Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57769 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-0 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Es tracta d'una petita construcció situada a peu del camí ral de Berga, camí que també condueix a la masia de Ieits. Està construïda adossada a un marge. S'hi accedeix per una escala feta de pedra. L'edifici està conformat per un basament sobre el qual hi ha una petita obertura amb una reixa que permet veure l'interior de la capella. A l'interior al fons hi ha la fornícula de la capella precedida d'un petit espai on dipositen els ciris o flors. La fornícula està emmarcada per unes motllures de guix, té una portella amb un vidre que protegeix la imatge de la Verge dels Dolors. Per l'exterior la construcció mostra una coberta a dos vessants, però no presenta les superfícies planes, sinó que són lleugerament corbades. Al carener hi ha una creu de ferro. A costat i costat de la capelleta, uns petits espais enjardinats. | 08166-69 | A peu del camí ral de Berga | 42.2450300,1.9704900 | 415066 | 4677495 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 57771 | Forn de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-pobla-de-lillet | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 18603. Generalitat de Catalanya. | Únicament es conserva part de l'estructura excavada al tapàs. Actualment té molta vegetació. | Les restes estan situades a peu de la carretera de La Pobla de Lillet a Campdevànol, al quilòmetre 16 i en el costat esquerre en direcció Ribes. Es tracta d'un clot excavat en un marge, sembla que la boca estaria situada al costat sud-oest. Actualment és ple de vegetació. Presenta planta arrodonida, d'uns 2 metres de diàmetre, i secció lleugerament troncocònica, amb una alçada de 3 metres en el punt més alt. Mostra la superfície de les parets en aparença afectades per l'efecte del foc i rubescents. La forma, dimensions, i característiques, indiquen que es pot tractar d'un forn, del qual no se'n coneix ni la utilitat ni la cronologia. | 08166-71 | Zona nord-est | 42.2448300,2.0248100 | 419547 | 4677420 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57771-foto-08166-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57771-foto-08166-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 57772 | Jaciment paleontològic de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-falgars | <p>CALZADA, S.; URQUIOLA, M.: Catalógo de holotipos. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, núm. 223. Barcelona, 1992. FOLCH,R. (1988): Història Natural dels Països Catalans, Vol. XV: Registre fòssil. Enciclopèdia catalana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 12916. Generalitat de Catalanya.</p> | Superficial | <p>El jaciment paleontològic de Falgars no és només un punt concret, una de les àrees és la zona propera al mirador de la Roca de la Lluna, al costat de la pista. Es troben afloraments de macologia marina del Cretaci Superior en diferents zones del Catllaràs: Stereocidaris falgarsensis, Chlamys, Exogyra fr. Auricularis, Lima catalaunica, Ortholina luzani, Hippurites, Bivalve, Ostrea, Hemiaster, Ortholina decorata, Ceratostreon, Trochus, Otostoma rugosa, Agriopleura fumanyae, Chuma coguandi, Viarhynchia cerdanyolae, Polytremacis, Actinastraea, Owenirhynchia rubra, i Rynchonella vesicularis. La informació que ens aporta Inventari del Patrimoni Arqueològic i paleontològic de Catalunya, és que es tracta d'un jaciment de tipus marí, del període Mesozoic Cretaci Superior Senonià i de les associacions faunístiques localitzades citen Stereocidaris falgarensis, Hemiaster batalleri i Porosoma batalleri.</p> | 08166-72 | Al Catllaràs. | 42.2212700,1.9676700 | 414801 | 4674860 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Museu de Berga va proporcionar la informació sobre la tipologia de fòssils que es localitzen a la zona. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 57832 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0 | <p>BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | <p>La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d'on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.</p> | 08166-132 | Serra del Catllaràs | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.2225100,1.9648000 | 414566 | 4675000 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades es corresponen a la Roca de la Lluna. | 122 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 57857 | Marededéu de l'Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lassumpta | <p>CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997.</p> | XX | <p>La Marededéu de l'Assumpta està situada presidint l'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Està col·locada sobre un semiabsis suportat per columnes jòniques, al centre de les quals hi ha el Crist Majestat del segle XII. Es tracta d'un conjunt escultòric de fusta tallada i policromada d'uns dos metres d'alçada. La imatge de l'Assumpta està col·locada sobre una gran bola, i hi ha quatre àngels, dos a cada costat, als peus i a l'alçada de la bola dos àngels vestits, i a l'altura de les cames dos de nus, excepte un petit fragment de roba que els cobreix la zona dels genitals. La marededéu es presenta amb els braços estirats i lleugerament oberts; darrera seu sorgeixen tot de raigs disposats de manera radial. Es tracta d'una escultura d'estil clàssic.</p> | 08166-157 | Al nucli urbà. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Plaça de l'església ,1. | <p>Durant la guerra civil diverses esglésies de la Pobla de Lillet foren objecte de saquejos i destrosses, entre aquestes hi ha l'església parroquial de la Pobla de Lillet, la qual va patir la destrucció de diversos retaules, entre els quals l'altar major. En finalitzar la guerra es van fer diverses reparacions i es va construir un nou altar major al 1945. Arran d'aquesta obra sembla que el capella que va acordar amb l'empresa Asland que aquesta es faria càrrec del cost de l'escultura de la marededéu de l'Assumpta que presidiria l'església. Les circumstàncies que van determinar aquesta decisió les trobem en el fet que l'empresa fundada el 1901, estava apunt de celebrar el cinquanta aniversari de la companyia, motiu pel quan estaven disposats a assumir el cost de la imatge. A l'article de Josep Carreras 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial' s'explica que a partir de la documentació consultada es creu que l'escultura de la Marededéu de l'Assumpta de la Pobla de Lillet és obra de l'artista Frederic Marès i Deulovol (1893-1991). Segons l'article citat, en una carta del 14 d'abril de 1951 enviada per la 'Comisión Diocesana de Música i Arte Sagrados' al mossèn Josep Farràs, de la parròquia de la Pobla de Lillet, es parla d'una fotografia d'una marededéu de l'Assumpta que és aprovada com a base per a realitzar l'encàrrec de l'escultura. Sembla que el president d'Asland, Josep Bertran Musitu, i el seu fill,Felip Bertran Güell, tenien amistat amb Frederic Marès, que eren qui s'encarregaven realment del projecte, no els va agradar la proposta d'un escultor vigetà que els va fer Mossèn Farràs, d'aquí que es degueren decidir a fer l'encàrrec a Frederic Marès a qui els unia l'amistat. Originàriament l'obra havia de ser l'alabastre, però l'elevat cost determinà que finalment el material escollit fos la fusta. Segons consta també en el citat article, en el projecte també hi participà l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'encàrrec a Marès es produeix en un moment de màxim reconeixement públic de l'escultor. La imatge havia d'estar acabada pel 15 d'agost de 1952 per ser entronitzada. Per una carta entre Felip Bertran i Güell i Frederic Marès, sabem que aquest darrer li comunicà que l'escultura ja estava acabada, pel que es diu en el text es creu que es parla de la peça de la Pobla de Lillet; la carta data del 13 de juny del 1952. Finalment, el 20 de juny de 1952 el Bisbe de Solsona entronitzà la imatge, en una jornada amb diversos actes litúrgics.</p> | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 1952 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Frederic Marès? | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57814 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-la-pobla-de-lillet | XVII-XX | Excepte els llibres d'ús actual, la resta es troba apilat i sense ordenar. | <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Lillet es troba fragmentat, una part important es conserva a l'Arxiu del Bisbat de Solsona. La documentació que conté avui dia l'Arxiu està guardada a la Rectoria i no està classificada ni ordenada, excepte una part de documentació, la més utilitzada que està guardada al despatx del rector, la resta està apilada sense seguir cap criteri. Està conformat pels llibres de Baptisme, Matrimoni i Enterraments, són des de 1700 fins avui dia, tot i que en falta algun exemplar. També consta de còpia dels documents que en Serra Vilaró va utilitzar en el llibre de les 'Baronies de Pinós i Mataplana'. A més hi ha actes notarials, testaments, contractes i capítols matrimonials, col·lecció dels butlletins oficials del Bisbat des de 1870 o 1880, a més de documents dispersos de ventes, de compres i alguns llibres de sermons, etc.</p> | 08166-114 | Nulci antic. Rectoria de la parròquia, c/Dr. Cisneros, núm. 5. La Pobla de Lillet | <p>Els fons de l'Arxiu compta amb gran quantitat de documentació d'entre 1700 i 1800. Originàriament la parròquia de Santa Maria de Lillet, era l'església del monestir, des d'origen fins el canvi de bisbat del de la Seu d'Urgell al de Solsona, de nova creació al 1593, implica que la documentació anterior a aquesta data es trobi a l'Arxiu de la Seu, la posterior és a l'Arxiu de Solsona. A més del canvi de bisbat cal tenir present que la Pobla de Lillet va tenir un canvi d'església parroquial, al segle XVIII, passant de l'església del monestir a l'actual església de Santa Maria de la Pobla de Lillet, al nucli antic. Els canvis de parròquia, a més dels moviments de rectoria, ja que al segle XX es va construir un nou edifici i es va fer el trasllat de la rectoria al nou emplaçament, no han afavorit l'organització de l'Arxiu.</p> | 42.2441900,1.9747400 | 415415 | 4677398 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57804 | Marededéu de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-falgars | <p>AMADES, J. (1989:186-192): Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Ed. Selecta, Barcelona. ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV-XV | <p>Es tracta d'una imatge, de 55 cm d'alçada per 53 d'amplada, d'interessant qualitat artística, tallada en alabastre policromat. És una marededéu de la llet, que es presenta dreta, amb una postura lleugerament contraposada, sostenint el cos del Nen amb la mà esquerra i els peus amb la dreta mentre l'alleta. És abillada amb una túnica cenyida al cos i a les mànigues, i un pallium des del cap fins als peus, que presenta coberts amb sabates de punta. El vestit conserva restes de policromia de color blau, emprat habitualment en les imatges marianes. El rostre, ovalat, té una lleugera expressió somrient i serena, emmarcat pels cabells, ondulats i partits sobre el front. Els ulls i els llavis de la imatge conserven una policromia negra i vermella que dóna al rostre un caire realista. El cap és decorat amb una corona. El Nen, alletant-se, agafa amb les dues mans el pit de la mare. Es presenta un de mig cos en amunt, i a partir de la cintura és cobert amb una roba daurada.</p> | 08166-104 | Santuari de Falgars | <p>Es desconeix l'autoria de la talla. És probable que es construís per substituir una anterior imatge de la Marededéu, que segons la tradició mariana fou trobada al segle XI i que actualment ha desaparegut. Segons les característiques de la talla els historiadors han datat la imatge a finals del segle XIV- principis del XV. Durant la Guerra Civil, la imatge fou llançada del cambril al presbiteri trencant-se en quatre trossos. Posteriorment es restaurà. Actualment a Falgars hi ha una rèplica de la Marededéu. La talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.</p> | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57836 | Gorg de la Lleona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-lleona | <p>Està emplaçada en una zona situada als peus d'unes roques escarpades que es troben a continuació de la Serra de Falcús pel seu extrem nord-est. Per accedir-hi cal que anem pel PR-52, que ens porta al Xalet del Catllaràs des de la Pobla de Lillet; s'ascendeix per un sender que de sobte es converteix en una pista de desemboscar, punt en que també podem observar les roques al fons, aproximadament en aquest punt veurem unes marques molt gastades, blaves i vermelles que marquen un pas poc fresat, cal seguir-les i ens conduiran al lloc. Es tracta d'una bassa natural, que en anyades amb densitat elevada de pluges presenta una bona gorga, però en anys secs té poca aigua i crea al seu entorn una zona com d'aiguamolls. És un indret curiós, ja que és una mena d'estany format per un aflorament natural d'aigua, entorn a la qual s'hi troba vegetació pròpia d'una zona humida de muntanya, a més de fauna com gran quantitat de granotes, libèl·lules, entre d'altres. La part nord de la bassa, cap on pren desnivell, conforma un petit regueró d'aigua que flueix fins desaiguar al rec del Clot de Serra Pigota, el qual després desemboca al Rec del Junyent. És interessant per la seva pròpia idiosincràcia, i per la tipologia de fauna i flora que s'aplega al seu voltant, propis d'aquests hàbitats humits. Enguany (any 2.009) ha estat un any d'abundor de neu i pluja a les contrades de la Vall de Lillet i del Catllaràs, fet que ha afavorit un bon nivell d'aigua, i per tant ha aplegat diversos visitants.</p> | 08166-136 | Catllaràs | <p>JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | 42.2290100,1.9814300 | 415947 | 4675706 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57810 | Fons d'imatges de l'Ambit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges de la Pobla de Lillet. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08166-110 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors | És a la seu social de l'entitat. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57764 | Monestir de Santa Maria de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lillet | <p>ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3481. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VVAA. (1985:369-371): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-XVIII | Tot i que entre els anys 1991-93 es va dur a terme una important obra de restauració, caldria poder continuar fent un manteniment i sobretot eliminació de la vegetació que creix a l'interior de les dependències monàstiques i en l'alçat dels murs. | <p>El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet conserva diversos elements, com l'església, el claustre i les dependències monacals. Annexes al complex hi ha un mas i edificis complementaris de factura moderna i ús agrícola. Al costat de migjorn del conjunt hi ha l'església, és de planta de creu llatina, d'una sola nau (s.XI), amb un ampli transsepte a llevant, un absis central semicircular i una absidiola a tramuntana. Presenta moltes fases constructives, visible en la gran varietat d'acabat dels seus murs; en general, els paraments més antics són de carreus posats en filades regulars. Als absis (s. XII-XIII) l'aparell és més regular, format per carreus ben tallats i polits, disposats a trencajunt (la part baixa és més irregular). La resta de murs, de cronologies més tardanes, mostren aparells menys regulars. L'edifici presenta poques obertures, i molt reformades; els absis tenen senzilles i petites finestres d'una sola esqueixada. La porta original d'entrada, fou substituïda en època gòtica per un nou portal, situat a ponent; potser arran de la nova consagració de l'església, el 1.397. La portalada està formada per arquivoltes apuntades que descansen sobre capitells amb relleus tallats. Els capitells són ornamentats amb figures humanes hieràtiques, i les impostes amb formes geomètriques i vegetals. Poden ser elements reaprofitats de la portalada romànica. A ponent trobem una altra entrada, d'estil neoclàssic, amb la inscripció 1.742, i coronada amb un rosetó. Al mur de ponent es conserven restes d'arcuacions llombardes de la construcció del segle XI. A l'interior, l'església és coberta amb volta de canó, sembla que no és l'original, sinó que arran dels terratrèmols del segle XV s'hagué de substituir. A la intersecció entre el transsepte i la nau hi havia hagut una cúpula amb decoració classicitzant, resultat de les reformes del s.XVIII; les trompes de suport descansen sobre pilars i columnes de secció semicircular adossades als dits pilars i amb capitells d'estil corinti. El transsepte mosta un cos marcadament més llarg pel costat nord, aquest és cobert per volta lleugerament apuntada; per contra, l'ala del costat sud és amb volta d'arc de mig punt rebaixat. L'absis central és cobert amb volta d'un quart d'esfera, feta amb un aparell de carreus molt regulars, i la coberta de l'absidiola és del mateix tipus però fet amb lloses. A l'extrem dels peus de la nau, per sobre l'entrada barroca, hi ha les piques baptismals i per sobre el cor. Als murs de la nau i del transsepte hi ha diverses 'capelles' o fornícules, rebaixades en el mateix mur. Els paraments mostren restes de pintures. El claustre està emplaçat al sud de l'església, en una posició central respecte tot el conjunt monacal. És de petites dimensions, i de difícil datació, tot i que és posterior a la construcció de l'església; alguns autors l'han datat al segle XV. És de planta quadrada, i té dos pisos. Al pis inferior té quatre arcs de mig punt a cada costat de galeria, sostinguts per gruixuts pilars, sense capitells. El pis superior presenta unes arcades molt baixes, que no segueixen la simetria dels arcs inferiors. Al centre del claustre hi ha la boca d'una cisterna de recollida d'aigües pluvials. Diversos arcs de mig punt enllacen el claustre amb les dependències monàstiques. Els cossos que emmarquen les galeries són de diferents amplades i no del tot paral·lels. Les dependències monacals estan situades al sud de l'església, i disposades al voltant del claustre (costats est, sud i oest); daten de diferents èpoques entre el segle XI i XV, i altres actuacions més modernes. Entre els diferents espais s'hi distribuïen les cambres, rebosts, cellers, espais dedicats al bestiar i magatzems, i altres dependències. Ha sofert nombrosos canvis i reformes, testimoniats en diferents elements arquitectònics, i en els diferents acabats dels seus murs. Destaca una sala rectangular que conserva restes d'opus spicatum, corresponents a les fases més antigues del conjunt monacal.</p> | 08166-64 | Ctra. La Pobla de Lillet a Ribes, entre punt Km. 4 i 5 | <p>L'antiga canònica de Santa Maria de Lillet està emplaçada a prop del Castell de Lillet, i a pocs metres de la petita església de Sant Miquel; aquest conjunt d'edificis conformaven el nucli antic de la Pobla de Lillet, i Santa Maria era la parròquia principal, d'abans de la fundació de la nova vila a finals del segle XIII. La primera referència documental, és l'acta de consagració de la mateixa església de Sta. Maria de Lillet, que data del 833, dedicant-la a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Es tracta d'un dels documents més antics de Catalunya i una de les primeres actes de consagració conservades. Tot i això sembla que els orígens són més antics, ja que en la seva construcció s'aprofitaren estructures anteriors. Al segle XI, ja consta una comunitat de monjos i laics que conformaren una canònica sota la regla agustiniana que consta plenament definida al 1086. Any en que també el comte Guillem de Cerdanya atorgà certs privilegis al monestir i permetia la construcció de cases i cel·les. Poc després, a l'any 1100, el bisbe Ot de la Seu d'Urgell fundà una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, amb la intenció de fixar-hi la vida regular, i com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria era formada per clergues i laics. Des del 1.102 el monestir començà a fer compres i a rebre donacions de béns immobles a la Vall de Lillet. Els senyors del castell de Lillet actuaren sempre com a protectors del monestir, fent-los donacions en diverses ocasions. Durant el segle XII i XIII es fa palès el prestigi i riquesa del monestir, que rep contínuament nous membres i ajuda econòmicament de diverses famílies de la vall; a més de l'establiment de pagesos a les diverses propietats del monestir. L'església continuà essent parroquial, ja que així consta en la visita del deganat de Berga l'any 1.356, malgrat la pèrdua de feligresos que passaren a celebrar el culte a la nova església parroquial de Sant Antoni (inicialment era ús privat). De fet la concessió la carta de franqueses de la Pobla de Lillet (any 1297), per tal de crear i fixar un nucli de població al lloc anomenat el Pujol, al costat de l'aiguabarreig del riu Arija amb Llobregat, indret on es va construir el palau dels senyors de Mataplana i l'església de Sant Antoni, anà en prejudici de l'antic nucli de la Pobla organitzat entorn el Castell de Lillet i l'església parroquial de Santa Maria. Malgrat això, la vida monàstica continuà plenament activa, i al llarg del segle XIV es van fer reformes a les dependències monacals i a l'església, que es consagrà de nou el 1.397. Les reformes continuaren durant el segle XVI per pal·liar les destrosses ocasionades pel terratrèmol del segle XV, però la importància de la canònica disminuí. L'any 1.592 la canònica fou secularitzada. L'església del conjunt monacal va rebre importants reformes durant el segle XVIII, que li donaren un caire barroc. L'església va continuar estant regentada per diferents pabordes fins a finals del segle XIX, data fins la qual va constar com a parròquia titular. Al 1936, durant la Guerra Civil, es produí un incendi que provocà l'abandonament definitiu de l'espai. L'any 1.989 la Direcció General de Patrimoni Cultural redactà un projecte integral de restauració, que es dugué a terme en una intervenció entre els anys 1.991 i 93. L'any 1.999 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).</p> | 42.2427600,1.9933000 | 416945 | 4677221 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet es caracteritza per la tipologia típica dels edificis monàstics medievals, tot i que les transformacions que ha patit el recinte al llarg de la història dificulten molt la seva lectura. Cal afegir, que al paviment de la nau hi podem observar un parell de lloses de sepultures. El cementiri estava situat a redós de l'església, pel costat de tramuntana, i consistia en un fossar general on eren enterrades les gents de la vall de Lillet, amb algunes sepultures en llocs privilegiats, com ho demostren els testaments de diversos nobles que, des del segle XIII en endavant, hi volien ser enterrats. Entre els anys 1925 i 1.930 encara s'hi havien celebrat enterraments de gent de la vall. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (al nucli urbà) hi ha, presidint el temple, el Crist Majestat del segle XII, provinent de l'església del monestir. Al Museu Comarcal de Manresa hi ha una bonica lipsanoteca d'alabastre, datada al segle X, que es creu que pot procedir també de l'església de Sta. Maria. A peu de la pista que porta al Monestir, i al costat nord del turó on hi ha el conjunt monacal hi ha l'estructura d'un pou de gel (fitxa 96). I a uns metres cap al sud est, a peu del torrent del Junyent, hi podem veure les restes de l'estructura d'un molí, conegut com el molí del monestir. A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument. | 92|93|94|96|98|99|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||
| 57710 | Restes del recinte emmurallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-recinte-emmurallat | <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1441. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:20-29) 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII.' L'Erol, núm. 100, primavera-estiu 2009. Àmbit de Recerques del Berguedà. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985:48): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-138). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. VVAA. (2003:126-127): 'Arquitectura, III. Dels palaus a les masies', L'Art Gòtic a Catalunya Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII-XIV | No es coneixen restes visibles. | <p>Recinte fortificat que envoltava la població amb un castell-palau, on vivien els seus barons, els senyors de Mataplana. El recinte fortificat de la Pobla de Lillet, que envoltva el primer nucli de població, tenia en el punt més elevat del turonet, el castell-palau dels Mataplana i una església dedicada a Sant Antoni. (topònim) Aquests edificis es van destruir al segle XVII arran d'un incendi. En el seu emplaçament es va construir l'actual església parroquial de Santa Maria i l'edifici de la rectoria. Aquest darrer actualment és conegut com el castell, ja que en els seus fonaments i subsòl s'hi poden conservar restes del citat castell-palau dels Mataplana. En el moment en que es van construir aquests nous edificis també es va fer el trasllat del cementiri, que estava situat en el que és l'actual plaça de l'església, el nou emplaçament fora del recinte emmurallat fou el del camp on avui hi ha el casal parroquial (el 1910 es tornà a canviar de lloc el cementiri, emplaçant-lo al lloc actual, fora del nucli urbà). Pel que a les restes del recinte fortificat no es coneixen panys visibles de la muralla, cal dir però que la trama urbana permet resseguir un probable recinte, també cal tenir present que la construcció de la carretera actual de Ripoll va comportar, entorn a l'any 1910, la desaparició del carrer jussà amb l'enderroc de totes les cases que estaven edificades en arran del riu.</p> | 08166-2 | Nucli antic. | <p>L'origen del castell de la Pobla de Lillet i de la nova vila de la Pobla és fruit de l'activitat repobladora de la família Mataplana. Aquesta nissaga apareix a finals del segle XI al costat dels comtes de Cerdanya, llavors tenia la residència fixada al castell de Mataplana, al costat de Montgrony. Al segle XIII decideixen crear nous nuclis de poblament en punts estratègics dels seus dominis per tal de repoblar la zona i reforçar-ne les defenses, a Mataplana, Gombrèn, Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet. El 15 d'abril de 1297 Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorguen carta de privilegis, llibertats i franqueses als habitats de la Pobla. El lloc escollit per a la construcció de la nova 'populationem et bastidam et fortitudinem' era un petit tossal anomenat el 'Pujol' i situat a la confluència dels rius Llobregat i Arija, a uns dos quilòmetres de l'antic castell de Lillet i de la canònica de Santa Maria. Els senyors de Mataplana hi fixaren la seu i residència, en prejudici del castell de Lillet que s'aniria abandonant i perdent importància. El fet de que la Pobla esdevingués el centre de la baronia segurament va ajudar en el ràpid augment de la població al lloc, fet testimoniat amb les nombroses ventes i establiments de solars documentats en els successius anys, en concret al 1325 es construïen cases al carrer jussà a tocar del Llobregat i es realitzaren diverses ventes de parcel·les. Al segle XIV les conseqüències provocades per la pesta van fer minvar la demografia, però al llarg del mateix segle trobem iniciatives per tal de recuperar pobladors. El 1345 Roger de Pallars i el 1349 Artau de Pallars confirmaren les franqueses de la Pobla. És interessant el document que data del 1353, on Artal de Pallars, concedia la tinença de la torre que hi havia a la Pobla, a la Plana del Pujol, i que estava en estat ruïnós, i un hort contigu a Ramon Ferrer, a canvi de residir-hi i de mantenir-la en bones condicions. En el fogatge de 1378 a la Pobla de Lillet hi consten 46 focs. A finals del segle XIV es viuen moments d'inseguretat per la Guerra dels dos Peres i a nivell local és època d'inestabilitat als territoris de les baronies de Pinós i Mataplana. Tot això va fomentar un període de construcció o millores de muralles a diferents pobles. A la Pobla al 1370 hi ha referències de l'enderroc de cases per la construcció de les muralles, i al 1389 s'iniciaren obres de reforç i fortificació del castell i de les muralles; els habitants hi hagueren d'anar a treballar, però alguns poblatans no volen anar-hi apel·laren a les franqueses sense èxit, ja que el jutge ordenà que era una emergència i tenien l'obligació d'anar a treballar. Referències del segle XV ens donen a conèixer alguns topònims referits a les muralles, com el Portal de la Plana i la Torre de Riembau. Durant la guerra civil catalana del segle XV, els senyors de Pinós (la baronia de Mataplana es vengué el 1374 a aquest llinatge) es posicionaren al bàndol del rei, fet que provocà que la Pobla de Lillet fós assaltada i parcialment incendiada, entre els danys hi havia la destrucció de l'hospital. A partir d'aquí les referències al castell de la Pobla són escasses, el 1578 es cita la muralla de la vila com una afrontació i el 1618 una casa és referenciada com a 'dejús lo castell de la Pobla'. Al segle XVII la Pobla de Lillet passà a mans del ducs d'Alba. En un document del 1715, fet arran de la finalització de la guerra de Successió i on es fa un repàs de les fortificacions de la vegueria de Manresa i de la sotsvegueria de Berga, apareix la Pobla de Lillet on s'esmenta que 'el seu recinte del costat de la riba és format per les mateixes cases, i del costat dels conreus és emmurallat i té algunes torres com la de Bagà. Té cinc portes i conté unes 200 cases' 'Com que no pot servir per a res a causa de les muntanyes que l'envolten i que la tanquen completament, cal fer el mateix que a Bagà [o sigui, ensorrar muralles i torres]'. (SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:24).</p> | 42.2442400,1.9747600 | 415417 | 4677403 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57710-foto-08166-2-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entorn al 1910 es van enderrocar les cases del carrer Jussà que donaven al riu Llobregat per tal de construir la carretera de Ribes. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||
| 57803 | Majestat de Santa Maria de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/majestat-de-santa-maria-de-lillet | <p>FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII | <p>Es tracta d'una talla romànica de fusta policromada, de 145 X 131 cm. Tot i tractar-se de l'obra original, les múltiples intervencions que ha patit en diversos períodes històrics han canviat molt la fesomia i policromia de la peça. La tipologia de la Majestat guarda l'estètica del taller de Ripoll, produïda a la primera meitat del segle XII. Tot i els canvis que ha sofert es conserven diverses fotografies anteriors a les restauracions més importants que permeten fer un estudi de l'evolució històrica de la talla. Actualment la Majestat es presenta amb actitud triomfant, amb els braços totalment estesos, i els dos peus en paral·lel clavats a la creu amb un clau cadascun. La cara, inexpressiva però solemne, presenta un cabell amb la ratlla al mig i una barba de rínxols laterals. La túnica es presenta lligada a la cintura amb un cordill que penja fins gairebé la vora inferior. La policromia actual, fruit d'una intervenció del 1.942, sembla que reprodueix la decoració de la túnica de la Majestat de Caldes de Montbui, segons es pot observar en un dibuix fet el 1.895.</p> | 08166-103 | Església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet | <p>La Majestat de Lillet era una imatge que en origen es venerava a l'església del monestir de Sta. Maria . Actualment presideix l'altar de l'església parroquial de Sta. Maria. La figura data de la primera meitat del segle XII, però en línies generals cal dir que l'aspecte actual deu diferir força de la peça original, ja que ha estat profundament restaurada en diverses ocasions. Coneixem per fonts documentals que fou intervinguda el segle XVIII, a finals del XIX- principis del XX i el 1.942. La primera intervenció documentada és de 1.744, en la qual es varià la posició del cap per convertir un Crist triomfant en un Crist sofrent, es varià lleugerament la posició dels braços i es vernissaren les carnacions. En un document de 1.902 s'expressa que la talla ja tenia diverses capes pictòriques successives , i que la creu era de factura moderna. En una fotografia de 1.909 observem que la posició del cap ha tornat a la posició original, aixecat en posició triomfant. L'any 1.942 es portà a terme una restauració important, en la qual s'eliminaren les reparacions del cap i de la barba, tornant-la a l'aspecte antic, s'afegiren les trenes als laterals, es recol·locaren els braços en la posició primitiva i es va refer totalment la policromia de la talla, que és la que observem actualment. Una restauració tan intervencionista crea tota mena de susceptibilitats, i fins i tot ha portat diversos autors a dubtar de l'autenticitat de tota la peça, ja que la intervenció ha quedat dissimulada amb l'obra original i es fa difícil distingir els materials antics dels moderns. Durant la Guerra Civil la imatge fou amagada per evitar-ne la desaparició, en primer lloc a l'Ajuntament de la Pobla i al Museu Arxiu de Manresa posteriorment. Fou retornada a l'església un cop acabada la Guerra.</p> | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57709 | Castell de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lillet | <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1440. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | IX | Es troba en estat avançat d'enderroc, tant sols queda un tros de paret dreta. | <p>Les ruïnes del castell de Lillet es troben dalt del turó rocós conegut com el 'Castell' o Sant Miquel, situat a l'est de la població, sobre les esglésies de St. Miquel i de Sta. Maria de Lillet. La seva situació estratègica sobre la vall de Lillet li permetia una bona visió i control de les principals vies de comunicació de la zona, com són els camins d'accés a Sant Jaume de Frontanyà, a Castellar de N'Hug i a Coll de Merolla, a més de bona visibilitat cap a altres punts d'interès. Malgrat l'avançat estat d'enrunament en que es troba el castell encara es poden veure algunes restes d'estructures. Així, al cim del turó es conserven diferents fragments de murs, en destaca el mur més nord amb restes visibles d'uns 6 metres de llargada per uns 3 metres d'alçada màxima i uns 90 cm. d'amplada. Es tracta d'un mur de tancament en el qual hi podem veure les restes de l'arrencament d'una altra paret perpendicular a aquest i també l'element arquitectònic més remarcable, una finestreta d'arc lleugerament apuntat. Aquesta és feta amb dovelles de pedra tosca i les seves mides aproximades són 1 metre d'alt, 80 cm. d'amplada i uns 90 cm. de fondària. En conjunt l'aparell és força regular, format per carreus desbastats de mides no massa grans i disposats més o menys en filades. Entorn als murs també es pot veure la superfície de la roca ben tallada, mostrant una preparació del terreny per a la construcció del castell.</p> | 08166-1 | Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. | <p>La primera referència documental coneguda del castell la trobem el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al 'castro Lilietto'. Nombrosos documents ens confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a 'Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet.</p> | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dalt del turó hi ha una senyera, posada fa pocs anys, i una creu de formigó armat que es va col·locar el 1960. Amb anterioritat ja hi havia hagut altres creus,, la primera s'hi va posar l'any 1.900. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||
| 57744 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-6 | <p>BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.</p> <p>SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVII-XVIII | <p>Aquesta masia està situada a les costes que s'aixequen per sobre la carretera que de la Pobla condueix a Campdevànol; a pocs quilòmetres del nucli, s'hi arriba per la pista que s'agafa just al costat del cementiri; la vessant obra cap al sud i presenta força desnivell. Les Comes està formada per un varis edificis, alguns dels quals són de nova construcció. De les dues cases que hi ha, una és de factura nova, és la de majors dimensions. L'altra situada al costat est de l'anterior, de mides més petites, és una construcció de cronologia moderna, probablement d'entorn al segle XVIII; és de planta rectangular, tres nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud. L'edici està construït en una zona amb fort desnivell fet que determina que la façana principal tingui major alçada, i que hi hagi dues portes d'accés a peu pla, una a la façana sud i l'altra al mur oest. Ambdues obertures són de constitució similar, però la principal de mides més grans; són fetes amb muntants de grans blocs de pedra picada i per llinda una amb arc rebaixat, la sud, i l'altra, llinda plana (oest), totes amb maó massís col·locat a plec de llibre. La resta d'obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta. Les obertures de la façana principal estan distribuïdes de manera ordenada i simètrica, amb tres registres per planta, al centre obertures més destacades, a planta baixa la porta d'entrada i a la resta finestres més grans. Està construïda amb grans blocs picats formant les cantoneres i els murs de paredat irregular, amb pedres de mides molt variades. La porta secundària, la del mur de ponent obra a l'era, que queda situada entre aquest edifici, la part posterior de la casa nova i un petit porxo també de factura recent. Entre les diferents construccions es poden veure algunes parts que són murs originals, o sigui que no han estat construïts recentment.</p> | 08166-44 | Zona nord-est del municipi. Prop ctra de la Pobla a Ribes | <p>Les referències a la casa de les Comes es remunten a l'època medieval, depenia del monestir de Santa Maria de Lillet i es trobava dins de la zona coneguda com Vilacorba. Les notícies referides a la família Comes s'inicien el 1221 quan consta Guillem de Comes, al qual els preveres Ramon de Falgars i Pere de Falgars, redimeixen i enfranqueixen a favor de l'església de Santa Maria de Lillet, a ell i a tots els seus descendents per 8 ss. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,52). Al 1266 en el testament de Berenguer de Vilacorba, trobem a Maria Comes, neboda d'aquest, i Maria, fill de Ferrer de Comes, a cadascuna li deixa 50 ss.(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,55 i 486). La primera referència directa del mas, és del 1288, en un document d'establiment del mas Comes fet pel pavorde Berenguer de Vila, i entre els que el subscriuen hi consten el caveller Guillem de Vilacorba i Guillem de Vila. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,56) El 1299 consta la venda d'unes terres al mas Comes de Vilacorba feta per Bernat de Puig. .(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,57). A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, s'esmenta a Jaume de Comes entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). En el testament del cavaller Ramon de Pinós, datat el 1313, trobem deixes a Ramon de Comes, el qual consta com a cunyat seu. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,106). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Guilelmus de Comes', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 1415 trobem que el mas Comes de la parròquia de Lillet estava sota jurisdicció de Jaume de Vilarrasa, rector de Santa Cecília, per un benefici que aquest tenia de Santa Maria de Falgars, aquest fet comportava que els habitants del mas estiguessin considerats homes propis i solius de dit benefici amb redempció personal i de la prole; aquest fet determinà alguns problemes quan una filla es volgué casa fora, ja que el senyor volia cobrar remença; no es coneix com es resolgué del tot, però el senyor concedí absolució de remença a totes les donzelles del mas que es casessin. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.II,335). El 1429, esment a un tal P. Comes com a ferrer de la Pobla.(II, 409) El 1440 P. Comes consta com a cònsol de la Pobla de Lillet, junt amb Guillem Morer, aquests i a altres personalitats, se'ls donà plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). També al fogatge de 1497 apareix la referència a 'En Comes'. (IGLÉSIES:1991:268) A més, al 1573, les Comes forma part d'un conjunt de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 201 (i la 220, està repetida) s'esmenta 'Casa de Francesch Tubau, dita Les Comes, consisteix en dos aposentos, afronta de llevant i demés parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619). La casa de Comes també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856.</p> | 42.2489700,1.9873100 | 416459 | 4677916 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-10 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa anys es van fer importants obres, entre les quals la construcció d'una casa nova. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57727 | Saus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saus | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIII | Està en avançat estat d'enderroc. | La casa de Saus es troba en avançat estat d'enrunament. L'estructura està adossada a un marge pel seu costat nord, on es conserven més restes. Així, bàsicament es conserva el mur nord, alguna resta del murs laterals, i enmig de la vegetació s'hi poden veure restes de murs de compartimentació interior. A l'extrem oest hi ha les restes del forn de pa, per la cara interior encara es pot veure part de la boca i de la volta que s'està ensorrant; el cos que conforma el forn pròpiament, es sustenta sobre una petita volta. L'edifici està construït per un paredat format per grans peces de pedres solament desbastades, col·locades irregularment i cantoneres també de pedra desbastada formant peces una mica més regulars. La font de Saus ha estat conduida fins a peu de runes, on a més hi ha un gran com per abeurar els animals. | 08166-27 | A la zona nord-oest del municipi. | A finals del segle XIII trobem les primeres mencions del mas Saus, el qual es troba dins la jurisdicció de Gabarrós. El 1278 'Bernat de Sauz' tingué conflictes amb Galceran de Pinós pel delme de Gabarrós que el seu pare havia comprat a Ramon de Viver . Des d'aquestes dates fins finals del segle XIV, es documenten diferents actuacions de la família de Saus vinculades a les parròquies de Sta. Cecília de Riutort, Brocà i Saldes. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,470-471). Com a referències directes al mas, trobem que el 1280 en Galceran de Pinós fa donació a Jaume de Molins de la 'Rocham fortitudinem de Gavarret', amb la condició de custodiar dita fortalesa i roca, i l'obligació de residir-hi, a més percebia el rèdits de dita Roca, 4 modis de xeixa, 2 d'ordi, el delme de la verema i vi i 12 ss. m. pel vestit; un canal de moltó al mas Sauch i 12drs.m. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,401). El 1288 Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera tornen a fer donació del 'castrum nostrum sive Rocham de Gavareto', en aquest cas Ramon de Ginebret, batlle seu de Gavarrós, i als seus, i d'entre les coses que rebria anualment torna a constar 'et unam carnem arietis in mansis de Sauch..' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,402). Tornem a trobar referències al mas el 1294 quan Berenguera, filla pubilla del cavaller Ramon de Brocà i Gaucelma, es casà amb Portolès, fill del difunt Ramon de Gòsol, en els documents nupcials consta que a la núvia li donen el casal que els seus pares habitaven a Brocà i que devien continuar habitant junts, entre altres coses; ell, en Portolès aportà una dot de 3500ss.m., però l'any següent Portolès va rebre del seu germà, el donzell Bernat de Gòsol, tots els drets sobre els masos Sauch, els dos d'En Bauz, el de Ça-Querola, el d'En Gaamir i el d'En Partit, situats tots a Gabarrós. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,379) Saus consta com un dels llocs que constituïen la baronia de Mataplana el 1368, junt amb Toses, Gomsèn, Santa Cecília de Riutort, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Montgrony, Mayans, Rus i Castellar de Nuc, i Sant Jaume de Frontenyà (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,309). El 18 de juliol de 1362 Ramon de Riembau, jurà guardar les franqueses, llibertats i privilegis, als caps del cinc focs que tenia la casa i batllia de la Vila i de Saus. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,454). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Fusterii de Saus', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Saus apareix citat al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari Juan Saus. | 42.2480700,1.9563100 | 413900 | 4677847 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins la mateixa propietat hi el Plantiu.Les escasses restes conservades no permeten precisar-ne la cronologia, però tot i que el mas Saus apareix esmentat des de finals del segle XIII, sembla que les restes que veïem avui dia es corresponen a restes de cronologies posteriors. | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57708 | Molí de l'Arija o Molí del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-larija-o-moli-del-clot | XVIII | Es tracta d'un antic casal moliner situat a peu del riu Arija i dins el nucli urbà. L'edifici està format per dues estructures adossades que actualment constitueixen un únic edifici. La principal, la de la banda de llevant, és de major volum, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, i està formada per planta baixa i dos pisos; sembla que és on hi havia instal·lada tota la infraestructura del molí, a més de la vivenda del moliner. A la banda de ponent hi ha un cos més petit i amb el carener col·locat en sentit contrari a l'anterior; consta de planta baixa, un pis i un nivell sota-coberta parcialment habitable. El conjunt del molí està adossat al marge comportant que la planta baixa estigui semi-soterrada, fet que a la vegada suposa que la façana nord, la que dóna al riu, té més alçada visible i és per on hi ha les obertures que permeten il·luminar i ventilar la planta baixa. Recentment s'ha rehabilitat i reformat totalment el conjunt del molí, fet que ha comportat algunes modificacions de la seva estructura. Es conserven alguns elements propis del molí, com els forats de desaigua o cacaus, situats a la façana nord i arran de riu, a més del perímetre de la bassa i la traça del canal. | 08166-15 | Al costat del riu Arija, a la seva riba esquerra, i just sota el barri de Les Coromines. | A l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) hi ha un seguit de documentació referida al Molí del Clot. El document més antic és l'escriptura d'establiment del molí, que data del 1749, i on el notari Vicenç Simon certifica que té en poder seu una escriptura de 'precario' atorgada a favor de Francesc Tubau, veí de la Pobla de Lillet, i dels seus successors, de la facultat de fer un molí fariner, valent-se de les aigües del torrent de l'Arija, amb les que d'altres torrents se li uneixen, des del paratge 'Viñet del Oliva' fins on es troba amb el riu Llobregat, i desitjant fer servir l'aigua, amb facultat privativa vers altres en el tram indicat, i obtindre establiment en emfiteusi amb la facultat de valdre's de la dita aigua pel curs del molí i demés que li convingui, oferint una entrada i cens moderat, tenint en compte -segons diu- la poca aigua i el poc benefici que li pot resultar al suplicant; se li atorga l'establiment del molí en la citada data a canvi de pagar d'entrada setanta reals i un cens anual de dos sous. Del 1840, data la 'Taba para vender lo molí del Clot, propi del Bruch de la Pobla', aquest document ens permet saber que els propietaris del molí, Francesc Tubau i Vaquer, la seva dona Maria Tubau i Riba, i el seu fill Josep Tubau i Riba, són també els mateixos de la masia El Bruc. La citada taba es realitzà per raó de que els Srs. Tubau es trobaven en execucions judicials i gravats de varis deutes, i a fi de salvar la part de patrimoni que puguessin, acorden vendre perpètuament el molí del Clot, en aquest document diuen que el posseeixen des de temps immemorial, i que es va fer crida per vendre'l tres vegades, però no es realitzà la venda, d'aquí que es realitzi la taba, on s'especifiquen les condicions a les que estan obligats tan els venedors com els compradors. Junt amb aquesta documentació també hi consta una 'Llibreta dels comptes del Molí del Clot' dels anys posteriors a fer-se la taba. | 42.2442700,1.9768600 | 415590 | 4677405 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta com edifici a conservar, i conservació dels elements que conformen el molí i els locals on és instal·lat, per els seus valors històrics i pedagògics. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57740 | El Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La casa es troba en procés d'enderroc. | La masia del Junyent es troba emplaçada a l'interior de la vall que des del Monestir s'endinsa cap al Catllaràs. en la zona on neix el Torrent del Junyent, el qual desemboca a l'Arija just per sota el Monestir. La masia està formada per la casa (en malauradament en procés d'enrunament) amb el paller adossat al costat oest i l'era al davant d'aquestes dues construccions, altres petits coberts o galliners. La casa està construïda adossada a un marge, permetent-li tenir accés a peu pla a nivell de planta baixa i a planta primera. Mostra una planta irregular (en forma de L), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Sembla que era coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (sud). En la seva estructura s'hi observen ampliacions, així sembla que la planta original era més petita i quadrangular, la qual s'amplià pel costat sud i de llevant. La planta baixa era destinada bàsicament al bestiar. La planta primera, amb accés a peu pla des de l'era, s'accedia a la sala de la qual encara es pot veure la pica de pedra amb l'espai de les lleixes, el foc a terra amb el forn (amb cos exempt adossat al mur nord), i amb paviment de posts de fusta. La majoria d'obertures són força senzilles, amb muntants de carreus i llinda de fusta; destaca a l'afegit sud, una eixida que forma dues obertures rectangulars emmarcades per muntants i amb pilar central tot de pedra tosca i una llinda de fusta. Les finestres de la planta baixa són més petites i només de pedra. Al mur est de la casa hi ha restes adossades de construccions menors, segurament corts. El paller és l'únic element que es conserva en bon estat. Està adossat al mur est de la casa, és de dos nivells i obert cap a l'era. És de coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana totalment oberta, tant sols té un pilar al centre de la façana i a l'interior, un altre en el centre de la planta, són els elements que junt amb els murs perimetrals sustenten l'entramat del forjat de bigues i posts i la coberta. La part baixa era destinada al bestiar, encara hi ha menjadores i la de dalt a paller. | 08166-40 | Al nord-est de la Roca Forcada | A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, consta Pere de Junyent entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). El 1388, es cita a 'Bernardus Junyent de Junyent' com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1470 en un document on es tracta de que Mossen Ardariu ha d'anar a prestar el jurament de la bolla i taula al General de Puigcerdà, trobem com a testimonis a Pere de Junyent que junt amb Miquel Morer, consten com a venerables i cònsols de la vila de la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,140). També al segle XV s'esmenta Pere Junyent, com una de les persones davant les quals el senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós, confirmava la batllia, i davant l'absència del llavors batlle Riembau, feia batlle a Joan Viles. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246).Contemporàniament trobem unes altres referències a Pere Junyent, constant com a notari (suposem que és el mateix personatge), del qual es conserva un Manual, compartit amb Joan Morer, datat entre 1492 i 1499. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85). Junyent consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). En un plec de documents conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi trobem un document amb data 1776 consistent en la venda del Junyent, consta com 'aquella casa, manso y heredad llamada Junyent, sita en el término de la villa de la Pobla de Lillet, la qual es en dominio directo de los Exmos. Sres. Duquesa de Alba y Cardona, sin prestación de laudemio....', la venda la realitza D. Antonio de Pastor(?) y de Salvat y Dn. Antonio de Pastor (?) y de Grau, pare i fill, i la venen perpetuament a Francesc Vaquer i Pujol, comerciant de la Pobla de Lillet. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa del Junyent. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com registrada juntament amb la casa del Castell de la Vila, hi diu 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870. | 42.2206200,1.9836000 | 416115 | 4674772 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57824 | Festa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La Festa del Bolet es realitza al llarg de l'últim cap de setmana de setembre. El dissabte al matí hi ha un ral·li fotogràfic (aquest 2.009, ha estat el tercer) i activitats infantils; a la tarda és el moment del concurs de plats cuinats amb bolets (enguany s'ha celebrat l'onzena edició), cap al tard hi ha un corretasques, posteriorment des del balcó de l'Ajuntament es fa el Pregó del Bolet i el repartiment dels premis del concurs de plats; seguidament és hora del mossec popular, i un correfoc; la jornada es clou amb ball al Saló la Flor. Durant tot el diumenge es pot visitar l'exposició micològica al Centre Cívic i la projecció d'imatges micològiques a la Biblioteca; al matí s'inaugura el Mercat del Bolet on hi participen artesans locals i foranis, a més de les diferents parades dels comerços locals; el mercat s'amaneix amb una cercavila acompanyada dels capgrossos, a l'espera del Tast de bolets, cap al migdia; com a darrer acte, a la tarda hi ha un espectacle d'animació per grans i xics. | 08166-124 | Al nucli urbà. | A la comarca hi ha diverses poblacions a les quals fa anys que es realitza la Festa del Bolet, a la Pobla de Lillet és una festa que aquest 2.009 ha arribat a la dinovena edició. La festa va arrancar de la mà de l'Associació de Comerciants, però arran d'uns anys difícils en els quals semblava que potser es deixaria de celebrar, l'Ajuntament va decidir prendre el relleu en la realització de la festa boletaire a partir del 2.005. | 42.2438700,1.9745800 | 415402 | 4677362 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57728 | Puig-Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVIII | S'han fet obres de rehabilitació de la coberta i alguns paraments. No es conserven els forjats del seu interior. | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb un paredat format per pedres irregulars i algun carreu tant sols desbastat, i cantoneres allargades i rectangulars força ben tallades. El conjunt de les obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta i algunes per sobre arc de descàrrega de pedres allargades, dues de les qual per l'interior tenen festejador; la porta principal està feta amb muntants de carreus desbastats i per llinda una gran biga de fusta. La casa mostra dues fases constructives, l'estructura de planta rectangular principal amb una ampliació afegida a la part posterior (mur nord). De fet aquesta part posterior, està bastida sobre el marge on s'adossa la casa, fet que determina que tingui un nivell menys, així el primer nivell es correspon amb la planta primera de l'estructura principal de la casa. L'interior es troba més o menys buidat, tant sols hi ha un gran pilar central que sustenta el carener i algunes jàsseres mantingudes com a punts de reforç de l'estructura. La planta baixa, com és habitual, era destinada al bestiar, encara si conserva una menjadora adossada a tota la llargada del mur nord. A la planta primera hi devia haver la gran sala a la meitat de llevant, ja que hi podem veure la traça de la xemeneia de la llar de foc i la pica de pedra amb les posts. La part posterior està compartimentada en dues estances, destaca la del costat oest on trobem el forn de pa amb cos exterior adossat i amb la boca formada per quatre grans carreus ben tallats que l'emmarquen; també en aquesta dependència, hi ha soterrada una cisterna amb una obertura per poder treure'n l'aigua. A l'exterior hi ha restes dels pilars d'una pallissa adossada al costat est i amb l'era al davant, i a sota, les restes d'una altra gran construcció destinada també a magatzem i al bestiar, avui enrunada. | 08166-28 | A la zona nord-oest del municipi. | A la documentació Puig-Castellar, consta dins la parròquia de Santa Maria de Lillet, i apareix sobretot com a referències a un lloc, dins del qual hi devia haver vàries cases; aquest indret es trobava sota domini directe de Sant Jaume de Frontanyà, així hi consta almenys entre principis del segle XIV i fins a finals del XVI. La primera notícia la trobem a finals del segle XII, en el document d'últimes voluntats de Ponç de Lillet, on fa deixa a Santa Maria de Lillet de totes les dècimes que té a 'Podio Castellano'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,49) El 1314 consta la venda d'un mas situat al lloc de Puig.Castellar de la parròquia de Lillet, feta per Guillem, fill de Pere de Serrat de Casadessús de Puig-Castellar, a 'Ramon deç Feu de Caselles', sota domini de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,59) A finals del segle XIV trobem a Ramon Puyol de Puig-Castellar actuant com a procurador de la caritat de la parròquia de Lillet; el 1381 en la venda d'un cens (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,66) i el 1388, com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). També de finals del segle XIV es documenten controvèrsies entre els homes de Puig-Castellar i els de Vilaseca.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85) El 1464 trobem un tal Antoni Olm, de 'Podiocastellano' que arrenda a Petrus Soriguera, el seu mas dit Soriguera situat dins la parròquia de Santa Cecília. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,306) Posteriorment, de finals del segle XVI data un document d'addició de preu feta per la venda a carta de gràcia del mas Oms de Puig-Castellar, de la parròquia de Lillet i en directe domini del prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) Al fogatge de 1553 consten com habitants de la Pobla Joan Serrat i Franci Comes ambdós de Puigcastellar. (IGLÉSIES:1979:461) El 1604 trobem la referència al torrent que davalla de Puig-Castellar, com a delimitació en l'establiment d'una vinya feta per Antoni Pons Morull. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184) Ja en cronologies més tardanes, la casa de Puig-Castellar s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2518400,1.9571400 | 413974 | 4678265 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57799 | Font de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-isidre | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font situada entre dos edificis. És conformada per un gran dipòsit amb estructura de planta rectangular i el frontis, en el mateix pla que els edificis dels costats, dóna a la plaça de Sant Isidre. La façana es presenta en dos plans, així les piques i la capella queden protegides per una coberta, que té llinda en arc rebaixat; el conjunt de l'estructura és coronada amb un acabat corbat. Hi ha dues piques de pedra, l'una amb l'aixeta habitual, i l'altra amb una sortida directa (potser el sobreeixidor, o pel contrari el desguàs per buidar el dipòsit). Al centre del frontis hi ha un rètol on posa 'Font de Sant Isidre. 1885', i a sobre una petita capella amb un Sant Isidre al seu interior. Les parets no presenten cap decoració especial, les interiors tant sols estant pintades. | 08166-99 | Nucli urbà. Al barri de la Plana, a la plaça de Sant Isidre. | A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1884 i 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) es documenta, arran de la construcció d'un nou dipòsit d'abastament d'aigua, a la zona de la Vila, la construcció de tres fonts, al barri de les Planes, a la Plaça i al Pontarró, respectivament. Les obres van durant bastant de temps primer perquè les canonades de l'aigua havien de creuar camps conreats i es va esperar que la collita estigués feta, després també s'havia de construir unes canonades de desguàs de les aigües netes sobreres de les fonts, per tal que no es desaprofités i no es barregés amb les aigües grises. Finalment l'any 1885 es van concloure les obres. | 42.2448400,1.9731100 | 415282 | 4677472 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Isidre, 15 de maig, patró dels pagesos, s'hi resa un rosari. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57748 | La Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muga | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII? | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la casa de la Muga estan amagades sota gran quantitat de vegetació, que a més de dificultar-ne la visió, també ajuda a malmetre-les. Malauradament es troba en avançat estat d'enrunament, queden parts d'alguns murs, que ens permeten observar un paredat fet amb pedres desbastades formant peces força rectangulars, junt amb d'altres de més irregulars, en conjunt de mides més aviat petites, i amb gran quantitat de maó massís. De fet hi ha força presència de maó, sobretot emmarcant obertures o elements com el forn i els fogons. Pel que fa al forn, està ubicat al mur oest, i en queden restes de la volta. Al costat sud-est de la casa hi ha altres restes de murs i pilars, segurament corresponents al paller, corts o altres coberts. Per una fotografia feta entre els anys 1971-1981, sabem que les cantoneres eren fetes amb grans blocs de pedra desbastada que contrastava amb la resta d'aparell, més aviat petit; i que a la llinda de la porta hi havia una data 1600 o 1700 i acompanyat d'Abadal (la informació ha estat facilitada per Pere i Lluís Boixader, de la Pobla de Lillet). Als anys 80 del segle XX hi va haver un incendi en aquestes costes que també va afectar a la Muga. A uns quants metres per sota la casa hi ha la font. | 08166-48 | Zona nord-est del municipi. | Al llarg de l'època medieval trobem diferents referències a la Muga, de fet consta La Muga com una de les batllies que formaven part de la Pobla de Lillet. Al 1284 trobem ja una referència a Guillem de Muga, batlle (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57), i al 1332, figura Pere Ça Muga com a batlle; posteriorment, al 1437, trobem un altre Pere ça Muga que consta com a possessor del mateix càrrec. Al 1418, es reuniren els consellers de la Vila de Bagà, els representants de la universitat de la Pobla de Lillet, i també un representant dels homes de la batllia de ça Vila i de la Muga, entre d'altres, per tal de tractar el donatiu que els homes de les Baronies de Pinós i Mataplana haurien de fer al noble Bernat Galceran de Pinós, per trobar-se amb dificultats econòmiques. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,213). En dates posteriors trobem al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consten diferents llistats, entre els quals hi trobem un llistat amb la referència 'Cen un llibre de Codern ab cobertas de pergami constan los actes següents', i en una de les notes amb la inscripció 'Item consta ab altre instrument la fundació de dotze misses lo any de una tal Eularia Mugas o Cosp asseguradas al mas Muga presentadors los Srs. Consols'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Muga ( i també Serramuga). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta Muga en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2504300,2.0173800 | 418941 | 4678049 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una zona més propera a la carretera de Ribes, però també a prop de la mateixa pista que ens condueix a la Muga, hi ha les restes d'una altra casa dita Serra Muga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57762 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | Únicament es conserva restes de murs de molt poca alçada. | Les restes de Cal Font estan conformades per les ruïnes de la casa i d'algun edifici annex, segurament el paller. Es troben en un avançat estat d'enrunament, i amb molta vegetació, tant sols es pot identificar el perímetre de la casa, amb algun mur de distribució interior, i restes del citat annex al costat est. Al costat de llevant d'aquest hi havia la bassa. La casa era de planta rectangular, amb la façana principal orientada cap al sud. L'aparell és irregular, de pedres desbastades i de mides diverses, i les cantoneres són blocs tallats més o menys rectangulars i de mides força grans. Pel voltant de la casa podem veure-hi diverses feixes, avui totalment emboscades; a poca distància cap al sud-est hi ha la font. | 08166-62 | Zona sud-est | Al llarg dels segle XIII, XIV i XV, consten diferents referències al cognom Font directament relacionades amb la Pobla de Lillet; alguns dels personatges estan vinculats a càrrecs d'importància dins el poder senyorial de la vila. Així, al 1376 trobem a un tal Bn. Font, sastre, que junt amb Bn. Junyent, ambdós habitants de la Pobla de Lillet, consten com a cònsols de la dita vila; deu ser el mateix Bn. Font que a finals del segle XIV actua com a representant de la Pobla de Lillet per la baronia de Mataplana i potser també el mateix Bernat Font que a principis del segle XV figura com a batlle de la vila de Pobla de Lillet. Posteriorment, al 1470 en Bartomeu Font i Pere Junyent foren els encarregats d'ordenar els obratges, referits als draps fets a la Pobla de Lillet amb llana estrangera; en dates similars tornem a trobar Bartomeu Font, com a testimoni de l'inventari de béns de Yolans de Riembau, i poc després figura com a capità de la torre d'En Riembau . (SERRA VILARÓ:1989, VOL.I, 201,204-205,456;VOL.II.,106, 204,391). Tot i les referències que trobem a la família Font, no apareix cap menció directa al mas, a més la majoria de personatges consten molt vinculats a la vila de nova fundació; podria ser que la formació del mas Font, fós de cronologia posterior, o sigui ja en època més moderna. L'única referència documental directa i coneguda d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Cal Font' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR). Els actuals propietaris recorden que a principi dels anys vint del segle XX encara era habitat, i de fet tenien vinculació amb el mas Santa Eugínia (és dels mateixos propietaris), en terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, però a prop de Cal Font. | 42.2145900,2.0103900 | 418318 | 4674076 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57725 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-7 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | Les obres de rehabilitació i adaptació de la casa com a casa de colònies van modificar totalment el seu interior. | Es tracta d'una masia que ja fa uns quants anys que funciona com a casa de Colònies. Això ha comportat que l'interior de l'edifici estigui totalment modificat així com els annexes exteriors, a més s'hi ha afegit noves construccions. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i planta sota-coberta; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb cantoneres de pedra desbastada formant peces rectangulars allargades i de poca alçada, i parament de pedres de riu i pedra tant sols desbastada. La majoria de les obertures són petites i senzilles, amb llinda de fusta, excepte les obertures de la planta baixa que han estat modificades. Al mur nord hi ha un cos adossat que es podria correspondre a l'antic forn de pa. A l'oest i nord-oest de la casa hi ha diverses construccions actuals. | 08166-25 | Ctra. Guardiola a la Pobla, trencall a l'esquerra. Està indicat. | Al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, apareix Sor Marqués de Cerdanyola com a propietari de la Sala. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Ramon de la Sala en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). Al registre de la propietat (Llibre 5, Foli 245), a data de juny del 1870, trobem registrat l'arrendament d'aquesta finca, tot i que apareix cancelat, aquí consta 'Heredad llamada la Sala de Riembau', n'aporta les afrontacions del terme, i diu que 'Don José Maria de Arrospide y Chascó Marqués viudo de Cerdanyola que asegura ser de 70 años, propietario y Exc. Señor Don José de Arrospide y Marimon Conde de Plascencia y de la Revilla Marques de Cerdanyola, Grande de España. Doctor en derecho, propietario, de 27 años de edad, casado y vecinos los dos de la villa y Corte de Madrid', arrenden la finca a Don Juan Artigas y Capdevila, veí de la Pobla de Lillet, durant 10 anys. És interessant l'anotació com a Sala de Riembau, ja que indica que aquesta propietat ha estat vinculada a aquesta coneguda nissaja. De fet Riembau és un cognom que apareix en la documentació poblatada ja des del segle XIV, ostentant càrrecs com batlles i pabordes. Fins i tot en un document del 1472 anomenen al castell de la Pobla 'Torre de Riembau' adoptant el cognom del batlle, llavors Jaume de Riembau. De fet, a partir del segle XIV trobem dues branques de la família Riembau, una era senyora de Vila i de Saus, o sigui de la Pobla de Lillet, i l'altra, de Cerdanyola. L'una serà la de Pere de Riembau alias Pere Çavila, pels volts de 1370, senyor del casal i batlle de la Vila de la Pobla de Lillet; el seu fill Guillem de Riembau també consta com a batlle entorn al 1449 i manté el domicili a la Pobla. L'hereu d'aquest darrer el 1463 continua ostentant els càrrecs de senyor i batlle de la Vila. Posteriorment, apareix Jaume de Riembau -no sabem si és fill de l'anterior- actuant com a procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. Un dels personatges més coneguts d'aquesta nissaga és en Janot Riembau, que fou donzell de la Pobla i batlle, però més conegut per la seva faceta de bandoler, quan entorn al 1560 s'enfrontà amb la família Cadell d'Arsèguel pel control de la pabordia del monestir, en no aconseguir el seu propòsit, es convertí en un bandoler molt actiu i perseguit; va morir a França, expatriat. L'altra branca Riembau, encapçalada pel donzell Pere Bernat de Riembau, posseïa en feu el castell de Cerdanyola; aquest el llegà al seu fill, de segones núpcies, Bernat Galceran de Riembau, morí el 1405 deixant com a hereu universal el seu fill Pere Bernat Riembau. Així, sembla versemblant pensar que els Marquesos de Cerdanyola que al segle XIX tenen en propietat la finca de la Sala, potser els va arribar a les seves mans de part de la branca Riembau que era senyora del castell de Cerdanyola. Actualment la finca és propietat de la Generalitat de Catalunya i està destinada a casa de Colònies. | 42.2418800,1.9389700 | 412461 | 4677177 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La reconversió de la Sala com a casa de colònies ha fet modificar considerablement la seva fesonomia, però tot i això, la seva constitució arquitectònica sembla correspondre a una construcció d'època moderna que podem situar com a molt pels volts del segle XVII-XVIII. Això, però, no vol dir que no hi hagi hagut amb anterioritat una altra edificació; més si tenim en compte els possibles orígens de la finca, vinculats a una família documentada a la Pobla ja des del segle XIV. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57834 | Bosc de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ventaiola | JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | Es tracta d'un bosquet situat molt a prop del poble, per sobre la Pobla de Lillet en la vessant que s'aixeca al sud del poble, al costat de l'heliport, i a l'entorn de la masia de Ventaiola. És un indret que atrau a molts poblatans que s'hi acosten a fer un passeig seguint el camí en ziga-zaga que creua el bosc, i altres a realitzar-hi altres modalitats d'esport. El nom del bosc, Ventaiola, li aporta la masia entorn a la qual es desenvolupa l'arbreda i de la qual n'és propietat. El conjunt del bosc és format per una gran majoria d'arbres de replantació, bàsicament són pins, i en el qual sobresurten unes poques sequoies de mides considerables, també hi ha algun avet, entre d'altres espècies; per que fa als arbres que no són de replantació, els més interessants són un grup de roures que es troben al voltant de la masia i que mostren un tronc d'amplada important. Són diferents camins els que hi van a parar, la pista per al trànsit rodat que porta a la casa de Ventaiola i també al mas Tinar, pel costat passa el camí que porta a Falgars pels Graus i el camí de la cova, a més també s'hi pot arribar per una altre camí que prové del barri de les Coromines tot creuant el torrent del Regatell. A més, a la part baixa del bosc hi ha la font del roure, un espai que està condicionat amb taules i bancs de pedra i obra fixes; el nom es deu a que la font surt d'entremig d'uns roures. | 08166-134 | Al sud del nucli urbà | Al mig del bosc de Ventaiola hi ha la masia que li dóna nom, tot i que amb el pas dels anys ha sofert molts canvis, és un mas que està documentat des d'època medieval. El bosc però és de cronologia molt més actual, sembla que deu tenir entre 70 i 80 anys, tot i que els roures monumentals que hi ha a l'entorn de la casa ja denoten una antigor molt més reculada. Pel que fa a la font, en desconeixem l'antiguitat, però hi ha alguna fotografia de la primera meitat del segle XX que ja apareix amb els elements de mobiliari que hi trobem avui dia. | 42.2413900,1.9749400 | 415428 | 4677087 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 57703 | Casal Catòlic, Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catolic-teatre | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | L'edifici del Casal Catòlic o Teatre del Casal, està situat a la confluència dels carrers Pujada del Casal i travessia de la Pujada del Casal, la façana principal obra a aquest darrer. Es tracta d'un edifici destinat bàsicament a usos culturals. És un edifici de principis del segle XX (obrat a partir de 1910) que no presenta característiques arquitectòniques destacables. Presenta una planta més o menys rectangular, consta de planta soterrani i planta baixa, i és cobert amb teulada a dos vessants de teula àrab. Les seves obertures són senzilles, amb portes a la façana que obra a la travessia i balcons i finestres a la façana del carrer Pujada del Casal. De la seva volumetria destaca el cos corresponent a l'escenari, situat a la banda nord-est, el qual és perfectament identificable perquè mostra una alçada major respecte la resta de l'edifici. A l'interior el teatre consta d'una gran sala amb l'escenari a un extrem i el galliner a l'altre. La boca de l'escenari està emmarcada per motllures a mode de pilastres fetes d'obra. Anteriorment, l'edifici del teatre era major, ja que per la banda sud, actualment segregat, hi havia el cafè del teatre. | 08166-10 | Travessia Pujada del Casal, núm. 1. | Amb anterioritat a la construcció d'aquest edifici, la Pobla de Lillet havia tingut tres altres petits escenaris. Sembla que el primer Centre Catòlic es trobava al carrer de l'església, en un edifici construït cap al 1876. No va ser fins el 1927 que s'inaugurà el nou edifici del Casal Catòlic. Aquest immoble s'aixeca en el lloc on hi havia hagut el cementiri (anteriorment a aquest, hi havia hagut el cementiri situat a redós de l'església parroquial), el qual fou traslladat el 1910 a l'actual emplaçament, al Pla de Comes. El sindicat Agrícola Catòlic va adquirir els terrenys de l'antic cementiri i va cedir els seus drets al Centre Catòlic. La construcció fou costejada en gran part pel poblatà Salvador Torrents, conegut com Salvador Xiquet. Constava d'un gran cafè i un local per fer teatre amb un espaiós escenari que substituïa l'antic Centre Catòlic. Estigué en plena activitat fins el 1936, quan el local fou incautat. El 1939, acabada la guerra, es reprengueren les representacions. El 1951 es realitzà una de les reformes més importants del Casal consistents en apujar l'escenari. Ha estat seu i/o lloc de representació de diferents entitats i agrupacions teatrals del poble. També hi participà l'Orfeó Esbart Cantaire, que de la mà de mossèn Carles Garcia aconseguí grans èxits, dins i fora del poble. Actualment, és propietat del Bisbat de Solsona però és utilitzat pel poble per realitzar-hi diferents tipus d'esdeveniments, festes i representacions teatrals. | 42.2451200,1.9747100 | 415414 | 4677501 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57855 | Forns de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-riutort | JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. | XX | Els forns es conserven en bon estat; la resta d'infraestructures del molí es van desmuntar per construir-hi una petita granja de porcs. | Els forns de Riutort eren destinats a coure pedra calcària per l'elaboració de ciment. Aquests constitueixen el testimoni del què havia estat una petita fàbrica de ciment, la qual a més dels forns comptava amb un molí, avui dia desaparegut on es triturava la pedra calcària un cop cuita. Estan situats a peu de la pista que porta al nucli de Gavarrós i a la mina de petroli de Riutort (ambdós de municipi de Guardiola de Berguedà), a tocar del pont de Riutort. Es tracta d'una gran estructura construïda adossada a un marge, de la qual exteriorment veiem un mur, la paret exterior dels forns, d'alçada considerable i lleugerament atalussat, fet de pedra i morter, i amb tres obertures situades arran de terra. L'obertura de més al sud, tota emmarcada en pedra, és per on surt el tub que conduïa l'aigua que feia moure la turbina, és el salt d'aigua. Les altres dues donen accés a un forn cadascuna. Ambdues boques són de mides i formes molt similars, amb muntants de pedra desbastada i llinda amb arc rebaixat fet de maó de pla. Aquestes dues obertures donen respectivament a un passadís, amb coberta de volta de maó col·locat pla, que condueix a la cambra de foc, per sobre la qual hi ha una mena de gran xemeneia lleugerament troncocònica, de planta circular, amb les parets revestides de maons refractaris disposats regularment. Aquesta xemeneia és on es disposava la pedra calcària per coure. A pocs metres de distància per sobre dels forns hi ha la pedrera d'on extreien la pedra calcària. Des de la part superior dels forns es pot seguir un caminet que es la traça per on circula el canal que conduïa l'aigua del Riutort. Segons informacions orals aquest canal s'iniciava a la zona de la mina de petroli. Tenia un fort desnivell, amb un bon salt d'aigua que feia anar la turbina. Anteriorment el molí era un molí fariner. | 08166-155 | A la zona de Riutort. | Antigament, el molí havia estat un molí fariner mogut per la força de l'aigua que arribava a través del mateix canal que posteriorment s'utilitzaria per fer anar la turbina. Tot i la manca de notícies d'aquest molí, sabem gràcies a les informacions proporcionades per Eduard Pujals, que va ser per la Guerra Civil quan el van transformar en molí de pedra calcària, tot muntant una petita fàbrica de ciment. Degué ser llavors, quant es van construir els forns. Mentre va durar la guerra sembla ser que a les nits s'utilitzava el molí per moldre gra. La fàbrica de ciment no va estar activa durant un període molt llarg de temps, ja que va deixar de funcionar cap als anys 50 o 60 del segle XX. Posteriorment, van ensorrar el molí per tal de construir-hi una granja de porcs. | 42.2395400,1.9200000 | 410893 | 4676937 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Podria ser que en el forn també s'hi hagués cuit guix. A poca distància d'aquest molí, aigües amunt, hi ha el molí de l'Espelt. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57822 | Obert Internacional d'Escacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obert-internacional-descacs | XX | La primera setmana d'agost, del 2 al 10 d'agost, es realitza l'Obert internacional d'Escacs de la Pobla de Lillet (aquest 2.009 s'ha realitzat la dinovena edició), junt amb un seguit d'altres actes, que es duen a terme al llarg de tota una setmana. L'Obert d'Escacs és un torneig d'àmbit internacional, que any rera any ha anat guanyant reconeixement, cosa que ha significat un augment considerable de participació. Al llarg dels primers dies es realitzen les diferents rondes dels torneigs; es clou al cap d'una setmana amb el lliurament de premis i trofeus. Un dels vespres es realitzen simultànies amb la participació de dues campiones internacionals, és un acte obert al públic en general, i hi ha participació infantil, juvenil i grans. Aquests són els actes eminentment esportius, ja que la resta són pròpiament més festius i lúdics. Així, el diumenge es realitzen partides d'escacs a l'aire lliure en un tauler gegant. Un dels actes més esperats i que atrauen més públic és la partida vivent d'escacs, també és a l'aire lliure en el tauler gegant (enguany la Pobla de Lillet ha estrenat un gran tauler de marbre fixa a la plaça de l'Ajuntament). Un gran nombre de poblatans amb vestimenta d'estil medieval simulen les figures d'escacs, junt amb les personalitats que disputen la jugada i que van explicant els moviments. Aquest any 2.009 s'ha realitzat la novena partida. A més d'aquests esdeveniments, és realitza una altra activitat paral·lela consistent en un petit campionat infantil, fins avui realitzat amb la participació de Josep Méndez (president del Club Peó-Peona de Barcelona), s'acostuma a celebrar al Centre Cívic o a la Llar del Pensionista, els trofeus es donen el mateix dia que els de l'Obert Internacional. | 08166-122 | En diferents indrets del nucli urbà. | Aquest any 2.009 s'ha realitzat la 19a edició de l'Obert d'Escacs de La Pobla de Lillet, i la 9a partida vivent. Actualment ja són uns actes plenament arrelats al poble i que van guanyant públic. El fet que gran part dels dies es realitzen les diferents rondes de partides de l'open, l'acte purament esportiu del certament, fa que el públic assistent més nombrós tingui vinculació amb l'esdeveniment, bàsicament afeccionats a aquests esport, tot i que també suposa el pas de curiosos. L'acte que més públic atrau i que està tenint molt interès és la partida vivent, que es realitza amb l'ajuda d'un important nombre de voluntaris; cal citar que és l'única partida d'aquestes característiques que es realitza a tot Catalunya. Enguany s'ha decidit que a partir d'aquest any el torneig sempre es realitzarà en les mateixes dates, del 2 al 10 d'agost. Les arrels d'aquest certamen les trobem en el Club d'Escacs Lillet de llarga tradició. El club va néixer el 12 de novembre de 1950 de la mà de Círiac Asensio, Felip Viñas, General Soler, i els germans Llorenç i Joan Canut, inicialment es denominava 'Peña Ajedrez Pobla' i organitzaven campionats de caire social entre els seus membres, tot i que ja eren campionats amb categories. Els actes més formals van incorporar la realització de partides simultànies. El punt culminant va ser entre els anys 1955 i 1958, quan van organitzar quatre Tornejos Nacionals d'Escacs a la Pobla. Entre els anys 70 i 80, l'entitat es va dedicar sobretot a la divulgació i promoció dels escacs entre els joves, i a l'organització de tornejos d'estiu, tornejos infantils i tornejos entre poblacions veïnes; a més també van participar al Campionat de Catalunya per equips. Durant 33 anys hi va haver un parèntesis. L'any 1991 s'entra en l'àmbit internacional gràcies a la realització del Torneig 'Open', amb el qual s'amplià de manera significativa el nombre de participants, havent-hi jugadors de tot el món. La primera edició de l''Open' la va organitzar José Gutiérrez Dopino (antic jugador del club que hi havia a la Pobla als anys 50, i actualment resident a Alemanya), per tal de commemorar el vintè aniversari del club d'escacs postal CAPEA (creat per ell), també va comptar amb l'ajuda de jugadors d'escacs locals. Aquest primer torneig va estar patrocinat per l'Ajuntament i va comptar amb la col·laboració de comerciants i molts poblatans. Va adoptar la denominació d'internacional, perquè comptava amb algun participant estranger, però encara no tenia l'homologació corresponent. Al llarg dels diferents tornejos d''Open' cal destacar la gran varietat de jugadors que hi han participat; passant de tenir pocs participants en les primeres edicions, als 70 jugadors de la darrera edició (2009), i destaquen les edicions dels anys 1995, 1996 i 1997 que va assolir més d'un centenar de participants. També cal destacar que l'origen dels jugadors és de més de quinze països. Al llarg de les diferents edicions han participat escaquistes destacats com Mihail Marin, Atanas Kolev, Marc Narciso, Josep Oms, Joan Mellado, David Garcia Ilundain, Fernando Peralta, Ruslan Pogorelov, Heikki Westerinen, i Karen Movsziszian. | 42.2437200,1.9747900 | 415419 | 4677346 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia número tres és d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57781 | Camí de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-falgars | JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | El camí de Falgars comunica el nucli urbà de la Pobla de Lillet amb el santuari de Falgars, també és conegut com el camí dels Graus. Forma part del traçat del sender GR-4 (que uneix Montserrat i Puigcerdà) i com a tal està senyalitzat amb una ratlla blanca i una vermella; està molt fresat i s'hi circula còmodament, ja que el pas està net de vegetació. S'hi es surt del santuari cal prendre la direcció en sentit est, cap al mirador de Joan Casanova i seguir les senyals. El trajecte discorre per la carena o molt proper. Gran part del recorregut fins passat el segon grau, és pel costat de l'obaga i es circula per trams amb desnivell moderat i progressiu, i fins i tot per algun tros de replà. Arribats al coll de la Mineta, creuem un 'pont', és la mineta, forma part de la infraestructura del cable que transportava part del carbó del Catllaràs a l'estació de l'empalme; en aquest punt s'obren vistes cap al nord. Passat aquest coll el sender pren el costat de l'obaga i ens dirigim a creuar el primer grau, és la part més oberta del sender amb vistes cap al Catllaràs i el Puigllançada; a partir d'aquí el trajecte pren un fort desnivell que ja és constant fins arribar a la Pobla.. Després del primer grau davallem al poble pel vessant nord de la serra, hi arribem passant pel costat del bosc de Ventaiola, i després arran de l'heliport, i entrem a la població prop del Regatell, més o menys darrera l'Ajuntament. En diferents trams del sender podem observar restes de murs de contenció del mateix camí, i sobretot al primer grau es conserven parts empedrades amb els seus murs també de contenció i trencaigües. | 08166-81 | Camí que uneix el Santuari de Falgars amb el nucli urbà de la Pobla de Lillet. | Aquest camí ha estat el trajecte tradicional de comunicació del Santuari de Falgars amb la Pobla fins a la construcció de la primera pista que hi condueix, és la carretera vella (construida després de la guerra), surt del barri de les Coromines i porta cap a Falgars i també al Catllaràs. Però de fet, part de la gent de la Pobla manté arrelat el costum de pujar al Santuari a peu pel camí, sobretot en dates assenyalades com és el dia del Vot del Poble per Sant Marc, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma (quan es balla la dansa de Falgars) i la Festa Major del Santuari. Tot i que no es pot pas descartar un origen més antic, com a mínim hem de creure que aquest camí existeix des de l'origen de construcció de la primera capella al lloc de Falgars, que data del 1120. Tot i que per aquella època encara no existís la nova fundació de la Pobla de Lillet (finals segle XIII) a l'actual emplaçament, tot o part d'aquest trajecte devia ser el que s'emprava per accedir a la vall, fins i tot des de la zona del Monestir de Santa Maria de Lillet, cap a la zona de Falgars i la parròquia de Vallfogona. No coneixem pràcticament documentació referida al dit camí, ja que generalment no consten documents que parlin pròpiament del camí, sinó que normalment és de manera indirecta, com a límit d'un terme o altres. Consta però, una referència en les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, en data 15 de maig de 1886, on s'expressa la necessitat de reparar el camí de Falgars, posar-lo en millors condicions pel trànsit de cavalleries, ja que hi ha pendents molt fortes i l'empedrat es troba en mal estat, acorden mirar-ho i estudiar la possibilitat de canviar alguns trams a fi de separar-se dels trossos més dolents que hi ha des del 'pla dels cascalls' al primer grau. | 42.2299400,1.9565900 | 413899 | 4675834 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La coordenada és més o menys al mig del trajecte. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 57720 | Local Parroquial (Antiga Rectoria)/El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial-antiga-rectoriael-castell | DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1997): 'La Pobla de Lillet. 700 aniversari de la carta de poblament i franqueses'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XIV-XVIII | Es tracta d'un edifici de planta irregular, distribuït en quatre nivells (planta semi-soterrània, planta baixa, i dues plantes pis -la darrera amb altell-) i cobert amb teulada a dos vessants amb el carener disposat en sentit nord-sud. Mostra tres façanes, ja que pel costat sud afronta amb l'església i amb un pas o carreró cobert que comunica el carrer Cisneros amb la plaça de l'església. Les entrades a aquest carreró són a través de dues obertures (una a cada façana) fetes en arc rebaixat de pedres allargades col·locades en sardinell. Aquest pas és fet en la mateixa estructura de l'edifici, o sigui que està delimitat pel mur de l'església al costat sud i per aquest edifici pel costat nord (on també hi té una porta d'accés), a més està cobert per un forjat de bigues de fusta i revoltons d'obra. Pel que fa a l'edifici, la façana principal és la que dóna al carrer Cisneros (abans carrer del Castell), és de menor alçada que la resta, ja que en aquest punt la cota del terreny natural és més elevada, comportant que aquest frontis presenti un nivell de planta menys. Al costat de l'obertura del carreró hi ha la porta principal d'accés a l'edifici, que obra a nivell de la planta baixa, i que està conformada per una llinda plana formada per cinc peces de pedra treballada i muntants del mateix material, conserva escasses restes de ornamentació consistents en una petita motllura a l'angle interior. La resta, són simples obertures rectangulars sense cap element arquitectònic diferenciador, hi ha una gran finestra a la planta primera i a sobre dos balcons. A les altres dues façanes trobem una porta d'entrada a cadascuna, ambdues obren al mateix espai interior. En conjunt trobem dos tipus d'obertures, la senzilla obertura rectangular i l'obertura en arc rebaixat construït per pedres allargades col·locades en sardinell. A la façana de la plaça de l'església hi ha una obertura que dóna a un balcó amb voladís de fusta i coberta de teula àrab, es tracta d'un element recent, però que sembla que vol reproduir el que hi havia hagut amb anterioritat. Cal dir, que les reformes realitzades els darrers anys han comportat modificacions en algunes de les obertures per tal d'uniformitzar-les. Pel que fa a l'estructura interior, la planta semi-soterrània és de mides molt menors que la resta, ja que pel sud té el carreró i per l'est també és més petita, probablement pel mateix terreny natural; és una planta distribuïda en diferents nivells, destacant-se que de les tres estances en que està compartimentada, dues d'elles són cobertes amb volta feta amb encofrat de pedres. La planta baixa, també és més petita pel costat sud, on hi ha el carreró; en aquesta es distingeix clarament que es tracta d'una estructura de dos cossos paral·lels (perpendiculars a la façana principal) separats per un potent mur de càrrega que es desenvolupa fins al darrer pis. L'escala d'accés d'aquest nivell a la planta primera encara conserva part de l'estructura de graons de pedra. Del primer pis cal ressaltar que es conserven part dels falsos sostres de guix, amb restes de motllures i alguns detalls florals. En aquest nivell, on hi ha actualment la gran sala d'estar-menjador, es correspon molt probablement amb l'espai on originàriament també hi havia hagut la gran sala; en el mur est hi ha un rebaix allargat coronat per un arc monolític de pedra que podria correspondre a l'espai d'un rellotge empotrat. | 08166-20 | C/ Dr. Cisneros, núm. 8. La Pobla de Lillet | Aquest edifici es correspon amb l'antiga rectoria (l'actual està situada molt a prop, al costat est de l'església), tot i que també és conegut com 'El Castell'. Aquest fet es deu a que el seu emplaçament, junt amb l'espai que ocupa l'església parroquial, és l'indret on es va construir el castell-palau dels Mataplana arran de l'atorgament el 1297, de la carta de poblament, llibertats i franqueses de la Pobla de Lillet per tal de poblar el lloc. El paratge escollit era l'anomenat 'Pujol'; on en el seu punt més alt, a més del castell-palau, al segle XIV s'hi construí una petita capella castral dedicada a Sant Antoni. El castell de la Pobla de Lillet fou residència habitual dels senyors de Mataplana almenys gran part del segle XIV. A finals del segle XV en el decurs de la guerra civil catalana, la Pobla fou assaltada i cremada; no sabem si és aquest l'incendi que s'esmenta a la bibliografia que va afectar considerablement aquests edificis. A partir de finals de segle XV hi ha molt poques referències, i potser una de les darreres mencions és un document del 1618, és la venda d'una casa 'dejús lo castell de la Pobla...'. Al 1735 ja s'havia construït la rectoria, ja que consta com a tal en el cadastre de les cases de la vila i terme de la Pobla de Lillet; en aquesta referència cadastral hi consta la nota 'antes de 1716'. Així hem de situar la construcció de la rectoria entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII, període força coincident a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Lillet. Aquesta església s'inaugurà com a parroquial el 1748, abans ho era l'església del Monestir de Santa Maria de Lillet, fet que també va comportar el canvi de residència del rector, establint-se en aquest edifici adossat a la nova església. El 1997 es va fer la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament per al canvi de qualificació urbanística de la finca, per tal de que l'església es pogués vendre l'edifici, ja que amb la nova rectoria, l'antiga restava tancada, sense ús i en mal estat, i no se'n podien fer càrrec. El nous propietaris l'han reformat i habilitat totalment per al seu nou ús com a allotjament rural de luxe. Tal i com s'ha dit, la fesomia que té aquest edifici és el resultat de la construcció de la rectoria de finals del segle XVII-principis del XVIII, quasi simultàniament a l'edificació de l'església parroquial, i de fet gran part de la seva estructura sembla correspondre a aquest període cronològic, tot i això, no podem obviar el singular emplaçament on està ubicat. Llavors no es pot descartar que algun dels murs i paraments de l'edifici, siguin restes d'estructures reaprofitades del castell-palau dels Mataplana. | 42.2442900,1.9744300 | 415390 | 4677409 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers anys s'ha rehabilitat i adaptat totalment al nou ús.Tot i que la construcció de la rectoria dati d'entre els segles XVII i XVIII, en el subsòl i potser part dels fonaments poden conservar restes de l'antic castell-palau dels Mataplana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57778 | Passarel·la del Cinema o de Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-del-cinema-o-de-cal-massana | Documentació particular de l'antiga casa Cal Vilarrassa o Cal Massana. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Passarel·la per vianants sobre el riu Llobregat, situada a pocs metres de distància del pont de l'Ajuntament riu avall. Comunica la carretera principal amb la casa Cal Massana (en origen Cal Vilarrassa) i també amb l'antic edifici on hi havia hagut el cinema Llobregat. Es tracta d'un pont de 18 metres de llum, construït per dos trams de bigues metàl·liques en gelosia (sistema de bigues en creu de Sant Andreu) col·locades paral·leles (19,39 metres de llarg) que conformen les baranes i unides a la base per creuaments de biguetes també metàl·liques, sobre les quals en origen hi havia unes biguetes de fusta i a damunt travessers també de fusta que conformaven el paviment; actualment el paviment és d'obra. L'estructrura es recolza en ambdós extrems sobre estreps d'obra. A banda i banda s'accedeix al pas a través d'uns graons. Anys més tard a la seva construcció se li van afegir quatre arcs metàl·lics per sobre la barana, o sigui que es circula per sota, un a cada extrem i els altres dos centrats en la resta d'espai; en el principal, el que dóna a la carretera, té un rètol que s'il·luminava on posa 'Cine Llobregat'; de fet l'utilitat d'aquests arquets era la de suport de la instal·lació d'il·luminació. | 08166-78 | Al nucli urbà | Aquest pont de vianants el va fer construir el senyor Vilarrassa. La data del projecte és del 23 de març de 1909 el signa l'enginyer Fernando Junoy(?) i l'aprovà la 'Jefatura de Obras Públicas' en data 6 de maig de mans de l'enginyer en cap Sr. Puig. Per tal de poder-lo instal·lar el Sr. Vilarrassa va haver de sol·licitar servitud de pas sobre el riu Llobregat, des de la carretera de Solsona a Ribes fins al seu immoble. En data 17 de novembre de 1909 el 'Governador Civil de la Província' va aprovar la concessió. Per tant la passarel·la, es va construir com a pont de titularitat privada, per tal de tenir un accés directe des del camí principal cap a la casa i la fàbrica que hi tenia i així també tenir un pas per als treballadors i evitar que haguessin de passar per l'interior de la finca. El 1919 es va inaugurar el Cine Llobregat, ubicat a l'edifici que hi ha al costat de la casa de Cal Vilarrassa (o Cal Massana). Inicialment l'edifici del cine era del mateix propietari que l'amo de Cal Vilarrassa; amb el temps, però, el propietari va segregar la propietat, fet que des de llavors va determinar que hi hagués dues propietats que tinguessin accés al pont. Segons Raquel Lacuesta (VV.AA.: 2008:33) és probable que el tram metàl·lic es construís als tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima, empresa que feia uns pocs anys havia bastit el pont de ferro del tren que unia Guardiola de Berguedà amb la Pobla i el Clot del Moro. | 42.2436200,1.9741900 | 415369 | 4677335 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta passarel·la se l'ha conegut per vàries denominacions: passarel·la del cinema, de Cal Massana o de Cal Vilarrassa.Els plànols que apareixen en la fotografia número tres són dels propietaris de la mateixa casa de Cal Massana. | 106|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57779 | Pont nou de la carretera / Pont de Cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-la-carretera-pont-de-cal-manya | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XX | En general no es troba en gaire mal estat, únicament mostra alguns despreniments de revestiment, sobretot per l'acció de l'oxidació d'alguns elements de ferro. | Pont sobre el riu Llobregat, davant l'aiguabarreig de l'Arija, situat al nucli urbà a la zona de sortida en direcció Campdevànol. Es tracta d'un pont de dos ulls conformats per arcs carpanells fets de formigó armat i encofrat que conformen voltes; el parament dels murs de sobre els arcs està format per unes faixes verticals d'obra. Al centre dels dos arcs i a l'extrem est trobem pilars que es recolzen sobre una base que conforma tallamars fets amb carreus ben tallats amb l'extrem arrodonit i una cornisa amb pendent cònica; els pilars són d'obra i estan conformats per tres plans en degradació, amb la part central de més gruix, es desenvolupen fins a la barana i per sobre hi ha uns fànals,. El pilar de l'extrem de llevant i per la cara sud té un relleu amb l'escut de 'Cuerpos de Obras Públicas del Estado' (amb una corona de llorer encerclant una àncora i una línia ondulada que simbolitza l'aigua), organisme que va reconstruir el pont i la data 1944. Excepte la part dels pilars, que és d'obra, la resta de baranes és metàl·lica i de model força senzill. Als extrems, els estreps són de paredat. | 08166-79 | Al nucli urbà. | Aquest pont forma part del traçat de la carretera que comunica la Pobla amb Campdevànol, dins el nucli urbà i per sobre el riu Llobregat, d'aquí que segons Lacuesta 'la seva ubicació i els testimonis dels viatgers dels segles XVIII i XIX indiquen que en el seu lloc hi ha hagut més d'un pont.' (VV.AA.:2088:34). Cal esmentar, que en data 1787, en el viatge que realitza Francisco de Zamora, l'anotació que ens aporta és que a la Pobla de Lillet hi havia quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95); s'atribueix la referència del pont de dos ulls al pont de l'Ajuntament, i com a ponts d'un ull hi havia el pont vell i el pont de la petita, hem de pensar doncs, amb la possibilitat que en aquesta època el pont que hi havia en aquest indret fos un pont d'un ull. Val la pena esmentar que hi ha referències que ens indiquen que anteriorment hi havia hagut un pont molt més petit anomenat pontarró. En les imatges més antigues que hem pogut consultar, en aquest indret hi figura ja un pont de dos ulls, i més aviat estret, i hem de suposar doncs, de cronologia posterior al viatge de Zamora. Aquest pont apareix en fotografies de quan encara hi havia la filera de cases construïdes a redós del riu i que es van enderrocar arran de la construcció de la carretera (via de comunicació Solsona-Ribes). El primer tram de carretera que havia d'unir la Pobla amb Campdevànol consta que al 1900 estava en procés de construcció, i de fet l'enderroc de les cases es documenta aproximadament entre el 1910 i 1912; les obres de la carretera van finalitzar a l'any 1918. El 1913 l'Ajuntament va sol·licitar a l'Estat que construís un nou pont, sembla però que el projecte es va desestimar i es va escollir un projecte d'eixamplament, reforma i reconstrucció dels murs existents del pont, projecte redactat el 1916 per l'enginyer de camins Tomàs Rivera, segons ens informa R. Lacuesta (ob.cit.) aquestes obres van ser executades entre els anys 1919 i 1921 pel contractista Enric Guixà. En alguna altra imatge ja veiem el resultat d'aquesta reforma, que en suposà l'ampliació cap al costat sud amb dos arcs rebaixats (pel darrera els dos ulls del pont existent, fet amb dos arcs de mig punt) que confluïen al centre amb un tallamar, també es van fer baranes d'obra i potser també en aquest període, el mur de contenció de la carretera (arran del riu). El gener de 1939 amb la retirada de les tropes republicanes, el pont va ser dinamitat. El pont actual, el pont nou de la carretera de la Pobla a Ripoll, va ser construït el 1944 per la casa 'Goifa' i dirigit pel poblatà Joan Granés, el seu traçat és lleugerament diferent a l'anterior, ja que per l'extrem oest s'inicia uns metres abans. S'inaugurà el 25 de juny del 1945 amb assistència del governador Sr. Correa i l'enginyer en cap d'obres públiques (FÀBREGAS:1997:48). | 42.2446900,1.9753000 | 415462 | 4677453 | 1944 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57779-foto-08166-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57779-foto-08166-79-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57777 | Pont de l'Espelt / Pont de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lespelt-pont-de-riutort | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3524. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Presenta esquerdes a la volta i part dels seus murs estan cobert amb vegetació que l'està deteriorant. | Pont de pedra sobre el riu Gavarrós (o el Riutort), està situat en el camí ral de Guardiola a La Pobla de Lillet, a poca distància del Molí de l'Espelt. Actualment queda a pocs metres riu amunt en el punt on l'actual carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet creua el citat riu. Es tracta d'un petit pont i força estret, format per un sol arc de mig punt i construït amb dovelles rectangulars i allargades col·locades a plec de llibre. La resta del parament fins a nivell del paviment és fet amb carreus més o menys ben tallats, però sense polir, i en conjunt més grans a la base i menors a la part superior. Les baranes són també de pedra però de peces de mides, formes i disposició irregular; excepte, la part inferior de la barana nord, per l'extrem oest, que hi ha un tros de filada feta amb peces rectangulars col·locades a plec de llibre, potser la resta d'una barana més antiga (?). El paviment és una capa de terra batuda. La construcció mostra alguns problemes estructurals, ja que la volta presenta algunes esquerdes, en aparença importants; a més, gran part dels seus paraments es troben coberts per vegetació, sobretot herbes enfiladisses, que contribueixen al seu deteriorament. | 08166-77 | Sobre el Riutort (o Gavarrós), pas de l'antic camí de Guardiola a la Pobla de Lillet. | Aquest pont forma part del traçat del camí ral que comunicava Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet. Es tracta d'una obra de cronologia baixmedieval, que ha estat abastament utilitzada, ja que no va ser fins a principis del segle XX que es va construir la carretera que uneix Guardiola amb la Pobla. Arran de la construcció d'aquesta carretera el pont va perdre part del seu trànsit, ja que el recorregut de la nova infraestructura, que es construïa paral·lela a la via ferroviària, circulava per un nou pont situat a pocs metres al sud d'aquest. Una de les poques referències documentals que coneixem del pont, és un document que data del 1591, on s'explica que uns bandolers van atacar, en el pont de Riutort, a un tal Illafreda i el seu nebot, quan es dirigien a Bagà, amb la càrrega d'oli per la vila i pel senyor de Foix (SERRA VILARÓ: 1989:Vol.I:281). | 42.2394900,1.9202100 | 410910 | 4676931 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La bibliografia consultada situa cronològicament en èpoques molt diferents els orígens d'aquest pont, així a les fitxes de l'Inventari del Patrimoni Arguitectònic de la Generalitat de Catalunya, la cronologia proposada és dels segles XIV-XV, per contra a la publicació de l'any 1994, on hi ha un recull dels béns inventariats en les fitxes de l'I.P.A., la cronologia que s'esmenta és segle XVII o XVIII (VV.AA.:1994:141; SERRA:1991:154).Prop del pont s'hi conserven les restes d'uns forns de ciment. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57795 | Mina del Rotllan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-rotllan | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Conserva molt poques restes, la bocamina està sitjada. | A l'indret on hi havia la mina del Rotllan podem veure-hi escasses restes. Al lloc de la boca de la mina, tant sols hi ha un clot. Al costat podem veure un altre clot amb restes de murs de pedra, segons sembla un petit magatzem o cobert. A l'esplanada del davant, un munt de fustes i restes d'un basament de pedra, es tractava d'una construcció destinada a magatzem i aixopluc. | 08166-95 | Catllaràs | Aquesta mina era propietat de Josep Rotllan i Casals i d'Agustí Barral i Casanova, va tenir un volum d'explotació petit, s'hi va treballar entre el 1942 i el 1943, i consta que hi treballaven tres persones i que en van treure dos camions de carbó. Posteriorment, van estar explotant el bosc, sembla que la fusta era destinada a la fàbrica de paper del Barral. | 42.2132900,1.9501000 | 413340 | 4673992 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la 'Concepción'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57794 | Mina 'Concepción' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-concepcion | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | La bocamina està ensorrada, i quasi no hi ha restes visibles. | La mina de carbó 'Concepción' presenta escasses restes visibles. Està situada a tocar d'un torrent, a un costat podem veure el lloc de la boca mina, avui ensorrada; l'única traça és la terra negra amb restes de carbó, restes d'un mur lateral de pedra, i una biga que devia formar part de l'estructura de fusta de suport de la galeria, o un travesser de la via. A l'altre costat del torrent hi ha vestigis d'una petita construcció, probablement alguna mena de magatzem. | 08166-94 | Catllaràs | Aquesta mina es va explotar després d'acabada la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945, per part del senyor Joan Fábregas i Artigas, de la Pobla de Lillet, posteriorment va fer una societat amb el senyor Josep Obradors i Riu de Puig-Reig i amb d'altres persones. Consta que hi van arribar a treballar unes 15 persones i que la galeria tenia una llargada d'uns 150 metres. Havien construït un dipòsit de fusta per tal d'emmagatzemar el carbó, des de la galeria fins al dipòsit era transportat amb vagoneta. Posteriorment es traspassava amb el mineral en un camió que baixava el carbó cap a Sant Julià de Cerdanuola, per la carretera que havien obert per la font de Fontanals. | 42.2113500,1.9501700 | 413343 | 4673776 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la Rotllan. Posteriorment, entre 1948 i 1950, el sr. Joan Fàbregas i Alart registrà una nova mina, també amb el nom de 'Concepción', aquesta però fou més coneguda amb el nom de mina del Montraveta, cognom de l'altre propietari de la mina i el que en gestionava l'explotació. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57788 | Mina vora el Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vora-el-xalet | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Molt sitjada. | La mina de carbó del Xalet quedava situada molt a prop d'aquest edifici, actualment no es conserva la bocamina, en el seu lloc tant sols hi podem veure un gran clot, on el terreny va cedir. Pel voltant es conserven restes escasses d'algun mur probablement d'algun edifici complementari, com un taller o magatzem. A pocs metres per sota la pista que ens condueix fins aquí, i al costat de la font del Xalet, hi ha les restes de murs de la Cantina, un gran edifici que donava servei als treballadors de les mines del Catllaràs, alguns també hi feien nit. | 08166-88 | Catllaràs | Aquesta mina la va obrir l'empresa Asland, propietària de la fàbrica de ciment del Clot del Moro. L'explotació va ser entre els anys 1906 al 1917. De fet el carbó era una matèria primera indispensable pel funcionament de la fàbrica del Clot del Moro; la proximitat a aquest mineral (junt amb la proximitat a la pedrera i la força hidràulica del Llobregat ) va ser un dels factors que van determinar la implantació d'aquesta fàbrica en l'indret escollit. | 42.2231600,1.9691000 | 414922 | 4675068 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57788-foto-08166-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57785 | Mina del Serrat Pinós o de l'Artiga de Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-serrat-pinos-o-de-lartiga-de-capdevila | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que es pot recórrer un llarg tram de galeria, té despreniments importants. Les estructures exteriors molt enderrocades. | La mina de carbó del Serrat Pinós està situada per sobre la pista que porta del barri de les Coromines a Falgars i al Xalet. Per arribar-hi, seguint per la pista abans indicada, quan arribem al rec de les mines, cal seguir a peu per la pista de desemboscar que trobem al costat del rec, aproximadament a poc més d'uns 150 metres, al costat est del torrent, hi trobarem la mina. La bocamina està molt ben conservada, és una de les més grans; la part exterior i un curt tram inicial és fet amb volta de canó encofrada feta de ciment, la resta és la pedra picada. Actualment es poden recórrer bastants metres de galeria fins arribar als primers despreniments. A l'exterior, cap al costat est de la bocamina, es conserven diverses restes de murs de les edificacions annexes de la mina (tallers, magatzems,...). Uns metres més enllà, també en sentit est, trobem una gran base o pilar, segurament de suport del telefèric. De fet el telefèric general està situat a no massa distància per sobre d'aquesta mina. No es coneix amb exactitud com es realitzava el transport del carbó; es creu que inicialment potser era a bast amb animals. La situació de la mina, a tocar del trajecte del telefèric, fa pensar que és probable que s'aprofités aquesta important infraestructura per fer-ne el transport. | 08166-85 | Zona central del municipi. Catllaràs | Aquesta és una de les darreres mines que va obrir l'empresa Asland, propietària de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al Catllaràs. L'explotació va ser entre els anys 1915-1922, de fet arran de l'esclat de la primera Guerra Mundial Asland va reactivar i ampliar les explotacions mineres que l'empresa posseïa a la serra del Catllaràs. L'inici de la guerra va provocar un encariment considerable del mineral d'exportació, fet que va afavorir les explotacions del país. De fet el carbó era una matèria primera indispensable pel funcionament de la fàbrica del Clot del Moro, i la pròximitat a aquest mineral (junt amb la proximitat a la pedrera i la força hidràulica del Llobregat ) va ser un dels factors que van determinar la implantació d'aquesta fàbrica en l'indret escollit. La mina del Serrat Pinós va registrar un accident mortal, la persona era coneguda com el 'Pinxo', segons sembla a causa del mal aire. | 42.2279500,1.9679600 | 414834 | 4675601 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57785-foto-08166-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57785-foto-08166-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57704 | Cal Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaro | XVIII | Es tracta d'una gran casa ubicada dins el casc urbà però amb les característiques pròpies d'una masia; de fet, fins avui dia, ha estat vinculada amb més o menys intensitat a activitats agropecuàries. Cal Txeró està format per la casa, el paller, diferents coberts i annexes, una gran era i terres de conreus situades a la banda sud de les construccions. La casa és de planta irregular com a resultat del creixement de l'immoble i de la configuració de la trama urbana, ja que en aquest indret el carrer Unió fa un gir de quasi 90 graus, fet que es reflecteix en la façana principal que és de dos frontis en angle. En l'edifici es distingeixen dues estructures, que exteriorment presenten certes diferencies. D'una banda, hi ha una gran estructura de planta més o menys rectangular que defineix la part més gran de la superfície total de l'edifici. Aquesta consta de planta baixa, tres plantes i golfes, amb coberta a dos vessants i el carener disposat est-oest. L'altra estructura, està situada a la banda nord de l'anterior, presenta menor alçada, té una planta menys, i la coberta és de dos vessants però amb el carener disposat perpendicular a l'altre, o sigui col·locat nord-sud. La façana principal del conjunt, que obra al carrer de la Unió, presenta la superfície coberta d'un arrebossat de morter de calç. Les obertures són senzilles, excepte la gran portalada que és de llinda monolítica de pedra (amb una inscripció acompanyada de la data 1750) suportada en muntants també de pedra picada. A la planta primera hi ha un balcó corregut i un l'altre de més petit, i a la segona algunes obertures són de balcó ampitat, o sigui, sense voladís. Pel que fa a les façanes que obren a l'era i al sud, també presenten la superfície arrebossada, excepte la façana oest de l'estructura principal que ens permet veure un paredat fet amb pedres irregulars i cantoneres de pedra picada; en aquesta façana, la porta és d'arc rebaixat de maó massís posat de pla i per sobre té un arc de descàrrega fet en pedres. La resta d'obertures d'aquestes façanes són senzilles, només cal destacar que a la façana sud hi ha una galeria a nivell de la planta primera i alguns balcons ampitats que conserven les baranes de fusta. A l'interior, la planta baixa presenta un passadís o corredor que comunica les dues obertures principals de la casa, la que dóna al carrer de la Unió i la de l'era; en aquest pas hi ha els accessos als diferents espais d'aquesta planta i també hi ha l'escala d'accés al pis superior. La planta primera era destinada a vivenda, amb espais comuns i les habitacions; hi ha la gran sala amb el terra de fusta, la capella i l'accés a la galeria i a les habitacions principals. L'ús de la planta segona era una part habitacions i la resta magatzem, junt amb la planta tercera i les golfes. A l'exterior, dels diferents coberts i annexes que delimiten l'era, cal fer esment al porxo o paller. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb coberta a dos vessants i obertures a la façana de llevant, algunes han estat reformades, a la llinda d'una d'elles podem llegir: 'Este edicicio se izo el año 1750 i se renovo el año 1986.v.' amb una creu a cada costat. | 08166-11 | Carrer Unió, núm. 1. | Cal Txeró és un edifici emblemàtic de la Pobla de Lillet, tant per haver conservat les característiques estructurals com funcionals d'origen de l'edifici. No hi ha notícies històriques conegudes relacionades amb Cal Txeró. Pel que fa al seu origen, les úniques referències són les inscripcions de 1750 en la llinda de la porta principal i a la del paller. Tot i això, no es pot descartar que Cal Txeró ja existís amb anterioritat a aquesta data, ja que el creixement progressiu del poble per aquest extrem de la vila va anar sent gradual al llarg dels segles XVI i XVII, fins a partir del segle XVIII que és quant experimentà el creixement més sobtat. De fet aquesta data coincideix en un moment de consolidació de la trama urbana d'aquest sector de la Pobla de Lillet (a més de la construcció del barri de Les Coromines), lligat a un període d'augment demogràfic important que comportà paral·lelament un increment del nombre de vivendes construïdes. A més, aquest creixement va estretament vinculat a l'auge de la indústria, de la que cal destacar-ne la indústria llanera la qual estigué molt arrelada a la Pobla de Lillet; de fet, ja des del segle XIV està documentada la seva preeminència com a activitat econòmica poblatana, però va ser sobretot al segle XVIII quan aquesta adquirí un paper important dins la indústria comarcal i fins i tot a nivell de Catalunya. Anotem aquesta dada, perquè el topònim Cal Txeró es relaciona amb l'activitat llanera, i hi ha informacions orals que testimonien aquest fet, si més no precisen que era una casa molt vinculada al món de l'ovella, potser no només pel volum de ramats que hagués tingut sinó pel treball de la llana en alguns dels processos de tractament més immediats després d'esquilar les ovelles. La primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5 de la Pobla de Lillet, Foli 202, inscripció 1) apareix registrada com a casa amb era, paller i hort contigu, al carrer primer de la Plana de 2 quarteras 3 quartans i 1 picotí de sembrat de blat, equivalents a 78 àreas 13 centiareas i una altra casa també contigua i a l'esquerra de dit hort, senyalada amb el número 23, i té la porta d'entrar i sortir en el mateix carrer de la Plana, seguidament aporta els límits i després s'especifica que 'se tiene el deslindado immueble en alodio de los Exceletísimos Señores Barones de Pinós y Mataplana' sense prestació de censos ni càrregues. Aquest registre és de José Vaquer i Lliurat qui la posseeix per testament emès pel seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet, en data 27 de juliol de 1824. | 42.2440800,1.9735000 | 415313 | 4677387 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Txeró és utilitzat junt amb altres edificis i espais del casc antic en la representació del pessebre vivent ja que suposa un bon escenari.A les NNSS consta com edifici a conservar, i s'especifica que inclou també la pallissa i el porxo d'accés al pati interior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57738 | Masia del Castell de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-castell-de-la-vila | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVIII | La masia del Castell de la Vila es troba emplaçada al peu del turó on hi ha les restes del Castell de Lillet, en concret a uns 100 metres al nord-est. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; està coberta a dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que obra a migdia. És una edifici de mides més aviat petites i força auster (si tenim en compte les dimensions habituals d'aquest tipus de cases). La porta principal, situada al sud, és una obertura formada per muntants de pedra desbastada i una llinda plana de fusta. La resta d'obertures són senzilles, tant sols destacar que per sobre alguna té arc de descàrrega de maó posat de pla. Els murs són de pedres desbastades i alguns carreus, amb cantoneres força regulars, són de pedres també desbastades i mides no gaire grans. A l'interior, un pilar central que es desenvolupa fins la teulada és l'únic element de càrrega. La planta baixa era destinada al bestiar; la planta primera amb l'estructura típica i molt ben conservada d'aquest tipus de casa, a la meitat sud la sala amb la cuina, llar de foc i forn, i al costat nord, dues habitacions. A la planta golfes també dues habitacions, una amb graners. Al davant la casa hi ha l'era, i a costat i costat pallers. El del costat est, és interessant el mur que hi ha al seu interior, amb dues obertures, la més gran és un arc de mig punt i la petita d'arc rebaixat, tots fetes amb lloses i pedres allargades. Pel davant de la casa, la zona sud, s'estenen prats i camps de conreu. El conjunt està molt ben conservat, especialment la casa que manté l'estructura originària sense ampliacions ni modificacions importants. | 08166-38 | Al peu del turó on hi ha les restes del Castell de Lillet, uns 100 metres al sud-est. | Castell de Vila consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), entre la qual hi ha diferents llistats i anotacions diverses; un dels llistats és referit a les àpoques signades, a la nota núm. 19 hi consta 'Copia de la sentencia referida a favor del Castell de la Vila de poder emprivar sig. n. 19'. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Castell de la Vila. A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870. | 42.2378300,1.9900000 | 416666 | 4676677 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57752 | El Guixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guixer-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVII | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes d'aquesta casa estan situades a la part alta del vessant sud-oest d'un turó que s'aixeca per sobre el torrent de l'Arija, a tocar del límit municipal per la banda de llevant. Al costat nord-est (entre aquest turó i el Serrat de la Teuleria) hi ha una gran pedrera a cel obert, es tracta d'una explotació guixera actualment en ús. Entre les restes que es conserven podem veure part del perímetre de la casa; la part sud fou escapçada per l'ampliació d'un camí. Estava construïda adossada a un marge, poden tenir accés a peu pla en dos nivells. Els murs són fets amb carreus desbastats, pedres irregulars i molts fragments de teula. La planta baixa era de dos cossos (orientats nord-sud), fets amb volta de pedra encofrada. A la part posterior, mur nord, hi ha un pou amb cisterna. Al costat est hi queden algunes restes de murs del paller, al davant hi havia l'era. | 08166-52 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Com a conseqüència de la pesta negra, molts contractes de masos es van negociar a condicions més favorables pel arrendador; així al 1370 un document de contracte del mas, on Berenguer del Guixer, de la parròquia de Santa Maria de Lillet, es feu reduir la prestació que donava al propietari, com a parcer del mas el Guixer, la reducció fou a un quart i a pagar els censos en espècie (alls, cebes, cols i herbes); en el document es donen els detalls de les condicions i obligacions. Aquest document és interessant perquè parla del 'hort del mas del Guixer josà a la vinya josana de guix sobirà'. Hem de pensar doncs que hi havia dues cases, de fet en el mateix contracte es parla de cases en plural; de ser així, la casa que coneixem avui dia deuria correspondre's amb el Guixer subirà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,304-305). Al 1388, figura 'Berengariusdez Guixer' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Posteriorment, 'Los-Guixés' consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). | 42.2343700,2.0187200 | 419031 | 4676265 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57833 | Flor de Neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | Espècie amenaçada. | La presència de la flor de neu ( Leontopodium alpinum) al terme de la Pobla és més que destacable degut al fet que es tracta d'una flor estranya, molt poc present a les muntanyes catalanes. Es tracta d'una espècie que s'estén a moltes zones boscoses des dels Pirineus fins a l'Himalaia. La seva abundància en nombrosos boscos dels Alps han fet que tradicionalment la flor es collís i s'assequés com a element decoratiu, degut a la seva bellesa caracteritzada per l'aspecte blanquinós i pelut de les seves flors. Actualment, però, aquesta activitat està estrictament prohibida al nostre país degut a la raresa de l'espècie. A Catalunya només s'ha trobat en alguns llocs puntuals de la Vall d'Aran i a la serra del Catllaràs. És per aquesta raó que actualment la planta està protegida per la llei i la seva recol·lecció està prohibida. Al Catllaràs la flor de neu es pot observar en diversos nuclis a les zones altes de la muntanya, baixant fins a altituds de 1.200 metres. El seu hàbitat són els prats rocallosos i les feixes de roca humides, en general orientades cap al nord. | 08166-133 | Serra del Catllaràs | Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de fauna i flora presents en la serra, i entre els quals hi ha la flor de neu. La flor de neu a més d'estar protegida a través de les Normes Subsidiàries del municipi i pel PEIN, també està protegida en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya segons el Decret 172/2008 de 26 d'agost. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57833-foto-08166-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57833-foto-08166-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 57780 | Els canals de rec i industrials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-canals-de-rec-i-industrials | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XIV-XX | Alguns canals han estat inutilitzats, i algun reaprofitat per altres usos. | El fet que la Pobla de Lillet es construís entorn a un important creuament de rius, el principal el Llobregat, al qual desaigüen dins el nucli urbà, l'Arija i el torrent del Regatell (ambdós per la seva banda també consten amb altres afluents prou rellevants), ha determinat la creació d'un nombre prou important d'una tipologia d'indústries que aprofiten aquest recurs hídric (molins fariners, escairadors, molins de xocolata o de ciment, a més de serradores i altres indústries vinculades al tèxtil). Així, ja des de poc després de la seva fundació es coneix l'existència de canals que conduïen l'aigua fins al seu destí, com és el cas del canal del molí de la vila (situat a la plaça de la vila), aquest constava d'un canal que recollia l'aigua a través d'una resclosa situada a la zona de l'actual fàbrica de Cal Pujol i la conduïa fins al molí; canal que s'emprà, almenys amb posterioritat, per donar aigua a altres petites indústries o tallers artesanals. Aquest canal, ha estat recentment inutilitzat a l'alçada del poble (degut a la construcció del poliesportiu), ja amb anterioritat però, s'havia hagut de tapiar-ne l'accés a l'interior del nucli; cal anotar, però, que encara es conserva el seu traçat en el subsòl i que fa pocs anys algunes persones del poble van accedir a algun tram del seu trajecte. Altres canals que cal esmentar són el canal de la fàbrica de xocolata que s'inicia a la zona de Ventaiola, agafa aigua del Regatell i encara conserva el seu traçat. El canal de Cal Pujol, el qual també ha estat inutilitzat actualment, o reutilitzat amb una altra finalitat, ja que s'ha aprofitat per col·locar-hi el col·lector general que condueix les aigües brutes a la depuradora; d'aquest es conserva la resclosa i part del mecanisme de la comporta d'entrada d'aigua al canal. Un dels més destacables és el canal de Ca l'Artigues, que s'inicia per sota del Clot del Moro, en destaca la gran llargada i la considerable amplada que pren en arribà als darrers metres del trajecte; a més de trobar-se en bon estat, conserva part de les diferents comportes. Aquest i altres són conduccions d'aigua que en molts casos han tingut diversos usos, donant força hidràulica a diferents indústries o aigua de rec a diverses hortes. De fet el conjunt d'horts que estan situats a peu de riu, tant del Llobregat com de l'Arija o Regatell, consten amb canals de rec. | 08166-80 | Diferents punts del terme municipal, sobretot al nucli urbà i el seu entorn més immediant. | Des de l'origen de la fundació de la Pobla de Lillet l'existència d'aquestes destacades vies fluvials, va permetre i facilitar la instal·lació d'indústries que requerien de l'ús de l'aigua; primer de petits tallers o molins, i amb els anys i les millores tècniques ja d'època industrial, la implantació de fàbriques tèxtils, com Ca l'Artigues, Cal Pujol i Cal Costa, com a més destacables, i també altres tipus d'indústries com la fàbrica de ciment del Clot del Moro (en terme de Castellar de N'Hug, però molt vinculada a la Pobla de Lillet), que van suposar un important creixement demogràfic de la vila, passant a ser la segona població més gran en nombre d'habitants de la comarca, i a situar-la com un dels principals centres productors de conca del Llobregat. Cal dir que a més d'aquests canals i recs que abastien el conjunt d'indústries i hortes situades al nucli urbà o en el seu entorn immediat, fora del nucli urbà, es coneix l'existència d'altres petites indústries que usaven l'aigua, sobretot molins. El conjunt de rescloses i canals ha estat repetidament reutilitzats, en són un exemple l'antic Molí de Panella, lloc on s'hi instal·là la fàbrica de Ca l'Artigues, el mateix succeïa amb l'antic Molí del Cerdà i Cal Pujol. | 42.2531700,1.9746300 | 415418 | 4678395 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57827 | El pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pessebre-vivent | XX | El pessebre vivent de la Pobla de Lillet parteix de l'era i la casa de pagès de Cal Xaró, emplaçada al mig del Poble, i constitueix una bonica estampa; es crea un trajecte que recorre carrerons i porxos del nucli antic de la població. Al llarg del recorregut s'escenifiquen una gran diversitat de quadres (escenes sense moviment) entre les quals hi ha la representació d'imatges bíbliques i d'altres de tradicionals, i que són: la vida a pagès, l'Anunciació als pastors, fer la bugada, engrunant blat de moro, puntaires, una taverna, el mercat amb parades de fruita, d'herbes remeieres, de pesca salada, de pa, de collars i esquelles, el terrisser, el cisteller, l'espardenyer, la Visitació, l'empadronament, demanar posada, el picapedrer, l'establia, la fusteria de Natzaret. La visita finalitza amb una bona torrada acompanyada de cansalada, vi de la bota i unes fogueres per escalfar-se. | 08166-127 | Per diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. | Des del 1995 l'Agrupació Teatral Amics del Romea, de la Pobla de Lillet, realitza el pessebre vivent, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Mica en mica han anat ampliant el recorregut i el nombre de quadres que representen. Han assolit la representació d'una trentena de quadres, que han suposat any rera any el perfeccionament de les escenificacions i una millora de la tècnica i del vestuari considerables. Paral·lelament, durant les festes de Nadal es pot visitar l'exposició de diorames de pessebres que s'instal·la al centre cívic; és una activitat que es ve realitzant de fa anys de la mà de l'associació de pessebristes, que va néixer l'any 1987, i des de llavors, a més de les exposicions, realitza cursets d'aprenentatge i altres activitats vinculades amb els pessebres. | 42.2441600,1.9741500 | 415367 | 4677395 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 57711 | Sant Miquel de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-lillet | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3484. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VVAA. (1985:369-371): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | Situada uns cent metres per sobre del monestir de Sta. Maria, isolada i voltada de prats, s'alça la petita església romànica de St. Miquel de Lillet, edifici particular i emblemàtic degut a la seva planta rodona, que la converteix en una de les escasses rotondes de Catalunya. Està dedicada a Déu sota l'advocació de St. Miquel Arcàngel. És de planta circular, amb una sola nau. A llevant té un absis semicircular que, tendint a tancar-se, adquireix forma de ferradura. Presenta un parament de filades regulars, fet de carreus quadrangulars tallats, col·locats a trencajunt, de petites dimensions, tot i que alguna filada presenta carreus més grossos. S'observen alguns forats de bastida. Tot i que sembla que el mur no té cap ornamentació, una observació acurada ens permetrà observar diversos elements interessants. La quarta filada inferior al coronament està formada per una sèrie de carreuets col·locats en posició vertical que formen una franja decorativa delimitada i, just a sobre, trobem una creu. Sota la cornisa unes pedres quadrangulars s'alternen amb espais buits simulant una geometria decorativa. Tots aquests elements descrits formen part de la restauració duta a terme l'any 1.935, ja que les fotografies anteriors a aquesta data mostren un edifici totalment enrunat en les zones indicades. L' edifici no té cap finestra ni obertura que doni llum a l'interior, i la porta d'entrada és rematada per un arc de mig punt construït amb dovelles disposades regularment, fruit de la citada restauració. La coberta és una cúpula semiesfèrica, construïda amb petits carreus disposats en forma concèntrica, amb una clau de volta de factura moderna consistent en un bloc quadrangular amb una creu en relleu. L'exterior de la coberta és acabada amb lloses de pedra calcària de dimensions mitjanes. L' absis és cobert amb un quart d'esfera. L'edifici no és tan baix com sembla, ja que s'accedeix al nivell d'ús de l'interior a través d'uns graons fins arribar al sòl, situat per sota del terreny exterior. Aquesta església és considerada una de les rotondes més petites de Catalunya. Degut a l'estat ruïnós que va tenir l'edifici durant molts anys, van desaparèixer l'altar i la imatge del Sant que es custodiaven a l'interior. | 08166-3 | A l'est del nucli urbà. Pocs metres per sobre del monestir de Santa Maria de Lillet. | Diverses fonts bibliogràfiques citen la dificultat per establir una cronologia exacta. Tot i que a l'arxiu de La Pobla es conserva una nota anònima moderna que data la seva consagració el 9 de maig de l'any 1.000, aquesta informació no té fonament documental. Segons Gudiol Cunill i Sitjes i Molins la primera notícia documental és del 1.166, fet que concorda amb la tipologia i característiques de l'edifici, que permetrien considerar-lo de finals del segle XI o principis del XII. Segons Francàs i Patsí el document fiable més antic on es cita l'edifici és el testament de Pere de Lillet, que data de 1.186. L'església és esmentada en diversos documents testamentaris del segle XII al XV com a capella secundària, mencionant la seva dependència a Sta. Maria de Lillet. No existeixen fonts documentals d'època moderna, però sabem que a principis del segle XX l'església havia perdut el culte feia molts anys, i l'edifici caigué en decadència. L'any 1.935 els Amics de l'Art Vell, de Barcelona, portaren a terme importants obres de restauració, ja que l'absis, la cúpula, la porta d'entrada i part del parament presentaven un estat de conservació ruïnós . Posteriorment la Diputació de Barcelona realitzà de nou una intervenció, bàsicament centrada en la coberta, que finalitzà el 1.980. | 42.2417000,1.9928400 | 416905 | 4677103 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57830 | Ball dels Moliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-moliners | ALBA i ROMA,N.(1984): El 'Ball dels Moliners' de la Pobla de Lillet. L'Erol, núm8, Berga. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Antigament el Ball dels Moliners es realitzava a la plaça del Molí de la Vila, el dimarts de Carnestoltes. Hi participaven un home amb l'esquena coberta per una grossa pell de moltó i unes grans banyes al cap, i a més portava una mesura de tres quartans i un bastó, es col·locava al centre de la plaça i començava a fer un soroll amb els estris que portava (mesura i bastó) que simbolitzava el soroll que feien les moles d'un molí fariner mentre estaven en funcionament. Al seu voltant s'hi col·locaven un seguit de nois joves disfressats de dona i cadascun amb un bastó amb una patata o altra cosa clavada al capdamunt que volia simbolitzar la borra que filaven; a més al coll portaven unes coixineres a mode de sacs de farina per portar al molí. En sonar una tonada de flabiol es disposaven entorn al moliner tot fent un ball en cercle al seu voltant, mentrestant el moliner estava al centre i continuava fent el soroll que volia imitar el de les moles. En cansar-se els que voltaven, es comencen a llançar sobre el moliner tot colpejant-lo amb les filoses, el moliner es protegia amb la pell de moltó. Cansades de donar-li cops, les dones començaven a treure cendra (simbolitzava amb farina) i a escampar-la per sobre la gent aplegada al voltant, tot deixant-los ben bruts. | 08166-130 | Al pati de l'escola CEIP Lillet a Güell | El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. Actualment però, s'han hagut de fer algunes modificacions per tal que la seva representació es pugui dur a terme d'una manera apropiada. Així, actualment la dansa es balla el dia que es celebra el Carnestoltes a l'escola, l'escenari és el pati petit de l'escola i la representació la fan els alumnes de cicle superior, tot i que quan comença l'escampada de farina (avui dia ja no es fa amb cendra) la resta de mainada entra en el joc i també tothom qui vol. Segons els autors que han parlat del Ball, aquesta és una dansa que manté similituds amb altres representacions que es realitzen a les dates de Carnestoltes, com és la substitució de papers, entre els quals les disfresses que impliquen canvi sexe i/o estament social, l'apallissament del moliner s'assimila a la revenja de l'opressió feudal (obligació de moldre al molí del senyor feudal), suposa una important participació popular, a més és una festa laica, el propi fet del llançament de la cendra és molt freqüent a altres indrets de Catalunya. La simbologia de l'escampament de cendra (avui farina) es relaciona amb un element purificador, de fecunditat i fertilització. Elements que es vinculen amb el període del cicle anual que comporta el Carnestoles, com és l'inici de la Quaresma, una etapa de dejuni com a neteja del cos, o sigui de purificació. A més properament s'iniciarà la primavera que implica un canvi important en el calendari de la terra, del pagès, és una etapa de sembra. D'altra banda, segons la llegenda, també es considera que el significat propi de l'acte sembla que vol escenificar els abusos d'alguns moliners que barrejaven cendra a la farina, per obtenir més guanys. | 42.2460800,1.9750100 | 415440 | 4677607 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La música del Ball dels Moliners és interpretada per un flabiol i un tamborí, i per la recuperació del ball s'ha extret del Costumari de Joan Amades. Actualment, arran de la publicació d'un CD amb temes poblatans s'ha realitzat una versió orquestrada per Ramon Bau. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57849 | Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas | XX | Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades. | Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic. | 08166-149 | Al nord del nucli urbà | El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor. | 42.2487100,1.9747000 | 415418 | 4677900 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57852 | Llegenda del Castell de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lillet | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. RUMBO, Albert (2001:9). 'La llegenda del castell de la Pobla de Lillet'. 'Berguedà Setmanal', Regio7, 3 novembre de 2001. | Segons narra la llegenda del Castell de Lillet (situat en un turó que s'alça sobre el Monestir de Santa Maria de Lillet, a la vall del riu Arija), aquest fou aixecat per ordre d'un rei musulmà molt ric i poderós. No hi havia persona ni exèrcit que el pogués vèncer. Un bon dia les bruixes i els bruixots li van fer un encanteri, tot convertint-lo en un enorme bou. Al tornar a la fortalesa amb aquest aspecte, cap dels seus súbdits el va reconèixer i li barraren el pas. Raó per la qual, des de llavors, viu en una balma prop del castell. Segons sembla surt molt poc, però almenys apareix cada nit de Sant Joan. Passeja pels carrers i afores de la vila tot esperant que algú el desencanti, fet que ocorreria si algú li tirés un rosari o escapulari entre les banyes. Brama desesperat esperant que el vegin i li treguin l'encanteri, car al contrari, l'efecte que produeix és a l'inrevés, tot espantant i fent defugir la gent. Qui li trenqui l'encant, tot retornant-li l'aspecte original, es veurà recompensat amb una bossa grossa plena de monedes d'or, ja que el rei va amagar un tresor que només ell coneix. | 08166-152 | El Castell de Lillet apareix referenciat documentalment per primera vegada el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al ' castro Lilietto'. Molts documents confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a ' Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet. Amb la venda de la baronia de Mataplana per part de Jaume Roger de Pallars, el 1.374 a Pere Galceran de Pinós, pertanyent a una família nobiliària amb seu a Bagà, el castell passà a mans d'aquest llinatge. Ja el 1.430 el castell apareix anomenat com ' Lillet Vell', i consta que es trobava parcialment derruït. Malgrat que el 1.439 hi hagué un intent de reconstrucció per part dels habitants de les valls de Lillet, Riutort i Vallfogona, sembla que no hi hagué acord amb els Pinós i no es dugueren a terme les obres. A partir del segle XV les referències al castell són escasses, fet que comportà l'abandonament i la pèrdua d'importància del castell. | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 57717 | Cal Massana / Caserna Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-caserna-antiga | XX | Casa situada al nucli urbà, en una parcel·la ajardinada ubicada a la riba esquerra del riu Llobregat. L'accés principal és a través d'una passarel·la sobre el riu, apta només per vianants. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis, i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal; està constituït per l'estructura de la casa i un cos de galeria adossat a la façana de ponent. La façana principal està orientada cap al nord, o sigui cap al riu i cap a la carretera d'entrada al poble. Aquesta presenta una distribució bàsica de tres obertures per planta, però amb algunes variacions, l'una és que a la planta baixa la finestra de l'est està tapada per un cos afegit al davant de la façana i que en cobreix aquesta part, i l'altra que al primer pis hi ha una obertura més que es correspon al cos de galeria afegit a l'oest. En concret a planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat. A les altres plantes totes són balcons, on el balcó central de la planta primera és més destacat que la resta, mostrant una volada més gran i de format diferenciat. Cal anotar, que els balcons laterals de l'últim pis, que presenten unes baranes d'acabat i ornamentació diferents, és perquè són fruit d'una reforma que va consistir en apujar les façanes laterals i la coberta per tal de fer útil tota la planta segona, comportant també una modificació de la façana principal, fent-la més alta, obrint els dos balcons laterals (abans només era un al centre) i canviant-ne la decoració del seu coronament. De fet aquest edifici destaca sobretot per l'acabat de la seva façana principal, la qual està ornamentada amb elements en relleu d'estil geomètric que li atorgen personalitat i distinció. En concret són quatre pilastres situades a cada costat de les tres línies verticals d'obertures, i que es desenvolupen del nivell del sòl fins més o menys el mig de la darrera planta, on hi ha uns capitells a partir dels quals continuen els respectius pilars fins a la part superior de la façana on, junt amb altres elements, coronen i completen el conjunt, tot prenent sempre més rellevança la part central del frontis. El cos de galeria que hi ha al costat est està format per tres nivells i conforma un porxo a la planta baixa, una galeria coberta a la planta primera i un terrat a la segona. Tot i que ha estat reformat recentment, manté la volumetria i constitució de la galeria anterior. En origen però, en aquest costat de façana hi havia un terrat a la planta primera que actuava de porxo a la planta baixa. La resta de façanes resten molt amagades per altres construccions que hi ha a redós de la casa. | 08166-17 | Av. Antoni Costa, núm. 3. La Pobla de Lillet | El Sr. Salvador Vilarrassa i Vall va fer construir aquest edifici en una data que es situa entre el juny de 1912 i el juny de 1916. Ja que del 15 de juny de 1912 data l'escriptura de compra-venta atorgada per Ramon Cosp a favor de Salvador Vilarrassa Vall, en aquest moment el Sr. Vilarrassa compra '...un huerto antes casa...', o sigui que en aquest moment era un solar, no hi havia edifici. I el 6 de juny de 1916 Salvador Vilarrassa Vall ven a D. Antonio Puigbó Grifoll, la propietat que havia adquirit el 1912, i on ja consta que s'hi ha construït l'edifici: 'sobre el que ha edificado, el Sr. Vilarrassa, una casa, sin número y de ignorada extensión superficial, compuesta de bajos 1 piso y desvan,...'. Probablement és en aquest període inicial, quan n'és propietari el Sr. Vilarrassa, que l'edifici constava com a 'Fonda de España', hi ha una fotografia antiga on es pot veure clarament el nom pintat en grans lletres a la part superior de la façana. Posteriorment, quan ja és propietari el Sr. Antoni Puigbó, a l'edifici s'hi va col·locar una placa amb el nom 'Villa Puigbó'. Sembla, que es durant l'època que pertany a aquest propietari, quan es van realitzar les obres d'habilitar tota la planta segona, fins llavors només era habitable parcialment; moment en que també es devia modificar la terrassa lateral convertint-la en galeria a planta primera i terrassa a la segona. No sabem la data exacta que va passar a mans del matrimoni format per Ramon Mas i Lucía Capdevila, però en data 11 de juliol de 1954, en la manifestació d'herència del Sr. Mas, després de la mort de la seva muller, ja hi consten ambdós com a propietaris. De fet durant anys aquesta casa va constar com a 'Villa Lucía'. Aquest edifici també se'l coneix per l'antiga caserna, ja que durant un període de temps van habilitar part d'una de les plantes com a Caserna de la Guàrdia Civil, a l'espera que es construís el nou edifici que els havia d'acollir. També s'ha anomenat Cal Massana, de fet aquest nom és el que encara avui dia utilitza molta gent del poble. L'accés principal a aquesta finca és a través d'una passarel·la de ferro sobre el riu Llobregat, construïda pel mateix Sr. Vilarrassa, uns anys abans que la casa, el projecte data de l'any 1909. | 42.2433900,1.9742400 | 415373 | 4677309 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 57798 | Font de Sant Roc / Font de Les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-font-de-les-coromines | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font formada per una estructura de planta rectangular, constituïda per un gran dipòsit (sobre el qual hi ha la terrassa de la casa del costat), i al frontis principal, el que dóna a la plaça de les Coromines les sortides d'aigua. En aquest frontis es presenta en dos plans, ja que així les piques queden cobertes per la part que sobresurt més, i que presenta la part superior coberta per un arc de mig punt. Hi ha dues piques fetes d'obra, amb les seves respectives aixetes que surten de la paret frontal; en el mur frontal al centre i col·locats verticalment hi trobem, a dalt, una petita capella amb un Sant Roc al seu interior, per sota una placa on posa 'Sant Roc. 1885', i per sota una còpia dels goigs de Sant Roc. Les parets de l'espai de les piques es troben decorades amb pintures que escenifiquen els jardins Artigas. | 08166-98 | Nucli urbà. A la plaça de Les Coromines. | El barri de les Coromines es va fundar el 1740. Des d'origen hi havia una font a la plaça. A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) trobem que es sol·licita que després de la construcció de les noves fonts a la Plana i al Pontarró, es procedeixi a reparar la font de la plaça de les Coromines. Segons el què es desprèn de les actes de l'Ajuntament, es va decidir que es construís una font nova ja que fins llavors la que hi havia era molt poc pràctica perquè la sortida d'aigua estava molt arran de terra. Es va decidir comprar un pati que hi havia a la plaça; les negociacions amb el propietari del solar van anar bé i es va comprar el solar i s'hi va construir la nova font. | 42.2436100,1.9777600 | 415664 | 4677330 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Roc, 16 d'agost es celebra un rosari davant la capella. També es per la data que es fa la Festa Major del Barri de Les Coromines. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57844 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-0 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Plànol: Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, Municipi de la Pobla de Lillet, Mapa 1:25.000; Naturgest, S.L.: Bernat Soler (dir.), i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera: Xavier Campillo (dir.). Febrer de 2.005. | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En el treball trobem els següents camins ramaders que passen pel municipi de la Pobla de Lillet: -Camí de la Pobla a Castellar de N'Hug: ICR63. Amplada entre 32 i 10 metres. Surt de la plaça de Sant Isidre, va per la via del carrilet, s'enfila cap Cal Mossèn Elies i pren el camí de Panella, va per sobre Ca l'Artigas i Cal Sargantana, i segueix fins la casa de la Molina; aquí hi ha dues opcions, una pel Clot del Moro, el pas de l'Ós i enllaça amb el camí que ve de la Farga, i l'altra va per sota la fàbrica del Clot del Moro cap a la Parera i pren el camí de la Farga en direcció al prat, creua el rec i agafa en direcció la Farga, passant-hi a tocar, fins al Molí, i continua fins Castellar de N'Hug. -Camí de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès per la Riera de Merlès: ICR8. Té una amplada de 20 metres, tot i que també citen que alguns trams són de 3,5m. El camí entra a la Pobla, venint de Castellar, per prop de Ca l'Escolà i les Rovires, prenent direcció Cal Bescaire, es dirigeix cap Montverdor, passa pels camps del Guixé, després cap la Teuleria de Montverdor, segueix prop del torrent cap a la Font del Bisbe, creua el terme seguint per la carretera de Sant Jaume en direcció Santa Eugènia. -Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet: ICR12. Consta una amplada de 20 metres. Surt de la plaça de l'església de Guardiola, passa per Cal Companyó, i entra a terme de la Pobla per sota la carretera de Guardiola a l'alçada del riu Gavarrós, continua cap al Molí de l'Espelt, després cap Santa Cecília, segueix cap Fumanya, després el Plantiu i cap Roca Subiera, per dirigir-se cap Cal Pau Solana, i entra a la Pobla per Ieits, cap plaça de Sant Isidre, carrer de Berga, carrer Unió i fins la plaça del Molí de la Vila. Després té continuïtat cap a enllaçar amb el camí ICR8, passant per les Coromines al costat de la capella de Sant Antoni, i segueix en direcció al monestir, fins enllaçar amb el camí que per un costat porta cap Sant Jaume de Frontanyà i per l'altre cap Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. -Camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà: ICR24. Amplada aproximada de 30 passes per banda, però a l'expedient de classificació consta de 20 metres i 3,5 metres a dins el poble. Ve de Sant Julià de Cerdanyola entrant per la baga de Fontanals, segueix cap la Balma de Crist i cap el Coll de la Ceba; continua carenejant per la Collada del Pla de l'Om i d'aquí es dirigeix cap a Sant Jaume de Frontanyà. Gran part del trajecte passa prop del límit sud del terme municipal; part del traçat està senyalitzat com a GR-241. -Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs: ICR25. Amplada aproximada de 30 passes per banda. Des del Gall de Cercs passant per Vilada, va fins la Clusa, des d'on es dirigeix a la Pobla anant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba, i Camp de l'Ermità, tot seguint aproximadament el límit del terme amb Cerdanyola; després va cap el Pla de Sant Cristòfol en direcció Falgars, per seguir cap el planell de l'estació de tren de Riutort-Gavarrós, on enllaça amb el camí de Guardiola. -Camí de Cerdanya pel Pla de Rus: ICR64. A Santa Cecília de Riutort (enllaça amb el camí de Guardiola a la Pobla) surt un camí que tot passant pel Coll de Cerqueda i després pel Pla de Rus, porta a la Cerdanya, enllaçant amb diversos camins. -Camí de la Bassa de Tarnes: ICR67. 20 metres d'amplada. Surt de la Bassa de Tarnes, i passa per l'Espelt, seguint el torrent de Gavarrós va pujant fins enllaçar amb el camí de Paller. (Forma part del camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal) S'han mantingut la terminologia emprada en l'inventari esmentat, incloent el codi. A l'inventari també hi ha un quadre de correspondència dels camins inventariats amb els camins inclosos en els expedients de classificació de Vies Pecuàries. | 08166-144 | Per diferents indrets del terme municipal | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals podem destacar com a grans eixos transhumants el identificats com a ICR12 i ICR63, com a camins principals el ICR8, ICR24 i ICR64, i com a camins secundaris l'ICR25 i ICR67. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà i en concret a la Pobla de Lillet hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2447900,1.9728800 | 415263 | 4677466 | 08166 | La Pobla de Lillet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'elaboració de l'inventari a més del recull exahustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. En el cas de la Pobla el conjunt de camins van estar descrits per Ernest Sitges. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57854 | Trumfera d'Ardericó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-darderico | XVIII-XIX | Aquesta trumfera es localitza a uns pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau. L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per llinda un gran bloc de pedra. La resta d'estructura exterior és un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules. L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós. | 08166-154 | Al Catllaràs. | El conreu de les patates es va generalitzar a tot Catalunya a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, l'orientació,.. Generalment també compten amb dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. | 42.2101700,1.9695900 | 414945 | 4673625 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml