Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57769 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-0 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Es tracta d'una petita construcció situada a peu del camí ral de Berga, camí que també condueix a la masia de Ieits. Està construïda adossada a un marge. S'hi accedeix per una escala feta de pedra. L'edifici està conformat per un basament sobre el qual hi ha una petita obertura amb una reixa que permet veure l'interior de la capella. A l'interior al fons hi ha la fornícula de la capella precedida d'un petit espai on dipositen els ciris o flors. La fornícula està emmarcada per unes motllures de guix, té una portella amb un vidre que protegeix la imatge de la Verge dels Dolors. Per l'exterior la construcció mostra una coberta a dos vessants, però no presenta les superfícies planes, sinó que són lleugerament corbades. Al carener hi ha una creu de ferro. A costat i costat de la capelleta, uns petits espais enjardinats. | 08166-69 | A peu del camí ral de Berga | 42.2450300,1.9704900 | 415066 | 4677495 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 57803 | Majestat de Santa Maria de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/majestat-de-santa-maria-de-lillet | <p>FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII | <p>Es tracta d'una talla romànica de fusta policromada, de 145 X 131 cm. Tot i tractar-se de l'obra original, les múltiples intervencions que ha patit en diversos períodes històrics han canviat molt la fesomia i policromia de la peça. La tipologia de la Majestat guarda l'estètica del taller de Ripoll, produïda a la primera meitat del segle XII. Tot i els canvis que ha sofert es conserven diverses fotografies anteriors a les restauracions més importants que permeten fer un estudi de l'evolució històrica de la talla. Actualment la Majestat es presenta amb actitud triomfant, amb els braços totalment estesos, i els dos peus en paral·lel clavats a la creu amb un clau cadascun. La cara, inexpressiva però solemne, presenta un cabell amb la ratlla al mig i una barba de rínxols laterals. La túnica es presenta lligada a la cintura amb un cordill que penja fins gairebé la vora inferior. La policromia actual, fruit d'una intervenció del 1.942, sembla que reprodueix la decoració de la túnica de la Majestat de Caldes de Montbui, segons es pot observar en un dibuix fet el 1.895.</p> | 08166-103 | Església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet | <p>La Majestat de Lillet era una imatge que en origen es venerava a l'església del monestir de Sta. Maria . Actualment presideix l'altar de l'església parroquial de Sta. Maria. La figura data de la primera meitat del segle XII, però en línies generals cal dir que l'aspecte actual deu diferir força de la peça original, ja que ha estat profundament restaurada en diverses ocasions. Coneixem per fonts documentals que fou intervinguda el segle XVIII, a finals del XIX- principis del XX i el 1.942. La primera intervenció documentada és de 1.744, en la qual es varià la posició del cap per convertir un Crist triomfant en un Crist sofrent, es varià lleugerament la posició dels braços i es vernissaren les carnacions. En un document de 1.902 s'expressa que la talla ja tenia diverses capes pictòriques successives , i que la creu era de factura moderna. En una fotografia de 1.909 observem que la posició del cap ha tornat a la posició original, aixecat en posició triomfant. L'any 1.942 es portà a terme una restauració important, en la qual s'eliminaren les reparacions del cap i de la barba, tornant-la a l'aspecte antic, s'afegiren les trenes als laterals, es recol·locaren els braços en la posició primitiva i es va refer totalment la policromia de la talla, que és la que observem actualment. Una restauració tan intervencionista crea tota mena de susceptibilitats, i fins i tot ha portat diversos autors a dubtar de l'autenticitat de tota la peça, ja que la intervenció ha quedat dissimulada amb l'obra original i es fa difícil distingir els materials antics dels moderns. Durant la Guerra Civil la imatge fou amagada per evitar-ne la desaparició, en primer lloc a l'Ajuntament de la Pobla i al Museu Arxiu de Manresa posteriorment. Fou retornada a l'església un cop acabada la Guerra.</p> | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57804 | Marededéu de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-falgars | <p>AMADES, J. (1989:186-192): Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Ed. Selecta, Barcelona. ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV-XV | <p>Es tracta d'una imatge, de 55 cm d'alçada per 53 d'amplada, d'interessant qualitat artística, tallada en alabastre policromat. És una marededéu de la llet, que es presenta dreta, amb una postura lleugerament contraposada, sostenint el cos del Nen amb la mà esquerra i els peus amb la dreta mentre l'alleta. És abillada amb una túnica cenyida al cos i a les mànigues, i un pallium des del cap fins als peus, que presenta coberts amb sabates de punta. El vestit conserva restes de policromia de color blau, emprat habitualment en les imatges marianes. El rostre, ovalat, té una lleugera expressió somrient i serena, emmarcat pels cabells, ondulats i partits sobre el front. Els ulls i els llavis de la imatge conserven una policromia negra i vermella que dóna al rostre un caire realista. El cap és decorat amb una corona. El Nen, alletant-se, agafa amb les dues mans el pit de la mare. Es presenta un de mig cos en amunt, i a partir de la cintura és cobert amb una roba daurada.</p> | 08166-104 | Santuari de Falgars | <p>Es desconeix l'autoria de la talla. És probable que es construís per substituir una anterior imatge de la Marededéu, que segons la tradició mariana fou trobada al segle XI i que actualment ha desaparegut. Segons les característiques de la talla els historiadors han datat la imatge a finals del segle XIV- principis del XV. Durant la Guerra Civil, la imatge fou llançada del cambril al presbiteri trencant-se en quatre trossos. Posteriorment es restaurà. Actualment a Falgars hi ha una rèplica de la Marededéu. La talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.</p> | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57818 | Diada de Sant Marc al Santuari de Falgars/ Vot del Poble a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-marc-al-santuari-de-falgars-vot-del-poble-a-sant-marc | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIV | Cada any el diumenge més pròxim al 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja al Santuari de Falgars per fer el Vot del Poble. Són uns quants els que pugen a peu pel camí antic de Falgars, ja que s'aprofita l'ocasió per fer una sortida popular oberta a tots els que hi vulguin pujar. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment una gran truitada popular. | 08166-118 | Santuari de Falgars. | Segons sembla la tradició de la diada de Sant Marc a la Pobla de Lillet té els orígens en un vot del poble fet el 1348 contra la pesta negra, en general per demanar bones i millors collites i no passar penúries. Anys enrera, la vigília de la festa s'anunciava a toc de campana. La processó era molt concorreguda, anava acompanyada de banderes, pendons, i les autoritats locals tant civils com religioses; molts ja anaven preparats per passar-hi tot el dia. En indrets menys costeruts del transcurs del camí es resava el rosari. A més era una data en que molts complien les promeses fetes. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57819 | Diada de Sant Isidre al Monestir de Santa Maria de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-isidre-al-monestir-de-santa-maria-de-lillet | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | El dia 15 de maig, en motiu de la diada de Sant Isidre, es fa un aplec al Monestir de Santa Maria de Lillet. Uns quants surten en processó des de la plaça del Fort cap al monestir, acompanyant el sant que el porten de l'església parroquial a la del monestir; es transporta dalt d'un carro tirat per bous i tot ornamentat per l'ocasió. En arribar a l'església es fa la missa, i en acabar el repartiment del panet. Seguidament s'ofereix menjar i beure als assistents, mentre s'amenitza la festa amb un ball a toc d'acordió. Cap al vespre es resa el rosari a la plaça de Sant Isidre (al barri de la Plana), i seguidament s'encén la foguera i hi ha xocolatada amb coca per tothom. | 08166-119 | Monestir de Santa Maria de Lillet. | Es desconeix des de quan es celebra la festivitat, tot i que ha de ser una tradició molt arrelada, ja que és el sant venerat com a patró dels pagesos. Tot i que tradicionalment el patró de protecció de la pagesia catalana era Sant Galderic (16 d'octubre), des de principis del segle XVIII amb la implantació del Decret de Nova Planta, es va anà substituint la data de celebració del patró de la pagesia pel de Sant Isidre (al 15 de maig), de tradició castellana. A la Pobla de Lillet es continua celebrant la diada, organitzada pels mateixos pagesos i ramaders, i amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Parròquia. | 42.2427600,1.9933000 | 416945 | 4677221 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57819-foto-08166-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57819-foto-08166-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 57821 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-1 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Per la diada de Sant Cristòfol, com és tradició en moltes poblacions, es celebra la benedicció dels vehicles; a la Pobla de Lillet es realitza sempre el diumenge més proper a la data de la festivitat (10 de juliol). El conjunt d'automòbils es situen filera davant la Font d'en Güell, col·locats en sentit Campdevànol. Es fa la benedicció, i la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí de l'any fan el repartiment de les medalles amb el sant i la data, a cadascun dels participants en l'acte. La corrua de vehicles es dirigeixen cap a la Pineda, una àrea de pic-nic que hi ha al peu de l'Arija i de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. En aquell indret es ballen sardanes amb una cobla, acompanyat d'una degustació de galetes i beguda. | 08166-121 | Al nucli urbà i a la pineda | Fa uns cinc anys es van fer algunes modificacions en els actes de celebració de la diada de Sant Cristòfol. Abans els vehicles es col·locaven en sentit oposat, cap Guardiola de Berguedà i es dirigien cap una àrea que hi ha a la zona de Riutort. | 42.2439200,1.9753700 | 415467 | 4677367 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 57823 | Festa Major del Santuari de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-falgars | La Festa Major del Santuari sempre s'escau al diumenge més proper a la diada de les Marededéus trobades, al 8 de setembre. Els actes són una missa, acompanyada d'una coral convidada, que musicalitza l'acte religiós i canta els goigs. | 08166-123 | Santuari de Falgars. | Fa pocs anys que la diada de les Marededéus trobades s'ha establert pròpiament com a Festa Major, fins llavors tant sols es feia una missa i cantada de goigs. El fet de donar més preeminència a l'acte afavoreix l'afluència de visitants en la diada de la patrona la Verge de Falgars, una preciosa talla gòtica d'alabastre. A més al santuari es realitzen altres trobades, com el Vot del poble per Sant Marc amb la benedicció del terme, i el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb la Festa Major de Cinquagesma es realitzen diversos actes al santuari, entre els més destacats la representació de la Dansa de Falgars. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57823-foto-08166-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 57856 | Creu del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La creu del castell es troba situada al cim del turó del castell; s'aixeca al costat mateix de les restes del Castell de Lillet. Es tracta d'una gran creu de formigó armat, de formes senzilles, amb el contorn lleugerament sobresortit i un cercle en el creuament dels braços; també en el punt d'unió dels braços però, en els vèrtexs exteriors, una forma corba els uneix definint un altre cercle. | 08166-156 | Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. | La primera creu que es va col·locar dalt del turó del castell va ser l'any 1900, en motiu de la commemoració de la nova centúria i del nou 'Any Sant'. Segons la bibliografia, era una creu de fusta amb un reforç de planxa forjada en el punt d'unió dels braços, i amb una peça de planxa de forma circular a l'extrem dels tres braços, al superior posava l'any '1900', i als laterals, 'Any' a un costat, i 'Sant' a l'altre. Consta que entre els anys 1915 i 1919 la creu estava caiguda. Al mateix 1919 se n'hi va col·locar una altra que va restar-hi fins a principis de la guerra civil a l'any 1936. Al 1945 s'hi va posar una creu senzilla de fusta que amb el pas del temps es va fer malbé. Finalment, el 15 de maig de l'any 1960 s'hi va pujar i col·locar la creu de formigó armat que podem veure avui dia. | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 1960 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es conserva documentació fotogràfica de la col·locació de la primera creu a l'any 1900 i de la darrera, al 1960. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 57857 | Marededéu de l'Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lassumpta | <p>CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997.</p> | XX | <p>La Marededéu de l'Assumpta està situada presidint l'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Està col·locada sobre un semiabsis suportat per columnes jòniques, al centre de les quals hi ha el Crist Majestat del segle XII. Es tracta d'un conjunt escultòric de fusta tallada i policromada d'uns dos metres d'alçada. La imatge de l'Assumpta està col·locada sobre una gran bola, i hi ha quatre àngels, dos a cada costat, als peus i a l'alçada de la bola dos àngels vestits, i a l'altura de les cames dos de nus, excepte un petit fragment de roba que els cobreix la zona dels genitals. La marededéu es presenta amb els braços estirats i lleugerament oberts; darrera seu sorgeixen tot de raigs disposats de manera radial. Es tracta d'una escultura d'estil clàssic.</p> | 08166-157 | Al nucli urbà. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Plaça de l'església ,1. | <p>Durant la guerra civil diverses esglésies de la Pobla de Lillet foren objecte de saquejos i destrosses, entre aquestes hi ha l'església parroquial de la Pobla de Lillet, la qual va patir la destrucció de diversos retaules, entre els quals l'altar major. En finalitzar la guerra es van fer diverses reparacions i es va construir un nou altar major al 1945. Arran d'aquesta obra sembla que el capella que va acordar amb l'empresa Asland que aquesta es faria càrrec del cost de l'escultura de la marededéu de l'Assumpta que presidiria l'església. Les circumstàncies que van determinar aquesta decisió les trobem en el fet que l'empresa fundada el 1901, estava apunt de celebrar el cinquanta aniversari de la companyia, motiu pel quan estaven disposats a assumir el cost de la imatge. A l'article de Josep Carreras 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial' s'explica que a partir de la documentació consultada es creu que l'escultura de la Marededéu de l'Assumpta de la Pobla de Lillet és obra de l'artista Frederic Marès i Deulovol (1893-1991). Segons l'article citat, en una carta del 14 d'abril de 1951 enviada per la 'Comisión Diocesana de Música i Arte Sagrados' al mossèn Josep Farràs, de la parròquia de la Pobla de Lillet, es parla d'una fotografia d'una marededéu de l'Assumpta que és aprovada com a base per a realitzar l'encàrrec de l'escultura. Sembla que el president d'Asland, Josep Bertran Musitu, i el seu fill,Felip Bertran Güell, tenien amistat amb Frederic Marès, que eren qui s'encarregaven realment del projecte, no els va agradar la proposta d'un escultor vigetà que els va fer Mossèn Farràs, d'aquí que es degueren decidir a fer l'encàrrec a Frederic Marès a qui els unia l'amistat. Originàriament l'obra havia de ser l'alabastre, però l'elevat cost determinà que finalment el material escollit fos la fusta. Segons consta també en el citat article, en el projecte també hi participà l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'encàrrec a Marès es produeix en un moment de màxim reconeixement públic de l'escultor. La imatge havia d'estar acabada pel 15 d'agost de 1952 per ser entronitzada. Per una carta entre Felip Bertran i Güell i Frederic Marès, sabem que aquest darrer li comunicà que l'escultura ja estava acabada, pel que es diu en el text es creu que es parla de la peça de la Pobla de Lillet; la carta data del 13 de juny del 1952. Finalment, el 20 de juny de 1952 el Bisbe de Solsona entronitzà la imatge, en una jornada amb diversos actes litúrgics.</p> | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 1952 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Frederic Marès? | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 57705 | Cal Puigros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigros | XX | Edifici aïllat de tipologia residencial, situat en una parcel·la ajardinada que li permet tenir façanes en tots els seus costats. És de planta rectangular amb un cos sobresortit, de planta més o menys quadrada adossat a la banda de ponent. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes; presenta coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. El cos sobresortit correspon a la caixa d'escala, presenta una alçada superior a la resta de l'edifici i és cobert a quatre vessants. La porta d'accés està situada a la banda sud del cos de la caixa d'escala, en aquest volum a més de dues finestres a la façana oest, destaquen unes petites obertures allargades col·locades en parella a la part superior d'aquesta estructura i en tres de les seves façanes. La casa presenta obertures senzilles en tots els seus frontis; a la façana sud hi ha dues finestres per planta disposades verticalment paral·leles; a la façana est passa el mateix que l'anterior, excepte a la planta primera, on hi ha un balcó amb un voladís que s'estén a quasi tota la llargada d'aquesta façana i que és suportat per unes mènsules motllurades, la barana és de forja; a la façana nord es trenca la simetria amb alguna finestra col·locada diferent i amb una finestra més a planta baixa i a la segona. En un lloc destacat de la façana principal, la sud, hi ha col·locades unes rajoles decoratives on hi ha representada una escena amb la Mare de Déu de Falgars. És interessant també, un banc d'obra recobert de petites rajoletes blanques i blaves que el decoren i ornamenten formant motius geomètrics i un detall floral al centre del respatller. L'edifici està envoltat d'un cuidat jardí que a la seva vegada és clos per un mur de pedra que conforma xamfrà a l'angle sud-est, on trobem una portalada formada per un arc apuntat i brancals de maó massís coronat per una teulada a quatre vessants. | 08166-12 | Carrer Comafiguera, núm. 8. La Pobla de Lillet. | El senyor Ramon Puigros era un fabricant de teixits de Barcelona que pujava a estiuejar a Falgars, on va conèixer a una poblatana amb la qual es va casar. Aquest empresari va adquirir la casa de Cal Mossèn Joan, un edifici de finals del segle XIX o principis del XX. Es creia que aquesta casa havia estat enderrocada per construir un nou edifici, però les imatges antigues semblen indicar que es va conservar l'edifici modificant-lo i ampliant-lo segons el nou projecte. El senyor Puigros va inaugurar la casa l'any 1934; d'aquest període data la construcció de la 'torre' (la caixa d'escala), així com la col·locació de destacats elements com són les rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Falgars, peces de forja realitzades a Cal Sidret Manyà i probablement també el banc d'obra decorat amb rajoletes. Als anys 60 l'adquireixen la casa els actuals propietaris, els quals realitzaren obres fins més o menys l'any 67, consistents en pujar la coberta dels laterals per fer habitable tota la planta sotacoberta. La resta d'elements s'han conservat com eren fins avui dia. | 42.2464000,1.9737400 | 415336 | 4677644 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1931, Ramon Puigros va realitzar una pel·lícula de la Festa de Falgars, per la qual va rebre un premi l'any següent. Se'n conserva una còpia a l'Arxiu Pujals.A les NNSS consta com edifici a conservar, s'especifica que també es conservarà el jardí amb els elements que el conformen. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57706 | Cal Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martinet-0 | XVIII? | Edifici situat dins el nucli urbà però amb estructura de masia. El conjunt està format per la casa amb el paller adossat al costat est, al davant (sud) uns coberts i enmig l'era, que a la resta de costats queda delimitada per altres cases a l'oest i un mur de tancament a l'est. Hi ha dos accessos al conjunt, el principal és pel carrer de la unió, i és a través d'un portal situat al costat dels coberts i amb els que comparteix teulada, dóna directament a l'era; l'altre, és a través d'un carreró que permet entrar al conjunt pel costat de ponent, és un portal senzill que només permet l'accés de persones. La casa està formada per planta baixa, dos pisos i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener disposat est-oest, paral·lel a la façana principal. Consta de dues façanes; la principal obra al sud, on trobem la porta d'entrada i un dels elements més destacats del conjunt, una galeria de tres nivells i d'estructura senzilla, amb les obertures rectangulars, forjats de biga de fusta amb revoltó, i baranes de fusta. La façana posterior dóna a un carreró amb accés tancat, i no presenta elements a destacar, tant sols hi ha diverses obertures rectangulars sense cap característica específica. Ambdues façanes mostren la superfície arrebossada. El paller està situat a l'est de la casa, presenta el mateix plom de façana i també la mateixa alçada, de fet la teulada és la continuïtat de l'estructura de coberta de la casa. Consta de tres nivells de plantes, l'inferior parcialment obert, i els dos superiors totalment oberts al sud, o sigui a l'era. L'escala d'accés a la planta primera és exterior. Els coberts, ubicats al sud del conjunt, estan destinats bàsicament al bestiar, la seva coberta és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L'era és enrajolada amb cairons. | 08166-13 | Carrer de la Unió, núm. 8. La Pobla de Lillet | No es té constància de notícies històriques referides a Cal Martinet. Exteriorment l'edifici no mostra elements arquitectònics que permetin apuntar la seva cronologia. La primera referència documental a la que ens podem referir és la primera inscripció al registre de la propietat que és del 22 d'abril de 1864. De tota manera creiem que el seu origen pot ser anterior, ja que la seva situació, molt propera al nucli original de fundació de la Pobla de Lillet i del recinte emmurallat, es correspon amb l'àrea de creixement immediat un cop colmatat l'interior del recinte. | 42.2444900,1.9736500 | 415326 | 4677432 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta com edifici a conservar, inclou la masia i les eres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57707 | Cal Barnola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnola | SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | Masia situada a la zona de les Coromines. Està formada per la casa, el paller adossat al costat oest, una era al davant (sud) i camps de conreu també enfront la casa (al sud i l'oest). La casa és de planta rectangular, i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la de migdia; consta de planta baixa, dos plantes i golfes. Presenta dues portes d'accés; la principal és a la façana sud, obra directament a l'era i és coronada per una llinda de fusta per sobre la qual hi ha un arc rebaixat; l'altra porta es troba a la façana lateral est, és de mides més petites i és una senzilla obertura rectangular. La resta d'obertures són també senzilles, de diferents mides unes de les altres i sense elements arquitectònics remarcables; només es diferencia una finestra de la planta primera, més gran que la resta, d'arc rebaixat (no es veu el material constructiu) suportat en brancals de maó massís, i a la mateixa planta hi ha un balcó. Gran part de la superfície està arrebossada, però en alguns punts es pot veure el material constructiu, consistent en cantoneres de pedra desbastada i paredat de pedres irregulars, en conjunt bastant bast. El paller està cobert a una sola vessant que desguassa a l'oest, i la seva estructura és totalment oberta pel sud, cap a l'era. A la part posterior de la casa s'hi poden veure restes molt escasses del que havia estat l'església del Roser o del Pont, en concret són parts de pilastres i de motllures. | 08166-14 | C/ Pujada de Sant Antoni, núm. 4. La Pobla de Lillet. (Barri de Les Coromines) | La manca de notícies històriques conegudes referides a Cal Barnola, així com al fet de no haver pogut visitar l'interior de l'edifici, no permet apuntar una cronologia clara sobre el seu origen. A més, l'estructura exterior no presenta elements arquitectònics definidors de dates concretes. Únicament podem referir-nos al cognom Barnola, corresponen a un gentilici molt lligat a la història de la Pobla de Lillet. Són diferents els personatges que porten aquest cognom sobretot vinculats a l'església, així al segle XVII, entre 1633 1649, trobem referències documentals relatives a Jaume Barnola, pavorde de la Pobla de Lillet, al 1716, s'esmenta Jacint Barnola, beneficiat de Sant Francesc de Paula, com a clergue pertanyent a la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Lillet. I entorn al 1750 trobem a Dr. Pere Barnola, qui al 1752 també es titula com a pavorde, després de pleitejar per aquest càrrec. En el 'Libro de la Recanacion Catastral de la Villa y término de la Pobla de Lillet del año 1735', també apareix el cognom Barnola com a propietaris de diverses finques o parcel·les. Com a referència directa a la casa, únicament podem anotar la primera inscripció al registre de la propietat que data dels anys 80 del segle XIX. | 42.2437900,1.9769500 | 415597 | 4677351 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta com edifici a conservar, especificant: conservació de tots els elements que conformen la primitiva masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57708 | Molí de l'Arija o Molí del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-larija-o-moli-del-clot | XVIII | Es tracta d'un antic casal moliner situat a peu del riu Arija i dins el nucli urbà. L'edifici està format per dues estructures adossades que actualment constitueixen un únic edifici. La principal, la de la banda de llevant, és de major volum, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, i està formada per planta baixa i dos pisos; sembla que és on hi havia instal·lada tota la infraestructura del molí, a més de la vivenda del moliner. A la banda de ponent hi ha un cos més petit i amb el carener col·locat en sentit contrari a l'anterior; consta de planta baixa, un pis i un nivell sota-coberta parcialment habitable. El conjunt del molí està adossat al marge comportant que la planta baixa estigui semi-soterrada, fet que a la vegada suposa que la façana nord, la que dóna al riu, té més alçada visible i és per on hi ha les obertures que permeten il·luminar i ventilar la planta baixa. Recentment s'ha rehabilitat i reformat totalment el conjunt del molí, fet que ha comportat algunes modificacions de la seva estructura. Es conserven alguns elements propis del molí, com els forats de desaigua o cacaus, situats a la façana nord i arran de riu, a més del perímetre de la bassa i la traça del canal. | 08166-15 | Al costat del riu Arija, a la seva riba esquerra, i just sota el barri de Les Coromines. | A l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) hi ha un seguit de documentació referida al Molí del Clot. El document més antic és l'escriptura d'establiment del molí, que data del 1749, i on el notari Vicenç Simon certifica que té en poder seu una escriptura de 'precario' atorgada a favor de Francesc Tubau, veí de la Pobla de Lillet, i dels seus successors, de la facultat de fer un molí fariner, valent-se de les aigües del torrent de l'Arija, amb les que d'altres torrents se li uneixen, des del paratge 'Viñet del Oliva' fins on es troba amb el riu Llobregat, i desitjant fer servir l'aigua, amb facultat privativa vers altres en el tram indicat, i obtindre establiment en emfiteusi amb la facultat de valdre's de la dita aigua pel curs del molí i demés que li convingui, oferint una entrada i cens moderat, tenint en compte -segons diu- la poca aigua i el poc benefici que li pot resultar al suplicant; se li atorga l'establiment del molí en la citada data a canvi de pagar d'entrada setanta reals i un cens anual de dos sous. Del 1840, data la 'Taba para vender lo molí del Clot, propi del Bruch de la Pobla', aquest document ens permet saber que els propietaris del molí, Francesc Tubau i Vaquer, la seva dona Maria Tubau i Riba, i el seu fill Josep Tubau i Riba, són també els mateixos de la masia El Bruc. La citada taba es realitzà per raó de que els Srs. Tubau es trobaven en execucions judicials i gravats de varis deutes, i a fi de salvar la part de patrimoni que puguessin, acorden vendre perpètuament el molí del Clot, en aquest document diuen que el posseeixen des de temps immemorial, i que es va fer crida per vendre'l tres vegades, però no es realitzà la venda, d'aquí que es realitzi la taba, on s'especifiquen les condicions a les que estan obligats tan els venedors com els compradors. Junt amb aquesta documentació també hi consta una 'Llibreta dels comptes del Molí del Clot' dels anys posteriors a fer-se la taba. | 42.2442700,1.9768600 | 415590 | 4677405 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta com edifici a conservar, i conservació dels elements que conformen el molí i els locals on és instal·lat, per els seus valors històrics i pedagògics. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57715 | El Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruc | VILADÉS,R., PUNTAS, J. (1998: 45-46). 'Restauracions arquitectòniques al Berguedà: La masia de El Bruc i el pont d'Alfar', a l'Erol, núm. 11. Berga. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3519. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia de grans dimensions, mostra una planta irregular com a resultat de les diferents ampliacions. Consta de planta baixa, dues plantes més i golfes. És de coberta a dos vessants amb el carener disposat nord-sud, perpendicular a la façana principal que mira a migdia. L'estructura més antiga presenta una planta rectangular, a la qual amb el temps se li van anar adossant diferents cossos al seu voltant. Dels que cal destacar, al mur nord, el forn de pa amb el pastador i al sud, una gran galeria. Aquesta galeria suposa l'element exterior més característic de l'edifici i està formada per tres nivells d'arcs, a planta baixa tres grans arcs i als dos nivells següents sis arcs; a les golfes únicament dues obertures rectangulars senzilles. Cal anotar que aquesta galeria va ser reconstruïda als anys 80 amb materials actuals, però respectant les característiques volumètriques i de detalls de l'estructura del segle XVIII. Pel que fa a la resta d'obertures, en general són senzilles i sense elements remarcables, únicament destacar la porta principal, de grans dimensions i formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta, i, al cos afegit de ponent, l'accés és per un arc en sardinell de pedres allargades però irregulars -posteriorment modificada per una obertura més petita amb llinda de fusta-. En conjunt l'aparell dels murs és de paredat fet amb pedres només desbastades, força irregulars, de diferents mides i amb cantoneres força grans de pedra desbastada. A l'interior els elements de càrrega són un gran pilar central i altres de menors dimensions sobre els quals trobem les jàsseres que suporten la resta de bigues. La planta baixa estava destinada al bestiar i magatzem, i hi havia diferents corts i estables. La planta primera conserva espais i elements molt interessants, com la gran sala encara amb el terra de posts de fusta i la cuina amb la llar de foc, la gran pica de pedra, els fogons amb la cendrera i els seus armaris. També cal destacar que en els forjats d'aquest nivell, formats per jàsseres i bigues travesseres amb revoltons de guix, sobresurten alguns caps de biga treballats formant carotes, unes més esquemàtiques que d'altres. A l'exterior hi ha diferents annexes, bàsicament al sud i oest, destinats a paller, magatzems i bestiar, i també l'era. | 08166-7 | A l'est del nucli urbà, situada a la vessant sobre la carretera de Ripoll. | La primera referència documental coneguda de la casa del Bruc és de l'any 1325, es tracta d'un contracte de dot de Jaume, fill de 'C. de Bruc de Vilacorba', amb 'Geralda dez Feu' i la seva mare, on s'especifica que Geralda vestirà una capa de drap d'Apre i una túnica de roba de Narbona (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 238). Al llarg del segle XIV El Bruc apareix en altres documents com són: Bernat dez Bruch, de Vilacorba, havia promès amb sagrament acompanyar Guillem de Vila i al noble Artau de Pallars, Bernat no ho va complir i el 1339 Guillem de Vila féu un document d'absolució de Bernat, perdonant tot rancor i odi.(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,211); el 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Raimundus dez Bruch', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 26 d'abril de 1410, es reuniren a l'església de Santa Maria de Lillet, Joan Font i Bartomeu Puig, canonges de la dita església, Pere Çavila, senyor de la casa de la Vila, el batlle de la Muga, els cònsols i molts habitants de la parròquia, nomenaren procurador al canonge Pere de Bruc, qui actuaria davant el Papa, bisbe o altra autoritat, per poder solucionar els problemes que tenien amb Berenguer Ferrer, pavorde de l'església de Santa Maria de Lillet entre 1377 i 1404, i que s'emportà les escriptures i diners. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,168) Al fogatge de 1497 surten com habitants del terme de la Pobla 'Jacme Bruch' i 'Bathomeu Bruch', i en el fogatge de1553 apareixen 'Joan Bruch i Jaume Bruch'. En un document del 1573, el lloctinent de batlle de la Pobla de Lillet, juntament amb el notari i testimonis, donaren possessió de la masada del Bruch als nous amos, tot realitzant el ritual acostumat. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,13) En un document de 1840 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 845), apareixen Francesc Tubau i Vaquer, la dona Maria Tubau i Riba i el primogènit Josep Tubau i Riba, com a 'actuals amos i possessors del Mas Tubau o Bruch'; en concret és un document per vendre el molí del Clot, que tenen en propietat des de temps immemorial. La casa del Bruc també es cita al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito...' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2507100,1.9965000 | 417219 | 4678100 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El 1983 l'Àmbit de recerques del Berguedà va trametre al Conseller de Cultura de la Generalitat, una petició d'ajut econòmic per a la restauració i consolidació de la masia de El Bruc, degut a la seva importància com a element del patrimoni artístic local. En aquesta fase es va realitzar la reconstrucció de la galeria, duta a terme l'any 1984. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57717 | Cal Massana / Caserna Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-caserna-antiga | XX | Casa situada al nucli urbà, en una parcel·la ajardinada ubicada a la riba esquerra del riu Llobregat. L'accés principal és a través d'una passarel·la sobre el riu, apta només per vianants. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis, i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal; està constituït per l'estructura de la casa i un cos de galeria adossat a la façana de ponent. La façana principal està orientada cap al nord, o sigui cap al riu i cap a la carretera d'entrada al poble. Aquesta presenta una distribució bàsica de tres obertures per planta, però amb algunes variacions, l'una és que a la planta baixa la finestra de l'est està tapada per un cos afegit al davant de la façana i que en cobreix aquesta part, i l'altra que al primer pis hi ha una obertura més que es correspon al cos de galeria afegit a l'oest. En concret a planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat. A les altres plantes totes són balcons, on el balcó central de la planta primera és més destacat que la resta, mostrant una volada més gran i de format diferenciat. Cal anotar, que els balcons laterals de l'últim pis, que presenten unes baranes d'acabat i ornamentació diferents, és perquè són fruit d'una reforma que va consistir en apujar les façanes laterals i la coberta per tal de fer útil tota la planta segona, comportant també una modificació de la façana principal, fent-la més alta, obrint els dos balcons laterals (abans només era un al centre) i canviant-ne la decoració del seu coronament. De fet aquest edifici destaca sobretot per l'acabat de la seva façana principal, la qual està ornamentada amb elements en relleu d'estil geomètric que li atorgen personalitat i distinció. En concret són quatre pilastres situades a cada costat de les tres línies verticals d'obertures, i que es desenvolupen del nivell del sòl fins més o menys el mig de la darrera planta, on hi ha uns capitells a partir dels quals continuen els respectius pilars fins a la part superior de la façana on, junt amb altres elements, coronen i completen el conjunt, tot prenent sempre més rellevança la part central del frontis. El cos de galeria que hi ha al costat est està format per tres nivells i conforma un porxo a la planta baixa, una galeria coberta a la planta primera i un terrat a la segona. Tot i que ha estat reformat recentment, manté la volumetria i constitució de la galeria anterior. En origen però, en aquest costat de façana hi havia un terrat a la planta primera que actuava de porxo a la planta baixa. La resta de façanes resten molt amagades per altres construccions que hi ha a redós de la casa. | 08166-17 | Av. Antoni Costa, núm. 3. La Pobla de Lillet | El Sr. Salvador Vilarrassa i Vall va fer construir aquest edifici en una data que es situa entre el juny de 1912 i el juny de 1916. Ja que del 15 de juny de 1912 data l'escriptura de compra-venta atorgada per Ramon Cosp a favor de Salvador Vilarrassa Vall, en aquest moment el Sr. Vilarrassa compra '...un huerto antes casa...', o sigui que en aquest moment era un solar, no hi havia edifici. I el 6 de juny de 1916 Salvador Vilarrassa Vall ven a D. Antonio Puigbó Grifoll, la propietat que havia adquirit el 1912, i on ja consta que s'hi ha construït l'edifici: 'sobre el que ha edificado, el Sr. Vilarrassa, una casa, sin número y de ignorada extensión superficial, compuesta de bajos 1 piso y desvan,...'. Probablement és en aquest període inicial, quan n'és propietari el Sr. Vilarrassa, que l'edifici constava com a 'Fonda de España', hi ha una fotografia antiga on es pot veure clarament el nom pintat en grans lletres a la part superior de la façana. Posteriorment, quan ja és propietari el Sr. Antoni Puigbó, a l'edifici s'hi va col·locar una placa amb el nom 'Villa Puigbó'. Sembla, que es durant l'època que pertany a aquest propietari, quan es van realitzar les obres d'habilitar tota la planta segona, fins llavors només era habitable parcialment; moment en que també es devia modificar la terrassa lateral convertint-la en galeria a planta primera i terrassa a la segona. No sabem la data exacta que va passar a mans del matrimoni format per Ramon Mas i Lucía Capdevila, però en data 11 de juliol de 1954, en la manifestació d'herència del Sr. Mas, després de la mort de la seva muller, ja hi consten ambdós com a propietaris. De fet durant anys aquesta casa va constar com a 'Villa Lucía'. Aquest edifici també se'l coneix per l'antiga caserna, ja que durant un període de temps van habilitar part d'una de les plantes com a Caserna de la Guàrdia Civil, a l'espera que es construís el nou edifici que els havia d'acollir. També s'ha anomenat Cal Massana, de fet aquest nom és el que encara avui dia utilitza molta gent del poble. L'accés principal a aquesta finca és a través d'una passarel·la de ferro sobre el riu Llobregat, construïda pel mateix Sr. Vilarrassa, uns anys abans que la casa, el projecte data de l'any 1909. | 42.2433900,1.9742400 | 415373 | 4677309 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 57729 | Ieits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ieits | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIX-XX | La casa de Ieits es troba situada molt a prop del nucli urbà, just després de la capella dels Dolors que trobem en el camí de Coll Ferran, passat el barri de la Plana muntanya amunt. La masia està conformada per dues construccions bàsiques, la casa i el paller al davant, unides dels costats per murs que conformen un clos, amb l'era al centre. La casa té quatre façanes, és de planta rectangular amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra al sud-oest. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està construïda per murs fets amb pedres irregulars i còdols col·locats irregularment, i a les cantoneres peces desbastades força grans. De les obertures destaca l'accés a la planta baixa, situat al centre de l'edifici, és una gran obertura amb llinda en arc rebaixat fet de maó massís col·locat en sardinell, les finestres d'aquest nivell són de la mateixa tipologia però amb arcs més rebaixats; la resta són més senzilles, simples obertures rectangulars algunes amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb maó posat de pla; a la planta primera algunes obertures són balcons sense voladís. El paller està situat davant la casa, disposat en paral·lel, tant les dimensions com les característiques constructives són similars a les de la casa. La seva ubicació en una zona es desnivell permet que tingui accés a peu pla a cada nivell de planta, així l'entrada a la planta superior és des de l'era. | 08166-29 | A Coll Ferran | El nom d'aquest mas Ieits apareix, encara actualment, grafiat de moltes i diferents maneres. Atribuïm a aquest les referències que apareixen com a Eits, Eygs, ja que el situen dins la el veïnat de la Pobla. Les primeres referències documentals daten del segle XIII, però l'edifici que veiem avui dia, presenta una estructura i característiques arquitectòniques molt posteriors; així doncs, és possible que en una data desconeguda aquest mas, fos quasi o totalment reconstruït. La primera notícia la trobem el 29 de setembre de 1282 (el document és un trasllat de l'any 1323), data en que es realitza un document de reforma del contracte d'establiment del mas d'Eyts feta pel pavorde del monestir Berenguer de Vila. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,56). La següent referència és del 1449, quan el pavorde, Joan Cunill, junt amb tres canonges i amb autoritat del bisbe, fa als masos Sarga, Planes, Baladosa i Eygs, que estan sota la seva jurisdicció, excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i a més havien de continuar pagant els censos agraris que els pertocaven i que són, 'pel mas d'Eygs, primo dos sous e dos diners e maylla. Item, per segla, deavuyt diners e maylle. Item, an diners, més vint e dos sous. Item, tres gallines a Nadal. Item, civada, cinc miges quarteres e una punyera, dretes. Item, vi, dos canadells e mig. Item, ordi, cinch miges quarteres e una punyera, dretes. Item, carnsalada, tres lliures e tres mayllades. Item, per alberga, diners, uit sous. Item, per los jornals que antigament solis fer al dit monastir, cinch sous', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants del mas 'Eigs', del veïnat de la Pobla, junt amb Sarga, Baladosa i Carbonells, aquests del veïnat de Vilacorba, i que tots eren del Monestir de Santa Maria de Lillet, per mostrar les seves dificultats per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Eits consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). | 42.2449700,1.9696800 | 414999 | 4677489 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57731 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-4 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII-XIX? | Aquesta casa està situada a tocar del riu Llobregat, que transcorre pel seu costat nord, i pels camps de conreu que s'estenen cap l'est i oest; pel davant la casa, o sigui, pel sud, s'alcen les costes de Falgars. La casa és un edifici de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i planta sotacoberta; té coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. La porta principal, a la façana sud, és de muntants i llinda plana tot fet amb maó massís; la resta d'obertures són senzilles. Constructivament està feta amb un paredat de maçoneria format per pedres de diferents mides, irregulars o una mica desbastades (la part baixa dels murs mostra pedres de mides més grans), i als angles, cantoneres consistents en pedres desbastades formant peces allargades. Al mur nord hi ha adossat el cos del forn, format per una estructura de planta en angle arrodonit, que destaca per la seva alçada, ja que el forn és a nivell de la planta primera, i per mostrar tres esvelts contraforts que en reforcen l'estructura. En aquest costat hi ha un altre contrafort però és del mur del paller. La planta baixa de la casa era destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, amb la sala principal al centre on hi ha la llar de foc i el forn. Entorn la casa hi ha altres construccions destinades al bestiar i a magatzem, adossat al mur est hi ha el paller, al davant de la casa hi ha l'era que queda delimitada per aquestes construccions i també per una altra construcció pel costat oest i pel sud el marge. | 08166-31 | Proper a la carretera de Falgars | L'única referència documental coneguda de la Casanova és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari José Baquer. A la primera inscripció del registre de la propietat Llibre 5, foli 233; consta que l'heretat dita Casanova, 'se tiene segun se cree el deslindado immueble en alodio de los Ex. Barones de Pinós y Mataplana', el llavors propietat de José Vaquer i Lliurat el posseïa com hereu del seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet (en testament atorgat el 1824). | 42.2384700,1.9462300 | 413055 | 4676791 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57733 | El Tinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tinar | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV? | La masia del Tinar està situada a mitja alçada de l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet, en concret en una zona on s'obren amplis camps de conreu. A pocs metres passa el camí que porta a Falgars, i a tocar la casa el que condueix a la cova de la Verge. La casa és de planta irregular, formada per una planta semisoterrània, baixa i primera; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Edifici està construït sobre una penya rocosa, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells, la planta baixa i la semisoterrània; aquesta darrera és de mides menors que la resta ja pel seu costat est hi ha la roca. La casa va ser reconstruïda a mitjans de segle XX, segons els seus propietaris tant sols van conservar la part baixa d'alguns dels murs. La superfície de les façanes està arrebossada. Als voltant de la casa hi ha el paller, diversos coberts i annexes destinats al bestiar i magatzem; la majoria de construcció recent. | 08166-33 | A uns 500 mts de la Pobla. Agafar pista heliport, uns 300 mts el segon creuament a la dreta. | Les referències de la masia del Tinar es remunten a finals del segle XIV, tot i que la masia ha experimentat notables canvis al llarg de la seva història, i que potser avui dia potser ben poca cosa ens queda d'aquella estructura originària. La primera notícia documental la trobem al 1388, quan un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Deztinar', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Serra Vilaró ens dóna notícia d'un document que es refereix directament a la masia el Tinar, data del 12 de juny de 1495 i en diu el següent: 'Venda a carta de gràcia del mas Tina de la Pobla de Lillet, autoritzada per Joen Quer Pvre. i notari de Bagà, del noble senyor Galceran de Pinós rector de l'església de Bagà, que rebé aquesta carta pel venerable i discret Joan Morer, pavorde del monestir de Santa Maria de Lillet'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) No tenim més referències documentals conegudes ja fins al segle XIX, en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856 on es cita la casa 'Tina' amb la referència a Miquel Saus com a propietari. | 42.2402800,1.9723500 | 415213 | 4676966 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57735 | Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | La casa de Ventaiola està situada en una zona oberta i planera que es troba enmig del bosc de Ventaiola. El lloc es troba a poca distància del nucli urbà de la Pobla. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i segona; està coberta amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta modificacions importants en la seva volumetria, realitzades en època contemporània i clarament diferenciables pel material constructiu, totxana vista. La majoria de les obertures són senzilles, sense cap element arquitectònic remarcable; val a dir que algunes també han estat modificades. La vivenda queda ubicada al centre del conjunt, ja que pels costats sud i est té adossades altres construccions destinades a paller, magatzems i bestiar. Cal dir que tot i les modificacions realitzades, l'edifici conserva parts d'estructura anteriors; car sense una aproximació acurada a les restes no se'n pot determinar les cronologies. | 08166-35 | Al mig del bosc de Ventaiola. | La primera referència al nom de Ventaiola és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Bernat de Ventaiola' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). El 8 de maig de 1388, trobem a Petrus de Ventaiola, prevere oriünd de la Pobla de Lillet, actuant com a representant de la parròquia de Santa Maria de Lillet i dels seus habitans, en la petició que feien al bisbe de la Seu d'Urgell; davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, demanaven que fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. En aquest document apareix també Bernat de Ventaiola entre el grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet que feien la esmentada sol·licitud i visita a l'església de Merolla per constatar-ne el mal estat en que es trobava. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,68-72) El 1389 tornem a trobar Pere de Ventaiola en un inventari de les coses del Monestir feta en acabar un arrendament.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,169) Podria ser un altre el Pere de Ventaiola que apareix en altres documents com és una carta de dotació del 1412, on consta com a notari pel venerable Joan Vilella 'prepositi et plebani' de l'església de Santa Maria de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,73). De fet hi ha notícia de dos manuals del notari Pere de Ventaiola l'un data dels anys 1395-1418, i l'altre del 1400 al 1430. També al segle XV hi ha notícia d'altres persones amb aquest cognom, com Antoni Ventaiola i Johan Ventaiola, ambdós esmentats en el mateix document referent als obratges de la llana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360) Al 1581 en un document on Baltasar Costa i de Riembau de deixa i arrendament a Jaume Casas i la seva mare Joana Casas, tota la seva masada del Prat, terres, herbes i fruites, per un període de quatre anys; el dit Baltasar també li deixa a Jaume la devesa de Ventaiola. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,308) Al fogatge de 1553 apareix un tal 'Parutxo Vantellola' com habitant de la vila i terme de la Pobla de Lillet (IGLÉSIES:1979:461) Ja en cronologies més tardanes, Ventaiola s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. | 42.2413900,1.9749400 | 415428 | 4677087 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 57736 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-3 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La masia del Prat s'alça en uns plans que s'obren per sobre la Pobla de Lillet en la costa que hi ha al sud del poble. Està situada molt a prop del camí que porta a Falgars i també del que mena al Monestir de Santa Maria de Lillet. La masia està formada per diversos edificis; tres d'aquests estan col·locats junts definint una planta en forma de L, i un altre edifici aïllat situat al costat sud-est; tots aquests, junt amb el marge que hi ha pel costat sud, delimiten i emmarquen l'era, que queda emplaçada al centre del conjunt. Recentment la masia del Prat ha estat totalment reformada, convertint en vivenda el conjunt de totes aquestes edificacions. Abans d'aquesta actuació, en els edificis que conformen la planta en L, la casa estava situada a l'extrem sud-oest del conjunt, i un gran paller al costat nord-est (de fet, equival a la part central del conjunt), i enmig, un cobert unia aquestes dues edificacions principals. La casa està coberta a dos vessants amb el carener orientat N-S; a la façana sud i a nivell de planta sotacoberta, hi destaca una galeria, amb dues grans obertures d'arc de mig punt fet de maó massís. En les seves parets s'hi pot apreciar el rastre de diferents modificacions fetes al llarg d'anys, entre les quals es veu que la façana sud és una ampliació posterior. L'edifici del paller és l'estructura que més ha canviat en la darrera remodelació; a la planta baixa s'hi poden veure tres grans arcs rebaixats fets de pedra tosca (el central ha estat recuperat com a obertura), a la planta primera les obertures són de factura recent, anteriorment hi havia una gran obertura. L'edifici que queda separat d'aquest, i que està col·locat al costat sud-est (avui també vivenda) té la majoria de les seves obertures fetes amb muntants i arc rebaixat de maó massís. | 08166-36 | Situat per sobre del Barri de les Coromines. | La primer referència directa al mas Prat la trobem en un document del 1323, on Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del dit mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i donant al senyor els quintals. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60) El 1383 trobem Llorenç Prat que fou llogat per fer de bander, és qui havia de vigilar que es respectessin els acords del poble, sobretot pel que respecta al bestiar domèstic que estava solt i el qual ocasionava molts danys, la seva tasca incloïa imposar bans o multes en cas d'infracció; també era qui havia de fer era fer les crides (una mena d'agutzil).(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,225) El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Bernardus Prat', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) En el fogatge de 1497 dins el terme de la Pobla consta 'Johan Prat' i 'En Prat Joan', i al fogatge de 1553, Jaume Prat i Sebastià Prat. (IGLÉSIES:1979:461;1991:268) Al segle XV hi ha notícia de Domingo Prat que s'esmenta en un document referent a l'obratge de la llana, on hi consta un llistat de les persones i les quantitats de llanes que havien d'obrar. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360) Del 1581 data un document on Baltasar Costa i de Riembau deixa i arrenda íntegrament la seva masada del Prat, amb les terres, herbes i fruites, per temps i espai de quatre anys, a Jaume Casas, segons les condicions que en el document s'hi estableixen; a més, també li deixa la devesa de Ventaiola. . (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,307) El Prat també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856. | 42.2413500,1.9784300 | 415716 | 4677079 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57737 | Masia del Monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-monestir | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | Aquesta casa està situada al costat sud del Monestir de Santa Maria de Lillet, de fet un mur uneix els dos conjunts pel costat oest. Actualment l'estructura de la masia queda totalment independent del monestir; està formada per diferents construccions, la casa al costat oest, paller al costat nord-oest, coberts i altres construccions complementàries pel nord i est, i al sud un mur de tancament que clou el conjunt. La casa consta de planta baixa, planta primera i golfes, està coberta amb teulada a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana obra a llevant, cap a l'era; al centre de la planta baixa hi ha la porta d'accés feta per muntants de maó massís posat de pla i per llinda, arc rebaixat en sardinell també de maó massís; a costat i costat obertures senzilles. En aquesta façana, també a nivell de planta baixa i en el costat nord, podem veure en el mur dos grans arcs rebaixats de pedra, un sobre l'altre, l'inferior de pedra tosca i el de sobre de pedra sorrenca. A la planta primera, hi ha tres balcons, el del centre es diferencia dels altres per estar emmarcat per muntants de maó de pla i arc rebaixat de maó col·locat en sardinell que descansa sobre impostes motllurades. Per sota el ràfec de teulada hi ha tres obertures ovalades que ventilen i donen llum a les golfes. A l'interior, la planta baixa era destinada al bestiar excepte la part de migdia, on hi ha una sala amb la seva llar de foc, forn, fogons i pica. A la planta primera hi ha una altra cuina també amb la seva llar de foc, però de formació més contemporània. Tot el conjunt, però especialment la casa, ha estat objecte de diferents modificacions realitzades al llarg de la seva història, ja que recentment s'està mantenint l'estructura tal com els ha arribat. Així, a l'estructura principal de la casa se li va afegir un cos de galeria pels costats sud i ponent, i en general les obertures presenten moltes variacions. Al costat nord de la casa hi ha un paller que destaca perquè en la seva façana de llevant hi ha diferents obertures en arc rebaixat, algunes tapiades o modificades. | 08166-37 | Al costat del Monestir de Santa Maria de Lillet. | Les primeres referències del Monestir de Santa Maria de Lillet daten del segle IX; al 833 fou consagrada l'església que estava dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan Baptista. Al llarg del segle XI congregà una petita comunitat de clergues i laics que constituïren una canònica, sota la regla dels agustinians i perfectament definida a partir de 1086. Al llarg dels segles XII i XIII va gaudir d'un període de gran expansió, evidenciat amb nombroses donacions, compres i altres. Al segle XIV s'hi feren importants reformes. Tot i que en el decurs de les següents centúries també experimentà canvis, és al segle XVIII quan el conjunt del monestir experimentà una transformació més important, modificant-ne totalment el seu aspecte. Al 1816 consta que encara hi residien una petita comunitat, formada pel rector, dos vicaris i cinc beneficiats. Al 1889 el rector és obligat a anar a viure a la Pobla; de fet, des de la construcció de la nova església parroquial de Santa Maria a dins el nucli urbà de la Pobla, amb la seva rectoria al costat, en la qual ja al segle XVIII hi fixà residència el rector, l'església del monestir perdria importància enfront l'altra. En un cadastre del 1735 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619), trobem la primera referència directa a la casa del Monestir, ja que sota mateix hi ha el registre pròpiament del Monestir; és la referència 192 i diu: 'Casa del Paborda dit lo Mas, dos aposentos, afronta a totes parts amb terres del dit dueño. De la tercera qualitat', al costat hi ha la nota 'antes de 1716'. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Monestir on consta que el propietari és 'Rvdo. Cura pàrroco de esta villa'. | 42.2424500,1.9930300 | 416922 | 4677187 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57737-foto-08166-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57737-foto-08166-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57737-foto-08166-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57741 | Arderiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderiu | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La masia d'Arderiu està emplaçada al davant de Roca Forcada (la roca queda al sud de la casa), en una vessant que s'obra cap al sud-est i en concret a la zona més planera d'aquesta costa. Les construccions que conformen la masia estan ubicades ocupant dues feixes; així a la part superior hi ha el paller, i a sota, la casa a l'extrem nord-est i una altra construcció destinada a corts i paller a la banda sud-oest. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes més, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (la més allargada). Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; l'adaptació al terreny també determina que la façana principal estigui encarada cap al sud-est, i que aquesta presenti major alçada. En conjunt les obertures han estat modificades, hi ha dues portes d'accés, una al mur oest i a nivell de planta primera, i que ha estat refeta (al seu costat hi ha unes poques dovelles, restes segurament d'una antiga obertura), i l'altra, a la façana principal, també de constitució senzilla; a més, a l'extrem est hi ha una altra gran obertura feta amb arc rebaixat de maó posat a sardinell (aquesta dóna accés a aquest cos que és una ampliació). A la planta primera, al centre hi ha un balcó, la resta són obertures simples. Al mur nord hi ha una petita finestreta espitllerada. La casa mostra una primera estructura més petita, a la qual posteriorment se li va afegir un cos a l'extrem nord-est que n'allargà la planta; contemporàniament a aquesta ampliació es degueren realitzar altres modificacions. Els murs de l'estructura originària són de pedres més grans i lleugerament més ben desbastades; les cantoneres són totes elles formades per grans blocs desbastats. Al sud-oest hi ha un cobert de planta allargada, la part baixa és de murs de pedra però contemporàniament se'l va realçar amb totxana; està cobert a un sol vessant que desaigua al sud. A la feixa superior trobem el gran paller, és de dos nivells, amb accés al superior des del marge per la part posterior del mur; és cobert a dos vessants, amb el carener orientat nord-sud; la façana principal és oberta cap al sud-est, on hi ha l'era. Al davant i a la part de sota de la casa s'hi obren grans prats i camps de conreu. El conjunt dels edificis està essent objecte d'una reforma, també de l'entorn que es mostra molt endreçat. | 08166-41 | Al Catllaràs. | Són nombroses les referències que trobem al cognom Arderiu, sobretot al període baixmedieval. Es tracta d'una nissaga molt vinculada a la Pobla de Lillet, i que al llarg del anys donà nom a diferents personatges entre els que trobem a Joan Arderiu, batlle de la Pobla, Francesc Arderiu, prior de Sant Jaume; i Gerònima Arderiu, esposa de Joanot Riembau. En un document de 1388, apareixen 2Raymundum Arderiu' i ' Guilelmum Domingo Darderiu', és un document on s'explica la sol·licitud que van realitzar diverses persones al bisbe de la Seu d'Urgell, referent a l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, i demanant fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni; en motiu de la petició es realitzà una visita al lloc per comprovar-ho. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1440 Pere Arderiu junt amb altres personalitats, se'ls donava plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). Al 1467 mossèn Francesc Arderiu fou empresonat a la vila de Bagà, com a presoner de guerra del senyor vescomte d'Illa i de Canet. Aquest mateix, el 1470, consta com a prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,456). També al segle XV trobem a Joan Arderiu, que consta com a batlle del castell de Lillet; en un un document de confirmació de la batllia feta pel senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós el 1472, li confirmà la batllia a Joan Arderiu com a batlle, i també a altres persones entre les quals, hi ha Pere d'Arderiu i Jaume d'Arderiu; això succeïa en un moment de certa conflictivitat política a nivell català i local. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246). Sembla que aquest Joan Arderiu és el mateix que el 1524 consta com a cavaller domiciliat a la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,368). Pels volts de mitjans del segle XVI, Gerònima Arderiu, filla i herevà de mossèn Joan Arderiu, cavaller i de la senyora Angela de Planella, es va casar amb Joanot de Riembau, fill de Jaume de Riembau, donzell i procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,458). Arderiu consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). A data de 1576 consta la compra de la propietat d'Arderiu per part del donzell Jaume Descallat, per 386 lliures al pagès Pere Arderiu. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,388). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Arderiu, consta com a propietari Joan Camprubí. | 42.2212400,1.9752400 | 415426 | 4674849 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia d'Arderiu està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992.Fa un temps que s'hi estan fent obres de rehabilitació i reforma del conjunt d'edificis. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57744 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-6 | <p>BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.</p> <p>SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVII-XVIII | <p>Aquesta masia està situada a les costes que s'aixequen per sobre la carretera que de la Pobla condueix a Campdevànol; a pocs quilòmetres del nucli, s'hi arriba per la pista que s'agafa just al costat del cementiri; la vessant obra cap al sud i presenta força desnivell. Les Comes està formada per un varis edificis, alguns dels quals són de nova construcció. De les dues cases que hi ha, una és de factura nova, és la de majors dimensions. L'altra situada al costat est de l'anterior, de mides més petites, és una construcció de cronologia moderna, probablement d'entorn al segle XVIII; és de planta rectangular, tres nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud. L'edici està construït en una zona amb fort desnivell fet que determina que la façana principal tingui major alçada, i que hi hagi dues portes d'accés a peu pla, una a la façana sud i l'altra al mur oest. Ambdues obertures són de constitució similar, però la principal de mides més grans; són fetes amb muntants de grans blocs de pedra picada i per llinda una amb arc rebaixat, la sud, i l'altra, llinda plana (oest), totes amb maó massís col·locat a plec de llibre. La resta d'obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta. Les obertures de la façana principal estan distribuïdes de manera ordenada i simètrica, amb tres registres per planta, al centre obertures més destacades, a planta baixa la porta d'entrada i a la resta finestres més grans. Està construïda amb grans blocs picats formant les cantoneres i els murs de paredat irregular, amb pedres de mides molt variades. La porta secundària, la del mur de ponent obra a l'era, que queda situada entre aquest edifici, la part posterior de la casa nova i un petit porxo també de factura recent. Entre les diferents construccions es poden veure algunes parts que són murs originals, o sigui que no han estat construïts recentment.</p> | 08166-44 | Zona nord-est del municipi. Prop ctra de la Pobla a Ribes | <p>Les referències a la casa de les Comes es remunten a l'època medieval, depenia del monestir de Santa Maria de Lillet i es trobava dins de la zona coneguda com Vilacorba. Les notícies referides a la família Comes s'inicien el 1221 quan consta Guillem de Comes, al qual els preveres Ramon de Falgars i Pere de Falgars, redimeixen i enfranqueixen a favor de l'església de Santa Maria de Lillet, a ell i a tots els seus descendents per 8 ss. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,52). Al 1266 en el testament de Berenguer de Vilacorba, trobem a Maria Comes, neboda d'aquest, i Maria, fill de Ferrer de Comes, a cadascuna li deixa 50 ss.(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,55 i 486). La primera referència directa del mas, és del 1288, en un document d'establiment del mas Comes fet pel pavorde Berenguer de Vila, i entre els que el subscriuen hi consten el caveller Guillem de Vilacorba i Guillem de Vila. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,56) El 1299 consta la venda d'unes terres al mas Comes de Vilacorba feta per Bernat de Puig. .(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,57). A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, s'esmenta a Jaume de Comes entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). En el testament del cavaller Ramon de Pinós, datat el 1313, trobem deixes a Ramon de Comes, el qual consta com a cunyat seu. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,106). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Guilelmus de Comes', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 1415 trobem que el mas Comes de la parròquia de Lillet estava sota jurisdicció de Jaume de Vilarrasa, rector de Santa Cecília, per un benefici que aquest tenia de Santa Maria de Falgars, aquest fet comportava que els habitants del mas estiguessin considerats homes propis i solius de dit benefici amb redempció personal i de la prole; aquest fet determinà alguns problemes quan una filla es volgué casa fora, ja que el senyor volia cobrar remença; no es coneix com es resolgué del tot, però el senyor concedí absolució de remença a totes les donzelles del mas que es casessin. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.II,335). El 1429, esment a un tal P. Comes com a ferrer de la Pobla.(II, 409) El 1440 P. Comes consta com a cònsol de la Pobla de Lillet, junt amb Guillem Morer, aquests i a altres personalitats, se'ls donà plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). També al fogatge de 1497 apareix la referència a 'En Comes'. (IGLÉSIES:1991:268) A més, al 1573, les Comes forma part d'un conjunt de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 201 (i la 220, està repetida) s'esmenta 'Casa de Francesch Tubau, dita Les Comes, consisteix en dos aposentos, afronta de llevant i demés parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619). La casa de Comes també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856.</p> | 42.2489700,1.9873100 | 416459 | 4677916 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-10 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa anys es van fer importants obres, entre les quals la construcció d'una casa nova. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57745 | Carbonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XVIII | La masia dels Carbonells està situada a la costa que s'alça per davant del monestir de Santa Maria de Lillet. És un mas format per diferents construccions, és un dels pocs que encara està totalment dedicat a activitat ramadera; així diverses d'aquestes construccions són edificacions destinades al bestiar. La casa, situada a la part superior del conjunt, és un edifici allargat, de planta rectangular i de tres nivells de planta; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, la sud (la coberta és actual però l'orientació és la mateixa). La seva ubicació, en una zona amb desnivell, li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta. Fa pocs anys (2001) es van realitzar reformes a la casa, per tal d'adaptar-la als nous temps, a la façana principal (la sud), i interiors de la vivenda, a més d'apujar la teulada creant un nivell útil a sotacoberta. A l'interior s'ha mantingut la disposició d'alguns dels elements importants d'un mas, tot i que la majoria s'han refet; així trobem la llar de foc, amb el seu escó i el forn (amb cos exempt adossat al mur exterior, l'original), i l'eixida a la façana sud. La planta baixa i part dels murs posterior i laterals són originals. L'accés a la planta inferior és a través d'un baluard. La planta baixa és totalment destinada al bestiar; al mig de la façana sud hi podem veure la porta d'accés, és amb muntants de pedra treballada, amb algun carreu acabat amb l'angle interior esbiaixat. Al costat oest de la casa s'hi adossa una pallissa (reformada el 1995), en els seus murs originals hi ha una pedra amb una inscripció, quasi il·legible on consta una data del segle XVIII; al costat de ponent hi ha l'era. | 08166-45 | Zona nord-est del municipi. Prop ctra de la Pobla a Ribes | La primera notícia del mas Carbonells es remunta al segle XII. En el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet, el qual morí el 2 d'abril de 1174, deixà a l'església de Santa Maria de Lillet el mas de Carbonell de Vilacorba junt amb Montbardó, Quasta, Chot i altres deixes. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 356). El 1344 a Mateu Carbonell de Vilacorba se li concediren franqueses personals en el seguiment de la host del senyor de Mataplana, consistents en 5 sous barcelonesos. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.III,208). Al 1445 trobem un tal Bernat Carbonell, que consta com a 'carnicerium' de la vila de la Pobla de Lillet, el qual fou nomenat sotsbatlle, aquest només havia d'actuar en cas d'impossibilitat del propi batlle, llavors Guillem de Riembau. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 25). Al 1449, trobem que el mas Carbonells, junt amb els masos Sarga, Planes i Baladosa del veïnat de Vilacorba, i Eits, al veïnat de la Pobla, que estaven sota la jurisdicció del pavorde del monestir, Joan Cunill, amb autoritat del bisbe, i junt amb altres tres canonges els fa excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i a més havien de continuar pagant els censos agraris que els pertocaven i que són, 'per lo mas dels Carbonells, primo quatre gallines a Nadal; carnsalada, quatre lliures e tres mayllades. Item, diners, quinze sous. Item, per los jornals que antigament solia fer al dit monastir, axí com lo dit An Farga, cinch sous, Item, fa per una devesa, dotze diners. Item, froment, mige quartera.', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants d'aquests masos, per fer saber les dificultats amb que es trobaven per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Els Carbonells consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet, junt amb Montclús, La Rovira, el Guixer, Castell de la Vila, el Bruc, Junyent i altres, que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Carbonells com a propietat de Juan Torrente. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Carbonells en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2476800,1.9979600 | 417336 | 4677762 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins la propietat de Carbonells hi ha les restes d'altres cases i/o barraques, de difícil localització ja que estan totalment enrunades, de fet tant sols s'identifiquen uns clots amb un perímetre aproximat, en el qual es pot veure la traça de part d'algun mur o alguna cantonera.Al llarg dels anys ha experimentat diferents obres d'ampliació i reforma, les darreres als anys 90 i les últimes al 2001.La fotografia en blanc i negre, la número tres, és de l'Arxiu Boixader. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57747 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-6 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XVIII | La masia està situada al costat sud-est del turó del Puig, que s'alça per sobre la vall de l'Arija; dominant una àmplia zona molt oberta, sobretot cap al sud i sud-oest, amb vistes cap el monestir de Santa Maria de Lillet i el Castell de Lillet. El turó queda enfront aquests monuments, pel seu costat de llevant, separant-los el riu. La casa està reformada. És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana de migdia, la principal. Consta de planta baixa, primera i golfes. Destaca que en els seus murs laterals hi ha un canvi en el parament, clarament visible perquè presenta una mena de cantonera (o restes d'una antiga esquerda) i canvi en el plom de part de les dites façanes. Aquest fet evidencia una reforma (no recent) molt important realitzada a la casa, i que va consistir en la construcció d'aproximadament un terç de l'actual edifici per la part sud, comportant també la substitució de la façana principal. Pot correspondre a una obra realitzada amb la voluntat de reformar aquesta part de la casa, o podria tractar-se d'una obra forçada com a conseqüència d'un esfondrament; pel testimoni que en tenim a les façanes laterals no es pot descartar aquesta darrera hipòtesis. No es conserven restes visible de les típiques estructures o edificacions complementàries d'una masia com pot ser el paller. | 08166-47 | A prop de la carretera de la Pobla a Ribes | Sembla que els orígens d'aquesta masia es remunten al període medieval, podrien ser-ne una referència la menció en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Mir de Pug et uxor eius' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,42); més tardanament, el 1449 trobem la menció a un tal Joan de Puig, que fou nomenat col·lector general del sindicat de les baronies de Pinós i Mataplana (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 354). Al llarg del període medieval consten nombroses referències al Puig, algunes de les quals no aporten prou informació per poder-les atribuir a aquesta masia, ja que en la geografia propera a La Pobla de Lillet hi trobem altres indrets amb el mateix topònim. A la primera inscripció del registre de la propietat (Llibre 1, Full 214) trobem l'Heretat Puig 'con sus mansos llamados Baladosa, Castelló y parte de tierras del manso Trallo y Comas de Gobern al manso Puig unidas y agregadas junto con el manso llamado de la Argelaga', a més també hi figura un molí fariner prop del monestir, amb el nom Ribarderiu; consta com a propietari Antonio Subrà y Sala, el qual posseeix la finca en virtud de la venda a favor seu feta en data 15 de març, pel matrimoni Francisco Tubau i Maria Tubau i el seu fill José Tubau, de la Pobla de Lillet. D'una banda, aquesta inscripció ens permet saber que els antics propietaris, els Tubau, eren una família amb moltes propietats, ja que eren els amos de la finca de la masia del Bruc, a més dels propietaris del molí del Clot i potser també del mas Comes. A mitjans del segle XIX aquesta família passava per dificultats econòmiques, segons sembla en part per trobar-se en querelles judicials, fet que els obligà a desfer-se de part del seu patrimoni. D'altra banda, la inscripció ens permet conèixer el nom d'altres cases que es trobaven dins aquesta finca, algunes també d'origen medieval, com Baladosa i Comes; pel que fa a l'Argelaga apareix posteriorment com a Hostal de l'Argelaga (i probablement també d'origen medieval). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Puig però no hi consta el propietari; també hi surt Argelaga, en aquest cas com a propietat de Antonio Saboa (podria ser el mateix que consta al registre de la propietat, però que hi hagués algun error de grafia en algun del dos casos). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, hi figura el Puig, i també l'Hostal de l'Argelaga, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2428400,2.0056200 | 417961 | 4677218 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Seria interessant fer una prospecció a la part alta del turó, és una zona susceptible d'haver estat ocupada des d'antic i per tant de conservar restes d'antigues estructures. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57749 | Montverdor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montverdor | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIX-XX | La casa de Montverdor està situada en una zona elevada per sobre del rec de la Muga i del riu Arija. Les diferents construccions que conformen l'actual casa estant situades al peu (costat est) del turonet que s'aixeca al costat mateix de la casa. De fet, dalt d'aquest turó hi ha les escasses restes que queden de l'antiga casa de Montverdor; els materials de la qual, bàsicament la pedra, es van fer servir per construir la nova casa a la part baixa del turó, fent-la més accessible. La casa actual és de planta rectangular, formada per planta baixa, dos pisos i planta sotacoberta (golfes), i és de teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que obra al sud. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de rajoles pintades en blanc, formant una decoració triangular, i teules. Les obertures de la part de la casa del segle XIX són senzilles. La casa es va construir el 1885 i fa pocs anys s'hi van realitzar importants obres, entre les quals una ampliació pel costat sud, construint una nova façana, i modificacions en les obertures de la façana de llevant. Al costat est de la casa hi ha el pou i la bassa, i a la part del darrera de la casa el paller, de dos nivells i coberta a un sol vessant, en la seva estructura s'hi observen diferents fases constructives. | 08166-49 | Zona nord-est. Prop de la carretera de la Pobla a Ribes | La casa de Montverdor està documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet. Pere morí el 1174, i entre les seves deixes testamentàries dóna a l'església de Santa Maria de Lillet, el seu cos i el delme de la vila de Merola, a més d'aquest mas Montverdor, junt amb el de Carbonells de Vilacorba, Quasta i Chod, i altres béns (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,46,356). Al 1388, figura 'Petrus de Muntbardo' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Al fogatge de 1553 apareixen les referències de 'Jaume Monbordo' i 'En Domenjo sta al mas de Monberdo' (IGLÉSIES:1979:461). Uns anys més tard, en un document del 1573, Montverdor consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). No coneixem més notícies del mas ja fins al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Mombardo' . | 42.2403300,2.0195900 | 419111 | 4676926 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al fons de la vall, en la zona propera a on s'uneixen les aigües del Rec de la Sois amb el riu Arija, hi ha la casa de la teuleria de Montverdor.La fotografia en blanc i negre, la número tres, és dels propietaris de la masia de Montverdor. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57751 | Les Uncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-uncies | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Aquesta masia està situada al peu de les costes de la pineda, en un indret on al davant (sud) s'hi obra un entorn immediat de desnivell suau, amb grans camps i prats de pastura. Està formada per diferents construccions, la casa, paller i diversos coberts, i a uns metres al davant de la casa també una cisterna. La casa és de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A l'interior, estructuralment trobem un únic pilar central que es desenvolupa fins la coberta. Tot i que recentment ha estat objecte d'una reforma, en els seus murs encara s'hi poden apreciar les traces d'anteriors modificacions estructurals. Sembla que la part nord de la casa (mur nord, i part dels laterals), almenys a planta baixa, conformen l'estructura més antiga , mostra un aparell format per pedres més regulars; en canvi, a la resta el tipus d'aparell i la pròpia configuració estructural (excepte la part de reforma actual) podria correspondre a una obra d'època moderna, probablement segle XVIII. Al costat est de la casa s'hi adossà una annex, que conformava una mena de galeria; també per aquest costat hi trobem el paller, i al costat oest corts; a més d'altres construccions més cap a ponent i pel davant la casa. | 08166-51 | Zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tot i que la primera referència de la casa de les Uncies no és fins al segle XVIII, època a la qual podria correspondre una part important de la casa, no es pot descartar, però, que els seus orígens siguin una mica més reculats. De fet consta molt poca informació de la masia de les Uncies, la primera menció que trobem és en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 204 s'esmenta 'Casa de Pere Baquer (o Bagues) dita Las Uncias, consisteix en aposentos, afronta de totes parts ab terras de dita heretat. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619) No hem trobat cap altra notícia coneguda ja fins és al 1856 en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.2327700,2.0105300 | 418353 | 4676095 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57753 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-2 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVIII | La masia es troba emplaçada en una zona planera i oberta entre la vall del rec de la Sois i el rec del Roquerol, i a prop del camí de Sant Jaume de Frontanyà. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra al sud. Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells; a la façana sud i a planta baixa hi ha tres portes d'accés, la principal està situada al centre i és amb muntants de pedra picada i polida i llinda en arc rebaixat de maó massís col·locat a plec de llibre, la del costat est, és més petita, i amb arc fet amb maó posat pla i per sobre lloses en sardinell. La resta d'obertures són totes senzilles; a planta primera hi ha un balcó amb voladís. Al costat oest hi ha les restes d'un antic edifici, potser un paller. Al davant de la casa l'era, amb el paller de dos nivells i coberta a un sol vessant (anteriorment a dos aigües); la façana sud del paller té dues grans obertures centrals per planta, són amb arc, tot i que modificats als anys 80. | 08166-53 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa del Boix, l'única notícia directa és de l'any 1573, es tracta d'un document on es citen un seguit de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau, entre aquests masos hi figura 'Lo-Box' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència bastant il·legible que es podria correspondre amb aquesta casa. A l'any 1982 la casa i demés construccions van patir les conseqüències d'un incendi, que va comportar la reconstrucció de part dels edificis; d'aquí que puguem veure una presència important de materials constructius contemporanis en la seva estructura. | 42.2277900,2.0158400 | 418785 | 4675537 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57753-foto-08166-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57759 | Montclús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-de-baix | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII?-XVIII | La casa de Montclús de Baix està situada a pocs metres per sota (sud-est) de la casa de Montclús de Dalt. Es tracta d'una casa de mides més aviat petites, formada per tres plantes (baixa, pis i golfes) amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. La casa ha estat reformada fa pocs anys, fent canvis en obertures i revestint parcialment les façanes. Dels murs veiem les cantoneres fetes per pedres desbastades rectangulars, allargades i de poca alçada, la resta de parament dels murs no s'observa prou bé però semblen pedres desbastades de mides força similars. Les obertures, com hem dit semblen molt modificades. L'edifici mostra una estructura més antiga a la que se li adossà una ampliació i un petit porxo pel costat nord. Al costat oest hi ha restes de murs d'una construcció, avui bastant enrunada. Al nord de la casa hi ha l'era, que queda a nivell de planta primera, i el paller; aquest és també un edifici petit de dues plantes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana principal, la sud, que és la que està totalment oberta cap a l'era, tant sols amb un pilar al centre. | 08166-59 | Montclús, zona sud-est | Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció la trobem a l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal d'afavorir la comunitat, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). És al llarg dels segles XIII i XIV, quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides a un mas anomenat Comalada i d'altres al mas Soler. Al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix i absol a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; a canvi hagué de pagar 800 sous i tornar els quintals al senyor (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien concessió de devesa al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera referència directa a Montclús de Baix és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); posteriorment també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2070700,1.9970700 | 417209 | 4673254 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57759-foto-08166-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa està situada als plans de Montclús, definits per un ampli espai obert, on hi ha grans camps de conreu i pastures. A més de Montclús de Baix, a pocs metres hi ha la gran casa de Montclús de Dalt i una mica més lluny (menys d'1 km) trobem la Teuleria de Montclús. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57760 | La Teuleria de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-montclus | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985: 360-361): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVIII-XIX | Es tracta d'una petita casa situada a menys d'un quilòmetre de les cases de Montclús de Dalt i de Baix, en uns prats que queden a vora la pista. L'emplaçament és al costat del rec que forma la font de la Misèria. És una casa de planta rectangular, dos nivells, i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, oberta cap est. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de maó i teula. Les façanes mostren un paredat fet de pedres de mides i acabats diversos amb maó i teula entremig, i les cantoneres són grans peces de pedra ben tallada i polida. Les diferents obertures, són emmarcades amb maó massís en brancals i llinda; les de la façana principal són amb llinda en arc rebaixat, d'altres però han estat modificades. Per sobre la porta hi ha un carreu amb la inscripció 'J. POSAS Y SORS AÑ 1871'. Al costat sud hi ha un cobert adossat, i al costat nord, les restes d'un altra construcció annexa, avui ensorrada. Al sud, i pocs metres, hi ha les restes d'un altre edifici molt enrunat; al davant la casa i a peu de la pista hi ha una font amb cisterna, avui també feta malbé. | 08166-60 | Montclús, zona sud-est | El lloc de Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció és de l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell; entre els confrares trobem a 'Eliard de Montclus' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,42; i VVAA:1985;361). Entre els segles XIII i XIV, és quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, entre les que podem destacar, la donació al 1296 de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57). Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60). El 1573 Montclús consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). La primera notícia documental on consta la Teuleria de Montclús és en data 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR); també apareix al 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2025600,1.9844700 | 416163 | 4672766 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57760-foto-08166-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57766 | Barri de Les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-coromines | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GALERA, M. (1997: 37-44): 'La Pobla de Lillet i el seu entorn geogràfic vist a través de la cartografia de Catalunya dels segles XVII i XVIII'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1974). Estadístiques de població de Catalunya. El primer vicenni del segle XVIII. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. MADOZ, P. (1846): Diccionario geogràfico estadístico històrico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XVIII | Actualment el barri de les Coromines ha estat inclòs dins el programa d'ajuts de la Llei de barris (any 2.008, confirmat el gener de 2.009), promogut des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, finançat junt amb l'ajuntament de La Pobla de Lillet. El programa escollit suposa la rehabilitació integral del barri, per tal de revitalitzar el marge esquerra del Llobregat, renovant xarxes de serveis, reparació de dèficits dels edificis, construcció de nous espais de caire social, etc. | El barri de les Coromines està situat per sobre el riu Llobregat i l'Arija, pel seu costat esquerre (l'oposat al nucli antic); a més queda al costat del camí ral que porta al Monastir de Santa Maria de Lillet, i també des d'aquí es pot agafar el camí que condueix a Falgars. El fet que s'anomeni Les Coromines, s'ha vinculat amb la presència del mas Barnola, ja que es creu que l'espai on es construí el barri es pot correspondre amb la coromina o quintà (o sigui un camp o tros de terra de pastura pertanyent a un mas, poblat, o castell, etc) del dit mas. El barri va ser fundat a mitjans del segle XVIII (entorn a 1740), per la necessitat d'habitatges pels jornalers. La trama urbana marcada per la geometria que el conforma és el que li aporta singularitat i modernitat, es caracteritza per un eix principal i central (orientat nord-sud i per on circula el col·lector principal) al qual connecten eixos secundaris (orientats est-oest) col·locats perpendiculars al principal, i paral·lels entre ells. El conjunt defineix un traçat de carrers plans i rectes, amb una plaça més o menys central, on hi ha la font de Sant Roc i a prop hi havia hagut el safareig públic. El desnivell poc acusat del terreny, permet però que el conjunt de filades de carrers mostri alineacions de façanes esglaonades de manera homogènia. Els carrers es construiren a partir d'una mateixa tipologia de cases entre mitgeres perfectament alineades en façanes, i formades per planta baixa, dos pisos i unes golfes o eixida, de fet de poca alçada, però també regular. Les parcel·les mostren una fondària edificable que varia de 8 metres les primeres filades a 7 metres a les últimes; i amb una amplada determinada per la llum de les bigues més el forat d'escala, que en resulta uns 6 metres. La distribució de les vivendes era a partir de la doble ventilació, dues façanes (nord i sud), així la porta d'accés es situa a la façana nord; la distribució general era l'estable i comuna a planta baixa, tres habitacions a planta pis i menjador i cuina a la planta segona, i a les golfes, l'espai per graner i per l'aviram, ventilat a través d'una eixida. Un altre tret diferenciador del barri és el nom dels carrers, definit per numeració, com el primer de les coromines, el quart o el vuitè de les coromines. | 08166-66 | Zona sud-est del nucli urbà | La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740. La seva construcció es relaciona amb el ràpid creixement demogràfic que experimentà el país al llarg d'aquest segle XVIII, i en concret la Pobla de Lillet, on en menys d'un segle quasi es triplicà la població; entre 1708 i 1787, la població va passar de 560 habitants a 1326. Fet que evidencia una forta necessitat de nous habitatges per encabir la creixent població. Creixement demogràfic paral·lel a l'augment industrial, tot i que al segle posterior seria més acusat. La racionalitat del projecte urbanístic del barri, junt amb el prototipus de vivenda que el defineix, va permetre un ràpid avanç en la construcció del mateix. Que es tracta d'un projecte modern i innovador, queda palès en el comentari de Francisco de Zamora en el seu diari de viatge, ens diu que està fet per 'modernas -calles- anchas y tiradas a cordel, con una plaza en medio y en terreno llano' en contraposició als carrers estrets i costeruts del casc antic (ZAMORA:1973:95-96); també Madoz s'hi refereix, '6 o 7 calles que por ser paralelas y tiradas a cordel llaman la Barceloneta, aunque su verdadero nombre es las Corominas' (MADOZ:1846). L'any 1954 es va ampliar el barri de les Coromines pel costat sud-est amb la construcció de les cases de l'Asland. | 42.2436800,1.9777500 | 415663 | 4677338 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57766-foto-08166-66-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat est del barri hi ha la font del Marge, molt freqüentada. Hi ha el camí d'accés al cementiri que travessa l'Arija per una palanca. A un extrem del barri hi ha la petita capella de Sant Antoni, segons consta, construïda al 1544, a peu del creuament del camí que porta en un sentit, al Monestir i, en l'altre, a Falgars. A més, hi havia hagut l'església del Roser, també coneguda com la del pont, per la seva primera ubicació prop del pont vell; aquesta fou construïda al 1581 i enderrocada al 1600; posteriorment es va tornar a construir, en concret al 1761 (quan el barri de les Coromines ja estava en plena expansió), però en una altra ubicació, a redós de la masia de Cal Barnola, actualment tant sols en resta algun escàs testimoni, degut a que fou destruïda durant la guerra civil.El primer cinema que hi va haver a la Pobla de Lillet va estar ubicat a la plaça de les Coromines. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 57701 | Vallfogona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfogona | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3526. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Fa pocs anys es va arreglar la coberta i obres d'estabilització de l'estructura en general. Manquen la majoria de forjats; de fet, excepte l'espai de la sala que es troba en molt mal estat, la resta de l'interior està buit. | Masia de planta rectangular formada per planta baixa, planta pis i golfes, presenta coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb parament bastant regular, de carreus força grans, només desbastats i amb gran quantitat de teulís entre les pedres, les cantoneres són grans i ben tallades. L'edifici està situat en un lloc amb pendent, fet que li permet tenir accés des de l'exterior tant a la planta baixa com a la primera. En conjunt les obertures són senzilles, algunes amb llindes de fusta, i a la porta principal amb un arc de descàrrega en sardinell per sobre la llinda; al seu costat hi ha una obertura en arc, avui reconvertida en una de senzilla de mides menors. Actualment, la casa té la coberta nova i l'interior ha estat sanejat per tal d'evitar esfondraments i perills, hi queden algunes bigues de fusta. Es conserva, tot i que en mal estat, el terra de fusta de l'angle nord-oest, el lloc on deuria haver-hi la gran sala, encara s'hi pot veure els fogons amb la cendrera, part del foc a terra -on sembla que també hi havia el forn de pa- i s'identifica el lloc de la pica, i les escales per pujar a l'últim pis. En l'estructura de la casa, formada per dues crugies paral·leles, es diferencia el cos que hi ha a la banda nord-oest, que podria correspondre a la part més antiga de l'edifici. A l'exterior hi ha restes de coberts adossats al mur est i del paller al davant de la casa, definint l'era enmig. A pocs metres al sud hi ha la font, al peu de la pista. | 08166-8 | Al sud-oest del municipi,zona Catllaràs-Vallfogona, antiga parròquia de St Cristòfol de Vallfogona. | La primera menció documental del lloc de Vallfogona és de l'any 985, en l'acta de consagració de Sant Cristòfol de Vallfogona pel bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell, a petició del comte Oliba, la seva muller Ermengarda i els habitants del lloc de Vallfogona. A més de Sant Cristòfol, l'església també estava dedicada a Santa Susanna i Sant Nazari, i s'hi establí una sagrera i un cementiri, a més de la confirmació dels béns presents i dels que pogués tenir en un futur. Fou església parroquial al llarg de tota l'edat mitjana; a partir del 1120, quan es fundà la capella de Falgars, el rector de Sant Cristòfol també l'administrà. En la visita al deganat del Berguedà del 1312 es confirmà el caràcter parroquial de les dues esglésies, però es donava preferència a la de Sant Cristòfol, mantinguda almenys fins a finals dels segle XIV. En un document del 1100 apareix entre molts dels firmans un tal 'Guifredell de Valfogona' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Al llarg del segle XIII i XIV apareix el nom Vallfogona en diversos documents, en són un exemple els següents. En un document de 1288 trobem a Raimundo de Vallfogona, actuant com a mestre torner, és un contracte d'aprenent de tallador i bruscaire de P. de Noguera, i on s'estableix el pacte entre ambdós(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,417). L'any següent, el 1289 'G. de Vallefecunda, tornerius' es compromet a donar feina de bruscaire per cert temps a Bartomeu de Noguera, també torner, en el document s'especifiquen els diners a pagar per la feina i la pena per incompliment(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,416). El 1354 trobem un contracte en que home, dona i fills es comprometen a estar durant dos anys al mas Serra de Vallfogona, tot i que es reservava quinze dies l'any per poder marxar fora la jurisdicció de Mataplana per tal d'atendre els seus negocis (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II,338). No podem saber si aquest mas es refereix al que tractem o a un altre, però si més no és una constatació de residents a la parroquia de Vallfogona en aquest periode. Al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consta un llistat de notes amb l'encapçalament 'Los Actes de la Vila en son poder al arxiu los en pergamí son los següents', i dins d'aquesta mena d'inventari en l'anotació nº 36 hi ha la següent referència: 'Lo acte de venda de la Heretat de Vallfogona a favor del comu de la Pobla era en poder de Esteve Casas Notari de Baga als 23 desembre 1666 y ara en poder de Domingo Soldevila y de Amoros Notari en dita Vila de Bagà'. La casa de Vallfogona també apareix al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2186700,1.9457900 | 412992 | 4674593 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57702 | Xalet del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 31201. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. | XX | Està pendent d'una obra de rehabillitació. Actualment presenta importants problemes d'humitat al seu interior. | L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures. L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior. | 08166-9 | A la Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi. | L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX. El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat. Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista 'Cortijos i Rascacielos' de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs. | 42.2239800,1.9711700 | 415094 | 4675157 | 1902 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí | A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.La fotografia 3 és escanejada del llibre: BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, pàgina 25, consta que és de l'Arxiu Luigi. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 57709 | Castell de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lillet | <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1440. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | IX | Es troba en estat avançat d'enderroc, tant sols queda un tros de paret dreta. | <p>Les ruïnes del castell de Lillet es troben dalt del turó rocós conegut com el 'Castell' o Sant Miquel, situat a l'est de la població, sobre les esglésies de St. Miquel i de Sta. Maria de Lillet. La seva situació estratègica sobre la vall de Lillet li permetia una bona visió i control de les principals vies de comunicació de la zona, com són els camins d'accés a Sant Jaume de Frontanyà, a Castellar de N'Hug i a Coll de Merolla, a més de bona visibilitat cap a altres punts d'interès. Malgrat l'avançat estat d'enrunament en que es troba el castell encara es poden veure algunes restes d'estructures. Així, al cim del turó es conserven diferents fragments de murs, en destaca el mur més nord amb restes visibles d'uns 6 metres de llargada per uns 3 metres d'alçada màxima i uns 90 cm. d'amplada. Es tracta d'un mur de tancament en el qual hi podem veure les restes de l'arrencament d'una altra paret perpendicular a aquest i també l'element arquitectònic més remarcable, una finestreta d'arc lleugerament apuntat. Aquesta és feta amb dovelles de pedra tosca i les seves mides aproximades són 1 metre d'alt, 80 cm. d'amplada i uns 90 cm. de fondària. En conjunt l'aparell és força regular, format per carreus desbastats de mides no massa grans i disposats més o menys en filades. Entorn als murs també es pot veure la superfície de la roca ben tallada, mostrant una preparació del terreny per a la construcció del castell.</p> | 08166-1 | Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. | <p>La primera referència documental coneguda del castell la trobem el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al 'castro Lilietto'. Nombrosos documents ens confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a 'Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet.</p> | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dalt del turó hi ha una senyera, posada fa pocs anys, i una creu de formigó armat que es va col·locar el 1960. Amb anterioritat ja hi havia hagut altres creus,, la primera s'hi va posar l'any 1.900. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||
| 57713 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3517. Generalitat de Catalanya. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La fàbrica tèxtil de Ca l'Arigas està formada per un cos principal corresponen a una gran nau de planta rectangular i alçada considerable, ja que consta de dos plantes. És construïda amb maçoneria i arrebossat com a acabat final; a l'interior diversos pilars de ferro colat són el suport dels sostres de revoltó i de la coberta a dos vessants. Les diferents obertures són emmarcades amb maó massís, hi ha gran nombre de finestrals paral·lels, de mida considerable, que aporten llum a l'interior; tot i que algunes modificacions del segle XX anul·là diferents obertures. Altres naus i dependències annexes disposades més o menys paral·leles a la estructura principal, i de tipologia similar, són resultat de les diferents ampliacions que experimentà el complex fabril. Cal destacar la presència d'una xemeneia d'alçada considerable, es tracta d'una construcció troncocònica realitzada amb maó massís, mostra diferents argolles de ferro a mode de reforç. Algunes d'aquestes noves construccions van ser destinades a la indústria de cartró. En relació a la fàbrica s'ha de fer esment als jardins Artigas o Parc de la Magnèsia, situats a continuació de la fàbrica riu amunt, i que eren ús exclusiu dels amos. És remarcable l'existència d'un gran canal que donava força hidràulica a la fàbrica, s'origina per sota la fàbrica Asland i circula en poc desnivell fins arribar a l'alçada de Cal Sargantana, just per sobre la fàbrica, on en una gran canonada es produeix la caiguda de l'aigua. | 08166-5 | A pocs metres al nord del nucli urbà de la Pobla de Lillet, i a la riba dreta del riu Llobregat. | L'origen de la fàbrica es remunta al segle XIX, en ple creixement industrial, quan Artigas i Saleta l'any 1.876 van adquirí a Pere Casas l'antic molí de la Panella, per adaptar-lo com a fàbrica tèxtil. La primera matrícula industrial d'Artigas i Saleta consta al 1878-79 i estava formada per uns 100 fusos, 1 carda, 1 teler i 1 teler de samarretes. El 1.887 una riuada va destruir l'edifici, que es reconstruí donant forma a la fàbrica que observem actualment. A partir de la seva reconstrucció s'hi portaren a terme diverses activitats industrials. El negoci s'anà ampliant, ja que el 1893-94, a la fàbrica d'Artigas i Saleta hi consten 623 fusos, 6 telers Jacquard, 1 màquina de desfilar, 104 telers mecànics, 4 telers de mà, 1 teler de samarretes, 1 tint i 1 blanqueig. 1894-95 ja apareix Joan Artigas Alart sol en l'empresa. Aquest va ser el promotor dels jardins Artigas, construïts entre el 1.903 i el 1.910; Joan Artigas sembla que va demanar idees a Antoní Gaudí, per a l'ordenació del terreny que tenia a banda i banda del riu Llobregat i aquest li realitzà un esbòs. A les matrícules dels anys 1913-28, ja apareix Joan Artigas i Casas, fill del propietari, el qual va ser un empresari emprenedor que intentà diversificar la producció industrial: donat que la indústria de la perfumeria no va tenir èxit, l'any 1.914 es dedicà a produir carbur de calci i electricitat, i entre 1.922 i 23 hi començà a fabricar cartró. L'empresari Agustí Barral comprà la fàbrica als Artigas l'any 1.947, on hi feu ampliacions i hi fabricà cartró per a la indústria del calçat fins que la importació de cuirs provocà la desaparició d'aquest mercat. També s'hi elaboraren els suports de paper emprats per col·locar sota els gots de beguda, iniciativa que va tenir un èxit rotund i que fou font d'exportació a tot Espanya. | 42.2521400,1.9754100 | 415481 | 4678280 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57714 | Santa Cecília de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-riutort | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997:48): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3518. Generalitat de Catalanya. JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985:371-372): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XII | El seu estat d'enrunament està avançant ràpidament, a més, al monument hi ha molta vegetació,fet que afavoreix la degradació de l'edifici. | Església en avançat estat d'enrunament, i actualment molt amagada per la vegetació. Es tracta d'un edifici d'origen romànic, format per una sola nau de planta rectangular i coberta amb volta de canó, de la qual se'n conserva una part a l'extrem de ponent. Està construïda amb un parament de petits carreus ben tallats i col·locats a trencajunt, disposats en filades més o menys regulars. S'observen diversos forats de bastida. A migjorn trobem la porta d'entrada, formada per un arc de mig punt fet amb dovelles i damunt seu, una finestreta, també d'arc de mig punt, però monolític i de pedra tosca. A més, en el mateix mur sud, hi ha dos contraforts construïts per reforçar l'edifici. Al mur de ponent es pot observar una finestra esqueixada i per sobre, les restes del campanar d'espadanya de dos ulls. També, a l'exterior podem veure que el mur nord té més llargada per l'extrem de ponent, o sigui que té continuïtat més enllà d'on l'edifici es tanca amb el mur oest, aquest fet s'ha atribuït a una modificació en la planificació del temple durant la seva construcció, tot reduïnt-ne les dimensions o a un esfondrament. A l'interior, en l'extrem de llevant hi ha un arc triomfal cegat, el qual en algun moment degué donar accés a l'absis. A la banda nord trobem dues capelles de molt poca fondària, i al sud una fornícula. Les parets presenten restes de motllures de guix, d'arrebossat i de pintures. Al terra hi ha restes de les diferents piques de pedra. Més o menys al mig de la nau, hi ha un forat al terra, amb una escaleta que dóna accés a una petita cripta coberta amb volta de canó, i on podem observar el forat d'una sepultura. | 08166-6 | Banda oest del municipi, a la zona de Riutort, sobre el turonet de Santa Cecília. | Les primeres dades documentals sobre Riutort ens parlen de les possessions que tenien al lloc els monestirs de Ripoll ( citat el 880) i St. Llorenç prop Bagà ( el 983). El 1.168, Arnau de Vilanova ven en carta de gràcia la tercera part del delme que percebia de Santa Cecília, aquest document és la primera referència documental directa del temple. En origen l'església depenia del priorat de St. Jaume de Frontanyà, que proveïa de rector la parròquia amb canonges regulars. A partir del segle XIII diversos capellans regentaren l'església, subarrendant de vegades les funcions parroquials i creant sovint controvèrsies que duraren durant tota l'edat mitjana. Almenys entre 1.632 i el segle XVIII l'església ja era sufragània de St. Martí de Brocà. L'església tingué culte regular fins a principis del segle XX, quan el despoblament de la Vall del Riutort provocà el seu abandonament. El 1.925 la campana fou robada i col·locada posteriorment al castell d'Escornalbou i finalment al monestir de Poblet. Actualment l'edifici es presenta abandonat i en un estat de conservació ruïnós. | 42.2417700,1.9270800 | 411480 | 4677177 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran quantitat de vegetació que hi ha al voltant de l'edifici en dificulta la seva visibilitat. Tot i que està sobre d'un turonet, actualment no es veu l'església fins que ets al davant. Per això cal estar atent a que seguint la pista, passat unes quantes curves, trobes uns petits agrupaments de pedres, a mode de fites, que indiquen el corriol, que tot i que està molt poc fresat, et permet arribar-hi. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 57721 | Cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XIX | Coberta de vegetació | La fàbrica tèxtil de Cal Pujol es troba situada a redós del riu Llobregat, en la seva riba esquerra, i molt a prop del nucli urbà, actualment resta mig amagada entre la gran quantitat de vegetació del contorn. Es tracta d'un conjunt format per diferents construccions; el que són pròpiament les naus industrials estan disposades en paral·lel al riu, i també alguna altra nau menor col·locada perpendicular a les altres. Tot i que al llarg dels anys s'ha anat ampliant la fàbrica, en general mostren una tipologia força similar, i prototípica, essent construccions de dimensions considerables amb grans finestrals d'arc rebaixat tots emmarcats amb maó massís, i amb la superfície de les parets arrebossada. El conjunt consta d'una gran casa, la del propietari, amb acabats que la diferencien, atorgant-li certa distinció, o si més fan que destaqui en el conjunt. Aquest edifici és de planta baixa més dues plantes pis i coberta a dos vessants. A la porta principal de la casa hi consta la data de 1891 i a sobre les inicials PP, corresponents a Pere Pujol, el fundador de la fàbrica. Està situada a la part més baixa, a tocar del riu; de fet en un punt proper al pont que constituïa la via accés principal des del nucli urbà. També hi ha altres cases situades a la part més alta, de mides més petites i característiques també més senzilles, sense quasi cap tipus d'element ornamental destacable. A més consta d'altres petites edificacions menors, així com un canal que circula pel mig del complex. | 08166-21 | C/Nord, s/n. La Pobla de Lillet. | La fàbrica de Cal Pujol s'inaugura a finals del segle XIX com a indústria de filats i teixits de Fills de Pere Pujol, sembla que l'emplaçament on es va construir aquesta fàbrica era el lloc on hi havia hagut un molí nomenat de Baix o Cerdà (segons la font bibliogràfica consultada). Junt amb la fàbrica de Ca l'Artigues i la de Cal Costa, totes van ser creades al segle XIX com a petites indústries tèxtils mogudes per salts d'aigua amb rodets; però la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries, va afavorir l'ampliació i creixement d'aquestes fàbriques paral·lelament a la incorporació de millores tècniques. La nit del 8 desembre del 1932 foren col·locats dos petards o bombes a la fàbrica Pujol, i també a Cal Palomera, els de la casa Pujol provocà l' incendi d'una part de la fàbrica. El 28 febrer de 1934, exclatà una segona bomba a la fàbrica Pujol provocant un incendi a la sala de telers, fet que obligà a parar la fàbrica durant 9 mesos. Després de moltes vicissituds, a conseqüència de la Guerra Civil, en quedar destrossada la maquinària, passà a altres societats. El juny de 1953 foren acomiadament 300 treballadors, es parà la fàbrica, tornant-se a posar en marxa l'any següent, el 1954. Des del 1976 passà a ser 'Filatures del Berguedà, S.A.', societat que més tard s'amplià amb noves naus construïdes a l'esplanada de la pedrera de l'Asland (Clot del Moro), tot aprofitant la força hidràulica de l'antiga fàbrica de ciment i s'hi instal·là maquinària moderna. Actualment la fàbrica està tancada, i de fet la part més baixa i més antiga, es troba en mal estat de conservació, ja que part de la teulada està feta malbé. Tot i això, encara hi ha almenys una part de la vivenda del propietari habitada, fet que a la vegada ajuda a que hi hagi un manteniment mínim del complex. | 42.2481600,1.9762800 | 415548 | 4677837 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57723 | L'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespelt-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XV | Es troba en mal estat de conservació. La coberta i alguns forjats han començat a caure. | Masia de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa, pis i golfes. Mostra coberta a dos vessants amb carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que dóna a llevant. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés des de l'exterior a dos nivells de planta, la semisoterrània i la baixa. L'accés a la masia és a través d'un clos. Pel que fa a les obertures cal destacar la porta principal (façana est) formada per un arc de mig punt fet amb grans dovelles, també són remarcables dues obertures d'aquesta mateixa façana i una de la sud, de mides força grans i constituïdes per llinda, muntants i ampit de pedra ben tallada, i alguna amb ampit motllurat. La resta de les obertures són més senzilles, la majoria emmarcades amb peces de fusta. La façana sud es mostra imponent degut a la seva robustesa i a una alçada considerable, a la planta golfes hi podem veure una eixida de doble obertura, tot i que una d'elles està tapiada. En conjunt l'aparell dels seus murs és format per pedres desbastades disposades amb certa regularitat i cantoneres ben tallades. L'era està situada al sud de la casa i delimitada per aquesta, una gran pallissa, construccions destinades al bestiar i un mur de tancament en el que hi ha el portal d'accés. Fora de l'espai definit pel clos hi ha una altra pallissa de dimensions menors. El conjunt està situat en una zona molt oberta, amb grans prats a la banda sud i nord. | 08166-23 | Zona de Riutort, a l'extrem oest del municipi. | La primera referència que trobem de la masia de l'Espelt és en el fogatge de 1497, on consta 'Miquel del Splet' dins la parròquia de Santa Cecília. En el següent fogatge, el de 1553 dins la vila i terme de la Pobla s'hi cita un tal 'Franci Spelt de Sancta Cilia'. Posteriorment, al novembre de 1591 en un document on es relata l'atac d'uns bandolers a un tal Illafreda i el seu nebot, els quals es dirigien a Bagà, 'essent al Pont de Riutort prop la Spelt', els prengueren les dues càrregues d'oli que portaven per provisió de la vila de Bagà i del senyor de Foix. (VILARÓ:1989: Vol.I,281) La casa de l'Espelt també es cita al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856. I el 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) les referències són al Molí de l'Espelt i el 'Colono del Espel'. | 42.2417100,1.9166100 | 410616 | 4677182 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57727 | Saus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saus | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIII | Està en avançat estat d'enderroc. | La casa de Saus es troba en avançat estat d'enrunament. L'estructura està adossada a un marge pel seu costat nord, on es conserven més restes. Així, bàsicament es conserva el mur nord, alguna resta del murs laterals, i enmig de la vegetació s'hi poden veure restes de murs de compartimentació interior. A l'extrem oest hi ha les restes del forn de pa, per la cara interior encara es pot veure part de la boca i de la volta que s'està ensorrant; el cos que conforma el forn pròpiament, es sustenta sobre una petita volta. L'edifici està construït per un paredat format per grans peces de pedres solament desbastades, col·locades irregularment i cantoneres també de pedra desbastada formant peces una mica més regulars. La font de Saus ha estat conduida fins a peu de runes, on a més hi ha un gran com per abeurar els animals. | 08166-27 | A la zona nord-oest del municipi. | A finals del segle XIII trobem les primeres mencions del mas Saus, el qual es troba dins la jurisdicció de Gabarrós. El 1278 'Bernat de Sauz' tingué conflictes amb Galceran de Pinós pel delme de Gabarrós que el seu pare havia comprat a Ramon de Viver . Des d'aquestes dates fins finals del segle XIV, es documenten diferents actuacions de la família de Saus vinculades a les parròquies de Sta. Cecília de Riutort, Brocà i Saldes. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,470-471). Com a referències directes al mas, trobem que el 1280 en Galceran de Pinós fa donació a Jaume de Molins de la 'Rocham fortitudinem de Gavarret', amb la condició de custodiar dita fortalesa i roca, i l'obligació de residir-hi, a més percebia el rèdits de dita Roca, 4 modis de xeixa, 2 d'ordi, el delme de la verema i vi i 12 ss. m. pel vestit; un canal de moltó al mas Sauch i 12drs.m. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,401). El 1288 Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera tornen a fer donació del 'castrum nostrum sive Rocham de Gavareto', en aquest cas Ramon de Ginebret, batlle seu de Gavarrós, i als seus, i d'entre les coses que rebria anualment torna a constar 'et unam carnem arietis in mansis de Sauch..' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,402). Tornem a trobar referències al mas el 1294 quan Berenguera, filla pubilla del cavaller Ramon de Brocà i Gaucelma, es casà amb Portolès, fill del difunt Ramon de Gòsol, en els documents nupcials consta que a la núvia li donen el casal que els seus pares habitaven a Brocà i que devien continuar habitant junts, entre altres coses; ell, en Portolès aportà una dot de 3500ss.m., però l'any següent Portolès va rebre del seu germà, el donzell Bernat de Gòsol, tots els drets sobre els masos Sauch, els dos d'En Bauz, el de Ça-Querola, el d'En Gaamir i el d'En Partit, situats tots a Gabarrós. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,379) Saus consta com un dels llocs que constituïen la baronia de Mataplana el 1368, junt amb Toses, Gomsèn, Santa Cecília de Riutort, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Montgrony, Mayans, Rus i Castellar de Nuc, i Sant Jaume de Frontenyà (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,309). El 18 de juliol de 1362 Ramon de Riembau, jurà guardar les franqueses, llibertats i privilegis, als caps del cinc focs que tenia la casa i batllia de la Vila i de Saus. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,454). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Fusterii de Saus', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Saus apareix citat al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari Juan Saus. | 42.2480700,1.9563100 | 413900 | 4677847 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins la mateixa propietat hi el Plantiu.Les escasses restes conservades no permeten precisar-ne la cronologia, però tot i que el mas Saus apareix esmentat des de finals del segle XIII, sembla que les restes que veïem avui dia es corresponen a restes de cronologies posteriors. | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 57728 | Puig-Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVIII | S'han fet obres de rehabilitació de la coberta i alguns paraments. No es conserven els forjats del seu interior. | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb un paredat format per pedres irregulars i algun carreu tant sols desbastat, i cantoneres allargades i rectangulars força ben tallades. El conjunt de les obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta i algunes per sobre arc de descàrrega de pedres allargades, dues de les qual per l'interior tenen festejador; la porta principal està feta amb muntants de carreus desbastats i per llinda una gran biga de fusta. La casa mostra dues fases constructives, l'estructura de planta rectangular principal amb una ampliació afegida a la part posterior (mur nord). De fet aquesta part posterior, està bastida sobre el marge on s'adossa la casa, fet que determina que tingui un nivell menys, així el primer nivell es correspon amb la planta primera de l'estructura principal de la casa. L'interior es troba més o menys buidat, tant sols hi ha un gran pilar central que sustenta el carener i algunes jàsseres mantingudes com a punts de reforç de l'estructura. La planta baixa, com és habitual, era destinada al bestiar, encara si conserva una menjadora adossada a tota la llargada del mur nord. A la planta primera hi devia haver la gran sala a la meitat de llevant, ja que hi podem veure la traça de la xemeneia de la llar de foc i la pica de pedra amb les posts. La part posterior està compartimentada en dues estances, destaca la del costat oest on trobem el forn de pa amb cos exterior adossat i amb la boca formada per quatre grans carreus ben tallats que l'emmarquen; també en aquesta dependència, hi ha soterrada una cisterna amb una obertura per poder treure'n l'aigua. A l'exterior hi ha restes dels pilars d'una pallissa adossada al costat est i amb l'era al davant, i a sota, les restes d'una altra gran construcció destinada també a magatzem i al bestiar, avui enrunada. | 08166-28 | A la zona nord-oest del municipi. | A la documentació Puig-Castellar, consta dins la parròquia de Santa Maria de Lillet, i apareix sobretot com a referències a un lloc, dins del qual hi devia haver vàries cases; aquest indret es trobava sota domini directe de Sant Jaume de Frontanyà, així hi consta almenys entre principis del segle XIV i fins a finals del XVI. La primera notícia la trobem a finals del segle XII, en el document d'últimes voluntats de Ponç de Lillet, on fa deixa a Santa Maria de Lillet de totes les dècimes que té a 'Podio Castellano'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,49) El 1314 consta la venda d'un mas situat al lloc de Puig.Castellar de la parròquia de Lillet, feta per Guillem, fill de Pere de Serrat de Casadessús de Puig-Castellar, a 'Ramon deç Feu de Caselles', sota domini de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,59) A finals del segle XIV trobem a Ramon Puyol de Puig-Castellar actuant com a procurador de la caritat de la parròquia de Lillet; el 1381 en la venda d'un cens (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,66) i el 1388, com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). També de finals del segle XIV es documenten controvèrsies entre els homes de Puig-Castellar i els de Vilaseca.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85) El 1464 trobem un tal Antoni Olm, de 'Podiocastellano' que arrenda a Petrus Soriguera, el seu mas dit Soriguera situat dins la parròquia de Santa Cecília. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,306) Posteriorment, de finals del segle XVI data un document d'addició de preu feta per la venda a carta de gràcia del mas Oms de Puig-Castellar, de la parròquia de Lillet i en directe domini del prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) Al fogatge de 1553 consten com habitants de la Pobla Joan Serrat i Franci Comes ambdós de Puigcastellar. (IGLÉSIES:1979:461) El 1604 trobem la referència al torrent que davalla de Puig-Castellar, com a delimitació en l'establiment d'una vinya feta per Antoni Pons Morull. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184) Ja en cronologies més tardanes, la casa de Puig-Castellar s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2518400,1.9571400 | 413974 | 4678265 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57730 | Els Cortals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cortals | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII-XIX? | Es tracta d'una masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal la de migdia. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells. La porta principal és a la façana sud i obra a la planta vivenda, la primera; és de muntants i llinda de fusta amb un arc de descàrrega per sobre, fet amb lloses col·locades en sardinell. L'altra porta d'entrada és al mur est i dóna accés a la planta baixa des de l'era. La resta d'obertures de la casa són rectangulars, senzilles (vàries són modificades recentment), la majoria amb llinda de fusta i alguna amb arc de descàrrega de maó massís col·locat pla. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç, tot i això en algunes zones es pot veure el material constructiu format per un paredat de pedres desbastades disposades irregularment i cantoneres de carreus desbastats; la part baixa de la casa està bastida amb peces més grans. A la façana sud, al costat oest de la porta, hi ha adossat el cos del forn, actualment ja enrunat; al mur de la façana encara s'hi pot veure el forat de la boca del forn. A la banda oest de la casa hi ha el paller i annexes destinats al bestiar i magatzem; en destaquen algunes de les obertures; en concret, a planta baixa, una obertura feta en muntants i arc rebaixat de carreus rectangulars, i al segon nivell, dues grans obertures amb muntants de maó de pla i arc rebaixat, també de maó massís, en aquest cas col·locat en sardinell. L'era queda situada al costat est de la casa i queda delimitada per aquesta, pel paller i annexes pel costat nord, per un marge al costat sud i un mur de tancament amb el seu pas corresponen, pel costat de llevant. A pocs metres a l'oest de la casa, després de la rasa que hi ha en aquest costat, hi ha un colomar, és de planta de petites dimensions i tres nivells. La casa es troba entre grans camps que s'obren per davant seu, fins prop del riu Llobregat. | 08166-30 | Proper a la carretera de Falgars | L'única referència documental coneguda del Cortals és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on apareix grafiat com a 'Cortalls' i n'és propietari 'Tor y Baquer'. | 42.2369600,1.9513200 | 413473 | 4676618 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57732 | Falgars/Casa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falgarscasa-de-baix | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVII | Recentment s'ha hagut de tapiar l'accés a l'edifici, ja que presenta problemes estructurals, agreujats per un recent incendi a l'interior de la vivenda. | La masia de Falgars, també coneguda com la casa de Baix, com el nom indica està situada sota el santuari, a pocs metres d'aquest, en les feixes que s'estenen pel sud. Casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'estructura està construïda en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos nivells, a la planta baixa, des de la façana sud, i a planta primera, per la façana nord. En conjunt les obertures són molt senzilles, algunes amb llinda de fusta; la porta principal mostra uns muntants fets amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i per llinda, un arc rebaixat de maó que sembla posterior. A la façana lateral est trobem, a nivell de planta baixa, una obertura tapiada, feta en arc de mig punt de lloses; també en aquest mur, s'observen dos altres arcs, també de mig punt, fets amb pedres desbastades i allargades (pot correspondre a l'espai de la pica i els fogons?). Al mur nord hi ha adossat el cos del forn de pa. Aquest edifici és el resultat de diferents i successives ampliacions i modificacions, ja que en la seva estructura (tot i que no es pot entrar a l'interior) s'observen diversos elements que ho indiquen. Així, en les seves façanes podem veure diferents cantoneres que es trobem entre el parament dels murs i que ens assenyalen una estructura inicial que semblaria correspondre's amb la part nord-oest, a la que se li afegeix primer un cos pel costat de llevant i posteriorment un altre al sud, conformant la façana actual. Al costat est de la casa i davant, al sud, hi ha les restes de dues grans construccions que conformaven els annexes destinats al bestiar, a paller i magatzem, també entre aquests hi ha l'era, i pel davant de la casa s'estenen els camps de conreu. | 08166-32 | Al costat del Santuari de Falgars | No tenim referències directes a la masia de Falgars, ja que totes les notícies es refereixen a l'església de Falgars, primer com a ermita i a partir del segle XVII al conjunt del santuari. Així, la primera referència coneguda del lloc de Falgars és en l'acta de consagració de l'església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'ermita la van fer construir Ramon i Eliardis, els qual al 1120, en feren donació, junt amb l'alou i tots els seus drets al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Al segle XIII consta com a depenent de la parròquia de St. Cristòfol de Vallfogona. A mitjans segle XVI, es documenta que a Falgars ja hi havia ermità, no capellà. Al 1636 un document parla de les obres que s'estaven fent a la casa de Falgars, d'un any més tard data un contracte d'obres conservat referent també a les obres que s'estan fent a la casa. Per les indicacions que s'aporten no queda clar a quina casa es refereix, però suposem que en aquests casos és a la casa de Falgars pròpiament, o sigui la que hi ha adossada a l'església. En el testament d'un ermità de Falgars del 1639, apareix com a testimonis un 'Joan Vantallola, fadrí, pagès habitant de la casa de Falgars'; aquesta referència podria correspondre a la casa de Baix, ja que és versemblant pensar que si viva l'ermità a la casa adossada al santuari, el més probable és que Joan Vantallola residís a la casa de baix (?). Al 1646 es va començar a construir el Santuari que acabaria donant la fesonomia actual a l'església. Al llistat de masies 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, del consta Hermita de Falgars (el hermitano José Tubau), per la referència directa a ermita hem de suposar doncs que es correspon a l'edifici annex al santuari. | 42.2267800,1.9458600 | 413009 | 4675494 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57734 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII-XIX | La casa està deshabitada i malauradament comença a tenir algunes goteres a la teulada. | El Vilardell està situat a l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet. Per arribar-hi podem anar pel sender que des de la Pobla ens porta a la cova de la Verge de Falgars, passant a tocar del Tinar, i més endavant i abans d'arribar a la casa, per la Font Freda (avui bastant descuidada). La casa és de planta rectangular, formada per tres nivells, planta baixa, primera i sotacoberta. Presenta teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Està construïda amb grans cantoneres de pedra picada que contrasten amb la resta del parament, fet amb paredat de pedres irregulars i de mides molt diverses. Com és habitual, quasi totes les obertures són a la façana del solei, a la sud, on trobem tres registres d'obertures per cada nivell i alineades verticalment. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal d'accés, feta de muntants de maó de pla i per llinda, arc rebaixat en sardinell també de maó massís; a la unió entre el brancal est i l'inici de l'arc hi ha una pedra amb la inscripció '1891 JP'. I a banda i banda de la porta una finestra. A la planta primera i segona, trobem la mateixa distribució, al centre un balcó sense voladís i ambdós costats una finestra, totes amb llinda de fusta; a la part superior, just per sota el carener hi ha una petita obertura de forma ovalada. L'interior està compartimentat en tres cossos perpendiculars a la façana de migdia, a la planta baixa estan separats per murs de càrrega i coberts amb volta de maó de pla a cada crugia. La planta baixa era destinada al bestiar, i al fons del cos central hi ha l'escala d'accés a les plantes superiors. A partir de la planta primera hi ha un únic pilar per sobre de cada mur que es desenvolupa fins la coberta. Així, a la planta primera hi ha la sala al centre, habitacions al costat est i la cuina a l'oest. A la cuina podem veure la llar de foc amb la boca del forn de pa i al costat uns fogons i una pica, que foren inutilitzats, ja que se'n construïren uns de nous a la banda oposada; també en aquest espai al mur nord hi ha una porta de sortida a la part posterior de la casa que queda en aquest mateix nivell. La planta segona trobem habitacions a les crugies laterals; també era destinada a magatzem. Els forjats de la planta primera i segona són de bigues de fusta quadrejades i revoltons d'obra. A la part posterior de la casa hi ha les restes del paller, i per davant camps de conreu. | 08166-34 | A uns 2 km de la Pobla. | L'única notícia documental coneguda que tenim del Vilardell, és la cita d'aquesta casa en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). En una pedra de la façana sud trobem inscrita la data 1891, fet que pot assenyalar la data d'alguna reforma realitzada a la casa. | 42.2363200,1.9648200 | 414586 | 4676534 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57739 | Serrapigota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapigota | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | De la casa no s'observen restes originals visibles. S'està bastint una petita construcció amb poc encert estètic. | La masia de Serrapigota estava emplaçada a la part alta de la vessant est de la serra del mateix nom, al fons de la vall circula el Torrent del Junyent que vessa les aigües a l'Arija, just per sota del monestir. Al davant s'hi aixequen les costes dels emprius de la Pineda. Tot i estar en un lloc costerut, el punt on està emplaçada és on es suavitza la pendent permeten un millor conreu de les terres. Actualment no es veuen restes pròpiament de la casa, al seu lloc s'hi aixeca un petit cobert de blocs de formigó gens a adequat amb el lloc i que desvirtua l'entorn; podria ésser que el basament fos part de l'antiga casa o almenys el material reaprofitat. El que si que podem veure és el paller, queda situat al costat est d'aquell cobert. És un edifici no gaire gran, de planta rectangular i coberta a un vessant, desaiguant al sud; consta de planta baixa i un altell a la part posterior que permet aprofitar la major alçada de la coberta d'aquest costat, i així resguardar la palla alçada del terra i per tant de la humitat. A uns metres hi ha un altre cobert, també adaptació recent. | 08166-39 | Prop del Castell de Lillet | Els orígens d'aquest mas es remunten al segle XII, i ja des d'origen fou una propietat vinculada als senyors del Castell de Lillet, situat a poca distància d'aquesta casa. La primera referència la trobem en un document de 1154, és un document de donació de 'Raimundus Fulconi de Baladed et conuix mea Dña. Ermessendis et filius noster Guilelmus et uxori eius Dña. Berenguera' a 'Ermessendis et ad filium tuum Guilelmus de Lilied et ad uxor tua Valença' del 'mansum de Serrapigota' en feu; de fet el donataris el tenien en feu per Pere de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,45) En un inventari del 1331 d'una casa de la Pobla inclòs en un testament, s'hi cita 'Iacobi Serra Pigota'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,258) No hem trobat cap altra notícia coneguda ja fins a un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 214 s'esmenta 'Casa del Comú de la Vila dita Serra Pigota, consisteix en dos aposentos, afronta de totes parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat'. (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619) Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa de Serrapigota com a propietat del Comú de la Vila. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Serrapigota en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2356100,1.9854200 | 416285 | 4676435 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 57740 | El Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La casa es troba en procés d'enderroc. | La masia del Junyent es troba emplaçada a l'interior de la vall que des del Monestir s'endinsa cap al Catllaràs. en la zona on neix el Torrent del Junyent, el qual desemboca a l'Arija just per sota el Monestir. La masia està formada per la casa (en malauradament en procés d'enrunament) amb el paller adossat al costat oest i l'era al davant d'aquestes dues construccions, altres petits coberts o galliners. La casa està construïda adossada a un marge, permetent-li tenir accés a peu pla a nivell de planta baixa i a planta primera. Mostra una planta irregular (en forma de L), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Sembla que era coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (sud). En la seva estructura s'hi observen ampliacions, així sembla que la planta original era més petita i quadrangular, la qual s'amplià pel costat sud i de llevant. La planta baixa era destinada bàsicament al bestiar. La planta primera, amb accés a peu pla des de l'era, s'accedia a la sala de la qual encara es pot veure la pica de pedra amb l'espai de les lleixes, el foc a terra amb el forn (amb cos exempt adossat al mur nord), i amb paviment de posts de fusta. La majoria d'obertures són força senzilles, amb muntants de carreus i llinda de fusta; destaca a l'afegit sud, una eixida que forma dues obertures rectangulars emmarcades per muntants i amb pilar central tot de pedra tosca i una llinda de fusta. Les finestres de la planta baixa són més petites i només de pedra. Al mur est de la casa hi ha restes adossades de construccions menors, segurament corts. El paller és l'únic element que es conserva en bon estat. Està adossat al mur est de la casa, és de dos nivells i obert cap a l'era. És de coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana totalment oberta, tant sols té un pilar al centre de la façana i a l'interior, un altre en el centre de la planta, són els elements que junt amb els murs perimetrals sustenten l'entramat del forjat de bigues i posts i la coberta. La part baixa era destinada al bestiar, encara hi ha menjadores i la de dalt a paller. | 08166-40 | Al nord-est de la Roca Forcada | A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, consta Pere de Junyent entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). El 1388, es cita a 'Bernardus Junyent de Junyent' com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1470 en un document on es tracta de que Mossen Ardariu ha d'anar a prestar el jurament de la bolla i taula al General de Puigcerdà, trobem com a testimonis a Pere de Junyent que junt amb Miquel Morer, consten com a venerables i cònsols de la vila de la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,140). També al segle XV s'esmenta Pere Junyent, com una de les persones davant les quals el senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós, confirmava la batllia, i davant l'absència del llavors batlle Riembau, feia batlle a Joan Viles. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246).Contemporàniament trobem unes altres referències a Pere Junyent, constant com a notari (suposem que és el mateix personatge), del qual es conserva un Manual, compartit amb Joan Morer, datat entre 1492 i 1499. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85). Junyent consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). En un plec de documents conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi trobem un document amb data 1776 consistent en la venda del Junyent, consta com 'aquella casa, manso y heredad llamada Junyent, sita en el término de la villa de la Pobla de Lillet, la qual es en dominio directo de los Exmos. Sres. Duquesa de Alba y Cardona, sin prestación de laudemio....', la venda la realitza D. Antonio de Pastor(?) y de Salvat y Dn. Antonio de Pastor (?) y de Grau, pare i fill, i la venen perpetuament a Francesc Vaquer i Pujol, comerciant de la Pobla de Lillet. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa del Junyent. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com registrada juntament amb la casa del Castell de la Vila, hi diu 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870. | 42.2206200,1.9836000 | 416115 | 4674772 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57743 | Cal Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sargantana-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. | Casa de constitució senzilla, mostra planta quadrangular, i està formada per tres nivells (PB+P1+Golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, que obra al sud-est, a nivell de la planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat; a la planta primera, al mig un balcó amb voladís i també finestres a cada banda, per sobre una altra finestra que obra a les golfes. A la resta de façanes hi ha altres finestres, totes de la mateixa tipologia, senzilles i sense cap element ornamental. Les façanes presenten la superfície arrebossada; a la part superior el revestiment s'uneix al ràfec de la teulada formant una mena de motllura còncava. Al costat de ponent hi ha un petit cobert. A la banda est hi ha el canal de la fàbrica de Ca l'Artigas; aquest s'inicia per sota de la fàbrica del Clot del Moro. La seva part inicial és un canal de mides més petites i uns 100 metres abans d'arribar aquí guanya dimensió, sobretot en amplada; al final del seu trajecte hi ha una petita caseta. El salt d'aigua que es produeix des d'aquí fins la fàbrica té uns 40 metres de desnivell. | 08166-43 | Per sobre de la fàbrica de Ca l'Artigas. | La construcció de la casa de Cal Sargantana sembla que està directament vinculada amb la fàbrica de Ca l'Artigas (construïda a finals del segle XIX), i molt especialment al control del canal. No sabem la data exacta, però degué construir-se a principis del segle XX. Aquest edifici també és conegut com a cal Senero, ja que durant un període de temps hi va residir el sereno de la fàbrica. | 42.2529800,1.9739900 | 415365 | 4678374 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa no es troba habitada, però si que està cuidada per les persones que menen els camps. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 57748 | La Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muga | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII? | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la casa de la Muga estan amagades sota gran quantitat de vegetació, que a més de dificultar-ne la visió, també ajuda a malmetre-les. Malauradament es troba en avançat estat d'enrunament, queden parts d'alguns murs, que ens permeten observar un paredat fet amb pedres desbastades formant peces força rectangulars, junt amb d'altres de més irregulars, en conjunt de mides més aviat petites, i amb gran quantitat de maó massís. De fet hi ha força presència de maó, sobretot emmarcant obertures o elements com el forn i els fogons. Pel que fa al forn, està ubicat al mur oest, i en queden restes de la volta. Al costat sud-est de la casa hi ha altres restes de murs i pilars, segurament corresponents al paller, corts o altres coberts. Per una fotografia feta entre els anys 1971-1981, sabem que les cantoneres eren fetes amb grans blocs de pedra desbastada que contrastava amb la resta d'aparell, més aviat petit; i que a la llinda de la porta hi havia una data 1600 o 1700 i acompanyat d'Abadal (la informació ha estat facilitada per Pere i Lluís Boixader, de la Pobla de Lillet). Als anys 80 del segle XX hi va haver un incendi en aquestes costes que també va afectar a la Muga. A uns quants metres per sota la casa hi ha la font. | 08166-48 | Zona nord-est del municipi. | Al llarg de l'època medieval trobem diferents referències a la Muga, de fet consta La Muga com una de les batllies que formaven part de la Pobla de Lillet. Al 1284 trobem ja una referència a Guillem de Muga, batlle (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57), i al 1332, figura Pere Ça Muga com a batlle; posteriorment, al 1437, trobem un altre Pere ça Muga que consta com a possessor del mateix càrrec. Al 1418, es reuniren els consellers de la Vila de Bagà, els representants de la universitat de la Pobla de Lillet, i també un representant dels homes de la batllia de ça Vila i de la Muga, entre d'altres, per tal de tractar el donatiu que els homes de les Baronies de Pinós i Mataplana haurien de fer al noble Bernat Galceran de Pinós, per trobar-se amb dificultats econòmiques. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,213). En dates posteriors trobem al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consten diferents llistats, entre els quals hi trobem un llistat amb la referència 'Cen un llibre de Codern ab cobertas de pergami constan los actes següents', i en una de les notes amb la inscripció 'Item consta ab altre instrument la fundació de dotze misses lo any de una tal Eularia Mugas o Cosp asseguradas al mas Muga presentadors los Srs. Consols'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Muga ( i també Serramuga). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta Muga en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2504300,2.0173800 | 418941 | 4678049 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una zona més propera a la carretera de Ribes, però també a prop de la mateixa pista que ens condueix a la Muga, hi ha les restes d'una altra casa dita Serra Muga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 57752 | El Guixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guixer-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVII | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes d'aquesta casa estan situades a la part alta del vessant sud-oest d'un turó que s'aixeca per sobre el torrent de l'Arija, a tocar del límit municipal per la banda de llevant. Al costat nord-est (entre aquest turó i el Serrat de la Teuleria) hi ha una gran pedrera a cel obert, es tracta d'una explotació guixera actualment en ús. Entre les restes que es conserven podem veure part del perímetre de la casa; la part sud fou escapçada per l'ampliació d'un camí. Estava construïda adossada a un marge, poden tenir accés a peu pla en dos nivells. Els murs són fets amb carreus desbastats, pedres irregulars i molts fragments de teula. La planta baixa era de dos cossos (orientats nord-sud), fets amb volta de pedra encofrada. A la part posterior, mur nord, hi ha un pou amb cisterna. Al costat est hi queden algunes restes de murs del paller, al davant hi havia l'era. | 08166-52 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Com a conseqüència de la pesta negra, molts contractes de masos es van negociar a condicions més favorables pel arrendador; així al 1370 un document de contracte del mas, on Berenguer del Guixer, de la parròquia de Santa Maria de Lillet, es feu reduir la prestació que donava al propietari, com a parcer del mas el Guixer, la reducció fou a un quart i a pagar els censos en espècie (alls, cebes, cols i herbes); en el document es donen els detalls de les condicions i obligacions. Aquest document és interessant perquè parla del 'hort del mas del Guixer josà a la vinya josana de guix sobirà'. Hem de pensar doncs que hi havia dues cases, de fet en el mateix contracte es parla de cases en plural; de ser així, la casa que coneixem avui dia deuria correspondre's amb el Guixer subirà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,304-305). Al 1388, figura 'Berengariusdez Guixer' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Posteriorment, 'Los-Guixés' consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). | 42.2343700,2.0187200 | 419031 | 4676265 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57752-foto-08166-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57754 | Les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rovires | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIII-XVIII | El paller està ben conservat, però es conserven poques restes de l'estructura de la casa. | Aquesta masia està situada al peu dels emprius de la Pineda i a prop del torrent de la Sois. Està formada per les restes de la casa, el paller, i un mur de tancament que uneix aquestes dues construccions pel costat nord i en el qual hi ha una obertura d'accés, i l'era al centre. La casa es troba en un avançat estat d'enrunament; es poden veure alguns dels seus murs perimetrals i interiors, però enmig de gran quantitat de vegetació que poc a poc les va cobrint. Els murs són fets amb pedres irregulars i altres de desbastades, i cantoneres de pedra desbastada formant peces força regulars. El paller és de planta allargada, rectangular, consta de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La meitat sud té la façana totalment oberta cap a l'est, on hi ha l'era, tant sols amb un pilar al mig; i l'altra meitat té la façana tancada i dos accessos, l'un a planta baixa i l'altra a planta primera a través d'una escala exterior. Davant la casa hi ha amplis camps de conreu i pastures. | 08166-54 | A la zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tenim molt poca informació referent a la casa de Les Rovires; a l'any 1291 consta un document de donació feta pel clergue 'Ferrarius de Saus' a l'església de Santa Maria de Lillet, de la meitat del delme dels masos Rovira i Padrinyà. El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Jacobus za Rouira', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) La següent referència no la trobem fins l'any 1573, en un document on es citen un seguit de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau, entre aquests masos hi figura 'La-Rovira' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Més tard, al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura les 'Rubiras'.També a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, hi consta Roviras en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2266300,2.0071900 | 418070 | 4675416 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57754-foto-08166-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 57755 | Les Muntanyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-muntanyetes | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Està en procés d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades a la part alta de les costes que s'aixequen per sobre de Santa Eugínia (T.M. de Sant Jaume de Frontanyà), en un indret més planer que conforma un coll entre dos turonets. És una zona de difícil accés, ja que el camí per arribar-hi és a través d'una pista forestal, part de la qual avui quasi no es distingeix perquè practicament només s'utilitza per desemboscar. El conjunt es troba en procés d'enrunament, tot i això encara conserva tot el seu perímetre, alguns dels murs fan més de dos metres d'alçada. Hi ha molta vegetació que no permet veure res de les restes interiors. Del que es veu s'endevina la planta aproximada de la casa amb un mur de tancament per la zona sud-oest, conformant un clos o baluard, dins del qual també hi hauria alguna construcció més, destinada a paller i bestiar; al costat est de la casa hi ha les restes de construccions petites adossades, probablement corts. L'entrada principal no es distingeix, n'hi havia almenys una a peu pla des del nivell de l'era, per mur nord, al costat de la qual hi ha les restes del cos sobresortit del forn. L'era queda situada a la part superior del conjunt, al costat nord. A pocs metres al sud-oest hi ha la font. Tant sols fa uns 50 anys encara hi vivien. | 08166-55 | Zona sud-est. | Tenim molt poca informació referent a la casa de Les Muntanyetes. No trobem cap notícia fins al 1856 en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura les 'Montanyetes'. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta la casa de 'Montañetes' en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2103300,2.0203100 | 419132 | 4673594 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57755-foto-08166-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc