Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57765 | Santuari de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-falgars | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | Tot i l'origen romànic, l'actual santuari és una obra del segle XVII, moment en el que s'hi realitzaren profundes transformacions. Consta de l'església i l'hostatgeria, que forma un conjunt allargat de grans dimensions, amb coberta a dues vessants (excepte l'extrem oest de l'hostatgeria, el més modern, que és a quatre vessants). El conjunt ha patit diverses reformes i ampliacions al llarg dels anys. De l'edifici romànic en queden poques restes, sembla que l'actual es bastí sobre l'antic. De les restes d'aquella primera capella en queden amagats alguns paramets, i el que és més destacat és la ferramenta original de la porta d'entrada, avui col·locada a la porta interior que comunica l'església amb la casa a nivell de planta baixa. L'església és d'una sola nau coberta amb volta de canó, orientada amb la capçalera a llevant, on hi ha el presbiteri seguit d'un cambril; la porta d'entrada és al mur sud, hi obra a sota el cor, situat als peus del temple. La portalada d'accés és una gran obertura adovellada, la clau és decorada amb relleu formant una creu i una data (alguns autors diuen que posa 1049 i l'atribueixen a la data de construcció del temple romànic; sembla probable, però, que sigui 1649 i que coincideixi amb la data de construcció del temple barroc que s'inicià el 1646). A la mateixa façana sud, sobre la porta hi ha un rellotge de sol, i més amunt una petita finestra amb llinda en arc feta d'una peça monolítica; la resta d'obertures són més grans i també en llinda en arc però fetes per diferents peces; al mur de ponent (cambril) hi ha dues obertures fetes amb tres grans blocs tallats i picats, col·locats en cada cas en muntants i llinda (plana), i una llosa a l'ampit; al centre i per sobre d'aquestes, una obertura circular. Enmig de la teulada, a l'alçada de la unió de l'església amb la casa, s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures. L'altar major, amb diversos elements de marbre, és decorat amb escenes de l'evangeli i els goigs de la Verge, fou col·locat el 1947 (l'antic altar barroc es destruí el 1936), i és un projecte de Lluís Riudor realitzat als tallers de Josep Tràfach de Barcelona. Als laterals de la nau hi ha dues capelles amb plafons pintats per Antoni Gorgues, a un costat el Crist Crucificat i a l'altre, els Sants Metges. El cambril és una obra de finals del segle XVIII i decorat al segle XIX, s'hi accedeix des de l'altar major; està cobert amb volta i tota la superfície està pintada amb escenificacions diverses i faixes d'imitació de marbres; entre les representacions hi ha la de la troballa de la Verge. La Verge està col·locada sobre un tron mòbil que presideix el temple; es tracta d'una interessant talla gòtica del segle XV d'alabastre policromat; la Mare de Déu de Falgars, és una Verge lletant que es presenta coronada i dreta, amb el nen als braços. Pel que fa a la casa-hostatgeria, aquesta està situada a l'oest del santuari. Presenta diferents fases constructives, la més antiga és l'estructura que toca a l'església, i sembla que es correspondria amb la primera casa de finals del segle XVI o principis del XVII, i que al 1646 en el document on s'explica l'acte de col·locació de la primera pedra de la nova església, es diu que ja existia. Està conformada per un aparell força regular; cal destacar-ne la porta d'entrada situada al mur sud, adovellada, i també la porta interior de comunicació de la planta baixa de la casa amb l'església, on es conserven les ferramentes medievals. La resta de l'hostatgeria mostra diferents tipus de parament en els murs; destaquen dues portes d'accés, l'una és una porta adovellada i l'altra de llinda plana monolítica; el cos de ponent, l'únic que pren una orientació diferent, perpendicular a la resta, té una galeria al davant de dos nivells, amb dues obertures en arcs encofrats a planta baixa i a planta primera està coberta amb la mateixa teulada. A la part posterior de l'edifici hi ha una font amb una gran cisterna, que per sobre funciona com a terrassa. | 08166-65 | Falgars-Catllaràs | El lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on consta com un dels límits d'aquest temple. Segons la tradició mariana la troballa de la Verge va ser anterior al 1.049 (P. Camos). L'església fou edificada posteriorment, consta com obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeixen l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana; la donació al monestir anava acompanyada del seu alou i la dotació, consistent en tots els dret que tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent; la condició era que en tinguessin cura, el mantinguessin en bones condicions, fer les funcions religioses corresponents, a més de pregar per l'ànima del matrimoni i els seus parents. Durant el segle XIII s'estén la riquesa i la devoció cap al santuari, en forma de donacions per part de particulars i els favors del senyors de Pinós; en aquest període era regentada pel capellà de Vallfogona. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret a nivell comarcal generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, puig el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals, el testimoni més destacable és la ferramenta de l'antiga porta medieval, avui col·locada a la porta que comunica l'església amb l'interior de la casa adossada. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions, entre les quals destaca la donació del Sr. Marimon, Marquès de Cerdanyola, conformada per un hort contigu al santuari, una feixa de terra, tota la plaça del davant del santuari i la casa amb la corresponent llicència per construir-hi un mur, un terreny de setze per vuit canes per obrar-hi un quart de casa nou, entre altres. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc és molt freqüentat, no només per gent de les rodalies, sinó també per visitants d'altres indrets, ja que al voltant del santuari hi ha una àmplia zona amb barbacoes. A més Falgars constitueix una de les principals vies d'entrada a la Serra del Catllaràs. A l'hivern l'accés és difícil i fins i tot a vegades està prohibit, pel gel que es fa al vial.La llegenda diu que un pastor de Saus mentre estava pasturant els bous a l'obaga de Falgars (un lloc on hi havia moltes falgueres) va notar que una de les bèsties feia uns senyals curiosos prop d'una balma, al lloc, hi trobaren la Verge. Consta que inicialment la imatge fou portada al monestir de Santa Maria de Lillet. De fet, la capella no figura fins el 1120. Del 1886 data la construcció de la Cova de la Verge, per Don Florenci Piera de Barcelona (el qual també bastí la creu que hi ha al turonet prop el Santuari des del qual es domina la cova), sembla que l'estil amb el qual decorà la cova no acabà d'agradar i al 1888 el poblatà Don Pere Barnola l'adequà una mica, però respectant l'obra original (les coordenades de la Cova de la Verge són X: 413.203,Y: 4.675.997, i 1.089 mts.). La imatge de la Marededéu que presideix l'altar és una rèplica, la talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.Actualment s'ha reparat la coberta de l'església. | 92|94|96|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57784 | Mina del Montraveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-montraveta | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | No queden restes visibles de la bocamina. | Mina de carbó situada a la part baixa del Catllaràs, a una de les vessants que s'aixequen davant de la Pobla, al sud. Per anar-hi cal que prenguem la pista del Xalet del Catllaràs i que surt del barri de les Coromines, al primer torrent, agafar el camí que puja amunt i que porta a la font de la tosca; pujant queda al costat esquerre del rec. Els anys i el tipus de terreny han determinat que avui dia no quedin restes visibles de la bocamina. Tant sols s'observa un clot on hi havia l'entrada a la galeria, i les restes d'alguna construcció pels voltants. | 08166-84 | Zona central del municipi | El nom de la mina constava inscrita amb el nom de 'Concepción', però segons sembla era coneguda per tothom com mina del Montraveta. Aquest era el cognom d'un dels propietaris, en Rosend Montraveta i Torner, de Gironella, altre propietari era Joan Fàbregas i Artigas, de la Pobla de Lillet. El primer era qui es cuidava de l'explotació, de la comptabilitat i dels treballadors. Consta que tant sols es va explotar entre els anys 1948 i 1950, i que es van obrir uns 150 metres de galeria. Inicialment, el carbó era baixat a bast fins la carretera vella de la Pobla a Falgars; més tard, es va col·locar un petit telefèric, del tipus bicable, les vagonetes que baixaven carregades de mineral feien, pujar pel propi pes, les vagonetes buides. La distància de longitud del telefèric tant sols va requerí de la instal·lació d'una pilona al mig del trajecte. | 42.2321600,1.9793200 | 415777 | 4676057 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57784-foto-08166-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57784-foto-08166-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom original de la mina, 'Concepción', apareix amb anterioritat en una altra mina explotada prop del Coll de la ceba, durant els anys 1940-1945, inicialment consta com a propietari el mateix Joan Fábregas (posteriorment forma part de la Societat del sr. Obradors de Puig-Reig). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57776 | Pont de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3523. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XX | Pont de ferro sobre el riu Llobregat, situat a prop de la fàbrica de cartró i de la de Ca l'Artigues. Aquest formava part del traçat de l'antiga via del 'carrilet' o Ferrocarril de via estreta que unia Guardiola amb la Pobla de Lillet i el Clot del Moro, de fer n'era el viaducte més important. Era propietat de l'empresa Asland. Està construït amb dos trams de bigues metàl·liques, de gelosia d'una sola malla, de 19 metres de llarg cadascuna, i 10 mòduls en cada cas, col·locades en paral·lel i recolzades en els estreps i en un pilar central d'alçat trapezoïdal i bastit en pedra. La barana és de pedra als extrems i metàl·lica en tota la llargada central. | 08166-76 | A la sortida de La Pobla en direcció al Clot del Moro | La línia de ferrocarril secundari de via estreta que enllaçava Guardiola de Berguedà amb el Clot del Moro, va ser construïda per la 'Compañía General de Asfaltos y Portland Asland', al capdavant de la qual hi havia el Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi, per la necessitat de transport per donar sortida al ciment produït a la fàbrica del Clot del Moro, així com per fer-hi arribar carbó i altres materials. La via es va construir entre el 1904 i el 1912. En concret el pont de ferro va ser construït el 1904 per la companyia la Maquinista Terrestre i Marítima. El viaducte es va utilitzar des del primer moment, ja que era la via d'accés a la fàbrica, però no va ser fins a l'1 d'octubre del 1914 que Asland va poder legalitzar la via ferroviària, ho va haver de fer com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic; en aquest moment només arribava fins a la Pobla. No va ser fins el 1923 que es va inaugurar el tram de la Pobla de Lillet a Castellar de N'Hug. La clausura del ferrocarril es va produir el 14 d'octubre de 1963, data en que va circular el darrer tren. De fa uns pocs anys s'ha posat en marxa el Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat, recuperant el tram de via comprès entre l'estació de l'Empalme i el Clot del Moro, i tornant a transitar el carrilet per aquest pont de ferro. El pont va ser restaurat el 2.003 per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, segons projecte de l'empresa TIFSA, i supervisió dels enginyers Elena Jerez Delgado i Francisco López Manzanares. | 42.2503800,1.9764900 | 415568 | 4678083 | 1904 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont és propietat de l'Ajuntament de la Pobla, però actualment està cedit a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.El 2.003 es va realitzar una obra de restauració. | 106|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57773 | Pont Vell / Pont Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-pont-gran | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3520. Generalitat de Catalanya. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 6470. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. VVAA. (1989:187-201): Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà, 1983-1986: Església de Sant Vicenç del Rus. Església de Santa Eulàlia de Gironella. Pont Vell de la Pobla de Lillet. Col·lecció Quaderns científics i tècnics de restauración monumental, 1. Àrea de Cultura, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1989. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XIV | El Pont Vell es troba situat al nucli urbà de la Pobla, sobre el riu Llobregat. Es tracta d'un pont de pedra d'un sol arc que antigament havia estat una construcció més gran. De dimensions considerables, està format per un arc apuntat que reposa sobre dos pilars quadrangulars. La morfologia de l'arc i la barana denoten que es tracta d'una construcció gòtica, tot i que la diferència de diversos paraments permeten un estudi de les diverses fases constructives. Els pilars del pont presenten a la base un aparell de carreus escairats i ben treballats, característics de l'època romana. El pilar de sud, construït amb carreus de petites dimensions, reposa directament sobre la roca natural, mentre que el de la banda nord, fet amb carreus més grans, queda parcialment ocult sota terres d'aportació moderna. La resta dels pilars i la volta pròpiament dita presenten un aparell poc acurat, de pedres ben alineades i escairades a la volta i de reble a les baranes. El paviment és de còdols, amb pendent cap ambdues bandes, més pronunciat pel costat nord, tot i que és gradual gràcies a una sèrie de graons fets amb pedres més grans. Aquest costat de tramuntana desemboca en una escala (que forma angle amb el pont) que permet l'accés des del nivell de la carretera actual; aquesta és una actuació de la primera dècada del segle XX. En canvi, el costat de migdia connecta directament amb el nivell del carrer Primer Regatell (situat a una cota superior respecte la carretera). | 08166-73 | Al centre urbà, sobre el Llobregat. | La construcció del Pont Vell de La Pobla de Lillet està en estreta relació amb les vies de comunicació medievals - i probablement més antigues- de l'Alt Berguedà, donat l'enclavament estratègic de La Pobla. Sembla que el Pont podria tenir l'origen en època romana degut a la situació estratègica de l'element, situat en una cruïlla de camins entre el Llobregat i el Ter ( vies naturals de penetració), i des d'on parteixen diverses vies de comunicació antigues. Diversos elements semblen indicar aquest origen antic, tot i que els materials estudiats durant l'excavació arqueològica no van permetre confirmar aquesta hipòtesi. Mentre que, en origen, el nucli de població de la Pobla es trobava proper al castell de Lillet i al monestir de Sta. Maria, a finals del segle XIII es fundà l'actual nucli de La Pobla de Lillet, fet que devia contribuir a augmentar la utilització del pont. És probable que posteriorment es reconstruís o bé es restaurés, com es desprèn d'un document de 1.339 on consten obres a un pont de la Pobla; es creu que en aquesta fase constructiva probablement es va refer el pont tot actuant sobre els pilars que es conservaven del pont més antic. En aquest període sembla però, que el pont devia tenir dos ulls. També en altres documents de mitjans del segle XIV es parla de deixes testamentàries i donacions a favor de les obres d'un pont a la població. A finals del segle XVIII o principis del XIX trobem una tercera fase constructiva, a la que pertany la morfologia que s'ha conservat fins els nostres dies sense grans canvis. En aquest moment la població iniciava la seva transformació cap a una economia industrial, fet que provocà un condicionament i millora de les infrastructures i les vies de comunicació. Al Pont Vell es realitzaren treballs de conservació d'un únic arc, i es reforçà el pilar dret, elevant el nivell del paviment per anivellar-lo amb el carrer Primer Regatell. El paviment actual, així com l'enlluït de les baranes i l'escala al costat nord, són de factura moderna. Pel que fa a l'escala, es va construir arran de la construcció de l'actual carretera, obra que va comportar l'enderroc de les cases bastides arran de riu, i per tant un nou accés al pont. Arribats al segle XX, la Diputació de Barcelona ha realitzat treballs de consolidació i estudis sobre aquesta obra d'enginyeria. Durant la restauració i les excavacions arqueològiques realitzades entre 1.984-85 es trobà, a més de les restes d'un tallamar, l'arrencament d'un arc orientat cap a l'actual carretera, fet que demostra la més gran entitat del pont. Els estudis van anar a càrrec de l'enginyer Leonardo Fernàndez Troyano, el projecte i la direcció de les obres per l'arquitecte Pau Carbó Berthold, l'empresa constructora va ser Llorenç Deumal, i la direcció de l'excavació arqueològica per part d'Albert López Mullor. | 42.2437200,1.9752900 | 415460 | 4677345 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els anys 1984-1985 la Diputació de Barcelona va realitzar-ne la restauració, i una intervenció arqueològica. Segons els resultats de l'excavació arqueològica el pont era de majors dimensions a les que veiem avui dia i constava d'almenys dos ulls. Aquest fet va ser utilitzat per Lídia Guillén en un estudi en el qual va elaborar una possibilitat de creixement urbanístic de la vila de La Pobla de Lillet, i en el qual treballa amb la hipòtesis de que el pont encara hagués pogut tenir un major dimensionat, i ésser de tres ulls. | 93|94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57720 | Local Parroquial (Antiga Rectoria)/El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial-antiga-rectoriael-castell | DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1997): 'La Pobla de Lillet. 700 aniversari de la carta de poblament i franqueses'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XIV-XVIII | Es tracta d'un edifici de planta irregular, distribuït en quatre nivells (planta semi-soterrània, planta baixa, i dues plantes pis -la darrera amb altell-) i cobert amb teulada a dos vessants amb el carener disposat en sentit nord-sud. Mostra tres façanes, ja que pel costat sud afronta amb l'església i amb un pas o carreró cobert que comunica el carrer Cisneros amb la plaça de l'església. Les entrades a aquest carreró són a través de dues obertures (una a cada façana) fetes en arc rebaixat de pedres allargades col·locades en sardinell. Aquest pas és fet en la mateixa estructura de l'edifici, o sigui que està delimitat pel mur de l'església al costat sud i per aquest edifici pel costat nord (on també hi té una porta d'accés), a més està cobert per un forjat de bigues de fusta i revoltons d'obra. Pel que fa a l'edifici, la façana principal és la que dóna al carrer Cisneros (abans carrer del Castell), és de menor alçada que la resta, ja que en aquest punt la cota del terreny natural és més elevada, comportant que aquest frontis presenti un nivell de planta menys. Al costat de l'obertura del carreró hi ha la porta principal d'accés a l'edifici, que obra a nivell de la planta baixa, i que està conformada per una llinda plana formada per cinc peces de pedra treballada i muntants del mateix material, conserva escasses restes de ornamentació consistents en una petita motllura a l'angle interior. La resta, són simples obertures rectangulars sense cap element arquitectònic diferenciador, hi ha una gran finestra a la planta primera i a sobre dos balcons. A les altres dues façanes trobem una porta d'entrada a cadascuna, ambdues obren al mateix espai interior. En conjunt trobem dos tipus d'obertures, la senzilla obertura rectangular i l'obertura en arc rebaixat construït per pedres allargades col·locades en sardinell. A la façana de la plaça de l'església hi ha una obertura que dóna a un balcó amb voladís de fusta i coberta de teula àrab, es tracta d'un element recent, però que sembla que vol reproduir el que hi havia hagut amb anterioritat. Cal dir, que les reformes realitzades els darrers anys han comportat modificacions en algunes de les obertures per tal d'uniformitzar-les. Pel que fa a l'estructura interior, la planta semi-soterrània és de mides molt menors que la resta, ja que pel sud té el carreró i per l'est també és més petita, probablement pel mateix terreny natural; és una planta distribuïda en diferents nivells, destacant-se que de les tres estances en que està compartimentada, dues d'elles són cobertes amb volta feta amb encofrat de pedres. La planta baixa, també és més petita pel costat sud, on hi ha el carreró; en aquesta es distingeix clarament que es tracta d'una estructura de dos cossos paral·lels (perpendiculars a la façana principal) separats per un potent mur de càrrega que es desenvolupa fins al darrer pis. L'escala d'accés d'aquest nivell a la planta primera encara conserva part de l'estructura de graons de pedra. Del primer pis cal ressaltar que es conserven part dels falsos sostres de guix, amb restes de motllures i alguns detalls florals. En aquest nivell, on hi ha actualment la gran sala d'estar-menjador, es correspon molt probablement amb l'espai on originàriament també hi havia hagut la gran sala; en el mur est hi ha un rebaix allargat coronat per un arc monolític de pedra que podria correspondre a l'espai d'un rellotge empotrat. | 08166-20 | C/ Dr. Cisneros, núm. 8. La Pobla de Lillet | Aquest edifici es correspon amb l'antiga rectoria (l'actual està situada molt a prop, al costat est de l'església), tot i que també és conegut com 'El Castell'. Aquest fet es deu a que el seu emplaçament, junt amb l'espai que ocupa l'església parroquial, és l'indret on es va construir el castell-palau dels Mataplana arran de l'atorgament el 1297, de la carta de poblament, llibertats i franqueses de la Pobla de Lillet per tal de poblar el lloc. El paratge escollit era l'anomenat 'Pujol'; on en el seu punt més alt, a més del castell-palau, al segle XIV s'hi construí una petita capella castral dedicada a Sant Antoni. El castell de la Pobla de Lillet fou residència habitual dels senyors de Mataplana almenys gran part del segle XIV. A finals del segle XV en el decurs de la guerra civil catalana, la Pobla fou assaltada i cremada; no sabem si és aquest l'incendi que s'esmenta a la bibliografia que va afectar considerablement aquests edificis. A partir de finals de segle XV hi ha molt poques referències, i potser una de les darreres mencions és un document del 1618, és la venda d'una casa 'dejús lo castell de la Pobla...'. Al 1735 ja s'havia construït la rectoria, ja que consta com a tal en el cadastre de les cases de la vila i terme de la Pobla de Lillet; en aquesta referència cadastral hi consta la nota 'antes de 1716'. Així hem de situar la construcció de la rectoria entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII, període força coincident a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Lillet. Aquesta església s'inaugurà com a parroquial el 1748, abans ho era l'església del Monestir de Santa Maria de Lillet, fet que també va comportar el canvi de residència del rector, establint-se en aquest edifici adossat a la nova església. El 1997 es va fer la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament per al canvi de qualificació urbanística de la finca, per tal de que l'església es pogués vendre l'edifici, ja que amb la nova rectoria, l'antiga restava tancada, sense ús i en mal estat, i no se'n podien fer càrrec. El nous propietaris l'han reformat i habilitat totalment per al seu nou ús com a allotjament rural de luxe. Tal i com s'ha dit, la fesomia que té aquest edifici és el resultat de la construcció de la rectoria de finals del segle XVII-principis del XVIII, quasi simultàniament a l'edificació de l'església parroquial, i de fet gran part de la seva estructura sembla correspondre a aquest període cronològic, tot i això, no podem obviar el singular emplaçament on està ubicat. Llavors no es pot descartar que algun dels murs i paraments de l'edifici, siguin restes d'estructures reaprofitades del castell-palau dels Mataplana. | 42.2442900,1.9744300 | 415390 | 4677409 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers anys s'ha rehabilitat i adaptat totalment al nou ús.Tot i que la construcció de la rectoria dati d'entre els segles XVII i XVIII, en el subsòl i potser part dels fonaments poden conservar restes de l'antic castell-palau dels Mataplana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57844 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-0 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Plànol: Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, Municipi de la Pobla de Lillet, Mapa 1:25.000; Naturgest, S.L.: Bernat Soler (dir.), i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera: Xavier Campillo (dir.). Febrer de 2.005. | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En el treball trobem els següents camins ramaders que passen pel municipi de la Pobla de Lillet: -Camí de la Pobla a Castellar de N'Hug: ICR63. Amplada entre 32 i 10 metres. Surt de la plaça de Sant Isidre, va per la via del carrilet, s'enfila cap Cal Mossèn Elies i pren el camí de Panella, va per sobre Ca l'Artigas i Cal Sargantana, i segueix fins la casa de la Molina; aquí hi ha dues opcions, una pel Clot del Moro, el pas de l'Ós i enllaça amb el camí que ve de la Farga, i l'altra va per sota la fàbrica del Clot del Moro cap a la Parera i pren el camí de la Farga en direcció al prat, creua el rec i agafa en direcció la Farga, passant-hi a tocar, fins al Molí, i continua fins Castellar de N'Hug. -Camí de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès per la Riera de Merlès: ICR8. Té una amplada de 20 metres, tot i que també citen que alguns trams són de 3,5m. El camí entra a la Pobla, venint de Castellar, per prop de Ca l'Escolà i les Rovires, prenent direcció Cal Bescaire, es dirigeix cap Montverdor, passa pels camps del Guixé, després cap la Teuleria de Montverdor, segueix prop del torrent cap a la Font del Bisbe, creua el terme seguint per la carretera de Sant Jaume en direcció Santa Eugènia. -Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet: ICR12. Consta una amplada de 20 metres. Surt de la plaça de l'església de Guardiola, passa per Cal Companyó, i entra a terme de la Pobla per sota la carretera de Guardiola a l'alçada del riu Gavarrós, continua cap al Molí de l'Espelt, després cap Santa Cecília, segueix cap Fumanya, després el Plantiu i cap Roca Subiera, per dirigir-se cap Cal Pau Solana, i entra a la Pobla per Ieits, cap plaça de Sant Isidre, carrer de Berga, carrer Unió i fins la plaça del Molí de la Vila. Després té continuïtat cap a enllaçar amb el camí ICR8, passant per les Coromines al costat de la capella de Sant Antoni, i segueix en direcció al monestir, fins enllaçar amb el camí que per un costat porta cap Sant Jaume de Frontanyà i per l'altre cap Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. -Camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà: ICR24. Amplada aproximada de 30 passes per banda, però a l'expedient de classificació consta de 20 metres i 3,5 metres a dins el poble. Ve de Sant Julià de Cerdanyola entrant per la baga de Fontanals, segueix cap la Balma de Crist i cap el Coll de la Ceba; continua carenejant per la Collada del Pla de l'Om i d'aquí es dirigeix cap a Sant Jaume de Frontanyà. Gran part del trajecte passa prop del límit sud del terme municipal; part del traçat està senyalitzat com a GR-241. -Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs: ICR25. Amplada aproximada de 30 passes per banda. Des del Gall de Cercs passant per Vilada, va fins la Clusa, des d'on es dirigeix a la Pobla anant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba, i Camp de l'Ermità, tot seguint aproximadament el límit del terme amb Cerdanyola; després va cap el Pla de Sant Cristòfol en direcció Falgars, per seguir cap el planell de l'estació de tren de Riutort-Gavarrós, on enllaça amb el camí de Guardiola. -Camí de Cerdanya pel Pla de Rus: ICR64. A Santa Cecília de Riutort (enllaça amb el camí de Guardiola a la Pobla) surt un camí que tot passant pel Coll de Cerqueda i després pel Pla de Rus, porta a la Cerdanya, enllaçant amb diversos camins. -Camí de la Bassa de Tarnes: ICR67. 20 metres d'amplada. Surt de la Bassa de Tarnes, i passa per l'Espelt, seguint el torrent de Gavarrós va pujant fins enllaçar amb el camí de Paller. (Forma part del camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal) S'han mantingut la terminologia emprada en l'inventari esmentat, incloent el codi. A l'inventari també hi ha un quadre de correspondència dels camins inventariats amb els camins inclosos en els expedients de classificació de Vies Pecuàries. | 08166-144 | Per diferents indrets del terme municipal | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals podem destacar com a grans eixos transhumants el identificats com a ICR12 i ICR63, com a camins principals el ICR8, ICR24 i ICR64, i com a camins secundaris l'ICR25 i ICR67. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà i en concret a la Pobla de Lillet hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2447900,1.9728800 | 415263 | 4677466 | 08166 | La Pobla de Lillet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'elaboració de l'inventari a més del recull exahustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. En el cas de la Pobla el conjunt de camins van estar descrits per Ernest Sitges. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 57790 | Mines del Bac del Calet o Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-bac-del-calet-o-font-freda | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Molt sitjada, es conserven poques restes d'estructures. | Agafem la pista del Catllaràs, un cop hem passat el Xalet continuem cap a la Roca de la Lluna, passat aquesta trobarem al costat esquerre i a peu de pista les restes d'un pou i una xemeneia, és el lloc conegut com la Sala de les Màquines, d'aquí hem de continuar a peu per sota la pista, o sigui pel costat oposat a la Sala. Costa de localitzar, la bocamina és a tocar d'un rec. D'aquesta mina de carbó en veiem la bocamina, excavada directament a la roca; mirant cap l'interior s'observa força llargada de galeria, tot i que en desconeixem la llargada. Actualment mostra poca alçada ja que es troba parcialment plena de terra que s'hi va escolant i aigua. A l'exterior, pel seu voltant s'hi veuen escasses restes de murs. | 08166-90 | Catllaràs | Es tracta d'una mina que va obrir Asland l'any 1911, i que va clausurar el 1922 junt amb la resta d'explotacions mineres que tenia al Catllaràs. Forma part del conjunt de mines que Asland va explotar al Catllaràs per tal de tenir carbó per fer anar els forns de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, que havia començat a construir a partir de l'any 1901. Segons les referències que consten al llibre de Ramon Soler i Josep Oriola (SOLER,R.; ORIOLA,J.:1997:163) en Ramon Barberà, de la Pobla de Lillet, i conegut com el 'Resplandit' els va apuntar que amb anterioritat, el 'Faginer' de Ripoll, ja havia remenat per aquest indret; també s'anota que per la zona s'hi havia obert diferents forats i també alguns pous; a més recorda l'existència d'un telefèric, però sense detalls. | 42.2182900,1.9604800 | 414204 | 4674536 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57790-foto-08166-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57790-foto-08166-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la publicació de Salmerón (SALMERÓN:1990:255) es dóna referència de la mina de Font Freda com una de les que estava comunicada amb la del Teixó, podria ser aquesta ja que en les referències que aportà Ramon Barberà parla d'un telefèric, a més aquesta queda situada a prop de la del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57748 | La Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muga | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII? | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la casa de la Muga estan amagades sota gran quantitat de vegetació, que a més de dificultar-ne la visió, també ajuda a malmetre-les. Malauradament es troba en avançat estat d'enrunament, queden parts d'alguns murs, que ens permeten observar un paredat fet amb pedres desbastades formant peces força rectangulars, junt amb d'altres de més irregulars, en conjunt de mides més aviat petites, i amb gran quantitat de maó massís. De fet hi ha força presència de maó, sobretot emmarcant obertures o elements com el forn i els fogons. Pel que fa al forn, està ubicat al mur oest, i en queden restes de la volta. Al costat sud-est de la casa hi ha altres restes de murs i pilars, segurament corresponents al paller, corts o altres coberts. Per una fotografia feta entre els anys 1971-1981, sabem que les cantoneres eren fetes amb grans blocs de pedra desbastada que contrastava amb la resta d'aparell, més aviat petit; i que a la llinda de la porta hi havia una data 1600 o 1700 i acompanyat d'Abadal (la informació ha estat facilitada per Pere i Lluís Boixader, de la Pobla de Lillet). Als anys 80 del segle XX hi va haver un incendi en aquestes costes que també va afectar a la Muga. A uns quants metres per sota la casa hi ha la font. | 08166-48 | Zona nord-est del municipi. | Al llarg de l'època medieval trobem diferents referències a la Muga, de fet consta La Muga com una de les batllies que formaven part de la Pobla de Lillet. Al 1284 trobem ja una referència a Guillem de Muga, batlle (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57), i al 1332, figura Pere Ça Muga com a batlle; posteriorment, al 1437, trobem un altre Pere ça Muga que consta com a possessor del mateix càrrec. Al 1418, es reuniren els consellers de la Vila de Bagà, els representants de la universitat de la Pobla de Lillet, i també un representant dels homes de la batllia de ça Vila i de la Muga, entre d'altres, per tal de tractar el donatiu que els homes de les Baronies de Pinós i Mataplana haurien de fer al noble Bernat Galceran de Pinós, per trobar-se amb dificultats econòmiques. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,213). En dates posteriors trobem al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consten diferents llistats, entre els quals hi trobem un llistat amb la referència 'Cen un llibre de Codern ab cobertas de pergami constan los actes següents', i en una de les notes amb la inscripció 'Item consta ab altre instrument la fundació de dotze misses lo any de una tal Eularia Mugas o Cosp asseguradas al mas Muga presentadors los Srs. Consols'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Muga ( i també Serramuga). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta Muga en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2504300,2.0173800 | 418941 | 4678049 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una zona més propera a la carretera de Ribes, però també a prop de la mateixa pista que ens condueix a la Muga, hi ha les restes d'una altra casa dita Serra Muga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57710 | Restes del recinte emmurallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-recinte-emmurallat | <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1441. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:20-29) 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII.' L'Erol, núm. 100, primavera-estiu 2009. Àmbit de Recerques del Berguedà. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985:48): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-138). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. VVAA. (2003:126-127): 'Arquitectura, III. Dels palaus a les masies', L'Art Gòtic a Catalunya Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII-XIV | No es coneixen restes visibles. | <p>Recinte fortificat que envoltava la població amb un castell-palau, on vivien els seus barons, els senyors de Mataplana. El recinte fortificat de la Pobla de Lillet, que envoltva el primer nucli de població, tenia en el punt més elevat del turonet, el castell-palau dels Mataplana i una església dedicada a Sant Antoni. (topònim) Aquests edificis es van destruir al segle XVII arran d'un incendi. En el seu emplaçament es va construir l'actual església parroquial de Santa Maria i l'edifici de la rectoria. Aquest darrer actualment és conegut com el castell, ja que en els seus fonaments i subsòl s'hi poden conservar restes del citat castell-palau dels Mataplana. En el moment en que es van construir aquests nous edificis també es va fer el trasllat del cementiri, que estava situat en el que és l'actual plaça de l'església, el nou emplaçament fora del recinte emmurallat fou el del camp on avui hi ha el casal parroquial (el 1910 es tornà a canviar de lloc el cementiri, emplaçant-lo al lloc actual, fora del nucli urbà). Pel que a les restes del recinte fortificat no es coneixen panys visibles de la muralla, cal dir però que la trama urbana permet resseguir un probable recinte, també cal tenir present que la construcció de la carretera actual de Ripoll va comportar, entorn a l'any 1910, la desaparició del carrer jussà amb l'enderroc de totes les cases que estaven edificades en arran del riu.</p> | 08166-2 | Nucli antic. | <p>L'origen del castell de la Pobla de Lillet i de la nova vila de la Pobla és fruit de l'activitat repobladora de la família Mataplana. Aquesta nissaga apareix a finals del segle XI al costat dels comtes de Cerdanya, llavors tenia la residència fixada al castell de Mataplana, al costat de Montgrony. Al segle XIII decideixen crear nous nuclis de poblament en punts estratègics dels seus dominis per tal de repoblar la zona i reforçar-ne les defenses, a Mataplana, Gombrèn, Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet. El 15 d'abril de 1297 Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorguen carta de privilegis, llibertats i franqueses als habitats de la Pobla. El lloc escollit per a la construcció de la nova 'populationem et bastidam et fortitudinem' era un petit tossal anomenat el 'Pujol' i situat a la confluència dels rius Llobregat i Arija, a uns dos quilòmetres de l'antic castell de Lillet i de la canònica de Santa Maria. Els senyors de Mataplana hi fixaren la seu i residència, en prejudici del castell de Lillet que s'aniria abandonant i perdent importància. El fet de que la Pobla esdevingués el centre de la baronia segurament va ajudar en el ràpid augment de la població al lloc, fet testimoniat amb les nombroses ventes i establiments de solars documentats en els successius anys, en concret al 1325 es construïen cases al carrer jussà a tocar del Llobregat i es realitzaren diverses ventes de parcel·les. Al segle XIV les conseqüències provocades per la pesta van fer minvar la demografia, però al llarg del mateix segle trobem iniciatives per tal de recuperar pobladors. El 1345 Roger de Pallars i el 1349 Artau de Pallars confirmaren les franqueses de la Pobla. És interessant el document que data del 1353, on Artal de Pallars, concedia la tinença de la torre que hi havia a la Pobla, a la Plana del Pujol, i que estava en estat ruïnós, i un hort contigu a Ramon Ferrer, a canvi de residir-hi i de mantenir-la en bones condicions. En el fogatge de 1378 a la Pobla de Lillet hi consten 46 focs. A finals del segle XIV es viuen moments d'inseguretat per la Guerra dels dos Peres i a nivell local és època d'inestabilitat als territoris de les baronies de Pinós i Mataplana. Tot això va fomentar un període de construcció o millores de muralles a diferents pobles. A la Pobla al 1370 hi ha referències de l'enderroc de cases per la construcció de les muralles, i al 1389 s'iniciaren obres de reforç i fortificació del castell i de les muralles; els habitants hi hagueren d'anar a treballar, però alguns poblatans no volen anar-hi apel·laren a les franqueses sense èxit, ja que el jutge ordenà que era una emergència i tenien l'obligació d'anar a treballar. Referències del segle XV ens donen a conèixer alguns topònims referits a les muralles, com el Portal de la Plana i la Torre de Riembau. Durant la guerra civil catalana del segle XV, els senyors de Pinós (la baronia de Mataplana es vengué el 1374 a aquest llinatge) es posicionaren al bàndol del rei, fet que provocà que la Pobla de Lillet fós assaltada i parcialment incendiada, entre els danys hi havia la destrucció de l'hospital. A partir d'aquí les referències al castell de la Pobla són escasses, el 1578 es cita la muralla de la vila com una afrontació i el 1618 una casa és referenciada com a 'dejús lo castell de la Pobla'. Al segle XVII la Pobla de Lillet passà a mans del ducs d'Alba. En un document del 1715, fet arran de la finalització de la guerra de Successió i on es fa un repàs de les fortificacions de la vegueria de Manresa i de la sotsvegueria de Berga, apareix la Pobla de Lillet on s'esmenta que 'el seu recinte del costat de la riba és format per les mateixes cases, i del costat dels conreus és emmurallat i té algunes torres com la de Bagà. Té cinc portes i conté unes 200 cases' 'Com que no pot servir per a res a causa de les muntanyes que l'envolten i que la tanquen completament, cal fer el mateix que a Bagà [o sigui, ensorrar muralles i torres]'. (SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:24).</p> | 42.2442400,1.9747600 | 415417 | 4677403 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57710-foto-08166-2-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entorn al 1910 es van enderrocar les cases del carrer Jussà que donaven al riu Llobregat per tal de construir la carretera de Ribes. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||
| 57856 | Creu del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La creu del castell es troba situada al cim del turó del castell; s'aixeca al costat mateix de les restes del Castell de Lillet. Es tracta d'una gran creu de formigó armat, de formes senzilles, amb el contorn lleugerament sobresortit i un cercle en el creuament dels braços; també en el punt d'unió dels braços però, en els vèrtexs exteriors, una forma corba els uneix definint un altre cercle. | 08166-156 | Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. | La primera creu que es va col·locar dalt del turó del castell va ser l'any 1900, en motiu de la commemoració de la nova centúria i del nou 'Any Sant'. Segons la bibliografia, era una creu de fusta amb un reforç de planxa forjada en el punt d'unió dels braços, i amb una peça de planxa de forma circular a l'extrem dels tres braços, al superior posava l'any '1900', i als laterals, 'Any' a un costat, i 'Sant' a l'altre. Consta que entre els anys 1915 i 1919 la creu estava caiguda. Al mateix 1919 se n'hi va col·locar una altra que va restar-hi fins a principis de la guerra civil a l'any 1936. Al 1945 s'hi va posar una creu senzilla de fusta que amb el pas del temps es va fer malbé. Finalment, el 15 de maig de l'any 1960 s'hi va pujar i col·locar la creu de formigó armat que podem veure avui dia. | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 1960 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es conserva documentació fotogràfica de la col·locació de la primera creu a l'any 1900 i de la darrera, al 1960. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57744 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-6 | <p>BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.</p> <p>SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVII-XVIII | <p>Aquesta masia està situada a les costes que s'aixequen per sobre la carretera que de la Pobla condueix a Campdevànol; a pocs quilòmetres del nucli, s'hi arriba per la pista que s'agafa just al costat del cementiri; la vessant obra cap al sud i presenta força desnivell. Les Comes està formada per un varis edificis, alguns dels quals són de nova construcció. De les dues cases que hi ha, una és de factura nova, és la de majors dimensions. L'altra situada al costat est de l'anterior, de mides més petites, és una construcció de cronologia moderna, probablement d'entorn al segle XVIII; és de planta rectangular, tres nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud. L'edici està construït en una zona amb fort desnivell fet que determina que la façana principal tingui major alçada, i que hi hagi dues portes d'accés a peu pla, una a la façana sud i l'altra al mur oest. Ambdues obertures són de constitució similar, però la principal de mides més grans; són fetes amb muntants de grans blocs de pedra picada i per llinda una amb arc rebaixat, la sud, i l'altra, llinda plana (oest), totes amb maó massís col·locat a plec de llibre. La resta d'obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta. Les obertures de la façana principal estan distribuïdes de manera ordenada i simètrica, amb tres registres per planta, al centre obertures més destacades, a planta baixa la porta d'entrada i a la resta finestres més grans. Està construïda amb grans blocs picats formant les cantoneres i els murs de paredat irregular, amb pedres de mides molt variades. La porta secundària, la del mur de ponent obra a l'era, que queda situada entre aquest edifici, la part posterior de la casa nova i un petit porxo també de factura recent. Entre les diferents construccions es poden veure algunes parts que són murs originals, o sigui que no han estat construïts recentment.</p> | 08166-44 | Zona nord-est del municipi. Prop ctra de la Pobla a Ribes | <p>Les referències a la casa de les Comes es remunten a l'època medieval, depenia del monestir de Santa Maria de Lillet i es trobava dins de la zona coneguda com Vilacorba. Les notícies referides a la família Comes s'inicien el 1221 quan consta Guillem de Comes, al qual els preveres Ramon de Falgars i Pere de Falgars, redimeixen i enfranqueixen a favor de l'església de Santa Maria de Lillet, a ell i a tots els seus descendents per 8 ss. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,52). Al 1266 en el testament de Berenguer de Vilacorba, trobem a Maria Comes, neboda d'aquest, i Maria, fill de Ferrer de Comes, a cadascuna li deixa 50 ss.(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,55 i 486). La primera referència directa del mas, és del 1288, en un document d'establiment del mas Comes fet pel pavorde Berenguer de Vila, i entre els que el subscriuen hi consten el caveller Guillem de Vilacorba i Guillem de Vila. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,56) El 1299 consta la venda d'unes terres al mas Comes de Vilacorba feta per Bernat de Puig. .(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,57). A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, s'esmenta a Jaume de Comes entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). En el testament del cavaller Ramon de Pinós, datat el 1313, trobem deixes a Ramon de Comes, el qual consta com a cunyat seu. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,106). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Guilelmus de Comes', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 1415 trobem que el mas Comes de la parròquia de Lillet estava sota jurisdicció de Jaume de Vilarrasa, rector de Santa Cecília, per un benefici que aquest tenia de Santa Maria de Falgars, aquest fet comportava que els habitants del mas estiguessin considerats homes propis i solius de dit benefici amb redempció personal i de la prole; aquest fet determinà alguns problemes quan una filla es volgué casa fora, ja que el senyor volia cobrar remença; no es coneix com es resolgué del tot, però el senyor concedí absolució de remença a totes les donzelles del mas que es casessin. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.II,335). El 1429, esment a un tal P. Comes com a ferrer de la Pobla.(II, 409) El 1440 P. Comes consta com a cònsol de la Pobla de Lillet, junt amb Guillem Morer, aquests i a altres personalitats, se'ls donà plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). També al fogatge de 1497 apareix la referència a 'En Comes'. (IGLÉSIES:1991:268) A més, al 1573, les Comes forma part d'un conjunt de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 201 (i la 220, està repetida) s'esmenta 'Casa de Francesch Tubau, dita Les Comes, consisteix en dos aposentos, afronta de llevant i demés parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619). La casa de Comes també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856.</p> | 42.2489700,1.9873100 | 416459 | 4677916 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-10 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa anys es van fer importants obres, entre les quals la construcció d'una casa nova. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57746 | Sarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarga | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVII | El mas Sarga és format per diverses construccions; la casa com element principal, al seu costat est, coberts, i el paller al davant, (al nord de la casa), amb l'era enmig, delimitada per aquestes construccions i per un mur de tancament, Actualment aquest conjunt ha estat totalment reformat i habilitat com a casa de turisme rural. La casa és de planta rectangular, de tres plantes i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Està construïda en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos dels nivells. (PB i P1), el de la planta primera és a través del mur nord i dóna directament a l'era. Les obertures també han estat modificades, es conserven al mur sud i a nivell de la planta baixa dues petites finestres. A l'interior de la casa, quasi l'únic element arquitectònic que es conserva és un mur mitger, de càrrega, a la planta baixa; destaca per està conformat amb dos amplis passos formats per arcs de mig punt fets amb pedres allargades i lloses posades a plec de llibre. L'edifici del costat est de la casa, és de planta allargada, rectangular, també amb coberta a dos vessants; el nivell superior també amb accés des de l'era, era destinat a corts, a la planta baixa hi havia el femer amb coberta de volta de pedra. El paller és de mides força grans, consta de dues plantes i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud; la façana principal està totalment oberta cap al sud, tant sols amb dos grans pilars centrats en el frontis. Aquest paller mostra dues fases constructives, l'estructura més antiga es correspon amb la part sud, l'ampliació s'hi adossa pel costat nord. En el mur nord de l'estructura primigènia i a nivell de planta baixa hi ha dos passos que comunica les dues estructures, són fets amb arcs de pedres allargades, un de mig punt i l'altre més gran i d'arc rebaixat; obren a la part interior que era destinada al bestiar (restes d'alguna menjadora); al nivell superior aquest mur no hi és, hi trobem tres pilars. | 08166-46 | Al costat de la carretera de la Pobla a Ribes | Els orígens de la masia Sarga es remunten a l'època medieval, la primera notícia directa a la casa és d'inicis del segle XIV, probablement ja existia amb anterioritat, ja que el lloc de Sarga s'esmenta ja a inicis del segle XII. Així, la primera referència al nom de Sarga és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Ramon de Sarga' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Al 1159, trobem a Berengarius de Vilacorba, la seva muller Dna. Jordana, el seu nebot Guillem, i el seu pare Berengarius, que fan una donació a Santa Maria de Lillet (per l'ànima de la seva mare, la d'ells i demés parents), d'un alou de tres peces ermes i una peça de vinya situada a la Vall de Lillet, al lloc dit 'in apendici de Vilacorba, in loco nominato Planellas et ad Nogera et ad Comelas et ad Prad de Sarga' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,85). Ja al 1305 trobem la primera menció directa al mas, és en el testament de Guillem Çavila de Lillet ( o Guillem de Vila de Lillet), batlle, que deixa al seu fill Guillem, els masos Sarga, junt amb els de Ferrús i Roca Espluga (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,58). Al 1449, trobem que el mas Sarga, junt amb els masos Carbonells, Planes i Baladosa del veïnat de Vilacorba, i Eits, al veïnat de la Pobla, que estaven sota la jurisdicció del pavorde del monestir, Joan Cunill, amb autoritat del bisbe, i junt amb altres tres canonges, els fa excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i havien de continuar pagant els censos agraris, que pel mas dels Sarga són 'tres gallines e un poll. Item civada, dues mitgeres a mesura corribla, dretes, mitja quartera de froment a la dita mesura. Item, una fogace d'una lliura. Item més, diners, quinze sous e sis bar. Item més, fa per los dies que antigament feye al dit monastir de sagada, batuda, laurada e cavada, sinch sous.', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants d'aquests masos, per fer saber les dificultats amb que es trobaven per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Al llarg del segle XV apareixen altres referències al cognom Sarga. I ja al segle XVI, el 1573 trobem que Sarga consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet, que junt amb Montclús, La Rovira, el Guixer, Castell de la Vila, el Bruc, Junyent, Carbonells i altres, van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). En dates posteriors trobem al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' (1715 al 1818) dues referències al mas, l'una es correspon a 'Venda del mas Sarga y altres a Bernat (?) alias Patau signat.' , i l'altra, 'Primo la donacio feu lo Dn. Jaume Barnola, del mas Sarga a la obra de la Iglesia de Lillet y universitat, per la sua anima'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Sarga com a propietat de la 'Rvda. Comunidad de preveres de esta villa'. També a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de la masia Sarga en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2452600,1.9969200 | 417247 | 4677495 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57746-foto-08166-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57746-foto-08166-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57746-foto-08166-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa pocs anys es van fer obres importants per tal d'adaptar la casa per a turisme rural.El 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' és conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845), inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consten diferents llistats, entre els quals hi trobem un llistat de notes amb l'encapçalament 'Los Actes de la Vila en son poder al arxiu los en pergamí son los següents', a la nota nº 9 hi ha la següent referència: 'Venda del mas Sarga y altres a Bernat (?) alias Patau signat.' ; en el mateix llibre, però en un llistat amb la referència 'Cen un llibre de Codern ab cobertas de pergami constan los actes següents', i a la primera nota hi consta 'Primo la donacio feu lo Dn. Jaume Barnola, del mas Sarga a la obra de la Iglesia de Lillet y universitat, per la sua anima'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57831 | Jardins Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-artigas | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. ESPEL, R. (1997: 25-27): 'Els jardins Artigas'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3516. Generalitat de Catalanya. RIBAS,M.; VIDAL,M.(1991): Jardins de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Les principals característiques dels jardins Artigas són el caràcter gaudinià, la simbiosi arquitectura-natura, i la presència d'aigua, procedent del Llobregat i també en forma de diverses fonts. Els dos penya-segats a banda i banda del riu són units per dos ponts, un en forma d'arc coix, que porta a un pavelló, i l'altre amb coberta de pèrgola. Una de les fonts presents al Parc és magnesiana, d'aquí el nom popular que també se li ha donat als jardins, ' Parc de la Magnèsia'. Per aquesta gruta van començar les obres de construcció dels Jardins. Des d'aquí, un dels ponts condueixen a una glorieta amb coberta de pedruscall. La construcció dels Jardins és feta amb pedres extretes del mateix riu, tot i que també hi trobem pedra tosca i molts elements escultòrics fabricats amb ciment sobre carcasses de ferro, la degradació dels quals ha provocat diverses restauracions al llarg de la història. El recorregut pels Jardins Artigas és caracteritzat per elements de caràcter natural: arbres ( pi roig, avets, faig, boixos, pollancres, un cedre..), gespa, flors o la pròpia aigua del Llobregat, que ofereix excel·lents panoràmiques en forma de cascades o fonts. Moltes de les formes de les baranes segueixen una decoració orgànica, d'imitació de troncs, que s'integren perfectament amb l'entorn natural. La mà de l'home hi és present en forma de bancs, placetes, miradors i escultures que formen un conjunt harmònic amb l'espai natural. La decoració de caràcter religiós també és present en l'obra. Disposats estratègicament en forma de creu en diversos punts, trobem les imatges que representen els 4 evangelistes: el Lleó d'una de les fonts ( St. Marc), el Bou de l'altra font ( St. Lluc), l'Àliga de l'escala a la Glorieta ( St. Joan) i St. Mateu sembla que havia estat representat per un àngel, desaparegut durant la Guerra Civil. | 08166-131 | A costat i costat del riu Llobregat, per sobre la fàbrica de Ca l'Artigas | La creació dels jardins Artigas té el seu origen l'any 1.903, quan el fabricant tèxtil Joan Artigas aprofità una visita d'Antoni Gaudí a La Pobla ( on es treballava al xalet de Catllaràs i al Clot del Moro) per demanar-li consell per reordenar el terreny proper a la seva fàbrica vora el Llobregat. La primavera de 1.903 s'inicien les obres als jardins per part de treballadors del Parc Güell, que ensenyaren la tècnica de treball a paletes de la Pobla, que continuaren les obres fins anys més tard. Al Pont dels Arcs hi consta la data de 1.907, i sembla que les obres van finalitzar el 1.910. La família Artigas es traslladà a Barcelona els anys 50, fet que provocà un abandonament i degradació dels jardins. Durant molts anys el lloc restà oblidat i ben poc cuidat, fins que dècades més tard despertaren la curiositat dels estudiosos que intuïen l'autoria del famós i genial arquitecte. Sembla, per testimonis orals i l'evidència de les formes del monument, que fou el propi Gaudí qui féu el disseny dels jardins, però els plànols es van cremar durant la Guerra Civil. L'any 1.971 El Correo Catalán publicà diversos reportatges en els quals s'atribuïa l'autoria dels jardins a l'arquitecte. Durant els anys 80 es realitzen diversos estudis a fons. El 1.989 s'inicien els tràmits a la Càtedra Gaudí per projectar un parc públic a ca l'Artigas. L'any 1.992 es procedeix a la restauració integral dels Jardins Artigas, i posteriorment s'obren les portes a la visita al públic. | 42.2530100,1.9757600 | 415511 | 4678376 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí (?) | L'Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet ofereix servei de visita guiada.Tot i que actualment són denominats i coneguts amb el nom de Jardins Artigas, el nom que havia estat utilitzat habitualment fins fa uns anys era Parc o Jardins de la font de la Magnesia. | 105|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57705 | Cal Puigros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigros | XX | Edifici aïllat de tipologia residencial, situat en una parcel·la ajardinada que li permet tenir façanes en tots els seus costats. És de planta rectangular amb un cos sobresortit, de planta més o menys quadrada adossat a la banda de ponent. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes; presenta coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. El cos sobresortit correspon a la caixa d'escala, presenta una alçada superior a la resta de l'edifici i és cobert a quatre vessants. La porta d'accés està situada a la banda sud del cos de la caixa d'escala, en aquest volum a més de dues finestres a la façana oest, destaquen unes petites obertures allargades col·locades en parella a la part superior d'aquesta estructura i en tres de les seves façanes. La casa presenta obertures senzilles en tots els seus frontis; a la façana sud hi ha dues finestres per planta disposades verticalment paral·leles; a la façana est passa el mateix que l'anterior, excepte a la planta primera, on hi ha un balcó amb un voladís que s'estén a quasi tota la llargada d'aquesta façana i que és suportat per unes mènsules motllurades, la barana és de forja; a la façana nord es trenca la simetria amb alguna finestra col·locada diferent i amb una finestra més a planta baixa i a la segona. En un lloc destacat de la façana principal, la sud, hi ha col·locades unes rajoles decoratives on hi ha representada una escena amb la Mare de Déu de Falgars. És interessant també, un banc d'obra recobert de petites rajoletes blanques i blaves que el decoren i ornamenten formant motius geomètrics i un detall floral al centre del respatller. L'edifici està envoltat d'un cuidat jardí que a la seva vegada és clos per un mur de pedra que conforma xamfrà a l'angle sud-est, on trobem una portalada formada per un arc apuntat i brancals de maó massís coronat per una teulada a quatre vessants. | 08166-12 | Carrer Comafiguera, núm. 8. La Pobla de Lillet. | El senyor Ramon Puigros era un fabricant de teixits de Barcelona que pujava a estiuejar a Falgars, on va conèixer a una poblatana amb la qual es va casar. Aquest empresari va adquirir la casa de Cal Mossèn Joan, un edifici de finals del segle XIX o principis del XX. Es creia que aquesta casa havia estat enderrocada per construir un nou edifici, però les imatges antigues semblen indicar que es va conservar l'edifici modificant-lo i ampliant-lo segons el nou projecte. El senyor Puigros va inaugurar la casa l'any 1934; d'aquest període data la construcció de la 'torre' (la caixa d'escala), així com la col·locació de destacats elements com són les rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Falgars, peces de forja realitzades a Cal Sidret Manyà i probablement també el banc d'obra decorat amb rajoletes. Als anys 60 l'adquireixen la casa els actuals propietaris, els quals realitzaren obres fins més o menys l'any 67, consistents en pujar la coberta dels laterals per fer habitable tota la planta sotacoberta. La resta d'elements s'han conservat com eren fins avui dia. | 42.2464000,1.9737400 | 415336 | 4677644 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1931, Ramon Puigros va realitzar una pel·lícula de la Festa de Falgars, per la qual va rebre un premi l'any següent. Se'n conserva una còpia a l'Arxiu Pujals.A les NNSS consta com edifici a conservar, s'especifica que també es conservarà el jardí amb els elements que el conformen. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 57817 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-16 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | El diumenge de Pasqua Florida és el dia que es realitza el cant de les Caramelles, actualment hi ha el grup de la canalla i la Coral dels grans. Els xics van amb el vestit tradicional. Inicien la cantada davant l'Ajuntament. Seguidament es traslladen a fer els cants a diferents punts de la població entre els que hi ha almenys un lloc de cada barri, i altres indrets com davant d'alguns bars i cases, la residència d'avis, i finalment, l'església a la sortida de missa. Va cada grup pel seu cantó, es troben a l'inici i al final del recorregut. Actualment, els temes que canten són sobretot cançó tradicional poblatana. | 08166-117 | En diferents indrets del nucli urbà. | Tot i que avui dia es manté la tradició de cantar les Caramelles, anys enrera havia esdevingut un gran acte, en el que hi participava molta més gent i fins i tot havia comptat amb varis cors, per exemple als anys vint també hi cantava el cor de la Unió Poblatana, i també hi havia participat l'Orfeó Esbart Cantaire que sovint interpretava cançons realitzades pel seu propi director Carles Garcia, junt amb temes d'altres autors. De fet, la Pobla de Lillet ha tingut una àmplia i coneguda tradició caramellaire, que es deturà durant els anys de la guerra civil; a principis de la dècada dels anys quaranta del segle XX es tornà a reactivar la tradició de cantar les caramelles. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57817-foto-08166-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57817-foto-08166-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'arxiu musical de Josep Cristòfol compta amb un repertori de caramelles, algunes de composició pròpia. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 57777 | Pont de l'Espelt / Pont de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lespelt-pont-de-riutort | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3524. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Presenta esquerdes a la volta i part dels seus murs estan cobert amb vegetació que l'està deteriorant. | Pont de pedra sobre el riu Gavarrós (o el Riutort), està situat en el camí ral de Guardiola a La Pobla de Lillet, a poca distància del Molí de l'Espelt. Actualment queda a pocs metres riu amunt en el punt on l'actual carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet creua el citat riu. Es tracta d'un petit pont i força estret, format per un sol arc de mig punt i construït amb dovelles rectangulars i allargades col·locades a plec de llibre. La resta del parament fins a nivell del paviment és fet amb carreus més o menys ben tallats, però sense polir, i en conjunt més grans a la base i menors a la part superior. Les baranes són també de pedra però de peces de mides, formes i disposició irregular; excepte, la part inferior de la barana nord, per l'extrem oest, que hi ha un tros de filada feta amb peces rectangulars col·locades a plec de llibre, potser la resta d'una barana més antiga (?). El paviment és una capa de terra batuda. La construcció mostra alguns problemes estructurals, ja que la volta presenta algunes esquerdes, en aparença importants; a més, gran part dels seus paraments es troben coberts per vegetació, sobretot herbes enfiladisses, que contribueixen al seu deteriorament. | 08166-77 | Sobre el Riutort (o Gavarrós), pas de l'antic camí de Guardiola a la Pobla de Lillet. | Aquest pont forma part del traçat del camí ral que comunicava Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet. Es tracta d'una obra de cronologia baixmedieval, que ha estat abastament utilitzada, ja que no va ser fins a principis del segle XX que es va construir la carretera que uneix Guardiola amb la Pobla. Arran de la construcció d'aquesta carretera el pont va perdre part del seu trànsit, ja que el recorregut de la nova infraestructura, que es construïa paral·lela a la via ferroviària, circulava per un nou pont situat a pocs metres al sud d'aquest. Una de les poques referències documentals que coneixem del pont, és un document que data del 1591, on s'explica que uns bandolers van atacar, en el pont de Riutort, a un tal Illafreda i el seu nebot, quan es dirigien a Bagà, amb la càrrega d'oli per la vila i pel senyor de Foix (SERRA VILARÓ: 1989:Vol.I:281). | 42.2394900,1.9202100 | 410910 | 4676931 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La bibliografia consultada situa cronològicament en èpoques molt diferents els orígens d'aquest pont, així a les fitxes de l'Inventari del Patrimoni Arguitectònic de la Generalitat de Catalunya, la cronologia proposada és dels segles XIV-XV, per contra a la publicació de l'any 1994, on hi ha un recull dels béns inventariats en les fitxes de l'I.P.A., la cronologia que s'esmenta és segle XVII o XVIII (VV.AA.:1994:141; SERRA:1991:154).Prop del pont s'hi conserven les restes d'uns forns de ciment. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57853 | Montverdor vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montverdor-vell | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII? | Es conserven escasses restes de l'edifici. | Montverdor està situat en una zona elevada per sobre del rec de la Muga i del riu Arija. Les diferents construccions que conformen l'actual casa estant situades al peu (costat est) del turonet que s'aixeca al costat mateix de la casa. De fet, és dalt d'aquest turó on hi ha les escasses restes que queden de l'antiga casa de Montverdor. Únicament s'hi observen restes de materials constructius i algun vestigi de fonament. La majoria de la pedra i de materials constructius es van reaprofitar en la construcció de la casa nova de Montverdor al 1885. | 08166-153 | Zona nord-est. Prop de la carretera de la Pobla a Ribes | La casa de Montverdor està documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet. Pere morí el 1174, i entre les seves deixes testamentàries dóna a l'església de Santa Maria de Lillet, el seu cos i el delme de la vila de Merola, a més d'aquest mas Montverdor, junt amb el de Carbonells de Vilacorba, Quasta i Chod, i altres béns (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,46,356). Al 1388, figura 'Petrus de Muntbardo' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Al fogatge de 1553 apareixen les referències de 'Jaume Monbordo' i 'En Domenjo sta al mas de Monberdo' (IGLÉSIES:1979:461). Uns anys més tard, en un document del 1573, Montverdor consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). No coneixem més notícies del mas ja fins al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Mombardo' . | 42.2402600,2.0189700 | 419059 | 4676918 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa es va construir el 1885 i fa pocs anys s'hi van realitzar importants obres, entre les quals una ampliació pel costat sud, construint una nova façana, i modificacions en les obertures de la façana de llevant. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57759 | Montclús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-baix | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII?-XVIII | La casa de Montclús de Baix està situada a pocs metres per sota (sud-est) de la casa de Montclús de Dalt. Es tracta d'una casa de mides més aviat petites, formada per tres plantes (baixa, pis i golfes) amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. La casa ha estat reformada fa pocs anys, fent canvis en obertures i revestint parcialment les façanes. Dels murs veiem les cantoneres fetes per pedres desbastades rectangulars, allargades i de poca alçada, la resta de parament dels murs no s'observa prou bé però semblen pedres desbastades de mides força similars. Les obertures, com hem dit semblen molt modificades. L'edifici mostra una estructura més antiga a la que se li adossà una ampliació i un petit porxo pel costat nord. Al costat oest hi ha restes de murs d'una construcció, avui bastant enrunada. Al nord de la casa hi ha l'era, que queda a nivell de planta primera, i el paller; aquest és també un edifici petit de dues plantes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana principal, la sud, que és la que està totalment oberta cap a l'era, tant sols amb un pilar al centre. | 08166-59 | Montclús, zona sud-est | Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció la trobem a l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal d'afavorir la comunitat, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). És al llarg dels segles XIII i XIV, quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides a un mas anomenat Comalada i d'altres al mas Soler. Al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix i absol a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; a canvi hagué de pagar 800 sous i tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien concessió de devesa al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Baix és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); posteriorment també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2070700,1.9970700 | 417209 | 4673254 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa està situada als plans de Montclús, definits per un ampli espai obert, on hi ha grans camps de conreu i pastures. A més de Montclús de Baix, a pocs metres hi ha la gran casa de Montclús de Dalt i una mica més lluny (menys d'1 km) trobem la Teuleria de Montclús. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57743 | Cal Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sargantana-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. | Casa de constitució senzilla, mostra planta quadrangular, i està formada per tres nivells (PB+P1+Golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, que obra al sud-est, a nivell de la planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat; a la planta primera, al mig un balcó amb voladís i també finestres a cada banda, per sobre una altra finestra que obra a les golfes. A la resta de façanes hi ha altres finestres, totes de la mateixa tipologia, senzilles i sense cap element ornamental. Les façanes presenten la superfície arrebossada; a la part superior el revestiment s'uneix al ràfec de la teulada formant una mena de motllura còncava. Al costat de ponent hi ha un petit cobert. A la banda est hi ha el canal de la fàbrica de Ca l'Artigas; aquest s'inicia per sota de la fàbrica del Clot del Moro. La seva part inicial és un canal de mides més petites i uns 100 metres abans d'arribar aquí guanya dimensió, sobretot en amplada; al final del seu trajecte hi ha una petita caseta. El salt d'aigua que es produeix des d'aquí fins la fàbrica té uns 40 metres de desnivell. | 08166-43 | Per sobre de la fàbrica de Ca l'Artigas. | La construcció de la casa de Cal Sargantana sembla que està directament vinculada amb la fàbrica de Ca l'Artigas (construïda a finals del segle XIX), i molt especialment al control del canal. No sabem la data exacta, però degué construir-se a principis del segle XX. Aquest edifici també és conegut com a cal Senero, ja que durant un període de temps hi va residir el sereno de la fàbrica. | 42.2529800,1.9739900 | 415365 | 4678374 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa no es troba habitada, però si que està cuidada per les persones que menen els camps. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57781 | Camí de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-falgars | JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | El camí de Falgars comunica el nucli urbà de la Pobla de Lillet amb el santuari de Falgars, també és conegut com el camí dels Graus. Forma part del traçat del sender GR-4 (que uneix Montserrat i Puigcerdà) i com a tal està senyalitzat amb una ratlla blanca i una vermella; està molt fresat i s'hi circula còmodament, ja que el pas està net de vegetació. S'hi es surt del santuari cal prendre la direcció en sentit est, cap al mirador de Joan Casanova i seguir les senyals. El trajecte discorre per la carena o molt proper. Gran part del recorregut fins passat el segon grau, és pel costat de l'obaga i es circula per trams amb desnivell moderat i progressiu, i fins i tot per algun tros de replà. Arribats al coll de la Mineta, creuem un 'pont', és la mineta, forma part de la infraestructura del cable que transportava part del carbó del Catllaràs a l'estació de l'empalme; en aquest punt s'obren vistes cap al nord. Passat aquest coll el sender pren el costat de l'obaga i ens dirigim a creuar el primer grau, és la part més oberta del sender amb vistes cap al Catllaràs i el Puigllançada; a partir d'aquí el trajecte pren un fort desnivell que ja és constant fins arribar a la Pobla.. Després del primer grau davallem al poble pel vessant nord de la serra, hi arribem passant pel costat del bosc de Ventaiola, i després arran de l'heliport, i entrem a la població prop del Regatell, més o menys darrera l'Ajuntament. En diferents trams del sender podem observar restes de murs de contenció del mateix camí, i sobretot al primer grau es conserven parts empedrades amb els seus murs també de contenció i trencaigües. | 08166-81 | Camí que uneix el Santuari de Falgars amb el nucli urbà de la Pobla de Lillet. | Aquest camí ha estat el trajecte tradicional de comunicació del Santuari de Falgars amb la Pobla fins a la construcció de la primera pista que hi condueix, és la carretera vella (construida després de la guerra), surt del barri de les Coromines i porta cap a Falgars i també al Catllaràs. Però de fet, part de la gent de la Pobla manté arrelat el costum de pujar al Santuari a peu pel camí, sobretot en dates assenyalades com és el dia del Vot del Poble per Sant Marc, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma (quan es balla la dansa de Falgars) i la Festa Major del Santuari. Tot i que no es pot pas descartar un origen més antic, com a mínim hem de creure que aquest camí existeix des de l'origen de construcció de la primera capella al lloc de Falgars, que data del 1120. Tot i que per aquella època encara no existís la nova fundació de la Pobla de Lillet (finals segle XIII) a l'actual emplaçament, tot o part d'aquest trajecte devia ser el que s'emprava per accedir a la vall, fins i tot des de la zona del Monestir de Santa Maria de Lillet, cap a la zona de Falgars i la parròquia de Vallfogona. No coneixem pràcticament documentació referida al dit camí, ja que generalment no consten documents que parlin pròpiament del camí, sinó que normalment és de manera indirecta, com a límit d'un terme o altres. Consta però, una referència en les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, en data 15 de maig de 1886, on s'expressa la necessitat de reparar el camí de Falgars, posar-lo en millors condicions pel trànsit de cavalleries, ja que hi ha pendents molt fortes i l'empedrat es troba en mal estat, acorden mirar-ho i estudiar la possibilitat de canviar alguns trams a fi de separar-se dels trossos més dolents que hi ha des del 'pla dels cascalls' al primer grau. | 42.2299400,1.9565900 | 413899 | 4675834 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La coordenada és més o menys al mig del trajecte. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 57807 | Col·lecció d'objectes del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-ferrocarril | PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. | XX | Es tracta d'una exposició permanent situada a una nau del costat de l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat o El Tren del Ciment. La mostra compta amb diverses peces relacionades amb la temàtica de l'exposició 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turística a la vall del Llobregat' (tot i que també hi ha exposades algunes peces d'altres punts de l'Estat espanyol). Algunes de les peces que hi trobem són: una màquina d'imprimir bitllets de cartró del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona; una locomotora de via estreta de 600mm fabricada a Alemanya el 1934 i que va donar servei a la fàbrica de ciment d'Ogassa al Ripollès; una locomotora de vaport tipus 'Berga' núm. 28 de 1000mm.de via i que havia donat servei a la línia Manresa-Berga; un vagó porta-menjar de León; una locomotora construïda a Barcelona el 1966, anomenada 'Mines de Balsareny' i que es va utilitzar a les mines de potassa; una locomotora elèctrica de via de 500 mm. feta a Berlín el 1929 i utilitzada en diferents instal·lacions de Carbons de Berga; una locomotora dièsel de les mines de Vallcebre feta el 1961 a Alemanya; un cotxe Reial A-1 del cremallera de Montserrat, de l'any 1892; entre d'altres. En l'exposició a més dels plafons explicatius de cada peça, hi ha un seguit de panells on es tracten diferents temàtiques relatives als ferrocarrils industrial, secundaris i turístics. | 08166-107 | A l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat. | Un any després de la posada en funcionament del Ferrocarril turístic, el 2.006, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va adquirir el material exposat a la Fundació Museu del Transport. Aquesta fundació es va posar en funcionament l'any 1996; l'associació privada CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris) li van traspassar el conjunt de vehicles de transport antics que havia pogut recuperar al llarg dels anys d'existència (s'havia creat el 1986). El 1995 s'havia posat en funcionament una escola-taller de restauració de vehicles antics de transport de Catalunya i que depenia de l'Ajuntament de Castellar de n'Hug. | 42.2414100,1.9650000 | 414608 | 4677099 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La denominació d'aquesta exposició és 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat'. Es pot visitar de manera gratuïta en les dates i horaris de funcionament del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57839 | Fàbrica de Xocolata Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-xocolata-fabregas | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XIX | Està abandonada, tancada i fent-se malbé. | L'edifici de la fàbrica de xocolata està emplaçada al lloc on hi havia hagut l'antic molí del Regatell. És una construcció fabril formada per diversos cossos amb coberta a dos vessants; sembla correspondre a tres estructures col·locades una adossada a l'altra, prenent forma allargada, i situada a redós del torrent del Regatell, en la seva riba esquerra, entre el torrent i la vessant de la muntanya. Tot i que s'hi observen diverses fases constructives, aparentment tres, el conjunt mostra unes característiques força similars. L'extrem més de llevant, sembla tractar-se de la part més antiga, en destaca que a nivell del torrent hi ha dues obertures amb arc rebaixat de lloses posades en sardinell corresponents a les sortides d'aigua del molí (cacaus); a la planta baixa i primera s'observen diferents finestres, algunes de llinda en arc rebaixat de maó de pla, i al darrer nivell un seguit d'obertures petites en forma ovalada; per sobre hi ha un darrer nivell, d'actuació contemporània. El cos central és on trobem la porta principal d'accés a l'interior, a la qual s'hi arriba a través d'un petit pont de pedra que permet creuar el torrent; el pont és d'un sol ull format per un arc lleugerament apuntat. Aquesta estructura central, mostra també el que sembla un nivell (potser parcial) de planta soterrània, on hi ha una obertura tapiada que dóna a l'alçada del torrent (o potser una altra sortida d'aigua?). La constitució de la façana és quasi paral·lela a la de l'estructura anteriorment descrita, a la planta baixa i primera finestres rectangulars, i a la planta sota-coberta, ovalades . El cos més de ponent és la darrera fase constructiva, en aquest les obertures són més grans, sobretot a la planta baixa, on són de llinda en arc rebaixat; als dos nivells superiors, són finestres senzilles, rectangulars. Aquest cos té façana per l'extrem de ponent, on trobem una porta a nivell de carrer, i altres obertures senzilles al dos nivells de sobre, al centre de la planta primera hi ha un balcó. A la part superior d'aquesta façana encara s'hi pot llegit part del rètol 'La más alta del Llobregat', eslògan que era emprat i acostumava a aparèixer en la publicitat i en la majoria dels productes de la fàbrica. | 08166-139 | Nucli Urbà. Carrer Regatell núm. 16, La Pobla de Lillet. | La fàbrica de xocolata sembla que va començar a funcionar i a elaborar aquest producte a partir de 1840, segons consta en la documentació i en la publicitat conservada referida a la mateixa fàbrica. L'any 1856 (primer any del que es conserva informació de les matrícules industrials a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet) consta Joaquim Fàbregas al carrer Jussà n. 8, el qual pagava matrícula com a confiter i cerer, i perdurà així fins els anys 1885-1886, quan hi apareix com a titular la seva vídua, tot i que regentant un molí fariner. El febrer del 1888 el donen de baixa, ja que l'abril del 1887 havia canviat d'activitat passant de molí fariner a molí xocolater i a nom del fill Francesc Fàbregas i Oristrell (1857-1936). A més també consta que al març del 1887 es donà de baixa l'activitat de confiters i cerers del carrer dels Porxos n. 14. Aquestes informacions són interpretades com que es deu correspondre al període en que Francesc Fàbregas amplia la producció de xocolata a gran escala, amb 'una màquina de afinar movida por agua, con cilindros cuya superficie mide 35 decimetros cuadrados'. Francesc Fàbregas i Oristrell, a més de fundador de la fàbrica de xocolata va ser un home polifacètic i molt actiu, era músic i va fundar una cobla orquestra a la Pobla de Lillet, potser la primera, i que va tenir cert renom; a més, va ser alcalde de la Pobla i va emprendre nombroses iniciatives industrials. És conegut que valorava el control de l'aigua, de fet se sap que ell mateix es construïa els canals de fusta i posteriorment va aprendre la tècnica de construir els tubs a la mateixa fàbrica. A més, un dels seus negocis va ser el subministrament d'aigua potable a la població, activitat duta a terme fins el 1955, ja que el 1956 es va municipalitzar el servei. A la fàbrica hi funcionava el molí de cacau, el molí fariner, i la màquina d'afinar la xocolata, però Francesc Fàbregas també va instal·lar una serra cinta de 98 cm per fusta, al carrer Pontarró n. 12 (també moguda per força hidràulica); el 1919 feia gasoses; entre 1925-26 produïa ell mateix 6kw d'electricitat per la fàbrica de xocolata, va posar en funcionament dos torns metàl·lics per a fer cadires, entre altres. El negoci xocolater va aconseguir ser un producte d'alta qualitat i molta difusió. L'hereu de Francesc Fàbregas va ser el fill gran, Jaume, també home polifacètic, amant de les arts; tot i que en ell va recaure el negoci, la mateixa fortuna li va permetre poder desenvolupar diverses de les seves facetes com a escriptor, actor i director teatral, i home de molta activitat cultural, sobretot a la mateixa Pobla de Lillet. Tot i que no li interessaven els negocis, va continuar amb la producció xocolatera, i la venda de productes de drogueria, comestibles i productes de la fàbrica, en el comerç que regentava la família al centre del poble. L'any 1958, Jaume Fàbregas moria en un accident de cotxe. El 1961 es tancava definitivament la fàbrica, ja que va morir sense testament i el patrimoni familiar es va dividir. Des dels inicis, la fàbrica havia mantingut diverses activitats (molí fariner, xocolater, s'hi varen fer cadires, agulles d'estendre,...), sobretot en època de Francesc Fàbregas i Oristrell, i als darrers anys, després de la mort de Jaume Fàbregas, període en que es va dedicar bàsicament a la torrefacció de fruits secs, cafè i malta. | 42.2430200,1.9749800 | 415434 | 4677268 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família Fàbregas va ser coneguda com una família benestant afincada a la Pobla des d'època de Joaquim Fàbregas, d'ofici confiter, i originari del mas Serinyà, aquest es va casar Ignasia Oristrell i Moré, manresana filla de Berga, i varen tenir els fills Francesc, Joan, Rosa, Ramon i Joaquim. L'hereu Francesc Fàbregas i Oristrell és considerat el fundador de la fàbrica, es va casar amb Rosa Artigas i Puigbó, i van tenir vuit descendents, Jaume, Anton, Ignasi, Ismael, Joan, Joaquim, Concepció i Francisqueta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57849 | Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas | XX | Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades. | Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic. | 08166-149 | Al nord del nucli urbà | El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor. | 42.2487100,1.9747000 | 415418 | 4677900 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57828 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-2 | XX | El Mercat Medieval és de creació relativament recent ja que s'inicià el 2.006. Es realitza el divendres Sant pels diferents carrers més emblemàtics del nucli antic, com el carrer Verger i el carrer de l'Església, entre altres. Consisteix en un mercat de productes i oficis artesans; els diferents firaires van amb vestimenta apropiada per l'ocasió. Al llarg del recorregut hi ha diferents activitats que amenitzen la diada, com tir amb arc, malabars, una tasca, i altres. El mercat finalitza a la plaça del molí de la Vila on es pot gaudir d'una botifarrada popular, prèvia compra del tiquet. | 08166-128 | En diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. | Tot i que el mercat té pocs anys de vida ha arrelat amb força, i s'està potenciant molt activament amb la incorporació de nous elements cada any. El nucli antic de la Pobla confereix un escenari prou bo per la realització d'aquest tipus d'activitats. | 42.2442000,1.9738900 | 415345 | 4677400 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia número 1 és d'Olga Bretcha, i les número 2 i 3 són escanejades del diari Regio7 del dia 3 d'abril del 2010. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 57796 | Pou de gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-0 | COROMINES, R.; COROMINES, J.(1998): 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà'. L'Erol, núm. 24, estiu del 1988. | XVIII | Actualment està ple de vegetació. | El pou de gel o glaç del monestir de Santa Maria de Lillet, avui dia es troba totalment cobert de vegetació, sobretot d'esbarzers. Ramon Coromines (COROMINES, R.; COROMINES, J.: 1988:27-30) va realitzar un estudi i un aixecament planimètric l'any 1988, ell ens ha explicat les característiques de la construcció. Es tracta d'un pou vertical cobert amb una cúpula de mitja esfera, té una obertura lateral situada per sota la volta, per tal de poder empouar i desempouar. Aquesta obertura té una llinda feta per lloses de pedra col·locades a plec de llibre. L'obertura dóna cap al sud, tot i que normalment obren cap al nord, degut a que al davant de la porta s'hi alça el turó sobre el qual hi ha el monestir; aquest turó li dóna ombra i el protegeix de la llum del sol. El conjunt del pou està bastit amb pedra i morter, i té bona qualitat constructiva; la cúpula, molt bonica, era feta gràcies a la col·locació d'una cintra de fusta, de la qual se'n veia l'empremta al morter. Aquest pou havia estat reutilitzat com a femer, fet que no permetia poder conèixer la profunditat total. Tot i que d'aquest pou es va poder veure la part exterior de la cúpula, no acostuma a ser així, ja normalment es troba tota coberta amb un bon gruix de terra que protegeix l'interior de les altes temperatures i de les inclemències meteorològiques. | 08166-96 | Al costa del Monestir de Santa Maria de Lillet | No es coneixen dades relatives a aquest pou però pot ser una construcció del segle XVIII, període en el qual es generalitza la construcció d'aquestes estructures. Tot i la manca de referències, hem de pensar que el pou de gel era explotat pel monestir, ja que el seu emplaçament és a tocar del monument. La seva situació també pot venir donada per la proximitat al riu Arija, del qual en podien extreure gel (es documenten casos en que es feien unes basses de poca profunditat per tal d'ajudar a glaçar l'aigua i així poder obtenir gel), també és habitual utilitzar neu premsada. En qualsevol cas, els blocs de neu o gel s'empouaven protegint bé la part inferior, les parets i les diferents capes, amb gran quantitat de palla a fi d'aconseguir el millor aïllament possible. El transport tant a l'hora d'empouar, com quan es desempouava i es portava al lloc de destí final, es feia generalment a bast amb animals i molt ben protegit amb sàrries i palla; a més si es podia es transportava de nit. L'ús del gel sobretot era destinat a la conservació d'aliments, però també per a usos mèdics. | 42.2431800,1.9932000 | 416937 | 4677267 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57796-foto-08166-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57796-foto-08166-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57796-foto-08166-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia número 1 és escanejada de la revista L'Erol, és extreta de la pàgina número 24 de l'article: COROMINES, R.; COROMINES, J.(1998): 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà'. L'Erol, núm. 24, estiu del 1988, on consta que la fotografia és de J. Puntas. | 119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57822 | Obert Internacional d'Escacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obert-internacional-descacs | XX | La primera setmana d'agost, del 2 al 10 d'agost, es realitza l'Obert internacional d'Escacs de la Pobla de Lillet (aquest 2.009 s'ha realitzat la dinovena edició), junt amb un seguit d'altres actes, que es duen a terme al llarg de tota una setmana. L'Obert d'Escacs és un torneig d'àmbit internacional, que any rera any ha anat guanyant reconeixement, cosa que ha significat un augment considerable de participació. Al llarg dels primers dies es realitzen les diferents rondes dels torneigs; es clou al cap d'una setmana amb el lliurament de premis i trofeus. Un dels vespres es realitzen simultànies amb la participació de dues campiones internacionals, és un acte obert al públic en general, i hi ha participació infantil, juvenil i grans. Aquests són els actes eminentment esportius, ja que la resta són pròpiament més festius i lúdics. Així, el diumenge es realitzen partides d'escacs a l'aire lliure en un tauler gegant. Un dels actes més esperats i que atrauen més públic és la partida vivent d'escacs, també és a l'aire lliure en el tauler gegant (enguany la Pobla de Lillet ha estrenat un gran tauler de marbre fixa a la plaça de l'Ajuntament). Un gran nombre de poblatans amb vestimenta d'estil medieval simulen les figures d'escacs, junt amb les personalitats que disputen la jugada i que van explicant els moviments. Aquest any 2.009 s'ha realitzat la novena partida. A més d'aquests esdeveniments, és realitza una altra activitat paral·lela consistent en un petit campionat infantil, fins avui realitzat amb la participació de Josep Méndez (president del Club Peó-Peona de Barcelona), s'acostuma a celebrar al Centre Cívic o a la Llar del Pensionista, els trofeus es donen el mateix dia que els de l'Obert Internacional. | 08166-122 | En diferents indrets del nucli urbà. | Aquest any 2.009 s'ha realitzat la 19a edició de l'Obert d'Escacs de La Pobla de Lillet, i la 9a partida vivent. Actualment ja són uns actes plenament arrelats al poble i que van guanyant públic. El fet que gran part dels dies es realitzen les diferents rondes de partides de l'open, l'acte purament esportiu del certament, fa que el públic assistent més nombrós tingui vinculació amb l'esdeveniment, bàsicament afeccionats a aquests esport, tot i que també suposa el pas de curiosos. L'acte que més públic atrau i que està tenint molt interès és la partida vivent, que es realitza amb l'ajuda d'un important nombre de voluntaris; cal citar que és l'única partida d'aquestes característiques que es realitza a tot Catalunya. Enguany s'ha decidit que a partir d'aquest any el torneig sempre es realitzarà en les mateixes dates, del 2 al 10 d'agost. Les arrels d'aquest certamen les trobem en el Club d'Escacs Lillet de llarga tradició. El club va néixer el 12 de novembre de 1950 de la mà de Círiac Asensio, Felip Viñas, General Soler, i els germans Llorenç i Joan Canut, inicialment es denominava 'Peña Ajedrez Pobla' i organitzaven campionats de caire social entre els seus membres, tot i que ja eren campionats amb categories. Els actes més formals van incorporar la realització de partides simultànies. El punt culminant va ser entre els anys 1955 i 1958, quan van organitzar quatre Tornejos Nacionals d'Escacs a la Pobla. Entre els anys 70 i 80, l'entitat es va dedicar sobretot a la divulgació i promoció dels escacs entre els joves, i a l'organització de tornejos d'estiu, tornejos infantils i tornejos entre poblacions veïnes; a més també van participar al Campionat de Catalunya per equips. Durant 33 anys hi va haver un parèntesis. L'any 1991 s'entra en l'àmbit internacional gràcies a la realització del Torneig 'Open', amb el qual s'amplià de manera significativa el nombre de participants, havent-hi jugadors de tot el món. La primera edició de l''Open' la va organitzar José Gutiérrez Dopino (antic jugador del club que hi havia a la Pobla als anys 50, i actualment resident a Alemanya), per tal de commemorar el vintè aniversari del club d'escacs postal CAPEA (creat per ell), també va comptar amb l'ajuda de jugadors d'escacs locals. Aquest primer torneig va estar patrocinat per l'Ajuntament i va comptar amb la col·laboració de comerciants i molts poblatans. Va adoptar la denominació d'internacional, perquè comptava amb algun participant estranger, però encara no tenia l'homologació corresponent. Al llarg dels diferents tornejos d''Open' cal destacar la gran varietat de jugadors que hi han participat; passant de tenir pocs participants en les primeres edicions, als 70 jugadors de la darrera edició (2009), i destaquen les edicions dels anys 1995, 1996 i 1997 que va assolir més d'un centenar de participants. També cal destacar que l'origen dels jugadors és de més de quinze països. Al llarg de les diferents edicions han participat escaquistes destacats com Mihail Marin, Atanas Kolev, Marc Narciso, Josep Oms, Joan Mellado, David Garcia Ilundain, Fernando Peralta, Ruslan Pogorelov, Heikki Westerinen, i Karen Movsziszian. | 42.2437200,1.9747900 | 415419 | 4677346 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia número tres és d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 57843 | Església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-roser | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII | La van destruir entre els anys 1936-1939, i tant sols queda alguna resta de pilastra. | L'església del Roser estava situada adossada a la part posterior de la masia Cal Barnola, la qual està emplaçada a l'extrem oest del barri de les Coromines. Avui dia pràcticament no queda res d'aquella església barroca; tant sols es conserven escassos testimonis, com alguna pilastra adossada al mur de la masia, ja que fou destruïda en el decurs de la Guerra Civil. Per fer-nos una idea de com era l'església reproduïm les paraules de Joan Rosiñol (ROSIÑOL:1988:45-46):'L'església del Pont (o del Roser) era d'una sola nau; l'entrada i l'altar major estaven orientats a ponent. Després de pujar uns graons d'escalinata externa, per salvar el desnivell del carrer de la Font, s'entrava a l'església per una porta ferrada i clavetejada. Dins, enfront i al fons, hi havia l'altar major presidit per la imatge de la Verge del Roser, flanquejada per dues imatges més, una de Sant Benet i l'altra de Sant Domènec. Al lateral dret, l'altar amb la imatge de Sant Joan de Mata (protector dels empresonats), formava un grup escultòric de dues figures: la del sant en posició dempeus i mirada compassiva envers els seus peus, on es trobava encadenat i agenollat un reu d'ulls suplicants (grup escultòric de talla de fusta de valor artístic molt apreciable -talla del segle XVIII-); al costat d'aquest, més cap a l'entrada del temple, s'hi trobava l'altar dedicat a la Verge del Remei, representat per un quadre de pintura a l'oli, sobre tela, d'apreciables dimensions. Al lateral esquerra, l'altar de la 'Dolorosa' i el Sant Crist, imatges de talla de fusta ricament policromades; al costat, l'altar dedicat als 'Sants Metges' (sants Cosme i Damià), representats en voluminosos plafons de baixrelleu, adossats a la paret.' Tal i com ens indica el mateix autor, aquesta església no comptava amb objectes ni ornaments litúrgics per la celebració habitual de misses, ja que tant sols s'hi celebraven actes religiosos esporàdics alguns diumenges i festes assenyalades. | 08166-143 | Nucli urbà, Barri de les Coromines. c/ de la Font, núm. 18. La Pobla de Lillet | Originàriament hi havia hagut una altra església del Roser, la qual estava emplaçada en un altre indret, més proper al pont vell, d'aquí que era nomenada popularment com l'Església del Pont. Aquesta primera capella del Roser es va construir el 1581, era de mides molt petites i va tenir una vida molt curta, ja que al finals 1600 s'enderrocà. Sembla que estava situada on ara hi ha la casa de can Pastor, al carrer de la Font. El fervor i devoció dels poblatans envers la Verge del Roser va propiciar la sol·licitud de permís per tal de tornar a construir una capella amb la mateixa advocació. Pere Barnola, pavorde, aconseguí la llicència, i el vicari general del bisbe de Solsona, el doctor Mariano Bargués, atorgà el permís en data 16 de juny de 1761. La nova capella es bastí a pocs metres de distància de l'anterior, era de mides més grans, i fou enderrocada entre els anys 1936-1939. | 42.2438600,1.9769500 | 415597 | 4677359 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740. | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57714 | Santa Cecília de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-riutort | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997:48): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3518. Generalitat de Catalanya. JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985:371-372): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XII | El seu estat d'enrunament està avançant ràpidament, a més, al monument hi ha molta vegetació,fet que afavoreix la degradació de l'edifici. | Església en avançat estat d'enrunament, i actualment molt amagada per la vegetació. Es tracta d'un edifici d'origen romànic, format per una sola nau de planta rectangular i coberta amb volta de canó, de la qual se'n conserva una part a l'extrem de ponent. Està construïda amb un parament de petits carreus ben tallats i col·locats a trencajunt, disposats en filades més o menys regulars. S'observen diversos forats de bastida. A migjorn trobem la porta d'entrada, formada per un arc de mig punt fet amb dovelles i damunt seu, una finestreta, també d'arc de mig punt, però monolític i de pedra tosca. A més, en el mateix mur sud, hi ha dos contraforts construïts per reforçar l'edifici. Al mur de ponent es pot observar una finestra esqueixada i per sobre, les restes del campanar d'espadanya de dos ulls. També, a l'exterior podem veure que el mur nord té més llargada per l'extrem de ponent, o sigui que té continuïtat més enllà d'on l'edifici es tanca amb el mur oest, aquest fet s'ha atribuït a una modificació en la planificació del temple durant la seva construcció, tot reduïnt-ne les dimensions o a un esfondrament. A l'interior, en l'extrem de llevant hi ha un arc triomfal cegat, el qual en algun moment degué donar accés a l'absis. A la banda nord trobem dues capelles de molt poca fondària, i al sud una fornícula. Les parets presenten restes de motllures de guix, d'arrebossat i de pintures. Al terra hi ha restes de les diferents piques de pedra. Més o menys al mig de la nau, hi ha un forat al terra, amb una escaleta que dóna accés a una petita cripta coberta amb volta de canó, i on podem observar el forat d'una sepultura. | 08166-6 | Banda oest del municipi, a la zona de Riutort, sobre el turonet de Santa Cecília. | Les primeres dades documentals sobre Riutort ens parlen de les possessions que tenien al lloc els monestirs de Ripoll ( citat el 880) i St. Llorenç prop Bagà ( el 983). El 1.168, Arnau de Vilanova ven en carta de gràcia la tercera part del delme que percebia de Santa Cecília, aquest document és la primera referència documental directa del temple. En origen l'església depenia del priorat de St. Jaume de Frontanyà, que proveïa de rector la parròquia amb canonges regulars. A partir del segle XIII diversos capellans regentaren l'església, subarrendant de vegades les funcions parroquials i creant sovint controvèrsies que duraren durant tota l'edat mitjana. Almenys entre 1.632 i el segle XVIII l'església ja era sufragània de St. Martí de Brocà. L'església tingué culte regular fins a principis del segle XX, quan el despoblament de la Vall del Riutort provocà el seu abandonament. El 1.925 la campana fou robada i col·locada posteriorment al castell d'Escornalbou i finalment al monestir de Poblet. Actualment l'edifici es presenta abandonat i en un estat de conservació ruïnós. | 42.2417700,1.9270800 | 411480 | 4677177 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran quantitat de vegetació que hi ha al voltant de l'edifici en dificulta la seva visibilitat. Tot i que està sobre d'un turonet, actualment no es veu l'església fins que ets al davant. Per això cal estar atent a que seguint la pista, passat unes quantes curves, trobes uns petits agrupaments de pedres, a mode de fites, que indiquen el corriol, que tot i que està molt poc fresat, et permet arribar-hi. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57742 | Ardericó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderico | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XVIII | En general l'estat de la casa no és dolent, però ha tingut esquerdes estructurals que en algun període es van reparar amb tirants metàl·lics exteriors. Algunes de les construccions annexes són les que es troben en més mal estat de conservació. | La masia d'Ardericó està situada en ple Catllaràs, molt a prop de la Roca Forcada, al seu su-oest. Avui dia funciona com a refugi. La casa és una estructura molt robusta de planta rectangular, formada per planta baixa, dos plantes pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. A la façana principal les obertures estan col·locades amb una disposició força regular. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal, modificada en època moderna, és de llinda en arc rebaixat de maó posat en sardinell, a banda i banda hi ha petites obertures. Cal fer esment que al costat oest de la porta, en el mur hi ha un gran arc que podria haver funcionat amb dos altres que hi ha al mur lateral oest i en el mateix nivell, sense un anàlisi acurat no podem saber si són arc de descàrrega, o eren totalment oberts, definint un espai a mode de porxo. A la planta primera, al centre hi ha un balcó amb voladís, i a cada costat obertures senzilles, tant sols amb llinda de fusta; tipologia que es repeteix en la resta d'obertures dels altres pisos i també a les altres façanes, excepte a planta golfes en aquesta façana sud hi ha dues petites obertures de forma ovalada, fetes amb maó. L'estructura té un cos sobresortit a l'angle nord-oest, en el que hi ha una altra porta d'accés a l'interior, aquesta a nivell de planta primera. Els murs, de gruix considerable, són fets amb pedres desbastades junt amb altres de més irregulars, i de mides molt diverses però en general força grans; les cantoneres són de carreus tant sols desbastats, força regulars i mides no molt grans. A l'entorn de la casa hi ha vàries construccions, al seu costat oest unes edificacions destinades a corts i petits magatzems, i al costat est, una altra petita construcció. A la feixa de sota la casa és on hi ha els grans coberts, l'un ja en avançat estat d'enrunament, és una gran nau allargada que combinava paraments de pedra, amb maó massís als diferents arcs de les obertures i a les voltes que cobrien la planta baixa (avui ja ensorrades); amb grans obertures a les façanes i en les compartimentacions interiors que permetien un espai molt permeable. Al costat d'aquest hi ha un paller, en bon estat, de constitució robusta; la planta baixa era destinada al bestiar i la primera a paller, amb les grans obertures cap al sud. Les feixes inferiors que s'obren per davant la casa conformaven grans prats i camps de conreu de la casa. A uns quants metres al nord-est de la casa, i a prop de la pista d'accés des del Xalet, hi ha una trumfera, és de planta allargada i coberta amb volta de canó de pedra encofrada; té l'accés pel davant, arran de terra (amb llinda de pedra desbastada), una petita obertura per un lateral i una altra per la part superior. Està construïda adossada a un marge i feta amb murs de pedra; es conserva en bon estat. Entorn la casa n'hi ha altres. | 08166-42 | Al Catllaràs. | La primera referència al nom de Arderiu és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Ramon Guitart d'Arderico' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Ja al 1227, consta Maria, filla d'Arnau Ermengol d'Ardaricó, de la parròquia de la Pobla de Lillet, la qual es casà amb Pere, fill de Bernat de Soler, del mas Soler de la parròquia de Santa Maria de Guardiolans (Vilada). (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,55) Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà, en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Al 1371 consta que el noble Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana, fill d'Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, la seva muller Sibil·la, i el fill Hug de Pallars, de comú acord havien venut a Ramon de Castelló, de Puig Çacalavera, els rèdits d'Ardericó i de Les Sois; en el documen es reclamaven aquests drets a Jaume Roger de Pallars. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,348) Ardericó consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Ardericó, consta com a propietari José Orriols. | 42.2079100,1.9660800 | 414652 | 4673378 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia d'Ardericó està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57741 | Arderiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderiu | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La masia d'Arderiu està emplaçada al davant de Roca Forcada (la roca queda al sud de la casa), en una vessant que s'obra cap al sud-est i en concret a la zona més planera d'aquesta costa. Les construccions que conformen la masia estan ubicades ocupant dues feixes; així a la part superior hi ha el paller, i a sota, la casa a l'extrem nord-est i una altra construcció destinada a corts i paller a la banda sud-oest. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes més, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (la més allargada). Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; l'adaptació al terreny també determina que la façana principal estigui encarada cap al sud-est, i que aquesta presenti major alçada. En conjunt les obertures han estat modificades, hi ha dues portes d'accés, una al mur oest i a nivell de planta primera, i que ha estat refeta (al seu costat hi ha unes poques dovelles, restes segurament d'una antiga obertura), i l'altra, a la façana principal, també de constitució senzilla; a més, a l'extrem est hi ha una altra gran obertura feta amb arc rebaixat de maó posat a sardinell (aquesta dóna accés a aquest cos que és una ampliació). A la planta primera, al centre hi ha un balcó, la resta són obertures simples. Al mur nord hi ha una petita finestreta espitllerada. La casa mostra una primera estructura més petita, a la qual posteriorment se li va afegir un cos a l'extrem nord-est que n'allargà la planta; contemporàniament a aquesta ampliació es degueren realitzar altres modificacions. Els murs de l'estructura originària són de pedres més grans i lleugerament més ben desbastades; les cantoneres són totes elles formades per grans blocs desbastats. Al sud-oest hi ha un cobert de planta allargada, la part baixa és de murs de pedra però contemporàniament se'l va realçar amb totxana; està cobert a un sol vessant que desaigua al sud. A la feixa superior trobem el gran paller, és de dos nivells, amb accés al superior des del marge per la part posterior del mur; és cobert a dos vessants, amb el carener orientat nord-sud; la façana principal és oberta cap al sud-est, on hi ha l'era. Al davant i a la part de sota de la casa s'hi obren grans prats i camps de conreu. El conjunt dels edificis està essent objecte d'una reforma, també de l'entorn que es mostra molt endreçat. | 08166-41 | Al Catllaràs. | Són nombroses les referències que trobem al cognom Arderiu, sobretot al període baixmedieval. Es tracta d'una nissaga molt vinculada a la Pobla de Lillet, i que al llarg del anys donà nom a diferents personatges entre els que trobem a Joan Arderiu, batlle de la Pobla, Francesc Arderiu, prior de Sant Jaume; i Gerònima Arderiu, esposa de Joanot Riembau. En un document de 1388, apareixen 2Raymundum Arderiu' i ' Guilelmum Domingo Darderiu', és un document on s'explica la sol·licitud que van realitzar diverses persones al bisbe de la Seu d'Urgell, referent a l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, i demanant fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni; en motiu de la petició es realitzà una visita al lloc per comprovar-ho. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1440 Pere Arderiu junt amb altres personalitats, se'ls donava plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). Al 1467 mossèn Francesc Arderiu fou empresonat a la vila de Bagà, com a presoner de guerra del senyor vescomte d'Illa i de Canet. Aquest mateix, el 1470, consta com a prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,456). També al segle XV trobem a Joan Arderiu, que consta com a batlle del castell de Lillet; en un un document de confirmació de la batllia feta pel senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós el 1472, li confirmà la batllia a Joan Arderiu com a batlle, i també a altres persones entre les quals, hi ha Pere d'Arderiu i Jaume d'Arderiu; això succeïa en un moment de certa conflictivitat política a nivell català i local. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246). Sembla que aquest Joan Arderiu és el mateix que el 1524 consta com a cavaller domiciliat a la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,368). Pels volts de mitjans del segle XVI, Gerònima Arderiu, filla i herevà de mossèn Joan Arderiu, cavaller i de la senyora Angela de Planella, es va casar amb Joanot de Riembau, fill de Jaume de Riembau, donzell i procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,458). Arderiu consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). A data de 1576 consta la compra de la propietat d'Arderiu per part del donzell Jaume Descallat, per 386 lliures al pagès Pere Arderiu. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,388). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Arderiu, consta com a propietari Joan Camprubí. | 42.2212400,1.9752400 | 415426 | 4674849 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia d'Arderiu està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992.Fa un temps que s'hi estan fent obres de rehabilitació i reforma del conjunt d'edificis. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57830 | Ball dels Moliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-moliners | ALBA i ROMA,N.(1984): El 'Ball dels Moliners' de la Pobla de Lillet. L'Erol, núm8, Berga. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Antigament el Ball dels Moliners es realitzava a la plaça del Molí de la Vila, el dimarts de Carnestoltes. Hi participaven un home amb l'esquena coberta per una grossa pell de moltó i unes grans banyes al cap, i a més portava una mesura de tres quartans i un bastó, es col·locava al centre de la plaça i començava a fer un soroll amb els estris que portava (mesura i bastó) que simbolitzava el soroll que feien les moles d'un molí fariner mentre estaven en funcionament. Al seu voltant s'hi col·locaven un seguit de nois joves disfressats de dona i cadascun amb un bastó amb una patata o altra cosa clavada al capdamunt que volia simbolitzar la borra que filaven; a més al coll portaven unes coixineres a mode de sacs de farina per portar al molí. En sonar una tonada de flabiol es disposaven entorn al moliner tot fent un ball en cercle al seu voltant, mentrestant el moliner estava al centre i continuava fent el soroll que volia imitar el de les moles. En cansar-se els que voltaven, es comencen a llançar sobre el moliner tot colpejant-lo amb les filoses, el moliner es protegia amb la pell de moltó. Cansades de donar-li cops, les dones començaven a treure cendra (simbolitzava amb farina) i a escampar-la per sobre la gent aplegada al voltant, tot deixant-los ben bruts. | 08166-130 | Al pati de l'escola CEIP Lillet a Güell | El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. Actualment però, s'han hagut de fer algunes modificacions per tal que la seva representació es pugui dur a terme d'una manera apropiada. Així, actualment la dansa es balla el dia que es celebra el Carnestoltes a l'escola, l'escenari és el pati petit de l'escola i la representació la fan els alumnes de cicle superior, tot i que quan comença l'escampada de farina (avui dia ja no es fa amb cendra) la resta de mainada entra en el joc i també tothom qui vol. Segons els autors que han parlat del Ball, aquesta és una dansa que manté similituds amb altres representacions que es realitzen a les dates de Carnestoltes, com és la substitució de papers, entre els quals les disfresses que impliquen canvi sexe i/o estament social, l'apallissament del moliner s'assimila a la revenja de l'opressió feudal (obligació de moldre al molí del senyor feudal), suposa una important participació popular, a més és una festa laica, el propi fet del llançament de la cendra és molt freqüent a altres indrets de Catalunya. La simbologia de l'escampament de cendra (avui farina) es relaciona amb un element purificador, de fecunditat i fertilització. Elements que es vinculen amb el període del cicle anual que comporta el Carnestoles, com és l'inici de la Quaresma, una etapa de dejuni com a neteja del cos, o sigui de purificació. A més properament s'iniciarà la primavera que implica un canvi important en el calendari de la terra, del pagès, és una etapa de sembra. D'altra banda, segons la llegenda, també es considera que el significat propi de l'acte sembla que vol escenificar els abusos d'alguns moliners que barrejaven cendra a la farina, per obtenir més guanys. | 42.2460800,1.9750100 | 415440 | 4677607 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La música del Ball dels Moliners és interpretada per un flabiol i un tamborí, i per la recuperació del ball s'ha extret del Costumari de Joan Amades. Actualment, arran de la publicació d'un CD amb temes poblatans s'ha realitzat una versió orquestrada per Ramon Bau. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 57725 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-7 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | Les obres de rehabilitació i adaptació de la casa com a casa de colònies van modificar totalment el seu interior. | Es tracta d'una masia que ja fa uns quants anys que funciona com a casa de Colònies. Això ha comportat que l'interior de l'edifici estigui totalment modificat així com els annexes exteriors, a més s'hi ha afegit noves construccions. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i planta sota-coberta; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb cantoneres de pedra desbastada formant peces rectangulars allargades i de poca alçada, i parament de pedres de riu i pedra tant sols desbastada. La majoria de les obertures són petites i senzilles, amb llinda de fusta, excepte les obertures de la planta baixa que han estat modificades. Al mur nord hi ha un cos adossat que es podria correspondre a l'antic forn de pa. A l'oest i nord-oest de la casa hi ha diverses construccions actuals. | 08166-25 | Ctra. Guardiola a la Pobla, trencall a l'esquerra. Està indicat. | Al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, apareix Sor Marqués de Cerdanyola com a propietari de la Sala. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Ramon de la Sala en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). Al registre de la propietat (Llibre 5, Foli 245), a data de juny del 1870, trobem registrat l'arrendament d'aquesta finca, tot i que apareix cancelat, aquí consta 'Heredad llamada la Sala de Riembau', n'aporta les afrontacions del terme, i diu que 'Don José Maria de Arrospide y Chascó Marqués viudo de Cerdanyola que asegura ser de 70 años, propietario y Exc. Señor Don José de Arrospide y Marimon Conde de Plascencia y de la Revilla Marques de Cerdanyola, Grande de España. Doctor en derecho, propietario, de 27 años de edad, casado y vecinos los dos de la villa y Corte de Madrid', arrenden la finca a Don Juan Artigas y Capdevila, veí de la Pobla de Lillet, durant 10 anys. És interessant l'anotació com a Sala de Riembau, ja que indica que aquesta propietat ha estat vinculada a aquesta coneguda nissaja. De fet Riembau és un cognom que apareix en la documentació poblatada ja des del segle XIV, ostentant càrrecs com batlles i pabordes. Fins i tot en un document del 1472 anomenen al castell de la Pobla 'Torre de Riembau' adoptant el cognom del batlle, llavors Jaume de Riembau. De fet, a partir del segle XIV trobem dues branques de la família Riembau, una era senyora de Vila i de Saus, o sigui de la Pobla de Lillet, i l'altra, de Cerdanyola. L'una serà la de Pere de Riembau alias Pere Çavila, pels volts de 1370, senyor del casal i batlle de la Vila de la Pobla de Lillet; el seu fill Guillem de Riembau també consta com a batlle entorn al 1449 i manté el domicili a la Pobla. L'hereu d'aquest darrer el 1463 continua ostentant els càrrecs de senyor i batlle de la Vila. Posteriorment, apareix Jaume de Riembau -no sabem si és fill de l'anterior- actuant com a procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. Un dels personatges més coneguts d'aquesta nissaga és en Janot Riembau, que fou donzell de la Pobla i batlle, però més conegut per la seva faceta de bandoler, quan entorn al 1560 s'enfrontà amb la família Cadell d'Arsèguel pel control de la pabordia del monestir, en no aconseguir el seu propòsit, es convertí en un bandoler molt actiu i perseguit; va morir a França, expatriat. L'altra branca Riembau, encapçalada pel donzell Pere Bernat de Riembau, posseïa en feu el castell de Cerdanyola; aquest el llegà al seu fill, de segones núpcies, Bernat Galceran de Riembau, morí el 1405 deixant com a hereu universal el seu fill Pere Bernat Riembau. Així, sembla versemblant pensar que els Marquesos de Cerdanyola que al segle XIX tenen en propietat la finca de la Sala, potser els va arribar a les seves mans de part de la branca Riembau que era senyora del castell de Cerdanyola. Actualment la finca és propietat de la Generalitat de Catalunya i està destinada a casa de Colònies. | 42.2418800,1.9389700 | 412461 | 4677177 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La reconversió de la Sala com a casa de colònies ha fet modificar considerablement la seva fesonomia, però tot i això, la seva constitució arquitectònica sembla correspondre a una construcció d'època moderna que podem situar com a molt pels volts del segle XVII-XVIII. Això, però, no vol dir que no hi hagi hagut amb anterioritat una altra edificació; més si tenim en compte els possibles orígens de la finca, vinculats a una família documentada a la Pobla ja des del segle XIV. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57832 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0 | <p>BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | <p>La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d'on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.</p> | 08166-132 | Serra del Catllaràs | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.2225100,1.9648000 | 414566 | 4675000 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades es corresponen a la Roca de la Lluna. | 122 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||
| 57820 | Festa Major de Cinquagesma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cinquagesma | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | La Festa Major de Cinquagesma es correspon amb la festa de primavera, és per les dates de Pasqua Granada i dura des del divendres fins al dilluns (el dilluns es festa local). Al llarg dels quatres dies es realitzen diverses activitats, d'entre les quals hi ha els típics balls de nit amb una orquestra cada dia (excepte el dilluns), alguns dies després del ball també hi ha sessió de discjòqueis, altres activitats com torneig de dominó, concurs de botifarra, tennis taula, a més d'alguna activitat pels més petits, una representació teatral, i audició i ballada de sardanes. El conjunt d'activitats que es realitzen el divendres, dissabte i diumenge es duen a terme en diferents indrets o espais del nucli urbà de la Pobla de Lillet. En canvi al dilluns totes les activitats es realitzen al santuari de Falgars, i és un dels dies més esperats. La jornada s'inicia al matí amb una cercavila de sortida al Santuari; a les 12 hi ha la celebració de la missa amb cantada de goigs, al migdia llevant de taula, i a la tarda la representació de la tradicional Dansa de Falgars, seguida d'alegres corrandes i finalment sardanes. | 08166-120 | En diferents indrets del nucli urbà i al Santuari de Falgars. | La Pasqua Granada o Pentecosta també es coneguda popularment com la Segona Pasqua, és una celebració del calendari cristià que s'escau sempre quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida. Aquesta diada s'emmarca dins el cicle de festes commemoratives del cicle vital del calendari cristià, Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist; aquesta data en concret commemora la baixada de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Aquesta celebració té origen en antics cultes agraris simbolitzant l'inici de la nova etapa en que els fruits del camp, els cereals i les plantes inicien el cicle formació de les granes i els fruits. | 42.2449300,1.9757800 | 415502 | 4677479 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies números dos i tres són d'Eduard Pujals. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 57821 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-1 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Per la diada de Sant Cristòfol, com és tradició en moltes poblacions, es celebra la benedicció dels vehicles; a la Pobla de Lillet es realitza sempre el diumenge més proper a la data de la festivitat (10 de juliol). El conjunt d'automòbils es situen filera davant la Font d'en Güell, col·locats en sentit Campdevànol. Es fa la benedicció, i la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí de l'any fan el repartiment de les medalles amb el sant i la data, a cadascun dels participants en l'acte. La corrua de vehicles es dirigeixen cap a la Pineda, una àrea de pic-nic que hi ha al peu de l'Arija i de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. En aquell indret es ballen sardanes amb una cobla, acompanyat d'una degustació de galetes i beguda. | 08166-121 | Al nucli urbà i a la pineda | Fa uns cinc anys es van fer algunes modificacions en els actes de celebració de la diada de Sant Cristòfol. Abans els vehicles es col·locaven en sentit oposat, cap Guardiola de Berguedà i es dirigien cap una àrea que hi ha a la zona de Riutort. | 42.2439200,1.9753700 | 415467 | 4677367 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 57824 | Festa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La Festa del Bolet es realitza al llarg de l'últim cap de setmana de setembre. El dissabte al matí hi ha un ral·li fotogràfic (aquest 2.009, ha estat el tercer) i activitats infantils; a la tarda és el moment del concurs de plats cuinats amb bolets (enguany s'ha celebrat l'onzena edició), cap al tard hi ha un corretasques, posteriorment des del balcó de l'Ajuntament es fa el Pregó del Bolet i el repartiment dels premis del concurs de plats; seguidament és hora del mossec popular, i un correfoc; la jornada es clou amb ball al Saló la Flor. Durant tot el diumenge es pot visitar l'exposició micològica al Centre Cívic i la projecció d'imatges micològiques a la Biblioteca; al matí s'inaugura el Mercat del Bolet on hi participen artesans locals i foranis, a més de les diferents parades dels comerços locals; el mercat s'amaneix amb una cercavila acompanyada dels capgrossos, a l'espera del Tast de bolets, cap al migdia; com a darrer acte, a la tarda hi ha un espectacle d'animació per grans i xics. | 08166-124 | Al nucli urbà. | A la comarca hi ha diverses poblacions a les quals fa anys que es realitza la Festa del Bolet, a la Pobla de Lillet és una festa que aquest 2.009 ha arribat a la dinovena edició. La festa va arrancar de la mà de l'Associació de Comerciants, però arran d'uns anys difícils en els quals semblava que potser es deixaria de celebrar, l'Ajuntament va decidir prendre el relleu en la realització de la festa boletaire a partir del 2.005. | 42.2438700,1.9745800 | 415402 | 4677362 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57825 | Festa Major del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-roser | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVII? | La Festa Major del Roser es celebra el primer cap de setmana d'octubre, coincidint amb la proximitat al 7 d'octubre, dia de Santa Roser, i suposa la festa grossa de la Vila. Tot i que al llarg dels anys alguns dels actes van canviant, el programa no difereix massa en quan al tipus d'activitats que es realizen. Així, el divendres al vespre s'anuncia l'inici de la Festa Major amb repic de campanes; aquest dia és dedicat sobretot al jovent amb una Festa Jove a la nit. El dissabte es realitza un torneig de tennis taula, i un de bàsquet, a més d'un concurs de botifarra. Al llarg de la jornada també hi ha lloc per altres espectacles i a la nit Ball de Festa Major. Enguany el diumenge l'Ajuntament ha decidit recuperar l'escalada ciclista a Falgars, el punt de sortida és la plaça de l'Ajuntament i el d'arribada, al Santuari de Falgars; la recuperació ha estat bona, ja que ha comptat amb un bon nombre de participants. El diumenge també hi ha lloc per les sardanes i a la tarda la proclamació de la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí, seguidament hi ha concert de gala i a la nit Ball de Festa Major. El dilluns (festa local) novament hi ha ball i audició de sardanes, a la tarda és hora d'un espectacle infantil, i al vespre un gran sopar que clou amb una darrera sessió de Ball. | 08166-125 | En diferents indrets del nucli urbà. | No es coneix l'origen exacte de la celebració de la Festa, però l'any 1638 un vot de la vila declarava festa del Sant Crist l'endemà del Roser, paral·lelament el capellà d'aleshores, mossèn Barnola feia construir la capella del Roser (avui totalment enrunada, i de la qual tant sols es pot veure alguna escassa resta darrera el mas Barnola, al barri de Les Coromines); posteriorment fundà la confraria de la Marededéu del Roser. En un parell d'ocasions s'ha realitzat consulta popular per canviar la data de la Festa Major. L'any 1958 es va proposar passar la celebració de la Festa Major al 15 d'agost coincidint amb la festa de la Marededéu d'Agost; el resultat va ser negatiu. Novament al juliol del 1988, es va proposar el canvi de data del primer cap de setmana d'octubre al tercer diumenge d'agost, en aquesta ocasió va tornar a sortir com a resultat un no. Així doncs, s'ha mantingut la data d'octubre com a celebració de la Festa Major, tal com assenyalem alguns veïns, la Festa ha de ser pels propis poblatans i poblatanes, i a l'estiu són molts els que els coincideix amb les vacances. La pujada en bici a Falgars ja s'havia fet entre els anys 1982 i 1994 de la mà dels Amics del Ciclisme de Lillet; enguany la recuperada escalada ciclista suposa la catorzena edició. | 42.2433200,1.9733300 | 415298 | 4677303 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57826 | La Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fira | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La Fira de la Pobla de Lillet es celebra sempre el 3 de novembre, sigui el dia que sigui de la setmana; no és una jornada de festa local. Actualment ha perdut el caire ramader que tenia en origen, i avui dia és una fira multisectorial, on hi ha expositors diversos: roba, cotxes, eines, objectes de la llar, etc. Les parades s'ubiquen al zona central, a peu de carretera, sobretot a l'aparcament que hi ha davant l'Ajuntament. | 08166-126 | Al nucli urbà. | Les primeres referències a la Fira són d'entorn a l'any 1884, entre aquest any i el 1936 consta com una de les fires de bestiar importants de Catalunya, tot i això potser molt anterior a aquesta data. Es celebra en una data que coincideix amb el retorn del bestiar que està pasturant a les muntanyes, acostuma a ser pels volts de Sant Miquel; en aquestes dates de retorn del bestiar s'aprofitava per fer la selecció dels animals, els que anirien destinats a carn, els de treball i els de producció de carn i/o llet. Tot aquell bestiar que no tenien venut, es portava a fira. Així, en aquesta diada s'aplegava gran quantitat de bestiar, alguns ja havien aprofitat per deturar-se a altres fires, ja que per aquestes dies eren diverses les poblacions que feien fira de bestiar. A la Fira de la Pobla bàsicament s'hi aplegava el bestiar de la mateixa Pobla, de Cerdanyola, Castellar de n'Hug, Gabarrós i Sant Jaume de Frontanyà. Al segle XIX, la fira es feia als camps de Cal Cerdà, a principis de segle XX, amb la construcció de la via del ferrocarril, es va traslladar al camp de les Vinyes (el Firal). Durant la Fira, a més del bestiar també hi havia parada d'altres firaires que portaven roba, sabates, ferreteria, objectes per la llar i entre altres coses, ja que era un moment propici per poder adquirir aquells objectes que era difícil de trobar al poble. | 42.2438100,1.9748400 | 415423 | 4677355 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilaradaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57758 | Montclús de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-dalt | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII-XIX | La casa es conserva, però la majoria d'annexes -excepte l'antiga capelleta- estan en procés d'enrunament. | Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis destinats a diferents usos, com vivenda (amos i treballadors o mossos), pallers, magatzems, corts i una capella. La casa és de grans dimensions, planta irregular i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de tres nivells de planta. Està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a planta baixa com a planta primera. Mostra diferents ampliacions i reformes, les més importants són del segle XVIII i XIX, entre altres suposà l'ampliació de l'estructura pel costat sud, creant una galeria de dos nivells (PB i P1), amb dues obertures per planta amb arcs fets amb maó, i modificacions a moltes de les obertures, la majoria de les quals són fetes muntants i llinda en arc rebaixat de maó massís. Pel que fa als murs, mostra diferències d'aparell en funció de la fase constructiva, així les parts més antigues són de carreus i pedres desbastades mostrant un aparell més regular, la resta té un acabat més heterogeni amb pedres irregulars i molta presència de maó massís i teula. A l'interior, a nivell de planta baixa trobem espais coberts amb volta. A planta primera podem veure interessants espais com la gran sala, amb habitacions als costats, i una cuina amb fogons (reconvertits en armari), amb la cendrera a sota i la pica de pedra al costat. El paller del costat sud és de dos nivells i en destaca la façana principal, formada per quatre obertures per planta fetes amb arc també de maó (avui algunes tapiades). Al costat oest de la casa hi ha altres edificis destinats a paller, magatzems i al bestiar, aquests es troben en procés d'enrunament i coberts de molta vegetació. A l'extrem sud-oest del conjunt hi ha una petita capella, en la seva estructura (com la majoria dels altres edificis) combina la pedra en cantoneres (grans carreus) amb paredat de pedres irregulars, més petites i amb fragments de maó i teula, i maó massís emmarcant les obertures; a la façana principal hi ha porta amb un maó massís a sobre amb la data 1898, i per sobre una obertura circular o rosetó. Actualment l'interior està habilitat com a vivenda. Les diferents construccions que conformen el conjunt estan unides per murs de tancament, en els quals hi ha diferents accessos i portals, destaca el portal sud-est, que dona a nivell de la planta baixa de la casa, que té dos carreus amb inscripció, un a cada costat de l'obertura, en un hi ha 'J.P.Y.B. DE CASTELLSOL', i a l'altre una data del segle XIX, parcialment il·legible. Al centre de tot el conjunt hi ha l'era enrajolada. Montclús està envoltada, sobretot pel costat nord, sud i oest, de grans camps de conreu i prats de pastura. | 08166-58 | Montclús, zona sud-est. | El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII. La primera referència que trobem és de l'any 1100, en concret el document de fundació d'una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal de fixar-hi la vida regular, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria estava formada per clergues i laics entre els que consta 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Al llarg d'aquest segle XII i sobretot als segles XIII i XIV, trobem nombroses referències al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides al mas Comalada i d'altres al mas Soler. Així, al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta pel canonge de Santa Maria de Lillet, Pere Serra (que l'havia comprada amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i de tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien una concessió de devesa al lloc del Solà a la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 figuren diferents documents on s'estableixen o fan concessions de deveses al lloc de Montclús, en concret dues de les quals són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Posteriorment, al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Dalt és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.2075200,1.9958500 | 417109 | 4673305 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57758-foto-08166-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Montclús està emplaçat al sud-est del municipi, és un lloc molt particular i característic conformat per una àmplia planúria que ha afavorit la domesticació d'aquests terrenys, situats a una alçada aproximenda, entre 1300 i 1400 metres. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57799 | Font de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-isidre | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font situada entre dos edificis. És conformada per un gran dipòsit amb estructura de planta rectangular i el frontis, en el mateix pla que els edificis dels costats, dóna a la plaça de Sant Isidre. La façana es presenta en dos plans, així les piques i la capella queden protegides per una coberta, que té llinda en arc rebaixat; el conjunt de l'estructura és coronada amb un acabat corbat. Hi ha dues piques de pedra, l'una amb l'aixeta habitual, i l'altra amb una sortida directa (potser el sobreeixidor, o pel contrari el desguàs per buidar el dipòsit). Al centre del frontis hi ha un rètol on posa 'Font de Sant Isidre. 1885', i a sobre una petita capella amb un Sant Isidre al seu interior. Les parets no presenten cap decoració especial, les interiors tant sols estant pintades. | 08166-99 | Nucli urbà. Al barri de la Plana, a la plaça de Sant Isidre. | A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1884 i 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) es documenta, arran de la construcció d'un nou dipòsit d'abastament d'aigua, a la zona de la Vila, la construcció de tres fonts, al barri de les Planes, a la Plaça i al Pontarró, respectivament. Les obres van durant bastant de temps primer perquè les canonades de l'aigua havien de creuar camps conreats i es va esperar que la collita estigués feta, després també s'havia de construir unes canonades de desguàs de les aigües netes sobreres de les fonts, per tal que no es desaprofités i no es barregés amb les aigües grises. Finalment l'any 1885 es van concloure les obres. | 42.2448400,1.9731100 | 415282 | 4677472 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Isidre, 15 de maig, patró dels pagesos, s'hi resa un rosari. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57798 | Font de Sant Roc / Font de Les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-font-de-les-coromines | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font formada per una estructura de planta rectangular, constituïda per un gran dipòsit (sobre el qual hi ha la terrassa de la casa del costat), i al frontis principal, el que dóna a la plaça de les Coromines les sortides d'aigua. En aquest frontis es presenta en dos plans, ja que així les piques queden cobertes per la part que sobresurt més, i que presenta la part superior coberta per un arc de mig punt. Hi ha dues piques fetes d'obra, amb les seves respectives aixetes que surten de la paret frontal; en el mur frontal al centre i col·locats verticalment hi trobem, a dalt, una petita capella amb un Sant Roc al seu interior, per sota una placa on posa 'Sant Roc. 1885', i per sota una còpia dels goigs de Sant Roc. Les parets de l'espai de les piques es troben decorades amb pintures que escenifiquen els jardins Artigas. | 08166-98 | Nucli urbà. A la plaça de Les Coromines. | El barri de les Coromines es va fundar el 1740. Des d'origen hi havia una font a la plaça. A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) trobem que es sol·licita que després de la construcció de les noves fonts a la Plana i al Pontarró, es procedeixi a reparar la font de la plaça de les Coromines. Segons el què es desprèn de les actes de l'Ajuntament, es va decidir que es construís una font nova ja que fins llavors la que hi havia era molt poc pràctica perquè la sortida d'aigua estava molt arran de terra. Es va decidir comprar un pati que hi havia a la plaça; les negociacions amb el propietari del solar van anar bé i es va comprar el solar i s'hi va construir la nova font. | 42.2436100,1.9777600 | 415664 | 4677330 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57798-foto-08166-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Roc, 16 d'agost es celebra un rosari davant la capella. També es per la data que es fa la Festa Major del Barri de Les Coromines. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57791 | Mina del 'Moreno' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moreno | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | A la galeria hi ha despreniments. Hi ha restes d'estructures en procés d'enderroc. | Es tracta d'una mina de carbó de la qual en veiem la bocamina i la part inicial de la galeria, en desconeixem la llargada i si consta de més d'una galeria; ha de ser però, de llargada considerable ja que és una de les mines de les quals es va extreure més carbó. La boca de la mina és un forat picat a la roca amb unes dimensions aproximades de dos metres d'ampla per dos metres d'alçada. Avui dia encara podem veure al terra de la galeria travessers de fusta per on circulaven les vagonetes. A l'exterior de la mina, cap al costat est podem veure-hi restes de diferents construccions, bàsicament uns pilars fets de formigó encofrat, i al davant una construcció de planta quadrangular i alçada considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran receptacle on s'hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb vagonetes que des de l'interior de la galeria arribarien aquí a través d'una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre per on es carregaria el carbó a les vagonetes d'un cable o telefèric. A partir d'aquí el telefèric portava el carbó cap a la mina del Teixó, des d'on a través d'un complex recorregut en que el carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) per acabar arribant a l'estació del telefèric general, el cable, des d'on es transportava a l'estació de ferrocarril de l'empalme del tren de Guardiola a la Pobla, aquí era emmagatzemat en uns altres dipòsits per finalment ser traspassat a les vagonetes del tren i empendre la darrera fase de transport cap al Clot del Moro. | 08166-91 | Catllaràs | La mina del Moreno forma part del conjunt de mines del Catllaràs que foren explotades per Asland S.A., en concret aquesta s'hi va extreure mineral des del 1908 fins al 1920. El carbó que sortia d'aquestes explotacions era transportat amb telefèric fins a l'estació de l'empalme, des d'on amb el tren era portat fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, propietat de Asland (Compañía General de Asfaltos y Portland, S.A.). El carbó era un material bàsic per fer funcionar la fàbrica, ja que es necessitava un material d'alt poder calòric pels forns on es feia la cuita de la pedra calcària per acabar sent transformada en ciment. De fet l'existència d'aquest mineral al Catllaràs, junt amb el riu Llobregat, i l'existència de pedra calcària, van ser els factors que varen determinar la construcció de la fàbrica en l'indret escollit. | 42.2150000,1.9581900 | 414010 | 4674173 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sobre d'aquesta mina hi ha el pou del Moreno, el qual estava comunicat amb aquesta mina a través d'un petit telefèric. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57855 | Forns de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-riutort | JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. | XX | Els forns es conserven en bon estat; la resta d'infraestructures del molí es van desmuntar per construir-hi una petita granja de porcs. | Els forns de Riutort eren destinats a coure pedra calcària per l'elaboració de ciment. Aquests constitueixen el testimoni del què havia estat una petita fàbrica de ciment, la qual a més dels forns comptava amb un molí, avui dia desaparegut on es triturava la pedra calcària un cop cuita. Estan situats a peu de la pista que porta al nucli de Gavarrós i a la mina de petroli de Riutort (ambdós de municipi de Guardiola de Berguedà), a tocar del pont de Riutort. Es tracta d'una gran estructura construïda adossada a un marge, de la qual exteriorment veiem un mur, la paret exterior dels forns, d'alçada considerable i lleugerament atalussat, fet de pedra i morter, i amb tres obertures situades arran de terra. L'obertura de més al sud, tota emmarcada en pedra, és per on surt el tub que conduïa l'aigua que feia moure la turbina, és el salt d'aigua. Les altres dues donen accés a un forn cadascuna. Ambdues boques són de mides i formes molt similars, amb muntants de pedra desbastada i llinda amb arc rebaixat fet de maó de pla. Aquestes dues obertures donen respectivament a un passadís, amb coberta de volta de maó col·locat pla, que condueix a la cambra de foc, per sobre la qual hi ha una mena de gran xemeneia lleugerament troncocònica, de planta circular, amb les parets revestides de maons refractaris disposats regularment. Aquesta xemeneia és on es disposava la pedra calcària per coure. A pocs metres de distància per sobre dels forns hi ha la pedrera d'on extreien la pedra calcària. Des de la part superior dels forns es pot seguir un caminet que es la traça per on circula el canal que conduïa l'aigua del Riutort. Segons informacions orals aquest canal s'iniciava a la zona de la mina de petroli. Tenia un fort desnivell, amb un bon salt d'aigua que feia anar la turbina. Anteriorment el molí era un molí fariner. | 08166-155 | A la zona de Riutort. | Antigament, el molí havia estat un molí fariner mogut per la força de l'aigua que arribava a través del mateix canal que posteriorment s'utilitzaria per fer anar la turbina. Tot i la manca de notícies d'aquest molí, sabem gràcies a les informacions proporcionades per Eduard Pujals, que va ser per la Guerra Civil quan el van transformar en molí de pedra calcària, tot muntant una petita fàbrica de ciment. Degué ser llavors, quant es van construir els forns. Mentre va durar la guerra sembla ser que a les nits s'utilitzava el molí per moldre gra. La fàbrica de ciment no va estar activa durant un període molt llarg de temps, ja que va deixar de funcionar cap als anys 50 o 60 del segle XX. Posteriorment, van ensorrar el molí per tal de construir-hi una granja de porcs. | 42.2395400,1.9200000 | 410893 | 4676937 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Podria ser que en el forn també s'hi hagués cuit guix. A poca distància d'aquest molí, aigües amunt, hi ha el molí de l'Espelt. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57793 | Mina del 'Cisquetó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cisqueto | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Pràcticament no queden restes visibles, la bocamina està sitjada. | Al lloc on hi havia la mina de carbó del Cisquetó, avui dia pràcticament no hi queden restes visibles. A tocar del torrent podem veure un gran clot on el terreny ha cedit, és on hi havia la boca de la mina. Aquesta era una mina feta amb travessers de fusta, no excavada a la roca ferma, fet que amb el pas del temps ha afavorit el seu ensorrament. | 08166-93 | Catllaràs | Sembla que era una mina d'explotació força superficial, la galeria no baixava a molta profunditat, en van obrir uns 200 metres. Al torrent hi havia una passarel·la de fusta que permetia creuar el rec, a l'altra banda del qual sortia el camí pel qual baixaven el carbó, pel cantó de Sant Julià de Cerdanyola. El propietari de l'explotació era Josep Anfruns, de Guardiola de Berguedà, conegut com el 'Cisquetó', i es va explotar entre el 1950 i el 1951. A la mina hi van treballar quatre persones, el mateix propietari junt amb Lluís Casas, Eudald Espel i Pere Janer. | 42.2119400,1.9502900 | 413354 | 4673841 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57793-foto-08166-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la 'Concepción' i la del Rotllan. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57795 | Mina del Rotllan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-rotllan | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Conserva molt poques restes, la bocamina està sitjada. | A l'indret on hi havia la mina del Rotllan podem veure-hi escasses restes. Al lloc de la boca de la mina, tant sols hi ha un clot. Al costat podem veure un altre clot amb restes de murs de pedra, segons sembla un petit magatzem o cobert. A l'esplanada del davant, un munt de fustes i restes d'un basament de pedra, es tractava d'una construcció destinada a magatzem i aixopluc. | 08166-95 | Catllaràs | Aquesta mina era propietat de Josep Rotllan i Casals i d'Agustí Barral i Casanova, va tenir un volum d'explotació petit, s'hi va treballar entre el 1942 i el 1943, i consta que hi treballaven tres persones i que en van treure dos camions de carbó. Posteriorment, van estar explotant el bosc, sembla que la fusta era destinada a la fàbrica de paper del Barral. | 42.2132900,1.9501000 | 413340 | 4673992 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la 'Concepción'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57794 | Mina 'Concepción' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-concepcion | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | La bocamina està ensorrada, i quasi no hi ha restes visibles. | La mina de carbó 'Concepción' presenta escasses restes visibles. Està situada a tocar d'un torrent, a un costat podem veure el lloc de la boca mina, avui ensorrada; l'única traça és la terra negra amb restes de carbó, restes d'un mur lateral de pedra, i una biga que devia formar part de l'estructura de fusta de suport de la galeria, o un travesser de la via. A l'altre costat del torrent hi ha vestigis d'una petita construcció, probablement alguna mena de magatzem. | 08166-94 | Catllaràs | Aquesta mina es va explotar després d'acabada la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945, per part del senyor Joan Fábregas i Artigas, de la Pobla de Lillet, posteriorment va fer una societat amb el senyor Josep Obradors i Riu de Puig-Reig i amb d'altres persones. Consta que hi van arribar a treballar unes 15 persones i que la galeria tenia una llargada d'uns 150 metres. Havien construït un dipòsit de fusta per tal d'emmagatzemar el carbó, des de la galeria fins al dipòsit era transportat amb vagoneta. Posteriorment es traspassava amb el mineral en un camió que baixava el carbó cap a Sant Julià de Cerdanuola, per la carretera que havien obert per la font de Fontanals. | 42.2113500,1.9501700 | 413343 | 4673776 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la Rotllan. Posteriorment, entre 1948 i 1950, el sr. Joan Fàbregas i Alart registrà una nova mina, també amb el nom de 'Concepción', aquesta però fou més coneguda amb el nom de mina del Montraveta, cognom de l'altre propietari de la mina i el que en gestionava l'explotació. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 57747 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-6 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XVIII | La masia està situada al costat sud-est del turó del Puig, que s'alça per sobre la vall de l'Arija; dominant una àmplia zona molt oberta, sobretot cap al sud i sud-oest, amb vistes cap el monestir de Santa Maria de Lillet i el Castell de Lillet. El turó queda enfront aquests monuments, pel seu costat de llevant, separant-los el riu. La casa està reformada. És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana de migdia, la principal. Consta de planta baixa, primera i golfes. Destaca que en els seus murs laterals hi ha un canvi en el parament, clarament visible perquè presenta una mena de cantonera (o restes d'una antiga esquerda) i canvi en el plom de part de les dites façanes. Aquest fet evidencia una reforma (no recent) molt important realitzada a la casa, i que va consistir en la construcció d'aproximadament un terç de l'actual edifici per la part sud, comportant també la substitució de la façana principal. Pot correspondre a una obra realitzada amb la voluntat de reformar aquesta part de la casa, o podria tractar-se d'una obra forçada com a conseqüència d'un esfondrament; pel testimoni que en tenim a les façanes laterals no es pot descartar aquesta darrera hipòtesis. No es conserven restes visible de les típiques estructures o edificacions complementàries d'una masia com pot ser el paller. | 08166-47 | A prop de la carretera de la Pobla a Ribes | Sembla que els orígens d'aquesta masia es remunten al període medieval, podrien ser-ne una referència la menció en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Mir de Pug et uxor eius' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,42); més tardanament, el 1449 trobem la menció a un tal Joan de Puig, que fou nomenat col·lector general del sindicat de les baronies de Pinós i Mataplana (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 354). Al llarg del període medieval consten nombroses referències al Puig, algunes de les quals no aporten prou informació per poder-les atribuir a aquesta masia, ja que en la geografia propera a La Pobla de Lillet hi trobem altres indrets amb el mateix topònim. A la primera inscripció del registre de la propietat (Llibre 1, Full 214) trobem l'Heretat Puig 'con sus mansos llamados Baladosa, Castelló y parte de tierras del manso Trallo y Comas de Gobern al manso Puig unidas y agregadas junto con el manso llamado de la Argelaga', a més també hi figura un molí fariner prop del monestir, amb el nom Ribarderiu; consta com a propietari Antonio Subrà y Sala, el qual posseeix la finca en virtud de la venda a favor seu feta en data 15 de març, pel matrimoni Francisco Tubau i Maria Tubau i el seu fill José Tubau, de la Pobla de Lillet. D'una banda, aquesta inscripció ens permet saber que els antics propietaris, els Tubau, eren una família amb moltes propietats, ja que eren els amos de la finca de la masia del Bruc, a més dels propietaris del molí del Clot i potser també del mas Comes. A mitjans del segle XIX aquesta família passava per dificultats econòmiques, segons sembla en part per trobar-se en querelles judicials, fet que els obligà a desfer-se de part del seu patrimoni. D'altra banda, la inscripció ens permet conèixer el nom d'altres cases que es trobaven dins aquesta finca, algunes també d'origen medieval, com Baladosa i Comes; pel que fa a l'Argelaga apareix posteriorment com a Hostal de l'Argelaga (i probablement també d'origen medieval). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Puig però no hi consta el propietari; també hi surt Argelaga, en aquest cas com a propietat de Antonio Saboa (podria ser el mateix que consta al registre de la propietat, però que hi hagués algun error de grafia en algun del dos casos). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, hi figura el Puig, i també l'Hostal de l'Argelaga, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2428400,2.0056200 | 417961 | 4677218 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Seria interessant fer una prospecció a la part alta del turó, és una zona susceptible d'haver estat ocupada des d'antic i per tant de conservar restes d'antigues estructures. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57775 | Pont de l'Ajuntament / Pont del Magret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lajuntament-pont-del-magret | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3522. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XV-XVI-XX | Pont sobre el riu Llobregat, situat al costat d'on desemboca el torrent del Regatell. L'estructura actual és el resultat d'almenys dues grans fases constructives, la construcció primigènia i l'ampliació del segle XX. Consta de dos ulls, conformats per dos arcs rebaixats; a la part més antiga (costat de ponent), els dos arcs són formats per grans dovelles ben tallades i picades que convergeixen en un pilar de base quadrangular al centre, la resta del mur és de paredat de pedres de mides menors i irregulars, en origen la barana era d'obra, actualment és metàl·lica. Als anys 60, es va realitzar una important obra d'ampliació del pont cap al costat de llevant, seguint la forma definida per dos ulls d'arcs rebaixats i creant un ampli espai on s'hi va construir l'ajuntament, amb una plaça al davant. Per aquest costat est, l'aparell és totalment diferent; mostra un basament de pedra, la volta és de formigó encofrat, i el pilar on conflueixen els arcs conforma un tallamar triangular amb el vèrtex arrodonit i revestit amb pedra; en aquest costat la barana també és metàl·lica. Aquest pont constitueix l'accés principal amb vehicle vers el barri de Les Coromines. | 08166-75 | Al nucli urbà | Les fonts bibliogràfiques situen l'origen d'aquest pont entre els segles XV i XVI, entorn al període inicial d'expansió urbanística de la vila cap al costat sud del riu Llobregat, tot i això, la primera construcció documentada en aquesta àrea, és l'església del Roser, construïda cap al 1581, a prop del pont vell, i en un moment en que ja hi devia haver un primer nucli de cases en aquest costat. Serà a partir de mitjans del segle XVIII quan aquesta àrea viurà un gran creixement urbanístic amb la construcció del barri de Les Coromines, en una època d'augment demogràfic. Aquest pont també constitueix un pas de comunicació, o millor un enllaç amb el camí de Falgars i també amb el camí del monestir (tot i que la via tradicional és a través del pont vell). Segons Jaume Fàbregas (FÀBREGAS:1997:37) a l'any 1934 s'aixamplà el pont del Magret, no coneixem però les característiques d'aquesta reforma. L'actuació més important duta a terme en aquest pont és l'ampliació, anunciada en pública subhasta el 1961, i consistent en el cobriment d'un tram d'uns quinze metres sobre el riu Llobregat, pel costat de llevant del pont, on a la vegada es construiria l'actual edifici de l'Ajuntament. | 42.2436200,1.9746800 | 415410 | 4677335 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que actualment el pont és conegut com pont de l'Ajuntament, amb anterioritat havia estat anomenat com a pont del Magret.En el viatge que realitza Francisco de Zamora al 1787, consten a la Pobla de Lillet, quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95). | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 57810 | Fons d'imatges de l'Ambit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges de la Pobla de Lillet. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08166-110 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors | És a la seu social de l'entitat. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc