Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57704 | Cal Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaro | XVIII | Es tracta d'una gran casa ubicada dins el casc urbà però amb les característiques pròpies d'una masia; de fet, fins avui dia, ha estat vinculada amb més o menys intensitat a activitats agropecuàries. Cal Txeró està format per la casa, el paller, diferents coberts i annexes, una gran era i terres de conreus situades a la banda sud de les construccions. La casa és de planta irregular com a resultat del creixement de l'immoble i de la configuració de la trama urbana, ja que en aquest indret el carrer Unió fa un gir de quasi 90 graus, fet que es reflecteix en la façana principal que és de dos frontis en angle. En l'edifici es distingeixen dues estructures, que exteriorment presenten certes diferencies. D'una banda, hi ha una gran estructura de planta més o menys rectangular que defineix la part més gran de la superfície total de l'edifici. Aquesta consta de planta baixa, tres plantes i golfes, amb coberta a dos vessants i el carener disposat est-oest. L'altra estructura, està situada a la banda nord de l'anterior, presenta menor alçada, té una planta menys, i la coberta és de dos vessants però amb el carener disposat perpendicular a l'altre, o sigui col·locat nord-sud. La façana principal del conjunt, que obra al carrer de la Unió, presenta la superfície coberta d'un arrebossat de morter de calç. Les obertures són senzilles, excepte la gran portalada que és de llinda monolítica de pedra (amb una inscripció acompanyada de la data 1750) suportada en muntants també de pedra picada. A la planta primera hi ha un balcó corregut i un l'altre de més petit, i a la segona algunes obertures són de balcó ampitat, o sigui, sense voladís. Pel que fa a les façanes que obren a l'era i al sud, també presenten la superfície arrebossada, excepte la façana oest de l'estructura principal que ens permet veure un paredat fet amb pedres irregulars i cantoneres de pedra picada; en aquesta façana, la porta és d'arc rebaixat de maó massís posat de pla i per sobre té un arc de descàrrega fet en pedres. La resta d'obertures d'aquestes façanes són senzilles, només cal destacar que a la façana sud hi ha una galeria a nivell de la planta primera i alguns balcons ampitats que conserven les baranes de fusta. A l'interior, la planta baixa presenta un passadís o corredor que comunica les dues obertures principals de la casa, la que dóna al carrer de la Unió i la de l'era; en aquest pas hi ha els accessos als diferents espais d'aquesta planta i també hi ha l'escala d'accés al pis superior. La planta primera era destinada a vivenda, amb espais comuns i les habitacions; hi ha la gran sala amb el terra de fusta, la capella i l'accés a la galeria i a les habitacions principals. L'ús de la planta segona era una part habitacions i la resta magatzem, junt amb la planta tercera i les golfes. A l'exterior, dels diferents coberts i annexes que delimiten l'era, cal fer esment al porxo o paller. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb coberta a dos vessants i obertures a la façana de llevant, algunes han estat reformades, a la llinda d'una d'elles podem llegir: 'Este edicicio se izo el año 1750 i se renovo el año 1986.v.' amb una creu a cada costat. | 08166-11 | Carrer Unió, núm. 1. | Cal Txeró és un edifici emblemàtic de la Pobla de Lillet, tant per haver conservat les característiques estructurals com funcionals d'origen de l'edifici. No hi ha notícies històriques conegudes relacionades amb Cal Txeró. Pel que fa al seu origen, les úniques referències són les inscripcions de 1750 en la llinda de la porta principal i a la del paller. Tot i això, no es pot descartar que Cal Txeró ja existís amb anterioritat a aquesta data, ja que el creixement progressiu del poble per aquest extrem de la vila va anar sent gradual al llarg dels segles XVI i XVII, fins a partir del segle XVIII que és quant experimentà el creixement més sobtat. De fet aquesta data coincideix en un moment de consolidació de la trama urbana d'aquest sector de la Pobla de Lillet (a més de la construcció del barri de Les Coromines), lligat a un període d'augment demogràfic important que comportà paral·lelament un increment del nombre de vivendes construïdes. A més, aquest creixement va estretament vinculat a l'auge de la indústria, de la que cal destacar-ne la indústria llanera la qual estigué molt arrelada a la Pobla de Lillet; de fet, ja des del segle XIV està documentada la seva preeminència com a activitat econòmica poblatana, però va ser sobretot al segle XVIII quan aquesta adquirí un paper important dins la indústria comarcal i fins i tot a nivell de Catalunya. Anotem aquesta dada, perquè el topònim Cal Txeró es relaciona amb l'activitat llanera, i hi ha informacions orals que testimonien aquest fet, si més no precisen que era una casa molt vinculada al món de l'ovella, potser no només pel volum de ramats que hagués tingut sinó pel treball de la llana en alguns dels processos de tractament més immediats després d'esquilar les ovelles. La primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5 de la Pobla de Lillet, Foli 202, inscripció 1) apareix registrada com a casa amb era, paller i hort contigu, al carrer primer de la Plana de 2 quarteras 3 quartans i 1 picotí de sembrat de blat, equivalents a 78 àreas 13 centiareas i una altra casa també contigua i a l'esquerra de dit hort, senyalada amb el número 23, i té la porta d'entrar i sortir en el mateix carrer de la Plana, seguidament aporta els límits i després s'especifica que 'se tiene el deslindado immueble en alodio de los Exceletísimos Señores Barones de Pinós y Mataplana' sense prestació de censos ni càrregues. Aquest registre és de José Vaquer i Lliurat qui la posseeix per testament emès pel seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet, en data 27 de juliol de 1824. | 42.2440800,1.9735000 | 415313 | 4677387 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Txeró és utilitzat junt amb altres edificis i espais del casc antic en la representació del pessebre vivent ja que suposa un bon escenari.A les NNSS consta com edifici a conservar, i s'especifica que inclou també la pallissa i el porxo d'accés al pati interior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57706 | Cal Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martinet-0 | XVIII? | Edifici situat dins el nucli urbà però amb estructura de masia. El conjunt està format per la casa amb el paller adossat al costat est, al davant (sud) uns coberts i enmig l'era, que a la resta de costats queda delimitada per altres cases a l'oest i un mur de tancament a l'est. Hi ha dos accessos al conjunt, el principal és pel carrer de la unió, i és a través d'un portal situat al costat dels coberts i amb els que comparteix teulada, dóna directament a l'era; l'altre, és a través d'un carreró que permet entrar al conjunt pel costat de ponent, és un portal senzill que només permet l'accés de persones. La casa està formada per planta baixa, dos pisos i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener disposat est-oest, paral·lel a la façana principal. Consta de dues façanes; la principal obra al sud, on trobem la porta d'entrada i un dels elements més destacats del conjunt, una galeria de tres nivells i d'estructura senzilla, amb les obertures rectangulars, forjats de biga de fusta amb revoltó, i baranes de fusta. La façana posterior dóna a un carreró amb accés tancat, i no presenta elements a destacar, tant sols hi ha diverses obertures rectangulars sense cap característica específica. Ambdues façanes mostren la superfície arrebossada. El paller està situat a l'est de la casa, presenta el mateix plom de façana i també la mateixa alçada, de fet la teulada és la continuïtat de l'estructura de coberta de la casa. Consta de tres nivells de plantes, l'inferior parcialment obert, i els dos superiors totalment oberts al sud, o sigui a l'era. L'escala d'accés a la planta primera és exterior. Els coberts, ubicats al sud del conjunt, estan destinats bàsicament al bestiar, la seva coberta és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L'era és enrajolada amb cairons. | 08166-13 | Carrer de la Unió, núm. 8. La Pobla de Lillet | No es té constància de notícies històriques referides a Cal Martinet. Exteriorment l'edifici no mostra elements arquitectònics que permetin apuntar la seva cronologia. La primera referència documental a la que ens podem referir és la primera inscripció al registre de la propietat que és del 22 d'abril de 1864. De tota manera creiem que el seu origen pot ser anterior, ja que la seva situació, molt propera al nucli original de fundació de la Pobla de Lillet i del recinte emmurallat, es correspon amb l'àrea de creixement immediat un cop colmatat l'interior del recinte. | 42.2444900,1.9736500 | 415326 | 4677432 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les NNSS consta com edifici a conservar, inclou la masia i les eres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57705 | Cal Puigros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigros | XX | Edifici aïllat de tipologia residencial, situat en una parcel·la ajardinada que li permet tenir façanes en tots els seus costats. És de planta rectangular amb un cos sobresortit, de planta més o menys quadrada adossat a la banda de ponent. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes; presenta coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. El cos sobresortit correspon a la caixa d'escala, presenta una alçada superior a la resta de l'edifici i és cobert a quatre vessants. La porta d'accés està situada a la banda sud del cos de la caixa d'escala, en aquest volum a més de dues finestres a la façana oest, destaquen unes petites obertures allargades col·locades en parella a la part superior d'aquesta estructura i en tres de les seves façanes. La casa presenta obertures senzilles en tots els seus frontis; a la façana sud hi ha dues finestres per planta disposades verticalment paral·leles; a la façana est passa el mateix que l'anterior, excepte a la planta primera, on hi ha un balcó amb un voladís que s'estén a quasi tota la llargada d'aquesta façana i que és suportat per unes mènsules motllurades, la barana és de forja; a la façana nord es trenca la simetria amb alguna finestra col·locada diferent i amb una finestra més a planta baixa i a la segona. En un lloc destacat de la façana principal, la sud, hi ha col·locades unes rajoles decoratives on hi ha representada una escena amb la Mare de Déu de Falgars. És interessant també, un banc d'obra recobert de petites rajoletes blanques i blaves que el decoren i ornamenten formant motius geomètrics i un detall floral al centre del respatller. L'edifici està envoltat d'un cuidat jardí que a la seva vegada és clos per un mur de pedra que conforma xamfrà a l'angle sud-est, on trobem una portalada formada per un arc apuntat i brancals de maó massís coronat per una teulada a quatre vessants. | 08166-12 | Carrer Comafiguera, núm. 8. La Pobla de Lillet. | El senyor Ramon Puigros era un fabricant de teixits de Barcelona que pujava a estiuejar a Falgars, on va conèixer a una poblatana amb la qual es va casar. Aquest empresari va adquirir la casa de Cal Mossèn Joan, un edifici de finals del segle XIX o principis del XX. Es creia que aquesta casa havia estat enderrocada per construir un nou edifici, però les imatges antigues semblen indicar que es va conservar l'edifici modificant-lo i ampliant-lo segons el nou projecte. El senyor Puigros va inaugurar la casa l'any 1934; d'aquest període data la construcció de la 'torre' (la caixa d'escala), així com la col·locació de destacats elements com són les rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Falgars, peces de forja realitzades a Cal Sidret Manyà i probablement també el banc d'obra decorat amb rajoletes. Als anys 60 l'adquireixen la casa els actuals propietaris, els quals realitzaren obres fins més o menys l'any 67, consistents en pujar la coberta dels laterals per fer habitable tota la planta sotacoberta. La resta d'elements s'han conservat com eren fins avui dia. | 42.2464000,1.9737400 | 415336 | 4677644 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1931, Ramon Puigros va realitzar una pel·lícula de la Festa de Falgars, per la qual va rebre un premi l'any següent. Se'n conserva una còpia a l'Arxiu Pujals.A les NNSS consta com edifici a conservar, s'especifica que també es conservarà el jardí amb els elements que el conformen. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57828 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-2 | XX | El Mercat Medieval és de creació relativament recent ja que s'inicià el 2.006. Es realitza el divendres Sant pels diferents carrers més emblemàtics del nucli antic, com el carrer Verger i el carrer de l'Església, entre altres. Consisteix en un mercat de productes i oficis artesans; els diferents firaires van amb vestimenta apropiada per l'ocasió. Al llarg del recorregut hi ha diferents activitats que amenitzen la diada, com tir amb arc, malabars, una tasca, i altres. El mercat finalitza a la plaça del molí de la Vila on es pot gaudir d'una botifarrada popular, prèvia compra del tiquet. | 08166-128 | En diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. | Tot i que el mercat té pocs anys de vida ha arrelat amb força, i s'està potenciant molt activament amb la incorporació de nous elements cada any. El nucli antic de la Pobla confereix un escenari prou bo per la realització d'aquest tipus d'activitats. | 42.2442000,1.9738900 | 415345 | 4677400 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia número 1 és d'Olga Bretcha, i les número 2 i 3 són escanejades del diari Regio7 del dia 3 d'abril del 2010. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57846 | Llinda de porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta | XVIII | La fusta es troba en bon estat, però l'erosió ha provocat que no s'identifiqui del tot la data. | Llinda de fusta, probablement de roure, que corona una porta d'accés a l'edifici número 1 de la plaça de l'església. És una porta situada a la façana posterior, la que dóna a la plaça Molí de la Vila, i que permet l'accés a la planta inferior de la casa. Originàriament era una porta de major amplada (una actuació posterior en va reduir el pas), conformada per dos brancals fets amb blocs rectangulars de pedra sorrenca picada i polida, sobre els quals es recolza la llinda. A la part frontal, aproximadament en el centre, hi ha una inscripció incisa, avui parcialment il·legible, on consta una data de mil set-cents i pico, sembla 1721 (les dues últimes xifres són dubtoses), i enmig de la data una creu que podria havia portat el símbol de IHS (Jesucrist). | 08166-146 | Casc antic. Plç.de l'església, n. 1; és a la façana posterior que dóna a la plç. Molí de la Vila. | La llinda forma part d'un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, tres plantes pis i golfes. Té dues façanes, la principal que dóna a la plaça de l'església, i la posterior, on trobem la llinda, que obra a la plaça Molí de la Vila i inici del carrer Unió. La casa es troba en mal estat de conservació. Tot i que la data es correspon al segle XVIII, la finca està emplaçada en una zona del casc antic que es començà a ocupà des d'origen de la fundació del poble el 1297, especialment a partir del segle XIV. Tot i això, el segle XVIII és un període de gran creixement urbanístic de la vila; de fet, es tracta d'una de les èpoques en que experimentà una més gran transformació i ampliació urbanística. | 42.2440500,1.9740700 | 415360 | 4677383 | 1721? | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57743 | Cal Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sargantana-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. | Casa de constitució senzilla, mostra planta quadrangular, i està formada per tres nivells (PB+P1+Golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, que obra al sud-est, a nivell de la planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat; a la planta primera, al mig un balcó amb voladís i també finestres a cada banda, per sobre una altra finestra que obra a les golfes. A la resta de façanes hi ha altres finestres, totes de la mateixa tipologia, senzilles i sense cap element ornamental. Les façanes presenten la superfície arrebossada; a la part superior el revestiment s'uneix al ràfec de la teulada formant una mena de motllura còncava. Al costat de ponent hi ha un petit cobert. A la banda est hi ha el canal de la fàbrica de Ca l'Artigas; aquest s'inicia per sota de la fàbrica del Clot del Moro. La seva part inicial és un canal de mides més petites i uns 100 metres abans d'arribar aquí guanya dimensió, sobretot en amplada; al final del seu trajecte hi ha una petita caseta. El salt d'aigua que es produeix des d'aquí fins la fàbrica té uns 40 metres de desnivell. | 08166-43 | Per sobre de la fàbrica de Ca l'Artigas. | La construcció de la casa de Cal Sargantana sembla que està directament vinculada amb la fàbrica de Ca l'Artigas (construïda a finals del segle XIX), i molt especialment al control del canal. No sabem la data exacta, però degué construir-se a principis del segle XX. Aquest edifici també és conegut com a cal Senero, ja que durant un període de temps hi va residir el sereno de la fàbrica. | 42.2529800,1.9739900 | 415365 | 4678374 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa no es troba habitada, però si que està cuidada per les persones que menen els camps. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57827 | El pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pessebre-vivent | XX | El pessebre vivent de la Pobla de Lillet parteix de l'era i la casa de pagès de Cal Xaró, emplaçada al mig del Poble, i constitueix una bonica estampa; es crea un trajecte que recorre carrerons i porxos del nucli antic de la població. Al llarg del recorregut s'escenifiquen una gran diversitat de quadres (escenes sense moviment) entre les quals hi ha la representació d'imatges bíbliques i d'altres de tradicionals, i que són: la vida a pagès, l'Anunciació als pastors, fer la bugada, engrunant blat de moro, puntaires, una taverna, el mercat amb parades de fruita, d'herbes remeieres, de pesca salada, de pa, de collars i esquelles, el terrisser, el cisteller, l'espardenyer, la Visitació, l'empadronament, demanar posada, el picapedrer, l'establia, la fusteria de Natzaret. La visita finalitza amb una bona torrada acompanyada de cansalada, vi de la bota i unes fogueres per escalfar-se. | 08166-127 | Per diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. | Des del 1995 l'Agrupació Teatral Amics del Romea, de la Pobla de Lillet, realitza el pessebre vivent, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Mica en mica han anat ampliant el recorregut i el nombre de quadres que representen. Han assolit la representació d'una trentena de quadres, que han suposat any rera any el perfeccionament de les escenificacions i una millora de la tècnica i del vestuari considerables. Paral·lelament, durant les festes de Nadal es pot visitar l'exposició de diorames de pessebres que s'instal·la al centre cívic; és una activitat que es ve realitzant de fa anys de la mà de l'associació de pessebristes, que va néixer l'any 1987, i des de llavors, a més de les exposicions, realitza cursets d'aprenentatge i altres activitats vinculades amb els pessebres. | 42.2441600,1.9741500 | 415367 | 4677395 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57778 | Passarel·la del Cinema o de Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-del-cinema-o-de-cal-massana | Documentació particular de l'antiga casa Cal Vilarrassa o Cal Massana. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Passarel·la per vianants sobre el riu Llobregat, situada a pocs metres de distància del pont de l'Ajuntament riu avall. Comunica la carretera principal amb la casa Cal Massana (en origen Cal Vilarrassa) i també amb l'antic edifici on hi havia hagut el cinema Llobregat. Es tracta d'un pont de 18 metres de llum, construït per dos trams de bigues metàl·liques en gelosia (sistema de bigues en creu de Sant Andreu) col·locades paral·leles (19,39 metres de llarg) que conformen les baranes i unides a la base per creuaments de biguetes també metàl·liques, sobre les quals en origen hi havia unes biguetes de fusta i a damunt travessers també de fusta que conformaven el paviment; actualment el paviment és d'obra. L'estructrura es recolza en ambdós extrems sobre estreps d'obra. A banda i banda s'accedeix al pas a través d'uns graons. Anys més tard a la seva construcció se li van afegir quatre arcs metàl·lics per sobre la barana, o sigui que es circula per sota, un a cada extrem i els altres dos centrats en la resta d'espai; en el principal, el que dóna a la carretera, té un rètol que s'il·luminava on posa 'Cine Llobregat'; de fet l'utilitat d'aquests arquets era la de suport de la instal·lació d'il·luminació. | 08166-78 | Al nucli urbà | Aquest pont de vianants el va fer construir el senyor Vilarrassa. La data del projecte és del 23 de març de 1909 el signa l'enginyer Fernando Junoy(?) i l'aprovà la 'Jefatura de Obras Públicas' en data 6 de maig de mans de l'enginyer en cap Sr. Puig. Per tal de poder-lo instal·lar el Sr. Vilarrassa va haver de sol·licitar servitud de pas sobre el riu Llobregat, des de la carretera de Solsona a Ribes fins al seu immoble. En data 17 de novembre de 1909 el 'Governador Civil de la Província' va aprovar la concessió. Per tant la passarel·la, es va construir com a pont de titularitat privada, per tal de tenir un accés directe des del camí principal cap a la casa i la fàbrica que hi tenia i així també tenir un pas per als treballadors i evitar que haguessin de passar per l'interior de la finca. El 1919 es va inaugurar el Cine Llobregat, ubicat a l'edifici que hi ha al costat de la casa de Cal Vilarrassa (o Cal Massana). Inicialment l'edifici del cine era del mateix propietari que l'amo de Cal Vilarrassa; amb el temps, però, el propietari va segregar la propietat, fet que des de llavors va determinar que hi hagués dues propietats que tinguessin accés al pont. Segons Raquel Lacuesta (VV.AA.: 2008:33) és probable que el tram metàl·lic es construís als tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima, empresa que feia uns pocs anys havia bastit el pont de ferro del tren que unia Guardiola de Berguedà amb la Pobla i el Clot del Moro. | 42.2436200,1.9741900 | 415369 | 4677335 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57778-foto-08166-78-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta passarel·la se l'ha conegut per vàries denominacions: passarel·la del cinema, de Cal Massana o de Cal Vilarrassa.Els plànols que apareixen en la fotografia número tres són dels propietaris de la mateixa casa de Cal Massana. | 106|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57717 | Cal Massana / Caserna Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-caserna-antiga | XX | Casa situada al nucli urbà, en una parcel·la ajardinada ubicada a la riba esquerra del riu Llobregat. L'accés principal és a través d'una passarel·la sobre el riu, apta només per vianants. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis, i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal; està constituït per l'estructura de la casa i un cos de galeria adossat a la façana de ponent. La façana principal està orientada cap al nord, o sigui cap al riu i cap a la carretera d'entrada al poble. Aquesta presenta una distribució bàsica de tres obertures per planta, però amb algunes variacions, l'una és que a la planta baixa la finestra de l'est està tapada per un cos afegit al davant de la façana i que en cobreix aquesta part, i l'altra que al primer pis hi ha una obertura més que es correspon al cos de galeria afegit a l'oest. En concret a planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat. A les altres plantes totes són balcons, on el balcó central de la planta primera és més destacat que la resta, mostrant una volada més gran i de format diferenciat. Cal anotar, que els balcons laterals de l'últim pis, que presenten unes baranes d'acabat i ornamentació diferents, és perquè són fruit d'una reforma que va consistir en apujar les façanes laterals i la coberta per tal de fer útil tota la planta segona, comportant també una modificació de la façana principal, fent-la més alta, obrint els dos balcons laterals (abans només era un al centre) i canviant-ne la decoració del seu coronament. De fet aquest edifici destaca sobretot per l'acabat de la seva façana principal, la qual està ornamentada amb elements en relleu d'estil geomètric que li atorgen personalitat i distinció. En concret són quatre pilastres situades a cada costat de les tres línies verticals d'obertures, i que es desenvolupen del nivell del sòl fins més o menys el mig de la darrera planta, on hi ha uns capitells a partir dels quals continuen els respectius pilars fins a la part superior de la façana on, junt amb altres elements, coronen i completen el conjunt, tot prenent sempre més rellevança la part central del frontis. El cos de galeria que hi ha al costat est està format per tres nivells i conforma un porxo a la planta baixa, una galeria coberta a la planta primera i un terrat a la segona. Tot i que ha estat reformat recentment, manté la volumetria i constitució de la galeria anterior. En origen però, en aquest costat de façana hi havia un terrat a la planta primera que actuava de porxo a la planta baixa. La resta de façanes resten molt amagades per altres construccions que hi ha a redós de la casa. | 08166-17 | Av. Antoni Costa, núm. 3. La Pobla de Lillet | El Sr. Salvador Vilarrassa i Vall va fer construir aquest edifici en una data que es situa entre el juny de 1912 i el juny de 1916. Ja que del 15 de juny de 1912 data l'escriptura de compra-venta atorgada per Ramon Cosp a favor de Salvador Vilarrassa Vall, en aquest moment el Sr. Vilarrassa compra '...un huerto antes casa...', o sigui que en aquest moment era un solar, no hi havia edifici. I el 6 de juny de 1916 Salvador Vilarrassa Vall ven a D. Antonio Puigbó Grifoll, la propietat que havia adquirit el 1912, i on ja consta que s'hi ha construït l'edifici: 'sobre el que ha edificado, el Sr. Vilarrassa, una casa, sin número y de ignorada extensión superficial, compuesta de bajos 1 piso y desvan,...'. Probablement és en aquest període inicial, quan n'és propietari el Sr. Vilarrassa, que l'edifici constava com a 'Fonda de España', hi ha una fotografia antiga on es pot veure clarament el nom pintat en grans lletres a la part superior de la façana. Posteriorment, quan ja és propietari el Sr. Antoni Puigbó, a l'edifici s'hi va col·locar una placa amb el nom 'Villa Puigbó'. Sembla, que es durant l'època que pertany a aquest propietari, quan es van realitzar les obres d'habilitar tota la planta segona, fins llavors només era habitable parcialment; moment en que també es devia modificar la terrassa lateral convertint-la en galeria a planta primera i terrassa a la segona. No sabem la data exacta que va passar a mans del matrimoni format per Ramon Mas i Lucía Capdevila, però en data 11 de juliol de 1954, en la manifestació d'herència del Sr. Mas, després de la mort de la seva muller, ja hi consten ambdós com a propietaris. De fet durant anys aquesta casa va constar com a 'Villa Lucía'. Aquest edifici també se'l coneix per l'antiga caserna, ja que durant un període de temps van habilitar part d'una de les plantes com a Caserna de la Guàrdia Civil, a l'espera que es construís el nou edifici que els havia d'acollir. També s'ha anomenat Cal Massana, de fet aquest nom és el que encara avui dia utilitza molta gent del poble. L'accés principal a aquesta finca és a través d'una passarel·la de ferro sobre el riu Llobregat, construïda pel mateix Sr. Vilarrassa, uns anys abans que la casa, el projecte data de l'any 1909. | 42.2433900,1.9742400 | 415373 | 4677309 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57712 | Santa Maria de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-pobla-de-lillet | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3485. Generalitat de Catalanya. 'Informe sobre la pintura mural de la banda de l'Evangeli del presbiteri de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (Berguedà), actualment tapada per un estucat.' Unitat d'Investigació Històrica, Secció Tècnica d'Investigació Documentació i Difusió, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 16 de gener de 2.001. (Inèdit) ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | L'església parroquial de Santa Maria de Lillet és una obra barroca que s'acabà de construir el 1784, en la seva construcció hi participaren els germans Josep i Jacint Moretó i Soler, llinatge d'arquitectes i escultors de Vic. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes i vuit capelles laterals, quatre per banda, comunicades entre sí. La porta d'entrada, situada a la façana principal, destaca pel treball escultòric en pedra que mostra al seu voltant, està emmarcada per dues pilastres adossades i rematada per una motllura amb l'escut de la vila al centre, i per sobre una fornícula, tot ornamentat amb diferents motllures i figures. Actualment la pedra de la portalada presenta un avançat desgast que ha fet perdre detalls de la seva ornamentació, sortosament l'any 2005 entre altres obres es va realitzar la consolidació d'aquest element. A més a la façana principal, per sobre la porta hi ha una rosassa; la superfície de la façana està recoberta d'un arrebossat actual. També a l'exterior, a l'angle nord-oest hi ha un gran campanar format per una torre de planta quadrada, rematada per un cos de vuit cares i quatre obertures; la part superior del cos quadrat presenta quatre grans obertures amb campanes en dues d'elles, a la part inferior hi ha una porta d'accés. A l'interior, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on hi ha un gran orgue elèctric col·locat als anys 50 i que substitueix l'antic accionat amb manxa a mà. Des del cor podem accedir a la part superior de les capelles laterals, que formen unes tribunes amb barana de fusta obertes a la nau central. El presbiteri és de planta de mig decàgon, amb l'altar major envoltat de columnes d'estil jònic que suporten una mitja cúpula sobre la qual trobem una talla de fusta policromada de l'Assumpció de la Verge, obra de 1.945 atribuida a Frederic Marès. Presidint l'altar major hi ha el Crist en Majestat, talla de fusta policromada del segle XII procedent de l'església del monestir de Sta. Maria. Fins a la Guerra Civil l'altar Major era presidit per un retaule d'estil barroc del segle XVIII, junt amb altres figures i elements en relleu que en decoraven els laterals i la part superior de l'altar, i de les que es conserven Sant Pere, Sant Pau, Sant Ambròs, Sant Tomàs, i Sant Agustí, entre altres. Les capelles laterals presenten altars i diversos sants de factura moderna, i pintures referents a Sant Antoni a la segona capella entrant a la dreta, i a la primera per l'esquerra trobem unes interessants pintures d'A. Gorgues, realitzades el 1.964. | 08166-4 | Plaça de l'església ,1. | L'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet s'aixeca en el punt més alt del turó del nucli històric, ocupa part del lloc on la família Mataplana va construir i establir la seva nova residència arran de l'atorgament de la carta de poblament. En aquest indret, a més del castell-palau, la baronesa de Mataplana, fundà el 1.356 una capella per a ús privat del castell. Fou dedicada a Déu sota l'advocació de St. Antoni Abat. El creixement demogràfic que experimentà la vila al llarg del segle XVII i els nous projectes urbanístics van determinar la construcció d'una nova església parroquial, ja que a més, la petita capella de Sant Antoni era per ús dels familiars i dependents dels senyors del castell. Fins llavors, l'església parroquial era la del monestir de Santa Maria, situada a uns 3 quilòmetres del poble, fet que també determinà el trasllat de la residència habitual del rector, instal·lant la rectoria al costat de la nova església. No es coneix amb exactitud quan es va començar a construir la nova església parroquial, però és probable que fós entorn a finals del segle XVII, ja que el 1711 el Bisbat de Solsona va donar l'autorització perquè el temple tingués fonts baptismals, i al 1712 es documenten els primers enterraments al seu voltant. El 1724 Tomàs Brotó i Pérez, bisbe de Solsona, decretà aprovada la Confraria de Minerva establerta en aquesta església. Ja al 1748 s'inaugurà el temple com a parroquia sota l'advocació de l'Assumpció de la Verge. L'església fou reedificada al segle XVIII. L'obra s'acabà de construir el 1784. Un terratrèmol l'any 1.829 provocà esquerdes i el col·lapse d'una part de la paret del Carrerot. S'hi feren obres de restauració, arranjant la teulada i les parets, quedant inaugurada la nova obra el 1.834. Durant la Guerra Civil foren destruïts els retaules de fusta que es conservaven a l'interior, i l'any 1.945 es construeix l'actual altar major projectat per l'arquitecte Sr. Puigboada. El 1951 es repintà l'església, de la mà del pintor vigetà Miquel Costa i Bau, en aquestes tasques es va rascar la paret de la banda de l'evangeli del presbiteri, on a sota de la pintura s'hi van descobrir restes d'una pintura mural que escenificava un dels episodis de l'ascensió de la Verge; en aquell moment es va decidir tapar-les. Un veí, Miquel Sala, s'hi va interessar i en va fer fotografies. L'any 2.001 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, va realitzar un informe de les pintures localitzades i tapades el 1951, i que consideren d'important valor artístic dins la plàstica barroca catalana, sobretot pel fet de que n'hi ha pocs exemples; cronològicament les situen entorn a l'època de construcció del temple entre finals del segle XVII i inicis del XVIII. El 1.954 es va fer una subscripció popular per comprar un nou orgue, s'inaugurà per la festa del Roser d'aquell mateix any. L'any següent es col·locaren les noves campanes dedicades a Maria Assumpta i Maria Falgars. El 1.981 es renovaren les pintures i daurats que decoren l'església, segons l'estil pintat el 1.951. Greus patologies estructurals van obligar a tancar l'església al culte a finals del 1.999, i a partir d'aquí comencaren els estudis i els tràmits per tal de realitzar una intervenció a fons. L'any 2.003 comencen les obres, que consisteixen en treballs estructurals a la volta, fabricació d'una nova teulada i treballs a la façana, que consistiren en l'estucat de l'actual color rogenc i la consolidació de la pedra de la portalada. El 20 de setembre del 2.000 l'església de Santa Maria de la Pobla de Lillet va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local. | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep Morató i Soler i Jacint Morató i Soler. | A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument.Entre l'any 2.003 i el 2.005 es realitzaren diverses obres per solucionar els problemes estructurals que afectaven al temple. També es va consolidar la portalada de pedra i s'estucà la façana. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57720 | Local Parroquial (Antiga Rectoria)/El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial-antiga-rectoriael-castell | DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1997): 'La Pobla de Lillet. 700 aniversari de la carta de poblament i franqueses'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XIV-XVIII | Es tracta d'un edifici de planta irregular, distribuït en quatre nivells (planta semi-soterrània, planta baixa, i dues plantes pis -la darrera amb altell-) i cobert amb teulada a dos vessants amb el carener disposat en sentit nord-sud. Mostra tres façanes, ja que pel costat sud afronta amb l'església i amb un pas o carreró cobert que comunica el carrer Cisneros amb la plaça de l'església. Les entrades a aquest carreró són a través de dues obertures (una a cada façana) fetes en arc rebaixat de pedres allargades col·locades en sardinell. Aquest pas és fet en la mateixa estructura de l'edifici, o sigui que està delimitat pel mur de l'església al costat sud i per aquest edifici pel costat nord (on també hi té una porta d'accés), a més està cobert per un forjat de bigues de fusta i revoltons d'obra. Pel que fa a l'edifici, la façana principal és la que dóna al carrer Cisneros (abans carrer del Castell), és de menor alçada que la resta, ja que en aquest punt la cota del terreny natural és més elevada, comportant que aquest frontis presenti un nivell de planta menys. Al costat de l'obertura del carreró hi ha la porta principal d'accés a l'edifici, que obra a nivell de la planta baixa, i que està conformada per una llinda plana formada per cinc peces de pedra treballada i muntants del mateix material, conserva escasses restes de ornamentació consistents en una petita motllura a l'angle interior. La resta, són simples obertures rectangulars sense cap element arquitectònic diferenciador, hi ha una gran finestra a la planta primera i a sobre dos balcons. A les altres dues façanes trobem una porta d'entrada a cadascuna, ambdues obren al mateix espai interior. En conjunt trobem dos tipus d'obertures, la senzilla obertura rectangular i l'obertura en arc rebaixat construït per pedres allargades col·locades en sardinell. A la façana de la plaça de l'església hi ha una obertura que dóna a un balcó amb voladís de fusta i coberta de teula àrab, es tracta d'un element recent, però que sembla que vol reproduir el que hi havia hagut amb anterioritat. Cal dir, que les reformes realitzades els darrers anys han comportat modificacions en algunes de les obertures per tal d'uniformitzar-les. Pel que fa a l'estructura interior, la planta semi-soterrània és de mides molt menors que la resta, ja que pel sud té el carreró i per l'est també és més petita, probablement pel mateix terreny natural; és una planta distribuïda en diferents nivells, destacant-se que de les tres estances en que està compartimentada, dues d'elles són cobertes amb volta feta amb encofrat de pedres. La planta baixa, també és més petita pel costat sud, on hi ha el carreró; en aquesta es distingeix clarament que es tracta d'una estructura de dos cossos paral·lels (perpendiculars a la façana principal) separats per un potent mur de càrrega que es desenvolupa fins al darrer pis. L'escala d'accés d'aquest nivell a la planta primera encara conserva part de l'estructura de graons de pedra. Del primer pis cal ressaltar que es conserven part dels falsos sostres de guix, amb restes de motllures i alguns detalls florals. En aquest nivell, on hi ha actualment la gran sala d'estar-menjador, es correspon molt probablement amb l'espai on originàriament també hi havia hagut la gran sala; en el mur est hi ha un rebaix allargat coronat per un arc monolític de pedra que podria correspondre a l'espai d'un rellotge empotrat. | 08166-20 | C/ Dr. Cisneros, núm. 8. La Pobla de Lillet | Aquest edifici es correspon amb l'antiga rectoria (l'actual està situada molt a prop, al costat est de l'església), tot i que també és conegut com 'El Castell'. Aquest fet es deu a que el seu emplaçament, junt amb l'espai que ocupa l'església parroquial, és l'indret on es va construir el castell-palau dels Mataplana arran de l'atorgament el 1297, de la carta de poblament, llibertats i franqueses de la Pobla de Lillet per tal de poblar el lloc. El paratge escollit era l'anomenat 'Pujol'; on en el seu punt més alt, a més del castell-palau, al segle XIV s'hi construí una petita capella castral dedicada a Sant Antoni. El castell de la Pobla de Lillet fou residència habitual dels senyors de Mataplana almenys gran part del segle XIV. A finals del segle XV en el decurs de la guerra civil catalana, la Pobla fou assaltada i cremada; no sabem si és aquest l'incendi que s'esmenta a la bibliografia que va afectar considerablement aquests edificis. A partir de finals de segle XV hi ha molt poques referències, i potser una de les darreres mencions és un document del 1618, és la venda d'una casa 'dejús lo castell de la Pobla...'. Al 1735 ja s'havia construït la rectoria, ja que consta com a tal en el cadastre de les cases de la vila i terme de la Pobla de Lillet; en aquesta referència cadastral hi consta la nota 'antes de 1716'. Així hem de situar la construcció de la rectoria entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII, període força coincident a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Lillet. Aquesta església s'inaugurà com a parroquial el 1748, abans ho era l'església del Monestir de Santa Maria de Lillet, fet que també va comportar el canvi de residència del rector, establint-se en aquest edifici adossat a la nova església. El 1997 es va fer la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament per al canvi de qualificació urbanística de la finca, per tal de que l'església es pogués vendre l'edifici, ja que amb la nova rectoria, l'antiga restava tancada, sense ús i en mal estat, i no se'n podien fer càrrec. El nous propietaris l'han reformat i habilitat totalment per al seu nou ús com a allotjament rural de luxe. Tal i com s'ha dit, la fesomia que té aquest edifici és el resultat de la construcció de la rectoria de finals del segle XVII-principis del XVIII, quasi simultàniament a l'edificació de l'església parroquial, i de fet gran part de la seva estructura sembla correspondre a aquest període cronològic, tot i això, no podem obviar el singular emplaçament on està ubicat. Llavors no es pot descartar que algun dels murs i paraments de l'edifici, siguin restes d'estructures reaprofitades del castell-palau dels Mataplana. | 42.2442900,1.9744300 | 415390 | 4677409 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers anys s'ha rehabilitat i adaptat totalment al nou ús.Tot i que la construcció de la rectoria dati d'entre els segles XVII i XVIII, en el subsòl i potser part dels fonaments poden conservar restes de l'antic castell-palau dels Mataplana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57803 | Majestat de Santa Maria de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/majestat-de-santa-maria-de-lillet | <p>FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII | <p>Es tracta d'una talla romànica de fusta policromada, de 145 X 131 cm. Tot i tractar-se de l'obra original, les múltiples intervencions que ha patit en diversos períodes històrics han canviat molt la fesomia i policromia de la peça. La tipologia de la Majestat guarda l'estètica del taller de Ripoll, produïda a la primera meitat del segle XII. Tot i els canvis que ha sofert es conserven diverses fotografies anteriors a les restauracions més importants que permeten fer un estudi de l'evolució històrica de la talla. Actualment la Majestat es presenta amb actitud triomfant, amb els braços totalment estesos, i els dos peus en paral·lel clavats a la creu amb un clau cadascun. La cara, inexpressiva però solemne, presenta un cabell amb la ratlla al mig i una barba de rínxols laterals. La túnica es presenta lligada a la cintura amb un cordill que penja fins gairebé la vora inferior. La policromia actual, fruit d'una intervenció del 1.942, sembla que reprodueix la decoració de la túnica de la Majestat de Caldes de Montbui, segons es pot observar en un dibuix fet el 1.895.</p> | 08166-103 | Església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet | <p>La Majestat de Lillet era una imatge que en origen es venerava a l'església del monestir de Sta. Maria . Actualment presideix l'altar de l'església parroquial de Sta. Maria. La figura data de la primera meitat del segle XII, però en línies generals cal dir que l'aspecte actual deu diferir força de la peça original, ja que ha estat profundament restaurada en diverses ocasions. Coneixem per fonts documentals que fou intervinguda el segle XVIII, a finals del XIX- principis del XX i el 1.942. La primera intervenció documentada és de 1.744, en la qual es varià la posició del cap per convertir un Crist triomfant en un Crist sofrent, es varià lleugerament la posició dels braços i es vernissaren les carnacions. En un document de 1.902 s'expressa que la talla ja tenia diverses capes pictòriques successives , i que la creu era de factura moderna. En una fotografia de 1.909 observem que la posició del cap ha tornat a la posició original, aixecat en posició triomfant. L'any 1.942 es portà a terme una restauració important, en la qual s'eliminaren les reparacions del cap i de la barba, tornant-la a l'aspecte antic, s'afegiren les trenes als laterals, es recol·locaren els braços en la posició primitiva i es va refer totalment la policromia de la talla, que és la que observem actualment. Una restauració tan intervencionista crea tota mena de susceptibilitats, i fins i tot ha portat diversos autors a dubtar de l'autenticitat de tota la peça, ja que la intervenció ha quedat dissimulada amb l'obra original i es fa difícil distingir els materials antics dels moderns. Durant la Guerra Civil la imatge fou amagada per evitar-ne la desaparició, en primer lloc a l'Ajuntament de la Pobla i al Museu Arxiu de Manresa posteriorment. Fou retornada a l'església un cop acabada la Guerra.</p> | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57857 | Marededéu de l'Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lassumpta | <p>CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997.</p> | XX | <p>La Marededéu de l'Assumpta està situada presidint l'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Està col·locada sobre un semiabsis suportat per columnes jòniques, al centre de les quals hi ha el Crist Majestat del segle XII. Es tracta d'un conjunt escultòric de fusta tallada i policromada d'uns dos metres d'alçada. La imatge de l'Assumpta està col·locada sobre una gran bola, i hi ha quatre àngels, dos a cada costat, als peus i a l'alçada de la bola dos àngels vestits, i a l'altura de les cames dos de nus, excepte un petit fragment de roba que els cobreix la zona dels genitals. La marededéu es presenta amb els braços estirats i lleugerament oberts; darrera seu sorgeixen tot de raigs disposats de manera radial. Es tracta d'una escultura d'estil clàssic.</p> | 08166-157 | Al nucli urbà. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Plaça de l'església ,1. | <p>Durant la guerra civil diverses esglésies de la Pobla de Lillet foren objecte de saquejos i destrosses, entre aquestes hi ha l'església parroquial de la Pobla de Lillet, la qual va patir la destrucció de diversos retaules, entre els quals l'altar major. En finalitzar la guerra es van fer diverses reparacions i es va construir un nou altar major al 1945. Arran d'aquesta obra sembla que el capella que va acordar amb l'empresa Asland que aquesta es faria càrrec del cost de l'escultura de la marededéu de l'Assumpta que presidiria l'església. Les circumstàncies que van determinar aquesta decisió les trobem en el fet que l'empresa fundada el 1901, estava apunt de celebrar el cinquanta aniversari de la companyia, motiu pel quan estaven disposats a assumir el cost de la imatge. A l'article de Josep Carreras 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial' s'explica que a partir de la documentació consultada es creu que l'escultura de la Marededéu de l'Assumpta de la Pobla de Lillet és obra de l'artista Frederic Marès i Deulovol (1893-1991). Segons l'article citat, en una carta del 14 d'abril de 1951 enviada per la 'Comisión Diocesana de Música i Arte Sagrados' al mossèn Josep Farràs, de la parròquia de la Pobla de Lillet, es parla d'una fotografia d'una marededéu de l'Assumpta que és aprovada com a base per a realitzar l'encàrrec de l'escultura. Sembla que el president d'Asland, Josep Bertran Musitu, i el seu fill,Felip Bertran Güell, tenien amistat amb Frederic Marès, que eren qui s'encarregaven realment del projecte, no els va agradar la proposta d'un escultor vigetà que els va fer Mossèn Farràs, d'aquí que es degueren decidir a fer l'encàrrec a Frederic Marès a qui els unia l'amistat. Originàriament l'obra havia de ser l'alabastre, però l'elevat cost determinà que finalment el material escollit fos la fusta. Segons consta també en el citat article, en el projecte també hi participà l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'encàrrec a Marès es produeix en un moment de màxim reconeixement públic de l'escultor. La imatge havia d'estar acabada pel 15 d'agost de 1952 per ser entronitzada. Per una carta entre Felip Bertran i Güell i Frederic Marès, sabem que aquest darrer li comunicà que l'escultura ja estava acabada, pel que es diu en el text es creu que es parla de la peça de la Pobla de Lillet; la carta data del 13 de juny del 1952. Finalment, el 20 de juny de 1952 el Bisbe de Solsona entronitzà la imatge, en una jornada amb diversos actes litúrgics.</p> | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 1952 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Frederic Marès? | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57824 | Festa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La Festa del Bolet es realitza al llarg de l'últim cap de setmana de setembre. El dissabte al matí hi ha un ral·li fotogràfic (aquest 2.009, ha estat el tercer) i activitats infantils; a la tarda és el moment del concurs de plats cuinats amb bolets (enguany s'ha celebrat l'onzena edició), cap al tard hi ha un corretasques, posteriorment des del balcó de l'Ajuntament es fa el Pregó del Bolet i el repartiment dels premis del concurs de plats; seguidament és hora del mossec popular, i un correfoc; la jornada es clou amb ball al Saló la Flor. Durant tot el diumenge es pot visitar l'exposició micològica al Centre Cívic i la projecció d'imatges micològiques a la Biblioteca; al matí s'inaugura el Mercat del Bolet on hi participen artesans locals i foranis, a més de les diferents parades dels comerços locals; el mercat s'amaneix amb una cercavila acompanyada dels capgrossos, a l'espera del Tast de bolets, cap al migdia; com a darrer acte, a la tarda hi ha un espectacle d'animació per grans i xics. | 08166-124 | Al nucli urbà. | A la comarca hi ha diverses poblacions a les quals fa anys que es realitza la Festa del Bolet, a la Pobla de Lillet és una festa que aquest 2.009 ha arribat a la dinovena edició. La festa va arrancar de la mà de l'Associació de Comerciants, però arran d'uns anys difícils en els quals semblava que potser es deixaria de celebrar, l'Ajuntament va decidir prendre el relleu en la realització de la festa boletaire a partir del 2.005. | 42.2438700,1.9745800 | 415402 | 4677362 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57775 | Pont de l'Ajuntament / Pont del Magret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lajuntament-pont-del-magret | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3522. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XV-XVI-XX | Pont sobre el riu Llobregat, situat al costat d'on desemboca el torrent del Regatell. L'estructura actual és el resultat d'almenys dues grans fases constructives, la construcció primigènia i l'ampliació del segle XX. Consta de dos ulls, conformats per dos arcs rebaixats; a la part més antiga (costat de ponent), els dos arcs són formats per grans dovelles ben tallades i picades que convergeixen en un pilar de base quadrangular al centre, la resta del mur és de paredat de pedres de mides menors i irregulars, en origen la barana era d'obra, actualment és metàl·lica. Als anys 60, es va realitzar una important obra d'ampliació del pont cap al costat de llevant, seguint la forma definida per dos ulls d'arcs rebaixats i creant un ampli espai on s'hi va construir l'ajuntament, amb una plaça al davant. Per aquest costat est, l'aparell és totalment diferent; mostra un basament de pedra, la volta és de formigó encofrat, i el pilar on conflueixen els arcs conforma un tallamar triangular amb el vèrtex arrodonit i revestit amb pedra; en aquest costat la barana també és metàl·lica. Aquest pont constitueix l'accés principal amb vehicle vers el barri de Les Coromines. | 08166-75 | Al nucli urbà | Les fonts bibliogràfiques situen l'origen d'aquest pont entre els segles XV i XVI, entorn al període inicial d'expansió urbanística de la vila cap al costat sud del riu Llobregat, tot i això, la primera construcció documentada en aquesta àrea, és l'església del Roser, construïda cap al 1581, a prop del pont vell, i en un moment en que ja hi devia haver un primer nucli de cases en aquest costat. Serà a partir de mitjans del segle XVIII quan aquesta àrea viurà un gran creixement urbanístic amb la construcció del barri de Les Coromines, en una època d'augment demogràfic. Aquest pont també constitueix un pas de comunicació, o millor un enllaç amb el camí de Falgars i també amb el camí del monestir (tot i que la via tradicional és a través del pont vell). Segons Jaume Fàbregas (FÀBREGAS:1997:37) a l'any 1934 s'aixamplà el pont del Magret, no coneixem però les característiques d'aquesta reforma. L'actuació més important duta a terme en aquest pont és l'ampliació, anunciada en pública subhasta el 1961, i consistent en el cobriment d'un tram d'uns quinze metres sobre el riu Llobregat, pel costat de llevant del pont, on a la vegada es construiria l'actual edifici de l'Ajuntament. | 42.2436200,1.9746800 | 415410 | 4677335 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57775-foto-08166-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que actualment el pont és conegut com pont de l'Ajuntament, amb anterioritat havia estat anomenat com a pont del Magret.En el viatge que realitza Francisco de Zamora al 1787, consten a la Pobla de Lillet, quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95). | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57703 | Casal Catòlic, Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catolic-teatre | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | L'edifici del Casal Catòlic o Teatre del Casal, està situat a la confluència dels carrers Pujada del Casal i travessia de la Pujada del Casal, la façana principal obra a aquest darrer. Es tracta d'un edifici destinat bàsicament a usos culturals. És un edifici de principis del segle XX (obrat a partir de 1910) que no presenta característiques arquitectòniques destacables. Presenta una planta més o menys rectangular, consta de planta soterrani i planta baixa, i és cobert amb teulada a dos vessants de teula àrab. Les seves obertures són senzilles, amb portes a la façana que obra a la travessia i balcons i finestres a la façana del carrer Pujada del Casal. De la seva volumetria destaca el cos corresponent a l'escenari, situat a la banda nord-est, el qual és perfectament identificable perquè mostra una alçada major respecte la resta de l'edifici. A l'interior el teatre consta d'una gran sala amb l'escenari a un extrem i el galliner a l'altre. La boca de l'escenari està emmarcada per motllures a mode de pilastres fetes d'obra. Anteriorment, l'edifici del teatre era major, ja que per la banda sud, actualment segregat, hi havia el cafè del teatre. | 08166-10 | Travessia Pujada del Casal, núm. 1. | Amb anterioritat a la construcció d'aquest edifici, la Pobla de Lillet havia tingut tres altres petits escenaris. Sembla que el primer Centre Catòlic es trobava al carrer de l'església, en un edifici construït cap al 1876. No va ser fins el 1927 que s'inaugurà el nou edifici del Casal Catòlic. Aquest immoble s'aixeca en el lloc on hi havia hagut el cementiri (anteriorment a aquest, hi havia hagut el cementiri situat a redós de l'església parroquial), el qual fou traslladat el 1910 a l'actual emplaçament, al Pla de Comes. El sindicat Agrícola Catòlic va adquirir els terrenys de l'antic cementiri i va cedir els seus drets al Centre Catòlic. La construcció fou costejada en gran part pel poblatà Salvador Torrents, conegut com Salvador Xiquet. Constava d'un gran cafè i un local per fer teatre amb un espaiós escenari que substituïa l'antic Centre Catòlic. Estigué en plena activitat fins el 1936, quan el local fou incautat. El 1939, acabada la guerra, es reprengueren les representacions. El 1951 es realitzà una de les reformes més importants del Casal consistents en apujar l'escenari. Ha estat seu i/o lloc de representació de diferents entitats i agrupacions teatrals del poble. També hi participà l'Orfeó Esbart Cantaire, que de la mà de mossèn Carles Garcia aconseguí grans èxits, dins i fora del poble. Actualment, és propietat del Bisbat de Solsona però és utilitzat pel poble per realitzar-hi diferents tipus d'esdeveniments, festes i representacions teatrals. | 42.2451200,1.9747100 | 415414 | 4677501 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57719 | Centre Cívic-Cultural / Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-cultural-antic-hospital | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | Edifici entre mitgeres i de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis, està cobert amb teulada de dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal. El conjunt de l'edifici ha estat totalment rehabilitat per poder-lo utilitzar com a centre cívic, biblioteca i seu de diferents entitats, modificant sobretot el seu interior. Pel que fa a la façana principal, és tota de paredat de pedres irregulars i amb obertures senzilles, algunes conserven petits arcs de descàrrega de maó massís. L'element que més destaca, és una petita capella situada a l'extrem est del conjunt (estava dedicada a la Mare de Déu del Carme). Es conserven les obertures, consistents en la porta, una finestra a sobre i un rosetó coronat amb la traça del que havia estat la coberta i per sobre, una mena d'espadanya, avui paredada. Totes aquestes obertures estan decorades amb un emmarcament sobresortit fet amb maó massís. El seu interior també ha està totalment modificat i avui dia és seu de la penya barcelonista. El conjunt té façana posterior que dóna a un petit pati interior, a mode de pati de llums o cel obert; consisteix en una façana construïda amb la mateixa tipologia de la principal, i també amb obertures sense cap tret remarcable. | 08166-19 | C/ Doctor Cisneros, núm. 2. La Pobla de Lillet | Tot i que aquest edifici és de construcció relativament recent, finals de segle XIX, el lloc que ocupa és un punt important del nucli històric i originari de la Pobla de Lillet. Està situat molt a prop de l'església parroquial i de l'antiga rectoria, que és l'emplaçament on es va construir, en el moment de fundar la Pobla de Lillet, el castell-palau dels Mataplana i la capella de Sant Antoni. Ja entorn al 1400 es documenta un hospital a la Pobla de Lillet; de fet, en aquest període consta que l'edifici es trobava en molt mal estat. El 1476 hi ha notícia de que es volia refer una casa del carrer Jussà, habilitada per hospital. Al llarg dels anys sembla que aquesta institució ha estat denominada de diferents maneres, com 'Hospital de pobres de Jesucristo' i 'Hospital de Nuestra Señora de Falgas'. Durant molts anys no hi ha informació coneguda relativa a l'hospital. L'any 1885 es va posar la primera pedra del nou edifici de l'hospital, en el que llavors era el c/ del Castell. L'emplaçament escollit era el lloc on hi havia hagut unes cases que havien estat aterrades en el transcurs de les guerres carlines. L'edifici es va poder construir gràcies als esforços de molts poblatans que van participar directament en la seva construcció. Passats dos anys es va posar en funcionament. Aquest edifici ha tingut usos diversos, així, a principis del segle XX va ser hospital i a finals dels anys 70 col·legi religiós. El 1985 es va dissoldre la Fundació privada 'Hospital de pobres enformos' de la Pobla de Lillet. Posteriorment es va cedir l'immoble a l'Ajuntament amb la condició que l'ús de l'edifici fos públic i amb finalitats socials, culturals i associatives. Anys seguits l'Ajuntament va realitzar-hi importants obres tant a la façana, interior, com coberta, per tal d'adaptar l'edifici als nous usos, passant a ser centre cívic, biblioteca, sala d'exposicions, gimnàs, seu de diverses associacions, etc... | 42.2443700,1.9747200 | 415414 | 4677418 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57719-foto-08166-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57719-foto-08166-19-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57814 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-la-pobla-de-lillet | XVII-XX | Excepte els llibres d'ús actual, la resta es troba apilat i sense ordenar. | <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Lillet es troba fragmentat, una part important es conserva a l'Arxiu del Bisbat de Solsona. La documentació que conté avui dia l'Arxiu està guardada a la Rectoria i no està classificada ni ordenada, excepte una part de documentació, la més utilitzada que està guardada al despatx del rector, la resta està apilada sense seguir cap criteri. Està conformat pels llibres de Baptisme, Matrimoni i Enterraments, són des de 1700 fins avui dia, tot i que en falta algun exemplar. També consta de còpia dels documents que en Serra Vilaró va utilitzar en el llibre de les 'Baronies de Pinós i Mataplana'. A més hi ha actes notarials, testaments, contractes i capítols matrimonials, col·lecció dels butlletins oficials del Bisbat des de 1870 o 1880, a més de documents dispersos de ventes, de compres i alguns llibres de sermons, etc.</p> | 08166-114 | Nulci antic. Rectoria de la parròquia, c/Dr. Cisneros, núm. 5. La Pobla de Lillet | <p>Els fons de l'Arxiu compta amb gran quantitat de documentació d'entre 1700 i 1800. Originàriament la parròquia de Santa Maria de Lillet, era l'església del monestir, des d'origen fins el canvi de bisbat del de la Seu d'Urgell al de Solsona, de nova creació al 1593, implica que la documentació anterior a aquesta data es trobi a l'Arxiu de la Seu, la posterior és a l'Arxiu de Solsona. A més del canvi de bisbat cal tenir present que la Pobla de Lillet va tenir un canvi d'església parroquial, al segle XVIII, passant de l'església del monestir a l'actual església de Santa Maria de la Pobla de Lillet, al nucli antic. Els canvis de parròquia, a més dels moviments de rectoria, ja que al segle XX es va construir un nou edifici i es va fer el trasllat de la rectoria al nou emplaçament, no han afavorit l'organització de l'Arxiu.</p> | 42.2441900,1.9747400 | 415415 | 4677398 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57710 | Restes del recinte emmurallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-recinte-emmurallat | <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1441. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:20-29) 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII.' L'Erol, núm. 100, primavera-estiu 2009. Àmbit de Recerques del Berguedà. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985:48): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-138). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. VVAA. (2003:126-127): 'Arquitectura, III. Dels palaus a les masies', L'Art Gòtic a Catalunya Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII-XIV | No es coneixen restes visibles. | <p>Recinte fortificat que envoltava la població amb un castell-palau, on vivien els seus barons, els senyors de Mataplana. El recinte fortificat de la Pobla de Lillet, que envoltva el primer nucli de població, tenia en el punt més elevat del turonet, el castell-palau dels Mataplana i una església dedicada a Sant Antoni. (topònim) Aquests edificis es van destruir al segle XVII arran d'un incendi. En el seu emplaçament es va construir l'actual església parroquial de Santa Maria i l'edifici de la rectoria. Aquest darrer actualment és conegut com el castell, ja que en els seus fonaments i subsòl s'hi poden conservar restes del citat castell-palau dels Mataplana. En el moment en que es van construir aquests nous edificis també es va fer el trasllat del cementiri, que estava situat en el que és l'actual plaça de l'església, el nou emplaçament fora del recinte emmurallat fou el del camp on avui hi ha el casal parroquial (el 1910 es tornà a canviar de lloc el cementiri, emplaçant-lo al lloc actual, fora del nucli urbà). Pel que a les restes del recinte fortificat no es coneixen panys visibles de la muralla, cal dir però que la trama urbana permet resseguir un probable recinte, també cal tenir present que la construcció de la carretera actual de Ripoll va comportar, entorn a l'any 1910, la desaparició del carrer jussà amb l'enderroc de totes les cases que estaven edificades en arran del riu.</p> | 08166-2 | Nucli antic. | <p>L'origen del castell de la Pobla de Lillet i de la nova vila de la Pobla és fruit de l'activitat repobladora de la família Mataplana. Aquesta nissaga apareix a finals del segle XI al costat dels comtes de Cerdanya, llavors tenia la residència fixada al castell de Mataplana, al costat de Montgrony. Al segle XIII decideixen crear nous nuclis de poblament en punts estratègics dels seus dominis per tal de repoblar la zona i reforçar-ne les defenses, a Mataplana, Gombrèn, Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet. El 15 d'abril de 1297 Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorguen carta de privilegis, llibertats i franqueses als habitats de la Pobla. El lloc escollit per a la construcció de la nova 'populationem et bastidam et fortitudinem' era un petit tossal anomenat el 'Pujol' i situat a la confluència dels rius Llobregat i Arija, a uns dos quilòmetres de l'antic castell de Lillet i de la canònica de Santa Maria. Els senyors de Mataplana hi fixaren la seu i residència, en prejudici del castell de Lillet que s'aniria abandonant i perdent importància. El fet de que la Pobla esdevingués el centre de la baronia segurament va ajudar en el ràpid augment de la població al lloc, fet testimoniat amb les nombroses ventes i establiments de solars documentats en els successius anys, en concret al 1325 es construïen cases al carrer jussà a tocar del Llobregat i es realitzaren diverses ventes de parcel·les. Al segle XIV les conseqüències provocades per la pesta van fer minvar la demografia, però al llarg del mateix segle trobem iniciatives per tal de recuperar pobladors. El 1345 Roger de Pallars i el 1349 Artau de Pallars confirmaren les franqueses de la Pobla. És interessant el document que data del 1353, on Artal de Pallars, concedia la tinença de la torre que hi havia a la Pobla, a la Plana del Pujol, i que estava en estat ruïnós, i un hort contigu a Ramon Ferrer, a canvi de residir-hi i de mantenir-la en bones condicions. En el fogatge de 1378 a la Pobla de Lillet hi consten 46 focs. A finals del segle XIV es viuen moments d'inseguretat per la Guerra dels dos Peres i a nivell local és època d'inestabilitat als territoris de les baronies de Pinós i Mataplana. Tot això va fomentar un període de construcció o millores de muralles a diferents pobles. A la Pobla al 1370 hi ha referències de l'enderroc de cases per la construcció de les muralles, i al 1389 s'iniciaren obres de reforç i fortificació del castell i de les muralles; els habitants hi hagueren d'anar a treballar, però alguns poblatans no volen anar-hi apel·laren a les franqueses sense èxit, ja que el jutge ordenà que era una emergència i tenien l'obligació d'anar a treballar. Referències del segle XV ens donen a conèixer alguns topònims referits a les muralles, com el Portal de la Plana i la Torre de Riembau. Durant la guerra civil catalana del segle XV, els senyors de Pinós (la baronia de Mataplana es vengué el 1374 a aquest llinatge) es posicionaren al bàndol del rei, fet que provocà que la Pobla de Lillet fós assaltada i parcialment incendiada, entre els danys hi havia la destrucció de l'hospital. A partir d'aquí les referències al castell de la Pobla són escasses, el 1578 es cita la muralla de la vila com una afrontació i el 1618 una casa és referenciada com a 'dejús lo castell de la Pobla'. Al segle XVII la Pobla de Lillet passà a mans del ducs d'Alba. En un document del 1715, fet arran de la finalització de la guerra de Successió i on es fa un repàs de les fortificacions de la vegueria de Manresa i de la sotsvegueria de Berga, apareix la Pobla de Lillet on s'esmenta que 'el seu recinte del costat de la riba és format per les mateixes cases, i del costat dels conreus és emmurallat i té algunes torres com la de Bagà. Té cinc portes i conté unes 200 cases' 'Com que no pot servir per a res a causa de les muntanyes que l'envolten i que la tanquen completament, cal fer el mateix que a Bagà [o sigui, ensorrar muralles i torres]'. (SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:24).</p> | 42.2442400,1.9747600 | 415417 | 4677403 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57710-foto-08166-2-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entorn al 1910 es van enderrocar les cases del carrer Jussà que donaven al riu Llobregat per tal de construir la carretera de Ribes. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||
| 57780 | Els canals de rec i industrials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-canals-de-rec-i-industrials | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XIV-XX | Alguns canals han estat inutilitzats, i algun reaprofitat per altres usos. | El fet que la Pobla de Lillet es construís entorn a un important creuament de rius, el principal el Llobregat, al qual desaigüen dins el nucli urbà, l'Arija i el torrent del Regatell (ambdós per la seva banda també consten amb altres afluents prou rellevants), ha determinat la creació d'un nombre prou important d'una tipologia d'indústries que aprofiten aquest recurs hídric (molins fariners, escairadors, molins de xocolata o de ciment, a més de serradores i altres indústries vinculades al tèxtil). Així, ja des de poc després de la seva fundació es coneix l'existència de canals que conduïen l'aigua fins al seu destí, com és el cas del canal del molí de la vila (situat a la plaça de la vila), aquest constava d'un canal que recollia l'aigua a través d'una resclosa situada a la zona de l'actual fàbrica de Cal Pujol i la conduïa fins al molí; canal que s'emprà, almenys amb posterioritat, per donar aigua a altres petites indústries o tallers artesanals. Aquest canal, ha estat recentment inutilitzat a l'alçada del poble (degut a la construcció del poliesportiu), ja amb anterioritat però, s'havia hagut de tapiar-ne l'accés a l'interior del nucli; cal anotar, però, que encara es conserva el seu traçat en el subsòl i que fa pocs anys algunes persones del poble van accedir a algun tram del seu trajecte. Altres canals que cal esmentar són el canal de la fàbrica de xocolata que s'inicia a la zona de Ventaiola, agafa aigua del Regatell i encara conserva el seu traçat. El canal de Cal Pujol, el qual també ha estat inutilitzat actualment, o reutilitzat amb una altra finalitat, ja que s'ha aprofitat per col·locar-hi el col·lector general que condueix les aigües brutes a la depuradora; d'aquest es conserva la resclosa i part del mecanisme de la comporta d'entrada d'aigua al canal. Un dels més destacables és el canal de Ca l'Artigues, que s'inicia per sota del Clot del Moro, en destaca la gran llargada i la considerable amplada que pren en arribà als darrers metres del trajecte; a més de trobar-se en bon estat, conserva part de les diferents comportes. Aquest i altres són conduccions d'aigua que en molts casos han tingut diversos usos, donant força hidràulica a diferents indústries o aigua de rec a diverses hortes. De fet el conjunt d'horts que estan situats a peu de riu, tant del Llobregat com de l'Arija o Regatell, consten amb canals de rec. | 08166-80 | Diferents punts del terme municipal, sobretot al nucli urbà i el seu entorn més immediant. | Des de l'origen de la fundació de la Pobla de Lillet l'existència d'aquestes destacades vies fluvials, va permetre i facilitar la instal·lació d'indústries que requerien de l'ús de l'aigua; primer de petits tallers o molins, i amb els anys i les millores tècniques ja d'època industrial, la implantació de fàbriques tèxtils, com Ca l'Artigues, Cal Pujol i Cal Costa, com a més destacables, i també altres tipus d'indústries com la fàbrica de ciment del Clot del Moro (en terme de Castellar de N'Hug, però molt vinculada a la Pobla de Lillet), que van suposar un important creixement demogràfic de la vila, passant a ser la segona població més gran en nombre d'habitants de la comarca, i a situar-la com un dels principals centres productors de conca del Llobregat. Cal dir que a més d'aquests canals i recs que abastien el conjunt d'indústries i hortes situades al nucli urbà o en el seu entorn immediat, fora del nucli urbà, es coneix l'existència d'altres petites indústries que usaven l'aigua, sobretot molins. El conjunt de rescloses i canals ha estat repetidament reutilitzats, en són un exemple l'antic Molí de Panella, lloc on s'hi instal·là la fàbrica de Ca l'Artigues, el mateix succeïa amb l'antic Molí del Cerdà i Cal Pujol. | 42.2531700,1.9746300 | 415418 | 4678395 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57849 | Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas | XX | Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades. | Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic. | 08166-149 | Al nord del nucli urbà | El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor. | 42.2487100,1.9747000 | 415418 | 4677900 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57822 | Obert Internacional d'Escacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obert-internacional-descacs | XX | La primera setmana d'agost, del 2 al 10 d'agost, es realitza l'Obert internacional d'Escacs de la Pobla de Lillet (aquest 2.009 s'ha realitzat la dinovena edició), junt amb un seguit d'altres actes, que es duen a terme al llarg de tota una setmana. L'Obert d'Escacs és un torneig d'àmbit internacional, que any rera any ha anat guanyant reconeixement, cosa que ha significat un augment considerable de participació. Al llarg dels primers dies es realitzen les diferents rondes dels torneigs; es clou al cap d'una setmana amb el lliurament de premis i trofeus. Un dels vespres es realitzen simultànies amb la participació de dues campiones internacionals, és un acte obert al públic en general, i hi ha participació infantil, juvenil i grans. Aquests són els actes eminentment esportius, ja que la resta són pròpiament més festius i lúdics. Així, el diumenge es realitzen partides d'escacs a l'aire lliure en un tauler gegant. Un dels actes més esperats i que atrauen més públic és la partida vivent d'escacs, també és a l'aire lliure en el tauler gegant (enguany la Pobla de Lillet ha estrenat un gran tauler de marbre fixa a la plaça de l'Ajuntament). Un gran nombre de poblatans amb vestimenta d'estil medieval simulen les figures d'escacs, junt amb les personalitats que disputen la jugada i que van explicant els moviments. Aquest any 2.009 s'ha realitzat la novena partida. A més d'aquests esdeveniments, és realitza una altra activitat paral·lela consistent en un petit campionat infantil, fins avui realitzat amb la participació de Josep Méndez (president del Club Peó-Peona de Barcelona), s'acostuma a celebrar al Centre Cívic o a la Llar del Pensionista, els trofeus es donen el mateix dia que els de l'Obert Internacional. | 08166-122 | En diferents indrets del nucli urbà. | Aquest any 2.009 s'ha realitzat la 19a edició de l'Obert d'Escacs de La Pobla de Lillet, i la 9a partida vivent. Actualment ja són uns actes plenament arrelats al poble i que van guanyant públic. El fet que gran part dels dies es realitzen les diferents rondes de partides de l'open, l'acte purament esportiu del certament, fa que el públic assistent més nombrós tingui vinculació amb l'esdeveniment, bàsicament afeccionats a aquests esport, tot i que també suposa el pas de curiosos. L'acte que més públic atrau i que està tenint molt interès és la partida vivent, que es realitza amb l'ajuda d'un important nombre de voluntaris; cal citar que és l'única partida d'aquestes característiques que es realitza a tot Catalunya. Enguany s'ha decidit que a partir d'aquest any el torneig sempre es realitzarà en les mateixes dates, del 2 al 10 d'agost. Les arrels d'aquest certamen les trobem en el Club d'Escacs Lillet de llarga tradició. El club va néixer el 12 de novembre de 1950 de la mà de Círiac Asensio, Felip Viñas, General Soler, i els germans Llorenç i Joan Canut, inicialment es denominava 'Peña Ajedrez Pobla' i organitzaven campionats de caire social entre els seus membres, tot i que ja eren campionats amb categories. Els actes més formals van incorporar la realització de partides simultànies. El punt culminant va ser entre els anys 1955 i 1958, quan van organitzar quatre Tornejos Nacionals d'Escacs a la Pobla. Entre els anys 70 i 80, l'entitat es va dedicar sobretot a la divulgació i promoció dels escacs entre els joves, i a l'organització de tornejos d'estiu, tornejos infantils i tornejos entre poblacions veïnes; a més també van participar al Campionat de Catalunya per equips. Durant 33 anys hi va haver un parèntesis. L'any 1991 s'entra en l'àmbit internacional gràcies a la realització del Torneig 'Open', amb el qual s'amplià de manera significativa el nombre de participants, havent-hi jugadors de tot el món. La primera edició de l''Open' la va organitzar José Gutiérrez Dopino (antic jugador del club que hi havia a la Pobla als anys 50, i actualment resident a Alemanya), per tal de commemorar el vintè aniversari del club d'escacs postal CAPEA (creat per ell), també va comptar amb l'ajuda de jugadors d'escacs locals. Aquest primer torneig va estar patrocinat per l'Ajuntament i va comptar amb la col·laboració de comerciants i molts poblatans. Va adoptar la denominació d'internacional, perquè comptava amb algun participant estranger, però encara no tenia l'homologació corresponent. Al llarg dels diferents tornejos d''Open' cal destacar la gran varietat de jugadors que hi han participat; passant de tenir pocs participants en les primeres edicions, als 70 jugadors de la darrera edició (2009), i destaquen les edicions dels anys 1995, 1996 i 1997 que va assolir més d'un centenar de participants. També cal destacar que l'origen dels jugadors és de més de quinze països. Al llarg de les diferents edicions han participat escaquistes destacats com Mihail Marin, Atanas Kolev, Marc Narciso, Josep Oms, Joan Mellado, David Garcia Ilundain, Fernando Peralta, Ruslan Pogorelov, Heikki Westerinen, i Karen Movsziszian. | 42.2437200,1.9747900 | 415419 | 4677346 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia número tres és d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57805 | Lipsanoteca de Santa Maria de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-santa-maria-de-lillet | VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X | Es tracta d'un exemplar únic de lipsanoteca, conservada en un estat excel·lent, realitzada en alabastre, amb unes característiques que la converteixen en una obra excepcional a nivell català. Si bé es conserven altres exemplars en alabastre, tots tenen forma d'arqueta sepulcral, i per la seva bella decoració aquesta és considerada una peça única. La lipsanoteca té unes mides de 14 cm. d'alçada per 10 cm. de diàmetre, té forma cilíndrica, lleugerament troncocònica, i està formada per dos cossos, el contenidor i la tapa. Ambdues peces estan bellament ornamentades amb decoracions geomètriques i dues inscripcions a la tapa, en acurada cal·ligrafia carolíngia, que diuen ' + SANCTA MARIA ET SANCTI MARTIALIS CONFESOR' i ' + VIDALUS PRESBYTER QUI ME FECIT IN HONORE'. El contenidor té una decoració en baixrelleu formada per una sèrie de quadrats en els quals s'inscriuen quatre triangles units per un vèrtex. Vora la base observem un filet rebaixat que solca l'alabastre en tot el perímetre. La tapa és dividida en tres registres. En els dos superiors hi trobem les citades inscripcions, i en l'inferior es repeteix el motiu geomètric present en el contenidor, si bé aquí el tamany dels quadrats és més gran i es presenten tallats per la meitat horitzontalment en la zona de contacte amb el contenidor. La tapa presenta un pom circular a la part superior, en el qual s'inscriu una creu tallada en altrelleu amb uns rebuidats entre els braços. | 08166-105 | Museu Comarcal de Manresa. Via de Sant Ignasi, núm.40.08240-Manresa. | Les característiques de la lipsanoteca i el tipus de cal·ligrafia present han permès els historiadors datar-la al segle X, època en què s'han datat també les altres lipsanoteques realitzades en alabastre. Aquest tipus de lipsanoteques foren creades expressament per contenir les relíquies emprades en les consagracions dels temples. Actualment la peça es conserva al Museu Comarcal de Manresa. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57805-foto-08166-105-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57810 | Fons d'imatges de l'Ambit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges de la Pobla de Lillet. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08166-110 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors | És a la seu social de l'entitat. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57813 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-5 | XVIII-XX | L'arxiu municipal de la Pobla de Lillet està repartit en tres sales de l'edifici de l'Ajuntament; en conjunt ocupa més de 160 metres lineals de prestatges. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1999; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa, conformen els següents fonts: Notarials, Eclesiàstics, Falange, Documentació de particulars, Llegat musical de Josep Cristòfol, Eleccions a les Cambres Agràries, Altres municipis, i Altres. L'Arxiu conté documentació del segle XVIII en endavant, i el gran gruix de documentació és del segle XX; tot i això trobem alguns llibres com el 'Libre de ntas. de la pnt. Vila de la Pobla' amb documentació de 1715 a 1818, però amb referències a dates anteriors fins al 1429. | 08166-113 | Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet | Els fons de l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet es van organitzar, classificar i inventariar entre el novembre de l'any 1998 i el 26 de febrer del 1999. L'organització la va realizar la Diputació de Barcelona, a través d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals, fruit de la petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. No es conservaven instruments de descripció d'anteriors intervencions de classificació i ordenació, únicament s'havia realitzat una intervenció als anys 30 i una altra de finals del 60 o principis dels 70, pel que deduïren de l'estat inicial del fons. La primera intervenció, la dels anys 30, sembla que va consistir en confeccionar lligalls numerats, sense cap organització; tant sols s'havia arxivat la correspondència. La segona intervenció, segons informen els arxivers que han realitzat l'arxivament del fons l'any 1999, aquella actuació dels anys 60-70 devia respondre a un quadre de classificació determinat i degué estar promoguda pel secretari de l'època, i sembla que constava de sèries i subsèries, però tant sols es va organitzar una petita part de la documentació. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57815 | Fons musical privat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-musical-privat | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VILAR, J.M. (1997: 31-32): 'Els arxius musicals de Josep Cristòfol i de Joan Capdevila'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XX | El fons musical de Josep Cristòfol es conserva dins dues caixes a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, està catalogat i conté partitures datades entre el 1.906 i el 1.934. La majoria de les partitures són música instrumental, tot i que també hi ha alguna cançó de caramelles i la música dels Pastorets originals de R.Reig i lletra de Pitarra. Hi ha algunes peces de concert però la majoria són peces de ball (valsos, foxtrot, pasdobles, tangos, polques, etc..). Són poques les composicions anòmines. Una caracteristica interessant del fons és que quasi tot són partitures manuscrites; d'impreses hi ha alguna cançó, alguns temes de ball i la sardana del mateix autor 'La Queraltina'. D'entre les obres d'altres autors, hi consten com a autors estrangers: Debussy, Donizetti, Gounod, Mascagni, Storini, Worsley i Zatanel·lo; i els autors catalans són: Joan Borràs de Palau, Manuel Esparbé, Eusebi Guiteras, a més d'un llistat de noms d'autors relacionats amb la sardana: F. Monné, Enric Morera, Josep Pi, Josep Saderra, Josep Serra, Daniel Solà, Joaquim Vallespí, Josep Vicens Xaxu, Joan Viladomat, Joan Vila i Ayats, Josep Vila i Ramon (berguedà) i el mateix Josep Cristòfol. El fons conté moltes partitures dedicades pels propis autors. És interessant, també, que en algunes partitures hi figura la referència del propietari, com Societat Coral La Flor de Maig, de Ripoll, Ramon Marcobal, Faume Juanola i Reixach i José Sánchez. | 08166-115 | Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet | Entre els anys 1984 i 1991 els musicòlegs Maria Ester Sala i Josep M. Vilar van dur a terme una fer una recerca pels diferents arxius musicals de Catalunya; en conjunt van estudiar 180 arxius, que els va suposar una base de dades amb més de 4.000 noms de compositors amb fons musicals d'obra conservada en els arxius visitats. La consulta del fons de l'Arxiu de Josep Cristòfol es va realitzar l'any 1.989. Paral·lelament, també a la Pobla de Lillet, es va consultar un altre arxiu musical, el de Joan Capdevila, en mans de l'arxiu particular de la família Armenteras. Josep Cristòfol, també conegut com 'Pepet Manyà', als anys vint tocava el fiscorn o algun instrument semblant a la cobla els Montgrins. L'any 1924 durant la Festa Major del Roser, es van estrenar, de la mà de la cobla Montgrins les sardanes compostes pel mateix autor, 'La Reina de la Vall de Lillet' i 'La Queraltina'. Josep Cristòfol va dirigir l'orquesta de la Pobla de Lillet 'Joventut Poblatana'. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57815-foto-08166-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57815-foto-08166-115-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57816 | Esquellada per cridar a Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellada-per-cridar-a-reis | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | L'Esquellada és un acte que es realitza el matí del dia 5 de gener, moment en que es reuneix gran quantitat de canalla, acompanyats de tothom que s'hi vol afegir, en un local del poble (que va canviant cada any). Actualment es comença fent una xocolatada per tal d'agafar forces. Cadascú porta una esquella, esquellot, campaneta, o altres, per tal de fer soroll. Es surt del local on han quedat, per tot seguit anar a recórrer diferents punts alts de la població, com la capella de Sant Antoni, la capella dels Dolors, el Firal i els Pins (prop de ca l'Artigues), tot realitzant parades en llocs destacats del poble, en total es fan unes vuit parades tot fent sonar el conjunt d'esquelles i esquellots per fer el màxim de soroll possible. S'acaba a la plaça de l'Ajuntament tot fent entrega als participants d'un fanalet, per poder sortir a la tarda a esperar els reis amb els fanalets encesos. El motiu de la realització de l'Esquellada és fer molt de soroll per avisar als Reis d'Orient, que allà en aquella vall, hi ha la Pobla de Lillet, i així no es descuidin de passar-hi. | 08166-116 | En diferents indrets del nucli urbà i del voltant més immediat. | Fa anys un grup de poblatans i poblatanes van decidir recuperar la tradició de fer l'Esquellada el dia abans de la diada de Reis, la qual s'havia deixar de fer durant uns pocs anys. Arran de la seva recuperació es va decidir editar un conte que expliqués la festa i el perquè de la seva realització a la canalla. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Durant l'any 2009 es va realitzar una campanya de promoció turística a Barcelona amb el lema 'Posa el Berguedà al teu plat', motiu per la qual es va fer una representació de l'Esquellada com a exemple d'una festivitat que forma part de la identitat de la Pobla de Lillet.Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 57817 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-16 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | El diumenge de Pasqua Florida és el dia que es realitza el cant de les Caramelles, actualment hi ha el grup de la canalla i la Coral dels grans. Els xics van amb el vestit tradicional. Inicien la cantada davant l'Ajuntament. Seguidament es traslladen a fer els cants a diferents punts de la població entre els que hi ha almenys un lloc de cada barri, i altres indrets com davant d'alguns bars i cases, la residència d'avis, i finalment, l'església a la sortida de missa. Va cada grup pel seu cantó, es troben a l'inici i al final del recorregut. Actualment, els temes que canten són sobretot cançó tradicional poblatana. | 08166-117 | En diferents indrets del nucli urbà. | Tot i que avui dia es manté la tradició de cantar les Caramelles, anys enrera havia esdevingut un gran acte, en el que hi participava molta més gent i fins i tot havia comptat amb varis cors, per exemple als anys vint també hi cantava el cor de la Unió Poblatana, i també hi havia participat l'Orfeó Esbart Cantaire que sovint interpretava cançons realitzades pel seu propi director Carles Garcia, junt amb temes d'altres autors. De fet, la Pobla de Lillet ha tingut una àmplia i coneguda tradició caramellaire, que es deturà durant els anys de la guerra civil; a principis de la dècada dels anys quaranta del segle XX es tornà a reactivar la tradició de cantar les caramelles. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57817-foto-08166-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57817-foto-08166-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'arxiu musical de Josep Cristòfol compta amb un repertori de caramelles, algunes de composició pròpia. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 57833 | Flor de Neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | Espècie amenaçada. | La presència de la flor de neu ( Leontopodium alpinum) al terme de la Pobla és més que destacable degut al fet que es tracta d'una flor estranya, molt poc present a les muntanyes catalanes. Es tracta d'una espècie que s'estén a moltes zones boscoses des dels Pirineus fins a l'Himalaia. La seva abundància en nombrosos boscos dels Alps han fet que tradicionalment la flor es collís i s'assequés com a element decoratiu, degut a la seva bellesa caracteritzada per l'aspecte blanquinós i pelut de les seves flors. Actualment, però, aquesta activitat està estrictament prohibida al nostre país degut a la raresa de l'espècie. A Catalunya només s'ha trobat en alguns llocs puntuals de la Vall d'Aran i a la serra del Catllaràs. És per aquesta raó que actualment la planta està protegida per la llei i la seva recol·lecció està prohibida. Al Catllaràs la flor de neu es pot observar en diversos nuclis a les zones altes de la muntanya, baixant fins a altituds de 1.200 metres. El seu hàbitat són els prats rocallosos i les feixes de roca humides, en general orientades cap al nord. | 08166-133 | Serra del Catllaràs | Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de fauna i flora presents en la serra, i entre els quals hi ha la flor de neu. La flor de neu a més d'estar protegida a través de les Normes Subsidiàries del municipi i pel PEIN, també està protegida en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya segons el Decret 172/2008 de 26 d'agost. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57833-foto-08166-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57833-foto-08166-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 57848 | Llibre de signatures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-signatures | XX | Es tracta d'un llibre de signatures de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, de 38x24 cm., de tapes dures folrades amb un material que desconeixem i que podria ser una mena d'escai o cautxú amb un suau relleu, i per sobre, a la tapa, unes decoracions metàl·liques (plata?) fixades, a l'extrem dret conformen uns relleus de formes vegetals i al costat superior esquerra una placa de planta circular amb la inscripció 'Ayuntamiento Constitucional de Pobla de Lillet.1908' envoltada amb una corona de llaurer del mateix material. A la contraportada hi ha quatre petits punts de suport metàl·lics en forma de semiesfera. Els cantos o perfils dels fulls estan decorats en daurat. A l'interior es pot observar que hi maquen les primeres pàgines, la resta totes elles tenen al centre de la part superior, una impressió amb l'anotació 'Ayuntamiento Constitucional Pobla de Lillet'. La primera inscripció és del 15 de juliol de 1941 i realitzada i signada per 'El Gobernador Civil y Jefe Provincial de Fet y de las Jons' i altres signatures. Consta d'uns altres pocs fulls dedicats i signats, sembla que en motiu de la visita de càrrecs destacats al municipi. La darrera inscripció data del 5 d'octubre de 1963. | 08166-148 | Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. Pobla de Lillet | La data del llibre 1908, és una data històrica per la Pobla de Lillet, ja que coincideix amb l'any de la visita del rei Alfons XIII, l'1 de novembre. El rei va viatjar a Catalunya en motiu de realitzar una visita als centre industrials més importants de l'Alt Llobregat, entre els quals hi havia la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, la qual havia estat promoguda per Eusebi Güell i Bacigalupi, i que funcionava des de feia 4 anys.. El monarca va viatjar en el ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola, i va arribar en automòvil a la Pobla de Lillet on el van rebre amb tots els honors els autoritats locals, el futur comte Güell i altres membres destacats de la fàbrica Asland. Des de l'apartador fins a la fàbrica Asland es va instal·lar un tren especial per l'ocasió, que transportà tota la comitiva fins a la fàbrica. En motiu del viatge s'adornaren luxosament dos trens especials, així com la carretera d'accés a la Pobla i les construccions i edificis del Clot del Moro. En la visita el rei anava acompanyat del President del Consejo de Ministros, D. Antonio Maura i altes representacions de l'Estat Espanyol i de la Indústria. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 1908 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57826 | La Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fira | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La Fira de la Pobla de Lillet es celebra sempre el 3 de novembre, sigui el dia que sigui de la setmana; no és una jornada de festa local. Actualment ha perdut el caire ramader que tenia en origen, i avui dia és una fira multisectorial, on hi ha expositors diversos: roba, cotxes, eines, objectes de la llar, etc. Les parades s'ubiquen al zona central, a peu de carretera, sobretot a l'aparcament que hi ha davant l'Ajuntament. | 08166-126 | Al nucli urbà. | Les primeres referències a la Fira són d'entorn a l'any 1884, entre aquest any i el 1936 consta com una de les fires de bestiar importants de Catalunya, tot i això potser molt anterior a aquesta data. Es celebra en una data que coincideix amb el retorn del bestiar que està pasturant a les muntanyes, acostuma a ser pels volts de Sant Miquel; en aquestes dates de retorn del bestiar s'aprofitava per fer la selecció dels animals, els que anirien destinats a carn, els de treball i els de producció de carn i/o llet. Tot aquell bestiar que no tenien venut, es portava a fira. Així, en aquesta diada s'aplegava gran quantitat de bestiar, alguns ja havien aprofitat per deturar-se a altres fires, ja que per aquestes dies eren diverses les poblacions que feien fira de bestiar. A la Fira de la Pobla bàsicament s'hi aplegava el bestiar de la mateixa Pobla, de Cerdanyola, Castellar de n'Hug, Gabarrós i Sant Jaume de Frontanyà. Al segle XIX, la fira es feia als camps de Cal Cerdà, a principis de segle XX, amb la construcció de la via del ferrocarril, es va traslladar al camp de les Vinyes (el Firal). Durant la Fira, a més del bestiar també hi havia parada d'altres firaires que portaven roba, sabates, ferreteria, objectes per la llar i entre altres coses, ja que era un moment propici per poder adquirir aquells objectes que era difícil de trobar al poble. | 42.2438100,1.9748400 | 415423 | 4677355 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilaradaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57741 | Arderiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderiu | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La masia d'Arderiu està emplaçada al davant de Roca Forcada (la roca queda al sud de la casa), en una vessant que s'obra cap al sud-est i en concret a la zona més planera d'aquesta costa. Les construccions que conformen la masia estan ubicades ocupant dues feixes; així a la part superior hi ha el paller, i a sota, la casa a l'extrem nord-est i una altra construcció destinada a corts i paller a la banda sud-oest. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes més, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (la més allargada). Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; l'adaptació al terreny també determina que la façana principal estigui encarada cap al sud-est, i que aquesta presenti major alçada. En conjunt les obertures han estat modificades, hi ha dues portes d'accés, una al mur oest i a nivell de planta primera, i que ha estat refeta (al seu costat hi ha unes poques dovelles, restes segurament d'una antiga obertura), i l'altra, a la façana principal, també de constitució senzilla; a més, a l'extrem est hi ha una altra gran obertura feta amb arc rebaixat de maó posat a sardinell (aquesta dóna accés a aquest cos que és una ampliació). A la planta primera, al centre hi ha un balcó, la resta són obertures simples. Al mur nord hi ha una petita finestreta espitllerada. La casa mostra una primera estructura més petita, a la qual posteriorment se li va afegir un cos a l'extrem nord-est que n'allargà la planta; contemporàniament a aquesta ampliació es degueren realitzar altres modificacions. Els murs de l'estructura originària són de pedres més grans i lleugerament més ben desbastades; les cantoneres són totes elles formades per grans blocs desbastats. Al sud-oest hi ha un cobert de planta allargada, la part baixa és de murs de pedra però contemporàniament se'l va realçar amb totxana; està cobert a un sol vessant que desaigua al sud. A la feixa superior trobem el gran paller, és de dos nivells, amb accés al superior des del marge per la part posterior del mur; és cobert a dos vessants, amb el carener orientat nord-sud; la façana principal és oberta cap al sud-est, on hi ha l'era. Al davant i a la part de sota de la casa s'hi obren grans prats i camps de conreu. El conjunt dels edificis està essent objecte d'una reforma, també de l'entorn que es mostra molt endreçat. | 08166-41 | Al Catllaràs. | Són nombroses les referències que trobem al cognom Arderiu, sobretot al període baixmedieval. Es tracta d'una nissaga molt vinculada a la Pobla de Lillet, i que al llarg del anys donà nom a diferents personatges entre els que trobem a Joan Arderiu, batlle de la Pobla, Francesc Arderiu, prior de Sant Jaume; i Gerònima Arderiu, esposa de Joanot Riembau. En un document de 1388, apareixen 2Raymundum Arderiu' i ' Guilelmum Domingo Darderiu', és un document on s'explica la sol·licitud que van realitzar diverses persones al bisbe de la Seu d'Urgell, referent a l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, i demanant fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni; en motiu de la petició es realitzà una visita al lloc per comprovar-ho. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1440 Pere Arderiu junt amb altres personalitats, se'ls donava plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). Al 1467 mossèn Francesc Arderiu fou empresonat a la vila de Bagà, com a presoner de guerra del senyor vescomte d'Illa i de Canet. Aquest mateix, el 1470, consta com a prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,456). També al segle XV trobem a Joan Arderiu, que consta com a batlle del castell de Lillet; en un un document de confirmació de la batllia feta pel senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós el 1472, li confirmà la batllia a Joan Arderiu com a batlle, i també a altres persones entre les quals, hi ha Pere d'Arderiu i Jaume d'Arderiu; això succeïa en un moment de certa conflictivitat política a nivell català i local. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246). Sembla que aquest Joan Arderiu és el mateix que el 1524 consta com a cavaller domiciliat a la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,368). Pels volts de mitjans del segle XVI, Gerònima Arderiu, filla i herevà de mossèn Joan Arderiu, cavaller i de la senyora Angela de Planella, es va casar amb Joanot de Riembau, fill de Jaume de Riembau, donzell i procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,458). Arderiu consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). A data de 1576 consta la compra de la propietat d'Arderiu per part del donzell Jaume Descallat, per 386 lliures al pagès Pere Arderiu. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,388). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Arderiu, consta com a propietari Joan Camprubí. | 42.2212400,1.9752400 | 415426 | 4674849 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia d'Arderiu està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992.Fa un temps que s'hi estan fent obres de rehabilitació i reforma del conjunt d'edificis. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57847 | Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-0 | XVI | Biga de fusta, situada a la façana de l'edifici número 3 del carrer Dr. Cisneros (antic carrer del Castell). Tot i que actualment no té funció de llinda, sembla que aquesta degué ésser la seva utilitat originària. En ella hi consta una inscripció incisa, on hi ha dues lletres no identificades amb claredat, podria ser una 'e' o una 'l' i una 'a', seguides de 15 de març (abreviat) de 1587. Generalment, en aquest tipus d'inscripcions, la data anava precedida d'un 'fecit' (fet), però no sembla aquest el cas. | 08166-147 | Nucli antic. Carrer Doctor Cisneros, núm. 3. La Pobla de Lillet | La peça es troba en un edifici situat en ple casc antic de la Pobla de Lillet, en el nucli originari de fundació del poble el 1297. Justament en un dels carrers de primera urbanització, l'antic carrer del castell, a l'extrem del qual hi havia hagut el castell-palau dels Mataplana; posteriorment el seu emplaçament fou ocupat per l'antiga rectoria (actualment casa de turisme rural). També en el mateix carrer i al costat de l'antic castell hi ha l'església parroquial de Santa Maria de Lillet, amb el seu campanar situat a l'extrem est del carrer. L'edifici on es troba aquesta biga limita pel costat de llevant amb l'actual rectoria. La casa també té façana pel costat del carrer vell. Tot i que la llinda data de finals del segle XVI, la seva situació sembla indicar que ha estat reaprofitada i per tant potser col·locada en un lloc que no és l'original, o si més no la façana ha estat modificada. Les característiques arquitectòniques visibles de l'edifici són més pròpies d'una obra de cronologia posterior, probablement entorn al segle XVIII, per tant és possible que gran part de l'estructura actual de l'edifici sigui el resultat d'una construcció o remodelació d'aquest període, sense oblidar però, que part de la seva estructura pot ser d'època anterior, fins i tot d'origen baixmedieval. | 42.2442800,1.9748700 | 415426 | 4677408 | 1587? | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57735 | Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | La casa de Ventaiola està situada en una zona oberta i planera que es troba enmig del bosc de Ventaiola. El lloc es troba a poca distància del nucli urbà de la Pobla. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i segona; està coberta amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta modificacions importants en la seva volumetria, realitzades en època contemporània i clarament diferenciables pel material constructiu, totxana vista. La majoria de les obertures són senzilles, sense cap element arquitectònic remarcable; val a dir que algunes també han estat modificades. La vivenda queda ubicada al centre del conjunt, ja que pels costats sud i est té adossades altres construccions destinades a paller, magatzems i bestiar. Cal dir que tot i les modificacions realitzades, l'edifici conserva parts d'estructura anteriors; car sense una aproximació acurada a les restes no se'n pot determinar les cronologies. | 08166-35 | Al mig del bosc de Ventaiola. | La primera referència al nom de Ventaiola és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Bernat de Ventaiola' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). El 8 de maig de 1388, trobem a Petrus de Ventaiola, prevere oriünd de la Pobla de Lillet, actuant com a representant de la parròquia de Santa Maria de Lillet i dels seus habitans, en la petició que feien al bisbe de la Seu d'Urgell; davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, demanaven que fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. En aquest document apareix també Bernat de Ventaiola entre el grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet que feien la esmentada sol·licitud i visita a l'església de Merolla per constatar-ne el mal estat en que es trobava. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,68-72) El 1389 tornem a trobar Pere de Ventaiola en un inventari de les coses del Monestir feta en acabar un arrendament.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,169) Podria ser un altre el Pere de Ventaiola que apareix en altres documents com és una carta de dotació del 1412, on consta com a notari pel venerable Joan Vilella 'prepositi et plebani' de l'església de Santa Maria de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,73). De fet hi ha notícia de dos manuals del notari Pere de Ventaiola l'un data dels anys 1395-1418, i l'altre del 1400 al 1430. També al segle XV hi ha notícia d'altres persones amb aquest cognom, com Antoni Ventaiola i Johan Ventaiola, ambdós esmentats en el mateix document referent als obratges de la llana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360) Al 1581 en un document on Baltasar Costa i de Riembau de deixa i arrendament a Jaume Casas i la seva mare Joana Casas, tota la seva masada del Prat, terres, herbes i fruites, per un període de quatre anys; el dit Baltasar també li deixa a Jaume la devesa de Ventaiola. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,308) Al fogatge de 1553 apareix un tal 'Parutxo Vantellola' com habitant de la vila i terme de la Pobla de Lillet (IGLÉSIES:1979:461) Ja en cronologies més tardanes, Ventaiola s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. | 42.2413900,1.9749400 | 415428 | 4677087 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 57834 | Bosc de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ventaiola | JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | Es tracta d'un bosquet situat molt a prop del poble, per sobre la Pobla de Lillet en la vessant que s'aixeca al sud del poble, al costat de l'heliport, i a l'entorn de la masia de Ventaiola. És un indret que atrau a molts poblatans que s'hi acosten a fer un passeig seguint el camí en ziga-zaga que creua el bosc, i altres a realitzar-hi altres modalitats d'esport. El nom del bosc, Ventaiola, li aporta la masia entorn a la qual es desenvolupa l'arbreda i de la qual n'és propietat. El conjunt del bosc és format per una gran majoria d'arbres de replantació, bàsicament són pins, i en el qual sobresurten unes poques sequoies de mides considerables, també hi ha algun avet, entre d'altres espècies; per que fa als arbres que no són de replantació, els més interessants són un grup de roures que es troben al voltant de la masia i que mostren un tronc d'amplada important. Són diferents camins els que hi van a parar, la pista per al trànsit rodat que porta a la casa de Ventaiola i també al mas Tinar, pel costat passa el camí que porta a Falgars pels Graus i el camí de la cova, a més també s'hi pot arribar per una altre camí que prové del barri de les Coromines tot creuant el torrent del Regatell. A més, a la part baixa del bosc hi ha la font del roure, un espai que està condicionat amb taules i bancs de pedra i obra fixes; el nom es deu a que la font surt d'entremig d'uns roures. | 08166-134 | Al sud del nucli urbà | Al mig del bosc de Ventaiola hi ha la masia que li dóna nom, tot i que amb el pas dels anys ha sofert molts canvis, és un mas que està documentat des d'època medieval. El bosc però és de cronologia molt més actual, sembla que deu tenir entre 70 i 80 anys, tot i que els roures monumentals que hi ha a l'entorn de la casa ja denoten una antigor molt més reculada. Pel que fa a la font, en desconeixem l'antiguitat, però hi ha alguna fotografia de la primera meitat del segle XX que ja apareix amb els elements de mobiliari que hi trobem avui dia. | 42.2413900,1.9749400 | 415428 | 4677087 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 57839 | Fàbrica de Xocolata Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-xocolata-fabregas | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XIX | Està abandonada, tancada i fent-se malbé. | L'edifici de la fàbrica de xocolata està emplaçada al lloc on hi havia hagut l'antic molí del Regatell. És una construcció fabril formada per diversos cossos amb coberta a dos vessants; sembla correspondre a tres estructures col·locades una adossada a l'altra, prenent forma allargada, i situada a redós del torrent del Regatell, en la seva riba esquerra, entre el torrent i la vessant de la muntanya. Tot i que s'hi observen diverses fases constructives, aparentment tres, el conjunt mostra unes característiques força similars. L'extrem més de llevant, sembla tractar-se de la part més antiga, en destaca que a nivell del torrent hi ha dues obertures amb arc rebaixat de lloses posades en sardinell corresponents a les sortides d'aigua del molí (cacaus); a la planta baixa i primera s'observen diferents finestres, algunes de llinda en arc rebaixat de maó de pla, i al darrer nivell un seguit d'obertures petites en forma ovalada; per sobre hi ha un darrer nivell, d'actuació contemporània. El cos central és on trobem la porta principal d'accés a l'interior, a la qual s'hi arriba a través d'un petit pont de pedra que permet creuar el torrent; el pont és d'un sol ull format per un arc lleugerament apuntat. Aquesta estructura central, mostra també el que sembla un nivell (potser parcial) de planta soterrània, on hi ha una obertura tapiada que dóna a l'alçada del torrent (o potser una altra sortida d'aigua?). La constitució de la façana és quasi paral·lela a la de l'estructura anteriorment descrita, a la planta baixa i primera finestres rectangulars, i a la planta sota-coberta, ovalades . El cos més de ponent és la darrera fase constructiva, en aquest les obertures són més grans, sobretot a la planta baixa, on són de llinda en arc rebaixat; als dos nivells superiors, són finestres senzilles, rectangulars. Aquest cos té façana per l'extrem de ponent, on trobem una porta a nivell de carrer, i altres obertures senzilles al dos nivells de sobre, al centre de la planta primera hi ha un balcó. A la part superior d'aquesta façana encara s'hi pot llegit part del rètol 'La más alta del Llobregat', eslògan que era emprat i acostumava a aparèixer en la publicitat i en la majoria dels productes de la fàbrica. | 08166-139 | Nucli Urbà. Carrer Regatell núm. 16, La Pobla de Lillet. | La fàbrica de xocolata sembla que va començar a funcionar i a elaborar aquest producte a partir de 1840, segons consta en la documentació i en la publicitat conservada referida a la mateixa fàbrica. L'any 1856 (primer any del que es conserva informació de les matrícules industrials a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet) consta Joaquim Fàbregas al carrer Jussà n. 8, el qual pagava matrícula com a confiter i cerer, i perdurà així fins els anys 1885-1886, quan hi apareix com a titular la seva vídua, tot i que regentant un molí fariner. El febrer del 1888 el donen de baixa, ja que l'abril del 1887 havia canviat d'activitat passant de molí fariner a molí xocolater i a nom del fill Francesc Fàbregas i Oristrell (1857-1936). A més també consta que al març del 1887 es donà de baixa l'activitat de confiters i cerers del carrer dels Porxos n. 14. Aquestes informacions són interpretades com que es deu correspondre al període en que Francesc Fàbregas amplia la producció de xocolata a gran escala, amb 'una màquina de afinar movida por agua, con cilindros cuya superficie mide 35 decimetros cuadrados'. Francesc Fàbregas i Oristrell, a més de fundador de la fàbrica de xocolata va ser un home polifacètic i molt actiu, era músic i va fundar una cobla orquestra a la Pobla de Lillet, potser la primera, i que va tenir cert renom; a més, va ser alcalde de la Pobla i va emprendre nombroses iniciatives industrials. És conegut que valorava el control de l'aigua, de fet se sap que ell mateix es construïa els canals de fusta i posteriorment va aprendre la tècnica de construir els tubs a la mateixa fàbrica. A més, un dels seus negocis va ser el subministrament d'aigua potable a la població, activitat duta a terme fins el 1955, ja que el 1956 es va municipalitzar el servei. A la fàbrica hi funcionava el molí de cacau, el molí fariner, i la màquina d'afinar la xocolata, però Francesc Fàbregas també va instal·lar una serra cinta de 98 cm per fusta, al carrer Pontarró n. 12 (també moguda per força hidràulica); el 1919 feia gasoses; entre 1925-26 produïa ell mateix 6kw d'electricitat per la fàbrica de xocolata, va posar en funcionament dos torns metàl·lics per a fer cadires, entre altres. El negoci xocolater va aconseguir ser un producte d'alta qualitat i molta difusió. L'hereu de Francesc Fàbregas va ser el fill gran, Jaume, també home polifacètic, amant de les arts; tot i que en ell va recaure el negoci, la mateixa fortuna li va permetre poder desenvolupar diverses de les seves facetes com a escriptor, actor i director teatral, i home de molta activitat cultural, sobretot a la mateixa Pobla de Lillet. Tot i que no li interessaven els negocis, va continuar amb la producció xocolatera, i la venda de productes de drogueria, comestibles i productes de la fàbrica, en el comerç que regentava la família al centre del poble. L'any 1958, Jaume Fàbregas moria en un accident de cotxe. El 1961 es tancava definitivament la fàbrica, ja que va morir sense testament i el patrimoni familiar es va dividir. Des dels inicis, la fàbrica havia mantingut diverses activitats (molí fariner, xocolater, s'hi varen fer cadires, agulles d'estendre,...), sobretot en època de Francesc Fàbregas i Oristrell, i als darrers anys, després de la mort de Jaume Fàbregas, període en que es va dedicar bàsicament a la torrefacció de fruits secs, cafè i malta. | 42.2430200,1.9749800 | 415434 | 4677268 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família Fàbregas va ser coneguda com una família benestant afincada a la Pobla des d'època de Joaquim Fàbregas, d'ofici confiter, i originari del mas Serinyà, aquest es va casar Ignasia Oristrell i Moré, manresana filla de Berga, i varen tenir els fills Francesc, Joan, Rosa, Ramon i Joaquim. L'hereu Francesc Fàbregas i Oristrell és considerat el fundador de la fàbrica, es va casar amb Rosa Artigas i Puigbó, i van tenir vuit descendents, Jaume, Anton, Ignasi, Ismael, Joan, Joaquim, Concepció i Francisqueta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57830 | Ball dels Moliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-moliners | ALBA i ROMA,N.(1984): El 'Ball dels Moliners' de la Pobla de Lillet. L'Erol, núm8, Berga. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Antigament el Ball dels Moliners es realitzava a la plaça del Molí de la Vila, el dimarts de Carnestoltes. Hi participaven un home amb l'esquena coberta per una grossa pell de moltó i unes grans banyes al cap, i a més portava una mesura de tres quartans i un bastó, es col·locava al centre de la plaça i començava a fer un soroll amb els estris que portava (mesura i bastó) que simbolitzava el soroll que feien les moles d'un molí fariner mentre estaven en funcionament. Al seu voltant s'hi col·locaven un seguit de nois joves disfressats de dona i cadascun amb un bastó amb una patata o altra cosa clavada al capdamunt que volia simbolitzar la borra que filaven; a més al coll portaven unes coixineres a mode de sacs de farina per portar al molí. En sonar una tonada de flabiol es disposaven entorn al moliner tot fent un ball en cercle al seu voltant, mentrestant el moliner estava al centre i continuava fent el soroll que volia imitar el de les moles. En cansar-se els que voltaven, es comencen a llançar sobre el moliner tot colpejant-lo amb les filoses, el moliner es protegia amb la pell de moltó. Cansades de donar-li cops, les dones començaven a treure cendra (simbolitzava amb farina) i a escampar-la per sobre la gent aplegada al voltant, tot deixant-los ben bruts. | 08166-130 | Al pati de l'escola CEIP Lillet a Güell | El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. Actualment però, s'han hagut de fer algunes modificacions per tal que la seva representació es pugui dur a terme d'una manera apropiada. Així, actualment la dansa es balla el dia que es celebra el Carnestoltes a l'escola, l'escenari és el pati petit de l'escola i la representació la fan els alumnes de cicle superior, tot i que quan comença l'escampada de farina (avui dia ja no es fa amb cendra) la resta de mainada entra en el joc i també tothom qui vol. Segons els autors que han parlat del Ball, aquesta és una dansa que manté similituds amb altres representacions que es realitzen a les dates de Carnestoltes, com és la substitució de papers, entre els quals les disfresses que impliquen canvi sexe i/o estament social, l'apallissament del moliner s'assimila a la revenja de l'opressió feudal (obligació de moldre al molí del senyor feudal), suposa una important participació popular, a més és una festa laica, el propi fet del llançament de la cendra és molt freqüent a altres indrets de Catalunya. La simbologia de l'escampament de cendra (avui farina) es relaciona amb un element purificador, de fecunditat i fertilització. Elements que es vinculen amb el període del cicle anual que comporta el Carnestoles, com és l'inici de la Quaresma, una etapa de dejuni com a neteja del cos, o sigui de purificació. A més properament s'iniciarà la primavera que implica un canvi important en el calendari de la terra, del pagès, és una etapa de sembra. D'altra banda, segons la llegenda, també es considera que el significat propi de l'acte sembla que vol escenificar els abusos d'alguns moliners que barrejaven cendra a la farina, per obtenir més guanys. | 42.2460800,1.9750100 | 415440 | 4677607 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La música del Ball dels Moliners és interpretada per un flabiol i un tamborí, i per la recuperació del ball s'ha extret del Costumari de Joan Amades. Actualment, arran de la publicació d'un CD amb temes poblatans s'ha realitzat una versió orquestrada per Ramon Bau. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57797 | Monument a Eusebi Güell i Bacigalupi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-eusebi-guell-i-bacigalupi | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3525. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ASLAND (1954): ASLAND. Libro del cincuentenario. I. G. Seix Barral Hnos., Barcelona, 1954. | XX | El monument està situat en una zona cèntrica de la Pobla de Lillet, a tocar del riu Llobregat, de la carretera principal i entre el pont Vell i el pont de la Petita. Es tracta d'una estructura vertical totalment revestida amb carreus ben tallats de pedra de tonalitat vermellosa. Consta d'una base, de mides de planta lleugerament més grans que la resta, i on a la part del davant hi ha dos brocs de sortida d'aigua, al centre dels quals hi ha una placa de col·locació posterior, i que hi diu: 'Asland rememora amb gratitut , la dedicació i noblesa dels poblatans en el seu 75 Aniversari. La Pobla de Lillet 25 de juliol de 1981'. La part superior, de major alçada, hi ha un gran medalló central amb l'efígie del Sr. Güell, i a sota una placa explicativa on hi diu: 'A/ D. E. GÜELL BACIGALUPI/FUNDADOR DE LA Cía. ASLAND /LA POBLA DE LILLET/ · MCMXXVI·' Davant del monument hi ha un petit estany i bancs d'obra a cada costat. El conjunt també el complementen uns arbres i altra vegetació. Es tracta d'un monument, que a més de ser un element commemoratiu és també, un espai ornamental i lloc de descans. | 08166-97 | Al nucli urbà. Al costat del c/Antoni Costa, entre el pont vell i el pont de la petita. | Es tracta d'un monument de Patricio Palomar Collado, la primera pedra es va col·locar el 25 de juliol de 1924, i es va inaugurar el 25 de juliol de 1926. El monument és dedicat al Sr. Güell, fundador de la fàbrica del Clot del Moro (Asland), que tot i que es troba dins el terme municipal de Castellar de N'Hug, és a tocar del límit amb la Pobla de Lillet. La construcció de la fàbrica, iniciada el 1901, i posada en funcionament el 1904, va suposar un gran canvi per la Pobla de Lillet, no tant sols pel volum de llocs de treball que va significar, sinó també perquè Asland, de la mà d'Eusebi Güell va construir el ferrocarril de via estreta que va unir Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet. | 42.2435600,1.9751800 | 415451 | 4677327 | 1924-26 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57797-foto-08166-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57797-foto-08166-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Patricio Palomar Collado | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57802 | Mural del 700 Aniversari de la carta de poblament i franqueses de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-700-aniversari-de-la-carta-de-poblament-i-franqueses-de-la-pobla-de-lillet | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (1997): 'La Pobla de Lillet. 700 aniversari de la carta de poblament i franqueses'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XX | El mural està col·locat en un mur de la zona enjardinada que hi ha entre la part posterior de l'Ajuntament i l'estrep sud del pont vell; per sota el carrer Regatell i amb vistes al nucli antic. És un espai de descans i per estar, ja que hi ha la font del pont vell i l'entorn està condicionat amb bancs i ornamentat. Així el mural és un element commemoratiu i també decoratiu. El mural és fet amb rajoles decorades que conformen una escena que vol reproduir el moment en que Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana van atorgar carta de franqueses als habitants de la Vall de Lillet a l'any 1297. El marc escenogràfic és la Vall de Lillet, amb el Monestir de Santa Maria de Lillet, la rotonda de Sant Miquel, i la vall amb el Pedraforca al fons, i amb diferents personatges entre els quals els atorgants de la carta i poblatans. En el mural hi ha la següent anotació: 'El 13 d'abril de 1297, Ramon d'Urtx i Hug de Mataplana, fill seu, van atorgar carta de població i franqueses als habitants de la Pobla de Lillet'. | 08166-102 | Al nucli urbà. Al costat del c/ Regatell. A la font del Pont Vell | L'abril de 1297 Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorguen carta de privilegis, llibertats i franqueses als habitats de la Pobla. El lloc escollit per a la construcció de la nova 'populationem et bastidam et fortitudinem' era un petit tossal anomenat el 'Pujol' i situat confluència dels rius Llobregat i Arija, a uns dos quilòmetres de l'antic castell de Lillet i de la canònica de Santa Maria. La bona situació de l' indret feu que s'hi instal·lés la seu i residència dels senyors de Mataplana, en prejudici del castell de Lillet que s'aniria abandonant i perdent importància enfront el nou establiment. El fet de que la Pobla esdevingués el centre de la baronia segurament va ajudar en el ràpid augment de la població a l' indret, fet testimoniat amb les nombroses ventes i establiments de solars documentats en els successius anys, en concret al 1325 es construïen cases al carrer jussà a tocar del Llobregat i es realitzaren diverses ventes de parcel·les. El mural on s'escenifica aquest moment històric fou col·locat arran del 700 aniversari d'aquella data; així sota el mural hi consta: 'Mural del 700 Aniversari. Inaugurat pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya. Sr. Jordi Pujol i Soley. La vigília del 13 d'abril de 1997'. A partir d'aquesta data i al llarg de tot un any, fins el 13 d'abril del 1998, l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, entitats culturals, esportives i professionals van organitzar un ampli programa d'activitats diverses per tal de commemorar l'aniversari de la creació de la vila de la Pobla de Lillet. A les activitats també s'hi va afegir l'Àmbit de Recerques del Berguedà i L'Erol que amb motiu de l'efemèride van publicar un número de la revista L'Erol (núm. 53) íntegrament dedicat a la Pobla de Lillet, a més de la publicació del Llibre de Jaume Fàbregas Artigas, 'La Pobla de Lillet. 1924-1958. Una Crònica entorn del temps'. | 42.2435600,1.9752400 | 415456 | 4677327 | 1997 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57802-foto-08166-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57802-foto-08166-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ceràmiques Queralt | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57773 | Pont Vell / Pont Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-pont-gran | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3520. Generalitat de Catalanya. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 6470. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. VVAA. (1989:187-201): Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà, 1983-1986: Església de Sant Vicenç del Rus. Església de Santa Eulàlia de Gironella. Pont Vell de la Pobla de Lillet. Col·lecció Quaderns científics i tècnics de restauración monumental, 1. Àrea de Cultura, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1989. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XIV | El Pont Vell es troba situat al nucli urbà de la Pobla, sobre el riu Llobregat. Es tracta d'un pont de pedra d'un sol arc que antigament havia estat una construcció més gran. De dimensions considerables, està format per un arc apuntat que reposa sobre dos pilars quadrangulars. La morfologia de l'arc i la barana denoten que es tracta d'una construcció gòtica, tot i que la diferència de diversos paraments permeten un estudi de les diverses fases constructives. Els pilars del pont presenten a la base un aparell de carreus escairats i ben treballats, característics de l'època romana. El pilar de sud, construït amb carreus de petites dimensions, reposa directament sobre la roca natural, mentre que el de la banda nord, fet amb carreus més grans, queda parcialment ocult sota terres d'aportació moderna. La resta dels pilars i la volta pròpiament dita presenten un aparell poc acurat, de pedres ben alineades i escairades a la volta i de reble a les baranes. El paviment és de còdols, amb pendent cap ambdues bandes, més pronunciat pel costat nord, tot i que és gradual gràcies a una sèrie de graons fets amb pedres més grans. Aquest costat de tramuntana desemboca en una escala (que forma angle amb el pont) que permet l'accés des del nivell de la carretera actual; aquesta és una actuació de la primera dècada del segle XX. En canvi, el costat de migdia connecta directament amb el nivell del carrer Primer Regatell (situat a una cota superior respecte la carretera). | 08166-73 | Al centre urbà, sobre el Llobregat. | La construcció del Pont Vell de La Pobla de Lillet està en estreta relació amb les vies de comunicació medievals - i probablement més antigues- de l'Alt Berguedà, donat l'enclavament estratègic de La Pobla. Sembla que el Pont podria tenir l'origen en època romana degut a la situació estratègica de l'element, situat en una cruïlla de camins entre el Llobregat i el Ter ( vies naturals de penetració), i des d'on parteixen diverses vies de comunicació antigues. Diversos elements semblen indicar aquest origen antic, tot i que els materials estudiats durant l'excavació arqueològica no van permetre confirmar aquesta hipòtesi. Mentre que, en origen, el nucli de població de la Pobla es trobava proper al castell de Lillet i al monestir de Sta. Maria, a finals del segle XIII es fundà l'actual nucli de La Pobla de Lillet, fet que devia contribuir a augmentar la utilització del pont. És probable que posteriorment es reconstruís o bé es restaurés, com es desprèn d'un document de 1.339 on consten obres a un pont de la Pobla; es creu que en aquesta fase constructiva probablement es va refer el pont tot actuant sobre els pilars que es conservaven del pont més antic. En aquest període sembla però, que el pont devia tenir dos ulls. També en altres documents de mitjans del segle XIV es parla de deixes testamentàries i donacions a favor de les obres d'un pont a la població. A finals del segle XVIII o principis del XIX trobem una tercera fase constructiva, a la que pertany la morfologia que s'ha conservat fins els nostres dies sense grans canvis. En aquest moment la població iniciava la seva transformació cap a una economia industrial, fet que provocà un condicionament i millora de les infrastructures i les vies de comunicació. Al Pont Vell es realitzaren treballs de conservació d'un únic arc, i es reforçà el pilar dret, elevant el nivell del paviment per anivellar-lo amb el carrer Primer Regatell. El paviment actual, així com l'enlluït de les baranes i l'escala al costat nord, són de factura moderna. Pel que fa a l'escala, es va construir arran de la construcció de l'actual carretera, obra que va comportar l'enderroc de les cases bastides arran de riu, i per tant un nou accés al pont. Arribats al segle XX, la Diputació de Barcelona ha realitzat treballs de consolidació i estudis sobre aquesta obra d'enginyeria. Durant la restauració i les excavacions arqueològiques realitzades entre 1.984-85 es trobà, a més de les restes d'un tallamar, l'arrencament d'un arc orientat cap a l'actual carretera, fet que demostra la més gran entitat del pont. Els estudis van anar a càrrec de l'enginyer Leonardo Fernàndez Troyano, el projecte i la direcció de les obres per l'arquitecte Pau Carbó Berthold, l'empresa constructora va ser Llorenç Deumal, i la direcció de l'excavació arqueològica per part d'Albert López Mullor. | 42.2437200,1.9752900 | 415460 | 4677345 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57773-foto-08166-73-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els anys 1984-1985 la Diputació de Barcelona va realitzar-ne la restauració, i una intervenció arqueològica. Segons els resultats de l'excavació arqueològica el pont era de majors dimensions a les que veiem avui dia i constava d'almenys dos ulls. Aquest fet va ser utilitzat per Lídia Guillén en un estudi en el qual va elaborar una possibilitat de creixement urbanístic de la vila de La Pobla de Lillet, i en el qual treballa amb la hipòtesis de que el pont encara hagués pogut tenir un major dimensionat, i ésser de tres ulls. | 93|94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57779 | Pont nou de la carretera / Pont de Cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-la-carretera-pont-de-cal-manya | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XX | En general no es troba en gaire mal estat, únicament mostra alguns despreniments de revestiment, sobretot per l'acció de l'oxidació d'alguns elements de ferro. | Pont sobre el riu Llobregat, davant l'aiguabarreig de l'Arija, situat al nucli urbà a la zona de sortida en direcció Campdevànol. Es tracta d'un pont de dos ulls conformats per arcs carpanells fets de formigó armat i encofrat que conformen voltes; el parament dels murs de sobre els arcs està format per unes faixes verticals d'obra. Al centre dels dos arcs i a l'extrem est trobem pilars que es recolzen sobre una base que conforma tallamars fets amb carreus ben tallats amb l'extrem arrodonit i una cornisa amb pendent cònica; els pilars són d'obra i estan conformats per tres plans en degradació, amb la part central de més gruix, es desenvolupen fins a la barana i per sobre hi ha uns fànals,. El pilar de l'extrem de llevant i per la cara sud té un relleu amb l'escut de 'Cuerpos de Obras Públicas del Estado' (amb una corona de llorer encerclant una àncora i una línia ondulada que simbolitza l'aigua), organisme que va reconstruir el pont i la data 1944. Excepte la part dels pilars, que és d'obra, la resta de baranes és metàl·lica i de model força senzill. Als extrems, els estreps són de paredat. | 08166-79 | Al nucli urbà. | Aquest pont forma part del traçat de la carretera que comunica la Pobla amb Campdevànol, dins el nucli urbà i per sobre el riu Llobregat, d'aquí que segons Lacuesta 'la seva ubicació i els testimonis dels viatgers dels segles XVIII i XIX indiquen que en el seu lloc hi ha hagut més d'un pont.' (VV.AA.:2088:34). Cal esmentar, que en data 1787, en el viatge que realitza Francisco de Zamora, l'anotació que ens aporta és que a la Pobla de Lillet hi havia quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95); s'atribueix la referència del pont de dos ulls al pont de l'Ajuntament, i com a ponts d'un ull hi havia el pont vell i el pont de la petita, hem de pensar doncs, amb la possibilitat que en aquesta època el pont que hi havia en aquest indret fos un pont d'un ull. Val la pena esmentar que hi ha referències que ens indiquen que anteriorment hi havia hagut un pont molt més petit anomenat pontarró. En les imatges més antigues que hem pogut consultar, en aquest indret hi figura ja un pont de dos ulls, i més aviat estret, i hem de suposar doncs, de cronologia posterior al viatge de Zamora. Aquest pont apareix en fotografies de quan encara hi havia la filera de cases construïdes a redós del riu i que es van enderrocar arran de la construcció de la carretera (via de comunicació Solsona-Ribes). El primer tram de carretera que havia d'unir la Pobla amb Campdevànol consta que al 1900 estava en procés de construcció, i de fet l'enderroc de les cases es documenta aproximadament entre el 1910 i 1912; les obres de la carretera van finalitzar a l'any 1918. El 1913 l'Ajuntament va sol·licitar a l'Estat que construís un nou pont, sembla però que el projecte es va desestimar i es va escollir un projecte d'eixamplament, reforma i reconstrucció dels murs existents del pont, projecte redactat el 1916 per l'enginyer de camins Tomàs Rivera, segons ens informa R. Lacuesta (ob.cit.) aquestes obres van ser executades entre els anys 1919 i 1921 pel contractista Enric Guixà. En alguna altra imatge ja veiem el resultat d'aquesta reforma, que en suposà l'ampliació cap al costat sud amb dos arcs rebaixats (pel darrera els dos ulls del pont existent, fet amb dos arcs de mig punt) que confluïen al centre amb un tallamar, també es van fer baranes d'obra i potser també en aquest període, el mur de contenció de la carretera (arran del riu). El gener de 1939 amb la retirada de les tropes republicanes, el pont va ser dinamitat. El pont actual, el pont nou de la carretera de la Pobla a Ripoll, va ser construït el 1944 per la casa 'Goifa' i dirigit pel poblatà Joan Granés, el seu traçat és lleugerament diferent a l'anterior, ja que per l'extrem oest s'inicia uns metres abans. S'inaugurà el 25 de juny del 1945 amb assistència del governador Sr. Correa i l'enginyer en cap d'obres públiques (FÀBREGAS:1997:48). | 42.2446900,1.9753000 | 415462 | 4677453 | 1944 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57779-foto-08166-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57779-foto-08166-79-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57821 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-1 | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Per la diada de Sant Cristòfol, com és tradició en moltes poblacions, es celebra la benedicció dels vehicles; a la Pobla de Lillet es realitza sempre el diumenge més proper a la data de la festivitat (10 de juliol). El conjunt d'automòbils es situen filera davant la Font d'en Güell, col·locats en sentit Campdevànol. Es fa la benedicció, i la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí de l'any fan el repartiment de les medalles amb el sant i la data, a cadascun dels participants en l'acte. La corrua de vehicles es dirigeixen cap a la Pineda, una àrea de pic-nic que hi ha al peu de l'Arija i de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. En aquell indret es ballen sardanes amb una cobla, acompanyat d'una degustació de galetes i beguda. | 08166-121 | Al nucli urbà i a la pineda | Fa uns cinc anys es van fer algunes modificacions en els actes de celebració de la diada de Sant Cristòfol. Abans els vehicles es col·locaven en sentit oposat, cap Guardiola de Berguedà i es dirigien cap una àrea que hi ha a la zona de Riutort. | 42.2439200,1.9753700 | 415467 | 4677367 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 57774 | Pont de la Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-petita | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3521. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'un pont de pedra que travessa el riu Llobregat, prop de l'aiguabarreig de l'Arija amb aquest, i uns metres allunyat aigües amunt del Pont Vell. És un pont d'un sol ull, conformat per un arc rebaixat bastit amb grans dovelles ben tallades i picades, que contrasten amb la resta del parament construït amb un paredat de pedres irregulars tant pel que fa a les mides com a la forma. La pedra emprada a les dovelles també es diferencia de la resta del mur per estar fet amb un material de tonalitat molt clara. Les baranes mostren un paredat format per pedres més petites respecte la resta del mur, estan coronades per carreus rectangulars i allargats col·locats a plec de llibre, les baranes conflueixen al centre en angle agut. El paviment defineix un pas del tipus esquena d'ase conformant un angle agut com a la barana, presenta pendent moderada cap a cada costat. Pel costat est, el pont comunica directament amb el c/Furrioles d'Abaix, i per tant, amb la part baixa del barri de les Coromines, i pel costat de ponent, actualment amb la carretera, just en el punt on, a l'altra banda del vial, s'inicia el c/Porxos i el nucli antic. | 08166-74 | Al nucli urbà | No es coneixen notícies directes sobre aquest pont. Les tipologia constructiva respon a cronologies modernes, de fet algunes fonts bibliogràfiques el situen al segle XVII o XVIII; període de creixement i expansió de la vila cap al sector sud i est, de fet ja a finals del segle XVI es va construir a aquesta zona l'església del Roser, moment que ja hi devia existir un primer nucli de població, serà però a partir del 1740, amb la construcció del modern barri de les Coromines, quan aquesta àrea sud, i per extensió el conjunt de la vila, viurà un gran impuls demogràfic i urbanitzador. Moment en que la utilitat d'aquest pont es degué incrementar com a via de connexió del nou barri de Les Coromines amb el nucli antic (junt amb el pont vell que també connecta aquests dos barris, però que és de construcció molt anterior al dit barri de Les Coromines). En el viatge que realitza Francisco de Zamora al 1787 ja consten a la Pobla de Lillet, quatre ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un (Zamora:1973:95). | 42.2441400,1.9754600 | 415475 | 4677391 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57774-foto-08166-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal anotar que en el I.P.A. núm. 3521, corresponent a aquest element , el situa cronològicament al segle XIV, data que per referència després apareix en alguna bibliografia, però que sembla bastant clar que és un errada. | 119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57713 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3517. Generalitat de Catalanya. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La fàbrica tèxtil de Ca l'Arigas està formada per un cos principal corresponen a una gran nau de planta rectangular i alçada considerable, ja que consta de dos plantes. És construïda amb maçoneria i arrebossat com a acabat final; a l'interior diversos pilars de ferro colat són el suport dels sostres de revoltó i de la coberta a dos vessants. Les diferents obertures són emmarcades amb maó massís, hi ha gran nombre de finestrals paral·lels, de mida considerable, que aporten llum a l'interior; tot i que algunes modificacions del segle XX anul·là diferents obertures. Altres naus i dependències annexes disposades més o menys paral·leles a la estructura principal, i de tipologia similar, són resultat de les diferents ampliacions que experimentà el complex fabril. Cal destacar la presència d'una xemeneia d'alçada considerable, es tracta d'una construcció troncocònica realitzada amb maó massís, mostra diferents argolles de ferro a mode de reforç. Algunes d'aquestes noves construccions van ser destinades a la indústria de cartró. En relació a la fàbrica s'ha de fer esment als jardins Artigas o Parc de la Magnèsia, situats a continuació de la fàbrica riu amunt, i que eren ús exclusiu dels amos. És remarcable l'existència d'un gran canal que donava força hidràulica a la fàbrica, s'origina per sota la fàbrica Asland i circula en poc desnivell fins arribar a l'alçada de Cal Sargantana, just per sobre la fàbrica, on en una gran canonada es produeix la caiguda de l'aigua. | 08166-5 | A pocs metres al nord del nucli urbà de la Pobla de Lillet, i a la riba dreta del riu Llobregat. | L'origen de la fàbrica es remunta al segle XIX, en ple creixement industrial, quan Artigas i Saleta l'any 1.876 van adquirí a Pere Casas l'antic molí de la Panella, per adaptar-lo com a fàbrica tèxtil. La primera matrícula industrial d'Artigas i Saleta consta al 1878-79 i estava formada per uns 100 fusos, 1 carda, 1 teler i 1 teler de samarretes. El 1.887 una riuada va destruir l'edifici, que es reconstruí donant forma a la fàbrica que observem actualment. A partir de la seva reconstrucció s'hi portaren a terme diverses activitats industrials. El negoci s'anà ampliant, ja que el 1893-94, a la fàbrica d'Artigas i Saleta hi consten 623 fusos, 6 telers Jacquard, 1 màquina de desfilar, 104 telers mecànics, 4 telers de mà, 1 teler de samarretes, 1 tint i 1 blanqueig. 1894-95 ja apareix Joan Artigas Alart sol en l'empresa. Aquest va ser el promotor dels jardins Artigas, construïts entre el 1.903 i el 1.910; Joan Artigas sembla que va demanar idees a Antoní Gaudí, per a l'ordenació del terreny que tenia a banda i banda del riu Llobregat i aquest li realitzà un esbòs. A les matrícules dels anys 1913-28, ja apareix Joan Artigas i Casas, fill del propietari, el qual va ser un empresari emprenedor que intentà diversificar la producció industrial: donat que la indústria de la perfumeria no va tenir èxit, l'any 1.914 es dedicà a produir carbur de calci i electricitat, i entre 1.922 i 23 hi començà a fabricar cartró. L'empresari Agustí Barral comprà la fàbrica als Artigas l'any 1.947, on hi feu ampliacions i hi fabricà cartró per a la indústria del calçat fins que la importació de cuirs provocà la desaparició d'aquest mercat. També s'hi elaboraren els suports de paper emprats per col·locar sota els gots de beguda, iniciativa que va tenir un èxit rotund i que fou font d'exportació a tot Espanya. | 42.2521400,1.9754100 | 415481 | 4678280 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57716 | Pallissa del Parc de les Ànimes (avui Parc Xesco Boix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-parc-de-les-animes-avui-parc-xesco-boix | XVII-XVIII | L'edifici on hi ha l'oficina de Turisme de la Pobla de Lillet, consta com pallissa del Parc de les Ànimes ja que és el nom que abans tenia l'actual Parc Xesco Boix. Aquest parc ocupa una extensa àrea a tocar del riu, just en l'indret on s'uneixen les aigües del riu Llobregat i les de l'Arija. Es tracta d'una petita construcció de planta irregular, formada per dos nivells de planta i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana obra a ponent i té dues obertures a la planta baixa, una és la porta d'entrada i l'altra, una petita finestreta, ambdues coronades per llinda de fusta, i al segon nivell hi ha una gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb maó massís col·locat en sardinell. A les façanes laterals hi ha una finestra en cada cas que no presenta cap tret específic. La façana posterior no té obertures. El seu interior ha estat habilitat com a oficina de turisme. | 08166-16 | Parc Xesco Boix, s/n. La Pobla de Lillet. | Segons informacions facilitades per Eduard Pujals, aquest edifici era la pallissa de Cal Estallador, que es correspon amb l'edifici on actualment, als baixos, hi ha el bar Flor de Neu. Aquesta àrea es va començar a urbanitzar a partir del segle XVI i XVII, però va tenir el seu màxim apogeu al segle XVIII amb la construcció del barri de les Coromines. L'actual parc Xesco Boix ocupa una àrea que no fa molts anys eren horts coneguts amb el nom d''Hort de les Ànimes', d'aquí que posteriorment quan es va construir el parc, aquest inicialment s'anomenés 'Parc de les Ànimes'. L'any 1986 es va fer un conveni entre La Caixa i l'Ajuntament, es va restaurar per destinar-lo a biblioteca pública. Finalment, l'ús actual és Oficina d'Informació i Turisme. | 42.2443800,1.9757100 | 415496 | 4677418 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest edifici actualment allotja l'Oficina de Turisme. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57800 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La font està situada entre edificis. Està formada per un dipòsit i al davant la part frontal i visible de la font. Aquest frontis presenta dos plans, el més sortit queda a nivell de les façanes del edificis dels costats i és coronat per una motllura feta de maons i per sobre acabat en forma angular com de coberta a dos vessants; al centre de la part superior hi ha un rètol on indica 'Font Xica. 1841'. L'altre frontis, el que queda enfonsat cap l'interior, com una gran fornícula, està cobert amb un acabat en arc rebaixat. Consta d'una única pica col·locada molt baixa, amb la seva respectiva aixeta situada al mur. A la part superior d'aquest frontis hi ha una rajola decorativa on posa 'Font Xica'. Les superfícies de les parets estan pintades amb un sòcol en color blau clar i la resta blanca. | 08166-100 | Nucli urbà. Davant la plaça del Capdavall. | No coneixem resferències documentals relatives a aquesta font, així l'única informació que en tenim és el rètol que hi ha en la mateixa font i que indica 1841, hem de suposar com a any de construcció. | 42.2436400,1.9757500 | 415498 | 4677336 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57800-foto-08166-100-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància, una metres més amunt del carrer, hi ha la Font Grossa. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 57820 | Festa Major de Cinquagesma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cinquagesma | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | La Festa Major de Cinquagesma es correspon amb la festa de primavera, és per les dates de Pasqua Granada i dura des del divendres fins al dilluns (el dilluns es festa local). Al llarg dels quatres dies es realitzen diverses activitats, d'entre les quals hi ha els típics balls de nit amb una orquestra cada dia (excepte el dilluns), alguns dies després del ball també hi ha sessió de discjòqueis, altres activitats com torneig de dominó, concurs de botifarra, tennis taula, a més d'alguna activitat pels més petits, una representació teatral, i audició i ballada de sardanes. El conjunt d'activitats que es realitzen el divendres, dissabte i diumenge es duen a terme en diferents indrets o espais del nucli urbà de la Pobla de Lillet. En canvi al dilluns totes les activitats es realitzen al santuari de Falgars, i és un dels dies més esperats. La jornada s'inicia al matí amb una cercavila de sortida al Santuari; a les 12 hi ha la celebració de la missa amb cantada de goigs, al migdia llevant de taula, i a la tarda la representació de la tradicional Dansa de Falgars, seguida d'alegres corrandes i finalment sardanes. | 08166-120 | En diferents indrets del nucli urbà i al Santuari de Falgars. | La Pasqua Granada o Pentecosta també es coneguda popularment com la Segona Pasqua, és una celebració del calendari cristià que s'escau sempre quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida. Aquesta diada s'emmarca dins el cicle de festes commemoratives del cicle vital del calendari cristià, Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist; aquesta data en concret commemora la baixada de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Aquesta celebració té origen en antics cultes agraris simbolitzant l'inici de la nova etapa en que els fruits del camp, els cereals i les plantes inicien el cicle formació de les granes i els fruits. | 42.2449300,1.9757800 | 415502 | 4677479 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies números dos i tres són d'Eduard Pujals. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 57718 | Llar del Pensionista (Economat Asland) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-del-pensionista-economat-asland | ASLAND (1954): ASLAND. Libro del cincuentenario. I. G. Seix Barral Hnos., Barcelona, 1954. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | Edifici ubicat a peu de la carretera de Ribes, on obra la façana principal. Es tracta d'una construcció de planta irregular i coberta amb teulada a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal (sud). L'edifici està format per una planta soterrània, planta baixa i dues plantes pis, cada una d'elles independent de la resta. Així l'accés a la planta soterrània és a través de la façana lateral oest, i el seu interior està habilitat com a sala de ball que és anomenada Saló la Flor. La planta primera és on hi ha ubicada la Llar del Pensionista, hi trobem un bar i una gran sala d'usos diversos. L'accés a aquest nivell és a través d'una escala i rampa exterior. Els altres dos pisos tenen l'accés per l'escala de veïns ubicada a través del portal que hi ha a la banda est, i són destinats a vivendes (la darrera planta, però, resta l'obra incabada). La façana principal presenta la superfície revestida i alguns elements que l'ornamenten, com són unes motllures a les cantoneres que simulen un carreuat, i unes faixes sobresortides que emmarquen les diferents obertures. A la planta baixa hi ha dues grans portes al centre i dues finestres a cada costat, són molt més grans que la resta i són de llinda d'arc rebaixat, amb la motllura pel seu voltant també més destacada. A la planta primera i segona hi ha la mateixa distribució de portes balconeres i finestres, totes de llinda plana; la planta primera té un gran balcó de volada correguda que agafa tota l'amplada de façana. Tant la façana posterior, com les parts visibles de les laterals, no mostren cap tipus d'acabat de la superfície, podent-s'hi veure el material constructiu, format per un paredat de pedres irregulars; les seves obertures són senzilles sense elements a destacar, únicament fer esment a que la planta primera hi ha un llarg balcó corregut que s'estén per tota la façana posterior i un tros de la lateral de ponent (aquestes dues façanes s'uneixen en punt rodó). A l'interior, l'estructura està suportada per columnes de ferro colat. | 08166-18 | Carretera de Ripoll, núm. 9. La Pobla de Lillet | La tipologia constructiva és pròpia d'un edifici d'entorn als anys vint del segle XX. Als anys 40-50 l'acabat de la façana principal era diferent, bàsicament la part superior, ja que era coronada per un esglaonat que culminava al centre de la façana amb més alçada respecte dels laterals, i amb alguna motllura decorativa. La planta baixa d'aquest edifici va allotjar l'economat Asland entorn a mitjans de segle XX (abans havia estat instal·lat a on avui dia hi ha la carnisseria Saus, davant del pont de la petita); en aquest període, a la planta soterrània ja hi havia la Sala La Flor, i a la planta primera la Fonda Pirineo. Des de l'any 1991 hi ha, a la planta baixa de l'edifici, la Llar del Pensionista (anteriorment, des del 4 de novembre de 1989, havia tingut la seu al centre cívic, en un espai cedit per l'Ajuntament). | 42.2450100,1.9758600 | 415509 | 4677488 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57718-foto-08166-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57718-foto-08166-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 57831 | Jardins Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-artigas | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. ESPEL, R. (1997: 25-27): 'Els jardins Artigas'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3516. Generalitat de Catalanya. RIBAS,M.; VIDAL,M.(1991): Jardins de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Les principals característiques dels jardins Artigas són el caràcter gaudinià, la simbiosi arquitectura-natura, i la presència d'aigua, procedent del Llobregat i també en forma de diverses fonts. Els dos penya-segats a banda i banda del riu són units per dos ponts, un en forma d'arc coix, que porta a un pavelló, i l'altre amb coberta de pèrgola. Una de les fonts presents al Parc és magnesiana, d'aquí el nom popular que també se li ha donat als jardins, ' Parc de la Magnèsia'. Per aquesta gruta van començar les obres de construcció dels Jardins. Des d'aquí, un dels ponts condueixen a una glorieta amb coberta de pedruscall. La construcció dels Jardins és feta amb pedres extretes del mateix riu, tot i que també hi trobem pedra tosca i molts elements escultòrics fabricats amb ciment sobre carcasses de ferro, la degradació dels quals ha provocat diverses restauracions al llarg de la història. El recorregut pels Jardins Artigas és caracteritzat per elements de caràcter natural: arbres ( pi roig, avets, faig, boixos, pollancres, un cedre..), gespa, flors o la pròpia aigua del Llobregat, que ofereix excel·lents panoràmiques en forma de cascades o fonts. Moltes de les formes de les baranes segueixen una decoració orgànica, d'imitació de troncs, que s'integren perfectament amb l'entorn natural. La mà de l'home hi és present en forma de bancs, placetes, miradors i escultures que formen un conjunt harmònic amb l'espai natural. La decoració de caràcter religiós també és present en l'obra. Disposats estratègicament en forma de creu en diversos punts, trobem les imatges que representen els 4 evangelistes: el Lleó d'una de les fonts ( St. Marc), el Bou de l'altra font ( St. Lluc), l'Àliga de l'escala a la Glorieta ( St. Joan) i St. Mateu sembla que havia estat representat per un àngel, desaparegut durant la Guerra Civil. | 08166-131 | A costat i costat del riu Llobregat, per sobre la fàbrica de Ca l'Artigas | La creació dels jardins Artigas té el seu origen l'any 1.903, quan el fabricant tèxtil Joan Artigas aprofità una visita d'Antoni Gaudí a La Pobla ( on es treballava al xalet de Catllaràs i al Clot del Moro) per demanar-li consell per reordenar el terreny proper a la seva fàbrica vora el Llobregat. La primavera de 1.903 s'inicien les obres als jardins per part de treballadors del Parc Güell, que ensenyaren la tècnica de treball a paletes de la Pobla, que continuaren les obres fins anys més tard. Al Pont dels Arcs hi consta la data de 1.907, i sembla que les obres van finalitzar el 1.910. La família Artigas es traslladà a Barcelona els anys 50, fet que provocà un abandonament i degradació dels jardins. Durant molts anys el lloc restà oblidat i ben poc cuidat, fins que dècades més tard despertaren la curiositat dels estudiosos que intuïen l'autoria del famós i genial arquitecte. Sembla, per testimonis orals i l'evidència de les formes del monument, que fou el propi Gaudí qui féu el disseny dels jardins, però els plànols es van cremar durant la Guerra Civil. L'any 1.971 El Correo Catalán publicà diversos reportatges en els quals s'atribuïa l'autoria dels jardins a l'arquitecte. Durant els anys 80 es realitzen diversos estudis a fons. El 1.989 s'inicien els tràmits a la Càtedra Gaudí per projectar un parc públic a ca l'Artigas. L'any 1.992 es procedeix a la restauració integral dels Jardins Artigas, i posteriorment s'obren les portes a la visita al públic. | 42.2530100,1.9757600 | 415511 | 4678376 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí (?) | L'Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet ofereix servei de visita guiada.Tot i que actualment són denominats i coneguts amb el nom de Jardins Artigas, el nom que havia estat utilitzat habitualment fins fa uns anys era Parc o Jardins de la font de la Magnesia. | 105|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 57801 | Font Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-grossa | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La font està situada entre edificis. És una font que consta d'una estructura de dipòsit i al davant el frontis on hi ha el sortidor d'aigua. La façana és en dos plans de frontis, ja que la part central queda rebaixada a mode de fornícula per col·locar-hi les aixetes i les piques. El conjunt és coronat amb un acabat amb maó lleugerament sobresortit que al mig defineix una forma lleugerament corbada. La part rebaixada és closa amb un acabat en forma angular. Consta de dues piques de pedra picada, amb les seves respectives aixetes col·locades al mur, per sobre hi ha una reixa per ventilar l'interior del dipòsit, amb un rètol al costat que indica 'Aigua no potable'; més amunt, un altre rètol de fusta on posa 'Font Grossa. 1841'. Les superfícies de les parets estan pintades amb un sòcol en color blau clar i la resta blanca. | 08166-101 | Al nucli urbà. Al carrer de la Font. | No coneixem resferències documentals relatives a aquesta font, així l'única informació que en tenim és el rètol que hi ha en la mateixa font i que indica 1841, hem de suposar com a any de construcció. | 42.2437400,1.9760300 | 415521 | 4677347 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància, una metres més avall, davant la plaça del Capdevall, hi ha la Font Gxica. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc