Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
57742 Ardericó https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderico BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XII-XVIII En general l'estat de la casa no és dolent, però ha tingut esquerdes estructurals que en algun període es van reparar amb tirants metàl·lics exteriors. Algunes de les construccions annexes són les que es troben en més mal estat de conservació. La masia d'Ardericó està situada en ple Catllaràs, molt a prop de la Roca Forcada, al seu su-oest. Avui dia funciona com a refugi. La casa és una estructura molt robusta de planta rectangular, formada per planta baixa, dos plantes pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. A la façana principal les obertures estan col·locades amb una disposició força regular. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal, modificada en època moderna, és de llinda en arc rebaixat de maó posat en sardinell, a banda i banda hi ha petites obertures. Cal fer esment que al costat oest de la porta, en el mur hi ha un gran arc que podria haver funcionat amb dos altres que hi ha al mur lateral oest i en el mateix nivell, sense un anàlisi acurat no podem saber si són arc de descàrrega, o eren totalment oberts, definint un espai a mode de porxo. A la planta primera, al centre hi ha un balcó amb voladís, i a cada costat obertures senzilles, tant sols amb llinda de fusta; tipologia que es repeteix en la resta d'obertures dels altres pisos i també a les altres façanes, excepte a planta golfes en aquesta façana sud hi ha dues petites obertures de forma ovalada, fetes amb maó. L'estructura té un cos sobresortit a l'angle nord-oest, en el que hi ha una altra porta d'accés a l'interior, aquesta a nivell de planta primera. Els murs, de gruix considerable, són fets amb pedres desbastades junt amb altres de més irregulars, i de mides molt diverses però en general força grans; les cantoneres són de carreus tant sols desbastats, força regulars i mides no molt grans. A l'entorn de la casa hi ha vàries construccions, al seu costat oest unes edificacions destinades a corts i petits magatzems, i al costat est, una altra petita construcció. A la feixa de sota la casa és on hi ha els grans coberts, l'un ja en avançat estat d'enrunament, és una gran nau allargada que combinava paraments de pedra, amb maó massís als diferents arcs de les obertures i a les voltes que cobrien la planta baixa (avui ja ensorrades); amb grans obertures a les façanes i en les compartimentacions interiors que permetien un espai molt permeable. Al costat d'aquest hi ha un paller, en bon estat, de constitució robusta; la planta baixa era destinada al bestiar i la primera a paller, amb les grans obertures cap al sud. Les feixes inferiors que s'obren per davant la casa conformaven grans prats i camps de conreu de la casa. A uns quants metres al nord-est de la casa, i a prop de la pista d'accés des del Xalet, hi ha una trumfera, és de planta allargada i coberta amb volta de canó de pedra encofrada; té l'accés pel davant, arran de terra (amb llinda de pedra desbastada), una petita obertura per un lateral i una altra per la part superior. Està construïda adossada a un marge i feta amb murs de pedra; es conserva en bon estat. Entorn la casa n'hi ha altres. 08166-42 Al Catllaràs. La primera referència al nom de Arderiu és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Ramon Guitart d'Arderico' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Ja al 1227, consta Maria, filla d'Arnau Ermengol d'Ardaricó, de la parròquia de la Pobla de Lillet, la qual es casà amb Pere, fill de Bernat de Soler, del mas Soler de la parròquia de Santa Maria de Guardiolans (Vilada). (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,55) Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà, en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Al 1371 consta que el noble Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana, fill d'Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, la seva muller Sibil·la, i el fill Hug de Pallars, de comú acord havien venut a Ramon de Castelló, de Puig Çacalavera, els rèdits d'Ardericó i de Les Sois; en el documen es reclamaven aquests drets a Jaume Roger de Pallars. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,348) Ardericó consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Ardericó, consta com a propietari José Orriols. 42.2079100,1.9660800 414652 4673378 08166 La Pobla de Lillet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia d'Ardericó està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57741 Arderiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderiu BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVIII La masia d'Arderiu està emplaçada al davant de Roca Forcada (la roca queda al sud de la casa), en una vessant que s'obra cap al sud-est i en concret a la zona més planera d'aquesta costa. Les construccions que conformen la masia estan ubicades ocupant dues feixes; així a la part superior hi ha el paller, i a sota, la casa a l'extrem nord-est i una altra construcció destinada a corts i paller a la banda sud-oest. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes més, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (la més allargada). Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; l'adaptació al terreny també determina que la façana principal estigui encarada cap al sud-est, i que aquesta presenti major alçada. En conjunt les obertures han estat modificades, hi ha dues portes d'accés, una al mur oest i a nivell de planta primera, i que ha estat refeta (al seu costat hi ha unes poques dovelles, restes segurament d'una antiga obertura), i l'altra, a la façana principal, també de constitució senzilla; a més, a l'extrem est hi ha una altra gran obertura feta amb arc rebaixat de maó posat a sardinell (aquesta dóna accés a aquest cos que és una ampliació). A la planta primera, al centre hi ha un balcó, la resta són obertures simples. Al mur nord hi ha una petita finestreta espitllerada. La casa mostra una primera estructura més petita, a la qual posteriorment se li va afegir un cos a l'extrem nord-est que n'allargà la planta; contemporàniament a aquesta ampliació es degueren realitzar altres modificacions. Els murs de l'estructura originària són de pedres més grans i lleugerament més ben desbastades; les cantoneres són totes elles formades per grans blocs desbastats. Al sud-oest hi ha un cobert de planta allargada, la part baixa és de murs de pedra però contemporàniament se'l va realçar amb totxana; està cobert a un sol vessant que desaigua al sud. A la feixa superior trobem el gran paller, és de dos nivells, amb accés al superior des del marge per la part posterior del mur; és cobert a dos vessants, amb el carener orientat nord-sud; la façana principal és oberta cap al sud-est, on hi ha l'era. Al davant i a la part de sota de la casa s'hi obren grans prats i camps de conreu. El conjunt dels edificis està essent objecte d'una reforma, també de l'entorn que es mostra molt endreçat. 08166-41 Al Catllaràs. Són nombroses les referències que trobem al cognom Arderiu, sobretot al període baixmedieval. Es tracta d'una nissaga molt vinculada a la Pobla de Lillet, i que al llarg del anys donà nom a diferents personatges entre els que trobem a Joan Arderiu, batlle de la Pobla, Francesc Arderiu, prior de Sant Jaume; i Gerònima Arderiu, esposa de Joanot Riembau. En un document de 1388, apareixen 2Raymundum Arderiu' i ' Guilelmum Domingo Darderiu', és un document on s'explica la sol·licitud que van realitzar diverses persones al bisbe de la Seu d'Urgell, referent a l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, i demanant fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni; en motiu de la petició es realitzà una visita al lloc per comprovar-ho. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1440 Pere Arderiu junt amb altres personalitats, se'ls donava plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). Al 1467 mossèn Francesc Arderiu fou empresonat a la vila de Bagà, com a presoner de guerra del senyor vescomte d'Illa i de Canet. Aquest mateix, el 1470, consta com a prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,456). També al segle XV trobem a Joan Arderiu, que consta com a batlle del castell de Lillet; en un un document de confirmació de la batllia feta pel senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós el 1472, li confirmà la batllia a Joan Arderiu com a batlle, i també a altres persones entre les quals, hi ha Pere d'Arderiu i Jaume d'Arderiu; això succeïa en un moment de certa conflictivitat política a nivell català i local. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246). Sembla que aquest Joan Arderiu és el mateix que el 1524 consta com a cavaller domiciliat a la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,368). Pels volts de mitjans del segle XVI, Gerònima Arderiu, filla i herevà de mossèn Joan Arderiu, cavaller i de la senyora Angela de Planella, es va casar amb Joanot de Riembau, fill de Jaume de Riembau, donzell i procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,458). Arderiu consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). A data de 1576 consta la compra de la propietat d'Arderiu per part del donzell Jaume Descallat, per 386 lliures al pagès Pere Arderiu. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,388). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Arderiu, consta com a propietari Joan Camprubí. 42.2212400,1.9752400 415426 4674849 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia d'Arderiu està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992.Fa un temps que s'hi estan fent obres de rehabilitació i reforma del conjunt d'edificis. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57830 Ball dels Moliners https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-moliners ALBA i ROMA,N.(1984): El 'Ball dels Moliners' de la Pobla de Lillet. L'Erol, núm8, Berga. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. Antigament el Ball dels Moliners es realitzava a la plaça del Molí de la Vila, el dimarts de Carnestoltes. Hi participaven un home amb l'esquena coberta per una grossa pell de moltó i unes grans banyes al cap, i a més portava una mesura de tres quartans i un bastó, es col·locava al centre de la plaça i començava a fer un soroll amb els estris que portava (mesura i bastó) que simbolitzava el soroll que feien les moles d'un molí fariner mentre estaven en funcionament. Al seu voltant s'hi col·locaven un seguit de nois joves disfressats de dona i cadascun amb un bastó amb una patata o altra cosa clavada al capdamunt que volia simbolitzar la borra que filaven; a més al coll portaven unes coixineres a mode de sacs de farina per portar al molí. En sonar una tonada de flabiol es disposaven entorn al moliner tot fent un ball en cercle al seu voltant, mentrestant el moliner estava al centre i continuava fent el soroll que volia imitar el de les moles. En cansar-se els que voltaven, es comencen a llançar sobre el moliner tot colpejant-lo amb les filoses, el moliner es protegia amb la pell de moltó. Cansades de donar-li cops, les dones començaven a treure cendra (simbolitzava amb farina) i a escampar-la per sobre la gent aplegada al voltant, tot deixant-los ben bruts. 08166-130 Al pati de l'escola CEIP Lillet a Güell El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. Actualment però, s'han hagut de fer algunes modificacions per tal que la seva representació es pugui dur a terme d'una manera apropiada. Així, actualment la dansa es balla el dia que es celebra el Carnestoltes a l'escola, l'escenari és el pati petit de l'escola i la representació la fan els alumnes de cicle superior, tot i que quan comença l'escampada de farina (avui dia ja no es fa amb cendra) la resta de mainada entra en el joc i també tothom qui vol. Segons els autors que han parlat del Ball, aquesta és una dansa que manté similituds amb altres representacions que es realitzen a les dates de Carnestoltes, com és la substitució de papers, entre els quals les disfresses que impliquen canvi sexe i/o estament social, l'apallissament del moliner s'assimila a la revenja de l'opressió feudal (obligació de moldre al molí del senyor feudal), suposa una important participació popular, a més és una festa laica, el propi fet del llançament de la cendra és molt freqüent a altres indrets de Catalunya. La simbologia de l'escampament de cendra (avui farina) es relaciona amb un element purificador, de fecunditat i fertilització. Elements que es vinculen amb el període del cicle anual que comporta el Carnestoles, com és l'inici de la Quaresma, una etapa de dejuni com a neteja del cos, o sigui de purificació. A més properament s'iniciarà la primavera que implica un canvi important en el calendari de la terra, del pagès, és una etapa de sembra. D'altra banda, segons la llegenda, també es considera que el significat propi de l'acte sembla que vol escenificar els abusos d'alguns moliners que barrejaven cendra a la farina, per obtenir més guanys. 42.2460800,1.9750100 415440 4677607 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La música del Ball dels Moliners és interpretada per un flabiol i un tamborí, i per la recuperació del ball s'ha extret del Costumari de Joan Amades. Actualment, arran de la publicació d'un CD amb temes poblatans s'ha realitzat una versió orquestrada per Ramon Bau. 94|98|85 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57766 Barri de Les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-coromines FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GALERA, M. (1997: 37-44): 'La Pobla de Lillet i el seu entorn geogràfic vist a través de la cartografia de Catalunya dels segles XVII i XVIII'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1974). Estadístiques de població de Catalunya. El primer vicenni del segle XVIII. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. MADOZ, P. (1846): Diccionario geogràfico estadístico històrico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. XVIII Actualment el barri de les Coromines ha estat inclòs dins el programa d'ajuts de la Llei de barris (any 2.008, confirmat el gener de 2.009), promogut des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, finançat junt amb l'ajuntament de La Pobla de Lillet. El programa escollit suposa la rehabilitació integral del barri, per tal de revitalitzar el marge esquerra del Llobregat, renovant xarxes de serveis, reparació de dèficits dels edificis, construcció de nous espais de caire social, etc. El barri de les Coromines està situat per sobre el riu Llobregat i l'Arija, pel seu costat esquerre (l'oposat al nucli antic); a més queda al costat del camí ral que porta al Monastir de Santa Maria de Lillet, i també des d'aquí es pot agafar el camí que condueix a Falgars. El fet que s'anomeni Les Coromines, s'ha vinculat amb la presència del mas Barnola, ja que es creu que l'espai on es construí el barri es pot correspondre amb la coromina o quintà (o sigui un camp o tros de terra de pastura pertanyent a un mas, poblat, o castell, etc) del dit mas. El barri va ser fundat a mitjans del segle XVIII (entorn a 1740), per la necessitat d'habitatges pels jornalers. La trama urbana marcada per la geometria que el conforma és el que li aporta singularitat i modernitat, es caracteritza per un eix principal i central (orientat nord-sud i per on circula el col·lector principal) al qual connecten eixos secundaris (orientats est-oest) col·locats perpendiculars al principal, i paral·lels entre ells. El conjunt defineix un traçat de carrers plans i rectes, amb una plaça més o menys central, on hi ha la font de Sant Roc i a prop hi havia hagut el safareig públic. El desnivell poc acusat del terreny, permet però que el conjunt de filades de carrers mostri alineacions de façanes esglaonades de manera homogènia. Els carrers es construiren a partir d'una mateixa tipologia de cases entre mitgeres perfectament alineades en façanes, i formades per planta baixa, dos pisos i unes golfes o eixida, de fet de poca alçada, però també regular. Les parcel·les mostren una fondària edificable que varia de 8 metres les primeres filades a 7 metres a les últimes; i amb una amplada determinada per la llum de les bigues més el forat d'escala, que en resulta uns 6 metres. La distribució de les vivendes era a partir de la doble ventilació, dues façanes (nord i sud), així la porta d'accés es situa a la façana nord; la distribució general era l'estable i comuna a planta baixa, tres habitacions a planta pis i menjador i cuina a la planta segona, i a les golfes, l'espai per graner i per l'aviram, ventilat a través d'una eixida. Un altre tret diferenciador del barri és el nom dels carrers, definit per numeració, com el primer de les coromines, el quart o el vuitè de les coromines. 08166-66 Zona sud-est del nucli urbà La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740. La seva construcció es relaciona amb el ràpid creixement demogràfic que experimentà el país al llarg d'aquest segle XVIII, i en concret la Pobla de Lillet, on en menys d'un segle quasi es triplicà la població; entre 1708 i 1787, la població va passar de 560 habitants a 1326. Fet que evidencia una forta necessitat de nous habitatges per encabir la creixent població. Creixement demogràfic paral·lel a l'augment industrial, tot i que al segle posterior seria més acusat. La racionalitat del projecte urbanístic del barri, junt amb el prototipus de vivenda que el defineix, va permetre un ràpid avanç en la construcció del mateix. Que es tracta d'un projecte modern i innovador, queda palès en el comentari de Francisco de Zamora en el seu diari de viatge, ens diu que està fet per 'modernas -calles- anchas y tiradas a cordel, con una plaza en medio y en terreno llano' en contraposició als carrers estrets i costeruts del casc antic (ZAMORA:1973:95-96); també Madoz s'hi refereix, '6 o 7 calles que por ser paralelas y tiradas a cordel llaman la Barceloneta, aunque su verdadero nombre es las Corominas' (MADOZ:1846). L'any 1954 es va ampliar el barri de les Coromines pel costat sud-est amb la construcció de les cases de l'Asland. 42.2436800,1.9777500 415663 4677338 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al costat est del barri hi ha la font del Marge, molt freqüentada. Hi ha el camí d'accés al cementiri que travessa l'Arija per una palanca. A un extrem del barri hi ha la petita capella de Sant Antoni, segons consta, construïda al 1544, a peu del creuament del camí que porta en un sentit, al Monestir i, en l'altre, a Falgars. A més, hi havia hagut l'església del Roser, també coneguda com la del pont, per la seva primera ubicació prop del pont vell; aquesta fou construïda al 1581 i enderrocada al 1600; posteriorment es va tornar a construir, en concret al 1761 (quan el barri de les Coromines ja estava en plena expansió), però en una altra ubicació, a redós de la masia de Cal Barnola, actualment tant sols en resta algun escàs testimoni, degut a que fou destruïda durant la guerra civil.El primer cinema que hi va haver a la Pobla de Lillet va estar ubicat a la plaça de les Coromines. 119|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57849 Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas) https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas XX Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades. Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic. 08166-149 Al nord del nucli urbà El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor. 42.2487100,1.9747000 415418 4677900 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals. 98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57834 Bosc de Ventaiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ventaiola JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. Es tracta d'un bosquet situat molt a prop del poble, per sobre la Pobla de Lillet en la vessant que s'aixeca al sud del poble, al costat de l'heliport, i a l'entorn de la masia de Ventaiola. És un indret que atrau a molts poblatans que s'hi acosten a fer un passeig seguint el camí en ziga-zaga que creua el bosc, i altres a realitzar-hi altres modalitats d'esport. El nom del bosc, Ventaiola, li aporta la masia entorn a la qual es desenvolupa l'arbreda i de la qual n'és propietat. El conjunt del bosc és format per una gran majoria d'arbres de replantació, bàsicament són pins, i en el qual sobresurten unes poques sequoies de mides considerables, també hi ha algun avet, entre d'altres espècies; per que fa als arbres que no són de replantació, els més interessants són un grup de roures que es troben al voltant de la masia i que mostren un tronc d'amplada important. Són diferents camins els que hi van a parar, la pista per al trànsit rodat que porta a la casa de Ventaiola i també al mas Tinar, pel costat passa el camí que porta a Falgars pels Graus i el camí de la cova, a més també s'hi pot arribar per una altre camí que prové del barri de les Coromines tot creuant el torrent del Regatell. A més, a la part baixa del bosc hi ha la font del roure, un espai que està condicionat amb taules i bancs de pedra i obra fixes; el nom es deu a que la font surt d'entremig d'uns roures. 08166-134 Al sud del nucli urbà Al mig del bosc de Ventaiola hi ha la masia que li dóna nom, tot i que amb el pas dels anys ha sofert molts canvis, és un mas que està documentat des d'època medieval. El bosc però és de cronologia molt més actual, sembla que deu tenir entre 70 i 80 anys, tot i que els roures monumentals que hi ha a l'entorn de la casa ja denoten una antigor molt més reculada. Pel que fa a la font, en desconeixem l'antiguitat, però hi ha alguna fotografia de la primera meitat del segle XX que ja apareix amb els elements de mobiliari que hi trobem avui dia. 42.2413900,1.9749400 415428 4677087 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57713 Ca l'Artigas https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas-0 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3517. Generalitat de Catalanya. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX-XX La fàbrica tèxtil de Ca l'Arigas està formada per un cos principal corresponen a una gran nau de planta rectangular i alçada considerable, ja que consta de dos plantes. És construïda amb maçoneria i arrebossat com a acabat final; a l'interior diversos pilars de ferro colat són el suport dels sostres de revoltó i de la coberta a dos vessants. Les diferents obertures són emmarcades amb maó massís, hi ha gran nombre de finestrals paral·lels, de mida considerable, que aporten llum a l'interior; tot i que algunes modificacions del segle XX anul·là diferents obertures. Altres naus i dependències annexes disposades més o menys paral·leles a la estructura principal, i de tipologia similar, són resultat de les diferents ampliacions que experimentà el complex fabril. Cal destacar la presència d'una xemeneia d'alçada considerable, es tracta d'una construcció troncocònica realitzada amb maó massís, mostra diferents argolles de ferro a mode de reforç. Algunes d'aquestes noves construccions van ser destinades a la indústria de cartró. En relació a la fàbrica s'ha de fer esment als jardins Artigas o Parc de la Magnèsia, situats a continuació de la fàbrica riu amunt, i que eren ús exclusiu dels amos. És remarcable l'existència d'un gran canal que donava força hidràulica a la fàbrica, s'origina per sota la fàbrica Asland i circula en poc desnivell fins arribar a l'alçada de Cal Sargantana, just per sobre la fàbrica, on en una gran canonada es produeix la caiguda de l'aigua. 08166-5 A pocs metres al nord del nucli urbà de la Pobla de Lillet, i a la riba dreta del riu Llobregat. L'origen de la fàbrica es remunta al segle XIX, en ple creixement industrial, quan Artigas i Saleta l'any 1.876 van adquirí a Pere Casas l'antic molí de la Panella, per adaptar-lo com a fàbrica tèxtil. La primera matrícula industrial d'Artigas i Saleta consta al 1878-79 i estava formada per uns 100 fusos, 1 carda, 1 teler i 1 teler de samarretes. El 1.887 una riuada va destruir l'edifici, que es reconstruí donant forma a la fàbrica que observem actualment. A partir de la seva reconstrucció s'hi portaren a terme diverses activitats industrials. El negoci s'anà ampliant, ja que el 1893-94, a la fàbrica d'Artigas i Saleta hi consten 623 fusos, 6 telers Jacquard, 1 màquina de desfilar, 104 telers mecànics, 4 telers de mà, 1 teler de samarretes, 1 tint i 1 blanqueig. 1894-95 ja apareix Joan Artigas Alart sol en l'empresa. Aquest va ser el promotor dels jardins Artigas, construïts entre el 1.903 i el 1.910; Joan Artigas sembla que va demanar idees a Antoní Gaudí, per a l'ordenació del terreny que tenia a banda i banda del riu Llobregat i aquest li realitzà un esbòs. A les matrícules dels anys 1913-28, ja apareix Joan Artigas i Casas, fill del propietari, el qual va ser un empresari emprenedor que intentà diversificar la producció industrial: donat que la indústria de la perfumeria no va tenir èxit, l'any 1.914 es dedicà a produir carbur de calci i electricitat, i entre 1.922 i 23 hi començà a fabricar cartró. L'empresari Agustí Barral comprà la fàbrica als Artigas l'any 1.947, on hi feu ampliacions i hi fabricà cartró per a la indústria del calçat fins que la importació de cuirs provocà la desaparició d'aquest mercat. També s'hi elaboraren els suports de paper emprats per col·locar sota els gots de beguda, iniciativa que va tenir un èxit rotund i que fou font d'exportació a tot Espanya. 42.2521400,1.9754100 415481 4678280 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57707 Cal Barnola https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnola SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVII-XVIII Masia situada a la zona de les Coromines. Està formada per la casa, el paller adossat al costat oest, una era al davant (sud) i camps de conreu també enfront la casa (al sud i l'oest). La casa és de planta rectangular, i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la de migdia; consta de planta baixa, dos plantes i golfes. Presenta dues portes d'accés; la principal és a la façana sud, obra directament a l'era i és coronada per una llinda de fusta per sobre la qual hi ha un arc rebaixat; l'altra porta es troba a la façana lateral est, és de mides més petites i és una senzilla obertura rectangular. La resta d'obertures són també senzilles, de diferents mides unes de les altres i sense elements arquitectònics remarcables; només es diferencia una finestra de la planta primera, més gran que la resta, d'arc rebaixat (no es veu el material constructiu) suportat en brancals de maó massís, i a la mateixa planta hi ha un balcó. Gran part de la superfície està arrebossada, però en alguns punts es pot veure el material constructiu, consistent en cantoneres de pedra desbastada i paredat de pedres irregulars, en conjunt bastant bast. El paller està cobert a una sola vessant que desguassa a l'oest, i la seva estructura és totalment oberta pel sud, cap a l'era. A la part posterior de la casa s'hi poden veure restes molt escasses del que havia estat l'església del Roser o del Pont, en concret són parts de pilastres i de motllures. 08166-14 C/ Pujada de Sant Antoni, núm. 4. La Pobla de Lillet. (Barri de Les Coromines) La manca de notícies històriques conegudes referides a Cal Barnola, així com al fet de no haver pogut visitar l'interior de l'edifici, no permet apuntar una cronologia clara sobre el seu origen. A més, l'estructura exterior no presenta elements arquitectònics definidors de dates concretes. Únicament podem referir-nos al cognom Barnola, corresponen a un gentilici molt lligat a la història de la Pobla de Lillet. Són diferents els personatges que porten aquest cognom sobretot vinculats a l'església, així al segle XVII, entre 1633 1649, trobem referències documentals relatives a Jaume Barnola, pavorde de la Pobla de Lillet, al 1716, s'esmenta Jacint Barnola, beneficiat de Sant Francesc de Paula, com a clergue pertanyent a la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Lillet. I entorn al 1750 trobem a Dr. Pere Barnola, qui al 1752 també es titula com a pavorde, després de pleitejar per aquest càrrec. En el 'Libro de la Recanacion Catastral de la Villa y término de la Pobla de Lillet del año 1735', també apareix el cognom Barnola com a propietaris de diverses finques o parcel·les. Com a referència directa a la casa, únicament podem anotar la primera inscripció al registre de la propietat que data dels anys 80 del segle XIX. 42.2437900,1.9769500 415597 4677351 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A les NNSS consta com edifici a conservar, especificant: conservació de tots els elements que conformen la primitiva masia. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57722 Cal Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-0 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XIX La fàbrica tèxtil de Cal Costa està situada a l'entrada al nucli urbà de la Pobla de Lillet, a la riba esquerra del riu. Uns centenars de metres més amunt (prop de Cal Massana) hi ha una petita presa on s'inicia el canal que portava l'aigua a la fàbrica (actualment aquest canal s'ha inutilitzat ja que pel seu interior s'hi ha col·locat les canonades que transporten les aigües brutes a la depuradora). Davant la fàbrica hi ha un pont amb unes grans baranes de ferro en forma d'arc, que constitueix la via d'accés principal al conjunt. Es tracta d'una fàbrica formada per diverses naus que defineixen dos grans cossos allargats que conformen una planta més o menys en forma de Y, de fet la part inferior més propera al punt de confluència dels dos cossos es correspon amb la part més antiga conservada de la fàbrica. A grans trets, aquesta part més antiga presenta un únic nivell d'obertures, consistents en grans finestrals de llinda en arc rebaixat emmarcats amb maó massís. L'extrem est de la nau més allunyada del riu, es diferencia de la resta per constar de major alçada, de fet mostra dos nivells amb els seus corresponents registres d'obertures de tipologia similar a la resta. Aquesta part està coberta a quatre vessants, la resta de naus a dues. El conjunt de les naus tenen la superfície de les parets arrebossades i pintades. Ocupant un lloc central dins el conjunt, hi ha la casa del propietari. És un edifici de planta baixa, planta pis i golfes, tot i que els darrers anys ha patit una reforma a la coberta, tot aixecant-ne l'alçada i modificant els pendents. Destaca d'aquest edifici la gran quantitat de finestrals emmarcats, una galeria adossada al costat de llevant i un porxo davant la façana nord-est que obra a una terrassa delimitada per una balustrada. Tot i que la fàbrica ha experimentat importants reformes al llarg de la seva història, ja que entre altres, la riuada del 1982 ensorrà part de la nau més propera al riu, en la seva reconstrucció és va mantenir la tipologia d'obertures. 08166-22 Avda. Antoni Costa, núm. 1. La Pobla de Lillet La fàbrica tèxtil de Can Costa fou fundada el 1867 per Bonaventura Costa Collell, també se l'ha nomenat Can Ventureta. Tal com va passar a les fàbriques de Ca l'Artigues i la de Cal Pujol, en els seus inicis eren petites indústries tèxtils mogudes per salts d'aigua amb rodets; però la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries del municipi, va afavorir l'ampliació i creixement d'aquestes fàbriques simultàniament a la incorporació de millores tècniques. Al registre de matrícules industrials consta la que en el 1922-23 s'havia fusionat amb Manufactures Costa Mallol. Com les altres sofrí les conseqüències de les destrosses de la Guerra Civil, va estar molt temps parada però al final s'hi instal·là una indústria de teixits ortopèdics 'Mafra, S.A.'. Malauradament, el 1982 els aiguats i anteriorment un incendi, perjudicaren molt la nova indústria. Tot i això es van reconstruir els edificis, i va continuar amb l'activitat. El reconeixement a aquesta indústria per part del municipi es va veure palesa tot dedicant-li el carrer d'entrada al poble per la carretera de Berga, com a Avinguda Antoni Costa Mallol (fill del fundador). Actualment és l'única fàbrica tèxtil activa al municipi (Cadí Tèxtil, S.L.), i a hores d'ara també al conjunt de l'Alt-Berguedà 42.2438600,1.9715400 415151 4677364 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57762 Cal Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. Únicament es conserva restes de murs de molt poca alçada. Les restes de Cal Font estan conformades per les ruïnes de la casa i d'algun edifici annex, segurament el paller. Es troben en un avançat estat d'enrunament, i amb molta vegetació, tant sols es pot identificar el perímetre de la casa, amb algun mur de distribució interior, i restes del citat annex al costat est. Al costat de llevant d'aquest hi havia la bassa. La casa era de planta rectangular, amb la façana principal orientada cap al sud. L'aparell és irregular, de pedres desbastades i de mides diverses, i les cantoneres són blocs tallats més o menys rectangulars i de mides força grans. Pel voltant de la casa podem veure-hi diverses feixes, avui totalment emboscades; a poca distància cap al sud-est hi ha la font. 08166-62 Zona sud-est Al llarg dels segle XIII, XIV i XV, consten diferents referències al cognom Font directament relacionades amb la Pobla de Lillet; alguns dels personatges estan vinculats a càrrecs d'importància dins el poder senyorial de la vila. Així, al 1376 trobem a un tal Bn. Font, sastre, que junt amb Bn. Junyent, ambdós habitants de la Pobla de Lillet, consten com a cònsols de la dita vila; deu ser el mateix Bn. Font que a finals del segle XIV actua com a representant de la Pobla de Lillet per la baronia de Mataplana i potser també el mateix Bernat Font que a principis del segle XV figura com a batlle de la vila de Pobla de Lillet. Posteriorment, al 1470 en Bartomeu Font i Pere Junyent foren els encarregats d'ordenar els obratges, referits als draps fets a la Pobla de Lillet amb llana estrangera; en dates similars tornem a trobar Bartomeu Font, com a testimoni de l'inventari de béns de Yolans de Riembau, i poc després figura com a capità de la torre d'En Riembau . (SERRA VILARÓ:1989, VOL.I, 201,204-205,456;VOL.II.,106, 204,391). Tot i les referències que trobem a la família Font, no apareix cap menció directa al mas, a més la majoria de personatges consten molt vinculats a la vila de nova fundació; podria ser que la formació del mas Font, fós de cronologia posterior, o sigui ja en època més moderna. L'única referència documental directa i coneguda d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Cal Font' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR). Els actuals propietaris recorden que a principi dels anys vint del segle XX encara era habitat, i de fet tenien vinculació amb el mas Santa Eugínia (és dels mateixos propietaris), en terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, però a prop de Cal Font. 42.2145900,2.0103900 418318 4674076 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57762-foto-08166-62-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57706 Cal Martinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martinet-0 XVIII? Edifici situat dins el nucli urbà però amb estructura de masia. El conjunt està format per la casa amb el paller adossat al costat est, al davant (sud) uns coberts i enmig l'era, que a la resta de costats queda delimitada per altres cases a l'oest i un mur de tancament a l'est. Hi ha dos accessos al conjunt, el principal és pel carrer de la unió, i és a través d'un portal situat al costat dels coberts i amb els que comparteix teulada, dóna directament a l'era; l'altre, és a través d'un carreró que permet entrar al conjunt pel costat de ponent, és un portal senzill que només permet l'accés de persones. La casa està formada per planta baixa, dos pisos i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener disposat est-oest, paral·lel a la façana principal. Consta de dues façanes; la principal obra al sud, on trobem la porta d'entrada i un dels elements més destacats del conjunt, una galeria de tres nivells i d'estructura senzilla, amb les obertures rectangulars, forjats de biga de fusta amb revoltó, i baranes de fusta. La façana posterior dóna a un carreró amb accés tancat, i no presenta elements a destacar, tant sols hi ha diverses obertures rectangulars sense cap característica específica. Ambdues façanes mostren la superfície arrebossada. El paller està situat a l'est de la casa, presenta el mateix plom de façana i també la mateixa alçada, de fet la teulada és la continuïtat de l'estructura de coberta de la casa. Consta de tres nivells de plantes, l'inferior parcialment obert, i els dos superiors totalment oberts al sud, o sigui a l'era. L'escala d'accés a la planta primera és exterior. Els coberts, ubicats al sud del conjunt, estan destinats bàsicament al bestiar, la seva coberta és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L'era és enrajolada amb cairons. 08166-13 Carrer de la Unió, núm. 8. La Pobla de Lillet No es té constància de notícies històriques referides a Cal Martinet. Exteriorment l'edifici no mostra elements arquitectònics que permetin apuntar la seva cronologia. La primera referència documental a la que ens podem referir és la primera inscripció al registre de la propietat que és del 22 d'abril de 1864. De tota manera creiem que el seu origen pot ser anterior, ja que la seva situació, molt propera al nucli original de fundació de la Pobla de Lillet i del recinte emmurallat, es correspon amb l'àrea de creixement immediat un cop colmatat l'interior del recinte. 42.2444900,1.9736500 415326 4677432 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A les NNSS consta com edifici a conservar, inclou la masia i les eres. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57717 Cal Massana / Caserna Antiga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-caserna-antiga XX Casa situada al nucli urbà, en una parcel·la ajardinada ubicada a la riba esquerra del riu Llobregat. L'accés principal és a través d'una passarel·la sobre el riu, apta només per vianants. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis, i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal; està constituït per l'estructura de la casa i un cos de galeria adossat a la façana de ponent. La façana principal està orientada cap al nord, o sigui cap al riu i cap a la carretera d'entrada al poble. Aquesta presenta una distribució bàsica de tres obertures per planta, però amb algunes variacions, l'una és que a la planta baixa la finestra de l'est està tapada per un cos afegit al davant de la façana i que en cobreix aquesta part, i l'altra que al primer pis hi ha una obertura més que es correspon al cos de galeria afegit a l'oest. En concret a planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat. A les altres plantes totes són balcons, on el balcó central de la planta primera és més destacat que la resta, mostrant una volada més gran i de format diferenciat. Cal anotar, que els balcons laterals de l'últim pis, que presenten unes baranes d'acabat i ornamentació diferents, és perquè són fruit d'una reforma que va consistir en apujar les façanes laterals i la coberta per tal de fer útil tota la planta segona, comportant també una modificació de la façana principal, fent-la més alta, obrint els dos balcons laterals (abans només era un al centre) i canviant-ne la decoració del seu coronament. De fet aquest edifici destaca sobretot per l'acabat de la seva façana principal, la qual està ornamentada amb elements en relleu d'estil geomètric que li atorgen personalitat i distinció. En concret són quatre pilastres situades a cada costat de les tres línies verticals d'obertures, i que es desenvolupen del nivell del sòl fins més o menys el mig de la darrera planta, on hi ha uns capitells a partir dels quals continuen els respectius pilars fins a la part superior de la façana on, junt amb altres elements, coronen i completen el conjunt, tot prenent sempre més rellevança la part central del frontis. El cos de galeria que hi ha al costat est està format per tres nivells i conforma un porxo a la planta baixa, una galeria coberta a la planta primera i un terrat a la segona. Tot i que ha estat reformat recentment, manté la volumetria i constitució de la galeria anterior. En origen però, en aquest costat de façana hi havia un terrat a la planta primera que actuava de porxo a la planta baixa. La resta de façanes resten molt amagades per altres construccions que hi ha a redós de la casa. 08166-17 Av. Antoni Costa, núm. 3. La Pobla de Lillet El Sr. Salvador Vilarrassa i Vall va fer construir aquest edifici en una data que es situa entre el juny de 1912 i el juny de 1916. Ja que del 15 de juny de 1912 data l'escriptura de compra-venta atorgada per Ramon Cosp a favor de Salvador Vilarrassa Vall, en aquest moment el Sr. Vilarrassa compra '...un huerto antes casa...', o sigui que en aquest moment era un solar, no hi havia edifici. I el 6 de juny de 1916 Salvador Vilarrassa Vall ven a D. Antonio Puigbó Grifoll, la propietat que havia adquirit el 1912, i on ja consta que s'hi ha construït l'edifici: 'sobre el que ha edificado, el Sr. Vilarrassa, una casa, sin número y de ignorada extensión superficial, compuesta de bajos 1 piso y desvan,...'. Probablement és en aquest període inicial, quan n'és propietari el Sr. Vilarrassa, que l'edifici constava com a 'Fonda de España', hi ha una fotografia antiga on es pot veure clarament el nom pintat en grans lletres a la part superior de la façana. Posteriorment, quan ja és propietari el Sr. Antoni Puigbó, a l'edifici s'hi va col·locar una placa amb el nom 'Villa Puigbó'. Sembla, que es durant l'època que pertany a aquest propietari, quan es van realitzar les obres d'habilitar tota la planta segona, fins llavors només era habitable parcialment; moment en que també es devia modificar la terrassa lateral convertint-la en galeria a planta primera i terrassa a la segona. No sabem la data exacta que va passar a mans del matrimoni format per Ramon Mas i Lucía Capdevila, però en data 11 de juliol de 1954, en la manifestació d'herència del Sr. Mas, després de la mort de la seva muller, ja hi consten ambdós com a propietaris. De fet durant anys aquesta casa va constar com a 'Villa Lucía'. Aquest edifici també se'l coneix per l'antiga caserna, ja que durant un període de temps van habilitar part d'una de les plantes com a Caserna de la Guàrdia Civil, a l'espera que es construís el nou edifici que els havia d'acollir. També s'ha anomenat Cal Massana, de fet aquest nom és el que encara avui dia utilitza molta gent del poble. L'accés principal a aquesta finca és a través d'una passarel·la de ferro sobre el riu Llobregat, construïda pel mateix Sr. Vilarrassa, uns anys abans que la casa, el projecte data de l'any 1909. 42.2433900,1.9742400 415373 4677309 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57705 Cal Puigros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigros XX Edifici aïllat de tipologia residencial, situat en una parcel·la ajardinada que li permet tenir façanes en tots els seus costats. És de planta rectangular amb un cos sobresortit, de planta més o menys quadrada adossat a la banda de ponent. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes; presenta coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. El cos sobresortit correspon a la caixa d'escala, presenta una alçada superior a la resta de l'edifici i és cobert a quatre vessants. La porta d'accés està situada a la banda sud del cos de la caixa d'escala, en aquest volum a més de dues finestres a la façana oest, destaquen unes petites obertures allargades col·locades en parella a la part superior d'aquesta estructura i en tres de les seves façanes. La casa presenta obertures senzilles en tots els seus frontis; a la façana sud hi ha dues finestres per planta disposades verticalment paral·leles; a la façana est passa el mateix que l'anterior, excepte a la planta primera, on hi ha un balcó amb un voladís que s'estén a quasi tota la llargada d'aquesta façana i que és suportat per unes mènsules motllurades, la barana és de forja; a la façana nord es trenca la simetria amb alguna finestra col·locada diferent i amb una finestra més a planta baixa i a la segona. En un lloc destacat de la façana principal, la sud, hi ha col·locades unes rajoles decoratives on hi ha representada una escena amb la Mare de Déu de Falgars. És interessant també, un banc d'obra recobert de petites rajoletes blanques i blaves que el decoren i ornamenten formant motius geomètrics i un detall floral al centre del respatller. L'edifici està envoltat d'un cuidat jardí que a la seva vegada és clos per un mur de pedra que conforma xamfrà a l'angle sud-est, on trobem una portalada formada per un arc apuntat i brancals de maó massís coronat per una teulada a quatre vessants. 08166-12 Carrer Comafiguera, núm. 8. La Pobla de Lillet. El senyor Ramon Puigros era un fabricant de teixits de Barcelona que pujava a estiuejar a Falgars, on va conèixer a una poblatana amb la qual es va casar. Aquest empresari va adquirir la casa de Cal Mossèn Joan, un edifici de finals del segle XIX o principis del XX. Es creia que aquesta casa havia estat enderrocada per construir un nou edifici, però les imatges antigues semblen indicar que es va conservar l'edifici modificant-lo i ampliant-lo segons el nou projecte. El senyor Puigros va inaugurar la casa l'any 1934; d'aquest període data la construcció de la 'torre' (la caixa d'escala), així com la col·locació de destacats elements com són les rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Falgars, peces de forja realitzades a Cal Sidret Manyà i probablement també el banc d'obra decorat amb rajoletes. Als anys 60 l'adquireixen la casa els actuals propietaris, els quals realitzaren obres fins més o menys l'any 67, consistents en pujar la coberta dels laterals per fer habitable tota la planta sotacoberta. La resta d'elements s'han conservat com eren fins avui dia. 42.2464000,1.9737400 415336 4677644 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 1931, Ramon Puigros va realitzar una pel·lícula de la Festa de Falgars, per la qual va rebre un premi l'any següent. Se'n conserva una còpia a l'Arxiu Pujals.A les NNSS consta com edifici a conservar, s'especifica que també es conservarà el jardí amb els elements que el conformen. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57721 Cal Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-0 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XIX Coberta de vegetació La fàbrica tèxtil de Cal Pujol es troba situada a redós del riu Llobregat, en la seva riba esquerra, i molt a prop del nucli urbà, actualment resta mig amagada entre la gran quantitat de vegetació del contorn. Es tracta d'un conjunt format per diferents construccions; el que són pròpiament les naus industrials estan disposades en paral·lel al riu, i també alguna altra nau menor col·locada perpendicular a les altres. Tot i que al llarg dels anys s'ha anat ampliant la fàbrica, en general mostren una tipologia força similar, i prototípica, essent construccions de dimensions considerables amb grans finestrals d'arc rebaixat tots emmarcats amb maó massís, i amb la superfície de les parets arrebossada. El conjunt consta d'una gran casa, la del propietari, amb acabats que la diferencien, atorgant-li certa distinció, o si més fan que destaqui en el conjunt. Aquest edifici és de planta baixa més dues plantes pis i coberta a dos vessants. A la porta principal de la casa hi consta la data de 1891 i a sobre les inicials PP, corresponents a Pere Pujol, el fundador de la fàbrica. Està situada a la part més baixa, a tocar del riu; de fet en un punt proper al pont que constituïa la via accés principal des del nucli urbà. També hi ha altres cases situades a la part més alta, de mides més petites i característiques també més senzilles, sense quasi cap tipus d'element ornamental destacable. A més consta d'altres petites edificacions menors, així com un canal que circula pel mig del complex. 08166-21 C/Nord, s/n. La Pobla de Lillet. La fàbrica de Cal Pujol s'inaugura a finals del segle XIX com a indústria de filats i teixits de Fills de Pere Pujol, sembla que l'emplaçament on es va construir aquesta fàbrica era el lloc on hi havia hagut un molí nomenat de Baix o Cerdà (segons la font bibliogràfica consultada). Junt amb la fàbrica de Ca l'Artigues i la de Cal Costa, totes van ser creades al segle XIX com a petites indústries tèxtils mogudes per salts d'aigua amb rodets; però la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries, va afavorir l'ampliació i creixement d'aquestes fàbriques paral·lelament a la incorporació de millores tècniques. La nit del 8 desembre del 1932 foren col·locats dos petards o bombes a la fàbrica Pujol, i també a Cal Palomera, els de la casa Pujol provocà l' incendi d'una part de la fàbrica. El 28 febrer de 1934, exclatà una segona bomba a la fàbrica Pujol provocant un incendi a la sala de telers, fet que obligà a parar la fàbrica durant 9 mesos. Després de moltes vicissituds, a conseqüència de la Guerra Civil, en quedar destrossada la maquinària, passà a altres societats. El juny de 1953 foren acomiadament 300 treballadors, es parà la fàbrica, tornant-se a posar en marxa l'any següent, el 1954. Des del 1976 passà a ser 'Filatures del Berguedà, S.A.', societat que més tard s'amplià amb noves naus construïdes a l'esplanada de la pedrera de l'Asland (Clot del Moro), tot aprofitant la força hidràulica de l'antiga fàbrica de ciment i s'hi instal·là maquinària moderna. Actualment la fàbrica està tancada, i de fet la part més baixa i més antiga, es troba en mal estat de conservació, ja que part de la teulada està feta malbé. Tot i això, encara hi ha almenys una part de la vivenda del propietari habitada, fet que a la vegada ajuda a que hi hagi un manteniment mínim del complex. 42.2481600,1.9762800 415548 4677837 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57743 Cal Sargantana https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sargantana-0 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. Casa de constitució senzilla, mostra planta quadrangular, i està formada per tres nivells (PB+P1+Golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, que obra al sud-est, a nivell de la planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat; a la planta primera, al mig un balcó amb voladís i també finestres a cada banda, per sobre una altra finestra que obra a les golfes. A la resta de façanes hi ha altres finestres, totes de la mateixa tipologia, senzilles i sense cap element ornamental. Les façanes presenten la superfície arrebossada; a la part superior el revestiment s'uneix al ràfec de la teulada formant una mena de motllura còncava. Al costat de ponent hi ha un petit cobert. A la banda est hi ha el canal de la fàbrica de Ca l'Artigas; aquest s'inicia per sota de la fàbrica del Clot del Moro. La seva part inicial és un canal de mides més petites i uns 100 metres abans d'arribar aquí guanya dimensió, sobretot en amplada; al final del seu trajecte hi ha una petita caseta. El salt d'aigua que es produeix des d'aquí fins la fàbrica té uns 40 metres de desnivell. 08166-43 Per sobre de la fàbrica de Ca l'Artigas. La construcció de la casa de Cal Sargantana sembla que està directament vinculada amb la fàbrica de Ca l'Artigas (construïda a finals del segle XIX), i molt especialment al control del canal. No sabem la data exacta, però degué construir-se a principis del segle XX. Aquest edifici també és conegut com a cal Senero, ja que durant un període de temps hi va residir el sereno de la fàbrica. 42.2529800,1.9739900 415365 4678374 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La casa no es troba habitada, però si que està cuidada per les persones que menen els camps. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57704 Cal Xaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaro XVIII Es tracta d'una gran casa ubicada dins el casc urbà però amb les característiques pròpies d'una masia; de fet, fins avui dia, ha estat vinculada amb més o menys intensitat a activitats agropecuàries. Cal Txeró està format per la casa, el paller, diferents coberts i annexes, una gran era i terres de conreus situades a la banda sud de les construccions. La casa és de planta irregular com a resultat del creixement de l'immoble i de la configuració de la trama urbana, ja que en aquest indret el carrer Unió fa un gir de quasi 90 graus, fet que es reflecteix en la façana principal que és de dos frontis en angle. En l'edifici es distingeixen dues estructures, que exteriorment presenten certes diferencies. D'una banda, hi ha una gran estructura de planta més o menys rectangular que defineix la part més gran de la superfície total de l'edifici. Aquesta consta de planta baixa, tres plantes i golfes, amb coberta a dos vessants i el carener disposat est-oest. L'altra estructura, està situada a la banda nord de l'anterior, presenta menor alçada, té una planta menys, i la coberta és de dos vessants però amb el carener disposat perpendicular a l'altre, o sigui col·locat nord-sud. La façana principal del conjunt, que obra al carrer de la Unió, presenta la superfície coberta d'un arrebossat de morter de calç. Les obertures són senzilles, excepte la gran portalada que és de llinda monolítica de pedra (amb una inscripció acompanyada de la data 1750) suportada en muntants també de pedra picada. A la planta primera hi ha un balcó corregut i un l'altre de més petit, i a la segona algunes obertures són de balcó ampitat, o sigui, sense voladís. Pel que fa a les façanes que obren a l'era i al sud, també presenten la superfície arrebossada, excepte la façana oest de l'estructura principal que ens permet veure un paredat fet amb pedres irregulars i cantoneres de pedra picada; en aquesta façana, la porta és d'arc rebaixat de maó massís posat de pla i per sobre té un arc de descàrrega fet en pedres. La resta d'obertures d'aquestes façanes són senzilles, només cal destacar que a la façana sud hi ha una galeria a nivell de la planta primera i alguns balcons ampitats que conserven les baranes de fusta. A l'interior, la planta baixa presenta un passadís o corredor que comunica les dues obertures principals de la casa, la que dóna al carrer de la Unió i la de l'era; en aquest pas hi ha els accessos als diferents espais d'aquesta planta i també hi ha l'escala d'accés al pis superior. La planta primera era destinada a vivenda, amb espais comuns i les habitacions; hi ha la gran sala amb el terra de fusta, la capella i l'accés a la galeria i a les habitacions principals. L'ús de la planta segona era una part habitacions i la resta magatzem, junt amb la planta tercera i les golfes. A l'exterior, dels diferents coberts i annexes que delimiten l'era, cal fer esment al porxo o paller. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb coberta a dos vessants i obertures a la façana de llevant, algunes han estat reformades, a la llinda d'una d'elles podem llegir: 'Este edicicio se izo el año 1750 i se renovo el año 1986.v.' amb una creu a cada costat. 08166-11 Carrer Unió, núm. 1. Cal Txeró és un edifici emblemàtic de la Pobla de Lillet, tant per haver conservat les característiques estructurals com funcionals d'origen de l'edifici. No hi ha notícies històriques conegudes relacionades amb Cal Txeró. Pel que fa al seu origen, les úniques referències són les inscripcions de 1750 en la llinda de la porta principal i a la del paller. Tot i això, no es pot descartar que Cal Txeró ja existís amb anterioritat a aquesta data, ja que el creixement progressiu del poble per aquest extrem de la vila va anar sent gradual al llarg dels segles XVI i XVII, fins a partir del segle XVIII que és quant experimentà el creixement més sobtat. De fet aquesta data coincideix en un moment de consolidació de la trama urbana d'aquest sector de la Pobla de Lillet (a més de la construcció del barri de Les Coromines), lligat a un període d'augment demogràfic important que comportà paral·lelament un increment del nombre de vivendes construïdes. A més, aquest creixement va estretament vinculat a l'auge de la indústria, de la que cal destacar-ne la indústria llanera la qual estigué molt arrelada a la Pobla de Lillet; de fet, ja des del segle XIV està documentada la seva preeminència com a activitat econòmica poblatana, però va ser sobretot al segle XVIII quan aquesta adquirí un paper important dins la indústria comarcal i fins i tot a nivell de Catalunya. Anotem aquesta dada, perquè el topònim Cal Txeró es relaciona amb l'activitat llanera, i hi ha informacions orals que testimonien aquest fet, si més no precisen que era una casa molt vinculada al món de l'ovella, potser no només pel volum de ramats que hagués tingut sinó pel treball de la llana en alguns dels processos de tractament més immediats després d'esquilar les ovelles. La primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5 de la Pobla de Lillet, Foli 202, inscripció 1) apareix registrada com a casa amb era, paller i hort contigu, al carrer primer de la Plana de 2 quarteras 3 quartans i 1 picotí de sembrat de blat, equivalents a 78 àreas 13 centiareas i una altra casa també contigua i a l'esquerra de dit hort, senyalada amb el número 23, i té la porta d'entrar i sortir en el mateix carrer de la Plana, seguidament aporta els límits i després s'especifica que 'se tiene el deslindado immueble en alodio de los Exceletísimos Señores Barones de Pinós y Mataplana' sense prestació de censos ni càrregues. Aquest registre és de José Vaquer i Lliurat qui la posseeix per testament emès pel seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet, en data 27 de juliol de 1824. 42.2440800,1.9735000 415313 4677387 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Cal Txeró és utilitzat junt amb altres edificis i espais del casc antic en la representació del pessebre vivent ja que suposa un bon escenari.A les NNSS consta com edifici a conservar, i s'especifica que inclou també la pallissa i el porxo d'accés al pati interior. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57781 Camí de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-falgars JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. El camí de Falgars comunica el nucli urbà de la Pobla de Lillet amb el santuari de Falgars, també és conegut com el camí dels Graus. Forma part del traçat del sender GR-4 (que uneix Montserrat i Puigcerdà) i com a tal està senyalitzat amb una ratlla blanca i una vermella; està molt fresat i s'hi circula còmodament, ja que el pas està net de vegetació. S'hi es surt del santuari cal prendre la direcció en sentit est, cap al mirador de Joan Casanova i seguir les senyals. El trajecte discorre per la carena o molt proper. Gran part del recorregut fins passat el segon grau, és pel costat de l'obaga i es circula per trams amb desnivell moderat i progressiu, i fins i tot per algun tros de replà. Arribats al coll de la Mineta, creuem un 'pont', és la mineta, forma part de la infraestructura del cable que transportava part del carbó del Catllaràs a l'estació de l'empalme; en aquest punt s'obren vistes cap al nord. Passat aquest coll el sender pren el costat de l'obaga i ens dirigim a creuar el primer grau, és la part més oberta del sender amb vistes cap al Catllaràs i el Puigllançada; a partir d'aquí el trajecte pren un fort desnivell que ja és constant fins arribar a la Pobla.. Després del primer grau davallem al poble pel vessant nord de la serra, hi arribem passant pel costat del bosc de Ventaiola, i després arran de l'heliport, i entrem a la població prop del Regatell, més o menys darrera l'Ajuntament. En diferents trams del sender podem observar restes de murs de contenció del mateix camí, i sobretot al primer grau es conserven parts empedrades amb els seus murs també de contenció i trencaigües. 08166-81 Camí que uneix el Santuari de Falgars amb el nucli urbà de la Pobla de Lillet. Aquest camí ha estat el trajecte tradicional de comunicació del Santuari de Falgars amb la Pobla fins a la construcció de la primera pista que hi condueix, és la carretera vella (construida després de la guerra), surt del barri de les Coromines i porta cap a Falgars i també al Catllaràs. Però de fet, part de la gent de la Pobla manté arrelat el costum de pujar al Santuari a peu pel camí, sobretot en dates assenyalades com és el dia del Vot del Poble per Sant Marc, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma (quan es balla la dansa de Falgars) i la Festa Major del Santuari. Tot i que no es pot pas descartar un origen més antic, com a mínim hem de creure que aquest camí existeix des de l'origen de construcció de la primera capella al lloc de Falgars, que data del 1120. Tot i que per aquella època encara no existís la nova fundació de la Pobla de Lillet (finals segle XIII) a l'actual emplaçament, tot o part d'aquest trajecte devia ser el que s'emprava per accedir a la vall, fins i tot des de la zona del Monestir de Santa Maria de Lillet, cap a la zona de Falgars i la parròquia de Vallfogona. No coneixem pràcticament documentació referida al dit camí, ja que generalment no consten documents que parlin pròpiament del camí, sinó que normalment és de manera indirecta, com a límit d'un terme o altres. Consta però, una referència en les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, en data 15 de maig de 1886, on s'expressa la necessitat de reparar el camí de Falgars, posar-lo en millors condicions pel trànsit de cavalleries, ja que hi ha pendents molt fortes i l'empedrat es troba en mal estat, acorden mirar-ho i estudiar la possibilitat de canviar alguns trams a fi de separar-se dels trossos més dolents que hi ha des del 'pla dels cascalls' al primer grau. 42.2299400,1.9565900 413899 4675834 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La coordenada és més o menys al mig del trajecte. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57844 Camins ramaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-0 AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Plànol: Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, Municipi de la Pobla de Lillet, Mapa 1:25.000; Naturgest, S.L.: Bernat Soler (dir.), i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera: Xavier Campillo (dir.). Febrer de 2.005. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En el treball trobem els següents camins ramaders que passen pel municipi de la Pobla de Lillet: -Camí de la Pobla a Castellar de N'Hug: ICR63. Amplada entre 32 i 10 metres. Surt de la plaça de Sant Isidre, va per la via del carrilet, s'enfila cap Cal Mossèn Elies i pren el camí de Panella, va per sobre Ca l'Artigas i Cal Sargantana, i segueix fins la casa de la Molina; aquí hi ha dues opcions, una pel Clot del Moro, el pas de l'Ós i enllaça amb el camí que ve de la Farga, i l'altra va per sota la fàbrica del Clot del Moro cap a la Parera i pren el camí de la Farga en direcció al prat, creua el rec i agafa en direcció la Farga, passant-hi a tocar, fins al Molí, i continua fins Castellar de N'Hug. -Camí de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès per la Riera de Merlès: ICR8. Té una amplada de 20 metres, tot i que també citen que alguns trams són de 3,5m. El camí entra a la Pobla, venint de Castellar, per prop de Ca l'Escolà i les Rovires, prenent direcció Cal Bescaire, es dirigeix cap Montverdor, passa pels camps del Guixé, després cap la Teuleria de Montverdor, segueix prop del torrent cap a la Font del Bisbe, creua el terme seguint per la carretera de Sant Jaume en direcció Santa Eugènia. -Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet: ICR12. Consta una amplada de 20 metres. Surt de la plaça de l'església de Guardiola, passa per Cal Companyó, i entra a terme de la Pobla per sota la carretera de Guardiola a l'alçada del riu Gavarrós, continua cap al Molí de l'Espelt, després cap Santa Cecília, segueix cap Fumanya, després el Plantiu i cap Roca Subiera, per dirigir-se cap Cal Pau Solana, i entra a la Pobla per Ieits, cap plaça de Sant Isidre, carrer de Berga, carrer Unió i fins la plaça del Molí de la Vila. Després té continuïtat cap a enllaçar amb el camí ICR8, passant per les Coromines al costat de la capella de Sant Antoni, i segueix en direcció al monestir, fins enllaçar amb el camí que per un costat porta cap Sant Jaume de Frontanyà i per l'altre cap Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. -Camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà: ICR24. Amplada aproximada de 30 passes per banda, però a l'expedient de classificació consta de 20 metres i 3,5 metres a dins el poble. Ve de Sant Julià de Cerdanyola entrant per la baga de Fontanals, segueix cap la Balma de Crist i cap el Coll de la Ceba; continua carenejant per la Collada del Pla de l'Om i d'aquí es dirigeix cap a Sant Jaume de Frontanyà. Gran part del trajecte passa prop del límit sud del terme municipal; part del traçat està senyalitzat com a GR-241. -Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs: ICR25. Amplada aproximada de 30 passes per banda. Des del Gall de Cercs passant per Vilada, va fins la Clusa, des d'on es dirigeix a la Pobla anant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba, i Camp de l'Ermità, tot seguint aproximadament el límit del terme amb Cerdanyola; després va cap el Pla de Sant Cristòfol en direcció Falgars, per seguir cap el planell de l'estació de tren de Riutort-Gavarrós, on enllaça amb el camí de Guardiola. -Camí de Cerdanya pel Pla de Rus: ICR64. A Santa Cecília de Riutort (enllaça amb el camí de Guardiola a la Pobla) surt un camí que tot passant pel Coll de Cerqueda i després pel Pla de Rus, porta a la Cerdanya, enllaçant amb diversos camins. -Camí de la Bassa de Tarnes: ICR67. 20 metres d'amplada. Surt de la Bassa de Tarnes, i passa per l'Espelt, seguint el torrent de Gavarrós va pujant fins enllaçar amb el camí de Paller. (Forma part del camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal) S'han mantingut la terminologia emprada en l'inventari esmentat, incloent el codi. A l'inventari també hi ha un quadre de correspondència dels camins inventariats amb els camins inclosos en els expedients de classificació de Vies Pecuàries. 08166-144 Per diferents indrets del terme municipal El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals podem destacar com a grans eixos transhumants el identificats com a ICR12 i ICR63, com a camins principals el ICR8, ICR24 i ICR64, i com a camins secundaris l'ICR25 i ICR67. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà i en concret a la Pobla de Lillet hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.2447900,1.9728800 415263 4677466 08166 La Pobla de Lillet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En l'elaboració de l'inventari a més del recull exahustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. En el cas de la Pobla el conjunt de camins van estar descrits per Ernest Sitges. 94|98|85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57769 Capella de la Mare de Déu dels Dolors https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-0 FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. Es tracta d'una petita construcció situada a peu del camí ral de Berga, camí que també condueix a la masia de Ieits. Està construïda adossada a un marge. S'hi accedeix per una escala feta de pedra. L'edifici està conformat per un basament sobre el qual hi ha una petita obertura amb una reixa que permet veure l'interior de la capella. A l'interior al fons hi ha la fornícula de la capella precedida d'un petit espai on dipositen els ciris o flors. La fornícula està emmarcada per unes motllures de guix, té una portella amb un vidre que protegeix la imatge de la Verge dels Dolors. Per l'exterior la construcció mostra una coberta a dos vessants, però no presenta les superfícies planes, sinó que són lleugerament corbades. Al carener hi ha una creu de ferro. A costat i costat de la capelleta, uns petits espais enjardinats. 08166-69 A peu del camí ral de Berga 42.2450300,1.9704900 415066 4677495 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57768 Capella de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-1 FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVI La petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua està ubicada a l'extrem sud del barri de Les Coromines, en concret a redós del camí ral que mena al Monestir, també d'aquí es pot prendre el camí que condueix al Santuari de Falgars. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions, format per un sol nivell i coberta a dos vessants amb plaques de fibrociment i carener orientat nord-sud. Està construïda adossada a un marge; el mur posterior és lleugerament arrodonit. Uns graons ens permeten accedir a l'única obertura (orientada al sud), és l'entrada i està protegida per una reixa que permet veure l'interior, on hi ha un altar i una fornícula en el mur posterior, amb un Sant Antoni de Pàdua. L'interior és cobert amb volta; a l'exterior la façana principal està pintada de blanc amb els angles i el contorn de l'accés formant un carreuat en pintura marró; la resta de façanes mostren la superfície coberta d'un simple arrebossat. Per sobre l'obertura d'accés a l'interior hi ha una peça en relleu amb la data 1544. 08166-68 Al barri de les Corominies, al capdamunt de la Pujada de Sant Antoni. La petita capella de Sant Antoni la va fer construir Agneta Brocana l'any 1544. D'aquest any consta l'atorgament de llicència per fer-hi un altar on s'hi pogués celebrar misses, concedida per Joan Pasqual, Vicari General de la Seu d'Urgell pel bisbe Urries. Segons ens informa Serra Vilaró, la informació consta en uns pergamins de la casa Vilarrasa de la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,183-184) 42.2428500,1.9772800 415623 4677246 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57768-foto-08166-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57768-foto-08166-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57768-foto-08166-68-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57817 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-16 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. El diumenge de Pasqua Florida és el dia que es realitza el cant de les Caramelles, actualment hi ha el grup de la canalla i la Coral dels grans. Els xics van amb el vestit tradicional. Inicien la cantada davant l'Ajuntament. Seguidament es traslladen a fer els cants a diferents punts de la població entre els que hi ha almenys un lloc de cada barri, i altres indrets com davant d'alguns bars i cases, la residència d'avis, i finalment, l'església a la sortida de missa. Va cada grup pel seu cantó, es troben a l'inici i al final del recorregut. Actualment, els temes que canten són sobretot cançó tradicional poblatana. 08166-117 En diferents indrets del nucli urbà. Tot i que avui dia es manté la tradició de cantar les Caramelles, anys enrera havia esdevingut un gran acte, en el que hi participava molta més gent i fins i tot havia comptat amb varis cors, per exemple als anys vint també hi cantava el cor de la Unió Poblatana, i també hi havia participat l'Orfeó Esbart Cantaire que sovint interpretava cançons realitzades pel seu propi director Carles Garcia, junt amb temes d'altres autors. De fet, la Pobla de Lillet ha tingut una àmplia i coneguda tradició caramellaire, que es deturà durant els anys de la guerra civil; a principis de la dècada dels anys quaranta del segle XX es tornà a reactivar la tradició de cantar les caramelles. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57817-foto-08166-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57817-foto-08166-117-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'arxiu musical de Josep Cristòfol compta amb un repertori de caramelles, algunes de composició pròpia. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57745 Carbonells https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XII-XVIII La masia dels Carbonells està situada a la costa que s'alça per davant del monestir de Santa Maria de Lillet. És un mas format per diferents construccions, és un dels pocs que encara està totalment dedicat a activitat ramadera; així diverses d'aquestes construccions són edificacions destinades al bestiar. La casa, situada a la part superior del conjunt, és un edifici allargat, de planta rectangular i de tres nivells de planta; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, la sud (la coberta és actual però l'orientació és la mateixa). La seva ubicació, en una zona amb desnivell, li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta. Fa pocs anys (2001) es van realitzar reformes a la casa, per tal d'adaptar-la als nous temps, a la façana principal (la sud), i interiors de la vivenda, a més d'apujar la teulada creant un nivell útil a sotacoberta. A l'interior s'ha mantingut la disposició d'alguns dels elements importants d'un mas, tot i que la majoria s'han refet; així trobem la llar de foc, amb el seu escó i el forn (amb cos exempt adossat al mur exterior, l'original), i l'eixida a la façana sud. La planta baixa i part dels murs posterior i laterals són originals. L'accés a la planta inferior és a través d'un baluard. La planta baixa és totalment destinada al bestiar; al mig de la façana sud hi podem veure la porta d'accés, és amb muntants de pedra treballada, amb algun carreu acabat amb l'angle interior esbiaixat. Al costat oest de la casa s'hi adossa una pallissa (reformada el 1995), en els seus murs originals hi ha una pedra amb una inscripció, quasi il·legible on consta una data del segle XVIII; al costat de ponent hi ha l'era. 08166-45 Zona nord-est del municipi. Prop ctra de la Pobla a Ribes La primera notícia del mas Carbonells es remunta al segle XII. En el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet, el qual morí el 2 d'abril de 1174, deixà a l'església de Santa Maria de Lillet el mas de Carbonell de Vilacorba junt amb Montbardó, Quasta, Chot i altres deixes. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 356). El 1344 a Mateu Carbonell de Vilacorba se li concediren franqueses personals en el seguiment de la host del senyor de Mataplana, consistents en 5 sous barcelonesos. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.III,208). Al 1445 trobem un tal Bernat Carbonell, que consta com a 'carnicerium' de la vila de la Pobla de Lillet, el qual fou nomenat sotsbatlle, aquest només havia d'actuar en cas d'impossibilitat del propi batlle, llavors Guillem de Riembau. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 25). Al 1449, trobem que el mas Carbonells, junt amb els masos Sarga, Planes i Baladosa del veïnat de Vilacorba, i Eits, al veïnat de la Pobla, que estaven sota la jurisdicció del pavorde del monestir, Joan Cunill, amb autoritat del bisbe, i junt amb altres tres canonges els fa excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i a més havien de continuar pagant els censos agraris que els pertocaven i que són, 'per lo mas dels Carbonells, primo quatre gallines a Nadal; carnsalada, quatre lliures e tres mayllades. Item, diners, quinze sous. Item, per los jornals que antigament solia fer al dit monastir, axí com lo dit An Farga, cinch sous, Item, fa per una devesa, dotze diners. Item, froment, mige quartera.', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants d'aquests masos, per fer saber les dificultats amb que es trobaven per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Els Carbonells consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet, junt amb Montclús, La Rovira, el Guixer, Castell de la Vila, el Bruc, Junyent i altres, que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Carbonells com a propietat de Juan Torrente. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Carbonells en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2476800,1.9979600 417336 4677762 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Dins la propietat de Carbonells hi ha les restes d'altres cases i/o barraques, de difícil localització ja que estan totalment enrunades, de fet tant sols s'identifiquen uns clots amb un perímetre aproximat, en el qual es pot veure la traça de part d'algun mur o alguna cantonera.Al llarg dels anys ha experimentat diferents obres d'ampliació i reforma, les darreres als anys 90 i les últimes al 2001.La fotografia en blanc i negre, la número tres, és de l'Arxiu Boixader. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57703 Casal Catòlic, Teatre https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catolic-teatre FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX L'edifici del Casal Catòlic o Teatre del Casal, està situat a la confluència dels carrers Pujada del Casal i travessia de la Pujada del Casal, la façana principal obra a aquest darrer. Es tracta d'un edifici destinat bàsicament a usos culturals. És un edifici de principis del segle XX (obrat a partir de 1910) que no presenta característiques arquitectòniques destacables. Presenta una planta més o menys rectangular, consta de planta soterrani i planta baixa, i és cobert amb teulada a dos vessants de teula àrab. Les seves obertures són senzilles, amb portes a la façana que obra a la travessia i balcons i finestres a la façana del carrer Pujada del Casal. De la seva volumetria destaca el cos corresponent a l'escenari, situat a la banda nord-est, el qual és perfectament identificable perquè mostra una alçada major respecte la resta de l'edifici. A l'interior el teatre consta d'una gran sala amb l'escenari a un extrem i el galliner a l'altre. La boca de l'escenari està emmarcada per motllures a mode de pilastres fetes d'obra. Anteriorment, l'edifici del teatre era major, ja que per la banda sud, actualment segregat, hi havia el cafè del teatre. 08166-10 Travessia Pujada del Casal, núm. 1. Amb anterioritat a la construcció d'aquest edifici, la Pobla de Lillet havia tingut tres altres petits escenaris. Sembla que el primer Centre Catòlic es trobava al carrer de l'església, en un edifici construït cap al 1876. No va ser fins el 1927 que s'inaugurà el nou edifici del Casal Catòlic. Aquest immoble s'aixeca en el lloc on hi havia hagut el cementiri (anteriorment a aquest, hi havia hagut el cementiri situat a redós de l'església parroquial), el qual fou traslladat el 1910 a l'actual emplaçament, al Pla de Comes. El sindicat Agrícola Catòlic va adquirir els terrenys de l'antic cementiri i va cedir els seus drets al Centre Catòlic. La construcció fou costejada en gran part pel poblatà Salvador Torrents, conegut com Salvador Xiquet. Constava d'un gran cafè i un local per fer teatre amb un espaiós escenari que substituïa l'antic Centre Catòlic. Estigué en plena activitat fins el 1936, quan el local fou incautat. El 1939, acabada la guerra, es reprengueren les representacions. El 1951 es realitzà una de les reformes més importants del Casal consistents en apujar l'escenari. Ha estat seu i/o lloc de representació de diferents entitats i agrupacions teatrals del poble. També hi participà l'Orfeó Esbart Cantaire, que de la mà de mossèn Carles Garcia aconseguí grans èxits, dins i fora del poble. Actualment, és propietat del Bisbat de Solsona però és utilitzat pel poble per realitzar-hi diferents tipus d'esdeveniments, festes i representacions teatrals. 42.2451200,1.9747100 415414 4677501 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57709 Castell de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lillet <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1440. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> IX Es troba en estat avançat d'enderroc, tant sols queda un tros de paret dreta. <p>Les ruïnes del castell de Lillet es troben dalt del turó rocós conegut com el 'Castell' o Sant Miquel, situat a l'est de la població, sobre les esglésies de St. Miquel i de Sta. Maria de Lillet. La seva situació estratègica sobre la vall de Lillet li permetia una bona visió i control de les principals vies de comunicació de la zona, com són els camins d'accés a Sant Jaume de Frontanyà, a Castellar de N'Hug i a Coll de Merolla, a més de bona visibilitat cap a altres punts d'interès. Malgrat l'avançat estat d'enrunament en que es troba el castell encara es poden veure algunes restes d'estructures. Així, al cim del turó es conserven diferents fragments de murs, en destaca el mur més nord amb restes visibles d'uns 6 metres de llargada per uns 3 metres d'alçada màxima i uns 90 cm. d'amplada. Es tracta d'un mur de tancament en el qual hi podem veure les restes de l'arrencament d'una altra paret perpendicular a aquest i també l'element arquitectònic més remarcable, una finestreta d'arc lleugerament apuntat. Aquesta és feta amb dovelles de pedra tosca i les seves mides aproximades són 1 metre d'alt, 80 cm. d'amplada i uns 90 cm. de fondària. En conjunt l'aparell és força regular, format per carreus desbastats de mides no massa grans i disposats més o menys en filades. Entorn als murs també es pot veure la superfície de la roca ben tallada, mostrant una preparació del terreny per a la construcció del castell.</p> 08166-1 Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. <p>La primera referència documental coneguda del castell la trobem el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al 'castro Lilietto'. Nombrosos documents ens confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a 'Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet.</p> 42.2382500,1.9898700 416656 4676723 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Dalt del turó hi ha una senyera, posada fa pocs anys, i una creu de formigó armat que es va col·locar el 1960. Amb anterioritat ja hi havia hagut altres creus,, la primera s'hi va posar l'any 1.900. 92|85 1754 1.4 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57761 Cellers https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellers BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XVII-XIX Està en procés d'enrunament. La casa de Cellers es troba en procés d'enrunament, malauradament està abandonada i s'està començant a accentuar el seu estat de degradació; a més ha patit alguns saquejos, que n'augmenten les males condicions en que es troba, i també la vegetació està creixent amb abundància. Està conformada per diferents estructures com la casa, el paller, safareig, pou i l'era. La casa és de planta irregular, de quatre nivells (pb+2p+golfes) i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Consta d'una estructura principal a la que se li va afegir un cos de galeria pel costat sud. L'aparell de l'ampliació és de paredat de pedres de mides diverses i irregulars, i cantoneres de grans blocs de pedra tallada i picada; a la part més antiga, pràcticament no es poden veure els murs per la vegetació, però en general també és un paredat irregular però cantoneres més petites. Les obertures del cos sud són fetes amb maó massís en llinda i algunes també en brancals; la galeria a nivell de la planta primera és amb dues grans obertures i a planta segona, amb una única gran obertura; la resta són finestres i un balcó. A la resta de l'edifici les obertures són senzilles, algunes amb llinda de fusta. La casa està construïda en una zona amb desnivell, fet que li permet tenir dues portes d'accés a peu pla, la de la planta baixa està emmarcada amb maó massís, i obra a espais destinats al bestiar; primer accedim a la part de sota el cos de galeria que és amb sostre de bigues de fusta; aquí trobem unes àmplies obertures en arc de pedra que donen a un altre cos (de la part més antiga de la casa), aquest és cobert amb volta encofrada de pedres, i hi ha algun altre petit espai que aprofita els racons que conformen la roca. L'accés a planta primera és a través d'una escala exterior que dóna a una portalada feta amb carreus de pedra picada i polida, tant en brancals com en la llinda en arc rebaixat, la dovella central té gravada la data 1882. Per aquí accedim a la sala on hi ha la llar de foc, el forn de pa, els fogons, l'espai que havia ocupat la pica (avui desapareguda), l'escala d'accés al pis superior, i portes que donen a habitacions i cap a la galeria. Almenys una de les habitacions és amb alcova i motllures de guix al sostre. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un pou i un safareig. Al costat sud-oest trobem el paller, de dues plantes i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud, a l'era, i en la qual hi ha una gran obertura centrada en la façana i que agafa els dos nivells, és feta de brancals i arc rebaixat de lloses. 08166-61 Zona sud-est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà Tenim molt poca informació referent a la casa de Cellers, la primera notícia no la tenim fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR),on consta com a propietari Ramon Pujals. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) hi consta 'Pedro Sellas Montclús', es podria correspondre amb la casa de Cellers, ja que queda ubicada just per sota de Montclús, al peu de les seves costes. Tot i que les referències que tenim daten ja de ple segle XIX, i també la data que trobem en la façana de la casa, 1882, i 1892, al safareig, poden indicar que a finals d'aquest segle XIX s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, com l'adhesió del cos de galeria, però també la remodelació d'espais interiors; sembla però que la fesonomia de l'estructura més antiga es pot correspondre a una construcció de cronologia més reculada, probablement cap al segle XVII. 42.2077100,2.0050500 417869 4673318 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57761-foto-08166-61-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57719 Centre Cívic-Cultural / Antic Hospital https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-cultural-antic-hospital FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XIX Edifici entre mitgeres i de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis, està cobert amb teulada de dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal. El conjunt de l'edifici ha estat totalment rehabilitat per poder-lo utilitzar com a centre cívic, biblioteca i seu de diferents entitats, modificant sobretot el seu interior. Pel que fa a la façana principal, és tota de paredat de pedres irregulars i amb obertures senzilles, algunes conserven petits arcs de descàrrega de maó massís. L'element que més destaca, és una petita capella situada a l'extrem est del conjunt (estava dedicada a la Mare de Déu del Carme). Es conserven les obertures, consistents en la porta, una finestra a sobre i un rosetó coronat amb la traça del que havia estat la coberta i per sobre, una mena d'espadanya, avui paredada. Totes aquestes obertures estan decorades amb un emmarcament sobresortit fet amb maó massís. El seu interior també ha està totalment modificat i avui dia és seu de la penya barcelonista. El conjunt té façana posterior que dóna a un petit pati interior, a mode de pati de llums o cel obert; consisteix en una façana construïda amb la mateixa tipologia de la principal, i també amb obertures sense cap tret remarcable. 08166-19 C/ Doctor Cisneros, núm. 2. La Pobla de Lillet Tot i que aquest edifici és de construcció relativament recent, finals de segle XIX, el lloc que ocupa és un punt important del nucli històric i originari de la Pobla de Lillet. Està situat molt a prop de l'església parroquial i de l'antiga rectoria, que és l'emplaçament on es va construir, en el moment de fundar la Pobla de Lillet, el castell-palau dels Mataplana i la capella de Sant Antoni. Ja entorn al 1400 es documenta un hospital a la Pobla de Lillet; de fet, en aquest període consta que l'edifici es trobava en molt mal estat. El 1476 hi ha notícia de que es volia refer una casa del carrer Jussà, habilitada per hospital. Al llarg dels anys sembla que aquesta institució ha estat denominada de diferents maneres, com 'Hospital de pobres de Jesucristo' i 'Hospital de Nuestra Señora de Falgas'. Durant molts anys no hi ha informació coneguda relativa a l'hospital. L'any 1885 es va posar la primera pedra del nou edifici de l'hospital, en el que llavors era el c/ del Castell. L'emplaçament escollit era el lloc on hi havia hagut unes cases que havien estat aterrades en el transcurs de les guerres carlines. L'edifici es va poder construir gràcies als esforços de molts poblatans que van participar directament en la seva construcció. Passats dos anys es va posar en funcionament. Aquest edifici ha tingut usos diversos, així, a principis del segle XX va ser hospital i a finals dels anys 70 col·legi religiós. El 1985 es va dissoldre la Fundació privada 'Hospital de pobres enformos' de la Pobla de Lillet. Posteriorment es va cedir l'immoble a l'Ajuntament amb la condició que l'ús de l'edifici fos públic i amb finalitats socials, culturals i associatives. Anys seguits l'Ajuntament va realitzar-hi importants obres tant a la façana, interior, com coberta, per tal d'adaptar l'edifici als nous usos, passant a ser centre cívic, biblioteca, sala d'exposicions, gimnàs, seu de diverses associacions, etc... 42.2443700,1.9747200 415414 4677418 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57719-foto-08166-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57719-foto-08166-19-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57807 Col·lecció d'objectes del ferrocarril https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-ferrocarril PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. XX Es tracta d'una exposició permanent situada a una nau del costat de l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat o El Tren del Ciment. La mostra compta amb diverses peces relacionades amb la temàtica de l'exposició 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turística a la vall del Llobregat' (tot i que també hi ha exposades algunes peces d'altres punts de l'Estat espanyol). Algunes de les peces que hi trobem són: una màquina d'imprimir bitllets de cartró del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona; una locomotora de via estreta de 600mm fabricada a Alemanya el 1934 i que va donar servei a la fàbrica de ciment d'Ogassa al Ripollès; una locomotora de vaport tipus 'Berga' núm. 28 de 1000mm.de via i que havia donat servei a la línia Manresa-Berga; un vagó porta-menjar de León; una locomotora construïda a Barcelona el 1966, anomenada 'Mines de Balsareny' i que es va utilitzar a les mines de potassa; una locomotora elèctrica de via de 500 mm. feta a Berlín el 1929 i utilitzada en diferents instal·lacions de Carbons de Berga; una locomotora dièsel de les mines de Vallcebre feta el 1961 a Alemanya; un cotxe Reial A-1 del cremallera de Montserrat, de l'any 1892; entre d'altres. En l'exposició a més dels plafons explicatius de cada peça, hi ha un seguit de panells on es tracten diferents temàtiques relatives als ferrocarrils industrial, secundaris i turístics. 08166-107 A l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat. Un any després de la posada en funcionament del Ferrocarril turístic, el 2.006, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va adquirir el material exposat a la Fundació Museu del Transport. Aquesta fundació es va posar en funcionament l'any 1996; l'associació privada CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris) li van traspassar el conjunt de vehicles de transport antics que havia pogut recuperar al llarg dels anys d'existència (s'havia creat el 1986). El 1995 s'havia posat en funcionament una escola-taller de restauració de vehicles antics de transport de Catalunya i que depenia de l'Ajuntament de Castellar de n'Hug. 42.2414100,1.9650000 414608 4677099 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La denominació d'aquesta exposició és 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat'. Es pot visitar de manera gratuïta en les dates i horaris de funcionament del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57856 Creu del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX La creu del castell es troba situada al cim del turó del castell; s'aixeca al costat mateix de les restes del Castell de Lillet. Es tracta d'una gran creu de formigó armat, de formes senzilles, amb el contorn lleugerament sobresortit i un cercle en el creuament dels braços; també en el punt d'unió dels braços però, en els vèrtexs exteriors, una forma corba els uneix definint un altre cercle. 08166-156 Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. La primera creu que es va col·locar dalt del turó del castell va ser l'any 1900, en motiu de la commemoració de la nova centúria i del nou 'Any Sant'. Segons la bibliografia, era una creu de fusta amb un reforç de planxa forjada en el punt d'unió dels braços, i amb una peça de planxa de forma circular a l'extrem dels tres braços, al superior posava l'any '1900', i als laterals, 'Any' a un costat, i 'Sant' a l'altre. Consta que entre els anys 1915 i 1919 la creu estava caiguda. Al mateix 1919 se n'hi va col·locar una altra que va restar-hi fins a principis de la guerra civil a l'any 1936. Al 1945 s'hi va posar una creu senzilla de fusta que amb el pas del temps es va fer malbé. Finalment, el 15 de maig de l'any 1960 s'hi va pujar i col·locar la creu de formigó armat que podem veure avui dia. 42.2382500,1.9898700 416656 4676723 1960 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es conserva documentació fotogràfica de la col·locació de la primera creu a l'any 1900 i de la darrera, al 1960. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57829 Dansa de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-falgars AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. La Dansa de Falgars es representa a la plaça del davant del Santuari de Falgars, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma. És una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. Simbolitza la presentació pre-matrimonial d'una donzella a un fadrí, un acte doncs, de prometatge. Inicien el ball una parella de casats i la donzella, cadascun amb el vestit típic de la dansa que inclou, per la dona, caputxa, gipó, faldilles i enagos; l'home casat va amb roba negra, capell alt, una capa anomenada gambeto, espardenyes de betes i una almorratxa a la mà (ramell de flors amb cintes); en el cas del solter, amb camisa blanca, una faixa blava i també espardenyes de vetes. El ball es realitza acompanyat de la música interpretada per una cobla. Inicien el ball la parella de casats (antigament un pavorde i una pavordessa) situats al davant agafats de la mà i enlairada, i darrera els segueix la noia soltera; tot puntejant donen un parell de voltes a la plaça, a continuació l'home casat fa lliurament de la seva parella al batlle i ell balla amb la donzella, donen dues voltes més per tot seguit el casat passar l'almorratxa per sobre el cap del fadrí, el qual ja es pot aparellar amb la donzella i continuar el ball; es segueix realitzant el ball del punteig al vol de la plaça, i a partir d'aquest moment es pot anar incorporant tothom que ho vulgui a la dansa, a cada parella que s'hi afegeix, el capdanser els hi passa l'almorratxa per sobre el cap tot donant-los la benvinguda. A mesura que es van incorporant gent a dansar, prèviament adquireixen un mocador en una taula disposada al centre de la plaça i que simbolitza el tribut que antigament es pagava. 08166-129 Al Santuari de Falgars És tracta d'una dansa que es creu de tradició medieval, tot i que hi ha opinions diverses al respecte. Fins l'any 1646 la dansa es ballava el mateix dilluns de Cinquagesma però a la plaça Major de la vila. Arran de la construcció del nou santuari, i de la inauguració d'aquest, es va començar a realitzar un aplec per aquesta data del dilluns de cinquagesma, amb peregrinació des del poble, celebració de la missa amb cantada de goigs i a la tarda la representació de la dansa, corrandes i ball de sardanes. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|85 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57819 Diada de Sant Isidre al Monestir de Santa Maria de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-isidre-al-monestir-de-santa-maria-de-lillet FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. El dia 15 de maig, en motiu de la diada de Sant Isidre, es fa un aplec al Monestir de Santa Maria de Lillet. Uns quants surten en processó des de la plaça del Fort cap al monestir, acompanyant el sant que el porten de l'església parroquial a la del monestir; es transporta dalt d'un carro tirat per bous i tot ornamentat per l'ocasió. En arribar a l'església es fa la missa, i en acabar el repartiment del panet. Seguidament s'ofereix menjar i beure als assistents, mentre s'amenitza la festa amb un ball a toc d'acordió. Cap al vespre es resa el rosari a la plaça de Sant Isidre (al barri de la Plana), i seguidament s'encén la foguera i hi ha xocolatada amb coca per tothom. 08166-119 Monestir de Santa Maria de Lillet. Es desconeix des de quan es celebra la festivitat, tot i que ha de ser una tradició molt arrelada, ja que és el sant venerat com a patró dels pagesos. Tot i que tradicionalment el patró de protecció de la pagesia catalana era Sant Galderic (16 d'octubre), des de principis del segle XVIII amb la implantació del Decret de Nova Planta, es va anà substituint la data de celebració del patró de la pagesia pel de Sant Isidre (al 15 de maig), de tradició castellana. A la Pobla de Lillet es continua celebrant la diada, organitzada pels mateixos pagesos i ramaders, i amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Parròquia. 42.2427600,1.9933000 416945 4677221 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57819-foto-08166-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57819-foto-08166-119-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57818 Diada de Sant Marc al Santuari de Falgars/ Vot del Poble a Sant Marc https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-marc-al-santuari-de-falgars-vot-del-poble-a-sant-marc FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XIV Cada any el diumenge més pròxim al 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja al Santuari de Falgars per fer el Vot del Poble. Són uns quants els que pugen a peu pel camí antic de Falgars, ja que s'aprofita l'ocasió per fer una sortida popular oberta a tots els que hi vulguin pujar. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment una gran truitada popular. 08166-118 Santuari de Falgars. Segons sembla la tradició de la diada de Sant Marc a la Pobla de Lillet té els orígens en un vot del poble fet el 1348 contra la pesta negra, en general per demanar bones i millors collites i no passar penúries. Anys enrera, la vigília de la festa s'anunciava a toc de campana. La processó era molt concorreguda, anava acompanyada de banderes, pendons, i les autoritats locals tant civils com religioses; molts ja anaven preparats per passar-hi tot el dia. En indrets menys costeruts del transcurs del camí es resava el rosari. A més era una data en que molts complien les promeses fetes. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 85 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57753 El Boix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-2 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVI-XVIII La masia es troba emplaçada en una zona planera i oberta entre la vall del rec de la Sois i el rec del Roquerol, i a prop del camí de Sant Jaume de Frontanyà. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra al sud. Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells; a la façana sud i a planta baixa hi ha tres portes d'accés, la principal està situada al centre i és amb muntants de pedra picada i polida i llinda en arc rebaixat de maó massís col·locat a plec de llibre, la del costat est, és més petita, i amb arc fet amb maó posat pla i per sobre lloses en sardinell. La resta d'obertures són totes senzilles; a planta primera hi ha un balcó amb voladís. Al costat oest hi ha les restes d'un antic edifici, potser un paller. Al davant de la casa l'era, amb el paller de dos nivells i coberta a un sol vessant (anteriorment a dos aigües); la façana sud del paller té dues grans obertures centrals per planta, són amb arc, tot i que modificats als anys 80. 08166-53 A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà Tenim molt poca informació referent a la casa del Boix, l'única notícia directa és de l'any 1573, es tracta d'un document on es citen un seguit de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau, entre aquests masos hi figura 'Lo-Box' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència bastant il·legible que es podria correspondre amb aquesta casa. A l'any 1982 la casa i demés construccions van patir les conseqüències d'un incendi, que va comportar la reconstrucció de part dels edificis; d'aquí que puguem veure una presència important de materials constructius contemporanis en la seva estructura. 42.2277900,2.0158400 418785 4675537 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57715 El Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruc VILADÉS,R., PUNTAS, J. (1998: 45-46). 'Restauracions arquitectòniques al Berguedà: La masia de El Bruc i el pont d'Alfar', a l'Erol, núm. 11. Berga. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3519. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVIII Masia de grans dimensions, mostra una planta irregular com a resultat de les diferents ampliacions. Consta de planta baixa, dues plantes més i golfes. És de coberta a dos vessants amb el carener disposat nord-sud, perpendicular a la façana principal que mira a migdia. L'estructura més antiga presenta una planta rectangular, a la qual amb el temps se li van anar adossant diferents cossos al seu voltant. Dels que cal destacar, al mur nord, el forn de pa amb el pastador i al sud, una gran galeria. Aquesta galeria suposa l'element exterior més característic de l'edifici i està formada per tres nivells d'arcs, a planta baixa tres grans arcs i als dos nivells següents sis arcs; a les golfes únicament dues obertures rectangulars senzilles. Cal anotar que aquesta galeria va ser reconstruïda als anys 80 amb materials actuals, però respectant les característiques volumètriques i de detalls de l'estructura del segle XVIII. Pel que fa a la resta d'obertures, en general són senzilles i sense elements remarcables, únicament destacar la porta principal, de grans dimensions i formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta, i, al cos afegit de ponent, l'accés és per un arc en sardinell de pedres allargades però irregulars -posteriorment modificada per una obertura més petita amb llinda de fusta-. En conjunt l'aparell dels murs és de paredat fet amb pedres només desbastades, força irregulars, de diferents mides i amb cantoneres força grans de pedra desbastada. A l'interior els elements de càrrega són un gran pilar central i altres de menors dimensions sobre els quals trobem les jàsseres que suporten la resta de bigues. La planta baixa estava destinada al bestiar i magatzem, i hi havia diferents corts i estables. La planta primera conserva espais i elements molt interessants, com la gran sala encara amb el terra de posts de fusta i la cuina amb la llar de foc, la gran pica de pedra, els fogons amb la cendrera i els seus armaris. També cal destacar que en els forjats d'aquest nivell, formats per jàsseres i bigues travesseres amb revoltons de guix, sobresurten alguns caps de biga treballats formant carotes, unes més esquemàtiques que d'altres. A l'exterior hi ha diferents annexes, bàsicament al sud i oest, destinats a paller, magatzems i bestiar, i també l'era. 08166-7 A l'est del nucli urbà, situada a la vessant sobre la carretera de Ripoll. La primera referència documental coneguda de la casa del Bruc és de l'any 1325, es tracta d'un contracte de dot de Jaume, fill de 'C. de Bruc de Vilacorba', amb 'Geralda dez Feu' i la seva mare, on s'especifica que Geralda vestirà una capa de drap d'Apre i una túnica de roba de Narbona (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 238). Al llarg del segle XIV El Bruc apareix en altres documents com són: Bernat dez Bruch, de Vilacorba, havia promès amb sagrament acompanyar Guillem de Vila i al noble Artau de Pallars, Bernat no ho va complir i el 1339 Guillem de Vila féu un document d'absolució de Bernat, perdonant tot rancor i odi.(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,211); el 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Raimundus dez Bruch', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 26 d'abril de 1410, es reuniren a l'església de Santa Maria de Lillet, Joan Font i Bartomeu Puig, canonges de la dita església, Pere Çavila, senyor de la casa de la Vila, el batlle de la Muga, els cònsols i molts habitants de la parròquia, nomenaren procurador al canonge Pere de Bruc, qui actuaria davant el Papa, bisbe o altra autoritat, per poder solucionar els problemes que tenien amb Berenguer Ferrer, pavorde de l'església de Santa Maria de Lillet entre 1377 i 1404, i que s'emportà les escriptures i diners. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,168) Al fogatge de 1497 surten com habitants del terme de la Pobla 'Jacme Bruch' i 'Bathomeu Bruch', i en el fogatge de1553 apareixen 'Joan Bruch i Jaume Bruch'. En un document del 1573, el lloctinent de batlle de la Pobla de Lillet, juntament amb el notari i testimonis, donaren possessió de la masada del Bruch als nous amos, tot realitzant el ritual acostumat. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,13) En un document de 1840 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 845), apareixen Francesc Tubau i Vaquer, la dona Maria Tubau i Riba i el primogènit Josep Tubau i Riba, com a 'actuals amos i possessors del Mas Tubau o Bruch'; en concret és un document per vendre el molí del Clot, que tenen en propietat des de temps immemorial. La casa del Bruc també es cita al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito...' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2507100,1.9965000 417219 4678100 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El 1983 l'Àmbit de recerques del Berguedà va trametre al Conseller de Cultura de la Generalitat, una petició d'ajut econòmic per a la restauració i consolidació de la masia de El Bruc, degut a la seva importància com a element del patrimoni artístic local. En aquesta fase es va realitzar la reconstrucció de la galeria, duta a terme l'any 1984. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57845 El cisteller de la Pobla de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cisteller-de-la-pobla-de-lillet XX Joan Cortina també és conegut com 'el cisteller de la Pobla de Lillet', ja que és el darrer artesà que es dedica a aquesta activitat al poble, i de fet és un dels pocs que queden a la comarca. Té el taller a la masia Les Uncies, on havia viscut durant molts anys, i també treballa a estones a la casa on viu, al nucli urbà de la Pobla. El taller és ubicat al baixos de la masia, on hi guarda gran quantitat de feixos de vímet, uns bullits i pelats i altres sense pelar, o sigui amb escorça, canyes, i algunes de les peces realitzades per ell, a més d'altres que no són seves, però que ha adquirit o li han portat per tenir-les de model, a més de les eines. No són gaires les eines que es necessiten per fer aquesta activitat, ja que gran part del procés tant sols s'utilitza el material manipulat amb les mans; a més, moltes de les eines són de pròpia fabricació, així algunes de les eines són: estellador o obridor de vímets (per obrir-los en tres parts), estellador o obridor de canyes (per fer-ne quatre parts), en ambdós casos fets per ell mateix amb fusta de boix - també poden ser de ferro-, la cullera o canal de cisteller de fusta o de ferro, punxons per passar nanses també en té de fusta i altres de ferro, unes senzilles branquetes curtes i resistents que col·locades adequadament empra per pelar els vímets, també un martell, unes tisores de podar i un ganivet; a l'exterior hi ha la caldera de forma allargada on bull els vímets. A més també utilitza el safareig per posar en remull els vímets, a més d'altres recipients transportables, tipus gibrell, per tal d'anar remullant el vímet quan elabora les peces. A més, Joan Cortina també s'encarrega de cuidar les vimeteres que té a Les Uncies, així com les que hi ha en altres cases; ell mateix s'encarrega de collir els vímets, i de processar-los de la manera adequada per la seva posterior utilització. Feina que hi ha de dedicar una part important de l'hivern, la resta la dedica a la fabricació de les diferents peces: cistells de diverses formes i tipus com cistell de bolets; cistella xafardera, pollera o conillera; cistell pelapatates; cistelló; coves de verdura, de la roba, i altres; a més de paneres, fruiteres, cargoleres, sillons, etc. En Joan Cortina també fa bastons; ell mateix va a buscar els troncs, els blega, els poleix i els dona l'acabat, segons cada cas. 08166-145 Masia Les Uncies. Joan Cortina Sellas va néixer a la Pobla de Lillet el 3 de març de 1929. Amb 80 anys complerts La història de com va començar a fer cistells Joan Cortina, és ben particular, de fet quan ell era petit un dia el seu pare va anar al poble i en tornar a casa portava un cistell, però en faltava un. Llavors ell va pensar que si altres ho feien ell també; va pujar a les golfes on tenien uns feixos de vímet i s'hi va posar, i així dia rera dia fins que li va sortir. En va apendre sol, tot mirant com ho havien fet d'altres i preguntant, llavors ell tenia entre 16 i 17 anys, i va estar 2 i 3 anys aprenent-ne una mica. Al cap d'un temps, quan ja en tenia 18, i després de ja haver-ne fet uns quants, el van començar a llogar per les cases a fer coves i cistells. Va treballar-hi 10 o 12 anys, alternant per cases a fer de cisteller a l'hivern, i a l'estiu a treballar a la casa i al camp. Amb el temps i les millores tecnològiques, la maquinària va ajudar a que la demanda de cistells i coves disminuís. Va estar entre dos i tres anys fent encanyissats per cel-rasos i remendos. Com que ja no es podia guanyar la vida fent de cisteller, ho va deixar per posar-se a treballar en altres coses. Quan es va jubilar es va tornar a posar a fer cistells i des de llavors ha continuat fent cistells, coves i un munt d'altres peces. En ocasions especials podem veure en Joan Cortina, almenys el dia del Mercat Medieval, el Pessebre Vivent i per la Festa dels Bolets de la Pobla de Lillet treu les seves peces al carrer i sempre el podem veure treballant; també ha anat i va a altres festes i fires d'artesania, com la festa dels Bolets de Berga, el Segar i el Batre d'Avià, entre moltes d'altres. 42.2327700,2.0105300 418353 4676095 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57752 El Guixer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guixer-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVII Es troba en avançat estat d'enrunament. Les restes d'aquesta casa estan situades a la part alta del vessant sud-oest d'un turó que s'aixeca per sobre el torrent de l'Arija, a tocar del límit municipal per la banda de llevant. Al costat nord-est (entre aquest turó i el Serrat de la Teuleria) hi ha una gran pedrera a cel obert, es tracta d'una explotació guixera actualment en ús. Entre les restes que es conserven podem veure part del perímetre de la casa; la part sud fou escapçada per l'ampliació d'un camí. Estava construïda adossada a un marge, poden tenir accés a peu pla en dos nivells. Els murs són fets amb carreus desbastats, pedres irregulars i molts fragments de teula. La planta baixa era de dos cossos (orientats nord-sud), fets amb volta de pedra encofrada. A la part posterior, mur nord, hi ha un pou amb cisterna. Al costat est hi queden algunes restes de murs del paller, al davant hi havia l'era. 08166-52 A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà Com a conseqüència de la pesta negra, molts contractes de masos es van negociar a condicions més favorables pel arrendador; així al 1370 un document de contracte del mas, on Berenguer del Guixer, de la parròquia de Santa Maria de Lillet, es feu reduir la prestació que donava al propietari, com a parcer del mas el Guixer, la reducció fou a un quart i a pagar els censos en espècie (alls, cebes, cols i herbes); en el document es donen els detalls de les condicions i obligacions. Aquest document és interessant perquè parla del 'hort del mas del Guixer josà a la vinya josana de guix sobirà'. Hem de pensar doncs que hi havia dues cases, de fet en el mateix contracte es parla de cases en plural; de ser així, la casa que coneixem avui dia deuria correspondre's amb el Guixer subirà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,304-305). Al 1388, figura 'Berengariusdez Guixer' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Posteriorment, 'Los-Guixés' consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). 42.2343700,2.0187200 419031 4676265 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57740 El Junyent https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVIII La casa es troba en procés d'enderroc. La masia del Junyent es troba emplaçada a l'interior de la vall que des del Monestir s'endinsa cap al Catllaràs. en la zona on neix el Torrent del Junyent, el qual desemboca a l'Arija just per sota el Monestir. La masia està formada per la casa (en malauradament en procés d'enrunament) amb el paller adossat al costat oest i l'era al davant d'aquestes dues construccions, altres petits coberts o galliners. La casa està construïda adossada a un marge, permetent-li tenir accés a peu pla a nivell de planta baixa i a planta primera. Mostra una planta irregular (en forma de L), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Sembla que era coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (sud). En la seva estructura s'hi observen ampliacions, així sembla que la planta original era més petita i quadrangular, la qual s'amplià pel costat sud i de llevant. La planta baixa era destinada bàsicament al bestiar. La planta primera, amb accés a peu pla des de l'era, s'accedia a la sala de la qual encara es pot veure la pica de pedra amb l'espai de les lleixes, el foc a terra amb el forn (amb cos exempt adossat al mur nord), i amb paviment de posts de fusta. La majoria d'obertures són força senzilles, amb muntants de carreus i llinda de fusta; destaca a l'afegit sud, una eixida que forma dues obertures rectangulars emmarcades per muntants i amb pilar central tot de pedra tosca i una llinda de fusta. Les finestres de la planta baixa són més petites i només de pedra. Al mur est de la casa hi ha restes adossades de construccions menors, segurament corts. El paller és l'únic element que es conserva en bon estat. Està adossat al mur est de la casa, és de dos nivells i obert cap a l'era. És de coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana totalment oberta, tant sols té un pilar al centre de la façana i a l'interior, un altre en el centre de la planta, són els elements que junt amb els murs perimetrals sustenten l'entramat del forjat de bigues i posts i la coberta. La part baixa era destinada al bestiar, encara hi ha menjadores i la de dalt a paller. 08166-40 Al nord-est de la Roca Forcada A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, consta Pere de Junyent entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). El 1388, es cita a 'Bernardus Junyent de Junyent' com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1470 en un document on es tracta de que Mossen Ardariu ha d'anar a prestar el jurament de la bolla i taula al General de Puigcerdà, trobem com a testimonis a Pere de Junyent que junt amb Miquel Morer, consten com a venerables i cònsols de la vila de la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,140). També al segle XV s'esmenta Pere Junyent, com una de les persones davant les quals el senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós, confirmava la batllia, i davant l'absència del llavors batlle Riembau, feia batlle a Joan Viles. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246).Contemporàniament trobem unes altres referències a Pere Junyent, constant com a notari (suposem que és el mateix personatge), del qual es conserva un Manual, compartit amb Joan Morer, datat entre 1492 i 1499. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85). Junyent consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). En un plec de documents conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi trobem un document amb data 1776 consistent en la venda del Junyent, consta com 'aquella casa, manso y heredad llamada Junyent, sita en el término de la villa de la Pobla de Lillet, la qual es en dominio directo de los Exmos. Sres. Duquesa de Alba y Cardona, sin prestación de laudemio....', la venda la realitza D. Antonio de Pastor(?) y de Salvat y Dn. Antonio de Pastor (?) y de Grau, pare i fill, i la venen perpetuament a Francesc Vaquer i Pujol, comerciant de la Pobla de Lillet. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa del Junyent. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com registrada juntament amb la casa del Castell de la Vila, hi diu 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870. 42.2206200,1.9836000 416115 4674772 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57827 El pessebre vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pessebre-vivent XX El pessebre vivent de la Pobla de Lillet parteix de l'era i la casa de pagès de Cal Xaró, emplaçada al mig del Poble, i constitueix una bonica estampa; es crea un trajecte que recorre carrerons i porxos del nucli antic de la població. Al llarg del recorregut s'escenifiquen una gran diversitat de quadres (escenes sense moviment) entre les quals hi ha la representació d'imatges bíbliques i d'altres de tradicionals, i que són: la vida a pagès, l'Anunciació als pastors, fer la bugada, engrunant blat de moro, puntaires, una taverna, el mercat amb parades de fruita, d'herbes remeieres, de pesca salada, de pa, de collars i esquelles, el terrisser, el cisteller, l'espardenyer, la Visitació, l'empadronament, demanar posada, el picapedrer, l'establia, la fusteria de Natzaret. La visita finalitza amb una bona torrada acompanyada de cansalada, vi de la bota i unes fogueres per escalfar-se. 08166-127 Per diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. Des del 1995 l'Agrupació Teatral Amics del Romea, de la Pobla de Lillet, realitza el pessebre vivent, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Mica en mica han anat ampliant el recorregut i el nombre de quadres que representen. Han assolit la representació d'una trentena de quadres, que han suposat any rera any el perfeccionament de les escenificacions i una millora de la tècnica i del vestuari considerables. Paral·lelament, durant les festes de Nadal es pot visitar l'exposició de diorames de pessebres que s'instal·la al centre cívic; és una activitat que es ve realitzant de fa anys de la mà de l'associació de pessebristes, que va néixer l'any 1987, i des de llavors, a més de les exposicions, realitza cursets d'aprenentatge i altres activitats vinculades amb els pessebres. 42.2441600,1.9741500 415367 4677395 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57726 El Plantiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plantiu BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX Aquest edifici està situat poc abans de l'entrada al poble venint des de Guardiola. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i quatre façanes. És de planta baixa, excepte l'extrem nord, on una part consta d'un nivell més i l'altre de dos conformant un cos sobresortit a mode de torre. Està cobert a dues vessants, menys la part nord que presenta una meitat amb coberta a una vessant i la torre a quatre. Mostra dos tipus d'obertures, unes rectangulars i les altres amb llinda en arc de mig punt; totes amb una faixa sobresortida al seu contorn a mode decoratiu. Les obertures de la torre, dues per costa, no tenen la faixa però si una barana d'obra que conforma motius ornamentals de tipus geomètric. A més l'edifici també presenta un sòcol i algunes cantoneres amb un acabat decoratiu que imita els carreus. A la façana principal de la torre hi ha pintat Casa Forestal 'El Plantiu'. Una escala metàl·lica exterior permet l'accés al pis superior. A la banda est i sud de la casa, hi ha altres edificacions complementàries, algunes són contemporànies a la casa i segueixen el mateix patró constructiu i d'acabats, altres afegides són afegides posteriorment. A la banda oest, s'estenen les feixes on es fan els treballs de reproducció d'arbres. 08166-26 Ctra. Guardiola a la Pobla, abans de creuar el pont. L'edifici del Plantiu es va construir entre el 1910 i 1912, ja des de la seva creació ha estat vinculat al món forestal, en aquell moment es va fundar com una institució de protecció i repoblació d'arbres. A l'actualitat continua vinculat a aquesta activitat, entre altres tasques als seus vivers s'hi reprodueixen diferents tipus d'arbres que es destinen a la repoblació. 42.2393600,1.9550500 413784 4676881 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57736 El Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-3 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVIII La masia del Prat s'alça en uns plans que s'obren per sobre la Pobla de Lillet en la costa que hi ha al sud del poble. Està situada molt a prop del camí que porta a Falgars i també del que mena al Monestir de Santa Maria de Lillet. La masia està formada per diversos edificis; tres d'aquests estan col·locats junts definint una planta en forma de L, i un altre edifici aïllat situat al costat sud-est; tots aquests, junt amb el marge que hi ha pel costat sud, delimiten i emmarquen l'era, que queda emplaçada al centre del conjunt. Recentment la masia del Prat ha estat totalment reformada, convertint en vivenda el conjunt de totes aquestes edificacions. Abans d'aquesta actuació, en els edificis que conformen la planta en L, la casa estava situada a l'extrem sud-oest del conjunt, i un gran paller al costat nord-est (de fet, equival a la part central del conjunt), i enmig, un cobert unia aquestes dues edificacions principals. La casa està coberta a dos vessants amb el carener orientat N-S; a la façana sud i a nivell de planta sotacoberta, hi destaca una galeria, amb dues grans obertures d'arc de mig punt fet de maó massís. En les seves parets s'hi pot apreciar el rastre de diferents modificacions fetes al llarg d'anys, entre les quals es veu que la façana sud és una ampliació posterior. L'edifici del paller és l'estructura que més ha canviat en la darrera remodelació; a la planta baixa s'hi poden veure tres grans arcs rebaixats fets de pedra tosca (el central ha estat recuperat com a obertura), a la planta primera les obertures són de factura recent, anteriorment hi havia una gran obertura. L'edifici que queda separat d'aquest, i que està col·locat al costat sud-est (avui també vivenda) té la majoria de les seves obertures fetes amb muntants i arc rebaixat de maó massís. 08166-36 Situat per sobre del Barri de les Coromines. La primer referència directa al mas Prat la trobem en un document del 1323, on Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del dit mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i donant al senyor els quintals. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60) El 1383 trobem Llorenç Prat que fou llogat per fer de bander, és qui havia de vigilar que es respectessin els acords del poble, sobretot pel que respecta al bestiar domèstic que estava solt i el qual ocasionava molts danys, la seva tasca incloïa imposar bans o multes en cas d'infracció; també era qui havia de fer era fer les crides (una mena d'agutzil).(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,225) El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Bernardus Prat', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) En el fogatge de 1497 dins el terme de la Pobla consta 'Johan Prat' i 'En Prat Joan', i al fogatge de 1553, Jaume Prat i Sebastià Prat. (IGLÉSIES:1979:461;1991:268) Al segle XV hi ha notícia de Domingo Prat que s'esmenta en un document referent a l'obratge de la llana, on hi consta un llistat de les persones i les quantitats de llanes que havien d'obrar. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360) Del 1581 data un document on Baltasar Costa i de Riembau deixa i arrenda íntegrament la seva masada del Prat, amb les terres, herbes i fruites, per temps i espai de quatre anys, a Jaume Casas, segons les condicions que en el document s'hi estableixen; a més, també li deixa la devesa de Ventaiola. . (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,307) El Prat també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856. 42.2413500,1.9784300 415716 4677079 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57747 El Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-6 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XII-XVIII La masia està situada al costat sud-est del turó del Puig, que s'alça per sobre la vall de l'Arija; dominant una àmplia zona molt oberta, sobretot cap al sud i sud-oest, amb vistes cap el monestir de Santa Maria de Lillet i el Castell de Lillet. El turó queda enfront aquests monuments, pel seu costat de llevant, separant-los el riu. La casa està reformada. És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana de migdia, la principal. Consta de planta baixa, primera i golfes. Destaca que en els seus murs laterals hi ha un canvi en el parament, clarament visible perquè presenta una mena de cantonera (o restes d'una antiga esquerda) i canvi en el plom de part de les dites façanes. Aquest fet evidencia una reforma (no recent) molt important realitzada a la casa, i que va consistir en la construcció d'aproximadament un terç de l'actual edifici per la part sud, comportant també la substitució de la façana principal. Pot correspondre a una obra realitzada amb la voluntat de reformar aquesta part de la casa, o podria tractar-se d'una obra forçada com a conseqüència d'un esfondrament; pel testimoni que en tenim a les façanes laterals no es pot descartar aquesta darrera hipòtesis. No es conserven restes visible de les típiques estructures o edificacions complementàries d'una masia com pot ser el paller. 08166-47 A prop de la carretera de la Pobla a Ribes Sembla que els orígens d'aquesta masia es remunten al període medieval, podrien ser-ne una referència la menció en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Mir de Pug et uxor eius' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,42); més tardanament, el 1449 trobem la menció a un tal Joan de Puig, que fou nomenat col·lector general del sindicat de les baronies de Pinós i Mataplana (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 354). Al llarg del període medieval consten nombroses referències al Puig, algunes de les quals no aporten prou informació per poder-les atribuir a aquesta masia, ja que en la geografia propera a La Pobla de Lillet hi trobem altres indrets amb el mateix topònim. A la primera inscripció del registre de la propietat (Llibre 1, Full 214) trobem l'Heretat Puig 'con sus mansos llamados Baladosa, Castelló y parte de tierras del manso Trallo y Comas de Gobern al manso Puig unidas y agregadas junto con el manso llamado de la Argelaga', a més també hi figura un molí fariner prop del monestir, amb el nom Ribarderiu; consta com a propietari Antonio Subrà y Sala, el qual posseeix la finca en virtud de la venda a favor seu feta en data 15 de març, pel matrimoni Francisco Tubau i Maria Tubau i el seu fill José Tubau, de la Pobla de Lillet. D'una banda, aquesta inscripció ens permet saber que els antics propietaris, els Tubau, eren una família amb moltes propietats, ja que eren els amos de la finca de la masia del Bruc, a més dels propietaris del molí del Clot i potser també del mas Comes. A mitjans del segle XIX aquesta família passava per dificultats econòmiques, segons sembla en part per trobar-se en querelles judicials, fet que els obligà a desfer-se de part del seu patrimoni. D'altra banda, la inscripció ens permet conèixer el nom d'altres cases que es trobaven dins aquesta finca, algunes també d'origen medieval, com Baladosa i Comes; pel que fa a l'Argelaga apareix posteriorment com a Hostal de l'Argelaga (i probablement també d'origen medieval). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Puig però no hi consta el propietari; també hi surt Argelaga, en aquest cas com a propietat de Antonio Saboa (podria ser el mateix que consta al registre de la propietat, però que hi hagués algun error de grafia en algun del dos casos). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, hi figura el Puig, i també l'Hostal de l'Argelaga, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2428400,2.0056200 417961 4677218 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Seria interessant fer una prospecció a la part alta del turó, és una zona susceptible d'haver estat ocupada des d'antic i per tant de conservar restes d'antigues estructures. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57733 El Tinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tinar BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV? La masia del Tinar està situada a mitja alçada de l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet, en concret en una zona on s'obren amplis camps de conreu. A pocs metres passa el camí que porta a Falgars, i a tocar la casa el que condueix a la cova de la Verge. La casa és de planta irregular, formada per una planta semisoterrània, baixa i primera; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Edifici està construït sobre una penya rocosa, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells, la planta baixa i la semisoterrània; aquesta darrera és de mides menors que la resta ja pel seu costat est hi ha la roca. La casa va ser reconstruïda a mitjans de segle XX, segons els seus propietaris tant sols van conservar la part baixa d'alguns dels murs. La superfície de les façanes està arrebossada. Als voltant de la casa hi ha el paller, diversos coberts i annexes destinats al bestiar i magatzem; la majoria de construcció recent. 08166-33 A uns 500 mts de la Pobla. Agafar pista heliport, uns 300 mts el segon creuament a la dreta. Les referències de la masia del Tinar es remunten a finals del segle XIV, tot i que la masia ha experimentat notables canvis al llarg de la seva història, i que potser avui dia potser ben poca cosa ens queda d'aquella estructura originària. La primera notícia documental la trobem al 1388, quan un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Deztinar', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Serra Vilaró ens dóna notícia d'un document que es refereix directament a la masia el Tinar, data del 12 de juny de 1495 i en diu el següent: 'Venda a carta de gràcia del mas Tina de la Pobla de Lillet, autoritzada per Joen Quer Pvre. i notari de Bagà, del noble senyor Galceran de Pinós rector de l'església de Bagà, que rebé aquesta carta pel venerable i discret Joan Morer, pavorde del monestir de Santa Maria de Lillet'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) No tenim més referències documentals conegudes ja fins al segle XIX, en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856 on es cita la casa 'Tina' amb la referència a Miquel Saus com a propietari. 42.2402800,1.9723500 415213 4676966 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57780 Els canals de rec i industrials https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-canals-de-rec-i-industrials FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. XIV-XX Alguns canals han estat inutilitzats, i algun reaprofitat per altres usos. El fet que la Pobla de Lillet es construís entorn a un important creuament de rius, el principal el Llobregat, al qual desaigüen dins el nucli urbà, l'Arija i el torrent del Regatell (ambdós per la seva banda també consten amb altres afluents prou rellevants), ha determinat la creació d'un nombre prou important d'una tipologia d'indústries que aprofiten aquest recurs hídric (molins fariners, escairadors, molins de xocolata o de ciment, a més de serradores i altres indústries vinculades al tèxtil). Així, ja des de poc després de la seva fundació es coneix l'existència de canals que conduïen l'aigua fins al seu destí, com és el cas del canal del molí de la vila (situat a la plaça de la vila), aquest constava d'un canal que recollia l'aigua a través d'una resclosa situada a la zona de l'actual fàbrica de Cal Pujol i la conduïa fins al molí; canal que s'emprà, almenys amb posterioritat, per donar aigua a altres petites indústries o tallers artesanals. Aquest canal, ha estat recentment inutilitzat a l'alçada del poble (degut a la construcció del poliesportiu), ja amb anterioritat però, s'havia hagut de tapiar-ne l'accés a l'interior del nucli; cal anotar, però, que encara es conserva el seu traçat en el subsòl i que fa pocs anys algunes persones del poble van accedir a algun tram del seu trajecte. Altres canals que cal esmentar són el canal de la fàbrica de xocolata que s'inicia a la zona de Ventaiola, agafa aigua del Regatell i encara conserva el seu traçat. El canal de Cal Pujol, el qual també ha estat inutilitzat actualment, o reutilitzat amb una altra finalitat, ja que s'ha aprofitat per col·locar-hi el col·lector general que condueix les aigües brutes a la depuradora; d'aquest es conserva la resclosa i part del mecanisme de la comporta d'entrada d'aigua al canal. Un dels més destacables és el canal de Ca l'Artigues, que s'inicia per sota del Clot del Moro, en destaca la gran llargada i la considerable amplada que pren en arribà als darrers metres del trajecte; a més de trobar-se en bon estat, conserva part de les diferents comportes. Aquest i altres són conduccions d'aigua que en molts casos han tingut diversos usos, donant força hidràulica a diferents indústries o aigua de rec a diverses hortes. De fet el conjunt d'horts que estan situats a peu de riu, tant del Llobregat com de l'Arija o Regatell, consten amb canals de rec. 08166-80 Diferents punts del terme municipal, sobretot al nucli urbà i el seu entorn més immediant. Des de l'origen de la fundació de la Pobla de Lillet l'existència d'aquestes destacades vies fluvials, va permetre i facilitar la instal·lació d'indústries que requerien de l'ús de l'aigua; primer de petits tallers o molins, i amb els anys i les millores tècniques ja d'època industrial, la implantació de fàbriques tèxtils, com Ca l'Artigues, Cal Pujol i Cal Costa, com a més destacables, i també altres tipus d'indústries com la fàbrica de ciment del Clot del Moro (en terme de Castellar de N'Hug, però molt vinculada a la Pobla de Lillet), que van suposar un important creixement demogràfic de la vila, passant a ser la segona població més gran en nombre d'habitants de la comarca, i a situar-la com un dels principals centres productors de conca del Llobregat. Cal dir que a més d'aquests canals i recs que abastien el conjunt d'indústries i hortes situades al nucli urbà o en el seu entorn immediat, fora del nucli urbà, es coneix l'existència d'altres petites indústries que usaven l'aigua, sobretot molins. El conjunt de rescloses i canals ha estat repetidament reutilitzats, en són un exemple l'antic Molí de Panella, lloc on s'hi instal·là la fàbrica de Ca l'Artigues, el mateix succeïa amb l'antic Molí del Cerdà i Cal Pujol. 42.2531700,1.9746300 415418 4678395 08166 La Pobla de Lillet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|119|85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57730 Els Cortals https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cortals BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XVIII-XIX? Es tracta d'una masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal la de migdia. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells. La porta principal és a la façana sud i obra a la planta vivenda, la primera; és de muntants i llinda de fusta amb un arc de descàrrega per sobre, fet amb lloses col·locades en sardinell. L'altra porta d'entrada és al mur est i dóna accés a la planta baixa des de l'era. La resta d'obertures de la casa són rectangulars, senzilles (vàries són modificades recentment), la majoria amb llinda de fusta i alguna amb arc de descàrrega de maó massís col·locat pla. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç, tot i això en algunes zones es pot veure el material constructiu format per un paredat de pedres desbastades disposades irregularment i cantoneres de carreus desbastats; la part baixa de la casa està bastida amb peces més grans. A la façana sud, al costat oest de la porta, hi ha adossat el cos del forn, actualment ja enrunat; al mur de la façana encara s'hi pot veure el forat de la boca del forn. A la banda oest de la casa hi ha el paller i annexes destinats al bestiar i magatzem; en destaquen algunes de les obertures; en concret, a planta baixa, una obertura feta en muntants i arc rebaixat de carreus rectangulars, i al segon nivell, dues grans obertures amb muntants de maó de pla i arc rebaixat, també de maó massís, en aquest cas col·locat en sardinell. L'era queda situada al costat est de la casa i queda delimitada per aquesta, pel paller i annexes pel costat nord, per un marge al costat sud i un mur de tancament amb el seu pas corresponen, pel costat de llevant. A pocs metres a l'oest de la casa, després de la rasa que hi ha en aquest costat, hi ha un colomar, és de planta de petites dimensions i tres nivells. La casa es troba entre grans camps que s'obren per davant seu, fins prop del riu Llobregat. 08166-30 Proper a la carretera de Falgars L'única referència documental coneguda del Cortals és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on apareix grafiat com a 'Cortalls' i n'és propietari 'Tor y Baquer'. 42.2369600,1.9513200 413473 4676618 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57843 Església del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-roser FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XVIII La van destruir entre els anys 1936-1939, i tant sols queda alguna resta de pilastra. L'església del Roser estava situada adossada a la part posterior de la masia Cal Barnola, la qual està emplaçada a l'extrem oest del barri de les Coromines. Avui dia pràcticament no queda res d'aquella església barroca; tant sols es conserven escassos testimonis, com alguna pilastra adossada al mur de la masia, ja que fou destruïda en el decurs de la Guerra Civil. Per fer-nos una idea de com era l'església reproduïm les paraules de Joan Rosiñol (ROSIÑOL:1988:45-46):'L'església del Pont (o del Roser) era d'una sola nau; l'entrada i l'altar major estaven orientats a ponent. Després de pujar uns graons d'escalinata externa, per salvar el desnivell del carrer de la Font, s'entrava a l'església per una porta ferrada i clavetejada. Dins, enfront i al fons, hi havia l'altar major presidit per la imatge de la Verge del Roser, flanquejada per dues imatges més, una de Sant Benet i l'altra de Sant Domènec. Al lateral dret, l'altar amb la imatge de Sant Joan de Mata (protector dels empresonats), formava un grup escultòric de dues figures: la del sant en posició dempeus i mirada compassiva envers els seus peus, on es trobava encadenat i agenollat un reu d'ulls suplicants (grup escultòric de talla de fusta de valor artístic molt apreciable -talla del segle XVIII-); al costat d'aquest, més cap a l'entrada del temple, s'hi trobava l'altar dedicat a la Verge del Remei, representat per un quadre de pintura a l'oli, sobre tela, d'apreciables dimensions. Al lateral esquerra, l'altar de la 'Dolorosa' i el Sant Crist, imatges de talla de fusta ricament policromades; al costat, l'altar dedicat als 'Sants Metges' (sants Cosme i Damià), representats en voluminosos plafons de baixrelleu, adossats a la paret.' Tal i com ens indica el mateix autor, aquesta església no comptava amb objectes ni ornaments litúrgics per la celebració habitual de misses, ja que tant sols s'hi celebraven actes religiosos esporàdics alguns diumenges i festes assenyalades. 08166-143 Nucli urbà, Barri de les Coromines. c/ de la Font, núm. 18. La Pobla de Lillet Originàriament hi havia hagut una altra església del Roser, la qual estava emplaçada en un altre indret, més proper al pont vell, d'aquí que era nomenada popularment com l'Església del Pont. Aquesta primera capella del Roser es va construir el 1581, era de mides molt petites i va tenir una vida molt curta, ja que al finals 1600 s'enderrocà. Sembla que estava situada on ara hi ha la casa de can Pastor, al carrer de la Font. El fervor i devoció dels poblatans envers la Verge del Roser va propiciar la sol·licitud de permís per tal de tornar a construir una capella amb la mateixa advocació. Pere Barnola, pavorde, aconseguí la llicència, i el vicari general del bisbe de Solsona, el doctor Mariano Bargués, atorgà el permís en data 16 de juny de 1761. La nova capella es bastí a pocs metres de distància de l'anterior, era de mides més grans, i fou enderrocada entre els anys 1936-1939. 42.2438600,1.9769500 415597 4677359 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740. 96|94 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57816 Esquellada per cridar a Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellada-per-cridar-a-reis AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. L'Esquellada és un acte que es realitza el matí del dia 5 de gener, moment en que es reuneix gran quantitat de canalla, acompanyats de tothom que s'hi vol afegir, en un local del poble (que va canviant cada any). Actualment es comença fent una xocolatada per tal d'agafar forces. Cadascú porta una esquella, esquellot, campaneta, o altres, per tal de fer soroll. Es surt del local on han quedat, per tot seguit anar a recórrer diferents punts alts de la població, com la capella de Sant Antoni, la capella dels Dolors, el Firal i els Pins (prop de ca l'Artigues), tot realitzant parades en llocs destacats del poble, en total es fan unes vuit parades tot fent sonar el conjunt d'esquelles i esquellots per fer el màxim de soroll possible. S'acaba a la plaça de l'Ajuntament tot fent entrega als participants d'un fanalet, per poder sortir a la tarda a esperar els reis amb els fanalets encesos. El motiu de la realització de l'Esquellada és fer molt de soroll per avisar als Reis d'Orient, que allà en aquella vall, hi ha la Pobla de Lillet, i així no es descuidin de passar-hi. 08166-116 En diferents indrets del nucli urbà i del voltant més immediat. Fa anys un grup de poblatans i poblatanes van decidir recuperar la tradició de fer l'Esquellada el dia abans de la diada de Reis, la qual s'havia deixar de fer durant uns pocs anys. Arran de la seva recuperació es va decidir editar un conte que expliqués la festa i el perquè de la seva realització a la canalla. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Durant l'any 2009 es va realitzar una campanya de promoció turística a Barcelona amb el lema 'Posa el Berguedà al teu plat', motiu per la qual es va fer una representació de l'Esquellada com a exemple d'una festivitat que forma part de la identitat de la Pobla de Lillet.Les fotografies són d'Olga Bretcha. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57763 Estació de Riutort-Gavarrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-riutort-gavarros FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. XX Està abandonada, i presenta problemes al forjat i a la coberta. L'edifici de l'estació de Riutort-Gabarrós està totalment abandonat i en mal estat de conservació. És un edifici allargat i estret, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Com és lògic, estava emplaçat en paral·lel al peu de la via del tren, actualment queda al peu de la carretera. La planta baixa era destinada als usos propis de l'estació, com el despatx del cap d'estació, una sala d'espera, i uns banys, a més de l'escala per accedir al pis superior, que conformava la vivenda i on hi havia la cuina-menjador i els dormitoris. A la planta baixa es conserva la distribució, però sense mobiliari ni cap altre element característic de l'edifici; la planta primera està totalment buidada, actualment és un únic espai diàfan, ni tant sols hi ha envans. Constructivament mostra les característiques típiques de l'arquitectura ferroviària, en aquest cas, a planta baixa les obertures són amb llinda en arc i a planta primera rectangulars, o sigui llinda plana, en conjunt estaven emmarcades per una faixa sobresortida, també a les cantoneres i a la línia de forjat, a més d'un sòcol, tot plegat aportava un toc ornamental al frontis, tot diferenciant aquests elements de la resta de la superfície que estava coberta per un revestiment. A pocs metres trobem l'aiguat, una mena de pou-cisterna. 08166-63 Carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, punt quilomètric 4,100. El ferrocarril de via estreta que enllaçava Guardiola de Berguedà amb Castellar de N'Hug tenia la primera parada a l'estació de Riutort-Gavarrós, ja dins el terme municipal de la Pobla de Lillet. Aquesta estació era utilitzada com a parada per la recollida dels materials provinents de la zona de Riutort i Gavarrós, com productes agrícoles, fusta i també ciment procedent del forns de Riutort (o de l'Espelt), entre altres; alguns d'aquests productes, sobretot ciment i fusta, es carregaven en una via morta. A la postguerra passà a fer funcions de baixador, utilitzat pels habitants dels nuclis de Riutort i els de Gavarrós, tot i que no trigà gaire temps en quedar abandonada. Els orígens d'aquest ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Porland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX. L'emplaçament d'aquesta fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'això l'única mancança era el transport. Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914. No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més espledorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús. La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. 42.2390600,1.9216100 411025 4676882 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Davant l'estació hi havia hagut uns altres edificis, entre els quals una caseta de peons caminers, una mena de botiga de queviures, i també un prostíbul; actualment només s'identifica alguna traça de basament dels murs.Aquesta constitueix l'única estació original que es conserva dins el terme municipal de la Pobla de Lillet. 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57839 Fàbrica de Xocolata Fàbregas https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-xocolata-fabregas FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. XIX Està abandonada, tancada i fent-se malbé. L'edifici de la fàbrica de xocolata està emplaçada al lloc on hi havia hagut l'antic molí del Regatell. És una construcció fabril formada per diversos cossos amb coberta a dos vessants; sembla correspondre a tres estructures col·locades una adossada a l'altra, prenent forma allargada, i situada a redós del torrent del Regatell, en la seva riba esquerra, entre el torrent i la vessant de la muntanya. Tot i que s'hi observen diverses fases constructives, aparentment tres, el conjunt mostra unes característiques força similars. L'extrem més de llevant, sembla tractar-se de la part més antiga, en destaca que a nivell del torrent hi ha dues obertures amb arc rebaixat de lloses posades en sardinell corresponents a les sortides d'aigua del molí (cacaus); a la planta baixa i primera s'observen diferents finestres, algunes de llinda en arc rebaixat de maó de pla, i al darrer nivell un seguit d'obertures petites en forma ovalada; per sobre hi ha un darrer nivell, d'actuació contemporània. El cos central és on trobem la porta principal d'accés a l'interior, a la qual s'hi arriba a través d'un petit pont de pedra que permet creuar el torrent; el pont és d'un sol ull format per un arc lleugerament apuntat. Aquesta estructura central, mostra també el que sembla un nivell (potser parcial) de planta soterrània, on hi ha una obertura tapiada que dóna a l'alçada del torrent (o potser una altra sortida d'aigua?). La constitució de la façana és quasi paral·lela a la de l'estructura anteriorment descrita, a la planta baixa i primera finestres rectangulars, i a la planta sota-coberta, ovalades . El cos més de ponent és la darrera fase constructiva, en aquest les obertures són més grans, sobretot a la planta baixa, on són de llinda en arc rebaixat; als dos nivells superiors, són finestres senzilles, rectangulars. Aquest cos té façana per l'extrem de ponent, on trobem una porta a nivell de carrer, i altres obertures senzilles al dos nivells de sobre, al centre de la planta primera hi ha un balcó. A la part superior d'aquesta façana encara s'hi pot llegit part del rètol 'La más alta del Llobregat', eslògan que era emprat i acostumava a aparèixer en la publicitat i en la majoria dels productes de la fàbrica. 08166-139 Nucli Urbà. Carrer Regatell núm. 16, La Pobla de Lillet. La fàbrica de xocolata sembla que va començar a funcionar i a elaborar aquest producte a partir de 1840, segons consta en la documentació i en la publicitat conservada referida a la mateixa fàbrica. L'any 1856 (primer any del que es conserva informació de les matrícules industrials a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet) consta Joaquim Fàbregas al carrer Jussà n. 8, el qual pagava matrícula com a confiter i cerer, i perdurà així fins els anys 1885-1886, quan hi apareix com a titular la seva vídua, tot i que regentant un molí fariner. El febrer del 1888 el donen de baixa, ja que l'abril del 1887 havia canviat d'activitat passant de molí fariner a molí xocolater i a nom del fill Francesc Fàbregas i Oristrell (1857-1936). A més també consta que al març del 1887 es donà de baixa l'activitat de confiters i cerers del carrer dels Porxos n. 14. Aquestes informacions són interpretades com que es deu correspondre al període en que Francesc Fàbregas amplia la producció de xocolata a gran escala, amb 'una màquina de afinar movida por agua, con cilindros cuya superficie mide 35 decimetros cuadrados'. Francesc Fàbregas i Oristrell, a més de fundador de la fàbrica de xocolata va ser un home polifacètic i molt actiu, era músic i va fundar una cobla orquestra a la Pobla de Lillet, potser la primera, i que va tenir cert renom; a més, va ser alcalde de la Pobla i va emprendre nombroses iniciatives industrials. És conegut que valorava el control de l'aigua, de fet se sap que ell mateix es construïa els canals de fusta i posteriorment va aprendre la tècnica de construir els tubs a la mateixa fàbrica. A més, un dels seus negocis va ser el subministrament d'aigua potable a la població, activitat duta a terme fins el 1955, ja que el 1956 es va municipalitzar el servei. A la fàbrica hi funcionava el molí de cacau, el molí fariner, i la màquina d'afinar la xocolata, però Francesc Fàbregas també va instal·lar una serra cinta de 98 cm per fusta, al carrer Pontarró n. 12 (també moguda per força hidràulica); el 1919 feia gasoses; entre 1925-26 produïa ell mateix 6kw d'electricitat per la fàbrica de xocolata, va posar en funcionament dos torns metàl·lics per a fer cadires, entre altres. El negoci xocolater va aconseguir ser un producte d'alta qualitat i molta difusió. L'hereu de Francesc Fàbregas va ser el fill gran, Jaume, també home polifacètic, amant de les arts; tot i que en ell va recaure el negoci, la mateixa fortuna li va permetre poder desenvolupar diverses de les seves facetes com a escriptor, actor i director teatral, i home de molta activitat cultural, sobretot a la mateixa Pobla de Lillet. Tot i que no li interessaven els negocis, va continuar amb la producció xocolatera, i la venda de productes de drogueria, comestibles i productes de la fàbrica, en el comerç que regentava la família al centre del poble. L'any 1958, Jaume Fàbregas moria en un accident de cotxe. El 1961 es tancava definitivament la fàbrica, ja que va morir sense testament i el patrimoni familiar es va dividir. Des dels inicis, la fàbrica havia mantingut diverses activitats (molí fariner, xocolater, s'hi varen fer cadires, agulles d'estendre,...), sobretot en època de Francesc Fàbregas i Oristrell, i als darrers anys, després de la mort de Jaume Fàbregas, període en que es va dedicar bàsicament a la torrefacció de fruits secs, cafè i malta. 42.2430200,1.9749800 415434 4677268 08166 La Pobla de Lillet Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La família Fàbregas va ser coneguda com una família benestant afincada a la Pobla des d'època de Joaquim Fàbregas, d'ofici confiter, i originari del mas Serinyà, aquest es va casar Ignasia Oristrell i Moré, manresana filla de Berga, i varen tenir els fills Francesc, Joan, Rosa, Ramon i Joaquim. L'hereu Francesc Fàbregas i Oristrell és considerat el fundador de la fàbrica, es va casar amb Rosa Artigas i Puigbó, i van tenir vuit descendents, Jaume, Anton, Ignasi, Ismael, Joan, Joaquim, Concepció i Francisqueta. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57732 Falgars/Casa de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/falgarscasa-de-baix ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. XVI-XVII Recentment s'ha hagut de tapiar l'accés a l'edifici, ja que presenta problemes estructurals, agreujats per un recent incendi a l'interior de la vivenda. La masia de Falgars, també coneguda com la casa de Baix, com el nom indica està situada sota el santuari, a pocs metres d'aquest, en les feixes que s'estenen pel sud. Casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'estructura està construïda en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos nivells, a la planta baixa, des de la façana sud, i a planta primera, per la façana nord. En conjunt les obertures són molt senzilles, algunes amb llinda de fusta; la porta principal mostra uns muntants fets amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i per llinda, un arc rebaixat de maó que sembla posterior. A la façana lateral est trobem, a nivell de planta baixa, una obertura tapiada, feta en arc de mig punt de lloses; també en aquest mur, s'observen dos altres arcs, també de mig punt, fets amb pedres desbastades i allargades (pot correspondre a l'espai de la pica i els fogons?). Al mur nord hi ha adossat el cos del forn de pa. Aquest edifici és el resultat de diferents i successives ampliacions i modificacions, ja que en la seva estructura (tot i que no es pot entrar a l'interior) s'observen diversos elements que ho indiquen. Així, en les seves façanes podem veure diferents cantoneres que es trobem entre el parament dels murs i que ens assenyalen una estructura inicial que semblaria correspondre's amb la part nord-oest, a la que se li afegeix primer un cos pel costat de llevant i posteriorment un altre al sud, conformant la façana actual. Al costat est de la casa i davant, al sud, hi ha les restes de dues grans construccions que conformaven els annexes destinats al bestiar, a paller i magatzem, també entre aquests hi ha l'era, i pel davant de la casa s'estenen els camps de conreu. 08166-32 Al costat del Santuari de Falgars No tenim referències directes a la masia de Falgars, ja que totes les notícies es refereixen a l'església de Falgars, primer com a ermita i a partir del segle XVII al conjunt del santuari. Així, la primera referència coneguda del lloc de Falgars és en l'acta de consagració de l'església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'ermita la van fer construir Ramon i Eliardis, els qual al 1120, en feren donació, junt amb l'alou i tots els seus drets al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Al segle XIII consta com a depenent de la parròquia de St. Cristòfol de Vallfogona. A mitjans segle XVI, es documenta que a Falgars ja hi havia ermità, no capellà. Al 1636 un document parla de les obres que s'estaven fent a la casa de Falgars, d'un any més tard data un contracte d'obres conservat referent també a les obres que s'estan fent a la casa. Per les indicacions que s'aporten no queda clar a quina casa es refereix, però suposem que en aquests casos és a la casa de Falgars pròpiament, o sigui la que hi ha adossada a l'església. En el testament d'un ermità de Falgars del 1639, apareix com a testimonis un 'Joan Vantallola, fadrí, pagès habitant de la casa de Falgars'; aquesta referència podria correspondre a la casa de Baix, ja que és versemblant pensar que si viva l'ermità a la casa adossada al santuari, el més probable és que Joan Vantallola residís a la casa de baix (?). Al 1646 es va començar a construir el Santuari que acabaria donant la fesonomia actual a l'església. Al llistat de masies 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, del consta Hermita de Falgars (el hermitano José Tubau), per la referència directa a ermita hem de suposar doncs que es correspon a l'edifici annex al santuari. 42.2267800,1.9458600 413009 4675494 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57806 Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrocarril-turistic-de-lalt-llobregat FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. XXI El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat també és anomenat El Tren del Ciment. Aquest s'ha convertit en un important atractiu turístic pel municipi de la Pobla de Lillet, i també per la comarca (és un dels primers carrilets turístics de l'Estat espanyol). La posada en funcionament del ferrocarril ha suposat la recuperació de tres quilomètres i mig dels onze quilòmetres que tenia l'antic trajecte del carrilet que unia Guardiola de Berguedà amb la fàbrica Asland al Clot del Moro, ja en terme de Castellar de n'Hug. Disposa de quatre estacions: La Pobla de Lillet (situada a l'antiga estació coneguda com 'l'empalme' ja que és on confluïen el carrilet i el telefèric de les mines del Catllaràs), la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n'Hug; de fet les dues parades del mig són baixadors, ja que no hi ha pròpiament un edifici d'estació. El trajecte el realitza una màquina dièsel Schöma, fabricada a Alemanya, i la qual arrossega dos cotxes o bagons coberts amb un tendal, i que hi caben 25 passatgers en cadascun. El trajecte té una durada d'uns 20 minuts, sortint de l'estació de la Pobla de Lillet a pocs metres passa per un fals túnel i tot seguit va vorejat la muntanya en un camí compartit amb la resta de vehicles, prossegueix cap dins el poble, tot circulant entre cases (on hi ha el baixador la Pobla centre), al sortir de la Pobla creua el riu Llobregat per un pont metàl·lic original de l'època del carrilet (construït el 1904), després passa pel costat de la fàbrica de cartró per tot seguit arribar al baixador dels Jardins Artigas, i finalment continua fins arribar al final del trajecte davant el Museu del Ciment del Clot del Moro a Castellar de n'Hug. 08166-106 A peu de la carretera de Guardiola a la Pobla La posada en funcionament d'aquest tren turístic l'hem de cercar en l'interès de recuperació de l'antic carrilet històric que havia tingut tanta importància en aquestes contrades. Els orígens d'aquell ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX. L'emplaçament d'aquella fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcària per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'això l'única mancança era el transport. Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914. No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més esplendorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús. La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. L'origen de la recuperació d'aquest tren molt reclamada per un seguit de poblatans i d'afeccionats als trens històrics, pren forma a partir del 1986 amb la creació del CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris), una associació privada que buscava crear un museu del transport i a tornar a posar en funcionament una part del traçat de l'antic ferrocarril de via estreta. L'associació comptava amb el suport de diferents institucions, l'Ajuntament de la Pobla de Lillet i el de Castellar de n'Hug, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El 1995 es creava una escola-taller de restauració de vehicles de transport antics. El 1996 naixia la Fundació Museu del Transport, a la qual s'hi van traspassar els vehicles d'aquella primera associació CEFIS. El 1998 es constituïa el Consorci del Ferrocarril Turístic, que aplegava la Fundació del transport, els ajuntaments de la Pobla i Castellar de n'Hug, la Diputació i la Generalitat, ens que continuava tirant endavant la idea de l'escola que ja estava en funcionament, i per tant del Museu del Transport, a més de la recuperació d'un tram del ferrocarril. Aquest mateix any el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya desenvolupà un projecte tècnic del traçat del ferrocarril i es posava a construir les plataformes, edificis i instal·lacions necessaris per al nou tren. El dia 1 de juliol del 2.005 s'inaugurava el Tren del Ciment o Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. Amb pocs anys de funcionament aquest recurs turístic ha demostrat el seu atractiu arribant l'any 2.008 a assolir una xifra d'entorn als 26.000 visitants. 42.2414100,1.9650000 414608 4677099 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57806-foto-08166-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57806-foto-08166-106-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57821 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-1 FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. Per la diada de Sant Cristòfol, com és tradició en moltes poblacions, es celebra la benedicció dels vehicles; a la Pobla de Lillet es realitza sempre el diumenge més proper a la data de la festivitat (10 de juliol). El conjunt d'automòbils es situen filera davant la Font d'en Güell, col·locats en sentit Campdevànol. Es fa la benedicció, i la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí de l'any fan el repartiment de les medalles amb el sant i la data, a cadascun dels participants en l'acte. La corrua de vehicles es dirigeixen cap a la Pineda, una àrea de pic-nic que hi ha al peu de l'Arija i de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. En aquell indret es ballen sardanes amb una cobla, acompanyat d'una degustació de galetes i beguda. 08166-121 Al nucli urbà i a la pineda Fa uns cinc anys es van fer algunes modificacions en els actes de celebració de la diada de Sant Cristòfol. Abans els vehicles es col·locaven en sentit oposat, cap Guardiola de Berguedà i es dirigien cap una àrea que hi ha a la zona de Riutort. 42.2439200,1.9753700 415467 4677367 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les fotografies són d'Olga Bretcha. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc