Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57855 | Forns de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-riutort | JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. | XX | Els forns es conserven en bon estat; la resta d'infraestructures del molí es van desmuntar per construir-hi una petita granja de porcs. | Els forns de Riutort eren destinats a coure pedra calcària per l'elaboració de ciment. Aquests constitueixen el testimoni del què havia estat una petita fàbrica de ciment, la qual a més dels forns comptava amb un molí, avui dia desaparegut on es triturava la pedra calcària un cop cuita. Estan situats a peu de la pista que porta al nucli de Gavarrós i a la mina de petroli de Riutort (ambdós de municipi de Guardiola de Berguedà), a tocar del pont de Riutort. Es tracta d'una gran estructura construïda adossada a un marge, de la qual exteriorment veiem un mur, la paret exterior dels forns, d'alçada considerable i lleugerament atalussat, fet de pedra i morter, i amb tres obertures situades arran de terra. L'obertura de més al sud, tota emmarcada en pedra, és per on surt el tub que conduïa l'aigua que feia moure la turbina, és el salt d'aigua. Les altres dues donen accés a un forn cadascuna. Ambdues boques són de mides i formes molt similars, amb muntants de pedra desbastada i llinda amb arc rebaixat fet de maó de pla. Aquestes dues obertures donen respectivament a un passadís, amb coberta de volta de maó col·locat pla, que condueix a la cambra de foc, per sobre la qual hi ha una mena de gran xemeneia lleugerament troncocònica, de planta circular, amb les parets revestides de maons refractaris disposats regularment. Aquesta xemeneia és on es disposava la pedra calcària per coure. A pocs metres de distància per sobre dels forns hi ha la pedrera d'on extreien la pedra calcària. Des de la part superior dels forns es pot seguir un caminet que es la traça per on circula el canal que conduïa l'aigua del Riutort. Segons informacions orals aquest canal s'iniciava a la zona de la mina de petroli. Tenia un fort desnivell, amb un bon salt d'aigua que feia anar la turbina. Anteriorment el molí era un molí fariner. | 08166-155 | A la zona de Riutort. | Antigament, el molí havia estat un molí fariner mogut per la força de l'aigua que arribava a través del mateix canal que posteriorment s'utilitzaria per fer anar la turbina. Tot i la manca de notícies d'aquest molí, sabem gràcies a les informacions proporcionades per Eduard Pujals, que va ser per la Guerra Civil quan el van transformar en molí de pedra calcària, tot muntant una petita fàbrica de ciment. Degué ser llavors, quant es van construir els forns. Mentre va durar la guerra sembla ser que a les nits s'utilitzava el molí per moldre gra. La fàbrica de ciment no va estar activa durant un període molt llarg de temps, ja que va deixar de funcionar cap als anys 50 o 60 del segle XX. Posteriorment, van ensorrar el molí per tal de construir-hi una granja de porcs. | 42.2395400,1.9200000 | 410893 | 4676937 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Podria ser que en el forn també s'hi hagués cuit guix. A poca distància d'aquest molí, aigües amunt, hi ha el molí de l'Espelt. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57708 | Molí de l'Arija o Molí del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-larija-o-moli-del-clot | XVIII | Es tracta d'un antic casal moliner situat a peu del riu Arija i dins el nucli urbà. L'edifici està format per dues estructures adossades que actualment constitueixen un únic edifici. La principal, la de la banda de llevant, és de major volum, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, i està formada per planta baixa i dos pisos; sembla que és on hi havia instal·lada tota la infraestructura del molí, a més de la vivenda del moliner. A la banda de ponent hi ha un cos més petit i amb el carener col·locat en sentit contrari a l'anterior; consta de planta baixa, un pis i un nivell sota-coberta parcialment habitable. El conjunt del molí està adossat al marge comportant que la planta baixa estigui semi-soterrada, fet que a la vegada suposa que la façana nord, la que dóna al riu, té més alçada visible i és per on hi ha les obertures que permeten il·luminar i ventilar la planta baixa. Recentment s'ha rehabilitat i reformat totalment el conjunt del molí, fet que ha comportat algunes modificacions de la seva estructura. Es conserven alguns elements propis del molí, com els forats de desaigua o cacaus, situats a la façana nord i arran de riu, a més del perímetre de la bassa i la traça del canal. | 08166-15 | Al costat del riu Arija, a la seva riba esquerra, i just sota el barri de Les Coromines. | A l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) hi ha un seguit de documentació referida al Molí del Clot. El document més antic és l'escriptura d'establiment del molí, que data del 1749, i on el notari Vicenç Simon certifica que té en poder seu una escriptura de 'precario' atorgada a favor de Francesc Tubau, veí de la Pobla de Lillet, i dels seus successors, de la facultat de fer un molí fariner, valent-se de les aigües del torrent de l'Arija, amb les que d'altres torrents se li uneixen, des del paratge 'Viñet del Oliva' fins on es troba amb el riu Llobregat, i desitjant fer servir l'aigua, amb facultat privativa vers altres en el tram indicat, i obtindre establiment en emfiteusi amb la facultat de valdre's de la dita aigua pel curs del molí i demés que li convingui, oferint una entrada i cens moderat, tenint en compte -segons diu- la poca aigua i el poc benefici que li pot resultar al suplicant; se li atorga l'establiment del molí en la citada data a canvi de pagar d'entrada setanta reals i un cens anual de dos sous. Del 1840, data la 'Taba para vender lo molí del Clot, propi del Bruch de la Pobla', aquest document ens permet saber que els propietaris del molí, Francesc Tubau i Vaquer, la seva dona Maria Tubau i Riba, i el seu fill Josep Tubau i Riba, són també els mateixos de la masia El Bruc. La citada taba es realitzà per raó de que els Srs. Tubau es trobaven en execucions judicials i gravats de varis deutes, i a fi de salvar la part de patrimoni que puguessin, acorden vendre perpètuament el molí del Clot, en aquest document diuen que el posseeixen des de temps immemorial, i que es va fer crida per vendre'l tres vegades, però no es realitzà la venda, d'aquí que es realitzi la taba, on s'especifiquen les condicions a les que estan obligats tan els venedors com els compradors. Junt amb aquesta documentació també hi consta una 'Llibreta dels comptes del Molí del Clot' dels anys posteriors a fer-se la taba. | 42.2442700,1.9768600 | 415590 | 4677405 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta com edifici a conservar, i conservació dels elements que conformen el molí i els locals on és instal·lat, per els seus valors històrics i pedagògics. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57849 | Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas | XX | Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades. | Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic. | 08166-149 | Al nord del nucli urbà | El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor. | 42.2487100,1.9747000 | 415418 | 4677900 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57834 | Bosc de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ventaiola | JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | Es tracta d'un bosquet situat molt a prop del poble, per sobre la Pobla de Lillet en la vessant que s'aixeca al sud del poble, al costat de l'heliport, i a l'entorn de la masia de Ventaiola. És un indret que atrau a molts poblatans que s'hi acosten a fer un passeig seguint el camí en ziga-zaga que creua el bosc, i altres a realitzar-hi altres modalitats d'esport. El nom del bosc, Ventaiola, li aporta la masia entorn a la qual es desenvolupa l'arbreda i de la qual n'és propietat. El conjunt del bosc és format per una gran majoria d'arbres de replantació, bàsicament són pins, i en el qual sobresurten unes poques sequoies de mides considerables, també hi ha algun avet, entre d'altres espècies; per que fa als arbres que no són de replantació, els més interessants són un grup de roures que es troben al voltant de la masia i que mostren un tronc d'amplada important. Són diferents camins els que hi van a parar, la pista per al trànsit rodat que porta a la casa de Ventaiola i també al mas Tinar, pel costat passa el camí que porta a Falgars pels Graus i el camí de la cova, a més també s'hi pot arribar per una altre camí que prové del barri de les Coromines tot creuant el torrent del Regatell. A més, a la part baixa del bosc hi ha la font del roure, un espai que està condicionat amb taules i bancs de pedra i obra fixes; el nom es deu a que la font surt d'entremig d'uns roures. | 08166-134 | Al sud del nucli urbà | Al mig del bosc de Ventaiola hi ha la masia que li dóna nom, tot i que amb el pas dels anys ha sofert molts canvis, és un mas que està documentat des d'època medieval. El bosc però és de cronologia molt més actual, sembla que deu tenir entre 70 i 80 anys, tot i que els roures monumentals que hi ha a l'entorn de la casa ja denoten una antigor molt més reculada. Pel que fa a la font, en desconeixem l'antiguitat, però hi ha alguna fotografia de la primera meitat del segle XX que ja apareix amb els elements de mobiliari que hi trobem avui dia. | 42.2413900,1.9749400 | 415428 | 4677087 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 57720 | Local Parroquial (Antiga Rectoria)/El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial-antiga-rectoriael-castell | DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1997): 'La Pobla de Lillet. 700 aniversari de la carta de poblament i franqueses'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XIV-XVIII | Es tracta d'un edifici de planta irregular, distribuït en quatre nivells (planta semi-soterrània, planta baixa, i dues plantes pis -la darrera amb altell-) i cobert amb teulada a dos vessants amb el carener disposat en sentit nord-sud. Mostra tres façanes, ja que pel costat sud afronta amb l'església i amb un pas o carreró cobert que comunica el carrer Cisneros amb la plaça de l'església. Les entrades a aquest carreró són a través de dues obertures (una a cada façana) fetes en arc rebaixat de pedres allargades col·locades en sardinell. Aquest pas és fet en la mateixa estructura de l'edifici, o sigui que està delimitat pel mur de l'església al costat sud i per aquest edifici pel costat nord (on també hi té una porta d'accés), a més està cobert per un forjat de bigues de fusta i revoltons d'obra. Pel que fa a l'edifici, la façana principal és la que dóna al carrer Cisneros (abans carrer del Castell), és de menor alçada que la resta, ja que en aquest punt la cota del terreny natural és més elevada, comportant que aquest frontis presenti un nivell de planta menys. Al costat de l'obertura del carreró hi ha la porta principal d'accés a l'edifici, que obra a nivell de la planta baixa, i que està conformada per una llinda plana formada per cinc peces de pedra treballada i muntants del mateix material, conserva escasses restes de ornamentació consistents en una petita motllura a l'angle interior. La resta, són simples obertures rectangulars sense cap element arquitectònic diferenciador, hi ha una gran finestra a la planta primera i a sobre dos balcons. A les altres dues façanes trobem una porta d'entrada a cadascuna, ambdues obren al mateix espai interior. En conjunt trobem dos tipus d'obertures, la senzilla obertura rectangular i l'obertura en arc rebaixat construït per pedres allargades col·locades en sardinell. A la façana de la plaça de l'església hi ha una obertura que dóna a un balcó amb voladís de fusta i coberta de teula àrab, es tracta d'un element recent, però que sembla que vol reproduir el que hi havia hagut amb anterioritat. Cal dir, que les reformes realitzades els darrers anys han comportat modificacions en algunes de les obertures per tal d'uniformitzar-les. Pel que fa a l'estructura interior, la planta semi-soterrània és de mides molt menors que la resta, ja que pel sud té el carreró i per l'est també és més petita, probablement pel mateix terreny natural; és una planta distribuïda en diferents nivells, destacant-se que de les tres estances en que està compartimentada, dues d'elles són cobertes amb volta feta amb encofrat de pedres. La planta baixa, també és més petita pel costat sud, on hi ha el carreró; en aquesta es distingeix clarament que es tracta d'una estructura de dos cossos paral·lels (perpendiculars a la façana principal) separats per un potent mur de càrrega que es desenvolupa fins al darrer pis. L'escala d'accés d'aquest nivell a la planta primera encara conserva part de l'estructura de graons de pedra. Del primer pis cal ressaltar que es conserven part dels falsos sostres de guix, amb restes de motllures i alguns detalls florals. En aquest nivell, on hi ha actualment la gran sala d'estar-menjador, es correspon molt probablement amb l'espai on originàriament també hi havia hagut la gran sala; en el mur est hi ha un rebaix allargat coronat per un arc monolític de pedra que podria correspondre a l'espai d'un rellotge empotrat. | 08166-20 | C/ Dr. Cisneros, núm. 8. La Pobla de Lillet | Aquest edifici es correspon amb l'antiga rectoria (l'actual està situada molt a prop, al costat est de l'església), tot i que també és conegut com 'El Castell'. Aquest fet es deu a que el seu emplaçament, junt amb l'espai que ocupa l'església parroquial, és l'indret on es va construir el castell-palau dels Mataplana arran de l'atorgament el 1297, de la carta de poblament, llibertats i franqueses de la Pobla de Lillet per tal de poblar el lloc. El paratge escollit era l'anomenat 'Pujol'; on en el seu punt més alt, a més del castell-palau, al segle XIV s'hi construí una petita capella castral dedicada a Sant Antoni. El castell de la Pobla de Lillet fou residència habitual dels senyors de Mataplana almenys gran part del segle XIV. A finals del segle XV en el decurs de la guerra civil catalana, la Pobla fou assaltada i cremada; no sabem si és aquest l'incendi que s'esmenta a la bibliografia que va afectar considerablement aquests edificis. A partir de finals de segle XV hi ha molt poques referències, i potser una de les darreres mencions és un document del 1618, és la venda d'una casa 'dejús lo castell de la Pobla...'. Al 1735 ja s'havia construït la rectoria, ja que consta com a tal en el cadastre de les cases de la vila i terme de la Pobla de Lillet; en aquesta referència cadastral hi consta la nota 'antes de 1716'. Així hem de situar la construcció de la rectoria entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII, període força coincident a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Lillet. Aquesta església s'inaugurà com a parroquial el 1748, abans ho era l'església del Monestir de Santa Maria de Lillet, fet que també va comportar el canvi de residència del rector, establint-se en aquest edifici adossat a la nova església. El 1997 es va fer la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament per al canvi de qualificació urbanística de la finca, per tal de que l'església es pogués vendre l'edifici, ja que amb la nova rectoria, l'antiga restava tancada, sense ús i en mal estat, i no se'n podien fer càrrec. El nous propietaris l'han reformat i habilitat totalment per al seu nou ús com a allotjament rural de luxe. Tal i com s'ha dit, la fesomia que té aquest edifici és el resultat de la construcció de la rectoria de finals del segle XVII-principis del XVIII, quasi simultàniament a l'edificació de l'església parroquial, i de fet gran part de la seva estructura sembla correspondre a aquest període cronològic, tot i això, no podem obviar el singular emplaçament on està ubicat. Llavors no es pot descartar que algun dels murs i paraments de l'edifici, siguin restes d'estructures reaprofitades del castell-palau dels Mataplana. | 42.2442900,1.9744300 | 415390 | 4677409 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers anys s'ha rehabilitat i adaptat totalment al nou ús.Tot i que la construcció de la rectoria dati d'entre els segles XVII i XVIII, en el subsòl i potser part dels fonaments poden conservar restes de l'antic castell-palau dels Mataplana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57805 | Lipsanoteca de Santa Maria de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-santa-maria-de-lillet | VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X | Es tracta d'un exemplar únic de lipsanoteca, conservada en un estat excel·lent, realitzada en alabastre, amb unes característiques que la converteixen en una obra excepcional a nivell català. Si bé es conserven altres exemplars en alabastre, tots tenen forma d'arqueta sepulcral, i per la seva bella decoració aquesta és considerada una peça única. La lipsanoteca té unes mides de 14 cm. d'alçada per 10 cm. de diàmetre, té forma cilíndrica, lleugerament troncocònica, i està formada per dos cossos, el contenidor i la tapa. Ambdues peces estan bellament ornamentades amb decoracions geomètriques i dues inscripcions a la tapa, en acurada cal·ligrafia carolíngia, que diuen ' + SANCTA MARIA ET SANCTI MARTIALIS CONFESOR' i ' + VIDALUS PRESBYTER QUI ME FECIT IN HONORE'. El contenidor té una decoració en baixrelleu formada per una sèrie de quadrats en els quals s'inscriuen quatre triangles units per un vèrtex. Vora la base observem un filet rebaixat que solca l'alabastre en tot el perímetre. La tapa és dividida en tres registres. En els dos superiors hi trobem les citades inscripcions, i en l'inferior es repeteix el motiu geomètric present en el contenidor, si bé aquí el tamany dels quadrats és més gran i es presenten tallats per la meitat horitzontalment en la zona de contacte amb el contenidor. La tapa presenta un pom circular a la part superior, en el qual s'inscriu una creu tallada en altrelleu amb uns rebuidats entre els braços. | 08166-105 | Museu Comarcal de Manresa. Via de Sant Ignasi, núm.40.08240-Manresa. | Les característiques de la lipsanoteca i el tipus de cal·ligrafia present han permès els historiadors datar-la al segle X, època en què s'han datat també les altres lipsanoteques realitzades en alabastre. Aquest tipus de lipsanoteques foren creades expressament per contenir les relíquies emprades en les consagracions dels temples. Actualment la peça es conserva al Museu Comarcal de Manresa. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57805-foto-08166-105-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57848 | Llibre de signatures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-signatures | XX | Es tracta d'un llibre de signatures de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, de 38x24 cm., de tapes dures folrades amb un material que desconeixem i que podria ser una mena d'escai o cautxú amb un suau relleu, i per sobre, a la tapa, unes decoracions metàl·liques (plata?) fixades, a l'extrem dret conformen uns relleus de formes vegetals i al costat superior esquerra una placa de planta circular amb la inscripció 'Ayuntamiento Constitucional de Pobla de Lillet.1908' envoltada amb una corona de llaurer del mateix material. A la contraportada hi ha quatre petits punts de suport metàl·lics en forma de semiesfera. Els cantos o perfils dels fulls estan decorats en daurat. A l'interior es pot observar que hi maquen les primeres pàgines, la resta totes elles tenen al centre de la part superior, una impressió amb l'anotació 'Ayuntamiento Constitucional Pobla de Lillet'. La primera inscripció és del 15 de juliol de 1941 i realitzada i signada per 'El Gobernador Civil y Jefe Provincial de Fet y de las Jons' i altres signatures. Consta d'uns altres pocs fulls dedicats i signats, sembla que en motiu de la visita de càrrecs destacats al municipi. La darrera inscripció data del 5 d'octubre de 1963. | 08166-148 | Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. Pobla de Lillet | La data del llibre 1908, és una data històrica per la Pobla de Lillet, ja que coincideix amb l'any de la visita del rei Alfons XIII, l'1 de novembre. El rei va viatjar a Catalunya en motiu de realitzar una visita als centre industrials més importants de l'Alt Llobregat, entre els quals hi havia la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, la qual havia estat promoguda per Eusebi Güell i Bacigalupi, i que funcionava des de feia 4 anys.. El monarca va viatjar en el ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola, i va arribar en automòvil a la Pobla de Lillet on el van rebre amb tots els honors els autoritats locals, el futur comte Güell i altres membres destacats de la fàbrica Asland. Des de l'apartador fins a la fàbrica Asland es va instal·lar un tren especial per l'ocasió, que transportà tota la comitiva fins a la fàbrica. En motiu del viatge s'adornaren luxosament dos trens especials, així com la carretera d'accés a la Pobla i les construccions i edificis del Clot del Moro. En la visita el rei anava acompanyat del President del Consejo de Ministros, D. Antonio Maura i altes representacions de l'Estat Espanyol i de la Indústria. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 1908 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57774 | Pont de la Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-petita | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3521. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'un pont de pedra que travessa el riu Llobregat, prop de l'aiguabarreig de l'Arija amb aquest, i uns metres allunyat aigües amunt del Pont Vell. És un pont d'un sol ull, conformat per un arc rebaixat bastit amb grans dovelles ben tallades i picades, que contrasten amb la resta del parament construït amb un paredat de pedres irregulars tant pel que fa a les mides com a la forma. La pedra emprada a les dovelles també es diferencia de la resta del mur per estar fet amb un material de tonalitat molt clara. Les baranes mostren un paredat format per pedres més petites respecte la resta del mur, estan coronades per carreus rectangulars i allargats col·locats a plec de llibre, les baranes conflueixen al centre en angle agut. El paviment defineix un pas del tipus esquena d'ase conformant un angle agut com a la barana, presenta pendent moderada cap a cada costat. Pel costat est, el pont comunica directament amb el c/Furrioles d'Abaix, i per tant, amb la part baixa del barri de les Coromines, i pel costat de ponent, actualment amb la carretera, just en el punt on, a l'altra banda del vial, s'inicia el c/Porxos i el nucli antic. | 08166-74 | Al nucli urbà | No es coneixen notícies directes sobre aquest pont. Les tipologia constructiva respon a cronologies modernes, de fet algunes fonts bibliogràfiques el situen al segle XVII o XVIII; període de creixement i expansió de la vila cap al sector sud i est, de fet ja a finals del segle XVI es va construir a aquesta zona l'església del Roser, moment que ja hi devia existir un primer nucli de població, serà però a partir del 1740, amb la construcció del modern barri de les Coromines, quan aquesta àrea sud, i per extensió el conjunt de la vila, viurà un gran impuls demogràfic i urbanitzador. Moment en que la utilitat d'aquest pont es degué incrementar com a via de connexió del nou barri de Les Coromines amb el nucli antic (junt amb el pont vell que també connecta aquests dos barris, però que és de construcció molt anterior al dit barri de Les Coromines). En el viatge que realitza Francisco de Zamora al 1787 ja consten a la Pobla de Lillet, quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95). | 42.2441400,1.9754600 | 415475 | 4677391 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal anotar que en el I.P.A. núm. 3521, corresponent a aquest element , el situa cronològicament al segle XIV, data que per referència després apareix en alguna bibliografia, però que sembla bastant clar que és un errada. | 119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57807 | Col·lecció d'objectes del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-ferrocarril | PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. | XX | Es tracta d'una exposició permanent situada a una nau del costat de l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat o El Tren del Ciment. La mostra compta amb diverses peces relacionades amb la temàtica de l'exposició 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turística a la vall del Llobregat' (tot i que també hi ha exposades algunes peces d'altres punts de l'Estat espanyol). Algunes de les peces que hi trobem són: una màquina d'imprimir bitllets de cartró del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona; una locomotora de via estreta de 600mm fabricada a Alemanya el 1934 i que va donar servei a la fàbrica de ciment d'Ogassa al Ripollès; una locomotora de vaport tipus 'Berga' núm. 28 de 1000mm.de via i que havia donat servei a la línia Manresa-Berga; un vagó porta-menjar de León; una locomotora construïda a Barcelona el 1966, anomenada 'Mines de Balsareny' i que es va utilitzar a les mines de potassa; una locomotora elèctrica de via de 500 mm. feta a Berlín el 1929 i utilitzada en diferents instal·lacions de Carbons de Berga; una locomotora dièsel de les mines de Vallcebre feta el 1961 a Alemanya; un cotxe Reial A-1 del cremallera de Montserrat, de l'any 1892; entre d'altres. En l'exposició a més dels plafons explicatius de cada peça, hi ha un seguit de panells on es tracten diferents temàtiques relatives als ferrocarrils industrial, secundaris i turístics. | 08166-107 | A l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat. | Un any després de la posada en funcionament del Ferrocarril turístic, el 2.006, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va adquirir el material exposat a la Fundació Museu del Transport. Aquesta fundació es va posar en funcionament l'any 1996; l'associació privada CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris) li van traspassar el conjunt de vehicles de transport antics que havia pogut recuperar al llarg dels anys d'existència (s'havia creat el 1986). El 1995 s'havia posat en funcionament una escola-taller de restauració de vehicles antics de transport de Catalunya i que depenia de l'Ajuntament de Castellar de n'Hug. | 42.2414100,1.9650000 | 414608 | 4677099 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La denominació d'aquesta exposició és 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat'. Es pot visitar de manera gratuïta en les dates i horaris de funcionament del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57704 | Cal Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaro | XVIII | Es tracta d'una gran casa ubicada dins el casc urbà però amb les característiques pròpies d'una masia; de fet, fins avui dia, ha estat vinculada amb més o menys intensitat a activitats agropecuàries. Cal Txeró està format per la casa, el paller, diferents coberts i annexes, una gran era i terres de conreus situades a la banda sud de les construccions. La casa és de planta irregular com a resultat del creixement de l'immoble i de la configuració de la trama urbana, ja que en aquest indret el carrer Unió fa un gir de quasi 90 graus, fet que es reflecteix en la façana principal que és de dos frontis en angle. En l'edifici es distingeixen dues estructures, que exteriorment presenten certes diferencies. D'una banda, hi ha una gran estructura de planta més o menys rectangular que defineix la part més gran de la superfície total de l'edifici. Aquesta consta de planta baixa, tres plantes i golfes, amb coberta a dos vessants i el carener disposat est-oest. L'altra estructura, està situada a la banda nord de l'anterior, presenta menor alçada, té una planta menys, i la coberta és de dos vessants però amb el carener disposat perpendicular a l'altre, o sigui col·locat nord-sud. La façana principal del conjunt, que obra al carrer de la Unió, presenta la superfície coberta d'un arrebossat de morter de calç. Les obertures són senzilles, excepte la gran portalada que és de llinda monolítica de pedra (amb una inscripció acompanyada de la data 1750) suportada en muntants també de pedra picada. A la planta primera hi ha un balcó corregut i un l'altre de més petit, i a la segona algunes obertures són de balcó ampitat, o sigui, sense voladís. Pel que fa a les façanes que obren a l'era i al sud, també presenten la superfície arrebossada, excepte la façana oest de l'estructura principal que ens permet veure un paredat fet amb pedres irregulars i cantoneres de pedra picada; en aquesta façana, la porta és d'arc rebaixat de maó massís posat de pla i per sobre té un arc de descàrrega fet en pedres. La resta d'obertures d'aquestes façanes són senzilles, només cal destacar que a la façana sud hi ha una galeria a nivell de la planta primera i alguns balcons ampitats que conserven les baranes de fusta. A l'interior, la planta baixa presenta un passadís o corredor que comunica les dues obertures principals de la casa, la que dóna al carrer de la Unió i la de l'era; en aquest pas hi ha els accessos als diferents espais d'aquesta planta i també hi ha l'escala d'accés al pis superior. La planta primera era destinada a vivenda, amb espais comuns i les habitacions; hi ha la gran sala amb el terra de fusta, la capella i l'accés a la galeria i a les habitacions principals. L'ús de la planta segona era una part habitacions i la resta magatzem, junt amb la planta tercera i les golfes. A l'exterior, dels diferents coberts i annexes que delimiten l'era, cal fer esment al porxo o paller. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb coberta a dos vessants i obertures a la façana de llevant, algunes han estat reformades, a la llinda d'una d'elles podem llegir: 'Este edicicio se izo el año 1750 i se renovo el año 1986.v.' amb una creu a cada costat. | 08166-11 | Carrer Unió, núm. 1. | Cal Txeró és un edifici emblemàtic de la Pobla de Lillet, tant per haver conservat les característiques estructurals com funcionals d'origen de l'edifici. No hi ha notícies històriques conegudes relacionades amb Cal Txeró. Pel que fa al seu origen, les úniques referències són les inscripcions de 1750 en la llinda de la porta principal i a la del paller. Tot i això, no es pot descartar que Cal Txeró ja existís amb anterioritat a aquesta data, ja que el creixement progressiu del poble per aquest extrem de la vila va anar sent gradual al llarg dels segles XVI i XVII, fins a partir del segle XVIII que és quant experimentà el creixement més sobtat. De fet aquesta data coincideix en un moment de consolidació de la trama urbana d'aquest sector de la Pobla de Lillet (a més de la construcció del barri de Les Coromines), lligat a un període d'augment demogràfic important que comportà paral·lelament un increment del nombre de vivendes construïdes. A més, aquest creixement va estretament vinculat a l'auge de la indústria, de la que cal destacar-ne la indústria llanera la qual estigué molt arrelada a la Pobla de Lillet; de fet, ja des del segle XIV està documentada la seva preeminència com a activitat econòmica poblatana, però va ser sobretot al segle XVIII quan aquesta adquirí un paper important dins la indústria comarcal i fins i tot a nivell de Catalunya. Anotem aquesta dada, perquè el topònim Cal Txeró es relaciona amb l'activitat llanera, i hi ha informacions orals que testimonien aquest fet, si més no precisen que era una casa molt vinculada al món de l'ovella, potser no només pel volum de ramats que hagués tingut sinó pel treball de la llana en alguns dels processos de tractament més immediats després d'esquilar les ovelles. La primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5 de la Pobla de Lillet, Foli 202, inscripció 1) apareix registrada com a casa amb era, paller i hort contigu, al carrer primer de la Plana de 2 quarteras 3 quartans i 1 picotí de sembrat de blat, equivalents a 78 àreas 13 centiareas i una altra casa també contigua i a l'esquerra de dit hort, senyalada amb el número 23, i té la porta d'entrar i sortir en el mateix carrer de la Plana, seguidament aporta els límits i després s'especifica que 'se tiene el deslindado immueble en alodio de los Exceletísimos Señores Barones de Pinós y Mataplana' sense prestació de censos ni càrregues. Aquest registre és de José Vaquer i Lliurat qui la posseeix per testament emès pel seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet, en data 27 de juliol de 1824. | 42.2440800,1.9735000 | 415313 | 4677387 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Txeró és utilitzat junt amb altres edificis i espais del casc antic en la representació del pessebre vivent ja que suposa un bon escenari.A les NNSS consta com edifici a conservar, i s'especifica que inclou també la pallissa i el porxo d'accés al pati interior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57758 | Montclús de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-dalt | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII-XIX | La casa es conserva, però la majoria d'annexes -excepte l'antiga capelleta- estan en procés d'enrunament. | Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis destinats a diferents usos, com vivenda (amos i treballadors o mossos), pallers, magatzems, corts i una capella. La casa és de grans dimensions, planta irregular i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de tres nivells de planta. Està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a planta baixa com a planta primera. Mostra diferents ampliacions i reformes, les més importants són del segle XVIII i XIX, entre altres suposà l'ampliació de l'estructura pel costat sud, creant una galeria de dos nivells (PB i P1), amb dues obertures per planta amb arcs fets amb maó, i modificacions a moltes de les obertures, la majoria de les quals són fetes muntants i llinda en arc rebaixat de maó massís. Pel que fa als murs, mostra diferències d'aparell en funció de la fase constructiva, així les parts més antigues són de carreus i pedres desbastades mostrant un aparell més regular, la resta té un acabat més heterogeni amb pedres irregulars i molta presència de maó massís i teula. A l'interior, a nivell de planta baixa trobem espais coberts amb volta. A planta primera podem veure interessants espais com la gran sala, amb habitacions als costats, i una cuina amb fogons (reconvertits en armari), amb la cendrera a sota i la pica de pedra al costat. El paller del costat sud és de dos nivells i en destaca la façana principal, formada per quatre obertures per planta fetes amb arc també de maó (avui algunes tapiades). Al costat oest de la casa hi ha altres edificis destinats a paller, magatzems i al bestiar, aquests es troben en procés d'enrunament i coberts de molta vegetació. A l'extrem sud-oest del conjunt hi ha una petita capella, en la seva estructura (com la majoria dels altres edificis) combina la pedra en cantoneres (grans carreus) amb paredat de pedres irregulars, més petites i amb fragments de maó i teula, i maó massís emmarcant les obertures; a la façana principal hi ha porta amb un maó massís a sobre amb la data 1898, i per sobre una obertura circular o rosetó. Actualment l'interior està habilitat com a vivenda. Les diferents construccions que conformen el conjunt estan unides per murs de tancament, en els quals hi ha diferents accessos i portals, destaca el portal sud-est, que dona a nivell de la planta baixa de la casa, que té dos carreus amb inscripció, un a cada costat de l'obertura, en un hi ha 'J.P.Y.B. DE CASTELLSOL', i a l'altre una data del segle XIX, parcialment il·legible. Al centre de tot el conjunt hi ha l'era enrajolada. Montclús està envoltada, sobretot pel costat nord, sud i oest, de grans camps de conreu i prats de pastura. | 08166-58 | Montclús, zona sud-est. | El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII. La primera referència que trobem és de l'any 1100, en concret el document de fundació d'una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal de fixar-hi la vida regular, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria estava formada per clergues i laics entre els que consta 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Al llarg d'aquest segle XII i sobretot als segles XIII i XIV, trobem nombroses referències al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides al mas Comalada i d'altres al mas Soler. Així, al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta pel canonge de Santa Maria de Lillet, Pere Serra (que l'havia comprada amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i de tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien una concessió de devesa al lloc del Solà a la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 figuren diferents documents on s'estableixen o fan concessions de deveses al lloc de Montclús, en concret dues de les quals són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Posteriorment, al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Dalt és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.2075200,1.9958500 | 417109 | 4673305 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Montclús està emplaçat al sud-est del municipi, és un lloc molt particular i característic conformat per una àmplia planúria que ha afavorit la domesticació d'aquests terrenys, situats a una alçada aproximenda, entre 1300 i 1400 metres. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57730 | Els Cortals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cortals | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII-XIX? | Es tracta d'una masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal la de migdia. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells. La porta principal és a la façana sud i obra a la planta vivenda, la primera; és de muntants i llinda de fusta amb un arc de descàrrega per sobre, fet amb lloses col·locades en sardinell. L'altra porta d'entrada és al mur est i dóna accés a la planta baixa des de l'era. La resta d'obertures de la casa són rectangulars, senzilles (vàries són modificades recentment), la majoria amb llinda de fusta i alguna amb arc de descàrrega de maó massís col·locat pla. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç, tot i això en algunes zones es pot veure el material constructiu format per un paredat de pedres desbastades disposades irregularment i cantoneres de carreus desbastats; la part baixa de la casa està bastida amb peces més grans. A la façana sud, al costat oest de la porta, hi ha adossat el cos del forn, actualment ja enrunat; al mur de la façana encara s'hi pot veure el forat de la boca del forn. A la banda oest de la casa hi ha el paller i annexes destinats al bestiar i magatzem; en destaquen algunes de les obertures; en concret, a planta baixa, una obertura feta en muntants i arc rebaixat de carreus rectangulars, i al segon nivell, dues grans obertures amb muntants de maó de pla i arc rebaixat, també de maó massís, en aquest cas col·locat en sardinell. L'era queda situada al costat est de la casa i queda delimitada per aquesta, pel paller i annexes pel costat nord, per un marge al costat sud i un mur de tancament amb el seu pas corresponen, pel costat de llevant. A pocs metres a l'oest de la casa, després de la rasa que hi ha en aquest costat, hi ha un colomar, és de planta de petites dimensions i tres nivells. La casa es troba entre grans camps que s'obren per davant seu, fins prop del riu Llobregat. | 08166-30 | Proper a la carretera de Falgars | L'única referència documental coneguda del Cortals és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on apareix grafiat com a 'Cortalls' i n'és propietari 'Tor y Baquer'. | 42.2369600,1.9513200 | 413473 | 4676618 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57725 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-7 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | Les obres de rehabilitació i adaptació de la casa com a casa de colònies van modificar totalment el seu interior. | Es tracta d'una masia que ja fa uns quants anys que funciona com a casa de Colònies. Això ha comportat que l'interior de l'edifici estigui totalment modificat així com els annexes exteriors, a més s'hi ha afegit noves construccions. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i planta sota-coberta; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb cantoneres de pedra desbastada formant peces rectangulars allargades i de poca alçada, i parament de pedres de riu i pedra tant sols desbastada. La majoria de les obertures són petites i senzilles, amb llinda de fusta, excepte les obertures de la planta baixa que han estat modificades. Al mur nord hi ha un cos adossat que es podria correspondre a l'antic forn de pa. A l'oest i nord-oest de la casa hi ha diverses construccions actuals. | 08166-25 | Ctra. Guardiola a la Pobla, trencall a l'esquerra. Està indicat. | Al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, apareix Sor Marqués de Cerdanyola com a propietari de la Sala. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Ramon de la Sala en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). Al registre de la propietat (Llibre 5, Foli 245), a data de juny del 1870, trobem registrat l'arrendament d'aquesta finca, tot i que apareix cancelat, aquí consta 'Heredad llamada la Sala de Riembau', n'aporta les afrontacions del terme, i diu que 'Don José Maria de Arrospide y Chascó Marqués viudo de Cerdanyola que asegura ser de 70 años, propietario y Exc. Señor Don José de Arrospide y Marimon Conde de Plascencia y de la Revilla Marques de Cerdanyola, Grande de España. Doctor en derecho, propietario, de 27 años de edad, casado y vecinos los dos de la villa y Corte de Madrid', arrenden la finca a Don Juan Artigas y Capdevila, veí de la Pobla de Lillet, durant 10 anys. És interessant l'anotació com a Sala de Riembau, ja que indica que aquesta propietat ha estat vinculada a aquesta coneguda nissaja. De fet Riembau és un cognom que apareix en la documentació poblatada ja des del segle XIV, ostentant càrrecs com batlles i pabordes. Fins i tot en un document del 1472 anomenen al castell de la Pobla 'Torre de Riembau' adoptant el cognom del batlle, llavors Jaume de Riembau. De fet, a partir del segle XIV trobem dues branques de la família Riembau, una era senyora de Vila i de Saus, o sigui de la Pobla de Lillet, i l'altra, de Cerdanyola. L'una serà la de Pere de Riembau alias Pere Çavila, pels volts de 1370, senyor del casal i batlle de la Vila de la Pobla de Lillet; el seu fill Guillem de Riembau també consta com a batlle entorn al 1449 i manté el domicili a la Pobla. L'hereu d'aquest darrer el 1463 continua ostentant els càrrecs de senyor i batlle de la Vila. Posteriorment, apareix Jaume de Riembau -no sabem si és fill de l'anterior- actuant com a procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. Un dels personatges més coneguts d'aquesta nissaga és en Janot Riembau, que fou donzell de la Pobla i batlle, però més conegut per la seva faceta de bandoler, quan entorn al 1560 s'enfrontà amb la família Cadell d'Arsèguel pel control de la pabordia del monestir, en no aconseguir el seu propòsit, es convertí en un bandoler molt actiu i perseguit; va morir a França, expatriat. L'altra branca Riembau, encapçalada pel donzell Pere Bernat de Riembau, posseïa en feu el castell de Cerdanyola; aquest el llegà al seu fill, de segones núpcies, Bernat Galceran de Riembau, morí el 1405 deixant com a hereu universal el seu fill Pere Bernat Riembau. Així, sembla versemblant pensar que els Marquesos de Cerdanyola que al segle XIX tenen en propietat la finca de la Sala, potser els va arribar a les seves mans de part de la branca Riembau que era senyora del castell de Cerdanyola. Actualment la finca és propietat de la Generalitat de Catalunya i està destinada a casa de Colònies. | 42.2418800,1.9389700 | 412461 | 4677177 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La reconversió de la Sala com a casa de colònies ha fet modificar considerablement la seva fesonomia, però tot i això, la seva constitució arquitectònica sembla correspondre a una construcció d'època moderna que podem situar com a molt pels volts del segle XVII-XVIII. Això, però, no vol dir que no hi hagi hagut amb anterioritat una altra edificació; més si tenim en compte els possibles orígens de la finca, vinculats a una família documentada a la Pobla ja des del segle XIV. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57782 | Mina vora la fàbrica del Barral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vora-la-fabrica-del-barral | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Té brossa al seu interior, i algun petit despreniment. | Es tracta d'una mina d'extracció de pedra bituminosa (betum) de reduïdes dimensions. És coneguda amb aquest nom perquè just al davant, a l'altre costat de la via del tren hi ha la fàbrica de cartró o del Barral. Trobem una obertura a la roca, que obra cap a l'oest. És un accés de poca alçada, fet d'obra, amb brancals de pedra tallada i arrebossat, i per llinda un arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. La galeria té pocs metres de llargada (entorn a 200 m.) i és de secció triangular. | 08166-82 | Al costat de la fàbrica del Barral. | La perforació d'aquesta mina es va realitzar a l'any 1936; de fet, a l'inici de la Guerra Civil va ser quan es va obrir el tram de galeria, aviat però, es van adonar de la manca de potencial de l'explotació i decidiren no continuar. | 42.2515800,1.9765800 | 415577 | 4678216 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57782-foto-08166-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57782-foto-08166-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57791 | Mina del 'Moreno' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moreno | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | A la galeria hi ha despreniments. Hi ha restes d'estructures en procés d'enderroc. | Es tracta d'una mina de carbó de la qual en veiem la bocamina i la part inicial de la galeria, en desconeixem la llargada i si consta de més d'una galeria; ha de ser però, de llargada considerable ja que és una de les mines de les quals es va extreure més carbó. La boca de la mina és un forat picat a la roca amb unes dimensions aproximades de dos metres d'ampla per dos metres d'alçada. Avui dia encara podem veure al terra de la galeria travessers de fusta per on circulaven les vagonetes. A l'exterior de la mina, cap al costat est podem veure-hi restes de diferents construccions, bàsicament uns pilars fets de formigó encofrat, i al davant una construcció de planta quadrangular i alçada considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran receptacle on s'hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb vagonetes que des de l'interior de la galeria arribarien aquí a través d'una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre per on es carregaria el carbó a les vagonetes d'un cable o telefèric. A partir d'aquí el telefèric portava el carbó cap a la mina del Teixó, des d'on a través d'un complex recorregut en que el carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) per acabar arribant a l'estació del telefèric general, el cable, des d'on es transportava a l'estació de ferrocarril de l'empalme del tren de Guardiola a la Pobla, aquí era emmagatzemat en uns altres dipòsits per finalment ser traspassat a les vagonetes del tren i empendre la darrera fase de transport cap al Clot del Moro. | 08166-91 | Catllaràs | La mina del Moreno forma part del conjunt de mines del Catllaràs que foren explotades per Asland S.A., en concret aquesta s'hi va extreure mineral des del 1908 fins al 1920. El carbó que sortia d'aquestes explotacions era transportat amb telefèric fins a l'estació de l'empalme, des d'on amb el tren era portat fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, propietat de Asland (Compañía General de Asfaltos y Portland, S.A.). El carbó era un material bàsic per fer funcionar la fàbrica, ja que es necessitava un material d'alt poder calòric pels forns on es feia la cuita de la pedra calcària per acabar sent transformada en ciment. De fet l'existència d'aquest mineral al Catllaràs, junt amb el riu Llobregat, i l'existència de pedra calcària, van ser els factors que varen determinar la construcció de la fàbrica en l'indret escollit. | 42.2150000,1.9581900 | 414010 | 4674173 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sobre d'aquesta mina hi ha el pou del Moreno, el qual estava comunicat amb aquesta mina a través d'un petit telefèric. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57760 | La Teuleria de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-montclus | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVIII-XIX | Es tracta d'una petita casa situada a menys d'un quilòmetre de les cases de Montclús de Dalt i de Baix, en uns prats que queden a vora la pista. L'emplaçament és al costat del rec que forma la font de la Misèria. És una casa de planta rectangular, dos nivells, i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, oberta cap est. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de maó i teula. Les façanes mostren un paredat fet de pedres de mides i acabats diversos amb maó i teula entremig, i les cantoneres són grans peces de pedra ben tallada i polida. Les diferents obertures, són emmarcades amb maó massís en brancals i llinda; les de la façana principal són amb llinda en arc rebaixat, d'altres però han estat modificades. Per sobre la porta hi ha un carreu amb la inscripció 'J. POSAS Y SORS AÑ 1871'. Al costat sud hi ha un cobert adossat, i al costat nord, les restes d'un altra construcció annexa, avui ensorrada. Al sud, i pocs metres, hi ha les restes d'un altre edifici molt enrunat; al davant la casa i a peu de la pista hi ha una font amb cisterna, avui també feta malbé. | 08166-60 | Montclús, zona sud-est | El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció és de l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Entre els segles XIII i XIV, és quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, entre les que podem destacar, la donació al 1296 de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). El 1573 Montclús consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera notícia documental on consta la Teuleria de Montclús és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2025600,1.9844700 | 416163 | 4672766 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57769 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-0 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Es tracta d'una petita construcció situada a peu del camí ral de Berga, camí que també condueix a la masia de Ieits. Està construïda adossada a un marge. S'hi accedeix per una escala feta de pedra. L'edifici està conformat per un basament sobre el qual hi ha una petita obertura amb una reixa que permet veure l'interior de la capella. A l'interior al fons hi ha la fornícula de la capella precedida d'un petit espai on dipositen els ciris o flors. La fornícula està emmarcada per unes motllures de guix, té una portella amb un vidre que protegeix la imatge de la Verge dels Dolors. Per l'exterior la construcció mostra una coberta a dos vessants, però no presenta les superfícies planes, sinó que són lleugerament corbades. Al carener hi ha una creu de ferro. A costat i costat de la capelleta, uns petits espais enjardinats. | 08166-69 | A peu del camí ral de Berga | 42.2450300,1.9704900 | 415066 | 4677495 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 57714 | Santa Cecília de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-riutort | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997:48): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3518. Generalitat de Catalanya. JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985:371-372): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XII | El seu estat d'enrunament està avançant ràpidament, a més, al monument hi ha molta vegetació,fet que afavoreix la degradació de l'edifici. | Església en avançat estat d'enrunament, i actualment molt amagada per la vegetació. Es tracta d'un edifici d'origen romànic, format per una sola nau de planta rectangular i coberta amb volta de canó, de la qual se'n conserva una part a l'extrem de ponent. Està construïda amb un parament de petits carreus ben tallats i col·locats a trencajunt, disposats en filades més o menys regulars. S'observen diversos forats de bastida. A migjorn trobem la porta d'entrada, formada per un arc de mig punt fet amb dovelles i damunt seu, una finestreta, també d'arc de mig punt, però monolític i de pedra tosca. A més, en el mateix mur sud, hi ha dos contraforts construïts per reforçar l'edifici. Al mur de ponent es pot observar una finestra esqueixada i per sobre, les restes del campanar d'espadanya de dos ulls. També, a l'exterior podem veure que el mur nord té més llargada per l'extrem de ponent, o sigui que té continuïtat més enllà d'on l'edifici es tanca amb el mur oest, aquest fet s'ha atribuït a una modificació en la planificació del temple durant la seva construcció, tot reduïnt-ne les dimensions o a un esfondrament. A l'interior, en l'extrem de llevant hi ha un arc triomfal cegat, el qual en algun moment degué donar accés a l'absis. A la banda nord trobem dues capelles de molt poca fondària, i al sud una fornícula. Les parets presenten restes de motllures de guix, d'arrebossat i de pintures. Al terra hi ha restes de les diferents piques de pedra. Més o menys al mig de la nau, hi ha un forat al terra, amb una escaleta que dóna accés a una petita cripta coberta amb volta de canó, i on podem observar el forat d'una sepultura. | 08166-6 | Banda oest del municipi, a la zona de Riutort, sobre el turonet de Santa Cecília. | Les primeres dades documentals sobre Riutort ens parlen de les possessions que tenien al lloc els monestirs de Ripoll ( citat el 880) i St. Llorenç prop Bagà ( el 983). El 1.168, Arnau de Vilanova ven en carta de gràcia la tercera part del delme que percebia de Santa Cecília, aquest document és la primera referència documental directa del temple. En origen l'església depenia del priorat de St. Jaume de Frontanyà, que proveïa de rector la parròquia amb canonges regulars. A partir del segle XIII diversos capellans regentaren l'església, subarrendant de vegades les funcions parroquials i creant sovint controvèrsies que duraren durant tota l'edat mitjana. Almenys entre 1.632 i el segle XVIII l'església ja era sufragània de St. Martí de Brocà. L'església tingué culte regular fins a principis del segle XX, quan el despoblament de la Vall del Riutort provocà el seu abandonament. El 1.925 la campana fou robada i col·locada posteriorment al castell d'Escornalbou i finalment al monestir de Poblet. Actualment l'edifici es presenta abandonat i en un estat de conservació ruïnós. | 42.2417700,1.9270800 | 411480 | 4677177 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran quantitat de vegetació que hi ha al voltant de l'edifici en dificulta la seva visibilitat. Tot i que està sobre d'un turonet, actualment no es veu l'església fins que ets al davant. Per això cal estar atent a que seguint la pista, passat unes quantes curves, trobes uns petits agrupaments de pedres, a mode de fites, que indiquen el corriol, que tot i que està molt poc fresat, et permet arribar-hi. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57798 | Font de Sant Roc / Font de Les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-font-de-les-coromines | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font formada per una estructura de planta rectangular, constituïda per un gran dipòsit (sobre el qual hi ha la terrassa de la casa del costat), i al frontis principal, el que dóna a la plaça de les Coromines les sortides d'aigua. En aquest frontis es presenta en dos plans, ja que així les piques queden cobertes per la part que sobresurt més, i que presenta la part superior coberta per un arc de mig punt. Hi ha dues piques fetes d'obra, amb les seves respectives aixetes que surten de la paret frontal; en el mur frontal al centre i col·locats verticalment hi trobem, a dalt, una petita capella amb un Sant Roc al seu interior, per sota una placa on posa 'Sant Roc. 1885', i per sota una còpia dels goigs de Sant Roc. Les parets de l'espai de les piques es troben decorades amb pintures que escenifiquen els jardins Artigas. | 08166-98 | Nucli urbà. A la plaça de Les Coromines. | El barri de les Coromines es va fundar el 1740. Des d'origen hi havia una font a la plaça. A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) trobem que es sol·licita que després de la construcció de les noves fonts a la Plana i al Pontarró, es procedeixi a reparar la font de la plaça de les Coromines. Segons el què es desprèn de les actes de l'Ajuntament, es va decidir que es construís una font nova ja que fins llavors la que hi havia era molt poc pràctica perquè la sortida d'aigua estava molt arran de terra. Es va decidir comprar un pati que hi havia a la plaça; les negociacions amb el propietari del solar van anar bé i es va comprar el solar i s'hi va construir la nova font. | 42.2436100,1.9777600 | 415664 | 4677330 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Roc, 16 d'agost es celebra un rosari davant la capella. També es per la data que es fa la Festa Major del Barri de Les Coromines. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57799 | Font de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-isidre | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font situada entre dos edificis. És conformada per un gran dipòsit amb estructura de planta rectangular i el frontis, en el mateix pla que els edificis dels costats, dóna a la plaça de Sant Isidre. La façana es presenta en dos plans, així les piques i la capella queden protegides per una coberta, que té llinda en arc rebaixat; el conjunt de l'estructura és coronada amb un acabat corbat. Hi ha dues piques de pedra, l'una amb l'aixeta habitual, i l'altra amb una sortida directa (potser el sobreeixidor, o pel contrari el desguàs per buidar el dipòsit). Al centre del frontis hi ha un rètol on posa 'Font de Sant Isidre. 1885', i a sobre una petita capella amb un Sant Isidre al seu interior. Les parets no presenten cap decoració especial, les interiors tant sols estant pintades. | 08166-99 | Nucli urbà. Al barri de la Plana, a la plaça de Sant Isidre. | A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1884 i 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) es documenta, arran de la construcció d'un nou dipòsit d'abastament d'aigua, a la zona de la Vila, la construcció de tres fonts, al barri de les Planes, a la Plaça i al Pontarró, respectivament. Les obres van durant bastant de temps primer perquè les canonades de l'aigua havien de creuar camps conreats i es va esperar que la collita estigués feta, després també s'havia de construir unes canonades de desguàs de les aigües netes sobreres de les fonts, per tal que no es desaprofités i no es barregés amb les aigües grises. Finalment l'any 1885 es van concloure les obres. | 42.2448400,1.9731100 | 415282 | 4677472 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Isidre, 15 de maig, patró dels pagesos, s'hi resa un rosari. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57845 | El cisteller de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cisteller-de-la-pobla-de-lillet | XX | Joan Cortina també és conegut com 'el cisteller de la Pobla de Lillet', ja que és el darrer artesà que es dedica a aquesta activitat al poble, i de fet és un dels pocs que queden a la comarca. Té el taller a la masia Les Uncies, on havia viscut durant molts anys, i també treballa a estones a la casa on viu, al nucli urbà de la Pobla. El taller és ubicat al baixos de la masia, on hi guarda gran quantitat de feixos de vímet, uns bullits i pelats i altres sense pelar, o sigui amb escorça, canyes, i algunes de les peces realitzades per ell, a més d'altres que no són seves, però que ha adquirit o li han portat per tenir-les de model, a més de les eines. No són gaires les eines que es necessiten per fer aquesta activitat, ja que gran part del procés tant sols s'utilitza el material manipulat amb les mans; a més, moltes de les eines són de pròpia fabricació, així algunes de les eines són: estellador o obridor de vímets (per obrir-los en tres parts), estellador o obridor de canyes (per fer-ne quatre parts), en ambdós casos fets per ell mateix amb fusta de boix - també poden ser de ferro-, la cullera o canal de cisteller de fusta o de ferro, punxons per passar nanses també en té de fusta i altres de ferro, unes senzilles branquetes curtes i resistents que col·locades adequadament empra per pelar els vímets, també un martell, unes tisores de podar i un ganivet; a l'exterior hi ha la caldera de forma allargada on bull els vímets. A més també utilitza el safareig per posar en remull els vímets, a més d'altres recipients transportables, tipus gibrell, per tal d'anar remullant el vímet quan elabora les peces. A més, Joan Cortina també s'encarrega de cuidar les vimeteres que té a Les Uncies, així com les que hi ha en altres cases; ell mateix s'encarrega de collir els vímets, i de processar-los de la manera adequada per la seva posterior utilització. Feina que hi ha de dedicar una part important de l'hivern, la resta la dedica a la fabricació de les diferents peces: cistells de diverses formes i tipus com cistell de bolets; cistella xafardera, pollera o conillera; cistell pelapatates; cistelló; coves de verdura, de la roba, i altres; a més de paneres, fruiteres, cargoleres, sillons, etc. En Joan Cortina també fa bastons; ell mateix va a buscar els troncs, els blega, els poleix i els dona l'acabat, segons cada cas. | 08166-145 | Masia Les Uncies. | Joan Cortina Sellas va néixer a la Pobla de Lillet el 3 de març de 1929. Amb 80 anys complerts La història de com va començar a fer cistells Joan Cortina, és ben particular, de fet quan ell era petit un dia el seu pare va anar al poble i en tornar a casa portava un cistell, però en faltava un. Llavors ell va pensar que si altres ho feien ell també; va pujar a les golfes on tenien uns feixos de vímet i s'hi va posar, i així dia rera dia fins que li va sortir. En va apendre sol, tot mirant com ho havien fet d'altres i preguntant, llavors ell tenia entre 16 i 17 anys, i va estar 2 i 3 anys aprenent-ne una mica. Al cap d'un temps, quan ja en tenia 18, i després de ja haver-ne fet uns quants, el van començar a llogar per les cases a fer coves i cistells. Va treballar-hi 10 o 12 anys, alternant per cases a fer de cisteller a l'hivern, i a l'estiu a treballar a la casa i al camp. Amb el temps i les millores tecnològiques, la maquinària va ajudar a que la demanda de cistells i coves disminuís. Va estar entre dos i tres anys fent encanyissats per cel-rasos i remendos. Com que ja no es podia guanyar la vida fent de cisteller, ho va deixar per posar-se a treballar en altres coses. Quan es va jubilar es va tornar a posar a fer cistells i des de llavors ha continuat fent cistells, coves i un munt d'altres peces. En ocasions especials podem veure en Joan Cortina, almenys el dia del Mercat Medieval, el Pessebre Vivent i per la Festa dels Bolets de la Pobla de Lillet treu les seves peces al carrer i sempre el podem veure treballant; també ha anat i va a altres festes i fires d'artesania, com la festa dels Bolets de Berga, el Segar i el Batre d'Avià, entre moltes d'altres. | 42.2327700,2.0105300 | 418353 | 4676095 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57816 | Esquellada per cridar a Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellada-per-cridar-a-reis | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | L'Esquellada és un acte que es realitza el matí del dia 5 de gener, moment en que es reuneix gran quantitat de canalla, acompanyats de tothom que s'hi vol afegir, en un local del poble (que va canviant cada any). Actualment es comença fent una xocolatada per tal d'agafar forces. Cadascú porta una esquella, esquellot, campaneta, o altres, per tal de fer soroll. Es surt del local on han quedat, per tot seguit anar a recórrer diferents punts alts de la població, com la capella de Sant Antoni, la capella dels Dolors, el Firal i els Pins (prop de ca l'Artigues), tot realitzant parades en llocs destacats del poble, en total es fan unes vuit parades tot fent sonar el conjunt d'esquelles i esquellots per fer el màxim de soroll possible. S'acaba a la plaça de l'Ajuntament tot fent entrega als participants d'un fanalet, per poder sortir a la tarda a esperar els reis amb els fanalets encesos. El motiu de la realització de l'Esquellada és fer molt de soroll per avisar als Reis d'Orient, que allà en aquella vall, hi ha la Pobla de Lillet, i així no es descuidin de passar-hi. | 08166-116 | En diferents indrets del nucli urbà i del voltant més immediat. | Fa anys un grup de poblatans i poblatanes van decidir recuperar la tradició de fer l'Esquellada el dia abans de la diada de Reis, la qual s'havia deixar de fer durant uns pocs anys. Arran de la seva recuperació es va decidir editar un conte que expliqués la festa i el perquè de la seva realització a la canalla. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Durant l'any 2009 es va realitzar una campanya de promoció turística a Barcelona amb el lema 'Posa el Berguedà al teu plat', motiu per la qual es va fer una representació de l'Esquellada com a exemple d'una festivitat que forma part de la identitat de la Pobla de Lillet.Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 57844 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-0 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Plànol: Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, Municipi de la Pobla de Lillet, Mapa 1:25.000; Naturgest, S.L.: Bernat Soler (dir.), i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera: Xavier Campillo (dir.). Febrer de 2.005. | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En el treball trobem els següents camins ramaders que passen pel municipi de la Pobla de Lillet: -Camí de la Pobla a Castellar de N'Hug: ICR63. Amplada entre 32 i 10 metres. Surt de la plaça de Sant Isidre, va per la via del carrilet, s'enfila cap Cal Mossèn Elies i pren el camí de Panella, va per sobre Ca l'Artigas i Cal Sargantana, i segueix fins la casa de la Molina; aquí hi ha dues opcions, una pel Clot del Moro, el pas de l'Ós i enllaça amb el camí que ve de la Farga, i l'altra va per sota la fàbrica del Clot del Moro cap a la Parera i pren el camí de la Farga en direcció al prat, creua el rec i agafa en direcció la Farga, passant-hi a tocar, fins al Molí, i continua fins Castellar de N'Hug. -Camí de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès per la Riera de Merlès: ICR8. Té una amplada de 20 metres, tot i que també citen que alguns trams són de 3,5m. El camí entra a la Pobla, venint de Castellar, per prop de Ca l'Escolà i les Rovires, prenent direcció Cal Bescaire, es dirigeix cap Montverdor, passa pels camps del Guixé, després cap la Teuleria de Montverdor, segueix prop del torrent cap a la Font del Bisbe, creua el terme seguint per la carretera de Sant Jaume en direcció Santa Eugènia. -Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet: ICR12. Consta una amplada de 20 metres. Surt de la plaça de l'església de Guardiola, passa per Cal Companyó, i entra a terme de la Pobla per sota la carretera de Guardiola a l'alçada del riu Gavarrós, continua cap al Molí de l'Espelt, després cap Santa Cecília, segueix cap Fumanya, després el Plantiu i cap Roca Subiera, per dirigir-se cap Cal Pau Solana, i entra a la Pobla per Ieits, cap plaça de Sant Isidre, carrer de Berga, carrer Unió i fins la plaça del Molí de la Vila. Després té continuïtat cap a enllaçar amb el camí ICR8, passant per les Coromines al costat de la capella de Sant Antoni, i segueix en direcció al monestir, fins enllaçar amb el camí que per un costat porta cap Sant Jaume de Frontanyà i per l'altre cap Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. -Camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà: ICR24. Amplada aproximada de 30 passes per banda, però a l'expedient de classificació consta de 20 metres i 3,5 metres a dins el poble. Ve de Sant Julià de Cerdanyola entrant per la baga de Fontanals, segueix cap la Balma de Crist i cap el Coll de la Ceba; continua carenejant per la Collada del Pla de l'Om i d'aquí es dirigeix cap a Sant Jaume de Frontanyà. Gran part del trajecte passa prop del límit sud del terme municipal; part del traçat està senyalitzat com a GR-241. -Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs: ICR25. Amplada aproximada de 30 passes per banda. Des del Gall de Cercs passant per Vilada, va fins la Clusa, des d'on es dirigeix a la Pobla anant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba, i Camp de l'Ermità, tot seguint aproximadament el límit del terme amb Cerdanyola; després va cap el Pla de Sant Cristòfol en direcció Falgars, per seguir cap el planell de l'estació de tren de Riutort-Gavarrós, on enllaça amb el camí de Guardiola. -Camí de Cerdanya pel Pla de Rus: ICR64. A Santa Cecília de Riutort (enllaça amb el camí de Guardiola a la Pobla) surt un camí que tot passant pel Coll de Cerqueda i després pel Pla de Rus, porta a la Cerdanya, enllaçant amb diversos camins. -Camí de la Bassa de Tarnes: ICR67. 20 metres d'amplada. Surt de la Bassa de Tarnes, i passa per l'Espelt, seguint el torrent de Gavarrós va pujant fins enllaçar amb el camí de Paller. (Forma part del camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal) S'han mantingut la terminologia emprada en l'inventari esmentat, incloent el codi. A l'inventari també hi ha un quadre de correspondència dels camins inventariats amb els camins inclosos en els expedients de classificació de Vies Pecuàries. | 08166-144 | Per diferents indrets del terme municipal | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals podem destacar com a grans eixos transhumants el identificats com a ICR12 i ICR63, com a camins principals el ICR8, ICR24 i ICR64, i com a camins secundaris l'ICR25 i ICR67. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà i en concret a la Pobla de Lillet hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2447900,1.9728800 | 415263 | 4677466 | 08166 | La Pobla de Lillet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'elaboració de l'inventari a més del recull exahustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. En el cas de la Pobla el conjunt de camins van estar descrits per Ernest Sitges. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57813 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-5 | XVIII-XX | L'arxiu municipal de la Pobla de Lillet està repartit en tres sales de l'edifici de l'Ajuntament; en conjunt ocupa més de 160 metres lineals de prestatges. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1999; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa, conformen els següents fonts: Notarials, Eclesiàstics, Falange, Documentació de particulars, Llegat musical de Josep Cristòfol, Eleccions a les Cambres Agràries, Altres municipis, i Altres. L'Arxiu conté documentació del segle XVIII en endavant, i el gran gruix de documentació és del segle XX; tot i això trobem alguns llibres com el 'Libre de ntas. de la pnt. Vila de la Pobla' amb documentació de 1715 a 1818, però amb referències a dates anteriors fins al 1429. | 08166-113 | Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet | Els fons de l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet es van organitzar, classificar i inventariar entre el novembre de l'any 1998 i el 26 de febrer del 1999. L'organització la va realizar la Diputació de Barcelona, a través d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals, fruit de la petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. No es conservaven instruments de descripció d'anteriors intervencions de classificació i ordenació, únicament s'havia realitzat una intervenció als anys 30 i una altra de finals del 60 o principis dels 70, pel que deduïren de l'estat inicial del fons. La primera intervenció, la dels anys 30, sembla que va consistir en confeccionar lligalls numerats, sense cap organització; tant sols s'havia arxivat la correspondència. La segona intervenció, segons informen els arxivers que han realitzat l'arxivament del fons l'any 1999, aquella actuació dels anys 60-70 devia respondre a un quadre de classificació determinat i degué estar promoguda pel secretari de l'època, i sembla que constava de sèries i subsèries, però tant sols es va organitzar una petita part de la documentació. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57763 | Estació de Riutort-Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-riutort-gavarros | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. | XX | Està abandonada, i presenta problemes al forjat i a la coberta. | L'edifici de l'estació de Riutort-Gabarrós està totalment abandonat i en mal estat de conservació. És un edifici allargat i estret, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Com és lògic, estava emplaçat en paral·lel al peu de la via del tren, actualment queda al peu de la carretera. La planta baixa era destinada als usos propis de l'estació, com el despatx del cap d'estació, una sala d'espera, i uns banys, a més de l'escala per accedir al pis superior, que conformava la vivenda i on hi havia la cuina-menjador i els dormitoris. A la planta baixa es conserva la distribució, però sense mobiliari ni cap altre element característic de l'edifici; la planta primera està totalment buidada, actualment és un únic espai diàfan, ni tant sols hi ha envans. Constructivament mostra les característiques típiques de l'arquitectura ferroviària, en aquest cas, a planta baixa les obertures són amb llinda en arc i a planta primera rectangulars, o sigui llinda plana, en conjunt estaven emmarcades per una faixa sobresortida, també a les cantoneres i a la línia de forjat, a més d'un sòcol, tot plegat aportava un toc ornamental al frontis, tot diferenciant aquests elements de la resta de la superfície que estava coberta per un revestiment. A pocs metres trobem l'aiguat, una mena de pou-cisterna. | 08166-63 | Carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, punt quilomètric 4,100. | El ferrocarril de via estreta que enllaçava Guardiola de Berguedà amb Castellar de N'Hug tenia la primera parada a l'estació de Riutort-Gavarrós, ja dins el terme municipal de la Pobla de Lillet. Aquesta estació era utilitzada com a parada per la recollida dels materials provinents de la zona de Riutort i Gavarrós, com productes agrícoles, fusta i també ciment procedent del forns de Riutort (o de l'Espelt), entre altres; alguns d'aquests productes, sobretot ciment i fusta, es carregaven en una via morta. A la postguerra passà a fer funcions de baixador, utilitzat pels habitants dels nuclis de Riutort i els de Gavarrós, tot i que no trigà gaire temps en quedar abandonada. Els orígens d'aquest ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Porland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX. L'emplaçament d'aquesta fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'això l'única mancança era el transport. Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914. No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més espledorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús. La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. | 42.2390600,1.9216100 | 411025 | 4676882 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant l'estació hi havia hagut uns altres edificis, entre els quals una caseta de peons caminers, una mena de botiga de queviures, i també un prostíbul; actualment només s'identifica alguna traça de basament dels murs.Aquesta constitueix l'única estació original que es conserva dins el terme municipal de la Pobla de Lillet. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57839 | Fàbrica de Xocolata Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-xocolata-fabregas | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XIX | Està abandonada, tancada i fent-se malbé. | L'edifici de la fàbrica de xocolata està emplaçada al lloc on hi havia hagut l'antic molí del Regatell. És una construcció fabril formada per diversos cossos amb coberta a dos vessants; sembla correspondre a tres estructures col·locades una adossada a l'altra, prenent forma allargada, i situada a redós del torrent del Regatell, en la seva riba esquerra, entre el torrent i la vessant de la muntanya. Tot i que s'hi observen diverses fases constructives, aparentment tres, el conjunt mostra unes característiques força similars. L'extrem més de llevant, sembla tractar-se de la part més antiga, en destaca que a nivell del torrent hi ha dues obertures amb arc rebaixat de lloses posades en sardinell corresponents a les sortides d'aigua del molí (cacaus); a la planta baixa i primera s'observen diferents finestres, algunes de llinda en arc rebaixat de maó de pla, i al darrer nivell un seguit d'obertures petites en forma ovalada; per sobre hi ha un darrer nivell, d'actuació contemporània. El cos central és on trobem la porta principal d'accés a l'interior, a la qual s'hi arriba a través d'un petit pont de pedra que permet creuar el torrent; el pont és d'un sol ull format per un arc lleugerament apuntat. Aquesta estructura central, mostra també el que sembla un nivell (potser parcial) de planta soterrània, on hi ha una obertura tapiada que dóna a l'alçada del torrent (o potser una altra sortida d'aigua?). La constitució de la façana és quasi paral·lela a la de l'estructura anteriorment descrita, a la planta baixa i primera finestres rectangulars, i a la planta sota-coberta, ovalades . El cos més de ponent és la darrera fase constructiva, en aquest les obertures són més grans, sobretot a la planta baixa, on són de llinda en arc rebaixat; als dos nivells superiors, són finestres senzilles, rectangulars. Aquest cos té façana per l'extrem de ponent, on trobem una porta a nivell de carrer, i altres obertures senzilles al dos nivells de sobre, al centre de la planta primera hi ha un balcó. A la part superior d'aquesta façana encara s'hi pot llegit part del rètol 'La más alta del Llobregat', eslògan que era emprat i acostumava a aparèixer en la publicitat i en la majoria dels productes de la fàbrica. | 08166-139 | Nucli Urbà. Carrer Regatell núm. 16, La Pobla de Lillet. | La fàbrica de xocolata sembla que va començar a funcionar i a elaborar aquest producte a partir de 1840, segons consta en la documentació i en la publicitat conservada referida a la mateixa fàbrica. L'any 1856 (primer any del que es conserva informació de les matrícules industrials a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet) consta Joaquim Fàbregas al carrer Jussà n. 8, el qual pagava matrícula com a confiter i cerer, i perdurà així fins els anys 1885-1886, quan hi apareix com a titular la seva vídua, tot i que regentant un molí fariner. El febrer del 1888 el donen de baixa, ja que l'abril del 1887 havia canviat d'activitat passant de molí fariner a molí xocolater i a nom del fill Francesc Fàbregas i Oristrell (1857-1936). A més també consta que al març del 1887 es donà de baixa l'activitat de confiters i cerers del carrer dels Porxos n. 14. Aquestes informacions són interpretades com que es deu correspondre al període en que Francesc Fàbregas amplia la producció de xocolata a gran escala, amb 'una màquina de afinar movida por agua, con cilindros cuya superficie mide 35 decimetros cuadrados'. Francesc Fàbregas i Oristrell, a més de fundador de la fàbrica de xocolata va ser un home polifacètic i molt actiu, era músic i va fundar una cobla orquestra a la Pobla de Lillet, potser la primera, i que va tenir cert renom; a més, va ser alcalde de la Pobla i va emprendre nombroses iniciatives industrials. És conegut que valorava el control de l'aigua, de fet se sap que ell mateix es construïa els canals de fusta i posteriorment va aprendre la tècnica de construir els tubs a la mateixa fàbrica. A més, un dels seus negocis va ser el subministrament d'aigua potable a la població, activitat duta a terme fins el 1955, ja que el 1956 es va municipalitzar el servei. A la fàbrica hi funcionava el molí de cacau, el molí fariner, i la màquina d'afinar la xocolata, però Francesc Fàbregas també va instal·lar una serra cinta de 98 cm per fusta, al carrer Pontarró n. 12 (també moguda per força hidràulica); el 1919 feia gasoses; entre 1925-26 produïa ell mateix 6kw d'electricitat per la fàbrica de xocolata, va posar en funcionament dos torns metàl·lics per a fer cadires, entre altres. El negoci xocolater va aconseguir ser un producte d'alta qualitat i molta difusió. L'hereu de Francesc Fàbregas va ser el fill gran, Jaume, també home polifacètic, amant de les arts; tot i que en ell va recaure el negoci, la mateixa fortuna li va permetre poder desenvolupar diverses de les seves facetes com a escriptor, actor i director teatral, i home de molta activitat cultural, sobretot a la mateixa Pobla de Lillet. Tot i que no li interessaven els negocis, va continuar amb la producció xocolatera, i la venda de productes de drogueria, comestibles i productes de la fàbrica, en el comerç que regentava la família al centre del poble. L'any 1958, Jaume Fàbregas moria en un accident de cotxe. El 1961 es tancava definitivament la fàbrica, ja que va morir sense testament i el patrimoni familiar es va dividir. Des dels inicis, la fàbrica havia mantingut diverses activitats (molí fariner, xocolater, s'hi varen fer cadires, agulles d'estendre,...), sobretot en època de Francesc Fàbregas i Oristrell, i als darrers anys, després de la mort de Jaume Fàbregas, període en que es va dedicar bàsicament a la torrefacció de fruits secs, cafè i malta. | 42.2430200,1.9749800 | 415434 | 4677268 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família Fàbregas va ser coneguda com una família benestant afincada a la Pobla des d'època de Joaquim Fàbregas, d'ofici confiter, i originari del mas Serinyà, aquest es va casar Ignasia Oristrell i Moré, manresana filla de Berga, i varen tenir els fills Francesc, Joan, Rosa, Ramon i Joaquim. L'hereu Francesc Fàbregas i Oristrell és considerat el fundador de la fàbrica, es va casar amb Rosa Artigas i Puigbó, i van tenir vuit descendents, Jaume, Anton, Ignasi, Ismael, Joan, Joaquim, Concepció i Francisqueta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57703 | Casal Catòlic, Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catolic-teatre | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | L'edifici del Casal Catòlic o Teatre del Casal, està situat a la confluència dels carrers Pujada del Casal i travessia de la Pujada del Casal, la façana principal obra a aquest darrer. Es tracta d'un edifici destinat bàsicament a usos culturals. És un edifici de principis del segle XX (obrat a partir de 1910) que no presenta característiques arquitectòniques destacables. Presenta una planta més o menys rectangular, consta de planta soterrani i planta baixa, i és cobert amb teulada a dos vessants de teula àrab. Les seves obertures són senzilles, amb portes a la façana que obra a la travessia i balcons i finestres a la façana del carrer Pujada del Casal. De la seva volumetria destaca el cos corresponent a l'escenari, situat a la banda nord-est, el qual és perfectament identificable perquè mostra una alçada major respecte la resta de l'edifici. A l'interior el teatre consta d'una gran sala amb l'escenari a un extrem i el galliner a l'altre. La boca de l'escenari està emmarcada per motllures a mode de pilastres fetes d'obra. Anteriorment, l'edifici del teatre era major, ja que per la banda sud, actualment segregat, hi havia el cafè del teatre. | 08166-10 | Travessia Pujada del Casal, núm. 1. | Amb anterioritat a la construcció d'aquest edifici, la Pobla de Lillet havia tingut tres altres petits escenaris. Sembla que el primer Centre Catòlic es trobava al carrer de l'església, en un edifici construït cap al 1876. No va ser fins el 1927 que s'inaugurà el nou edifici del Casal Catòlic. Aquest immoble s'aixeca en el lloc on hi havia hagut el cementiri (anteriorment a aquest, hi havia hagut el cementiri situat a redós de l'església parroquial), el qual fou traslladat el 1910 a l'actual emplaçament, al Pla de Comes. El sindicat Agrícola Catòlic va adquirir els terrenys de l'antic cementiri i va cedir els seus drets al Centre Catòlic. La construcció fou costejada en gran part pel poblatà Salvador Torrents, conegut com Salvador Xiquet. Constava d'un gran cafè i un local per fer teatre amb un espaiós escenari que substituïa l'antic Centre Catòlic. Estigué en plena activitat fins el 1936, quan el local fou incautat. El 1939, acabada la guerra, es reprengueren les representacions. El 1951 es realitzà una de les reformes més importants del Casal consistents en apujar l'escenari. Ha estat seu i/o lloc de representació de diferents entitats i agrupacions teatrals del poble. També hi participà l'Orfeó Esbart Cantaire, que de la mà de mossèn Carles Garcia aconseguí grans èxits, dins i fora del poble. Actualment, és propietat del Bisbat de Solsona però és utilitzat pel poble per realitzar-hi diferents tipus d'esdeveniments, festes i representacions teatrals. | 42.2451200,1.9747100 | 415414 | 4677501 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57716 | Pallissa del Parc de les Ànimes (avui Parc Xesco Boix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-parc-de-les-animes-avui-parc-xesco-boix | XVII-XVIII | L'edifici on hi ha l'oficina de Turisme de la Pobla de Lillet, consta com pallissa del Parc de les Ànimes ja que és el nom que abans tenia l'actual Parc Xesco Boix. Aquest parc ocupa una extensa àrea a tocar del riu, just en l'indret on s'uneixen les aigües del riu Llobregat i les de l'Arija. Es tracta d'una petita construcció de planta irregular, formada per dos nivells de planta i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana obra a ponent i té dues obertures a la planta baixa, una és la porta d'entrada i l'altra, una petita finestreta, ambdues coronades per llinda de fusta, i al segon nivell hi ha una gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb maó massís col·locat en sardinell. A les façanes laterals hi ha una finestra en cada cas que no presenta cap tret específic. La façana posterior no té obertures. El seu interior ha estat habilitat com a oficina de turisme. | 08166-16 | Parc Xesco Boix, s/n. La Pobla de Lillet. | Segons informacions facilitades per Eduard Pujals, aquest edifici era la pallissa de Cal Estallador, que es correspon amb l'edifici on actualment, als baixos, hi ha el bar Flor de Neu. Aquesta àrea es va començar a urbanitzar a partir del segle XVI i XVII, però va tenir el seu màxim apogeu al segle XVIII amb la construcció del barri de les Coromines. L'actual parc Xesco Boix ocupa una àrea que no fa molts anys eren horts coneguts amb el nom d''Hort de les Ànimes', d'aquí que posteriorment quan es va construir el parc, aquest inicialment s'anomenés 'Parc de les Ànimes'. L'any 1986 es va fer un conveni entre La Caixa i l'Ajuntament, es va restaurar per destinar-lo a biblioteca pública. Finalment, l'ús actual és Oficina d'Informació i Turisme. | 42.2443800,1.9757100 | 415496 | 4677418 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest edifici actualment allotja l'Oficina de Turisme. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57702 | Xalet del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 31201. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. | XX | Està pendent d'una obra de rehabillitació. Actualment presenta importants problemes d'humitat al seu interior. | L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures. L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior. | 08166-9 | A la Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi. | L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX. El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat. Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista 'Cortijos i Rascacielos' de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs. | 42.2239800,1.9711700 | 415094 | 4675157 | 1902 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí | A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.La fotografia 3 és escanejada del llibre: BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, pàgina 25, consta que és de l'Arxiu Luigi. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 57843 | Església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-roser | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII | La van destruir entre els anys 1936-1939, i tant sols queda alguna resta de pilastra. | L'església del Roser estava situada adossada a la part posterior de la masia Cal Barnola, la qual està emplaçada a l'extrem oest del barri de les Coromines. Avui dia pràcticament no queda res d'aquella església barroca; tant sols es conserven escassos testimonis, com alguna pilastra adossada al mur de la masia, ja que fou destruïda en el decurs de la Guerra Civil. Per fer-nos una idea de com era l'església reproduïm les paraules de Joan Rosiñol (ROSIÑOL:1988:45-46):'L'església del Pont (o del Roser) era d'una sola nau; l'entrada i l'altar major estaven orientats a ponent. Després de pujar uns graons d'escalinata externa, per salvar el desnivell del carrer de la Font, s'entrava a l'església per una porta ferrada i clavetejada. Dins, enfront i al fons, hi havia l'altar major presidit per la imatge de la Verge del Roser, flanquejada per dues imatges més, una de Sant Benet i l'altra de Sant Domènec. Al lateral dret, l'altar amb la imatge de Sant Joan de Mata (protector dels empresonats), formava un grup escultòric de dues figures: la del sant en posició dempeus i mirada compassiva envers els seus peus, on es trobava encadenat i agenollat un reu d'ulls suplicants (grup escultòric de talla de fusta de valor artístic molt apreciable -talla del segle XVIII-); al costat d'aquest, més cap a l'entrada del temple, s'hi trobava l'altar dedicat a la Verge del Remei, representat per un quadre de pintura a l'oli, sobre tela, d'apreciables dimensions. Al lateral esquerra, l'altar de la 'Dolorosa' i el Sant Crist, imatges de talla de fusta ricament policromades; al costat, l'altar dedicat als 'Sants Metges' (sants Cosme i Damià), representats en voluminosos plafons de baixrelleu, adossats a la paret.' Tal i com ens indica el mateix autor, aquesta església no comptava amb objectes ni ornaments litúrgics per la celebració habitual de misses, ja que tant sols s'hi celebraven actes religiosos esporàdics alguns diumenges i festes assenyalades. | 08166-143 | Nucli urbà, Barri de les Coromines. c/ de la Font, núm. 18. La Pobla de Lillet | Originàriament hi havia hagut una altra església del Roser, la qual estava emplaçada en un altre indret, més proper al pont vell, d'aquí que era nomenada popularment com l'Església del Pont. Aquesta primera capella del Roser es va construir el 1581, era de mides molt petites i va tenir una vida molt curta, ja que al finals 1600 s'enderrocà. Sembla que estava situada on ara hi ha la casa de can Pastor, al carrer de la Font. El fervor i devoció dels poblatans envers la Verge del Roser va propiciar la sol·licitud de permís per tal de tornar a construir una capella amb la mateixa advocació. Pere Barnola, pavorde, aconseguí la llicència, i el vicari general del bisbe de Solsona, el doctor Mariano Bargués, atorgà el permís en data 16 de juny de 1761. La nova capella es bastí a pocs metres de distància de l'anterior, era de mides més grans, i fou enderrocada entre els anys 1936-1939. | 42.2438600,1.9769500 | 415597 | 4677359 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740. | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57712 | Santa Maria de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-pobla-de-lillet | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3485. Generalitat de Catalanya. 'Informe sobre la pintura mural de la banda de l'Evangeli del presbiteri de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (Berguedà), actualment tapada per un estucat.' Unitat d'Investigació Històrica, Secció Tècnica d'Investigació Documentació i Difusió, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 16 de gener de 2.001. (Inèdit) ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | L'església parroquial de Santa Maria de Lillet és una obra barroca que s'acabà de construir el 1784, en la seva construcció hi participaren els germans Josep i Jacint Moretó i Soler, llinatge d'arquitectes i escultors de Vic. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes i vuit capelles laterals, quatre per banda, comunicades entre sí. La porta d'entrada, situada a la façana principal, destaca pel treball escultòric en pedra que mostra al seu voltant, està emmarcada per dues pilastres adossades i rematada per una motllura amb l'escut de la vila al centre, i per sobre una fornícula, tot ornamentat amb diferents motllures i figures. Actualment la pedra de la portalada presenta un avançat desgast que ha fet perdre detalls de la seva ornamentació, sortosament l'any 2005 entre altres obres es va realitzar la consolidació d'aquest element. A més a la façana principal, per sobre la porta hi ha una rosassa; la superfície de la façana està recoberta d'un arrebossat actual. També a l'exterior, a l'angle nord-oest hi ha un gran campanar format per una torre de planta quadrada, rematada per un cos de vuit cares i quatre obertures; la part superior del cos quadrat presenta quatre grans obertures amb campanes en dues d'elles, a la part inferior hi ha una porta d'accés. A l'interior, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on hi ha un gran orgue elèctric col·locat als anys 50 i que substitueix l'antic accionat amb manxa a mà. Des del cor podem accedir a la part superior de les capelles laterals, que formen unes tribunes amb barana de fusta obertes a la nau central. El presbiteri és de planta de mig decàgon, amb l'altar major envoltat de columnes d'estil jònic que suporten una mitja cúpula sobre la qual trobem una talla de fusta policromada de l'Assumpció de la Verge, obra de 1.945 atribuida a Frederic Marès. Presidint l'altar major hi ha el Crist en Majestat, talla de fusta policromada del segle XII procedent de l'església del monestir de Sta. Maria. Fins a la Guerra Civil l'altar Major era presidit per un retaule d'estil barroc del segle XVIII, junt amb altres figures i elements en relleu que en decoraven els laterals i la part superior de l'altar, i de les que es conserven Sant Pere, Sant Pau, Sant Ambròs, Sant Tomàs, i Sant Agustí, entre altres. Les capelles laterals presenten altars i diversos sants de factura moderna, i pintures referents a Sant Antoni a la segona capella entrant a la dreta, i a la primera per l'esquerra trobem unes interessants pintures d'A. Gorgues, realitzades el 1.964. | 08166-4 | Plaça de l'església ,1. | L'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet s'aixeca en el punt més alt del turó del nucli històric, ocupa part del lloc on la família Mataplana va construir i establir la seva nova residència arran de l'atorgament de la carta de poblament. En aquest indret, a més del castell-palau, la baronesa de Mataplana, fundà el 1.356 una capella per a ús privat del castell. Fou dedicada a Déu sota l'advocació de St. Antoni Abat. El creixement demogràfic que experimentà la vila al llarg del segle XVII i els nous projectes urbanístics van determinar la construcció d'una nova església parroquial, ja que a més, la petita capella de Sant Antoni era per ús dels familiars i dependents dels senyors del castell. Fins llavors, l'església parroquial era la del monestir de Santa Maria, situada a uns 3 quilòmetres del poble, fet que també determinà el trasllat de la residència habitual del rector, instal·lant la rectoria al costat de la nova església. No es coneix amb exactitud quan es va començar a construir la nova església parroquial, però és probable que fós entorn a finals del segle XVII, ja que el 1711 el Bisbat de Solsona va donar l'autorització perquè el temple tingués fonts baptismals, i al 1712 es documenten els primers enterraments al seu voltant. El 1724 Tomàs Brotó i Pérez, bisbe de Solsona, decretà aprovada la Confraria de Minerva establerta en aquesta església. Ja al 1748 s'inaugurà el temple com a parroquia sota l'advocació de l'Assumpció de la Verge. L'església fou reedificada al segle XVIII. L'obra s'acabà de construir el 1784. Un terratrèmol l'any 1.829 provocà esquerdes i el col·lapse d'una part de la paret del Carrerot. S'hi feren obres de restauració, arranjant la teulada i les parets, quedant inaugurada la nova obra el 1.834. Durant la Guerra Civil foren destruïts els retaules de fusta que es conservaven a l'interior, i l'any 1.945 es construeix l'actual altar major projectat per l'arquitecte Sr. Puigboada. El 1951 es repintà l'església, de la mà del pintor vigetà Miquel Costa i Bau, en aquestes tasques es va rascar la paret de la banda de l'evangeli del presbiteri, on a sota de la pintura s'hi van descobrir restes d'una pintura mural que escenificava un dels episodis de l'ascensió de la Verge; en aquell moment es va decidir tapar-les. Un veí, Miquel Sala, s'hi va interessar i en va fer fotografies. L'any 2.001 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, va realitzar un informe de les pintures localitzades i tapades el 1951, i que consideren d'important valor artístic dins la plàstica barroca catalana, sobretot pel fet de que n'hi ha pocs exemples; cronològicament les situen entorn a l'època de construcció del temple entre finals del segle XVII i inicis del XVIII. El 1.954 es va fer una subscripció popular per comprar un nou orgue, s'inaugurà per la festa del Roser d'aquell mateix any. L'any següent es col·locaren les noves campanes dedicades a Maria Assumpta i Maria Falgars. El 1.981 es renovaren les pintures i daurats que decoren l'església, segons l'estil pintat el 1.951. Greus patologies estructurals van obligar a tancar l'església al culte a finals del 1.999, i a partir d'aquí comencaren els estudis i els tràmits per tal de realitzar una intervenció a fons. L'any 2.003 comencen les obres, que consisteixen en treballs estructurals a la volta, fabricació d'una nova teulada i treballs a la façana, que consistiren en l'estucat de l'actual color rogenc i la consolidació de la pedra de la portalada. El 20 de setembre del 2.000 l'església de Santa Maria de la Pobla de Lillet va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local. | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep Morató i Soler i Jacint Morató i Soler. | A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument.Entre l'any 2.003 i el 2.005 es realitzaren diverses obres per solucionar els problemes estructurals que afectaven al temple. També es va consolidar la portalada de pedra i s'estucà la façana. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57829 | Dansa de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-falgars | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | La Dansa de Falgars es representa a la plaça del davant del Santuari de Falgars, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma. És una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. Simbolitza la presentació pre-matrimonial d'una donzella a un fadrí, un acte doncs, de prometatge. Inicien el ball una parella de casats i la donzella, cadascun amb el vestit típic de la dansa que inclou, per la dona, caputxa, gipó, faldilles i enagos; l'home casat va amb roba negra, capell alt, una capa anomenada gambeto, espardenyes de betes i una almorratxa a la mà (ramell de flors amb cintes); en el cas del solter, amb camisa blanca, una faixa blava i també espardenyes de vetes. El ball es realitza acompanyat de la música interpretada per una cobla. Inicien el ball la parella de casats (antigament un pavorde i una pavordessa) situats al davant agafats de la mà i enlairada, i darrera els segueix la noia soltera; tot puntejant donen un parell de voltes a la plaça, a continuació l'home casat fa lliurament de la seva parella al batlle i ell balla amb la donzella, donen dues voltes més per tot seguit el casat passar l'almorratxa per sobre el cap del fadrí, el qual ja es pot aparellar amb la donzella i continuar el ball; es segueix realitzant el ball del punteig al vol de la plaça, i a partir d'aquest moment es pot anar incorporant tothom que ho vulgui a la dansa, a cada parella que s'hi afegeix, el capdanser els hi passa l'almorratxa per sobre el cap tot donant-los la benvinguda. A mesura que es van incorporant gent a dansar, prèviament adquireixen un mocador en una taula disposada al centre de la plaça i que simbolitza el tribut que antigament es pagava. | 08166-129 | Al Santuari de Falgars | És tracta d'una dansa que es creu de tradició medieval, tot i que hi ha opinions diverses al respecte. Fins l'any 1646 la dansa es ballava el mateix dilluns de Cinquagesma però a la plaça Major de la vila. Arran de la construcció del nou santuari, i de la inauguració d'aquest, es va començar a realitzar un aplec per aquesta data del dilluns de cinquagesma, amb peregrinació des del poble, celebració de la missa amb cantada de goigs i a la tarda la representació de la dansa, corrandes i ball de sardanes. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57820 | Festa Major de Cinquagesma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cinquagesma | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | La Festa Major de Cinquagesma es correspon amb la festa de primavera, és per les dates de Pasqua Granada i dura des del divendres fins al dilluns (el dilluns es festa local). Al llarg dels quatres dies es realitzen diverses activitats, d'entre les quals hi ha els típics balls de nit amb una orquestra cada dia (excepte el dilluns), alguns dies després del ball també hi ha sessió de discjòqueis, altres activitats com torneig de dominó, concurs de botifarra, tennis taula, a més d'alguna activitat pels més petits, una representació teatral, i audició i ballada de sardanes. El conjunt d'activitats que es realitzen el divendres, dissabte i diumenge es duen a terme en diferents indrets o espais del nucli urbà de la Pobla de Lillet. En canvi al dilluns totes les activitats es realitzen al santuari de Falgars, i és un dels dies més esperats. La jornada s'inicia al matí amb una cercavila de sortida al Santuari; a les 12 hi ha la celebració de la missa amb cantada de goigs, al migdia llevant de taula, i a la tarda la representació de la tradicional Dansa de Falgars, seguida d'alegres corrandes i finalment sardanes. | 08166-120 | En diferents indrets del nucli urbà i al Santuari de Falgars. | La Pasqua Granada o Pentecosta també es coneguda popularment com la Segona Pasqua, és una celebració del calendari cristià que s'escau sempre quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida. Aquesta diada s'emmarca dins el cicle de festes commemoratives del cicle vital del calendari cristià, Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist; aquesta data en concret commemora la baixada de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Aquesta celebració té origen en antics cultes agraris simbolitzant l'inici de la nova etapa en que els fruits del camp, els cereals i les plantes inicien el cicle formació de les granes i els fruits. | 42.2449300,1.9757800 | 415502 | 4677479 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies números dos i tres són d'Eduard Pujals. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 57825 | Festa Major del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-roser | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVII? | La Festa Major del Roser es celebra el primer cap de setmana d'octubre, coincidint amb la proximitat al 7 d'octubre, dia de Santa Roser, i suposa la festa grossa de la Vila. Tot i que al llarg dels anys alguns dels actes van canviant, el programa no difereix massa en quan al tipus d'activitats que es realizen. Així, el divendres al vespre s'anuncia l'inici de la Festa Major amb repic de campanes; aquest dia és dedicat sobretot al jovent amb una Festa Jove a la nit. El dissabte es realitza un torneig de tennis taula, i un de bàsquet, a més d'un concurs de botifarra. Al llarg de la jornada també hi ha lloc per altres espectacles i a la nit Ball de Festa Major. Enguany el diumenge l'Ajuntament ha decidit recuperar l'escalada ciclista a Falgars, el punt de sortida és la plaça de l'Ajuntament i el d'arribada, al Santuari de Falgars; la recuperació ha estat bona, ja que ha comptat amb un bon nombre de participants. El diumenge també hi ha lloc per les sardanes i a la tarda la proclamació de la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí, seguidament hi ha concert de gala i a la nit Ball de Festa Major. El dilluns (festa local) novament hi ha ball i audició de sardanes, a la tarda és hora d'un espectacle infantil, i al vespre un gran sopar que clou amb una darrera sessió de Ball. | 08166-125 | En diferents indrets del nucli urbà. | No es coneix l'origen exacte de la celebració de la Festa, però l'any 1638 un vot de la vila declarava festa del Sant Crist l'endemà del Roser, paral·lelament el capellà d'aleshores, mossèn Barnola feia construir la capella del Roser (avui totalment enrunada, i de la qual tant sols es pot veure alguna escassa resta darrera el mas Barnola, al barri de Les Coromines); posteriorment fundà la confraria de la Marededéu del Roser. En un parell d'ocasions s'ha realitzat consulta popular per canviar la data de la Festa Major. L'any 1958 es va proposar passar la celebració de la Festa Major al 15 d'agost coincidint amb la festa de la Marededéu d'Agost; el resultat va ser negatiu. Novament al juliol del 1988, es va proposar el canvi de data del primer cap de setmana d'octubre al tercer diumenge d'agost, en aquesta ocasió va tornar a sortir com a resultat un no. Així doncs, s'ha mantingut la data d'octubre com a celebració de la Festa Major, tal com assenyalem alguns veïns, la Festa ha de ser pels propis poblatans i poblatanes, i a l'estiu són molts els que els coincideix amb les vacances. La pujada en bici a Falgars ja s'havia fet entre els anys 1982 i 1994 de la mà dels Amics del Ciclisme de Lillet; enguany la recuperada escalada ciclista suposa la catorzena edició. | 42.2433200,1.9733300 | 415298 | 4677303 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57823 | Festa Major del Santuari de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-falgars | La Festa Major del Santuari sempre s'escau al diumenge més proper a la diada de les Marededéus trobades, al 8 de setembre. Els actes són una missa, acompanyada d'una coral convidada, que musicalitza l'acte religiós i canta els goigs. | 08166-123 | Santuari de Falgars. | Fa pocs anys que la diada de les Marededéus trobades s'ha establert pròpiament com a Festa Major, fins llavors tant sols es feia una missa i cantada de goigs. El fet de donar més preeminència a l'acte afavoreix l'afluència de visitants en la diada de la patrona la Verge de Falgars, una preciosa talla gòtica d'alabastre. A més al santuari es realitzen altres trobades, com el Vot del poble per Sant Marc amb la benedicció del terme, i el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb la Festa Major de Cinquagesma es realitzen diversos actes al santuari, entre els més destacats la representació de la Dansa de Falgars. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57823-foto-08166-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 57824 | Festa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La Festa del Bolet es realitza al llarg de l'últim cap de setmana de setembre. El dissabte al matí hi ha un ral·li fotogràfic (aquest 2.009, ha estat el tercer) i activitats infantils; a la tarda és el moment del concurs de plats cuinats amb bolets (enguany s'ha celebrat l'onzena edició), cap al tard hi ha un corretasques, posteriorment des del balcó de l'Ajuntament es fa el Pregó del Bolet i el repartiment dels premis del concurs de plats; seguidament és hora del mossec popular, i un correfoc; la jornada es clou amb ball al Saló la Flor. Durant tot el diumenge es pot visitar l'exposició micològica al Centre Cívic i la projecció d'imatges micològiques a la Biblioteca; al matí s'inaugura el Mercat del Bolet on hi participen artesans locals i foranis, a més de les diferents parades dels comerços locals; el mercat s'amaneix amb una cercavila acompanyada dels capgrossos, a l'espera del Tast de bolets, cap al migdia; com a darrer acte, a la tarda hi ha un espectacle d'animació per grans i xics. | 08166-124 | Al nucli urbà. | A la comarca hi ha diverses poblacions a les quals fa anys que es realitza la Festa del Bolet, a la Pobla de Lillet és una festa que aquest 2.009 ha arribat a la dinovena edició. La festa va arrancar de la mà de l'Associació de Comerciants, però arran d'uns anys difícils en els quals semblava que potser es deixaria de celebrar, l'Ajuntament va decidir prendre el relleu en la realització de la festa boletaire a partir del 2.005. | 42.2438700,1.9745800 | 415402 | 4677362 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57826 | La Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fira | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La Fira de la Pobla de Lillet es celebra sempre el 3 de novembre, sigui el dia que sigui de la setmana; no és una jornada de festa local. Actualment ha perdut el caire ramader que tenia en origen, i avui dia és una fira multisectorial, on hi ha expositors diversos: roba, cotxes, eines, objectes de la llar, etc. Les parades s'ubiquen al zona central, a peu de carretera, sobretot a l'aparcament que hi ha davant l'Ajuntament. | 08166-126 | Al nucli urbà. | Les primeres referències a la Fira són d'entorn a l'any 1884, entre aquest any i el 1936 consta com una de les fires de bestiar importants de Catalunya, tot i això potser molt anterior a aquesta data. Es celebra en una data que coincideix amb el retorn del bestiar que està pasturant a les muntanyes, acostuma a ser pels volts de Sant Miquel; en aquestes dates de retorn del bestiar s'aprofitava per fer la selecció dels animals, els que anirien destinats a carn, els de treball i els de producció de carn i/o llet. Tot aquell bestiar que no tenien venut, es portava a fira. Així, en aquesta diada s'aplegava gran quantitat de bestiar, alguns ja havien aprofitat per deturar-se a altres fires, ja que per aquestes dies eren diverses les poblacions que feien fira de bestiar. A la Fira de la Pobla bàsicament s'hi aplegava el bestiar de la mateixa Pobla, de Cerdanyola, Castellar de n'Hug, Gabarrós i Sant Jaume de Frontanyà. Al segle XIX, la fira es feia als camps de Cal Cerdà, a principis de segle XX, amb la construcció de la via del ferrocarril, es va traslladar al camp de les Vinyes (el Firal). Durant la Fira, a més del bestiar també hi havia parada d'altres firaires que portaven roba, sabates, ferreteria, objectes per la llar i entre altres coses, ja que era un moment propici per poder adquirir aquells objectes que era difícil de trobar al poble. | 42.2438100,1.9748400 | 415423 | 4677355 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilaradaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57767 | Font de l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamistat | ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La Font de l'Amistat està situada a l'entrada del poble, arribant des de Guardiola, al costat esquerra, en concret davant la fàbrica de Cal Costa, i a peu de carretera. La font està ubicada en una zona en desnivell, en un antic marge, d'aquí que hi hagi un potent mur que reforça i aguanta el terreny natural, en aquest hi ha una part rebaixada, a mode de balmat, on hi ha la font pròpiament, amb un brollador, i bancs d'obra a cada costat; per sobre està ornamentada amb un arc rebaixat i la continuïtat del mur fet amb grans còdols de riu. Al costat oest de la font s'estén una petita àrea condicionada amb una taula i bancs, enmig d'arbres que li aporten ombra i frescor a l'estiu. Al costat oest d'aquest l'espai enjardinat s'inicia un camí, és un camí amb desnivell format per una rampa esglaonada, al costat de la muntanya hi ha un mur alt de contenció del marge fet amb pedres desbastades, i pel costat oposat un muret baix i més senzill, a mode de barana de poca alçada. De fet aquest camí connecta l'extrem oest del poble en la seva part baixa, o sigui a redós del riu, entre els quals la fàbrica de Cal Costa, amb el barri de la Plana. | 08166-67 | Carrer Antoni Costa, s/n. | No coneixem quan es va construir aquesta font, pel que comenta la gent gran de La Pobla de Lillet, és un brollador que deu fer molts anys que existeix, hi ha qui diu però, que potser es va trobar la deu en fer les obres de la carretera de Guardiola a La Pobla de Lillet (a principis dels anys deu del segle XX). La feixa contigua a la font, o sigui l'espai adequat amb taula i bancs i enjardinada, junt amb la feixa que hi ha per sobre, entre la font i el camí, consten cedides (al 1982), amb la condició l'ús com a zona enjardinada adscrita a la font. | 42.2442500,1.9721400 | 415201 | 4677407 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57767-foto-08166-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57767-foto-08166-67-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta la font i el camí de l'Amistat, com element a conservar, i s'especifica que quan es realitzi el nou accés de les Planes, es tindrà especial cura de mantenir el camí i la font així com de solucionar la continuïtat peatonal d'aquest accés. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57850 | Font del Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge-1 | XX | La Font del Marge està situada uns metres cap l'est seguint el camí que surt en la confluència dels carrers tercer i quart de les Coromines. Un camí pavimentat ens condueix a la font, situada per sota del sender. Una rampa, pavimentada amb petits còdols conformant decoracions geomètriques, ens condueix a la font. Al final d'aquesta rampa trobem un racó ombrívol amb la font a la part baixa del marge. L'espai està condicionat amb un banc d'obra en forma d'U, fet de pedra i morter, i amb una taula rodona de planxa metàl·lica al centre. La font està en un marge de fort desnivell, al fons del qual circula el riu Arija. | 08166-150 | Prop del nucli urbà, costat sud-est | No coneixem quan es va construir aquesta font, però està situada a les afores del barri de les Coromines, el qual es va urbanitzar al segle XVIII, entorn el 1740. La zona però ha estat lloc de pas habitual, ja que uns metres més amunt discorre el camí del Monestir, el qual també condueix vers Sant Jaume de Frontanyà. El sender que ens condueix a la font i que té continuïtat, porta cap a la zona de camps i hortes que es troben des de les darreres cases del Barri -per aquest extrem- i que s'entenen en direcció al monestir. | 42.2436100,1.9796200 | 415817 | 4677329 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57850-foto-08166-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57850-foto-08166-150-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57761 | Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellers | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVII-XIX | Està en procés d'enrunament. | La casa de Cellers es troba en procés d'enrunament, malauradament està abandonada i s'està començant a accentuar el seu estat de degradació; a més ha patit alguns saquejos, que n'augmenten les males condicions en que es troba, i també la vegetació està creixent amb abundància. Està conformada per diferents estructures com la casa, el paller, safareig, pou i l'era. La casa és de planta irregular, de quatre nivells (pb+2p+golfes) i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Consta d'una estructura principal a la que se li va afegir un cos de galeria pel costat sud. L'aparell de l'ampliació és de paredat de pedres de mides diverses i irregulars, i cantoneres de grans blocs de pedra tallada i picada; a la part més antiga, pràcticament no es poden veure els murs per la vegetació, però en general també és un paredat irregular però cantoneres més petites. Les obertures del cos sud són fetes amb maó massís en llinda i algunes també en brancals; la galeria a nivell de la planta primera és amb dues grans obertures i a planta segona, amb una única gran obertura; la resta són finestres i un balcó. A la resta de l'edifici les obertures són senzilles, algunes amb llinda de fusta. La casa està construïda en una zona amb desnivell, fet que li permet tenir dues portes d'accés a peu pla, la de la planta baixa està emmarcada amb maó massís, i obra a espais destinats al bestiar; primer accedim a la part de sota el cos de galeria que és amb sostre de bigues de fusta; aquí trobem unes àmplies obertures en arc de pedra que donen a un altre cos (de la part més antiga de la casa), aquest és cobert amb volta encofrada de pedres, i hi ha algun altre petit espai que aprofita els racons que conformen la roca. L'accés a planta primera és a través d'una escala exterior que dóna a una portalada feta amb carreus de pedra picada i polida, tant en brancals com en la llinda en arc rebaixat, la dovella central té gravada la data 1882. Per aquí accedim a la sala on hi ha la llar de foc, el forn de pa, els fogons, l'espai que havia ocupat la pica (avui desapareguda), l'escala d'accés al pis superior, i portes que donen a habitacions i cap a la galeria. Almenys una de les habitacions és amb alcova i motllures de guix al sostre. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un pou i un safareig. Al costat sud-oest trobem el paller, de dues plantes i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud, a l'era, i en la qual hi ha una gran obertura centrada en la façana i que agafa els dos nivells, és feta de brancals i arc rebaixat de lloses. | 08166-61 | Zona sud-est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa de Cellers, la primera notícia no la tenim fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR),on consta com a propietari Ramon Pujals. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) hi consta 'Pedro Sellas Montclús', es podria correspondre amb la casa de Cellers, ja que queda ubicada just per sota de Montclús, al peu de les seves costes. Tot i que les referències que tenim daten ja de ple segle XIX, i també la data que trobem en la façana de la casa, 1882, i 1892, al safareig, poden indicar que a finals d'aquest segle XIX s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, com l'adhesió del cos de galeria, però també la remodelació d'espais interiors; sembla però que la fesonomia de l'estructura més antiga es pot correspondre a una construcció de cronologia més reculada, probablement cap al segle XVII. | 42.2077100,2.0050500 | 417869 | 4673318 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57729 | Ieits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ieits | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIX-XX | La casa de Ieits es troba situada molt a prop del nucli urbà, just després de la capella dels Dolors que trobem en el camí de Coll Ferran, passat el barri de la Plana muntanya amunt. La masia està conformada per dues construccions bàsiques, la casa i el paller al davant, unides dels costats per murs que conformen un clos, amb l'era al centre. La casa té quatre façanes, és de planta rectangular amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra al sud-oest. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està construïda per murs fets amb pedres irregulars i còdols col·locats irregularment, i a les cantoneres peces desbastades força grans. De les obertures destaca l'accés a la planta baixa, situat al centre de l'edifici, és una gran obertura amb llinda en arc rebaixat fet de maó massís col·locat en sardinell, les finestres d'aquest nivell són de la mateixa tipologia però amb arcs més rebaixats; la resta són més senzilles, simples obertures rectangulars algunes amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb maó posat de pla; a la planta primera algunes obertures són balcons sense voladís. El paller està situat davant la casa, disposat en paral·lel, tant les dimensions com les característiques constructives són similars a les de la casa. La seva ubicació en una zona es desnivell permet que tingui accés a peu pla a cada nivell de planta, així l'entrada a la planta superior és des de l'era. | 08166-29 | A Coll Ferran | El nom d'aquest mas Ieits apareix, encara actualment, grafiat de moltes i diferents maneres. Atribuïm a aquest les referències que apareixen com a Eits, Eygs, ja que el situen dins la el veïnat de la Pobla. Les primeres referències documentals daten del segle XIII, però l'edifici que veiem avui dia, presenta una estructura i característiques arquitectòniques molt posteriors; així doncs, és possible que en una data desconeguda aquest mas, fos quasi o totalment reconstruït. La primera notícia la trobem el 29 de setembre de 1282 (el document és un trasllat de l'any 1323), data en que es realitza un document de reforma del contracte d'establiment del mas d'Eyts feta pel pavorde del monestir Berenguer de Vila. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,56). La següent referència és del 1449, quan el pavorde, Joan Cunill, junt amb tres canonges i amb autoritat del bisbe, fa als masos Sarga, Planes, Baladosa i Eygs, que estan sota la seva jurisdicció, excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i a més havien de continuar pagant els censos agraris que els pertocaven i que són, 'pel mas d'Eygs, primo dos sous e dos diners e maylla. Item, per segla, deavuyt diners e maylle. Item, an diners, més vint e dos sous. Item, tres gallines a Nadal. Item, civada, cinc miges quarteres e una punyera, dretes. Item, vi, dos canadells e mig. Item, ordi, cinch miges quarteres e una punyera, dretes. Item, carnsalada, tres lliures e tres mayllades. Item, per alberga, diners, uit sous. Item, per los jornals que antigament solis fer al dit monastir, cinch sous', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants del mas 'Eigs', del veïnat de la Pobla, junt amb Sarga, Baladosa i Carbonells, aquests del veïnat de Vilacorba, i que tots eren del Monestir de Santa Maria de Lillet, per mostrar les seves dificultats per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Eits consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). | 42.2449700,1.9696800 | 414999 | 4677489 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57759 | Montclús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-baix | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII?-XVIII | La casa de Montclús de Baix està situada a pocs metres per sota (sud-est) de la casa de Montclús de Dalt. Es tracta d'una casa de mides més aviat petites, formada per tres plantes (baixa, pis i golfes) amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. La casa ha estat reformada fa pocs anys, fent canvis en obertures i revestint parcialment les façanes. Dels murs veiem les cantoneres fetes per pedres desbastades rectangulars, allargades i de poca alçada, la resta de parament dels murs no s'observa prou bé però semblen pedres desbastades de mides força similars. Les obertures, com hem dit semblen molt modificades. L'edifici mostra una estructura més antiga a la que se li adossà una ampliació i un petit porxo pel costat nord. Al costat oest hi ha restes de murs d'una construcció, avui bastant enrunada. Al nord de la casa hi ha l'era, que queda a nivell de planta primera, i el paller; aquest és també un edifici petit de dues plantes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana principal, la sud, que és la que està totalment oberta cap a l'era, tant sols amb un pilar al centre. | 08166-59 | Montclús, zona sud-est | Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció la trobem a l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal d'afavorir la comunitat, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). És al llarg dels segles XIII i XIV, quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides a un mas anomenat Comalada i d'altres al mas Soler. Al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix i absol a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; a canvi hagué de pagar 800 sous i tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien concessió de devesa al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Baix és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); posteriorment també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2070700,1.9970700 | 417209 | 4673254 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa està situada als plans de Montclús, definits per un ampli espai obert, on hi ha grans camps de conreu i pastures. A més de Montclús de Baix, a pocs metres hi ha la gran casa de Montclús de Dalt i una mica més lluny (menys d'1 km) trobem la Teuleria de Montclús. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57749 | Montverdor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montverdor | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIX-XX | La casa de Montverdor està situada en una zona elevada per sobre del rec de la Muga i del riu Arija. Les diferents construccions que conformen l'actual casa estant situades al peu (costat est) del turonet que s'aixeca al costat mateix de la casa. De fet, dalt d'aquest turó hi ha les escasses restes que queden de l'antiga casa de Montverdor; els materials de la qual, bàsicament la pedra, es van fer servir per construir la nova casa a la part baixa del turó, fent-la més accessible. La casa actual és de planta rectangular, formada per planta baixa, dos pisos i planta sotacoberta (golfes), i és de teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que obra al sud. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de rajoles pintades en blanc, formant una decoració triangular, i teules. Les obertures de la part de la casa del segle XIX són senzilles. La casa es va construir el 1885 i fa pocs anys s'hi van realitzar importants obres, entre les quals una ampliació pel costat sud, construint una nova façana, i modificacions en les obertures de la façana de llevant. Al costat est de la casa hi ha el pou i la bassa, i a la part del darrera de la casa el paller, de dos nivells i coberta a un sol vessant, en la seva estructura s'hi observen diferents fases constructives. | 08166-49 | Zona nord-est. Prop de la carretera de la Pobla a Ribes | La casa de Montverdor està documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet. Pere morí el 1174, i entre les seves deixes testamentàries dóna a l'església de Santa Maria de Lillet, el seu cos i el delme de la vila de Merola, a més d'aquest mas Montverdor, junt amb el de Carbonells de Vilacorba, Quasta i Chod, i altres béns (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,46,356). Al 1388, figura 'Petrus de Muntbardo' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Al fogatge de 1553 apareixen les referències de 'Jaume Monbordo' i 'En Domenjo sta al mas de Monberdo' (IGLÉSIES:1979:461). Uns anys més tard, en un document del 1573, Montverdor consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). No coneixem més notícies del mas ja fins al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Mombardo' . | 42.2403300,2.0195900 | 419111 | 4676926 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al fons de la vall, en la zona propera a on s'uneixen les aigües del Rec de la Sois amb el riu Arija, hi ha la casa de la teuleria de Montverdor.La fotografia en blanc i negre, la número tres, és dels propietaris de la masia de Montverdor. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57727 | Saus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saus | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIII | Està en avançat estat d'enderroc. | La casa de Saus es troba en avançat estat d'enrunament. L'estructura està adossada a un marge pel seu costat nord, on es conserven més restes. Així, bàsicament es conserva el mur nord, alguna resta del murs laterals, i enmig de la vegetació s'hi poden veure restes de murs de compartimentació interior. A l'extrem oest hi ha les restes del forn de pa, per la cara interior encara es pot veure part de la boca i de la volta que s'està ensorrant; el cos que conforma el forn pròpiament, es sustenta sobre una petita volta. L'edifici està construït per un paredat format per grans peces de pedres solament desbastades, col·locades irregularment i cantoneres també de pedra desbastada formant peces una mica més regulars. La font de Saus ha estat conduida fins a peu de runes, on a més hi ha un gran com per abeurar els animals. | 08166-27 | A la zona nord-oest del municipi. | A finals del segle XIII trobem les primeres mencions del mas Saus, el qual es troba dins la jurisdicció de Gabarrós. El 1278 'Bernat de Sauz' tingué conflictes amb Galceran de Pinós pel delme de Gabarrós que el seu pare havia comprat a Ramon de Viver . Des d'aquestes dates fins finals del segle XIV, es documenten diferents actuacions de la família de Saus vinculades a les parròquies de Sta. Cecília de Riutort, Brocà i Saldes. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,470-471). Com a referències directes al mas, trobem que el 1280 en Galceran de Pinós fa donació a Jaume de Molins de la 'Rocham fortitudinem de Gavarret', amb la condició de custodiar dita fortalesa i roca, i l'obligació de residir-hi, a més percebia el rèdits de dita Roca, 4 modis de xeixa, 2 d'ordi, el delme de la verema i vi i 12 ss. m. pel vestit; un canal de moltó al mas Sauch i 12drs.m. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,401). El 1288 Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera tornen a fer donació del 'castrum nostrum sive Rocham de Gavareto', en aquest cas Ramon de Ginebret, batlle seu de Gavarrós, i als seus, i d'entre les coses que rebria anualment torna a constar 'et unam carnem arietis in mansis de Sauch..' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,402). Tornem a trobar referències al mas el 1294 quan Berenguera, filla pubilla del cavaller Ramon de Brocà i Gaucelma, es casà amb Portolès, fill del difunt Ramon de Gòsol, en els documents nupcials consta que a la núvia li donen el casal que els seus pares habitaven a Brocà i que devien continuar habitant junts, entre altres coses; ell, en Portolès aportà una dot de 3500ss.m., però l'any següent Portolès va rebre del seu germà, el donzell Bernat de Gòsol, tots els drets sobre els masos Sauch, els dos d'En Bauz, el de Ça-Querola, el d'En Gaamir i el d'En Partit, situats tots a Gabarrós. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,379) Saus consta com un dels llocs que constituïen la baronia de Mataplana el 1368, junt amb Toses, Gomsèn, Santa Cecília de Riutort, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Montgrony, Mayans, Rus i Castellar de Nuc, i Sant Jaume de Frontenyà (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,309). El 18 de juliol de 1362 Ramon de Riembau, jurà guardar les franqueses, llibertats i privilegis, als caps del cinc focs que tenia la casa i batllia de la Vila i de Saus. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,454). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Fusterii de Saus', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Saus apareix citat al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari Juan Saus. | 42.2480700,1.9563100 | 413900 | 4677847 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins la mateixa propietat hi el Plantiu.Les escasses restes conservades no permeten precisar-ne la cronologia, però tot i que el mas Saus apareix esmentat des de finals del segle XIII, sembla que les restes que veïem avui dia es corresponen a restes de cronologies posteriors. | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57735 | Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | La casa de Ventaiola està situada en una zona oberta i planera que es troba enmig del bosc de Ventaiola. El lloc es troba a poca distància del nucli urbà de la Pobla. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i segona; està coberta amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta modificacions importants en la seva volumetria, realitzades en època contemporània i clarament diferenciables pel material constructiu, totxana vista. La majoria de les obertures són senzilles, sense cap element arquitectònic remarcable; val a dir que algunes també han estat modificades. La vivenda queda ubicada al centre del conjunt, ja que pels costats sud i est té adossades altres construccions destinades a paller, magatzems i bestiar. Cal dir que tot i les modificacions realitzades, l'edifici conserva parts d'estructura anteriors; car sense una aproximació acurada a les restes no se'n pot determinar les cronologies. | 08166-35 | Al mig del bosc de Ventaiola. | La primera referència al nom de Ventaiola és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Bernat de Ventaiola' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). El 8 de maig de 1388, trobem a Petrus de Ventaiola, prevere oriünd de la Pobla de Lillet, actuant com a representant de la parròquia de Santa Maria de Lillet i dels seus habitans, en la petició que feien al bisbe de la Seu d'Urgell; davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, demanaven que fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. En aquest document apareix també Bernat de Ventaiola entre el grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet que feien la esmentada sol·licitud i visita a l'església de Merolla per constatar-ne el mal estat en que es trobava. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,68-72) El 1389 tornem a trobar Pere de Ventaiola en un inventari de les coses del Monestir feta en acabar un arrendament.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,169) Podria ser un altre el Pere de Ventaiola que apareix en altres documents com és una carta de dotació del 1412, on consta com a notari pel venerable Joan Vilella 'prepositi et plebani' de l'església de Santa Maria de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,73). De fet hi ha notícia de dos manuals del notari Pere de Ventaiola l'un data dels anys 1395-1418, i l'altre del 1400 al 1430. També al segle XV hi ha notícia d'altres persones amb aquest cognom, com Antoni Ventaiola i Johan Ventaiola, ambdós esmentats en el mateix document referent als obratges de la llana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360) Al 1581 en un document on Baltasar Costa i de Riembau de deixa i arrendament a Jaume Casas i la seva mare Joana Casas, tota la seva masada del Prat, terres, herbes i fruites, per un període de quatre anys; el dit Baltasar també li deixa a Jaume la devesa de Ventaiola. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,308) Al fogatge de 1553 apareix un tal 'Parutxo Vantellola' com habitant de la vila i terme de la Pobla de Lillet (IGLÉSIES:1979:461) Ja en cronologies més tardanes, Ventaiola s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. | 42.2413900,1.9749400 | 415428 | 4677087 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57757 | La Pallola/La Paiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallolala-paiola | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Està en avançat estat d'enrunament. | La casa la Pallola es troba molt enrunada, s'observen restes de diferents construccions, que defineixen un conjunt de planta allargada oberta cap al sud. De les diverses restes, s'identifica a l'extrem oest, el perímetre del que devia ser el paller, i al costat oposat (el costat est del conjunt) les restes de la casa, enmig de les dues construccions hi ha l'era, de la qual encara queden restes del paviment de maons, i al costat nord, un mur de poca alçada que uneix i tanca el conjunt d'estructures per aquest extrem. De la casa poca cosa es veu, ja que a més d'estar molt enrunada, hi ha molta vegetació, s'hi endevinen les restes de divisions interiors; al seu costat de llevant s'hi podem veure les traces d'altres construccions que s'hi adossaven. Els murs de la casa i el paller són fets amb pedres desbastades, de mides i formes diverses amb alguns fragments de maó i teula, les cantoneres són de grans blocs de pedra desbastada força regulars. Pel voltant, sobretot pel costat sud i cap a l'est, hi ha feixes de conreu, avui ja molt plenes de massa forestal. | 08166-57 | Zona sud-est. Prop de la pista de Montclús | Les úniques referències documentals conegudes d'aquest mas són d'època moderna, al 1856, es cita la 'Payola' en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2015200,1.9954400 | 417067 | 4672640 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57856 | Creu del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La creu del castell es troba situada al cim del turó del castell; s'aixeca al costat mateix de les restes del Castell de Lillet. Es tracta d'una gran creu de formigó armat, de formes senzilles, amb el contorn lleugerament sobresortit i un cercle en el creuament dels braços; també en el punt d'unió dels braços però, en els vèrtexs exteriors, una forma corba els uneix definint un altre cercle. | 08166-156 | Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. | La primera creu que es va col·locar dalt del turó del castell va ser l'any 1900, en motiu de la commemoració de la nova centúria i del nou 'Any Sant'. Segons la bibliografia, era una creu de fusta amb un reforç de planxa forjada en el punt d'unió dels braços, i amb una peça de planxa de forma circular a l'extrem dels tres braços, al superior posava l'any '1900', i als laterals, 'Any' a un costat, i 'Sant' a l'altre. Consta que entre els anys 1915 i 1919 la creu estava caiguda. Al mateix 1919 se n'hi va col·locar una altra que va restar-hi fins a principis de la guerra civil a l'any 1936. Al 1945 s'hi va posar una creu senzilla de fusta que amb el pas del temps es va fer malbé. Finalment, el 15 de maig de l'any 1960 s'hi va pujar i col·locar la creu de formigó armat que podem veure avui dia. | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 1960 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es conserva documentació fotogràfica de la col·locació de la primera creu a l'any 1900 i de la darrera, al 1960. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57800 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La font està situada entre edificis. Està formada per un dipòsit i al davant la part frontal i visible de la font. Aquest frontis presenta dos plans, el més sortit queda a nivell de les façanes del edificis dels costats i és coronat per una motllura feta de maons i per sobre acabat en forma angular com de coberta a dos vessants; al centre de la part superior hi ha un rètol on indica 'Font Xica. 1841'. L'altre frontis, el que queda enfonsat cap l'interior, com una gran fornícula, està cobert amb un acabat en arc rebaixat. Consta d'una única pica col·locada molt baixa, amb la seva respectiva aixeta situada al mur. A la part superior d'aquest frontis hi ha una rajola decorativa on posa 'Font Xica'. Les superfícies de les parets estan pintades amb un sòcol en color blau clar i la resta blanca. | 08166-100 | Nucli urbà. Davant la plaça del Capdavall. | No coneixem resferències documentals relatives a aquesta font, així l'única informació que en tenim és el rètol que hi ha en la mateixa font i que indica 1841, hem de suposar com a any de construcció. | 42.2436400,1.9757500 | 415498 | 4677336 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància, una metres més amunt del carrer, hi ha la Font Grossa. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57801 | Font Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-grossa | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La font està situada entre edificis. És una font que consta d'una estructura de dipòsit i al davant el frontis on hi ha el sortidor d'aigua. La façana és en dos plans de frontis, ja que la part central queda rebaixada a mode de fornícula per col·locar-hi les aixetes i les piques. El conjunt és coronat amb un acabat amb maó lleugerament sobresortit que al mig defineix una forma lleugerament corbada. La part rebaixada és closa amb un acabat en forma angular. Consta de dues piques de pedra picada, amb les seves respectives aixetes col·locades al mur, per sobre hi ha una reixa per ventilar l'interior del dipòsit, amb un rètol al costat que indica 'Aigua no potable'; més amunt, un altre rètol de fusta on posa 'Font Grossa. 1841'. Les superfícies de les parets estan pintades amb un sòcol en color blau clar i la resta blanca. | 08166-101 | Al nucli urbà. Al carrer de la Font. | No coneixem resferències documentals relatives a aquesta font, així l'única informació que en tenim és el rètol que hi ha en la mateixa font i que indica 1841, hem de suposar com a any de construcció. | 42.2437400,1.9760300 | 415521 | 4677347 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància, una metres més avall, davant la plaça del Capdevall, hi ha la Font Gxica. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57713 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3517. Generalitat de Catalanya. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La fàbrica tèxtil de Ca l'Arigas està formada per un cos principal corresponen a una gran nau de planta rectangular i alçada considerable, ja que consta de dos plantes. És construïda amb maçoneria i arrebossat com a acabat final; a l'interior diversos pilars de ferro colat són el suport dels sostres de revoltó i de la coberta a dos vessants. Les diferents obertures són emmarcades amb maó massís, hi ha gran nombre de finestrals paral·lels, de mida considerable, que aporten llum a l'interior; tot i que algunes modificacions del segle XX anul·là diferents obertures. Altres naus i dependències annexes disposades més o menys paral·leles a la estructura principal, i de tipologia similar, són resultat de les diferents ampliacions que experimentà el complex fabril. Cal destacar la presència d'una xemeneia d'alçada considerable, es tracta d'una construcció troncocònica realitzada amb maó massís, mostra diferents argolles de ferro a mode de reforç. Algunes d'aquestes noves construccions van ser destinades a la indústria de cartró. En relació a la fàbrica s'ha de fer esment als jardins Artigas o Parc de la Magnèsia, situats a continuació de la fàbrica riu amunt, i que eren ús exclusiu dels amos. És remarcable l'existència d'un gran canal que donava força hidràulica a la fàbrica, s'origina per sota la fàbrica Asland i circula en poc desnivell fins arribar a l'alçada de Cal Sargantana, just per sobre la fàbrica, on en una gran canonada es produeix la caiguda de l'aigua. | 08166-5 | A pocs metres al nord del nucli urbà de la Pobla de Lillet, i a la riba dreta del riu Llobregat. | L'origen de la fàbrica es remunta al segle XIX, en ple creixement industrial, quan Artigas i Saleta l'any 1.876 van adquirí a Pere Casas l'antic molí de la Panella, per adaptar-lo com a fàbrica tèxtil. La primera matrícula industrial d'Artigas i Saleta consta al 1878-79 i estava formada per uns 100 fusos, 1 carda, 1 teler i 1 teler de samarretes. El 1.887 una riuada va destruir l'edifici, que es reconstruí donant forma a la fàbrica que observem actualment. A partir de la seva reconstrucció s'hi portaren a terme diverses activitats industrials. El negoci s'anà ampliant, ja que el 1893-94, a la fàbrica d'Artigas i Saleta hi consten 623 fusos, 6 telers Jacquard, 1 màquina de desfilar, 104 telers mecànics, 4 telers de mà, 1 teler de samarretes, 1 tint i 1 blanqueig. 1894-95 ja apareix Joan Artigas Alart sol en l'empresa. Aquest va ser el promotor dels jardins Artigas, construïts entre el 1.903 i el 1.910; Joan Artigas sembla que va demanar idees a Antoní Gaudí, per a l'ordenació del terreny que tenia a banda i banda del riu Llobregat i aquest li realitzà un esbòs. A les matrícules dels anys 1913-28, ja apareix Joan Artigas i Casas, fill del propietari, el qual va ser un empresari emprenedor que intentà diversificar la producció industrial: donat que la indústria de la perfumeria no va tenir èxit, l'any 1.914 es dedicà a produir carbur de calci i electricitat, i entre 1.922 i 23 hi començà a fabricar cartró. L'empresari Agustí Barral comprà la fàbrica als Artigas l'any 1.947, on hi feu ampliacions i hi fabricà cartró per a la indústria del calçat fins que la importació de cuirs provocà la desaparició d'aquest mercat. També s'hi elaboraren els suports de paper emprats per col·locar sota els gots de beguda, iniciativa que va tenir un èxit rotund i que fou font d'exportació a tot Espanya. | 42.2521400,1.9754100 | 415481 | 4678280 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc