-. Durant el segle XIX, sobretot cap al final, el molí es va especialitzar en la fabricació de paper de fumar, encara que el 1820 també hi havia una farga a nom d'Antoni Torra i Llorens i de 1856 a 1863 s'hi documenta filatura i teixits de cotó . El 1887 els germans Miquel i costes feren importants obres al molí i hi fundaren una societat (Miquel i Costas i Miquel) que encara avui funciona com a fàbrica de paper encara que amb noms socials diferents, per la qual cosa l'edifici s'ha anat adaptant als nous temps i s'hi ha anat afegint edificacions més modernes als voltants.</p> | 08165-33 | Carretera de Carme, Km 1 | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5412100,1.6617400 | 388375 | 4599704 | 1772 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82154-foto-08165-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-05-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Element també conegut com 'Molí Miquel i Costas'. L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. IMATGE 1: Foto del molí l'any 2002 (Esteve-Ribas, 2008: 87). | 98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 82149 | Molí de Dalt de Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 90. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5941 | XV-XVIII | Es tracta d'un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638, format per una edificació de planta en ‘L' amb l'angle lleugerament obtús, ubicat en un terreny amb desnivell, el que fa que disposi d'una planta d'alçada en alguns sectors i de dues en altres, a part de la planta baixa i el soterrani. Tot i que l'obra principal actualment visible correspondria a inicis del segle XVIII, resulta obvi que s'aprofiten estructures anteriors, que en tot cas necessitarien d'un estudi de paraments acurat per dirimir-ne les fases cronològiques. L'edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d'altres tipus de pedra a la base d'alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d'accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d'aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d'una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d'època gòtica I totalment integrat dins l'obra del molí paperer del segle XVIII i avui utilitzat com a magatzem. L'organització de l'espai interior d'aquest antic molí paperer respon a la funció industrial que desenvolupava, i s'hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa; la primera planta i, finalment, el piso o pisos superiors (coneguts com a 'mirador'). A la primera planta es realitzava la pràctica totalitat del procés productiu. Les operacions de manipulació del drap i del paper es feien a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l'aigua es realitzaven al soterrani, que en el cas d'aquest molí es conserva íntegrament i en un excel·lent estat, i on es poden veure les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. La primera planta (i/o altres) tindria originalment ús com a residència, on hi vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d'obra especialitzada i les seves famílies. El 'mirador' és el que millor identifica aquest edifici com un molí paperer: La multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, ofereix un aspecte inconfusible; l'interior del 'mirador' no tenia divisions per a facilitar la circulació de l'aire, ja que la seva funció era l'assecament del paper penjat als estenedors (avui dia, l'assecat del paper es realitza amb maquinària industrial). La seva font d'energia fou l'aigua, presa del rec del Coca, que aprofitava l'aigua de la riera de Carme. L'any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1790, en resposta a la pregunta plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora sobre el nombre de fàbriques que hi ha a les poblacions, la Pobla declarava declara que 'En este término no hay otras fábricas que nueve de papel blanco, y en elles no se trabajan otras especies que papel de todas las calidades, y de este se lleva mucho en Indias y a la corte de Madrid y en otras ciudades y villas de España', i s'afegeix que 'el papel que se fabrica en estas fábricas tenemos entendido y ohido que es el major del que se fabrica en otras muchas partes'. D'aquest paràgraf es dedueix que, un dels molins paperers que genèricament es declara als qüestionaris de Zamora seria el molí de Dalt de cal Coca. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí. Actualment i des de fa uns decennis (1963), aquest molí ha estat habilitat com a residència particular, sense que això hagi significat la pèrdua de la seva essència arquitectònica; a més, es conserven alguns dels principals elements mobles i productius de l'antic molí. | 08165-28 | Carrer del Sol, n. 2 amb plaça de l'Àngel | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5508400,1.6762900 | 389605 | 4600754 | 1728 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest molí porta l'identificador 'Casa a la Plaça de l'Àngel - Carrer del Sol', denominació gens descriptiva de l'especificitat tipològica d'aquest element arquitectònic; de fet en el cos de text de la fitxa en cap moment es fa menció a la seva naturalesa d'antic molí paperer. També apareix denominat com a 'Molí d'en Coca' a la bibliografia.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central, com seria el parcialment el cas del molí de Dalt de Cal Coca. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82153 | Molí de l'Estrassa-Colònia Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestrassa-colonia-valles | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 78. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 61. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=17&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5934 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=18&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5935 | XVIII | L'estructura presenta certa degradació. | Ubicat a la banda dreta de l'Anoia i al barri de sant Procopi. És un gran cos de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l'altre i amb coberta a dues aigües, Té planta baixa i dos pisos. No es pot determinar el sistema constructiu, atès que les parets estan totalment arrebossades, però no deu diferir molt de la maçoneria i encofrat de tàpia amb cantoneres de turo ben tallat observat en altres molins de la Pobla. Ha perdut part de les finestres del mirador, però les poques que queden delaten el passat paperer d'aquest edifici. Segons la documentació, el 1735 feia funcionar el molí de l'Estrassa Jaume Pertegaz, i el 1773 era de Segimon Borrull, paraire d'Igualada, qui arrendava també el molí de la Boixera. El nom del molí sembla assenyalar que era una fàbrica de paper d'estrassa amb força anomenada. A inicis del segle XX s'hi va descobrir dins dels seus espais una seca on es fabricava moneda estrangera de manera clandestina. El molí va deixar la seva activitat industrial a mitjan segle XX i es va reconvertir el seu espai en habitatges, conformant així un sector residencial que hom coneix popularment com 'Colònia Vallès', creada durant els anys 20' del segle XX per Carles Vallès i Castanyet, músic, promotor i propietari. Va ser en aquest moment quan a l'antic molí se li van afegir elements nous a la seva façana com ara unes escales amb baranes neoclàssiques, uns finestrals amb detalls neogòtics, i un balcó d'estil modernista decorat amb trencadís. Així mateix, se li va afegir alguna edificació més per fer-hi més habitatges. Actualment, poca gent recorda que la Colònia Vallès havia estat en realitat l'antic molí paperer de l'Estrassa, conegut també amb el nom de 'molí de l'Illa'. | 08165-32 | Carrer de Sant Procopi-Colònia Vallès | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5576300,1.6735400 | 389387 | 4601512 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Les fitxes de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya 5934 i 5935 (ambdues, denominades 'Casa la carrer de la Colònia Vallès' sense distinció) s'han d'integrar a la present fitxa, atès que tot plegat conforma un conjunt arquitectònic que no té sentit si es disgrega.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82152 | Molí de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-boixera | <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 60. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=33&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5915</p> | XVIII | No se li fa cap tipus de manteniment i té part de la teulada ensorrada. | <p>Aquest molí es troba ubicat aigües amunt de la Pobla de Claramunt, al marge esquerre del riu Anoia i ja força separat del nucli urbà de la Pobla. Quan estava en ús, rebia aigua per un rec amb resclosa que es trobava prop del molí de Rigat, ja al terme municipal de Vilanova del Camí. El cos principal és un gran edifici de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l'altre i amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa i dos pisos. Predomina la construcció en tàpia als pisos superiors, i la resta és feta amb files de maçoneria de pedres de diferents mides, amb cantoneres de turo molt ben escairades. Té un porxo afegit a l'accés de la façana principal i algunes estructures auxiliars a mede de coberts. Actualment, el lloc està molt embrossat i no és possible distingir-hi la bassa. El molí de la Boixera fou construït a inicis del segle XVIII i es documenta per primer cop el 5 de febrer de 1753, quan, Segimon Borrull, paraire d'Igualada, l'arrendà a Llorenç Guarro. El 1779 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, explotaven el molí d'en Borrull, nom que rebia llavors el molí de la Boixera. També fou arrendat als Romaní fins a inicis del segle XIX, quan la propietat va passar a la família Figueras. Fins a finals del segle XIX va fabricar paper d'estrassa i paper blanc, i va cessar la seva activitat paperera a inicis del segle XX. De 1926 a 1950 va ser molí fariner, i per últim hi va funcionar una serradora de fusta fins 1976. Avui resta abandonat.</p> | 08165-31 | Carretera C-244 d' Igualada a La Pobla de Claramunt, pk. 3.300 | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5628200,1.6707800 | 389166 | 4602092 | 1753 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-15 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||
| 82215 | Mural Commemoratiu de l'1 d'Octubre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-l1-doctubre | -http://www.sanahuja.org | XXI | Es tracta d'un gran mural pintat a la superfície del mur lateral d'un edifici d'habitatges de planta baixa, pis i sota-teulada que dona al Parc de Sant Procopi, a l'entrada nord del nucli de la Pobla de Claramunt. L'obra s'executà sota la direcció i segons el disseny de l'artista plàstic igualadí Jordi Sanahuja, i es caracteritza per un fons blanc sobre el qual s'hi ha dibuixat una piràmide de braços i mans pintats de diferents colors al cim de la qual s'alça una urna electoral; en un segon pla respecte a aquesta imatge principal s'ha dibuixat, emprant només la línia negra, la muntanya i el castell de Claramunt, en una clara al·lusió al poble que està votant, que és el de la Pobla de Claramunt. Finalment, l'obra va acompanyada de dues inscripcions: una a la part superior del mural, amb grans lletres de color negre i vermell, amb la frase '1 d'octubre no oblidem'; i al lateral esquerre de l'escena principal, una segona inscripció amb un poema del poeta català Miquel Martí i Pol que acaba amb el conegut vers: 'que tot està per fer i tot és possible'. | 08165-94 | Carrer Sant Procopi, 40 | El mural, que es va realitzar amb participació popular durant el dia 30 de setembre de 2018, commemora el dia de votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat just un any abans, és a dir, el diumenge 1 d'octubre de 2017. Bona part de l'obra de Jordi Sanahuja, autor del mural, es caracteritza per ser al·lusiva a la repressió soferta pel poble català al llarg de la seva història. | 41.5584100,1.6731500 | 389356 | 4601599 | 2018 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Sanahuja | IMATGES 1-3: Fotos cedides per la Crida de la Pobla. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82176 | Padró de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-sant-procopi | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR) -AMADES I GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l'any, 5 volums, Salvat Editores, Barcelona, vol. IV, p. 473-474. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=13&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5936 -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 88. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 122. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b): 'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. | XVIII-XX | En el seu estat actual és una reconstrucció de 1939. | En un marcat revolt de l'antic camí d'entrada al nucli urbà de la Pobla de Claramunt (avui la carretera C-244) que venia d'Igualada i Vilanova del Camí, s'emplaça una petita capella caminera coneguda popularment com a Padró o Pedró de sant Procopi. En el seu estat actual, es tracta d'una petita estructura aixecada amb posterioritat a 1939. Sobre uns esglaons de formigó, s'hi alça un pedestal de base quadrada amb una inscripció invocatòria i l'any 1977, tot inscrit sobre un plafó de peces ceràmiques. Al capdamunt del pedestal, amb orientació cap al sud, s'hi assenta una capelleta feta de maons amb l'obertura d'arc de mig punt protegida per una reixa, dins la qual s'hi custodia la representació de sant Procopi feta en un altre plafó ceràmic. Les ofrenes constants de flors sempre presents en aquesta capelleta demostren que la veneració al lloc està ben viva. | 08165-55 | Giravolt de Sant Procopi; C-244, PK 3'75 | Procopi fou un màrtir d'origen Palestí de l'època de Dioclecià, algunes relíquies del qual foren portades a la Pobla de Claramunt cap a finals del segle XVII. En origen, en aquest lloc de la Pobla hi hauria hagut la Creu del Grau, punt on els condemnats a mort pel règim feudal dels senyors de Claramunt s'acomiadaven abans de ser executats a Les Forques. Ara bé, el possible origen o antecedents d'aquest padró pobletà com a estructura construïda pot resseguir-se gràcies a l'evergetisme del pobletà Francesc Coca Iglésies (1671-1712), qui en el seu testament de data 25 d'abril de 1712 deixà diners i designà marmessors per tal que s'alcés un pilar en honor a la Verge Maria al cap de la vila ‘conforme era de poch temps há'. Precisament, l'actual padró de Sant Procopi està ubicat al punt més alt del camí d'accés a la vila (al cap de la vila) i per tant aquesta hipòtesi, que molt amablement ha compartit Marta Bartrolí -propietària del document citat-, podria ser perfectament plausible. En aquest cas, la nova devoció a sant Procopi, declarat copatró local a finals del segle XVII, hauria substituït un punt de culte marià en aquest indret precís del terme municipal. A partir d'un moment indeterminat que com a mínim remuntaria a la segona meitat del segle XVIII, durant la festivitat de sant Procopi -8 de juliol- es feia una processo fins a aquesta capella caminera o padró dedicat al sant, processó coneguda popularment com ‘de les sombrilles' (pels paraigües que duien els fidels per protegir-se del sol de juliol) i que se celebrà fins els anys 20' del segle XX. Segons el folklorista Joan Amades, aquesta processó es feia en record d'haver protegit uns barrinaires dels efectes d'una explosió durant la construcció d'un pont. Just abans de la Guerra Civil Espanyola, el monument que hi havia era conegut com capelleta del Grau i era descrit com en una base quadrangular esgraonada amb una capelleta al capdamunt on hi havia una fusta amb la imatge del sant pintada, molt esborrada i protegida per una reixa de ferro. Havia tingut un cartell que advertia sobre el perill de malparlar que fou arrencat el 1933, mentre que la capelleta fou totalment arrasada el 1936. No es tornà a reconstruir fins acabada la guerra i el 1977 es va remodelar la part de la capella. Amb l'aparició i popularització de l'automòbil, i atesa la seva posició en un revolt perillós i antigament d'altra sinistralitat, el lloc i el sant han estat invocats com a protectors dels accidents durant els últims decennis. | 41.5617500,1.6746900 | 389490 | 4601968 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Naïf|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest monument també s'anomena Capella Caminera de Sant Procopi. | 98|113|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82269 | Pedra de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 10, 26. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/gaudeix-del-poble/que-visitar/pedra-de-la-ninota.html -www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0402208.xml | La pedra de la Ninota es una formació lítica natural singular que forma part de la petita serra homònima, amb una elevació màxima de 410 m, la qual discorre d'esta a oest en paral·lel a l'actual carretera BV-2131 en el seu tram de sortida de la Pobla de Claramunt en direcció cap a Carme. El turó de Sant Andreu constitueix el límit oriental d'aquesta serra. Ara bé, la cresta de pedra de la Ninota, a la cara sud i amb 410'4 m d'alçària i amb un perfil molt singular que la imaginació popular atribueix la forma d'un ninot, és sens dubte l'element més significatiu d'aquest petit sistema muntanyós, al qual la pedra dóna també nom. | 08165-148 | Serra de la Ninota - Les Garrigues | Aquesta singular formació rocosa amb forma de ‘ninota' ja apareix referenciada amb aquest nom al cadastre de la Pobla de Claramunt de l'any 1773, tot i que molt probablement el seu singular perfil ja hauria estat observat i singularitzat des dels inicis del poblament a la zona. | 41.5496000,1.6655800 | 388709 | 4600630 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1970. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||||
| 82254 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-8 | -http://anoiadiari.cat/societat/pobla-converteix-dia-gran-pessebre/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Pessebre-vivent-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | La tarda-vespre del dia de Sant Esteve, el nucli antic de la Pobla de Claramunt es converteix en l'escenari natural del Pessebre Vivent de la localitat, protagonitzat pels mateixos habitants de la Pobla. A l'edició de Nadal de 2018-2019 es van fer dues representacions i hi van participar una setantena de nens i nenes distribuïts en sis escenes (a la Plaça de l'Església: el Mercat, els Jardinets, el Somni de Nadal, els Dimonis; i al Campanar Vell: els Pastors, el Naixement i l'Arri Ruc), tant dialogades com musicals. L'entrada al Pessebre es va fer per la Font de la Petxina, i els oficis es van situar al carrer Major: rajolers, forners, hostalers, el paller, pescadors, rentadores, fusters i paperers. Es calcula que van passar a veure el Pessebre unes 600 persones. | 08165-133 | Carrer Major | El Pessebre Vivent de la Pobla de Claramunt l'organitza la Comissió del Pessebre Vivent de l‘Associació Cultural La Llobreia, amb la col·laboració de l'Ajuntament i empreses. L'any 1975 es va fer el muntatge per primera vegada, segons es pot llegir a la premsa comarcal. Així doncs, durant el Nadal de 2018-2019 se'n va celebrar la seva 44a edició, tot i que el pessebre tal com es coneix actualment va començar a gestar-se el 1985, ja que les edicions anteriors a aquest any es feien als ‘pinets de Can Pujol' (a l'entrada del castell) i amb una afluència menor de gent. | 41.5546600,1.6749100 | 389496 | 4601180 | 1975 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82254-foto-08165-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural La Llobreia | IMATGE 1: Pessebre Vivent l'any 1976. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Pessebre Vivent l'any 1985. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82216 | Pintures Murals de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-cal-ti | <p>-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 20.</p> | XVIII | La masia està desocupada i manca manteniment, fet que afecta les pintures (2019).Posteriorment la casa, i les pintures han estat enderrocades i actualment ja no s'hi conserven. | <p>En una de les estances principals de la planta baixa de la masia del segle XVIII de cal Ti, ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila, es localitzen unes pintures murals al fresc, setcentistes, amb els temes de sant Procopi i la Mare de Déu del Roser.</p> <p>Es tracta de tres panells quadrangulars pintats directament sobre la paret enguixada, cadascun dels quals porta al seu interior la representació d'una imatge de cos sencer i un llaç a la part superior, que connecta amb la sanefa decorativa de la part superior de la paret, pràcticament enganxada al sostre.</p> <p>Destaca el panell central, dedicat a la Mare de Déu del Roser, on apareix la Verge coronada, dempeus i amb el Nen al braç esquerre i un rosari penjant-li de la mà dreta; les figures estan emmarcades per un cercle format per altres petits cercles concèntrics que recorden a cargols. Els colors de les pintures són entre vermellosos i marronosos, amb una certa uniformitat cromàtica molt probablement deguda al pas del temps, que no només n'ha alterat els colors, sinó que n'ha començat a desfigurar les representacions, que tot i ser estilísticament classificables dins el barroc respiren un indiscutible caràcter popular i fins i tot un cert aire naïf propi d'alguns mestres pintors que decoraren cases particulars a l'interior del país.</p> | 08165-95 | Masia de Cal Ti | <p>Les pintures murals del segle XVIII de l'interior de la casa indiquen l'antiguitat mínima de l'edifici i de retruc, de la casa, de la que se'n desconeixen referències històriques publicades. Per la seva banda, l'advocació a sant Procopi (les relíquies del qual -i amb elles el culte- arribaren a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII), va tenir el seu punt àlgid al segle XVIII, quan es van realitzar aquestes pintures murals i es va aixecar una capella caminera sota la seva advocació. El culte a la Mara de Déu del Roser també va tenir molta popularitat a La Pobla durant el mateix segle, i de fet s'havia encarregat la realització d'un retaule per a l'església de la Santíssima Trinitat amb motiu de la fundació d'una confraria del Roser (19 de juny de l'any 1623) a La Pobla de Claramunt, retaule que ara és presidit a la parròquia de Santa Maria per la imatge de la Mare de Déu de la Llet.</p> | 41.5492900,1.6894300 | 390698 | 4600566 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-12 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES: Fotografies cedides per Assumpta Tardà Serra. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 82141 | Pla de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-forques | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=1&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=4762 | X-VIIaC | Jaciment arqueològic força arrasat. | En una zona boscosa on hi ha un petit xaragall, al costat d'un camí que passa per la vessant sud dels Mollons, s'han localitzat uns pocs materials arqueològics superficials, sense presència aparent d'estructures. Es tracta de dos fragments informes de ceràmica feta a mà amb desgreixant de pissarra molt abundant, cinc fragments informes més amb molt desgreixant de quars de mida mitjana, alguns fragments lítics -quars, així com una anella de bronze prima, de secció semicircular, molt ben conservada, de cronologia indeterminada. A partir d'aquests materials, molt poc descriptius i de caràcter residual, es proposa una cronologia genèrica del jaciment dins el Bronze Final. | 08165-20 | Les Forques | El topònim de ‘Les Forques' fa referència al lloc on eren plantats aquests instruments punitius propis de l'Edat Mitjana i Moderna, a l'indret de les cingleres del Grau, a la falda de la muntanya dels Mollons i al davant de l'antic camí reial. De totes maneres, la cronologia prehistòrica del jaciment no té cap relació amb aquest topònim, molt més recent. Aquest jaciment es va donar d'alta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya l'any 1993, sense que se'n coneguin ni les circumstàncies ni la història del seu descobriment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5697900,1.6818000 | 390096 | 4602851 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82141-foto-08165-20-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82136 | Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-darau | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Plans d'Arau', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=10&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7598 | VI-IIIaC | Se'n desconeixen detalls. | A la falda sud dels Mollons, en una zona aturonada voltada de bosc i d'algun camp de conreu de la partida coneguda com els Plans d'Arau, a prop del torrent homònim, es localitza un jaciment arqueològic sense estructures visibles a nivell de superfície però caracteritzat per una relativa abundància de fragments de ceràmica i restes d'altres materials arqueològics. Els principals materials arqueològics recollits, segons consta a la descripció continguda a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, són els següents -Varis fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, en forma d'urna de perfil en 'S', amb vores exvasades i llavis no bisellats. Decorades amb cordons aplicats, amb impressions i incisions. Es podrien denominar de tradició precolonial, pertanyents a un horitzó Ibèric Antic (segles VI-V aC). -Dos 'pondus' de teler, un de forma prismàtica l'altre tronco-piramidal però amb la singular característica que acaba amb forma arrodonida. La ceràmica té les mateixes particularitats que els fragments descrits anteriorment. -Tres fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada amb un motiu consemblant al número 27 d'en Miquel Cura, amb uns motius triangulars de punts en relleu en el seu interior (finals del segle IV a finals del III aC). -Algun fragment de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pasta bicolor i de bona cuita, així com un disc perforat i retallat en aquest mateix tipus de ceràmica. -Cal destacar una llosa de pedra arenisca amb forat circular central, forma rectangular, amb els costats més curts quelcom arrodonits i amb un encaix; les seves mides són: 53 cm de llarg x 37 cm d'ample x 4 cm de gruix. -Completen l'inventari un martell de basalt i varis fragments de molins manuals de pedra. El jaciment es pot ubicar genèricament dins un ampli ventall cronològic del Ferro-Ibèric, corresponent als set últims segles abans de Crist i sense presència de cap tipus de material d'època romana. | 08165-15 | Plans d'Arau | L'erudit igualadí Antoni Borràs i Quadres esmentà la troballa en aquesta zona dels Plans d'Arau d'un forn durant les remocions de terreny dutes a terme en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX. Per contra, afirma també que hi havia trobat ceràmiques neolítiques, restes que no encaixen en el context de la resta de materials descrits, i que Jordi Enrich Hoja creu que es tracta d'una confusió de Borràs, el qual descriu ceràmiques amb cordons digitals que sí encaixarien en el context de l'ibèric. Després d'aquests precedents, el jaciment fou oficialment localitzat i catalogat per primer cop l'any 1965 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i el 1984 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte de prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4621, 4747, 4762, 5019, 9155, 9193, 9216, 9222. | 41.5709400,1.6753300 | 389559 | 4602987 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82136-foto-08165-15-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82203 | Pont d Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-d-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Està abandonat i li manca manteniment. | Avui abandonat i totalment rodejat de massa boscosa i de vegetació que l'envaeix, s'aixeca sobre la riera de Carme aquest pont de ferradura que salva un desnivell no gaire acusat. Disposa d'una gran arcada central rebaixada i d'una segona arcada més petita, de mig punt, en un lateral. El pilar central, com la resta de la construcció, és fet a base de grans carreus de travertí molt ben tallats, i disposa d'un trencaaigües triangular. No disposa de barana, tot i que la seva amplada és la mínima per al pas de persones i animals. | 08165-82 | Indret de Vinçó | L'historiador local J. Riba Gabarró posa aquest pont en relació al camí de ferradura que enllaçava Igualada amb Vilafranca del Penedès i creu que ja a inicis del segle XIX hi havia el pont de pedra que es pot veure actualment, i per tant seria el pont conservat més antic de la Pobla de Claramunt Fins els anys 20' del segle XX encara s'emprava per al trànsit del transport animal que portaven a bast càrregues dels fonts de calç de la Torre de Claramunt cap a les adoberies d'Igualada. L'any 2015 fou objecte d'una neteja de la vegetació que l'envaïa per part d'un grup de voluntaris del poble. | 41.5452900,1.6652000 | 388670 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82203-foto-08165-82-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82271 | Pont de Cal Marió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-mario | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 35. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5924 | XX | Sobre la riera de Carme, a uns 200 metres a l'oest de l'antic molí paperer de ca l'Almiralló o cal Marió, es va construir aquest pont pensat per al trànsit rodat, format per tres grans arcs de mig punt adovellats, lleugerament rebaixats, i d'unes dimensions i alçada considerables. L'estructura és feta a base de blocs de pedra tallada, i es caracteritza pels merlets que fan de barana als extrems del pont i pels pilars arrodonits que suporten els arcs. | 08165-150 | PK 5'95 de la carretera C-244 | L'estructura es va construir l'any 1940, just acabada la Guerra Civil, per tal de disposar d'un accés alternatiu al Xaró i al sud de la comarca de l'Anoia per al trànsit rodat. Des del principi, el viaducte ha estat conegut amb el nom de ‘pont de Cal Marió' per la seva proximitat al molí paperer de Cal Almiralló o de Cal Marió, però molta gent el coneix actualment com a ‘pont de Carme' atès que del cap septentrional d'aquest pont surt la carretera BV-2131 que mena directament al municipi de Carme. Si s'empra aquest nom, però, cal no confondre'l amb el pont d'igual nom emplaçat ja dins el municipi veí de Carme i catalogat en el seu corresponent Mapa de Patrimoni Cultural. | 41.5485000,1.6699400 | 389071 | 4600503 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya d'aquest element, titulada 'Pont de la Riera de Carme', s'hi inclouen per error fotografies de l'Aqüeducte de la Riera de Carme.FIGURA 1: Cara occidental del pont de Cal Marió (anys 60-70? -Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla-). | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 82205 | Pont de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ti | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Rodejat per arbres i camps de conreus, sobre el curs del torrent Gran, s'alça el pont ferroviari de cal Ti, el qual disposa de tres arcades de vuit metres de llum cadascuna, fetes amb quatre fileres de totxos en plec de llibre. Dos dels pilars estan fets a base de maons vistos. Encara avui aquest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren de la línia Barcelona-Igualada per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-84 | Cal Ti | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont de cal Ti per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Vivencs, Plans d'Arau i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5507400,1.6887500 | 390644 | 4600727 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 82200 | Pont de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Es tracta d'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d'una construcció de petit abast, fet a base d'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada. | 08165-79 | Nucli de Rigat; Barri de Ca l'Isidret | Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l'arribada del ferrocarril a la comarca de l'Anoia l'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l'any següent. Se'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro. | 41.5648300,1.6604600 | 388309 | 4602328 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||||
| 82201 | Pont de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boixera | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5923 | XIX | Ha estat molts anys abandonat i actualment està en fase de recuperació i rehabilitació. | El pont de la Boixera, localitzat just al costat del molí homònim, és una gran obra d'enginyeria que té una llargada de 100 m i una amplada de 8, i que s'ubica a l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera de Castellolí, tot travessant el primer curs d'aigua. Està dissenyat a base de quatre grans ulls d'arc de mig punt. La part central de l'estructura, és a base de maçoneria amb filades de pedres regulars, mentre que els quatre arcs centrals de mig punt són adovellats amb blocs de pedra i tenen voltes de maó. Aquests arcs arrenquen de pilars coronals per línies d'imposta. S'observen contraforts atalussats i estreps laterals de paredat comú. A l'ampit de l'únic arc auxiliar de la construcció, hi ha emplaçada una placa amb l'any 1882 (el pont s'havia començat a construir el 1881 i les obres van finalitzar el 1883/84). | 08165-80 | Indret de la Boixera | Les obres del pont de la Boixera van sortir a subhasta l'any 1880, i es van acabar i inaugurar el 1883 (1884, segons altres fonts). El primer projecte del pont el va fer l'enginyer Miquel Muruve, però finalment la construcció la va dur a terme Pere Pujol Thomàs, seguint un projecte anterior de l'enginyer Alejandro Rubio Ferrer, que proposava eliminar tots els arcs auxiliars dels estreps. Durant la seva construcció, els diaris de l'època parlaven del projecte com ‘majestuoso será dicho puente, por sus dimensiones y su ejecución'. Durant la Guerra Civil Espanyola, el pont es va salvar per minuts de la seva destrucció per voladura, que sí es va produir a altres ponts propers com el de Rigat. Fins l'any uns pocs anys, el pont de la Boixera havia estat part de l'antic traçat de la C-244 que donava accés a la Pobla tot venint d'Igualada i Vilanova del Camí: l'any 1993, amb la remodelació del traçat de la carretera al seu pas per la pobla, el pont de la Boixera va perdre la seva funció de viaducte i va ser substituït per un de nou a uns 100 m de distància. Actualment (2019) hi ha un projecte vigent de rehabilitació i adequació, d'imminent execució, que consisteix en ‘la consolidació estructural, la neteja i reparació dels trencaments i desperfectes als paraments i elements exteriors, i l'adequació per al pas de vianants i ciclistes. Paral·lelament, vist el seu valor patrimonial amb protecció, es contempla la restitució de la morfologia original alterada i la posada en valor dels elements originals'; així mateix, forma part del projecte de la Via Blava, un camí que recorrerà el riu Anoia des de Jorba fins a Martorell (Butlletí Municipal, 90, p. 7). | 41.5627900,1.6713000 | 389209 | 4602088 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Miquel Muruve i Pere Pujol Thomàs | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surt denominat dom a 'Pont de Claramunt'.S'està tramitant la seva protecció com a BCIL | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 82204 | Pont de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Sobre la riera de Carme al davant del pas per la serra de la Ninota s'alça aquest pont caracteritzat per la gran alçada dels seus arcs, atès que creua la vall de la mencionada riera. Actualment hi passa trànsit rodat i és lloc de pas per anar al Xaró des de la Pobla de Claramunt o bé des de Carme. | 08165-83 | C-244, km 0 | El de la Ninota va ser el segon pont de la comarca de l'Anoia destinat al trànsit rodat i fou inaugurat l'any 1882 per tal de facilitar la comunicació d'aquest sector de la comarca cap a Vilafranca del Penedès i cap a Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou dinamitat durant la retirada de l'exèrcit republicà. Fou reconstruït l'any 1940 sota l'aspecte que conserva actualment. | 41.5484600,1.6699600 | 389073 | 4600498 | 1882 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la planimetria de l'ICGC apareix denominat 'Pont de Carme'. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 82202 | Pont de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-pobla | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000e): 'Els primers ponts del segle XIX: mancava una construcció per superar la incomunicació (V)', Butlletí Municipal, 5, p. 12-13. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000f): 'Els primers ponts del segle XIX: Els primers ponts del segle XX: el pont de la pobla per passar el riu Anoia (V)', Butlletí Municipal, 6, p. 12-13. | XX | Aquest pont que comunica els barris del nucli antic i les Figueres a la riba occidental de l'Anoia amb les Cases Noves, Can Galan, el barri de l'estació i els Vivencs de la riba oriental, és una obra d'enginyeria amb sis grans òculs amb arcs rebaixats adovellats. Fet de blocs de pedra escairats i amb els arcs de maó, és possible observar des de l'interior de les voltes com en un moment donat el pont fou ampliat pel que fa a la seva amplada (que es va doblar), mitjançant un afegit de formigó armat construït segons la tècnica de l'encofrat. | 08165-81 | Carretera de l'Estació, s/n | El creixement de la població de la Pobla a banda i banda del riu Anoia i l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX van fer evident que calia un pont fet d'obra al centre de la població que substituís o complementés les passeres existents, per on el pas de persones i mercaderies era lent i no sempre segur. L'any 1913 l'alcalde exposa la necessitat de construir aquest pont, atès que durant l'hivern el poble queda incomunicat amb la via del ferrocarril, i suggereix la construcció d'un pont de ciment armat; la Corporació acorda per unanimitat traslladar la petició al Governador Civil i demanar la col·laboració econòmica als pobles dels voltants (la Torre de Claramunt, Carme, Orpí) i a les fàbriques de la riera de Carme, atès que en seran també beneficiaris. Després de moltes vicissituds (a tall d'exemple, la primera pedra es va posar el 1925 en un lloc diferent a la ubicació definitiva del pont, atès que una riuada de 1926 va posar en evidència que calia fer un canvi d'ubicació), l'obra d'enginyeria es va acabar i es va inaugurar l'any 1930. Es va obrir a la circulació el més de desembre del mateix any. | 41.5530800,1.6767300 | 389645 | 4601003 | 1930 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||||
| 82199 | Pont del Pas Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-blau | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000-2001): 'Els primers ponts del segle XX: el pont del Pas Blau (VI)', Butlletí Municipal, 7, p. 14. | XX | Al costat del nucli urbà de la Pobla, entre la zona esportiva municipal i una gran fàbrica de paper, a l'indret conegut amb el microtopònim 'el Balç', a tocar de les Cases Noves i el camp de futbol municipal, s'alça aquest pont de factura recent que travessa el riu Anoia en diagonal i que fou concebut essencialment per al trànsit rodat. Substitueix un antic pas, i comunica la Pobla amb el nucli disseminat de la Rata. Consta d'una sola arcada molt rebaixada, gairebé arquitrau, suportada per quatre grans columnes molt amples però de poca alçària. Atesa la seva construcció l'any 1994, la seva factura és molt funcional i feta a base de peces de formigó armat, sense cap interès artístic ni arquitectònic especial. La frondosa vegetació de ribera que ha crescut al seu voltant en fa impossible una vista panoràmica. | 08165-78 | Les Cases Noves/ El Balç | Aquest pont es troba sobre l'antic pas a gual del camí Ral que venia de Barcelona i que s'endinsava cap a la península en direcció a Lleida i Madrid Ja a mitjan segle XX s'havien fet diversos projectes per construir un pont en aquest lloc que permetés la comunicació entre la Pobla i la Rata sense haver de patir les afectacions de les constants riuades que tallaven els passos de factura més senzilla i que obligaven a donar la volta pel Xaró, per la Torre de Claramunt o per Capellades. Finalment, l'esperada obra d'enginyeria es va executar i inaugurar l'any 1994, tot prenent el nom del color blau de la llicorella que circumda l'estructura. | 41.5511400,1.6808300 | 389984 | 4600782 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | GISA - Gestió d'Infraestructures S.A. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 82207 | Pont dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-plans-darau | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Plans d'Arau (o torrent dels Mollons), al seu pas per l'indret homònim dels plans d'Arau, s'alça aquest pont ferroviari format per una senzilla arcada de mig punt de vuit metres de llum. L'obra està feta amb maons vistos, i és possible seguir el nivell del fons de la roca natural mitjançant unes arcades esglaonades. Encara avui aquest humil pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-86 | Els Plans d'Arau | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Plans d'Arau per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i dels Vivencs, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5646300,1.6724600 | 389309 | 4602290 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 82206 | Pont dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Masets al seu pas per la masia i barri dels Vivencs, s'alça una construcció de pedra molt senzilla, amb una arcada de mig punt de vuit metres de llum i quatre fileres de maons vistos. Encara avui aquest modest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-85 | Mas dels Vivencs | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Vivencs per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i de Plans d'Arau, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5555200,1.6855400 | 390384 | 4601262 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 82267 | Premi Gumersind Bisbal i Gutsems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premi-gumersind-bisbal-i-gutsems | -RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 271. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/la-pobla-de-claramunt/cultura/premi-gumersind-bisbal-gutsems.html | XX-XXI | Es tracta d'un premi d'investigació històrica d'àmbit català, creat i impulsat per l'hostaler i mecenes poblatà Gumersind Bisbal i Gutsems a inicis dels any 70' del segle XX. Tot i que durant els seus primers trenta anys era anual, actualment el premi es concedeix en anys alterns, i en igualtat de mèrits es dona preferència a temes referits a la Pobla de Claramunt o a la comarca de l'Anoia. Durant la primera edició del Premi Gumersind Bisbal (1972) fou guanyadora l'obra 'Llegendari de Santes Creus', d'Eufemià Fort Cogul. El darrer premi atorgat (2017) ha estat per 'L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)', de Jordi Gibert Rebull. | 08165-146 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | Aquest premi fou fundat l'any 1972 per Gumersind Bisbal i Gutsems (1893-1977), un poblatà que un cop jubilat i retornat al seu poble natal va arribar a un pacte amb l'editorial Fundació Salvador Vives Casajuana per tal de promocionar les obres premiades i editar-les. Fou cofundador del premi el mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981). En inici era un premi literari, però de seguida es va enfocar cap a la recerca històrica. Durant les primeres dècades, va patrocinar la publicació de les obres l'editorial esmentada, però ara és el mateix Ajuntament de la pobla de Claramunt qui les edita, i des del 2016 es compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona. En els seus anys inicials, i per voluntat del fundador, el premi s'atorgava durant la festa major de la Pobla de Claramunt. Després, de 1981 a 1984 es va traslladar l'atorgament al darrer diumenge de setembre. A partir de 1985, al primer diumenge del mateix mes i un temps després al segon. Actualment, el premi és atorgat dins el marc de les Festes Culturals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1972 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Gumersind Bisbal i Gutsems | IMATGE 1: Celebració d'una de les primeres edicions del Premi. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1980. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 82194 | Rec de l'Estrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lestrassa | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 15. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 71. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | En la documentació dels segles XVII-XVIII apareix referenciat aquest rec o sèquia que capta aigua del riu Anoia i transcorre des de la resclosa de la Boixera fins al molí paperer d'en Jeroni Romeu, al barri de les Figueres, tot passant pel molí de l'Estrassa, on antigament també hi deixava aigua. Actualment aquest rec o sèquia, del que es conserva el traçat però amb l'estructura construïda ja molt modificada, consta de cobertura i doble canalització. En alguns trams és possible observar-hi estelladors o bagants per tal de tallar el curs de l'aigua. | 08165-73 | Parc de l'Estrassa | Tot i que les primeres referències documentals que parlen d'aquest rec corresponen al segle XVII, possiblement hi hagin precedents més antics per a aquesta obra d'enginyeria. El 1988, l'estructura va ser objecte d'importants reformes per tal de garantir-ne el seu funcionament. | 41.5581600,1.6737700 | 389407 | 4601570 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Estallador o bagant del rec. Foto: Marta Bartrolí Romeu. | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82195 | Rec del Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 3. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | Aquest rec centenari és el que deriva les aigües de la riera de Carme. El començament de l'obra d'enginyeria passa per la banda esquerra de la riera de Carme, on la conducció rega horts. En alguns trams és soterrat, i en altres circula a cel obert. Es va apropant al nucli urbà, pel sector del barri de les Figueres, on donava aigua als seus antics molins i on és possible encara observar-hi diferents elements auxiliars com ara les claus d'entrada d'aigua a les feixes o una vàlvula per evacuar l'aigua del rec quan el cabal baixa massa abundant. Encara es conserva bona part del seu recorregut per la part posterior d'algunes cases amb els seus antics safareigs alimentats per l'aigua del rec. | 08165-74 | Barri de les Figueres | L'origen d'aquest rec és en una captació d'aigua a uns tres quilòmetres del bari de les Figueres, a la dreta de la riera de Carme, ja dins el terme de la Torre de Claramunt. Inicialment es va projectar una resclosa prop de Cal Patera, i després es va fer un aqüeducte (actual pont de la riera de Carme) per conduir l'aigua cap a aquest rec del Coca. El rec (sota la denominació de ‘rec de les Figueres') ja apareix documentat al capbreu de 1573 ‘a tocar del camí que va des de la Pobla a Carme'. Unes revingudes de la riera de Carme l'agost de 1866 van afectar greument l'estructura del rec, que es va haver de reconstruir amb ‘100 pams de llargada, 16 pams d'alçada i 2 pams d'amplada, posant per sobre una filada de pedra forta amb pendent a cada banda i per tot el davant turo picat i al darrera de pedres doblades, igual que el tros de la resclosa que va quedar'. | 41.5503200,1.6756000 | 389546 | 4600698 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82195-foto-08165-74-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat 'Aqüeducte del Coca', 'Rec de Cal Marió' i 'Rec de les Figueres'. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82221 | Rellotge de Sol a la Casa del Cargol de l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-casa-del-cargol-de-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1139). | XX | L'estucat de la façana s'està perdent i això està afectant el rellotge de sol. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra s'observa a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i pis amb la façana blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d'obra vista. Aquesta casa rep el nom popular de 'la casa del Cargol'. A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical. El rellotge es troba inscrit en una cartel·la quadrangular coronada per dues volutes, i el gnòmon surt de la boca d'una representació personificada del sol apareixent entre núvols, de regust barroc tot i la seva cronologia recent. A la part superior hi ha inscrit l'any 1992, amb tota probabilitat l'any d'execució del rellotge, o si més no de la seva última remodelació. A la part inferior del quadrat apareix la inscripció amb majúscules: NI HIL SINE SOLE. L'edifici que conté el rellotge de sol té trets estructurals propis del primer terç del segle XX, per la qual cosa no es podria descartar la presència d'un rellotge de sol anterior que posteriorment fos substituït per l'actual. | 08165-100 | Avinguda Pompeu Fabra, s/n | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5522600,1.6756900 | 389557 | 4600913 | 1992 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia de la Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 1139 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82218 | Rellotge de Sol de Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lisidret | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1140). | XX | S'està començant a perdre degut a que està caient part de l'arrebossat de la façana. | A la façana principal de la masia de ca l'Isidret, a nivell de primer pis i just al costat superior de la portalada adovellada de la casa, s'emplaça un rellotge de sol vertical orientat cap al sud. Està inscrit en una cartel·la quadrangular amb el marc blanc i el fons groc, sense cap altre peculiaritat decorativa i sense línies horàries ni números. Presenta el gnòmon torçat. | 08165-97 | C-244, PK, 2'4 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5650400,1.6615800 | 388402 | 4602350 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82218-foto-08165-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat número 1140 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82217 | Rellotge de Sol de Cal Fuster de les Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster-de-les-figueres | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3739). | XVIII-XIX | Està pràcticament esborrat. | A la part central del segon pis de la façana principal de l'antiga masia de cal Fuster de les Figueres, avui una casa urbana coneguda com 'Celler de l'Art', s'emplaça un rellotge de sol vertical de forma quadrangular però amb les cares inferior i superior arrodonides. Es tracta d'una peça feta a partir dels propis esgrafiats de la façana. Actualment el rellotge està molt perdut i es fa difícil fer-ne una descripció, ja que ni tan sols es veuen les marques horàries. Tot i així, a partir de fotos antigues es pot observar el seu perfil i es constata que es tracta d'un rellotge amb unes dimensions considerables. | 08165-96 | Carrer de l'Art, 6 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5508800,1.6765000 | 389622 | 4600759 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82217-foto-08165-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: El rellotge de sol quan encara no s'havia deteriorat (foto: IPA, anys 80'?).A l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica té el número 3739 | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82222 | Rellotge de Sol de Can Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cristofor | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html | XIX-XX | A la part superior central de la façana de la masia de can Cristòfor, just sota el punt o angle on es troben les dues aigües de la teulada, s'ubica un rellotge de sol vertical de forma quadrangular que destaca sobre el color blanc de la façana casa. A diferència dels altres rellotges de sol documentats a la Pobla de Claramunt, aquest és fet de ceràmica, amb el fons taronja i un marc a base de sanefes. El gnòmon surt d'una peça circular de colors que molt probablement sigui al·lusiva al sol. Atesos els orígens de can Cristòfor a mitjan segle XIX (1855), no es pot descartar que el rellotge fos fet en el moment de construir la casa, encara que també és possible que sigui més recent i n'estigui substituint a algun d'anterior. | 08165-101 | Carrer dels Mollons, n. 8 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, en moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5541000,1.6790400 | 389840 | 4601113 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A diferència dels altres rellotges de sol de la Pobla de Claramunt, a data abril de 2019 aquest no es troba inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans que realitza la Societat Catalana de Gnomònica (https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82220 | Rellotge de Sol de Mas dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-dels-vivencs | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3964). | XIX-XX | A l'extrem lateral occidental d'una de les façanes de l'extens mas dels Vivencs, ja al pati interior de la casa i amb orientació cap al sud, s'emplaça un rellotge de sol vertical. El suport el constitueix una façana feta de pedra i maçoneria vista, sobre la qual a mitja alçada s'hi ha practicat una cartel·la quadrangular amb coronament arrodonit, feta amb morter blanquinós i sobre la qual s'hi inscriu el rellotge. Les línies que dibuixen el rellotge són rosades, i sota del mateix apareix una segona cartel·la a mode de pergamí amb una inscripció en vers o lema: 'Ni tu ni jo/ tindríem corda/ si no fos Déu/ que se'n recorda'. | 08165-99 | Plaça de Sant Josep, 2 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5546400,1.6830900 | 390178 | 4601168 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82220-foto-08165-99-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 3964 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82219 | Rellotge de Sol del Col·legi Públic Maria Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-collegi-public-maria-bores | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 4825). | XX | Es tracta d'un rellotge de sol vertical de factura molt recent, fet per l'esgrafiador local Joan Padró Escudé i ubicat a la façana d'obra vista del CEIP Maria Borès, de molt recent construcció. El rellotge s'inscriu en una cartel·la rectangular feta amb el mètode de l'esgrafiat. A la part superior porta inscrit l'any de realització: 1996, mentre que a la part inferior porta inscrit el lema: 'Quan el sol riu d'alegria/ jo dic les hores del dia'. | 08165-98 | Carrer de Francesc Salvà, 1 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5519200,1.6801800 | 389931 | 4600869 | 1996 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82219-foto-08165-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan Padró Escudé | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 4825 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82231 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 270-271. -https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003185.xml | XX | Presenta grafits producte del vandalisme. | Ubicat en una de les parets laterals de la capella de Santa Margarida del Castell de Claramunt es localitza aquest retaule contemporani signat per Jordi Alumà i realitzat l'any 1954. D'un estil entre el neogòtic i el naïf, es tracta d'un retaule pintat sobre fusta, que consta d'un total de cinc panells: un de central, rectangular, el més gran de tots, amb la representació de santa margarida dempeus, matant a la bèstia amb la creu mentre dos àngels coronen a la màrtir; i dos panells per banda, de dimensions menors, amb diferents escenes de la vida i mort de la santa. Destaca la gama cromàtica emprada en l'execució de l'obra. La signatura de l'artista i l'any de realització apareixen clarament llegibles al marge inferior dret del panell central. | 08165-110 | Castell de Claramunt | La capella per a la qual va ser encarregat el retaule es va construir el 1303 i es troba dins el recinte del Castell de Claramunt, annexa a les ruïnes de l'església de Santa Maria del Castell. Tot i que l'antiga parròquia de Santa Maria, de la qual a la vegada forma part la capella de Santa Margarida, va ser abandonada definitivament per al culte el 1606, aquest espai religiós sempre s'ha mantingut present en la memòria religiosa, popular i simbòlica dels pobletans. El retaule va ser patrocinat pel mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981) i produït el 1954 pel pintor i retaulista de Barcelona Jordi Alumà i Masvidal, tot imitant (i reinterpretant) l'estil gòtic al qual pertany la capella que l'acull. Segons testimonis orals, encara que originalment l'artista va decidir pintar amb una transparència a la figura protagonista que hi apareix representada, els estàndards morals de l'època van considerar que no era una imatge adequada i, sense autorització de l'autor es va repintar posteriorment aquesta part de l'obra amb noves vestimentes. Aquest apunt haurà de tenir-se present en cas de restauració o estudis posteriors del retaule a nivell artístic, i no sabem si fou detectat durant la restauració de que fou objecte el retaule l'any 1999 per part del Servei de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat, que consistí bàsicament en netejar-lo, estucar-lo, anivellar-lo i envernissar-lo; la peça s'havia vist afectada per diversos actes vandàlics. | 41.5547700,1.6695600 | 389050 | 4601199 | 1954 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-2.jpg | Inexistent | Naïf|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Alumà i Masvidal | 113|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82160 | Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 426. | XVII-XXI | El costat de l'actual polígon industrial dels Plans d'Arau, i ja gairebé tocant al límit amb el terme municipal de Vilanova del Camí, es troba aquest petit nucli disseminat d'unes poques cases (no més de cinc) pertanyent a la Pobla de Claramunt. Tot i que l'element identificador i que dona nom a aquest disseminat és el molí de Rigat, actualment aquest antic molí pertany al terme municipal de Vilanova del camí i a més es troba físicament separat del nucli de cases mitjançant el pas de les vies del ferrocarril i de la carretera C-244. Pel costat occidental del nucli hi discorre la riera de Castellolí (torrent del Raval als mapes de l'ICGC), la qual desemboca al riu anoia en el punt on hi ha el molí de Rigat. Encara avui es conserva un petit bosc de ribera i camps de conreu al voltant del nucli, tot i la urbanització i els profunds canvis que ha viscut el sector en els darrers anys i la proximitat d'un polígon industrial. Actualment, Rigat consta a l'IDESCAT sota la categoria de raval, i el nucli de cases es coneix preferentment per barri de Ca l'Isidret, mentre que el nom de Rigat es reserva pel paratge i l'entorn paisatgístic on es troba inserit el barri. | 08165-39 | Pla de Rigat, C-244, Km 2'4 | El mas de Rigat, que dona nom a l'actual nucli disseminat de cases, apareix ja en un capbreu de 1629 amb Ramon Gavarró com a cap de la casa, i al segle següent, segons el capbreu de 1727, segueix estant en mans dels Gavarró. A la segona meitat del XVIII es documenten provinents d'aquest mas Magdalena Gavarró Prat i la seva filla, la pubilla Mònica Coca Gavarró. | 41.5658100,1.6613800 | 388387 | 4602436 | 1629 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82160-foto-08165-39-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82126 | Roca Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llarga | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): ‘Roca Llarga', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7596 | Cova totalment espoliada. | El jaciment es troba en una petita cova natural situada al nord de la Roca Llarga, a la base de la cinglera i en un lloc de difícil localització. La Roca Llarga és una peça monolítica de formació terciària (Eocè). Es tracta d'una cova utilitzada com a lloc d'enterrament durant la Prehistòria recent, amb unes mides màximes de: 3,46 m de llarg x 2'25 m d'ample x 2'30 m d'alt. Entre l'entrada i el sòl actual de la cova hi ha un desnivell d'uns 0'70. Atès que la cova va ser espoliada fa ja uns decennis, tan sols es conserven uns pocs materials arqueològics descontextualitzats recuperats superficialment. Pel que fa a la ceràmica, s'han recuperat un total de 41 fragments de vasos de formes esfèriques, hemisfèriques i en menys proporció de formes carenades, amb vores entrades, rectes i lleugerament enfora i de llavis plans, arrodonits i alguns d'ells molt prims, un amb incisions fines i paral·leles i en diagonal al llavi. No s'aprecià cap tipus d'exvasat ni bisellat, així com tampoc cap tipus de decoració acanalada. Les pastes presenten abundós i irregular desgreixant de quars i pissarra, però hi ha uns fragments de parets més primes amb un desgreixant de mida molt fina. Les superfícies són lleugerament allisades en els fragments més prims tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha dos petits fragments ornats amb uns clotets i un tercer fragment corresponent a una vora lleugerament entrada i de llavi pla amb una llengüeta adossada i un petit mugró a la panxa. Pel que fa a elements lítics, s'han recuperat dues peces de sílex corresponents a un esclat i una punta de sageta amb aletes i peduncle tallada bifacialment amb retoc pla envaïdor. Els objectes d'ornament venen representats per 4 'dentaliums', 5 caragols de mar turriformes i perforats, i un total de 15 denes de collaret de petxina. Per últim, com és normal en una cova d'inhumació, e van recollir algunes restes antropològiques consistents en fragments de crani, de mandíbula, de fèmurs, moltes falanges i 1.143 peces dentàries, fet que dona una idea de la respectable quantitat d'individus que s'hauria enterrat en aquest lloc. En base a les característiques de tot aquest material, s'ha apuntat un cronologia genèrica del Bronze Antic (1800-1500 aC) per al jaciment arqueològic. | 08165-5 | Cinglera est dels Mollons | El jaciment en cova ja era conegut per membres de la Unió Excursionista de Catalunya, que el 1976 el varen buidar en la seva major part. Durant els anys posteriors, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van recuperar alguns materials a l'interior de la cova. El 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya i finalment, durant la revisió d'aquesta Carta, duta a terme l'any 1991, es va poder comprovar que probablement encara es conserva algun sector amb sediments arqueològics no afectats per l'espoli de 1976 . Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4860). | 41.5716500,1.6881300 | 390627 | 4603050 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jodina Sales Carbonell | Jaciment també conegut amb el nom de 'Els Mollons'.IMATGE 1: Fotografia de la Roca Llarga feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia de l'entrada de la cova feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82193 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-4 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 422. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=38&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5900 -BOUZA VILA, Jerónimo et alii (2010): 'Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei', Recerques. Revista d'Etnologia de Catalunya, 36, p. 162-165. | XVIII | Es tracta d'una estructura recentment rehabilitada, ubicada al pendent d'un carrer del nucli històric, consistent en un safareig cobert per una teulada a una aigua suportada per pilars de maó i recolzada sobre la façana d'una casa. La bassa principal és un gran receptacle rectangular fet a base de blocs de pedra i mesura 4 x 1'75 m. Un dels blocs de pedra centrals de l'estructura porta inscrita la data de la seva construcció: 1784. El safareig és alimentat per les aigües del torrent de Can Pujol. Antigament, l'aigua que sobreeixia era conduïda a una bassa per regar els horts del mossèn; però a l'actualitat, l'aigua torna de nou al torrent de Can Pujol. Just al costat, on actualment hi ha una placeta pública, hi havia hagut l'antic escorxador, avui desaparegut. Així, l'entorn del safareig s'ha convertit en un petit punt d'esbarjo, on seure una estona o prendre la fresca. Per tant, tot i perdre la seva funció original de rentador de roba, el lloc segueix acomplint una funció com a espai públic. | 08165-72 | Carrer Raval, s/n | Abans de l'arribada generalitzada d'aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social. A Catalunya, l'època àlgida dels safareigs públics s'estén de 1850 a 1960. Als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 ja es fa constar que a la vila hi havia ‘un lavadero que sirve para todos los individuos de la villa', encara que no se n'indica l'emplaçament. Atesa la data de 1784 gravada al mateix safareig, amb tota probabilitat els qüestionaris s'estan referint a aquesta infraestructura.. | 41.5536800,1.6748600 | 389490 | 4601072 | 1784 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82129 | Santa Margarida del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-castell-de-claramunt | -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | XIV | Al costat de les ruïnes de l'església de Santa Maria, i adossada al seu mur sud, s'emplaça la capella de Santa Margarida. Es tracta d'una capella d'estil gòtic però encara amb un fort regust romànic en part dels seus detalls, d'una sola nau, coberta amb volta d'arc apuntat. Té tres finestres abocinades d'estil romànic: una a la capçalera, una a la façana d'accés (descentrada respecte a la porta principal, que és un arc de mig punt adovellat) i l'altre a un dels murs laterals. La construcció és feta a base de carreus ben tallats. A l'interior de l'edifici, un cop s'hi ha accedit, a la dreta hi ha una mena de gran fornícula d'arc apuntat a nivell del sòl. L'altar, modern, queda lleugerament enlairat respecte a la nau. Al seu interior, a la paret sud, s'hi conserva un singular retaule dedicat a santa Margarita i fet l'any 1954 per l'artista Jordi Alumà. | 08165-8 | Castell de Claramunt | Aquesta edificació, construïda el 1303 essent rector de la Pobla Guillem Tort, nasqué com a capella annexa però independent de la parròquia de Santa Maria del Castell de Claramunt. Fou reconstruïda el 1492, després de l'enderrocament parcial del recinte castral sofert el 1463 com a conseqüència de la guerra civil de Joan II i del subseqüent trasllat de la parròquia al nucli urbà de la Pobla L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral i es va recuperar l'ús d'aquesta capella. Actualment es visitada junt amb el castell de Claramunt i en ella s'hi celebra la missa del tradicional Aplec de la Santa Creu o del Castell. | 41.5547500,1.6695800 | 389052 | 4601197 | 1303 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 93|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82128 | Santa Maria del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 13-16. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Santa Maria del Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 464-466. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): 'L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 211-215. -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, p. 44. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-150. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | X-XV | Les restes romàniques de la més primitiva parròquia de la Pobla de Claramunt i antiga capella castral es troben ubicades al sector sud de l'interior del recinte de la fortalesa, just al costat de l'accés al castell i a mig camí entre el sector jussà i el sobirà. Es tracta de les restes d'una església romànica de dimensions notables, de planta basilical amb tres absis separats per pilars cruciformes. Aquests absis apareixen decorats amb arcuacions cegues i amb lesenes o arcs llombards, i el central té tres finestres de doble esqueixada, mentre que només se'n va obrir una a l'absis lateral sud; les parets de l'absis lateral nord conserven poca alçada i el seu mal estat s'interpreta com a producte de l'enderroc dut a terme l'any 1463 a bona part de les estructures del castell. Les naus del temple tindrien cobertes amb volta de canó, avui perdudes, així com perdut està el campanar d'època romànica que apareix referenciat a varis documents medievals. L'obra general està feta de petits blocs tallats de travertí, seguint la tècnica pròpia d'aquestes construccions sacres catalanes medievals. Cap part de l'edifici presenta indicis d'haver tingut motius escultòrics. | 08165-7 | Castell de Claramunt | Nascuda a redós del Castell de Claramunt i com a capella castral del mateix (per tant ja existiria al segle X), fou la primera parròquia de La Pobla de Claramunt, amb la seva baronia alodial i territorial. Tot i que el castell es documenta per primer cop el 978, la seva església no ho apareix per primer cop a la documentació conservada fins uns anys més tard: l'any 990 com a beneficiària en un testament d'una peça de terra situada al comtat de Manresa. És al segle XI que es projecta el gran edifici romànic, part del qual ha arribat fins els nostres dies sota aquest estil artístic. El 1303 se li va construir una capella adossada amb entrada pròpia sota l'advocació de Santa Margarida, que encara es conserva íntegrament dempeus. El 1306, el bisbe de Barcelona i el seu capítol catedralici cediren el dret de presentació del rector de Claramunt al senyor del castell, el comte Ramon Folc VI de Cardona, amb la condició que l'església romangués dins del recinte fortificat. En una visita pastoral de l'any 1404 es menciona el mal estat de la nau de tramuntana, la qual tenia llavors la volta esquerdada, i esmenta la necessita de reparar el campanar (avui desaparegut); situació que el 1421, segons consta en una altra visita pastoral, continuava sense solucionar-se. L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, i el 1484 es van adequar els dos absis que encara quedaven dempeus i es va construir un mur de tancament al nord de l'església per tal de que continues funcionant com a edifici de culte, tot i que ja amb funcions litúrgiques menors, ja que la parròquia mai va tornar al castell. Diverses visites pastorals fetes durant el segle XVI testimonien la progressiva degradació de l'església, amb la desaparició de la major part dels ornaments i dels beneficis que s'hi havien fundat. Tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646, el 1567 ja s'havia beneït un nou cementiri al costat de la nova seu parroquial traslladada a la Trinitat, fet que comportà un abandonament progressiu de la necròpolis del castell. De fet, des de l'any 1606 l'església castral havia quedat en desús per al culte de manera definitiva, tot i que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es feia el 3 de maig (durant l'Aplec de la Santa Creu) des del pedró que fins el segle XIX hi va haver a la part superior del recinte jussà del pati del castell. Durant l'Edat Mitjana i bona part de l'Antic Règim la parròquia de Claramunt (recordem, primer ubicada al Castell i després traslladada al nucli urbà de la Pobla) arribà a tenir com a sufragànies varies esglésies i capelles de la comarca com Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre de Claramunt, Sant Salvador de Vilanova d'Espoia, Sant Martí de Carme, i Santa Bàrbara de la Font de la Reina de Capellades, les quals perdé progressivament amb l'abolició efectiva del feudalisme al segle XIX. L'any 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert part de l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal. | 41.5548500,1.6696200 | 389055 | 4601208 | 990 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'any 1983 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat va restaurar les cobertes dels absis i es va refer l'arc pre-absidial central, mentre que tres anys més tard, el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82259 | Setmana de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran-0 | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/la-xx-setmana-de-la-gent-gran-en-marxa-100.html | XXI | Durant els mesos de primavera se celebra a la Pobla de Claramunt la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble organitzades per la regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l'Associació per a l'Oci de la Gent Gran. La finalitat central és de caràcter cultural, i un dels objectius d'aquesta Setmana és mantenir a la gent gran informada, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són alguns dels temes sobre els que pivota el programa d'activitats. A més, també es fan altres activitats de caràcter lúdic i visites fora de la localitat, obertes a tot el públic de totes les franges d'edat. Durant l'última edició (any 2019) el programa es va obrir en diumenge amb una missa cantada i amb un concert a càrrec de l'Agrupació Coral la Llàntia. Durant la setmana següent es va continuar amb el muntatge ‘Juguem Plegats' per a petits i grans a l'Ateneu Gumersind Bisbal, es va representar una obra de teatre, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre els 20 anys de la Setmana de la Gent Gran, es va fer un bingo amb berenar, una visita a Tarragona amb dinar a Torredembarra, es va celebrar un ball, i com a plat fort el dissabte es van programar espectacles d'humor i música. Finalment, el diumenge es celebrar un dinar presidit per la escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, on es va homenatjar l'avi i àvia més grans del municipi i es va fer un reconeixement als pobletans de la quinta de 1945-46. Un ball després de dinar va tancar oficialment la Setmana. | 08165-138 | Avinguda Catalunya, 9 | Des dels anys 80' i 90' del segle XX, molts municipis catalans celebren la Setmana de la Gent Gran, com a homenatge i per posar de rellevància la presència i la importància de la gent més gran de la població. En el cas específic de la Pobla de Claramunt, la primera edició data de l'any 2000 i la va organitzar l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt junt amb l'Associació de Pensionistes i Jubilats. | 41.5544800,1.6755000 | 389545 | 4601160 | 2000 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82259-foto-08165-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | IMATGE 1: Festa de la Gent Gran l'any 1977. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Festa de la Gent Gran l'any 1999, amb homenatge a l'avi més gran de la Pobla de Claramunt. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82122 | Sitges del Xaró o del Tio Nelo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-del-xaro-o-del-tio-nelo | -SALES CARBONELL, Jordina (2000): 'Sitges del Xaró o del Tio Nelo', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=19&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12222 | IV-X | Desaparegudes bona part de les estructures documentades en origen. | A uns 40-100 metres de distància a l'oest de l'antic berenador del Tio Nelo, a la urbanització del Xaró, i ocupant una considerable extensió de terreny, es van localitzar un mínim de quatre conjunts dispersos de sitges i estructures diverses excavades al subsol de travertí, avui embrossades i totalment oblidades després del tancament del berenador ja ben entrats els anys 90 del segle XX. El primer nucli es trobava a uns 40 m a l'oest del berenador i estava format per una sitja de boca quadrangular i una mena de dipòsit de planta rectangular de 1'50 x 1'20 x 0'80 m. El segon nucli, situat uns 30 m al nord del primer nucli i a peu d'un caminet, en aparença el conformava només una sitja de boca circular i de molt bona factura. El tercer nucli, a uns 50 m del segon nucli, consistia en una sitja de boca quadrada i cos globular, i un dipòsit quadrangular excavat en un marge de travertí que es va interpretar com les restes d'un habitacle. Finalment, el quart nucli, ubicat prop d'unes coves era compost per una sitja amb encaix per a la tapa i varis fragments de murs fets amb pedra de travertí i morter; així mateix, en aquest indret s'hi van recollir diversos fragments de ceràmica grisa medieval, moment al que podria correspondre el jaciment que apareix també com a possiblement d'època ibèrica a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i que com ja s'ha dit, el jaciment està en aparença desaparegut i sembla ser que parcialment destruït, es probable que es conservi pels voltants alguna altra sitja o estructura per localitzar, per la qual cosa l'indret continua tenint caràcter arqueològic. A més, el lloc no està lluny d'un jaciment similar conegut com Pla de les Sitges del Camaró, ja al terme municipal de la Torre de Claramunt. | 08165-1 | Carretera C-244 - El Xaró | Durant l'any 2000, amb motiu d'una actualització de la Carta Arqueològica de la comarca de l'Anoia es va actualitzar la informació d'aquest jaciment arqueològic descobert feia ja unes dècades (el jaciment ja constava a la Carta Arqueològica de Catalunya feta l'any 1984). Va ser l'arqueòleg comarcal Jordi Enrich qui en va facilitar la descripció de les sitges, atès que les havia pogut observar durant els anys 80'. L'any 1985, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el visitaren i el documentaren fotogràficament. Amb posterioritat, no s'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica. | 41.5482500,1.6814500 | 390031 | 4600460 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Detall del jaciment segons fotografia feta per Jordi Enrich l'any 1985. | 80|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82133 | Sitja del Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-turo-de-sant-andreu | -FARRÉS BORRÀS, Ramon (1968): 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: La Pobla de Claramunt', Ampurias, 30, p. 325. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7602 | Les estructures que havien aflorat estan desaparegudes. | En el marge d'una vinya avui abandonada, situada al vessant sud del turó de Sant Andreu i a uns 30 metres de distància de les coves homònimes, durant els anys 60 del segle XX es localitzà una sitja subterrània excavada al travertí, a no molta profunditat respecte al nivell del sòl. La troballa fou deguda a una esllavissada del terreny, per la qual cosa quedà seccionada, encara que el perfil es va poder documentar sencer. L'estructura va ser netejada i el resultat fou la documentació d'una sitja de perfil allargat de 2'15 m d'alçada per 1'26 m d'amplada màxima, amb una boca circular de 0'65-0'70 m de diàmetre per sobre de la qual hi discorria el mur del bancal. Caiguda a l'interior de la sitja i fragmentada s'hi va localitzar la tapa de pedra, de forma circular i amb 0'72 m de diàmetre i un gruix de 5 cm.; presentava un orifici central de 9 cm. Aquestes sitges subterrànies se solen documentar per a època ibera i medieval, però atès el context molt probablement aquest exemplar calgui ubicar-lo dins l'Edat Mitjana. El punt exacte de la troballa és avui il·localitzable, però possiblement hi hagué més estructures i se'n pot conservar encara alguna al subsol. És molt probable la relació d'aquesta sitja amb les coves properes de Sant Andreu, ubicades a només 30 m de distància. | 08165-12 | Turó de Sant Andreu | A mitjan dels anys 60', l'historiador local Josep Riba Gabarró va donar avís d'aquesta troballa al Centre d'estudis d'Igualada. El membre de la Secció d'Arqueologia d'aquesta entitat comarcal, Ramon Farrés Borràs, hi efectuà una excavació d'urgència l'any 1967, immediatament després del seu descobriment per les causes accidentals abans descrites. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors no va ser possible localitzar l'estructura, la qual possiblement estigui de nou colgada de terra o bé s'hagi fet malbé per elements ambientals com ara una altra esllavissada. La Tapa de la sitja localitzada durant les excavacions de 1967 es troba dipositada als magatzems del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5503500,1.6738100 | 389397 | 4600703 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Croquis de la sitja segons Ramon Farrés (1968). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||||
| 82234 | Teieres per a l'Enllumenat Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teieres-per-a-lenllumenat-public | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25264 | XVI-XVIII | Es tracta de les dues últimes teieres supervivents de l'antic enllumenat públic dels carrers de la vila previ a l'aparició dels fanals de gas i a l'electrificació. Ambdues es troben a la part més primitiva del nucli històric de la Pobla. Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera està ubicada a un dels angles de l'edifici de l'Antiga Casa de la Vila i presideix la plaça homònima. Mentre que la segona de les teieres conservades a la Pobla, actualment de localització urbana més discreta, està ubicada a l'angle de l'edifici de la base del campanar de l'antiga capella de la Santíssima Trinitat, a l'actual Carrer de les Tres Fonts, i resulta interessant perquè es pot observar perfectament el sistema d'articulació del seu braç. Ambdues teieres es troben doncs als edificis mes emblemàtics de l'antiga Pobla de Claramunt: el seu antic Ajuntament i la seva antiga Església Parroquial, i precisament en aquest últim cas se'ns proporciona una data anterior a finals del segle XVIII, ja que la nova església parroquial es va construir a partir de 1780 i, molt significativament, en aquell nou edifici ja no hi ha col·locada cap teiera. | 08165-113 | Plaça de la Vila s/n i Carrer de les Tres Fonts s/n | Les teieres (denominades també ‘graelles' en altres punts de la geografia catalana i ‘festers' a Mallorca) són els últims testimonis del sistema d'enllumenat públic de les poblacions abans de l'electrificació a inicis del segle XX, i s'encenien sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir solemnitat als actes. Se'n conserven encara varis exemplars en diferents viles i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de rellevància històrica com a les parets exteriors de l'església de Santa Maria del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d'enllumenat públic (‘teieres de llum') correspon de l'any 1599. A més de les de la Pobla de Claramunt, a la comarca de l'Anoia en queden exemplars de tipologies i cronologies similars al nucli antic d'Igualada (carreró de Sant Miquel) i a els Prats de Rei (Plaça Major), gairebé sempre ubicades a cantonades d'edificis de certa rellevància i/o de caràcter públic. | 41.5546300,1.6745700 | 389468 | 4601177 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | En algunes fonts, apareix erròniament el codi IPA-25268 (corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) associat a aquests elements mobles. En realitat, es tracta d'una de les teieres, que apareix associada al codi IPA-25264, la titular del qual és l'Antiga Casa de la Vila. | 94 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 82175 | Torre de Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-font | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=39&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5931 | XX | Molt a prop del barri de la Rata i no molt lluny del molí paperer de cal Guarro (també conegut com molí de cal Font) s'alçava aïllada en origen (avui està rodejada pel polígon industrial) una casa construïda a inicis del segle XX, amb tocs noucentistes, modernistes i també orientalitzants, formada per un bloc quadrangular de planta baixa, pis i golfes, amb façanes als quatre vents i obertures caracteritzades per ser molt estretes i allargades. L'estructura és construïda a base de filades de maó arrebossat. Les cobertes de la casa presenten una inclinació notable i a varies aigües, constituint així una teulada d'inspiració oriental molt similar a la que es pot veure a les pagodes. Actualment està molt reformada. Un gran medalló de guix en baix relleu decorat amb garlandes, situat enmig de les finestres del primer pis, porta inscrita la data 1921 i el cognom 'Vilà', així com un escut nobiliari pintat. | 08165-54 | Polígon Industrial de la Rata | Aquesta casa fou construïda l'any 1921 pel mestre de cases Antoni Gibert, artífex uns anys més tard, passada la Guerra Civil, de la torre del Tio Nelo (el Xaró), també dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt. | 41.5481700,1.6859500 | 390406 | 4600446 | 1921 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Antoni Gibert, mestre d'obres | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix referenciada com a 'Torra de Cal Font', però la paraula 'Torra' -acabada amb 'a'- no està acceptada a la normativa de la llengua catalana. | 105|106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 82264 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-3 | -https://www.youtube.com/watch?v=uLFapNnWREE -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Trobada-de-puntaires-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Des de finals del segle XX, durant el més de juny els carrers del nucli antic de la Pobla, principalment el carrer Major i la plaça de l'Església, s'omplen de puntaires vingudes de la comarca i d'arreu del país que fan una demostració en viu de les seves habilitats manuals. Els visitants poden observar de primera mà la delicadesa i paciència emprada per treballar les puntes i les randes de coixí, amb el característic i màntric so de fons que produeix el moviment dels boixets. Un dia abans de la trobada, s'inaugura una mostra de manualitats i puntes de coixí a la Sala Municipal d'Exposicions, i durant la trobada es lliura un obsequi a la puntaire de mes edat de la Pobla de Claramunt i a la de més edat de fora del municipi; també es fa un obsequi a la puntaire més jove, que sovint té una edat que no supera els dos dígits. Finalment, es fa un sorteig i s'obsequia a tota la gent que ha participat activament a la trobada amb un patró i uns boixets. | 08165-143 | Carrer Major | La trobada de puntaires de la Pobla de Claramunt es va començar a celebrar el 1999, dins les festes de la Setmana de la Gent Gran, tot seguint una tendència encetada a finals del segle XX a tot Catalunya consistent en organitzar aquest tipus de trobades per tal de mantenir viva aquesta tradició de fer puntes tant arrelada arreu del territori entre les generacions més grans, les quals volen d'aquesta manera lúdica i festiva deixar el relleu a les generacions futures. | 41.5541600,1.6749400 | 389498 | 4601125 | 1999 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Trobada de Puntaires l'any 2002. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 82138 | Turó 338 dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-338-dels-plans-darau | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=21&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12271 | XIX-VIIaC | Es considera que està destruït, encara que és possible que romangui alguna resta al subsol. | D'aquest jaciment arqueològic, en el que es feren sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI, només es se'n coneix la troballa de diversos fragments de vasos ceràmics fets a mà, que per la seva tipologia ubicarien l'assentament dins l'ampli període cronològic de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti conèixer millor el perfil del jaciment. | 08165-17 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser objecte d'uns sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI que van posar de manifest que l'assentament estava gairebé desaparegut. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5758200,1.6695200 | 389083 | 4603536 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82138-foto-08165-17-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | La informació d'aquest jaciment disponible a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és realment escassa. IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 82137 | Turó 359 dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-359-dels-plans-darau | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=18&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12004 | IX-VIII aC | Se'n desconeixen detalls | A la falda d'un turó on hi ha un camp d'ametllers abandonat es va localitzar superficialment una sèrie de fragments de ceràmica feta a la mà decorada amb cordons, que per la seva tipologia cal atribuir una cronologia oscil·lant entre el bronze final i el Ferro I, és a dir, cap al segle IX-VIII aC, que correspondria a un petit assentament de caràcter indeterminat. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti completar el perfil del jaciment. | 08165-16 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1996 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5753600,1.6733300 | 389400 | 4603480 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82137-foto-08165-16-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml