Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57751 | Les Uncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-uncies | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Aquesta masia està situada al peu de les costes de la pineda, en un indret on al davant (sud) s'hi obra un entorn immediat de desnivell suau, amb grans camps i prats de pastura. Està formada per diferents construccions, la casa, paller i diversos coberts, i a uns metres al davant de la casa també una cisterna. La casa és de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A l'interior, estructuralment trobem un únic pilar central que es desenvolupa fins la coberta. Tot i que recentment ha estat objecte d'una reforma, en els seus murs encara s'hi poden apreciar les traces d'anteriors modificacions estructurals. Sembla que la part nord de la casa (mur nord, i part dels laterals), almenys a planta baixa, conformen l'estructura més antiga , mostra un aparell format per pedres més regulars; en canvi, a la resta el tipus d'aparell i la pròpia configuració estructural (excepte la part de reforma actual) podria correspondre a una obra d'època moderna, probablement segle XVIII. Al costat est de la casa s'hi adossà una annex, que conformava una mena de galeria; també per aquest costat hi trobem el paller, i al costat oest corts; a més d'altres construccions més cap a ponent i pel davant la casa. | 08166-51 | Zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tot i que la primera referència de la casa de les Uncies no és fins al segle XVIII, època a la qual podria correspondre una part important de la casa, no es pot descartar, però, que els seus orígens siguin una mica més reculats. De fet consta molt poca informació de la masia de les Uncies, la primera menció que trobem és en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 204 s'esmenta 'Casa de Pere Baquer (o Bagues) dita Las Uncias, consisteix en aposentos, afronta de totes parts ab terras de dita heretat. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619) No hem trobat cap altra notícia coneguda ja fins és al 1856 en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.2327700,2.0105300 | 418353 | 4676095 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 57752 | El Guixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guixer-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVII | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes d'aquesta casa estan situades a la part alta del vessant sud-oest d'un turó que s'aixeca per sobre el torrent de l'Arija, a tocar del límit municipal per la banda de llevant. Al costat nord-est (entre aquest turó i el Serrat de la Teuleria) hi ha una gran pedrera a cel obert, es tracta d'una explotació guixera actualment en ús. Entre les restes que es conserven podem veure part del perímetre de la casa; la part sud fou escapçada per l'ampliació d'un camí. Estava construïda adossada a un marge, poden tenir accés a peu pla en dos nivells. Els murs són fets amb carreus desbastats, pedres irregulars i molts fragments de teula. La planta baixa era de dos cossos (orientats nord-sud), fets amb volta de pedra encofrada. A la part posterior, mur nord, hi ha un pou amb cisterna. Al costat est hi queden algunes restes de murs del paller, al davant hi havia l'era. | 08166-52 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Com a conseqüència de la pesta negra, molts contractes de masos es van negociar a condicions més favorables pel arrendador; així al 1370 un document de contracte del mas, on Berenguer del Guixer, de la parròquia de Santa Maria de Lillet, es feu reduir la prestació que donava al propietari, com a parcer del mas el Guixer, la reducció fou a un quart i a pagar els censos en espècie (alls, cebes, cols i herbes); en el document es donen els detalls de les condicions i obligacions. Aquest document és interessant perquè parla del 'hort del mas del Guixer josà a la vinya josana de guix sobirà'. Hem de pensar doncs que hi havia dues cases, de fet en el mateix contracte es parla de cases en plural; de ser així, la casa que coneixem avui dia deuria correspondre's amb el Guixer subirà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,304-305). Al 1388, figura 'Berengariusdez Guixer' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Posteriorment, 'Los-Guixés' consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). | 42.2343700,2.0187200 | 419031 | 4676265 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57753 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-2 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVIII | La masia es troba emplaçada en una zona planera i oberta entre la vall del rec de la Sois i el rec del Roquerol, i a prop del camí de Sant Jaume de Frontanyà. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra al sud. Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells; a la façana sud i a planta baixa hi ha tres portes d'accés, la principal està situada al centre i és amb muntants de pedra picada i polida i llinda en arc rebaixat de maó massís col·locat a plec de llibre, la del costat est, és més petita, i amb arc fet amb maó posat pla i per sobre lloses en sardinell. La resta d'obertures són totes senzilles; a planta primera hi ha un balcó amb voladís. Al costat oest hi ha les restes d'un antic edifici, potser un paller. Al davant de la casa l'era, amb el paller de dos nivells i coberta a un sol vessant (anteriorment a dos aigües); la façana sud del paller té dues grans obertures centrals per planta, són amb arc, tot i que modificats als anys 80. | 08166-53 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa del Boix, l'única notícia directa és de l'any 1573, es tracta d'un document on es citen un seguit de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau, entre aquests masos hi figura 'Lo-Box' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència bastant il·legible que es podria correspondre amb aquesta casa. A l'any 1982 la casa i demés construccions van patir les conseqüències d'un incendi, que va comportar la reconstrucció de part dels edificis; d'aquí que puguem veure una presència important de materials constructius contemporanis en la seva estructura. | 42.2277900,2.0158400 | 418785 | 4675537 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 57754 | Les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rovires | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIII-XVIII | El paller està ben conservat, però es conserven poques restes de l'estructura de la casa. | Aquesta masia està situada al peu dels emprius de la Pineda i a prop del torrent de la Sois. Està formada per les restes de la casa, el paller, i un mur de tancament que uneix aquestes dues construccions pel costat nord i en el qual hi ha una obertura d'accés, i l'era al centre. La casa es troba en un avançat estat d'enrunament; es poden veure alguns dels seus murs perimetrals i interiors, però enmig de gran quantitat de vegetació que poc a poc les va cobrint. Els murs són fets amb pedres irregulars i altres de desbastades, i cantoneres de pedra desbastada formant peces força regulars. El paller és de planta allargada, rectangular, consta de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La meitat sud té la façana totalment oberta cap a l'est, on hi ha l'era, tant sols amb un pilar al mig; i l'altra meitat té la façana tancada i dos accessos, l'un a planta baixa i l'altra a planta primera a través d'una escala exterior. Davant la casa hi ha amplis camps de conreu i pastures. | 08166-54 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa de Les Rovires; a l'any 1291 consta un document de donació feta pel clergue 'Ferrarius de Saus' a l'església de Santa Maria de Lillet, de la meitat del delme dels masos Rovira i Padrinyà. El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Jacobus za Rouira', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) La següent referència no la trobem fins l'any 1573, en un document on es citen un seguit de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau, entre aquests masos hi figura 'La-Rovira' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Més tard, al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura les 'Rubiras'.També a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, hi consta Roviras en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2266300,2.0071900 | 418070 | 4675416 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57755 | Les Muntanyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-muntanyetes | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Està en procés d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades a la part alta de les costes que s'aixequen per sobre de Santa Eugínia (T.M. de Sant Jaume de Frontanyà), en un indret més planer que conforma un coll entre dos turonets. És una zona de difícil accés, ja que el camí per arribar-hi és a través d'una pista forestal, part de la qual avui quasi no es distingeix perquè practicament només s'utilitza per desemboscar. El conjunt es troba en procés d'enrunament, tot i això encara conserva tot el seu perímetre, alguns dels murs fan més de dos metres d'alçada. Hi ha molta vegetació que no permet veure res de les restes interiors. Del que es veu s'endevina la planta aproximada de la casa amb un mur de tancament per la zona sud-oest, conformant un clos o baluard, dins del qual també hi hauria alguna construcció més, destinada a paller i bestiar; al costat est de la casa hi ha les restes de construccions petites adossades, probablement corts. L'entrada principal no es distingeix, n'hi havia almenys una a peu pla des del nivell de l'era, per mur nord, al costat de la qual hi ha les restes del cos sobresortit del forn. L'era queda situada a la part superior del conjunt, al costat nord. A pocs metres al sud-oest hi ha la font. Tant sols fa uns 50 anys encara hi vivien. | 08166-55 | Zona sud-est. | Tenim molt poca informació referent a la casa de Les Muntanyetes. No trobem cap notícia fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura les 'Montanyetes'. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa de 'Montañetes' en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2103300,2.0203100 | 419132 | 4673594 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57756 | La Qüestió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-questio | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XIX | Està en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades en una extensió força planera, al nord-est del Serrat de la Qüestió. Queden restes de les diferents estructures que la conformaven, actualment en avançat estat d'enrunament i cobertes de vegetació (sobretot la casa). De la casa podem veure restes del murs perimetrals i interiors; són fets amb pedres irregulars, lloses i fragments de maó i teula; les cantoneres són de grans blocs de pedra desbastada. La casa està construïda en una zona en desnivell, i sembla que tenia dos accessos a l'interior; adossat al mur nord hi ha les restes del cos del forn, de planta semicircular. A la feixa de sota la casa hi ha l'era que queda delimitada per un mur pel costat sud, restes de construccions per l'oest, el mur del marge (del davant de la casa) pel nord i al costat est, les restes del paller i de corts. El paller també és de paredat irregular, amb pedres de mides i formes molt diverses i amb molta quantitat de maó i teulís; era d'estructura típica, formada tres murs perimetrals, i pilars a la façana principal i a l'interior. El conjunt està ubicat en una zona molt oberta, sobretot cap al sud i amb amplis camps i prats de pastura pel sud i oest. | 08166-56 | Zona sud-est. Prop de la pista de Montclús | La primera referència documental del mas la Qüestió es remunta al segle XII. En el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet, el qual morí el 2 d'abril de 1174, deixà a l'església de Santa Maria de Lillet el mas 'Quasta', junt amb Montbardó, Chot i Carbonell de Vilacorba, a més d'altres deixes. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 356). No consten més cites documentals conegudes d'aquest mas ja fins època moderna, en concret al 1856, quan es cita la Qüestió en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa de Questió en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2019100,2.0051400 | 417869 | 4672673 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57756-foto-08166-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57756-foto-08166-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57756-foto-08166-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57757 | La Pallola/La Paiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallolala-paiola | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Està en avançat estat d'enrunament. | La casa la Pallola es troba molt enrunada, s'observen restes de diferents construccions, que defineixen un conjunt de planta allargada oberta cap al sud. De les diverses restes, s'identifica a l'extrem oest, el perímetre del que devia ser el paller, i al costat oposat (el costat est del conjunt) les restes de la casa, enmig de les dues construccions hi ha l'era, de la qual encara queden restes del paviment de maons, i al costat nord, un mur de poca alçada que uneix i tanca el conjunt d'estructures per aquest extrem. De la casa poca cosa es veu, ja que a més d'estar molt enrunada, hi ha molta vegetació, s'hi endevinen les restes de divisions interiors; al seu costat de llevant s'hi podem veure les traces d'altres construccions que s'hi adossaven. Els murs de la casa i el paller són fets amb pedres desbastades, de mides i formes diverses amb alguns fragments de maó i teula, les cantoneres són de grans blocs de pedra desbastada força regulars. Pel voltant, sobretot pel costat sud i cap a l'est, hi ha feixes de conreu, avui ja molt plenes de massa forestal. | 08166-57 | Zona sud-est. Prop de la pista de Montclús | Les úniques referències documentals conegudes d'aquest mas són d'època moderna, al 1856, es cita la 'Payola' en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2015200,1.9954400 | 417067 | 4672640 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57757-foto-08166-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57758 | Montclús de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-dalt | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII-XIX | La casa es conserva, però la majoria d'annexes -excepte l'antiga capelleta- estan en procés d'enrunament. | Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis destinats a diferents usos, com vivenda (amos i treballadors o mossos), pallers, magatzems, corts i una capella. La casa és de grans dimensions, planta irregular i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de tres nivells de planta. Està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a planta baixa com a planta primera. Mostra diferents ampliacions i reformes, les més importants són del segle XVIII i XIX, entre altres suposà l'ampliació de l'estructura pel costat sud, creant una galeria de dos nivells (PB i P1), amb dues obertures per planta amb arcs fets amb maó, i modificacions a moltes de les obertures, la majoria de les quals són fetes muntants i llinda en arc rebaixat de maó massís. Pel que fa als murs, mostra diferències d'aparell en funció de la fase constructiva, així les parts més antigues són de carreus i pedres desbastades mostrant un aparell més regular, la resta té un acabat més heterogeni amb pedres irregulars i molta presència de maó massís i teula. A l'interior, a nivell de planta baixa trobem espais coberts amb volta. A planta primera podem veure interessants espais com la gran sala, amb habitacions als costats, i una cuina amb fogons (reconvertits en armari), amb la cendrera a sota i la pica de pedra al costat. El paller del costat sud és de dos nivells i en destaca la façana principal, formada per quatre obertures per planta fetes amb arc també de maó (avui algunes tapiades). Al costat oest de la casa hi ha altres edificis destinats a paller, magatzems i al bestiar, aquests es troben en procés d'enrunament i coberts de molta vegetació. A l'extrem sud-oest del conjunt hi ha una petita capella, en la seva estructura (com la majoria dels altres edificis) combina la pedra en cantoneres (grans carreus) amb paredat de pedres irregulars, més petites i amb fragments de maó i teula, i maó massís emmarcant les obertures; a la façana principal hi ha porta amb un maó massís a sobre amb la data 1898, i per sobre una obertura circular o rosetó. Actualment l'interior està habilitat com a vivenda. Les diferents construccions que conformen el conjunt estan unides per murs de tancament, en els quals hi ha diferents accessos i portals, destaca el portal sud-est, que dona a nivell de la planta baixa de la casa, que té dos carreus amb inscripció, un a cada costat de l'obertura, en un hi ha 'J.P.Y.B. DE CASTELLSOL', i a l'altre una data del segle XIX, parcialment il·legible. Al centre de tot el conjunt hi ha l'era enrajolada. Montclús està envoltada, sobretot pel costat nord, sud i oest, de grans camps de conreu i prats de pastura. | 08166-58 | Montclús, zona sud-est. | El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII. La primera referència que trobem és de l'any 1100, en concret el document de fundació d'una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal de fixar-hi la vida regular, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria estava formada per clergues i laics entre els que consta 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Al llarg d'aquest segle XII i sobretot als segles XIII i XIV, trobem nombroses referències al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides al mas Comalada i d'altres al mas Soler. Així, al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta pel canonge de Santa Maria de Lillet, Pere Serra (que l'havia comprada amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i de tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien una concessió de devesa al lloc del Solà a la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 figuren diferents documents on s'estableixen o fan concessions de deveses al lloc de Montclús, en concret dues de les quals són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Posteriorment, al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Dalt és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.2075200,1.9958500 | 417109 | 4673305 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Montclús està emplaçat al sud-est del municipi, és un lloc molt particular i característic conformat per una àmplia planúria que ha afavorit la domesticació d'aquests terrenys, situats a una alçada aproximenda, entre 1300 i 1400 metres. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57759 | Montclús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-baix | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII?-XVIII | La casa de Montclús de Baix està situada a pocs metres per sota (sud-est) de la casa de Montclús de Dalt. Es tracta d'una casa de mides més aviat petites, formada per tres plantes (baixa, pis i golfes) amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. La casa ha estat reformada fa pocs anys, fent canvis en obertures i revestint parcialment les façanes. Dels murs veiem les cantoneres fetes per pedres desbastades rectangulars, allargades i de poca alçada, la resta de parament dels murs no s'observa prou bé però semblen pedres desbastades de mides força similars. Les obertures, com hem dit semblen molt modificades. L'edifici mostra una estructura més antiga a la que se li adossà una ampliació i un petit porxo pel costat nord. Al costat oest hi ha restes de murs d'una construcció, avui bastant enrunada. Al nord de la casa hi ha l'era, que queda a nivell de planta primera, i el paller; aquest és també un edifici petit de dues plantes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana principal, la sud, que és la que està totalment oberta cap a l'era, tant sols amb un pilar al centre. | 08166-59 | Montclús, zona sud-est | Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció la trobem a l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal d'afavorir la comunitat, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). És al llarg dels segles XIII i XIV, quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides a un mas anomenat Comalada i d'altres al mas Soler. Al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix i absol a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; a canvi hagué de pagar 800 sous i tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien concessió de devesa al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Baix és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); posteriorment també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2070700,1.9970700 | 417209 | 4673254 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa està situada als plans de Montclús, definits per un ampli espai obert, on hi ha grans camps de conreu i pastures. A més de Montclús de Baix, a pocs metres hi ha la gran casa de Montclús de Dalt i una mica més lluny (menys d'1 km) trobem la Teuleria de Montclús. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57760 | La Teuleria de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-montclus | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVIII-XIX | Es tracta d'una petita casa situada a menys d'un quilòmetre de les cases de Montclús de Dalt i de Baix, en uns prats que queden a vora la pista. L'emplaçament és al costat del rec que forma la font de la Misèria. És una casa de planta rectangular, dos nivells, i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, oberta cap est. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de maó i teula. Les façanes mostren un paredat fet de pedres de mides i acabats diversos amb maó i teula entremig, i les cantoneres són grans peces de pedra ben tallada i polida. Les diferents obertures, són emmarcades amb maó massís en brancals i llinda; les de la façana principal són amb llinda en arc rebaixat, d'altres però han estat modificades. Per sobre la porta hi ha un carreu amb la inscripció 'J. POSAS Y SORS AÑ 1871'. Al costat sud hi ha un cobert adossat, i al costat nord, les restes d'un altra construcció annexa, avui ensorrada. Al sud, i pocs metres, hi ha les restes d'un altre edifici molt enrunat; al davant la casa i a peu de la pista hi ha una font amb cisterna, avui també feta malbé. | 08166-60 | Montclús, zona sud-est | El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció és de l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Entre els segles XIII i XIV, és quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, entre les que podem destacar, la donació al 1296 de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). El 1573 Montclús consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera notícia documental on consta la Teuleria de Montclús és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2025600,1.9844700 | 416163 | 4672766 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 57761 | Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellers | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVII-XIX | Està en procés d'enrunament. | La casa de Cellers es troba en procés d'enrunament, malauradament està abandonada i s'està començant a accentuar el seu estat de degradació; a més ha patit alguns saquejos, que n'augmenten les males condicions en que es troba, i també la vegetació està creixent amb abundància. Està conformada per diferents estructures com la casa, el paller, safareig, pou i l'era. La casa és de planta irregular, de quatre nivells (pb+2p+golfes) i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Consta d'una estructura principal a la que se li va afegir un cos de galeria pel costat sud. L'aparell de l'ampliació és de paredat de pedres de mides diverses i irregulars, i cantoneres de grans blocs de pedra tallada i picada; a la part més antiga, pràcticament no es poden veure els murs per la vegetació, però en general també és un paredat irregular però cantoneres més petites. Les obertures del cos sud són fetes amb maó massís en llinda i algunes també en brancals; la galeria a nivell de la planta primera és amb dues grans obertures i a planta segona, amb una única gran obertura; la resta són finestres i un balcó. A la resta de l'edifici les obertures són senzilles, algunes amb llinda de fusta. La casa està construïda en una zona amb desnivell, fet que li permet tenir dues portes d'accés a peu pla, la de la planta baixa està emmarcada amb maó massís, i obra a espais destinats al bestiar; primer accedim a la part de sota el cos de galeria que és amb sostre de bigues de fusta; aquí trobem unes àmplies obertures en arc de pedra que donen a un altre cos (de la part més antiga de la casa), aquest és cobert amb volta encofrada de pedres, i hi ha algun altre petit espai que aprofita els racons que conformen la roca. L'accés a planta primera és a través d'una escala exterior que dóna a una portalada feta amb carreus de pedra picada i polida, tant en brancals com en la llinda en arc rebaixat, la dovella central té gravada la data 1882. Per aquí accedim a la sala on hi ha la llar de foc, el forn de pa, els fogons, l'espai que havia ocupat la pica (avui desapareguda), l'escala d'accés al pis superior, i portes que donen a habitacions i cap a la galeria. Almenys una de les habitacions és amb alcova i motllures de guix al sostre. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un pou i un safareig. Al costat sud-oest trobem el paller, de dues plantes i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud, a l'era, i en la qual hi ha una gran obertura centrada en la façana i que agafa els dos nivells, és feta de brancals i arc rebaixat de lloses. | 08166-61 | Zona sud-est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa de Cellers, la primera notícia no la tenim fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR),on consta com a propietari Ramon Pujals. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) hi consta 'Pedro Sellas Montclús', es podria correspondre amb la casa de Cellers, ja que queda ubicada just per sota de Montclús, al peu de les seves costes. Tot i que les referències que tenim daten ja de ple segle XIX, i també la data que trobem en la façana de la casa, 1882, i 1892, al safareig, poden indicar que a finals d'aquest segle XIX s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, com l'adhesió del cos de galeria, però també la remodelació d'espais interiors; sembla però que la fesonomia de l'estructura més antiga es pot correspondre a una construcció de cronologia més reculada, probablement cap al segle XVII. | 42.2077100,2.0050500 | 417869 | 4673318 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57762 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | Únicament es conserva restes de murs de molt poca alçada. | Les restes de Cal Font estan conformades per les ruïnes de la casa i d'algun edifici annex, segurament el paller. Es troben en un avançat estat d'enrunament, i amb molta vegetació, tant sols es pot identificar el perímetre de la casa, amb algun mur de distribució interior, i restes del citat annex al costat est. Al costat de llevant d'aquest hi havia la bassa. La casa era de planta rectangular, amb la façana principal orientada cap al sud. L'aparell és irregular, de pedres desbastades i de mides diverses, i les cantoneres són blocs tallats més o menys rectangulars i de mides força grans. Pel voltant de la casa podem veure-hi diverses feixes, avui totalment emboscades; a poca distància cap al sud-est hi ha la font. | 08166-62 | Zona sud-est | Al llarg dels segle XIII, XIV i XV, consten diferents referències al cognom Font directament relacionades amb la Pobla de Lillet; alguns dels personatges estan vinculats a càrrecs d'importància dins el poder senyorial de la vila. Així, al 1376 trobem a un tal Bn. Font, sastre, que junt amb Bn. Junyent, ambdós habitants de la Pobla de Lillet, consten com a cònsols de la dita vila; deu ser el mateix Bn. Font que a finals del segle XIV actua com a representant de la Pobla de Lillet per la baronia de Mataplana i potser també el mateix Bernat Font que a principis del segle XV figura com a batlle de la vila de Pobla de Lillet. Posteriorment, al 1470 en Bartomeu Font i Pere Junyent foren els encarregats d'ordenar els obratges, referits als draps fets a la Pobla de Lillet amb llana estrangera; en dates similars tornem a trobar Bartomeu Font, com a testimoni de l'inventari de béns de Yolans de Riembau, i poc després figura com a capità de la torre d'En Riembau . (SERRA VILARÓ:1989, VOL.I, 201,204-205,456;VOL.II.,106, 204,391). Tot i les referències que trobem a la família Font, no apareix cap menció directa al mas, a més la majoria de personatges consten molt vinculats a la vila de nova fundació; podria ser que la formació del mas Font, fós de cronologia posterior, o sigui ja en època més moderna. L'única referència documental directa i coneguda d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Cal Font' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR). Els actuals propietaris recorden que a principi dels anys vint del segle XX encara era habitat, i de fet tenien vinculació amb el mas Santa Eugínia (és dels mateixos propietaris), en terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, però a prop de Cal Font. | 42.2145900,2.0103900 | 418318 | 4674076 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 57763 | Estació de Riutort-Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-riutort-gavarros | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. | XX | Està abandonada, i presenta problemes al forjat i a la coberta. | L'edifici de l'estació de Riutort-Gabarrós està totalment abandonat i en mal estat de conservació. És un edifici allargat i estret, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Com és lògic, estava emplaçat en paral·lel al peu de la via del tren, actualment queda al peu de la carretera. La planta baixa era destinada als usos propis de l'estació, com el despatx del cap d'estació, una sala d'espera, i uns banys, a més de l'escala per accedir al pis superior, que conformava la vivenda i on hi havia la cuina-menjador i els dormitoris. A la planta baixa es conserva la distribució, però sense mobiliari ni cap altre element característic de l'edifici; la planta primera està totalment buidada, actualment és un únic espai diàfan, ni tant sols hi ha envans. Constructivament mostra les característiques típiques de l'arquitectura ferroviària, en aquest cas, a planta baixa les obertures són amb llinda en arc i a planta primera rectangulars, o sigui llinda plana, en conjunt estaven emmarcades per una faixa sobresortida, també a les cantoneres i a la línia de forjat, a més d'un sòcol, tot plegat aportava un toc ornamental al frontis, tot diferenciant aquests elements de la resta de la superfície que estava coberta per un revestiment. A pocs metres trobem l'aiguat, una mena de pou-cisterna. | 08166-63 | Carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, punt quilomètric 4,100. | El ferrocarril de via estreta que enllaçava Guardiola de Berguedà amb Castellar de N'Hug tenia la primera parada a l'estació de Riutort-Gavarrós, ja dins el terme municipal de la Pobla de Lillet. Aquesta estació era utilitzada com a parada per la recollida dels materials provinents de la zona de Riutort i Gavarrós, com productes agrícoles, fusta i també ciment procedent del forns de Riutort (o de l'Espelt), entre altres; alguns d'aquests productes, sobretot ciment i fusta, es carregaven en una via morta. A la postguerra passà a fer funcions de baixador, utilitzat pels habitants dels nuclis de Riutort i els de Gavarrós, tot i que no trigà gaire temps en quedar abandonada. Els orígens d'aquest ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Porland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX. L'emplaçament d'aquesta fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'això l'única mancança era el transport. Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914. No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més espledorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús. La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. | 42.2390600,1.9216100 | 411025 | 4676882 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant l'estació hi havia hagut uns altres edificis, entre els quals una caseta de peons caminers, una mena de botiga de queviures, i també un prostíbul; actualment només s'identifica alguna traça de basament dels murs.Aquesta constitueix l'única estació original que es conserva dins el terme municipal de la Pobla de Lillet. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57764 | Monestir de Santa Maria de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lillet | <p>ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3481. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VVAA. (1985:369-371): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-XVIII | Tot i que entre els anys 1991-93 es va dur a terme una important obra de restauració, caldria poder continuar fent un manteniment i sobretot eliminació de la vegetació que creix a l'interior de les dependències monàstiques i en l'alçat dels murs. | <p>El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet conserva diversos elements, com l'església, el claustre i les dependències monacals. Annexes al complex hi ha un mas i edificis complementaris de factura moderna i ús agrícola. Al costat de migjorn del conjunt hi ha l'església, és de planta de creu llatina, d'una sola nau (s.XI), amb un ampli transsepte a llevant, un absis central semicircular i una absidiola a tramuntana. Presenta moltes fases constructives, visible en la gran varietat d'acabat dels seus murs; en general, els paraments més antics són de carreus posats en filades regulars. Als absis (s. XII-XIII) l'aparell és més regular, format per carreus ben tallats i polits, disposats a trencajunt (la part baixa és més irregular). La resta de murs, de cronologies més tardanes, mostren aparells menys regulars. L'edifici presenta poques obertures, i molt reformades; els absis tenen senzilles i petites finestres d'una sola esqueixada. La porta original d'entrada, fou substituïda en època gòtica per un nou portal, situat a ponent; potser arran de la nova consagració de l'església, el 1.397. La portalada està formada per arquivoltes apuntades que descansen sobre capitells amb relleus tallats. Els capitells són ornamentats amb figures humanes hieràtiques, i les impostes amb formes geomètriques i vegetals. Poden ser elements reaprofitats de la portalada romànica. A ponent trobem una altra entrada, d'estil neoclàssic, amb la inscripció 1.742, i coronada amb un rosetó. Al mur de ponent es conserven restes d'arcuacions llombardes de la construcció del segle XI. A l'interior, l'església és coberta amb volta de canó, sembla que no és l'original, sinó que arran dels terratrèmols del segle XV s'hagué de substituir. A la intersecció entre el transsepte i la nau hi havia hagut una cúpula amb decoració classicitzant, resultat de les reformes del s.XVIII; les trompes de suport descansen sobre pilars i columnes de secció semicircular adossades als dits pilars i amb capitells d'estil corinti. El transsepte mosta un cos marcadament més llarg pel costat nord, aquest és cobert per volta lleugerament apuntada; per contra, l'ala del costat sud és amb volta d'arc de mig punt rebaixat. L'absis central és cobert amb volta d'un quart d'esfera, feta amb un aparell de carreus molt regulars, i la coberta de l'absidiola és del mateix tipus però fet amb lloses. A l'extrem dels peus de la nau, per sobre l'entrada barroca, hi ha les piques baptismals i per sobre el cor. Als murs de la nau i del transsepte hi ha diverses 'capelles' o fornícules, rebaixades en el mateix mur. Els paraments mostren restes de pintures. El claustre està emplaçat al sud de l'església, en una posició central respecte tot el conjunt monacal. És de petites dimensions, i de difícil datació, tot i que és posterior a la construcció de l'església; alguns autors l'han datat al segle XV. És de planta quadrada, i té dos pisos. Al pis inferior té quatre arcs de mig punt a cada costat de galeria, sostinguts per gruixuts pilars, sense capitells. El pis superior presenta unes arcades molt baixes, que no segueixen la simetria dels arcs inferiors. Al centre del claustre hi ha la boca d'una cisterna de recollida d'aigües pluvials. Diversos arcs de mig punt enllacen el claustre amb les dependències monàstiques. Els cossos que emmarquen les galeries són de diferents amplades i no del tot paral·lels. Les dependències monacals estan situades al sud de l'església, i disposades al voltant del claustre (costats est, sud i oest); daten de diferents èpoques entre el segle XI i XV, i altres actuacions més modernes. Entre els diferents espais s'hi distribuïen les cambres, rebosts, cellers, espais dedicats al bestiar i magatzems, i altres dependències. Ha sofert nombrosos canvis i reformes, testimoniats en diferents elements arquitectònics, i en els diferents acabats dels seus murs. Destaca una sala rectangular que conserva restes d'opus spicatum, corresponents a les fases més antigues del conjunt monacal.</p> | 08166-64 | Ctra. La Pobla de Lillet a Ribes, entre punt Km. 4 i 5 | <p>L'antiga canònica de Santa Maria de Lillet està emplaçada a prop del Castell de Lillet, i a pocs metres de la petita església de Sant Miquel; aquest conjunt d'edificis conformaven el nucli antic de la Pobla de Lillet, i Santa Maria era la parròquia principal, d'abans de la fundació de la nova vila a finals del segle XIII. La primera referència documental, és l'acta de consagració de la mateixa església de Sta. Maria de Lillet, que data del 833, dedicant-la a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Es tracta d'un dels documents més antics de Catalunya i una de les primeres actes de consagració conservades. Tot i això sembla que els orígens són més antics, ja que en la seva construcció s'aprofitaren estructures anteriors. Al segle XI, ja consta una comunitat de monjos i laics que conformaren una canònica sota la regla agustiniana que consta plenament definida al 1086. Any en que també el comte Guillem de Cerdanya atorgà certs privilegis al monestir i permetia la construcció de cases i cel·les. Poc després, a l'any 1100, el bisbe Ot de la Seu d'Urgell fundà una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, amb la intenció de fixar-hi la vida regular, i com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria era formada per clergues i laics. Des del 1.102 el monestir començà a fer compres i a rebre donacions de béns immobles a la Vall de Lillet. Els senyors del castell de Lillet actuaren sempre com a protectors del monestir, fent-los donacions en diverses ocasions. Durant el segle XII i XIII es fa palès el prestigi i riquesa del monestir, que rep contínuament nous membres i ajuda econòmicament de diverses famílies de la vall; a més de l'establiment de pagesos a les diverses propietats del monestir. L'església continuà essent parroquial, ja que així consta en la visita del deganat de Berga l'any 1.356, malgrat la pèrdua de feligresos que passaren a celebrar el culte a la nova església parroquial de Sant Antoni (inicialment era ús privat). De fet la concessió la carta de franqueses de la Pobla de Lillet (any 1297), per tal de crear i fixar un nucli de població al lloc anomenat el Pujol, al costat de l'aiguabarreig del riu Arija amb Llobregat, indret on es va construir el palau dels senyors de Mataplana i l'església de Sant Antoni, anà en prejudici de l'antic nucli de la Pobla organitzat entorn el Castell de Lillet i l'església parroquial de Santa Maria. Malgrat això, la vida monàstica continuà plenament activa, i al llarg del segle XIV es van fer reformes a les dependències monacals i a l'església, que es consagrà de nou el 1.397. Les reformes continuaren durant el segle XVI per pal·liar les destrosses ocasionades pel terratrèmol del segle XV, però la importància de la canònica disminuí. L'any 1.592 la canònica fou secularitzada. L'església del conjunt monacal va rebre importants reformes durant el segle XVIII, que li donaren un caire barroc. L'església va continuar estant regentada per diferents pabordes fins a finals del segle XIX, data fins la qual va constar com a parròquia titular. Al 1936, durant la Guerra Civil, es produí un incendi que provocà l'abandonament definitiu de l'espai. L'any 1.989 la Direcció General de Patrimoni Cultural redactà un projecte integral de restauració, que es dugué a terme en una intervenció entre els anys 1.991 i 93. L'any 1.999 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).</p> | 42.2427600,1.9933000 | 416945 | 4677221 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57764-foto-08166-64-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet es caracteritza per la tipologia típica dels edificis monàstics medievals, tot i que les transformacions que ha patit el recinte al llarg de la història dificulten molt la seva lectura. Cal afegir, que al paviment de la nau hi podem observar un parell de lloses de sepultures. El cementiri estava situat a redós de l'església, pel costat de tramuntana, i consistia en un fossar general on eren enterrades les gents de la vall de Lillet, amb algunes sepultures en llocs privilegiats, com ho demostren els testaments de diversos nobles que, des del segle XIII en endavant, hi volien ser enterrats. Entre els anys 1925 i 1.930 encara s'hi havien celebrat enterraments de gent de la vall. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (al nucli urbà) hi ha, presidint el temple, el Crist Majestat del segle XII, provinent de l'església del monestir. Al Museu Comarcal de Manresa hi ha una bonica lipsanoteca d'alabastre, datada al segle X, que es creu que pot procedir també de l'església de Sta. Maria. A peu de la pista que porta al Monestir, i al costat nord del turó on hi ha el conjunt monacal hi ha l'estructura d'un pou de gel (fitxa 96). I a uns metres cap al sud est, a peu del torrent del Junyent, hi podem veure les restes de l'estructura d'un molí, conegut com el molí del monestir. A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument. | 92|93|94|96|98|99|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||
| 57765 | Santuari de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-falgars | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | Tot i l'origen romànic, l'actual santuari és una obra del segle XVII, moment en el que s'hi realitzaren profundes transformacions. Consta de l'església i l'hostatgeria, que forma un conjunt allargat de grans dimensions, amb coberta a dues vessants (excepte l'extrem oest de l'hostatgeria, el més modern, que és a quatre vessants). El conjunt ha patit diverses reformes i ampliacions al llarg dels anys. De l'edifici romànic en queden poques restes, sembla que l'actual es bastí sobre l'antic. De les restes d'aquella primera capella en queden amagats alguns paramets, i el que és més destacat és la ferramenta original de la porta d'entrada, avui col·locada a la porta interior que comunica l'església amb la casa a nivell de planta baixa. L'església és d'una sola nau coberta amb volta de canó, orientada amb la capçalera a llevant, on hi ha el presbiteri seguit d'un cambril; la porta d'entrada és al mur sud, hi obra a sota el cor, situat als peus del temple. La portalada d'accés és una gran obertura adovellada, la clau és decorada amb relleu formant una creu i una data (alguns autors diuen que posa 1049 i l'atribueixen a la data de construcció del temple romànic; sembla probable, però, que sigui 1649 i que coincideixi amb la data de construcció del temple barroc que s'inicià el 1646). A la mateixa façana sud, sobre la porta hi ha un rellotge de sol, i més amunt una petita finestra amb llinda en arc feta d'una peça monolítica; la resta d'obertures són més grans i també en llinda en arc però fetes per diferents peces; al mur de ponent (cambril) hi ha dues obertures fetes amb tres grans blocs tallats i picats, col·locats en cada cas en muntants i llinda (plana), i una llosa a l'ampit; al centre i per sobre d'aquestes, una obertura circular. Enmig de la teulada, a l'alçada de la unió de l'església amb la casa, s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures. L'altar major, amb diversos elements de marbre, és decorat amb escenes de l'evangeli i els goigs de la Verge, fou col·locat el 1947 (l'antic altar barroc es destruí el 1936), i és un projecte de Lluís Riudor realitzat als tallers de Josep Tràfach de Barcelona. Als laterals de la nau hi ha dues capelles amb plafons pintats per Antoni Gorgues, a un costat el Crist Crucificat i a l'altre, els Sants Metges. El cambril és una obra de finals del segle XVIII i decorat al segle XIX, s'hi accedeix des de l'altar major; està cobert amb volta i tota la superfície està pintada amb escenificacions diverses i faixes d'imitació de marbres; entre les representacions hi ha la de la troballa de la Verge. La Verge està col·locada sobre un tron mòbil que presideix el temple; es tracta d'una interessant talla gòtica del segle XV d'alabastre policromat; la Mare de Déu de Falgars, és una Verge lletant que es presenta coronada i dreta, amb el nen als braços. Pel que fa a la casa-hostatgeria, aquesta està situada a l'oest del santuari. Presenta diferents fases constructives, la més antiga és l'estructura que toca a l'església, i sembla que es correspondria amb la primera casa de finals del segle XVI o principis del XVII, i que al 1646 en el document on s'explica l'acte de col·locació de la primera pedra de la nova església, es diu que ja existia. Està conformada per un aparell força regular; cal destacar-ne la porta d'entrada situada al mur sud, adovellada, i també la porta interior de comunicació de la planta baixa de la casa amb l'església, on es conserven les ferramentes medievals. La resta de l'hostatgeria mostra diferents tipus de parament en els murs; destaquen dues portes d'accés, l'una és una porta adovellada i l'altra de llinda plana monolítica; el cos de ponent, l'únic que pren una orientació diferent, perpendicular a la resta, té una galeria al davant de dos nivells, amb dues obertures en arcs encofrats a planta baixa i a planta primera està coberta amb la mateixa teulada. A la part posterior de l'edifici hi ha una font amb una gran cisterna, que per sobre funciona com a terrassa. | 08166-65 | Falgars-Catllaràs | El lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on consta com un dels límits d'aquest temple. Segons la tradició mariana la troballa de la Verge va ser anterior al 1.049 (P. Camos). L'església fou edificada posteriorment, consta com obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeixen l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana; la donació al monestir anava acompanyada del seu alou i la dotació, consistent en tots els dret que tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent; la condició era que en tinguessin cura, el mantinguessin en bones condicions, fer les funcions religioses corresponents, a més de pregar per l'ànima del matrimoni i els seus parents. Durant el segle XIII s'estén la riquesa i la devoció cap al santuari, en forma de donacions per part de particulars i els favors del senyors de Pinós; en aquest període era regentada pel capellà de Vallfogona. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret a nivell comarcal generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, puig el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals, el testimoni més destacable és la ferramenta de l'antiga porta medieval, avui col·locada a la porta que comunica l'església amb l'interior de la casa adossada. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions, entre les quals destaca la donació del Sr. Marimon, Marquès de Cerdanyola, conformada per un hort contigu al santuari, una feixa de terra, tota la plaça del davant del santuari i la casa amb la corresponent llicència per construir-hi un mur, un terreny de setze per vuit canes per obrar-hi un quart de casa nou, entre altres. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc és molt freqüentat, no només per gent de les rodalies, sinó també per visitants d'altres indrets, ja que al voltant del santuari hi ha una àmplia zona amb barbacoes. A més Falgars constitueix una de les principals vies d'entrada a la Serra del Catllaràs. A l'hivern l'accés és difícil i fins i tot a vegades està prohibit, pel gel que es fa al vial.La llegenda diu que un pastor de Saus mentre estava pasturant els bous a l'obaga de Falgars (un lloc on hi havia moltes falgueres) va notar que una de les bèsties feia uns senyals curiosos prop d'una balma, al lloc, hi trobaren la Verge. Consta que inicialment la imatge fou portada al monestir de Santa Maria de Lillet. De fet, la capella no figura fins el 1120. Del 1886 data la construcció de la Cova de la Verge, per Don Florenci Piera de Barcelona (el qual també bastí la creu que hi ha al turonet prop el Santuari des del qual es domina la cova), sembla que l'estil amb el qual decorà la cova no acabà d'agradar i al 1888 el poblatà Don Pere Barnola l'adequà una mica, però respectant l'obra original (les coordenades de la Cova de la Verge són X: 413.203,Y: 4.675.997, i 1.089 mts.). La imatge de la Marededéu que presideix l'altar és una rèplica, la talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.Actualment s'ha reparat la coberta de l'església. | 92|94|96|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57766 | Barri de Les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-coromines | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GALERA, M. (1997: 37-44): 'La Pobla de Lillet i el seu entorn geogràfic vist a través de la cartografia de Catalunya dels segles XVII i XVIII'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1974). Estadístiques de població de Catalunya. El primer vicenni del segle XVIII. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. MADOZ, P. (1846): Diccionario geogràfico estadístico històrico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XVIII | Actualment el barri de les Coromines ha estat inclòs dins el programa d'ajuts de la Llei de barris (any 2.008, confirmat el gener de 2.009), promogut des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, finançat junt amb l'ajuntament de La Pobla de Lillet. El programa escollit suposa la rehabilitació integral del barri, per tal de revitalitzar el marge esquerra del Llobregat, renovant xarxes de serveis, reparació de dèficits dels edificis, construcció de nous espais de caire social, etc. | El barri de les Coromines està situat per sobre el riu Llobregat i l'Arija, pel seu costat esquerre (l'oposat al nucli antic); a més queda al costat del camí ral que porta al Monastir de Santa Maria de Lillet, i també des d'aquí es pot agafar el camí que condueix a Falgars. El fet que s'anomeni Les Coromines, s'ha vinculat amb la presència del mas Barnola, ja que es creu que l'espai on es construí el barri es pot correspondre amb la coromina o quintà (o sigui un camp o tros de terra de pastura pertanyent a un mas, poblat, o castell, etc) del dit mas. El barri va ser fundat a mitjans del segle XVIII (entorn a 1740), per la necessitat d'habitatges pels jornalers. La trama urbana marcada per la geometria que el conforma és el que li aporta singularitat i modernitat, es caracteritza per un eix principal i central (orientat nord-sud i per on circula el col·lector principal) al qual connecten eixos secundaris (orientats est-oest) col·locats perpendiculars al principal, i paral·lels entre ells. El conjunt defineix un traçat de carrers plans i rectes, amb una plaça més o menys central, on hi ha la font de Sant Roc i a prop hi havia hagut el safareig públic. El desnivell poc acusat del terreny, permet però que el conjunt de filades de carrers mostri alineacions de façanes esglaonades de manera homogènia. Els carrers es construiren a partir d'una mateixa tipologia de cases entre mitgeres perfectament alineades en façanes, i formades per planta baixa, dos pisos i unes golfes o eixida, de fet de poca alçada, però també regular. Les parcel·les mostren una fondària edificable que varia de 8 metres les primeres filades a 7 metres a les últimes; i amb una amplada determinada per la llum de les bigues més el forat d'escala, que en resulta uns 6 metres. La distribució de les vivendes era a partir de la doble ventilació, dues façanes (nord i sud), així la porta d'accés es situa a la façana nord; la distribució general era l'estable i comuna a planta baixa, tres habitacions a planta pis i menjador i cuina a la planta segona, i a les golfes, l'espai per graner i per l'aviram, ventilat a través d'una eixida. Un altre tret diferenciador del barri és el nom dels carrers, definit per numeració, com el primer de les coromines, el quart o el vuitè de les coromines. | 08166-66 | Zona sud-est del nucli urbà | La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740. La seva construcció es relaciona amb el ràpid creixement demogràfic que experimentà el país al llarg d'aquest segle XVIII, i en concret la Pobla de Lillet, on en menys d'un segle quasi es triplicà la població; entre 1708 i 1787, la població va passar de 560 habitants a 1326. Fet que evidencia una forta necessitat de nous habitatges per encabir la creixent població. Creixement demogràfic paral·lel a l'augment industrial, tot i que al segle posterior seria més acusat. La racionalitat del projecte urbanístic del barri, junt amb el prototipus de vivenda que el defineix, va permetre un ràpid avanç en la construcció del mateix. Que es tracta d'un projecte modern i innovador, queda palès en el comentari de Francisco de Zamora en el seu diari de viatge, ens diu que està fet per 'modernas -calles- anchas y tiradas a cordel, con una plaza en medio y en terreno llano' en contraposició als carrers estrets i costeruts del casc antic (ZAMORA:1973:95-96); també Madoz s'hi refereix, '6 o 7 calles que por ser paralelas y tiradas a cordel llaman la Barceloneta, aunque su verdadero nombre es las Corominas' (MADOZ:1846). L'any 1954 es va ampliar el barri de les Coromines pel costat sud-est amb la construcció de les cases de l'Asland. | 42.2436800,1.9777500 | 415663 | 4677338 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat est del barri hi ha la font del Marge, molt freqüentada. Hi ha el camí d'accés al cementiri que travessa l'Arija per una palanca. A un extrem del barri hi ha la petita capella de Sant Antoni, segons consta, construïda al 1544, a peu del creuament del camí que porta en un sentit, al Monestir i, en l'altre, a Falgars. A més, hi havia hagut l'església del Roser, també coneguda com la del pont, per la seva primera ubicació prop del pont vell; aquesta fou construïda al 1581 i enderrocada al 1600; posteriorment es va tornar a construir, en concret al 1761 (quan el barri de les Coromines ja estava en plena expansió), però en una altra ubicació, a redós de la masia de Cal Barnola, actualment tant sols en resta algun escàs testimoni, degut a que fou destruïda durant la guerra civil.El primer cinema que hi va haver a la Pobla de Lillet va estar ubicat a la plaça de les Coromines. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57767 | Font de l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamistat | ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La Font de l'Amistat està situada a l'entrada del poble, arribant des de Guardiola, al costat esquerra, en concret davant la fàbrica de Cal Costa, i a peu de carretera. La font està ubicada en una zona en desnivell, en un antic marge, d'aquí que hi hagi un potent mur que reforça i aguanta el terreny natural, en aquest hi ha una part rebaixada, a mode de balmat, on hi ha la font pròpiament, amb un brollador, i bancs d'obra a cada costat; per sobre està ornamentada amb un arc rebaixat i la continuïtat del mur fet amb grans còdols de riu. Al costat oest de la font s'estén una petita àrea condicionada amb una taula i bancs, enmig d'arbres que li aporten ombra i frescor a l'estiu. Al costat oest d'aquest l'espai enjardinat s'inicia un camí, és un camí amb desnivell format per una rampa esglaonada, al costat de la muntanya hi ha un mur alt de contenció del marge fet amb pedres desbastades, i pel costat oposat un muret baix i més senzill, a mode de barana de poca alçada. De fet aquest camí connecta l'extrem oest del poble en la seva part baixa, o sigui a redós del riu, entre els quals la fàbrica de Cal Costa, amb el barri de la Plana. | 08166-67 | Carrer Antoni Costa, s/n. | No coneixem quan es va construir aquesta font, pel que comenta la gent gran de La Pobla de Lillet, és un brollador que deu fer molts anys que existeix, hi ha qui diu però, que potser es va trobar la deu en fer les obres de la carretera de Guardiola a La Pobla de Lillet (a principis dels anys deu del segle XX). La feixa contigua a la font, o sigui l'espai adequat amb taula i bancs i enjardinada, junt amb la feixa que hi ha per sobre, entre la font i el camí, consten cedides (al 1982), amb la condició l'ús com a zona enjardinada adscrita a la font. | 42.2442500,1.9721400 | 415201 | 4677407 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57767-foto-08166-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57767-foto-08166-67-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta la font i el camí de l'Amistat, com element a conservar, i s'especifica que quan es realitzi el nou accés de les Planes, es tindrà especial cura de mantenir el camí i la font així com de solucionar la continuïtat peatonal d'aquest accés. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57768 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-1 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVI | La petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua està ubicada a l'extrem sud del barri de Les Coromines, en concret a redós del camí ral que mena al Monestir, també d'aquí es pot prendre el camí que condueix al Santuari de Falgars. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions, format per un sol nivell i coberta a dos vessants amb plaques de fibrociment i carener orientat nord-sud. Està construïda adossada a un marge; el mur posterior és lleugerament arrodonit. Uns graons ens permeten accedir a l'única obertura (orientada al sud), és l'entrada i està protegida per una reixa que permet veure l'interior, on hi ha un altar i una fornícula en el mur posterior, amb un Sant Antoni de Pàdua. L'interior és cobert amb volta; a l'exterior la façana principal està pintada de blanc amb els angles i el contorn de l'accés formant un carreuat en pintura marró; la resta de façanes mostren la superfície coberta d'un simple arrebossat. Per sobre l'obertura d'accés a l'interior hi ha una peça en relleu amb la data 1544. | 08166-68 | Al barri de les Corominies, al capdamunt de la Pujada de Sant Antoni. | La petita capella de Sant Antoni la va fer construir Agneta Brocana l'any 1544. D'aquest any consta l'atorgament de llicència per fer-hi un altar on s'hi pogués celebrar misses, concedida per Joan Pasqual, Vicari General de la Seu d'Urgell pel bisbe Urries. Segons ens informa Serra Vilaró, la informació consta en uns pergamins de la casa Vilarrasa de la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,183-184) | 42.2428500,1.9772800 | 415623 | 4677246 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57768-foto-08166-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57768-foto-08166-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57768-foto-08166-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 57769 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-0 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Es tracta d'una petita construcció situada a peu del camí ral de Berga, camí que també condueix a la masia de Ieits. Està construïda adossada a un marge. S'hi accedeix per una escala feta de pedra. L'edifici està conformat per un basament sobre el qual hi ha una petita obertura amb una reixa que permet veure l'interior de la capella. A l'interior al fons hi ha la fornícula de la capella precedida d'un petit espai on dipositen els ciris o flors. La fornícula està emmarcada per unes motllures de guix, té una portella amb un vidre que protegeix la imatge de la Verge dels Dolors. Per l'exterior la construcció mostra una coberta a dos vessants, però no presenta les superfícies planes, sinó que són lleugerament corbades. Al carener hi ha una creu de ferro. A costat i costat de la capelleta, uns petits espais enjardinats. | 08166-69 | A peu del camí ral de Berga | 42.2450300,1.9704900 | 415066 | 4677495 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 57770 | Vallfogona de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfogona-de-falgars | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 6471. Generalitat de Catalanya. BOSCH GIMPERA,P. (1919:131,165): Prehistòria catalana. Volum, XV. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | Superficial i cobert de vegetació | Les restes del jaciment es troben a dalt del turó que queda situat al costat sud-oest de la casa de Vallfogona. La gran quantitat de vegetació existent al lloc no permet observar amb claredat el conjunt de les restes. Entre les estructures visibles conservades trobem un potent mur d'1,5 mts. d'amplada, de pedra seca i obrat amb dues cares vistes de carreus de pedra desbastada amb un farciment interior de pedres de mides petites i mitjanes, i una llargada que s'estén per l'entorn d'uns 200 metres tot seguint l'orientació del turó pel costat de ponent, i pel costat de llevant hi ha la cinglera, conformant un espai allargat i estret on s'hi localitzen altres restes de murs que defineixen construccions formades per diverses dependències. Segons informació facilitada per Josep Carreras i Balaguer i Josep Farguell i Magnet (de la Societat d'Arqueologia del Berguedà), en una visita que van fer al lloc, ja fa uns anys, en el camí de tornada van trobar una destral de pedra (una mica escantonada) i fragments de ceràmica medieval del segle XII. | 08166-70 | Vallfogona-Catllaràs | Pere Boixader, de la Pobla de Lillet, fa anys va realitzar una cala a l'interior d'una de les dependències amb resultats negatius, ja que no hi va localitzar cap fragment de ceràmica ni d'altre material. Així, les úniques referències a troballes properes al lloc, són les citades en la descripció, consistents en una destral de pedra i uns fragments de ceràmica medieval en el camí d'accés. | 42.2183900,1.9436500 | 412815 | 4674564 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57770-foto-08166-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57770-foto-08166-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Altres troballes dins el terme de la Pobla de Lillet són les citades per Bosch Gimpera (BOSCH:1919:131,165) que dóna referència de dues troballes dins el terme municipal, una destral de pedra (Museu de Girona-Museu de Vic) i una destral de bronze de 17 cm. de llarg (Col·lecció Cazurro). A la zona de Sant Cristòfol de Vallfogona, fa uns anys, també Josep Carreras i Josep Farguell, hi van localitzar una pedra polidora i fragments de ceràmica del bronze. La fotografia número tres és de Josep Carreras, la destral de pedra és la que van trobar al camí d'accés al jaciment. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 57771 | Forn de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-pobla-de-lillet | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 18603. Generalitat de Catalanya. | Únicament es conserva part de l'estructura excavada al tapàs. Actualment té molta vegetació. | Les restes estan situades a peu de la carretera de La Pobla de Lillet a Campdevànol, al quilòmetre 16 i en el costat esquerre en direcció Ribes. Es tracta d'un clot excavat en un marge, sembla que la boca estaria situada al costat sud-oest. Actualment és ple de vegetació. Presenta planta arrodonida, d'uns 2 metres de diàmetre, i secció lleugerament troncocònica, amb una alçada de 3 metres en el punt més alt. Mostra la superfície de les parets en aparença afectades per l'efecte del foc i rubescents. La forma, dimensions, i característiques, indiquen que es pot tractar d'un forn, del qual no se'n coneix ni la utilitat ni la cronologia. | 08166-71 | Zona nord-est | 42.2448300,2.0248100 | 419547 | 4677420 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57771-foto-08166-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57771-foto-08166-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 57772 | Jaciment paleontològic de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-falgars | <p>CALZADA, S.; URQUIOLA, M.: Catalógo de holotipos. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, núm. 223. Barcelona, 1992. FOLCH,R. (1988): Història Natural dels Països Catalans, Vol. XV: Registre fòssil. Enciclopèdia catalana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 12916. Generalitat de Catalanya.</p> | Superficial | <p>El jaciment paleontològic de Falgars no és només un punt concret, una de les àrees és la zona propera al mirador de la Roca de la Lluna, al costat de la pista. Es troben afloraments de macologia marina del Cretaci Superior en diferents zones del Catllaràs: Stereocidaris falgarsensis, Chlamys, Exogyra fr. Auricularis, Lima catalaunica, Ortholina luzani, Hippurites, Bivalve, Ostrea, Hemiaster, Ortholina decorata, Ceratostreon, Trochus, Otostoma rugosa, Agriopleura fumanyae, Chuma coguandi, Viarhynchia cerdanyolae, Polytremacis, Actinastraea, Owenirhynchia rubra, i Rynchonella vesicularis. La informació que ens aporta Inventari del Patrimoni Arqueològic i paleontològic de Catalunya, és que es tracta d'un jaciment de tipus marí, del període Mesozoic Cretaci Superior Senonià i de les associacions faunístiques localitzades citen Stereocidaris falgarensis, Hemiaster batalleri i Porosoma batalleri.</p> | 08166-72 | Al Catllaràs. | 42.2212700,1.9676700 | 414801 | 4674860 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Museu de Berga va proporcionar la informació sobre la tipologia de fòssils que es localitzen a la zona. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 57773 | Pont Vell / Pont Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-pont-gran | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3520. Generalitat de Catalanya. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 6470. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. VVAA. (1989:187-201): Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà, 1983-1986: Església de Sant Vicenç del Rus. Església de Santa Eulàlia de Gironella. Pont Vell de la Pobla de Lillet. Col·lecció Quaderns científics i tècnics de restauración monumental, 1. Àrea de Cultura, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1989. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XIV | El Pont Vell es troba situat al nucli urbà de la Pobla, sobre el riu Llobregat. Es tracta d'un pont de pedra d'un sol arc que antigament havia estat una construcció més gran. De dimensions considerables, està format per un arc apuntat que reposa sobre dos pilars quadrangulars. La morfologia de l'arc i la barana denoten que es tracta d'una construcció gòtica, tot i que la diferència de diversos paraments permeten un estudi de les diverses fases constructives. Els pilars del pont presenten a la base un aparell de carreus escairats i ben treballats, característics de l'època romana. El pilar de sud, construït amb carreus de petites dimensions, reposa directament sobre la roca natural, mentre que el de la banda nord, fet amb carreus més grans, queda parcialment ocult sota terres d'aportació moderna. La resta dels pilars i la volta pròpiament dita presenten un aparell poc acurat, de pedres ben alineades i escairades a la volta i de reble a les baranes. El paviment és de còdols, amb pendent cap ambdues bandes, més pronunciat pel costat nord, tot i que és gradual gràcies a una sèrie de graons fets amb pedres més grans. Aquest costat de tramuntana desemboca en una escala (que forma angle amb el pont) que permet l'accés des del nivell de la carretera actual; aquesta és una actuació de la primera dècada del segle XX. En canvi, el costat de migdia connecta directament amb el nivell del carrer Primer Regatell (situat a una cota superior respecte la carretera). | 08166-73 | Al centre urbà, sobre el Llobregat. | La construcció del Pont Vell de La Pobla de Lillet està en estreta relació amb les vies de comunicació medievals - i probablement més antigues- de l'Alt Berguedà, donat l'enclavament estratègic de La Pobla. Sembla que el Pont podria tenir l'origen en època romana degut a la situació estratègica de l'element, situat en una cruïlla de camins entre el Llobregat i el Ter ( vies naturals de penetració), i des d'on parteixen diverses vies de comunicació antigues. Diversos elements semblen indicar aquest origen antic, tot i que els materials estudiats durant l'excavació arqueològica no van permetre confirmar aquesta hipòtesi. Mentre que, en origen, el nucli de població de la Pobla es trobava proper al castell de Lillet i al monestir de Sta. Maria, a finals del segle XIII es fundà l'actual nucli de La Pobla de Lillet, fet que devia contribuir a augmentar la utilització del pont. És probable que posteriorment es reconstruís o bé es restaurés, com es desprèn d'un document de 1.339 on consten obres a un pont de la Pobla; es creu que en aquesta fase constructiva probablement es va refer el pont tot actuant sobre els pilars que es conservaven del pont més antic. En aquest període sembla però, que el pont devia tenir dos ulls. També en altres documents de mitjans del segle XIV es parla de deixes testamentàries i donacions a favor de les obres d'un pont a la població. A finals del segle XVIII o principis del XIX trobem una tercera fase constructiva, a la que pertany la morfologia que s'ha conservat fins els nostres dies sense grans canvis. En aquest moment la població iniciava la seva transformació cap a una economia industrial, fet que provocà un condicionament i millora de les infrastructures i les vies de comunicació. Al Pont Vell es realitzaren treballs de conservació d'un únic arc, i es reforçà el pilar dret, elevant el nivell del paviment per anivellar-lo amb el carrer Primer Regatell. El paviment actual, així com l'enlluït de les baranes i l'escala al costat nord, són de factura moderna. Pel que fa a l'escala, es va construir arran de la construcció de l'actual carretera, obra que va comportar l'enderroc de les cases bastides arran de riu, i per tant un nou accés al pont. Arribats al segle XX, la Diputació de Barcelona ha realitzat treballs de consolidació i estudis sobre aquesta obra d'enginyeria. Durant la restauració i les excavacions arqueològiques realitzades entre 1.984-85 es trobà, a més de les restes d'un tallamar, l'arrencament d'un arc orientat cap a l'actual carretera, fet que demostra la més gran entitat del pont. Els estudis van anar a càrrec de l'enginyer Leonardo Fernàndez Troyano, el projecte i la direcció de les obres per l'arquitecte Pau Carbó Berthold, l'empresa constructora va ser Llorenç Deumal, i la direcció de l'excavació arqueològica per part d'Albert López Mullor. | 42.2437200,1.9752900 | 415460 | 4677345 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els anys 1984-1985 la Diputació de Barcelona va realitzar-ne la restauració, i una intervenció arqueològica. Segons els resultats de l'excavació arqueològica el pont era de majors dimensions a les que veiem avui dia i constava d'almenys dos ulls. Aquest fet va ser utilitzat per Lídia Guillén en un estudi en el qual va elaborar una possibilitat de creixement urbanístic de la vila de La Pobla de Lillet, i en el qual treballa amb la hipòtesis de que el pont encara hagués pogut tenir un major dimensionat, i ésser de tres ulls. | 93|94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57774 | Pont de la Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-petita | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3521. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'un pont de pedra que travessa el riu Llobregat, prop de l'aiguabarreig de l'Arija amb aquest, i uns metres allunyat aigües amunt del Pont Vell. És un pont d'un sol ull, conformat per un arc rebaixat bastit amb grans dovelles ben tallades i picades, que contrasten amb la resta del parament construït amb un paredat de pedres irregulars tant pel que fa a les mides com a la forma. La pedra emprada a les dovelles també es diferencia de la resta del mur per estar fet amb un material de tonalitat molt clara. Les baranes mostren un paredat format per pedres més petites respecte la resta del mur, estan coronades per carreus rectangulars i allargats col·locats a plec de llibre, les baranes conflueixen al centre en angle agut. El paviment defineix un pas del tipus esquena d'ase conformant un angle agut com a la barana, presenta pendent moderada cap a cada costat. Pel costat est, el pont comunica directament amb el c/Furrioles d'Abaix, i per tant, amb la part baixa del barri de les Coromines, i pel costat de ponent, actualment amb la carretera, just en el punt on, a l'altra banda del vial, s'inicia el c/Porxos i el nucli antic. | 08166-74 | Al nucli urbà | No es coneixen notícies directes sobre aquest pont. Les tipologia constructiva respon a cronologies modernes, de fet algunes fonts bibliogràfiques el situen al segle XVII o XVIII; període de creixement i expansió de la vila cap al sector sud i est, de fet ja a finals del segle XVI es va construir a aquesta zona l'església del Roser, moment que ja hi devia existir un primer nucli de població, serà però a partir del 1740, amb la construcció del modern barri de les Coromines, quan aquesta àrea sud, i per extensió el conjunt de la vila, viurà un gran impuls demogràfic i urbanitzador. Moment en que la utilitat d'aquest pont es degué incrementar com a via de connexió del nou barri de Les Coromines amb el nucli antic (junt amb el pont vell que també connecta aquests dos barris, però que és de construcció molt anterior al dit barri de Les Coromines). En el viatge que realitza Francisco de Zamora al 1787 ja consten a la Pobla de Lillet, quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95). | 42.2441400,1.9754600 | 415475 | 4677391 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal anotar que en el I.P.A. núm. 3521, corresponent a aquest element , el situa cronològicament al segle XIV, data que per referència després apareix en alguna bibliografia, però que sembla bastant clar que és un errada. | 119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57775 | Pont de l'Ajuntament / Pont del Magret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lajuntament-pont-del-magret | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3522. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XV-XVI-XX | Pont sobre el riu Llobregat, situat al costat d'on desemboca el torrent del Regatell. L'estructura actual és el resultat d'almenys dues grans fases constructives, la construcció primigènia i l'ampliació del segle XX. Consta de dos ulls, conformats per dos arcs rebaixats; a la part més antiga (costat de ponent), els dos arcs són formats per grans dovelles ben tallades i picades que convergeixen en un pilar de base quadrangular al centre, la resta del mur és de paredat de pedres de mides menors i irregulars, en origen la barana era d'obra, actualment és metàl·lica. Als anys 60, es va realitzar una important obra d'ampliació del pont cap al costat de llevant, seguint la forma definida per dos ulls d'arcs rebaixats i creant un ampli espai on s'hi va construir l'ajuntament, amb una plaça al davant. Per aquest costat est, l'aparell és totalment diferent; mostra un basament de pedra, la volta és de formigó encofrat, i el pilar on conflueixen els arcs conforma un tallamar triangular amb el vèrtex arrodonit i revestit amb pedra; en aquest costat la barana també és metàl·lica. Aquest pont constitueix l'accés principal amb vehicle vers el barri de Les Coromines. | 08166-75 | Al nucli urbà | Les fonts bibliogràfiques situen l'origen d'aquest pont entre els segles XV i XVI, entorn al període inicial d'expansió urbanística de la vila cap al costat sud del riu Llobregat, tot i això, la primera construcció documentada en aquesta àrea, és l'església del Roser, construïda cap al 1581, a prop del pont vell, i en un moment en que ja hi devia haver un primer nucli de cases en aquest costat. Serà a partir de mitjans del segle XVIII quan aquesta àrea viurà un gran creixement urbanístic amb la construcció del barri de Les Coromines, en una època d'augment demogràfic. Aquest pont també constitueix un pas de comunicació, o millor un enllaç amb el camí de Falgars i també amb el camí del monestir (tot i que la via tradicional és a través del pont vell). Segons Jaume Fàbregas (FÀBREGAS:1997:37) a l'any 1934 s'aixamplà el pont del Magret, no coneixem però les característiques d'aquesta reforma. L'actuació més important duta a terme en aquest pont és l'ampliació, anunciada en pública subhasta el 1961, i consistent en el cobriment d'un tram d'uns quinze metres sobre el riu Llobregat, pel costat de llevant del pont, on a la vegada es construiria l'actual edifici de l'Ajuntament. | 42.2436200,1.9746800 | 415410 | 4677335 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que actualment el pont és conegut com pont de l'Ajuntament, amb anterioritat havia estat anomenat com a pont del Magret.En el viatge que realitza Francisco de Zamora al 1787, consten a la Pobla de Lillet, quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95). | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57776 | Pont de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3523. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XX | Pont de ferro sobre el riu Llobregat, situat a prop de la fàbrica de cartró i de la de Ca l'Artigues. Aquest formava part del traçat de l'antiga via del 'carrilet' o Ferrocarril de via estreta que unia Guardiola amb la Pobla de Lillet i el Clot del Moro, de fer n'era el viaducte més important. Era propietat de l'empresa Asland. Està construït amb dos trams de bigues metàl·liques, de gelosia d'una sola malla, de 19 metres de llarg cadascuna, i 10 mòduls en cada cas, col·locades en paral·lel i recolzades en els estreps i en un pilar central d'alçat trapezoïdal i bastit en pedra. La barana és de pedra als extrems i metàl·lica en tota la llargada central. | 08166-76 | A la sortida de La Pobla en direcció al Clot del Moro | La línia de ferrocarril secundari de via estreta que enllaçava Guardiola de Berguedà amb el Clot del Moro, va ser construïda per la 'Compañía General de Asfaltos y Portland Asland', al capdavant de la qual hi havia el Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi, per la necessitat de transport per donar sortida al ciment produït a la fàbrica del Clot del Moro, així com per fer-hi arribar carbó i altres materials. La via es va construir entre el 1904 i el 1912. En concret el pont de ferro va ser construït el 1904 per la companyia la Maquinista Terrestre i Marítima. El viaducte es va utilitzar des del primer moment, ja que era la via d'accés a la fàbrica, però no va ser fins a l'1 d'octubre del 1914 que Asland va poder legalitzar la via ferroviària, ho va haver de fer com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic; en aquest moment només arribava fins a la Pobla. No va ser fins el 1923 que es va inaugurar el tram de la Pobla de Lillet a Castellar de N'Hug. La clausura del ferrocarril es va produir el 14 d'octubre de 1963, data en que va circular el darrer tren. De fa uns pocs anys s'ha posat en marxa el Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat, recuperant el tram de via comprès entre l'estació de l'Empalme i el Clot del Moro, i tornant a transitar el carrilet per aquest pont de ferro. El pont va ser restaurat el 2.003 per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, segons projecte de l'empresa TIFSA, i supervisió dels enginyers Elena Jerez Delgado i Francisco López Manzanares. | 42.2503800,1.9764900 | 415568 | 4678083 | 1904 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont és propietat de l'Ajuntament de la Pobla, però actualment està cedit a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.El 2.003 es va realitzar una obra de restauració. | 106|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57777 | Pont de l'Espelt / Pont de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lespelt-pont-de-riutort | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3524. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Presenta esquerdes a la volta i part dels seus murs estan cobert amb vegetació que l'està deteriorant. | Pont de pedra sobre el riu Gavarrós (o el Riutort), està situat en el camí ral de Guardiola a La Pobla de Lillet, a poca distància del Molí de l'Espelt. Actualment queda a pocs metres riu amunt en el punt on l'actual carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet creua el citat riu. Es tracta d'un petit pont i força estret, format per un sol arc de mig punt i construït amb dovelles rectangulars i allargades col·locades a plec de llibre. La resta del parament fins a nivell del paviment és fet amb carreus més o menys ben tallats, però sense polir, i en conjunt més grans a la base i menors a la part superior. Les baranes són també de pedra però de peces de mides, formes i disposició irregular; excepte, la part inferior de la barana nord, per l'extrem oest, que hi ha un tros de filada feta amb peces rectangulars col·locades a plec de llibre, potser la resta d'una barana més antiga (?). El paviment és una capa de terra batuda. La construcció mostra alguns problemes estructurals, ja que la volta presenta algunes esquerdes, en aparença importants; a més, gran part dels seus paraments es troben coberts per vegetació, sobretot herbes enfiladisses, que contribueixen al seu deteriorament. | 08166-77 | Sobre el Riutort (o Gavarrós), pas de l'antic camí de Guardiola a la Pobla de Lillet. | Aquest pont forma part del traçat del camí ral que comunicava Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet. Es tracta d'una obra de cronologia baixmedieval, que ha estat abastament utilitzada, ja que no va ser fins a principis del segle XX que es va construir la carretera que uneix Guardiola amb la Pobla. Arran de la construcció d'aquesta carretera el pont va perdre part del seu trànsit, ja que el recorregut de la nova infraestructura, que es construïa paral·lela a la via ferroviària, circulava per un nou pont situat a pocs metres al sud d'aquest. Una de les poques referències documentals que coneixem del pont, és un document que data del 1591, on s'explica que uns bandolers van atacar, en el pont de Riutort, a un tal Illafreda i el seu nebot, quan es dirigien a Bagà, amb la càrrega d'oli per la vila i pel senyor de Foix (SERRA VILARÓ: 1989:Vol.I:281). | 42.2394900,1.9202100 | 410910 | 4676931 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La bibliografia consultada situa cronològicament en èpoques molt diferents els orígens d'aquest pont, així a les fitxes de l'Inventari del Patrimoni Arguitectònic de la Generalitat de Catalunya, la cronologia proposada és dels segles XIV-XV, per contra a la publicació de l'any 1994, on hi ha un recull dels béns inventariats en les fitxes de l'I.P.A., la cronologia que s'esmenta és segle XVII o XVIII (VV.AA.:1994:141; SERRA:1991:154).Prop del pont s'hi conserven les restes d'uns forns de ciment. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57778 | Passarel·la del Cinema o de Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-del-cinema-o-de-cal-massana | Documentació particular de l'antiga casa Cal Vilarrassa o Cal Massana. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Passarel·la per vianants sobre el riu Llobregat, situada a pocs metres de distància del pont de l'Ajuntament riu avall. Comunica la carretera principal amb la casa Cal Massana (en origen Cal Vilarrassa) i també amb l'antic edifici on hi havia hagut el cinema Llobregat. Es tracta d'un pont de 18 metres de llum, construït per dos trams de bigues metàl·liques en gelosia (sistema de bigues en creu de Sant Andreu) col·locades paral·leles (19,39 metres de llarg) que conformen les baranes i unides a la base per creuaments de biguetes també metàl·liques, sobre les quals en origen hi havia unes biguetes de fusta i a damunt travessers també de fusta que conformaven el paviment; actualment el paviment és d'obra. L'estructrura es recolza en ambdós extrems sobre estreps d'obra. A banda i banda s'accedeix al pas a través d'uns graons. Anys més tard a la seva construcció se li van afegir quatre arcs metàl·lics per sobre la barana, o sigui que es circula per sota, un a cada extrem i els altres dos centrats en la resta d'espai; en el principal, el que dóna a la carretera, té un rètol que s'il·luminava on posa 'Cine Llobregat'; de fet l'utilitat d'aquests arquets era la de suport de la instal·lació d'il·luminació. | 08166-78 | Al nucli urbà | Aquest pont de vianants el va fer construir el senyor Vilarrassa. La data del projecte és del 23 de març de 1909 el signa l'enginyer Fernando Junoy(?) i l'aprovà la 'Jefatura de Obras Públicas' en data 6 de maig de mans de l'enginyer en cap Sr. Puig. Per tal de poder-lo instal·lar el Sr. Vilarrassa va haver de sol·licitar servitud de pas sobre el riu Llobregat, des de la carretera de Solsona a Ribes fins al seu immoble. En data 17 de novembre de 1909 el 'Governador Civil de la Província' va aprovar la concessió. Per tant la passarel·la, es va construir com a pont de titularitat privada, per tal de tenir un accés directe des del camí principal cap a la casa i la fàbrica que hi tenia i així també tenir un pas per als treballadors i evitar que haguessin de passar per l'interior de la finca. El 1919 es va inaugurar el Cine Llobregat, ubicat a l'edifici que hi ha al costat de la casa de Cal Vilarrassa (o Cal Massana). Inicialment l'edifici del cine era del mateix propietari que l'amo de Cal Vilarrassa; amb el temps, però, el propietari va segregar la propietat, fet que des de llavors va determinar que hi hagués dues propietats que tinguessin accés al pont. Segons Raquel Lacuesta (VV.AA.: 2008:33) és probable que el tram metàl·lic es construís als tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima, empresa que feia uns pocs anys havia bastit el pont de ferro del tren que unia Guardiola de Berguedà amb la Pobla i el Clot del Moro. | 42.2436200,1.9741900 | 415369 | 4677335 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta passarel·la se l'ha conegut per vàries denominacions: passarel·la del cinema, de Cal Massana o de Cal Vilarrassa.Els plànols que apareixen en la fotografia número tres són dels propietaris de la mateixa casa de Cal Massana. | 106|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57779 | Pont nou de la carretera / Pont de Cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-la-carretera-pont-de-cal-manya | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XX | En general no es troba en gaire mal estat, únicament mostra alguns despreniments de revestiment, sobretot per l'acció de l'oxidació d'alguns elements de ferro. | Pont sobre el riu Llobregat, davant l'aiguabarreig de l'Arija, situat al nucli urbà a la zona de sortida en direcció Campdevànol. Es tracta d'un pont de dos ulls conformats per arcs carpanells fets de formigó armat i encofrat que conformen voltes; el parament dels murs de sobre els arcs està format per unes faixes verticals d'obra. Al centre dels dos arcs i a l'extrem est trobem pilars que es recolzen sobre una base que conforma tallamars fets amb carreus ben tallats amb l'extrem arrodonit i una cornisa amb pendent cònica; els pilars són d'obra i estan conformats per tres plans en degradació, amb la part central de més gruix, es desenvolupen fins a la barana i per sobre hi ha uns fànals,. El pilar de l'extrem de llevant i per la cara sud té un relleu amb l'escut de 'Cuerpos de Obras Públicas del Estado' (amb una corona de llorer encerclant una àncora i una línia ondulada que simbolitza l'aigua), organisme que va reconstruir el pont i la data 1944. Excepte la part dels pilars, que és d'obra, la resta de baranes és metàl·lica i de model força senzill. Als extrems, els estreps són de paredat. | 08166-79 | Al nucli urbà. | Aquest pont forma part del traçat de la carretera que comunica la Pobla amb Campdevànol, dins el nucli urbà i per sobre el riu Llobregat, d'aquí que segons Lacuesta 'la seva ubicació i els testimonis dels viatgers dels segles XVIII i XIX indiquen que en el seu lloc hi ha hagut més d'un pont.' (VV.AA.:2088:34). Cal esmentar, que en data 1787, en el viatge que realitza Francisco de Zamora, l'anotació que ens aporta és que a la Pobla de Lillet hi havia quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95); s'atribueix la referència del pont de dos ulls al pont de l'Ajuntament, i com a ponts d'un ull hi havia el pont vell i el pont de la petita, hem de pensar doncs, amb la possibilitat que en aquesta època el pont que hi havia en aquest indret fos un pont d'un ull. Val la pena esmentar que hi ha referències que ens indiquen que anteriorment hi havia hagut un pont molt més petit anomenat pontarró. En les imatges més antigues que hem pogut consultar, en aquest indret hi figura ja un pont de dos ulls, i més aviat estret, i hem de suposar doncs, de cronologia posterior al viatge de Zamora. Aquest pont apareix en fotografies de quan encara hi havia la filera de cases construïdes a redós del riu i que es van enderrocar arran de la construcció de la carretera (via de comunicació Solsona-Ribes). El primer tram de carretera que havia d'unir la Pobla amb Campdevànol consta que al 1900 estava en procés de construcció, i de fet l'enderroc de les cases es documenta aproximadament entre el 1910 i 1912; les obres de la carretera van finalitzar a l'any 1918. El 1913 l'Ajuntament va sol·licitar a l'Estat que construís un nou pont, sembla però que el projecte es va desestimar i es va escollir un projecte d'eixamplament, reforma i reconstrucció dels murs existents del pont, projecte redactat el 1916 per l'enginyer de camins Tomàs Rivera, segons ens informa R. Lacuesta (ob.cit.) aquestes obres van ser executades entre els anys 1919 i 1921 pel contractista Enric Guixà. En alguna altra imatge ja veiem el resultat d'aquesta reforma, que en suposà l'ampliació cap al costat sud amb dos arcs rebaixats (pel darrera els dos ulls del pont existent, fet amb dos arcs de mig punt) que confluïen al centre amb un tallamar, també es van fer baranes d'obra i potser també en aquest període, el mur de contenció de la carretera (arran del riu). El gener de 1939 amb la retirada de les tropes republicanes, el pont va ser dinamitat. El pont actual, el pont nou de la carretera de la Pobla a Ripoll, va ser construït el 1944 per la casa 'Goifa' i dirigit pel poblatà Joan Granés, el seu traçat és lleugerament diferent a l'anterior, ja que per l'extrem oest s'inicia uns metres abans. S'inaugurà el 25 de juny del 1945 amb assistència del governador Sr. Correa i l'enginyer en cap d'obres públiques (FÀBREGAS:1997:48). | 42.2446900,1.9753000 | 415462 | 4677453 | 1944 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57779-foto-08166-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57779-foto-08166-79-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57780 | Els canals de rec i industrials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-canals-de-rec-i-industrials | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XIV-XX | Alguns canals han estat inutilitzats, i algun reaprofitat per altres usos. | El fet que la Pobla de Lillet es construís entorn a un important creuament de rius, el principal el Llobregat, al qual desaigüen dins el nucli urbà, l'Arija i el torrent del Regatell (ambdós per la seva banda també consten amb altres afluents prou rellevants), ha determinat la creació d'un nombre prou important d'una tipologia d'indústries que aprofiten aquest recurs hídric (molins fariners, escairadors, molins de xocolata o de ciment, a més de serradores i altres indústries vinculades al tèxtil). Així, ja des de poc després de la seva fundació es coneix l'existència de canals que conduïen l'aigua fins al seu destí, com és el cas del canal del molí de la vila (situat a la plaça de la vila), aquest constava d'un canal que recollia l'aigua a través d'una resclosa situada a la zona de l'actual fàbrica de Cal Pujol i la conduïa fins al molí; canal que s'emprà, almenys amb posterioritat, per donar aigua a altres petites indústries o tallers artesanals. Aquest canal, ha estat recentment inutilitzat a l'alçada del poble (degut a la construcció del poliesportiu), ja amb anterioritat però, s'havia hagut de tapiar-ne l'accés a l'interior del nucli; cal anotar, però, que encara es conserva el seu traçat en el subsòl i que fa pocs anys algunes persones del poble van accedir a algun tram del seu trajecte. Altres canals que cal esmentar són el canal de la fàbrica de xocolata que s'inicia a la zona de Ventaiola, agafa aigua del Regatell i encara conserva el seu traçat. El canal de Cal Pujol, el qual també ha estat inutilitzat actualment, o reutilitzat amb una altra finalitat, ja que s'ha aprofitat per col·locar-hi el col·lector general que condueix les aigües brutes a la depuradora; d'aquest es conserva la resclosa i part del mecanisme de la comporta d'entrada d'aigua al canal. Un dels més destacables és el canal de Ca l'Artigues, que s'inicia per sota del Clot del Moro, en destaca la gran llargada i la considerable amplada que pren en arribà als darrers metres del trajecte; a més de trobar-se en bon estat, conserva part de les diferents comportes. Aquest i altres són conduccions d'aigua que en molts casos han tingut diversos usos, donant força hidràulica a diferents indústries o aigua de rec a diverses hortes. De fet el conjunt d'horts que estan situats a peu de riu, tant del Llobregat com de l'Arija o Regatell, consten amb canals de rec. | 08166-80 | Diferents punts del terme municipal, sobretot al nucli urbà i el seu entorn més immediant. | Des de l'origen de la fundació de la Pobla de Lillet l'existència d'aquestes destacades vies fluvials, va permetre i facilitar la instal·lació d'indústries que requerien de l'ús de l'aigua; primer de petits tallers o molins, i amb els anys i les millores tècniques ja d'època industrial, la implantació de fàbriques tèxtils, com Ca l'Artigues, Cal Pujol i Cal Costa, com a més destacables, i també altres tipus d'indústries com la fàbrica de ciment del Clot del Moro (en terme de Castellar de N'Hug, però molt vinculada a la Pobla de Lillet), que van suposar un important creixement demogràfic de la vila, passant a ser la segona població més gran en nombre d'habitants de la comarca, i a situar-la com un dels principals centres productors de conca del Llobregat. Cal dir que a més d'aquests canals i recs que abastien el conjunt d'indústries i hortes situades al nucli urbà o en el seu entorn immediat, fora del nucli urbà, es coneix l'existència d'altres petites indústries que usaven l'aigua, sobretot molins. El conjunt de rescloses i canals ha estat repetidament reutilitzats, en són un exemple l'antic Molí de Panella, lloc on s'hi instal·là la fàbrica de Ca l'Artigues, el mateix succeïa amb l'antic Molí del Cerdà i Cal Pujol. | 42.2531700,1.9746300 | 415418 | 4678395 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57781 | Camí de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-falgars | JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | El camí de Falgars comunica el nucli urbà de la Pobla de Lillet amb el santuari de Falgars, també és conegut com el camí dels Graus. Forma part del traçat del sender GR-4 (que uneix Montserrat i Puigcerdà) i com a tal està senyalitzat amb una ratlla blanca i una vermella; està molt fresat i s'hi circula còmodament, ja que el pas està net de vegetació. S'hi es surt del santuari cal prendre la direcció en sentit est, cap al mirador de Joan Casanova i seguir les senyals. El trajecte discorre per la carena o molt proper. Gran part del recorregut fins passat el segon grau, és pel costat de l'obaga i es circula per trams amb desnivell moderat i progressiu, i fins i tot per algun tros de replà. Arribats al coll de la Mineta, creuem un 'pont', és la mineta, forma part de la infraestructura del cable que transportava part del carbó del Catllaràs a l'estació de l'empalme; en aquest punt s'obren vistes cap al nord. Passat aquest coll el sender pren el costat de l'obaga i ens dirigim a creuar el primer grau, és la part més oberta del sender amb vistes cap al Catllaràs i el Puigllançada; a partir d'aquí el trajecte pren un fort desnivell que ja és constant fins arribar a la Pobla.. Després del primer grau davallem al poble pel vessant nord de la serra, hi arribem passant pel costat del bosc de Ventaiola, i després arran de l'heliport, i entrem a la població prop del Regatell, més o menys darrera l'Ajuntament. En diferents trams del sender podem observar restes de murs de contenció del mateix camí, i sobretot al primer grau es conserven parts empedrades amb els seus murs també de contenció i trencaigües. | 08166-81 | Camí que uneix el Santuari de Falgars amb el nucli urbà de la Pobla de Lillet. | Aquest camí ha estat el trajecte tradicional de comunicació del Santuari de Falgars amb la Pobla fins a la construcció de la primera pista que hi condueix, és la carretera vella (construida després de la guerra), surt del barri de les Coromines i porta cap a Falgars i també al Catllaràs. Però de fet, part de la gent de la Pobla manté arrelat el costum de pujar al Santuari a peu pel camí, sobretot en dates assenyalades com és el dia del Vot del Poble per Sant Marc, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma (quan es balla la dansa de Falgars) i la Festa Major del Santuari. Tot i que no es pot pas descartar un origen més antic, com a mínim hem de creure que aquest camí existeix des de l'origen de construcció de la primera capella al lloc de Falgars, que data del 1120. Tot i que per aquella època encara no existís la nova fundació de la Pobla de Lillet (finals segle XIII) a l'actual emplaçament, tot o part d'aquest trajecte devia ser el que s'emprava per accedir a la vall, fins i tot des de la zona del Monestir de Santa Maria de Lillet, cap a la zona de Falgars i la parròquia de Vallfogona. No coneixem pràcticament documentació referida al dit camí, ja que generalment no consten documents que parlin pròpiament del camí, sinó que normalment és de manera indirecta, com a límit d'un terme o altres. Consta però, una referència en les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, en data 15 de maig de 1886, on s'expressa la necessitat de reparar el camí de Falgars, posar-lo en millors condicions pel trànsit de cavalleries, ja que hi ha pendents molt fortes i l'empedrat es troba en mal estat, acorden mirar-ho i estudiar la possibilitat de canviar alguns trams a fi de separar-se dels trossos més dolents que hi ha des del 'pla dels cascalls' al primer grau. | 42.2299400,1.9565900 | 413899 | 4675834 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La coordenada és més o menys al mig del trajecte. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 57782 | Mina vora la fàbrica del Barral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vora-la-fabrica-del-barral | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Té brossa al seu interior, i algun petit despreniment. | Es tracta d'una mina d'extracció de pedra bituminosa (betum) de reduïdes dimensions. És coneguda amb aquest nom perquè just al davant, a l'altre costat de la via del tren hi ha la fàbrica de cartró o del Barral. Trobem una obertura a la roca, que obra cap a l'oest. És un accés de poca alçada, fet d'obra, amb brancals de pedra tallada i arrebossat, i per llinda un arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. La galeria té pocs metres de llargada (entorn a 200 m.) i és de secció triangular. | 08166-82 | Al costat de la fàbrica del Barral. | La perforació d'aquesta mina es va realitzar a l'any 1936; de fet, a l'inici de la Guerra Civil va ser quan es va obrir el tram de galeria, aviat però, es van adonar de la manca de potencial de l'explotació i decidiren no continuar. | 42.2515800,1.9765800 | 415577 | 4678216 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57782-foto-08166-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57782-foto-08166-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57783 | Mina del Castell de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-castell-de-la-vila | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Està molt sitjada. | Per anar-hi cal que prenguem la pista del monestir, passem el monestir i continuem per la mateixa pista, a uns 1200 mtes. trobem el creuament que porta cap la casa del Castell de la Vila, aproximadament a uns 200 metres més hi ha la boca de la mina. Aquesta està situada arran de la pista, hi ha un clot en el marge, amb gran quantitat de vegetació que amaga l'obertura de la mina que està al fons del clot. Està excavada la roca, és de poca alçada ja que està en part sitjada. De l'interior tant sols veiem la part inicial de la galeria, ja que a poca distància hi ha un despreniment del tapàs que en cobreix el recorregut. | 08166-83 | Zona del Castell de Lillet | La gran demanda de carbó que hi va haver arran de la primera Guerra Mundial va propiciar l'obertura de diverses mines, és el cas d'aquesta, que es va explotar per part de l'empresa Asland durant els anys 1915-1917. L'extracció de mineral va durar poc temps, tant sols van extreure una bossa de carbó. El desconeixement de les característiques de les vetes del lloc va determinar de no continuar amb l'explotació. | 42.2344000,1.9896900 | 416636 | 4676296 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57783-foto-08166-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57783-foto-08166-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57784 | Mina del Montraveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-montraveta | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | No queden restes visibles de la bocamina. | Mina de carbó situada a la part baixa del Catllaràs, a una de les vessants que s'aixequen davant de la Pobla, al sud. Per anar-hi cal que prenguem la pista del Xalet del Catllaràs i que surt del barri de les Coromines, al primer torrent, agafar el camí que puja amunt i que porta a la font de la tosca; pujant queda al costat esquerre del rec. Els anys i el tipus de terreny han determinat que avui dia no quedin restes visibles de la bocamina. Tant sols s'observa un clot on hi havia l'entrada a la galeria, i les restes d'alguna construcció pels voltants. | 08166-84 | Zona central del municipi | El nom de la mina constava inscrita amb el nom de 'Concepción', però segons sembla era coneguda per tothom com mina del Montraveta. Aquest era el cognom d'un dels propietaris, en Rosend Montraveta i Torner, de Gironella, altre propietari era Joan Fàbregas i Artigas, de la Pobla de Lillet. El primer era qui es cuidava de l'explotació, de la comptabilitat i dels treballadors. Consta que tant sols es va explotar entre els anys 1948 i 1950, i que es van obrir uns 150 metres de galeria. Inicialment, el carbó era baixat a bast fins la carretera vella de la Pobla a Falgars; més tard, es va col·locar un petit telefèric, del tipus bicable, les vagonetes que baixaven carregades de mineral feien, pujar pel propi pes, les vagonetes buides. La distància de longitud del telefèric tant sols va requerí de la instal·lació d'una pilona al mig del trajecte. | 42.2321600,1.9793200 | 415777 | 4676057 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57784-foto-08166-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57784-foto-08166-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom original de la mina, 'Concepción', apareix amb anterioritat en una altra mina explotada prop del Coll de la ceba, durant els anys 1940-1945, inicialment consta com a propietari el mateix Joan Fábregas (posteriorment forma part de la Societat del sr. Obradors de Puig-Reig). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57785 | Mina del Serrat Pinós o de l'Artiga de Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-serrat-pinos-o-de-lartiga-de-capdevila | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que es pot recórrer un llarg tram de galeria, té despreniments importants. Les estructures exteriors molt enderrocades. | La mina de carbó del Serrat Pinós està situada per sobre la pista que porta del barri de les Coromines a Falgars i al Xalet. Per arribar-hi, seguint per la pista abans indicada, quan arribem al rec de les mines, cal seguir a peu per la pista de desemboscar que trobem al costat del rec, aproximadament a poc més d'uns 150 metres, al costat est del torrent, hi trobarem la mina. La bocamina està molt ben conservada, és una de les més grans; la part exterior i un curt tram inicial és fet amb volta de canó encofrada feta de ciment, la resta és la pedra picada. Actualment es poden recórrer bastants metres de galeria fins arribar als primers despreniments. A l'exterior, cap al costat est de la bocamina, es conserven diverses restes de murs de les edificacions annexes de la mina (tallers, magatzems,...). Uns metres més enllà, també en sentit est, trobem una gran base o pilar, segurament de suport del telefèric. De fet el telefèric general està situat a no massa distància per sobre d'aquesta mina. No es coneix amb exactitud com es realitzava el transport del carbó; es creu que inicialment potser era a bast amb animals. La situació de la mina, a tocar del trajecte del telefèric, fa pensar que és probable que s'aprofités aquesta important infraestructura per fer-ne el transport. | 08166-85 | Zona central del municipi. Catllaràs | Aquesta és una de les darreres mines que va obrir l'empresa Asland, propietària de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al Catllaràs. L'explotació va ser entre els anys 1915-1922, de fet arran de l'esclat de la primera Guerra Mundial Asland va reactivar i ampliar les explotacions mineres que l'empresa posseïa a la serra del Catllaràs. L'inici de la guerra va provocar un encariment considerable del mineral d'exportació, fet que va afavorir les explotacions del país. De fet el carbó era una matèria primera indispensable pel funcionament de la fàbrica del Clot del Moro, i la pròximitat a aquest mineral (junt amb la proximitat a la pedrera i la força hidràulica del Llobregat ) va ser un dels factors que van determinar la implantació d'aquesta fàbrica en l'indret escollit. La mina del Serrat Pinós va registrar un accident mortal, la persona era coneguda com el 'Pinxo', segons sembla a causa del mal aire. | 42.2279500,1.9679600 | 414834 | 4675601 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57785-foto-08166-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57785-foto-08166-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57786 | Mina del Teixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-teixo | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | La galeria té alguns despreniments a l'interior. Les estructures exteriors s'estan enderrocant. | La mina de carbó del Teixó està formada per diverses restes que es distribueixen en diferents indrets. Situats en una mateixa cota i separats per un rec, en el qual hi ha un pontet fet a l'època de l'explotació minera, de fet hi passaven les vagonetes, trobem restes a costat i costat. A l'est hi ha la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó de ciment i pedra tot encofrat, la volta s'allarga uns metres cap a l'interior de la galeria, després la resta és la mateixa roca picada formant també volta. Es pot entrar bastants metres cap a l'interior però en desconeixem la llargada. En aquesta zona, a l'exterior hi ha les restes d'un mur en un costat de la plaça del davant de la bocamina. A l'altra costat del torrent hi ha vestigis de diferents construccions, una caseta pel transformador, restes de tallers i magatzems, un gran dipòsit, i uns metres més enllà el que sembla era un polvorí, a més d'altres murs de menor entitat i d'utilitat desconeguda. Com la majoria de mines la gran quantitat de vegetació ha anat amagant les diferents construccions i avui dia són de difícil localització i identificació. Aquesta mina consta com una de les més complexes del conjunt de mines existents al Catllaràs. A grans trets segons explica Salmerón (SALMERÓN:1990:251-259), un cop el carbó sortia de la mina del teixó era transportat per vagonetes, que circulaven sobre rails, cap un telefèric que el portava fins al costat de la mina de font freda, on també es recollia el carbó d'aquesta; tornava a entrar a l'interior d'una galeria amb vagonetes de via de 60 mm, per després tornar a sortir a la superfície a través d'un pou (es podria correspondre al pou que hi ha al lloc conegut com la sala de màquines) i des d'aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l'estació de l'empalme, del ferrocarril de Guardiola a Castellar de N'Hug, i finalment des d'aquí seria portat fins al Clot del Moro. El telefèric del Teixó el van construir el 1910, i tenia una longitud de 200 m. i permetia salvar un desnivell de 65 metres; i el de la Roca de la Lluna fou construït el 1912, de longitud feia 600 metres i de desnivell de 180 metres. | 08166-86 | Catllaràs | Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, qui va inciar l'extracció de carbó l'any 1900. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922, any que la companyia deturà l'extracció de carbó a les mines del Catllaràs. La Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va iniciar la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N'Hug però prop del límit amb la Pobla de Lillet, l'any 1901. L'emplaçament escollit per la instal·lació d'aquesta fàbrica era idònia per a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, tant sols tenia la mancança del transport que amb els anys resoldria amb la construcció d'una petita línia de ferrocarril que enllaçava Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet, i posteriorment fins la fàbrica del Clot del Moro. A principis de segle Asland va adquirir diverses mines de carbó al Catllaràs, entre les quals hi havia aquesta mina del Teixó. Amb els anys Asland va ampliar la quantitat d'explotacions, a més de millorar les infraestructures, sobretot de transport del carbó, per tal que l'activitat minera fos rendible, ja que durant els primers anys el carbó era portat a bast. Així, a més de la construcció del tren de Guardiola a la Pobla, també va construir tres telefèrics que foren de gran utilitat pel transport del lignit. El telefèric general, conegut com el cable, es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912. Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades. | 42.2195000,1.9592500 | 414104 | 4674672 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57786-foto-08166-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57786-foto-08166-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del cable. A pocs metres per sota la bocamina i poc més cap a l'est hi ha les restes de la casa del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57787 | Mina del 'Cable' i restes del telefèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cable-i-restes-del-teleferic | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que conserva moltes estructures, aquestes es troben en procés d'enrunament. | A la zona de la bocamina del cable s'hi localitzen gran quantitat de restes, avui dia molt amagades per la vegetació. El gran nombre de vestigis dóna testimoni de la importància d''aquesta mina de carbó i sobretot del telefèric, dins el conjunt de les mines que Asland va explotar al Catllaràs. Just per sota la pista que porta al Xalet del Catllaràs, a molt poca distància, trobem un petit túnel excavat a la roca, picat en forma de volta; era utilitzat pel pas de persones i animals de bast. Per sota s'inicia una explanada al llarg de la qual, i per sota d'aquesta, es localitzen alguns edificis en procés d'enrunament, i gran quantitat de restes de murs i pilars de diferents construccions; aquest conjunt de restes conformaven tallers, sembla que algun edifici podria ser vivenda, i grans magatzems on dipositar el carbó. La gran majoria d'aquestes restes tenen relació amb el telefèric general, conegut com el cable. Arran de la construcció d'aquest telefèric, el carbó extret a les mines del Catllaràs era portat aquí amb animals a bast, i posteriorment, una gran part hi arribava a través dels altres telefèrics que es construïren més tard (el de la Roca de la Lluna i el del Teixó). Aquest telefèric tenia una longitud de 2.013 metres i un desnivell de 444 m.; comunicava amb l'estació de l'empalme (o 'Apartadero') del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet. En aquest indret avui dia encara s'hi conserven diverses restes, entre les quals, part de l'estructura d'uns grans dipòsits per emmagatzemar el carbó i quatre pilars (que suportaven una estructura de fusta col·locada per evitar la caiguda de carbó sobre la carretera que hi circulava per sota). Aquí, el carbó s'emmagatzemava en grans dipòsits d'on seria traspassat a les vagonetes del ferrocarril que el portari fins la fàbrica del Clot del Moro. El telefèric era del tipus bicable, o sigui que comptava amb un cable carril i un cable tractor, que descansaven sobre torres metàl·liques. Funcionava pel sistema automotor, les vagonetes que baixaven plenes feien pujar, pel propi pes, les buides; comptava però amb un fre de cinta controlat per un treballador que en regulava la velocitat. Les vagonetes eren del tipus bolcador, amb un truck de dues rodes a la part superior. | 08166-87 | Catllaràs | Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, ferrer de Ripoll, qui va inciar l'extracció de carbó l'any 1902. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922, any que la companyia deturà l'extracció de carbó a les mines del Catllaràs. La Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va iniciar la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N'Hug però prop del límit amb la Pobla de Lillet, l'any 1901. L'emplaçament escollit per la instal·lació d'aquesta fàbrica era idònia per a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, tant sols tenia la mancança del transport que amb els anys resoldria amb la construcció d'una petita línia de ferrocarril que enllaçava Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet, i posteriorment fins la fàbrica del Clot del Moro. A principis de segle Asland va adquirir diverses mines de carbó al Catllaràs, entre les quals hi havia aquesta mina. Amb els anys Asland va ampliar la quantitat d'explotacions, a més de millorar les infraestructures, sobretot de transport del carbó, per tal que l'activitat minera fos rendible, ja que durant els primers anys el carbó era portat a bast. Així, a més de la construcció del tren de Guardiola a la Pobla, també va construir tres telefèrics que foren de gran utilitat pel transport del lignit. El primer va ser aquest telefèric, el general, conegut com el cable, i que es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912. Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades. Aquest telefèric el va construir la firma belga Carstens i Fabian, el 1906 ja estava enllestit, però les condicions meteorològiques no van permetre que es posés en funcionament fins a mitjans del 1907. No va trigar en demostrar la seva utilitat, ja que els primers 25 dies va transportar 700Tm de carbó. Va donar servei de transport de carbó fins al 1922, quan es van clausurar les mines; però fins el 1928 es va continuar utilitzat pel transport de fusta del Catllaràs. | 42.2249800,1.9684400 | 414870 | 4675271 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57787-foto-08166-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57787-foto-08166-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57788 | Mina vora el Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vora-el-xalet | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Molt sitjada. | La mina de carbó del Xalet quedava situada molt a prop d'aquest edifici, actualment no es conserva la bocamina, en el seu lloc tant sols hi podem veure un gran clot, on el terreny va cedir. Pel voltant es conserven restes escasses d'algun mur probablement d'algun edifici complementari, com un taller o magatzem. A pocs metres per sota la pista que ens condueix fins aquí, i al costat de la font del Xalet, hi ha les restes de murs de la Cantina, un gran edifici que donava servei als treballadors de les mines del Catllaràs, alguns també hi feien nit. | 08166-88 | Catllaràs | Aquesta mina la va obrir l'empresa Asland, propietària de la fàbrica de ciment del Clot del Moro. L'explotació va ser entre els anys 1906 al 1917. De fet el carbó era una matèria primera indispensable pel funcionament de la fàbrica del Clot del Moro; la proximitat a aquest mineral (junt amb la proximitat a la pedrera i la força hidràulica del Llobregat ) va ser un dels factors que van determinar la implantació d'aquesta fàbrica en l'indret escollit. | 42.2231600,1.9691000 | 414922 | 4675068 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57788-foto-08166-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57789 | Mina i pou d'Arderiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-pou-darderiu | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Té bastanta quantitat de sediment, i aigua a la galeria. | La mina de carbó d'Arderiu té la bocamina a peu de la pista que porta a la masia (avui refugi) d'Ardericó. Es tracta d'una petita obertura, des de la qual podem veure un tram de galeria que al fons fa un gir, tota la part visible és feta amb volta de canó de ciment encofrat. Avui dia presenta la superfície del paviment amb gran quantitat de terra i material que s'hi anat escolat i també plena d'aigua. A uns metres per sobre trobem l'estructura del pou, es tracta d'un pou de planta circular que sobresurt per sobre del nivell del sòl, és de diàmetre considerable; avui dia està cobert per una reixa evitar accidents però que ens permet veure l'interior. Pel costat oest, l'estructura del pou hi té una obertura d'accés (per la qual es devien treure els cabassos del mineral), avui dia també tapiada; i pel costat oposat un petit dipòsit adossat i de planta quadrangular. Pel seu voltant hi ha restes d'altres murs. | 08166-89 | Catllaràs | L'activitat a aquest indret es va iniciar amb la perforació del pou a l'any 1906, el qual posteriorment comunicaren amb la bocamina iniciada el 1908. El carbó es pujava pel pou dins una gran cabassa i amb l'ajuda d'una corriola, després per mitjà de vagonetes es portava cap un dipòsit, i d'aquí era transportat cap a l'estació del telefèric general, el cable. L'explotació d'aquesta mina va ser per part de l'empresa Asland, l'activitat al pou consta entre els anys 1906 i 1917, i a la mina entre el 1908 i el 1922. Arran de la construcció, iniciada l'any 1901, de la fàbrica de ciment del Clot del Moro (Castellar de N'Hug) per part de l'empresa Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi, van llogar diverses mines a Antoni Planas, ferrer de Ripoll, poc després les van adquirir en escriptura, en concret a l'any 1906. A partir d'aquí i ja amb la fàbrica del Clot del Moro en ple funcionament, Asland va iniciar un important programa per modernitzar les fàbriques del Catllaràs, amb l'ampliació de galeries, perforació de noves explotacions, ampliació de la xarxa ferroviària que les unia i instal·lació d'un telefèric que uniria les mines amb el Ferrocarril de Guardiola a Castellar de N'Hug, a més de la construcció del Xalet del Catllaràs. L'any 1922 Asland clausurava l'explotació de les mines que posseïa al Catllaràs. | 42.2207200,1.9720000 | 415158 | 4674794 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57789-foto-08166-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57789-foto-08166-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57790 | Mines del Bac del Calet o Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-bac-del-calet-o-font-freda | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Molt sitjada, es conserven poques restes d'estructures. | Agafem la pista del Catllaràs, un cop hem passat el Xalet continuem cap a la Roca de la Lluna, passat aquesta trobarem al costat esquerre i a peu de pista les restes d'un pou i una xemeneia, és el lloc conegut com la Sala de les Màquines, d'aquí hem de continuar a peu per sota la pista, o sigui pel costat oposat a la Sala. Costa de localitzar, la bocamina és a tocar d'un rec. D'aquesta mina de carbó en veiem la bocamina, excavada directament a la roca; mirant cap l'interior s'observa força llargada de galeria, tot i que en desconeixem la llargada. Actualment mostra poca alçada ja que es troba parcialment plena de terra que s'hi va escolant i aigua. A l'exterior, pel seu voltant s'hi veuen escasses restes de murs. | 08166-90 | Catllaràs | Es tracta d'una mina que va obrir Asland l'any 1911, i que va clausurar el 1922 junt amb la resta d'explotacions mineres que tenia al Catllaràs. Forma part del conjunt de mines que Asland va explotar al Catllaràs per tal de tenir carbó per fer anar els forns de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, que havia començat a construir a partir de l'any 1901. Segons les referències que consten al llibre de Ramon Soler i Josep Oriola (SOLER,R.; ORIOLA,J.:1997:163) en Ramon Barberà, de la Pobla de Lillet, i conegut com el 'Resplandit' els va apuntar que amb anterioritat, el 'Faginer' de Ripoll, ja havia remenat per aquest indret; també s'anota que per la zona s'hi havia obert diferents forats i també alguns pous; a més recorda l'existència d'un telefèric, però sense detalls. | 42.2182900,1.9604800 | 414204 | 4674536 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57790-foto-08166-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57790-foto-08166-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la publicació de Salmerón (SALMERÓN:1990:255) es dóna referència de la mina de Font Freda com una de les que estava comunicada amb la del Teixó, podria ser aquesta ja que en les referències que aportà Ramon Barberà parla d'un telefèric, a més aquesta queda situada a prop de la del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57791 | Mina del 'Moreno' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moreno | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | A la galeria hi ha despreniments. Hi ha restes d'estructures en procés d'enderroc. | Es tracta d'una mina de carbó de la qual en veiem la bocamina i la part inicial de la galeria, en desconeixem la llargada i si consta de més d'una galeria; ha de ser però, de llargada considerable ja que és una de les mines de les quals es va extreure més carbó. La boca de la mina és un forat picat a la roca amb unes dimensions aproximades de dos metres d'ampla per dos metres d'alçada. Avui dia encara podem veure al terra de la galeria travessers de fusta per on circulaven les vagonetes. A l'exterior de la mina, cap al costat est podem veure-hi restes de diferents construccions, bàsicament uns pilars fets de formigó encofrat, i al davant una construcció de planta quadrangular i alçada considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran receptacle on s'hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb vagonetes que des de l'interior de la galeria arribarien aquí a través d'una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre per on es carregaria el carbó a les vagonetes d'un cable o telefèric. A partir d'aquí el telefèric portava el carbó cap a la mina del Teixó, des d'on a través d'un complex recorregut en que el carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) per acabar arribant a l'estació del telefèric general, el cable, des d'on es transportava a l'estació de ferrocarril de l'empalme del tren de Guardiola a la Pobla, aquí era emmagatzemat en uns altres dipòsits per finalment ser traspassat a les vagonetes del tren i empendre la darrera fase de transport cap al Clot del Moro. | 08166-91 | Catllaràs | La mina del Moreno forma part del conjunt de mines del Catllaràs que foren explotades per Asland S.A., en concret aquesta s'hi va extreure mineral des del 1908 fins al 1920. El carbó que sortia d'aquestes explotacions era transportat amb telefèric fins a l'estació de l'empalme, des d'on amb el tren era portat fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, propietat de Asland (Compañía General de Asfaltos y Portland, S.A.). El carbó era un material bàsic per fer funcionar la fàbrica, ja que es necessitava un material d'alt poder calòric pels forns on es feia la cuita de la pedra calcària per acabar sent transformada en ciment. De fet l'existència d'aquest mineral al Catllaràs, junt amb el riu Llobregat, i l'existència de pedra calcària, van ser els factors que varen determinar la construcció de la fàbrica en l'indret escollit. | 42.2150000,1.9581900 | 414010 | 4674173 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sobre d'aquesta mina hi ha el pou del Moreno, el qual estava comunicat amb aquesta mina a través d'un petit telefèric. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57792 | Pou del 'Moreno' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moreno | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que han desaparegut diverses restes encara se'n conserven d'amagades entremig de la vegetació i conserva la xemeneia del vapor i diverses bases del telefèric. | El lloc del pou del Moreno queda situat per sobre de la mina del Moreno, de fet estaven comunicats per un telefèric. A l'indret del pou del Moreno hi trobem restes de diferents infraestructures totes elles molt amagades enmig de la vegetació. Destaca l'estructura del pou (de profunditat important), avui està cobert amb una volta de pedra i ciment per tal d'evitar accidents, tot i que hi ha un forat. A pocs metres hi ha els basaments d'altres construccions annexes i l'element que més destaca, una xemeneia feta de maó massís, és troncopiramidal , fa uns 11 metres d'alcada, el fust és de secció quadrangular i redueix l'amplada de manera esglaonada a mesura que guanya alçada; el darrer tram és fet amb un totxo diferent a la resta. Es va construir el 1908. Encara podem veure un parell de bases del telefèric que comunicava aquest indret amb la mina del Moreno, una està situada al costat mateix de la majoria de restes, i l'altra a uns 35-40 metres. La xemeneia era la sortida de fums d'un màquina de vapor que feia anar el telefèric, podria ser també que s'utilitzés en el pou, per baixar i pujar el mineral. | 08166-92 | Catllaràs | El pou del Moreno era propietat de l'empresa Asland S.A, companyia que el va explotar entre els anys 1906 i 1920. Junt amb aquesta va ser pròpietaria de gran nombre d'altres mines a la serra del Catllaràs. L'empresa va adquirir diverses mines al 1901 arran de la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, a Castellar de N'Hug (molt a prop del límit amb la Pobla de Lillet). De fet l'existència d'aquest mineral, a més de la pedra calcària i l'aigua del Llobregat, van ser els factors que van determinar la construcció de la citada fàbrica en l'indret escollit. La manca d'un transport estable va comportar la construcció d'un important sistema de telefèric (que junt amb la construcció del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a Castellar de N'Hug) fés rendible les explotacions mineres del Catllaràs. Aquestes van ser explotades fins a principis del 1922. | 42.2147500,1.9580900 | 414002 | 4674146 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57792-foto-08166-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57792-foto-08166-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57793 | Mina del 'Cisquetó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cisqueto | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Pràcticament no queden restes visibles, la bocamina està sitjada. | Al lloc on hi havia la mina de carbó del Cisquetó, avui dia pràcticament no hi queden restes visibles. A tocar del torrent podem veure un gran clot on el terreny ha cedit, és on hi havia la boca de la mina. Aquesta era una mina feta amb travessers de fusta, no excavada a la roca ferma, fet que amb el pas del temps ha afavorit el seu ensorrament. | 08166-93 | Catllaràs | Sembla que era una mina d'explotació força superficial, la galeria no baixava a molta profunditat, en van obrir uns 200 metres. Al torrent hi havia una passarel·la de fusta que permetia creuar el rec, a l'altra banda del qual sortia el camí pel qual baixaven el carbó, pel cantó de Sant Julià de Cerdanyola. El propietari de l'explotació era Josep Anfruns, de Guardiola de Berguedà, conegut com el 'Cisquetó', i es va explotar entre el 1950 i el 1951. A la mina hi van treballar quatre persones, el mateix propietari junt amb Lluís Casas, Eudald Espel i Pere Janer. | 42.2119400,1.9502900 | 413354 | 4673841 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57793-foto-08166-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la 'Concepción' i la del Rotllan. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57794 | Mina 'Concepción' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-concepcion | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | La bocamina està ensorrada, i quasi no hi ha restes visibles. | La mina de carbó 'Concepción' presenta escasses restes visibles. Està situada a tocar d'un torrent, a un costat podem veure el lloc de la boca mina, avui ensorrada; l'única traça és la terra negra amb restes de carbó, restes d'un mur lateral de pedra, i una biga que devia formar part de l'estructura de fusta de suport de la galeria, o un travesser de la via. A l'altre costat del torrent hi ha vestigis d'una petita construcció, probablement alguna mena de magatzem. | 08166-94 | Catllaràs | Aquesta mina es va explotar després d'acabada la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945, per part del senyor Joan Fábregas i Artigas, de la Pobla de Lillet, posteriorment va fer una societat amb el senyor Josep Obradors i Riu de Puig-Reig i amb d'altres persones. Consta que hi van arribar a treballar unes 15 persones i que la galeria tenia una llargada d'uns 150 metres. Havien construït un dipòsit de fusta per tal d'emmagatzemar el carbó, des de la galeria fins al dipòsit era transportat amb vagoneta. Posteriorment es traspassava amb el mineral en un camió que baixava el carbó cap a Sant Julià de Cerdanuola, per la carretera que havien obert per la font de Fontanals. | 42.2113500,1.9501700 | 413343 | 4673776 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la Rotllan. Posteriorment, entre 1948 i 1950, el sr. Joan Fàbregas i Alart registrà una nova mina, també amb el nom de 'Concepción', aquesta però fou més coneguda amb el nom de mina del Montraveta, cognom de l'altre propietari de la mina i el que en gestionava l'explotació. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57795 | Mina del Rotllan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-rotllan | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Conserva molt poques restes, la bocamina està sitjada. | A l'indret on hi havia la mina del Rotllan podem veure-hi escasses restes. Al lloc de la boca de la mina, tant sols hi ha un clot. Al costat podem veure un altre clot amb restes de murs de pedra, segons sembla un petit magatzem o cobert. A l'esplanada del davant, un munt de fustes i restes d'un basament de pedra, es tractava d'una construcció destinada a magatzem i aixopluc. | 08166-95 | Catllaràs | Aquesta mina era propietat de Josep Rotllan i Casals i d'Agustí Barral i Casanova, va tenir un volum d'explotació petit, s'hi va treballar entre el 1942 i el 1943, i consta que hi treballaven tres persones i que en van treure dos camions de carbó. Posteriorment, van estar explotant el bosc, sembla que la fusta era destinada a la fàbrica de paper del Barral. | 42.2132900,1.9501000 | 413340 | 4673992 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la 'Concepción'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57796 | Pou de gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-0 | COROMINES, R.; COROMINES, J.(1998): 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà'. L'Erol, núm. 24, estiu del 1988. | XVIII | Actualment està ple de vegetació. | El pou de gel o glaç del monestir de Santa Maria de Lillet, avui dia es troba totalment cobert de vegetació, sobretot d'esbarzers. Ramon Coromines (COROMINES, R.; COROMINES, J.: 1988:27-30) va realitzar un estudi i un aixecament planimètric l'any 1988, ell ens ha explicat les característiques de la construcció. Es tracta d'un pou vertical cobert amb una cúpula de mitja esfera, té una obertura lateral situada per sota la volta, per tal de poder empouar i desempouar. Aquesta obertura té una llinda feta per lloses de pedra col·locades a plec de llibre. L'obertura dóna cap al sud, tot i que normalment obren cap al nord, degut a que al davant de la porta s'hi alça el turó sobre el qual hi ha el monestir; aquest turó li dóna ombra i el protegeix de la llum del sol. El conjunt del pou està bastit amb pedra i morter, i té bona qualitat constructiva; la cúpula, molt bonica, era feta gràcies a la col·locació d'una cintra de fusta, de la qual se'n veia l'empremta al morter. Aquest pou havia estat reutilitzat com a femer, fet que no permetia poder conèixer la profunditat total. Tot i que d'aquest pou es va poder veure la part exterior de la cúpula, no acostuma a ser així, ja normalment es troba tota coberta amb un bon gruix de terra que protegeix l'interior de les altes temperatures i de les inclemències meteorològiques. | 08166-96 | Al costa del Monestir de Santa Maria de Lillet | No es coneixen dades relatives a aquest pou però pot ser una construcció del segle XVIII, període en el qual es generalitza la construcció d'aquestes estructures. Tot i la manca de referències, hem de pensar que el pou de gel era explotat pel monestir, ja que el seu emplaçament és a tocar del monument. La seva situació també pot venir donada per la proximitat al riu Arija, del qual en podien extreure gel (es documenten casos en que es feien unes basses de poca profunditat per tal d'ajudar a glaçar l'aigua i així poder obtenir gel), també és habitual utilitzar neu premsada. En qualsevol cas, els blocs de neu o gel s'empouaven protegint bé la part inferior, les parets i les diferents capes, amb gran quantitat de palla a fi d'aconseguir el millor aïllament possible. El transport tant a l'hora d'empouar, com quan es desempouava i es portava al lloc de destí final, es feia generalment a bast amb animals i molt ben protegit amb sàrries i palla; a més si es podia es transportava de nit. L'ús del gel sobretot era destinat a la conservació d'aliments, però també per a usos mèdics. | 42.2431800,1.9932000 | 416937 | 4677267 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57796-foto-08166-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57796-foto-08166-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57796-foto-08166-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia número 1 és escanejada de la revista L'Erol, és extreta de la pàgina número 24 de l'article: COROMINES, R.; COROMINES, J.(1998): 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà'. L'Erol, núm. 24, estiu del 1988, on consta que la fotografia és de J. Puntas. | 119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57797 | Monument a Eusebi Güell i Bacigalupi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-eusebi-guell-i-bacigalupi | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3525. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ASLAND (1954): ASLAND. Libro del cincuentenario. I. G. Seix Barral Hnos., Barcelona, 1954. | XX | El monument està situat en una zona cèntrica de la Pobla de Lillet, a tocar del riu Llobregat, de la carretera principal i entre el pont Vell i el pont de la Petita. Es tracta d'una estructura vertical totalment revestida amb carreus ben tallats de pedra de tonalitat vermellosa. Consta d'una base, de mides de planta lleugerament més grans que la resta, i on a la part del davant hi ha dos brocs de sortida d'aigua, al centre dels quals hi ha una placa de col·locació posterior, i que hi diu: 'Asland rememora amb gratitut , la dedicació i noblesa dels poblatans en el seu 75 Aniversari. La Pobla de Lillet 25 de juliol de 1981'. La part superior, de major alçada, hi ha un gran medalló central amb l'efígie del Sr. Güell, i a sota una placa explicativa on hi diu: 'A/ D. E. GÜELL BACIGALUPI/FUNDADOR DE LA Cía. ASLAND /LA POBLA DE LILLET/ · MCMXXVI·' Davant del monument hi ha un petit estany i bancs d'obra a cada costat. El conjunt també el complementen uns arbres i altra vegetació. Es tracta d'un monument, que a més de ser un element commemoratiu és també, un espai ornamental i lloc de descans. | 08166-97 | Al nucli urbà. Al costat del c/Antoni Costa, entre el pont vell i el pont de la petita. | Es tracta d'un monument de Patricio Palomar Collado, la primera pedra es va col·locar el 25 de juliol de 1924, i es va inaugurar el 25 de juliol de 1926. El monument és dedicat al Sr. Güell, fundador de la fàbrica del Clot del Moro (Asland), que tot i que es troba dins el terme municipal de Castellar de N'Hug, és a tocar del límit amb la Pobla de Lillet. La construcció de la fàbrica, iniciada el 1901, i posada en funcionament el 1904, va suposar un gran canvi per la Pobla de Lillet, no tant sols pel volum de llocs de treball que va significar, sinó també perquè Asland, de la mà d'Eusebi Güell va construir el ferrocarril de via estreta que va unir Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet. | 42.2435600,1.9751800 | 415451 | 4677327 | 1924-26 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57797-foto-08166-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57797-foto-08166-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Patricio Palomar Collado | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 57798 | Font de Sant Roc / Font de Les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-font-de-les-coromines | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font formada per una estructura de planta rectangular, constituïda per un gran dipòsit (sobre el qual hi ha la terrassa de la casa del costat), i al frontis principal, el que dóna a la plaça de les Coromines les sortides d'aigua. En aquest frontis es presenta en dos plans, ja que així les piques queden cobertes per la part que sobresurt més, i que presenta la part superior coberta per un arc de mig punt. Hi ha dues piques fetes d'obra, amb les seves respectives aixetes que surten de la paret frontal; en el mur frontal al centre i col·locats verticalment hi trobem, a dalt, una petita capella amb un Sant Roc al seu interior, per sota una placa on posa 'Sant Roc. 1885', i per sota una còpia dels goigs de Sant Roc. Les parets de l'espai de les piques es troben decorades amb pintures que escenifiquen els jardins Artigas. | 08166-98 | Nucli urbà. A la plaça de Les Coromines. | El barri de les Coromines es va fundar el 1740. Des d'origen hi havia una font a la plaça. A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) trobem que es sol·licita que després de la construcció de les noves fonts a la Plana i al Pontarró, es procedeixi a reparar la font de la plaça de les Coromines. Segons el què es desprèn de les actes de l'Ajuntament, es va decidir que es construís una font nova ja que fins llavors la que hi havia era molt poc pràctica perquè la sortida d'aigua estava molt arran de terra. Es va decidir comprar un pati que hi havia a la plaça; les negociacions amb el propietari del solar van anar bé i es va comprar el solar i s'hi va construir la nova font. | 42.2436100,1.9777600 | 415664 | 4677330 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Roc, 16 d'agost es celebra un rosari davant la capella. També es per la data que es fa la Festa Major del Barri de Les Coromines. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57799 | Font de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-isidre | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font situada entre dos edificis. És conformada per un gran dipòsit amb estructura de planta rectangular i el frontis, en el mateix pla que els edificis dels costats, dóna a la plaça de Sant Isidre. La façana es presenta en dos plans, així les piques i la capella queden protegides per una coberta, que té llinda en arc rebaixat; el conjunt de l'estructura és coronada amb un acabat corbat. Hi ha dues piques de pedra, l'una amb l'aixeta habitual, i l'altra amb una sortida directa (potser el sobreeixidor, o pel contrari el desguàs per buidar el dipòsit). Al centre del frontis hi ha un rètol on posa 'Font de Sant Isidre. 1885', i a sobre una petita capella amb un Sant Isidre al seu interior. Les parets no presenten cap decoració especial, les interiors tant sols estant pintades. | 08166-99 | Nucli urbà. Al barri de la Plana, a la plaça de Sant Isidre. | A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1884 i 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) es documenta, arran de la construcció d'un nou dipòsit d'abastament d'aigua, a la zona de la Vila, la construcció de tres fonts, al barri de les Planes, a la Plaça i al Pontarró, respectivament. Les obres van durant bastant de temps primer perquè les canonades de l'aigua havien de creuar camps conreats i es va esperar que la collita estigués feta, després també s'havia de construir unes canonades de desguàs de les aigües netes sobreres de les fonts, per tal que no es desaprofités i no es barregés amb les aigües grises. Finalment l'any 1885 es van concloure les obres. | 42.2448400,1.9731100 | 415282 | 4677472 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Isidre, 15 de maig, patró dels pagesos, s'hi resa un rosari. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 57800 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La font està situada entre edificis. Està formada per un dipòsit i al davant la part frontal i visible de la font. Aquest frontis presenta dos plans, el més sortit queda a nivell de les façanes del edificis dels costats i és coronat per una motllura feta de maons i per sobre acabat en forma angular com de coberta a dos vessants; al centre de la part superior hi ha un rètol on indica 'Font Xica. 1841'. L'altre frontis, el que queda enfonsat cap l'interior, com una gran fornícula, està cobert amb un acabat en arc rebaixat. Consta d'una única pica col·locada molt baixa, amb la seva respectiva aixeta situada al mur. A la part superior d'aquest frontis hi ha una rajola decorativa on posa 'Font Xica'. Les superfícies de les parets estan pintades amb un sòcol en color blau clar i la resta blanca. | 08166-100 | Nucli urbà. Davant la plaça del Capdavall. | No coneixem resferències documentals relatives a aquesta font, així l'única informació que en tenim és el rètol que hi ha en la mateixa font i que indica 1841, hem de suposar com a any de construcció. | 42.2436400,1.9757500 | 415498 | 4677336 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància, una metres més amunt del carrer, hi ha la Font Grossa. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml