API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
57708	Molí de l'Arija o Molí del Clot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-larija-o-moli-del-clot		XVIII		Es tracta d'un antic casal moliner situat a peu del riu Arija i dins el nucli urbà. L'edifici està format per dues estructures adossades que actualment constitueixen un únic edifici. La principal, la de la banda de llevant, és de major volum, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, i està formada per planta baixa i dos pisos; sembla que és on hi havia instal·lada tota la infraestructura del molí, a més de la vivenda del moliner. A la banda de ponent hi ha un cos més petit i amb el carener col·locat en sentit contrari a l'anterior; consta de planta baixa, un pis i un nivell sota-coberta parcialment habitable. El conjunt del molí està adossat al marge comportant que la planta baixa estigui semi-soterrada, fet que a la vegada suposa que la façana nord, la que dóna al riu, té més alçada visible i és per on hi ha les obertures que permeten il·luminar i ventilar la planta baixa. Recentment s'ha rehabilitat i reformat totalment el conjunt del molí, fet que ha comportat algunes modificacions de la seva estructura. Es conserven alguns elements propis del molí, com els forats de desaigua o cacaus, situats a la façana nord i arran de riu, a més del perímetre de la bassa i la traça del canal.	08166-15	Al costat del riu Arija, a la seva riba esquerra, i just sota el barri de Les Coromines.	A l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) hi ha un seguit de documentació referida al Molí del Clot. El document més antic és l'escriptura d'establiment del molí, que data del 1749, i on el notari Vicenç Simon certifica que té en poder seu una escriptura de 'precario' atorgada a favor de Francesc Tubau, veí de la Pobla de Lillet, i dels seus successors, de la facultat de fer un molí fariner, valent-se de les aigües del torrent de l'Arija, amb les que d'altres torrents se li uneixen, des del paratge 'Viñet del Oliva' fins on es troba amb el riu Llobregat, i desitjant fer servir l'aigua, amb facultat privativa vers altres en el tram indicat, i obtindre establiment en emfiteusi amb la facultat de valdre's de la dita aigua pel curs del molí i demés que li convingui, oferint una entrada i cens moderat, tenint en compte -segons diu- la poca aigua i el poc benefici que li pot resultar al suplicant; se li atorga l'establiment del molí en la citada data a canvi de pagar d'entrada setanta reals i un cens anual de dos sous. Del 1840, data la 'Taba para vender lo molí del Clot, propi del Bruch de la Pobla', aquest document ens permet saber que els propietaris del molí, Francesc Tubau i Vaquer, la seva dona Maria Tubau i Riba, i el seu fill Josep Tubau i Riba, són també els mateixos de la masia El Bruc. La citada taba es realitzà per raó de que els Srs. Tubau es trobaven en execucions judicials i gravats de varis deutes, i a fi de salvar la part de patrimoni que puguessin, acorden vendre perpètuament el molí del Clot, en aquest document diuen que el posseeixen des de temps immemorial, i que es va fer crida per vendre'l tres vegades, però no es realitzà la venda, d'aquí que es realitzi la taba, on s'especifiquen les condicions a les que estan obligats tan els venedors com els compradors. Junt amb aquesta documentació també hi consta una 'Llibreta dels comptes del Molí del Clot' dels anys posteriors a fer-se la taba.	42.2442700,1.9768600	415590	4677405		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		A les NNSS consta com edifici a conservar, i conservació dels elements que conformen el molí i els locals on és instal·lat, per els seus valors històrics i pedagògics.	119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57709	Castell de Lillet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lillet	<p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1440. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p>	IX	Es troba en estat avançat d'enderroc, tant sols queda un tros de paret dreta.	<p>Les ruïnes del castell de Lillet es troben dalt del turó rocós conegut com el 'Castell' o Sant Miquel, situat a l'est de la població, sobre les esglésies de St. Miquel i de Sta. Maria de Lillet. La seva situació estratègica sobre la vall de Lillet li permetia una bona visió i control de les principals vies de comunicació de la zona, com són els camins d'accés a Sant Jaume de Frontanyà, a Castellar de N'Hug i a Coll de Merolla, a més de bona visibilitat cap a altres punts d'interès. Malgrat l'avançat estat d'enrunament en que es troba el castell encara es poden veure algunes restes d'estructures. Així, al cim del turó es conserven diferents fragments de murs, en destaca el mur més nord amb restes visibles d'uns 6 metres de llargada per uns 3 metres d'alçada màxima i uns 90 cm. d'amplada. Es tracta d'un mur de tancament en el qual hi podem veure les restes de l'arrencament d'una altra paret perpendicular a aquest i també l'element arquitectònic més remarcable, una finestreta d'arc lleugerament apuntat. Aquesta és feta amb dovelles de pedra tosca i les seves mides aproximades són 1 metre d'alt, 80 cm. d'amplada i uns 90 cm. de fondària. En conjunt l'aparell és força regular, format per carreus desbastats de mides no massa grans i disposats més o menys en filades. Entorn als murs també es pot veure la superfície de la roca ben tallada, mostrant una preparació del terreny per a la construcció del castell.</p>	08166-1	Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà.	<p>La primera referència documental coneguda del castell la trobem el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al 'castro Lilietto'. Nombrosos documents ens confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a 'Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet.</p>	42.2382500,1.9898700	416656	4676723		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-3.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-07-02 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Dalt del turó hi ha una senyera, posada fa pocs anys, i una creu de formigó armat que es va col·locar el 1960. Amb anterioritat ja hi havia hagut altres creus,, la primera s'hi va posar l'any 1.900.	92\|85	1754	1.4	1771	14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57725	La Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-7	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XVII-XVIII	Les obres de rehabilitació i adaptació de la casa com a casa de colònies van modificar totalment el seu interior.	Es tracta d'una masia que ja fa uns quants anys que funciona com a casa de Colònies. Això ha comportat que l'interior de l'edifici estigui totalment modificat així com els annexes exteriors, a més s'hi ha afegit noves construccions. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i planta sota-coberta; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb cantoneres de pedra desbastada formant peces rectangulars allargades i de poca alçada, i parament de pedres de riu i pedra tant sols desbastada. La majoria de les obertures són petites i senzilles, amb llinda de fusta, excepte les obertures de la planta baixa que han estat modificades. Al mur nord hi ha un cos adossat que es podria correspondre a l'antic forn de pa. A l'oest i nord-oest de la casa hi ha diverses construccions actuals.	08166-25	Ctra. Guardiola a la Pobla, trencall a l'esquerra. Està indicat.	Al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, apareix Sor Marqués de Cerdanyola com a propietari de la Sala. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Ramon de la Sala en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). Al registre de la propietat (Llibre 5, Foli 245), a data de juny del 1870, trobem registrat l'arrendament d'aquesta finca, tot i que apareix cancelat, aquí consta 'Heredad llamada la Sala de Riembau', n'aporta les afrontacions del terme, i diu que 'Don José Maria de Arrospide y Chascó Marqués viudo de Cerdanyola que asegura ser de 70 años, propietario y Exc. Señor Don José de Arrospide y Marimon Conde de Plascencia y de la Revilla Marques de Cerdanyola, Grande de España. Doctor en derecho, propietario, de 27 años de edad, casado y vecinos los dos de la villa y Corte de Madrid', arrenden la finca a Don Juan Artigas y Capdevila, veí de la Pobla de Lillet, durant 10 anys. És interessant l'anotació com a Sala de Riembau, ja que indica que aquesta propietat ha estat vinculada a aquesta coneguda nissaja. De fet Riembau és un cognom que apareix en la documentació poblatada ja des del segle XIV, ostentant càrrecs com batlles i pabordes. Fins i tot en un document del 1472 anomenen al castell de la Pobla 'Torre de Riembau' adoptant el cognom del batlle, llavors Jaume de Riembau. De fet, a partir del segle XIV trobem dues branques de la família Riembau, una era senyora de Vila i de Saus, o sigui de la Pobla de Lillet, i l'altra, de Cerdanyola. L'una serà la de Pere de Riembau alias Pere Çavila, pels volts de 1370, senyor del casal i batlle de la Vila de la Pobla de Lillet; el seu fill Guillem de Riembau també consta com a batlle entorn al 1449 i manté el domicili a la Pobla. L'hereu d'aquest darrer el 1463 continua ostentant els càrrecs de senyor i batlle de la Vila. Posteriorment, apareix Jaume de Riembau -no sabem si és fill de l'anterior- actuant com a procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. Un dels personatges més coneguts d'aquesta nissaga és en Janot Riembau, que fou donzell de la Pobla i batlle, però més conegut per la seva faceta de bandoler, quan entorn al 1560 s'enfrontà amb la família Cadell d'Arsèguel pel control de la pabordia del monestir, en no aconseguir el seu propòsit, es convertí en un bandoler molt actiu i perseguit; va morir a França, expatriat. L'altra branca Riembau, encapçalada pel donzell Pere Bernat de Riembau, posseïa en feu el castell de Cerdanyola; aquest el llegà al seu fill, de segones núpcies, Bernat Galceran de Riembau, morí el 1405 deixant com a hereu universal el seu fill Pere Bernat Riembau. Així, sembla versemblant pensar que els Marquesos de Cerdanyola que al segle XIX tenen en propietat la finca de la Sala, potser els va arribar a les seves mans de part de la branca Riembau que era senyora del castell de Cerdanyola. Actualment la finca és propietat de la Generalitat de Catalunya i està destinada a casa de Colònies.	42.2418800,1.9389700	412461	4677177		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La reconversió de la Sala com a casa de colònies ha fet modificar considerablement la seva fesonomia, però tot i això, la seva constitució arquitectònica sembla correspondre a una construcció d'època moderna que podem situar com a molt pels volts del segle XVII-XVIII. Això, però, no vol dir que no hi hagi hagut amb anterioritat una altra edificació; més si tenim en compte els possibles orígens de la finca, vinculats a una família documentada a la Pobla ja des del segle XIV.	119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57733	El Tinar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tinar	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XIV?		La masia del Tinar està situada a mitja alçada de l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet, en concret en una zona on s'obren amplis camps de conreu. A pocs metres passa el camí que porta a Falgars, i a tocar la casa el que condueix a la cova de la Verge. La casa és de planta irregular, formada per una planta semisoterrània, baixa i primera; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Edifici està construït sobre una penya rocosa, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells, la planta baixa i la semisoterrània; aquesta darrera és de mides menors que la resta ja pel seu costat est hi ha la roca. La casa va ser reconstruïda a mitjans de segle XX, segons els seus propietaris tant sols van conservar la part baixa d'alguns dels murs. La superfície de les façanes està arrebossada. Als voltant de la casa hi ha el paller, diversos coberts i annexes destinats al bestiar i magatzem; la majoria de construcció recent.	08166-33	A uns 500 mts de la Pobla. Agafar pista heliport, uns 300 mts el segon creuament a la dreta.	Les referències de la masia del Tinar es remunten a finals del segle XIV, tot i que la masia ha experimentat notables canvis al llarg de la seva història, i que potser avui dia potser ben poca cosa ens queda d'aquella estructura originària. La primera notícia documental la trobem al 1388, quan un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Deztinar', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Serra Vilaró ens dóna notícia d'un document que es refereix directament a la masia el Tinar, data del 12 de juny de 1495 i en diu el següent: 'Venda a carta de gràcia del mas Tina de la Pobla de Lillet, autoritzada per Joen Quer Pvre. i notari de Bagà, del noble senyor Galceran de Pinós rector de l'església de Bagà, que rebé aquesta carta pel venerable i discret Joan Morer, pavorde del monestir de Santa Maria de Lillet'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) No tenim més referències documentals conegudes ja fins al segle XIX, en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856 on es cita la casa 'Tina' amb la referència a Miquel Saus com a propietari.	42.2402800,1.9723500	415213	4676966		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94\|98\|119\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57764	Monestir de Santa Maria de Lillet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lillet	<p>ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3481. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VVAA. (1985:369-371): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p>	IX-XVIII	Tot i que entre els anys 1991-93 es va dur a terme una important obra de restauració, caldria poder continuar fent un manteniment i sobretot eliminació de la vegetació que creix a l'interior de les dependències monàstiques i en l'alçat dels murs.	<p>El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet conserva diversos elements, com l'església, el claustre i les dependències monacals. Annexes al complex hi ha un mas i edificis complementaris de factura moderna i ús agrícola. Al costat de migjorn del conjunt hi ha l'església, és de planta de creu llatina, d'una sola nau (s.XI), amb un ampli transsepte a llevant, un absis central semicircular i una absidiola a tramuntana. Presenta moltes fases constructives, visible en la gran varietat d'acabat dels seus murs; en general, els paraments més antics són de carreus posats en filades regulars. Als absis (s. XII-XIII) l'aparell és més regular, format per carreus ben tallats i polits, disposats a trencajunt (la part baixa és més irregular). La resta de murs, de cronologies més tardanes, mostren aparells menys regulars. L'edifici presenta poques obertures, i molt reformades; els absis tenen senzilles i petites finestres d'una sola esqueixada. La porta original d'entrada, fou substituïda en època gòtica per un nou portal, situat a ponent; potser arran de la nova consagració de l'església, el 1.397. La portalada està formada per arquivoltes apuntades que descansen sobre capitells amb relleus tallats. Els capitells són ornamentats amb figures humanes hieràtiques, i les impostes amb formes geomètriques i vegetals. Poden ser elements reaprofitats de la portalada romànica. A ponent trobem una altra entrada, d'estil neoclàssic, amb la inscripció 1.742, i coronada amb un rosetó. Al mur de ponent es conserven restes d'arcuacions llombardes de la construcció del segle XI. A l'interior, l'església és coberta amb volta de canó, sembla que no és l'original, sinó que arran dels terratrèmols del segle XV s'hagué de substituir. A la intersecció entre el transsepte i la nau hi havia hagut una cúpula amb decoració classicitzant, resultat de les reformes del s.XVIII; les trompes de suport descansen sobre pilars i columnes de secció semicircular adossades als dits pilars i amb capitells d'estil corinti. El transsepte mosta un cos marcadament més llarg pel costat nord, aquest és cobert per volta lleugerament apuntada; per contra, l'ala del costat sud és amb volta d'arc de mig punt rebaixat. L'absis central és cobert amb volta d'un quart d'esfera, feta amb un aparell de carreus molt regulars, i la coberta de l'absidiola és del mateix tipus però fet amb lloses. A l'extrem dels peus de la nau, per sobre l'entrada barroca, hi ha les piques baptismals i per sobre el cor. Als murs de la nau i del transsepte hi ha diverses 'capelles' o fornícules, rebaixades en el mateix mur. Els paraments mostren restes de pintures. El claustre està emplaçat al sud de l'església, en una posició central respecte tot el conjunt monacal. És de petites dimensions, i de difícil datació, tot i que és posterior a la construcció de l'església; alguns autors l'han datat al segle XV. És de planta quadrada, i té dos pisos. Al pis inferior té quatre arcs de mig punt a cada costat de galeria, sostinguts per gruixuts pilars, sense capitells. El pis superior presenta unes arcades molt baixes, que no segueixen la simetria dels arcs inferiors. Al centre del claustre hi ha la boca d'una cisterna de recollida d'aigües pluvials. Diversos arcs de mig punt enllacen el claustre amb les dependències monàstiques. Els cossos que emmarquen les galeries són de diferents amplades i no del tot paral·lels. Les dependències monacals estan situades al sud de l'església, i disposades al voltant del claustre (costats est, sud i oest); daten de diferents èpoques entre el segle XI i XV, i altres actuacions més modernes. Entre els diferents espais s'hi distribuïen les cambres, rebosts, cellers, espais dedicats al bestiar i magatzems, i altres dependències. Ha sofert nombrosos canvis i reformes, testimoniats en diferents elements arquitectònics, i en els diferents acabats dels seus murs. Destaca una sala rectangular que conserva restes d'opus spicatum, corresponents a les fases més antigues del conjunt monacal.</p>	08166-64	Ctra. La Pobla de Lillet a Ribes, entre punt Km. 4 i 5	<p>L'antiga canònica de Santa Maria de Lillet està emplaçada a prop del Castell de Lillet, i a pocs metres de la petita església de Sant Miquel; aquest conjunt d'edificis conformaven el nucli antic de la Pobla de Lillet, i Santa Maria era la parròquia principal, d'abans de la fundació de la nova vila a finals del segle XIII. La primera referència documental, és l'acta de consagració de la mateixa església de Sta. Maria de Lillet, que data del 833, dedicant-la a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Es tracta d'un dels documents més antics de Catalunya i una de les primeres actes de consagració conservades. Tot i això sembla que els orígens són més antics, ja que en la seva construcció s'aprofitaren estructures anteriors. Al segle XI, ja consta una comunitat de monjos i laics que conformaren una canònica sota la regla agustiniana que consta plenament definida al 1086. Any en que també el comte Guillem de Cerdanya atorgà certs privilegis al monestir i permetia la construcció de cases i cel·les. Poc després, a l'any 1100, el bisbe Ot de la Seu d'Urgell fundà una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, amb la intenció de fixar-hi la vida regular, i com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria era formada per clergues i laics. Des del 1.102 el monestir començà a fer compres i a rebre donacions de béns immobles a la Vall de Lillet. Els senyors del castell de Lillet actuaren sempre com a protectors del monestir, fent-los donacions en diverses ocasions. Durant el segle XII i XIII es fa palès el prestigi i riquesa del monestir, que rep contínuament nous membres i ajuda econòmicament de diverses famílies de la vall; a més de l'establiment de pagesos a les diverses propietats del monestir. L'església continuà essent parroquial, ja que així consta en la visita del deganat de Berga l'any 1.356, malgrat la pèrdua de feligresos que passaren a celebrar el culte a la nova església parroquial de Sant Antoni (inicialment era ús privat). De fet la concessió la carta de franqueses de la Pobla de Lillet (any 1297), per tal de crear i fixar un nucli de població al lloc anomenat el Pujol, al costat de l'aiguabarreig del riu Arija amb Llobregat, indret on es va construir el palau dels senyors de Mataplana i l'església de Sant Antoni, anà en prejudici de l'antic nucli de la Pobla organitzat entorn el Castell de Lillet i l'església parroquial de Santa Maria. Malgrat això, la vida monàstica continuà plenament activa, i al llarg del segle XIV es van fer reformes a les dependències monacals i a l'església, que es consagrà de nou el 1.397. Les reformes continuaren durant el segle XVI per pal·liar les destrosses ocasionades pel terratrèmol del segle XV, però la importància de la canònica disminuí. L'any 1.592 la canònica fou secularitzada. L'església del conjunt monacal va rebre importants reformes durant el segle XVIII, que li donaren un caire barroc. L'església va continuar estant regentada per diferents pabordes fins a finals del segle XIX, data fins la qual va constar com a parròquia titular. Al 1936, durant la Guerra Civil, es produí un incendi que provocà l'abandonament definitiu de l'espai. L'any 1.989 la Direcció General de Patrimoni Cultural redactà un projecte integral de restauració, que es dugué a terme en una intervenció entre els anys 1.991 i 93. L'any 1.999 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).</p>	42.2427600,1.9933000	416945	4677221		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-3.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Barroc\|Contemporani\|Neoclàssic\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2019-12-20 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet es caracteritza per la tipologia típica dels edificis monàstics medievals, tot i que les transformacions que ha patit el recinte al llarg de la història dificulten molt la seva lectura. Cal afegir, que al paviment de la nau hi podem observar un parell de lloses de sepultures. El cementiri estava situat a redós de l'església, pel costat de tramuntana, i consistia en un fossar general on eren enterrades les gents de la vall de Lillet, amb algunes sepultures en llocs privilegiats, com ho demostren els testaments de diversos nobles que, des del segle XIII en endavant, hi volien ser enterrats. Entre els anys 1925 i 1.930 encara s'hi havien celebrat enterraments de gent de la vall. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (al nucli urbà) hi ha, presidint el temple, el Crist Majestat del segle XII, provinent de l'església del monestir. Al Museu Comarcal de Manresa hi ha una bonica lipsanoteca d'alabastre, datada al segle X, que es creu que pot procedir també de l'església de Sta. Maria. A peu de la pista que porta al Monestir, i al costat nord del turó on hi ha el conjunt monacal hi ha l'estructura d'un pou de gel (fitxa 96). I a uns metres cap al sud est, a peu del torrent del Junyent, hi podem veure les restes de l'estructura d'un molí, conegut com el molí del monestir. A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument.	92\|93\|94\|96\|98\|99\|85	46	1.2	1781	14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57787	Mina del 'Cable' i restes del telefèric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cable-i-restes-del-teleferic	BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.	XX	Tot i que conserva moltes estructures, aquestes es troben en procés d'enrunament.	A la zona de la bocamina del cable s'hi localitzen gran quantitat de restes, avui dia molt amagades per la vegetació. El gran nombre de vestigis dóna testimoni de la importància d''aquesta mina de carbó i sobretot del telefèric, dins el conjunt de les mines que Asland va explotar al Catllaràs. Just per sota la pista que porta al Xalet del Catllaràs, a molt poca distància, trobem un petit túnel excavat a la roca, picat en forma de volta; era utilitzat pel pas de persones i animals de bast. Per sota s'inicia una explanada al llarg de la qual, i per sota d'aquesta, es localitzen alguns edificis en procés d'enrunament, i gran quantitat de restes de murs i pilars de diferents construccions; aquest conjunt de restes conformaven tallers, sembla que algun edifici podria ser vivenda, i grans magatzems on dipositar el carbó. La gran majoria d'aquestes restes tenen relació amb el telefèric general, conegut com el cable. Arran de la construcció d'aquest telefèric, el carbó extret a les mines del Catllaràs era portat aquí amb animals a bast, i posteriorment, una gran part hi arribava a través dels altres telefèrics que es construïren més tard (el de la Roca de la Lluna i el del Teixó). Aquest telefèric tenia una longitud de 2.013 metres i un desnivell de 444 m.; comunicava amb l'estació de l'empalme (o 'Apartadero') del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet. En aquest indret avui dia encara s'hi conserven diverses restes, entre les quals, part de l'estructura d'uns grans dipòsits per emmagatzemar el carbó i quatre pilars (que suportaven una estructura de fusta col·locada per evitar la caiguda de carbó sobre la carretera que hi circulava per sota). Aquí, el carbó s'emmagatzemava en grans dipòsits d'on seria traspassat a les vagonetes del ferrocarril que el portari fins la fàbrica del Clot del Moro. El telefèric era del tipus bicable, o sigui que comptava amb un cable carril i un cable tractor, que descansaven sobre torres metàl·liques. Funcionava pel sistema automotor, les vagonetes que baixaven plenes feien pujar, pel propi pes, les buides; comptava però amb un fre de cinta controlat per un treballador que en regulava la velocitat. Les vagonetes eren del tipus bolcador, amb un truck de dues rodes a la part superior.	08166-87	Catllaràs	Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, ferrer de Ripoll, qui va inciar l'extracció de carbó l'any 1902. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922, any que la companyia deturà l'extracció de carbó a les mines del Catllaràs. La Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va iniciar la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N'Hug però prop del límit amb la Pobla de Lillet, l'any 1901. L'emplaçament escollit per la instal·lació d'aquesta fàbrica era idònia per a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, tant sols tenia la mancança del transport que amb els anys resoldria amb la construcció d'una petita línia de ferrocarril que enllaçava Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet, i posteriorment fins la fàbrica del Clot del Moro. A principis de segle Asland va adquirir diverses mines de carbó al Catllaràs, entre les quals hi havia aquesta mina. Amb els anys Asland va ampliar la quantitat d'explotacions, a més de millorar les infraestructures, sobretot de transport del carbó, per tal que l'activitat minera fos rendible, ja que durant els primers anys el carbó era portat a bast. Així, a més de la construcció del tren de Guardiola a la Pobla, també va construir tres telefèrics que foren de gran utilitat pel transport del lignit. El primer va ser aquest telefèric, el general, conegut com el cable, i que es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912. Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades. Aquest telefèric el va construir la firma belga Carstens i Fabian, el 1906 ja estava enllestit, però les condicions meteorològiques no van permetre que es posés en funcionament fins a mitjans del 1907. No va trigar en demostrar la seva utilitat, ja que els primers 25 dies va transportar 700Tm de carbó. Va donar servei de transport de carbó fins al 1922, quan es van clausurar les mines; però fins el 1928 es va continuar utilitzat pel transport de fusta del Catllaràs.	42.2249800,1.9684400	414870	4675271		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57787-foto-08166-87-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57787-foto-08166-87-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del Teixó.	98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57793	Mina del 'Cisquetó'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cisqueto	BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.	XX	Pràcticament no queden restes visibles, la bocamina està sitjada.	Al lloc on hi havia la mina de carbó del Cisquetó, avui dia pràcticament no hi queden restes visibles. A tocar del torrent podem veure un gran clot on el terreny ha cedit, és on hi havia la boca de la mina. Aquesta era una mina feta amb travessers de fusta, no excavada a la roca ferma, fet que amb el pas del temps ha afavorit el seu ensorrament.	08166-93	Catllaràs	Sembla que era una mina d'explotació força superficial, la galeria no baixava a molta profunditat, en van obrir uns 200 metres. Al torrent hi havia una passarel·la de fusta que permetia creuar el rec, a l'altra banda del qual sortia el camí pel qual baixaven el carbó, pel cantó de Sant Julià de Cerdanyola. El propietari de l'explotació era Josep Anfruns, de Guardiola de Berguedà, conegut com el 'Cisquetó', i es va explotar entre el 1950 i el 1951. A la mina hi van treballar quatre persones, el mateix propietari junt amb Lluís Casas, Eudald Espel i Pere Janer.	42.2119400,1.9502900	413354	4673841		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57793-foto-08166-93-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la 'Concepción' i la del Rotllan.	98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57839	Fàbrica de Xocolata Fàbregas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-xocolata-fabregas	FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.	XIX	Està abandonada, tancada i fent-se malbé.	L'edifici de la fàbrica de xocolata està emplaçada al lloc on hi havia hagut l'antic molí del Regatell. És una construcció fabril formada per diversos cossos amb coberta a dos vessants; sembla correspondre a tres estructures col·locades una adossada a l'altra, prenent forma allargada, i situada a redós del torrent del Regatell, en la seva riba esquerra, entre el torrent i la vessant de la muntanya. Tot i que s'hi observen diverses fases constructives, aparentment tres, el conjunt mostra unes característiques força similars. L'extrem més de llevant, sembla tractar-se de la part més antiga, en destaca que a nivell del torrent hi ha dues obertures amb arc rebaixat de lloses posades en sardinell corresponents a les sortides d'aigua del molí (cacaus); a la planta baixa i primera s'observen diferents finestres, algunes de llinda en arc rebaixat de maó de pla, i al darrer nivell un seguit d'obertures petites en forma ovalada; per sobre hi ha un darrer nivell, d'actuació contemporània. El cos central és on trobem la porta principal d'accés a l'interior, a la qual s'hi arriba a través d'un petit pont de pedra que permet creuar el torrent; el pont és d'un sol ull format per un arc lleugerament apuntat. Aquesta estructura central, mostra també el que sembla un nivell (potser parcial) de planta soterrània, on hi ha una obertura tapiada que dóna a l'alçada del torrent (o potser una altra sortida d'aigua?). La constitució de la façana és quasi paral·lela a la de l'estructura anteriorment descrita, a la planta baixa i primera finestres rectangulars, i a la planta sota-coberta, ovalades . El cos més de ponent és la darrera fase constructiva, en aquest les obertures són més grans, sobretot a la planta baixa, on són de llinda en arc rebaixat; als dos nivells superiors, són finestres senzilles, rectangulars. Aquest cos té façana per l'extrem de ponent, on trobem una porta a nivell de carrer, i altres obertures senzilles al dos nivells de sobre, al centre de la planta primera hi ha un balcó. A la part superior d'aquesta façana encara s'hi pot llegit part del rètol 'La más alta del Llobregat', eslògan que era emprat i acostumava a aparèixer en la publicitat i en la majoria dels productes de la fàbrica.	08166-139	Nucli Urbà. Carrer Regatell núm. 16, La Pobla de Lillet.	La fàbrica de xocolata sembla que va començar a funcionar i a elaborar aquest producte a partir de 1840, segons consta en la documentació i en la publicitat conservada referida a la mateixa fàbrica. L'any 1856 (primer any del que es conserva informació de les matrícules industrials a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet) consta Joaquim Fàbregas al carrer Jussà n. 8, el qual pagava matrícula com a confiter i cerer, i perdurà així fins els anys 1885-1886, quan hi apareix com a titular la seva vídua, tot i que regentant un molí fariner. El febrer del 1888 el donen de baixa, ja que l'abril del 1887 havia canviat d'activitat passant de molí fariner a molí xocolater i a nom del fill Francesc Fàbregas i Oristrell (1857-1936). A més també consta que al març del 1887 es donà de baixa l'activitat de confiters i cerers del carrer dels Porxos n. 14. Aquestes informacions són interpretades com que es deu correspondre al període en que Francesc Fàbregas amplia la producció de xocolata a gran escala, amb 'una màquina de afinar movida por agua, con cilindros cuya superficie mide 35 decimetros cuadrados'. Francesc Fàbregas i Oristrell, a més de fundador de la fàbrica de xocolata va ser un home polifacètic i molt actiu, era músic i va fundar una cobla orquestra a la Pobla de Lillet, potser la primera, i que va tenir cert renom; a més, va ser alcalde de la Pobla i va emprendre nombroses iniciatives industrials. És conegut que valorava el control de l'aigua, de fet se sap que ell mateix es construïa els canals de fusta i posteriorment va aprendre la tècnica de construir els tubs a la mateixa fàbrica. A més, un dels seus negocis va ser el subministrament d'aigua potable a la població, activitat duta a terme fins el 1955, ja que el 1956 es va municipalitzar el servei. A la fàbrica hi funcionava el molí de cacau, el molí fariner, i la màquina d'afinar la xocolata, però Francesc Fàbregas també va instal·lar una serra cinta de 98 cm per fusta, al carrer Pontarró n. 12 (també moguda per força hidràulica); el 1919 feia gasoses; entre 1925-26 produïa ell mateix 6kw d'electricitat per la fàbrica de xocolata, va posar en funcionament dos torns metàl·lics per a fer cadires, entre altres. El negoci xocolater va aconseguir ser un producte d'alta qualitat i molta difusió. L'hereu de Francesc Fàbregas va ser el fill gran, Jaume, també home polifacètic, amant de les arts; tot i que en ell va recaure el negoci, la mateixa fortuna li va permetre poder desenvolupar diverses de les seves facetes com a escriptor, actor i director teatral, i home de molta activitat cultural, sobretot a la mateixa Pobla de Lillet. Tot i que no li interessaven els negocis, va continuar amb la producció xocolatera, i la venda de productes de drogueria, comestibles i productes de la fàbrica, en el comerç que regentava la família al centre del poble. L'any 1958, Jaume Fàbregas moria en un accident de cotxe. El 1961 es tancava definitivament la fàbrica, ja que va morir sense testament i el patrimoni familiar es va dividir. Des dels inicis, la fàbrica havia mantingut diverses activitats (molí fariner, xocolater, s'hi varen fer cadires, agulles d'estendre,...), sobretot en època de Francesc Fàbregas i Oristrell, i als darrers anys, després de la mort de Jaume Fàbregas, període en que es va dedicar bàsicament a la torrefacció de fruits secs, cafè i malta.	42.2430200,1.9749800	415434	4677268		08166	La Pobla de Lillet	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La família Fàbregas va ser coneguda com una família benestant afincada a la Pobla des d'època de Joaquim Fàbregas, d'ofici confiter, i originari del mas Serinyà, aquest es va casar Ignasia Oristrell i Moré, manresana filla de Berga, i varen tenir els fills Francesc, Joan, Rosa, Ramon i Joaquim. L'hereu Francesc Fàbregas i Oristrell és considerat el fundador de la fàbrica, es va casar amb Rosa Artigas i Puigbó, i van tenir vuit descendents, Jaume, Anton, Ignasi, Ismael, Joan, Joaquim, Concepció i Francisqueta.	119\|98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57843	Església del Roser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-roser	FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997.	XVIII	La van destruir entre els anys 1936-1939, i tant sols queda alguna resta de pilastra.	L'església del Roser estava situada adossada a la part posterior de la masia Cal Barnola, la qual està emplaçada a l'extrem oest del barri de les Coromines. Avui dia pràcticament no queda res d'aquella església barroca; tant sols es conserven escassos testimonis, com alguna pilastra adossada al mur de la masia, ja que fou destruïda en el decurs de la Guerra Civil. Per fer-nos una idea de com era l'església reproduïm les paraules de Joan Rosiñol (ROSIÑOL:1988:45-46):'L'església del Pont (o del Roser) era d'una sola nau; l'entrada i l'altar major estaven orientats a ponent. Després de pujar uns graons d'escalinata externa, per salvar el desnivell del carrer de la Font, s'entrava a l'església per una porta ferrada i clavetejada. Dins, enfront i al fons, hi havia l'altar major presidit per la imatge de la Verge del Roser, flanquejada per dues imatges més, una de Sant Benet i l'altra de Sant Domènec. Al lateral dret, l'altar amb la imatge de Sant Joan de Mata (protector dels empresonats), formava un grup escultòric de dues figures: la del sant en posició dempeus i mirada compassiva envers els seus peus, on es trobava encadenat i agenollat un reu d'ulls suplicants (grup escultòric de talla de fusta de valor artístic molt apreciable -talla del segle XVIII-); al costat d'aquest, més cap a l'entrada del temple, s'hi trobava l'altar dedicat a la Verge del Remei, representat per un quadre de pintura a l'oli, sobre tela, d'apreciables dimensions. Al lateral esquerra, l'altar de la 'Dolorosa' i el Sant Crist, imatges de talla de fusta ricament policromades; al costat, l'altar dedicat als 'Sants Metges' (sants Cosme i Damià), representats en voluminosos plafons de baixrelleu, adossats a la paret.' Tal i com ens indica el mateix autor, aquesta església no comptava amb objectes ni ornaments litúrgics per la celebració habitual de misses, ja que tant sols s'hi celebraven actes religiosos esporàdics alguns diumenges i festes assenyalades.	08166-143	Nucli urbà, Barri de les Coromines. c/ de la Font, núm. 18. La Pobla de Lillet	Originàriament hi havia hagut una altra església del Roser, la qual estava emplaçada en un altre indret, més proper al pont vell, d'aquí que era nomenada popularment com l'Església del Pont. Aquesta primera capella del Roser es va construir el 1581, era de mides molt petites i va tenir una vida molt curta, ja que al finals 1600 s'enderrocà. Sembla que estava situada on ara hi ha la casa de can Pastor, al carrer de la Font. El fervor i devoció dels poblatans envers la Verge del Roser va propiciar la sol·licitud de permís per tal de tornar a construir una capella amb la mateixa advocació. Pere Barnola, pavorde, aconseguí la llicència, i el vicari general del bisbe de Solsona, el doctor Mariano Bargués, atorgà el permís en data 16 de juny de 1761. La nova capella es bastí a pocs metres de distància de l'anterior, era de mides més grans, i fou enderrocada entre els anys 1936-1939.	42.2438600,1.9769500	415597	4677359		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-3.jpg	Inexistent	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740.	96\|94	1754	1.4		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57851	Sínia del camp del Mateuet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-camp-del-mateuet		XIX-XX	Part de l'estructura està feta malbé.	La sínia està situada en uns camps de conreu a peu de la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, poc abans d'arribar al poble, en concret a l'alçada de la font del Roser, però a l'altre costat del vial. Està construïda adossada a un marge i està conformada per dues estructures adossades, el pou i la bassa. El pou és de planta circular, tant interior com exterior; el diàmetre exterior és considerable, ja que tot l'espai que hi ha entre la part interior i l'exterior conforma un massissat sobre el qual es situava l'animal que feia funcionar la sínia. S'accedeix a l'interior a través d'una obertura situada a la part baixa, o sigui des del camp inferior. A través de la feixa superior arribem a la part alta de l'estructura, on tal com s'ha dit es situava l'animal; aquí sobresurt l'estructura del pou (ja amb un diàmetre exterior molt menor), i és en aquest espai on hi havia la infraestructura que suportava la nòria i la que permetia el moviment de l'animal i la transmissió de la força, actualment no en queda res. Adossat al pou pel costat est hi ha la bassa o viver, una estructura de planta rectangular que permetia acumular l'aigua extreta, per tal de poder regar els camps del voltant. Al marge on s'adossa l'estructura, al costat oest, hi ha una escala feta de pedres allargades que sobresurten del mur i que permetien un accés més ràpid entre la part inferior i la superior.	08166-151	Prop de la carretera Guardiola-Pobla de Lillet	La sínia és un complex hidràulic en aquest cas destinat a l'extracció d'aigua per a ús de rec. Generalment estan formades pels mateixos elements, aquesta consta del pou, l'estructura de la sínia (no en queda res) i la bassa, i acostumaven a comptar amb un sistema de canalització de rec, que en aquest exemple tampoc no en queda res. El pou comptava amb una maquinària per pujar l'aigua a la superfície, composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical que pujava l'aigua. Per les informacions recollides, en aquest cas, almenys en els darrers temps, la roda vertical era una cadena de ferro en la qual hi havia uns recipients de fusta, els catúfols, que s'omplien d'aigua i s'abocaven en un canal que la vessava a l'interior de la bassa on s'acumulava. Sembla que la força motriu era un ruc, el qual donava voltes sobre la plataforma al centre de la qual hi ha el pou amb tota la infraestructura de la sínia. A manera sintètica l'animal estava lligat a un eix que feia girar la roda horitzontal, la qual a través d'un engranatge transmetia la força a la roda vertical que pujava l'aigua dins els catúfols. El sistema permetia que els recipients aboquessin l'aigua en un canal de recollida, el qual l'abocava a la bassa. La tipologia de terreny amb poc desnivell degué afavorir un sistema de regadiu en canalitzacions utilitzant la gravetat. La tipologia constructiva sembla correspondre a una estructura de segle XIX o principis del XX. El lloc és anomenat el camp del Mateuet, perquè aquest n'era el propietari, qui feia funcionar la sínia i en treballava els camps. El Mateuet, o Mateu Casanova, era el pare de Joan Casanova, qui va ser alcalde de la Pobla de Lillet en diverses legislatures.	42.2420500,1.9679300	414851	4677167		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57705	Cal Puigros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigros		XX		Edifici aïllat de tipologia residencial, situat en una parcel·la ajardinada que li permet tenir façanes en tots els seus costats. És de planta rectangular amb un cos sobresortit, de planta més o menys quadrada adossat a la banda de ponent. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes; presenta coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. El cos sobresortit correspon a la caixa d'escala, presenta una alçada superior a la resta de l'edifici i és cobert a quatre vessants. La porta d'accés està situada a la banda sud del cos de la caixa d'escala, en aquest volum a més de dues finestres a la façana oest, destaquen unes petites obertures allargades col·locades en parella a la part superior d'aquesta estructura i en tres de les seves façanes. La casa presenta obertures senzilles en tots els seus frontis; a la façana sud hi ha dues finestres per planta disposades verticalment paral·leles; a la façana est passa el mateix que l'anterior, excepte a la planta primera, on hi ha un balcó amb un voladís que s'estén a quasi tota la llargada d'aquesta façana i que és suportat per unes mènsules motllurades, la barana és de forja; a la façana nord es trenca la simetria amb alguna finestra col·locada diferent i amb una finestra més a planta baixa i a la segona. En un lloc destacat de la façana principal, la sud, hi ha col·locades unes rajoles decoratives on hi ha representada una escena amb la Mare de Déu de Falgars. És interessant també, un banc d'obra recobert de petites rajoletes blanques i blaves que el decoren i ornamenten formant motius geomètrics i un detall floral al centre del respatller. L'edifici està envoltat d'un cuidat jardí que a la seva vegada és clos per un mur de pedra que conforma xamfrà a l'angle sud-est, on trobem una portalada formada per un arc apuntat i brancals de maó massís coronat per una teulada a quatre vessants.	08166-12	Carrer Comafiguera, núm. 8. La Pobla de Lillet.	El senyor Ramon Puigros era un fabricant de teixits de Barcelona que pujava a estiuejar a Falgars, on va conèixer a una poblatana amb la qual es va casar. Aquest empresari va adquirir la casa de Cal Mossèn Joan, un edifici de finals del segle XIX o principis del XX. Es creia que aquesta casa havia estat enderrocada per construir un nou edifici, però les imatges antigues semblen indicar que es va conservar l'edifici modificant-lo i ampliant-lo segons el nou projecte. El senyor Puigros va inaugurar la casa l'any 1934; d'aquest període data la construcció de la 'torre' (la caixa d'escala), així com la col·locació de destacats elements com són les rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Falgars, peces de forja realitzades a Cal Sidret Manyà i probablement també el banc d'obra decorat amb rajoletes. Als anys 60 l'adquireixen la casa els actuals propietaris, els quals realitzaren obres fins més o menys l'any 67, consistents en pujar la coberta dels laterals per fer habitable tota la planta sotacoberta. La resta d'elements s'han conservat com eren fins avui dia.	42.2464000,1.9737400	415336	4677644		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L'any 1931, Ramon Puigros va realitzar una pel·lícula de la Festa de Falgars, per la qual va rebre un premi l'any següent. Se'n conserva una còpia a l'Arxiu Pujals.A les NNSS consta com edifici a conservar, s'especifica que també es conservarà el jardí amb els elements que el conformen.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57710	Restes del recinte emmurallat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-recinte-emmurallat	<p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1441. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:20-29) 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII.' L'Erol, núm. 100, primavera-estiu 2009. Àmbit de Recerques del Berguedà. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985:48): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-138). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. VVAA. (2003:126-127): 'Arquitectura, III. Dels palaus a les masies', L'Art Gòtic a Catalunya Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>	XIII-XIV	No es coneixen restes visibles.	<p>Recinte fortificat que envoltava la població amb un castell-palau, on vivien els seus barons, els senyors de Mataplana. El recinte fortificat de la Pobla de Lillet, que envoltva el primer nucli de població, tenia en el punt més elevat del turonet, el castell-palau dels Mataplana i una església dedicada a Sant Antoni. (topònim) Aquests edificis es van destruir al segle XVII arran d'un incendi. En el seu emplaçament es va construir l'actual església parroquial de Santa Maria i l'edifici de la rectoria. Aquest darrer actualment és conegut com el castell, ja que en els seus fonaments i subsòl s'hi poden conservar restes del citat castell-palau dels Mataplana. En el moment en que es van construir aquests nous edificis també es va fer el trasllat del cementiri, que estava situat en el que és l'actual plaça de l'església, el nou emplaçament fora del recinte emmurallat fou el del camp on avui hi ha el casal parroquial (el 1910 es tornà a canviar de lloc el cementiri, emplaçant-lo al lloc actual, fora del nucli urbà). Pel que a les restes del recinte fortificat no es coneixen panys visibles de la muralla, cal dir però que la trama urbana permet resseguir un probable recinte, també cal tenir present que la construcció de la carretera actual de Ripoll va comportar, entorn a l'any 1910, la desaparició del carrer jussà amb l'enderroc de totes les cases que estaven edificades en arran del riu.</p>	08166-2	Nucli antic.	<p>L'origen del castell de la Pobla de Lillet i de la nova vila de la Pobla és fruit de l'activitat repobladora de la família Mataplana. Aquesta nissaga apareix a finals del segle XI al costat dels comtes de Cerdanya, llavors tenia la residència fixada al castell de Mataplana, al costat de Montgrony. Al segle XIII decideixen crear nous nuclis de poblament en punts estratègics dels seus dominis per tal de repoblar la zona i reforçar-ne les defenses, a Mataplana, Gombrèn, Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet. El 15 d'abril de 1297 Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorguen carta de privilegis, llibertats i franqueses als habitats de la Pobla. El lloc escollit per a la construcció de la nova 'populationem et bastidam et fortitudinem' era un petit tossal anomenat el 'Pujol' i situat a la confluència dels rius Llobregat i Arija, a uns dos quilòmetres de l'antic castell de Lillet i de la canònica de Santa Maria. Els senyors de Mataplana hi fixaren la seu i residència, en prejudici del castell de Lillet que s'aniria abandonant i perdent importància. El fet de que la Pobla esdevingués el centre de la baronia segurament va ajudar en el ràpid augment de la població al lloc, fet testimoniat amb les nombroses ventes i establiments de solars documentats en els successius anys, en concret al 1325 es construïen cases al carrer jussà a tocar del Llobregat i es realitzaren diverses ventes de parcel·les. Al segle XIV les conseqüències provocades per la pesta van fer minvar la demografia, però al llarg del mateix segle trobem iniciatives per tal de recuperar pobladors. El 1345 Roger de Pallars i el 1349 Artau de Pallars confirmaren les franqueses de la Pobla. És interessant el document que data del 1353, on Artal de Pallars, concedia la tinença de la torre que hi havia a la Pobla, a la Plana del Pujol, i que estava en estat ruïnós, i un hort contigu a Ramon Ferrer, a canvi de residir-hi i de mantenir-la en bones condicions. En el fogatge de 1378 a la Pobla de Lillet hi consten 46 focs. A finals del segle XIV es viuen moments d'inseguretat per la Guerra dels dos Peres i a nivell local és època d'inestabilitat als territoris de les baronies de Pinós i Mataplana. Tot això va fomentar un període de construcció o millores de muralles a diferents pobles. A la Pobla al 1370 hi ha referències de l'enderroc de cases per la construcció de les muralles, i al 1389 s'iniciaren obres de reforç i fortificació del castell i de les muralles; els habitants hi hagueren d'anar a treballar, però alguns poblatans no volen anar-hi apel·laren a les franqueses sense èxit, ja que el jutge ordenà que era una emergència i tenien l'obligació d'anar a treballar. Referències del segle XV ens donen a conèixer alguns topònims referits a les muralles, com el Portal de la Plana i la Torre de Riembau. Durant la guerra civil catalana del segle XV, els senyors de Pinós (la baronia de Mataplana es vengué el 1374 a aquest llinatge) es posicionaren al bàndol del rei, fet que provocà que la Pobla de Lillet fós assaltada i parcialment incendiada, entre els danys hi havia la destrucció de l'hospital. A partir d'aquí les referències al castell de la Pobla són escasses, el 1578 es cita la muralla de la vila com una afrontació i el 1618 una casa és referenciada com a 'dejús lo castell de la Pobla'. Al segle XVII la Pobla de Lillet passà a mans del ducs d'Alba. En un document del 1715, fet arran de la finalització de la guerra de Successió i on es fa un repàs de les fortificacions de la vegueria de Manresa i de la sotsvegueria de Berga, apareix la Pobla de Lillet on s'esmenta que 'el seu recinte del costat de la riba és format per les mateixes cases, i del costat dels conreus és emmurallat i té algunes torres com la de Bagà. Té cinc portes i conté unes 200 cases' 'Com que no pot servir per a res a causa de les muntanyes que l'envolten i que la tanquen completament, cal fer el mateix que a Bagà [o sigui, ensorrar muralles i torres]'. (SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:24).</p>	42.2442400,1.9747600	415417	4677403		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57710-foto-08166-2-2.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Altres	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-07-02 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Entorn al 1910 es van enderrocar les cases del carrer Jussà que donaven al riu Llobregat per tal de construir la carretera de Ribes.	85	46	1.2	1771	14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57714	Santa Cecília de Riutort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-riutort	FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997:48): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3518. Generalitat de Catalanya. JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985:371-372): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XI-XII	El seu estat d'enrunament està avançant ràpidament, a més, al monument hi ha molta vegetació,fet que afavoreix la degradació de l'edifici.	Església en avançat estat d'enrunament, i actualment molt amagada per la vegetació. Es tracta d'un edifici d'origen romànic, format per una sola nau de planta rectangular i coberta amb volta de canó, de la qual se'n conserva una part a l'extrem de ponent. Està construïda amb un parament de petits carreus ben tallats i col·locats a trencajunt, disposats en filades més o menys regulars. S'observen diversos forats de bastida. A migjorn trobem la porta d'entrada, formada per un arc de mig punt fet amb dovelles i damunt seu, una finestreta, també d'arc de mig punt, però monolític i de pedra tosca. A més, en el mateix mur sud, hi ha dos contraforts construïts per reforçar l'edifici. Al mur de ponent es pot observar una finestra esqueixada i per sobre, les restes del campanar d'espadanya de dos ulls. També, a l'exterior podem veure que el mur nord té més llargada per l'extrem de ponent, o sigui que té continuïtat més enllà d'on l'edifici es tanca amb el mur oest, aquest fet s'ha atribuït a una modificació en la planificació del temple durant la seva construcció, tot reduïnt-ne les dimensions o a un esfondrament. A l'interior, en l'extrem de llevant hi ha un arc triomfal cegat, el qual en algun moment degué donar accés a l'absis. A la banda nord trobem dues capelles de molt poca fondària, i al sud una fornícula. Les parets presenten restes de motllures de guix, d'arrebossat i de pintures. Al terra hi ha restes de les diferents piques de pedra. Més o menys al mig de la nau, hi ha un forat al terra, amb una escaleta que dóna accés a una petita cripta coberta amb volta de canó, i on podem observar el forat d'una sepultura.	08166-6	Banda oest del municipi, a la zona de Riutort, sobre el turonet de Santa Cecília.	Les primeres dades documentals sobre Riutort ens parlen de les possessions que tenien al lloc els monestirs de Ripoll ( citat el 880) i St. Llorenç prop Bagà ( el 983). El 1.168, Arnau de Vilanova ven en carta de gràcia la tercera part del delme que percebia de Santa Cecília, aquest document és la primera referència documental directa del temple. En origen l'església depenia del priorat de St. Jaume de Frontanyà, que proveïa de rector la parròquia amb canonges regulars. A partir del segle XIII diversos capellans regentaren l'església, subarrendant de vegades les funcions parroquials i creant sovint controvèrsies que duraren durant tota l'edat mitjana. Almenys entre 1.632 i el segle XVIII l'església ja era sufragània de St. Martí de Brocà. L'església tingué culte regular fins a principis del segle XX, quan el despoblament de la Vall del Riutort provocà el seu abandonament. El 1.925 la campana fou robada i col·locada posteriorment al castell d'Escornalbou i finalment al monestir de Poblet. Actualment l'edifici es presenta abandonat i en un estat de conservació ruïnós.	42.2417700,1.9270800	411480	4677177		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-3.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-07-02 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La gran quantitat de vegetació que hi ha al voltant de l'edifici en dificulta la seva visibilitat. Tot i que està sobre d'un turonet, actualment no es veu l'església fins que ets al davant. Per això cal estar atent a que seguint la pista, passat unes quantes curves, trobes uns petits agrupaments de pedres, a mode de fites, que indiquen el corriol, que tot i que està molt poc fresat, et permet arribar-hi.	92\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57719	Centre Cívic-Cultural / Antic Hospital	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-cultural-antic-hospital	FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.	XIX		Edifici entre mitgeres i de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis, està cobert amb teulada de dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal. El conjunt de l'edifici ha estat totalment rehabilitat per poder-lo utilitzar com a centre cívic, biblioteca i seu de diferents entitats, modificant sobretot el seu interior. Pel que fa a la façana principal, és tota de paredat de pedres irregulars i amb obertures senzilles, algunes conserven petits arcs de descàrrega de maó massís. L'element que més destaca, és una petita capella situada a l'extrem est del conjunt (estava dedicada a la Mare de Déu del Carme). Es conserven les obertures, consistents en la porta, una finestra a sobre i un rosetó coronat amb la traça del que havia estat la coberta i per sobre, una mena d'espadanya, avui paredada. Totes aquestes obertures estan decorades amb un emmarcament sobresortit fet amb maó massís. El seu interior també ha està totalment modificat i avui dia és seu de la penya barcelonista. El conjunt té façana posterior que dóna a un petit pati interior, a mode de pati de llums o cel obert; consisteix en una façana construïda amb la mateixa tipologia de la principal, i també amb obertures sense cap tret remarcable.	08166-19	C/ Doctor Cisneros, núm. 2. La Pobla de Lillet	Tot i que aquest edifici és de construcció relativament recent, finals de segle XIX, el lloc que ocupa és un punt important del nucli històric i originari de la Pobla de Lillet. Està situat molt a prop de l'església parroquial i de l'antiga rectoria, que és l'emplaçament on es va construir, en el moment de fundar la Pobla de Lillet, el castell-palau dels Mataplana i la capella de Sant Antoni. Ja entorn al 1400 es documenta un hospital a la Pobla de Lillet; de fet, en aquest període consta que l'edifici es trobava en molt mal estat. El 1476 hi ha notícia de que es volia refer una casa del carrer Jussà, habilitada per hospital. Al llarg dels anys sembla que aquesta institució ha estat denominada de diferents maneres, com 'Hospital de pobres de Jesucristo' i 'Hospital de Nuestra Señora de Falgas'. Durant molts anys no hi ha informació coneguda relativa a l'hospital. L'any 1885 es va posar la primera pedra del nou edifici de l'hospital, en el que llavors era el c/ del Castell. L'emplaçament escollit era el lloc on hi havia hagut unes cases que havien estat aterrades en el transcurs de les guerres carlines. L'edifici es va poder construir gràcies als esforços de molts poblatans que van participar directament en la seva construcció. Passats dos anys es va posar en funcionament. Aquest edifici ha tingut usos diversos, així, a principis del segle XX va ser hospital i a finals dels anys 70 col·legi religiós. El 1985 es va dissoldre la Fundació privada 'Hospital de pobres enformos' de la Pobla de Lillet. Posteriorment es va cedir l'immoble a l'Ajuntament amb la condició que l'ús de l'edifici fos públic i amb finalitats socials, culturals i associatives. Anys seguits l'Ajuntament va realitzar-hi importants obres tant a la façana, interior, com coberta, per tal d'adaptar l'edifici als nous usos, passant a ser centre cívic, biblioteca, sala d'exposicions, gimnàs, seu de diverses associacions, etc...	42.2443700,1.9747200	415414	4677418		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57719-foto-08166-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57719-foto-08166-19-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57736	El Prat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-3	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XIV-XVIII		La masia del Prat s'alça en uns plans que s'obren per sobre la Pobla de Lillet en la costa que hi ha al sud del poble. Està situada molt a prop del camí que porta a Falgars i també del que mena al Monestir de Santa Maria de Lillet. La masia està formada per diversos edificis; tres d'aquests estan col·locats junts definint una planta en forma de L, i un altre edifici aïllat situat al costat sud-est; tots aquests, junt amb el marge que hi ha pel costat sud, delimiten i emmarquen l'era, que queda emplaçada al centre del conjunt. Recentment la masia del Prat ha estat totalment reformada, convertint en vivenda el conjunt de totes aquestes edificacions. Abans d'aquesta actuació, en els edificis que conformen la planta en L, la casa estava situada a l'extrem sud-oest del conjunt, i un gran paller al costat nord-est (de fet, equival a la part central del conjunt), i enmig, un cobert unia aquestes dues edificacions principals. La casa està coberta a dos vessants amb el carener orientat N-S; a la façana sud i a nivell de planta sotacoberta, hi destaca una galeria, amb dues grans obertures d'arc de mig punt fet de maó massís. En les seves parets s'hi pot apreciar el rastre de diferents modificacions fetes al llarg d'anys, entre les quals es veu que la façana sud és una ampliació posterior. L'edifici del paller és l'estructura que més ha canviat en la darrera remodelació; a la planta baixa s'hi poden veure tres grans arcs rebaixats fets de pedra tosca (el central ha estat recuperat com a obertura), a la planta primera les obertures són de factura recent, anteriorment hi havia una gran obertura. L'edifici que queda separat d'aquest, i que està col·locat al costat sud-est (avui també vivenda) té la majoria de les seves obertures fetes amb muntants i arc rebaixat de maó massís.	08166-36	Situat per sobre del Barri de les Coromines.	La primer referència directa al mas Prat la trobem en un document del 1323, on Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del dit mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i donant al senyor els quintals. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60) El 1383 trobem Llorenç Prat que fou llogat per fer de bander, és qui havia de vigilar que es respectessin els acords del poble, sobretot pel que respecta al bestiar domèstic que estava solt i el qual ocasionava molts danys, la seva tasca incloïa imposar bans o multes en cas d'infracció; també era qui havia de fer era fer les crides (una mena d'agutzil).(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,225) El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Bernardus Prat', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) En el fogatge de 1497 dins el terme de la Pobla consta 'Johan Prat' i 'En Prat Joan', i al fogatge de 1553, Jaume Prat i Sebastià Prat. (IGLÉSIES:1979:461;1991:268) Al segle XV hi ha notícia de Domingo Prat que s'esmenta en un document referent a l'obratge de la llana, on hi consta un llistat de les persones i les quantitats de llanes que havien d'obrar. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360) Del 1581 data un document on Baltasar Costa i de Riembau deixa i arrenda íntegrament la seva masada del Prat, amb les terres, herbes i fruites, per temps i espai de quatre anys, a Jaume Casas, segons les condicions que en el document s'hi estableixen; a més, també li deixa la devesa de Ventaiola. . (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,307) El Prat també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856.	42.2413500,1.9784300	415716	4677079		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94\|119\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57748	La Muga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muga	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XVII?	Es troba en avançat estat d'enrunament.	Les restes de la casa de la Muga estan amagades sota gran quantitat de vegetació, que a més de dificultar-ne la visió, també ajuda a malmetre-les. Malauradament es troba en avançat estat d'enrunament, queden parts d'alguns murs, que ens permeten observar un paredat fet amb pedres desbastades formant peces força rectangulars, junt amb d'altres de més irregulars, en conjunt de mides més aviat petites, i amb gran quantitat de maó massís. De fet hi ha força presència de maó, sobretot emmarcant obertures o elements com el forn i els fogons. Pel que fa al forn, està ubicat al mur oest, i en queden restes de la volta. Al costat sud-est de la casa hi ha altres restes de murs i pilars, segurament corresponents al paller, corts o altres coberts. Per una fotografia feta entre els anys 1971-1981, sabem que les cantoneres eren fetes amb grans blocs de pedra desbastada que contrastava amb la resta d'aparell, més aviat petit; i que a la llinda de la porta hi havia una data 1600 o 1700 i acompanyat d'Abadal (la informació ha estat facilitada per Pere i Lluís Boixader, de la Pobla de Lillet). Als anys 80 del segle XX hi va haver un incendi en aquestes costes que també va afectar a la Muga. A uns quants metres per sota la casa hi ha la font.	08166-48	Zona nord-est del municipi.	Al llarg de l'època medieval trobem diferents referències a la Muga, de fet consta La Muga com una de les batllies que formaven part de la Pobla de Lillet. Al 1284 trobem ja una referència a Guillem de Muga, batlle (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57), i al 1332, figura Pere Ça Muga com a batlle; posteriorment, al 1437, trobem un altre Pere ça Muga que consta com a possessor del mateix càrrec. Al 1418, es reuniren els consellers de la Vila de Bagà, els representants de la universitat de la Pobla de Lillet, i també un representant dels homes de la batllia de ça Vila i de la Muga, entre d'altres, per tal de tractar el donatiu que els homes de les Baronies de Pinós i Mataplana haurien de fer al noble Bernat Galceran de Pinós, per trobar-se amb dificultats econòmiques. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,213). En dates posteriors trobem al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consten diferents llistats, entre els quals hi trobem un llistat amb la referència 'Cen un llibre de Codern ab cobertas de pergami constan los actes següents', i en una de les notes amb la inscripció 'Item consta ab altre instrument la fundació de dotze misses lo any de una tal Eularia Mugas o Cosp asseguradas al mas Muga presentadors los Srs. Consols'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Muga ( i també Serramuga). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta Muga en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846).	42.2504300,2.0173800	418941	4678049		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En una zona més propera a la carretera de Ribes, però també a prop de la mateixa pista que ens condueix a la Muga, hi ha les restes d'una altra casa dita Serra Muga.	119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57786	Mina del Teixó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-teixo	BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.	XX	La galeria té alguns despreniments a l'interior. Les estructures exteriors s'estan enderrocant.	La mina de carbó del Teixó està formada per diverses restes que es distribueixen en diferents indrets. Situats en una mateixa cota i separats per un rec, en el qual hi ha un pontet fet a l'època de l'explotació minera, de fet hi passaven les vagonetes, trobem restes a costat i costat. A l'est hi ha la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó de ciment i pedra tot encofrat, la volta s'allarga uns metres cap a l'interior de la galeria, després la resta és la mateixa roca picada formant també volta. Es pot entrar bastants metres cap a l'interior però en desconeixem la llargada. En aquesta zona, a l'exterior hi ha les restes d'un mur en un costat de la plaça del davant de la bocamina. A l'altra costat del torrent hi ha vestigis de diferents construccions, una caseta pel transformador, restes de tallers i magatzems, un gran dipòsit, i uns metres més enllà el que sembla era un polvorí, a més d'altres murs de menor entitat i d'utilitat desconeguda. Com la majoria de mines la gran quantitat de vegetació ha anat amagant les diferents construccions i avui dia són de difícil localització i identificació. Aquesta mina consta com una de les més complexes del conjunt de mines existents al Catllaràs. A grans trets segons explica Salmerón (SALMERÓN:1990:251-259), un cop el carbó sortia de la mina del teixó era transportat per vagonetes, que circulaven sobre rails, cap un telefèric que el portava fins al costat de la mina de font freda, on també es recollia el carbó d'aquesta; tornava a entrar a l'interior d'una galeria amb vagonetes de via de 60 mm, per després tornar a sortir a la superfície a través d'un pou (es podria correspondre al pou que hi ha al lloc conegut com la sala de màquines) i des d'aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l'estació de l'empalme, del ferrocarril de Guardiola a Castellar de N'Hug, i finalment des d'aquí seria portat fins al Clot del Moro. El telefèric del Teixó el van construir el 1910, i tenia una longitud de 200 m. i permetia salvar un desnivell de 65 metres; i el de la Roca de la Lluna fou construït el 1912, de longitud feia 600 metres i de desnivell de 180 metres.	08166-86	Catllaràs	Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, qui va inciar l'extracció de carbó l'any 1900. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922, any que la companyia deturà l'extracció de carbó a les mines del Catllaràs. La Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va iniciar la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N'Hug però prop del límit amb la Pobla de Lillet, l'any 1901. L'emplaçament escollit per la instal·lació d'aquesta fàbrica era idònia per a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, tant sols tenia la mancança del transport que amb els anys resoldria amb la construcció d'una petita línia de ferrocarril que enllaçava Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet, i posteriorment fins la fàbrica del Clot del Moro. A principis de segle Asland va adquirir diverses mines de carbó al Catllaràs, entre les quals hi havia aquesta mina del Teixó. Amb els anys Asland va ampliar la quantitat d'explotacions, a més de millorar les infraestructures, sobretot de transport del carbó, per tal que l'activitat minera fos rendible, ja que durant els primers anys el carbó era portat a bast. Així, a més de la construcció del tren de Guardiola a la Pobla, també va construir tres telefèrics que foren de gran utilitat pel transport del lignit. El telefèric general, conegut com el cable, es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912. Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades.	42.2195000,1.9592500	414104	4674672		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57786-foto-08166-86-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57786-foto-08166-86-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del cable. A pocs metres per sota la bocamina i poc més cap a l'est hi ha les restes de la casa del Teixó.	98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57717	Cal Massana / Caserna Antiga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-caserna-antiga		XX		Casa situada al nucli urbà, en una parcel·la ajardinada ubicada a la riba esquerra del riu Llobregat. L'accés principal és a través d'una passarel·la sobre el riu, apta només per vianants. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis, i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal; està constituït per l'estructura de la casa i un cos de galeria adossat a la façana de ponent. La façana principal està orientada cap al nord, o sigui cap al riu i cap a la carretera d'entrada al poble. Aquesta presenta una distribució bàsica de tres obertures per planta, però amb algunes variacions, l'una és que a la planta baixa la finestra de l'est està tapada per un cos afegit al davant de la façana i que en cobreix aquesta part, i l'altra que al primer pis hi ha una obertura més que es correspon al cos de galeria afegit a l'oest. En concret a planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat. A les altres plantes totes són balcons, on el balcó central de la planta primera és més destacat que la resta, mostrant una volada més gran i de format diferenciat. Cal anotar, que els balcons laterals de l'últim pis, que presenten unes baranes d'acabat i ornamentació diferents, és perquè són fruit d'una reforma que va consistir en apujar les façanes laterals i la coberta per tal de fer útil tota la planta segona, comportant també una modificació de la façana principal, fent-la més alta, obrint els dos balcons laterals (abans només era un al centre) i canviant-ne la decoració del seu coronament. De fet aquest edifici destaca sobretot per l'acabat de la seva façana principal, la qual està ornamentada amb elements en relleu d'estil geomètric que li atorgen personalitat i distinció. En concret són quatre pilastres situades a cada costat de les tres línies verticals d'obertures, i que es desenvolupen del nivell del sòl fins més o menys el mig de la darrera planta, on hi ha uns capitells a partir dels quals continuen els respectius pilars fins a la part superior de la façana on, junt amb altres elements, coronen i completen el conjunt, tot prenent sempre més rellevança la part central del frontis. El cos de galeria que hi ha al costat est està format per tres nivells i conforma un porxo a la planta baixa, una galeria coberta a la planta primera i un terrat a la segona. Tot i que ha estat reformat recentment, manté la volumetria i constitució de la galeria anterior. En origen però, en aquest costat de façana hi havia un terrat a la planta primera que actuava de porxo a la planta baixa. La resta de façanes resten molt amagades per altres construccions que hi ha a redós de la casa.	08166-17	Av. Antoni Costa, núm. 3. La Pobla de Lillet	El Sr. Salvador Vilarrassa i Vall va fer construir aquest edifici en una data que es situa entre el juny de 1912 i el juny de 1916. Ja que del 15 de juny de 1912 data l'escriptura de compra-venta atorgada per Ramon Cosp a favor de Salvador Vilarrassa Vall, en aquest moment el Sr. Vilarrassa compra '...un huerto antes casa...', o sigui que en aquest moment era un solar, no hi havia edifici. I el 6 de juny de 1916 Salvador Vilarrassa Vall ven a D. Antonio Puigbó Grifoll, la propietat que havia adquirit el 1912, i on ja consta que s'hi ha construït l'edifici: 'sobre el que ha edificado, el Sr. Vilarrassa, una casa, sin número y de ignorada extensión superficial, compuesta de bajos 1 piso y desvan,...'. Probablement és en aquest període inicial, quan n'és propietari el Sr. Vilarrassa, que l'edifici constava com a 'Fonda de España', hi ha una fotografia antiga on es pot veure clarament el nom pintat en grans lletres a la part superior de la façana. Posteriorment, quan ja és propietari el Sr. Antoni Puigbó, a l'edifici s'hi va col·locar una placa amb el nom 'Villa Puigbó'. Sembla, que es durant l'època que pertany a aquest propietari, quan es van realitzar les obres d'habilitar tota la planta segona, fins llavors només era habitable parcialment; moment en que també es devia modificar la terrassa lateral convertint-la en galeria a planta primera i terrassa a la segona. No sabem la data exacta que va passar a mans del matrimoni format per Ramon Mas i Lucía Capdevila, però en data 11 de juliol de 1954, en la manifestació d'herència del Sr. Mas, després de la mort de la seva muller, ja hi consten ambdós com a propietaris. De fet durant anys aquesta casa va constar com a 'Villa Lucía'. Aquest edifici també se'l coneix per l'antiga caserna, ja que durant un període de temps van habilitar part d'una de les plantes com a Caserna de la Guàrdia Civil, a l'espera que es construís el nou edifici que els havia d'acollir. També s'ha anomenat Cal Massana, de fet aquest nom és el que encara avui dia utilitza molta gent del poble. L'accés principal a aquesta finca és a través d'una passarel·la de ferro sobre el riu Llobregat, construïda pel mateix Sr. Vilarrassa, uns anys abans que la casa, el projecte data de l'any 1909.	42.2433900,1.9742400	415373	4677309		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			106\|98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57738	Masia del Castell de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-castell-de-la-vila	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XVIII		La masia del Castell de la Vila es troba emplaçada al peu del turó on hi ha les restes del Castell de Lillet, en concret a uns 100 metres al nord-est. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; està coberta a dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que obra a migdia. És una edifici de mides més aviat petites i força auster (si tenim en compte les dimensions habituals d'aquest tipus de cases). La porta principal, situada al sud, és una obertura formada per muntants de pedra desbastada i una llinda plana de fusta. La resta d'obertures són senzilles, tant sols destacar que per sobre alguna té arc de descàrrega de maó posat de pla. Els murs són de pedres desbastades i alguns carreus, amb cantoneres força regulars, són de pedres també desbastades i mides no gaire grans. A l'interior, un pilar central que es desenvolupa fins la teulada és l'únic element de càrrega. La planta baixa era destinada al bestiar; la planta primera amb l'estructura típica i molt ben conservada d'aquest tipus de casa, a la meitat sud la sala amb la cuina, llar de foc i forn, i al costat nord, dues habitacions. A la planta golfes també dues habitacions, una amb graners. Al davant la casa hi ha l'era, i a costat i costat pallers. El del costat est, és interessant el mur que hi ha al seu interior, amb dues obertures, la més gran és un arc de mig punt i la petita d'arc rebaixat, tots fetes amb lloses i pedres allargades. Pel davant de la casa, la zona sud, s'estenen prats i camps de conreu. El conjunt està molt ben conservat, especialment la casa que manté l'estructura originària sense ampliacions ni modificacions importants.	08166-38	Al peu del turó on hi ha les restes del Castell de Lillet, uns 100 metres al sud-est.	Castell de Vila consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), entre la qual hi ha diferents llistats i anotacions diverses; un dels llistats és referit a les àpoques signades, a la nota núm. 19 hi consta 'Copia de la sentencia referida a favor del Castell de la Vila de poder emprivar sig. n. 19'. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Castell de la Vila. A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870.	42.2378300,1.9900000	416666	4676677		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57752	El Guixer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guixer-0	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XIV-XVII	Es troba en avançat estat d'enrunament.	Les restes d'aquesta casa estan situades a la part alta del vessant sud-oest d'un turó que s'aixeca per sobre el torrent de l'Arija, a tocar del límit municipal per la banda de llevant. Al costat nord-est (entre aquest turó i el Serrat de la Teuleria) hi ha una gran pedrera a cel obert, es tracta d'una explotació guixera actualment en ús. Entre les restes que es conserven podem veure part del perímetre de la casa; la part sud fou escapçada per l'ampliació d'un camí. Estava construïda adossada a un marge, poden tenir accés a peu pla en dos nivells. Els murs són fets amb carreus desbastats, pedres irregulars i molts fragments de teula. La planta baixa era de dos cossos (orientats nord-sud), fets amb volta de pedra encofrada. A la part posterior, mur nord, hi ha un pou amb cisterna. Al costat est hi queden algunes restes de murs del paller, al davant hi havia l'era.	08166-52	A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà	Com a conseqüència de la pesta negra, molts contractes de masos es van negociar a condicions més favorables pel arrendador; així al 1370 un document de contracte del mas, on Berenguer del Guixer, de la parròquia de Santa Maria de Lillet, es feu reduir la prestació que donava al propietari, com a parcer del mas el Guixer, la reducció fou a un quart i a pagar els censos en espècie (alls, cebes, cols i herbes); en el document es donen els detalls de les condicions i obligacions. Aquest document és interessant perquè parla del 'hort del mas del Guixer josà a la vinya josana de guix sobirà'. Hem de pensar doncs que hi havia dues cases, de fet en el mateix contracte es parla de cases en plural; de ser així, la casa que coneixem avui dia deuria correspondre's amb el Guixer subirà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,304-305). Al 1388, figura 'Berengariusdez Guixer' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Posteriorment, 'Los-Guixés' consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184).	42.2343700,2.0187200	419031	4676265		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94\|119\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57760	La Teuleria de Montclús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-montclus	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XVIII-XIX		Es tracta d'una petita casa situada a menys d'un quilòmetre de les cases de Montclús de Dalt i de Baix, en uns prats que queden a vora la pista. L'emplaçament és al costat del rec que forma la font de la Misèria. És una casa de planta rectangular, dos nivells, i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, oberta cap est. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de maó i teula. Les façanes mostren un paredat fet de pedres de mides i acabats diversos amb maó i teula entremig, i les cantoneres són grans peces de pedra ben tallada i polida. Les diferents obertures, són emmarcades amb maó massís en brancals i llinda; les de la façana principal són amb llinda en arc rebaixat, d'altres però han estat modificades. Per sobre la porta hi ha un carreu amb la inscripció 'J. POSAS Y SORS AÑ 1871'. Al costat sud hi ha un cobert adossat, i al costat nord, les restes d'un altra construcció annexa, avui ensorrada. Al sud, i pocs metres, hi ha les restes d'un altre edifici molt enrunat; al davant la casa i a peu de la pista hi ha una font amb cisterna, avui també feta malbé.	08166-60	Montclús, zona sud-est	El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció és de l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Entre els segles XIII i XIV, és quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, entre les que podem destacar, la donació al 1296 de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). El 1573 Montclús consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera notícia documental on consta la Teuleria de Montclús és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846).	42.2025600,1.9844700	416163	4672766		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57778	Passarel·la del Cinema o de Cal Massana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-del-cinema-o-de-cal-massana	Documentació particular de l'antiga casa Cal Vilarrassa o Cal Massana. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona.	XX		Passarel·la per vianants sobre el riu Llobregat, situada a pocs metres de distància del pont de l'Ajuntament riu avall. Comunica la carretera principal amb la casa Cal Massana (en origen Cal Vilarrassa) i també amb l'antic edifici on hi havia hagut el cinema Llobregat. Es tracta d'un pont de 18 metres de llum, construït per dos trams de bigues metàl·liques en gelosia (sistema de bigues en creu de Sant Andreu) col·locades paral·leles (19,39 metres de llarg) que conformen les baranes i unides a la base per creuaments de biguetes també metàl·liques, sobre les quals en origen hi havia unes biguetes de fusta i a damunt travessers també de fusta que conformaven el paviment; actualment el paviment és d'obra. L'estructrura es recolza en ambdós extrems sobre estreps d'obra. A banda i banda s'accedeix al pas a través d'uns graons. Anys més tard a la seva construcció se li van afegir quatre arcs metàl·lics per sobre la barana, o sigui que es circula per sota, un a cada extrem i els altres dos centrats en la resta d'espai; en el principal, el que dóna a la carretera, té un rètol que s'il·luminava on posa 'Cine Llobregat'; de fet l'utilitat d'aquests arquets era la de suport de la instal·lació d'il·luminació.	08166-78	Al nucli urbà	Aquest pont de vianants el va fer construir el senyor Vilarrassa. La data del projecte és del 23 de març de 1909 el signa l'enginyer Fernando Junoy(?) i l'aprovà la 'Jefatura de Obras Públicas' en data 6 de maig de mans de l'enginyer en cap Sr. Puig. Per tal de poder-lo instal·lar el Sr. Vilarrassa va haver de sol·licitar servitud de pas sobre el riu Llobregat, des de la carretera de Solsona a Ribes fins al seu immoble. En data 17 de novembre de 1909 el 'Governador Civil de la Província' va aprovar la concessió. Per tant la passarel·la, es va construir com a pont de titularitat privada, per tal de tenir un accés directe des del camí principal cap a la casa i la fàbrica que hi tenia i així també tenir un pas per als treballadors i evitar que haguessin de passar per l'interior de la finca. El 1919 es va inaugurar el Cine Llobregat, ubicat a l'edifici que hi ha al costat de la casa de Cal Vilarrassa (o Cal Massana). Inicialment l'edifici del cine era del mateix propietari que l'amo de Cal Vilarrassa; amb el temps, però, el propietari va segregar la propietat, fet que des de llavors va determinar que hi hagués dues propietats que tinguessin accés al pont. Segons Raquel Lacuesta (VV.AA.: 2008:33) és probable que el tram metàl·lic es construís als tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima, empresa que feia uns pocs anys havia bastit el pont de ferro del tren que unia Guardiola de Berguedà amb la Pobla i el Clot del Moro.	42.2436200,1.9741900	415369	4677335		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquesta passarel·la se l'ha conegut per vàries denominacions: passarel·la del cinema, de Cal Massana o de Cal Vilarrassa.Els plànols que apareixen en la fotografia número tres són dels propietaris de la mateixa casa de Cal Massana.	106\|98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57781	Camí de Falgars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-falgars	JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona.			El camí de Falgars comunica el nucli urbà de la Pobla de Lillet amb el santuari de Falgars, també és conegut com el camí dels Graus. Forma part del traçat del sender GR-4 (que uneix Montserrat i Puigcerdà) i com a tal està senyalitzat amb una ratlla blanca i una vermella; està molt fresat i s'hi circula còmodament, ja que el pas està net de vegetació. S'hi es surt del santuari cal prendre la direcció en sentit est, cap al mirador de Joan Casanova i seguir les senyals. El trajecte discorre per la carena o molt proper. Gran part del recorregut fins passat el segon grau, és pel costat de l'obaga i es circula per trams amb desnivell moderat i progressiu, i fins i tot per algun tros de replà. Arribats al coll de la Mineta, creuem un 'pont', és la mineta, forma part de la infraestructura del cable que transportava part del carbó del Catllaràs a l'estació de l'empalme; en aquest punt s'obren vistes cap al nord. Passat aquest coll el sender pren el costat de l'obaga i ens dirigim a creuar el primer grau, és la part més oberta del sender amb vistes cap al Catllaràs i el Puigllançada; a partir d'aquí el trajecte pren un fort desnivell que ja és constant fins arribar a la Pobla.. Després del primer grau davallem al poble pel vessant nord de la serra, hi arribem passant pel costat del bosc de Ventaiola, i després arran de l'heliport, i entrem a la població prop del Regatell, més o menys darrera l'Ajuntament. En diferents trams del sender podem observar restes de murs de contenció del mateix camí, i sobretot al primer grau es conserven parts empedrades amb els seus murs també de contenció i trencaigües.	08166-81	Camí que uneix el Santuari de Falgars amb el nucli urbà de la Pobla de Lillet.	Aquest camí ha estat el trajecte tradicional de comunicació del Santuari de Falgars amb la Pobla fins a la construcció de la primera pista que hi condueix, és la carretera vella (construida després de la guerra), surt del barri de les Coromines i porta cap a Falgars i també al Catllaràs. Però de fet, part de la gent de la Pobla manté arrelat el costum de pujar al Santuari a peu pel camí, sobretot en dates assenyalades com és el dia del Vot del Poble per Sant Marc, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma (quan es balla la dansa de Falgars) i la Festa Major del Santuari. Tot i que no es pot pas descartar un origen més antic, com a mínim hem de creure que aquest camí existeix des de l'origen de construcció de la primera capella al lloc de Falgars, que data del 1120. Tot i que per aquella època encara no existís la nova fundació de la Pobla de Lillet (finals segle XIII) a l'actual emplaçament, tot o part d'aquest trajecte devia ser el que s'emprava per accedir a la vall, fins i tot des de la zona del Monestir de Santa Maria de Lillet, cap a la zona de Falgars i la parròquia de Vallfogona. No coneixem pràcticament documentació referida al dit camí, ja que generalment no consten documents que parlin pròpiament del camí, sinó que normalment és de manera indirecta, com a límit d'un terme o altres. Consta però, una referència en les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, en data 15 de maig de 1886, on s'expressa la necessitat de reparar el camí de Falgars, posar-lo en millors condicions pel trànsit de cavalleries, ja que hi ha pendents molt fortes i l'empedrat es troba en mal estat, acorden mirar-ho i estudiar la possibilitat de canviar alguns trams a fi de separar-se dels trossos més dolents que hi ha des del 'pla dels cascalls' al primer grau.	42.2299400,1.9565900	413899	4675834		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-3.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La coordenada és més o menys al mig del trajecte.		49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57818	Diada de Sant Marc al Santuari de Falgars/ Vot del Poble a Sant Marc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-marc-al-santuari-de-falgars-vot-del-poble-a-sant-marc	FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.	XIV		Cada any el diumenge més pròxim al 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja al Santuari de Falgars per fer el Vot del Poble. Són uns quants els que pugen a peu pel camí antic de Falgars, ja que s'aprofita l'ocasió per fer una sortida popular oberta a tots els que hi vulguin pujar. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment una gran truitada popular.	08166-118	Santuari de Falgars.	Segons sembla la tradició de la diada de Sant Marc a la Pobla de Lillet té els orígens en un vot del poble fet el 1348 contra la pesta negra, en general per demanar bones i millors collites i no passar penúries. Anys enrera, la vigília de la festa s'anunciava a toc de campana. La processó era molt concorreguda, anava acompanyada de banderes, pendons, i les autoritats locals tant civils com religioses; molts ja anaven preparats per passar-hi tot el dia. En indrets menys costeruts del transcurs del camí es resava el rosari. A més era una data en que molts complien les promeses fetes.	42.2273800,1.9454400	412975	4675561		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			85	2116	4.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57854	Trumfera d'Ardericó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-darderico		XVIII-XIX		Aquesta trumfera es localitza a uns pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau. L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per llinda un gran bloc de pedra. La resta d'estructura exterior és un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules. L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós.	08166-154	Al Catllaràs.	El conreu de les patates es va generalitzar a tot Catalunya a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, l'orientació,.. Generalment també compten amb dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra.	42.2101700,1.9695900	414945	4673625		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|94	47	1.3		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57713	Ca l'Artigas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas-0	FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3517. Generalitat de Catalanya. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XIX-XX		La fàbrica tèxtil de Ca l'Arigas està formada per un cos principal corresponen a una gran nau de planta rectangular i alçada considerable, ja que consta de dos plantes. És construïda amb maçoneria i arrebossat com a acabat final; a l'interior diversos pilars de ferro colat són el suport dels sostres de revoltó i de la coberta a dos vessants. Les diferents obertures són emmarcades amb maó massís, hi ha gran nombre de finestrals paral·lels, de mida considerable, que aporten llum a l'interior; tot i que algunes modificacions del segle XX anul·là diferents obertures. Altres naus i dependències annexes disposades més o menys paral·leles a la estructura principal, i de tipologia similar, són resultat de les diferents ampliacions que experimentà el complex fabril. Cal destacar la presència d'una xemeneia d'alçada considerable, es tracta d'una construcció troncocònica realitzada amb maó massís, mostra diferents argolles de ferro a mode de reforç. Algunes d'aquestes noves construccions van ser destinades a la indústria de cartró. En relació a la fàbrica s'ha de fer esment als jardins Artigas o Parc de la Magnèsia, situats a continuació de la fàbrica riu amunt, i que eren ús exclusiu dels amos. És remarcable l'existència d'un gran canal que donava força hidràulica a la fàbrica, s'origina per sota la fàbrica Asland i circula en poc desnivell fins arribar a l'alçada de Cal Sargantana, just per sobre la fàbrica, on en una gran canonada es produeix la caiguda de l'aigua.	08166-5	A pocs metres al nord del nucli urbà de la Pobla de Lillet, i a la riba dreta del riu Llobregat.	L'origen de la fàbrica es remunta al segle XIX, en ple creixement industrial, quan Artigas i Saleta l'any 1.876 van adquirí a Pere Casas l'antic molí de la Panella, per adaptar-lo com a fàbrica tèxtil. La primera matrícula industrial d'Artigas i Saleta consta al 1878-79 i estava formada per uns 100 fusos, 1 carda, 1 teler i 1 teler de samarretes. El 1.887 una riuada va destruir l'edifici, que es reconstruí donant forma a la fàbrica que observem actualment. A partir de la seva reconstrucció s'hi portaren a terme diverses activitats industrials. El negoci s'anà ampliant, ja que el 1893-94, a la fàbrica d'Artigas i Saleta hi consten 623 fusos, 6 telers Jacquard, 1 màquina de desfilar, 104 telers mecànics, 4 telers de mà, 1 teler de samarretes, 1 tint i 1 blanqueig. 1894-95 ja apareix Joan Artigas Alart sol en l'empresa. Aquest va ser el promotor dels jardins Artigas, construïts entre el 1.903 i el 1.910; Joan Artigas sembla que va demanar idees a Antoní Gaudí, per a l'ordenació del terreny que tenia a banda i banda del riu Llobregat i aquest li realitzà un esbòs. A les matrícules dels anys 1913-28, ja apareix Joan Artigas i Casas, fill del propietari, el qual va ser un empresari emprenedor que intentà diversificar la producció industrial: donat que la indústria de la perfumeria no va tenir èxit, l'any 1.914 es dedicà a produir carbur de calci i electricitat, i entre 1.922 i 23 hi començà a fabricar cartró. L'empresari Agustí Barral comprà la fàbrica als Artigas l'any 1.947, on hi feu ampliacions i hi fabricà cartró per a la indústria del calçat fins que la importació de cuirs provocà la desaparició d'aquest mercat. També s'hi elaboraren els suports de paper emprats per col·locar sota els gots de beguda, iniciativa que va tenir un èxit rotund i que fou font d'exportació a tot Espanya.	42.2521400,1.9754100	415481	4678280		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-3.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			106\|98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57718	Llar del Pensionista (Economat Asland)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-del-pensionista-economat-asland	ASLAND (1954): ASLAND. Libro del cincuentenario. I. G. Seix Barral Hnos., Barcelona, 1954. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.	XX		Edifici ubicat a peu de la carretera de Ribes, on obra la façana principal. Es tracta d'una construcció de planta irregular i coberta amb teulada a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal (sud). L'edifici està format per una planta soterrània, planta baixa i dues plantes pis, cada una d'elles independent de la resta. Així l'accés a la planta soterrània és a través de la façana lateral oest, i el seu interior està habilitat com a sala de ball que és anomenada Saló la Flor. La planta primera és on hi ha ubicada la Llar del Pensionista, hi trobem un bar i una gran sala d'usos diversos. L'accés a aquest nivell és a través d'una escala i rampa exterior. Els altres dos pisos tenen l'accés per l'escala de veïns ubicada a través del portal que hi ha a la banda est, i són destinats a vivendes (la darrera planta, però, resta l'obra incabada). La façana principal presenta la superfície revestida i alguns elements que l'ornamenten, com són unes motllures a les cantoneres que simulen un carreuat, i unes faixes sobresortides que emmarquen les diferents obertures. A la planta baixa hi ha dues grans portes al centre i dues finestres a cada costat, són molt més grans que la resta i són de llinda d'arc rebaixat, amb la motllura pel seu voltant també més destacada. A la planta primera i segona hi ha la mateixa distribució de portes balconeres i finestres, totes de llinda plana; la planta primera té un gran balcó de volada correguda que agafa tota l'amplada de façana. Tant la façana posterior, com les parts visibles de les laterals, no mostren cap tipus d'acabat de la superfície, podent-s'hi veure el material constructiu, format per un paredat de pedres irregulars; les seves obertures són senzilles sense elements a destacar, únicament fer esment a que la planta primera hi ha un llarg balcó corregut que s'estén per tota la façana posterior i un tros de la lateral de ponent (aquestes dues façanes s'uneixen en punt rodó). A l'interior, l'estructura està suportada per columnes de ferro colat.	08166-18	Carretera de Ripoll, núm. 9. La Pobla de Lillet	La tipologia constructiva és pròpia d'un edifici d'entorn als anys vint del segle XX. Als anys 40-50 l'acabat de la façana principal era diferent, bàsicament la part superior, ja que era coronada per un esglaonat que culminava al centre de la façana amb més alçada respecte dels laterals, i amb alguna motllura decorativa. La planta baixa d'aquest edifici va allotjar l'economat Asland entorn a mitjans de segle XX (abans havia estat instal·lat a on avui dia hi ha la carnisseria Saus, davant del pont de la petita); en aquest període, a la planta soterrània ja hi havia la Sala La Flor, i a la planta primera la Fonda Pirineo. Des de l'any 1991 hi ha, a la planta baixa de l'edifici, la Llar del Pensionista (anteriorment, des del 4 de novembre de 1989, havia tingut la seu al centre cívic, en un espai cedit per l'Ajuntament).	42.2450100,1.9758600	415509	4677488		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57718-foto-08166-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57718-foto-08166-18-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57830	Ball dels Moliners	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-moliners	ALBA i ROMA,N.(1984): El 'Ball dels Moliners' de la Pobla de Lillet. L'Erol, núm8, Berga. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.			Antigament el Ball dels Moliners es realitzava a la plaça del Molí de la Vila, el dimarts de Carnestoltes. Hi participaven un home amb l'esquena coberta per una grossa pell de moltó i unes grans banyes al cap, i a més portava una mesura de tres quartans i un bastó, es col·locava al centre de la plaça i començava a fer un soroll amb els estris que portava (mesura i bastó) que simbolitzava el soroll que feien les moles d'un molí fariner mentre estaven en funcionament. Al seu voltant s'hi col·locaven un seguit de nois joves disfressats de dona i cadascun amb un bastó amb una patata o altra cosa clavada al capdamunt que volia simbolitzar la borra que filaven; a més al coll portaven unes coixineres a mode de sacs de farina per portar al molí. En sonar una tonada de flabiol es disposaven entorn al moliner tot fent un ball en cercle al seu voltant, mentrestant el moliner estava al centre i continuava fent el soroll que volia imitar el de les moles. En cansar-se els que voltaven, es comencen a llançar sobre el moliner tot colpejant-lo amb les filoses, el moliner es protegia amb la pell de moltó. Cansades de donar-li cops, les dones començaven a treure cendra (simbolitzava amb farina) i a escampar-la per sobre la gent aplegada al voltant, tot deixant-los ben bruts.	08166-130	Al pati de l'escola CEIP Lillet a Güell	El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. Actualment però, s'han hagut de fer algunes modificacions per tal que la seva representació es pugui dur a terme d'una manera apropiada. Així, actualment la dansa es balla el dia que es celebra el Carnestoltes a l'escola, l'escenari és el pati petit de l'escola i la representació la fan els alumnes de cicle superior, tot i que quan comença l'escampada de farina (avui dia ja no es fa amb cendra) la resta de mainada entra en el joc i també tothom qui vol. Segons els autors que han parlat del Ball, aquesta és una dansa que manté similituds amb altres representacions que es realitzen a les dates de Carnestoltes, com és la substitució de papers, entre els quals les disfresses que impliquen canvi sexe i/o estament social, l'apallissament del moliner s'assimila a la revenja de l'opressió feudal (obligació de moldre al molí del senyor feudal), suposa una important participació popular, a més és una festa laica, el propi fet del llançament de la cendra és molt freqüent a altres indrets de Catalunya. La simbologia de l'escampament de cendra (avui farina) es relaciona amb un element purificador, de fecunditat i fertilització. Elements que es vinculen amb el període del cicle anual que comporta el Carnestoles, com és l'inici de la Quaresma, una etapa de dejuni com a neteja del cos, o sigui de purificació. A més properament s'iniciarà la primavera que implica un canvi important en el calendari de la terra, del pagès, és una etapa de sembra. D'altra banda, segons la llegenda, també es considera que el significat propi de l'acte sembla que vol escenificar els abusos d'alguns moliners que barrejaven cendra a la farina, per obtenir més guanys.	42.2460800,1.9750100	415440	4677607		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La música del Ball dels Moliners és interpretada per un flabiol i un tamborí, i per la recuperació del ball s'ha extret del Costumari de Joan Amades. Actualment, arran de la publicació d'un CD amb temes poblatans s'ha realitzat una versió orquestrada per Ramon Bau.	94\|98\|85	2116	4.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57849	Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas		XX	Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades.	Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic.	08166-149	Al nord del nucli urbà	El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor.	42.2487100,1.9747000	415418	4677900		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals.	98	2153	5.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57855	Forns de Riutort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-riutort	JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls.	XX	Els forns es conserven en bon estat; la resta d'infraestructures del molí es van desmuntar per construir-hi una petita granja de porcs.	Els forns de Riutort eren destinats a coure pedra calcària per l'elaboració de ciment. Aquests constitueixen el testimoni del què havia estat una petita fàbrica de ciment, la qual a més dels forns comptava amb un molí, avui dia desaparegut on es triturava la pedra calcària un cop cuita. Estan situats a peu de la pista que porta al nucli de Gavarrós i a la mina de petroli de Riutort (ambdós de municipi de Guardiola de Berguedà), a tocar del pont de Riutort. Es tracta d'una gran estructura construïda adossada a un marge, de la qual exteriorment veiem un mur, la paret exterior dels forns, d'alçada considerable i lleugerament atalussat, fet de pedra i morter, i amb tres obertures situades arran de terra. L'obertura de més al sud, tota emmarcada en pedra, és per on surt el tub que conduïa l'aigua que feia moure la turbina, és el salt d'aigua. Les altres dues donen accés a un forn cadascuna. Ambdues boques són de mides i formes molt similars, amb muntants de pedra desbastada i llinda amb arc rebaixat fet de maó de pla. Aquestes dues obertures donen respectivament a un passadís, amb coberta de volta de maó col·locat pla, que condueix a la cambra de foc, per sobre la qual hi ha una mena de gran xemeneia lleugerament troncocònica, de planta circular, amb les parets revestides de maons refractaris disposats regularment. Aquesta xemeneia és on es disposava la pedra calcària per coure. A pocs metres de distància per sobre dels forns hi ha la pedrera d'on extreien la pedra calcària. Des de la part superior dels forns es pot seguir un caminet que es la traça per on circula el canal que conduïa l'aigua del Riutort. Segons informacions orals aquest canal s'iniciava a la zona de la mina de petroli. Tenia un fort desnivell, amb un bon salt d'aigua que feia anar la turbina. Anteriorment el molí era un molí fariner.	08166-155	A la zona de Riutort.	Antigament, el molí havia estat un molí fariner mogut per la força de l'aigua que arribava a través del mateix canal que posteriorment s'utilitzaria per fer anar la turbina. Tot i la manca de notícies d'aquest molí, sabem gràcies a les informacions proporcionades per Eduard Pujals, que va ser per la Guerra Civil quan el van transformar en molí de pedra calcària, tot muntant una petita fàbrica de ciment. Degué ser llavors, quant es van construir els forns. Mentre va durar la guerra sembla ser que a les nits s'utilitzava el molí per moldre gra. La fàbrica de ciment no va estar activa durant un període molt llarg de temps, ja que va deixar de funcionar cap als anys 50 o 60 del segle XX. Posteriorment, van ensorrar el molí per tal de construir-hi una granja de porcs.	42.2395400,1.9200000	410893	4676937		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Podria ser que en el forn també s'hi hagués cuit guix. A poca distància d'aquest molí, aigües amunt, hi ha el molí de l'Espelt.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57716	Pallissa del Parc de les Ànimes (avui Parc Xesco Boix)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-parc-de-les-animes-avui-parc-xesco-boix		XVII-XVIII		L'edifici on hi ha l'oficina de Turisme de la Pobla de Lillet, consta com pallissa del Parc de les Ànimes ja que és el nom que abans tenia l'actual Parc Xesco Boix. Aquest parc ocupa una extensa àrea a tocar del riu, just en l'indret on s'uneixen les aigües del riu Llobregat i les de l'Arija. Es tracta d'una petita construcció de planta irregular, formada per dos nivells de planta i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana obra a ponent i té dues obertures a la planta baixa, una és la porta d'entrada i l'altra, una petita finestreta, ambdues coronades per llinda de fusta, i al segon nivell hi ha una gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb maó massís col·locat en sardinell. A les façanes laterals hi ha una finestra en cada cas que no presenta cap tret específic. La façana posterior no té obertures. El seu interior ha estat habilitat com a oficina de turisme.	08166-16	Parc Xesco Boix, s/n. La Pobla de Lillet.	Segons informacions facilitades per Eduard Pujals, aquest edifici era la pallissa de Cal Estallador, que es correspon amb l'edifici on actualment, als baixos, hi ha el bar Flor de Neu. Aquesta àrea es va començar a urbanitzar a partir del segle XVI i XVII, però va tenir el seu màxim apogeu al segle XVIII amb la construcció del barri de les Coromines. L'actual parc Xesco Boix ocupa una àrea que no fa molts anys eren horts coneguts amb el nom d''Hort de les Ànimes', d'aquí que posteriorment quan es va construir el parc, aquest inicialment s'anomenés 'Parc de les Ànimes'. L'any 1986 es va fer un conveni entre La Caixa i l'Ajuntament, es va restaurar per destinar-lo a biblioteca pública. Finalment, l'ús actual és Oficina d'Informació i Turisme.	42.2443800,1.9757100	415496	4677418		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquest edifici actualment allotja l'Oficina de Turisme.	119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57754	Les Rovires	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rovires	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XIII-XVIII	El paller està ben conservat, però es conserven poques restes de l'estructura de la casa.	Aquesta masia està situada al peu dels emprius de la Pineda i a prop del torrent de la Sois. Està formada per les restes de la casa, el paller, i un mur de tancament que uneix aquestes dues construccions pel costat nord i en el qual hi ha una obertura d'accés, i l'era al centre. La casa es troba en un avançat estat d'enrunament; es poden veure alguns dels seus murs perimetrals i interiors, però enmig de gran quantitat de vegetació que poc a poc les va cobrint. Els murs són fets amb pedres irregulars i altres de desbastades, i cantoneres de pedra desbastada formant peces força regulars. El paller és de planta allargada, rectangular, consta de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La meitat sud té la façana totalment oberta cap a l'est, on hi ha l'era, tant sols amb un pilar al mig; i l'altra meitat té la façana tancada i dos accessos, l'un a planta baixa i l'altra a planta primera a través d'una escala exterior. Davant la casa hi ha amplis camps de conreu i pastures.	08166-54	A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà	Tenim molt poca informació referent a la casa de Les Rovires; a l'any 1291 consta un document de donació feta pel clergue 'Ferrarius de Saus' a l'església de Santa Maria de Lillet, de la meitat del delme dels masos Rovira i Padrinyà. El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Jacobus za Rouira', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) La següent referència no la trobem fins l'any 1573, en un document on es citen un seguit de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau, entre aquests masos hi figura 'La-Rovira' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Més tard, al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura les 'Rubiras'.També a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, hi consta Roviras en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846).	42.2266300,2.0071900	418070	4675416		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94\|119\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57755	Les Muntanyetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-muntanyetes	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.	XVIII	Està en procés d'enrunament.	Les restes de la masia estan situades a la part alta de les costes que s'aixequen per sobre de Santa Eugínia (T.M. de Sant Jaume de Frontanyà), en un indret més planer que conforma un coll entre dos turonets. És una zona de difícil accés, ja que el camí per arribar-hi és a través d'una pista forestal, part de la qual avui quasi no es distingeix perquè practicament només s'utilitza per desemboscar. El conjunt es troba en procés d'enrunament, tot i això encara conserva tot el seu perímetre, alguns dels murs fan més de dos metres d'alçada. Hi ha molta vegetació que no permet veure res de les restes interiors. Del que es veu s'endevina la planta aproximada de la casa amb un mur de tancament per la zona sud-oest, conformant un clos o baluard, dins del qual també hi hauria alguna construcció més, destinada a paller i bestiar; al costat est de la casa hi ha les restes de construccions petites adossades, probablement corts. L'entrada principal no es distingeix, n'hi havia almenys una a peu pla des del nivell de l'era, per mur nord, al costat de la qual hi ha les restes del cos sobresortit del forn. L'era queda situada a la part superior del conjunt, al costat nord. A pocs metres al sud-oest hi ha la font. Tant sols fa uns 50 anys encara hi vivien.	08166-55	Zona sud-est.	Tenim molt poca informació referent a la casa de Les Muntanyetes. No trobem cap notícia fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura les 'Montanyetes'. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa de 'Montañetes' en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846).	42.2103300,2.0203100	419132	4673594		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57757	La Pallola/La Paiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallolala-paiola	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.	XVIII	Està en avançat estat d'enrunament.	La casa la Pallola es troba molt enrunada, s'observen restes de diferents construccions, que defineixen un conjunt de planta allargada oberta cap al sud. De les diverses restes, s'identifica a l'extrem oest, el perímetre del que devia ser el paller, i al costat oposat (el costat est del conjunt) les restes de la casa, enmig de les dues construccions hi ha l'era, de la qual encara queden restes del paviment de maons, i al costat nord, un mur de poca alçada que uneix i tanca el conjunt d'estructures per aquest extrem. De la casa poca cosa es veu, ja que a més d'estar molt enrunada, hi ha molta vegetació, s'hi endevinen les restes de divisions interiors; al seu costat de llevant s'hi podem veure les traces d'altres construccions que s'hi adossaven. Els murs de la casa i el paller són fets amb pedres desbastades, de mides i formes diverses amb alguns fragments de maó i teula, les cantoneres són de grans blocs de pedra desbastada força regulars. Pel voltant, sobretot pel costat sud i cap a l'est, hi ha feixes de conreu, avui ja molt plenes de massa forestal.	08166-57	Zona sud-est. Prop de la pista de Montclús	Les úniques referències documentals conegudes d'aquest mas són d'època moderna, al 1856, es cita la 'Payola' en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846).	42.2015200,1.9954400	417067	4672640		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57758	Montclús de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-dalt	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XII-XIX	La casa es conserva, però la majoria d'annexes -excepte l'antiga capelleta- estan en procés d'enrunament.	Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis destinats a diferents usos, com vivenda (amos i treballadors o mossos), pallers, magatzems, corts i una capella. La casa és de grans dimensions, planta irregular i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de tres nivells de planta. Està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a planta baixa com a planta primera. Mostra diferents ampliacions i reformes, les més importants són del segle XVIII i XIX, entre altres suposà l'ampliació de l'estructura pel costat sud, creant una galeria de dos nivells (PB i P1), amb dues obertures per planta amb arcs fets amb maó, i modificacions a moltes de les obertures, la majoria de les quals són fetes muntants i llinda en arc rebaixat de maó massís. Pel que fa als murs, mostra diferències d'aparell en funció de la fase constructiva, així les parts més antigues són de carreus i pedres desbastades mostrant un aparell més regular, la resta té un acabat més heterogeni amb pedres irregulars i molta presència de maó massís i teula. A l'interior, a nivell de planta baixa trobem espais coberts amb volta. A planta primera podem veure interessants espais com la gran sala, amb habitacions als costats, i una cuina amb fogons (reconvertits en armari), amb la cendrera a sota i la pica de pedra al costat. El paller del costat sud és de dos nivells i en destaca la façana principal, formada per quatre obertures per planta fetes amb arc també de maó (avui algunes tapiades). Al costat oest de la casa hi ha altres edificis destinats a paller, magatzems i al bestiar, aquests es troben en procés d'enrunament i coberts de molta vegetació. A l'extrem sud-oest del conjunt hi ha una petita capella, en la seva estructura (com la majoria dels altres edificis) combina la pedra en cantoneres (grans carreus) amb paredat de pedres irregulars, més petites i amb fragments de maó i teula, i maó massís emmarcant les obertures; a la façana principal hi ha porta amb un maó massís a sobre amb la data 1898, i per sobre una obertura circular o rosetó. Actualment l'interior està habilitat com a vivenda. Les diferents construccions que conformen el conjunt estan unides per murs de tancament, en els quals hi ha diferents accessos i portals, destaca el portal sud-est, que dona a nivell de la planta baixa de la casa, que té dos carreus amb inscripció, un a cada costat de l'obertura, en un hi ha 'J.P.Y.B. DE CASTELLSOL', i a l'altre una data del segle XIX, parcialment il·legible. Al centre de tot el conjunt hi ha l'era enrajolada. Montclús està envoltada, sobretot pel costat nord, sud i oest, de grans camps de conreu i prats de pastura.	08166-58	Montclús, zona sud-est.	El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII. La primera referència que trobem és de l'any 1100, en concret el document de fundació d'una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal de fixar-hi la vida regular, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria estava formada per clergues i laics entre els que consta 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Al llarg d'aquest segle XII i sobretot als segles XIII i XIV, trobem nombroses referències al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides al mas Comalada i d'altres al mas Soler. Així, al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta pel canonge de Santa Maria de Lillet, Pere Serra (que l'havia comprada amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i de tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien una concessió de devesa al lloc del Solà a la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 figuren diferents documents on s'estableixen o fan concessions de deveses al lloc de Montclús, en concret dues de les quals són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Posteriorment, al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Dalt és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR).	42.2075200,1.9958500	417109	4673305		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Montclús està emplaçat al sud-est del municipi, és un lloc molt particular i característic conformat per una àmplia planúria que ha afavorit la domesticació d'aquests terrenys, situats a una alçada aproximenda, entre 1300 i 1400 metres.	94\|119\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57770	Vallfogona de Falgars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfogona-de-falgars	Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 6471. Generalitat de Catalanya. BOSCH GIMPERA,P. (1919:131,165): Prehistòria catalana. Volum, XV. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.		Superficial i cobert de vegetació	Les restes del jaciment es troben a dalt del turó que queda situat al costat sud-oest de la casa de Vallfogona. La gran quantitat de vegetació existent al lloc no permet observar amb claredat el conjunt de les restes. Entre les estructures visibles conservades trobem un potent mur d'1,5 mts. d'amplada, de pedra seca i obrat amb dues cares vistes de carreus de pedra desbastada amb un farciment interior de pedres de mides petites i mitjanes, i una llargada que s'estén per l'entorn d'uns 200 metres tot seguint l'orientació del turó pel costat de ponent, i pel costat de llevant hi ha la cinglera, conformant un espai allargat i estret on s'hi localitzen altres restes de murs que defineixen construccions formades per diverses dependències. Segons informació facilitada per Josep Carreras i Balaguer i Josep Farguell i Magnet (de la Societat d'Arqueologia del Berguedà), en una visita que van fer al lloc, ja fa uns anys, en el camí de tornada van trobar una destral de pedra (una mica escantonada) i fragments de ceràmica medieval del segle XII.	08166-70	Vallfogona-Catllaràs	Pere Boixader, de la Pobla de Lillet, fa anys va realitzar una cala a l'interior d'una de les dependències amb resultats negatius, ja que no hi va localitzar cap fragment de ceràmica ni d'altre material. Així, les úniques referències a troballes properes al lloc, són les citades en la descripció, consistents en una destral de pedra i uns fragments de ceràmica medieval en el camí d'accés.	42.2183900,1.9436500	412815	4674564		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57770-foto-08166-70-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57770-foto-08166-70-3.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Altres troballes dins el terme de la Pobla de Lillet són les citades per Bosch Gimpera (BOSCH:1919:131,165) que dóna referència de dues troballes dins el terme municipal, una destral de pedra (Museu de Girona-Museu de Vic) i una destral de bronze de 17 cm. de llarg (Col·lecció Cazurro). A la zona de Sant Cristòfol de Vallfogona, fa uns anys, també Josep Carreras i Josep Farguell, hi van localitzar una pedra polidora i fragments de ceràmica del bronze. La fotografia número tres és de Josep Carreras, la destral de pedra és la que van trobar al camí d'accés al jaciment.		1754	1.4		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57776	Pont de ferro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-0	FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3523. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.	XX		Pont de ferro sobre el riu Llobregat, situat a prop de la fàbrica de cartró i de la de Ca l'Artigues. Aquest formava part del traçat de l'antiga via del 'carrilet' o Ferrocarril de via estreta que unia Guardiola amb la Pobla de Lillet i el Clot del Moro, de fer n'era el viaducte més important. Era propietat de l'empresa Asland. Està construït amb dos trams de bigues metàl·liques, de gelosia d'una sola malla, de 19 metres de llarg cadascuna, i 10 mòduls en cada cas, col·locades en paral·lel i recolzades en els estreps i en un pilar central d'alçat trapezoïdal i bastit en pedra. La barana és de pedra als extrems i metàl·lica en tota la llargada central.	08166-76	A la sortida de La Pobla en direcció al Clot del Moro	La línia de ferrocarril secundari de via estreta que enllaçava Guardiola de Berguedà amb el Clot del Moro, va ser construïda per la 'Compañía General de Asfaltos y Portland Asland', al capdavant de la qual hi havia el Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi, per la necessitat de transport per donar sortida al ciment produït a la fàbrica del Clot del Moro, així com per fer-hi arribar carbó i altres materials. La via es va construir entre el 1904 i el 1912. En concret el pont de ferro va ser construït el 1904 per la companyia la Maquinista Terrestre i Marítima. El viaducte es va utilitzar des del primer moment, ja que era la via d'accés a la fàbrica, però no va ser fins a l'1 d'octubre del 1914 que Asland va poder legalitzar la via ferroviària, ho va haver de fer com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic; en aquest moment només arribava fins a la Pobla. No va ser fins el 1923 que es va inaugurar el tram de la Pobla de Lillet a Castellar de N'Hug. La clausura del ferrocarril es va produir el 14 d'octubre de 1963, data en que va circular el darrer tren. De fa uns pocs anys s'ha posat en marxa el Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat, recuperant el tram de via comprès entre l'estació de l'Empalme i el Clot del Moro, i tornant a transitar el carrilet per aquest pont de ferro. El pont va ser restaurat el 2.003 per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, segons projecte de l'empresa TIFSA, i supervisió dels enginyers Elena Jerez Delgado i Francisco López Manzanares.	42.2503800,1.9764900	415568	4678083	1904	08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-3.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		El pont és propietat de l'Ajuntament de la Pobla, però actualment està cedit a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.El 2.003 es va realitzar una obra de restauració.	106\|98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57797	Monument a Eusebi Güell i Bacigalupi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-eusebi-guell-i-bacigalupi	FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3525. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ASLAND (1954): ASLAND. Libro del cincuentenario. I. G. Seix Barral Hnos., Barcelona, 1954.	XX		El monument està situat en una zona cèntrica de la Pobla de Lillet, a tocar del riu Llobregat, de la carretera principal i entre el pont Vell i el pont de la Petita. Es tracta d'una estructura vertical totalment revestida amb carreus ben tallats de pedra de tonalitat vermellosa. Consta d'una base, de mides de planta lleugerament més grans que la resta, i on a la part del davant hi ha dos brocs de sortida d'aigua, al centre dels quals hi ha una placa de col·locació posterior, i que hi diu: 'Asland rememora amb gratitut , la dedicació i noblesa dels poblatans en el seu 75 Aniversari. La Pobla de Lillet 25 de juliol de 1981'. La part superior, de major alçada, hi ha un gran medalló central amb l'efígie del Sr. Güell, i a sota una placa explicativa on hi diu: 'A/ D. E. GÜELL BACIGALUPI/FUNDADOR DE LA Cía. ASLAND /LA POBLA DE LILLET/ · MCMXXVI·' Davant del monument hi ha un petit estany i bancs d'obra a cada costat. El conjunt també el complementen uns arbres i altra vegetació. Es tracta d'un monument, que a més de ser un element commemoratiu és també, un espai ornamental i lloc de descans.	08166-97	Al nucli urbà. Al costat del c/Antoni Costa, entre el pont vell i el pont de la petita.	Es tracta d'un monument de Patricio Palomar Collado, la primera pedra es va col·locar el 25 de juliol de 1924, i es va inaugurar el 25 de juliol de 1926. El monument és dedicat al Sr. Güell, fundador de la fàbrica del Clot del Moro (Asland), que tot i que es troba dins el terme municipal de Castellar de N'Hug, és a tocar del límit amb la Pobla de Lillet. La construcció de la fàbrica, iniciada el 1901, i posada en funcionament el 1904, va suposar un gran canvi per la Pobla de Lillet, no tant sols pel volum de llocs de treball que va significar, sinó també perquè Asland, de la mà d'Eusebi Güell va construir el ferrocarril de via estreta que va unir Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet.	42.2435600,1.9751800	415451	4677327	1924-26	08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57797-foto-08166-97-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57797-foto-08166-97-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Patricio Palomar Collado		98	51	2.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57806	Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrocarril-turistic-de-lalt-llobregat	FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona.	XXI		El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat també és anomenat El Tren del Ciment. Aquest s'ha convertit en un important atractiu turístic pel municipi de la Pobla de Lillet, i també per la comarca (és un dels primers carrilets turístics de l'Estat espanyol). La posada en funcionament del ferrocarril ha suposat la recuperació de tres quilomètres i mig dels onze quilòmetres que tenia l'antic trajecte del carrilet que unia Guardiola de Berguedà amb la fàbrica Asland al Clot del Moro, ja en terme de Castellar de n'Hug. Disposa de quatre estacions: La Pobla de Lillet (situada a l'antiga estació coneguda com 'l'empalme' ja que és on confluïen el carrilet i el telefèric de les mines del Catllaràs), la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n'Hug; de fet les dues parades del mig són baixadors, ja que no hi ha pròpiament un edifici d'estació. El trajecte el realitza una màquina dièsel Schöma, fabricada a Alemanya, i la qual arrossega dos cotxes o bagons coberts amb un tendal, i que hi caben 25 passatgers en cadascun. El trajecte té una durada d'uns 20 minuts, sortint de l'estació de la Pobla de Lillet a pocs metres passa per un fals túnel i tot seguit va vorejat la muntanya en un camí compartit amb la resta de vehicles, prossegueix cap dins el poble, tot circulant entre cases (on hi ha el baixador la Pobla centre), al sortir de la Pobla creua el riu Llobregat per un pont metàl·lic original de l'època del carrilet (construït el 1904), després passa pel costat de la fàbrica de cartró per tot seguit arribar al baixador dels Jardins Artigas, i finalment continua fins arribar al final del trajecte davant el Museu del Ciment del Clot del Moro a Castellar de n'Hug.	08166-106	A peu de la carretera de Guardiola a la Pobla	La posada en funcionament d'aquest tren turístic l'hem de cercar en l'interès de recuperació de l'antic carrilet històric que havia tingut tanta importància en aquestes contrades. Els orígens d'aquell ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX. L'emplaçament d'aquella fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcària per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'això l'única mancança era el transport. Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914. No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més esplendorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús. La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. L'origen de la recuperació d'aquest tren molt reclamada per un seguit de poblatans i d'afeccionats als trens històrics, pren forma a partir del 1986 amb la creació del CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris), una associació privada que buscava crear un museu del transport i a tornar a posar en funcionament una part del traçat de l'antic ferrocarril de via estreta. L'associació comptava amb el suport de diferents institucions, l'Ajuntament de la Pobla de Lillet i el de Castellar de n'Hug, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El 1995 es creava una escola-taller de restauració de vehicles de transport antics. El 1996 naixia la Fundació Museu del Transport, a la qual s'hi van traspassar els vehicles d'aquella primera associació CEFIS. El 1998 es constituïa el Consorci del Ferrocarril Turístic, que aplegava la Fundació del transport, els ajuntaments de la Pobla i Castellar de n'Hug, la Diputació i la Generalitat, ens que continuava tirant endavant la idea de l'escola que ja estava en funcionament, i per tant del Museu del Transport, a més de la recuperació d'un tram del ferrocarril. Aquest mateix any el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya desenvolupà un projecte tècnic del traçat del ferrocarril i es posava a construir les plataformes, edificis i instal·lacions necessaris per al nou tren. El dia 1 de juliol del 2.005 s'inaugurava el Tren del Ciment o Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. Amb pocs anys de funcionament aquest recurs turístic ha demostrat el seu atractiu arribant l'any 2.008 a assolir una xifra d'entorn als 26.000 visitants.	42.2414100,1.9650000	414608	4677099		08166	La Pobla de Lillet	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57806-foto-08166-106-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57806-foto-08166-106-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius.	98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57813	Fons documental de l'Arxiu Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-5		XVIII-XX		L'arxiu municipal de la Pobla de Lillet està repartit en tres sales de l'edifici de l'Ajuntament; en conjunt ocupa més de 160 metres lineals de prestatges. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1999; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa, conformen els següents fonts: Notarials, Eclesiàstics, Falange, Documentació de particulars, Llegat musical de Josep Cristòfol, Eleccions a les Cambres Agràries, Altres municipis, i Altres. L'Arxiu conté documentació del segle XVIII en endavant, i el gran gruix de documentació és del segle XX; tot i això trobem alguns llibres com el 'Libre de ntas. de la pnt. Vila de la Pobla' amb documentació de 1715 a 1818, però amb referències a dates anteriors fins al 1429.	08166-113	Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet	Els fons de l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet es van organitzar, classificar i inventariar entre el novembre de l'any 1998 i el 26 de febrer del 1999. L'organització la va realizar la Diputació de Barcelona, a través d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals, fruit de la petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. No es conservaven instruments de descripció d'anteriors intervencions de classificació i ordenació, únicament s'havia realitzat una intervenció als anys 30 i una altra de finals del 60 o principis dels 70, pel que deduïren de l'estat inicial del fons. La primera intervenció, la dels anys 30, sembla que va consistir en confeccionar lligalls numerats, sense cap organització; tant sols s'havia arxivat la correspondència. La segona intervenció, segons informen els arxivers que han realitzat l'arxivament del fons l'any 1999, aquella actuació dels anys 60-70 devia respondre a un quadre de classificació determinat i degué estar promoguda pel secretari de l'època, i sembla que constava de sèries i subsèries, però tant sols es va organitzar una petita part de la documentació.	42.2435900,1.9748100	415420	4677331		08166	La Pobla de Lillet	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-3.jpg	Legal i física	Contemporani\|Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98\|94	56	3.2		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57824	Festa del Bolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet	FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.	XX		La Festa del Bolet es realitza al llarg de l'últim cap de setmana de setembre. El dissabte al matí hi ha un ral·li fotogràfic (aquest 2.009, ha estat el tercer) i activitats infantils; a la tarda és el moment del concurs de plats cuinats amb bolets (enguany s'ha celebrat l'onzena edició), cap al tard hi ha un corretasques, posteriorment des del balcó de l'Ajuntament es fa el Pregó del Bolet i el repartiment dels premis del concurs de plats; seguidament és hora del mossec popular, i un correfoc; la jornada es clou amb ball al Saló la Flor. Durant tot el diumenge es pot visitar l'exposició micològica al Centre Cívic i la projecció d'imatges micològiques a la Biblioteca; al matí s'inaugura el Mercat del Bolet on hi participen artesans locals i foranis, a més de les diferents parades dels comerços locals; el mercat s'amaneix amb una cercavila acompanyada dels capgrossos, a l'espera del Tast de bolets, cap al migdia; com a darrer acte, a la tarda hi ha un espectacle d'animació per grans i xics.	08166-124	Al nucli urbà.	A la comarca hi ha diverses poblacions a les quals fa anys que es realitza la Festa del Bolet, a la Pobla de Lillet és una festa que aquest 2.009 ha arribat a la dinovena edició. La festa va arrancar de la mà de l'Associació de Comerciants, però arran d'uns anys difícils en els quals semblava que potser es deixaria de celebrar, l'Ajuntament va decidir prendre el relleu en la realització de la festa boletaire a partir del 2.005.	42.2438700,1.9745800	415402	4677362		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les fotografies són d'Olga Bretcha.	98	2116	4.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57702	Xalet del Catllaràs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras	BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 31201. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.	XX	Està pendent d'una obra de rehabillitació. Actualment presenta importants problemes d'humitat al seu interior.	L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures. L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior.	08166-9	A la Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi.	L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX. El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat. Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista 'Cortijos i Rascacielos' de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs.	42.2239800,1.9711700	415094	4675157	1902	08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-3.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Antoni Gaudí	A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.La fotografia 3 és escanejada del llibre: BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, pàgina 25, consta que és de l'Arxiu Luigi.	105\|98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57712	Santa Maria de la Pobla de Lillet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-pobla-de-lillet	ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3485. Generalitat de Catalanya. 'Informe sobre la pintura mural de la banda de l'Evangeli del presbiteri de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (Berguedà), actualment tapada per un estucat.' Unitat d'Investigació Històrica, Secció Tècnica d'Investigació Documentació i Difusió, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 16 de gener de 2.001. (Inèdit) ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XVIII		L'església parroquial de Santa Maria de Lillet és una obra barroca que s'acabà de construir el 1784, en la seva construcció hi participaren els germans Josep i Jacint Moretó i Soler, llinatge d'arquitectes i escultors de Vic. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes i vuit capelles laterals, quatre per banda, comunicades entre sí. La porta d'entrada, situada a la façana principal, destaca pel treball escultòric en pedra que mostra al seu voltant, està emmarcada per dues pilastres adossades i rematada per una motllura amb l'escut de la vila al centre, i per sobre una fornícula, tot ornamentat amb diferents motllures i figures. Actualment la pedra de la portalada presenta un avançat desgast que ha fet perdre detalls de la seva ornamentació, sortosament l'any 2005 entre altres obres es va realitzar la consolidació d'aquest element. A més a la façana principal, per sobre la porta hi ha una rosassa; la superfície de la façana està recoberta d'un arrebossat actual. També a l'exterior, a l'angle nord-oest hi ha un gran campanar format per una torre de planta quadrada, rematada per un cos de vuit cares i quatre obertures; la part superior del cos quadrat presenta quatre grans obertures amb campanes en dues d'elles, a la part inferior hi ha una porta d'accés. A l'interior, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on hi ha un gran orgue elèctric col·locat als anys 50 i que substitueix l'antic accionat amb manxa a mà. Des del cor podem accedir a la part superior de les capelles laterals, que formen unes tribunes amb barana de fusta obertes a la nau central. El presbiteri és de planta de mig decàgon, amb l'altar major envoltat de columnes d'estil jònic que suporten una mitja cúpula sobre la qual trobem una talla de fusta policromada de l'Assumpció de la Verge, obra de 1.945 atribuida a Frederic Marès. Presidint l'altar major hi ha el Crist en Majestat, talla de fusta policromada del segle XII procedent de l'església del monestir de Sta. Maria. Fins a la Guerra Civil l'altar Major era presidit per un retaule d'estil barroc del segle XVIII, junt amb altres figures i elements en relleu que en decoraven els laterals i la part superior de l'altar, i de les que es conserven Sant Pere, Sant Pau, Sant Ambròs, Sant Tomàs, i Sant Agustí, entre altres. Les capelles laterals presenten altars i diversos sants de factura moderna, i pintures referents a Sant Antoni a la segona capella entrant a la dreta, i a la primera per l'esquerra trobem unes interessants pintures d'A. Gorgues, realitzades el 1.964.	08166-4	Plaça de l'església ,1.	L'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet s'aixeca en el punt més alt del turó del nucli històric, ocupa part del lloc on la família Mataplana va construir i establir la seva nova residència arran de l'atorgament de la carta de poblament. En aquest indret, a més del castell-palau, la baronesa de Mataplana, fundà el 1.356 una capella per a ús privat del castell. Fou dedicada a Déu sota l'advocació de St. Antoni Abat. El creixement demogràfic que experimentà la vila al llarg del segle XVII i els nous projectes urbanístics van determinar la construcció d'una nova església parroquial, ja que a més, la petita capella de Sant Antoni era per ús dels familiars i dependents dels senyors del castell. Fins llavors, l'església parroquial era la del monestir de Santa Maria, situada a uns 3 quilòmetres del poble, fet que també determinà el trasllat de la residència habitual del rector, instal·lant la rectoria al costat de la nova església. No es coneix amb exactitud quan es va començar a construir la nova església parroquial, però és probable que fós entorn a finals del segle XVII, ja que el 1711 el Bisbat de Solsona va donar l'autorització perquè el temple tingués fonts baptismals, i al 1712 es documenten els primers enterraments al seu voltant. El 1724 Tomàs Brotó i Pérez, bisbe de Solsona, decretà aprovada la Confraria de Minerva establerta en aquesta església. Ja al 1748 s'inaugurà el temple com a parroquia sota l'advocació de l'Assumpció de la Verge. L'església fou reedificada al segle XVIII. L'obra s'acabà de construir el 1784. Un terratrèmol l'any 1.829 provocà esquerdes i el col·lapse d'una part de la paret del Carrerot. S'hi feren obres de restauració, arranjant la teulada i les parets, quedant inaugurada la nova obra el 1.834. Durant la Guerra Civil foren destruïts els retaules de fusta que es conservaven a l'interior, i l'any 1.945 es construeix l'actual altar major projectat per l'arquitecte Sr. Puigboada. El 1951 es repintà l'església, de la mà del pintor vigetà Miquel Costa i Bau, en aquestes tasques es va rascar la paret de la banda de l'evangeli del presbiteri, on a sota de la pintura s'hi van descobrir restes d'una pintura mural que escenificava un dels episodis de l'ascensió de la Verge; en aquell moment es va decidir tapar-les. Un veí, Miquel Sala, s'hi va interessar i en va fer fotografies. L'any 2.001 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, va realitzar un informe de les pintures localitzades i tapades el 1951, i que consideren d'important valor artístic dins la plàstica barroca catalana, sobretot pel fet de que n'hi ha pocs exemples; cronològicament les situen entorn a l'època de construcció del temple entre finals del segle XVII i inicis del XVIII. El 1.954 es va fer una subscripció popular per comprar un nou orgue, s'inaugurà per la festa del Roser d'aquell mateix any. L'any següent es col·locaren les noves campanes dedicades a Maria Assumpta i Maria Falgars. El 1.981 es renovaren les pintures i daurats que decoren l'església, segons l'estil pintat el 1.951. Greus patologies estructurals van obligar a tancar l'església al culte a finals del 1.999, i a partir d'aquí comencaren els estudis i els tràmits per tal de realitzar una intervenció a fons. L'any 2.003 comencen les obres, que consisteixen en treballs estructurals a la volta, fabricació d'una nova teulada i treballs a la façana, que consistiren en l'estucat de l'actual color rogenc i la consolidació de la pedra de la portalada. El 20 de setembre del 2.000 l'església de Santa Maria de la Pobla de Lillet va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local.	42.2441500,1.9744300	415390	4677394		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-3.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2020-07-02 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Josep Morató i Soler i Jacint Morató i Soler.	A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument.Entre l'any 2.003 i el 2.005 es realitzaren diverses obres per solucionar els problemes estructurals que afectaven al temple. També es va consolidar la portalada de pedra i s'estucà la façana.	96\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57726	El Plantiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plantiu	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.	XX		Aquest edifici està situat poc abans de l'entrada al poble venint des de Guardiola. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i quatre façanes. És de planta baixa, excepte l'extrem nord, on una part consta d'un nivell més i l'altre de dos conformant un cos sobresortit a mode de torre. Està cobert a dues vessants, menys la part nord que presenta una meitat amb coberta a una vessant i la torre a quatre. Mostra dos tipus d'obertures, unes rectangulars i les altres amb llinda en arc de mig punt; totes amb una faixa sobresortida al seu contorn a mode decoratiu. Les obertures de la torre, dues per costa, no tenen la faixa però si una barana d'obra que conforma motius ornamentals de tipus geomètric. A més l'edifici també presenta un sòcol i algunes cantoneres amb un acabat decoratiu que imita els carreus. A la façana principal de la torre hi ha pintat Casa Forestal 'El Plantiu'. Una escala metàl·lica exterior permet l'accés al pis superior. A la banda est i sud de la casa, hi ha altres edificacions complementàries, algunes són contemporànies a la casa i segueixen el mateix patró constructiu i d'acabats, altres afegides són afegides posteriorment. A la banda oest, s'estenen les feixes on es fan els treballs de reproducció d'arbres.	08166-26	Ctra. Guardiola a la Pobla, abans de creuar el pont.	L'edifici del Plantiu es va construir entre el 1910 i 1912, ja des de la seva creació ha estat vinculat al món forestal, en aquell moment es va fundar com una institució de protecció i repoblació d'arbres. A l'actualitat continua vinculat a aquesta activitat, entre altres tasques als seus vivers s'hi reprodueixen diferents tipus d'arbres que es destinen a la repoblació.	42.2393600,1.9550500	413784	4676881		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Altres				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57740	El Junyent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-0	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XIV-XVIII	La casa es troba en procés d'enderroc.	La masia del Junyent es troba emplaçada a l'interior de la vall que des del Monestir s'endinsa cap al Catllaràs. en la zona on neix el Torrent del Junyent, el qual desemboca a l'Arija just per sota el Monestir. La masia està formada per la casa (en malauradament en procés d'enrunament) amb el paller adossat al costat oest i l'era al davant d'aquestes dues construccions, altres petits coberts o galliners. La casa està construïda adossada a un marge, permetent-li tenir accés a peu pla a nivell de planta baixa i a planta primera. Mostra una planta irregular (en forma de L), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Sembla que era coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (sud). En la seva estructura s'hi observen ampliacions, així sembla que la planta original era més petita i quadrangular, la qual s'amplià pel costat sud i de llevant. La planta baixa era destinada bàsicament al bestiar. La planta primera, amb accés a peu pla des de l'era, s'accedia a la sala de la qual encara es pot veure la pica de pedra amb l'espai de les lleixes, el foc a terra amb el forn (amb cos exempt adossat al mur nord), i amb paviment de posts de fusta. La majoria d'obertures són força senzilles, amb muntants de carreus i llinda de fusta; destaca a l'afegit sud, una eixida que forma dues obertures rectangulars emmarcades per muntants i amb pilar central tot de pedra tosca i una llinda de fusta. Les finestres de la planta baixa són més petites i només de pedra. Al mur est de la casa hi ha restes adossades de construccions menors, segurament corts. El paller és l'únic element que es conserva en bon estat. Està adossat al mur est de la casa, és de dos nivells i obert cap a l'era. És de coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana totalment oberta, tant sols té un pilar al centre de la façana i a l'interior, un altre en el centre de la planta, són els elements que junt amb els murs perimetrals sustenten l'entramat del forjat de bigues i posts i la coberta. La part baixa era destinada al bestiar, encara hi ha menjadores i la de dalt a paller.	08166-40	Al nord-est de la Roca Forcada	A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, consta Pere de Junyent entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). El 1388, es cita a 'Bernardus Junyent de Junyent' com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1470 en un document on es tracta de que Mossen Ardariu ha d'anar a prestar el jurament de la bolla i taula al General de Puigcerdà, trobem com a testimonis a Pere de Junyent que junt amb Miquel Morer, consten com a venerables i cònsols de la vila de la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,140). També al segle XV s'esmenta Pere Junyent, com una de les persones davant les quals el senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós, confirmava la batllia, i davant l'absència del llavors batlle Riembau, feia batlle a Joan Viles. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246).Contemporàniament trobem unes altres referències a Pere Junyent, constant com a notari (suposem que és el mateix personatge), del qual es conserva un Manual, compartit amb Joan Morer, datat entre 1492 i 1499. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85). Junyent consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). En un plec de documents conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi trobem un document amb data 1776 consistent en la venda del Junyent, consta com 'aquella casa, manso y heredad llamada Junyent, sita en el término de la villa de la Pobla de Lillet, la qual es en dominio directo de los Exmos. Sres. Duquesa de Alba y Cardona, sin prestación de laudemio....', la venda la realitza D. Antonio de Pastor(?) y de Salvat y Dn. Antonio de Pastor (?) y de Grau, pare i fill, i la venen perpetuament a Francesc Vaquer i Pujol, comerciant de la Pobla de Lillet. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa del Junyent. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com registrada juntament amb la casa del Castell de la Vila, hi diu 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870.	42.2206200,1.9836000	416115	4674772		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94\|119\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57741	Arderiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderiu	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XIV-XVIII		La masia d'Arderiu està emplaçada al davant de Roca Forcada (la roca queda al sud de la casa), en una vessant que s'obra cap al sud-est i en concret a la zona més planera d'aquesta costa. Les construccions que conformen la masia estan ubicades ocupant dues feixes; així a la part superior hi ha el paller, i a sota, la casa a l'extrem nord-est i una altra construcció destinada a corts i paller a la banda sud-oest. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes més, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (la més allargada). Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; l'adaptació al terreny també determina que la façana principal estigui encarada cap al sud-est, i que aquesta presenti major alçada. En conjunt les obertures han estat modificades, hi ha dues portes d'accés, una al mur oest i a nivell de planta primera, i que ha estat refeta (al seu costat hi ha unes poques dovelles, restes segurament d'una antiga obertura), i l'altra, a la façana principal, també de constitució senzilla; a més, a l'extrem est hi ha una altra gran obertura feta amb arc rebaixat de maó posat a sardinell (aquesta dóna accés a aquest cos que és una ampliació). A la planta primera, al centre hi ha un balcó, la resta són obertures simples. Al mur nord hi ha una petita finestreta espitllerada. La casa mostra una primera estructura més petita, a la qual posteriorment se li va afegir un cos a l'extrem nord-est que n'allargà la planta; contemporàniament a aquesta ampliació es degueren realitzar altres modificacions. Els murs de l'estructura originària són de pedres més grans i lleugerament més ben desbastades; les cantoneres són totes elles formades per grans blocs desbastats. Al sud-oest hi ha un cobert de planta allargada, la part baixa és de murs de pedra però contemporàniament se'l va realçar amb totxana; està cobert a un sol vessant que desaigua al sud. A la feixa superior trobem el gran paller, és de dos nivells, amb accés al superior des del marge per la part posterior del mur; és cobert a dos vessants, amb el carener orientat nord-sud; la façana principal és oberta cap al sud-est, on hi ha l'era. Al davant i a la part de sota de la casa s'hi obren grans prats i camps de conreu. El conjunt dels edificis està essent objecte d'una reforma, també de l'entorn que es mostra molt endreçat.	08166-41	Al Catllaràs.	Són nombroses les referències que trobem al cognom Arderiu, sobretot al període baixmedieval. Es tracta d'una nissaga molt vinculada a la Pobla de Lillet, i que al llarg del anys donà nom a diferents personatges entre els que trobem a Joan Arderiu, batlle de la Pobla, Francesc Arderiu, prior de Sant Jaume; i Gerònima Arderiu, esposa de Joanot Riembau. En un document de 1388, apareixen 2Raymundum Arderiu' i ' Guilelmum Domingo Darderiu', és un document on s'explica la sol·licitud que van realitzar diverses persones al bisbe de la Seu d'Urgell, referent a l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, i demanant fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni; en motiu de la petició es realitzà una visita al lloc per comprovar-ho. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1440 Pere Arderiu junt amb altres personalitats, se'ls donava plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). Al 1467 mossèn Francesc Arderiu fou empresonat a la vila de Bagà, com a presoner de guerra del senyor vescomte d'Illa i de Canet. Aquest mateix, el 1470, consta com a prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,456). També al segle XV trobem a Joan Arderiu, que consta com a batlle del castell de Lillet; en un un document de confirmació de la batllia feta pel senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós el 1472, li confirmà la batllia a Joan Arderiu com a batlle, i també a altres persones entre les quals, hi ha Pere d'Arderiu i Jaume d'Arderiu; això succeïa en un moment de certa conflictivitat política a nivell català i local. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246). Sembla que aquest Joan Arderiu és el mateix que el 1524 consta com a cavaller domiciliat a la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,368). Pels volts de mitjans del segle XVI, Gerònima Arderiu, filla i herevà de mossèn Joan Arderiu, cavaller i de la senyora Angela de Planella, es va casar amb Joanot de Riembau, fill de Jaume de Riembau, donzell i procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,458). Arderiu consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). A data de 1576 consta la compra de la propietat d'Arderiu per part del donzell Jaume Descallat, per 386 lliures al pagès Pere Arderiu. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,388). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Arderiu, consta com a propietari Joan Camprubí.	42.2212400,1.9752400	415426	4674849		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La masia d'Arderiu està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992.Fa un temps que s'hi estan fent obres de rehabilitació i reforma del conjunt d'edificis.	94\|119\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57742	Ardericó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderico	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.	XII-XVIII	En general l'estat de la casa no és dolent, però ha tingut esquerdes estructurals que en algun període es van reparar amb tirants metàl·lics exteriors. Algunes de les construccions annexes són les que es troben en més mal estat de conservació.	La masia d'Ardericó està situada en ple Catllaràs, molt a prop de la Roca Forcada, al seu su-oest. Avui dia funciona com a refugi. La casa és una estructura molt robusta de planta rectangular, formada per planta baixa, dos plantes pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. A la façana principal les obertures estan col·locades amb una disposició força regular. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal, modificada en època moderna, és de llinda en arc rebaixat de maó posat en sardinell, a banda i banda hi ha petites obertures. Cal fer esment que al costat oest de la porta, en el mur hi ha un gran arc que podria haver funcionat amb dos altres que hi ha al mur lateral oest i en el mateix nivell, sense un anàlisi acurat no podem saber si són arc de descàrrega, o eren totalment oberts, definint un espai a mode de porxo. A la planta primera, al centre hi ha un balcó amb voladís, i a cada costat obertures senzilles, tant sols amb llinda de fusta; tipologia que es repeteix en la resta d'obertures dels altres pisos i també a les altres façanes, excepte a planta golfes en aquesta façana sud hi ha dues petites obertures de forma ovalada, fetes amb maó. L'estructura té un cos sobresortit a l'angle nord-oest, en el que hi ha una altra porta d'accés a l'interior, aquesta a nivell de planta primera. Els murs, de gruix considerable, són fets amb pedres desbastades junt amb altres de més irregulars, i de mides molt diverses però en general força grans; les cantoneres són de carreus tant sols desbastats, força regulars i mides no molt grans. A l'entorn de la casa hi ha vàries construccions, al seu costat oest unes edificacions destinades a corts i petits magatzems, i al costat est, una altra petita construcció. A la feixa de sota la casa és on hi ha els grans coberts, l'un ja en avançat estat d'enrunament, és una gran nau allargada que combinava paraments de pedra, amb maó massís als diferents arcs de les obertures i a les voltes que cobrien la planta baixa (avui ja ensorrades); amb grans obertures a les façanes i en les compartimentacions interiors que permetien un espai molt permeable. Al costat d'aquest hi ha un paller, en bon estat, de constitució robusta; la planta baixa era destinada al bestiar i la primera a paller, amb les grans obertures cap al sud. Les feixes inferiors que s'obren per davant la casa conformaven grans prats i camps de conreu de la casa. A uns quants metres al nord-est de la casa, i a prop de la pista d'accés des del Xalet, hi ha una trumfera, és de planta allargada i coberta amb volta de canó de pedra encofrada; té l'accés pel davant, arran de terra (amb llinda de pedra desbastada), una petita obertura per un lateral i una altra per la part superior. Està construïda adossada a un marge i feta amb murs de pedra; es conserva en bon estat. Entorn la casa n'hi ha altres.	08166-42	Al Catllaràs.	La primera referència al nom de Arderiu és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Ramon Guitart d'Arderico' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Ja al 1227, consta Maria, filla d'Arnau Ermengol d'Ardaricó, de la parròquia de la Pobla de Lillet, la qual es casà amb Pere, fill de Bernat de Soler, del mas Soler de la parròquia de Santa Maria de Guardiolans (Vilada). (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,55) Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà, en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Al 1371 consta que el noble Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana, fill d'Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, la seva muller Sibil·la, i el fill Hug de Pallars, de comú acord havien venut a Ramon de Castelló, de Puig Çacalavera, els rèdits d'Ardericó i de Les Sois; en el documen es reclamaven aquests drets a Jaume Roger de Pallars. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,348) Ardericó consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Ardericó, consta com a propietari José Orriols.	42.2079100,1.9660800	414652	4673378		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La masia d'Ardericó està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992.	94\|119\|85	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57761	Cellers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellers	BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.	XVII-XIX	Està en procés d'enrunament.	La casa de Cellers es troba en procés d'enrunament, malauradament està abandonada i s'està començant a accentuar el seu estat de degradació; a més ha patit alguns saquejos, que n'augmenten les males condicions en que es troba, i també la vegetació està creixent amb abundància. Està conformada per diferents estructures com la casa, el paller, safareig, pou i l'era. La casa és de planta irregular, de quatre nivells (pb+2p+golfes) i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Consta d'una estructura principal a la que se li va afegir un cos de galeria pel costat sud. L'aparell de l'ampliació és de paredat de pedres de mides diverses i irregulars, i cantoneres de grans blocs de pedra tallada i picada; a la part més antiga, pràcticament no es poden veure els murs per la vegetació, però en general també és un paredat irregular però cantoneres més petites. Les obertures del cos sud són fetes amb maó massís en llinda i algunes també en brancals; la galeria a nivell de la planta primera és amb dues grans obertures i a planta segona, amb una única gran obertura; la resta són finestres i un balcó. A la resta de l'edifici les obertures són senzilles, algunes amb llinda de fusta. La casa està construïda en una zona amb desnivell, fet que li permet tenir dues portes d'accés a peu pla, la de la planta baixa està emmarcada amb maó massís, i obra a espais destinats al bestiar; primer accedim a la part de sota el cos de galeria que és amb sostre de bigues de fusta; aquí trobem unes àmplies obertures en arc de pedra que donen a un altre cos (de la part més antiga de la casa), aquest és cobert amb volta encofrada de pedres, i hi ha algun altre petit espai que aprofita els racons que conformen la roca. L'accés a planta primera és a través d'una escala exterior que dóna a una portalada feta amb carreus de pedra picada i polida, tant en brancals com en la llinda en arc rebaixat, la dovella central té gravada la data 1882. Per aquí accedim a la sala on hi ha la llar de foc, el forn de pa, els fogons, l'espai que havia ocupat la pica (avui desapareguda), l'escala d'accés al pis superior, i portes que donen a habitacions i cap a la galeria. Almenys una de les habitacions és amb alcova i motllures de guix al sostre. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un pou i un safareig. Al costat sud-oest trobem el paller, de dues plantes i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud, a l'era, i en la qual hi ha una gran obertura centrada en la façana i que agafa els dos nivells, és feta de brancals i arc rebaixat de lloses.	08166-61	Zona sud-est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà	Tenim molt poca informació referent a la casa de Cellers, la primera notícia no la tenim fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR),on consta com a propietari Ramon Pujals. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) hi consta 'Pedro Sellas Montclús', es podria correspondre amb la casa de Cellers, ja que queda ubicada just per sota de Montclús, al peu de les seves costes. Tot i que les referències que tenim daten ja de ple segle XIX, i també la data que trobem en la façana de la casa, 1882, i 1892, al safareig, poden indicar que a finals d'aquest segle XIX s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, com l'adhesió del cos de galeria, però també la remodelació d'espais interiors; sembla però que la fesonomia de l'estructura més antiga es pot correspondre a una construcció de cronologia més reculada, probablement cap al segle XVII.	42.2077100,2.0050500	417869	4673318		08166	La Pobla de Lillet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57771	Forn de la Pobla de Lillet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-pobla-de-lillet	Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 18603. Generalitat de Catalanya.		Únicament es conserva part de l'estructura excavada al tapàs. Actualment té molta vegetació.	Les restes estan situades a peu de la carretera de La Pobla de Lillet a Campdevànol, al quilòmetre 16 i en el costat esquerre en direcció Ribes. Es tracta d'un clot excavat en un marge, sembla que la boca estaria situada al costat sud-oest. Actualment és ple de vegetació. Presenta planta arrodonida, d'uns 2 metres de diàmetre, i secció lleugerament troncocònica, amb una alçada de 3 metres en el punt més alt. Mostra la superfície de les parets en aparença afectades per l'efecte del foc i rubescents. La forma, dimensions, i característiques, indiquen que es pot tractar d'un forn, del qual no se'n coneix ni la utilitat ni la cronologia.	08166-71	Zona nord-est		42.2448300,2.0248100	419547	4677420		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57771-foto-08166-71-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57771-foto-08166-71-3.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				1754	1.4		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08
57782	Mina vora la fàbrica del Barral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vora-la-fabrica-del-barral	SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.	XX	Té brossa al seu interior, i algun petit despreniment.	Es tracta d'una mina d'extracció de pedra bituminosa (betum) de reduïdes dimensions. És coneguda amb aquest nom perquè just al davant, a l'altre costat de la via del tren hi ha la fàbrica de cartró o del Barral. Trobem una obertura a la roca, que obra cap a l'oest. És un accés de poca alçada, fet d'obra, amb brancals de pedra tallada i arrebossat, i per llinda un arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. La galeria té pocs metres de llargada (entorn a 200 m.) i és de secció triangular.	08166-82	Al costat de la fàbrica del Barral.	La perforació d'aquesta mina es va realitzar a l'any 1936; de fet, a l'inici de la Guerra Civil va ser quan es va obrir el tram de galeria, aviat però, es van adonar de la manca de potencial de l'explotació i decidiren no continuar.	42.2515800,1.9765800	415577	4678216		08166	La Pobla de Lillet	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57782-foto-08166-82-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57782-foto-08166-82-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús				2019-11-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2023-03-22 05:08

Estadístiques 2023

Patrimoni cultural

Mitjana 2023: 178,49 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús