Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
57801 Font Grossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-grossa FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XIX La font està situada entre edificis. És una font que consta d'una estructura de dipòsit i al davant el frontis on hi ha el sortidor d'aigua. La façana és en dos plans de frontis, ja que la part central queda rebaixada a mode de fornícula per col·locar-hi les aixetes i les piques. El conjunt és coronat amb un acabat amb maó lleugerament sobresortit que al mig defineix una forma lleugerament corbada. La part rebaixada és closa amb un acabat en forma angular. Consta de dues piques de pedra picada, amb les seves respectives aixetes col·locades al mur, per sobre hi ha una reixa per ventilar l'interior del dipòsit, amb un rètol al costat que indica 'Aigua no potable'; més amunt, un altre rètol de fusta on posa 'Font Grossa. 1841'. Les superfícies de les parets estan pintades amb un sòcol en color blau clar i la resta blanca. 08166-101 Al nucli urbà. Al carrer de la Font. No coneixem resferències documentals relatives a aquesta font, així l'única informació que en tenim és el rètol que hi ha en la mateixa font i que indica 1841, hem de suposar com a any de construcció. 42.2437400,1.9760300 415521 4677347 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57801-foto-08166-101-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A poca distància, una metres més avall, davant la plaça del Capdevall, hi ha la Font Gxica. 119|94 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57802 Mural del 700 Aniversari de la carta de poblament i franqueses de la Pobla de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-700-aniversari-de-la-carta-de-poblament-i-franqueses-de-la-pobla-de-lillet FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (1997): 'La Pobla de Lillet. 700 aniversari de la carta de poblament i franqueses'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XX El mural està col·locat en un mur de la zona enjardinada que hi ha entre la part posterior de l'Ajuntament i l'estrep sud del pont vell; per sota el carrer Regatell i amb vistes al nucli antic. És un espai de descans i per estar, ja que hi ha la font del pont vell i l'entorn està condicionat amb bancs i ornamentat. Així el mural és un element commemoratiu i també decoratiu. El mural és fet amb rajoles decorades que conformen una escena que vol reproduir el moment en que Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana van atorgar carta de franqueses als habitants de la Vall de Lillet a l'any 1297. El marc escenogràfic és la Vall de Lillet, amb el Monestir de Santa Maria de Lillet, la rotonda de Sant Miquel, i la vall amb el Pedraforca al fons, i amb diferents personatges entre els quals els atorgants de la carta i poblatans. En el mural hi ha la següent anotació: 'El 13 d'abril de 1297, Ramon d'Urtx i Hug de Mataplana, fill seu, van atorgar carta de població i franqueses als habitants de la Pobla de Lillet'. 08166-102 Al nucli urbà. Al costat del c/ Regatell. A la font del Pont Vell L'abril de 1297 Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorguen carta de privilegis, llibertats i franqueses als habitats de la Pobla. El lloc escollit per a la construcció de la nova 'populationem et bastidam et fortitudinem' era un petit tossal anomenat el 'Pujol' i situat confluència dels rius Llobregat i Arija, a uns dos quilòmetres de l'antic castell de Lillet i de la canònica de Santa Maria. La bona situació de l' indret feu que s'hi instal·lés la seu i residència dels senyors de Mataplana, en prejudici del castell de Lillet que s'aniria abandonant i perdent importància enfront el nou establiment. El fet de que la Pobla esdevingués el centre de la baronia segurament va ajudar en el ràpid augment de la població a l' indret, fet testimoniat amb les nombroses ventes i establiments de solars documentats en els successius anys, en concret al 1325 es construïen cases al carrer jussà a tocar del Llobregat i es realitzaren diverses ventes de parcel·les. El mural on s'escenifica aquest moment històric fou col·locat arran del 700 aniversari d'aquella data; així sota el mural hi consta: 'Mural del 700 Aniversari. Inaugurat pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya. Sr. Jordi Pujol i Soley. La vigília del 13 d'abril de 1997'. A partir d'aquesta data i al llarg de tot un any, fins el 13 d'abril del 1998, l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, entitats culturals, esportives i professionals van organitzar un ampli programa d'activitats diverses per tal de commemorar l'aniversari de la creació de la vila de la Pobla de Lillet. A les activitats també s'hi va afegir l'Àmbit de Recerques del Berguedà i L'Erol que amb motiu de l'efemèride van publicar un número de la revista L'Erol (núm. 53) íntegrament dedicat a la Pobla de Lillet, a més de la publicació del Llibre de Jaume Fàbregas Artigas, 'La Pobla de Lillet. 1924-1958. Una Crònica entorn del temps'. 42.2435600,1.9752400 415456 4677327 1997 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57802-foto-08166-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57802-foto-08166-102-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Ceràmiques Queralt 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57803 Majestat de Santa Maria de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/majestat-de-santa-maria-de-lillet <p>FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XII <p>Es tracta d'una talla romànica de fusta policromada, de 145 X 131 cm. Tot i tractar-se de l'obra original, les múltiples intervencions que ha patit en diversos períodes històrics han canviat molt la fesomia i policromia de la peça. La tipologia de la Majestat guarda l'estètica del taller de Ripoll, produïda a la primera meitat del segle XII. Tot i els canvis que ha sofert es conserven diverses fotografies anteriors a les restauracions més importants que permeten fer un estudi de l'evolució històrica de la talla. Actualment la Majestat es presenta amb actitud triomfant, amb els braços totalment estesos, i els dos peus en paral·lel clavats a la creu amb un clau cadascun. La cara, inexpressiva però solemne, presenta un cabell amb la ratlla al mig i una barba de rínxols laterals. La túnica es presenta lligada a la cintura amb un cordill que penja fins gairebé la vora inferior. La policromia actual, fruit d'una intervenció del 1.942, sembla que reprodueix la decoració de la túnica de la Majestat de Caldes de Montbui, segons es pot observar en un dibuix fet el 1.895.</p> 08166-103 Església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet <p>La Majestat de Lillet era una imatge que en origen es venerava a l'església del monestir de Sta. Maria . Actualment presideix l'altar de l'església parroquial de Sta. Maria. La figura data de la primera meitat del segle XII, però en línies generals cal dir que l'aspecte actual deu diferir força de la peça original, ja que ha estat profundament restaurada en diverses ocasions. Coneixem per fonts documentals que fou intervinguda el segle XVIII, a finals del XIX- principis del XX i el 1.942. La primera intervenció documentada és de 1.744, en la qual es varià la posició del cap per convertir un Crist triomfant en un Crist sofrent, es varià lleugerament la posició dels braços i es vernissaren les carnacions. En un document de 1.902 s'expressa que la talla ja tenia diverses capes pictòriques successives , i que la creu era de factura moderna. En una fotografia de 1.909 observem que la posició del cap ha tornat a la posició original, aixecat en posició triomfant. L'any 1.942 es portà a terme una restauració important, en la qual s'eliminaren les reparacions del cap i de la barba, tornant-la a l'aspecte antic, s'afegiren les trenes als laterals, es recol·locaren els braços en la posició primitiva i es va refer totalment la policromia de la talla, que és la que observem actualment. Una restauració tan intervencionista crea tota mena de susceptibilitats, i fins i tot ha portat diversos autors a dubtar de l'autenticitat de tota la peça, ja que la intervenció ha quedat dissimulada amb l'obra original i es fa difícil distingir els materials antics dels moderns. Durant la Guerra Civil la imatge fou amagada per evitar-ne la desaparició, en primer lloc a l'Ajuntament de la Pobla i al Museu Arxiu de Manresa posteriorment. Fou retornada a l'església un cop acabada la Guerra.</p> 42.2441500,1.9744300 415390 4677394 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57803-foto-08166-103-3.jpg Física Romànic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|85 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57804 Marededéu de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-falgars <p>AMADES, J. (1989:186-192): Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Ed. Selecta, Barcelona. ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XIV-XV <p>Es tracta d'una imatge, de 55 cm d'alçada per 53 d'amplada, d'interessant qualitat artística, tallada en alabastre policromat. És una marededéu de la llet, que es presenta dreta, amb una postura lleugerament contraposada, sostenint el cos del Nen amb la mà esquerra i els peus amb la dreta mentre l'alleta. És abillada amb una túnica cenyida al cos i a les mànigues, i un pallium des del cap fins als peus, que presenta coberts amb sabates de punta. El vestit conserva restes de policromia de color blau, emprat habitualment en les imatges marianes. El rostre, ovalat, té una lleugera expressió somrient i serena, emmarcat pels cabells, ondulats i partits sobre el front. Els ulls i els llavis de la imatge conserven una policromia negra i vermella que dóna al rostre un caire realista. El cap és decorat amb una corona. El Nen, alletant-se, agafa amb les dues mans el pit de la mare. Es presenta un de mig cos en amunt, i a partir de la cintura és cobert amb una roba daurada.</p> 08166-104 Santuari de Falgars <p>Es desconeix l'autoria de la talla. És probable que es construís per substituir una anterior imatge de la Marededéu, que segons la tradició mariana fou trobada al segle XI i que actualment ha desaparegut. Segons les característiques de la talla els historiadors han datat la imatge a finals del segle XIV- principis del XV. Durant la Guerra Civil, la imatge fou llançada del cambril al presbiteri trencant-se en quatre trossos. Posteriorment es restaurà. Actualment a Falgars hi ha una rèplica de la Marededéu. La talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa.</p> 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57804-foto-08166-104-3.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-13 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 93|85 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57805 Lipsanoteca de Santa Maria de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-santa-maria-de-lillet VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. X Es tracta d'un exemplar únic de lipsanoteca, conservada en un estat excel·lent, realitzada en alabastre, amb unes característiques que la converteixen en una obra excepcional a nivell català. Si bé es conserven altres exemplars en alabastre, tots tenen forma d'arqueta sepulcral, i per la seva bella decoració aquesta és considerada una peça única. La lipsanoteca té unes mides de 14 cm. d'alçada per 10 cm. de diàmetre, té forma cilíndrica, lleugerament troncocònica, i està formada per dos cossos, el contenidor i la tapa. Ambdues peces estan bellament ornamentades amb decoracions geomètriques i dues inscripcions a la tapa, en acurada cal·ligrafia carolíngia, que diuen ' + SANCTA MARIA ET SANCTI MARTIALIS CONFESOR' i ' + VIDALUS PRESBYTER QUI ME FECIT IN HONORE'. El contenidor té una decoració en baixrelleu formada per una sèrie de quadrats en els quals s'inscriuen quatre triangles units per un vèrtex. Vora la base observem un filet rebaixat que solca l'alabastre en tot el perímetre. La tapa és dividida en tres registres. En els dos superiors hi trobem les citades inscripcions, i en l'inferior es repeteix el motiu geomètric present en el contenidor, si bé aquí el tamany dels quadrats és més gran i es presenten tallats per la meitat horitzontalment en la zona de contacte amb el contenidor. La tapa presenta un pom circular a la part superior, en el qual s'inscriu una creu tallada en altrelleu amb uns rebuidats entre els braços. 08166-105 Museu Comarcal de Manresa. Via de Sant Ignasi, núm.40.08240-Manresa. Les característiques de la lipsanoteca i el tipus de cal·ligrafia present han permès els historiadors datar-la al segle X, època en què s'han datat també les altres lipsanoteques realitzades en alabastre. Aquest tipus de lipsanoteques foren creades expressament per contenir les relíquies emprades en les consagracions dels temples. Actualment la peça es conserva al Museu Comarcal de Manresa. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57805-foto-08166-105-1.jpg Física Romànic Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57806 Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrocarril-turistic-de-lalt-llobregat FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. XXI El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat també és anomenat El Tren del Ciment. Aquest s'ha convertit en un important atractiu turístic pel municipi de la Pobla de Lillet, i també per la comarca (és un dels primers carrilets turístics de l'Estat espanyol). La posada en funcionament del ferrocarril ha suposat la recuperació de tres quilomètres i mig dels onze quilòmetres que tenia l'antic trajecte del carrilet que unia Guardiola de Berguedà amb la fàbrica Asland al Clot del Moro, ja en terme de Castellar de n'Hug. Disposa de quatre estacions: La Pobla de Lillet (situada a l'antiga estació coneguda com 'l'empalme' ja que és on confluïen el carrilet i el telefèric de les mines del Catllaràs), la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n'Hug; de fet les dues parades del mig són baixadors, ja que no hi ha pròpiament un edifici d'estació. El trajecte el realitza una màquina dièsel Schöma, fabricada a Alemanya, i la qual arrossega dos cotxes o bagons coberts amb un tendal, i que hi caben 25 passatgers en cadascun. El trajecte té una durada d'uns 20 minuts, sortint de l'estació de la Pobla de Lillet a pocs metres passa per un fals túnel i tot seguit va vorejat la muntanya en un camí compartit amb la resta de vehicles, prossegueix cap dins el poble, tot circulant entre cases (on hi ha el baixador la Pobla centre), al sortir de la Pobla creua el riu Llobregat per un pont metàl·lic original de l'època del carrilet (construït el 1904), després passa pel costat de la fàbrica de cartró per tot seguit arribar al baixador dels Jardins Artigas, i finalment continua fins arribar al final del trajecte davant el Museu del Ciment del Clot del Moro a Castellar de n'Hug. 08166-106 A peu de la carretera de Guardiola a la Pobla La posada en funcionament d'aquest tren turístic l'hem de cercar en l'interès de recuperació de l'antic carrilet històric que havia tingut tanta importància en aquestes contrades. Els orígens d'aquell ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX. L'emplaçament d'aquella fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcària per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'això l'única mancança era el transport. Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914. No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més esplendorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús. La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. L'origen de la recuperació d'aquest tren molt reclamada per un seguit de poblatans i d'afeccionats als trens històrics, pren forma a partir del 1986 amb la creació del CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris), una associació privada que buscava crear un museu del transport i a tornar a posar en funcionament una part del traçat de l'antic ferrocarril de via estreta. L'associació comptava amb el suport de diferents institucions, l'Ajuntament de la Pobla de Lillet i el de Castellar de n'Hug, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El 1995 es creava una escola-taller de restauració de vehicles de transport antics. El 1996 naixia la Fundació Museu del Transport, a la qual s'hi van traspassar els vehicles d'aquella primera associació CEFIS. El 1998 es constituïa el Consorci del Ferrocarril Turístic, que aplegava la Fundació del transport, els ajuntaments de la Pobla i Castellar de n'Hug, la Diputació i la Generalitat, ens que continuava tirant endavant la idea de l'escola que ja estava en funcionament, i per tant del Museu del Transport, a més de la recuperació d'un tram del ferrocarril. Aquest mateix any el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya desenvolupà un projecte tècnic del traçat del ferrocarril i es posava a construir les plataformes, edificis i instal·lacions necessaris per al nou tren. El dia 1 de juliol del 2.005 s'inaugurava el Tren del Ciment o Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. Amb pocs anys de funcionament aquest recurs turístic ha demostrat el seu atractiu arribant l'any 2.008 a assolir una xifra d'entorn als 26.000 visitants. 42.2414100,1.9650000 414608 4677099 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57806-foto-08166-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57806-foto-08166-106-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57807 Col·lecció d'objectes del ferrocarril https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-ferrocarril PRADAS, R. (2009): El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El tren del ciment. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. XX Es tracta d'una exposició permanent situada a una nau del costat de l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat o El Tren del Ciment. La mostra compta amb diverses peces relacionades amb la temàtica de l'exposició 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turística a la vall del Llobregat' (tot i que també hi ha exposades algunes peces d'altres punts de l'Estat espanyol). Algunes de les peces que hi trobem són: una màquina d'imprimir bitllets de cartró del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona; una locomotora de via estreta de 600mm fabricada a Alemanya el 1934 i que va donar servei a la fàbrica de ciment d'Ogassa al Ripollès; una locomotora de vaport tipus 'Berga' núm. 28 de 1000mm.de via i que havia donat servei a la línia Manresa-Berga; un vagó porta-menjar de León; una locomotora construïda a Barcelona el 1966, anomenada 'Mines de Balsareny' i que es va utilitzar a les mines de potassa; una locomotora elèctrica de via de 500 mm. feta a Berlín el 1929 i utilitzada en diferents instal·lacions de Carbons de Berga; una locomotora dièsel de les mines de Vallcebre feta el 1961 a Alemanya; un cotxe Reial A-1 del cremallera de Montserrat, de l'any 1892; entre d'altres. En l'exposició a més dels plafons explicatius de cada peça, hi ha un seguit de panells on es tracten diferents temàtiques relatives als ferrocarrils industrial, secundaris i turístics. 08166-107 A l'estació La Pobla de Lillet del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat. Un any després de la posada en funcionament del Ferrocarril turístic, el 2.006, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va adquirir el material exposat a la Fundació Museu del Transport. Aquesta fundació es va posar en funcionament l'any 1996; l'associació privada CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris) li van traspassar el conjunt de vehicles de transport antics que havia pogut recuperar al llarg dels anys d'existència (s'havia creat el 1986). El 1995 s'havia posat en funcionament una escola-taller de restauració de vehicles antics de transport de Catalunya i que depenia de l'Ajuntament de Castellar de n'Hug. 42.2414100,1.9650000 414608 4677099 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57807-foto-08166-107-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La denominació d'aquesta exposició és 'Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat'. Es pot visitar de manera gratuïta en les dates i horaris de funcionament del Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat. El ferrocarril funciona de Setmana Santa a finals de juny tant sols els caps de setmana i festius, i en dies feiners només per a viatges especials concertats. Entre juliol i setembre funciona tots els dies. I al mes d'octubre també només caps de setmana i festius. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57810 Fons d'imatges de l'Ambit de Recerques del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda XX <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges de la Pobla de Lillet. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> 08166-110 Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Diversos autors És a la seu social de l'entitat. 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57813 Fons documental de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-5 XVIII-XX L'arxiu municipal de la Pobla de Lillet està repartit en tres sales de l'edifici de l'Ajuntament; en conjunt ocupa més de 160 metres lineals de prestatges. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1999; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa, conformen els següents fonts: Notarials, Eclesiàstics, Falange, Documentació de particulars, Llegat musical de Josep Cristòfol, Eleccions a les Cambres Agràries, Altres municipis, i Altres. L'Arxiu conté documentació del segle XVIII en endavant, i el gran gruix de documentació és del segle XX; tot i això trobem alguns llibres com el 'Libre de ntas. de la pnt. Vila de la Pobla' amb documentació de 1715 a 1818, però amb referències a dates anteriors fins al 1429. 08166-113 Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet Els fons de l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet es van organitzar, classificar i inventariar entre el novembre de l'any 1998 i el 26 de febrer del 1999. L'organització la va realizar la Diputació de Barcelona, a través d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals, fruit de la petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. No es conservaven instruments de descripció d'anteriors intervencions de classificació i ordenació, únicament s'havia realitzat una intervenció als anys 30 i una altra de finals del 60 o principis dels 70, pel que deduïren de l'estat inicial del fons. La primera intervenció, la dels anys 30, sembla que va consistir en confeccionar lligalls numerats, sense cap organització; tant sols s'havia arxivat la correspondència. La segona intervenció, segons informen els arxivers que han realitzat l'arxivament del fons l'any 1999, aquella actuació dels anys 60-70 devia respondre a un quadre de classificació determinat i degué estar promoguda pel secretari de l'època, i sembla que constava de sèries i subsèries, però tant sols es va organitzar una petita part de la documentació. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-3.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57814 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-la-pobla-de-lillet XVII-XX Excepte els llibres d'ús actual, la resta es troba apilat i sense ordenar. <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Lillet es troba fragmentat, una part important es conserva a l'Arxiu del Bisbat de Solsona. La documentació que conté avui dia l'Arxiu està guardada a la Rectoria i no està classificada ni ordenada, excepte una part de documentació, la més utilitzada que està guardada al despatx del rector, la resta està apilada sense seguir cap criteri. Està conformat pels llibres de Baptisme, Matrimoni i Enterraments, són des de 1700 fins avui dia, tot i que en falta algun exemplar. També consta de còpia dels documents que en Serra Vilaró va utilitzar en el llibre de les 'Baronies de Pinós i Mataplana'. A més hi ha actes notarials, testaments, contractes i capítols matrimonials, col·lecció dels butlletins oficials del Bisbat des de 1870 o 1880, a més de documents dispersos de ventes, de compres i alguns llibres de sermons, etc.</p> 08166-114 Nulci antic. Rectoria de la parròquia, c/Dr. Cisneros, núm. 5. La Pobla de Lillet <p>Els fons de l'Arxiu compta amb gran quantitat de documentació d'entre 1700 i 1800. Originàriament la parròquia de Santa Maria de Lillet, era l'església del monestir, des d'origen fins el canvi de bisbat del de la Seu d'Urgell al de Solsona, de nova creació al 1593, implica que la documentació anterior a aquesta data es trobi a l'Arxiu de la Seu, la posterior és a l'Arxiu de Solsona. A més del canvi de bisbat cal tenir present que la Pobla de Lillet va tenir un canvi d'església parroquial, al segle XVIII, passant de l'església del monestir a l'actual església de Santa Maria de la Pobla de Lillet, al nucli antic. Els canvis de parròquia, a més dels moviments de rectoria, ja que al segle XX es va construir un nou edifici i es va fer el trasllat de la rectoria al nou emplaçament, no han afavorit l'organització de l'Arxiu.</p> 42.2441900,1.9747400 415415 4677398 08166 La Pobla de Lillet Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-2.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57815 Fons musical privat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-musical-privat FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VILAR, J.M. (1997: 31-32): 'Els arxius musicals de Josep Cristòfol i de Joan Capdevila'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XX El fons musical de Josep Cristòfol es conserva dins dues caixes a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, està catalogat i conté partitures datades entre el 1.906 i el 1.934. La majoria de les partitures són música instrumental, tot i que també hi ha alguna cançó de caramelles i la música dels Pastorets originals de R.Reig i lletra de Pitarra. Hi ha algunes peces de concert però la majoria són peces de ball (valsos, foxtrot, pasdobles, tangos, polques, etc..). Són poques les composicions anòmines. Una caracteristica interessant del fons és que quasi tot són partitures manuscrites; d'impreses hi ha alguna cançó, alguns temes de ball i la sardana del mateix autor 'La Queraltina'. D'entre les obres d'altres autors, hi consten com a autors estrangers: Debussy, Donizetti, Gounod, Mascagni, Storini, Worsley i Zatanel·lo; i els autors catalans són: Joan Borràs de Palau, Manuel Esparbé, Eusebi Guiteras, a més d'un llistat de noms d'autors relacionats amb la sardana: F. Monné, Enric Morera, Josep Pi, Josep Saderra, Josep Serra, Daniel Solà, Joaquim Vallespí, Josep Vicens Xaxu, Joan Viladomat, Joan Vila i Ayats, Josep Vila i Ramon (berguedà) i el mateix Josep Cristòfol. El fons conté moltes partitures dedicades pels propis autors. És interessant, també, que en algunes partitures hi figura la referència del propietari, com Societat Coral La Flor de Maig, de Ripoll, Ramon Marcobal, Faume Juanola i Reixach i José Sánchez. 08166-115 Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet Entre els anys 1984 i 1991 els musicòlegs Maria Ester Sala i Josep M. Vilar van dur a terme una fer una recerca pels diferents arxius musicals de Catalunya; en conjunt van estudiar 180 arxius, que els va suposar una base de dades amb més de 4.000 noms de compositors amb fons musicals d'obra conservada en els arxius visitats. La consulta del fons de l'Arxiu de Josep Cristòfol es va realitzar l'any 1.989. Paral·lelament, també a la Pobla de Lillet, es va consultar un altre arxiu musical, el de Joan Capdevila, en mans de l'arxiu particular de la família Armenteras. Josep Cristòfol, també conegut com 'Pepet Manyà', als anys vint tocava el fiscorn o algun instrument semblant a la cobla els Montgrins. L'any 1924 durant la Festa Major del Roser, es van estrenar, de la mà de la cobla Montgrins les sardanes compostes pel mateix autor, 'La Reina de la Vall de Lillet' i 'La Queraltina'. Josep Cristòfol va dirigir l'orquesta de la Pobla de Lillet 'Joventut Poblatana'. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57815-foto-08166-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57815-foto-08166-115-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57816 Esquellada per cridar a Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellada-per-cridar-a-reis AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. L'Esquellada és un acte que es realitza el matí del dia 5 de gener, moment en que es reuneix gran quantitat de canalla, acompanyats de tothom que s'hi vol afegir, en un local del poble (que va canviant cada any). Actualment es comença fent una xocolatada per tal d'agafar forces. Cadascú porta una esquella, esquellot, campaneta, o altres, per tal de fer soroll. Es surt del local on han quedat, per tot seguit anar a recórrer diferents punts alts de la població, com la capella de Sant Antoni, la capella dels Dolors, el Firal i els Pins (prop de ca l'Artigues), tot realitzant parades en llocs destacats del poble, en total es fan unes vuit parades tot fent sonar el conjunt d'esquelles i esquellots per fer el màxim de soroll possible. S'acaba a la plaça de l'Ajuntament tot fent entrega als participants d'un fanalet, per poder sortir a la tarda a esperar els reis amb els fanalets encesos. El motiu de la realització de l'Esquellada és fer molt de soroll per avisar als Reis d'Orient, que allà en aquella vall, hi ha la Pobla de Lillet, i així no es descuidin de passar-hi. 08166-116 En diferents indrets del nucli urbà i del voltant més immediat. Fa anys un grup de poblatans i poblatanes van decidir recuperar la tradició de fer l'Esquellada el dia abans de la diada de Reis, la qual s'havia deixar de fer durant uns pocs anys. Arran de la seva recuperació es va decidir editar un conte que expliqués la festa i el perquè de la seva realització a la canalla. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57816-foto-08166-116-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Durant l'any 2009 es va realitzar una campanya de promoció turística a Barcelona amb el lema 'Posa el Berguedà al teu plat', motiu per la qual es va fer una representació de l'Esquellada com a exemple d'una festivitat que forma part de la identitat de la Pobla de Lillet.Les fotografies són d'Olga Bretcha. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57817 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-16 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. El diumenge de Pasqua Florida és el dia que es realitza el cant de les Caramelles, actualment hi ha el grup de la canalla i la Coral dels grans. Els xics van amb el vestit tradicional. Inicien la cantada davant l'Ajuntament. Seguidament es traslladen a fer els cants a diferents punts de la població entre els que hi ha almenys un lloc de cada barri, i altres indrets com davant d'alguns bars i cases, la residència d'avis, i finalment, l'església a la sortida de missa. Va cada grup pel seu cantó, es troben a l'inici i al final del recorregut. Actualment, els temes que canten són sobretot cançó tradicional poblatana. 08166-117 En diferents indrets del nucli urbà. Tot i que avui dia es manté la tradició de cantar les Caramelles, anys enrera havia esdevingut un gran acte, en el que hi participava molta més gent i fins i tot havia comptat amb varis cors, per exemple als anys vint també hi cantava el cor de la Unió Poblatana, i també hi havia participat l'Orfeó Esbart Cantaire que sovint interpretava cançons realitzades pel seu propi director Carles Garcia, junt amb temes d'altres autors. De fet, la Pobla de Lillet ha tingut una àmplia i coneguda tradició caramellaire, que es deturà durant els anys de la guerra civil; a principis de la dècada dels anys quaranta del segle XX es tornà a reactivar la tradició de cantar les caramelles. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57817-foto-08166-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57817-foto-08166-117-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'arxiu musical de Josep Cristòfol compta amb un repertori de caramelles, algunes de composició pròpia. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57818 Diada de Sant Marc al Santuari de Falgars/ Vot del Poble a Sant Marc https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-marc-al-santuari-de-falgars-vot-del-poble-a-sant-marc FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XIV Cada any el diumenge més pròxim al 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja al Santuari de Falgars per fer el Vot del Poble. Són uns quants els que pugen a peu pel camí antic de Falgars, ja que s'aprofita l'ocasió per fer una sortida popular oberta a tots els que hi vulguin pujar. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment una gran truitada popular. 08166-118 Santuari de Falgars. Segons sembla la tradició de la diada de Sant Marc a la Pobla de Lillet té els orígens en un vot del poble fet el 1348 contra la pesta negra, en general per demanar bones i millors collites i no passar penúries. Anys enrera, la vigília de la festa s'anunciava a toc de campana. La processó era molt concorreguda, anava acompanyada de banderes, pendons, i les autoritats locals tant civils com religioses; molts ja anaven preparats per passar-hi tot el dia. En indrets menys costeruts del transcurs del camí es resava el rosari. A més era una data en que molts complien les promeses fetes. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57818-foto-08166-118-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 85 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57819 Diada de Sant Isidre al Monestir de Santa Maria de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-isidre-al-monestir-de-santa-maria-de-lillet FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. El dia 15 de maig, en motiu de la diada de Sant Isidre, es fa un aplec al Monestir de Santa Maria de Lillet. Uns quants surten en processó des de la plaça del Fort cap al monestir, acompanyant el sant que el porten de l'església parroquial a la del monestir; es transporta dalt d'un carro tirat per bous i tot ornamentat per l'ocasió. En arribar a l'església es fa la missa, i en acabar el repartiment del panet. Seguidament s'ofereix menjar i beure als assistents, mentre s'amenitza la festa amb un ball a toc d'acordió. Cap al vespre es resa el rosari a la plaça de Sant Isidre (al barri de la Plana), i seguidament s'encén la foguera i hi ha xocolatada amb coca per tothom. 08166-119 Monestir de Santa Maria de Lillet. Es desconeix des de quan es celebra la festivitat, tot i que ha de ser una tradició molt arrelada, ja que és el sant venerat com a patró dels pagesos. Tot i que tradicionalment el patró de protecció de la pagesia catalana era Sant Galderic (16 d'octubre), des de principis del segle XVIII amb la implantació del Decret de Nova Planta, es va anà substituint la data de celebració del patró de la pagesia pel de Sant Isidre (al 15 de maig), de tradició castellana. A la Pobla de Lillet es continua celebrant la diada, organitzada pels mateixos pagesos i ramaders, i amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Parròquia. 42.2427600,1.9933000 416945 4677221 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57819-foto-08166-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57819-foto-08166-119-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57820 Festa Major de Cinquagesma https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cinquagesma AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. La Festa Major de Cinquagesma es correspon amb la festa de primavera, és per les dates de Pasqua Granada i dura des del divendres fins al dilluns (el dilluns es festa local). Al llarg dels quatres dies es realitzen diverses activitats, d'entre les quals hi ha els típics balls de nit amb una orquestra cada dia (excepte el dilluns), alguns dies després del ball també hi ha sessió de discjòqueis, altres activitats com torneig de dominó, concurs de botifarra, tennis taula, a més d'alguna activitat pels més petits, una representació teatral, i audició i ballada de sardanes. El conjunt d'activitats que es realitzen el divendres, dissabte i diumenge es duen a terme en diferents indrets o espais del nucli urbà de la Pobla de Lillet. En canvi al dilluns totes les activitats es realitzen al santuari de Falgars, i és un dels dies més esperats. La jornada s'inicia al matí amb una cercavila de sortida al Santuari; a les 12 hi ha la celebració de la missa amb cantada de goigs, al migdia llevant de taula, i a la tarda la representació de la tradicional Dansa de Falgars, seguida d'alegres corrandes i finalment sardanes. 08166-120 En diferents indrets del nucli urbà i al Santuari de Falgars. La Pasqua Granada o Pentecosta també es coneguda popularment com la Segona Pasqua, és una celebració del calendari cristià que s'escau sempre quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida. Aquesta diada s'emmarca dins el cicle de festes commemoratives del cicle vital del calendari cristià, Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist; aquesta data en concret commemora la baixada de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Aquesta celebració té origen en antics cultes agraris simbolitzant l'inici de la nova etapa en que els fruits del camp, els cereals i les plantes inicien el cicle formació de les granes i els fruits. 42.2449300,1.9757800 415502 4677479 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57820-foto-08166-120-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les fotografies números dos i tres són d'Eduard Pujals. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57821 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-1 FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. Per la diada de Sant Cristòfol, com és tradició en moltes poblacions, es celebra la benedicció dels vehicles; a la Pobla de Lillet es realitza sempre el diumenge més proper a la data de la festivitat (10 de juliol). El conjunt d'automòbils es situen filera davant la Font d'en Güell, col·locats en sentit Campdevànol. Es fa la benedicció, i la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí de l'any fan el repartiment de les medalles amb el sant i la data, a cadascun dels participants en l'acte. La corrua de vehicles es dirigeixen cap a la Pineda, una àrea de pic-nic que hi ha al peu de l'Arija i de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. En aquell indret es ballen sardanes amb una cobla, acompanyat d'una degustació de galetes i beguda. 08166-121 Al nucli urbà i a la pineda Fa uns cinc anys es van fer algunes modificacions en els actes de celebració de la diada de Sant Cristòfol. Abans els vehicles es col·locaven en sentit oposat, cap Guardiola de Berguedà i es dirigien cap una àrea que hi ha a la zona de Riutort. 42.2439200,1.9753700 415467 4677367 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57821-foto-08166-121-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les fotografies són d'Olga Bretcha. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57822 Obert Internacional d'Escacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/obert-internacional-descacs XX La primera setmana d'agost, del 2 al 10 d'agost, es realitza l'Obert internacional d'Escacs de la Pobla de Lillet (aquest 2.009 s'ha realitzat la dinovena edició), junt amb un seguit d'altres actes, que es duen a terme al llarg de tota una setmana. L'Obert d'Escacs és un torneig d'àmbit internacional, que any rera any ha anat guanyant reconeixement, cosa que ha significat un augment considerable de participació. Al llarg dels primers dies es realitzen les diferents rondes dels torneigs; es clou al cap d'una setmana amb el lliurament de premis i trofeus. Un dels vespres es realitzen simultànies amb la participació de dues campiones internacionals, és un acte obert al públic en general, i hi ha participació infantil, juvenil i grans. Aquests són els actes eminentment esportius, ja que la resta són pròpiament més festius i lúdics. Així, el diumenge es realitzen partides d'escacs a l'aire lliure en un tauler gegant. Un dels actes més esperats i que atrauen més públic és la partida vivent d'escacs, també és a l'aire lliure en el tauler gegant (enguany la Pobla de Lillet ha estrenat un gran tauler de marbre fixa a la plaça de l'Ajuntament). Un gran nombre de poblatans amb vestimenta d'estil medieval simulen les figures d'escacs, junt amb les personalitats que disputen la jugada i que van explicant els moviments. Aquest any 2.009 s'ha realitzat la novena partida. A més d'aquests esdeveniments, és realitza una altra activitat paral·lela consistent en un petit campionat infantil, fins avui realitzat amb la participació de Josep Méndez (president del Club Peó-Peona de Barcelona), s'acostuma a celebrar al Centre Cívic o a la Llar del Pensionista, els trofeus es donen el mateix dia que els de l'Obert Internacional. 08166-122 En diferents indrets del nucli urbà. Aquest any 2.009 s'ha realitzat la 19a edició de l'Obert d'Escacs de La Pobla de Lillet, i la 9a partida vivent. Actualment ja són uns actes plenament arrelats al poble i que van guanyant públic. El fet que gran part dels dies es realitzen les diferents rondes de partides de l'open, l'acte purament esportiu del certament, fa que el públic assistent més nombrós tingui vinculació amb l'esdeveniment, bàsicament afeccionats a aquests esport, tot i que també suposa el pas de curiosos. L'acte que més públic atrau i que està tenint molt interès és la partida vivent, que es realitza amb l'ajuda d'un important nombre de voluntaris; cal citar que és l'única partida d'aquestes característiques que es realitza a tot Catalunya. Enguany s'ha decidit que a partir d'aquest any el torneig sempre es realitzarà en les mateixes dates, del 2 al 10 d'agost. Les arrels d'aquest certamen les trobem en el Club d'Escacs Lillet de llarga tradició. El club va néixer el 12 de novembre de 1950 de la mà de Círiac Asensio, Felip Viñas, General Soler, i els germans Llorenç i Joan Canut, inicialment es denominava 'Peña Ajedrez Pobla' i organitzaven campionats de caire social entre els seus membres, tot i que ja eren campionats amb categories. Els actes més formals van incorporar la realització de partides simultànies. El punt culminant va ser entre els anys 1955 i 1958, quan van organitzar quatre Tornejos Nacionals d'Escacs a la Pobla. Entre els anys 70 i 80, l'entitat es va dedicar sobretot a la divulgació i promoció dels escacs entre els joves, i a l'organització de tornejos d'estiu, tornejos infantils i tornejos entre poblacions veïnes; a més també van participar al Campionat de Catalunya per equips. Durant 33 anys hi va haver un parèntesis. L'any 1991 s'entra en l'àmbit internacional gràcies a la realització del Torneig 'Open', amb el qual s'amplià de manera significativa el nombre de participants, havent-hi jugadors de tot el món. La primera edició de l''Open' la va organitzar José Gutiérrez Dopino (antic jugador del club que hi havia a la Pobla als anys 50, i actualment resident a Alemanya), per tal de commemorar el vintè aniversari del club d'escacs postal CAPEA (creat per ell), també va comptar amb l'ajuda de jugadors d'escacs locals. Aquest primer torneig va estar patrocinat per l'Ajuntament i va comptar amb la col·laboració de comerciants i molts poblatans. Va adoptar la denominació d'internacional, perquè comptava amb algun participant estranger, però encara no tenia l'homologació corresponent. Al llarg dels diferents tornejos d''Open' cal destacar la gran varietat de jugadors que hi han participat; passant de tenir pocs participants en les primeres edicions, als 70 jugadors de la darrera edició (2009), i destaquen les edicions dels anys 1995, 1996 i 1997 que va assolir més d'un centenar de participants. També cal destacar que l'origen dels jugadors és de més de quinze països. Al llarg de les diferents edicions han participat escaquistes destacats com Mihail Marin, Atanas Kolev, Marc Narciso, Josep Oms, Joan Mellado, David Garcia Ilundain, Fernando Peralta, Ruslan Pogorelov, Heikki Westerinen, i Karen Movsziszian. 42.2437200,1.9747900 415419 4677346 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57822-foto-08166-122-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fotografia número tres és d'Olga Bretcha. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57823 Festa Major del Santuari de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-falgars La Festa Major del Santuari sempre s'escau al diumenge més proper a la diada de les Marededéus trobades, al 8 de setembre. Els actes són una missa, acompanyada d'una coral convidada, que musicalitza l'acte religiós i canta els goigs. 08166-123 Santuari de Falgars. Fa pocs anys que la diada de les Marededéus trobades s'ha establert pròpiament com a Festa Major, fins llavors tant sols es feia una missa i cantada de goigs. El fet de donar més preeminència a l'acte afavoreix l'afluència de visitants en la diada de la patrona la Verge de Falgars, una preciosa talla gòtica d'alabastre. A més al santuari es realitzen altres trobades, com el Vot del poble per Sant Marc amb la benedicció del terme, i el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb la Festa Major de Cinquagesma es realitzen diversos actes al santuari, entre els més destacats la representació de la Dansa de Falgars. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57823-foto-08166-123-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57824 Festa del Bolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX La Festa del Bolet es realitza al llarg de l'últim cap de setmana de setembre. El dissabte al matí hi ha un ral·li fotogràfic (aquest 2.009, ha estat el tercer) i activitats infantils; a la tarda és el moment del concurs de plats cuinats amb bolets (enguany s'ha celebrat l'onzena edició), cap al tard hi ha un corretasques, posteriorment des del balcó de l'Ajuntament es fa el Pregó del Bolet i el repartiment dels premis del concurs de plats; seguidament és hora del mossec popular, i un correfoc; la jornada es clou amb ball al Saló la Flor. Durant tot el diumenge es pot visitar l'exposició micològica al Centre Cívic i la projecció d'imatges micològiques a la Biblioteca; al matí s'inaugura el Mercat del Bolet on hi participen artesans locals i foranis, a més de les diferents parades dels comerços locals; el mercat s'amaneix amb una cercavila acompanyada dels capgrossos, a l'espera del Tast de bolets, cap al migdia; com a darrer acte, a la tarda hi ha un espectacle d'animació per grans i xics. 08166-124 Al nucli urbà. A la comarca hi ha diverses poblacions a les quals fa anys que es realitza la Festa del Bolet, a la Pobla de Lillet és una festa que aquest 2.009 ha arribat a la dinovena edició. La festa va arrancar de la mà de l'Associació de Comerciants, però arran d'uns anys difícils en els quals semblava que potser es deixaria de celebrar, l'Ajuntament va decidir prendre el relleu en la realització de la festa boletaire a partir del 2.005. 42.2438700,1.9745800 415402 4677362 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les fotografies són d'Olga Bretcha. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57825 Festa Major del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-roser FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XVII? La Festa Major del Roser es celebra el primer cap de setmana d'octubre, coincidint amb la proximitat al 7 d'octubre, dia de Santa Roser, i suposa la festa grossa de la Vila. Tot i que al llarg dels anys alguns dels actes van canviant, el programa no difereix massa en quan al tipus d'activitats que es realizen. Així, el divendres al vespre s'anuncia l'inici de la Festa Major amb repic de campanes; aquest dia és dedicat sobretot al jovent amb una Festa Jove a la nit. El dissabte es realitza un torneig de tennis taula, i un de bàsquet, a més d'un concurs de botifarra. Al llarg de la jornada també hi ha lloc per altres espectacles i a la nit Ball de Festa Major. Enguany el diumenge l'Ajuntament ha decidit recuperar l'escalada ciclista a Falgars, el punt de sortida és la plaça de l'Ajuntament i el d'arribada, al Santuari de Falgars; la recuperació ha estat bona, ja que ha comptat amb un bon nombre de participants. El diumenge també hi ha lloc per les sardanes i a la tarda la proclamació de la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí, seguidament hi ha concert de gala i a la nit Ball de Festa Major. El dilluns (festa local) novament hi ha ball i audició de sardanes, a la tarda és hora d'un espectacle infantil, i al vespre un gran sopar que clou amb una darrera sessió de Ball. 08166-125 En diferents indrets del nucli urbà. No es coneix l'origen exacte de la celebració de la Festa, però l'any 1638 un vot de la vila declarava festa del Sant Crist l'endemà del Roser, paral·lelament el capellà d'aleshores, mossèn Barnola feia construir la capella del Roser (avui totalment enrunada, i de la qual tant sols es pot veure alguna escassa resta darrera el mas Barnola, al barri de Les Coromines); posteriorment fundà la confraria de la Marededéu del Roser. En un parell d'ocasions s'ha realitzat consulta popular per canviar la data de la Festa Major. L'any 1958 es va proposar passar la celebració de la Festa Major al 15 d'agost coincidint amb la festa de la Marededéu d'Agost; el resultat va ser negatiu. Novament al juliol del 1988, es va proposar el canvi de data del primer cap de setmana d'octubre al tercer diumenge d'agost, en aquesta ocasió va tornar a sortir com a resultat un no. Així doncs, s'ha mantingut la data d'octubre com a celebració de la Festa Major, tal com assenyalem alguns veïns, la Festa ha de ser pels propis poblatans i poblatanes, i a l'estiu són molts els que els coincideix amb les vacances. La pujada en bici a Falgars ja s'havia fet entre els anys 1982 i 1994 de la mà dels Amics del Ciclisme de Lillet; enguany la recuperada escalada ciclista suposa la catorzena edició. 42.2433200,1.9733300 415298 4677303 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les fotografies són d'Olga Bretcha. 98|94 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57826 La Fira https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fira FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XIX La Fira de la Pobla de Lillet es celebra sempre el 3 de novembre, sigui el dia que sigui de la setmana; no és una jornada de festa local. Actualment ha perdut el caire ramader que tenia en origen, i avui dia és una fira multisectorial, on hi ha expositors diversos: roba, cotxes, eines, objectes de la llar, etc. Les parades s'ubiquen al zona central, a peu de carretera, sobretot a l'aparcament que hi ha davant l'Ajuntament. 08166-126 Al nucli urbà. Les primeres referències a la Fira són d'entorn a l'any 1884, entre aquest any i el 1936 consta com una de les fires de bestiar importants de Catalunya, tot i això potser molt anterior a aquesta data. Es celebra en una data que coincideix amb el retorn del bestiar que està pasturant a les muntanyes, acostuma a ser pels volts de Sant Miquel; en aquestes dates de retorn del bestiar s'aprofitava per fer la selecció dels animals, els que anirien destinats a carn, els de treball i els de producció de carn i/o llet. Tot aquell bestiar que no tenien venut, es portava a fira. Així, en aquesta diada s'aplegava gran quantitat de bestiar, alguns ja havien aprofitat per deturar-se a altres fires, ja que per aquestes dies eren diverses les poblacions que feien fira de bestiar. A la Fira de la Pobla bàsicament s'hi aplegava el bestiar de la mateixa Pobla, de Cerdanyola, Castellar de n'Hug, Gabarrós i Sant Jaume de Frontanyà. Al segle XIX, la fira es feia als camps de Cal Cerdà, a principis de segle XX, amb la construcció de la via del ferrocarril, es va traslladar al camp de les Vinyes (el Firal). Durant la Fira, a més del bestiar també hi havia parada d'altres firaires que portaven roba, sabates, ferreteria, objectes per la llar i entre altres coses, ja que era un moment propici per poder adquirir aquells objectes que era difícil de trobar al poble. 42.2438100,1.9748400 415423 4677355 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilaradaga Les fotografies són d'Olga Bretcha. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57827 El pessebre vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pessebre-vivent XX El pessebre vivent de la Pobla de Lillet parteix de l'era i la casa de pagès de Cal Xaró, emplaçada al mig del Poble, i constitueix una bonica estampa; es crea un trajecte que recorre carrerons i porxos del nucli antic de la població. Al llarg del recorregut s'escenifiquen una gran diversitat de quadres (escenes sense moviment) entre les quals hi ha la representació d'imatges bíbliques i d'altres de tradicionals, i que són: la vida a pagès, l'Anunciació als pastors, fer la bugada, engrunant blat de moro, puntaires, una taverna, el mercat amb parades de fruita, d'herbes remeieres, de pesca salada, de pa, de collars i esquelles, el terrisser, el cisteller, l'espardenyer, la Visitació, l'empadronament, demanar posada, el picapedrer, l'establia, la fusteria de Natzaret. La visita finalitza amb una bona torrada acompanyada de cansalada, vi de la bota i unes fogueres per escalfar-se. 08166-127 Per diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. Des del 1995 l'Agrupació Teatral Amics del Romea, de la Pobla de Lillet, realitza el pessebre vivent, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Mica en mica han anat ampliant el recorregut i el nombre de quadres que representen. Han assolit la representació d'una trentena de quadres, que han suposat any rera any el perfeccionament de les escenificacions i una millora de la tècnica i del vestuari considerables. Paral·lelament, durant les festes de Nadal es pot visitar l'exposició de diorames de pessebres que s'instal·la al centre cívic; és una activitat que es ve realitzant de fa anys de la mà de l'associació de pessebristes, que va néixer l'any 1987, i des de llavors, a més de les exposicions, realitza cursets d'aprenentatge i altres activitats vinculades amb els pessebres. 42.2441600,1.9741500 415367 4677395 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57828 Mercat Medieval https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-2 XX El Mercat Medieval és de creació relativament recent ja que s'inicià el 2.006. Es realitza el divendres Sant pels diferents carrers més emblemàtics del nucli antic, com el carrer Verger i el carrer de l'Església, entre altres. Consisteix en un mercat de productes i oficis artesans; els diferents firaires van amb vestimenta apropiada per l'ocasió. Al llarg del recorregut hi ha diferents activitats que amenitzen la diada, com tir amb arc, malabars, una tasca, i altres. El mercat finalitza a la plaça del molí de la Vila on es pot gaudir d'una botifarrada popular, prèvia compra del tiquet. 08166-128 En diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. Tot i que el mercat té pocs anys de vida ha arrelat amb força, i s'està potenciant molt activament amb la incorporació de nous elements cada any. El nucli antic de la Pobla confereix un escenari prou bo per la realització d'aquest tipus d'activitats. 42.2442000,1.9738900 415345 4677400 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fotografia número 1 és d'Olga Bretcha, i les número 2 i 3 són escanejades del diari Regio7 del dia 3 d'abril del 2010. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57829 Dansa de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-falgars AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. La Dansa de Falgars es representa a la plaça del davant del Santuari de Falgars, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma. És una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. Simbolitza la presentació pre-matrimonial d'una donzella a un fadrí, un acte doncs, de prometatge. Inicien el ball una parella de casats i la donzella, cadascun amb el vestit típic de la dansa que inclou, per la dona, caputxa, gipó, faldilles i enagos; l'home casat va amb roba negra, capell alt, una capa anomenada gambeto, espardenyes de betes i una almorratxa a la mà (ramell de flors amb cintes); en el cas del solter, amb camisa blanca, una faixa blava i també espardenyes de vetes. El ball es realitza acompanyat de la música interpretada per una cobla. Inicien el ball la parella de casats (antigament un pavorde i una pavordessa) situats al davant agafats de la mà i enlairada, i darrera els segueix la noia soltera; tot puntejant donen un parell de voltes a la plaça, a continuació l'home casat fa lliurament de la seva parella al batlle i ell balla amb la donzella, donen dues voltes més per tot seguit el casat passar l'almorratxa per sobre el cap del fadrí, el qual ja es pot aparellar amb la donzella i continuar el ball; es segueix realitzant el ball del punteig al vol de la plaça, i a partir d'aquest moment es pot anar incorporant tothom que ho vulgui a la dansa, a cada parella que s'hi afegeix, el capdanser els hi passa l'almorratxa per sobre el cap tot donant-los la benvinguda. A mesura que es van incorporant gent a dansar, prèviament adquireixen un mocador en una taula disposada al centre de la plaça i que simbolitza el tribut que antigament es pagava. 08166-129 Al Santuari de Falgars És tracta d'una dansa que es creu de tradició medieval, tot i que hi ha opinions diverses al respecte. Fins l'any 1646 la dansa es ballava el mateix dilluns de Cinquagesma però a la plaça Major de la vila. Arran de la construcció del nou santuari, i de la inauguració d'aquest, es va començar a realitzar un aplec per aquesta data del dilluns de cinquagesma, amb peregrinació des del poble, celebració de la missa amb cantada de goigs i a la tarda la representació de la dansa, corrandes i ball de sardanes. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|85 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57830 Ball dels Moliners https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-moliners ALBA i ROMA,N.(1984): El 'Ball dels Moliners' de la Pobla de Lillet. L'Erol, núm8, Berga. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. Antigament el Ball dels Moliners es realitzava a la plaça del Molí de la Vila, el dimarts de Carnestoltes. Hi participaven un home amb l'esquena coberta per una grossa pell de moltó i unes grans banyes al cap, i a més portava una mesura de tres quartans i un bastó, es col·locava al centre de la plaça i començava a fer un soroll amb els estris que portava (mesura i bastó) que simbolitzava el soroll que feien les moles d'un molí fariner mentre estaven en funcionament. Al seu voltant s'hi col·locaven un seguit de nois joves disfressats de dona i cadascun amb un bastó amb una patata o altra cosa clavada al capdamunt que volia simbolitzar la borra que filaven; a més al coll portaven unes coixineres a mode de sacs de farina per portar al molí. En sonar una tonada de flabiol es disposaven entorn al moliner tot fent un ball en cercle al seu voltant, mentrestant el moliner estava al centre i continuava fent el soroll que volia imitar el de les moles. En cansar-se els que voltaven, es comencen a llançar sobre el moliner tot colpejant-lo amb les filoses, el moliner es protegia amb la pell de moltó. Cansades de donar-li cops, les dones començaven a treure cendra (simbolitzava amb farina) i a escampar-la per sobre la gent aplegada al voltant, tot deixant-los ben bruts. 08166-130 Al pati de l'escola CEIP Lillet a Güell El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. Actualment però, s'han hagut de fer algunes modificacions per tal que la seva representació es pugui dur a terme d'una manera apropiada. Així, actualment la dansa es balla el dia que es celebra el Carnestoltes a l'escola, l'escenari és el pati petit de l'escola i la representació la fan els alumnes de cicle superior, tot i que quan comença l'escampada de farina (avui dia ja no es fa amb cendra) la resta de mainada entra en el joc i també tothom qui vol. Segons els autors que han parlat del Ball, aquesta és una dansa que manté similituds amb altres representacions que es realitzen a les dates de Carnestoltes, com és la substitució de papers, entre els quals les disfresses que impliquen canvi sexe i/o estament social, l'apallissament del moliner s'assimila a la revenja de l'opressió feudal (obligació de moldre al molí del senyor feudal), suposa una important participació popular, a més és una festa laica, el propi fet del llançament de la cendra és molt freqüent a altres indrets de Catalunya. La simbologia de l'escampament de cendra (avui farina) es relaciona amb un element purificador, de fecunditat i fertilització. Elements que es vinculen amb el període del cicle anual que comporta el Carnestoles, com és l'inici de la Quaresma, una etapa de dejuni com a neteja del cos, o sigui de purificació. A més properament s'iniciarà la primavera que implica un canvi important en el calendari de la terra, del pagès, és una etapa de sembra. D'altra banda, segons la llegenda, també es considera que el significat propi de l'acte sembla que vol escenificar els abusos d'alguns moliners que barrejaven cendra a la farina, per obtenir més guanys. 42.2460800,1.9750100 415440 4677607 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La música del Ball dels Moliners és interpretada per un flabiol i un tamborí, i per la recuperació del ball s'ha extret del Costumari de Joan Amades. Actualment, arran de la publicació d'un CD amb temes poblatans s'ha realitzat una versió orquestrada per Ramon Bau. 94|98|85 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57831 Jardins Artigas https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-artigas BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. ESPEL, R. (1997: 25-27): 'Els jardins Artigas'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3516. Generalitat de Catalanya. RIBAS,M.; VIDAL,M.(1991): Jardins de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. XX Les principals característiques dels jardins Artigas són el caràcter gaudinià, la simbiosi arquitectura-natura, i la presència d'aigua, procedent del Llobregat i també en forma de diverses fonts. Els dos penya-segats a banda i banda del riu són units per dos ponts, un en forma d'arc coix, que porta a un pavelló, i l'altre amb coberta de pèrgola. Una de les fonts presents al Parc és magnesiana, d'aquí el nom popular que també se li ha donat als jardins, ' Parc de la Magnèsia'. Per aquesta gruta van començar les obres de construcció dels Jardins. Des d'aquí, un dels ponts condueixen a una glorieta amb coberta de pedruscall. La construcció dels Jardins és feta amb pedres extretes del mateix riu, tot i que també hi trobem pedra tosca i molts elements escultòrics fabricats amb ciment sobre carcasses de ferro, la degradació dels quals ha provocat diverses restauracions al llarg de la història. El recorregut pels Jardins Artigas és caracteritzat per elements de caràcter natural: arbres ( pi roig, avets, faig, boixos, pollancres, un cedre..), gespa, flors o la pròpia aigua del Llobregat, que ofereix excel·lents panoràmiques en forma de cascades o fonts. Moltes de les formes de les baranes segueixen una decoració orgànica, d'imitació de troncs, que s'integren perfectament amb l'entorn natural. La mà de l'home hi és present en forma de bancs, placetes, miradors i escultures que formen un conjunt harmònic amb l'espai natural. La decoració de caràcter religiós també és present en l'obra. Disposats estratègicament en forma de creu en diversos punts, trobem les imatges que representen els 4 evangelistes: el Lleó d'una de les fonts ( St. Marc), el Bou de l'altra font ( St. Lluc), l'Àliga de l'escala a la Glorieta ( St. Joan) i St. Mateu sembla que havia estat representat per un àngel, desaparegut durant la Guerra Civil. 08166-131 A costat i costat del riu Llobregat, per sobre la fàbrica de Ca l'Artigas La creació dels jardins Artigas té el seu origen l'any 1.903, quan el fabricant tèxtil Joan Artigas aprofità una visita d'Antoni Gaudí a La Pobla ( on es treballava al xalet de Catllaràs i al Clot del Moro) per demanar-li consell per reordenar el terreny proper a la seva fàbrica vora el Llobregat. La primavera de 1.903 s'inicien les obres als jardins per part de treballadors del Parc Güell, que ensenyaren la tècnica de treball a paletes de la Pobla, que continuaren les obres fins anys més tard. Al Pont dels Arcs hi consta la data de 1.907, i sembla que les obres van finalitzar el 1.910. La família Artigas es traslladà a Barcelona els anys 50, fet que provocà un abandonament i degradació dels jardins. Durant molts anys el lloc restà oblidat i ben poc cuidat, fins que dècades més tard despertaren la curiositat dels estudiosos que intuïen l'autoria del famós i genial arquitecte. Sembla, per testimonis orals i l'evidència de les formes del monument, que fou el propi Gaudí qui féu el disseny dels jardins, però els plànols es van cremar durant la Guerra Civil. L'any 1.971 El Correo Catalán publicà diversos reportatges en els quals s'atribuïa l'autoria dels jardins a l'arquitecte. Durant els anys 80 es realitzen diversos estudis a fons. El 1.989 s'inicien els tràmits a la Càtedra Gaudí per projectar un parc públic a ca l'Artigas. L'any 1.992 es procedeix a la restauració integral dels Jardins Artigas, i posteriorment s'obren les portes a la visita al públic. 42.2530100,1.9757600 415511 4678376 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Antoni Gaudí (?) L'Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet ofereix servei de visita guiada.Tot i que actualment són denominats i coneguts amb el nom de Jardins Artigas, el nom que havia estat utilitzat habitualment fins fa uns anys era Parc o Jardins de la font de la Magnesia. 105|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57832 Serra del Catllaràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0 <p>BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> <p>La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d'on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.</p> 08166-132 Serra del Catllaràs <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> 42.2225100,1.9648000 414566 4675000 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-3.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les coordenades es corresponen a la Roca de la Lluna. 122 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57833 Flor de Neu https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. Espècie amenaçada. La presència de la flor de neu ( Leontopodium alpinum) al terme de la Pobla és més que destacable degut al fet que es tracta d'una flor estranya, molt poc present a les muntanyes catalanes. Es tracta d'una espècie que s'estén a moltes zones boscoses des dels Pirineus fins a l'Himalaia. La seva abundància en nombrosos boscos dels Alps han fet que tradicionalment la flor es collís i s'assequés com a element decoratiu, degut a la seva bellesa caracteritzada per l'aspecte blanquinós i pelut de les seves flors. Actualment, però, aquesta activitat està estrictament prohibida al nostre país degut a la raresa de l'espècie. A Catalunya només s'ha trobat en alguns llocs puntuals de la Vall d'Aran i a la serra del Catllaràs. És per aquesta raó que actualment la planta està protegida per la llei i la seva recol·lecció està prohibida. Al Catllaràs la flor de neu es pot observar en diversos nuclis a les zones altes de la muntanya, baixant fins a altituds de 1.200 metres. El seu hàbitat són els prats rocallosos i les feixes de roca humides, en general orientades cap al nord. 08166-133 Serra del Catllaràs Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de fauna i flora presents en la serra, i entre els quals hi ha la flor de neu. La flor de neu a més d'estar protegida a través de les Normes Subsidiàries del municipi i pel PEIN, també està protegida en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya segons el Decret 172/2008 de 26 d'agost. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 08166 La Pobla de Lillet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57833-foto-08166-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57833-foto-08166-133-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57834 Bosc de Ventaiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ventaiola JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. Es tracta d'un bosquet situat molt a prop del poble, per sobre la Pobla de Lillet en la vessant que s'aixeca al sud del poble, al costat de l'heliport, i a l'entorn de la masia de Ventaiola. És un indret que atrau a molts poblatans que s'hi acosten a fer un passeig seguint el camí en ziga-zaga que creua el bosc, i altres a realitzar-hi altres modalitats d'esport. El nom del bosc, Ventaiola, li aporta la masia entorn a la qual es desenvolupa l'arbreda i de la qual n'és propietat. El conjunt del bosc és format per una gran majoria d'arbres de replantació, bàsicament són pins, i en el qual sobresurten unes poques sequoies de mides considerables, també hi ha algun avet, entre d'altres espècies; per que fa als arbres que no són de replantació, els més interessants són un grup de roures que es troben al voltant de la masia i que mostren un tronc d'amplada important. Són diferents camins els que hi van a parar, la pista per al trànsit rodat que porta a la casa de Ventaiola i també al mas Tinar, pel costat passa el camí que porta a Falgars pels Graus i el camí de la cova, a més també s'hi pot arribar per una altre camí que prové del barri de les Coromines tot creuant el torrent del Regatell. A més, a la part baixa del bosc hi ha la font del roure, un espai que està condicionat amb taules i bancs de pedra i obra fixes; el nom es deu a que la font surt d'entremig d'uns roures. 08166-134 Al sud del nucli urbà Al mig del bosc de Ventaiola hi ha la masia que li dóna nom, tot i que amb el pas dels anys ha sofert molts canvis, és un mas que està documentat des d'època medieval. El bosc però és de cronologia molt més actual, sembla que deu tenir entre 70 i 80 anys, tot i que els roures monumentals que hi ha a l'entorn de la casa ja denoten una antigor molt més reculada. Pel que fa a la font, en desconeixem l'antiguitat, però hi ha alguna fotografia de la primera meitat del segle XX que ja apareix amb els elements de mobiliari que hi trobem avui dia. 42.2413900,1.9749400 415428 4677087 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57835 Font del Bisbe https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe És un indret del Rec de la Sois, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla pel mig d'una gran placa de roca de conglomerat, tot creant a una gorja de poca fondària; sota la roca hi ha un ampli baumat, format en la veta tova de la roca, i que permet transitar per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat, pel costat est del salt, hi ha una formació calcàrea vertical i lleugerament recargolada, en contacte amb el terra i amb la placa de roca superior, aquesta formació és la font del bisbe, per ella hi regalima un rajolí d'aigua més o menys intens segons l'època de l'any i la sequera, però és més regular que el salt d'aigua, aquest presenta un cabal més influenciat per la climatologia. És un entorn molt ombrívol i agradable, freqüentat per veïns i foranis, sobretot a l'estiu i encara més si és un estiu amb abundor d'aigua. 08166-135 Rec de la Sois JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. 42.2139400,2.0058500 417943 4674009 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57836 Gorg de la Lleona https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-lleona <p>Està emplaçada en una zona situada als peus d'unes roques escarpades que es troben a continuació de la Serra de Falcús pel seu extrem nord-est. Per accedir-hi cal que anem pel PR-52, que ens porta al Xalet del Catllaràs des de la Pobla de Lillet; s'ascendeix per un sender que de sobte es converteix en una pista de desemboscar, punt en que també podem observar les roques al fons, aproximadament en aquest punt veurem unes marques molt gastades, blaves i vermelles que marquen un pas poc fresat, cal seguir-les i ens conduiran al lloc. Es tracta d'una bassa natural, que en anyades amb densitat elevada de pluges presenta una bona gorga, però en anys secs té poca aigua i crea al seu entorn una zona com d'aiguamolls. És un indret curiós, ja que és una mena d'estany format per un aflorament natural d'aigua, entorn a la qual s'hi troba vegetació pròpia d'una zona humida de muntanya, a més de fauna com gran quantitat de granotes, libèl·lules, entre d'altres. La part nord de la bassa, cap on pren desnivell, conforma un petit regueró d'aigua que flueix fins desaiguar al rec del Clot de Serra Pigota, el qual després desemboca al Rec del Junyent. És interessant per la seva pròpia idiosincràcia, i per la tipologia de fauna i flora que s'aplega al seu voltant, propis d'aquests hàbitats humits. Enguany (any 2.009) ha estat un any d'abundor de neu i pluja a les contrades de la Vall de Lillet i del Catllaràs, fet que ha afavorit un bon nivell d'aigua, i per tant ha aplegat diversos visitants.</p> 08166-136 Catllaràs <p>JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> 42.2290100,1.9814300 415947 4675706 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57837 Rellotge de sol de Falgars https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-falgars ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Presenta algunes esquerdes i despreniments de pintura. El rellotge de sol de Falgars està situat a la façana sud del santuari de Falgars, just per sobre la porta d'accés al temple. Es tracta d'un rellotge de sol pintat sobre una base que sembla de morter, és circular i està emmarcat dins un requadre que a la part superior es clou en forma triangular. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes. Dins la part circular, per sobre dels números hi ha la frase 'El sol per mi és com l'amor per tu'. Entre el cercle i el requadre hi ha unes decoracions pintades de filigranes vegetals en color ocre sobre fons blau. A la part superior (la triangular) hi ha pintades quatre flors de neu junt amb altres elements vegetals també sobre fons blau. Al marge inferior, hi consta M. Margarit i agost 2.003, es correspon a l'any de la restauració (ANGLERILL:2009:162); en fotografies anteriors a aquesta data s'hi pot observar l'existència d'un rellotge de sol però sense que se'n puguin veure els detalls que el conformen. 08166-137 Santuari de Falgars. Tot i que el lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on hi consta com un dels límits d'aquest temple. L'església fou obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeiren l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret, a nivell comarcal, generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. 42.2273800,1.9454400 412975 4675561 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57839 Fàbrica de Xocolata Fàbregas https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-xocolata-fabregas FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. XIX Està abandonada, tancada i fent-se malbé. L'edifici de la fàbrica de xocolata està emplaçada al lloc on hi havia hagut l'antic molí del Regatell. És una construcció fabril formada per diversos cossos amb coberta a dos vessants; sembla correspondre a tres estructures col·locades una adossada a l'altra, prenent forma allargada, i situada a redós del torrent del Regatell, en la seva riba esquerra, entre el torrent i la vessant de la muntanya. Tot i que s'hi observen diverses fases constructives, aparentment tres, el conjunt mostra unes característiques força similars. L'extrem més de llevant, sembla tractar-se de la part més antiga, en destaca que a nivell del torrent hi ha dues obertures amb arc rebaixat de lloses posades en sardinell corresponents a les sortides d'aigua del molí (cacaus); a la planta baixa i primera s'observen diferents finestres, algunes de llinda en arc rebaixat de maó de pla, i al darrer nivell un seguit d'obertures petites en forma ovalada; per sobre hi ha un darrer nivell, d'actuació contemporània. El cos central és on trobem la porta principal d'accés a l'interior, a la qual s'hi arriba a través d'un petit pont de pedra que permet creuar el torrent; el pont és d'un sol ull format per un arc lleugerament apuntat. Aquesta estructura central, mostra també el que sembla un nivell (potser parcial) de planta soterrània, on hi ha una obertura tapiada que dóna a l'alçada del torrent (o potser una altra sortida d'aigua?). La constitució de la façana és quasi paral·lela a la de l'estructura anteriorment descrita, a la planta baixa i primera finestres rectangulars, i a la planta sota-coberta, ovalades . El cos més de ponent és la darrera fase constructiva, en aquest les obertures són més grans, sobretot a la planta baixa, on són de llinda en arc rebaixat; als dos nivells superiors, són finestres senzilles, rectangulars. Aquest cos té façana per l'extrem de ponent, on trobem una porta a nivell de carrer, i altres obertures senzilles al dos nivells de sobre, al centre de la planta primera hi ha un balcó. A la part superior d'aquesta façana encara s'hi pot llegit part del rètol 'La más alta del Llobregat', eslògan que era emprat i acostumava a aparèixer en la publicitat i en la majoria dels productes de la fàbrica. 08166-139 Nucli Urbà. Carrer Regatell núm. 16, La Pobla de Lillet. La fàbrica de xocolata sembla que va començar a funcionar i a elaborar aquest producte a partir de 1840, segons consta en la documentació i en la publicitat conservada referida a la mateixa fàbrica. L'any 1856 (primer any del que es conserva informació de les matrícules industrials a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet) consta Joaquim Fàbregas al carrer Jussà n. 8, el qual pagava matrícula com a confiter i cerer, i perdurà així fins els anys 1885-1886, quan hi apareix com a titular la seva vídua, tot i que regentant un molí fariner. El febrer del 1888 el donen de baixa, ja que l'abril del 1887 havia canviat d'activitat passant de molí fariner a molí xocolater i a nom del fill Francesc Fàbregas i Oristrell (1857-1936). A més també consta que al març del 1887 es donà de baixa l'activitat de confiters i cerers del carrer dels Porxos n. 14. Aquestes informacions són interpretades com que es deu correspondre al període en que Francesc Fàbregas amplia la producció de xocolata a gran escala, amb 'una màquina de afinar movida por agua, con cilindros cuya superficie mide 35 decimetros cuadrados'. Francesc Fàbregas i Oristrell, a més de fundador de la fàbrica de xocolata va ser un home polifacètic i molt actiu, era músic i va fundar una cobla orquestra a la Pobla de Lillet, potser la primera, i que va tenir cert renom; a més, va ser alcalde de la Pobla i va emprendre nombroses iniciatives industrials. És conegut que valorava el control de l'aigua, de fet se sap que ell mateix es construïa els canals de fusta i posteriorment va aprendre la tècnica de construir els tubs a la mateixa fàbrica. A més, un dels seus negocis va ser el subministrament d'aigua potable a la població, activitat duta a terme fins el 1955, ja que el 1956 es va municipalitzar el servei. A la fàbrica hi funcionava el molí de cacau, el molí fariner, i la màquina d'afinar la xocolata, però Francesc Fàbregas també va instal·lar una serra cinta de 98 cm per fusta, al carrer Pontarró n. 12 (també moguda per força hidràulica); el 1919 feia gasoses; entre 1925-26 produïa ell mateix 6kw d'electricitat per la fàbrica de xocolata, va posar en funcionament dos torns metàl·lics per a fer cadires, entre altres. El negoci xocolater va aconseguir ser un producte d'alta qualitat i molta difusió. L'hereu de Francesc Fàbregas va ser el fill gran, Jaume, també home polifacètic, amant de les arts; tot i que en ell va recaure el negoci, la mateixa fortuna li va permetre poder desenvolupar diverses de les seves facetes com a escriptor, actor i director teatral, i home de molta activitat cultural, sobretot a la mateixa Pobla de Lillet. Tot i que no li interessaven els negocis, va continuar amb la producció xocolatera, i la venda de productes de drogueria, comestibles i productes de la fàbrica, en el comerç que regentava la família al centre del poble. L'any 1958, Jaume Fàbregas moria en un accident de cotxe. El 1961 es tancava definitivament la fàbrica, ja que va morir sense testament i el patrimoni familiar es va dividir. Des dels inicis, la fàbrica havia mantingut diverses activitats (molí fariner, xocolater, s'hi varen fer cadires, agulles d'estendre,...), sobretot en època de Francesc Fàbregas i Oristrell, i als darrers anys, després de la mort de Jaume Fàbregas, període en que es va dedicar bàsicament a la torrefacció de fruits secs, cafè i malta. 42.2430200,1.9749800 415434 4677268 08166 La Pobla de Lillet Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La família Fàbregas va ser coneguda com una família benestant afincada a la Pobla des d'època de Joaquim Fàbregas, d'ofici confiter, i originari del mas Serinyà, aquest es va casar Ignasia Oristrell i Moré, manresana filla de Berga, i varen tenir els fills Francesc, Joan, Rosa, Ramon i Joaquim. L'hereu Francesc Fàbregas i Oristrell és considerat el fundador de la fàbrica, es va casar amb Rosa Artigas i Puigbó, i van tenir vuit descendents, Jaume, Anton, Ignasi, Ismael, Joan, Joaquim, Concepció i Francisqueta. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57843 Església del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-roser FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XVIII La van destruir entre els anys 1936-1939, i tant sols queda alguna resta de pilastra. L'església del Roser estava situada adossada a la part posterior de la masia Cal Barnola, la qual està emplaçada a l'extrem oest del barri de les Coromines. Avui dia pràcticament no queda res d'aquella església barroca; tant sols es conserven escassos testimonis, com alguna pilastra adossada al mur de la masia, ja que fou destruïda en el decurs de la Guerra Civil. Per fer-nos una idea de com era l'església reproduïm les paraules de Joan Rosiñol (ROSIÑOL:1988:45-46):'L'església del Pont (o del Roser) era d'una sola nau; l'entrada i l'altar major estaven orientats a ponent. Després de pujar uns graons d'escalinata externa, per salvar el desnivell del carrer de la Font, s'entrava a l'església per una porta ferrada i clavetejada. Dins, enfront i al fons, hi havia l'altar major presidit per la imatge de la Verge del Roser, flanquejada per dues imatges més, una de Sant Benet i l'altra de Sant Domènec. Al lateral dret, l'altar amb la imatge de Sant Joan de Mata (protector dels empresonats), formava un grup escultòric de dues figures: la del sant en posició dempeus i mirada compassiva envers els seus peus, on es trobava encadenat i agenollat un reu d'ulls suplicants (grup escultòric de talla de fusta de valor artístic molt apreciable -talla del segle XVIII-); al costat d'aquest, més cap a l'entrada del temple, s'hi trobava l'altar dedicat a la Verge del Remei, representat per un quadre de pintura a l'oli, sobre tela, d'apreciables dimensions. Al lateral esquerra, l'altar de la 'Dolorosa' i el Sant Crist, imatges de talla de fusta ricament policromades; al costat, l'altar dedicat als 'Sants Metges' (sants Cosme i Damià), representats en voluminosos plafons de baixrelleu, adossats a la paret.' Tal i com ens indica el mateix autor, aquesta església no comptava amb objectes ni ornaments litúrgics per la celebració habitual de misses, ja que tant sols s'hi celebraven actes religiosos esporàdics alguns diumenges i festes assenyalades. 08166-143 Nucli urbà, Barri de les Coromines. c/ de la Font, núm. 18. La Pobla de Lillet Originàriament hi havia hagut una altra església del Roser, la qual estava emplaçada en un altre indret, més proper al pont vell, d'aquí que era nomenada popularment com l'Església del Pont. Aquesta primera capella del Roser es va construir el 1581, era de mides molt petites i va tenir una vida molt curta, ja que al finals 1600 s'enderrocà. Sembla que estava situada on ara hi ha la casa de can Pastor, al carrer de la Font. El fervor i devoció dels poblatans envers la Verge del Roser va propiciar la sol·licitud de permís per tal de tornar a construir una capella amb la mateixa advocació. Pere Barnola, pavorde, aconseguí la llicència, i el vicari general del bisbe de Solsona, el doctor Mariano Bargués, atorgà el permís en data 16 de juny de 1761. La nova capella es bastí a pocs metres de distància de l'anterior, era de mides més grans, i fou enderrocada entre els anys 1936-1939. 42.2438600,1.9769500 415597 4677359 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740. 96|94 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57844 Camins ramaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-0 AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Plànol: Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, Municipi de la Pobla de Lillet, Mapa 1:25.000; Naturgest, S.L.: Bernat Soler (dir.), i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera: Xavier Campillo (dir.). Febrer de 2.005. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En el treball trobem els següents camins ramaders que passen pel municipi de la Pobla de Lillet: -Camí de la Pobla a Castellar de N'Hug: ICR63. Amplada entre 32 i 10 metres. Surt de la plaça de Sant Isidre, va per la via del carrilet, s'enfila cap Cal Mossèn Elies i pren el camí de Panella, va per sobre Ca l'Artigas i Cal Sargantana, i segueix fins la casa de la Molina; aquí hi ha dues opcions, una pel Clot del Moro, el pas de l'Ós i enllaça amb el camí que ve de la Farga, i l'altra va per sota la fàbrica del Clot del Moro cap a la Parera i pren el camí de la Farga en direcció al prat, creua el rec i agafa en direcció la Farga, passant-hi a tocar, fins al Molí, i continua fins Castellar de N'Hug. -Camí de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès per la Riera de Merlès: ICR8. Té una amplada de 20 metres, tot i que també citen que alguns trams són de 3,5m. El camí entra a la Pobla, venint de Castellar, per prop de Ca l'Escolà i les Rovires, prenent direcció Cal Bescaire, es dirigeix cap Montverdor, passa pels camps del Guixé, després cap la Teuleria de Montverdor, segueix prop del torrent cap a la Font del Bisbe, creua el terme seguint per la carretera de Sant Jaume en direcció Santa Eugènia. -Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet: ICR12. Consta una amplada de 20 metres. Surt de la plaça de l'església de Guardiola, passa per Cal Companyó, i entra a terme de la Pobla per sota la carretera de Guardiola a l'alçada del riu Gavarrós, continua cap al Molí de l'Espelt, després cap Santa Cecília, segueix cap Fumanya, després el Plantiu i cap Roca Subiera, per dirigir-se cap Cal Pau Solana, i entra a la Pobla per Ieits, cap plaça de Sant Isidre, carrer de Berga, carrer Unió i fins la plaça del Molí de la Vila. Després té continuïtat cap a enllaçar amb el camí ICR8, passant per les Coromines al costat de la capella de Sant Antoni, i segueix en direcció al monestir, fins enllaçar amb el camí que per un costat porta cap Sant Jaume de Frontanyà i per l'altre cap Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. -Camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà: ICR24. Amplada aproximada de 30 passes per banda, però a l'expedient de classificació consta de 20 metres i 3,5 metres a dins el poble. Ve de Sant Julià de Cerdanyola entrant per la baga de Fontanals, segueix cap la Balma de Crist i cap el Coll de la Ceba; continua carenejant per la Collada del Pla de l'Om i d'aquí es dirigeix cap a Sant Jaume de Frontanyà. Gran part del trajecte passa prop del límit sud del terme municipal; part del traçat està senyalitzat com a GR-241. -Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs: ICR25. Amplada aproximada de 30 passes per banda. Des del Gall de Cercs passant per Vilada, va fins la Clusa, des d'on es dirigeix a la Pobla anant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba, i Camp de l'Ermità, tot seguint aproximadament el límit del terme amb Cerdanyola; després va cap el Pla de Sant Cristòfol en direcció Falgars, per seguir cap el planell de l'estació de tren de Riutort-Gavarrós, on enllaça amb el camí de Guardiola. -Camí de Cerdanya pel Pla de Rus: ICR64. A Santa Cecília de Riutort (enllaça amb el camí de Guardiola a la Pobla) surt un camí que tot passant pel Coll de Cerqueda i després pel Pla de Rus, porta a la Cerdanya, enllaçant amb diversos camins. -Camí de la Bassa de Tarnes: ICR67. 20 metres d'amplada. Surt de la Bassa de Tarnes, i passa per l'Espelt, seguint el torrent de Gavarrós va pujant fins enllaçar amb el camí de Paller. (Forma part del camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal) S'han mantingut la terminologia emprada en l'inventari esmentat, incloent el codi. A l'inventari també hi ha un quadre de correspondència dels camins inventariats amb els camins inclosos en els expedients de classificació de Vies Pecuàries. 08166-144 Per diferents indrets del terme municipal El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals podem destacar com a grans eixos transhumants el identificats com a ICR12 i ICR63, com a camins principals el ICR8, ICR24 i ICR64, i com a camins secundaris l'ICR25 i ICR67. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà i en concret a la Pobla de Lillet hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.2447900,1.9728800 415263 4677466 08166 La Pobla de Lillet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En l'elaboració de l'inventari a més del recull exahustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. En el cas de la Pobla el conjunt de camins van estar descrits per Ernest Sitges. 94|98|85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57845 El cisteller de la Pobla de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cisteller-de-la-pobla-de-lillet XX Joan Cortina també és conegut com 'el cisteller de la Pobla de Lillet', ja que és el darrer artesà que es dedica a aquesta activitat al poble, i de fet és un dels pocs que queden a la comarca. Té el taller a la masia Les Uncies, on havia viscut durant molts anys, i també treballa a estones a la casa on viu, al nucli urbà de la Pobla. El taller és ubicat al baixos de la masia, on hi guarda gran quantitat de feixos de vímet, uns bullits i pelats i altres sense pelar, o sigui amb escorça, canyes, i algunes de les peces realitzades per ell, a més d'altres que no són seves, però que ha adquirit o li han portat per tenir-les de model, a més de les eines. No són gaires les eines que es necessiten per fer aquesta activitat, ja que gran part del procés tant sols s'utilitza el material manipulat amb les mans; a més, moltes de les eines són de pròpia fabricació, així algunes de les eines són: estellador o obridor de vímets (per obrir-los en tres parts), estellador o obridor de canyes (per fer-ne quatre parts), en ambdós casos fets per ell mateix amb fusta de boix - també poden ser de ferro-, la cullera o canal de cisteller de fusta o de ferro, punxons per passar nanses també en té de fusta i altres de ferro, unes senzilles branquetes curtes i resistents que col·locades adequadament empra per pelar els vímets, també un martell, unes tisores de podar i un ganivet; a l'exterior hi ha la caldera de forma allargada on bull els vímets. A més també utilitza el safareig per posar en remull els vímets, a més d'altres recipients transportables, tipus gibrell, per tal d'anar remullant el vímet quan elabora les peces. A més, Joan Cortina també s'encarrega de cuidar les vimeteres que té a Les Uncies, així com les que hi ha en altres cases; ell mateix s'encarrega de collir els vímets, i de processar-los de la manera adequada per la seva posterior utilització. Feina que hi ha de dedicar una part important de l'hivern, la resta la dedica a la fabricació de les diferents peces: cistells de diverses formes i tipus com cistell de bolets; cistella xafardera, pollera o conillera; cistell pelapatates; cistelló; coves de verdura, de la roba, i altres; a més de paneres, fruiteres, cargoleres, sillons, etc. En Joan Cortina també fa bastons; ell mateix va a buscar els troncs, els blega, els poleix i els dona l'acabat, segons cada cas. 08166-145 Masia Les Uncies. Joan Cortina Sellas va néixer a la Pobla de Lillet el 3 de març de 1929. Amb 80 anys complerts La història de com va començar a fer cistells Joan Cortina, és ben particular, de fet quan ell era petit un dia el seu pare va anar al poble i en tornar a casa portava un cistell, però en faltava un. Llavors ell va pensar que si altres ho feien ell també; va pujar a les golfes on tenien uns feixos de vímet i s'hi va posar, i així dia rera dia fins que li va sortir. En va apendre sol, tot mirant com ho havien fet d'altres i preguntant, llavors ell tenia entre 16 i 17 anys, i va estar 2 i 3 anys aprenent-ne una mica. Al cap d'un temps, quan ja en tenia 18, i després de ja haver-ne fet uns quants, el van començar a llogar per les cases a fer coves i cistells. Va treballar-hi 10 o 12 anys, alternant per cases a fer de cisteller a l'hivern, i a l'estiu a treballar a la casa i al camp. Amb el temps i les millores tecnològiques, la maquinària va ajudar a que la demanda de cistells i coves disminuís. Va estar entre dos i tres anys fent encanyissats per cel-rasos i remendos. Com que ja no es podia guanyar la vida fent de cisteller, ho va deixar per posar-se a treballar en altres coses. Quan es va jubilar es va tornar a posar a fer cistells i des de llavors ha continuat fent cistells, coves i un munt d'altres peces. En ocasions especials podem veure en Joan Cortina, almenys el dia del Mercat Medieval, el Pessebre Vivent i per la Festa dels Bolets de la Pobla de Lillet treu les seves peces al carrer i sempre el podem veure treballant; també ha anat i va a altres festes i fires d'artesania, com la festa dels Bolets de Berga, el Segar i el Batre d'Avià, entre moltes d'altres. 42.2327700,2.0105300 418353 4676095 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57846 Llinda de porta https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta XVIII La fusta es troba en bon estat, però l'erosió ha provocat que no s'identifiqui del tot la data. Llinda de fusta, probablement de roure, que corona una porta d'accés a l'edifici número 1 de la plaça de l'església. És una porta situada a la façana posterior, la que dóna a la plaça Molí de la Vila, i que permet l'accés a la planta inferior de la casa. Originàriament era una porta de major amplada (una actuació posterior en va reduir el pas), conformada per dos brancals fets amb blocs rectangulars de pedra sorrenca picada i polida, sobre els quals es recolza la llinda. A la part frontal, aproximadament en el centre, hi ha una inscripció incisa, avui parcialment il·legible, on consta una data de mil set-cents i pico, sembla 1721 (les dues últimes xifres són dubtoses), i enmig de la data una creu que podria havia portat el símbol de IHS (Jesucrist). 08166-146 Casc antic. Plç.de l'església, n. 1; és a la façana posterior que dóna a la plç. Molí de la Vila. La llinda forma part d'un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, tres plantes pis i golfes. Té dues façanes, la principal que dóna a la plaça de l'església, i la posterior, on trobem la llinda, que obra a la plaça Molí de la Vila i inici del carrer Unió. La casa es troba en mal estat de conservació. Tot i que la data es correspon al segle XVIII, la finca està emplaçada en una zona del casc antic que es començà a ocupà des d'origen de la fundació del poble el 1297, especialment a partir del segle XIV. Tot i això, el segle XVIII és un període de gran creixement urbanístic de la vila; de fet, es tracta d'una de les èpoques en que experimentà una més gran transformació i ampliació urbanística. 42.2440500,1.9740700 415360 4677383 1721? 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57847 Llinda https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-0 XVI Biga de fusta, situada a la façana de l'edifici número 3 del carrer Dr. Cisneros (antic carrer del Castell). Tot i que actualment no té funció de llinda, sembla que aquesta degué ésser la seva utilitat originària. En ella hi consta una inscripció incisa, on hi ha dues lletres no identificades amb claredat, podria ser una 'e' o una 'l' i una 'a', seguides de 15 de març (abreviat) de 1587. Generalment, en aquest tipus d'inscripcions, la data anava precedida d'un 'fecit' (fet), però no sembla aquest el cas. 08166-147 Nucli antic. Carrer Doctor Cisneros, núm. 3. La Pobla de Lillet La peça es troba en un edifici situat en ple casc antic de la Pobla de Lillet, en el nucli originari de fundació del poble el 1297. Justament en un dels carrers de primera urbanització, l'antic carrer del castell, a l'extrem del qual hi havia hagut el castell-palau dels Mataplana; posteriorment el seu emplaçament fou ocupat per l'antiga rectoria (actualment casa de turisme rural). També en el mateix carrer i al costat de l'antic castell hi ha l'església parroquial de Santa Maria de Lillet, amb el seu campanar situat a l'extrem est del carrer. L'edifici on es troba aquesta biga limita pel costat de llevant amb l'actual rectoria. La casa també té façana pel costat del carrer vell. Tot i que la llinda data de finals del segle XVI, la seva situació sembla indicar que ha estat reaprofitada i per tant potser col·locada en un lloc que no és l'original, o si més no la façana ha estat modificada. Les característiques arquitectòniques visibles de l'edifici són més pròpies d'una obra de cronologia posterior, probablement entorn al segle XVIII, per tant és possible que gran part de l'estructura actual de l'edifici sigui el resultat d'una construcció o remodelació d'aquest període, sense oblidar però, que part de la seva estructura pot ser d'època anterior, fins i tot d'origen baixmedieval. 42.2442800,1.9748700 415426 4677408 1587? 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57848 Llibre de signatures https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-signatures XX Es tracta d'un llibre de signatures de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, de 38x24 cm., de tapes dures folrades amb un material que desconeixem i que podria ser una mena d'escai o cautxú amb un suau relleu, i per sobre, a la tapa, unes decoracions metàl·liques (plata?) fixades, a l'extrem dret conformen uns relleus de formes vegetals i al costat superior esquerra una placa de planta circular amb la inscripció 'Ayuntamiento Constitucional de Pobla de Lillet.1908' envoltada amb una corona de llaurer del mateix material. A la contraportada hi ha quatre petits punts de suport metàl·lics en forma de semiesfera. Els cantos o perfils dels fulls estan decorats en daurat. A l'interior es pot observar que hi maquen les primeres pàgines, la resta totes elles tenen al centre de la part superior, una impressió amb l'anotació 'Ayuntamiento Constitucional Pobla de Lillet'. La primera inscripció és del 15 de juliol de 1941 i realitzada i signada per 'El Gobernador Civil y Jefe Provincial de Fet y de las Jons' i altres signatures. Consta d'uns altres pocs fulls dedicats i signats, sembla que en motiu de la visita de càrrecs destacats al municipi. La darrera inscripció data del 5 d'octubre de 1963. 08166-148 Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. Pobla de Lillet La data del llibre 1908, és una data històrica per la Pobla de Lillet, ja que coincideix amb l'any de la visita del rei Alfons XIII, l'1 de novembre. El rei va viatjar a Catalunya en motiu de realitzar una visita als centre industrials més importants de l'Alt Llobregat, entre els quals hi havia la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, la qual havia estat promoguda per Eusebi Güell i Bacigalupi, i que funcionava des de feia 4 anys.. El monarca va viatjar en el ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola, i va arribar en automòvil a la Pobla de Lillet on el van rebre amb tots els honors els autoritats locals, el futur comte Güell i altres membres destacats de la fàbrica Asland. Des de l'apartador fins a la fàbrica Asland es va instal·lar un tren especial per l'ocasió, que transportà tota la comitiva fins a la fàbrica. En motiu del viatge s'adornaren luxosament dos trens especials, així com la carretera d'accés a la Pobla i les construccions i edificis del Clot del Moro. En la visita el rei anava acompanyat del President del Consejo de Ministros, D. Antonio Maura i altes representacions de l'Estat Espanyol i de la Indústria. 42.2435900,1.9748100 415420 4677331 1908 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57849 Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas) https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas XX Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades. Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic. 08166-149 Al nord del nucli urbà El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor. 42.2487100,1.9747000 415418 4677900 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals. 98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57850 Font del Marge https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge-1 XX La Font del Marge està situada uns metres cap l'est seguint el camí que surt en la confluència dels carrers tercer i quart de les Coromines. Un camí pavimentat ens condueix a la font, situada per sota del sender. Una rampa, pavimentada amb petits còdols conformant decoracions geomètriques, ens condueix a la font. Al final d'aquesta rampa trobem un racó ombrívol amb la font a la part baixa del marge. L'espai està condicionat amb un banc d'obra en forma d'U, fet de pedra i morter, i amb una taula rodona de planxa metàl·lica al centre. La font està en un marge de fort desnivell, al fons del qual circula el riu Arija. 08166-150 Prop del nucli urbà, costat sud-est No coneixem quan es va construir aquesta font, però està situada a les afores del barri de les Coromines, el qual es va urbanitzar al segle XVIII, entorn el 1740. La zona però ha estat lloc de pas habitual, ja que uns metres més amunt discorre el camí del Monestir, el qual també condueix vers Sant Jaume de Frontanyà. El sender que ens condueix a la font i que té continuïtat, porta cap a la zona de camps i hortes que es troben des de les darreres cases del Barri -per aquest extrem- i que s'entenen en direcció al monestir. 42.2436100,1.9796200 415817 4677329 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57850-foto-08166-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57850-foto-08166-150-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57851 Sínia del camp del Mateuet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-camp-del-mateuet XIX-XX Part de l'estructura està feta malbé. La sínia està situada en uns camps de conreu a peu de la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, poc abans d'arribar al poble, en concret a l'alçada de la font del Roser, però a l'altre costat del vial. Està construïda adossada a un marge i està conformada per dues estructures adossades, el pou i la bassa. El pou és de planta circular, tant interior com exterior; el diàmetre exterior és considerable, ja que tot l'espai que hi ha entre la part interior i l'exterior conforma un massissat sobre el qual es situava l'animal que feia funcionar la sínia. S'accedeix a l'interior a través d'una obertura situada a la part baixa, o sigui des del camp inferior. A través de la feixa superior arribem a la part alta de l'estructura, on tal com s'ha dit es situava l'animal; aquí sobresurt l'estructura del pou (ja amb un diàmetre exterior molt menor), i és en aquest espai on hi havia la infraestructura que suportava la nòria i la que permetia el moviment de l'animal i la transmissió de la força, actualment no en queda res. Adossat al pou pel costat est hi ha la bassa o viver, una estructura de planta rectangular que permetia acumular l'aigua extreta, per tal de poder regar els camps del voltant. Al marge on s'adossa l'estructura, al costat oest, hi ha una escala feta de pedres allargades que sobresurten del mur i que permetien un accés més ràpid entre la part inferior i la superior. 08166-151 Prop de la carretera Guardiola-Pobla de Lillet La sínia és un complex hidràulic en aquest cas destinat a l'extracció d'aigua per a ús de rec. Generalment estan formades pels mateixos elements, aquesta consta del pou, l'estructura de la sínia (no en queda res) i la bassa, i acostumaven a comptar amb un sistema de canalització de rec, que en aquest exemple tampoc no en queda res. El pou comptava amb una maquinària per pujar l'aigua a la superfície, composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical que pujava l'aigua. Per les informacions recollides, en aquest cas, almenys en els darrers temps, la roda vertical era una cadena de ferro en la qual hi havia uns recipients de fusta, els catúfols, que s'omplien d'aigua i s'abocaven en un canal que la vessava a l'interior de la bassa on s'acumulava. Sembla que la força motriu era un ruc, el qual donava voltes sobre la plataforma al centre de la qual hi ha el pou amb tota la infraestructura de la sínia. A manera sintètica l'animal estava lligat a un eix que feia girar la roda horitzontal, la qual a través d'un engranatge transmetia la força a la roda vertical que pujava l'aigua dins els catúfols. El sistema permetia que els recipients aboquessin l'aigua en un canal de recollida, el qual l'abocava a la bassa. La tipologia de terreny amb poc desnivell degué afavorir un sistema de regadiu en canalitzacions utilitzant la gravetat. La tipologia constructiva sembla correspondre a una estructura de segle XIX o principis del XX. El lloc és anomenat el camp del Mateuet, perquè aquest n'era el propietari, qui feia funcionar la sínia i en treballava els camps. El Mateuet, o Mateu Casanova, era el pare de Joan Casanova, qui va ser alcalde de la Pobla de Lillet en diverses legislatures. 42.2420500,1.9679300 414851 4677167 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57852 Llegenda del Castell de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lillet AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. RUMBO, Albert (2001:9). 'La llegenda del castell de la Pobla de Lillet'. 'Berguedà Setmanal', Regio7, 3 novembre de 2001. Segons narra la llegenda del Castell de Lillet (situat en un turó que s'alça sobre el Monestir de Santa Maria de Lillet, a la vall del riu Arija), aquest fou aixecat per ordre d'un rei musulmà molt ric i poderós. No hi havia persona ni exèrcit que el pogués vèncer. Un bon dia les bruixes i els bruixots li van fer un encanteri, tot convertint-lo en un enorme bou. Al tornar a la fortalesa amb aquest aspecte, cap dels seus súbdits el va reconèixer i li barraren el pas. Raó per la qual, des de llavors, viu en una balma prop del castell. Segons sembla surt molt poc, però almenys apareix cada nit de Sant Joan. Passeja pels carrers i afores de la vila tot esperant que algú el desencanti, fet que ocorreria si algú li tirés un rosari o escapulari entre les banyes. Brama desesperat esperant que el vegin i li treguin l'encanteri, car al contrari, l'efecte que produeix és a l'inrevés, tot espantant i fent defugir la gent. Qui li trenqui l'encant, tot retornant-li l'aspecte original, es veurà recompensat amb una bossa grossa plena de monedes d'or, ja que el rei va amagar un tresor que només ell coneix. 08166-152 El Castell de Lillet apareix referenciat documentalment per primera vegada el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al ' castro Lilietto'. Molts documents confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a ' Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet. Amb la venda de la baronia de Mataplana per part de Jaume Roger de Pallars, el 1.374 a Pere Galceran de Pinós, pertanyent a una família nobiliària amb seu a Bagà, el castell passà a mans d'aquest llinatge. Ja el 1.430 el castell apareix anomenat com ' Lillet Vell', i consta que es trobava parcialment derruït. Malgrat que el 1.439 hi hagué un intent de reconstrucció per part dels habitants de les valls de Lillet, Riutort i Vallfogona, sembla que no hi hagué acord amb els Pinós i no es dugueren a terme les obres. A partir del segle XV les referències al castell són escasses, fet que comportà l'abandonament i la pèrdua d'importància del castell. 42.2382500,1.9898700 416656 4676723 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57853 Montverdor vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/montverdor-vell BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XII? Es conserven escasses restes de l'edifici. Montverdor està situat en una zona elevada per sobre del rec de la Muga i del riu Arija. Les diferents construccions que conformen l'actual casa estant situades al peu (costat est) del turonet que s'aixeca al costat mateix de la casa. De fet, és dalt d'aquest turó on hi ha les escasses restes que queden de l'antiga casa de Montverdor. Únicament s'hi observen restes de materials constructius i algun vestigi de fonament. La majoria de la pedra i de materials constructius es van reaprofitar en la construcció de la casa nova de Montverdor al 1885. 08166-153 Zona nord-est. Prop de la carretera de la Pobla a Ribes La casa de Montverdor està documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet. Pere morí el 1174, i entre les seves deixes testamentàries dóna a l'església de Santa Maria de Lillet, el seu cos i el delme de la vila de Merola, a més d'aquest mas Montverdor, junt amb el de Carbonells de Vilacorba, Quasta i Chod, i altres béns (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,46,356). Al 1388, figura 'Petrus de Muntbardo' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Al fogatge de 1553 apareixen les referències de 'Jaume Monbordo' i 'En Domenjo sta al mas de Monberdo' (IGLÉSIES:1979:461). Uns anys més tard, en un document del 1573, Montverdor consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). No coneixem més notícies del mas ja fins al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Mombardo' . 42.2402600,2.0189700 419059 4676918 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La casa es va construir el 1885 i fa pocs anys s'hi van realitzar importants obres, entre les quals una ampliació pel costat sud, construint una nova façana, i modificacions en les obertures de la façana de llevant. 94|98|85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57854 Trumfera d'Ardericó https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-darderico XVIII-XIX Aquesta trumfera es localitza a uns pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau. L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per llinda un gran bloc de pedra. La resta d'estructura exterior és un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules. L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós. 08166-154 Al Catllaràs. El conreu de les patates es va generalitzar a tot Catalunya a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, l'orientació,.. Generalment també compten amb dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. 42.2101700,1.9695900 414945 4673625 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57855 Forns de Riutort https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-riutort JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. XX Els forns es conserven en bon estat; la resta d'infraestructures del molí es van desmuntar per construir-hi una petita granja de porcs. Els forns de Riutort eren destinats a coure pedra calcària per l'elaboració de ciment. Aquests constitueixen el testimoni del què havia estat una petita fàbrica de ciment, la qual a més dels forns comptava amb un molí, avui dia desaparegut on es triturava la pedra calcària un cop cuita. Estan situats a peu de la pista que porta al nucli de Gavarrós i a la mina de petroli de Riutort (ambdós de municipi de Guardiola de Berguedà), a tocar del pont de Riutort. Es tracta d'una gran estructura construïda adossada a un marge, de la qual exteriorment veiem un mur, la paret exterior dels forns, d'alçada considerable i lleugerament atalussat, fet de pedra i morter, i amb tres obertures situades arran de terra. L'obertura de més al sud, tota emmarcada en pedra, és per on surt el tub que conduïa l'aigua que feia moure la turbina, és el salt d'aigua. Les altres dues donen accés a un forn cadascuna. Ambdues boques són de mides i formes molt similars, amb muntants de pedra desbastada i llinda amb arc rebaixat fet de maó de pla. Aquestes dues obertures donen respectivament a un passadís, amb coberta de volta de maó col·locat pla, que condueix a la cambra de foc, per sobre la qual hi ha una mena de gran xemeneia lleugerament troncocònica, de planta circular, amb les parets revestides de maons refractaris disposats regularment. Aquesta xemeneia és on es disposava la pedra calcària per coure. A pocs metres de distància per sobre dels forns hi ha la pedrera d'on extreien la pedra calcària. Des de la part superior dels forns es pot seguir un caminet que es la traça per on circula el canal que conduïa l'aigua del Riutort. Segons informacions orals aquest canal s'iniciava a la zona de la mina de petroli. Tenia un fort desnivell, amb un bon salt d'aigua que feia anar la turbina. Anteriorment el molí era un molí fariner. 08166-155 A la zona de Riutort. Antigament, el molí havia estat un molí fariner mogut per la força de l'aigua que arribava a través del mateix canal que posteriorment s'utilitzaria per fer anar la turbina. Tot i la manca de notícies d'aquest molí, sabem gràcies a les informacions proporcionades per Eduard Pujals, que va ser per la Guerra Civil quan el van transformar en molí de pedra calcària, tot muntant una petita fàbrica de ciment. Degué ser llavors, quant es van construir els forns. Mentre va durar la guerra sembla ser que a les nits s'utilitzava el molí per moldre gra. La fàbrica de ciment no va estar activa durant un període molt llarg de temps, ja que va deixar de funcionar cap als anys 50 o 60 del segle XX. Posteriorment, van ensorrar el molí per tal de construir-hi una granja de porcs. 42.2395400,1.9200000 410893 4676937 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Podria ser que en el forn també s'hi hagués cuit guix. A poca distància d'aquest molí, aigües amunt, hi ha el molí de l'Espelt. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57856 Creu del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX La creu del castell es troba situada al cim del turó del castell; s'aixeca al costat mateix de les restes del Castell de Lillet. Es tracta d'una gran creu de formigó armat, de formes senzilles, amb el contorn lleugerament sobresortit i un cercle en el creuament dels braços; també en el punt d'unió dels braços però, en els vèrtexs exteriors, una forma corba els uneix definint un altre cercle. 08166-156 Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. La primera creu que es va col·locar dalt del turó del castell va ser l'any 1900, en motiu de la commemoració de la nova centúria i del nou 'Any Sant'. Segons la bibliografia, era una creu de fusta amb un reforç de planxa forjada en el punt d'unió dels braços, i amb una peça de planxa de forma circular a l'extrem dels tres braços, al superior posava l'any '1900', i als laterals, 'Any' a un costat, i 'Sant' a l'altre. Consta que entre els anys 1915 i 1919 la creu estava caiguda. Al mateix 1919 se n'hi va col·locar una altra que va restar-hi fins a principis de la guerra civil a l'any 1936. Al 1945 s'hi va posar una creu senzilla de fusta que amb el pas del temps es va fer malbé. Finalment, el 15 de maig de l'any 1960 s'hi va pujar i col·locar la creu de formigó armat que podem veure avui dia. 42.2382500,1.9898700 416656 4676723 1960 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es conserva documentació fotogràfica de la col·locació de la primera creu a l'any 1900 i de la darrera, al 1960. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
57857 Marededéu de l'Assumpta https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lassumpta <p>CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997.</p> XX <p>La Marededéu de l'Assumpta està situada presidint l'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Està col·locada sobre un semiabsis suportat per columnes jòniques, al centre de les quals hi ha el Crist Majestat del segle XII. Es tracta d'un conjunt escultòric de fusta tallada i policromada d'uns dos metres d'alçada. La imatge de l'Assumpta està col·locada sobre una gran bola, i hi ha quatre àngels, dos a cada costat, als peus i a l'alçada de la bola dos àngels vestits, i a l'altura de les cames dos de nus, excepte un petit fragment de roba que els cobreix la zona dels genitals. La marededéu es presenta amb els braços estirats i lleugerament oberts; darrera seu sorgeixen tot de raigs disposats de manera radial. Es tracta d'una escultura d'estil clàssic.</p> 08166-157 Al nucli urbà. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Plaça de l'església ,1. <p>Durant la guerra civil diverses esglésies de la Pobla de Lillet foren objecte de saquejos i destrosses, entre aquestes hi ha l'església parroquial de la Pobla de Lillet, la qual va patir la destrucció de diversos retaules, entre els quals l'altar major. En finalitzar la guerra es van fer diverses reparacions i es va construir un nou altar major al 1945. Arran d'aquesta obra sembla que el capella que va acordar amb l'empresa Asland que aquesta es faria càrrec del cost de l'escultura de la marededéu de l'Assumpta que presidiria l'església. Les circumstàncies que van determinar aquesta decisió les trobem en el fet que l'empresa fundada el 1901, estava apunt de celebrar el cinquanta aniversari de la companyia, motiu pel quan estaven disposats a assumir el cost de la imatge. A l'article de Josep Carreras 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial' s'explica que a partir de la documentació consultada es creu que l'escultura de la Marededéu de l'Assumpta de la Pobla de Lillet és obra de l'artista Frederic Marès i Deulovol (1893-1991). Segons l'article citat, en una carta del 14 d'abril de 1951 enviada per la 'Comisión Diocesana de Música i Arte Sagrados' al mossèn Josep Farràs, de la parròquia de la Pobla de Lillet, es parla d'una fotografia d'una marededéu de l'Assumpta que és aprovada com a base per a realitzar l'encàrrec de l'escultura. Sembla que el president d'Asland, Josep Bertran Musitu, i el seu fill,Felip Bertran Güell, tenien amistat amb Frederic Marès, que eren qui s'encarregaven realment del projecte, no els va agradar la proposta d'un escultor vigetà que els va fer Mossèn Farràs, d'aquí que es degueren decidir a fer l'encàrrec a Frederic Marès a qui els unia l'amistat. Originàriament l'obra havia de ser l'alabastre, però l'elevat cost determinà que finalment el material escollit fos la fusta. Segons consta també en el citat article, en el projecte també hi participà l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'encàrrec a Marès es produeix en un moment de màxim reconeixement públic de l'escultor. La imatge havia d'estar acabada pel 15 d'agost de 1952 per ser entronitzada. Per una carta entre Felip Bertran i Güell i Frederic Marès, sabem que aquest darrer li comunicà que l'escultura ja estava acabada, pel que es diu en el text es creu que es parla de la peça de la Pobla de Lillet; la carta data del 13 de juny del 1952. Finalment, el 20 de juny de 1952 el Bisbe de Solsona entronitzà la imatge, en una jornada amb diversos actes litúrgics.</p> 42.2441500,1.9744300 415390 4677394 1952 08166 La Pobla de Lillet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-13 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Frederic Marès? 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/