Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57723 | L'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespelt-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XV | Es troba en mal estat de conservació. La coberta i alguns forjats han començat a caure. | Masia de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa, pis i golfes. Mostra coberta a dos vessants amb carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que dóna a llevant. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés des de l'exterior a dos nivells de planta, la semisoterrània i la baixa. L'accés a la masia és a través d'un clos. Pel que fa a les obertures cal destacar la porta principal (façana est) formada per un arc de mig punt fet amb grans dovelles, també són remarcables dues obertures d'aquesta mateixa façana i una de la sud, de mides força grans i constituïdes per llinda, muntants i ampit de pedra ben tallada, i alguna amb ampit motllurat. La resta de les obertures són més senzilles, la majoria emmarcades amb peces de fusta. La façana sud es mostra imponent degut a la seva robustesa i a una alçada considerable, a la planta golfes hi podem veure una eixida de doble obertura, tot i que una d'elles està tapiada. En conjunt l'aparell dels seus murs és format per pedres desbastades disposades amb certa regularitat i cantoneres ben tallades. L'era està situada al sud de la casa i delimitada per aquesta, una gran pallissa, construccions destinades al bestiar i un mur de tancament en el que hi ha el portal d'accés. Fora de l'espai definit pel clos hi ha una altra pallissa de dimensions menors. El conjunt està situat en una zona molt oberta, amb grans prats a la banda sud i nord. | 08166-23 | Zona de Riutort, a l'extrem oest del municipi. | La primera referència que trobem de la masia de l'Espelt és en el fogatge de 1497, on consta 'Miquel del Splet' dins la parròquia de Santa Cecília. En el següent fogatge, el de 1553 dins la vila i terme de la Pobla s'hi cita un tal 'Franci Spelt de Sancta Cilia'. Posteriorment, al novembre de 1591 en un document on es relata l'atac d'uns bandolers a un tal Illafreda i el seu nebot, els quals es dirigien a Bagà, 'essent al Pont de Riutort prop la Spelt', els prengueren les dues càrregues d'oli que portaven per provisió de la vila de Bagà i del senyor de Foix. (VILARÓ:1989: Vol.I,281) La casa de l'Espelt també es cita al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856. I el 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) les referències són al Molí de l'Espelt i el 'Colono del Espel'. | 42.2417100,1.9166100 | 410616 | 4677182 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57855 | Forns de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-riutort | JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. | XX | Els forns es conserven en bon estat; la resta d'infraestructures del molí es van desmuntar per construir-hi una petita granja de porcs. | Els forns de Riutort eren destinats a coure pedra calcària per l'elaboració de ciment. Aquests constitueixen el testimoni del què havia estat una petita fàbrica de ciment, la qual a més dels forns comptava amb un molí, avui dia desaparegut on es triturava la pedra calcària un cop cuita. Estan situats a peu de la pista que porta al nucli de Gavarrós i a la mina de petroli de Riutort (ambdós de municipi de Guardiola de Berguedà), a tocar del pont de Riutort. Es tracta d'una gran estructura construïda adossada a un marge, de la qual exteriorment veiem un mur, la paret exterior dels forns, d'alçada considerable i lleugerament atalussat, fet de pedra i morter, i amb tres obertures situades arran de terra. L'obertura de més al sud, tota emmarcada en pedra, és per on surt el tub que conduïa l'aigua que feia moure la turbina, és el salt d'aigua. Les altres dues donen accés a un forn cadascuna. Ambdues boques són de mides i formes molt similars, amb muntants de pedra desbastada i llinda amb arc rebaixat fet de maó de pla. Aquestes dues obertures donen respectivament a un passadís, amb coberta de volta de maó col·locat pla, que condueix a la cambra de foc, per sobre la qual hi ha una mena de gran xemeneia lleugerament troncocònica, de planta circular, amb les parets revestides de maons refractaris disposats regularment. Aquesta xemeneia és on es disposava la pedra calcària per coure. A pocs metres de distància per sobre dels forns hi ha la pedrera d'on extreien la pedra calcària. Des de la part superior dels forns es pot seguir un caminet que es la traça per on circula el canal que conduïa l'aigua del Riutort. Segons informacions orals aquest canal s'iniciava a la zona de la mina de petroli. Tenia un fort desnivell, amb un bon salt d'aigua que feia anar la turbina. Anteriorment el molí era un molí fariner. | 08166-155 | A la zona de Riutort. | Antigament, el molí havia estat un molí fariner mogut per la força de l'aigua que arribava a través del mateix canal que posteriorment s'utilitzaria per fer anar la turbina. Tot i la manca de notícies d'aquest molí, sabem gràcies a les informacions proporcionades per Eduard Pujals, que va ser per la Guerra Civil quan el van transformar en molí de pedra calcària, tot muntant una petita fàbrica de ciment. Degué ser llavors, quant es van construir els forns. Mentre va durar la guerra sembla ser que a les nits s'utilitzava el molí per moldre gra. La fàbrica de ciment no va estar activa durant un període molt llarg de temps, ja que va deixar de funcionar cap als anys 50 o 60 del segle XX. Posteriorment, van ensorrar el molí per tal de construir-hi una granja de porcs. | 42.2395400,1.9200000 | 410893 | 4676937 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Podria ser que en el forn també s'hi hagués cuit guix. A poca distància d'aquest molí, aigües amunt, hi ha el molí de l'Espelt. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57777 | Pont de l'Espelt / Pont de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lespelt-pont-de-riutort | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3524. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Presenta esquerdes a la volta i part dels seus murs estan cobert amb vegetació que l'està deteriorant. | Pont de pedra sobre el riu Gavarrós (o el Riutort), està situat en el camí ral de Guardiola a La Pobla de Lillet, a poca distància del Molí de l'Espelt. Actualment queda a pocs metres riu amunt en el punt on l'actual carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet creua el citat riu. Es tracta d'un petit pont i força estret, format per un sol arc de mig punt i construït amb dovelles rectangulars i allargades col·locades a plec de llibre. La resta del parament fins a nivell del paviment és fet amb carreus més o menys ben tallats, però sense polir, i en conjunt més grans a la base i menors a la part superior. Les baranes són també de pedra però de peces de mides, formes i disposició irregular; excepte, la part inferior de la barana nord, per l'extrem oest, que hi ha un tros de filada feta amb peces rectangulars col·locades a plec de llibre, potser la resta d'una barana més antiga (?). El paviment és una capa de terra batuda. La construcció mostra alguns problemes estructurals, ja que la volta presenta algunes esquerdes, en aparença importants; a més, gran part dels seus paraments es troben coberts per vegetació, sobretot herbes enfiladisses, que contribueixen al seu deteriorament. | 08166-77 | Sobre el Riutort (o Gavarrós), pas de l'antic camí de Guardiola a la Pobla de Lillet. | Aquest pont forma part del traçat del camí ral que comunicava Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet. Es tracta d'una obra de cronologia baixmedieval, que ha estat abastament utilitzada, ja que no va ser fins a principis del segle XX que es va construir la carretera que uneix Guardiola amb la Pobla. Arran de la construcció d'aquesta carretera el pont va perdre part del seu trànsit, ja que el recorregut de la nova infraestructura, que es construïa paral·lela a la via ferroviària, circulava per un nou pont situat a pocs metres al sud d'aquest. Una de les poques referències documentals que coneixem del pont, és un document que data del 1591, on s'explica que uns bandolers van atacar, en el pont de Riutort, a un tal Illafreda i el seu nebot, quan es dirigien a Bagà, amb la càrrega d'oli per la vila i pel senyor de Foix (SERRA VILARÓ: 1989:Vol.I:281). | 42.2394900,1.9202100 | 410910 | 4676931 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57777-foto-08166-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La bibliografia consultada situa cronològicament en èpoques molt diferents els orígens d'aquest pont, així a les fitxes de l'Inventari del Patrimoni Arguitectònic de la Generalitat de Catalunya, la cronologia proposada és dels segles XIV-XV, per contra a la publicació de l'any 1994, on hi ha un recull dels béns inventariats en les fitxes de l'I.P.A., la cronologia que s'esmenta és segle XVII o XVIII (VV.AA.:1994:141; SERRA:1991:154).Prop del pont s'hi conserven les restes d'uns forns de ciment. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57763 | Estació de Riutort-Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-riutort-gavarros | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. | XX | Està abandonada, i presenta problemes al forjat i a la coberta. | L'edifici de l'estació de Riutort-Gabarrós està totalment abandonat i en mal estat de conservació. És un edifici allargat i estret, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Com és lògic, estava emplaçat en paral·lel al peu de la via del tren, actualment queda al peu de la carretera. La planta baixa era destinada als usos propis de l'estació, com el despatx del cap d'estació, una sala d'espera, i uns banys, a més de l'escala per accedir al pis superior, que conformava la vivenda i on hi havia la cuina-menjador i els dormitoris. A la planta baixa es conserva la distribució, però sense mobiliari ni cap altre element característic de l'edifici; la planta primera està totalment buidada, actualment és un únic espai diàfan, ni tant sols hi ha envans. Constructivament mostra les característiques típiques de l'arquitectura ferroviària, en aquest cas, a planta baixa les obertures són amb llinda en arc i a planta primera rectangulars, o sigui llinda plana, en conjunt estaven emmarcades per una faixa sobresortida, també a les cantoneres i a la línia de forjat, a més d'un sòcol, tot plegat aportava un toc ornamental al frontis, tot diferenciant aquests elements de la resta de la superfície que estava coberta per un revestiment. A pocs metres trobem l'aiguat, una mena de pou-cisterna. | 08166-63 | Carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, punt quilomètric 4,100. | El ferrocarril de via estreta que enllaçava Guardiola de Berguedà amb Castellar de N'Hug tenia la primera parada a l'estació de Riutort-Gavarrós, ja dins el terme municipal de la Pobla de Lillet. Aquesta estació era utilitzada com a parada per la recollida dels materials provinents de la zona de Riutort i Gavarrós, com productes agrícoles, fusta i també ciment procedent del forns de Riutort (o de l'Espelt), entre altres; alguns d'aquests productes, sobretot ciment i fusta, es carregaven en una via morta. A la postguerra passà a fer funcions de baixador, utilitzat pels habitants dels nuclis de Riutort i els de Gavarrós, tot i que no trigà gaire temps en quedar abandonada. Els orígens d'aquest ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Porland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX. L'emplaçament d'aquesta fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'això l'única mancança era el transport. Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914. No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més espledorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús. La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. | 42.2390600,1.9216100 | 411025 | 4676882 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57763-foto-08166-63-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant l'estació hi havia hagut uns altres edificis, entre els quals una caseta de peons caminers, una mena de botiga de queviures, i també un prostíbul; actualment només s'identifica alguna traça de basament dels murs.Aquesta constitueix l'única estació original que es conserva dins el terme municipal de la Pobla de Lillet. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57724 | Molí de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lespelt | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | La reconversió del molí en dependències del càmping ha fet canviar totalment el seu aspecte. | El Molí de l'Espelt es troba situat a pocs metres al costat del Riu Gabarrós (o Riutort), en concret a la riba esquerra. Actualment, en aquest lloc hi ha el càmping Espelt i l'edifici ha estat totalment modificat per tal d'adaptar-lo als nous usos com a dependències del complex turístic. De la casa que havia estat el casal moliner, tant sols es conserva el volum, conformada per murs fets de paredat de pedres irregulars amb cantoneres de pedra picada. El conjunt de les seves obertures ha estat totalment modificat, resta una petita obertura formada per arc de lloses de pedra a la façana posterior arran del terra, i actualment tapiada. Pel que fa a la resta d'infraestructures que conformen el conjunt del molí, es distingeix, a la part posterior de la casa, la bassa formada per un mur perimetral de pedra, i molt poques traces del canal que conduïa l'aigua des del riu a aquesta. Davant l'entrada a l'edifici hi ha col·locada una pedra del molí de conglomerat vermell. | 08166-24 | Camping Espelt. Ctra. Berga a la Pobla Km 4,35. Està indicat | Tal i com diu el seu nom, aquest era el molí de la masia de l'Espelt, situada no gaire lluny a uns 500 metres de distàncies d'aquest, més cap a l'oest. Pel que fa a la masia les primeres referències documentals són el fogatge de 1497, on consta 'Miquel del Splet' dins la parròquia de Santa Cecília, i també en el següent fogatge, el de 1553 dins la vila i terme de la Pobla apareix un tal 'Franci Spelt de Sancta Cilia'. Aquest casal moliner es troba situat molt a prop del pont de Riutort, indret on segons un document de 1591, uns bandolers van atacar un tal Illafreda i el seu nebot, quan es dirigien a Bagà, amb la càrrega d'oli per la vila i pel senyor de Foix. Pròpiament el Molí de l'Espelt el trobem citat al 'Libro de la Recanación Catastral de la Villa y termino de la Pobla de Lillet del año 1735', on està registrat com a 'Molí de farina de Francesch Espelt que sols serveix per la casa'. També apareix al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt referenciat el Molí de l'Espelt (a més del Colono de l'Espelt) en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2409900,1.9222600 | 411081 | 4677096 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57724-foto-08166-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57724-foto-08166-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57724-foto-08166-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57714 | Santa Cecília de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-riutort | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997:48): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3518. Generalitat de Catalanya. JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985:371-372): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XII | El seu estat d'enrunament està avançant ràpidament, a més, al monument hi ha molta vegetació,fet que afavoreix la degradació de l'edifici. | Església en avançat estat d'enrunament, i actualment molt amagada per la vegetació. Es tracta d'un edifici d'origen romànic, format per una sola nau de planta rectangular i coberta amb volta de canó, de la qual se'n conserva una part a l'extrem de ponent. Està construïda amb un parament de petits carreus ben tallats i col·locats a trencajunt, disposats en filades més o menys regulars. S'observen diversos forats de bastida. A migjorn trobem la porta d'entrada, formada per un arc de mig punt fet amb dovelles i damunt seu, una finestreta, també d'arc de mig punt, però monolític i de pedra tosca. A més, en el mateix mur sud, hi ha dos contraforts construïts per reforçar l'edifici. Al mur de ponent es pot observar una finestra esqueixada i per sobre, les restes del campanar d'espadanya de dos ulls. També, a l'exterior podem veure que el mur nord té més llargada per l'extrem de ponent, o sigui que té continuïtat més enllà d'on l'edifici es tanca amb el mur oest, aquest fet s'ha atribuït a una modificació en la planificació del temple durant la seva construcció, tot reduïnt-ne les dimensions o a un esfondrament. A l'interior, en l'extrem de llevant hi ha un arc triomfal cegat, el qual en algun moment degué donar accés a l'absis. A la banda nord trobem dues capelles de molt poca fondària, i al sud una fornícula. Les parets presenten restes de motllures de guix, d'arrebossat i de pintures. Al terra hi ha restes de les diferents piques de pedra. Més o menys al mig de la nau, hi ha un forat al terra, amb una escaleta que dóna accés a una petita cripta coberta amb volta de canó, i on podem observar el forat d'una sepultura. | 08166-6 | Banda oest del municipi, a la zona de Riutort, sobre el turonet de Santa Cecília. | Les primeres dades documentals sobre Riutort ens parlen de les possessions que tenien al lloc els monestirs de Ripoll ( citat el 880) i St. Llorenç prop Bagà ( el 983). El 1.168, Arnau de Vilanova ven en carta de gràcia la tercera part del delme que percebia de Santa Cecília, aquest document és la primera referència documental directa del temple. En origen l'església depenia del priorat de St. Jaume de Frontanyà, que proveïa de rector la parròquia amb canonges regulars. A partir del segle XIII diversos capellans regentaren l'església, subarrendant de vegades les funcions parroquials i creant sovint controvèrsies que duraren durant tota l'edat mitjana. Almenys entre 1.632 i el segle XVIII l'església ja era sufragània de St. Martí de Brocà. L'església tingué culte regular fins a principis del segle XX, quan el despoblament de la Vall del Riutort provocà el seu abandonament. El 1.925 la campana fou robada i col·locada posteriorment al castell d'Escornalbou i finalment al monestir de Poblet. Actualment l'edifici es presenta abandonat i en un estat de conservació ruïnós. | 42.2417700,1.9270800 | 411480 | 4677177 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran quantitat de vegetació que hi ha al voltant de l'edifici en dificulta la seva visibilitat. Tot i que està sobre d'un turonet, actualment no es veu l'església fins que ets al davant. Per això cal estar atent a que seguint la pista, passat unes quantes curves, trobes uns petits agrupaments de pedres, a mode de fites, que indiquen el corriol, que tot i que està molt poc fresat, et permet arribar-hi. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57725 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-7 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | Les obres de rehabilitació i adaptació de la casa com a casa de colònies van modificar totalment el seu interior. | Es tracta d'una masia que ja fa uns quants anys que funciona com a casa de Colònies. Això ha comportat que l'interior de l'edifici estigui totalment modificat així com els annexes exteriors, a més s'hi ha afegit noves construccions. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i planta sota-coberta; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb cantoneres de pedra desbastada formant peces rectangulars allargades i de poca alçada, i parament de pedres de riu i pedra tant sols desbastada. La majoria de les obertures són petites i senzilles, amb llinda de fusta, excepte les obertures de la planta baixa que han estat modificades. Al mur nord hi ha un cos adossat que es podria correspondre a l'antic forn de pa. A l'oest i nord-oest de la casa hi ha diverses construccions actuals. | 08166-25 | Ctra. Guardiola a la Pobla, trencall a l'esquerra. Està indicat. | Al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, apareix Sor Marqués de Cerdanyola com a propietari de la Sala. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Ramon de la Sala en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). Al registre de la propietat (Llibre 5, Foli 245), a data de juny del 1870, trobem registrat l'arrendament d'aquesta finca, tot i que apareix cancelat, aquí consta 'Heredad llamada la Sala de Riembau', n'aporta les afrontacions del terme, i diu que 'Don José Maria de Arrospide y Chascó Marqués viudo de Cerdanyola que asegura ser de 70 años, propietario y Exc. Señor Don José de Arrospide y Marimon Conde de Plascencia y de la Revilla Marques de Cerdanyola, Grande de España. Doctor en derecho, propietario, de 27 años de edad, casado y vecinos los dos de la villa y Corte de Madrid', arrenden la finca a Don Juan Artigas y Capdevila, veí de la Pobla de Lillet, durant 10 anys. És interessant l'anotació com a Sala de Riembau, ja que indica que aquesta propietat ha estat vinculada a aquesta coneguda nissaja. De fet Riembau és un cognom que apareix en la documentació poblatada ja des del segle XIV, ostentant càrrecs com batlles i pabordes. Fins i tot en un document del 1472 anomenen al castell de la Pobla 'Torre de Riembau' adoptant el cognom del batlle, llavors Jaume de Riembau. De fet, a partir del segle XIV trobem dues branques de la família Riembau, una era senyora de Vila i de Saus, o sigui de la Pobla de Lillet, i l'altra, de Cerdanyola. L'una serà la de Pere de Riembau alias Pere Çavila, pels volts de 1370, senyor del casal i batlle de la Vila de la Pobla de Lillet; el seu fill Guillem de Riembau també consta com a batlle entorn al 1449 i manté el domicili a la Pobla. L'hereu d'aquest darrer el 1463 continua ostentant els càrrecs de senyor i batlle de la Vila. Posteriorment, apareix Jaume de Riembau -no sabem si és fill de l'anterior- actuant com a procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. Un dels personatges més coneguts d'aquesta nissaga és en Janot Riembau, que fou donzell de la Pobla i batlle, però més conegut per la seva faceta de bandoler, quan entorn al 1560 s'enfrontà amb la família Cadell d'Arsèguel pel control de la pabordia del monestir, en no aconseguir el seu propòsit, es convertí en un bandoler molt actiu i perseguit; va morir a França, expatriat. L'altra branca Riembau, encapçalada pel donzell Pere Bernat de Riembau, posseïa en feu el castell de Cerdanyola; aquest el llegà al seu fill, de segones núpcies, Bernat Galceran de Riembau, morí el 1405 deixant com a hereu universal el seu fill Pere Bernat Riembau. Així, sembla versemblant pensar que els Marquesos de Cerdanyola que al segle XIX tenen en propietat la finca de la Sala, potser els va arribar a les seves mans de part de la branca Riembau que era senyora del castell de Cerdanyola. Actualment la finca és propietat de la Generalitat de Catalunya i està destinada a casa de Colònies. | 42.2418800,1.9389700 | 412461 | 4677177 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La reconversió de la Sala com a casa de colònies ha fet modificar considerablement la seva fesonomia, però tot i això, la seva constitució arquitectònica sembla correspondre a una construcció d'època moderna que podem situar com a molt pels volts del segle XVII-XVIII. Això, però, no vol dir que no hi hagi hagut amb anterioritat una altra edificació; més si tenim en compte els possibles orígens de la finca, vinculats a una família documentada a la Pobla ja des del segle XIV. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57770 | Vallfogona de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfogona-de-falgars | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 6471. Generalitat de Catalanya. BOSCH GIMPERA,P. (1919:131,165): Prehistòria catalana. Volum, XV. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | Superficial i cobert de vegetació | Les restes del jaciment es troben a dalt del turó que queda situat al costat sud-oest de la casa de Vallfogona. La gran quantitat de vegetació existent al lloc no permet observar amb claredat el conjunt de les restes. Entre les estructures visibles conservades trobem un potent mur d'1,5 mts. d'amplada, de pedra seca i obrat amb dues cares vistes de carreus de pedra desbastada amb un farciment interior de pedres de mides petites i mitjanes, i una llargada que s'estén per l'entorn d'uns 200 metres tot seguint l'orientació del turó pel costat de ponent, i pel costat de llevant hi ha la cinglera, conformant un espai allargat i estret on s'hi localitzen altres restes de murs que defineixen construccions formades per diverses dependències. Segons informació facilitada per Josep Carreras i Balaguer i Josep Farguell i Magnet (de la Societat d'Arqueologia del Berguedà), en una visita que van fer al lloc, ja fa uns anys, en el camí de tornada van trobar una destral de pedra (una mica escantonada) i fragments de ceràmica medieval del segle XII. | 08166-70 | Vallfogona-Catllaràs | Pere Boixader, de la Pobla de Lillet, fa anys va realitzar una cala a l'interior d'una de les dependències amb resultats negatius, ja que no hi va localitzar cap fragment de ceràmica ni d'altre material. Així, les úniques referències a troballes properes al lloc, són les citades en la descripció, consistents en una destral de pedra i uns fragments de ceràmica medieval en el camí d'accés. | 42.2183900,1.9436500 | 412815 | 4674564 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57770-foto-08166-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57770-foto-08166-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Altres troballes dins el terme de la Pobla de Lillet són les citades per Bosch Gimpera (BOSCH:1919:131,165) que dóna referència de dues troballes dins el terme municipal, una destral de pedra (Museu de Girona-Museu de Vic) i una destral de bronze de 17 cm. de llarg (Col·lecció Cazurro). A la zona de Sant Cristòfol de Vallfogona, fa uns anys, també Josep Carreras i Josep Farguell, hi van localitzar una pedra polidora i fragments de ceràmica del bronze. La fotografia número tres és de Josep Carreras, la destral de pedra és la que van trobar al camí d'accés al jaciment. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 57765 | Santuari de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-falgars | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | Tot i l'origen romànic, l'actual santuari és una obra del segle XVII, moment en el que s'hi realitzaren profundes transformacions. Consta de l'església i l'hostatgeria, que forma un conjunt allargat de grans dimensions, amb coberta a dues vessants (excepte l'extrem oest de l'hostatgeria, el més modern, que és a quatre vessants). El conjunt ha patit diverses reformes i ampliacions al llarg dels anys. De l'edifici romànic en queden poques restes, sembla que l'actual es bastí sobre l'antic. De les restes d'aquella primera capella en queden amagats alguns paramets, i el que és més destacat és la ferramenta original de la porta d'entrada, avui col·locada a la porta interior que comunica l'església amb la casa a nivell de planta baixa. L'església és d'una sola nau coberta amb volta de canó, orientada amb la capçalera a llevant, on hi ha el presbiteri seguit d'un cambril; la porta d'entrada és al mur sud, hi obra a sota el cor, situat als peus del temple. La portalada d'accés és una gran obertura adovellada, la clau és decorada amb relleu formant una creu i una data (alguns autors diuen que posa 1049 i l'atribueixen a la data de construcció del temple romànic; sembla probable, però, que sigui 1649 i que coincideixi amb la data de construcció del temple barroc que s'inicià el 1646). A la mateixa façana sud, sobre la porta hi ha un rellotge de sol, i més amunt una petita finestra amb llinda en arc feta d'una peça monolítica; la resta d'obertures són més grans i també en llinda en arc però fetes per diferents peces; al mur de ponent (cambril) hi ha dues obertures fetes amb tres grans blocs tallats i picats, col·locats en cada cas en muntants i llinda (plana), i una llosa a l'ampit; al centre i per sobre d'aquestes, una obertura circular. Enmig de la teulada, a l'alçada de la unió de l'església amb la casa, s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures. L'altar major, amb diversos elements de marbre, és decorat amb escenes de l'evangeli i els goigs de la Verge, fou col·locat el 1947 (l'antic altar barroc es destruí el 1936), i és un projecte de Lluís Riudor realitzat als tallers de Josep Tràfach de Barcelona. Als laterals de la nau hi ha dues capelles amb plafons pintats per Antoni Gorgues, a un costat el Crist Crucificat i a l'altre, els Sants Metges. El cambril és una obra de finals del segle XVIII i decorat al segle XIX, s'hi accedeix des de l'altar major; està cobert amb volta i tota la superfície està pintada amb escenificacions diverses i faixes d'imitació de marbres; entre les representacions hi ha la de la troballa de la Verge. La Verge està col·locada sobre un tron mòbil que presideix el temple; es tracta d'una interessant talla gòtica del segle XV d'alabastre policromat; la Mare de Déu de Falgars, és una Verge lletant que es presenta coronada i dreta, amb el nen als braços. Pel que fa a la casa-hostatgeria, aquesta està situada a l'oest del santuari. Presenta diferents fases constructives, la més antiga és l'estructura que toca a l'església, i sembla que es correspondria amb la primera casa de finals del segle XVI o principis del XVII, i que al 1646 en el document on s'explica l'acte de col·locació de la primera pedra de la nova església, es diu que ja existia. Està conformada per un aparell força regular; cal destacar-ne la porta d'entrada situada al mur sud, adovellada, i també la porta interior de comunicació de la planta baixa de la casa amb l'església, on es conserven les ferramentes medievals. La resta de l'hostatgeria mostra diferents tipus de parament en els murs; destaquen dues portes d'accés, l'una és una porta adovellada i l'altra de llinda plana monolítica; el cos de ponent, l'únic que pren una orientació diferent, perpendicular a la resta, té una galeria al davant de dos nivells, amb dues obertures en arcs encofrats a planta baixa i a planta primera està coberta amb la mateixa teulada. A la part posterior de l'edifici hi ha una font amb una gran cisterna, que per sobre funciona com a terrassa. | 08166-65 | Falgars-Catllaràs | El lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on consta com un dels límits d'aquest temple. Segons la tradició mariana la troballa de la Verge va ser anterior al 1.049 (P. Camos). L'església fou edificada posteriorment, consta com obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeixen l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana; la donació al monestir anava acompanyada del seu alou i la dotació, consistent en tots els dret que tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent; la condició era que en tinguessin cura, el mantinguessin en bones condicions, fer les funcions religioses corresponents, a més de pregar per l'ànima del matrimoni i els seus parents. Durant el segle XIII s'estén la riquesa i la devoció cap al santuari, en forma de donacions per part de particulars i els favors del senyors de Pinós; en aquest període era regentada pel capellà de Vallfogona. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret a nivell comarcal generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, puig el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals, el testimoni més destacable és la ferramenta de l'antiga porta medieval, avui col·locada a la porta que comunica l'església amb l'interior de la casa adossada. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions, entre les quals destaca la donació del Sr. Marimon, Marquès de Cerdanyola, conformada per un hort contigu al santuari, una feixa de terra, tota la plaça del davant del santuari i la casa amb la corresponent llicència per construir-hi un mur, un terreny de setze per vuit canes per obrar-hi un quart de casa nou, entre altres. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57765-foto-08166-65-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc és molt freqüentat, no només per gent de les rodalies, sinó també per visitants d'altres indrets, ja que al voltant del santuari hi ha una àmplia zona amb barbacoes. A més Falgars constitueix una de les principals vies d'entrada a la Serra del Catllaràs. A l'hivern l'accés és difícil i fins i tot a vegades està prohibit, pel gel que es fa al vial.La llegenda diu que un pastor de Saus mentre estava pasturant els bous a l'obaga de Falgars (un lloc on hi havia moltes falgueres) va notar que una de les bèsties feia uns senyals curiosos prop d'una balma, al lloc, hi trobaren la Verge. Consta que inicialment la imatge fou portada al monestir de Santa Maria de Lillet. De fet, la capella no figura fins el 1120. Del 1886 data la construcció de la Cova de la Verge, per Don Florenci Piera de Barcelona (el qual també bastí la creu que hi ha al turonet prop el Santuari des del qual es domina la cova), sembla que l'estil amb el qual decorà la cova no acabà d'agradar i al 1888 el poblatà Don Pere Barnola l'adequà una mica, però respectant l'obra original (les coordenades de la Cova de la Verge són X: 413.203,Y: 4.675.997, i 1.089 mts.). La imatge de la Marededéu que presideix l'altar és una rèplica, la talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.Actualment s'ha reparat la coberta de l'església. | 92|94|96|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57804 | Marededéu de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-falgars | <p>AMADES, J. (1989:186-192): Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Ed. Selecta, Barcelona. ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV-XV | <p>Es tracta d'una imatge, de 55 cm d'alçada per 53 d'amplada, d'interessant qualitat artística, tallada en alabastre policromat. És una marededéu de la llet, que es presenta dreta, amb una postura lleugerament contraposada, sostenint el cos del Nen amb la mà esquerra i els peus amb la dreta mentre l'alleta. És abillada amb una túnica cenyida al cos i a les mànigues, i un pallium des del cap fins als peus, que presenta coberts amb sabates de punta. El vestit conserva restes de policromia de color blau, emprat habitualment en les imatges marianes. El rostre, ovalat, té una lleugera expressió somrient i serena, emmarcat pels cabells, ondulats i partits sobre el front. Els ulls i els llavis de la imatge conserven una policromia negra i vermella que dóna al rostre un caire realista. El cap és decorat amb una corona. El Nen, alletant-se, agafa amb les dues mans el pit de la mare. Es presenta un de mig cos en amunt, i a partir de la cintura és cobert amb una roba daurada.</p> | 08166-104 | Santuari de Falgars | <p>Es desconeix l'autoria de la talla. És probable que es construís per substituir una anterior imatge de la Marededéu, que segons la tradició mariana fou trobada al segle XI i que actualment ha desaparegut. Segons les característiques de la talla els historiadors han datat la imatge a finals del segle XIV- principis del XV. Durant la Guerra Civil, la imatge fou llançada del cambril al presbiteri trencant-se en quatre trossos. Posteriorment es restaurà. Actualment a Falgars hi ha una rèplica de la Marededéu. La talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.</p> | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57818 | Diada de Sant Marc al Santuari de Falgars/ Vot del Poble a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-marc-al-santuari-de-falgars-vot-del-poble-a-sant-marc | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIV | Cada any el diumenge més pròxim al 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja al Santuari de Falgars per fer el Vot del Poble. Són uns quants els que pugen a peu pel camí antic de Falgars, ja que s'aprofita l'ocasió per fer una sortida popular oberta a tots els que hi vulguin pujar. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment una gran truitada popular. | 08166-118 | Santuari de Falgars. | Segons sembla la tradició de la diada de Sant Marc a la Pobla de Lillet té els orígens en un vot del poble fet el 1348 contra la pesta negra, en general per demanar bones i millors collites i no passar penúries. Anys enrera, la vigília de la festa s'anunciava a toc de campana. La processó era molt concorreguda, anava acompanyada de banderes, pendons, i les autoritats locals tant civils com religioses; molts ja anaven preparats per passar-hi tot el dia. En indrets menys costeruts del transcurs del camí es resava el rosari. A més era una data en que molts complien les promeses fetes. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57823 | Festa Major del Santuari de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-falgars | La Festa Major del Santuari sempre s'escau al diumenge més proper a la diada de les Marededéus trobades, al 8 de setembre. Els actes són una missa, acompanyada d'una coral convidada, que musicalitza l'acte religiós i canta els goigs. | 08166-123 | Santuari de Falgars. | Fa pocs anys que la diada de les Marededéus trobades s'ha establert pròpiament com a Festa Major, fins llavors tant sols es feia una missa i cantada de goigs. El fet de donar més preeminència a l'acte afavoreix l'afluència de visitants en la diada de la patrona la Verge de Falgars, una preciosa talla gòtica d'alabastre. A més al santuari es realitzen altres trobades, com el Vot del poble per Sant Marc amb la benedicció del terme, i el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb la Festa Major de Cinquagesma es realitzen diversos actes al santuari, entre els més destacats la representació de la Dansa de Falgars. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57823-foto-08166-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 57829 | Dansa de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-falgars | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | La Dansa de Falgars es representa a la plaça del davant del Santuari de Falgars, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma. És una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. Simbolitza la presentació pre-matrimonial d'una donzella a un fadrí, un acte doncs, de prometatge. Inicien el ball una parella de casats i la donzella, cadascun amb el vestit típic de la dansa que inclou, per la dona, caputxa, gipó, faldilles i enagos; l'home casat va amb roba negra, capell alt, una capa anomenada gambeto, espardenyes de betes i una almorratxa a la mà (ramell de flors amb cintes); en el cas del solter, amb camisa blanca, una faixa blava i també espardenyes de vetes. El ball es realitza acompanyat de la música interpretada per una cobla. Inicien el ball la parella de casats (antigament un pavorde i una pavordessa) situats al davant agafats de la mà i enlairada, i darrera els segueix la noia soltera; tot puntejant donen un parell de voltes a la plaça, a continuació l'home casat fa lliurament de la seva parella al batlle i ell balla amb la donzella, donen dues voltes més per tot seguit el casat passar l'almorratxa per sobre el cap del fadrí, el qual ja es pot aparellar amb la donzella i continuar el ball; es segueix realitzant el ball del punteig al vol de la plaça, i a partir d'aquest moment es pot anar incorporant tothom que ho vulgui a la dansa, a cada parella que s'hi afegeix, el capdanser els hi passa l'almorratxa per sobre el cap tot donant-los la benvinguda. A mesura que es van incorporant gent a dansar, prèviament adquireixen un mocador en una taula disposada al centre de la plaça i que simbolitza el tribut que antigament es pagava. | 08166-129 | Al Santuari de Falgars | És tracta d'una dansa que es creu de tradició medieval, tot i que hi ha opinions diverses al respecte. Fins l'any 1646 la dansa es ballava el mateix dilluns de Cinquagesma però a la plaça Major de la vila. Arran de la construcció del nou santuari, i de la inauguració d'aquest, es va començar a realitzar un aplec per aquesta data del dilluns de cinquagesma, amb peregrinació des del poble, celebració de la missa amb cantada de goigs i a la tarda la representació de la dansa, corrandes i ball de sardanes. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 57837 | Rellotge de sol de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-falgars | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Presenta algunes esquerdes i despreniments de pintura. | El rellotge de sol de Falgars està situat a la façana sud del santuari de Falgars, just per sobre la porta d'accés al temple. Es tracta d'un rellotge de sol pintat sobre una base que sembla de morter, és circular i està emmarcat dins un requadre que a la part superior es clou en forma triangular. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes. Dins la part circular, per sobre dels números hi ha la frase 'El sol per mi és com l'amor per tu'. Entre el cercle i el requadre hi ha unes decoracions pintades de filigranes vegetals en color ocre sobre fons blau. A la part superior (la triangular) hi ha pintades quatre flors de neu junt amb altres elements vegetals també sobre fons blau. Al marge inferior, hi consta M. Margarit i agost 2.003, es correspon a l'any de la restauració (ANGLERILL:2009:162); en fotografies anteriors a aquesta data s'hi pot observar l'existència d'un rellotge de sol però sense que se'n puguin veure els detalls que el conformen. | 08166-137 | Santuari de Falgars. | Tot i que el lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on hi consta com un dels límits d'aquest temple. L'església fou obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeiren l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret, a nivell comarcal, generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57701 | Vallfogona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfogona | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3526. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Fa pocs anys es va arreglar la coberta i obres d'estabilització de l'estructura en general. Manquen la majoria de forjats; de fet, excepte l'espai de la sala que es troba en molt mal estat, la resta de l'interior està buit. | Masia de planta rectangular formada per planta baixa, planta pis i golfes, presenta coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb parament bastant regular, de carreus força grans, només desbastats i amb gran quantitat de teulís entre les pedres, les cantoneres són grans i ben tallades. L'edifici està situat en un lloc amb pendent, fet que li permet tenir accés des de l'exterior tant a la planta baixa com a la primera. En conjunt les obertures són senzilles, algunes amb llindes de fusta, i a la porta principal amb un arc de descàrrega en sardinell per sobre la llinda; al seu costat hi ha una obertura en arc, avui reconvertida en una de senzilla de mides menors. Actualment, la casa té la coberta nova i l'interior ha estat sanejat per tal d'evitar esfondraments i perills, hi queden algunes bigues de fusta. Es conserva, tot i que en mal estat, el terra de fusta de l'angle nord-oest, el lloc on deuria haver-hi la gran sala, encara s'hi pot veure els fogons amb la cendrera, part del foc a terra -on sembla que també hi havia el forn de pa- i s'identifica el lloc de la pica, i les escales per pujar a l'últim pis. En l'estructura de la casa, formada per dues crugies paral·leles, es diferencia el cos que hi ha a la banda nord-oest, que podria correspondre a la part més antiga de l'edifici. A l'exterior hi ha restes de coberts adossats al mur est i del paller al davant de la casa, definint l'era enmig. A pocs metres al sud hi ha la font, al peu de la pista. | 08166-8 | Al sud-oest del municipi,zona Catllaràs-Vallfogona, antiga parròquia de St Cristòfol de Vallfogona. | La primera menció documental del lloc de Vallfogona és de l'any 985, en l'acta de consagració de Sant Cristòfol de Vallfogona pel bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell, a petició del comte Oliba, la seva muller Ermengarda i els habitants del lloc de Vallfogona. A més de Sant Cristòfol, l'església també estava dedicada a Santa Susanna i Sant Nazari, i s'hi establí una sagrera i un cementiri, a més de la confirmació dels béns presents i dels que pogués tenir en un futur. Fou església parroquial al llarg de tota l'edat mitjana; a partir del 1120, quan es fundà la capella de Falgars, el rector de Sant Cristòfol també l'administrà. En la visita al deganat del Berguedà del 1312 es confirmà el caràcter parroquial de les dues esglésies, però es donava preferència a la de Sant Cristòfol, mantinguda almenys fins a finals dels segle XIV. En un document del 1100 apareix entre molts dels firmans un tal 'Guifredell de Valfogona' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Al llarg del segle XIII i XIV apareix el nom Vallfogona en diversos documents, en són un exemple els següents. En un document de 1288 trobem a Raimundo de Vallfogona, actuant com a mestre torner, és un contracte d'aprenent de tallador i bruscaire de P. de Noguera, i on s'estableix el pacte entre ambdós(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,417). L'any següent, el 1289 'G. de Vallefecunda, tornerius' es compromet a donar feina de bruscaire per cert temps a Bartomeu de Noguera, també torner, en el document s'especifiquen els diners a pagar per la feina i la pena per incompliment(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,416). El 1354 trobem un contracte en que home, dona i fills es comprometen a estar durant dos anys al mas Serra de Vallfogona, tot i que es reservava quinze dies l'any per poder marxar fora la jurisdicció de Mataplana per tal d'atendre els seus negocis (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II,338). No podem saber si aquest mas es refereix al que tractem o a un altre, però si més no és una constatació de residents a la parroquia de Vallfogona en aquest periode. Al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consta un llistat de notes amb l'encapçalament 'Los Actes de la Vila en son poder al arxiu los en pergamí son los següents', i dins d'aquesta mena d'inventari en l'anotació nº 36 hi ha la següent referència: 'Lo acte de venda de la Heretat de Vallfogona a favor del comu de la Pobla era en poder de Esteve Casas Notari de Baga als 23 desembre 1666 y ara en poder de Domingo Soldevila y de Amoros Notari en dita Vila de Bagà'. La casa de Vallfogona també apareix al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2186700,1.9457900 | 412992 | 4674593 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57732 | Falgars/Casa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falgarscasa-de-baix | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVII | Recentment s'ha hagut de tapiar l'accés a l'edifici, ja que presenta problemes estructurals, agreujats per un recent incendi a l'interior de la vivenda. | La masia de Falgars, també coneguda com la casa de Baix, com el nom indica està situada sota el santuari, a pocs metres d'aquest, en les feixes que s'estenen pel sud. Casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'estructura està construïda en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos nivells, a la planta baixa, des de la façana sud, i a planta primera, per la façana nord. En conjunt les obertures són molt senzilles, algunes amb llinda de fusta; la porta principal mostra uns muntants fets amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i per llinda, un arc rebaixat de maó que sembla posterior. A la façana lateral est trobem, a nivell de planta baixa, una obertura tapiada, feta en arc de mig punt de lloses; també en aquest mur, s'observen dos altres arcs, també de mig punt, fets amb pedres desbastades i allargades (pot correspondre a l'espai de la pica i els fogons?). Al mur nord hi ha adossat el cos del forn de pa. Aquest edifici és el resultat de diferents i successives ampliacions i modificacions, ja que en la seva estructura (tot i que no es pot entrar a l'interior) s'observen diversos elements que ho indiquen. Així, en les seves façanes podem veure diferents cantoneres que es trobem entre el parament dels murs i que ens assenyalen una estructura inicial que semblaria correspondre's amb la part nord-oest, a la que se li afegeix primer un cos pel costat de llevant i posteriorment un altre al sud, conformant la façana actual. Al costat est de la casa i davant, al sud, hi ha les restes de dues grans construccions que conformaven els annexes destinats al bestiar, a paller i magatzem, també entre aquests hi ha l'era, i pel davant de la casa s'estenen els camps de conreu. | 08166-32 | Al costat del Santuari de Falgars | No tenim referències directes a la masia de Falgars, ja que totes les notícies es refereixen a l'església de Falgars, primer com a ermita i a partir del segle XVII al conjunt del santuari. Així, la primera referència coneguda del lloc de Falgars és en l'acta de consagració de l'església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'ermita la van fer construir Ramon i Eliardis, els qual al 1120, en feren donació, junt amb l'alou i tots els seus drets al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Al segle XIII consta com a depenent de la parròquia de St. Cristòfol de Vallfogona. A mitjans segle XVI, es documenta que a Falgars ja hi havia ermità, no capellà. Al 1636 un document parla de les obres que s'estaven fent a la casa de Falgars, d'un any més tard data un contracte d'obres conservat referent també a les obres que s'estan fent a la casa. Per les indicacions que s'aporten no queda clar a quina casa es refereix, però suposem que en aquests casos és a la casa de Falgars pròpiament, o sigui la que hi ha adossada a l'església. En el testament d'un ermità de Falgars del 1639, apareix com a testimonis un 'Joan Vantallola, fadrí, pagès habitant de la casa de Falgars'; aquesta referència podria correspondre a la casa de Baix, ja que és versemblant pensar que si viva l'ermità a la casa adossada al santuari, el més probable és que Joan Vantallola residís a la casa de baix (?). Al 1646 es va començar a construir el Santuari que acabaria donant la fesonomia actual a l'església. Al llistat de masies 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, del consta Hermita de Falgars (el hermitano José Tubau), per la referència directa a ermita hem de suposar doncs que es correspon a l'edifici annex al santuari. | 42.2267800,1.9458600 | 413009 | 4675494 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57731 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-4 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII-XIX? | Aquesta casa està situada a tocar del riu Llobregat, que transcorre pel seu costat nord, i pels camps de conreu que s'estenen cap l'est i oest; pel davant la casa, o sigui, pel sud, s'alcen les costes de Falgars. La casa és un edifici de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i planta sotacoberta; té coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. La porta principal, a la façana sud, és de muntants i llinda plana tot fet amb maó massís; la resta d'obertures són senzilles. Constructivament està feta amb un paredat de maçoneria format per pedres de diferents mides, irregulars o una mica desbastades (la part baixa dels murs mostra pedres de mides més grans), i als angles, cantoneres consistents en pedres desbastades formant peces allargades. Al mur nord hi ha adossat el cos del forn, format per una estructura de planta en angle arrodonit, que destaca per la seva alçada, ja que el forn és a nivell de la planta primera, i per mostrar tres esvelts contraforts que en reforcen l'estructura. En aquest costat hi ha un altre contrafort però és del mur del paller. La planta baixa de la casa era destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, amb la sala principal al centre on hi ha la llar de foc i el forn. Entorn la casa hi ha altres construccions destinades al bestiar i a magatzem, adossat al mur est hi ha el paller, al davant de la casa hi ha l'era que queda delimitada per aquestes construccions i també per una altra construcció pel costat oest i pel sud el marge. | 08166-31 | Proper a la carretera de Falgars | L'única referència documental coneguda de la Casanova és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari José Baquer. A la primera inscripció del registre de la propietat Llibre 5, foli 233; consta que l'heretat dita Casanova, 'se tiene segun se cree el deslindado immueble en alodio de los Ex. Barones de Pinós y Mataplana', el llavors propietat de José Vaquer i Lliurat el posseïa com hereu del seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet (en testament atorgat el 1824). | 42.2384700,1.9462300 | 413055 | 4676791 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57795 | Mina del Rotllan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-rotllan | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Conserva molt poques restes, la bocamina està sitjada. | A l'indret on hi havia la mina del Rotllan podem veure-hi escasses restes. Al lloc de la boca de la mina, tant sols hi ha un clot. Al costat podem veure un altre clot amb restes de murs de pedra, segons sembla un petit magatzem o cobert. A l'esplanada del davant, un munt de fustes i restes d'un basament de pedra, es tractava d'una construcció destinada a magatzem i aixopluc. | 08166-95 | Catllaràs | Aquesta mina era propietat de Josep Rotllan i Casals i d'Agustí Barral i Casanova, va tenir un volum d'explotació petit, s'hi va treballar entre el 1942 i el 1943, i consta que hi treballaven tres persones i que en van treure dos camions de carbó. Posteriorment, van estar explotant el bosc, sembla que la fusta era destinada a la fàbrica de paper del Barral. | 42.2132900,1.9501000 | 413340 | 4673992 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57795-foto-08166-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la 'Concepción'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57794 | Mina 'Concepción' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-concepcion | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | La bocamina està ensorrada, i quasi no hi ha restes visibles. | La mina de carbó 'Concepción' presenta escasses restes visibles. Està situada a tocar d'un torrent, a un costat podem veure el lloc de la boca mina, avui ensorrada; l'única traça és la terra negra amb restes de carbó, restes d'un mur lateral de pedra, i una biga que devia formar part de l'estructura de fusta de suport de la galeria, o un travesser de la via. A l'altre costat del torrent hi ha vestigis d'una petita construcció, probablement alguna mena de magatzem. | 08166-94 | Catllaràs | Aquesta mina es va explotar després d'acabada la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945, per part del senyor Joan Fábregas i Artigas, de la Pobla de Lillet, posteriorment va fer una societat amb el senyor Josep Obradors i Riu de Puig-Reig i amb d'altres persones. Consta que hi van arribar a treballar unes 15 persones i que la galeria tenia una llargada d'uns 150 metres. Havien construït un dipòsit de fusta per tal d'emmagatzemar el carbó, des de la galeria fins al dipòsit era transportat amb vagoneta. Posteriorment es traspassava amb el mineral en un camió que baixava el carbó cap a Sant Julià de Cerdanuola, per la carretera que havien obert per la font de Fontanals. | 42.2113500,1.9501700 | 413343 | 4673776 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57794-foto-08166-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la del 'Cisquetó' i la Rotllan. Posteriorment, entre 1948 i 1950, el sr. Joan Fàbregas i Alart registrà una nova mina, també amb el nom de 'Concepción', aquesta però fou més coneguda amb el nom de mina del Montraveta, cognom de l'altre propietari de la mina i el que en gestionava l'explotació. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57793 | Mina del 'Cisquetó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cisqueto | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Pràcticament no queden restes visibles, la bocamina està sitjada. | Al lloc on hi havia la mina de carbó del Cisquetó, avui dia pràcticament no hi queden restes visibles. A tocar del torrent podem veure un gran clot on el terreny ha cedit, és on hi havia la boca de la mina. Aquesta era una mina feta amb travessers de fusta, no excavada a la roca ferma, fet que amb el pas del temps ha afavorit el seu ensorrament. | 08166-93 | Catllaràs | Sembla que era una mina d'explotació força superficial, la galeria no baixava a molta profunditat, en van obrir uns 200 metres. Al torrent hi havia una passarel·la de fusta que permetia creuar el rec, a l'altra banda del qual sortia el camí pel qual baixaven el carbó, pel cantó de Sant Julià de Cerdanyola. El propietari de l'explotació era Josep Anfruns, de Guardiola de Berguedà, conegut com el 'Cisquetó', i es va explotar entre el 1950 i el 1951. A la mina hi van treballar quatre persones, el mateix propietari junt amb Lluís Casas, Eudald Espel i Pere Janer. | 42.2119400,1.9502900 | 413354 | 4673841 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57793-foto-08166-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquest indret hi havia altres mines, la Carmelita o del 'Cisquet', la 'Concepción' i la del Rotllan. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57730 | Els Cortals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cortals | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII-XIX? | Es tracta d'una masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal la de migdia. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells. La porta principal és a la façana sud i obra a la planta vivenda, la primera; és de muntants i llinda de fusta amb un arc de descàrrega per sobre, fet amb lloses col·locades en sardinell. L'altra porta d'entrada és al mur est i dóna accés a la planta baixa des de l'era. La resta d'obertures de la casa són rectangulars, senzilles (vàries són modificades recentment), la majoria amb llinda de fusta i alguna amb arc de descàrrega de maó massís col·locat pla. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç, tot i això en algunes zones es pot veure el material constructiu format per un paredat de pedres desbastades disposades irregularment i cantoneres de carreus desbastats; la part baixa de la casa està bastida amb peces més grans. A la façana sud, al costat oest de la porta, hi ha adossat el cos del forn, actualment ja enrunat; al mur de la façana encara s'hi pot veure el forat de la boca del forn. A la banda oest de la casa hi ha el paller i annexes destinats al bestiar i magatzem; en destaquen algunes de les obertures; en concret, a planta baixa, una obertura feta en muntants i arc rebaixat de carreus rectangulars, i al segon nivell, dues grans obertures amb muntants de maó de pla i arc rebaixat, també de maó massís, en aquest cas col·locat en sardinell. L'era queda situada al costat est de la casa i queda delimitada per aquesta, pel paller i annexes pel costat nord, per un marge al costat sud i un mur de tancament amb el seu pas corresponen, pel costat de llevant. A pocs metres a l'oest de la casa, després de la rasa que hi ha en aquest costat, hi ha un colomar, és de planta de petites dimensions i tres nivells. La casa es troba entre grans camps que s'obren per davant seu, fins prop del riu Llobregat. | 08166-30 | Proper a la carretera de Falgars | L'única referència documental coneguda del Cortals és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on apareix grafiat com a 'Cortalls' i n'és propietari 'Tor y Baquer'. | 42.2369600,1.9513200 | 413473 | 4676618 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57726 | El Plantiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plantiu | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | Aquest edifici està situat poc abans de l'entrada al poble venint des de Guardiola. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i quatre façanes. És de planta baixa, excepte l'extrem nord, on una part consta d'un nivell més i l'altre de dos conformant un cos sobresortit a mode de torre. Està cobert a dues vessants, menys la part nord que presenta una meitat amb coberta a una vessant i la torre a quatre. Mostra dos tipus d'obertures, unes rectangulars i les altres amb llinda en arc de mig punt; totes amb una faixa sobresortida al seu contorn a mode decoratiu. Les obertures de la torre, dues per costa, no tenen la faixa però si una barana d'obra que conforma motius ornamentals de tipus geomètric. A més l'edifici també presenta un sòcol i algunes cantoneres amb un acabat decoratiu que imita els carreus. A la façana principal de la torre hi ha pintat Casa Forestal 'El Plantiu'. Una escala metàl·lica exterior permet l'accés al pis superior. A la banda est i sud de la casa, hi ha altres edificacions complementàries, algunes són contemporànies a la casa i segueixen el mateix patró constructiu i d'acabats, altres afegides són afegides posteriorment. A la banda oest, s'estenen les feixes on es fan els treballs de reproducció d'arbres. | 08166-26 | Ctra. Guardiola a la Pobla, abans de creuar el pont. | L'edifici del Plantiu es va construir entre el 1910 i 1912, ja des de la seva creació ha estat vinculat al món forestal, en aquell moment es va fundar com una institució de protecció i repoblació d'arbres. A l'actualitat continua vinculat a aquesta activitat, entre altres tasques als seus vivers s'hi reprodueixen diferents tipus d'arbres que es destinen a la repoblació. | 42.2393600,1.9550500 | 413784 | 4676881 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57781 | Camí de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-falgars | JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | El camí de Falgars comunica el nucli urbà de la Pobla de Lillet amb el santuari de Falgars, també és conegut com el camí dels Graus. Forma part del traçat del sender GR-4 (que uneix Montserrat i Puigcerdà) i com a tal està senyalitzat amb una ratlla blanca i una vermella; està molt fresat i s'hi circula còmodament, ja que el pas està net de vegetació. S'hi es surt del santuari cal prendre la direcció en sentit est, cap al mirador de Joan Casanova i seguir les senyals. El trajecte discorre per la carena o molt proper. Gran part del recorregut fins passat el segon grau, és pel costat de l'obaga i es circula per trams amb desnivell moderat i progressiu, i fins i tot per algun tros de replà. Arribats al coll de la Mineta, creuem un 'pont', és la mineta, forma part de la infraestructura del cable que transportava part del carbó del Catllaràs a l'estació de l'empalme; en aquest punt s'obren vistes cap al nord. Passat aquest coll el sender pren el costat de l'obaga i ens dirigim a creuar el primer grau, és la part més oberta del sender amb vistes cap al Catllaràs i el Puigllançada; a partir d'aquí el trajecte pren un fort desnivell que ja és constant fins arribar a la Pobla.. Després del primer grau davallem al poble pel vessant nord de la serra, hi arribem passant pel costat del bosc de Ventaiola, i després arran de l'heliport, i entrem a la població prop del Regatell, més o menys darrera l'Ajuntament. En diferents trams del sender podem observar restes de murs de contenció del mateix camí, i sobretot al primer grau es conserven parts empedrades amb els seus murs també de contenció i trencaigües. | 08166-81 | Camí que uneix el Santuari de Falgars amb el nucli urbà de la Pobla de Lillet. | Aquest camí ha estat el trajecte tradicional de comunicació del Santuari de Falgars amb la Pobla fins a la construcció de la primera pista que hi condueix, és la carretera vella (construida després de la guerra), surt del barri de les Coromines i porta cap a Falgars i també al Catllaràs. Però de fet, part de la gent de la Pobla manté arrelat el costum de pujar al Santuari a peu pel camí, sobretot en dates assenyalades com és el dia del Vot del Poble per Sant Marc, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma (quan es balla la dansa de Falgars) i la Festa Major del Santuari. Tot i que no es pot pas descartar un origen més antic, com a mínim hem de creure que aquest camí existeix des de l'origen de construcció de la primera capella al lloc de Falgars, que data del 1120. Tot i que per aquella època encara no existís la nova fundació de la Pobla de Lillet (finals segle XIII) a l'actual emplaçament, tot o part d'aquest trajecte devia ser el que s'emprava per accedir a la vall, fins i tot des de la zona del Monestir de Santa Maria de Lillet, cap a la zona de Falgars i la parròquia de Vallfogona. No coneixem pràcticament documentació referida al dit camí, ja que generalment no consten documents que parlin pròpiament del camí, sinó que normalment és de manera indirecta, com a límit d'un terme o altres. Consta però, una referència en les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, en data 15 de maig de 1886, on s'expressa la necessitat de reparar el camí de Falgars, posar-lo en millors condicions pel trànsit de cavalleries, ja que hi ha pendents molt fortes i l'empedrat es troba en mal estat, acorden mirar-ho i estudiar la possibilitat de canviar alguns trams a fi de separar-se dels trossos més dolents que hi ha des del 'pla dels cascalls' al primer grau. | 42.2299400,1.9565900 | 413899 | 4675834 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57781-foto-08166-81-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La coordenada és més o menys al mig del trajecte. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 57727 | Saus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saus | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIII | Està en avançat estat d'enderroc. | La casa de Saus es troba en avançat estat d'enrunament. L'estructura està adossada a un marge pel seu costat nord, on es conserven més restes. Així, bàsicament es conserva el mur nord, alguna resta del murs laterals, i enmig de la vegetació s'hi poden veure restes de murs de compartimentació interior. A l'extrem oest hi ha les restes del forn de pa, per la cara interior encara es pot veure part de la boca i de la volta que s'està ensorrant; el cos que conforma el forn pròpiament, es sustenta sobre una petita volta. L'edifici està construït per un paredat format per grans peces de pedres solament desbastades, col·locades irregularment i cantoneres també de pedra desbastada formant peces una mica més regulars. La font de Saus ha estat conduida fins a peu de runes, on a més hi ha un gran com per abeurar els animals. | 08166-27 | A la zona nord-oest del municipi. | A finals del segle XIII trobem les primeres mencions del mas Saus, el qual es troba dins la jurisdicció de Gabarrós. El 1278 'Bernat de Sauz' tingué conflictes amb Galceran de Pinós pel delme de Gabarrós que el seu pare havia comprat a Ramon de Viver . Des d'aquestes dates fins finals del segle XIV, es documenten diferents actuacions de la família de Saus vinculades a les parròquies de Sta. Cecília de Riutort, Brocà i Saldes. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,470-471). Com a referències directes al mas, trobem que el 1280 en Galceran de Pinós fa donació a Jaume de Molins de la 'Rocham fortitudinem de Gavarret', amb la condició de custodiar dita fortalesa i roca, i l'obligació de residir-hi, a més percebia el rèdits de dita Roca, 4 modis de xeixa, 2 d'ordi, el delme de la verema i vi i 12 ss. m. pel vestit; un canal de moltó al mas Sauch i 12drs.m. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,401). El 1288 Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera tornen a fer donació del 'castrum nostrum sive Rocham de Gavareto', en aquest cas Ramon de Ginebret, batlle seu de Gavarrós, i als seus, i d'entre les coses que rebria anualment torna a constar 'et unam carnem arietis in mansis de Sauch..' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,402). Tornem a trobar referències al mas el 1294 quan Berenguera, filla pubilla del cavaller Ramon de Brocà i Gaucelma, es casà amb Portolès, fill del difunt Ramon de Gòsol, en els documents nupcials consta que a la núvia li donen el casal que els seus pares habitaven a Brocà i que devien continuar habitant junts, entre altres coses; ell, en Portolès aportà una dot de 3500ss.m., però l'any següent Portolès va rebre del seu germà, el donzell Bernat de Gòsol, tots els drets sobre els masos Sauch, els dos d'En Bauz, el de Ça-Querola, el d'En Gaamir i el d'En Partit, situats tots a Gabarrós. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,379) Saus consta com un dels llocs que constituïen la baronia de Mataplana el 1368, junt amb Toses, Gomsèn, Santa Cecília de Riutort, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Montgrony, Mayans, Rus i Castellar de Nuc, i Sant Jaume de Frontenyà (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,309). El 18 de juliol de 1362 Ramon de Riembau, jurà guardar les franqueses, llibertats i privilegis, als caps del cinc focs que tenia la casa i batllia de la Vila i de Saus. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,454). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Fusterii de Saus', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Saus apareix citat al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari Juan Saus. | 42.2480700,1.9563100 | 413900 | 4677847 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins la mateixa propietat hi el Plantiu.Les escasses restes conservades no permeten precisar-ne la cronologia, però tot i que el mas Saus apareix esmentat des de finals del segle XIII, sembla que les restes que veïem avui dia es corresponen a restes de cronologies posteriors. | 119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57728 | Puig-Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVI-XVIII | S'han fet obres de rehabilitació de la coberta i alguns paraments. No es conserven els forjats del seu interior. | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb un paredat format per pedres irregulars i algun carreu tant sols desbastat, i cantoneres allargades i rectangulars força ben tallades. El conjunt de les obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta i algunes per sobre arc de descàrrega de pedres allargades, dues de les qual per l'interior tenen festejador; la porta principal està feta amb muntants de carreus desbastats i per llinda una gran biga de fusta. La casa mostra dues fases constructives, l'estructura de planta rectangular principal amb una ampliació afegida a la part posterior (mur nord). De fet aquesta part posterior, està bastida sobre el marge on s'adossa la casa, fet que determina que tingui un nivell menys, així el primer nivell es correspon amb la planta primera de l'estructura principal de la casa. L'interior es troba més o menys buidat, tant sols hi ha un gran pilar central que sustenta el carener i algunes jàsseres mantingudes com a punts de reforç de l'estructura. La planta baixa, com és habitual, era destinada al bestiar, encara si conserva una menjadora adossada a tota la llargada del mur nord. A la planta primera hi devia haver la gran sala a la meitat de llevant, ja que hi podem veure la traça de la xemeneia de la llar de foc i la pica de pedra amb les posts. La part posterior està compartimentada en dues estances, destaca la del costat oest on trobem el forn de pa amb cos exterior adossat i amb la boca formada per quatre grans carreus ben tallats que l'emmarquen; també en aquesta dependència, hi ha soterrada una cisterna amb una obertura per poder treure'n l'aigua. A l'exterior hi ha restes dels pilars d'una pallissa adossada al costat est i amb l'era al davant, i a sota, les restes d'una altra gran construcció destinada també a magatzem i al bestiar, avui enrunada. | 08166-28 | A la zona nord-oest del municipi. | A la documentació Puig-Castellar, consta dins la parròquia de Santa Maria de Lillet, i apareix sobretot com a referències a un lloc, dins del qual hi devia haver vàries cases; aquest indret es trobava sota domini directe de Sant Jaume de Frontanyà, així hi consta almenys entre principis del segle XIV i fins a finals del XVI. La primera notícia la trobem a finals del segle XII, en el document d'últimes voluntats de Ponç de Lillet, on fa deixa a Santa Maria de Lillet de totes les dècimes que té a 'Podio Castellano'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,49) El 1314 consta la venda d'un mas situat al lloc de Puig.Castellar de la parròquia de Lillet, feta per Guillem, fill de Pere de Serrat de Casadessús de Puig-Castellar, a 'Ramon deç Feu de Caselles', sota domini de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,59) A finals del segle XIV trobem a Ramon Puyol de Puig-Castellar actuant com a procurador de la caritat de la parròquia de Lillet; el 1381 en la venda d'un cens (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,66) i el 1388, com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). També de finals del segle XIV es documenten controvèrsies entre els homes de Puig-Castellar i els de Vilaseca.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85) El 1464 trobem un tal Antoni Olm, de 'Podiocastellano' que arrenda a Petrus Soriguera, el seu mas dit Soriguera situat dins la parròquia de Santa Cecília. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,306) Posteriorment, de finals del segle XVI data un document d'addició de preu feta per la venda a carta de gràcia del mas Oms de Puig-Castellar, de la parròquia de Lillet i en directe domini del prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) Al fogatge de 1553 consten com habitants de la Pobla Joan Serrat i Franci Comes ambdós de Puigcastellar. (IGLÉSIES:1979:461) El 1604 trobem la referència al torrent que davalla de Puig-Castellar, com a delimitació en l'establiment d'una vinya feta per Antoni Pons Morull. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184) Ja en cronologies més tardanes, la casa de Puig-Castellar s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2518400,1.9571400 | 413974 | 4678265 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57792 | Pou del 'Moreno' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moreno | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que han desaparegut diverses restes encara se'n conserven d'amagades entremig de la vegetació i conserva la xemeneia del vapor i diverses bases del telefèric. | El lloc del pou del Moreno queda situat per sobre de la mina del Moreno, de fet estaven comunicats per un telefèric. A l'indret del pou del Moreno hi trobem restes de diferents infraestructures totes elles molt amagades enmig de la vegetació. Destaca l'estructura del pou (de profunditat important), avui està cobert amb una volta de pedra i ciment per tal d'evitar accidents, tot i que hi ha un forat. A pocs metres hi ha els basaments d'altres construccions annexes i l'element que més destaca, una xemeneia feta de maó massís, és troncopiramidal , fa uns 11 metres d'alcada, el fust és de secció quadrangular i redueix l'amplada de manera esglaonada a mesura que guanya alçada; el darrer tram és fet amb un totxo diferent a la resta. Es va construir el 1908. Encara podem veure un parell de bases del telefèric que comunicava aquest indret amb la mina del Moreno, una està situada al costat mateix de la majoria de restes, i l'altra a uns 35-40 metres. La xemeneia era la sortida de fums d'un màquina de vapor que feia anar el telefèric, podria ser també que s'utilitzés en el pou, per baixar i pujar el mineral. | 08166-92 | Catllaràs | El pou del Moreno era propietat de l'empresa Asland S.A, companyia que el va explotar entre els anys 1906 i 1920. Junt amb aquesta va ser pròpietaria de gran nombre d'altres mines a la serra del Catllaràs. L'empresa va adquirir diverses mines al 1901 arran de la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, a Castellar de N'Hug (molt a prop del límit amb la Pobla de Lillet). De fet l'existència d'aquest mineral, a més de la pedra calcària i l'aigua del Llobregat, van ser els factors que van determinar la construcció de la citada fàbrica en l'indret escollit. La manca d'un transport estable va comportar la construcció d'un important sistema de telefèric (que junt amb la construcció del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a Castellar de N'Hug) fés rendible les explotacions mineres del Catllaràs. Aquestes van ser explotades fins a principis del 1922. | 42.2147500,1.9580900 | 414002 | 4674146 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57792-foto-08166-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57792-foto-08166-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57791 | Mina del 'Moreno' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moreno | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | A la galeria hi ha despreniments. Hi ha restes d'estructures en procés d'enderroc. | Es tracta d'una mina de carbó de la qual en veiem la bocamina i la part inicial de la galeria, en desconeixem la llargada i si consta de més d'una galeria; ha de ser però, de llargada considerable ja que és una de les mines de les quals es va extreure més carbó. La boca de la mina és un forat picat a la roca amb unes dimensions aproximades de dos metres d'ampla per dos metres d'alçada. Avui dia encara podem veure al terra de la galeria travessers de fusta per on circulaven les vagonetes. A l'exterior de la mina, cap al costat est podem veure-hi restes de diferents construccions, bàsicament uns pilars fets de formigó encofrat, i al davant una construcció de planta quadrangular i alçada considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran receptacle on s'hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb vagonetes que des de l'interior de la galeria arribarien aquí a través d'una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre per on es carregaria el carbó a les vagonetes d'un cable o telefèric. A partir d'aquí el telefèric portava el carbó cap a la mina del Teixó, des d'on a través d'un complex recorregut en que el carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) per acabar arribant a l'estació del telefèric general, el cable, des d'on es transportava a l'estació de ferrocarril de l'empalme del tren de Guardiola a la Pobla, aquí era emmagatzemat en uns altres dipòsits per finalment ser traspassat a les vagonetes del tren i empendre la darrera fase de transport cap al Clot del Moro. | 08166-91 | Catllaràs | La mina del Moreno forma part del conjunt de mines del Catllaràs que foren explotades per Asland S.A., en concret aquesta s'hi va extreure mineral des del 1908 fins al 1920. El carbó que sortia d'aquestes explotacions era transportat amb telefèric fins a l'estació de l'empalme, des d'on amb el tren era portat fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, propietat de Asland (Compañía General de Asfaltos y Portland, S.A.). El carbó era un material bàsic per fer funcionar la fàbrica, ja que es necessitava un material d'alt poder calòric pels forns on es feia la cuita de la pedra calcària per acabar sent transformada en ciment. De fet l'existència d'aquest mineral al Catllaràs, junt amb el riu Llobregat, i l'existència de pedra calcària, van ser els factors que varen determinar la construcció de la fàbrica en l'indret escollit. | 42.2150000,1.9581900 | 414010 | 4674173 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57791-foto-08166-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sobre d'aquesta mina hi ha el pou del Moreno, el qual estava comunicat amb aquesta mina a través d'un petit telefèric. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57786 | Mina del Teixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-teixo | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | La galeria té alguns despreniments a l'interior. Les estructures exteriors s'estan enderrocant. | La mina de carbó del Teixó està formada per diverses restes que es distribueixen en diferents indrets. Situats en una mateixa cota i separats per un rec, en el qual hi ha un pontet fet a l'època de l'explotació minera, de fet hi passaven les vagonetes, trobem restes a costat i costat. A l'est hi ha la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó de ciment i pedra tot encofrat, la volta s'allarga uns metres cap a l'interior de la galeria, després la resta és la mateixa roca picada formant també volta. Es pot entrar bastants metres cap a l'interior però en desconeixem la llargada. En aquesta zona, a l'exterior hi ha les restes d'un mur en un costat de la plaça del davant de la bocamina. A l'altra costat del torrent hi ha vestigis de diferents construccions, una caseta pel transformador, restes de tallers i magatzems, un gran dipòsit, i uns metres més enllà el que sembla era un polvorí, a més d'altres murs de menor entitat i d'utilitat desconeguda. Com la majoria de mines la gran quantitat de vegetació ha anat amagant les diferents construccions i avui dia són de difícil localització i identificació. Aquesta mina consta com una de les més complexes del conjunt de mines existents al Catllaràs. A grans trets segons explica Salmerón (SALMERÓN:1990:251-259), un cop el carbó sortia de la mina del teixó era transportat per vagonetes, que circulaven sobre rails, cap un telefèric que el portava fins al costat de la mina de font freda, on també es recollia el carbó d'aquesta; tornava a entrar a l'interior d'una galeria amb vagonetes de via de 60 mm, per després tornar a sortir a la superfície a través d'un pou (es podria correspondre al pou que hi ha al lloc conegut com la sala de màquines) i des d'aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l'estació de l'empalme, del ferrocarril de Guardiola a Castellar de N'Hug, i finalment des d'aquí seria portat fins al Clot del Moro. El telefèric del Teixó el van construir el 1910, i tenia una longitud de 200 m. i permetia salvar un desnivell de 65 metres; i el de la Roca de la Lluna fou construït el 1912, de longitud feia 600 metres i de desnivell de 180 metres. | 08166-86 | Catllaràs | Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, qui va inciar l'extracció de carbó l'any 1900. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922, any que la companyia deturà l'extracció de carbó a les mines del Catllaràs. La Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va iniciar la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N'Hug però prop del límit amb la Pobla de Lillet, l'any 1901. L'emplaçament escollit per la instal·lació d'aquesta fàbrica era idònia per a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, tant sols tenia la mancança del transport que amb els anys resoldria amb la construcció d'una petita línia de ferrocarril que enllaçava Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet, i posteriorment fins la fàbrica del Clot del Moro. A principis de segle Asland va adquirir diverses mines de carbó al Catllaràs, entre les quals hi havia aquesta mina del Teixó. Amb els anys Asland va ampliar la quantitat d'explotacions, a més de millorar les infraestructures, sobretot de transport del carbó, per tal que l'activitat minera fos rendible, ja que durant els primers anys el carbó era portat a bast. Així, a més de la construcció del tren de Guardiola a la Pobla, també va construir tres telefèrics que foren de gran utilitat pel transport del lignit. El telefèric general, conegut com el cable, es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912. Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades. | 42.2195000,1.9592500 | 414104 | 4674672 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57786-foto-08166-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57786-foto-08166-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del cable. A pocs metres per sota la bocamina i poc més cap a l'est hi ha les restes de la casa del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57790 | Mines del Bac del Calet o Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-bac-del-calet-o-font-freda | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Molt sitjada, es conserven poques restes d'estructures. | Agafem la pista del Catllaràs, un cop hem passat el Xalet continuem cap a la Roca de la Lluna, passat aquesta trobarem al costat esquerre i a peu de pista les restes d'un pou i una xemeneia, és el lloc conegut com la Sala de les Màquines, d'aquí hem de continuar a peu per sota la pista, o sigui pel costat oposat a la Sala. Costa de localitzar, la bocamina és a tocar d'un rec. D'aquesta mina de carbó en veiem la bocamina, excavada directament a la roca; mirant cap l'interior s'observa força llargada de galeria, tot i que en desconeixem la llargada. Actualment mostra poca alçada ja que es troba parcialment plena de terra que s'hi va escolant i aigua. A l'exterior, pel seu voltant s'hi veuen escasses restes de murs. | 08166-90 | Catllaràs | Es tracta d'una mina que va obrir Asland l'any 1911, i que va clausurar el 1922 junt amb la resta d'explotacions mineres que tenia al Catllaràs. Forma part del conjunt de mines que Asland va explotar al Catllaràs per tal de tenir carbó per fer anar els forns de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, que havia començat a construir a partir de l'any 1901. Segons les referències que consten al llibre de Ramon Soler i Josep Oriola (SOLER,R.; ORIOLA,J.:1997:163) en Ramon Barberà, de la Pobla de Lillet, i conegut com el 'Resplandit' els va apuntar que amb anterioritat, el 'Faginer' de Ripoll, ja havia remenat per aquest indret; també s'anota que per la zona s'hi havia obert diferents forats i també alguns pous; a més recorda l'existència d'un telefèric, però sense detalls. | 42.2182900,1.9604800 | 414204 | 4674536 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57790-foto-08166-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57790-foto-08166-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la publicació de Salmerón (SALMERÓN:1990:255) es dóna referència de la mina de Font Freda com una de les que estava comunicada amb la del Teixó, podria ser aquesta ja que en les referències que aportà Ramon Barberà parla d'un telefèric, a més aquesta queda situada a prop de la del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57832 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0 | <p>BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | <p>La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d'on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.</p> | 08166-132 | Serra del Catllaràs | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.2225100,1.9648000 | 414566 | 4675000 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades es corresponen a la Roca de la Lluna. | 122 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 57734 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII-XIX | La casa està deshabitada i malauradament comença a tenir algunes goteres a la teulada. | El Vilardell està situat a l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet. Per arribar-hi podem anar pel sender que des de la Pobla ens porta a la cova de la Verge de Falgars, passant a tocar del Tinar, i més endavant i abans d'arribar a la casa, per la Font Freda (avui bastant descuidada). La casa és de planta rectangular, formada per tres nivells, planta baixa, primera i sotacoberta. Presenta teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Està construïda amb grans cantoneres de pedra picada que contrasten amb la resta del parament, fet amb paredat de pedres irregulars i de mides molt diverses. Com és habitual, quasi totes les obertures són a la façana del solei, a la sud, on trobem tres registres d'obertures per cada nivell i alineades verticalment. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal d'accés, feta de muntants de maó de pla i per llinda, arc rebaixat en sardinell també de maó massís; a la unió entre el brancal est i l'inici de l'arc hi ha una pedra amb la inscripció '1891 JP'. I a banda i banda de la porta una finestra. A la planta primera i segona, trobem la mateixa distribució, al centre un balcó sense voladís i ambdós costats una finestra, totes amb llinda de fusta; a la part superior, just per sota el carener hi ha una petita obertura de forma ovalada. L'interior està compartimentat en tres cossos perpendiculars a la façana de migdia, a la planta baixa estan separats per murs de càrrega i coberts amb volta de maó de pla a cada crugia. La planta baixa era destinada al bestiar, i al fons del cos central hi ha l'escala d'accés a les plantes superiors. A partir de la planta primera hi ha un únic pilar per sobre de cada mur que es desenvolupa fins la coberta. Així, a la planta primera hi ha la sala al centre, habitacions al costat est i la cuina a l'oest. A la cuina podem veure la llar de foc amb la boca del forn de pa i al costat uns fogons i una pica, que foren inutilitzats, ja que se'n construïren uns de nous a la banda oposada; també en aquest espai al mur nord hi ha una porta de sortida a la part posterior de la casa que queda en aquest mateix nivell. La planta segona trobem habitacions a les crugies laterals; també era destinada a magatzem. Els forjats de la planta primera i segona són de bigues de fusta quadrejades i revoltons d'obra. A la part posterior de la casa hi ha les restes del paller, i per davant camps de conreu. | 08166-34 | A uns 2 km de la Pobla. | L'única notícia documental coneguda que tenim del Vilardell, és la cita d'aquesta casa en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). En una pedra de la façana sud trobem inscrita la data 1891, fet que pot assenyalar la data d'alguna reforma realitzada a la casa. | 42.2363200,1.9648200 | 414586 | 4676534 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57806 | Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrocarril-turistic-de-lalt-llobregat | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. | XXI | El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat també és anomenat El Tren del Ciment. Aquest s'ha convertit en un important atractiu turístic pel municipi de la Pobla de Lillet, i també per la comarca (és un dels primers carrilets turístics de l'Estat espanyol). La posada en funcionament del ferrocarril ha suposat la recuperació de tres quilomètres i mig dels onze quilòmetres que tenia l'antic trajecte del carrilet que unia Guardiola de Berguedà amb la fàbrica Asland al Clot del Moro, ja en terme de Castellar de n'Hug. Disposa de quatre estacions: La Pobla de Lillet (situada a l'antiga estació coneguda com 'l'empalme' ja que és on confluïen el carrilet i el telefèric de les mines del Catllaràs), la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n'Hug; de fet les dues parades del mig són baixadors, ja que no hi ha pròpiament un edifici d'estació. El trajecte el realitza una màquina dièsel Schöma, fabricada a Alemanya, i la qual arrossega dos cotxes o bagons coberts amb un tendal, i que hi caben 25 passatgers en cadascun. El trajecte té una durada d'uns 20 minuts, sortint de l'estació de la Pobla de Lillet a pocs metres passa per un fals túnel i tot seguit va vorejat la muntanya en un camí compartit amb la resta de vehicles, prossegueix cap dins el poble, tot circulant entre cases (on hi ha el baixador la Pobla centre), al sortir de la Pobla creua el riu Llobregat per un pont metàl·lic original de l'època del carrilet (construït el 1904), després passa pel costat de la fàbrica de cartró per tot seguit arribar al baixador dels Jardins Artigas, i finalment continua fins arribar al final del trajecte davant el Museu del Ciment del Clot del Moro a Castellar de n'Hug. | 08166-106 | A peu de la carretera de Guardiola a la Pobla | La posada en funcionament d'aquest tren turístic l'hem de cercar en l'interès de recuperació de l'antic carrilet històric que havia tingut tanta importància en aquestes contrades. Els orígens d'aquell ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX. L'emplaçament d'aquella fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcària per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'això l'única mancança era el transport. Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914. No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més esplendorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús. La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. L'origen de la recuperació d'aquest tren molt reclamada per un seguit de poblatans i d'afeccionats als trens històrics, pren forma a partir del 1986 amb la creació del CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris), una associació privada que buscava crear un museu del transport i a tornar a posar en funcionament una part del traçat de l'antic ferrocarril de via estreta. L'associació comptava amb el suport de diferents institucions, l'Ajuntament de la Pobla de Lillet i el de Castellar de n'Hug, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El 1995 es creava una escola-taller de restauració de vehicles de transport antics. El 1996 naixia la Fundació Museu del Transport, a la qual s'hi van traspassar els vehicles d'aquella primera associació CEFIS. El 1998 es constituïa el Consorci del Ferrocarril Turístic, que aplegava la Fundació del transport, els ajuntaments de la Pobla i Castellar de n'Hug, la Diputació i la Generalitat, ens que continuava tirant endavant la idea de l'escola que ja estava en funcionament, i per tant del Museu del Transport, a més de la recuperació d'un tram del ferrocarril. Aquest mateix any el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya desenvolupà un projecte tècnic del traçat del ferrocarril i es posava a construir les plataformes, edificis i instal·lacions necessaris per al nou tren. El dia 1 de juliol del 2.005 s'inaugurava el Tren del Ciment o Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. Amb pocs anys de funcionament aquest recurs turístic ha demostrat el seu atractiu arribant l'any 2.008 a assolir una xifra d'entorn als 26.000 visitants. | 42.2414100,1.9650000 | 414608 | 4677099 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57806-foto-08166-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57806-foto-08166-106-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57807 | Col·lecció d'objectes del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-ferrocarril | PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. | XX | Es tracta d'una exposició permanent situada a una nau del costat de l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat o El Tren del Ciment. La mostra compta amb diverses peces relacionades amb la temàtica de l'exposició 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turística a la vall del Llobregat' (tot i que també hi ha exposades algunes peces d'altres punts de l'Estat espanyol). Algunes de les peces que hi trobem són: una màquina d'imprimir bitllets de cartró del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona; una locomotora de via estreta de 600mm fabricada a Alemanya el 1934 i que va donar servei a la fàbrica de ciment d'Ogassa al Ripollès; una locomotora de vaport tipus 'Berga' núm. 28 de 1000mm.de via i que havia donat servei a la línia Manresa-Berga; un vagó porta-menjar de León; una locomotora construïda a Barcelona el 1966, anomenada 'Mines de Balsareny' i que es va utilitzar a les mines de potassa; una locomotora elèctrica de via de 500 mm. feta a Berlín el 1929 i utilitzada en diferents instal·lacions de Carbons de Berga; una locomotora dièsel de les mines de Vallcebre feta el 1961 a Alemanya; un cotxe Reial A-1 del cremallera de Montserrat, de l'any 1892; entre d'altres. En l'exposició a més dels plafons explicatius de cada peça, hi ha un seguit de panells on es tracten diferents temàtiques relatives als ferrocarrils industrial, secundaris i turístics. | 08166-107 | A l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat. | Un any després de la posada en funcionament del Ferrocarril turístic, el 2.006, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va adquirir el material exposat a la Fundació Museu del Transport. Aquesta fundació es va posar en funcionament l'any 1996; l'associació privada CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris) li van traspassar el conjunt de vehicles de transport antics que havia pogut recuperar al llarg dels anys d'existència (s'havia creat el 1986). El 1995 s'havia posat en funcionament una escola-taller de restauració de vehicles antics de transport de Catalunya i que depenia de l'Ajuntament de Castellar de n'Hug. | 42.2414100,1.9650000 | 414608 | 4677099 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La denominació d'aquesta exposició és 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat'. Es pot visitar de manera gratuïta en les dates i horaris de funcionament del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57742 | Ardericó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderico | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XVIII | En general l'estat de la casa no és dolent, però ha tingut esquerdes estructurals que en algun període es van reparar amb tirants metàl·lics exteriors. Algunes de les construccions annexes són les que es troben en més mal estat de conservació. | La masia d'Ardericó està situada en ple Catllaràs, molt a prop de la Roca Forcada, al seu su-oest. Avui dia funciona com a refugi. La casa és una estructura molt robusta de planta rectangular, formada per planta baixa, dos plantes pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. A la façana principal les obertures estan col·locades amb una disposició força regular. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal, modificada en època moderna, és de llinda en arc rebaixat de maó posat en sardinell, a banda i banda hi ha petites obertures. Cal fer esment que al costat oest de la porta, en el mur hi ha un gran arc que podria haver funcionat amb dos altres que hi ha al mur lateral oest i en el mateix nivell, sense un anàlisi acurat no podem saber si són arc de descàrrega, o eren totalment oberts, definint un espai a mode de porxo. A la planta primera, al centre hi ha un balcó amb voladís, i a cada costat obertures senzilles, tant sols amb llinda de fusta; tipologia que es repeteix en la resta d'obertures dels altres pisos i també a les altres façanes, excepte a planta golfes en aquesta façana sud hi ha dues petites obertures de forma ovalada, fetes amb maó. L'estructura té un cos sobresortit a l'angle nord-oest, en el que hi ha una altra porta d'accés a l'interior, aquesta a nivell de planta primera. Els murs, de gruix considerable, són fets amb pedres desbastades junt amb altres de més irregulars, i de mides molt diverses però en general força grans; les cantoneres són de carreus tant sols desbastats, força regulars i mides no molt grans. A l'entorn de la casa hi ha vàries construccions, al seu costat oest unes edificacions destinades a corts i petits magatzems, i al costat est, una altra petita construcció. A la feixa de sota la casa és on hi ha els grans coberts, l'un ja en avançat estat d'enrunament, és una gran nau allargada que combinava paraments de pedra, amb maó massís als diferents arcs de les obertures i a les voltes que cobrien la planta baixa (avui ja ensorrades); amb grans obertures a les façanes i en les compartimentacions interiors que permetien un espai molt permeable. Al costat d'aquest hi ha un paller, en bon estat, de constitució robusta; la planta baixa era destinada al bestiar i la primera a paller, amb les grans obertures cap al sud. Les feixes inferiors que s'obren per davant la casa conformaven grans prats i camps de conreu de la casa. A uns quants metres al nord-est de la casa, i a prop de la pista d'accés des del Xalet, hi ha una trumfera, és de planta allargada i coberta amb volta de canó de pedra encofrada; té l'accés pel davant, arran de terra (amb llinda de pedra desbastada), una petita obertura per un lateral i una altra per la part superior. Està construïda adossada a un marge i feta amb murs de pedra; es conserva en bon estat. Entorn la casa n'hi ha altres. | 08166-42 | Al Catllaràs. | La primera referència al nom de Arderiu és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Ramon Guitart d'Arderico' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Ja al 1227, consta Maria, filla d'Arnau Ermengol d'Ardaricó, de la parròquia de la Pobla de Lillet, la qual es casà amb Pere, fill de Bernat de Soler, del mas Soler de la parròquia de Santa Maria de Guardiolans (Vilada). (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,55) Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà, en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Al 1371 consta que el noble Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana, fill d'Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, la seva muller Sibil·la, i el fill Hug de Pallars, de comú acord havien venut a Ramon de Castelló, de Puig Çacalavera, els rèdits d'Ardericó i de Les Sois; en el documen es reclamaven aquests drets a Jaume Roger de Pallars. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,348) Ardericó consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Ardericó, consta com a propietari José Orriols. | 42.2079100,1.9660800 | 414652 | 4673378 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia d'Ardericó està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57772 | Jaciment paleontològic de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-falgars | <p>CALZADA, S.; URQUIOLA, M.: Catalógo de holotipos. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, núm. 223. Barcelona, 1992. FOLCH,R. (1988): Història Natural dels Països Catalans, Vol. XV: Registre fòssil. Enciclopèdia catalana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 12916. Generalitat de Catalanya.</p> | Superficial | <p>El jaciment paleontològic de Falgars no és només un punt concret, una de les àrees és la zona propera al mirador de la Roca de la Lluna, al costat de la pista. Es troben afloraments de macologia marina del Cretaci Superior en diferents zones del Catllaràs: Stereocidaris falgarsensis, Chlamys, Exogyra fr. Auricularis, Lima catalaunica, Ortholina luzani, Hippurites, Bivalve, Ostrea, Hemiaster, Ortholina decorata, Ceratostreon, Trochus, Otostoma rugosa, Agriopleura fumanyae, Chuma coguandi, Viarhynchia cerdanyolae, Polytremacis, Actinastraea, Owenirhynchia rubra, i Rynchonella vesicularis. La informació que ens aporta Inventari del Patrimoni Arqueològic i paleontològic de Catalunya, és que es tracta d'un jaciment de tipus marí, del període Mesozoic Cretaci Superior Senonià i de les associacions faunístiques localitzades citen Stereocidaris falgarensis, Hemiaster batalleri i Porosoma batalleri.</p> | 08166-72 | Al Catllaràs. | 42.2212700,1.9676700 | 414801 | 4674860 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Museu de Berga va proporcionar la informació sobre la tipologia de fòssils que es localitzen a la zona. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 57785 | Mina del Serrat Pinós o de l'Artiga de Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-serrat-pinos-o-de-lartiga-de-capdevila | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que es pot recórrer un llarg tram de galeria, té despreniments importants. Les estructures exteriors molt enderrocades. | La mina de carbó del Serrat Pinós està situada per sobre la pista que porta del barri de les Coromines a Falgars i al Xalet. Per arribar-hi, seguint per la pista abans indicada, quan arribem al rec de les mines, cal seguir a peu per la pista de desemboscar que trobem al costat del rec, aproximadament a poc més d'uns 150 metres, al costat est del torrent, hi trobarem la mina. La bocamina està molt ben conservada, és una de les més grans; la part exterior i un curt tram inicial és fet amb volta de canó encofrada feta de ciment, la resta és la pedra picada. Actualment es poden recórrer bastants metres de galeria fins arribar als primers despreniments. A l'exterior, cap al costat est de la bocamina, es conserven diverses restes de murs de les edificacions annexes de la mina (tallers, magatzems,...). Uns metres més enllà, també en sentit est, trobem una gran base o pilar, segurament de suport del telefèric. De fet el telefèric general està situat a no massa distància per sobre d'aquesta mina. No es coneix amb exactitud com es realitzava el transport del carbó; es creu que inicialment potser era a bast amb animals. La situació de la mina, a tocar del trajecte del telefèric, fa pensar que és probable que s'aprofités aquesta important infraestructura per fer-ne el transport. | 08166-85 | Zona central del municipi. Catllaràs | Aquesta és una de les darreres mines que va obrir l'empresa Asland, propietària de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al Catllaràs. L'explotació va ser entre els anys 1915-1922, de fet arran de l'esclat de la primera Guerra Mundial Asland va reactivar i ampliar les explotacions mineres que l'empresa posseïa a la serra del Catllaràs. L'inici de la guerra va provocar un encariment considerable del mineral d'exportació, fet que va afavorir les explotacions del país. De fet el carbó era una matèria primera indispensable pel funcionament de la fàbrica del Clot del Moro, i la pròximitat a aquest mineral (junt amb la proximitat a la pedrera i la força hidràulica del Llobregat ) va ser un dels factors que van determinar la implantació d'aquesta fàbrica en l'indret escollit. La mina del Serrat Pinós va registrar un accident mortal, la persona era coneguda com el 'Pinxo', segons sembla a causa del mal aire. | 42.2279500,1.9679600 | 414834 | 4675601 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57785-foto-08166-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57785-foto-08166-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57851 | Sínia del camp del Mateuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-camp-del-mateuet | XIX-XX | Part de l'estructura està feta malbé. | La sínia està situada en uns camps de conreu a peu de la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, poc abans d'arribar al poble, en concret a l'alçada de la font del Roser, però a l'altre costat del vial. Està construïda adossada a un marge i està conformada per dues estructures adossades, el pou i la bassa. El pou és de planta circular, tant interior com exterior; el diàmetre exterior és considerable, ja que tot l'espai que hi ha entre la part interior i l'exterior conforma un massissat sobre el qual es situava l'animal que feia funcionar la sínia. S'accedeix a l'interior a través d'una obertura situada a la part baixa, o sigui des del camp inferior. A través de la feixa superior arribem a la part alta de l'estructura, on tal com s'ha dit es situava l'animal; aquí sobresurt l'estructura del pou (ja amb un diàmetre exterior molt menor), i és en aquest espai on hi havia la infraestructura que suportava la nòria i la que permetia el moviment de l'animal i la transmissió de la força, actualment no en queda res. Adossat al pou pel costat est hi ha la bassa o viver, una estructura de planta rectangular que permetia acumular l'aigua extreta, per tal de poder regar els camps del voltant. Al marge on s'adossa l'estructura, al costat oest, hi ha una escala feta de pedres allargades que sobresurten del mur i que permetien un accés més ràpid entre la part inferior i la superior. | 08166-151 | Prop de la carretera Guardiola-Pobla de Lillet | La sínia és un complex hidràulic en aquest cas destinat a l'extracció d'aigua per a ús de rec. Generalment estan formades pels mateixos elements, aquesta consta del pou, l'estructura de la sínia (no en queda res) i la bassa, i acostumaven a comptar amb un sistema de canalització de rec, que en aquest exemple tampoc no en queda res. El pou comptava amb una maquinària per pujar l'aigua a la superfície, composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical que pujava l'aigua. Per les informacions recollides, en aquest cas, almenys en els darrers temps, la roda vertical era una cadena de ferro en la qual hi havia uns recipients de fusta, els catúfols, que s'omplien d'aigua i s'abocaven en un canal que la vessava a l'interior de la bassa on s'acumulava. Sembla que la força motriu era un ruc, el qual donava voltes sobre la plataforma al centre de la qual hi ha el pou amb tota la infraestructura de la sínia. A manera sintètica l'animal estava lligat a un eix que feia girar la roda horitzontal, la qual a través d'un engranatge transmetia la força a la roda vertical que pujava l'aigua dins els catúfols. El sistema permetia que els recipients aboquessin l'aigua en un canal de recollida, el qual l'abocava a la bassa. La tipologia de terreny amb poc desnivell degué afavorir un sistema de regadiu en canalitzacions utilitzant la gravetat. La tipologia constructiva sembla correspondre a una estructura de segle XIX o principis del XX. El lloc és anomenat el camp del Mateuet, perquè aquest n'era el propietari, qui feia funcionar la sínia i en treballava els camps. El Mateuet, o Mateu Casanova, era el pare de Joan Casanova, qui va ser alcalde de la Pobla de Lillet en diverses legislatures. | 42.2420500,1.9679300 | 414851 | 4677167 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57787 | Mina del 'Cable' i restes del telefèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cable-i-restes-del-teleferic | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Tot i que conserva moltes estructures, aquestes es troben en procés d'enrunament. | A la zona de la bocamina del cable s'hi localitzen gran quantitat de restes, avui dia molt amagades per la vegetació. El gran nombre de vestigis dóna testimoni de la importància d''aquesta mina de carbó i sobretot del telefèric, dins el conjunt de les mines que Asland va explotar al Catllaràs. Just per sota la pista que porta al Xalet del Catllaràs, a molt poca distància, trobem un petit túnel excavat a la roca, picat en forma de volta; era utilitzat pel pas de persones i animals de bast. Per sota s'inicia una explanada al llarg de la qual, i per sota d'aquesta, es localitzen alguns edificis en procés d'enrunament, i gran quantitat de restes de murs i pilars de diferents construccions; aquest conjunt de restes conformaven tallers, sembla que algun edifici podria ser vivenda, i grans magatzems on dipositar el carbó. La gran majoria d'aquestes restes tenen relació amb el telefèric general, conegut com el cable. Arran de la construcció d'aquest telefèric, el carbó extret a les mines del Catllaràs era portat aquí amb animals a bast, i posteriorment, una gran part hi arribava a través dels altres telefèrics que es construïren més tard (el de la Roca de la Lluna i el del Teixó). Aquest telefèric tenia una longitud de 2.013 metres i un desnivell de 444 m.; comunicava amb l'estació de l'empalme (o 'Apartadero') del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet. En aquest indret avui dia encara s'hi conserven diverses restes, entre les quals, part de l'estructura d'uns grans dipòsits per emmagatzemar el carbó i quatre pilars (que suportaven una estructura de fusta col·locada per evitar la caiguda de carbó sobre la carretera que hi circulava per sota). Aquí, el carbó s'emmagatzemava en grans dipòsits d'on seria traspassat a les vagonetes del ferrocarril que el portari fins la fàbrica del Clot del Moro. El telefèric era del tipus bicable, o sigui que comptava amb un cable carril i un cable tractor, que descansaven sobre torres metàl·liques. Funcionava pel sistema automotor, les vagonetes que baixaven plenes feien pujar, pel propi pes, les buides; comptava però amb un fre de cinta controlat per un treballador que en regulava la velocitat. Les vagonetes eren del tipus bolcador, amb un truck de dues rodes a la part superior. | 08166-87 | Catllaràs | Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, ferrer de Ripoll, qui va inciar l'extracció de carbó l'any 1902. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922, any que la companyia deturà l'extracció de carbó a les mines del Catllaràs. La Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va iniciar la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N'Hug però prop del límit amb la Pobla de Lillet, l'any 1901. L'emplaçament escollit per la instal·lació d'aquesta fàbrica era idònia per a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcàrea per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, tant sols tenia la mancança del transport que amb els anys resoldria amb la construcció d'una petita línia de ferrocarril que enllaçava Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet, i posteriorment fins la fàbrica del Clot del Moro. A principis de segle Asland va adquirir diverses mines de carbó al Catllaràs, entre les quals hi havia aquesta mina. Amb els anys Asland va ampliar la quantitat d'explotacions, a més de millorar les infraestructures, sobretot de transport del carbó, per tal que l'activitat minera fos rendible, ja que durant els primers anys el carbó era portat a bast. Així, a més de la construcció del tren de Guardiola a la Pobla, també va construir tres telefèrics que foren de gran utilitat pel transport del lignit. El primer va ser aquest telefèric, el general, conegut com el cable, i que es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912. Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades. Aquest telefèric el va construir la firma belga Carstens i Fabian, el 1906 ja estava enllestit, però les condicions meteorològiques no van permetre que es posés en funcionament fins a mitjans del 1907. No va trigar en demostrar la seva utilitat, ja que els primers 25 dies va transportar 700Tm de carbó. Va donar servei de transport de carbó fins al 1922, quan es van clausurar les mines; però fins el 1928 es va continuar utilitzat pel transport de fusta del Catllaràs. | 42.2249800,1.9684400 | 414870 | 4675271 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57787-foto-08166-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57787-foto-08166-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del Teixó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 57788 | Mina vora el Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vora-el-xalet | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Molt sitjada. | La mina de carbó del Xalet quedava situada molt a prop d'aquest edifici, actualment no es conserva la bocamina, en el seu lloc tant sols hi podem veure un gran clot, on el terreny va cedir. Pel voltant es conserven restes escasses d'algun mur probablement d'algun edifici complementari, com un taller o magatzem. A pocs metres per sota la pista que ens condueix fins aquí, i al costat de la font del Xalet, hi ha les restes de murs de la Cantina, un gran edifici que donava servei als treballadors de les mines del Catllaràs, alguns també hi feien nit. | 08166-88 | Catllaràs | Aquesta mina la va obrir l'empresa Asland, propietària de la fàbrica de ciment del Clot del Moro. L'explotació va ser entre els anys 1906 al 1917. De fet el carbó era una matèria primera indispensable pel funcionament de la fàbrica del Clot del Moro; la proximitat a aquest mineral (junt amb la proximitat a la pedrera i la força hidràulica del Llobregat ) va ser un dels factors que van determinar la implantació d'aquesta fàbrica en l'indret escollit. | 42.2231600,1.9691000 | 414922 | 4675068 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57788-foto-08166-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57854 | Trumfera d'Ardericó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-darderico | XVIII-XIX | Aquesta trumfera es localitza a uns pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau. L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per llinda un gran bloc de pedra. La resta d'estructura exterior és un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules. L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós. | 08166-154 | Al Catllaràs. | El conreu de les patates es va generalitzar a tot Catalunya a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, l'orientació,.. Generalment també compten amb dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. | 42.2101700,1.9695900 | 414945 | 4673625 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 57729 | Ieits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ieits | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIX-XX | La casa de Ieits es troba situada molt a prop del nucli urbà, just després de la capella dels Dolors que trobem en el camí de Coll Ferran, passat el barri de la Plana muntanya amunt. La masia està conformada per dues construccions bàsiques, la casa i el paller al davant, unides dels costats per murs que conformen un clos, amb l'era al centre. La casa té quatre façanes, és de planta rectangular amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra al sud-oest. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està construïda per murs fets amb pedres irregulars i còdols col·locats irregularment, i a les cantoneres peces desbastades força grans. De les obertures destaca l'accés a la planta baixa, situat al centre de l'edifici, és una gran obertura amb llinda en arc rebaixat fet de maó massís col·locat en sardinell, les finestres d'aquest nivell són de la mateixa tipologia però amb arcs més rebaixats; la resta són més senzilles, simples obertures rectangulars algunes amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb maó posat de pla; a la planta primera algunes obertures són balcons sense voladís. El paller està situat davant la casa, disposat en paral·lel, tant les dimensions com les característiques constructives són similars a les de la casa. La seva ubicació en una zona es desnivell permet que tingui accés a peu pla a cada nivell de planta, així l'entrada a la planta superior és des de l'era. | 08166-29 | A Coll Ferran | El nom d'aquest mas Ieits apareix, encara actualment, grafiat de moltes i diferents maneres. Atribuïm a aquest les referències que apareixen com a Eits, Eygs, ja que el situen dins la el veïnat de la Pobla. Les primeres referències documentals daten del segle XIII, però l'edifici que veiem avui dia, presenta una estructura i característiques arquitectòniques molt posteriors; així doncs, és possible que en una data desconeguda aquest mas, fos quasi o totalment reconstruït. La primera notícia la trobem el 29 de setembre de 1282 (el document és un trasllat de l'any 1323), data en que es realitza un document de reforma del contracte d'establiment del mas d'Eyts feta pel pavorde del monestir Berenguer de Vila. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,56). La següent referència és del 1449, quan el pavorde, Joan Cunill, junt amb tres canonges i amb autoritat del bisbe, fa als masos Sarga, Planes, Baladosa i Eygs, que estan sota la seva jurisdicció, excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i a més havien de continuar pagant els censos agraris que els pertocaven i que són, 'pel mas d'Eygs, primo dos sous e dos diners e maylla. Item, per segla, deavuyt diners e maylle. Item, an diners, més vint e dos sous. Item, tres gallines a Nadal. Item, civada, cinc miges quarteres e una punyera, dretes. Item, vi, dos canadells e mig. Item, ordi, cinch miges quarteres e una punyera, dretes. Item, carnsalada, tres lliures e tres mayllades. Item, per alberga, diners, uit sous. Item, per los jornals que antigament solis fer al dit monastir, cinch sous', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants del mas 'Eigs', del veïnat de la Pobla, junt amb Sarga, Baladosa i Carbonells, aquests del veïnat de Vilacorba, i que tots eren del Monestir de Santa Maria de Lillet, per mostrar les seves dificultats per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Eits consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). | 42.2449700,1.9696800 | 414999 | 4677489 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57769 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-0 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Es tracta d'una petita construcció situada a peu del camí ral de Berga, camí que també condueix a la masia de Ieits. Està construïda adossada a un marge. S'hi accedeix per una escala feta de pedra. L'edifici està conformat per un basament sobre el qual hi ha una petita obertura amb una reixa que permet veure l'interior de la capella. A l'interior al fons hi ha la fornícula de la capella precedida d'un petit espai on dipositen els ciris o flors. La fornícula està emmarcada per unes motllures de guix, té una portella amb un vidre que protegeix la imatge de la Verge dels Dolors. Per l'exterior la construcció mostra una coberta a dos vessants, però no presenta les superfícies planes, sinó que són lleugerament corbades. Al carener hi ha una creu de ferro. A costat i costat de la capelleta, uns petits espais enjardinats. | 08166-69 | A peu del camí ral de Berga | 42.2450300,1.9704900 | 415066 | 4677495 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57769-foto-08166-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 57702 | Xalet del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 31201. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. | XX | Està pendent d'una obra de rehabillitació. Actualment presenta importants problemes d'humitat al seu interior. | L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures. L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior. | 08166-9 | A la Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi. | L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX. El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat. Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista 'Cortijos i Rascacielos' de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs. | 42.2239800,1.9711700 | 415094 | 4675157 | 1902 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí | A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.La fotografia 3 és escanejada del llibre: BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, pàgina 25, consta que és de l'Arxiu Luigi. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 57722 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XIX | La fàbrica tèxtil de Cal Costa està situada a l'entrada al nucli urbà de la Pobla de Lillet, a la riba esquerra del riu. Uns centenars de metres més amunt (prop de Cal Massana) hi ha una petita presa on s'inicia el canal que portava l'aigua a la fàbrica (actualment aquest canal s'ha inutilitzat ja que pel seu interior s'hi ha col·locat les canonades que transporten les aigües brutes a la depuradora). Davant la fàbrica hi ha un pont amb unes grans baranes de ferro en forma d'arc, que constitueix la via d'accés principal al conjunt. Es tracta d'una fàbrica formada per diverses naus que defineixen dos grans cossos allargats que conformen una planta més o menys en forma de Y, de fet la part inferior més propera al punt de confluència dels dos cossos es correspon amb la part més antiga conservada de la fàbrica. A grans trets, aquesta part més antiga presenta un únic nivell d'obertures, consistents en grans finestrals de llinda en arc rebaixat emmarcats amb maó massís. L'extrem est de la nau més allunyada del riu, es diferencia de la resta per constar de major alçada, de fet mostra dos nivells amb els seus corresponents registres d'obertures de tipologia similar a la resta. Aquesta part està coberta a quatre vessants, la resta de naus a dues. El conjunt de les naus tenen la superfície de les parets arrebossades i pintades. Ocupant un lloc central dins el conjunt, hi ha la casa del propietari. És un edifici de planta baixa, planta pis i golfes, tot i que els darrers anys ha patit una reforma a la coberta, tot aixecant-ne l'alçada i modificant els pendents. Destaca d'aquest edifici la gran quantitat de finestrals emmarcats, una galeria adossada al costat de llevant i un porxo davant la façana nord-est que obra a una terrassa delimitada per una balustrada. Tot i que la fàbrica ha experimentat importants reformes al llarg de la seva història, ja que entre altres, la riuada del 1982 ensorrà part de la nau més propera al riu, en la seva reconstrucció és va mantenir la tipologia d'obertures. | 08166-22 | Avda. Antoni Costa, núm. 1. La Pobla de Lillet | La fàbrica tèxtil de Can Costa fou fundada el 1867 per Bonaventura Costa Collell, també se l'ha nomenat Can Ventureta. Tal com va passar a les fàbriques de Ca l'Artigues i la de Cal Pujol, en els seus inicis eren petites indústries tèxtils mogudes per salts d'aigua amb rodets; però la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries del municipi, va afavorir l'ampliació i creixement d'aquestes fàbriques simultàniament a la incorporació de millores tècniques. Al registre de matrícules industrials consta la que en el 1922-23 s'havia fusionat amb Manufactures Costa Mallol. Com les altres sofrí les conseqüències de les destrosses de la Guerra Civil, va estar molt temps parada però al final s'hi instal·là una indústria de teixits ortopèdics 'Mafra, S.A.'. Malauradament, el 1982 els aiguats i anteriorment un incendi, perjudicaren molt la nova indústria. Tot i això es van reconstruir els edificis, i va continuar amb l'activitat. El reconeixement a aquesta indústria per part del municipi es va veure palesa tot dedicant-li el carrer d'entrada al poble per la carretera de Berga, com a Avinguda Antoni Costa Mallol (fill del fundador). Actualment és l'única fàbrica tèxtil activa al municipi (Cadí Tèxtil, S.L.), i a hores d'ara també al conjunt de l'Alt-Berguedà | 42.2438600,1.9715400 | 415151 | 4677364 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57789 | Mina i pou d'Arderiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-pou-darderiu | BOIXADER, P. (2000:19-20): 'Itinerari per les principals mines del Catllaràs'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Té bastanta quantitat de sediment, i aigua a la galeria. | La mina de carbó d'Arderiu té la bocamina a peu de la pista que porta a la masia (avui refugi) d'Ardericó. Es tracta d'una petita obertura, des de la qual podem veure un tram de galeria que al fons fa un gir, tota la part visible és feta amb volta de canó de ciment encofrat. Avui dia presenta la superfície del paviment amb gran quantitat de terra i material que s'hi anat escolat i també plena d'aigua. A uns metres per sobre trobem l'estructura del pou, es tracta d'un pou de planta circular que sobresurt per sobre del nivell del sòl, és de diàmetre considerable; avui dia està cobert per una reixa evitar accidents però que ens permet veure l'interior. Pel costat oest, l'estructura del pou hi té una obertura d'accés (per la qual es devien treure els cabassos del mineral), avui dia també tapiada; i pel costat oposat un petit dipòsit adossat i de planta quadrangular. Pel seu voltant hi ha restes d'altres murs. | 08166-89 | Catllaràs | L'activitat a aquest indret es va iniciar amb la perforació del pou a l'any 1906, el qual posteriorment comunicaren amb la bocamina iniciada el 1908. El carbó es pujava pel pou dins una gran cabassa i amb l'ajuda d'una corriola, després per mitjà de vagonetes es portava cap un dipòsit, i d'aquí era transportat cap a l'estació del telefèric general, el cable. L'explotació d'aquesta mina va ser per part de l'empresa Asland, l'activitat al pou consta entre els anys 1906 i 1917, i a la mina entre el 1908 i el 1922. Arran de la construcció, iniciada l'any 1901, de la fàbrica de ciment del Clot del Moro (Castellar de N'Hug) per part de l'empresa Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi, van llogar diverses mines a Antoni Planas, ferrer de Ripoll, poc després les van adquirir en escriptura, en concret a l'any 1906. A partir d'aquí i ja amb la fàbrica del Clot del Moro en ple funcionament, Asland va iniciar un important programa per modernitzar les fàbriques del Catllaràs, amb l'ampliació de galeries, perforació de noves explotacions, ampliació de la xarxa ferroviària que les unia i instal·lació d'un telefèric que uniria les mines amb el Ferrocarril de Guardiola a Castellar de N'Hug, a més de la construcció del Xalet del Catllaràs. L'any 1922 Asland clausurava l'explotació de les mines que posseïa al Catllaràs. | 42.2207200,1.9720000 | 415158 | 4674794 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57789-foto-08166-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57789-foto-08166-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57767 | Font de l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamistat | ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La Font de l'Amistat està situada a l'entrada del poble, arribant des de Guardiola, al costat esquerra, en concret davant la fàbrica de Cal Costa, i a peu de carretera. La font està ubicada en una zona en desnivell, en un antic marge, d'aquí que hi hagi un potent mur que reforça i aguanta el terreny natural, en aquest hi ha una part rebaixada, a mode de balmat, on hi ha la font pròpiament, amb un brollador, i bancs d'obra a cada costat; per sobre està ornamentada amb un arc rebaixat i la continuïtat del mur fet amb grans còdols de riu. Al costat oest de la font s'estén una petita àrea condicionada amb una taula i bancs, enmig d'arbres que li aporten ombra i frescor a l'estiu. Al costat oest d'aquest l'espai enjardinat s'inicia un camí, és un camí amb desnivell format per una rampa esglaonada, al costat de la muntanya hi ha un mur alt de contenció del marge fet amb pedres desbastades, i pel costat oposat un muret baix i més senzill, a mode de barana de poca alçada. De fet aquest camí connecta l'extrem oest del poble en la seva part baixa, o sigui a redós del riu, entre els quals la fàbrica de Cal Costa, amb el barri de la Plana. | 08166-67 | Carrer Antoni Costa, s/n. | No coneixem quan es va construir aquesta font, pel que comenta la gent gran de La Pobla de Lillet, és un brollador que deu fer molts anys que existeix, hi ha qui diu però, que potser es va trobar la deu en fer les obres de la carretera de Guardiola a La Pobla de Lillet (a principis dels anys deu del segle XX). La feixa contigua a la font, o sigui l'espai adequat amb taula i bancs i enjardinada, junt amb la feixa que hi ha per sobre, entre la font i el camí, consten cedides (al 1982), amb la condició l'ús com a zona enjardinada adscrita a la font. | 42.2442500,1.9721400 | 415201 | 4677407 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57767-foto-08166-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57767-foto-08166-67-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta la font i el camí de l'Amistat, com element a conservar, i s'especifica que quan es realitzi el nou accés de les Planes, es tindrà especial cura de mantenir el camí i la font així com de solucionar la continuïtat peatonal d'aquest accés. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57733 | El Tinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tinar | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV? | La masia del Tinar està situada a mitja alçada de l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet, en concret en una zona on s'obren amplis camps de conreu. A pocs metres passa el camí que porta a Falgars, i a tocar la casa el que condueix a la cova de la Verge. La casa és de planta irregular, formada per una planta semisoterrània, baixa i primera; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Edifici està construït sobre una penya rocosa, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells, la planta baixa i la semisoterrània; aquesta darrera és de mides menors que la resta ja pel seu costat est hi ha la roca. La casa va ser reconstruïda a mitjans de segle XX, segons els seus propietaris tant sols van conservar la part baixa d'alguns dels murs. La superfície de les façanes està arrebossada. Als voltant de la casa hi ha el paller, diversos coberts i annexes destinats al bestiar i magatzem; la majoria de construcció recent. | 08166-33 | A uns 500 mts de la Pobla. Agafar pista heliport, uns 300 mts el segon creuament a la dreta. | Les referències de la masia del Tinar es remunten a finals del segle XIV, tot i que la masia ha experimentat notables canvis al llarg de la seva història, i que potser avui dia potser ben poca cosa ens queda d'aquella estructura originària. La primera notícia documental la trobem al 1388, quan un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Deztinar', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Serra Vilaró ens dóna notícia d'un document que es refereix directament a la masia el Tinar, data del 12 de juny de 1495 i en diu el següent: 'Venda a carta de gràcia del mas Tina de la Pobla de Lillet, autoritzada per Joen Quer Pvre. i notari de Bagà, del noble senyor Galceran de Pinós rector de l'església de Bagà, que rebé aquesta carta pel venerable i discret Joan Morer, pavorde del monestir de Santa Maria de Lillet'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) No tenim més referències documentals conegudes ja fins al segle XIX, en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856 on es cita la casa 'Tina' amb la referència a Miquel Saus com a propietari. | 42.2402800,1.9723500 | 415213 | 4676966 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57844 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-0 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Plànol: Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, Municipi de la Pobla de Lillet, Mapa 1:25.000; Naturgest, S.L.: Bernat Soler (dir.), i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera: Xavier Campillo (dir.). Febrer de 2.005. | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En el treball trobem els següents camins ramaders que passen pel municipi de la Pobla de Lillet: -Camí de la Pobla a Castellar de N'Hug: ICR63. Amplada entre 32 i 10 metres. Surt de la plaça de Sant Isidre, va per la via del carrilet, s'enfila cap Cal Mossèn Elies i pren el camí de Panella, va per sobre Ca l'Artigas i Cal Sargantana, i segueix fins la casa de la Molina; aquí hi ha dues opcions, una pel Clot del Moro, el pas de l'Ós i enllaça amb el camí que ve de la Farga, i l'altra va per sota la fàbrica del Clot del Moro cap a la Parera i pren el camí de la Farga en direcció al prat, creua el rec i agafa en direcció la Farga, passant-hi a tocar, fins al Molí, i continua fins Castellar de N'Hug. -Camí de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès per la Riera de Merlès: ICR8. Té una amplada de 20 metres, tot i que també citen que alguns trams són de 3,5m. El camí entra a la Pobla, venint de Castellar, per prop de Ca l'Escolà i les Rovires, prenent direcció Cal Bescaire, es dirigeix cap Montverdor, passa pels camps del Guixé, després cap la Teuleria de Montverdor, segueix prop del torrent cap a la Font del Bisbe, creua el terme seguint per la carretera de Sant Jaume en direcció Santa Eugènia. -Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet: ICR12. Consta una amplada de 20 metres. Surt de la plaça de l'església de Guardiola, passa per Cal Companyó, i entra a terme de la Pobla per sota la carretera de Guardiola a l'alçada del riu Gavarrós, continua cap al Molí de l'Espelt, després cap Santa Cecília, segueix cap Fumanya, després el Plantiu i cap Roca Subiera, per dirigir-se cap Cal Pau Solana, i entra a la Pobla per Ieits, cap plaça de Sant Isidre, carrer de Berga, carrer Unió i fins la plaça del Molí de la Vila. Després té continuïtat cap a enllaçar amb el camí ICR8, passant per les Coromines al costat de la capella de Sant Antoni, i segueix en direcció al monestir, fins enllaçar amb el camí que per un costat porta cap Sant Jaume de Frontanyà i per l'altre cap Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. -Camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà: ICR24. Amplada aproximada de 30 passes per banda, però a l'expedient de classificació consta de 20 metres i 3,5 metres a dins el poble. Ve de Sant Julià de Cerdanyola entrant per la baga de Fontanals, segueix cap la Balma de Crist i cap el Coll de la Ceba; continua carenejant per la Collada del Pla de l'Om i d'aquí es dirigeix cap a Sant Jaume de Frontanyà. Gran part del trajecte passa prop del límit sud del terme municipal; part del traçat està senyalitzat com a GR-241. -Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs: ICR25. Amplada aproximada de 30 passes per banda. Des del Gall de Cercs passant per Vilada, va fins la Clusa, des d'on es dirigeix a la Pobla anant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba, i Camp de l'Ermità, tot seguint aproximadament el límit del terme amb Cerdanyola; després va cap el Pla de Sant Cristòfol en direcció Falgars, per seguir cap el planell de l'estació de tren de Riutort-Gavarrós, on enllaça amb el camí de Guardiola. -Camí de Cerdanya pel Pla de Rus: ICR64. A Santa Cecília de Riutort (enllaça amb el camí de Guardiola a la Pobla) surt un camí que tot passant pel Coll de Cerqueda i després pel Pla de Rus, porta a la Cerdanya, enllaçant amb diversos camins. -Camí de la Bassa de Tarnes: ICR67. 20 metres d'amplada. Surt de la Bassa de Tarnes, i passa per l'Espelt, seguint el torrent de Gavarrós va pujant fins enllaçar amb el camí de Paller. (Forma part del camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal) S'han mantingut la terminologia emprada en l'inventari esmentat, incloent el codi. A l'inventari també hi ha un quadre de correspondència dels camins inventariats amb els camins inclosos en els expedients de classificació de Vies Pecuàries. | 08166-144 | Per diferents indrets del terme municipal | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals podem destacar com a grans eixos transhumants el identificats com a ICR12 i ICR63, com a camins principals el ICR8, ICR24 i ICR64, i com a camins secundaris l'ICR25 i ICR67. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà i en concret a la Pobla de Lillet hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2447900,1.9728800 | 415263 | 4677466 | 08166 | La Pobla de Lillet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'elaboració de l'inventari a més del recull exahustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. En el cas de la Pobla el conjunt de camins van estar descrits per Ernest Sitges. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 57799 | Font de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-isidre | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PUNTAS, J. (1985:47-49): ''Que n'és de bona d'aigua!'. Centenari de les fonts públiques de la Pobla de Lillet'. L'Erol, núm. 13, 1985. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Font situada entre dos edificis. És conformada per un gran dipòsit amb estructura de planta rectangular i el frontis, en el mateix pla que els edificis dels costats, dóna a la plaça de Sant Isidre. La façana es presenta en dos plans, així les piques i la capella queden protegides per una coberta, que té llinda en arc rebaixat; el conjunt de l'estructura és coronada amb un acabat corbat. Hi ha dues piques de pedra, l'una amb l'aixeta habitual, i l'altra amb una sortida directa (potser el sobreeixidor, o pel contrari el desguàs per buidar el dipòsit). Al centre del frontis hi ha un rètol on posa 'Font de Sant Isidre. 1885', i a sobre una petita capella amb un Sant Isidre al seu interior. Les parets no presenten cap decoració especial, les interiors tant sols estant pintades. | 08166-99 | Nucli urbà. Al barri de la Plana, a la plaça de Sant Isidre. | A les actes del plens de l'Ajuntament de l'any 1884 i 1885 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) es documenta, arran de la construcció d'un nou dipòsit d'abastament d'aigua, a la zona de la Vila, la construcció de tres fonts, al barri de les Planes, a la Plaça i al Pontarró, respectivament. Les obres van durant bastant de temps primer perquè les canonades de l'aigua havien de creuar camps conreats i es va esperar que la collita estigués feta, després també s'havia de construir unes canonades de desguàs de les aigües netes sobreres de les fonts, per tal que no es desaprofités i no es barregés amb les aigües grises. Finalment l'any 1885 es van concloure les obres. | 42.2448400,1.9731100 | 415282 | 4677472 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57799-foto-08166-99-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per la diada de Sant Isidre, 15 de maig, patró dels pagesos, s'hi resa un rosari. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 57825 | Festa Major del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-roser | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVII? | La Festa Major del Roser es celebra el primer cap de setmana d'octubre, coincidint amb la proximitat al 7 d'octubre, dia de Santa Roser, i suposa la festa grossa de la Vila. Tot i que al llarg dels anys alguns dels actes van canviant, el programa no difereix massa en quan al tipus d'activitats que es realizen. Així, el divendres al vespre s'anuncia l'inici de la Festa Major amb repic de campanes; aquest dia és dedicat sobretot al jovent amb una Festa Jove a la nit. El dissabte es realitza un torneig de tennis taula, i un de bàsquet, a més d'un concurs de botifarra. Al llarg de la jornada també hi ha lloc per altres espectacles i a la nit Ball de Festa Major. Enguany el diumenge l'Ajuntament ha decidit recuperar l'escalada ciclista a Falgars, el punt de sortida és la plaça de l'Ajuntament i el d'arribada, al Santuari de Falgars; la recuperació ha estat bona, ja que ha comptat amb un bon nombre de participants. El diumenge també hi ha lloc per les sardanes i a la tarda la proclamació de la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí, seguidament hi ha concert de gala i a la nit Ball de Festa Major. El dilluns (festa local) novament hi ha ball i audició de sardanes, a la tarda és hora d'un espectacle infantil, i al vespre un gran sopar que clou amb una darrera sessió de Ball. | 08166-125 | En diferents indrets del nucli urbà. | No es coneix l'origen exacte de la celebració de la Festa, però l'any 1638 un vot de la vila declarava festa del Sant Crist l'endemà del Roser, paral·lelament el capellà d'aleshores, mossèn Barnola feia construir la capella del Roser (avui totalment enrunada, i de la qual tant sols es pot veure alguna escassa resta darrera el mas Barnola, al barri de Les Coromines); posteriorment fundà la confraria de la Marededéu del Roser. En un parell d'ocasions s'ha realitzat consulta popular per canviar la data de la Festa Major. L'any 1958 es va proposar passar la celebració de la Festa Major al 15 d'agost coincidint amb la festa de la Marededéu d'Agost; el resultat va ser negatiu. Novament al juliol del 1988, es va proposar el canvi de data del primer cap de setmana d'octubre al tercer diumenge d'agost, en aquesta ocasió va tornar a sortir com a resultat un no. Així doncs, s'ha mantingut la data d'octubre com a celebració de la Festa Major, tal com assenyalem alguns veïns, la Festa ha de ser pels propis poblatans i poblatanes, i a l'estiu són molts els que els coincideix amb les vacances. La pujada en bici a Falgars ja s'havia fet entre els anys 1982 i 1994 de la mà dels Amics del Ciclisme de Lillet; enguany la recuperada escalada ciclista suposa la catorzena edició. | 42.2433200,1.9733300 | 415298 | 4677303 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/