Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57757 | La Pallola/La Paiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallolala-paiola | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Està en avançat estat d'enrunament. | La casa la Pallola es troba molt enrunada, s'observen restes de diferents construccions, que defineixen un conjunt de planta allargada oberta cap al sud. De les diverses restes, s'identifica a l'extrem oest, el perímetre del que devia ser el paller, i al costat oposat (el costat est del conjunt) les restes de la casa, enmig de les dues construccions hi ha l'era, de la qual encara queden restes del paviment de maons, i al costat nord, un mur de poca alçada que uneix i tanca el conjunt d'estructures per aquest extrem. De la casa poca cosa es veu, ja que a més d'estar molt enrunada, hi ha molta vegetació, s'hi endevinen les restes de divisions interiors; al seu costat de llevant s'hi podem veure les traces d'altres construccions que s'hi adossaven. Els murs de la casa i el paller són fets amb pedres desbastades, de mides i formes diverses amb alguns fragments de maó i teula, les cantoneres són de grans blocs de pedra desbastada força regulars. Pel voltant, sobretot pel costat sud i cap a l'est, hi ha feixes de conreu, avui ja molt plenes de massa forestal. | 08166-57 | Zona sud-est. Prop de la pista de Montclús | Les úniques referències documentals conegudes d'aquest mas són d'època moderna, al 1856, es cita la 'Payola' en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2015200,1.9954400 | 417067 | 4672640 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57756 | La Qüestió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-questio | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XIX | Està en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades en una extensió força planera, al nord-est del Serrat de la Qüestió. Queden restes de les diferents estructures que la conformaven, actualment en avançat estat d'enrunament i cobertes de vegetació (sobretot la casa). De la casa podem veure restes del murs perimetrals i interiors; són fets amb pedres irregulars, lloses i fragments de maó i teula; les cantoneres són de grans blocs de pedra desbastada. La casa està construïda en una zona en desnivell, i sembla que tenia dos accessos a l'interior; adossat al mur nord hi ha les restes del cos del forn, de planta semicircular. A la feixa de sota la casa hi ha l'era que queda delimitada per un mur pel costat sud, restes de construccions per l'oest, el mur del marge (del davant de la casa) pel nord i al costat est, les restes del paller i de corts. El paller també és de paredat irregular, amb pedres de mides i formes molt diverses i amb molta quantitat de maó i teulís; era d'estructura típica, formada tres murs perimetrals, i pilars a la façana principal i a l'interior. El conjunt està ubicat en una zona molt oberta, sobretot cap al sud i amb amplis camps i prats de pastura pel sud i oest. | 08166-56 | Zona sud-est. Prop de la pista de Montclús | La primera referència documental del mas la Qüestió es remunta al segle XII. En el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet, el qual morí el 2 d'abril de 1174, deixà a l'església de Santa Maria de Lillet el mas 'Quasta', junt amb Montbardó, Chot i Carbonell de Vilacorba, a més d'altres deixes. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 356). No consten més cites documentals conegudes d'aquest mas ja fins època moderna, en concret al 1856, quan es cita la Qüestió en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa de Questió en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2019100,2.0051400 | 417869 | 4672673 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57756-foto-08166-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57756-foto-08166-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57756-foto-08166-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57760 | La Teuleria de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-montclus | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVIII-XIX | Es tracta d'una petita casa situada a menys d'un quilòmetre de les cases de Montclús de Dalt i de Baix, en uns prats que queden a vora la pista. L'emplaçament és al costat del rec que forma la font de la Misèria. És una casa de planta rectangular, dos nivells, i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, oberta cap est. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de maó i teula. Les façanes mostren un paredat fet de pedres de mides i acabats diversos amb maó i teula entremig, i les cantoneres són grans peces de pedra ben tallada i polida. Les diferents obertures, són emmarcades amb maó massís en brancals i llinda; les de la façana principal són amb llinda en arc rebaixat, d'altres però han estat modificades. Per sobre la porta hi ha un carreu amb la inscripció 'J. POSAS Y SORS AÑ 1871'. Al costat sud hi ha un cobert adossat, i al costat nord, les restes d'un altra construcció annexa, avui ensorrada. Al sud, i pocs metres, hi ha les restes d'un altre edifici molt enrunat; al davant la casa i a peu de la pista hi ha una font amb cisterna, avui també feta malbé. | 08166-60 | Montclús, zona sud-est | El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció és de l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Entre els segles XIII i XIV, és quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, entre les que podem destacar, la donació al 1296 de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). El 1573 Montclús consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera notícia documental on consta la Teuleria de Montclús és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2025600,1.9844700 | 416163 | 4672766 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57759 | Montclús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-baix | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII?-XVIII | La casa de Montclús de Baix està situada a pocs metres per sota (sud-est) de la casa de Montclús de Dalt. Es tracta d'una casa de mides més aviat petites, formada per tres plantes (baixa, pis i golfes) amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. La casa ha estat reformada fa pocs anys, fent canvis en obertures i revestint parcialment les façanes. Dels murs veiem les cantoneres fetes per pedres desbastades rectangulars, allargades i de poca alçada, la resta de parament dels murs no s'observa prou bé però semblen pedres desbastades de mides força similars. Les obertures, com hem dit semblen molt modificades. L'edifici mostra una estructura més antiga a la que se li adossà una ampliació i un petit porxo pel costat nord. Al costat oest hi ha restes de murs d'una construcció, avui bastant enrunada. Al nord de la casa hi ha l'era, que queda a nivell de planta primera, i el paller; aquest és també un edifici petit de dues plantes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana principal, la sud, que és la que està totalment oberta cap a l'era, tant sols amb un pilar al centre. | 08166-59 | Montclús, zona sud-est | Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció la trobem a l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal d'afavorir la comunitat, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). És al llarg dels segles XIII i XIV, quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides a un mas anomenat Comalada i d'altres al mas Soler. Al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix i absol a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; a canvi hagué de pagar 800 sous i tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien concessió de devesa al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Baix és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); posteriorment també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2070700,1.9970700 | 417209 | 4673254 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa està situada als plans de Montclús, definits per un ampli espai obert, on hi ha grans camps de conreu i pastures. A més de Montclús de Baix, a pocs metres hi ha la gran casa de Montclús de Dalt i una mica més lluny (menys d'1 km) trobem la Teuleria de Montclús. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57758 | Montclús de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-dalt | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII-XIX | La casa es conserva, però la majoria d'annexes -excepte l'antiga capelleta- estan en procés d'enrunament. | Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis destinats a diferents usos, com vivenda (amos i treballadors o mossos), pallers, magatzems, corts i una capella. La casa és de grans dimensions, planta irregular i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de tres nivells de planta. Està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a planta baixa com a planta primera. Mostra diferents ampliacions i reformes, les més importants són del segle XVIII i XIX, entre altres suposà l'ampliació de l'estructura pel costat sud, creant una galeria de dos nivells (PB i P1), amb dues obertures per planta amb arcs fets amb maó, i modificacions a moltes de les obertures, la majoria de les quals són fetes muntants i llinda en arc rebaixat de maó massís. Pel que fa als murs, mostra diferències d'aparell en funció de la fase constructiva, així les parts més antigues són de carreus i pedres desbastades mostrant un aparell més regular, la resta té un acabat més heterogeni amb pedres irregulars i molta presència de maó massís i teula. A l'interior, a nivell de planta baixa trobem espais coberts amb volta. A planta primera podem veure interessants espais com la gran sala, amb habitacions als costats, i una cuina amb fogons (reconvertits en armari), amb la cendrera a sota i la pica de pedra al costat. El paller del costat sud és de dos nivells i en destaca la façana principal, formada per quatre obertures per planta fetes amb arc també de maó (avui algunes tapiades). Al costat oest de la casa hi ha altres edificis destinats a paller, magatzems i al bestiar, aquests es troben en procés d'enrunament i coberts de molta vegetació. A l'extrem sud-oest del conjunt hi ha una petita capella, en la seva estructura (com la majoria dels altres edificis) combina la pedra en cantoneres (grans carreus) amb paredat de pedres irregulars, més petites i amb fragments de maó i teula, i maó massís emmarcant les obertures; a la façana principal hi ha porta amb un maó massís a sobre amb la data 1898, i per sobre una obertura circular o rosetó. Actualment l'interior està habilitat com a vivenda. Les diferents construccions que conformen el conjunt estan unides per murs de tancament, en els quals hi ha diferents accessos i portals, destaca el portal sud-est, que dona a nivell de la planta baixa de la casa, que té dos carreus amb inscripció, un a cada costat de l'obertura, en un hi ha 'J.P.Y.B. DE CASTELLSOL', i a l'altre una data del segle XIX, parcialment il·legible. Al centre de tot el conjunt hi ha l'era enrajolada. Montclús està envoltada, sobretot pel costat nord, sud i oest, de grans camps de conreu i prats de pastura. | 08166-58 | Montclús, zona sud-est. | El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII. La primera referència que trobem és de l'any 1100, en concret el document de fundació d'una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal de fixar-hi la vida regular, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria estava formada per clergues i laics entre els que consta 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Al llarg d'aquest segle XII i sobretot als segles XIII i XIV, trobem nombroses referències al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides al mas Comalada i d'altres al mas Soler. Així, al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta pel canonge de Santa Maria de Lillet, Pere Serra (que l'havia comprada amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i de tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien una concessió de devesa al lloc del Solà a la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 figuren diferents documents on s'estableixen o fan concessions de deveses al lloc de Montclús, en concret dues de les quals són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Posteriorment, al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Dalt és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.2075200,1.9958500 | 417109 | 4673305 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Montclús està emplaçat al sud-est del municipi, és un lloc molt particular i característic conformat per una àmplia planúria que ha afavorit la domesticació d'aquests terrenys, situats a una alçada aproximenda, entre 1300 i 1400 metres. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57761 | Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellers | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVII-XIX | Està en procés d'enrunament. | La casa de Cellers es troba en procés d'enrunament, malauradament està abandonada i s'està començant a accentuar el seu estat de degradació; a més ha patit alguns saquejos, que n'augmenten les males condicions en que es troba, i també la vegetació està creixent amb abundància. Està conformada per diferents estructures com la casa, el paller, safareig, pou i l'era. La casa és de planta irregular, de quatre nivells (pb+2p+golfes) i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Consta d'una estructura principal a la que se li va afegir un cos de galeria pel costat sud. L'aparell de l'ampliació és de paredat de pedres de mides diverses i irregulars, i cantoneres de grans blocs de pedra tallada i picada; a la part més antiga, pràcticament no es poden veure els murs per la vegetació, però en general també és un paredat irregular però cantoneres més petites. Les obertures del cos sud són fetes amb maó massís en llinda i algunes també en brancals; la galeria a nivell de la planta primera és amb dues grans obertures i a planta segona, amb una única gran obertura; la resta són finestres i un balcó. A la resta de l'edifici les obertures són senzilles, algunes amb llinda de fusta. La casa està construïda en una zona amb desnivell, fet que li permet tenir dues portes d'accés a peu pla, la de la planta baixa està emmarcada amb maó massís, i obra a espais destinats al bestiar; primer accedim a la part de sota el cos de galeria que és amb sostre de bigues de fusta; aquí trobem unes àmplies obertures en arc de pedra que donen a un altre cos (de la part més antiga de la casa), aquest és cobert amb volta encofrada de pedres, i hi ha algun altre petit espai que aprofita els racons que conformen la roca. L'accés a planta primera és a través d'una escala exterior que dóna a una portalada feta amb carreus de pedra picada i polida, tant en brancals com en la llinda en arc rebaixat, la dovella central té gravada la data 1882. Per aquí accedim a la sala on hi ha la llar de foc, el forn de pa, els fogons, l'espai que havia ocupat la pica (avui desapareguda), l'escala d'accés al pis superior, i portes que donen a habitacions i cap a la galeria. Almenys una de les habitacions és amb alcova i motllures de guix al sostre. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un pou i un safareig. Al costat sud-oest trobem el paller, de dues plantes i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud, a l'era, i en la qual hi ha una gran obertura centrada en la façana i que agafa els dos nivells, és feta de brancals i arc rebaixat de lloses. | 08166-61 | Zona sud-est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa de Cellers, la primera notícia no la tenim fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR),on consta com a propietari Ramon Pujals. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) hi consta 'Pedro Sellas Montclús', es podria correspondre amb la casa de Cellers, ja que queda ubicada just per sota de Montclús, al peu de les seves costes. Tot i que les referències que tenim daten ja de ple segle XIX, i també la data que trobem en la façana de la casa, 1882, i 1892, al safareig, poden indicar que a finals d'aquest segle XIX s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, com l'adhesió del cos de galeria, però també la remodelació d'espais interiors; sembla però que la fesonomia de l'estructura més antiga es pot correspondre a una construcció de cronologia més reculada, probablement cap al segle XVII. | 42.2077100,2.0050500 | 417869 | 4673318 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57742 | Ardericó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderico | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XVIII | En general l'estat de la casa no és dolent, però ha tingut esquerdes estructurals que en algun període es van reparar amb tirants metàl·lics exteriors. Algunes de les construccions annexes són les que es troben en més mal estat de conservació. | La masia d'Ardericó està situada en ple Catllaràs, molt a prop de la Roca Forcada, al seu su-oest. Avui dia funciona com a refugi. La casa és una estructura molt robusta de planta rectangular, formada per planta baixa, dos plantes pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. A la façana principal les obertures estan col·locades amb una disposició força regular. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal, modificada en època moderna, és de llinda en arc rebaixat de maó posat en sardinell, a banda i banda hi ha petites obertures. Cal fer esment que al costat oest de la porta, en el mur hi ha un gran arc que podria haver funcionat amb dos altres que hi ha al mur lateral oest i en el mateix nivell, sense un anàlisi acurat no podem saber si són arc de descàrrega, o eren totalment oberts, definint un espai a mode de porxo. A la planta primera, al centre hi ha un balcó amb voladís, i a cada costat obertures senzilles, tant sols amb llinda de fusta; tipologia que es repeteix en la resta d'obertures dels altres pisos i també a les altres façanes, excepte a planta golfes en aquesta façana sud hi ha dues petites obertures de forma ovalada, fetes amb maó. L'estructura té un cos sobresortit a l'angle nord-oest, en el que hi ha una altra porta d'accés a l'interior, aquesta a nivell de planta primera. Els murs, de gruix considerable, són fets amb pedres desbastades junt amb altres de més irregulars, i de mides molt diverses però en general força grans; les cantoneres són de carreus tant sols desbastats, força regulars i mides no molt grans. A l'entorn de la casa hi ha vàries construccions, al seu costat oest unes edificacions destinades a corts i petits magatzems, i al costat est, una altra petita construcció. A la feixa de sota la casa és on hi ha els grans coberts, l'un ja en avançat estat d'enrunament, és una gran nau allargada que combinava paraments de pedra, amb maó massís als diferents arcs de les obertures i a les voltes que cobrien la planta baixa (avui ja ensorrades); amb grans obertures a les façanes i en les compartimentacions interiors que permetien un espai molt permeable. Al costat d'aquest hi ha un paller, en bon estat, de constitució robusta; la planta baixa era destinada al bestiar i la primera a paller, amb les grans obertures cap al sud. Les feixes inferiors que s'obren per davant la casa conformaven grans prats i camps de conreu de la casa. A uns quants metres al nord-est de la casa, i a prop de la pista d'accés des del Xalet, hi ha una trumfera, és de planta allargada i coberta amb volta de canó de pedra encofrada; té l'accés pel davant, arran de terra (amb llinda de pedra desbastada), una petita obertura per un lateral i una altra per la part superior. Està construïda adossada a un marge i feta amb murs de pedra; es conserva en bon estat. Entorn la casa n'hi ha altres. | 08166-42 | Al Catllaràs. | La primera referència al nom de Arderiu és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Ramon Guitart d'Arderico' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Ja al 1227, consta Maria, filla d'Arnau Ermengol d'Ardaricó, de la parròquia de la Pobla de Lillet, la qual es casà amb Pere, fill de Bernat de Soler, del mas Soler de la parròquia de Santa Maria de Guardiolans (Vilada). (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,55) Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà, en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Al 1371 consta que el noble Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana, fill d'Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, la seva muller Sibil·la, i el fill Hug de Pallars, de comú acord havien venut a Ramon de Castelló, de Puig Çacalavera, els rèdits d'Ardericó i de Les Sois; en el documen es reclamaven aquests drets a Jaume Roger de Pallars. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,348) Ardericó consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Ardericó, consta com a propietari José Orriols. | 42.2079100,1.9660800 | 414652 | 4673378 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia d'Ardericó està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57854 | Trumfera d'Ardericó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-darderico | XVIII-XIX | Aquesta trumfera es localitza a uns pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau. L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per llinda un gran bloc de pedra. La resta d'estructura exterior és un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules. L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós. | 08166-154 | Al Catllaràs. | El conreu de les patates es va generalitzar a tot Catalunya a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, l'orientació,.. Generalment també compten amb dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. | 42.2101700,1.9695900 | 414945 | 4673625 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 57755 | Les Muntanyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-muntanyetes | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Està en procés d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades a la part alta de les costes que s'aixequen per sobre de Santa Eugínia (T.M. de Sant Jaume de Frontanyà), en un indret més planer que conforma un coll entre dos turonets. És una zona de difícil accés, ja que el camí per arribar-hi és a través d'una pista forestal, part de la qual avui quasi no es distingeix perquè practicament només s'utilitza per desemboscar. El conjunt es troba en procés d'enrunament, tot i això encara conserva tot el seu perímetre, alguns dels murs fan més de dos metres d'alçada. Hi ha molta vegetació que no permet veure res de les restes interiors. Del que es veu s'endevina la planta aproximada de la casa amb un mur de tancament per la zona sud-oest, conformant un clos o baluard, dins del qual també hi hauria alguna construcció més, destinada a paller i bestiar; al costat est de la casa hi ha les restes de construccions petites adossades, probablement corts. L'entrada principal no es distingeix, n'hi havia almenys una a peu pla des del nivell de l'era, per mur nord, al costat de la qual hi ha les restes del cos sobresortit del forn. L'era queda situada a la part superior del conjunt, al costat nord. A pocs metres al sud-oest hi ha la font. Tant sols fa uns 50 anys encara hi vivien. | 08166-55 | Zona sud-est. | Tenim molt poca informació referent a la casa de Les Muntanyetes. No trobem cap notícia fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura les 'Montanyetes'. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa de 'Montañetes' en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2103300,2.0203100 | 419132 | 4673594 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57794 | Mina 'Concepción' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-concepcion | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | La bocamina està ensorrada, i quasi no hi ha restes visibles. | La mina de carbó 'Concepción' presenta escasses restes visibles. Està situada a tocar d'un torrent, a un costat podem veure el lloc de la boca mina, avui ensorrada; l'única traça és la terra negra amb restes de carbó, restes d'un mur lateral de pedra, i una biga que devia formar part de l'estructura de fusta de suport de la galeria, o un travesser de la via. A l'altre costat del torrent hi ha vestigis d'una petita construcció, probablement alguna mena de magatzem. | 08166-94 | Catllaràs | Aquesta mina es va explotar després d'acabada la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945, per part del senyor Joan Fábregas i Artigas, de la Pobla de Lillet, posteriorment va fer una societat amb el senyor Josep Obradors i Riu de Puig-Reig i amb d'altres persones. Consta que hi van arribar a treballar unes 15 persones i que la galeria tenia una llargada d'uns 150 metres. Havien construït un dipòsit de fusta per tal d'emmagatzemar el carbó, des de la galeria fins al dipòsit era transportat amb vagoneta. Posteriorment es traspassava amb el mineral en un camió que baixava el carbó cap a Sant Julià de Cerdanuola, per la carretera que havien obert per la font de Fontanals. | 42.2113500,1.9501700 | 413343 | 4673776 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la Rotllan. Posteriorment, entre 1948 i 1950, el sr. Joan Fàbregas i Alart registrà una nova mina, també amb el nom de 'Concepción', aquesta però fou més coneguda amb el nom de mina del Montraveta, cognom de l'altre propietari de la mina i el que en gestionava l'explotació. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57793 | Mina del 'Cisquetó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cisqueto | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Pràcticament no queden restes visibles, la bocamina està sitjada. | Al lloc on hi havia la mina de carbó del Cisquetó, avui dia pràcticament no hi queden restes visibles. A tocar del torrent podem veure un gran clot on el terreny ha cedit, és on hi havia la boca de la mina. Aquesta era una mina feta amb travessers de fusta, no excavada a la roca ferma, fet que amb el pas del temps ha afavorit el seu ensorrament. | 08166-93 | Catllaràs | Sembla que era una mina d'explotació força superficial, la galeria no baixava a molta profunditat, en van obrir uns 200 metres. Al torrent hi havia una passarel·la de fusta que permetia creuar el rec, a l'altra banda del qual sortia el camí pel qual baixaven el carbó, pel cantó de Sant Julià de Cerdanyola. El propietari de l'explotació era Josep Anfruns, de Guardiola de Berguedà, conegut com el 'Cisquetó', i es va explotar entre el 1950 i el 1951. A la mina hi van treballar quatre persones, el mateix propietari junt amb Lluís Casas, Eudald Espel i Pere Janer. | 42.2119400,1.9502900 | 413354 | 4673841 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57793-foto-08166-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la 'Concepción' i la del Rotllan. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57795 | Mina del Rotllan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-rotllan | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Conserva molt poques restes, la bocamina està sitjada. | A l'indret on hi havia la mina del Rotllan podem veure-hi escasses restes. Al lloc de la boca de la mina, tant sols hi ha un clot. Al costat podem veure un altre clot amb restes de murs de pedra, segons sembla un petit magatzem o cobert. A l'esplanada del davant, un munt de fustes i restes d'un basament de pedra, es tractava d'una construcció destinada a magatzem i aixopluc. | 08166-95 | Catllaràs | Aquesta mina era propietat de Josep Rotllan i Casals i d'Agustí Barral i Casanova, va tenir un volum d'explotació petit, s'hi va treballar entre el 1942 i el 1943, i consta que hi treballaven tres persones i que en van treure dos camions de carbó. Posteriorment, van estar explotant el bosc, sembla que la fusta era destinada a la fàbrica de paper del Barral. | 42.2132900,1.9501000 | 413340 | 4673992 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la 'Concepción'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57835 | Font del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe | És un indret del Rec de la Sois, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla pel mig d'una gran placa de roca de conglomerat, tot creant a una gorja de poca fondària; sota la roca hi ha un ampli baumat, format en la veta tova de la roca, i que permet transitar per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat, pel costat est del salt, hi ha una formació calcàrea vertical i lleugerament recargolada, en contacte amb el terra i amb la placa de roca superior, aquesta formació és la font del bisbe, per ella hi regalima un rajolí d'aigua més o menys intens segons l'època de l'any i la sequera, però és més regular que el salt d'aigua, aquest presenta un cabal més influenciat per la climatologia. És un entorn molt ombrívol i agradable, freqüentat per veïns i foranis, sobretot a l'estiu i encara més si és un estiu amb abundor d'aigua. | 08166-135 | Rec de la Sois | JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | 42.2139400,2.0058500 | 417943 | 4674009 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||||
| 57762 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | Únicament es conserva restes de murs de molt poca alçada. | Les restes de Cal Font estan conformades per les ruïnes de la casa i d'algun edifici annex, segurament el paller. Es troben en un avançat estat d'enrunament, i amb molta vegetació, tant sols es pot identificar el perímetre de la casa, amb algun mur de distribució interior, i restes del citat annex al costat est. Al costat de llevant d'aquest hi havia la bassa. La casa era de planta rectangular, amb la façana principal orientada cap al sud. L'aparell és irregular, de pedres desbastades i de mides diverses, i les cantoneres són blocs tallats més o menys rectangulars i de mides força grans. Pel voltant de la casa podem veure-hi diverses feixes, avui totalment emboscades; a poca distància cap al sud-est hi ha la font. | 08166-62 | Zona sud-est | Al llarg dels segle XIII, XIV i XV, consten diferents referències al cognom Font directament relacionades amb la Pobla de Lillet; alguns dels personatges estan vinculats a càrrecs d'importància dins el poder senyorial de la vila. Així, al 1376 trobem a un tal Bn. Font, sastre, que junt amb Bn. Junyent, ambdós habitants de la Pobla de Lillet, consten com a cònsols de la dita vila; deu ser el mateix Bn. Font que a finals del segle XIV actua com a representant de la Pobla de Lillet per la baronia de Mataplana i potser també el mateix Bernat Font que a principis del segle XV figura com a batlle de la vila de Pobla de Lillet. Posteriorment, al 1470 en Bartomeu Font i Pere Junyent foren els encarregats d'ordenar els obratges, referits als draps fets a la Pobla de Lillet amb llana estrangera; en dates similars tornem a trobar Bartomeu Font, com a testimoni de l'inventari de béns de Yolans de Riembau, i poc després figura com a capità de la torre d'En Riembau . (SERRA VILARÓ:1989, VOL.I, 201,204-205,456;VOL.II.,106, 204,391). Tot i les referències que trobem a la família Font, no apareix cap menció directa al mas, a més la majoria de personatges consten molt vinculats a la vila de nova fundació; podria ser que la formació del mas Font, fós de cronologia posterior, o sigui ja en època més moderna. L'única referència documental directa i coneguda d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Cal Font' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR). Els actuals propietaris recorden que a principi dels anys vint del segle XX encara era habitat, i de fet tenien vinculació amb el mas Santa Eugínia (és dels mateixos propietaris), en terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, però a prop de Cal Font. | 42.2145900,2.0103900 | 418318 | 4674076 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57792 | Pou del 'Moreno' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moreno | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que han desaparegut diverses restes encara se'n conserven d'amagades entremig de la vegetació i conserva la xemeneia del vapor i diverses bases del telefèric. | El lloc del pou del Moreno queda situat per sobre de la mina del Moreno, de fet estaven comunicats per un telefèric. A l'indret del pou del Moreno hi trobem restes de diferents infraestructures totes elles molt amagades enmig de la vegetació. Destaca l'estructura del pou (de profunditat important), avui està cobert amb una volta de pedra i ciment per tal d'evitar accidents, tot i que hi ha un forat. A pocs metres hi ha els basaments d'altres construccions annexes i l'element que més destaca, una xemeneia feta de maó massís, és troncopiramidal , fa uns 11 metres d'alcada, el fust és de secció quadrangular i redueix l'amplada de manera esglaonada a mesura que guanya alçada; el darrer tram és fet amb un totxo diferent a la resta. Es va construir el 1908. Encara podem veure un parell de bases del telefèric que comunicava aquest indret amb la mina del Moreno, una està situada al costat mateix de la majoria de restes, i l'altra a uns 35-40 metres. La xemeneia era la sortida de fums d'un màquina de vapor que feia anar el telefèric, podria ser també que s'utilitzés en el pou, per baixar i pujar el mineral. | 08166-92 | Catllaràs | El pou del Moreno era propietat de l'empresa Asland S.A, companyia que el va explotar entre els anys 1906 i 1920. Junt amb aquesta va ser pròpietaria de gran nombre d'altres mines a la serra del Catllaràs. L'empresa va adquirir diverses mines al 1901 arran de la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, a Castellar de N'Hug (molt a prop del límit amb la Pobla de Lillet). De fet l'existència d'aquest mineral, a més de la pedra calcària i l'aigua del Llobregat, van ser els factors que van determinar la construcció de la citada fàbrica en l'indret escollit. La manca d'un transport estable va comportar la construcció d'un important sistema de telefèric (que junt amb la construcció del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a Castellar de N'Hug) fés rendible les explotacions mineres del Catllaràs. Aquestes van ser explotades fins a principis del 1922. | 42.2147500,1.9580900 | 414002 | 4674146 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57792-foto-08166-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57792-foto-08166-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57791 | Mina del 'Moreno' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moreno | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | A la galeria hi ha despreniments. Hi ha restes d'estructures en procés d'enderroc. | Es tracta d'una mina de carbó de la qual en veiem la bocamina i la part inicial de la galeria, en desconeixem la llargada i si consta de més d'una galeria; ha de ser però, de llargada considerable ja que és una de les mines de les quals es va extreure més carbó. La boca de la mina és un forat picat a la roca amb unes dimensions aproximades de dos metres d'ampla per dos metres d'alçada. Avui dia encara podem veure al terra de la galeria travessers de fusta per on circulaven les vagonetes. A l'exterior de la mina, cap al costat est podem veure-hi restes de diferents construccions, bàsicament uns pilars fets de formigó encofrat, i al davant una construcció de planta quadrangular i alçada considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran receptacle on s'hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb vagonetes que des de l'interior de la galeria arribarien aquí a través d'una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre per on es carregaria el carbó a les vagonetes d'un cable o telefèric. A partir d'aquí el telefèric portava el carbó cap a la mina del Teixó, des d'on a través d'un complex recorregut en que el carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) per acabar arribant a l'estació del telefèric general, el cable, des d'on es transportava a l'estació de ferrocarril de l'empalme del tren de Guardiola a la Pobla, aquí era emmagatzemat en uns altres dipòsits per finalment ser traspassat a les vagonetes del tren i empendre la darrera fase de transport cap al Clot del Moro. | 08166-91 | Catllaràs | La mina del Moreno forma part del conjunt de mines del Catllaràs que foren explotades per Asland S.A., en concret aquesta s'hi va extreure mineral des del 1908 fins al 1920. El carbó que sortia d'aquestes explotacions era transportat amb telefèric fins a l'estació de l'empalme, des d'on amb el tren era portat fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, propietat de Asland (Compañía General de Asfaltos y Portland, S.A.). El carbó era un material bàsic per fer funcionar la fàbrica, ja que es necessitava un material d'alt poder calòric pels forns on es feia la cuita de la pedra calcària per acabar sent transformada en ciment. De fet l'existència d'aquest mineral al Catllaràs, junt amb el riu Llobregat, i l'existència de pedra calcària, van ser els factors que varen determinar la construcció de la fàbrica en l'indret escollit. | 42.2150000,1.9581900 | 414010 | 4674173 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sobre d'aquesta mina hi ha el pou del Moreno, el qual estava comunicat amb aquesta mina a través d'un petit telefèric. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57790 | Mines del Bac del Calet o Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-bac-del-calet-o-font-freda | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Molt sitjada, es conserven poques restes d'estructures. | Agafem la pista del Catllaràs, un cop hem passat el Xalet continuem cap a la Roca de la Lluna, passat aquesta trobarem al costat esquerre i a peu de pista les restes d'un pou i una xemeneia, és el lloc conegut com la Sala de les Màquines, d'aquí hem de continuar a peu per sota la pista, o sigui pel costat oposat a la Sala. Costa de localitzar, la bocamina és a tocar d'un rec. D'aquesta mina de carbó en veiem la bocamina, excavada directament a la roca; mirant cap l'interior s'observa força llargada de galeria, tot i que en desconeixem la llargada. Actualment mostra poca alçada ja que es troba parcialment plena de terra que s'hi va escolant i aigua. A l'exterior, pel seu voltant s'hi veuen escasses restes de murs. | 08166-90 | Catllaràs | Es tracta d'una mina que va obrir Asland l'any 1911, i que va clausurar el 1922 junt amb la resta d'explotacions mineres que tenia al Catllaràs. Forma part del conjunt de mines que Asland va explotar al Catllaràs per tal de tenir carbó per fer anar els forns de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, que havia començat a construir a partir de l'any 1901. Segons les referències que consten al llibre de Ramon Soler i Josep Oriola (SOLER,R.; ORIOLA,J.:1997:163) en Ramon Barberà, de la Pobla de Lillet, i conegut com el 'Resplandit' els va apuntar que amb anterioritat, el 'Faginer' de Ripoll, ja havia remenat per aquest indret; també s'anota que per la zona s'hi havia obert diferents forats i també alguns pous; a més recorda l'existència d'un telefèric, però sense detalls. | 42.2182900,1.9604800 | 414204 | 4674536 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57790-foto-08166-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57790-foto-08166-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la publicació de Salmerón (SALMERÓN:1990:255) es dóna referència de la mina de Font Freda com una de les que estava comunicada amb la del Teixó, podria ser aquesta ja que en les referències que aportà Ramon Barberà parla d'un telefèric, a més aquesta queda situada a prop de la del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57770 | Vallfogona de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfogona-de-falgars | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 6471. Generalitat de Catalanya. BOSCH GIMPERA,P. (1919:131,165): Prehistòria catalana. Volum, XV. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | Superficial i cobert de vegetació | Les restes del jaciment es troben a dalt del turó que queda situat al costat sud-oest de la casa de Vallfogona. La gran quantitat de vegetació existent al lloc no permet observar amb claredat el conjunt de les restes. Entre les estructures visibles conservades trobem un potent mur d'1,5 mts. d'amplada, de pedra seca i obrat amb dues cares vistes de carreus de pedra desbastada amb un farciment interior de pedres de mides petites i mitjanes, i una llargada que s'estén per l'entorn d'uns 200 metres tot seguint l'orientació del turó pel costat de ponent, i pel costat de llevant hi ha la cinglera, conformant un espai allargat i estret on s'hi localitzen altres restes de murs que defineixen construccions formades per diverses dependències. Segons informació facilitada per Josep Carreras i Balaguer i Josep Farguell i Magnet (de la Societat d'Arqueologia del Berguedà), en una visita que van fer al lloc, ja fa uns anys, en el camí de tornada van trobar una destral de pedra (una mica escantonada) i fragments de ceràmica medieval del segle XII. | 08166-70 | Vallfogona-Catllaràs | Pere Boixader, de la Pobla de Lillet, fa anys va realitzar una cala a l'interior d'una de les dependències amb resultats negatius, ja que no hi va localitzar cap fragment de ceràmica ni d'altre material. Així, les úniques referències a troballes properes al lloc, són les citades en la descripció, consistents en una destral de pedra i uns fragments de ceràmica medieval en el camí d'accés. | 42.2183900,1.9436500 | 412815 | 4674564 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57770-foto-08166-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57770-foto-08166-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Altres troballes dins el terme de la Pobla de Lillet són les citades per Bosch Gimpera (BOSCH:1919:131,165) que dóna referència de dues troballes dins el terme municipal, una destral de pedra (Museu de Girona-Museu de Vic) i una destral de bronze de 17 cm. de llarg (Col·lecció Cazurro). A la zona de Sant Cristòfol de Vallfogona, fa uns anys, també Josep Carreras i Josep Farguell, hi van localitzar una pedra polidora i fragments de ceràmica del bronze. La fotografia número tres és de Josep Carreras, la destral de pedra és la que van trobar al camí d'accés al jaciment. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 57701 | Vallfogona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfogona | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3526. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Fa pocs anys es va arreglar la coberta i obres d'estabilització de l'estructura en general. Manquen la majoria de forjats; de fet, excepte l'espai de la sala que es troba en molt mal estat, la resta de l'interior està buit. | Masia de planta rectangular formada per planta baixa, planta pis i golfes, presenta coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb parament bastant regular, de carreus força grans, només desbastats i amb gran quantitat de teulís entre les pedres, les cantoneres són grans i ben tallades. L'edifici està situat en un lloc amb pendent, fet que li permet tenir accés des de l'exterior tant a la planta baixa com a la primera. En conjunt les obertures són senzilles, algunes amb llindes de fusta, i a la porta principal amb un arc de descàrrega en sardinell per sobre la llinda; al seu costat hi ha una obertura en arc, avui reconvertida en una de senzilla de mides menors. Actualment, la casa té la coberta nova i l'interior ha estat sanejat per tal d'evitar esfondraments i perills, hi queden algunes bigues de fusta. Es conserva, tot i que en mal estat, el terra de fusta de l'angle nord-oest, el lloc on deuria haver-hi la gran sala, encara s'hi pot veure els fogons amb la cendrera, part del foc a terra -on sembla que també hi havia el forn de pa- i s'identifica el lloc de la pica, i les escales per pujar a l'últim pis. En l'estructura de la casa, formada per dues crugies paral·leles, es diferencia el cos que hi ha a la banda nord-oest, que podria correspondre a la part més antiga de l'edifici. A l'exterior hi ha restes de coberts adossats al mur est i del paller al davant de la casa, definint l'era enmig. A pocs metres al sud hi ha la font, al peu de la pista. | 08166-8 | Al sud-oest del municipi,zona Catllaràs-Vallfogona, antiga parròquia de St Cristòfol de Vallfogona. | La primera menció documental del lloc de Vallfogona és de l'any 985, en l'acta de consagració de Sant Cristòfol de Vallfogona pel bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell, a petició del comte Oliba, la seva muller Ermengarda i els habitants del lloc de Vallfogona. A més de Sant Cristòfol, l'església també estava dedicada a Santa Susanna i Sant Nazari, i s'hi establí una sagrera i un cementiri, a més de la confirmació dels béns presents i dels que pogués tenir en un futur. Fou església parroquial al llarg de tota l'edat mitjana; a partir del 1120, quan es fundà la capella de Falgars, el rector de Sant Cristòfol també l'administrà. En la visita al deganat del Berguedà del 1312 es confirmà el caràcter parroquial de les dues esglésies, però es donava preferència a la de Sant Cristòfol, mantinguda almenys fins a finals dels segle XIV. En un document del 1100 apareix entre molts dels firmans un tal 'Guifredell de Valfogona' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Al llarg del segle XIII i XIV apareix el nom Vallfogona en diversos documents, en són un exemple els següents. En un document de 1288 trobem a Raimundo de Vallfogona, actuant com a mestre torner, és un contracte d'aprenent de tallador i bruscaire de P. de Noguera, i on s'estableix el pacte entre ambdós(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,417). L'any següent, el 1289 'G. de Vallefecunda, tornerius' es compromet a donar feina de bruscaire per cert temps a Bartomeu de Noguera, també torner, en el document s'especifiquen els diners a pagar per la feina i la pena per incompliment(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,416). El 1354 trobem un contracte en que home, dona i fills es comprometen a estar durant dos anys al mas Serra de Vallfogona, tot i que es reservava quinze dies l'any per poder marxar fora la jurisdicció de Mataplana per tal d'atendre els seus negocis (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II,338). No podem saber si aquest mas es refereix al que tractem o a un altre, però si més no és una constatació de residents a la parroquia de Vallfogona en aquest periode. Al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consta un llistat de notes amb l'encapçalament 'Los Actes de la Vila en son poder al arxiu los en pergamí son los següents', i dins d'aquesta mena d'inventari en l'anotació nº 36 hi ha la següent referència: 'Lo acte de venda de la Heretat de Vallfogona a favor del comu de la Pobla era en poder de Esteve Casas Notari de Baga als 23 desembre 1666 y ara en poder de Domingo Soldevila y de Amoros Notari en dita Vila de Bagà'. La casa de Vallfogona també apareix al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2186700,1.9457900 | 412992 | 4674593 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57786 | Mina del Teixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-teixo | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | La galeria té alguns despreniments a l'interior. Les estructures exteriors s'estan enderrocant. | La mina de carbó del Teixó està formada per diverses restes que es distribueixen en diferents indrets. Situats en una mateixa cota i separats per un rec, en el qual hi ha un pontet fet a l'època de l'explotació minera, de fet hi passaven les vagonetes, trobem restes a costat i costat. A l'est hi ha la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó de ciment i pedra tot encofrat, la volta s'allarga uns metres cap a l'interior de la galeria, després la resta és la mateixa roca picada formant també volta. Es pot entrar bastants metres cap a l'interior però en desconeixem la llargada. En aquesta zona, a l'exterior hi ha les restes d'un mur en un costat de la plaça del davant de la bocamina. A l'altra costat del torrent hi ha vestigis de diferents construccions, una caseta pel transformador, restes de tallers i magatzems, un gran dipòsit, i uns metres més enllà el que sembla era un polvorí, a més d'altres murs de menor entitat i d'utilitat desconeguda. Com la majoria de mines la gran quantitat de vegetació ha anat amagant les diferents construccions i avui dia són de difícil localització i identificació. Aquesta mina consta com una de les més complexes del conjunt de mines existents al Catllaràs. A grans trets segons explica Salmerón (SALMERÓN:1990:251-259), un cop el carbó sortia de la mina del teixó era transportat per vagonetes, que circulaven sobre rails, cap un telefèric que el portava fins al costat de la mina de font freda, on també es recollia el carbó d'aquesta; tornava a entrar a l'interior d'una galeria amb vagonetes de via de 60 mm, per després tornar a sortir a la superfície a través d'un pou (es podria correspondre al pou que hi ha al lloc conegut com la sala de màquines) i des d'aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l'estació de l'empalme, del ferrocarril de Guardiola a Castellar de N'Hug, i finalment des d'aquí seria portat fins al Clot del Moro. El telefèric del Teixó el van construir el 1910, i tenia una longitud de 200 m. i permetia salvar un desnivell de 65 metres; i el de la Roca de la Lluna fou construït el 1912, de longitud feia 600 metres i de desnivell de 180 metres. | 08166-86 | Catllaràs | Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, qui va inciar l'extracció de carbó l'any 1900. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922, any que la companyia deturà l'extracció de carbó a les mines del Catllaràs. La Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va iniciar la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N'Hug però prop del límit amb la Pobla de Lillet, l'any 1901. L'emplaçament escollit per la instal·lació d'aquesta fàbrica era idònia per a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, tant sols tenia la mancança del transport que amb els anys resoldria amb la construcció d'una petita línia de ferrocarril que enllaçava Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet, i posteriorment fins la fàbrica del Clot del Moro. A principis de segle Asland va adquirir diverses mines de carbó al Catllaràs, entre les quals hi havia aquesta mina del Teixó. Amb els anys Asland va ampliar la quantitat d'explotacions, a més de millorar les infraestructures, sobretot de transport del carbó, per tal que l'activitat minera fos rendible, ja que durant els primers anys el carbó era portat a bast. Així, a més de la construcció del tren de Guardiola a la Pobla, també va construir tres telefèrics que foren de gran utilitat pel transport del lignit. El telefèric general, conegut com el cable, es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912. Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades. | 42.2195000,1.9592500 | 414104 | 4674672 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57786-foto-08166-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57786-foto-08166-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del cable. A pocs metres per sota la bocamina i poc més cap a l'est hi ha les restes de la casa del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57740 | El Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La casa es troba en procés d'enderroc. | La masia del Junyent es troba emplaçada a l'interior de la vall que des del Monestir s'endinsa cap al Catllaràs. en la zona on neix el Torrent del Junyent, el qual desemboca a l'Arija just per sota el Monestir. La masia està formada per la casa (en malauradament en procés d'enrunament) amb el paller adossat al costat oest i l'era al davant d'aquestes dues construccions, altres petits coberts o galliners. La casa està construïda adossada a un marge, permetent-li tenir accés a peu pla a nivell de planta baixa i a planta primera. Mostra una planta irregular (en forma de L), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Sembla que era coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (sud). En la seva estructura s'hi observen ampliacions, així sembla que la planta original era més petita i quadrangular, la qual s'amplià pel costat sud i de llevant. La planta baixa era destinada bàsicament al bestiar. La planta primera, amb accés a peu pla des de l'era, s'accedia a la sala de la qual encara es pot veure la pica de pedra amb l'espai de les lleixes, el foc a terra amb el forn (amb cos exempt adossat al mur nord), i amb paviment de posts de fusta. La majoria d'obertures són força senzilles, amb muntants de carreus i llinda de fusta; destaca a l'afegit sud, una eixida que forma dues obertures rectangulars emmarcades per muntants i amb pilar central tot de pedra tosca i una llinda de fusta. Les finestres de la planta baixa són més petites i només de pedra. Al mur est de la casa hi ha restes adossades de construccions menors, segurament corts. El paller és l'únic element que es conserva en bon estat. Està adossat al mur est de la casa, és de dos nivells i obert cap a l'era. És de coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana totalment oberta, tant sols té un pilar al centre de la façana i a l'interior, un altre en el centre de la planta, són els elements que junt amb els murs perimetrals sustenten l'entramat del forjat de bigues i posts i la coberta. La part baixa era destinada al bestiar, encara hi ha menjadores i la de dalt a paller. | 08166-40 | Al nord-est de la Roca Forcada | A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, consta Pere de Junyent entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). El 1388, es cita a 'Bernardus Junyent de Junyent' com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1470 en un document on es tracta de que Mossen Ardariu ha d'anar a prestar el jurament de la bolla i taula al General de Puigcerdà, trobem com a testimonis a Pere de Junyent que junt amb Miquel Morer, consten com a venerables i cònsols de la vila de la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,140). També al segle XV s'esmenta Pere Junyent, com una de les persones davant les quals el senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós, confirmava la batllia, i davant l'absència del llavors batlle Riembau, feia batlle a Joan Viles. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246).Contemporàniament trobem unes altres referències a Pere Junyent, constant com a notari (suposem que és el mateix personatge), del qual es conserva un Manual, compartit amb Joan Morer, datat entre 1492 i 1499. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85). Junyent consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). En un plec de documents conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi trobem un document amb data 1776 consistent en la venda del Junyent, consta com 'aquella casa, manso y heredad llamada Junyent, sita en el término de la villa de la Pobla de Lillet, la qual es en dominio directo de los Exmos. Sres. Duquesa de Alba y Cardona, sin prestación de laudemio....', la venda la realitza D. Antonio de Pastor(?) y de Salvat y Dn. Antonio de Pastor (?) y de Grau, pare i fill, i la venen perpetuament a Francesc Vaquer i Pujol, comerciant de la Pobla de Lillet. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa del Junyent. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com registrada juntament amb la casa del Castell de la Vila, hi diu 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870. | 42.2206200,1.9836000 | 416115 | 4674772 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57789 | Mina i pou d'Arderiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-pou-darderiu | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Té bastanta quantitat de sediment, i aigua a la galeria. | La mina de carbó d'Arderiu té la bocamina a peu de la pista que porta a la masia (avui refugi) d'Ardericó. Es tracta d'una petita obertura, des de la qual podem veure un tram de galeria que al fons fa un gir, tota la part visible és feta amb volta de canó de ciment encofrat. Avui dia presenta la superfície del paviment amb gran quantitat de terra i material que s'hi anat escolat i també plena d'aigua. A uns metres per sobre trobem l'estructura del pou, es tracta d'un pou de planta circular que sobresurt per sobre del nivell del sòl, és de diàmetre considerable; avui dia està cobert per una reixa evitar accidents però que ens permet veure l'interior. Pel costat oest, l'estructura del pou hi té una obertura d'accés (per la qual es devien treure els cabassos del mineral), avui dia també tapiada; i pel costat oposat un petit dipòsit adossat i de planta quadrangular. Pel seu voltant hi ha restes d'altres murs. | 08166-89 | Catllaràs | L'activitat a aquest indret es va iniciar amb la perforació del pou a l'any 1906, el qual posteriorment comunicaren amb la bocamina iniciada el 1908. El carbó es pujava pel pou dins una gran cabassa i amb l'ajuda d'una corriola, després per mitjà de vagonetes es portava cap un dipòsit, i d'aquí era transportat cap a l'estació del telefèric general, el cable. L'explotació d'aquesta mina va ser per part de l'empresa Asland, l'activitat al pou consta entre els anys 1906 i 1917, i a la mina entre el 1908 i el 1922. Arran de la construcció, iniciada l'any 1901, de la fàbrica de ciment del Clot del Moro (Castellar de N'Hug) per part de l'empresa Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi, van llogar diverses mines a Antoni Planas, ferrer de Ripoll, poc després les van adquirir en escriptura, en concret a l'any 1906. A partir d'aquí i ja amb la fàbrica del Clot del Moro en ple funcionament, Asland va iniciar un important programa per modernitzar les fàbriques del Catllaràs, amb l'ampliació de galeries, perforació de noves explotacions, ampliació de la xarxa ferroviària que les unia i instal·lació d'un telefèric que uniria les mines amb el Ferrocarril de Guardiola a Castellar de N'Hug, a més de la construcció del Xalet del Catllaràs. L'any 1922 Asland clausurava l'explotació de les mines que posseïa al Catllaràs. | 42.2207200,1.9720000 | 415158 | 4674794 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57789-foto-08166-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57789-foto-08166-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57741 | Arderiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderiu | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La masia d'Arderiu està emplaçada al davant de Roca Forcada (la roca queda al sud de la casa), en una vessant que s'obra cap al sud-est i en concret a la zona més planera d'aquesta costa. Les construccions que conformen la masia estan ubicades ocupant dues feixes; així a la part superior hi ha el paller, i a sota, la casa a l'extrem nord-est i una altra construcció destinada a corts i paller a la banda sud-oest. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes més, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (la més allargada). Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; l'adaptació al terreny també determina que la façana principal estigui encarada cap al sud-est, i que aquesta presenti major alçada. En conjunt les obertures han estat modificades, hi ha dues portes d'accés, una al mur oest i a nivell de planta primera, i que ha estat refeta (al seu costat hi ha unes poques dovelles, restes segurament d'una antiga obertura), i l'altra, a la façana principal, també de constitució senzilla; a més, a l'extrem est hi ha una altra gran obertura feta amb arc rebaixat de maó posat a sardinell (aquesta dóna accés a aquest cos que és una ampliació). A la planta primera, al centre hi ha un balcó, la resta són obertures simples. Al mur nord hi ha una petita finestreta espitllerada. La casa mostra una primera estructura més petita, a la qual posteriorment se li va afegir un cos a l'extrem nord-est que n'allargà la planta; contemporàniament a aquesta ampliació es degueren realitzar altres modificacions. Els murs de l'estructura originària són de pedres més grans i lleugerament més ben desbastades; les cantoneres són totes elles formades per grans blocs desbastats. Al sud-oest hi ha un cobert de planta allargada, la part baixa és de murs de pedra però contemporàniament se'l va realçar amb totxana; està cobert a un sol vessant que desaigua al sud. A la feixa superior trobem el gran paller, és de dos nivells, amb accés al superior des del marge per la part posterior del mur; és cobert a dos vessants, amb el carener orientat nord-sud; la façana principal és oberta cap al sud-est, on hi ha l'era. Al davant i a la part de sota de la casa s'hi obren grans prats i camps de conreu. El conjunt dels edificis està essent objecte d'una reforma, també de l'entorn que es mostra molt endreçat. | 08166-41 | Al Catllaràs. | Són nombroses les referències que trobem al cognom Arderiu, sobretot al període baixmedieval. Es tracta d'una nissaga molt vinculada a la Pobla de Lillet, i que al llarg del anys donà nom a diferents personatges entre els que trobem a Joan Arderiu, batlle de la Pobla, Francesc Arderiu, prior de Sant Jaume; i Gerònima Arderiu, esposa de Joanot Riembau. En un document de 1388, apareixen 2Raymundum Arderiu' i ' Guilelmum Domingo Darderiu', és un document on s'explica la sol·licitud que van realitzar diverses persones al bisbe de la Seu d'Urgell, referent a l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, i demanant fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni; en motiu de la petició es realitzà una visita al lloc per comprovar-ho. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1440 Pere Arderiu junt amb altres personalitats, se'ls donava plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). Al 1467 mossèn Francesc Arderiu fou empresonat a la vila de Bagà, com a presoner de guerra del senyor vescomte d'Illa i de Canet. Aquest mateix, el 1470, consta com a prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,456). També al segle XV trobem a Joan Arderiu, que consta com a batlle del castell de Lillet; en un un document de confirmació de la batllia feta pel senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós el 1472, li confirmà la batllia a Joan Arderiu com a batlle, i també a altres persones entre les quals, hi ha Pere d'Arderiu i Jaume d'Arderiu; això succeïa en un moment de certa conflictivitat política a nivell català i local. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246). Sembla que aquest Joan Arderiu és el mateix que el 1524 consta com a cavaller domiciliat a la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,368). Pels volts de mitjans del segle XVI, Gerònima Arderiu, filla i herevà de mossèn Joan Arderiu, cavaller i de la senyora Angela de Planella, es va casar amb Joanot de Riembau, fill de Jaume de Riembau, donzell i procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,458). Arderiu consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). A data de 1576 consta la compra de la propietat d'Arderiu per part del donzell Jaume Descallat, per 386 lliures al pagès Pere Arderiu. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,388). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Arderiu, consta com a propietari Joan Camprubí. | 42.2212400,1.9752400 | 415426 | 4674849 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia d'Arderiu està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992.Fa un temps que s'hi estan fent obres de rehabilitació i reforma del conjunt d'edificis. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57772 | Jaciment paleontològic de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-falgars | <p>CALZADA, S.; URQUIOLA, M.: Catalógo de holotipos. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, núm. 223. Barcelona, 1992. FOLCH,R. (1988): Història Natural dels Països Catalans, Vol. XV: Registre fòssil. Enciclopèdia catalana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 12916. Generalitat de Catalanya.</p> | Superficial | <p>El jaciment paleontològic de Falgars no és només un punt concret, una de les àrees és la zona propera al mirador de la Roca de la Lluna, al costat de la pista. Es troben afloraments de macologia marina del Cretaci Superior en diferents zones del Catllaràs: Stereocidaris falgarsensis, Chlamys, Exogyra fr. Auricularis, Lima catalaunica, Ortholina luzani, Hippurites, Bivalve, Ostrea, Hemiaster, Ortholina decorata, Ceratostreon, Trochus, Otostoma rugosa, Agriopleura fumanyae, Chuma coguandi, Viarhynchia cerdanyolae, Polytremacis, Actinastraea, Owenirhynchia rubra, i Rynchonella vesicularis. La informació que ens aporta Inventari del Patrimoni Arqueològic i paleontològic de Catalunya, és que es tracta d'un jaciment de tipus marí, del període Mesozoic Cretaci Superior Senonià i de les associacions faunístiques localitzades citen Stereocidaris falgarensis, Hemiaster batalleri i Porosoma batalleri.</p> | 08166-72 | Al Catllaràs. | 42.2212700,1.9676700 | 414801 | 4674860 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Museu de Berga va proporcionar la informació sobre la tipologia de fòssils que es localitzen a la zona. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||
| 57832 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0 | <p>BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | <p>La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d'on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.</p> | 08166-132 | Serra del Catllaràs | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.2225100,1.9648000 | 414566 | 4675000 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades es corresponen a la Roca de la Lluna. | 122 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 57788 | Mina vora el Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vora-el-xalet | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Molt sitjada. | La mina de carbó del Xalet quedava situada molt a prop d'aquest edifici, actualment no es conserva la bocamina, en el seu lloc tant sols hi podem veure un gran clot, on el terreny va cedir. Pel voltant es conserven restes escasses d'algun mur probablement d'algun edifici complementari, com un taller o magatzem. A pocs metres per sota la pista que ens condueix fins aquí, i al costat de la font del Xalet, hi ha les restes de murs de la Cantina, un gran edifici que donava servei als treballadors de les mines del Catllaràs, alguns també hi feien nit. | 08166-88 | Catllaràs | Aquesta mina la va obrir l'empresa Asland, propietària de la fàbrica de ciment del Clot del Moro. L'explotació va ser entre els anys 1906 al 1917. De fet el carbó era una matèria primera indispensable pel funcionament de la fàbrica del Clot del Moro; la proximitat a aquest mineral (junt amb la proximitat a la pedrera i la força hidràulica del Llobregat ) va ser un dels factors que van determinar la implantació d'aquesta fàbrica en l'indret escollit. | 42.2231600,1.9691000 | 414922 | 4675068 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57788-foto-08166-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57702 | Xalet del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 31201. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. | XX | Està pendent d'una obra de rehabillitació. Actualment presenta importants problemes d'humitat al seu interior. | L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures. L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior. | 08166-9 | A la Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi. | L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX. El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat. Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista 'Cortijos i Rascacielos' de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs. | 42.2239800,1.9711700 | 415094 | 4675157 | 1902 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí | A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.La fotografia 3 és escanejada del llibre: BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, pàgina 25, consta que és de l'Arxiu Luigi. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 57787 | Mina del 'Cable' i restes del telefèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cable-i-restes-del-teleferic | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que conserva moltes estructures, aquestes es troben en procés d'enrunament. | A la zona de la bocamina del cable s'hi localitzen gran quantitat de restes, avui dia molt amagades per la vegetació. El gran nombre de vestigis dóna testimoni de la importància d''aquesta mina de carbó i sobretot del telefèric, dins el conjunt de les mines que Asland va explotar al Catllaràs. Just per sota la pista que porta al Xalet del Catllaràs, a molt poca distància, trobem un petit túnel excavat a la roca, picat en forma de volta; era utilitzat pel pas de persones i animals de bast. Per sota s'inicia una explanada al llarg de la qual, i per sota d'aquesta, es localitzen alguns edificis en procés d'enrunament, i gran quantitat de restes de murs i pilars de diferents construccions; aquest conjunt de restes conformaven tallers, sembla que algun edifici podria ser vivenda, i grans magatzems on dipositar el carbó. La gran majoria d'aquestes restes tenen relació amb el telefèric general, conegut com el cable. Arran de la construcció d'aquest telefèric, el carbó extret a les mines del Catllaràs era portat aquí amb animals a bast, i posteriorment, una gran part hi arribava a través dels altres telefèrics que es construïren més tard (el de la Roca de la Lluna i el del Teixó). Aquest telefèric tenia una longitud de 2.013 metres i un desnivell de 444 m.; comunicava amb l'estació de l'empalme (o 'Apartadero') del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet. En aquest indret avui dia encara s'hi conserven diverses restes, entre les quals, part de l'estructura d'uns grans dipòsits per emmagatzemar el carbó i quatre pilars (que suportaven una estructura de fusta col·locada per evitar la caiguda de carbó sobre la carretera que hi circulava per sota). Aquí, el carbó s'emmagatzemava en grans dipòsits d'on seria traspassat a les vagonetes del ferrocarril que el portari fins la fàbrica del Clot del Moro. El telefèric era del tipus bicable, o sigui que comptava amb un cable carril i un cable tractor, que descansaven sobre torres metàl·liques. Funcionava pel sistema automotor, les vagonetes que baixaven plenes feien pujar, pel propi pes, les buides; comptava però amb un fre de cinta controlat per un treballador que en regulava la velocitat. Les vagonetes eren del tipus bolcador, amb un truck de dues rodes a la part superior. | 08166-87 | Catllaràs | Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, ferrer de Ripoll, qui va inciar l'extracció de carbó l'any 1902. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922, any que la companyia deturà l'extracció de carbó a les mines del Catllaràs. La Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va iniciar la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N'Hug però prop del límit amb la Pobla de Lillet, l'any 1901. L'emplaçament escollit per la instal·lació d'aquesta fàbrica era idònia per a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, tant sols tenia la mancança del transport que amb els anys resoldria amb la construcció d'una petita línia de ferrocarril que enllaçava Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet, i posteriorment fins la fàbrica del Clot del Moro. A principis de segle Asland va adquirir diverses mines de carbó al Catllaràs, entre les quals hi havia aquesta mina. Amb els anys Asland va ampliar la quantitat d'explotacions, a més de millorar les infraestructures, sobretot de transport del carbó, per tal que l'activitat minera fos rendible, ja que durant els primers anys el carbó era portat a bast. Així, a més de la construcció del tren de Guardiola a la Pobla, també va construir tres telefèrics que foren de gran utilitat pel transport del lignit. El primer va ser aquest telefèric, el general, conegut com el cable, i que es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912. Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades. Aquest telefèric el va construir la firma belga Carstens i Fabian, el 1906 ja estava enllestit, però les condicions meteorològiques no van permetre que es posés en funcionament fins a mitjans del 1907. No va trigar en demostrar la seva utilitat, ja que els primers 25 dies va transportar 700Tm de carbó. Va donar servei de transport de carbó fins al 1922, quan es van clausurar les mines; però fins el 1928 es va continuar utilitzat pel transport de fusta del Catllaràs. | 42.2249800,1.9684400 | 414870 | 4675271 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57787-foto-08166-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57787-foto-08166-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57754 | Les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rovires | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIII-XVIII | El paller està ben conservat, però es conserven poques restes de l'estructura de la casa. | Aquesta masia està situada al peu dels emprius de la Pineda i a prop del torrent de la Sois. Està formada per les restes de la casa, el paller, i un mur de tancament que uneix aquestes dues construccions pel costat nord i en el qual hi ha una obertura d'accés, i l'era al centre. La casa es troba en un avançat estat d'enrunament; es poden veure alguns dels seus murs perimetrals i interiors, però enmig de gran quantitat de vegetació que poc a poc les va cobrint. Els murs són fets amb pedres irregulars i altres de desbastades, i cantoneres de pedra desbastada formant peces força regulars. El paller és de planta allargada, rectangular, consta de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La meitat sud té la façana totalment oberta cap a l'est, on hi ha l'era, tant sols amb un pilar al mig; i l'altra meitat té la façana tancada i dos accessos, l'un a planta baixa i l'altra a planta primera a través d'una escala exterior. Davant la casa hi ha amplis camps de conreu i pastures. | 08166-54 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa de Les Rovires; a l'any 1291 consta un document de donació feta pel clergue 'Ferrarius de Saus' a l'església de Santa Maria de Lillet, de la meitat del delme dels masos Rovira i Padrinyà. El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Jacobus za Rouira', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) La següent referència no la trobem fins l'any 1573, en un document on es citen un seguit de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau, entre aquests masos hi figura 'La-Rovira' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Més tard, al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura les 'Rubiras'.També a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, hi consta Roviras en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2266300,2.0071900 | 418070 | 4675416 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57732 | Falgars/Casa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falgarscasa-de-baix | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVII | Recentment s'ha hagut de tapiar l'accés a l'edifici, ja que presenta problemes estructurals, agreujats per un recent incendi a l'interior de la vivenda. | La masia de Falgars, també coneguda com la casa de Baix, com el nom indica està situada sota el santuari, a pocs metres d'aquest, en les feixes que s'estenen pel sud. Casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'estructura està construïda en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos nivells, a la planta baixa, des de la façana sud, i a planta primera, per la façana nord. En conjunt les obertures són molt senzilles, algunes amb llinda de fusta; la porta principal mostra uns muntants fets amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i per llinda, un arc rebaixat de maó que sembla posterior. A la façana lateral est trobem, a nivell de planta baixa, una obertura tapiada, feta en arc de mig punt de lloses; també en aquest mur, s'observen dos altres arcs, també de mig punt, fets amb pedres desbastades i allargades (pot correspondre a l'espai de la pica i els fogons?). Al mur nord hi ha adossat el cos del forn de pa. Aquest edifici és el resultat de diferents i successives ampliacions i modificacions, ja que en la seva estructura (tot i que no es pot entrar a l'interior) s'observen diversos elements que ho indiquen. Així, en les seves façanes podem veure diferents cantoneres que es trobem entre el parament dels murs i que ens assenyalen una estructura inicial que semblaria correspondre's amb la part nord-oest, a la que se li afegeix primer un cos pel costat de llevant i posteriorment un altre al sud, conformant la façana actual. Al costat est de la casa i davant, al sud, hi ha les restes de dues grans construccions que conformaven els annexes destinats al bestiar, a paller i magatzem, també entre aquests hi ha l'era, i pel davant de la casa s'estenen els camps de conreu. | 08166-32 | Al costat del Santuari de Falgars | No tenim referències directes a la masia de Falgars, ja que totes les notícies es refereixen a l'església de Falgars, primer com a ermita i a partir del segle XVII al conjunt del santuari. Així, la primera referència coneguda del lloc de Falgars és en l'acta de consagració de l'església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'ermita la van fer construir Ramon i Eliardis, els qual al 1120, en feren donació, junt amb l'alou i tots els seus drets al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Al segle XIII consta com a depenent de la parròquia de St. Cristòfol de Vallfogona. A mitjans segle XVI, es documenta que a Falgars ja hi havia ermità, no capellà. Al 1636 un document parla de les obres que s'estaven fent a la casa de Falgars, d'un any més tard data un contracte d'obres conservat referent també a les obres que s'estan fent a la casa. Per les indicacions que s'aporten no queda clar a quina casa es refereix, però suposem que en aquests casos és a la casa de Falgars pròpiament, o sigui la que hi ha adossada a l'església. En el testament d'un ermità de Falgars del 1639, apareix com a testimonis un 'Joan Vantallola, fadrí, pagès habitant de la casa de Falgars'; aquesta referència podria correspondre a la casa de Baix, ja que és versemblant pensar que si viva l'ermità a la casa adossada al santuari, el més probable és que Joan Vantallola residís a la casa de baix (?). Al 1646 es va començar a construir el Santuari que acabaria donant la fesonomia actual a l'església. Al llistat de masies 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, del consta Hermita de Falgars (el hermitano José Tubau), per la referència directa a ermita hem de suposar doncs que es correspon a l'edifici annex al santuari. | 42.2267800,1.9458600 | 413009 | 4675494 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57765 | Santuari de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-falgars | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | Tot i l'origen romànic, l'actual santuari és una obra del segle XVII, moment en el que s'hi realitzaren profundes transformacions. Consta de l'església i l'hostatgeria, que forma un conjunt allargat de grans dimensions, amb coberta a dues vessants (excepte l'extrem oest de l'hostatgeria, el més modern, que és a quatre vessants). El conjunt ha patit diverses reformes i ampliacions al llarg dels anys. De l'edifici romànic en queden poques restes, sembla que l'actual es bastí sobre l'antic. De les restes d'aquella primera capella en queden amagats alguns paramets, i el que és més destacat és la ferramenta original de la porta d'entrada, avui col·locada a la porta interior que comunica l'església amb la casa a nivell de planta baixa. L'església és d'una sola nau coberta amb volta de canó, orientada amb la capçalera a llevant, on hi ha el presbiteri seguit d'un cambril; la porta d'entrada és al mur sud, hi obra a sota el cor, situat als peus del temple. La portalada d'accés és una gran obertura adovellada, la clau és decorada amb relleu formant una creu i una data (alguns autors diuen que posa 1049 i l'atribueixen a la data de construcció del temple romànic; sembla probable, però, que sigui 1649 i que coincideixi amb la data de construcció del temple barroc que s'inicià el 1646). A la mateixa façana sud, sobre la porta hi ha un rellotge de sol, i més amunt una petita finestra amb llinda en arc feta d'una peça monolítica; la resta d'obertures són més grans i també en llinda en arc però fetes per diferents peces; al mur de ponent (cambril) hi ha dues obertures fetes amb tres grans blocs tallats i picats, col·locats en cada cas en muntants i llinda (plana), i una llosa a l'ampit; al centre i per sobre d'aquestes, una obertura circular. Enmig de la teulada, a l'alçada de la unió de l'església amb la casa, s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures. L'altar major, amb diversos elements de marbre, és decorat amb escenes de l'evangeli i els goigs de la Verge, fou col·locat el 1947 (l'antic altar barroc es destruí el 1936), i és un projecte de Lluís Riudor realitzat als tallers de Josep Tràfach de Barcelona. Als laterals de la nau hi ha dues capelles amb plafons pintats per Antoni Gorgues, a un costat el Crist Crucificat i a l'altre, els Sants Metges. El cambril és una obra de finals del segle XVIII i decorat al segle XIX, s'hi accedeix des de l'altar major; està cobert amb volta i tota la superfície està pintada amb escenificacions diverses i faixes d'imitació de marbres; entre les representacions hi ha la de la troballa de la Verge. La Verge està col·locada sobre un tron mòbil que presideix el temple; es tracta d'una interessant talla gòtica del segle XV d'alabastre policromat; la Mare de Déu de Falgars, és una Verge lletant que es presenta coronada i dreta, amb el nen als braços. Pel que fa a la casa-hostatgeria, aquesta està situada a l'oest del santuari. Presenta diferents fases constructives, la més antiga és l'estructura que toca a l'església, i sembla que es correspondria amb la primera casa de finals del segle XVI o principis del XVII, i que al 1646 en el document on s'explica l'acte de col·locació de la primera pedra de la nova església, es diu que ja existia. Està conformada per un aparell força regular; cal destacar-ne la porta d'entrada situada al mur sud, adovellada, i també la porta interior de comunicació de la planta baixa de la casa amb l'església, on es conserven les ferramentes medievals. La resta de l'hostatgeria mostra diferents tipus de parament en els murs; destaquen dues portes d'accés, l'una és una porta adovellada i l'altra de llinda plana monolítica; el cos de ponent, l'únic que pren una orientació diferent, perpendicular a la resta, té una galeria al davant de dos nivells, amb dues obertures en arcs encofrats a planta baixa i a planta primera està coberta amb la mateixa teulada. A la part posterior de l'edifici hi ha una font amb una gran cisterna, que per sobre funciona com a terrassa. | 08166-65 | Falgars-Catllaràs | El lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on consta com un dels límits d'aquest temple. Segons la tradició mariana la troballa de la Verge va ser anterior al 1.049 (P. Camos). L'església fou edificada posteriorment, consta com obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeixen l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana; la donació al monestir anava acompanyada del seu alou i la dotació, consistent en tots els dret que tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent; la condició era que en tinguessin cura, el mantinguessin en bones condicions, fer les funcions religioses corresponents, a més de pregar per l'ànima del matrimoni i els seus parents. Durant el segle XIII s'estén la riquesa i la devoció cap al santuari, en forma de donacions per part de particulars i els favors del senyors de Pinós; en aquest període era regentada pel capellà de Vallfogona. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret a nivell comarcal generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, puig el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals, el testimoni més destacable és la ferramenta de l'antiga porta medieval, avui col·locada a la porta que comunica l'església amb l'interior de la casa adossada. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions, entre les quals destaca la donació del Sr. Marimon, Marquès de Cerdanyola, conformada per un hort contigu al santuari, una feixa de terra, tota la plaça del davant del santuari i la casa amb la corresponent llicència per construir-hi un mur, un terreny de setze per vuit canes per obrar-hi un quart de casa nou, entre altres. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc és molt freqüentat, no només per gent de les rodalies, sinó també per visitants d'altres indrets, ja que al voltant del santuari hi ha una àmplia zona amb barbacoes. A més Falgars constitueix una de les principals vies d'entrada a la Serra del Catllaràs. A l'hivern l'accés és difícil i fins i tot a vegades està prohibit, pel gel que es fa al vial.La llegenda diu que un pastor de Saus mentre estava pasturant els bous a l'obaga de Falgars (un lloc on hi havia moltes falgueres) va notar que una de les bèsties feia uns senyals curiosos prop d'una balma, al lloc, hi trobaren la Verge. Consta que inicialment la imatge fou portada al monestir de Santa Maria de Lillet. De fet, la capella no figura fins el 1120. Del 1886 data la construcció de la Cova de la Verge, per Don Florenci Piera de Barcelona (el qual també bastí la creu que hi ha al turonet prop el Santuari des del qual es domina la cova), sembla que l'estil amb el qual decorà la cova no acabà d'agradar i al 1888 el poblatà Don Pere Barnola l'adequà una mica, però respectant l'obra original (les coordenades de la Cova de la Verge són X: 413.203,Y: 4.675.997, i 1.089 mts.). La imatge de la Marededéu que presideix l'altar és una rèplica, la talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.Actualment s'ha reparat la coberta de l'església. | 92|94|96|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57804 | Marededéu de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-falgars | <p>AMADES, J. (1989:186-192): Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Ed. Selecta, Barcelona. ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV-XV | <p>Es tracta d'una imatge, de 55 cm d'alçada per 53 d'amplada, d'interessant qualitat artística, tallada en alabastre policromat. És una marededéu de la llet, que es presenta dreta, amb una postura lleugerament contraposada, sostenint el cos del Nen amb la mà esquerra i els peus amb la dreta mentre l'alleta. És abillada amb una túnica cenyida al cos i a les mànigues, i un pallium des del cap fins als peus, que presenta coberts amb sabates de punta. El vestit conserva restes de policromia de color blau, emprat habitualment en les imatges marianes. El rostre, ovalat, té una lleugera expressió somrient i serena, emmarcat pels cabells, ondulats i partits sobre el front. Els ulls i els llavis de la imatge conserven una policromia negra i vermella que dóna al rostre un caire realista. El cap és decorat amb una corona. El Nen, alletant-se, agafa amb les dues mans el pit de la mare. Es presenta un de mig cos en amunt, i a partir de la cintura és cobert amb una roba daurada.</p> | 08166-104 | Santuari de Falgars | <p>Es desconeix l'autoria de la talla. És probable que es construís per substituir una anterior imatge de la Marededéu, que segons la tradició mariana fou trobada al segle XI i que actualment ha desaparegut. Segons les característiques de la talla els historiadors han datat la imatge a finals del segle XIV- principis del XV. Durant la Guerra Civil, la imatge fou llançada del cambril al presbiteri trencant-se en quatre trossos. Posteriorment es restaurà. Actualment a Falgars hi ha una rèplica de la Marededéu. La talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.</p> | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57818 | Diada de Sant Marc al Santuari de Falgars/ Vot del Poble a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-marc-al-santuari-de-falgars-vot-del-poble-a-sant-marc | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIV | Cada any el diumenge més pròxim al 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja al Santuari de Falgars per fer el Vot del Poble. Són uns quants els que pugen a peu pel camí antic de Falgars, ja que s'aprofita l'ocasió per fer una sortida popular oberta a tots els que hi vulguin pujar. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment una gran truitada popular. | 08166-118 | Santuari de Falgars. | Segons sembla la tradició de la diada de Sant Marc a la Pobla de Lillet té els orígens en un vot del poble fet el 1348 contra la pesta negra, en general per demanar bones i millors collites i no passar penúries. Anys enrera, la vigília de la festa s'anunciava a toc de campana. La processó era molt concorreguda, anava acompanyada de banderes, pendons, i les autoritats locals tant civils com religioses; molts ja anaven preparats per passar-hi tot el dia. En indrets menys costeruts del transcurs del camí es resava el rosari. A més era una data en que molts complien les promeses fetes. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57823 | Festa Major del Santuari de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-falgars | La Festa Major del Santuari sempre s'escau al diumenge més proper a la diada de les Marededéus trobades, al 8 de setembre. Els actes són una missa, acompanyada d'una coral convidada, que musicalitza l'acte religiós i canta els goigs. | 08166-123 | Santuari de Falgars. | Fa pocs anys que la diada de les Marededéus trobades s'ha establert pròpiament com a Festa Major, fins llavors tant sols es feia una missa i cantada de goigs. El fet de donar més preeminència a l'acte afavoreix l'afluència de visitants en la diada de la patrona la Verge de Falgars, una preciosa talla gòtica d'alabastre. A més al santuari es realitzen altres trobades, com el Vot del poble per Sant Marc amb la benedicció del terme, i el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb la Festa Major de Cinquagesma es realitzen diversos actes al santuari, entre els més destacats la representació de la Dansa de Falgars. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57823-foto-08166-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||||
| 57829 | Dansa de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-falgars | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | La Dansa de Falgars es representa a la plaça del davant del Santuari de Falgars, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma. És una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. Simbolitza la presentació pre-matrimonial d'una donzella a un fadrí, un acte doncs, de prometatge. Inicien el ball una parella de casats i la donzella, cadascun amb el vestit típic de la dansa que inclou, per la dona, caputxa, gipó, faldilles i enagos; l'home casat va amb roba negra, capell alt, una capa anomenada gambeto, espardenyes de betes i una almorratxa a la mà (ramell de flors amb cintes); en el cas del solter, amb camisa blanca, una faixa blava i també espardenyes de vetes. El ball es realitza acompanyat de la música interpretada per una cobla. Inicien el ball la parella de casats (antigament un pavorde i una pavordessa) situats al davant agafats de la mà i enlairada, i darrera els segueix la noia soltera; tot puntejant donen un parell de voltes a la plaça, a continuació l'home casat fa lliurament de la seva parella al batlle i ell balla amb la donzella, donen dues voltes més per tot seguit el casat passar l'almorratxa per sobre el cap del fadrí, el qual ja es pot aparellar amb la donzella i continuar el ball; es segueix realitzant el ball del punteig al vol de la plaça, i a partir d'aquest moment es pot anar incorporant tothom que ho vulgui a la dansa, a cada parella que s'hi afegeix, el capdanser els hi passa l'almorratxa per sobre el cap tot donant-los la benvinguda. A mesura que es van incorporant gent a dansar, prèviament adquireixen un mocador en una taula disposada al centre de la plaça i que simbolitza el tribut que antigament es pagava. | 08166-129 | Al Santuari de Falgars | És tracta d'una dansa que es creu de tradició medieval, tot i que hi ha opinions diverses al respecte. Fins l'any 1646 la dansa es ballava el mateix dilluns de Cinquagesma però a la plaça Major de la vila. Arran de la construcció del nou santuari, i de la inauguració d'aquest, es va començar a realitzar un aplec per aquesta data del dilluns de cinquagesma, amb peregrinació des del poble, celebració de la missa amb cantada de goigs i a la tarda la representació de la dansa, corrandes i ball de sardanes. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 57837 | Rellotge de sol de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-falgars | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Presenta algunes esquerdes i despreniments de pintura. | El rellotge de sol de Falgars està situat a la façana sud del santuari de Falgars, just per sobre la porta d'accés al temple. Es tracta d'un rellotge de sol pintat sobre una base que sembla de morter, és circular i està emmarcat dins un requadre que a la part superior es clou en forma triangular. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes. Dins la part circular, per sobre dels números hi ha la frase 'El sol per mi és com l'amor per tu'. Entre el cercle i el requadre hi ha unes decoracions pintades de filigranes vegetals en color ocre sobre fons blau. A la part superior (la triangular) hi ha pintades quatre flors de neu junt amb altres elements vegetals també sobre fons blau. Al marge inferior, hi consta M. Margarit i agost 2.003, es correspon a l'any de la restauració (ANGLERILL:2009:162); en fotografies anteriors a aquesta data s'hi pot observar l'existència d'un rellotge de sol però sense que se'n puguin veure els detalls que el conformen. | 08166-137 | Santuari de Falgars. | Tot i que el lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on hi consta com un dels límits d'aquest temple. L'església fou obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeiren l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret, a nivell comarcal, generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57753 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-2 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVIII | La masia es troba emplaçada en una zona planera i oberta entre la vall del rec de la Sois i el rec del Roquerol, i a prop del camí de Sant Jaume de Frontanyà. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra al sud. Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells; a la façana sud i a planta baixa hi ha tres portes d'accés, la principal està situada al centre i és amb muntants de pedra picada i polida i llinda en arc rebaixat de maó massís col·locat a plec de llibre, la del costat est, és més petita, i amb arc fet amb maó posat pla i per sobre lloses en sardinell. La resta d'obertures són totes senzilles; a planta primera hi ha un balcó amb voladís. Al costat oest hi ha les restes d'un antic edifici, potser un paller. Al davant de la casa l'era, amb el paller de dos nivells i coberta a un sol vessant (anteriorment a dos aigües); la façana sud del paller té dues grans obertures centrals per planta, són amb arc, tot i que modificats als anys 80. | 08166-53 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa del Boix, l'única notícia directa és de l'any 1573, es tracta d'un document on es citen un seguit de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau, entre aquests masos hi figura 'Lo-Box' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència bastant il·legible que es podria correspondre amb aquesta casa. A l'any 1982 la casa i demés construccions van patir les conseqüències d'un incendi, que va comportar la reconstrucció de part dels edificis; d'aquí que puguem veure una presència important de materials constructius contemporanis en la seva estructura. | 42.2277900,2.0158400 | 418785 | 4675537 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57785 | Mina del Serrat Pinós o de l'Artiga de Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-serrat-pinos-o-de-lartiga-de-capdevila | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que es pot recórrer un llarg tram de galeria, té despreniments importants. Les estructures exteriors molt enderrocades. | La mina de carbó del Serrat Pinós està situada per sobre la pista que porta del barri de les Coromines a Falgars i al Xalet. Per arribar-hi, seguint per la pista abans indicada, quan arribem al rec de les mines, cal seguir a peu per la pista de desemboscar que trobem al costat del rec, aproximadament a poc més d'uns 150 metres, al costat est del torrent, hi trobarem la mina. La bocamina està molt ben conservada, és una de les més grans; la part exterior i un curt tram inicial és fet amb volta de canó encofrada feta de ciment, la resta és la pedra picada. Actualment es poden recórrer bastants metres de galeria fins arribar als primers despreniments. A l'exterior, cap al costat est de la bocamina, es conserven diverses restes de murs de les edificacions annexes de la mina (tallers, magatzems,...). Uns metres més enllà, també en sentit est, trobem una gran base o pilar, segurament de suport del telefèric. De fet el telefèric general està situat a no massa distància per sobre d'aquesta mina. No es coneix amb exactitud com es realitzava el transport del carbó; es creu que inicialment potser era a bast amb animals. La situació de la mina, a tocar del trajecte del telefèric, fa pensar que és probable que s'aprofités aquesta important infraestructura per fer-ne el transport. | 08166-85 | Zona central del municipi. Catllaràs | Aquesta és una de les darreres mines que va obrir l'empresa Asland, propietària de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al Catllaràs. L'explotació va ser entre els anys 1915-1922, de fet arran de l'esclat de la primera Guerra Mundial Asland va reactivar i ampliar les explotacions mineres que l'empresa posseïa a la serra del Catllaràs. L'inici de la guerra va provocar un encariment considerable del mineral d'exportació, fet que va afavorir les explotacions del país. De fet el carbó era una matèria primera indispensable pel funcionament de la fàbrica del Clot del Moro, i la pròximitat a aquest mineral (junt amb la proximitat a la pedrera i la força hidràulica del Llobregat ) va ser un dels factors que van determinar la implantació d'aquesta fàbrica en l'indret escollit. La mina del Serrat Pinós va registrar un accident mortal, la persona era coneguda com el 'Pinxo', segons sembla a causa del mal aire. | 42.2279500,1.9679600 | 414834 | 4675601 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57785-foto-08166-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57785-foto-08166-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57836 | Gorg de la Lleona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-lleona | <p>Està emplaçada en una zona situada als peus d'unes roques escarpades que es troben a continuació de la Serra de Falcús pel seu extrem nord-est. Per accedir-hi cal que anem pel PR-52, que ens porta al Xalet del Catllaràs des de la Pobla de Lillet; s'ascendeix per un sender que de sobte es converteix en una pista de desemboscar, punt en que també podem observar les roques al fons, aproximadament en aquest punt veurem unes marques molt gastades, blaves i vermelles que marquen un pas poc fresat, cal seguir-les i ens conduiran al lloc. Es tracta d'una bassa natural, que en anyades amb densitat elevada de pluges presenta una bona gorga, però en anys secs té poca aigua i crea al seu entorn una zona com d'aiguamolls. És un indret curiós, ja que és una mena d'estany format per un aflorament natural d'aigua, entorn a la qual s'hi troba vegetació pròpia d'una zona humida de muntanya, a més de fauna com gran quantitat de granotes, libèl·lules, entre d'altres. La part nord de la bassa, cap on pren desnivell, conforma un petit regueró d'aigua que flueix fins desaiguar al rec del Clot de Serra Pigota, el qual després desemboca al Rec del Junyent. És interessant per la seva pròpia idiosincràcia, i per la tipologia de fauna i flora que s'aplega al seu voltant, propis d'aquests hàbitats humits. Enguany (any 2.009) ha estat un any d'abundor de neu i pluja a les contrades de la Vall de Lillet i del Catllaràs, fet que ha afavorit un bon nivell d'aigua, i per tant ha aplegat diversos visitants.</p> | 08166-136 | Catllaràs | <p>JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | 42.2290100,1.9814300 | 415947 | 4675706 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57781 | Camí de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-falgars | JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | El camí de Falgars comunica el nucli urbà de la Pobla de Lillet amb el santuari de Falgars, també és conegut com el camí dels Graus. Forma part del traçat del sender GR-4 (que uneix Montserrat i Puigcerdà) i com a tal està senyalitzat amb una ratlla blanca i una vermella; està molt fresat i s'hi circula còmodament, ja que el pas està net de vegetació. S'hi es surt del santuari cal prendre la direcció en sentit est, cap al mirador de Joan Casanova i seguir les senyals. El trajecte discorre per la carena o molt proper. Gran part del recorregut fins passat el segon grau, és pel costat de l'obaga i es circula per trams amb desnivell moderat i progressiu, i fins i tot per algun tros de replà. Arribats al coll de la Mineta, creuem un 'pont', és la mineta, forma part de la infraestructura del cable que transportava part del carbó del Catllaràs a l'estació de l'empalme; en aquest punt s'obren vistes cap al nord. Passat aquest coll el sender pren el costat de l'obaga i ens dirigim a creuar el primer grau, és la part més oberta del sender amb vistes cap al Catllaràs i el Puigllançada; a partir d'aquí el trajecte pren un fort desnivell que ja és constant fins arribar a la Pobla.. Després del primer grau davallem al poble pel vessant nord de la serra, hi arribem passant pel costat del bosc de Ventaiola, i després arran de l'heliport, i entrem a la població prop del Regatell, més o menys darrera l'Ajuntament. En diferents trams del sender podem observar restes de murs de contenció del mateix camí, i sobretot al primer grau es conserven parts empedrades amb els seus murs també de contenció i trencaigües. | 08166-81 | Camí que uneix el Santuari de Falgars amb el nucli urbà de la Pobla de Lillet. | Aquest camí ha estat el trajecte tradicional de comunicació del Santuari de Falgars amb la Pobla fins a la construcció de la primera pista que hi condueix, és la carretera vella (construida després de la guerra), surt del barri de les Coromines i porta cap a Falgars i també al Catllaràs. Però de fet, part de la gent de la Pobla manté arrelat el costum de pujar al Santuari a peu pel camí, sobretot en dates assenyalades com és el dia del Vot del Poble per Sant Marc, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma (quan es balla la dansa de Falgars) i la Festa Major del Santuari. Tot i que no es pot pas descartar un origen més antic, com a mínim hem de creure que aquest camí existeix des de l'origen de construcció de la primera capella al lloc de Falgars, que data del 1120. Tot i que per aquella època encara no existís la nova fundació de la Pobla de Lillet (finals segle XIII) a l'actual emplaçament, tot o part d'aquest trajecte devia ser el que s'emprava per accedir a la vall, fins i tot des de la zona del Monestir de Santa Maria de Lillet, cap a la zona de Falgars i la parròquia de Vallfogona. No coneixem pràcticament documentació referida al dit camí, ja que generalment no consten documents que parlin pròpiament del camí, sinó que normalment és de manera indirecta, com a límit d'un terme o altres. Consta però, una referència en les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, en data 15 de maig de 1886, on s'expressa la necessitat de reparar el camí de Falgars, posar-lo en millors condicions pel trànsit de cavalleries, ja que hi ha pendents molt fortes i l'empedrat es troba en mal estat, acorden mirar-ho i estudiar la possibilitat de canviar alguns trams a fi de separar-se dels trossos més dolents que hi ha des del 'pla dels cascalls' al primer grau. | 42.2299400,1.9565900 | 413899 | 4675834 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La coordenada és més o menys al mig del trajecte. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||
| 57784 | Mina del Montraveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-montraveta | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | No queden restes visibles de la bocamina. | Mina de carbó situada a la part baixa del Catllaràs, a una de les vessants que s'aixequen davant de la Pobla, al sud. Per anar-hi cal que prenguem la pista del Xalet del Catllaràs i que surt del barri de les Coromines, al primer torrent, agafar el camí que puja amunt i que porta a la font de la tosca; pujant queda al costat esquerre del rec. Els anys i el tipus de terreny han determinat que avui dia no quedin restes visibles de la bocamina. Tant sols s'observa un clot on hi havia l'entrada a la galeria, i les restes d'alguna construcció pels voltants. | 08166-84 | Zona central del municipi | El nom de la mina constava inscrita amb el nom de 'Concepción', però segons sembla era coneguda per tothom com mina del Montraveta. Aquest era el cognom d'un dels propietaris, en Rosend Montraveta i Torner, de Gironella, altre propietari era Joan Fàbregas i Artigas, de la Pobla de Lillet. El primer era qui es cuidava de l'explotació, de la comptabilitat i dels treballadors. Consta que tant sols es va explotar entre els anys 1948 i 1950, i que es van obrir uns 150 metres de galeria. Inicialment, el carbó era baixat a bast fins la carretera vella de la Pobla a Falgars; més tard, es va col·locar un petit telefèric, del tipus bicable, les vagonetes que baixaven carregades de mineral feien, pujar pel propi pes, les vagonetes buides. La distància de longitud del telefèric tant sols va requerí de la instal·lació d'una pilona al mig del trajecte. | 42.2321600,1.9793200 | 415777 | 4676057 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57784-foto-08166-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57784-foto-08166-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom original de la mina, 'Concepción', apareix amb anterioritat en una altra mina explotada prop del Coll de la ceba, durant els anys 1940-1945, inicialment consta com a propietari el mateix Joan Fábregas (posteriorment forma part de la Societat del sr. Obradors de Puig-Reig). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57751 | Les Uncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-uncies | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Aquesta masia està situada al peu de les costes de la pineda, en un indret on al davant (sud) s'hi obra un entorn immediat de desnivell suau, amb grans camps i prats de pastura. Està formada per diferents construccions, la casa, paller i diversos coberts, i a uns metres al davant de la casa també una cisterna. La casa és de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A l'interior, estructuralment trobem un únic pilar central que es desenvolupa fins la coberta. Tot i que recentment ha estat objecte d'una reforma, en els seus murs encara s'hi poden apreciar les traces d'anteriors modificacions estructurals. Sembla que la part nord de la casa (mur nord, i part dels laterals), almenys a planta baixa, conformen l'estructura més antiga , mostra un aparell format per pedres més regulars; en canvi, a la resta el tipus d'aparell i la pròpia configuració estructural (excepte la part de reforma actual) podria correspondre a una obra d'època moderna, probablement segle XVIII. Al costat est de la casa s'hi adossà una annex, que conformava una mena de galeria; també per aquest costat hi trobem el paller, i al costat oest corts; a més d'altres construccions més cap a ponent i pel davant la casa. | 08166-51 | Zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tot i que la primera referència de la casa de les Uncies no és fins al segle XVIII, època a la qual podria correspondre una part important de la casa, no es pot descartar, però, que els seus orígens siguin una mica més reculats. De fet consta molt poca informació de la masia de les Uncies, la primera menció que trobem és en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 204 s'esmenta 'Casa de Pere Baquer (o Bagues) dita Las Uncias, consisteix en aposentos, afronta de totes parts ab terras de dita heretat. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619) No hem trobat cap altra notícia coneguda ja fins és al 1856 en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.2327700,2.0105300 | 418353 | 4676095 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57845 | El cisteller de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cisteller-de-la-pobla-de-lillet | XX | Joan Cortina també és conegut com 'el cisteller de la Pobla de Lillet', ja que és el darrer artesà que es dedica a aquesta activitat al poble, i de fet és un dels pocs que queden a la comarca. Té el taller a la masia Les Uncies, on havia viscut durant molts anys, i també treballa a estones a la casa on viu, al nucli urbà de la Pobla. El taller és ubicat al baixos de la masia, on hi guarda gran quantitat de feixos de vímet, uns bullits i pelats i altres sense pelar, o sigui amb escorça, canyes, i algunes de les peces realitzades per ell, a més d'altres que no són seves, però que ha adquirit o li han portat per tenir-les de model, a més de les eines. No són gaires les eines que es necessiten per fer aquesta activitat, ja que gran part del procés tant sols s'utilitza el material manipulat amb les mans; a més, moltes de les eines són de pròpia fabricació, així algunes de les eines són: estellador o obridor de vímets (per obrir-los en tres parts), estellador o obridor de canyes (per fer-ne quatre parts), en ambdós casos fets per ell mateix amb fusta de boix - també poden ser de ferro-, la cullera o canal de cisteller de fusta o de ferro, punxons per passar nanses també en té de fusta i altres de ferro, unes senzilles branquetes curtes i resistents que col·locades adequadament empra per pelar els vímets, també un martell, unes tisores de podar i un ganivet; a l'exterior hi ha la caldera de forma allargada on bull els vímets. A més també utilitza el safareig per posar en remull els vímets, a més d'altres recipients transportables, tipus gibrell, per tal d'anar remullant el vímet quan elabora les peces. A més, Joan Cortina també s'encarrega de cuidar les vimeteres que té a Les Uncies, així com les que hi ha en altres cases; ell mateix s'encarrega de collir els vímets, i de processar-los de la manera adequada per la seva posterior utilització. Feina que hi ha de dedicar una part important de l'hivern, la resta la dedica a la fabricació de les diferents peces: cistells de diverses formes i tipus com cistell de bolets; cistella xafardera, pollera o conillera; cistell pelapatates; cistelló; coves de verdura, de la roba, i altres; a més de paneres, fruiteres, cargoleres, sillons, etc. En Joan Cortina també fa bastons; ell mateix va a buscar els troncs, els blega, els poleix i els dona l'acabat, segons cada cas. | 08166-145 | Masia Les Uncies. | Joan Cortina Sellas va néixer a la Pobla de Lillet el 3 de març de 1929. Amb 80 anys complerts La història de com va començar a fer cistells Joan Cortina, és ben particular, de fet quan ell era petit un dia el seu pare va anar al poble i en tornar a casa portava un cistell, però en faltava un. Llavors ell va pensar que si altres ho feien ell també; va pujar a les golfes on tenien uns feixos de vímet i s'hi va posar, i així dia rera dia fins que li va sortir. En va apendre sol, tot mirant com ho havien fet d'altres i preguntant, llavors ell tenia entre 16 i 17 anys, i va estar 2 i 3 anys aprenent-ne una mica. Al cap d'un temps, quan ja en tenia 18, i després de ja haver-ne fet uns quants, el van començar a llogar per les cases a fer coves i cistells. Va treballar-hi 10 o 12 anys, alternant per cases a fer de cisteller a l'hivern, i a l'estiu a treballar a la casa i al camp. Amb el temps i les millores tecnològiques, la maquinària va ajudar a que la demanda de cistells i coves disminuís. Va estar entre dos i tres anys fent encanyissats per cel-rasos i remendos. Com que ja no es podia guanyar la vida fent de cisteller, ho va deixar per posar-se a treballar en altres coses. Quan es va jubilar es va tornar a posar a fer cistells i des de llavors ha continuat fent cistells, coves i un munt d'altres peces. En ocasions especials podem veure en Joan Cortina, almenys el dia del Mercat Medieval, el Pessebre Vivent i per la Festa dels Bolets de la Pobla de Lillet treu les seves peces al carrer i sempre el podem veure treballant; també ha anat i va a altres festes i fires d'artesania, com la festa dels Bolets de Berga, el Segar i el Batre d'Avià, entre moltes d'altres. | 42.2327700,2.0105300 | 418353 | 4676095 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 57752 | El Guixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guixer-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVII | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes d'aquesta casa estan situades a la part alta del vessant sud-oest d'un turó que s'aixeca per sobre el torrent de l'Arija, a tocar del límit municipal per la banda de llevant. Al costat nord-est (entre aquest turó i el Serrat de la Teuleria) hi ha una gran pedrera a cel obert, es tracta d'una explotació guixera actualment en ús. Entre les restes que es conserven podem veure part del perímetre de la casa; la part sud fou escapçada per l'ampliació d'un camí. Estava construïda adossada a un marge, poden tenir accés a peu pla en dos nivells. Els murs són fets amb carreus desbastats, pedres irregulars i molts fragments de teula. La planta baixa era de dos cossos (orientats nord-sud), fets amb volta de pedra encofrada. A la part posterior, mur nord, hi ha un pou amb cisterna. Al costat est hi queden algunes restes de murs del paller, al davant hi havia l'era. | 08166-52 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Com a conseqüència de la pesta negra, molts contractes de masos es van negociar a condicions més favorables pel arrendador; així al 1370 un document de contracte del mas, on Berenguer del Guixer, de la parròquia de Santa Maria de Lillet, es feu reduir la prestació que donava al propietari, com a parcer del mas el Guixer, la reducció fou a un quart i a pagar els censos en espècie (alls, cebes, cols i herbes); en el document es donen els detalls de les condicions i obligacions. Aquest document és interessant perquè parla del 'hort del mas del Guixer josà a la vinya josana de guix sobirà'. Hem de pensar doncs que hi havia dues cases, de fet en el mateix contracte es parla de cases en plural; de ser així, la casa que coneixem avui dia deuria correspondre's amb el Guixer subirà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,304-305). Al 1388, figura 'Berengariusdez Guixer' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Posteriorment, 'Los-Guixés' consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). | 42.2343700,2.0187200 | 419031 | 4676265 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57783 | Mina del Castell de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-castell-de-la-vila | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Està molt sitjada. | Per anar-hi cal que prenguem la pista del monestir, passem el monestir i continuem per la mateixa pista, a uns 1200 mtes. trobem el creuament que porta cap la casa del Castell de la Vila, aproximadament a uns 200 metres més hi ha la boca de la mina. Aquesta està situada arran de la pista, hi ha un clot en el marge, amb gran quantitat de vegetació que amaga l'obertura de la mina que està al fons del clot. Està excavada la roca, és de poca alçada ja que està en part sitjada. De l'interior tant sols veiem la part inicial de la galeria, ja que a poca distància hi ha un despreniment del tapàs que en cobreix el recorregut. | 08166-83 | Zona del Castell de Lillet | La gran demanda de carbó que hi va haver arran de la primera Guerra Mundial va propiciar l'obertura de diverses mines, és el cas d'aquesta, que es va explotar per part de l'empresa Asland durant els anys 1915-1917. L'extracció de mineral va durar poc temps, tant sols van extreure una bossa de carbó. El desconeixement de les característiques de les vetes del lloc va determinar de no continuar amb l'explotació. | 42.2344000,1.9896900 | 416636 | 4676296 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57783-foto-08166-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57783-foto-08166-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57750 | La Teuleria de Montverdor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-montverdor | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. | Aquesta masia està ubicada a redós del torrent de l'Arija, i de l'antic camí de Sant Jaume de Frontanya. Es tracta d'una masia formada per diferents construccions, la casa, coberts diversos, el paller, el forn d'obra (o teuleria) i a pocs metres un molí. La casa constitueix l'edifici principal, és de planta allargada, rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana sud. L'edifici està construït en una zona amb una mica de desnivell, fet que determina que per l'extrem est tingui major alçada, que es reflecteix en un nivell més en aquest costat, a mode de semisoterrani; per sobre, planta baixa, dos pisos i golfes. L'estructura original mostra una ampliació pel costat oest; posteriorment s'amplià l'espai de vivenda també cap a llevant, fent habitable la part alta del porxo que hi ha en aquest costat (fa uns anys se'n va reduir l'alçada i avui només funciona com a pallissa i pel bestiar). Els murs presenten la superfície arrebossada. De les obertures destaca la porta principal, oberta a la façana sud, i que està formada per una portalada de muntants i llinda plana monolítica, tot de pedra picada i polida; la resta d'obertures són senzilles, tant sols algunes emmarcades per una faixa de pintura; a nivell de planta primera i a la façana sud hi ha dues balconeres que obren a una eixida de fusta, adossada a aquest frontis. Estructuralment a la planta baixa trobem murs de càrrega, per sobre hi ha pilars. Es conserva la distribució dels espais i molts dels elements típics de les masies; així a la planta primera, al centre hi ha la gran sala, amb el terra de posts de fusta, i sostre de bigues amb els angles motllurats (suportades per una gran jàssera) i revoltons encofrats; en un dels murs de la sala, la fornícula de la capella i a un altre, la pica de pedra amb les lleixes i armaris empotrats; a un costat de la sala habitacions, una amb alcova, i a l'altre costat, la cuina amb la llar de foc. Al davant de la casa, pel seu costat est, hi ha el paller construït adossat a un marge, i amb accés a dos nivells de planta; és de coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud; algunes de les obertures són amb arc fet de lloses col·locades a plec de llibre; en el mur de la façana nord hi podem veure un carreu amb la data 1851 gravada. Just al costat oest i per sota d'aquest paller, en el marge, hi ha 'la teuleria', o el forn d'obra, del qual encara es pot veure bé part d'una de les cambres amb arcs de maó massís. A uns metres cap al sud de la casa, on s'ajunta el rec de la Sois amb el torrent de l'Arija, hi ha les restes del molí de la teuleria. Actualment està molt enrunat, però encara conserva part de les façanes de l'edifici, amb restes de la bassa al darrera, i al davant mateix del casal hi ha un mur amb dues obertures en arc que donen a respectius cacaus, fets amb volta de pedra i encara sencers. Aquest molí a més de fariner també va fer d'escairador. | 08166-50 | Zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | El nom de la Teuleria de Montverdor, ens vincula aquesta casa amb la de Montverdor, emplaçada al nord-est, per sobre la vessant que s'aixeca per aquest costat. Montverdor pròpiament apareix documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet, que deixà a Santa Maria de Lillet el mas de Montverdor junt amb altres béns i possessions. Pel que fa a la Teuleria no tenim notícies directes fins època moderna, al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Teuleria' . | 42.2352100,2.0128400 | 418547 | 4676364 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El bon emplaçament d'aquesta masia, tant pels recursos, aigua i argila, com per la situació al costat del camí de St. Jaume, ha determinat la gran varietat d'activitats que s'hi ha realitzat al seu voltant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 57739 | Serrapigota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapigota | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | De la casa no s'observen restes originals visibles. S'està bastint una petita construcció amb poc encert estètic. | La masia de Serrapigota estava emplaçada a la part alta de la vessant est de la serra del mateix nom, al fons de la vall circula el Torrent del Junyent que vessa les aigües a l'Arija, just per sota del monestir. Al davant s'hi aixequen les costes dels emprius de la Pineda. Tot i estar en un lloc costerut, el punt on està emplaçada és on es suavitza la pendent permeten un millor conreu de les terres. Actualment no es veuen restes pròpiament de la casa, al seu lloc s'hi aixeca un petit cobert de blocs de formigó gens a adequat amb el lloc i que desvirtua l'entorn; podria ésser que el basament fos part de l'antiga casa o almenys el material reaprofitat. El que si que podem veure és el paller, queda situat al costat est d'aquell cobert. És un edifici no gaire gran, de planta rectangular i coberta a un vessant, desaiguant al sud; consta de planta baixa i un altell a la part posterior que permet aprofitar la major alçada de la coberta d'aquest costat, i així resguardar la palla alçada del terra i per tant de la humitat. A uns metres hi ha un altre cobert, també adaptació recent. | 08166-39 | Prop del Castell de Lillet | Els orígens d'aquest mas es remunten al segle XII, i ja des d'origen fou una propietat vinculada als senyors del Castell de Lillet, situat a poca distància d'aquesta casa. La primera referència la trobem en un document de 1154, és un document de donació de 'Raimundus Fulconi de Baladed et conuix mea Dña. Ermessendis et filius noster Guilelmus et uxori eius Dña. Berenguera' a 'Ermessendis et ad filium tuum Guilelmus de Lilied et ad uxor tua Valença' del 'mansum de Serrapigota' en feu; de fet el donataris el tenien en feu per Pere de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,45) En un inventari del 1331 d'una casa de la Pobla inclòs en un testament, s'hi cita 'Iacobi Serra Pigota'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,258) No hem trobat cap altra notícia coneguda ja fins a un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 214 s'esmenta 'Casa del Comú de la Vila dita Serra Pigota, consisteix en dos aposentos, afronta de totes parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat'. (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619) Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa de Serrapigota com a propietat del Comú de la Vila. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Serrapigota en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2356100,1.9854200 | 416285 | 4676435 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57734 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII-XIX | La casa està deshabitada i malauradament comença a tenir algunes goteres a la teulada. | El Vilardell està situat a l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet. Per arribar-hi podem anar pel sender que des de la Pobla ens porta a la cova de la Verge de Falgars, passant a tocar del Tinar, i més endavant i abans d'arribar a la casa, per la Font Freda (avui bastant descuidada). La casa és de planta rectangular, formada per tres nivells, planta baixa, primera i sotacoberta. Presenta teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Està construïda amb grans cantoneres de pedra picada que contrasten amb la resta del parament, fet amb paredat de pedres irregulars i de mides molt diverses. Com és habitual, quasi totes les obertures són a la façana del solei, a la sud, on trobem tres registres d'obertures per cada nivell i alineades verticalment. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal d'accés, feta de muntants de maó de pla i per llinda, arc rebaixat en sardinell també de maó massís; a la unió entre el brancal est i l'inici de l'arc hi ha una pedra amb la inscripció '1891 JP'. I a banda i banda de la porta una finestra. A la planta primera i segona, trobem la mateixa distribució, al centre un balcó sense voladís i ambdós costats una finestra, totes amb llinda de fusta; a la part superior, just per sota el carener hi ha una petita obertura de forma ovalada. L'interior està compartimentat en tres cossos perpendiculars a la façana de migdia, a la planta baixa estan separats per murs de càrrega i coberts amb volta de maó de pla a cada crugia. La planta baixa era destinada al bestiar, i al fons del cos central hi ha l'escala d'accés a les plantes superiors. A partir de la planta primera hi ha un únic pilar per sobre de cada mur que es desenvolupa fins la coberta. Així, a la planta primera hi ha la sala al centre, habitacions al costat est i la cuina a l'oest. A la cuina podem veure la llar de foc amb la boca del forn de pa i al costat uns fogons i una pica, que foren inutilitzats, ja que se'n construïren uns de nous a la banda oposada; també en aquest espai al mur nord hi ha una porta de sortida a la part posterior de la casa que queda en aquest mateix nivell. La planta segona trobem habitacions a les crugies laterals; també era destinada a magatzem. Els forjats de la planta primera i segona són de bigues de fusta quadrejades i revoltons d'obra. A la part posterior de la casa hi ha les restes del paller, i per davant camps de conreu. | 08166-34 | A uns 2 km de la Pobla. | L'única notícia documental coneguda que tenim del Vilardell, és la cita d'aquesta casa en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). En una pedra de la façana sud trobem inscrita la data 1891, fet que pot assenyalar la data d'alguna reforma realitzada a la casa. | 42.2363200,1.9648200 | 414586 | 4676534 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 57730 | Els Cortals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cortals | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII-XIX? | Es tracta d'una masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal la de migdia. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells. La porta principal és a la façana sud i obra a la planta vivenda, la primera; és de muntants i llinda de fusta amb un arc de descàrrega per sobre, fet amb lloses col·locades en sardinell. L'altra porta d'entrada és al mur est i dóna accés a la planta baixa des de l'era. La resta d'obertures de la casa són rectangulars, senzilles (vàries són modificades recentment), la majoria amb llinda de fusta i alguna amb arc de descàrrega de maó massís col·locat pla. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç, tot i això en algunes zones es pot veure el material constructiu format per un paredat de pedres desbastades disposades irregularment i cantoneres de carreus desbastats; la part baixa de la casa està bastida amb peces més grans. A la façana sud, al costat oest de la porta, hi ha adossat el cos del forn, actualment ja enrunat; al mur de la façana encara s'hi pot veure el forat de la boca del forn. A la banda oest de la casa hi ha el paller i annexes destinats al bestiar i magatzem; en destaquen algunes de les obertures; en concret, a planta baixa, una obertura feta en muntants i arc rebaixat de carreus rectangulars, i al segon nivell, dues grans obertures amb muntants de maó de pla i arc rebaixat, també de maó massís, en aquest cas col·locat en sardinell. L'era queda situada al costat est de la casa i queda delimitada per aquesta, pel paller i annexes pel costat nord, per un marge al costat sud i un mur de tancament amb el seu pas corresponen, pel costat de llevant. A pocs metres a l'oest de la casa, després de la rasa que hi ha en aquest costat, hi ha un colomar, és de planta de petites dimensions i tres nivells. La casa es troba entre grans camps que s'obren per davant seu, fins prop del riu Llobregat. | 08166-30 | Proper a la carretera de Falgars | L'única referència documental coneguda del Cortals és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on apareix grafiat com a 'Cortalls' i n'és propietari 'Tor y Baquer'. | 42.2369600,1.9513200 | 413473 | 4676618 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 57738 | Masia del Castell de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-castell-de-la-vila | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVIII | La masia del Castell de la Vila es troba emplaçada al peu del turó on hi ha les restes del Castell de Lillet, en concret a uns 100 metres al nord-est. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; està coberta a dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que obra a migdia. És una edifici de mides més aviat petites i força auster (si tenim en compte les dimensions habituals d'aquest tipus de cases). La porta principal, situada al sud, és una obertura formada per muntants de pedra desbastada i una llinda plana de fusta. La resta d'obertures són senzilles, tant sols destacar que per sobre alguna té arc de descàrrega de maó posat de pla. Els murs són de pedres desbastades i alguns carreus, amb cantoneres força regulars, són de pedres també desbastades i mides no gaire grans. A l'interior, un pilar central que es desenvolupa fins la teulada és l'únic element de càrrega. La planta baixa era destinada al bestiar; la planta primera amb l'estructura típica i molt ben conservada d'aquest tipus de casa, a la meitat sud la sala amb la cuina, llar de foc i forn, i al costat nord, dues habitacions. A la planta golfes també dues habitacions, una amb graners. Al davant la casa hi ha l'era, i a costat i costat pallers. El del costat est, és interessant el mur que hi ha al seu interior, amb dues obertures, la més gran és un arc de mig punt i la petita d'arc rebaixat, tots fetes amb lloses i pedres allargades. Pel davant de la casa, la zona sud, s'estenen prats i camps de conreu. El conjunt està molt ben conservat, especialment la casa que manté l'estructura originària sense ampliacions ni modificacions importants. | 08166-38 | Al peu del turó on hi ha les restes del Castell de Lillet, uns 100 metres al sud-est. | Castell de Vila consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), entre la qual hi ha diferents llistats i anotacions diverses; un dels llistats és referit a les àpoques signades, a la nota núm. 19 hi consta 'Copia de la sentencia referida a favor del Castell de la Vila de poder emprivar sig. n. 19'. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Castell de la Vila. A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870. | 42.2378300,1.9900000 | 416666 | 4676677 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/