Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
57704 Cal Xaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaro XVIII Es tracta d'una gran casa ubicada dins el casc urbà però amb les característiques pròpies d'una masia; de fet, fins avui dia, ha estat vinculada amb més o menys intensitat a activitats agropecuàries. Cal Txeró està format per la casa, el paller, diferents coberts i annexes, una gran era i terres de conreus situades a la banda sud de les construccions. La casa és de planta irregular com a resultat del creixement de l'immoble i de la configuració de la trama urbana, ja que en aquest indret el carrer Unió fa un gir de quasi 90 graus, fet que es reflecteix en la façana principal que és de dos frontis en angle. En l'edifici es distingeixen dues estructures, que exteriorment presenten certes diferencies. D'una banda, hi ha una gran estructura de planta més o menys rectangular que defineix la part més gran de la superfície total de l'edifici. Aquesta consta de planta baixa, tres plantes i golfes, amb coberta a dos vessants i el carener disposat est-oest. L'altra estructura, està situada a la banda nord de l'anterior, presenta menor alçada, té una planta menys, i la coberta és de dos vessants però amb el carener disposat perpendicular a l'altre, o sigui col·locat nord-sud. La façana principal del conjunt, que obra al carrer de la Unió, presenta la superfície coberta d'un arrebossat de morter de calç. Les obertures són senzilles, excepte la gran portalada que és de llinda monolítica de pedra (amb una inscripció acompanyada de la data 1750) suportada en muntants també de pedra picada. A la planta primera hi ha un balcó corregut i un l'altre de més petit, i a la segona algunes obertures són de balcó ampitat, o sigui, sense voladís. Pel que fa a les façanes que obren a l'era i al sud, també presenten la superfície arrebossada, excepte la façana oest de l'estructura principal que ens permet veure un paredat fet amb pedres irregulars i cantoneres de pedra picada; en aquesta façana, la porta és d'arc rebaixat de maó massís posat de pla i per sobre té un arc de descàrrega fet en pedres. La resta d'obertures d'aquestes façanes són senzilles, només cal destacar que a la façana sud hi ha una galeria a nivell de la planta primera i alguns balcons ampitats que conserven les baranes de fusta. A l'interior, la planta baixa presenta un passadís o corredor que comunica les dues obertures principals de la casa, la que dóna al carrer de la Unió i la de l'era; en aquest pas hi ha els accessos als diferents espais d'aquesta planta i també hi ha l'escala d'accés al pis superior. La planta primera era destinada a vivenda, amb espais comuns i les habitacions; hi ha la gran sala amb el terra de fusta, la capella i l'accés a la galeria i a les habitacions principals. L'ús de la planta segona era una part habitacions i la resta magatzem, junt amb la planta tercera i les golfes. A l'exterior, dels diferents coberts i annexes que delimiten l'era, cal fer esment al porxo o paller. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb coberta a dos vessants i obertures a la façana de llevant, algunes han estat reformades, a la llinda d'una d'elles podem llegir: 'Este edicicio se izo el año 1750 i se renovo el año 1986.v.' amb una creu a cada costat. 08166-11 Carrer Unió, núm. 1. Cal Txeró és un edifici emblemàtic de la Pobla de Lillet, tant per haver conservat les característiques estructurals com funcionals d'origen de l'edifici. No hi ha notícies històriques conegudes relacionades amb Cal Txeró. Pel que fa al seu origen, les úniques referències són les inscripcions de 1750 en la llinda de la porta principal i a la del paller. Tot i això, no es pot descartar que Cal Txeró ja existís amb anterioritat a aquesta data, ja que el creixement progressiu del poble per aquest extrem de la vila va anar sent gradual al llarg dels segles XVI i XVII, fins a partir del segle XVIII que és quant experimentà el creixement més sobtat. De fet aquesta data coincideix en un moment de consolidació de la trama urbana d'aquest sector de la Pobla de Lillet (a més de la construcció del barri de Les Coromines), lligat a un període d'augment demogràfic important que comportà paral·lelament un increment del nombre de vivendes construïdes. A més, aquest creixement va estretament vinculat a l'auge de la indústria, de la que cal destacar-ne la indústria llanera la qual estigué molt arrelada a la Pobla de Lillet; de fet, ja des del segle XIV està documentada la seva preeminència com a activitat econòmica poblatana, però va ser sobretot al segle XVIII quan aquesta adquirí un paper important dins la indústria comarcal i fins i tot a nivell de Catalunya. Anotem aquesta dada, perquè el topònim Cal Txeró es relaciona amb l'activitat llanera, i hi ha informacions orals que testimonien aquest fet, si més no precisen que era una casa molt vinculada al món de l'ovella, potser no només pel volum de ramats que hagués tingut sinó pel treball de la llana en alguns dels processos de tractament més immediats després d'esquilar les ovelles. La primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5 de la Pobla de Lillet, Foli 202, inscripció 1) apareix registrada com a casa amb era, paller i hort contigu, al carrer primer de la Plana de 2 quarteras 3 quartans i 1 picotí de sembrat de blat, equivalents a 78 àreas 13 centiareas i una altra casa també contigua i a l'esquerra de dit hort, senyalada amb el número 23, i té la porta d'entrar i sortir en el mateix carrer de la Plana, seguidament aporta els límits i després s'especifica que 'se tiene el deslindado immueble en alodio de los Exceletísimos Señores Barones de Pinós y Mataplana' sense prestació de censos ni càrregues. Aquest registre és de José Vaquer i Lliurat qui la posseeix per testament emès pel seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet, en data 27 de juliol de 1824. 42.2440800,1.9735000 415313 4677387 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Cal Txeró és utilitzat junt amb altres edificis i espais del casc antic en la representació del pessebre vivent ja que suposa un bon escenari.A les NNSS consta com edifici a conservar, i s'especifica que inclou també la pallissa i el porxo d'accés al pati interior. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57705 Cal Puigros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigros XX Edifici aïllat de tipologia residencial, situat en una parcel·la ajardinada que li permet tenir façanes en tots els seus costats. És de planta rectangular amb un cos sobresortit, de planta més o menys quadrada adossat a la banda de ponent. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes; presenta coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. El cos sobresortit correspon a la caixa d'escala, presenta una alçada superior a la resta de l'edifici i és cobert a quatre vessants. La porta d'accés està situada a la banda sud del cos de la caixa d'escala, en aquest volum a més de dues finestres a la façana oest, destaquen unes petites obertures allargades col·locades en parella a la part superior d'aquesta estructura i en tres de les seves façanes. La casa presenta obertures senzilles en tots els seus frontis; a la façana sud hi ha dues finestres per planta disposades verticalment paral·leles; a la façana est passa el mateix que l'anterior, excepte a la planta primera, on hi ha un balcó amb un voladís que s'estén a quasi tota la llargada d'aquesta façana i que és suportat per unes mènsules motllurades, la barana és de forja; a la façana nord es trenca la simetria amb alguna finestra col·locada diferent i amb una finestra més a planta baixa i a la segona. En un lloc destacat de la façana principal, la sud, hi ha col·locades unes rajoles decoratives on hi ha representada una escena amb la Mare de Déu de Falgars. És interessant també, un banc d'obra recobert de petites rajoletes blanques i blaves que el decoren i ornamenten formant motius geomètrics i un detall floral al centre del respatller. L'edifici està envoltat d'un cuidat jardí que a la seva vegada és clos per un mur de pedra que conforma xamfrà a l'angle sud-est, on trobem una portalada formada per un arc apuntat i brancals de maó massís coronat per una teulada a quatre vessants. 08166-12 Carrer Comafiguera, núm. 8. La Pobla de Lillet. El senyor Ramon Puigros era un fabricant de teixits de Barcelona que pujava a estiuejar a Falgars, on va conèixer a una poblatana amb la qual es va casar. Aquest empresari va adquirir la casa de Cal Mossèn Joan, un edifici de finals del segle XIX o principis del XX. Es creia que aquesta casa havia estat enderrocada per construir un nou edifici, però les imatges antigues semblen indicar que es va conservar l'edifici modificant-lo i ampliant-lo segons el nou projecte. El senyor Puigros va inaugurar la casa l'any 1934; d'aquest període data la construcció de la 'torre' (la caixa d'escala), així com la col·locació de destacats elements com són les rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Falgars, peces de forja realitzades a Cal Sidret Manyà i probablement també el banc d'obra decorat amb rajoletes. Als anys 60 l'adquireixen la casa els actuals propietaris, els quals realitzaren obres fins més o menys l'any 67, consistents en pujar la coberta dels laterals per fer habitable tota la planta sotacoberta. La resta d'elements s'han conservat com eren fins avui dia. 42.2464000,1.9737400 415336 4677644 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 1931, Ramon Puigros va realitzar una pel·lícula de la Festa de Falgars, per la qual va rebre un premi l'any següent. Se'n conserva una còpia a l'Arxiu Pujals.A les NNSS consta com edifici a conservar, s'especifica que també es conservarà el jardí amb els elements que el conformen. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57706 Cal Martinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martinet-0 XVIII? Edifici situat dins el nucli urbà però amb estructura de masia. El conjunt està format per la casa amb el paller adossat al costat est, al davant (sud) uns coberts i enmig l'era, que a la resta de costats queda delimitada per altres cases a l'oest i un mur de tancament a l'est. Hi ha dos accessos al conjunt, el principal és pel carrer de la unió, i és a través d'un portal situat al costat dels coberts i amb els que comparteix teulada, dóna directament a l'era; l'altre, és a través d'un carreró que permet entrar al conjunt pel costat de ponent, és un portal senzill que només permet l'accés de persones. La casa està formada per planta baixa, dos pisos i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener disposat est-oest, paral·lel a la façana principal. Consta de dues façanes; la principal obra al sud, on trobem la porta d'entrada i un dels elements més destacats del conjunt, una galeria de tres nivells i d'estructura senzilla, amb les obertures rectangulars, forjats de biga de fusta amb revoltó, i baranes de fusta. La façana posterior dóna a un carreró amb accés tancat, i no presenta elements a destacar, tant sols hi ha diverses obertures rectangulars sense cap característica específica. Ambdues façanes mostren la superfície arrebossada. El paller està situat a l'est de la casa, presenta el mateix plom de façana i també la mateixa alçada, de fet la teulada és la continuïtat de l'estructura de coberta de la casa. Consta de tres nivells de plantes, l'inferior parcialment obert, i els dos superiors totalment oberts al sud, o sigui a l'era. L'escala d'accés a la planta primera és exterior. Els coberts, ubicats al sud del conjunt, estan destinats bàsicament al bestiar, la seva coberta és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L'era és enrajolada amb cairons. 08166-13 Carrer de la Unió, núm. 8. La Pobla de Lillet No es té constància de notícies històriques referides a Cal Martinet. Exteriorment l'edifici no mostra elements arquitectònics que permetin apuntar la seva cronologia. La primera referència documental a la que ens podem referir és la primera inscripció al registre de la propietat que és del 22 d'abril de 1864. De tota manera creiem que el seu origen pot ser anterior, ja que la seva situació, molt propera al nucli original de fundació de la Pobla de Lillet i del recinte emmurallat, es correspon amb l'àrea de creixement immediat un cop colmatat l'interior del recinte. 42.2444900,1.9736500 415326 4677432 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A les NNSS consta com edifici a conservar, inclou la masia i les eres. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57708 Molí de l'Arija o Molí del Clot https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-larija-o-moli-del-clot XVIII Es tracta d'un antic casal moliner situat a peu del riu Arija i dins el nucli urbà. L'edifici està format per dues estructures adossades que actualment constitueixen un únic edifici. La principal, la de la banda de llevant, és de major volum, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, i està formada per planta baixa i dos pisos; sembla que és on hi havia instal·lada tota la infraestructura del molí, a més de la vivenda del moliner. A la banda de ponent hi ha un cos més petit i amb el carener col·locat en sentit contrari a l'anterior; consta de planta baixa, un pis i un nivell sota-coberta parcialment habitable. El conjunt del molí està adossat al marge comportant que la planta baixa estigui semi-soterrada, fet que a la vegada suposa que la façana nord, la que dóna al riu, té més alçada visible i és per on hi ha les obertures que permeten il·luminar i ventilar la planta baixa. Recentment s'ha rehabilitat i reformat totalment el conjunt del molí, fet que ha comportat algunes modificacions de la seva estructura. Es conserven alguns elements propis del molí, com els forats de desaigua o cacaus, situats a la façana nord i arran de riu, a més del perímetre de la bassa i la traça del canal. 08166-15 Al costat del riu Arija, a la seva riba esquerra, i just sota el barri de Les Coromines. A l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) hi ha un seguit de documentació referida al Molí del Clot. El document més antic és l'escriptura d'establiment del molí, que data del 1749, i on el notari Vicenç Simon certifica que té en poder seu una escriptura de 'precario' atorgada a favor de Francesc Tubau, veí de la Pobla de Lillet, i dels seus successors, de la facultat de fer un molí fariner, valent-se de les aigües del torrent de l'Arija, amb les que d'altres torrents se li uneixen, des del paratge 'Viñet del Oliva' fins on es troba amb el riu Llobregat, i desitjant fer servir l'aigua, amb facultat privativa vers altres en el tram indicat, i obtindre establiment en emfiteusi amb la facultat de valdre's de la dita aigua pel curs del molí i demés que li convingui, oferint una entrada i cens moderat, tenint en compte -segons diu- la poca aigua i el poc benefici que li pot resultar al suplicant; se li atorga l'establiment del molí en la citada data a canvi de pagar d'entrada setanta reals i un cens anual de dos sous. Del 1840, data la 'Taba para vender lo molí del Clot, propi del Bruch de la Pobla', aquest document ens permet saber que els propietaris del molí, Francesc Tubau i Vaquer, la seva dona Maria Tubau i Riba, i el seu fill Josep Tubau i Riba, són també els mateixos de la masia El Bruc. La citada taba es realitzà per raó de que els Srs. Tubau es trobaven en execucions judicials i gravats de varis deutes, i a fi de salvar la part de patrimoni que puguessin, acorden vendre perpètuament el molí del Clot, en aquest document diuen que el posseeixen des de temps immemorial, i que es va fer crida per vendre'l tres vegades, però no es realitzà la venda, d'aquí que es realitzi la taba, on s'especifiquen les condicions a les que estan obligats tan els venedors com els compradors. Junt amb aquesta documentació també hi consta una 'Llibreta dels comptes del Molí del Clot' dels anys posteriors a fer-se la taba. 42.2442700,1.9768600 415590 4677405 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A les NNSS consta com edifici a conservar, i conservació dels elements que conformen el molí i els locals on és instal·lat, per els seus valors històrics i pedagògics. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57716 Pallissa del Parc de les Ànimes (avui Parc Xesco Boix) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-parc-de-les-animes-avui-parc-xesco-boix XVII-XVIII L'edifici on hi ha l'oficina de Turisme de la Pobla de Lillet, consta com pallissa del Parc de les Ànimes ja que és el nom que abans tenia l'actual Parc Xesco Boix. Aquest parc ocupa una extensa àrea a tocar del riu, just en l'indret on s'uneixen les aigües del riu Llobregat i les de l'Arija. Es tracta d'una petita construcció de planta irregular, formada per dos nivells de planta i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana obra a ponent i té dues obertures a la planta baixa, una és la porta d'entrada i l'altra, una petita finestreta, ambdues coronades per llinda de fusta, i al segon nivell hi ha una gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb maó massís col·locat en sardinell. A les façanes laterals hi ha una finestra en cada cas que no presenta cap tret específic. La façana posterior no té obertures. El seu interior ha estat habilitat com a oficina de turisme. 08166-16 Parc Xesco Boix, s/n. La Pobla de Lillet. Segons informacions facilitades per Eduard Pujals, aquest edifici era la pallissa de Cal Estallador, que es correspon amb l'edifici on actualment, als baixos, hi ha el bar Flor de Neu. Aquesta àrea es va començar a urbanitzar a partir del segle XVI i XVII, però va tenir el seu màxim apogeu al segle XVIII amb la construcció del barri de les Coromines. L'actual parc Xesco Boix ocupa una àrea que no fa molts anys eren horts coneguts amb el nom d''Hort de les Ànimes', d'aquí que posteriorment quan es va construir el parc, aquest inicialment s'anomenés 'Parc de les Ànimes'. L'any 1986 es va fer un conveni entre La Caixa i l'Ajuntament, es va restaurar per destinar-lo a biblioteca pública. Finalment, l'ús actual és Oficina d'Informació i Turisme. 42.2443800,1.9757100 415496 4677418 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest edifici actualment allotja l'Oficina de Turisme. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57717 Cal Massana / Caserna Antiga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-caserna-antiga XX Casa situada al nucli urbà, en una parcel·la ajardinada ubicada a la riba esquerra del riu Llobregat. L'accés principal és a través d'una passarel·la sobre el riu, apta només per vianants. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis, i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal; està constituït per l'estructura de la casa i un cos de galeria adossat a la façana de ponent. La façana principal està orientada cap al nord, o sigui cap al riu i cap a la carretera d'entrada al poble. Aquesta presenta una distribució bàsica de tres obertures per planta, però amb algunes variacions, l'una és que a la planta baixa la finestra de l'est està tapada per un cos afegit al davant de la façana i que en cobreix aquesta part, i l'altra que al primer pis hi ha una obertura més que es correspon al cos de galeria afegit a l'oest. En concret a planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat. A les altres plantes totes són balcons, on el balcó central de la planta primera és més destacat que la resta, mostrant una volada més gran i de format diferenciat. Cal anotar, que els balcons laterals de l'últim pis, que presenten unes baranes d'acabat i ornamentació diferents, és perquè són fruit d'una reforma que va consistir en apujar les façanes laterals i la coberta per tal de fer útil tota la planta segona, comportant també una modificació de la façana principal, fent-la més alta, obrint els dos balcons laterals (abans només era un al centre) i canviant-ne la decoració del seu coronament. De fet aquest edifici destaca sobretot per l'acabat de la seva façana principal, la qual està ornamentada amb elements en relleu d'estil geomètric que li atorgen personalitat i distinció. En concret són quatre pilastres situades a cada costat de les tres línies verticals d'obertures, i que es desenvolupen del nivell del sòl fins més o menys el mig de la darrera planta, on hi ha uns capitells a partir dels quals continuen els respectius pilars fins a la part superior de la façana on, junt amb altres elements, coronen i completen el conjunt, tot prenent sempre més rellevança la part central del frontis. El cos de galeria que hi ha al costat est està format per tres nivells i conforma un porxo a la planta baixa, una galeria coberta a la planta primera i un terrat a la segona. Tot i que ha estat reformat recentment, manté la volumetria i constitució de la galeria anterior. En origen però, en aquest costat de façana hi havia un terrat a la planta primera que actuava de porxo a la planta baixa. La resta de façanes resten molt amagades per altres construccions que hi ha a redós de la casa. 08166-17 Av. Antoni Costa, núm. 3. La Pobla de Lillet El Sr. Salvador Vilarrassa i Vall va fer construir aquest edifici en una data que es situa entre el juny de 1912 i el juny de 1916. Ja que del 15 de juny de 1912 data l'escriptura de compra-venta atorgada per Ramon Cosp a favor de Salvador Vilarrassa Vall, en aquest moment el Sr. Vilarrassa compra '...un huerto antes casa...', o sigui que en aquest moment era un solar, no hi havia edifici. I el 6 de juny de 1916 Salvador Vilarrassa Vall ven a D. Antonio Puigbó Grifoll, la propietat que havia adquirit el 1912, i on ja consta que s'hi ha construït l'edifici: 'sobre el que ha edificado, el Sr. Vilarrassa, una casa, sin número y de ignorada extensión superficial, compuesta de bajos 1 piso y desvan,...'. Probablement és en aquest període inicial, quan n'és propietari el Sr. Vilarrassa, que l'edifici constava com a 'Fonda de España', hi ha una fotografia antiga on es pot veure clarament el nom pintat en grans lletres a la part superior de la façana. Posteriorment, quan ja és propietari el Sr. Antoni Puigbó, a l'edifici s'hi va col·locar una placa amb el nom 'Villa Puigbó'. Sembla, que es durant l'època que pertany a aquest propietari, quan es van realitzar les obres d'habilitar tota la planta segona, fins llavors només era habitable parcialment; moment en que també es devia modificar la terrassa lateral convertint-la en galeria a planta primera i terrassa a la segona. No sabem la data exacta que va passar a mans del matrimoni format per Ramon Mas i Lucía Capdevila, però en data 11 de juliol de 1954, en la manifestació d'herència del Sr. Mas, després de la mort de la seva muller, ja hi consten ambdós com a propietaris. De fet durant anys aquesta casa va constar com a 'Villa Lucía'. Aquest edifici també se'l coneix per l'antiga caserna, ja que durant un període de temps van habilitar part d'una de les plantes com a Caserna de la Guàrdia Civil, a l'espera que es construís el nou edifici que els havia d'acollir. També s'ha anomenat Cal Massana, de fet aquest nom és el que encara avui dia utilitza molta gent del poble. L'accés principal a aquesta finca és a través d'una passarel·la de ferro sobre el riu Llobregat, construïda pel mateix Sr. Vilarrassa, uns anys abans que la casa, el projecte data de l'any 1909. 42.2433900,1.9742400 415373 4677309 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57810 Fons d'imatges de l'Ambit de Recerques del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda XX <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges de la Pobla de Lillet. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> 08166-110 Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Diversos autors És a la seu social de l'entitat. 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57813 Fons documental de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-5 XVIII-XX L'arxiu municipal de la Pobla de Lillet està repartit en tres sales de l'edifici de l'Ajuntament; en conjunt ocupa més de 160 metres lineals de prestatges. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1999; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa, conformen els següents fonts: Notarials, Eclesiàstics, Falange, Documentació de particulars, Llegat musical de Josep Cristòfol, Eleccions a les Cambres Agràries, Altres municipis, i Altres. L'Arxiu conté documentació del segle XVIII en endavant, i el gran gruix de documentació és del segle XX; tot i això trobem alguns llibres com el 'Libre de ntas. de la pnt. Vila de la Pobla' amb documentació de 1715 a 1818, però amb referències a dates anteriors fins al 1429. 08166-113 Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet Els fons de l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet es van organitzar, classificar i inventariar entre el novembre de l'any 1998 i el 26 de febrer del 1999. L'organització la va realizar la Diputació de Barcelona, a través d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals, fruit de la petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. No es conservaven instruments de descripció d'anteriors intervencions de classificació i ordenació, únicament s'havia realitzat una intervenció als anys 30 i una altra de finals del 60 o principis dels 70, pel que deduïren de l'estat inicial del fons. La primera intervenció, la dels anys 30, sembla que va consistir en confeccionar lligalls numerats, sense cap organització; tant sols s'havia arxivat la correspondència. La segona intervenció, segons informen els arxivers que han realitzat l'arxivament del fons l'any 1999, aquella actuació dels anys 60-70 devia respondre a un quadre de classificació determinat i degué estar promoguda pel secretari de l'època, i sembla que constava de sèries i subsèries, però tant sols es va organitzar una petita part de la documentació. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-3.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57814 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-la-pobla-de-lillet XVII-XX Excepte els llibres d'ús actual, la resta es troba apilat i sense ordenar. <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Lillet es troba fragmentat, una part important es conserva a l'Arxiu del Bisbat de Solsona. La documentació que conté avui dia l'Arxiu està guardada a la Rectoria i no està classificada ni ordenada, excepte una part de documentació, la més utilitzada que està guardada al despatx del rector, la resta està apilada sense seguir cap criteri. Està conformat pels llibres de Baptisme, Matrimoni i Enterraments, són des de 1700 fins avui dia, tot i que en falta algun exemplar. També consta de còpia dels documents que en Serra Vilaró va utilitzar en el llibre de les 'Baronies de Pinós i Mataplana'. A més hi ha actes notarials, testaments, contractes i capítols matrimonials, col·lecció dels butlletins oficials del Bisbat des de 1870 o 1880, a més de documents dispersos de ventes, de compres i alguns llibres de sermons, etc.</p> 08166-114 Nulci antic. Rectoria de la parròquia, c/Dr. Cisneros, núm. 5. La Pobla de Lillet <p>Els fons de l'Arxiu compta amb gran quantitat de documentació d'entre 1700 i 1800. Originàriament la parròquia de Santa Maria de Lillet, era l'església del monestir, des d'origen fins el canvi de bisbat del de la Seu d'Urgell al de Solsona, de nova creació al 1593, implica que la documentació anterior a aquesta data es trobi a l'Arxiu de la Seu, la posterior és a l'Arxiu de Solsona. A més del canvi de bisbat cal tenir present que la Pobla de Lillet va tenir un canvi d'església parroquial, al segle XVIII, passant de l'església del monestir a l'actual església de Santa Maria de la Pobla de Lillet, al nucli antic. Els canvis de parròquia, a més dels moviments de rectoria, ja que al segle XX es va construir un nou edifici i es va fer el trasllat de la rectoria al nou emplaçament, no han afavorit l'organització de l'Arxiu.</p> 42.2441900,1.9747400 415415 4677398 08166 La Pobla de Lillet Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-2.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57822 Obert Internacional d'Escacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/obert-internacional-descacs XX La primera setmana d'agost, del 2 al 10 d'agost, es realitza l'Obert internacional d'Escacs de la Pobla de Lillet (aquest 2.009 s'ha realitzat la dinovena edició), junt amb un seguit d'altres actes, que es duen a terme al llarg de tota una setmana. L'Obert d'Escacs és un torneig d'àmbit internacional, que any rera any ha anat guanyant reconeixement, cosa que ha significat un augment considerable de participació. Al llarg dels primers dies es realitzen les diferents rondes dels torneigs; es clou al cap d'una setmana amb el lliurament de premis i trofeus. Un dels vespres es realitzen simultànies amb la participació de dues campiones internacionals, és un acte obert al públic en general, i hi ha participació infantil, juvenil i grans. Aquests són els actes eminentment esportius, ja que la resta són pròpiament més festius i lúdics. Així, el diumenge es realitzen partides d'escacs a l'aire lliure en un tauler gegant. Un dels actes més esperats i que atrauen més públic és la partida vivent d'escacs, també és a l'aire lliure en el tauler gegant (enguany la Pobla de Lillet ha estrenat un gran tauler de marbre fixa a la plaça de l'Ajuntament). Un gran nombre de poblatans amb vestimenta d'estil medieval simulen les figures d'escacs, junt amb les personalitats que disputen la jugada i que van explicant els moviments. Aquest any 2.009 s'ha realitzat la novena partida. A més d'aquests esdeveniments, és realitza una altra activitat paral·lela consistent en un petit campionat infantil, fins avui realitzat amb la participació de Josep Méndez (president del Club Peó-Peona de Barcelona), s'acostuma a celebrar al Centre Cívic o a la Llar del Pensionista, els trofeus es donen el mateix dia que els de l'Obert Internacional. 08166-122 En diferents indrets del nucli urbà. Aquest any 2.009 s'ha realitzat la 19a edició de l'Obert d'Escacs de La Pobla de Lillet, i la 9a partida vivent. Actualment ja són uns actes plenament arrelats al poble i que van guanyant públic. El fet que gran part dels dies es realitzen les diferents rondes de partides de l'open, l'acte purament esportiu del certament, fa que el públic assistent més nombrós tingui vinculació amb l'esdeveniment, bàsicament afeccionats a aquests esport, tot i que també suposa el pas de curiosos. L'acte que més públic atrau i que està tenint molt interès és la partida vivent, que es realitza amb l'ajuda d'un important nombre de voluntaris; cal citar que és l'única partida d'aquestes característiques que es realitza a tot Catalunya. Enguany s'ha decidit que a partir d'aquest any el torneig sempre es realitzarà en les mateixes dates, del 2 al 10 d'agost. Les arrels d'aquest certamen les trobem en el Club d'Escacs Lillet de llarga tradició. El club va néixer el 12 de novembre de 1950 de la mà de Círiac Asensio, Felip Viñas, General Soler, i els germans Llorenç i Joan Canut, inicialment es denominava 'Peña Ajedrez Pobla' i organitzaven campionats de caire social entre els seus membres, tot i que ja eren campionats amb categories. Els actes més formals van incorporar la realització de partides simultànies. El punt culminant va ser entre els anys 1955 i 1958, quan van organitzar quatre Tornejos Nacionals d'Escacs a la Pobla. Entre els anys 70 i 80, l'entitat es va dedicar sobretot a la divulgació i promoció dels escacs entre els joves, i a l'organització de tornejos d'estiu, tornejos infantils i tornejos entre poblacions veïnes; a més també van participar al Campionat de Catalunya per equips. Durant 33 anys hi va haver un parèntesis. L'any 1991 s'entra en l'àmbit internacional gràcies a la realització del Torneig 'Open', amb el qual s'amplià de manera significativa el nombre de participants, havent-hi jugadors de tot el món. La primera edició de l''Open' la va organitzar José Gutiérrez Dopino (antic jugador del club que hi havia a la Pobla als anys 50, i actualment resident a Alemanya), per tal de commemorar el vintè aniversari del club d'escacs postal CAPEA (creat per ell), també va comptar amb l'ajuda de jugadors d'escacs locals. Aquest primer torneig va estar patrocinat per l'Ajuntament i va comptar amb la col·laboració de comerciants i molts poblatans. Va adoptar la denominació d'internacional, perquè comptava amb algun participant estranger, però encara no tenia l'homologació corresponent. Al llarg dels diferents tornejos d''Open' cal destacar la gran varietat de jugadors que hi han participat; passant de tenir pocs participants en les primeres edicions, als 70 jugadors de la darrera edició (2009), i destaquen les edicions dels anys 1995, 1996 i 1997 que va assolir més d'un centenar de participants. També cal destacar que l'origen dels jugadors és de més de quinze països. Al llarg de les diferents edicions han participat escaquistes destacats com Mihail Marin, Atanas Kolev, Marc Narciso, Josep Oms, Joan Mellado, David Garcia Ilundain, Fernando Peralta, Ruslan Pogorelov, Heikki Westerinen, i Karen Movsziszian. 42.2437200,1.9747900 415419 4677346 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fotografia número tres és d'Olga Bretcha. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57823 Festa Major del Santuari de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-falgars La Festa Major del Santuari sempre s'escau al diumenge més proper a la diada de les Marededéus trobades, al 8 de setembre. Els actes són una missa, acompanyada d'una coral convidada, que musicalitza l'acte religiós i canta els goigs. 08166-123 Santuari de Falgars. Fa pocs anys que la diada de les Marededéus trobades s'ha establert pròpiament com a Festa Major, fins llavors tant sols es feia una missa i cantada de goigs. El fet de donar més preeminència a l'acte afavoreix l'afluència de visitants en la diada de la patrona la Verge de Falgars, una preciosa talla gòtica d'alabastre. A més al santuari es realitzen altres trobades, com el Vot del poble per Sant Marc amb la benedicció del terme, i el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb la Festa Major de Cinquagesma es realitzen diversos actes al santuari, entre els més destacats la representació de la Dansa de Falgars. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57823-foto-08166-123-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57827 El pessebre vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pessebre-vivent XX El pessebre vivent de la Pobla de Lillet parteix de l'era i la casa de pagès de Cal Xaró, emplaçada al mig del Poble, i constitueix una bonica estampa; es crea un trajecte que recorre carrerons i porxos del nucli antic de la població. Al llarg del recorregut s'escenifiquen una gran diversitat de quadres (escenes sense moviment) entre les quals hi ha la representació d'imatges bíbliques i d'altres de tradicionals, i que són: la vida a pagès, l'Anunciació als pastors, fer la bugada, engrunant blat de moro, puntaires, una taverna, el mercat amb parades de fruita, d'herbes remeieres, de pesca salada, de pa, de collars i esquelles, el terrisser, el cisteller, l'espardenyer, la Visitació, l'empadronament, demanar posada, el picapedrer, l'establia, la fusteria de Natzaret. La visita finalitza amb una bona torrada acompanyada de cansalada, vi de la bota i unes fogueres per escalfar-se. 08166-127 Per diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. Des del 1995 l'Agrupació Teatral Amics del Romea, de la Pobla de Lillet, realitza el pessebre vivent, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Mica en mica han anat ampliant el recorregut i el nombre de quadres que representen. Han assolit la representació d'una trentena de quadres, que han suposat any rera any el perfeccionament de les escenificacions i una millora de la tècnica i del vestuari considerables. Paral·lelament, durant les festes de Nadal es pot visitar l'exposició de diorames de pessebres que s'instal·la al centre cívic; és una activitat que es ve realitzant de fa anys de la mà de l'associació de pessebristes, que va néixer l'any 1987, i des de llavors, a més de les exposicions, realitza cursets d'aprenentatge i altres activitats vinculades amb els pessebres. 42.2441600,1.9741500 415367 4677395 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57828 Mercat Medieval https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-2 XX El Mercat Medieval és de creació relativament recent ja que s'inicià el 2.006. Es realitza el divendres Sant pels diferents carrers més emblemàtics del nucli antic, com el carrer Verger i el carrer de l'Església, entre altres. Consisteix en un mercat de productes i oficis artesans; els diferents firaires van amb vestimenta apropiada per l'ocasió. Al llarg del recorregut hi ha diferents activitats que amenitzen la diada, com tir amb arc, malabars, una tasca, i altres. El mercat finalitza a la plaça del molí de la Vila on es pot gaudir d'una botifarrada popular, prèvia compra del tiquet. 08166-128 En diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. Tot i que el mercat té pocs anys de vida ha arrelat amb força, i s'està potenciant molt activament amb la incorporació de nous elements cada any. El nucli antic de la Pobla confereix un escenari prou bo per la realització d'aquest tipus d'activitats. 42.2442000,1.9738900 415345 4677400 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fotografia número 1 és d'Olga Bretcha, i les número 2 i 3 són escanejades del diari Regio7 del dia 3 d'abril del 2010. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57835 Font del Bisbe https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe És un indret del Rec de la Sois, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla pel mig d'una gran placa de roca de conglomerat, tot creant a una gorja de poca fondària; sota la roca hi ha un ampli baumat, format en la veta tova de la roca, i que permet transitar per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat, pel costat est del salt, hi ha una formació calcàrea vertical i lleugerament recargolada, en contacte amb el terra i amb la placa de roca superior, aquesta formació és la font del bisbe, per ella hi regalima un rajolí d'aigua més o menys intens segons l'època de l'any i la sequera, però és més regular que el salt d'aigua, aquest presenta un cabal més influenciat per la climatologia. És un entorn molt ombrívol i agradable, freqüentat per veïns i foranis, sobretot a l'estiu i encara més si és un estiu amb abundor d'aigua. 08166-135 Rec de la Sois JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. 42.2139400,2.0058500 417943 4674009 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57836 Gorg de la Lleona https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-lleona <p>Està emplaçada en una zona situada als peus d'unes roques escarpades que es troben a continuació de la Serra de Falcús pel seu extrem nord-est. Per accedir-hi cal que anem pel PR-52, que ens porta al Xalet del Catllaràs des de la Pobla de Lillet; s'ascendeix per un sender que de sobte es converteix en una pista de desemboscar, punt en que també podem observar les roques al fons, aproximadament en aquest punt veurem unes marques molt gastades, blaves i vermelles que marquen un pas poc fresat, cal seguir-les i ens conduiran al lloc. Es tracta d'una bassa natural, que en anyades amb densitat elevada de pluges presenta una bona gorga, però en anys secs té poca aigua i crea al seu entorn una zona com d'aiguamolls. És un indret curiós, ja que és una mena d'estany format per un aflorament natural d'aigua, entorn a la qual s'hi troba vegetació pròpia d'una zona humida de muntanya, a més de fauna com gran quantitat de granotes, libèl·lules, entre d'altres. La part nord de la bassa, cap on pren desnivell, conforma un petit regueró d'aigua que flueix fins desaiguar al rec del Clot de Serra Pigota, el qual després desemboca al Rec del Junyent. És interessant per la seva pròpia idiosincràcia, i per la tipologia de fauna i flora que s'aplega al seu voltant, propis d'aquests hàbitats humits. Enguany (any 2.009) ha estat un any d'abundor de neu i pluja a les contrades de la Vall de Lillet i del Catllaràs, fet que ha afavorit un bon nivell d'aigua, i per tant ha aplegat diversos visitants.</p> 08166-136 Catllaràs <p>JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> 42.2290100,1.9814300 415947 4675706 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57845 El cisteller de la Pobla de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cisteller-de-la-pobla-de-lillet XX Joan Cortina també és conegut com 'el cisteller de la Pobla de Lillet', ja que és el darrer artesà que es dedica a aquesta activitat al poble, i de fet és un dels pocs que queden a la comarca. Té el taller a la masia Les Uncies, on havia viscut durant molts anys, i també treballa a estones a la casa on viu, al nucli urbà de la Pobla. El taller és ubicat al baixos de la masia, on hi guarda gran quantitat de feixos de vímet, uns bullits i pelats i altres sense pelar, o sigui amb escorça, canyes, i algunes de les peces realitzades per ell, a més d'altres que no són seves, però que ha adquirit o li han portat per tenir-les de model, a més de les eines. No són gaires les eines que es necessiten per fer aquesta activitat, ja que gran part del procés tant sols s'utilitza el material manipulat amb les mans; a més, moltes de les eines són de pròpia fabricació, així algunes de les eines són: estellador o obridor de vímets (per obrir-los en tres parts), estellador o obridor de canyes (per fer-ne quatre parts), en ambdós casos fets per ell mateix amb fusta de boix - també poden ser de ferro-, la cullera o canal de cisteller de fusta o de ferro, punxons per passar nanses també en té de fusta i altres de ferro, unes senzilles branquetes curtes i resistents que col·locades adequadament empra per pelar els vímets, també un martell, unes tisores de podar i un ganivet; a l'exterior hi ha la caldera de forma allargada on bull els vímets. A més també utilitza el safareig per posar en remull els vímets, a més d'altres recipients transportables, tipus gibrell, per tal d'anar remullant el vímet quan elabora les peces. A més, Joan Cortina també s'encarrega de cuidar les vimeteres que té a Les Uncies, així com les que hi ha en altres cases; ell mateix s'encarrega de collir els vímets, i de processar-los de la manera adequada per la seva posterior utilització. Feina que hi ha de dedicar una part important de l'hivern, la resta la dedica a la fabricació de les diferents peces: cistells de diverses formes i tipus com cistell de bolets; cistella xafardera, pollera o conillera; cistell pelapatates; cistelló; coves de verdura, de la roba, i altres; a més de paneres, fruiteres, cargoleres, sillons, etc. En Joan Cortina també fa bastons; ell mateix va a buscar els troncs, els blega, els poleix i els dona l'acabat, segons cada cas. 08166-145 Masia Les Uncies. Joan Cortina Sellas va néixer a la Pobla de Lillet el 3 de març de 1929. Amb 80 anys complerts La història de com va començar a fer cistells Joan Cortina, és ben particular, de fet quan ell era petit un dia el seu pare va anar al poble i en tornar a casa portava un cistell, però en faltava un. Llavors ell va pensar que si altres ho feien ell també; va pujar a les golfes on tenien uns feixos de vímet i s'hi va posar, i així dia rera dia fins que li va sortir. En va apendre sol, tot mirant com ho havien fet d'altres i preguntant, llavors ell tenia entre 16 i 17 anys, i va estar 2 i 3 anys aprenent-ne una mica. Al cap d'un temps, quan ja en tenia 18, i després de ja haver-ne fet uns quants, el van començar a llogar per les cases a fer coves i cistells. Va treballar-hi 10 o 12 anys, alternant per cases a fer de cisteller a l'hivern, i a l'estiu a treballar a la casa i al camp. Amb el temps i les millores tecnològiques, la maquinària va ajudar a que la demanda de cistells i coves disminuís. Va estar entre dos i tres anys fent encanyissats per cel-rasos i remendos. Com que ja no es podia guanyar la vida fent de cisteller, ho va deixar per posar-se a treballar en altres coses. Quan es va jubilar es va tornar a posar a fer cistells i des de llavors ha continuat fent cistells, coves i un munt d'altres peces. En ocasions especials podem veure en Joan Cortina, almenys el dia del Mercat Medieval, el Pessebre Vivent i per la Festa dels Bolets de la Pobla de Lillet treu les seves peces al carrer i sempre el podem veure treballant; també ha anat i va a altres festes i fires d'artesania, com la festa dels Bolets de Berga, el Segar i el Batre d'Avià, entre moltes d'altres. 42.2327700,2.0105300 418353 4676095 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57846 Llinda de porta https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta XVIII La fusta es troba en bon estat, però l'erosió ha provocat que no s'identifiqui del tot la data. Llinda de fusta, probablement de roure, que corona una porta d'accés a l'edifici número 1 de la plaça de l'església. És una porta situada a la façana posterior, la que dóna a la plaça Molí de la Vila, i que permet l'accés a la planta inferior de la casa. Originàriament era una porta de major amplada (una actuació posterior en va reduir el pas), conformada per dos brancals fets amb blocs rectangulars de pedra sorrenca picada i polida, sobre els quals es recolza la llinda. A la part frontal, aproximadament en el centre, hi ha una inscripció incisa, avui parcialment il·legible, on consta una data de mil set-cents i pico, sembla 1721 (les dues últimes xifres són dubtoses), i enmig de la data una creu que podria havia portat el símbol de IHS (Jesucrist). 08166-146 Casc antic. Plç.de l'església, n. 1; és a la façana posterior que dóna a la plç. Molí de la Vila. La llinda forma part d'un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, tres plantes pis i golfes. Té dues façanes, la principal que dóna a la plaça de l'església, i la posterior, on trobem la llinda, que obra a la plaça Molí de la Vila i inici del carrer Unió. La casa es troba en mal estat de conservació. Tot i que la data es correspon al segle XVIII, la finca està emplaçada en una zona del casc antic que es començà a ocupà des d'origen de la fundació del poble el 1297, especialment a partir del segle XIV. Tot i això, el segle XVIII és un període de gran creixement urbanístic de la vila; de fet, es tracta d'una de les èpoques en que experimentà una més gran transformació i ampliació urbanística. 42.2440500,1.9740700 415360 4677383 1721? 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57847 Llinda https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-0 XVI Biga de fusta, situada a la façana de l'edifici número 3 del carrer Dr. Cisneros (antic carrer del Castell). Tot i que actualment no té funció de llinda, sembla que aquesta degué ésser la seva utilitat originària. En ella hi consta una inscripció incisa, on hi ha dues lletres no identificades amb claredat, podria ser una 'e' o una 'l' i una 'a', seguides de 15 de març (abreviat) de 1587. Generalment, en aquest tipus d'inscripcions, la data anava precedida d'un 'fecit' (fet), però no sembla aquest el cas. 08166-147 Nucli antic. Carrer Doctor Cisneros, núm. 3. La Pobla de Lillet La peça es troba en un edifici situat en ple casc antic de la Pobla de Lillet, en el nucli originari de fundació del poble el 1297. Justament en un dels carrers de primera urbanització, l'antic carrer del castell, a l'extrem del qual hi havia hagut el castell-palau dels Mataplana; posteriorment el seu emplaçament fou ocupat per l'antiga rectoria (actualment casa de turisme rural). També en el mateix carrer i al costat de l'antic castell hi ha l'església parroquial de Santa Maria de Lillet, amb el seu campanar situat a l'extrem est del carrer. L'edifici on es troba aquesta biga limita pel costat de llevant amb l'actual rectoria. La casa també té façana pel costat del carrer vell. Tot i que la llinda data de finals del segle XVI, la seva situació sembla indicar que ha estat reaprofitada i per tant potser col·locada en un lloc que no és l'original, o si més no la façana ha estat modificada. Les característiques arquitectòniques visibles de l'edifici són més pròpies d'una obra de cronologia posterior, probablement entorn al segle XVIII, per tant és possible que gran part de l'estructura actual de l'edifici sigui el resultat d'una construcció o remodelació d'aquest període, sense oblidar però, que part de la seva estructura pot ser d'època anterior, fins i tot d'origen baixmedieval. 42.2442800,1.9748700 415426 4677408 1587? 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57848 Llibre de signatures https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-signatures XX Es tracta d'un llibre de signatures de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, de 38x24 cm., de tapes dures folrades amb un material que desconeixem i que podria ser una mena d'escai o cautxú amb un suau relleu, i per sobre, a la tapa, unes decoracions metàl·liques (plata?) fixades, a l'extrem dret conformen uns relleus de formes vegetals i al costat superior esquerra una placa de planta circular amb la inscripció 'Ayuntamiento Constitucional de Pobla de Lillet.1908' envoltada amb una corona de llaurer del mateix material. A la contraportada hi ha quatre petits punts de suport metàl·lics en forma de semiesfera. Els cantos o perfils dels fulls estan decorats en daurat. A l'interior es pot observar que hi maquen les primeres pàgines, la resta totes elles tenen al centre de la part superior, una impressió amb l'anotació 'Ayuntamiento Constitucional Pobla de Lillet'. La primera inscripció és del 15 de juliol de 1941 i realitzada i signada per 'El Gobernador Civil y Jefe Provincial de Fet y de las Jons' i altres signatures. Consta d'uns altres pocs fulls dedicats i signats, sembla que en motiu de la visita de càrrecs destacats al municipi. La darrera inscripció data del 5 d'octubre de 1963. 08166-148 Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. Pobla de Lillet La data del llibre 1908, és una data històrica per la Pobla de Lillet, ja que coincideix amb l'any de la visita del rei Alfons XIII, l'1 de novembre. El rei va viatjar a Catalunya en motiu de realitzar una visita als centre industrials més importants de l'Alt Llobregat, entre els quals hi havia la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, la qual havia estat promoguda per Eusebi Güell i Bacigalupi, i que funcionava des de feia 4 anys.. El monarca va viatjar en el ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola, i va arribar en automòvil a la Pobla de Lillet on el van rebre amb tots els honors els autoritats locals, el futur comte Güell i altres membres destacats de la fàbrica Asland. Des de l'apartador fins a la fàbrica Asland es va instal·lar un tren especial per l'ocasió, que transportà tota la comitiva fins a la fàbrica. En motiu del viatge s'adornaren luxosament dos trens especials, així com la carretera d'accés a la Pobla i les construccions i edificis del Clot del Moro. En la visita el rei anava acompanyat del President del Consejo de Ministros, D. Antonio Maura i altes representacions de l'Estat Espanyol i de la Indústria. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 1908 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57849 Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas) https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas XX Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades. Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic. 08166-149 Al nord del nucli urbà El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor. 42.2487100,1.9747000 415418 4677900 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals. 98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57850 Font del Marge https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge-1 XX La Font del Marge està situada uns metres cap l'est seguint el camí que surt en la confluència dels carrers tercer i quart de les Coromines. Un camí pavimentat ens condueix a la font, situada per sota del sender. Una rampa, pavimentada amb petits còdols conformant decoracions geomètriques, ens condueix a la font. Al final d'aquesta rampa trobem un racó ombrívol amb la font a la part baixa del marge. L'espai està condicionat amb un banc d'obra en forma d'U, fet de pedra i morter, i amb una taula rodona de planxa metàl·lica al centre. La font està en un marge de fort desnivell, al fons del qual circula el riu Arija. 08166-150 Prop del nucli urbà, costat sud-est No coneixem quan es va construir aquesta font, però està situada a les afores del barri de les Coromines, el qual es va urbanitzar al segle XVIII, entorn el 1740. La zona però ha estat lloc de pas habitual, ja que uns metres més amunt discorre el camí del Monestir, el qual també condueix vers Sant Jaume de Frontanyà. El sender que ens condueix a la font i que té continuïtat, porta cap a la zona de camps i hortes que es troben des de les darreres cases del Barri -per aquest extrem- i que s'entenen en direcció al monestir. 42.2436100,1.9796200 415817 4677329 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57850-foto-08166-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57850-foto-08166-150-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57851 Sínia del camp del Mateuet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-camp-del-mateuet XIX-XX Part de l'estructura està feta malbé. La sínia està situada en uns camps de conreu a peu de la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, poc abans d'arribar al poble, en concret a l'alçada de la font del Roser, però a l'altre costat del vial. Està construïda adossada a un marge i està conformada per dues estructures adossades, el pou i la bassa. El pou és de planta circular, tant interior com exterior; el diàmetre exterior és considerable, ja que tot l'espai que hi ha entre la part interior i l'exterior conforma un massissat sobre el qual es situava l'animal que feia funcionar la sínia. S'accedeix a l'interior a través d'una obertura situada a la part baixa, o sigui des del camp inferior. A través de la feixa superior arribem a la part alta de l'estructura, on tal com s'ha dit es situava l'animal; aquí sobresurt l'estructura del pou (ja amb un diàmetre exterior molt menor), i és en aquest espai on hi havia la infraestructura que suportava la nòria i la que permetia el moviment de l'animal i la transmissió de la força, actualment no en queda res. Adossat al pou pel costat est hi ha la bassa o viver, una estructura de planta rectangular que permetia acumular l'aigua extreta, per tal de poder regar els camps del voltant. Al marge on s'adossa l'estructura, al costat oest, hi ha una escala feta de pedres allargades que sobresurten del mur i que permetien un accés més ràpid entre la part inferior i la superior. 08166-151 Prop de la carretera Guardiola-Pobla de Lillet La sínia és un complex hidràulic en aquest cas destinat a l'extracció d'aigua per a ús de rec. Generalment estan formades pels mateixos elements, aquesta consta del pou, l'estructura de la sínia (no en queda res) i la bassa, i acostumaven a comptar amb un sistema de canalització de rec, que en aquest exemple tampoc no en queda res. El pou comptava amb una maquinària per pujar l'aigua a la superfície, composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical que pujava l'aigua. Per les informacions recollides, en aquest cas, almenys en els darrers temps, la roda vertical era una cadena de ferro en la qual hi havia uns recipients de fusta, els catúfols, que s'omplien d'aigua i s'abocaven en un canal que la vessava a l'interior de la bassa on s'acumulava. Sembla que la força motriu era un ruc, el qual donava voltes sobre la plataforma al centre de la qual hi ha el pou amb tota la infraestructura de la sínia. A manera sintètica l'animal estava lligat a un eix que feia girar la roda horitzontal, la qual a través d'un engranatge transmetia la força a la roda vertical que pujava l'aigua dins els catúfols. El sistema permetia que els recipients aboquessin l'aigua en un canal de recollida, el qual l'abocava a la bassa. La tipologia de terreny amb poc desnivell degué afavorir un sistema de regadiu en canalitzacions utilitzant la gravetat. La tipologia constructiva sembla correspondre a una estructura de segle XIX o principis del XX. El lloc és anomenat el camp del Mateuet, perquè aquest n'era el propietari, qui feia funcionar la sínia i en treballava els camps. El Mateuet, o Mateu Casanova, era el pare de Joan Casanova, qui va ser alcalde de la Pobla de Lillet en diverses legislatures. 42.2420500,1.9679300 414851 4677167 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57854 Trumfera d'Ardericó https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-darderico XVIII-XIX Aquesta trumfera es localitza a uns pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau. L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per llinda un gran bloc de pedra. La resta d'estructura exterior és un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules. L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós. 08166-154 Al Catllaràs. El conreu de les patates es va generalitzar a tot Catalunya a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, l'orientació,.. Generalment també compten amb dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. 42.2101700,1.9695900 414945 4673625 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57804 Marededéu de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-falgars <p>AMADES, J. (1989:186-192): Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Ed. Selecta, Barcelona. ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XIV-XV <p>Es tracta d'una imatge, de 55 cm d'alçada per 53 d'amplada, d'interessant qualitat artística, tallada en alabastre policromat. És una marededéu de la llet, que es presenta dreta, amb una postura lleugerament contraposada, sostenint el cos del Nen amb la mà esquerra i els peus amb la dreta mentre l'alleta. És abillada amb una túnica cenyida al cos i a les mànigues, i un pallium des del cap fins als peus, que presenta coberts amb sabates de punta. El vestit conserva restes de policromia de color blau, emprat habitualment en les imatges marianes. El rostre, ovalat, té una lleugera expressió somrient i serena, emmarcat pels cabells, ondulats i partits sobre el front. Els ulls i els llavis de la imatge conserven una policromia negra i vermella que dóna al rostre un caire realista. El cap és decorat amb una corona. El Nen, alletant-se, agafa amb les dues mans el pit de la mare. Es presenta un de mig cos en amunt, i a partir de la cintura és cobert amb una roba daurada.</p> 08166-104 Santuari de Falgars <p>Es desconeix l'autoria de la talla. És probable que es construís per substituir una anterior imatge de la Marededéu, que segons la tradició mariana fou trobada al segle XI i que actualment ha desaparegut. Segons les característiques de la talla els historiadors han datat la imatge a finals del segle XIV- principis del XV. Durant la Guerra Civil, la imatge fou llançada del cambril al presbiteri trencant-se en quatre trossos. Posteriorment es restaurà. Actualment a Falgars hi ha una rèplica de la Marededéu. La talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.</p> 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-3.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-13 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 93|85 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57764 Monestir de Santa Maria de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lillet <p>ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3481. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VVAA. (1985:369-371): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> IX-XVIII Tot i que entre els anys 1991-93 es va dur a terme una important obra de restauració, caldria poder continuar fent un manteniment i sobretot eliminació de la vegetació que creix a l'interior de les dependències monàstiques i en l'alçat dels murs. <p>El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet conserva diversos elements, com l'església, el claustre i les dependències monacals. Annexes al complex hi ha un mas i edificis complementaris de factura moderna i ús agrícola. Al costat de migjorn del conjunt hi ha l'església, és de planta de creu llatina, d'una sola nau (s.XI), amb un ampli transsepte a llevant, un absis central semicircular i una absidiola a tramuntana. Presenta moltes fases constructives, visible en la gran varietat d'acabat dels seus murs; en general, els paraments més antics són de carreus posats en filades regulars. Als absis (s. XII-XIII) l'aparell és més regular, format per carreus ben tallats i polits, disposats a trencajunt (la part baixa és més irregular). La resta de murs, de cronologies més tardanes, mostren aparells menys regulars. L'edifici presenta poques obertures, i molt reformades; els absis tenen senzilles i petites finestres d'una sola esqueixada. La porta original d'entrada, fou substituïda en època gòtica per un nou portal, situat a ponent; potser arran de la nova consagració de l'església, el 1.397. La portalada està formada per arquivoltes apuntades que descansen sobre capitells amb relleus tallats. Els capitells són ornamentats amb figures humanes hieràtiques, i les impostes amb formes geomètriques i vegetals. Poden ser elements reaprofitats de la portalada romànica. A ponent trobem una altra entrada, d'estil neoclàssic, amb la inscripció 1.742, i coronada amb un rosetó. Al mur de ponent es conserven restes d'arcuacions llombardes de la construcció del segle XI. A l'interior, l'església és coberta amb volta de canó, sembla que no és l'original, sinó que arran dels terratrèmols del segle XV s'hagué de substituir. A la intersecció entre el transsepte i la nau hi havia hagut una cúpula amb decoració classicitzant, resultat de les reformes del s.XVIII; les trompes de suport descansen sobre pilars i columnes de secció semicircular adossades als dits pilars i amb capitells d'estil corinti. El transsepte mosta un cos marcadament més llarg pel costat nord, aquest és cobert per volta lleugerament apuntada; per contra, l'ala del costat sud és amb volta d'arc de mig punt rebaixat. L'absis central és cobert amb volta d'un quart d'esfera, feta amb un aparell de carreus molt regulars, i la coberta de l'absidiola és del mateix tipus però fet amb lloses. A l'extrem dels peus de la nau, per sobre l'entrada barroca, hi ha les piques baptismals i per sobre el cor. Als murs de la nau i del transsepte hi ha diverses 'capelles' o fornícules, rebaixades en el mateix mur. Els paraments mostren restes de pintures. El claustre està emplaçat al sud de l'església, en una posició central respecte tot el conjunt monacal. És de petites dimensions, i de difícil datació, tot i que és posterior a la construcció de l'església; alguns autors l'han datat al segle XV. És de planta quadrada, i té dos pisos. Al pis inferior té quatre arcs de mig punt a cada costat de galeria, sostinguts per gruixuts pilars, sense capitells. El pis superior presenta unes arcades molt baixes, que no segueixen la simetria dels arcs inferiors. Al centre del claustre hi ha la boca d'una cisterna de recollida d'aigües pluvials. Diversos arcs de mig punt enllacen el claustre amb les dependències monàstiques. Els cossos que emmarquen les galeries són de diferents amplades i no del tot paral·lels. Les dependències monacals estan situades al sud de l'església, i disposades al voltant del claustre (costats est, sud i oest); daten de diferents èpoques entre el segle XI i XV, i altres actuacions més modernes. Entre els diferents espais s'hi distribuïen les cambres, rebosts, cellers, espais dedicats al bestiar i magatzems, i altres dependències. Ha sofert nombrosos canvis i reformes, testimoniats en diferents elements arquitectònics, i en els diferents acabats dels seus murs. Destaca una sala rectangular que conserva restes d'opus spicatum, corresponents a les fases més antigues del conjunt monacal.</p> 08166-64 Ctra. La Pobla de Lillet a Ribes, entre punt Km. 4 i 5 <p>L'antiga canònica de Santa Maria de Lillet està emplaçada a prop del Castell de Lillet, i a pocs metres de la petita església de Sant Miquel; aquest conjunt d'edificis conformaven el nucli antic de la Pobla de Lillet, i Santa Maria era la parròquia principal, d'abans de la fundació de la nova vila a finals del segle XIII. La primera referència documental, és l'acta de consagració de la mateixa església de Sta. Maria de Lillet, que data del 833, dedicant-la a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Es tracta d'un dels documents més antics de Catalunya i una de les primeres actes de consagració conservades. Tot i això sembla que els orígens són més antics, ja que en la seva construcció s'aprofitaren estructures anteriors. Al segle XI, ja consta una comunitat de monjos i laics que conformaren una canònica sota la regla agustiniana que consta plenament definida al 1086. Any en que també el comte Guillem de Cerdanya atorgà certs privilegis al monestir i permetia la construcció de cases i cel·les. Poc després, a l'any 1100, el bisbe Ot de la Seu d'Urgell fundà una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, amb la intenció de fixar-hi la vida regular, i com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria era formada per clergues i laics. Des del 1.102 el monestir començà a fer compres i a rebre donacions de béns immobles a la Vall de Lillet. Els senyors del castell de Lillet actuaren sempre com a protectors del monestir, fent-los donacions en diverses ocasions. Durant el segle XII i XIII es fa palès el prestigi i riquesa del monestir, que rep contínuament nous membres i ajuda econòmicament de diverses famílies de la vall; a més de l'establiment de pagesos a les diverses propietats del monestir. L'església continuà essent parroquial, ja que així consta en la visita del deganat de Berga l'any 1.356, malgrat la pèrdua de feligresos que passaren a celebrar el culte a la nova església parroquial de Sant Antoni (inicialment era ús privat). De fet la concessió la carta de franqueses de la Pobla de Lillet (any 1297), per tal de crear i fixar un nucli de població al lloc anomenat el Pujol, al costat de l'aiguabarreig del riu Arija amb Llobregat, indret on es va construir el palau dels senyors de Mataplana i l'església de Sant Antoni, anà en prejudici de l'antic nucli de la Pobla organitzat entorn el Castell de Lillet i l'església parroquial de Santa Maria. Malgrat això, la vida monàstica continuà plenament activa, i al llarg del segle XIV es van fer reformes a les dependències monacals i a l'església, que es consagrà de nou el 1.397. Les reformes continuaren durant el segle XVI per pal·liar les destrosses ocasionades pel terratrèmol del segle XV, però la importància de la canònica disminuí. L'any 1.592 la canònica fou secularitzada. L'església del conjunt monacal va rebre importants reformes durant el segle XVIII, que li donaren un caire barroc. L'església va continuar estant regentada per diferents pabordes fins a finals del segle XIX, data fins la qual va constar com a parròquia titular. Al 1936, durant la Guerra Civil, es produí un incendi que provocà l'abandonament definitiu de l'espai. L'any 1.989 la Direcció General de Patrimoni Cultural redactà un projecte integral de restauració, que es dugué a terme en una intervenció entre els anys 1.991 i 93. L'any 1.999 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).</p> 42.2427600,1.9933000 416945 4677221 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-20 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet es caracteritza per la tipologia típica dels edificis monàstics medievals, tot i que les transformacions que ha patit el recinte al llarg de la història dificulten molt la seva lectura. Cal afegir, que al paviment de la nau hi podem observar un parell de lloses de sepultures. El cementiri estava situat a redós de l'església, pel costat de tramuntana, i consistia en un fossar general on eren enterrades les gents de la vall de Lillet, amb algunes sepultures en llocs privilegiats, com ho demostren els testaments de diversos nobles que, des del segle XIII en endavant, hi volien ser enterrats. Entre els anys 1925 i 1.930 encara s'hi havien celebrat enterraments de gent de la vall. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (al nucli urbà) hi ha, presidint el temple, el Crist Majestat del segle XII, provinent de l'església del monestir. Al Museu Comarcal de Manresa hi ha una bonica lipsanoteca d'alabastre, datada al segle X, que es creu que pot procedir també de l'església de Sta. Maria. A peu de la pista que porta al Monestir, i al costat nord del turó on hi ha el conjunt monacal hi ha l'estructura d'un pou de gel (fitxa 96). I a uns metres cap al sud est, a peu del torrent del Junyent, hi podem veure les restes de l'estructura d'un molí, conegut com el molí del monestir. A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument. 92|93|94|96|98|99|85 46 1.2 1781 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57832 Serra del Catllaràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0 <p>BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> <p>La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d'on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.</p> 08166-132 Serra del Catllaràs <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> 42.2225100,1.9648000 414566 4675000 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-3.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les coordenades es corresponen a la Roca de la Lluna. 122 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57744 Les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-6 <p>BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.</p> <p>SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.</p> XVII-XVIII <p>Aquesta masia està situada a les costes que s'aixequen per sobre la carretera que de la Pobla condueix a Campdevànol; a pocs quilòmetres del nucli, s'hi arriba per la pista que s'agafa just al costat del cementiri; la vessant obra cap al sud i presenta força desnivell. Les Comes està formada per un varis edificis, alguns dels quals són de nova construcció. De les dues cases que hi ha, una és de factura nova, és la de majors dimensions. L'altra situada al costat est de l'anterior, de mides més petites, és una construcció de cronologia moderna, probablement d'entorn al segle XVIII; és de planta rectangular, tres nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud. L'edici està construït en una zona amb fort desnivell fet que determina que la façana principal tingui major alçada, i que hi hagi dues portes d'accés a peu pla, una a la façana sud i l'altra al mur oest. Ambdues obertures són de constitució similar, però la principal de mides més grans; són fetes amb muntants de grans blocs de pedra picada i per llinda una amb arc rebaixat, la sud, i l'altra, llinda plana (oest), totes amb maó massís col·locat a plec de llibre. La resta d'obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta. Les obertures de la façana principal estan distribuïdes de manera ordenada i simètrica, amb tres registres per planta, al centre obertures més destacades, a planta baixa la porta d'entrada i a la resta finestres més grans. Està construïda amb grans blocs picats formant les cantoneres i els murs de paredat irregular, amb pedres de mides molt variades. La porta secundària, la del mur de ponent obra a l'era, que queda situada entre aquest edifici, la part posterior de la casa nova i un petit porxo també de factura recent. Entre les diferents construccions es poden veure algunes parts que són murs originals, o sigui que no han estat construïts recentment.</p> 08166-44 Zona nord-est del municipi. Prop ctra de la Pobla a Ribes <p>Les referències a la casa de les Comes es remunten a l'època medieval, depenia del monestir de Santa Maria de Lillet i es trobava dins de la zona coneguda com Vilacorba. Les notícies referides a la família Comes s'inicien el 1221 quan consta Guillem de Comes, al qual els preveres Ramon de Falgars i Pere de Falgars, redimeixen i enfranqueixen a favor de l'església de Santa Maria de Lillet, a ell i a tots els seus descendents per 8 ss. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,52). Al 1266 en el testament de Berenguer de Vilacorba, trobem a Maria Comes, neboda d'aquest, i Maria, fill de Ferrer de Comes, a cadascuna li deixa 50 ss.(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,55 i 486). La primera referència directa del mas, és del 1288, en un document d'establiment del mas Comes fet pel pavorde Berenguer de Vila, i entre els que el subscriuen hi consten el caveller Guillem de Vilacorba i Guillem de Vila. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,56) El 1299 consta la venda d'unes terres al mas Comes de Vilacorba feta per Bernat de Puig. .(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,57). A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, s'esmenta a Jaume de Comes entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). En el testament del cavaller Ramon de Pinós, datat el 1313, trobem deixes a Ramon de Comes, el qual consta com a cunyat seu. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,106). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Guilelmus de Comes', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 1415 trobem que el mas Comes de la parròquia de Lillet estava sota jurisdicció de Jaume de Vilarrasa, rector de Santa Cecília, per un benefici que aquest tenia de Santa Maria de Falgars, aquest fet comportava que els habitants del mas estiguessin considerats homes propis i solius de dit benefici amb redempció personal i de la prole; aquest fet determinà alguns problemes quan una filla es volgué casa fora, ja que el senyor volia cobrar remença; no es coneix com es resolgué del tot, però el senyor concedí absolució de remença a totes les donzelles del mas que es casessin. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.II,335). El 1429, esment a un tal P. Comes com a ferrer de la Pobla.(II, 409) El 1440 P. Comes consta com a cònsol de la Pobla de Lillet, junt amb Guillem Morer, aquests i a altres personalitats, se'ls donà plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). També al fogatge de 1497 apareix la referència a 'En Comes'. (IGLÉSIES:1991:268) A més, al 1573, les Comes forma part d'un conjunt de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 201 (i la 220, està repetida) s'esmenta 'Casa de Francesch Tubau, dita Les Comes, consisteix en dos aposentos, afronta de llevant i demés parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619). La casa de Comes també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856.</p> 42.2489700,1.9873100 416459 4677916 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-10 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Fa anys es van fer importants obres, entre les quals la construcció d'una casa nova. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57772 Jaciment paleontològic de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-falgars <p>CALZADA, S.; URQUIOLA, M.: Catalógo de holotipos. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, núm. 223. Barcelona, 1992. FOLCH,R. (1988): Història Natural dels Països Catalans, Vol. XV: Registre fòssil. Enciclopèdia catalana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 12916. Generalitat de Catalanya.</p> Superficial <p>El jaciment paleontològic de Falgars no és només un punt concret, una de les àrees és la zona propera al mirador de la Roca de la Lluna, al costat de la pista. Es troben afloraments de macologia marina del Cretaci Superior en diferents zones del Catllaràs: Stereocidaris falgarsensis, Chlamys, Exogyra fr. Auricularis, Lima catalaunica, Ortholina luzani, Hippurites, Bivalve, Ostrea, Hemiaster, Ortholina decorata, Ceratostreon, Trochus, Otostoma rugosa, Agriopleura fumanyae, Chuma coguandi, Viarhynchia cerdanyolae, Polytremacis, Actinastraea, Owenirhynchia rubra, i Rynchonella vesicularis. La informació que ens aporta Inventari del Patrimoni Arqueològic i paleontològic de Catalunya, és que es tracta d'un jaciment de tipus marí, del període Mesozoic Cretaci Superior Senonià i de les associacions faunístiques localitzades citen Stereocidaris falgarensis, Hemiaster batalleri i Porosoma batalleri.</p> 08166-72 Al Catllaràs. 42.2212700,1.9676700 414801 4674860 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El Museu de Berga va proporcionar la informació sobre la tipologia de fòssils que es localitzen a la zona. 1792 5.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57857 Marededéu de l'Assumpta https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lassumpta <p>CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997.</p> XX <p>La Marededéu de l'Assumpta està situada presidint l'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Està col·locada sobre un semiabsis suportat per columnes jòniques, al centre de les quals hi ha el Crist Majestat del segle XII. Es tracta d'un conjunt escultòric de fusta tallada i policromada d'uns dos metres d'alçada. La imatge de l'Assumpta està col·locada sobre una gran bola, i hi ha quatre àngels, dos a cada costat, als peus i a l'alçada de la bola dos àngels vestits, i a l'altura de les cames dos de nus, excepte un petit fragment de roba que els cobreix la zona dels genitals. La marededéu es presenta amb els braços estirats i lleugerament oberts; darrera seu sorgeixen tot de raigs disposats de manera radial. Es tracta d'una escultura d'estil clàssic.</p> 08166-157 Al nucli urbà. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Plaça de l'església ,1. <p>Durant la guerra civil diverses esglésies de la Pobla de Lillet foren objecte de saquejos i destrosses, entre aquestes hi ha l'església parroquial de la Pobla de Lillet, la qual va patir la destrucció de diversos retaules, entre els quals l'altar major. En finalitzar la guerra es van fer diverses reparacions i es va construir un nou altar major al 1945. Arran d'aquesta obra sembla que el capella que va acordar amb l'empresa Asland que aquesta es faria càrrec del cost de l'escultura de la marededéu de l'Assumpta que presidiria l'església. Les circumstàncies que van determinar aquesta decisió les trobem en el fet que l'empresa fundada el 1901, estava apunt de celebrar el cinquanta aniversari de la companyia, motiu pel quan estaven disposats a assumir el cost de la imatge. A l'article de Josep Carreras 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial' s'explica que a partir de la documentació consultada es creu que l'escultura de la Marededéu de l'Assumpta de la Pobla de Lillet és obra de l'artista Frederic Marès i Deulovol (1893-1991). Segons l'article citat, en una carta del 14 d'abril de 1951 enviada per la 'Comisión Diocesana de Música i Arte Sagrados' al mossèn Josep Farràs, de la parròquia de la Pobla de Lillet, es parla d'una fotografia d'una marededéu de l'Assumpta que és aprovada com a base per a realitzar l'encàrrec de l'escultura. Sembla que el president d'Asland, Josep Bertran Musitu, i el seu fill,Felip Bertran Güell, tenien amistat amb Frederic Marès, que eren qui s'encarregaven realment del projecte, no els va agradar la proposta d'un escultor vigetà que els va fer Mossèn Farràs, d'aquí que es degueren decidir a fer l'encàrrec a Frederic Marès a qui els unia l'amistat. Originàriament l'obra havia de ser l'alabastre, però l'elevat cost determinà que finalment el material escollit fos la fusta. Segons consta també en el citat article, en el projecte també hi participà l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'encàrrec a Marès es produeix en un moment de màxim reconeixement públic de l'escultor. La imatge havia d'estar acabada pel 15 d'agost de 1952 per ser entronitzada. Per una carta entre Felip Bertran i Güell i Frederic Marès, sabem que aquest darrer li comunicà que l'escultura ja estava acabada, pel que es diu en el text es creu que es parla de la peça de la Pobla de Lillet; la carta data del 13 de juny del 1952. Finalment, el 20 de juny de 1952 el Bisbe de Solsona entronitzà la imatge, en una jornada amb diversos actes litúrgics.</p> 42.2441500,1.9744300 415390 4677394 1952 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-13 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Frederic Marès? 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57709 Castell de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lillet <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1440. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> IX Es troba en estat avançat d'enderroc, tant sols queda un tros de paret dreta. <p>Les ruïnes del castell de Lillet es troben dalt del turó rocós conegut com el 'Castell' o Sant Miquel, situat a l'est de la població, sobre les esglésies de St. Miquel i de Sta. Maria de Lillet. La seva situació estratègica sobre la vall de Lillet li permetia una bona visió i control de les principals vies de comunicació de la zona, com són els camins d'accés a Sant Jaume de Frontanyà, a Castellar de N'Hug i a Coll de Merolla, a més de bona visibilitat cap a altres punts d'interès. Malgrat l'avançat estat d'enrunament en que es troba el castell encara es poden veure algunes restes d'estructures. Així, al cim del turó es conserven diferents fragments de murs, en destaca el mur més nord amb restes visibles d'uns 6 metres de llargada per uns 3 metres d'alçada màxima i uns 90 cm. d'amplada. Es tracta d'un mur de tancament en el qual hi podem veure les restes de l'arrencament d'una altra paret perpendicular a aquest i també l'element arquitectònic més remarcable, una finestreta d'arc lleugerament apuntat. Aquesta és feta amb dovelles de pedra tosca i les seves mides aproximades són 1 metre d'alt, 80 cm. d'amplada i uns 90 cm. de fondària. En conjunt l'aparell és força regular, format per carreus desbastats de mides no massa grans i disposats més o menys en filades. Entorn als murs també es pot veure la superfície de la roca ben tallada, mostrant una preparació del terreny per a la construcció del castell.</p> 08166-1 Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. <p>La primera referència documental coneguda del castell la trobem el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al 'castro Lilietto'. Nombrosos documents ens confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a 'Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet.</p> 42.2382500,1.9898700 416656 4676723 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Dalt del turó hi ha una senyera, posada fa pocs anys, i una creu de formigó armat que es va col·locar el 1960. Amb anterioritat ja hi havia hagut altres creus,, la primera s'hi va posar l'any 1.900. 92|85 1754 1.4 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57710 Restes del recinte emmurallat https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-recinte-emmurallat <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1441. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:20-29) 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII.' L'Erol, núm. 100, primavera-estiu 2009. Àmbit de Recerques del Berguedà. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985:48): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-138). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. VVAA. (2003:126-127): 'Arquitectura, III. Dels palaus a les masies', L'Art Gòtic a Catalunya Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XIII-XIV No es coneixen restes visibles. <p>Recinte fortificat que envoltava la població amb un castell-palau, on vivien els seus barons, els senyors de Mataplana. El recinte fortificat de la Pobla de Lillet, que envoltva el primer nucli de població, tenia en el punt més elevat del turonet, el castell-palau dels Mataplana i una església dedicada a Sant Antoni. (topònim) Aquests edificis es van destruir al segle XVII arran d'un incendi. En el seu emplaçament es va construir l'actual església parroquial de Santa Maria i l'edifici de la rectoria. Aquest darrer actualment és conegut com el castell, ja que en els seus fonaments i subsòl s'hi poden conservar restes del citat castell-palau dels Mataplana. En el moment en que es van construir aquests nous edificis també es va fer el trasllat del cementiri, que estava situat en el que és l'actual plaça de l'església, el nou emplaçament fora del recinte emmurallat fou el del camp on avui hi ha el casal parroquial (el 1910 es tornà a canviar de lloc el cementiri, emplaçant-lo al lloc actual, fora del nucli urbà). Pel que a les restes del recinte fortificat no es coneixen panys visibles de la muralla, cal dir però que la trama urbana permet resseguir un probable recinte, també cal tenir present que la construcció de la carretera actual de Ripoll va comportar, entorn a l'any 1910, la desaparició del carrer jussà amb l'enderroc de totes les cases que estaven edificades en arran del riu.</p> 08166-2 Nucli antic. <p>L'origen del castell de la Pobla de Lillet i de la nova vila de la Pobla és fruit de l'activitat repobladora de la família Mataplana. Aquesta nissaga apareix a finals del segle XI al costat dels comtes de Cerdanya, llavors tenia la residència fixada al castell de Mataplana, al costat de Montgrony. Al segle XIII decideixen crear nous nuclis de poblament en punts estratègics dels seus dominis per tal de repoblar la zona i reforçar-ne les defenses, a Mataplana, Gombrèn, Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet. El 15 d'abril de 1297 Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorguen carta de privilegis, llibertats i franqueses als habitats de la Pobla. El lloc escollit per a la construcció de la nova 'populationem et bastidam et fortitudinem' era un petit tossal anomenat el 'Pujol' i situat a la confluència dels rius Llobregat i Arija, a uns dos quilòmetres de l'antic castell de Lillet i de la canònica de Santa Maria. Els senyors de Mataplana hi fixaren la seu i residència, en prejudici del castell de Lillet que s'aniria abandonant i perdent importància. El fet de que la Pobla esdevingués el centre de la baronia segurament va ajudar en el ràpid augment de la població al lloc, fet testimoniat amb les nombroses ventes i establiments de solars documentats en els successius anys, en concret al 1325 es construïen cases al carrer jussà a tocar del Llobregat i es realitzaren diverses ventes de parcel·les. Al segle XIV les conseqüències provocades per la pesta van fer minvar la demografia, però al llarg del mateix segle trobem iniciatives per tal de recuperar pobladors. El 1345 Roger de Pallars i el 1349 Artau de Pallars confirmaren les franqueses de la Pobla. És interessant el document que data del 1353, on Artal de Pallars, concedia la tinença de la torre que hi havia a la Pobla, a la Plana del Pujol, i que estava en estat ruïnós, i un hort contigu a Ramon Ferrer, a canvi de residir-hi i de mantenir-la en bones condicions. En el fogatge de 1378 a la Pobla de Lillet hi consten 46 focs. A finals del segle XIV es viuen moments d'inseguretat per la Guerra dels dos Peres i a nivell local és època d'inestabilitat als territoris de les baronies de Pinós i Mataplana. Tot això va fomentar un període de construcció o millores de muralles a diferents pobles. A la Pobla al 1370 hi ha referències de l'enderroc de cases per la construcció de les muralles, i al 1389 s'iniciaren obres de reforç i fortificació del castell i de les muralles; els habitants hi hagueren d'anar a treballar, però alguns poblatans no volen anar-hi apel·laren a les franqueses sense èxit, ja que el jutge ordenà que era una emergència i tenien l'obligació d'anar a treballar. Referències del segle XV ens donen a conèixer alguns topònims referits a les muralles, com el Portal de la Plana i la Torre de Riembau. Durant la guerra civil catalana del segle XV, els senyors de Pinós (la baronia de Mataplana es vengué el 1374 a aquest llinatge) es posicionaren al bàndol del rei, fet que provocà que la Pobla de Lillet fós assaltada i parcialment incendiada, entre els danys hi havia la destrucció de l'hospital. A partir d'aquí les referències al castell de la Pobla són escasses, el 1578 es cita la muralla de la vila com una afrontació i el 1618 una casa és referenciada com a 'dejús lo castell de la Pobla'. Al segle XVII la Pobla de Lillet passà a mans del ducs d'Alba. En un document del 1715, fet arran de la finalització de la guerra de Successió i on es fa un repàs de les fortificacions de la vegueria de Manresa i de la sotsvegueria de Berga, apareix la Pobla de Lillet on s'esmenta que 'el seu recinte del costat de la riba és format per les mateixes cases, i del costat dels conreus és emmurallat i té algunes torres com la de Bagà. Té cinc portes i conté unes 200 cases' 'Com que no pot servir per a res a causa de les muntanyes que l'envolten i que la tanquen completament, cal fer el mateix que a Bagà [o sigui, ensorrar muralles i torres]'. (SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:24).</p> 42.2442400,1.9747600 415417 4677403 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57710-foto-08166-2-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Entorn al 1910 es van enderrocar les cases del carrer Jussà que donaven al riu Llobregat per tal de construir la carretera de Ribes. 85 46 1.2 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57803 Majestat de Santa Maria de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/majestat-de-santa-maria-de-lillet <p>FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XII <p>Es tracta d'una talla romànica de fusta policromada, de 145 X 131 cm. Tot i tractar-se de l'obra original, les múltiples intervencions que ha patit en diversos períodes històrics han canviat molt la fesomia i policromia de la peça. La tipologia de la Majestat guarda l'estètica del taller de Ripoll, produïda a la primera meitat del segle XII. Tot i els canvis que ha sofert es conserven diverses fotografies anteriors a les restauracions més importants que permeten fer un estudi de l'evolució històrica de la talla. Actualment la Majestat es presenta amb actitud triomfant, amb els braços totalment estesos, i els dos peus en paral·lel clavats a la creu amb un clau cadascun. La cara, inexpressiva però solemne, presenta un cabell amb la ratlla al mig i una barba de rínxols laterals. La túnica es presenta lligada a la cintura amb un cordill que penja fins gairebé la vora inferior. La policromia actual, fruit d'una intervenció del 1.942, sembla que reprodueix la decoració de la túnica de la Majestat de Caldes de Montbui, segons es pot observar en un dibuix fet el 1.895.</p> 08166-103 Església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet <p>La Majestat de Lillet era una imatge que en origen es venerava a l'església del monestir de Sta. Maria . Actualment presideix l'altar de l'església parroquial de Sta. Maria. La figura data de la primera meitat del segle XII, però en línies generals cal dir que l'aspecte actual deu diferir força de la peça original, ja que ha estat profundament restaurada en diverses ocasions. Coneixem per fonts documentals que fou intervinguda el segle XVIII, a finals del XIX- principis del XX i el 1.942. La primera intervenció documentada és de 1.744, en la qual es varià la posició del cap per convertir un Crist triomfant en un Crist sofrent, es varià lleugerament la posició dels braços i es vernissaren les carnacions. En un document de 1.902 s'expressa que la talla ja tenia diverses capes pictòriques successives , i que la creu era de factura moderna. En una fotografia de 1.909 observem que la posició del cap ha tornat a la posició original, aixecat en posició triomfant. L'any 1.942 es portà a terme una restauració important, en la qual s'eliminaren les reparacions del cap i de la barba, tornant-la a l'aspecte antic, s'afegiren les trenes als laterals, es recol·locaren els braços en la posició primitiva i es va refer totalment la policromia de la talla, que és la que observem actualment. Una restauració tan intervencionista crea tota mena de susceptibilitats, i fins i tot ha portat diversos autors a dubtar de l'autenticitat de tota la peça, ja que la intervenció ha quedat dissimulada amb l'obra original i es fa difícil distingir els materials antics dels moderns. Durant la Guerra Civil la imatge fou amagada per evitar-ne la desaparició, en primer lloc a l'Ajuntament de la Pobla i al Museu Arxiu de Manresa posteriorment. Fou retornada a l'església un cop acabada la Guerra.</p> 42.2441500,1.9744300 415390 4677394 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-3.jpg Física Romànic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|85 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57844 Camins ramaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-0 AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Plànol: Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, Municipi de la Pobla de Lillet, Mapa 1:25.000; Naturgest, S.L.: Bernat Soler (dir.), i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera: Xavier Campillo (dir.). Febrer de 2.005. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En el treball trobem els següents camins ramaders que passen pel municipi de la Pobla de Lillet: -Camí de la Pobla a Castellar de N'Hug: ICR63. Amplada entre 32 i 10 metres. Surt de la plaça de Sant Isidre, va per la via del carrilet, s'enfila cap Cal Mossèn Elies i pren el camí de Panella, va per sobre Ca l'Artigas i Cal Sargantana, i segueix fins la casa de la Molina; aquí hi ha dues opcions, una pel Clot del Moro, el pas de l'Ós i enllaça amb el camí que ve de la Farga, i l'altra va per sota la fàbrica del Clot del Moro cap a la Parera i pren el camí de la Farga en direcció al prat, creua el rec i agafa en direcció la Farga, passant-hi a tocar, fins al Molí, i continua fins Castellar de N'Hug. -Camí de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès per la Riera de Merlès: ICR8. Té una amplada de 20 metres, tot i que també citen que alguns trams són de 3,5m. El camí entra a la Pobla, venint de Castellar, per prop de Ca l'Escolà i les Rovires, prenent direcció Cal Bescaire, es dirigeix cap Montverdor, passa pels camps del Guixé, després cap la Teuleria de Montverdor, segueix prop del torrent cap a la Font del Bisbe, creua el terme seguint per la carretera de Sant Jaume en direcció Santa Eugènia. -Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet: ICR12. Consta una amplada de 20 metres. Surt de la plaça de l'església de Guardiola, passa per Cal Companyó, i entra a terme de la Pobla per sota la carretera de Guardiola a l'alçada del riu Gavarrós, continua cap al Molí de l'Espelt, després cap Santa Cecília, segueix cap Fumanya, després el Plantiu i cap Roca Subiera, per dirigir-se cap Cal Pau Solana, i entra a la Pobla per Ieits, cap plaça de Sant Isidre, carrer de Berga, carrer Unió i fins la plaça del Molí de la Vila. Després té continuïtat cap a enllaçar amb el camí ICR8, passant per les Coromines al costat de la capella de Sant Antoni, i segueix en direcció al monestir, fins enllaçar amb el camí que per un costat porta cap Sant Jaume de Frontanyà i per l'altre cap Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. -Camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà: ICR24. Amplada aproximada de 30 passes per banda, però a l'expedient de classificació consta de 20 metres i 3,5 metres a dins el poble. Ve de Sant Julià de Cerdanyola entrant per la baga de Fontanals, segueix cap la Balma de Crist i cap el Coll de la Ceba; continua carenejant per la Collada del Pla de l'Om i d'aquí es dirigeix cap a Sant Jaume de Frontanyà. Gran part del trajecte passa prop del límit sud del terme municipal; part del traçat està senyalitzat com a GR-241. -Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs: ICR25. Amplada aproximada de 30 passes per banda. Des del Gall de Cercs passant per Vilada, va fins la Clusa, des d'on es dirigeix a la Pobla anant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba, i Camp de l'Ermità, tot seguint aproximadament el límit del terme amb Cerdanyola; després va cap el Pla de Sant Cristòfol en direcció Falgars, per seguir cap el planell de l'estació de tren de Riutort-Gavarrós, on enllaça amb el camí de Guardiola. -Camí de Cerdanya pel Pla de Rus: ICR64. A Santa Cecília de Riutort (enllaça amb el camí de Guardiola a la Pobla) surt un camí que tot passant pel Coll de Cerqueda i després pel Pla de Rus, porta a la Cerdanya, enllaçant amb diversos camins. -Camí de la Bassa de Tarnes: ICR67. 20 metres d'amplada. Surt de la Bassa de Tarnes, i passa per l'Espelt, seguint el torrent de Gavarrós va pujant fins enllaçar amb el camí de Paller. (Forma part del camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal) S'han mantingut la terminologia emprada en l'inventari esmentat, incloent el codi. A l'inventari també hi ha un quadre de correspondència dels camins inventariats amb els camins inclosos en els expedients de classificació de Vies Pecuàries. 08166-144 Per diferents indrets del terme municipal El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals podem destacar com a grans eixos transhumants el identificats com a ICR12 i ICR63, com a camins principals el ICR8, ICR24 i ICR64, i com a camins secundaris l'ICR25 i ICR67. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà i en concret a la Pobla de Lillet hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.2447900,1.9728800 415263 4677466 08166 La Pobla de Lillet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En l'elaboració de l'inventari a més del recull exahustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. En el cas de la Pobla el conjunt de camins van estar descrits per Ernest Sitges. 94|98|85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57830 Ball dels Moliners https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-moliners ALBA i ROMA,N.(1984): El 'Ball dels Moliners' de la Pobla de Lillet. L'Erol, núm8, Berga. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. Antigament el Ball dels Moliners es realitzava a la plaça del Molí de la Vila, el dimarts de Carnestoltes. Hi participaven un home amb l'esquena coberta per una grossa pell de moltó i unes grans banyes al cap, i a més portava una mesura de tres quartans i un bastó, es col·locava al centre de la plaça i començava a fer un soroll amb els estris que portava (mesura i bastó) que simbolitzava el soroll que feien les moles d'un molí fariner mentre estaven en funcionament. Al seu voltant s'hi col·locaven un seguit de nois joves disfressats de dona i cadascun amb un bastó amb una patata o altra cosa clavada al capdamunt que volia simbolitzar la borra que filaven; a més al coll portaven unes coixineres a mode de sacs de farina per portar al molí. En sonar una tonada de flabiol es disposaven entorn al moliner tot fent un ball en cercle al seu voltant, mentrestant el moliner estava al centre i continuava fent el soroll que volia imitar el de les moles. En cansar-se els que voltaven, es comencen a llançar sobre el moliner tot colpejant-lo amb les filoses, el moliner es protegia amb la pell de moltó. Cansades de donar-li cops, les dones començaven a treure cendra (simbolitzava amb farina) i a escampar-la per sobre la gent aplegada al voltant, tot deixant-los ben bruts. 08166-130 Al pati de l'escola CEIP Lillet a Güell El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. Actualment però, s'han hagut de fer algunes modificacions per tal que la seva representació es pugui dur a terme d'una manera apropiada. Així, actualment la dansa es balla el dia que es celebra el Carnestoltes a l'escola, l'escenari és el pati petit de l'escola i la representació la fan els alumnes de cicle superior, tot i que quan comença l'escampada de farina (avui dia ja no es fa amb cendra) la resta de mainada entra en el joc i també tothom qui vol. Segons els autors que han parlat del Ball, aquesta és una dansa que manté similituds amb altres representacions que es realitzen a les dates de Carnestoltes, com és la substitució de papers, entre els quals les disfresses que impliquen canvi sexe i/o estament social, l'apallissament del moliner s'assimila a la revenja de l'opressió feudal (obligació de moldre al molí del senyor feudal), suposa una important participació popular, a més és una festa laica, el propi fet del llançament de la cendra és molt freqüent a altres indrets de Catalunya. La simbologia de l'escampament de cendra (avui farina) es relaciona amb un element purificador, de fecunditat i fertilització. Elements que es vinculen amb el període del cicle anual que comporta el Carnestoles, com és l'inici de la Quaresma, una etapa de dejuni com a neteja del cos, o sigui de purificació. A més properament s'iniciarà la primavera que implica un canvi important en el calendari de la terra, del pagès, és una etapa de sembra. D'altra banda, segons la llegenda, també es considera que el significat propi de l'acte sembla que vol escenificar els abusos d'alguns moliners que barrejaven cendra a la farina, per obtenir més guanys. 42.2460800,1.9750100 415440 4677607 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La música del Ball dels Moliners és interpretada per un flabiol i un tamborí, i per la recuperació del ball s'ha extret del Costumari de Joan Amades. Actualment, arran de la publicació d'un CD amb temes poblatans s'ha realitzat una versió orquestrada per Ramon Bau. 94|98|85 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57816 Esquellada per cridar a Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellada-per-cridar-a-reis AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. L'Esquellada és un acte que es realitza el matí del dia 5 de gener, moment en que es reuneix gran quantitat de canalla, acompanyats de tothom que s'hi vol afegir, en un local del poble (que va canviant cada any). Actualment es comença fent una xocolatada per tal d'agafar forces. Cadascú porta una esquella, esquellot, campaneta, o altres, per tal de fer soroll. Es surt del local on han quedat, per tot seguit anar a recórrer diferents punts alts de la població, com la capella de Sant Antoni, la capella dels Dolors, el Firal i els Pins (prop de ca l'Artigues), tot realitzant parades en llocs destacats del poble, en total es fan unes vuit parades tot fent sonar el conjunt d'esquelles i esquellots per fer el màxim de soroll possible. S'acaba a la plaça de l'Ajuntament tot fent entrega als participants d'un fanalet, per poder sortir a la tarda a esperar els reis amb els fanalets encesos. El motiu de la realització de l'Esquellada és fer molt de soroll per avisar als Reis d'Orient, que allà en aquella vall, hi ha la Pobla de Lillet, i així no es descuidin de passar-hi. 08166-116 En diferents indrets del nucli urbà i del voltant més immediat. Fa anys un grup de poblatans i poblatanes van decidir recuperar la tradició de fer l'Esquellada el dia abans de la diada de Reis, la qual s'havia deixar de fer durant uns pocs anys. Arran de la seva recuperació es va decidir editar un conte que expliqués la festa i el perquè de la seva realització a la canalla. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Durant l'any 2009 es va realitzar una campanya de promoció turística a Barcelona amb el lema 'Posa el Berguedà al teu plat', motiu per la qual es va fer una representació de l'Esquellada com a exemple d'una festivitat que forma part de la identitat de la Pobla de Lillet.Les fotografies són d'Olga Bretcha. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57820 Festa Major de Cinquagesma https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cinquagesma AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. La Festa Major de Cinquagesma es correspon amb la festa de primavera, és per les dates de Pasqua Granada i dura des del divendres fins al dilluns (el dilluns es festa local). Al llarg dels quatres dies es realitzen diverses activitats, d'entre les quals hi ha els típics balls de nit amb una orquestra cada dia (excepte el dilluns), alguns dies després del ball també hi ha sessió de discjòqueis, altres activitats com torneig de dominó, concurs de botifarra, tennis taula, a més d'alguna activitat pels més petits, una representació teatral, i audició i ballada de sardanes. El conjunt d'activitats que es realitzen el divendres, dissabte i diumenge es duen a terme en diferents indrets o espais del nucli urbà de la Pobla de Lillet. En canvi al dilluns totes les activitats es realitzen al santuari de Falgars, i és un dels dies més esperats. La jornada s'inicia al matí amb una cercavila de sortida al Santuari; a les 12 hi ha la celebració de la missa amb cantada de goigs, al migdia llevant de taula, i a la tarda la representació de la tradicional Dansa de Falgars, seguida d'alegres corrandes i finalment sardanes. 08166-120 En diferents indrets del nucli urbà i al Santuari de Falgars. La Pasqua Granada o Pentecosta també es coneguda popularment com la Segona Pasqua, és una celebració del calendari cristià que s'escau sempre quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida. Aquesta diada s'emmarca dins el cicle de festes commemoratives del cicle vital del calendari cristià, Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist; aquesta data en concret commemora la baixada de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Aquesta celebració té origen en antics cultes agraris simbolitzant l'inici de la nova etapa en que els fruits del camp, els cereals i les plantes inicien el cicle formació de les granes i els fruits. 42.2449300,1.9757800 415502 4677479 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les fotografies números dos i tres són d'Eduard Pujals. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57829 Dansa de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-falgars AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. La Dansa de Falgars es representa a la plaça del davant del Santuari de Falgars, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma. És una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. Simbolitza la presentació pre-matrimonial d'una donzella a un fadrí, un acte doncs, de prometatge. Inicien el ball una parella de casats i la donzella, cadascun amb el vestit típic de la dansa que inclou, per la dona, caputxa, gipó, faldilles i enagos; l'home casat va amb roba negra, capell alt, una capa anomenada gambeto, espardenyes de betes i una almorratxa a la mà (ramell de flors amb cintes); en el cas del solter, amb camisa blanca, una faixa blava i també espardenyes de vetes. El ball es realitza acompanyat de la música interpretada per una cobla. Inicien el ball la parella de casats (antigament un pavorde i una pavordessa) situats al davant agafats de la mà i enlairada, i darrera els segueix la noia soltera; tot puntejant donen un parell de voltes a la plaça, a continuació l'home casat fa lliurament de la seva parella al batlle i ell balla amb la donzella, donen dues voltes més per tot seguit el casat passar l'almorratxa per sobre el cap del fadrí, el qual ja es pot aparellar amb la donzella i continuar el ball; es segueix realitzant el ball del punteig al vol de la plaça, i a partir d'aquest moment es pot anar incorporant tothom que ho vulgui a la dansa, a cada parella que s'hi afegeix, el capdanser els hi passa l'almorratxa per sobre el cap tot donant-los la benvinguda. A mesura que es van incorporant gent a dansar, prèviament adquireixen un mocador en una taula disposada al centre de la plaça i que simbolitza el tribut que antigament es pagava. 08166-129 Al Santuari de Falgars És tracta d'una dansa que es creu de tradició medieval, tot i que hi ha opinions diverses al respecte. Fins l'any 1646 la dansa es ballava el mateix dilluns de Cinquagesma però a la plaça Major de la vila. Arran de la construcció del nou santuari, i de la inauguració d'aquest, es va començar a realitzar un aplec per aquesta data del dilluns de cinquagesma, amb peregrinació des del poble, celebració de la missa amb cantada de goigs i a la tarda la representació de la dansa, corrandes i ball de sardanes. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|85 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57852 Llegenda del Castell de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lillet AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. RUMBO, Albert (2001:9). 'La llegenda del castell de la Pobla de Lillet'. 'Berguedà Setmanal', Regio7, 3 novembre de 2001. Segons narra la llegenda del Castell de Lillet (situat en un turó que s'alça sobre el Monestir de Santa Maria de Lillet, a la vall del riu Arija), aquest fou aixecat per ordre d'un rei musulmà molt ric i poderós. No hi havia persona ni exèrcit que el pogués vèncer. Un bon dia les bruixes i els bruixots li van fer un encanteri, tot convertint-lo en un enorme bou. Al tornar a la fortalesa amb aquest aspecte, cap dels seus súbdits el va reconèixer i li barraren el pas. Raó per la qual, des de llavors, viu en una balma prop del castell. Segons sembla surt molt poc, però almenys apareix cada nit de Sant Joan. Passeja pels carrers i afores de la vila tot esperant que algú el desencanti, fet que ocorreria si algú li tirés un rosari o escapulari entre les banyes. Brama desesperat esperant que el vegin i li treguin l'encanteri, car al contrari, l'efecte que produeix és a l'inrevés, tot espantant i fent defugir la gent. Qui li trenqui l'encant, tot retornant-li l'aspecte original, es veurà recompensat amb una bossa grossa plena de monedes d'or, ja que el rei va amagar un tresor que només ell coneix. 08166-152 El Castell de Lillet apareix referenciat documentalment per primera vegada el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al ' castro Lilietto'. Molts documents confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a ' Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet. Amb la venda de la baronia de Mataplana per part de Jaume Roger de Pallars, el 1.374 a Pere Galceran de Pinós, pertanyent a una família nobiliària amb seu a Bagà, el castell passà a mans d'aquest llinatge. Ja el 1.430 el castell apareix anomenat com ' Lillet Vell', i consta que es trobava parcialment derruït. Malgrat que el 1.439 hi hagué un intent de reconstrucció per part dels habitants de les valls de Lillet, Riutort i Vallfogona, sembla que no hi hagué acord amb els Pinós i no es dugueren a terme les obres. A partir del segle XV les referències al castell són escasses, fet que comportà l'abandonament i la pèrdua d'importància del castell. 42.2382500,1.9898700 416656 4676723 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57732 Falgars/Casa de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/falgarscasa-de-baix ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. XVI-XVII Recentment s'ha hagut de tapiar l'accés a l'edifici, ja que presenta problemes estructurals, agreujats per un recent incendi a l'interior de la vivenda. La masia de Falgars, també coneguda com la casa de Baix, com el nom indica està situada sota el santuari, a pocs metres d'aquest, en les feixes que s'estenen pel sud. Casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'estructura està construïda en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos nivells, a la planta baixa, des de la façana sud, i a planta primera, per la façana nord. En conjunt les obertures són molt senzilles, algunes amb llinda de fusta; la porta principal mostra uns muntants fets amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i per llinda, un arc rebaixat de maó que sembla posterior. A la façana lateral est trobem, a nivell de planta baixa, una obertura tapiada, feta en arc de mig punt de lloses; també en aquest mur, s'observen dos altres arcs, també de mig punt, fets amb pedres desbastades i allargades (pot correspondre a l'espai de la pica i els fogons?). Al mur nord hi ha adossat el cos del forn de pa. Aquest edifici és el resultat de diferents i successives ampliacions i modificacions, ja que en la seva estructura (tot i que no es pot entrar a l'interior) s'observen diversos elements que ho indiquen. Així, en les seves façanes podem veure diferents cantoneres que es trobem entre el parament dels murs i que ens assenyalen una estructura inicial que semblaria correspondre's amb la part nord-oest, a la que se li afegeix primer un cos pel costat de llevant i posteriorment un altre al sud, conformant la façana actual. Al costat est de la casa i davant, al sud, hi ha les restes de dues grans construccions que conformaven els annexes destinats al bestiar, a paller i magatzem, també entre aquests hi ha l'era, i pel davant de la casa s'estenen els camps de conreu. 08166-32 Al costat del Santuari de Falgars No tenim referències directes a la masia de Falgars, ja que totes les notícies es refereixen a l'església de Falgars, primer com a ermita i a partir del segle XVII al conjunt del santuari. Així, la primera referència coneguda del lloc de Falgars és en l'acta de consagració de l'església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'ermita la van fer construir Ramon i Eliardis, els qual al 1120, en feren donació, junt amb l'alou i tots els seus drets al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Al segle XIII consta com a depenent de la parròquia de St. Cristòfol de Vallfogona. A mitjans segle XVI, es documenta que a Falgars ja hi havia ermità, no capellà. Al 1636 un document parla de les obres que s'estaven fent a la casa de Falgars, d'un any més tard data un contracte d'obres conservat referent també a les obres que s'estan fent a la casa. Per les indicacions que s'aporten no queda clar a quina casa es refereix, però suposem que en aquests casos és a la casa de Falgars pròpiament, o sigui la que hi ha adossada a l'església. En el testament d'un ermità de Falgars del 1639, apareix com a testimonis un 'Joan Vantallola, fadrí, pagès habitant de la casa de Falgars'; aquesta referència podria correspondre a la casa de Baix, ja que és versemblant pensar que si viva l'ermità a la casa adossada al santuari, el més probable és que Joan Vantallola residís a la casa de baix (?). Al 1646 es va començar a construir el Santuari que acabaria donant la fesonomia actual a l'església. Al llistat de masies 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, del consta Hermita de Falgars (el hermitano José Tubau), per la referència directa a ermita hem de suposar doncs que es correspon a l'edifici annex al santuari. 42.2267800,1.9458600 413009 4675494 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57712 Santa Maria de la Pobla de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-pobla-de-lillet ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3485. Generalitat de Catalanya. 'Informe sobre la pintura mural de la banda de l'Evangeli del presbiteri de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (Berguedà), actualment tapada per un estucat.' Unitat d'Investigació Històrica, Secció Tècnica d'Investigació Documentació i Difusió, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 16 de gener de 2.001. (Inèdit) ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII L'església parroquial de Santa Maria de Lillet és una obra barroca que s'acabà de construir el 1784, en la seva construcció hi participaren els germans Josep i Jacint Moretó i Soler, llinatge d'arquitectes i escultors de Vic. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes i vuit capelles laterals, quatre per banda, comunicades entre sí. La porta d'entrada, situada a la façana principal, destaca pel treball escultòric en pedra que mostra al seu voltant, està emmarcada per dues pilastres adossades i rematada per una motllura amb l'escut de la vila al centre, i per sobre una fornícula, tot ornamentat amb diferents motllures i figures. Actualment la pedra de la portalada presenta un avançat desgast que ha fet perdre detalls de la seva ornamentació, sortosament l'any 2005 entre altres obres es va realitzar la consolidació d'aquest element. A més a la façana principal, per sobre la porta hi ha una rosassa; la superfície de la façana està recoberta d'un arrebossat actual. També a l'exterior, a l'angle nord-oest hi ha un gran campanar format per una torre de planta quadrada, rematada per un cos de vuit cares i quatre obertures; la part superior del cos quadrat presenta quatre grans obertures amb campanes en dues d'elles, a la part inferior hi ha una porta d'accés. A l'interior, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on hi ha un gran orgue elèctric col·locat als anys 50 i que substitueix l'antic accionat amb manxa a mà. Des del cor podem accedir a la part superior de les capelles laterals, que formen unes tribunes amb barana de fusta obertes a la nau central. El presbiteri és de planta de mig decàgon, amb l'altar major envoltat de columnes d'estil jònic que suporten una mitja cúpula sobre la qual trobem una talla de fusta policromada de l'Assumpció de la Verge, obra de 1.945 atribuida a Frederic Marès. Presidint l'altar major hi ha el Crist en Majestat, talla de fusta policromada del segle XII procedent de l'església del monestir de Sta. Maria. Fins a la Guerra Civil l'altar Major era presidit per un retaule d'estil barroc del segle XVIII, junt amb altres figures i elements en relleu que en decoraven els laterals i la part superior de l'altar, i de les que es conserven Sant Pere, Sant Pau, Sant Ambròs, Sant Tomàs, i Sant Agustí, entre altres. Les capelles laterals presenten altars i diversos sants de factura moderna, i pintures referents a Sant Antoni a la segona capella entrant a la dreta, i a la primera per l'esquerra trobem unes interessants pintures d'A. Gorgues, realitzades el 1.964. 08166-4 Plaça de l'església ,1. L'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet s'aixeca en el punt més alt del turó del nucli històric, ocupa part del lloc on la família Mataplana va construir i establir la seva nova residència arran de l'atorgament de la carta de poblament. En aquest indret, a més del castell-palau, la baronesa de Mataplana, fundà el 1.356 una capella per a ús privat del castell. Fou dedicada a Déu sota l'advocació de St. Antoni Abat. El creixement demogràfic que experimentà la vila al llarg del segle XVII i els nous projectes urbanístics van determinar la construcció d'una nova església parroquial, ja que a més, la petita capella de Sant Antoni era per ús dels familiars i dependents dels senyors del castell. Fins llavors, l'església parroquial era la del monestir de Santa Maria, situada a uns 3 quilòmetres del poble, fet que també determinà el trasllat de la residència habitual del rector, instal·lant la rectoria al costat de la nova església. No es coneix amb exactitud quan es va començar a construir la nova església parroquial, però és probable que fós entorn a finals del segle XVII, ja que el 1711 el Bisbat de Solsona va donar l'autorització perquè el temple tingués fonts baptismals, i al 1712 es documenten els primers enterraments al seu voltant. El 1724 Tomàs Brotó i Pérez, bisbe de Solsona, decretà aprovada la Confraria de Minerva establerta en aquesta església. Ja al 1748 s'inaugurà el temple com a parroquia sota l'advocació de l'Assumpció de la Verge. L'església fou reedificada al segle XVIII. L'obra s'acabà de construir el 1784. Un terratrèmol l'any 1.829 provocà esquerdes i el col·lapse d'una part de la paret del Carrerot. S'hi feren obres de restauració, arranjant la teulada i les parets, quedant inaugurada la nova obra el 1.834. Durant la Guerra Civil foren destruïts els retaules de fusta que es conservaven a l'interior, i l'any 1.945 es construeix l'actual altar major projectat per l'arquitecte Sr. Puigboada. El 1951 es repintà l'església, de la mà del pintor vigetà Miquel Costa i Bau, en aquestes tasques es va rascar la paret de la banda de l'evangeli del presbiteri, on a sota de la pintura s'hi van descobrir restes d'una pintura mural que escenificava un dels episodis de l'ascensió de la Verge; en aquell moment es va decidir tapar-les. Un veí, Miquel Sala, s'hi va interessar i en va fer fotografies. L'any 2.001 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, va realitzar un informe de les pintures localitzades i tapades el 1951, i que consideren d'important valor artístic dins la plàstica barroca catalana, sobretot pel fet de que n'hi ha pocs exemples; cronològicament les situen entorn a l'època de construcció del temple entre finals del segle XVII i inicis del XVIII. El 1.954 es va fer una subscripció popular per comprar un nou orgue, s'inaugurà per la festa del Roser d'aquell mateix any. L'any següent es col·locaren les noves campanes dedicades a Maria Assumpta i Maria Falgars. El 1.981 es renovaren les pintures i daurats que decoren l'església, segons l'estil pintat el 1.951. Greus patologies estructurals van obligar a tancar l'església al culte a finals del 1.999, i a partir d'aquí comencaren els estudis i els tràmits per tal de realitzar una intervenció a fons. L'any 2.003 comencen les obres, que consisteixen en treballs estructurals a la volta, fabricació d'una nova teulada i treballs a la façana, que consistiren en l'estucat de l'actual color rogenc i la consolidació de la pedra de la portalada. El 20 de setembre del 2.000 l'església de Santa Maria de la Pobla de Lillet va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local. 42.2441500,1.9744300 415390 4677394 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Josep Morató i Soler i Jacint Morató i Soler. A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument.Entre l'any 2.003 i el 2.005 es realitzaren diverses obres per solucionar els problemes estructurals que afectaven al temple. També es va consolidar la portalada de pedra i s'estucà la façana. 96|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57711 Sant Miquel de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-lillet ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3484. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VVAA. (1985:369-371): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XI Situada uns cent metres per sobre del monestir de Sta. Maria, isolada i voltada de prats, s'alça la petita església romànica de St. Miquel de Lillet, edifici particular i emblemàtic degut a la seva planta rodona, que la converteix en una de les escasses rotondes de Catalunya. Està dedicada a Déu sota l'advocació de St. Miquel Arcàngel. És de planta circular, amb una sola nau. A llevant té un absis semicircular que, tendint a tancar-se, adquireix forma de ferradura. Presenta un parament de filades regulars, fet de carreus quadrangulars tallats, col·locats a trencajunt, de petites dimensions, tot i que alguna filada presenta carreus més grossos. S'observen alguns forats de bastida. Tot i que sembla que el mur no té cap ornamentació, una observació acurada ens permetrà observar diversos elements interessants. La quarta filada inferior al coronament està formada per una sèrie de carreuets col·locats en posició vertical que formen una franja decorativa delimitada i, just a sobre, trobem una creu. Sota la cornisa unes pedres quadrangulars s'alternen amb espais buits simulant una geometria decorativa. Tots aquests elements descrits formen part de la restauració duta a terme l'any 1.935, ja que les fotografies anteriors a aquesta data mostren un edifici totalment enrunat en les zones indicades. L' edifici no té cap finestra ni obertura que doni llum a l'interior, i la porta d'entrada és rematada per un arc de mig punt construït amb dovelles disposades regularment, fruit de la citada restauració. La coberta és una cúpula semiesfèrica, construïda amb petits carreus disposats en forma concèntrica, amb una clau de volta de factura moderna consistent en un bloc quadrangular amb una creu en relleu. L'exterior de la coberta és acabada amb lloses de pedra calcària de dimensions mitjanes. L' absis és cobert amb un quart d'esfera. L'edifici no és tan baix com sembla, ja que s'accedeix al nivell d'ús de l'interior a través d'uns graons fins arribar al sòl, situat per sota del terreny exterior. Aquesta església és considerada una de les rotondes més petites de Catalunya. Degut a l'estat ruïnós que va tenir l'edifici durant molts anys, van desaparèixer l'altar i la imatge del Sant que es custodiaven a l'interior. 08166-3 A l'est del nucli urbà. Pocs metres per sobre del monestir de Santa Maria de Lillet. Diverses fonts bibliogràfiques citen la dificultat per establir una cronologia exacta. Tot i que a l'arxiu de La Pobla es conserva una nota anònima moderna que data la seva consagració el 9 de maig de l'any 1.000, aquesta informació no té fonament documental. Segons Gudiol Cunill i Sitjes i Molins la primera notícia documental és del 1.166, fet que concorda amb la tipologia i característiques de l'edifici, que permetrien considerar-lo de finals del segle XI o principis del XII. Segons Francàs i Patsí el document fiable més antic on es cita l'edifici és el testament de Pere de Lillet, que data de 1.186. L'església és esmentada en diversos documents testamentaris del segle XII al XV com a capella secundària, mencionant la seva dependència a Sta. Maria de Lillet. No existeixen fonts documentals d'època moderna, però sabem que a principis del segle XX l'església havia perdut el culte feia molts anys, i l'edifici caigué en decadència. L'any 1.935 els Amics de l'Art Vell, de Barcelona, portaren a terme importants obres de restauració, ja que l'absis, la cúpula, la porta d'entrada i part del parament presentaven un estat de conservació ruïnós . Posteriorment la Diputació de Barcelona realitzà de nou una intervenció, bàsicament centrada en la coberta, que finalitzà el 1.980. 42.2417000,1.9928400 416905 4677103 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument. 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57765 Santuari de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-falgars ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XII-XVII Tot i l'origen romànic, l'actual santuari és una obra del segle XVII, moment en el que s'hi realitzaren profundes transformacions. Consta de l'església i l'hostatgeria, que forma un conjunt allargat de grans dimensions, amb coberta a dues vessants (excepte l'extrem oest de l'hostatgeria, el més modern, que és a quatre vessants). El conjunt ha patit diverses reformes i ampliacions al llarg dels anys. De l'edifici romànic en queden poques restes, sembla que l'actual es bastí sobre l'antic. De les restes d'aquella primera capella en queden amagats alguns paramets, i el que és més destacat és la ferramenta original de la porta d'entrada, avui col·locada a la porta interior que comunica l'església amb la casa a nivell de planta baixa. L'església és d'una sola nau coberta amb volta de canó, orientada amb la capçalera a llevant, on hi ha el presbiteri seguit d'un cambril; la porta d'entrada és al mur sud, hi obra a sota el cor, situat als peus del temple. La portalada d'accés és una gran obertura adovellada, la clau és decorada amb relleu formant una creu i una data (alguns autors diuen que posa 1049 i l'atribueixen a la data de construcció del temple romànic; sembla probable, però, que sigui 1649 i que coincideixi amb la data de construcció del temple barroc que s'inicià el 1646). A la mateixa façana sud, sobre la porta hi ha un rellotge de sol, i més amunt una petita finestra amb llinda en arc feta d'una peça monolítica; la resta d'obertures són més grans i també en llinda en arc però fetes per diferents peces; al mur de ponent (cambril) hi ha dues obertures fetes amb tres grans blocs tallats i picats, col·locats en cada cas en muntants i llinda (plana), i una llosa a l'ampit; al centre i per sobre d'aquestes, una obertura circular. Enmig de la teulada, a l'alçada de la unió de l'església amb la casa, s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures. L'altar major, amb diversos elements de marbre, és decorat amb escenes de l'evangeli i els goigs de la Verge, fou col·locat el 1947 (l'antic altar barroc es destruí el 1936), i és un projecte de Lluís Riudor realitzat als tallers de Josep Tràfach de Barcelona. Als laterals de la nau hi ha dues capelles amb plafons pintats per Antoni Gorgues, a un costat el Crist Crucificat i a l'altre, els Sants Metges. El cambril és una obra de finals del segle XVIII i decorat al segle XIX, s'hi accedeix des de l'altar major; està cobert amb volta i tota la superfície està pintada amb escenificacions diverses i faixes d'imitació de marbres; entre les representacions hi ha la de la troballa de la Verge. La Verge està col·locada sobre un tron mòbil que presideix el temple; es tracta d'una interessant talla gòtica del segle XV d'alabastre policromat; la Mare de Déu de Falgars, és una Verge lletant que es presenta coronada i dreta, amb el nen als braços. Pel que fa a la casa-hostatgeria, aquesta està situada a l'oest del santuari. Presenta diferents fases constructives, la més antiga és l'estructura que toca a l'església, i sembla que es correspondria amb la primera casa de finals del segle XVI o principis del XVII, i que al 1646 en el document on s'explica l'acte de col·locació de la primera pedra de la nova església, es diu que ja existia. Està conformada per un aparell força regular; cal destacar-ne la porta d'entrada situada al mur sud, adovellada, i també la porta interior de comunicació de la planta baixa de la casa amb l'església, on es conserven les ferramentes medievals. La resta de l'hostatgeria mostra diferents tipus de parament en els murs; destaquen dues portes d'accés, l'una és una porta adovellada i l'altra de llinda plana monolítica; el cos de ponent, l'únic que pren una orientació diferent, perpendicular a la resta, té una galeria al davant de dos nivells, amb dues obertures en arcs encofrats a planta baixa i a planta primera està coberta amb la mateixa teulada. A la part posterior de l'edifici hi ha una font amb una gran cisterna, que per sobre funciona com a terrassa. 08166-65 Falgars-Catllaràs El lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on consta com un dels límits d'aquest temple. Segons la tradició mariana la troballa de la Verge va ser anterior al 1.049 (P. Camos). L'església fou edificada posteriorment, consta com obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeixen l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana; la donació al monestir anava acompanyada del seu alou i la dotació, consistent en tots els dret que tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent; la condició era que en tinguessin cura, el mantinguessin en bones condicions, fer les funcions religioses corresponents, a més de pregar per l'ànima del matrimoni i els seus parents. Durant el segle XIII s'estén la riquesa i la devoció cap al santuari, en forma de donacions per part de particulars i els favors del senyors de Pinós; en aquest període era regentada pel capellà de Vallfogona. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret a nivell comarcal generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, puig el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals, el testimoni més destacable és la ferramenta de l'antiga porta medieval, avui col·locada a la porta que comunica l'església amb l'interior de la casa adossada. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions, entre les quals destaca la donació del Sr. Marimon, Marquès de Cerdanyola, conformada per un hort contigu al santuari, una feixa de terra, tota la plaça del davant del santuari i la casa amb la corresponent llicència per construir-hi un mur, un terreny de setze per vuit canes per obrar-hi un quart de casa nou, entre altres. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-3.jpg Legal Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El lloc és molt freqüentat, no només per gent de les rodalies, sinó també per visitants d'altres indrets, ja que al voltant del santuari hi ha una àmplia zona amb barbacoes. A més Falgars constitueix una de les principals vies d'entrada a la Serra del Catllaràs. A l'hivern l'accés és difícil i fins i tot a vegades està prohibit, pel gel que es fa al vial.La llegenda diu que un pastor de Saus mentre estava pasturant els bous a l'obaga de Falgars (un lloc on hi havia moltes falgueres) va notar que una de les bèsties feia uns senyals curiosos prop d'una balma, al lloc, hi trobaren la Verge. Consta que inicialment la imatge fou portada al monestir de Santa Maria de Lillet. De fet, la capella no figura fins el 1120. Del 1886 data la construcció de la Cova de la Verge, per Don Florenci Piera de Barcelona (el qual també bastí la creu que hi ha al turonet prop el Santuari des del qual es domina la cova), sembla que l'estil amb el qual decorà la cova no acabà d'agradar i al 1888 el poblatà Don Pere Barnola l'adequà una mica, però respectant l'obra original (les coordenades de la Cova de la Verge són X: 413.203,Y: 4.675.997, i 1.089 mts.). La imatge de la Marededéu que presideix l'altar és una rèplica, la talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.Actualment s'ha reparat la coberta de l'església. 92|94|96|98|99|119|85 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57837 Rellotge de sol de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-falgars ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Presenta algunes esquerdes i despreniments de pintura. El rellotge de sol de Falgars està situat a la façana sud del santuari de Falgars, just per sobre la porta d'accés al temple. Es tracta d'un rellotge de sol pintat sobre una base que sembla de morter, és circular i està emmarcat dins un requadre que a la part superior es clou en forma triangular. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes. Dins la part circular, per sobre dels números hi ha la frase 'El sol per mi és com l'amor per tu'. Entre el cercle i el requadre hi ha unes decoracions pintades de filigranes vegetals en color ocre sobre fons blau. A la part superior (la triangular) hi ha pintades quatre flors de neu junt amb altres elements vegetals també sobre fons blau. Al marge inferior, hi consta M. Margarit i agost 2.003, es correspon a l'any de la restauració (ANGLERILL:2009:162); en fotografies anteriors a aquesta data s'hi pot observar l'existència d'un rellotge de sol però sense que se'n puguin veure els detalls que el conformen. 08166-137 Santuari de Falgars. Tot i que el lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on hi consta com un dels límits d'aquest temple. L'església fou obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeiren l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret, a nivell comarcal, generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57718 Llar del Pensionista (Economat Asland) https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-del-pensionista-economat-asland ASLAND (1954): ASLAND. Libro del cincuentenario. I. G. Seix Barral Hnos., Barcelona, 1954. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX Edifici ubicat a peu de la carretera de Ribes, on obra la façana principal. Es tracta d'una construcció de planta irregular i coberta amb teulada a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal (sud). L'edifici està format per una planta soterrània, planta baixa i dues plantes pis, cada una d'elles independent de la resta. Així l'accés a la planta soterrània és a través de la façana lateral oest, i el seu interior està habilitat com a sala de ball que és anomenada Saló la Flor. La planta primera és on hi ha ubicada la Llar del Pensionista, hi trobem un bar i una gran sala d'usos diversos. L'accés a aquest nivell és a través d'una escala i rampa exterior. Els altres dos pisos tenen l'accés per l'escala de veïns ubicada a través del portal que hi ha a la banda est, i són destinats a vivendes (la darrera planta, però, resta l'obra incabada). La façana principal presenta la superfície revestida i alguns elements que l'ornamenten, com són unes motllures a les cantoneres que simulen un carreuat, i unes faixes sobresortides que emmarquen les diferents obertures. A la planta baixa hi ha dues grans portes al centre i dues finestres a cada costat, són molt més grans que la resta i són de llinda d'arc rebaixat, amb la motllura pel seu voltant també més destacada. A la planta primera i segona hi ha la mateixa distribució de portes balconeres i finestres, totes de llinda plana; la planta primera té un gran balcó de volada correguda que agafa tota l'amplada de façana. Tant la façana posterior, com les parts visibles de les laterals, no mostren cap tipus d'acabat de la superfície, podent-s'hi veure el material constructiu, format per un paredat de pedres irregulars; les seves obertures són senzilles sense elements a destacar, únicament fer esment a que la planta primera hi ha un llarg balcó corregut que s'estén per tota la façana posterior i un tros de la lateral de ponent (aquestes dues façanes s'uneixen en punt rodó). A l'interior, l'estructura està suportada per columnes de ferro colat. 08166-18 Carretera de Ripoll, núm. 9. La Pobla de Lillet La tipologia constructiva és pròpia d'un edifici d'entorn als anys vint del segle XX. Als anys 40-50 l'acabat de la façana principal era diferent, bàsicament la part superior, ja que era coronada per un esglaonat que culminava al centre de la façana amb més alçada respecte dels laterals, i amb alguna motllura decorativa. La planta baixa d'aquest edifici va allotjar l'economat Asland entorn a mitjans de segle XX (abans havia estat instal·lat a on avui dia hi ha la carnisseria Saus, davant del pont de la petita); en aquest període, a la planta soterrània ja hi havia la Sala La Flor, i a la planta primera la Fonda Pirineo. Des de l'any 1991 hi ha, a la planta baixa de l'edifici, la Llar del Pensionista (anteriorment, des del 4 de novembre de 1989, havia tingut la seu al centre cívic, en un espai cedit per l'Ajuntament). 42.2450100,1.9758600 415509 4677488 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57718-foto-08166-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57718-foto-08166-18-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57831 Jardins Artigas https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-artigas BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. ESPEL, R. (1997: 25-27): 'Els jardins Artigas'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3516. Generalitat de Catalanya. RIBAS,M.; VIDAL,M.(1991): Jardins de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. XX Les principals característiques dels jardins Artigas són el caràcter gaudinià, la simbiosi arquitectura-natura, i la presència d'aigua, procedent del Llobregat i també en forma de diverses fonts. Els dos penya-segats a banda i banda del riu són units per dos ponts, un en forma d'arc coix, que porta a un pavelló, i l'altre amb coberta de pèrgola. Una de les fonts presents al Parc és magnesiana, d'aquí el nom popular que també se li ha donat als jardins, ' Parc de la Magnèsia'. Per aquesta gruta van començar les obres de construcció dels Jardins. Des d'aquí, un dels ponts condueixen a una glorieta amb coberta de pedruscall. La construcció dels Jardins és feta amb pedres extretes del mateix riu, tot i que també hi trobem pedra tosca i molts elements escultòrics fabricats amb ciment sobre carcasses de ferro, la degradació dels quals ha provocat diverses restauracions al llarg de la història. El recorregut pels Jardins Artigas és caracteritzat per elements de caràcter natural: arbres ( pi roig, avets, faig, boixos, pollancres, un cedre..), gespa, flors o la pròpia aigua del Llobregat, que ofereix excel·lents panoràmiques en forma de cascades o fonts. Moltes de les formes de les baranes segueixen una decoració orgànica, d'imitació de troncs, que s'integren perfectament amb l'entorn natural. La mà de l'home hi és present en forma de bancs, placetes, miradors i escultures que formen un conjunt harmònic amb l'espai natural. La decoració de caràcter religiós també és present en l'obra. Disposats estratègicament en forma de creu en diversos punts, trobem les imatges que representen els 4 evangelistes: el Lleó d'una de les fonts ( St. Marc), el Bou de l'altra font ( St. Lluc), l'Àliga de l'escala a la Glorieta ( St. Joan) i St. Mateu sembla que havia estat representat per un àngel, desaparegut durant la Guerra Civil. 08166-131 A costat i costat del riu Llobregat, per sobre la fàbrica de Ca l'Artigas La creació dels jardins Artigas té el seu origen l'any 1.903, quan el fabricant tèxtil Joan Artigas aprofità una visita d'Antoni Gaudí a La Pobla ( on es treballava al xalet de Catllaràs i al Clot del Moro) per demanar-li consell per reordenar el terreny proper a la seva fàbrica vora el Llobregat. La primavera de 1.903 s'inicien les obres als jardins per part de treballadors del Parc Güell, que ensenyaren la tècnica de treball a paletes de la Pobla, que continuaren les obres fins anys més tard. Al Pont dels Arcs hi consta la data de 1.907, i sembla que les obres van finalitzar el 1.910. La família Artigas es traslladà a Barcelona els anys 50, fet que provocà un abandonament i degradació dels jardins. Durant molts anys el lloc restà oblidat i ben poc cuidat, fins que dècades més tard despertaren la curiositat dels estudiosos que intuïen l'autoria del famós i genial arquitecte. Sembla, per testimonis orals i l'evidència de les formes del monument, que fou el propi Gaudí qui féu el disseny dels jardins, però els plànols es van cremar durant la Guerra Civil. L'any 1.971 El Correo Catalán publicà diversos reportatges en els quals s'atribuïa l'autoria dels jardins a l'arquitecte. Durant els anys 80 es realitzen diversos estudis a fons. El 1.989 s'inicien els tràmits a la Càtedra Gaudí per projectar un parc públic a ca l'Artigas. L'any 1.992 es procedeix a la restauració integral dels Jardins Artigas, i posteriorment s'obren les portes a la visita al públic. 42.2530100,1.9757600 415511 4678376 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Antoni Gaudí (?) L'Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet ofereix servei de visita guiada.Tot i que actualment són denominats i coneguts amb el nom de Jardins Artigas, el nom que havia estat utilitzat habitualment fins fa uns anys era Parc o Jardins de la font de la Magnesia. 105|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57702 Xalet del Catllaràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 31201. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. XX Està pendent d'una obra de rehabillitació. Actualment presenta importants problemes d'humitat al seu interior. L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures. L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior. 08166-9 A la Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi. L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX. El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat. Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista 'Cortijos i Rascacielos' de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs. 42.2239800,1.9711700 415094 4675157 1902 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Antoni Gaudí A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.La fotografia 3 és escanejada del llibre: BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, pàgina 25, consta que és de l'Arxiu Luigi. 105|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57730 Els Cortals https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cortals BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XVIII-XIX? Es tracta d'una masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal la de migdia. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells. La porta principal és a la façana sud i obra a la planta vivenda, la primera; és de muntants i llinda de fusta amb un arc de descàrrega per sobre, fet amb lloses col·locades en sardinell. L'altra porta d'entrada és al mur est i dóna accés a la planta baixa des de l'era. La resta d'obertures de la casa són rectangulars, senzilles (vàries són modificades recentment), la majoria amb llinda de fusta i alguna amb arc de descàrrega de maó massís col·locat pla. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç, tot i això en algunes zones es pot veure el material constructiu format per un paredat de pedres desbastades disposades irregularment i cantoneres de carreus desbastats; la part baixa de la casa està bastida amb peces més grans. A la façana sud, al costat oest de la porta, hi ha adossat el cos del forn, actualment ja enrunat; al mur de la façana encara s'hi pot veure el forat de la boca del forn. A la banda oest de la casa hi ha el paller i annexes destinats al bestiar i magatzem; en destaquen algunes de les obertures; en concret, a planta baixa, una obertura feta en muntants i arc rebaixat de carreus rectangulars, i al segon nivell, dues grans obertures amb muntants de maó de pla i arc rebaixat, també de maó massís, en aquest cas col·locat en sardinell. L'era queda situada al costat est de la casa i queda delimitada per aquesta, pel paller i annexes pel costat nord, per un marge al costat sud i un mur de tancament amb el seu pas corresponen, pel costat de llevant. A pocs metres a l'oest de la casa, després de la rasa que hi ha en aquest costat, hi ha un colomar, és de planta de petites dimensions i tres nivells. La casa es troba entre grans camps que s'obren per davant seu, fins prop del riu Llobregat. 08166-30 Proper a la carretera de Falgars L'única referència documental coneguda del Cortals és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on apareix grafiat com a 'Cortalls' i n'és propietari 'Tor y Baquer'. 42.2369600,1.9513200 413473 4676618 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57731 La Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-4 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XVIII-XIX? Aquesta casa està situada a tocar del riu Llobregat, que transcorre pel seu costat nord, i pels camps de conreu que s'estenen cap l'est i oest; pel davant la casa, o sigui, pel sud, s'alcen les costes de Falgars. La casa és un edifici de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i planta sotacoberta; té coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. La porta principal, a la façana sud, és de muntants i llinda plana tot fet amb maó massís; la resta d'obertures són senzilles. Constructivament està feta amb un paredat de maçoneria format per pedres de diferents mides, irregulars o una mica desbastades (la part baixa dels murs mostra pedres de mides més grans), i als angles, cantoneres consistents en pedres desbastades formant peces allargades. Al mur nord hi ha adossat el cos del forn, format per una estructura de planta en angle arrodonit, que destaca per la seva alçada, ja que el forn és a nivell de la planta primera, i per mostrar tres esvelts contraforts que en reforcen l'estructura. En aquest costat hi ha un altre contrafort però és del mur del paller. La planta baixa de la casa era destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, amb la sala principal al centre on hi ha la llar de foc i el forn. Entorn la casa hi ha altres construccions destinades al bestiar i a magatzem, adossat al mur est hi ha el paller, al davant de la casa hi ha l'era que queda delimitada per aquestes construccions i també per una altra construcció pel costat oest i pel sud el marge. 08166-31 Proper a la carretera de Falgars L'única referència documental coneguda de la Casanova és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari José Baquer. A la primera inscripció del registre de la propietat Llibre 5, foli 233; consta que l'heretat dita Casanova, 'se tiene segun se cree el deslindado immueble en alodio de los Ex. Barones de Pinós y Mataplana', el llavors propietat de José Vaquer i Lliurat el posseïa com hereu del seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet (en testament atorgat el 1824). 42.2384700,1.9462300 413055 4676791 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57728 Puig-Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVI-XVIII S'han fet obres de rehabilitació de la coberta i alguns paraments. No es conserven els forjats del seu interior. Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb un paredat format per pedres irregulars i algun carreu tant sols desbastat, i cantoneres allargades i rectangulars força ben tallades. El conjunt de les obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta i algunes per sobre arc de descàrrega de pedres allargades, dues de les qual per l'interior tenen festejador; la porta principal està feta amb muntants de carreus desbastats i per llinda una gran biga de fusta. La casa mostra dues fases constructives, l'estructura de planta rectangular principal amb una ampliació afegida a la part posterior (mur nord). De fet aquesta part posterior, està bastida sobre el marge on s'adossa la casa, fet que determina que tingui un nivell menys, així el primer nivell es correspon amb la planta primera de l'estructura principal de la casa. L'interior es troba més o menys buidat, tant sols hi ha un gran pilar central que sustenta el carener i algunes jàsseres mantingudes com a punts de reforç de l'estructura. La planta baixa, com és habitual, era destinada al bestiar, encara si conserva una menjadora adossada a tota la llargada del mur nord. A la planta primera hi devia haver la gran sala a la meitat de llevant, ja que hi podem veure la traça de la xemeneia de la llar de foc i la pica de pedra amb les posts. La part posterior està compartimentada en dues estances, destaca la del costat oest on trobem el forn de pa amb cos exterior adossat i amb la boca formada per quatre grans carreus ben tallats que l'emmarquen; també en aquesta dependència, hi ha soterrada una cisterna amb una obertura per poder treure'n l'aigua. A l'exterior hi ha restes dels pilars d'una pallissa adossada al costat est i amb l'era al davant, i a sota, les restes d'una altra gran construcció destinada també a magatzem i al bestiar, avui enrunada. 08166-28 A la zona nord-oest del municipi. A la documentació Puig-Castellar, consta dins la parròquia de Santa Maria de Lillet, i apareix sobretot com a referències a un lloc, dins del qual hi devia haver vàries cases; aquest indret es trobava sota domini directe de Sant Jaume de Frontanyà, així hi consta almenys entre principis del segle XIV i fins a finals del XVI. La primera notícia la trobem a finals del segle XII, en el document d'últimes voluntats de Ponç de Lillet, on fa deixa a Santa Maria de Lillet de totes les dècimes que té a 'Podio Castellano'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,49) El 1314 consta la venda d'un mas situat al lloc de Puig.Castellar de la parròquia de Lillet, feta per Guillem, fill de Pere de Serrat de Casadessús de Puig-Castellar, a 'Ramon deç Feu de Caselles', sota domini de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,59) A finals del segle XIV trobem a Ramon Puyol de Puig-Castellar actuant com a procurador de la caritat de la parròquia de Lillet; el 1381 en la venda d'un cens (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,66) i el 1388, com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). També de finals del segle XIV es documenten controvèrsies entre els homes de Puig-Castellar i els de Vilaseca.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85) El 1464 trobem un tal Antoni Olm, de 'Podiocastellano' que arrenda a Petrus Soriguera, el seu mas dit Soriguera situat dins la parròquia de Santa Cecília. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,306) Posteriorment, de finals del segle XVI data un document d'addició de preu feta per la venda a carta de gràcia del mas Oms de Puig-Castellar, de la parròquia de Lillet i en directe domini del prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) Al fogatge de 1553 consten com habitants de la Pobla Joan Serrat i Franci Comes ambdós de Puigcastellar. (IGLÉSIES:1979:461) El 1604 trobem la referència al torrent que davalla de Puig-Castellar, com a delimitació en l'establiment d'una vinya feta per Antoni Pons Morull. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184) Ja en cronologies més tardanes, la casa de Puig-Castellar s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2518400,1.9571400 413974 4678265 08166 La Pobla de Lillet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57726 El Plantiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plantiu BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX Aquest edifici està situat poc abans de l'entrada al poble venint des de Guardiola. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i quatre façanes. És de planta baixa, excepte l'extrem nord, on una part consta d'un nivell més i l'altre de dos conformant un cos sobresortit a mode de torre. Està cobert a dues vessants, menys la part nord que presenta una meitat amb coberta a una vessant i la torre a quatre. Mostra dos tipus d'obertures, unes rectangulars i les altres amb llinda en arc de mig punt; totes amb una faixa sobresortida al seu contorn a mode decoratiu. Les obertures de la torre, dues per costa, no tenen la faixa però si una barana d'obra que conforma motius ornamentals de tipus geomètric. A més l'edifici també presenta un sòcol i algunes cantoneres amb un acabat decoratiu que imita els carreus. A la façana principal de la torre hi ha pintat Casa Forestal 'El Plantiu'. Una escala metàl·lica exterior permet l'accés al pis superior. A la banda est i sud de la casa, hi ha altres edificacions complementàries, algunes són contemporànies a la casa i segueixen el mateix patró constructiu i d'acabats, altres afegides són afegides posteriorment. A la banda oest, s'estenen les feixes on es fan els treballs de reproducció d'arbres. 08166-26 Ctra. Guardiola a la Pobla, abans de creuar el pont. L'edifici del Plantiu es va construir entre el 1910 i 1912, ja des de la seva creació ha estat vinculat al món forestal, en aquell moment es va fundar com una institució de protecció i repoblació d'arbres. A l'actualitat continua vinculat a aquesta activitat, entre altres tasques als seus vivers s'hi reprodueixen diferents tipus d'arbres que es destinen a la repoblació. 42.2393600,1.9550500 413784 4676881 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/