Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86655 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span>Masia de planta rectangular i tres cossos, amb teulada de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, on s’observa un portal central acabat amb un arc de mig punt adovellat i a cada costat sengles finestres rectangulars.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Les obertures del primer pis guarden la simetria respecte de les de la planta baixa. La finestra central, que segurament correspondria a la gran sala que seria flanquejada pels dormitoris, és de tipus gòtic tardà. Està emmarcada amb pedra vista i ben treballada, acabada amb una llinda amb arc rebaixat esculturat amb arquets lobulats acabats amb caparrons esculpits a la part baixa i amb elements vegetals a la part superior. El marc és motllurat amb els carreus treballats a mode de cordó des de la seva base fins a l’arrencada de l’arc, on hi ha de nou dos caparrons que fan de capitells. El cordó segueix la resta de la llinda, resseguint l'arc rebaixat.</span></span><span lang='CA'><span> Les finestres laterals d’aquest pis són novament diferents, totes dues d’alçat rectangular, però la de la dreta més petita que la de l’esquerra. Tot el mur es troba actualment arrebossat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’interior conserva encara el celler, els cups, la premsa, una fresquera i la cuina amb el seu forn de pa.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’exterior la casa presenta diversos annexos pel costat nord i d’altres construccions al costat sud, destinades aquests darrers a graner, les de ponent i al bestiar les de llevant.</span></span></p> | 08167-1 | Camí de can Rovira | <p><span lang='CA'><span>Durant anys hi ha viscut un masover, net del qui s’hi va instal·lar l’any 1917. Abans d’aquesta data hi havien viscut els anteriors propietaris.</span></span></p> | 41.5528500,2.1510900 | 429205 | 4600480 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-004.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 86660 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet-0 | XVI-XVII | L'arrebossat es troba molt malmès i el parament presenta nombroses esquerdes. A peu pla s'observa el voladís de la teulada en mal estat. | <p><span><span><span>Conjunt d’edificacions a l’entorn d’un mas principal, una masia de dos cossos de planta rectangular, de prop de 17 per 11 m, amb teulada de teula àrab a dues vessants perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta presenta porta d'accés de mig punt acabat amb rajols, material present en d’altres punts del conjunt i corresponent, probablement a una de les fases de refacció del mas. És flanquejada per sengles obertures ovalades, emmarcades també amb rajol, característica que es troba novament a la façana de ponent. Per sobre del portal hi ha un gran finestral d’alçat rectangular amb emmarcament de carreus molt ben escairats, ampit lleugerament sortit i llinda monolítica motllurada amb escut en relleu en el qual es llegeix IHS i, per sota, BAI. Aquests dos elements constitueixen l'únic eix de simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el mur lateral de ponent, distribuït en quatre registres per tres pilarets de maons, s’obren dues finestres de caire gòtic. L’una, a tramuntana té un ampit sortit i motllurat i una llinda amb un arc conopial polilobulat amb decoracions vegetals incises. Per sobre, hi ha un guardapols motllurat amb sengles relleus esculturats a l’alçada de les impostes que han estat interpretats com a representatius de la nativitat i del pecat original, ja que en el dret s’observa el que sembla que és una serp.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra finestra, a l’extrem de migdia, és de dimensions més reduïdes, també amb ampit lleugerament volat però de factura més simple. La llinda està treballada en forma d'arc conopial polilobulat amb ornamentacions vegetals, també amb guardapols. A cada costat, al nivell de la línia d'imposta, hi ha sengles grups esculturats amb la representació de dos personatges de cos sencer i als extrems interiors, un cap. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els dos espais centrals del parament, arran de terra, s’obren dos òculs, de factura similar als descrits a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els quatre murs es troben arrebossats amb morter i presenten nombrosos escrostonats i àrees on aquest ha caigut, fet que deixa veure el parament de còdols i pedra sense escairar, juntament amb maons, així com també, per sobre les finestres descrites, arcs rebaixats fets amb maons a manera d’arcs de descàrrega. Tot plegat sembla indicar que les finestres poden haver estat col·locades <em>a posteriori</em>, potser procedents de la mateixa masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur nord presenta actualment una porta obrada amb maons i acabada amb un arc de mig punt delimitada pel mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal presenta nombroses addicions, principalment pels costats sud i est, on s’adossa un cos fets amb rajols i, una mica més a al sud-est, una altra casa que sembla haver estat l’habitatge principal en els darrers temps. El conjunt el completen diversos coberts alguns dels quals completament abandonats i sense teulada. Al sud i sud-oest es troben un seguit de coberts de factura molt més moderna, resultant un conjunt de volums heterogenis i poc harmònics. </span></span></span></p> | 08167-2 | Camí de can Farreras, des de la carretera de Polinyà a Palau (C-155) km 6 en direcció sud | 41.5520900,2.1724100 | 430982 | 4600378 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-08_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-09_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86706 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-4 | XVII | <p><span><span><span>Can Marquès es troba situat a la part alta de la població, al costat de l'església romànica de Sant Salvador de Polinyà. La seva fisonomia ha estat modificada en diferents ocasions, una de les quals ens ve senyalada per la data que es pot llegir en una de les llindes- finestra sobre el portal d'entrada-. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una masia de planta rectangular de prop de de 10 per 8,5 m, orientada a migdia , amb planta baixa i primer pis, i coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta simetria en la disposició del seus elements d'obertura en relació als cossos que formen l’edifici. A la planta baixa, hi ha un portal acabat amb arc adovellat de grans peces de pedra, flanquejat per sengles finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta noble les finestres segueixen els mateixos eixos que les de la planta baixa, amb tres finestres emmarcades amb grans carreus de pedra ben treballats i ampit lleugerament sortit i motllurat. El finestral central presenta un rellotge de sol en relleu, mentre que a la llinda del de la dreta es llegeix la data de 1670 incisa a banda i banda d l’anagrama IHS. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda i banda del mas primigeni s'observen sengles cossos adossats a llevant dels quals es basteixen també diversos edificis. Tot el conjunt és envoltat per un jardí i una mica de bosc.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-3 | Passeig de l'Església | <p><span><span><span>La ubicació d’aquesta masia fa pensar que es tracti d’un dels primers masos construïts a redós de l’església, constituint el nucli primigeni de la vila. Tanmateix, es troba avui profundament remodelada, essent la data esmentada en una finestra del primer pis corresponent a una de les refaccions d’època moderna. </span></span></span></p> | 41.5579700,2.1515600 | 429250 | 4601048 | 1679 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86712 | Torre Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-marti | XX | Actualment en obres per a la seva rehabilitació com a residència de la tercera edat.La torre del pou presenta una esquerda visible des del seu coronament i fins a l’obertura inferior. | <p><span><span><span>Antiga casa d’estiueig d’estil noucentista en una àmplia parcel·la voltada per una tanca perimetral que inclou una superfície de gran qualitat paisatgística. Respon a l’estil de masia catalana de tipus basilical. De planta rectangular de 18,5 x 12,7 m, està orientada a migdia i formada per tres cossos o crugies en sentit longitudinal rematades per dues de transversals, amb planta baixa, dos pisos i sotateulada al cos central, perpendiculars a la façana principal, amb el central més alt amb teulada a doble vessant i els laterals més baixos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures, un per cos, presidides en el central i a l’altura de la sotateulada per un escut caironat amb les inicials dels propietaris. A la façana posterior, visible des de la carretera, el cos principal presenta dos eixos d’obertures i els laterals un, tot i que a diferència de la principal, al segon pis no hi ha finestres. Enlloc de de l’escut amb les inicials, en la façana posterior, el cos central és presidit per una cartel·la amb el nom de la casa. A la planta baixa es troba un cos afegit i coronat amb balustrada que constitueix una terrassa que dóna a la sala principal de la planta noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als laterals, les finestres també són desenvolupades en tres eixos simètrics, tot i que desplaçats. Totes les obertures de les façanes estan decorades amb guardapols motllurats amb culs de llàntia amb decoració general. Al segon pis, en tots els angles superiors de les obertures de les façanes principal i posterior, es troben respiradors circulars de tipus floral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, els sostres són a base de biguetes de ferro amb revoltons d’obra. Es conserva l’encavallada de fusta del cos central. La planta baixa, destinada al servei, consta d’una amplia entrada o rebedor que fa de distribuïdor cap a la resta de dependències, com ara la cuina, un rebost, el bany i diversos dormitoris. Al fons es troba la caixa d’escala i les cotxeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació presenta al seu voltant diversos cossos destinats a estables, pallissa, celler i cups, corrals, galliners.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 25 m a ponent de la casa es troba la torre corresponent a un pou que fins fa poc havia comptat també amb safareig i comptador i que proveïa la casa d’aigua. Es tracta d’una construcció exempta cilíndrica feta amb maó vist que des de l’exterior presenta cinc registres separats per una línia de maons sobresortits. A la base es troba una porta acabada amb arc de mig punt i una petita obertura acabada amb arc ultrapassat. Una obertura idèntica, alineada amb la primera, es troba en el tercer registre. És coronada per una barana de ferro. Conserva a l’interior la maquinària per bombar l’aigua. </span></span></span></p> | 08167-4 | Carretera 155 de Granollers a Sabadell, quilòmetre 4,4 | <p><span><span><span>Segons una inscripció emmarcada a la façana posterior els seus amos haurien estat J. i M. Martí. La casa es troba dins de les mansions que es construïren entre la primera i segona desena del segle XX . L’any 2001 es van iniciar les obres per rehabilitar-la com a restaurant. En l’actualitat està en obres per tal de rehabilitar-la com a residència de la tercera edat. </span></span></span></p> | 41.5634100,2.1527900 | 429358 | 4601651 | 1909 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-08.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|106|119|102 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 86718 | Església romànica de sant Salvador de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-romanica-de-sant-salvador-de-polinya | <p><span lang='CA'><span><span>ALTURO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d’un poble del segle X al XII.</em> Universitat autònoma de Barcelona, Bellaterra.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ALTURO, Jesús. 2005. 'Polinyà del Vallès: fonts i noves dades per a la reconstrucció de la seva història'<em>. Arraona, 29 (2005): 132-147.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània. 2017. <em>L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures. </em>Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de<em> </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BURON, Vicenç.1980.<em> Les esglésies romàniques a Catalunya: guia</em>. 2a ed. Barcelona: Arestudi, 1980.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>CARBONELL, Eduard. 1976. <em>El romànic català</em>. Barcelona, Edicions 62.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DALMASES, Núria de; PITARCH, Antoni J. 1986. Els inicis i l’art romànic, s. IX-XII. Història de l’art català. Vol. 1. Barcelona, Edicions 62.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MESTRE I GODES, Jesús; ADELL GISBERT, Joan Albert. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>2002, <em>La Catalunya Central</em>. Viatge al romànic català, 7</span></span></span><span lang='CA'><span>- Barcelona, RACC-62. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>ROIG, Jordi; COLL, JoanMmanuel. 2003. Intervenció arqueològica a l’església de Sant Salvador de Polinyà (Polinyà, Vallès Occidental): de la vila Pauliano a la parròquia de Sant Salvador. II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Els conjunts monàstics. Intervencions arqueològiques 1998-2002. Eines, elements d’indumentària i armament en contextos arqueològics. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002: 721-734.</span></span></p> | XI-XX | Restaurada l'any 1999 | <p><span lang='CA'><span>L’església romànica, es troba avui integrada a manera de pòrtic d’entrada en l’actual temple parroquial de Sant Salvador, construït al segle XVIII pel costat nord.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Es tracta d’una església de nau única de planta rectangular, coberta amb volta de canó i reforçada per un arc toral que coincideix amb un canvi estructural del mur de migdia. L’absis, a llevant, és de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. L’exterior presenta un fris format per cinc grups de dues arcuacions cegues cada un entre lesenes que acaben en un sòcol alt que abraça l’absis exteriorment. Característiques, aquestes, pròpies de l’art llombard del segle XI.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al costat nord, a tocar de l’absis, es troba el campanar de torre de planta quadrada, amb la base adscrita al mateix període romànic però remuntat en època moderna. La porta que hi dona accés des de l’interior de la nau, de petites dimensions, és acabada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Actualment s’accedeix al temple des de migdia, per una porta obrada al segle XV o XVI, acabada <span>amb arc de mig punt format per grans dovelles allargassades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l’interior es troba la reproducció d’unes pintures murals datades de la primera meitat del segle XII. Aquestes van ser descobertes l’any 1919 i extretes l’any 1941. Actualment es troben exposades al Museu Diocesà de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la construcció de la nova nova església, l'any 1792, la capella romànica es va dividir en tres àmbits: un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant; una sala central; i el vestíbul de l’entrada a la nova església, a ponent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1999 es va dur a terme la intervenció arqueològica de l’interior de la nau, moment en què es van enderrocar els envans esmentats i es va adequar de nou la nau com a espai únic.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08167-5 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera notícia escrita que tenim de l’església de Sant Salvador de Polinyà es remunta a l’any 1028. De fet, no s’esmenta la parròquia sinó la sagrera, l’espai de protecció eclesiàstica de 30 passes al voltant de l’església on s’hi podien emmagatzemar els productes, en sitges, i enterrar els difunts. La documentació escrita medieval ens confirma que en aquesta sagrera hi havia espais construïts de magatzem (graners en sitges) i d’usos agrícoles pertanyents a propietaris laics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera menció explícita de la parròquia de Polinyà (Sant Salvador) la trobem en un testament de l’any 1048. Per tant, resta clar, tant per la documentació com per l’evidència física i l’estudi arqueològic que es va dur a terme als anys 90 que l’església actual és una obra del segle XI, tot i que bastida sobre un temple anterior, de mitjan segle X.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Inicialment era propietat del Bisbe Guislabert de Barcelona. El 1056 aquest la va donar a la Canònica de la Santa Creu de la Catedral de BCN, amb tots els seus drets. Podria ser que el bisbe restituís aquests bens a la Canònica, que els podria haver perdut després de les revoltes contra el Compte. En tot cas, Guislabert, en llegar-ho tot, ho va fer per remei de la seva ànima i de la dels seus pares, segons un document de 1056.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta no era la única propietat de l’església de Barcelona a Polinyà. Es documenten dues donacions més, una de l’any 1005 d’un tal Gomar a la Catedral de Barcelona, i una altra del 1068 d’Udalric Gausfred i la seva dona Ermessenda a l’església de Sant Miquel de Barcelona, a Meserata (Can Marata).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la segona meitat del mateix segle el temple va ser objecte d’obres, ja que es troben dos llegats atorgats amb aquesta finalitat. D’una banda, el 1054 es financien obres a l’església a nom de Sal·la. De l’altra, l’any 1058, el fill de Sal·la va efectuar noves donacions (vi, ordi, terres). Cal pensar que aquest tal Sal.la era un dels aloers (propietaris lliures) de Polinyà. En aquest context no ha d’estranyar que sorgissin conflictes entre el senyor de Polinyà, propietari de gran part de les terres de Polinyà, i el Bisbat de Barcelona, propietari de l’església parroquial, durant la segona meitat del segle XI i el segle XII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es coneix un plet de l’any 1060 entre Bonfill Odesind (1033?-1067), el primer senyor de Polinyà, i l’església de Sant Salvador, per la propietat de terres de la sagrera, que el senyor considerava que pertanyien a la seva dona, Sança. El plet el va guanyar l’església. Com s’ha vist més amunt, això no fou obstacle per a que l’any 1074, Sança, vídua de Bonfill Odesind, senyor de Polinyà, donés diners a l’església.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre plet, aquest intern dins la mateixa església, és el que va enfrontar, el 1094, l’església de Sant Salvador i l’església de Sant Miquel de Barcelona, arrel de la possessió de Meserata (Can Marata), a Polinyà, que havia estat donada el 1068 a l’església de Sant Miquel. Sembla que el motiu del plet era que els clergues de l’església de Sant Salvador no havien abonat la part de les primícies que corresponia a l’església de Sant Miquel per la seva dominicatura.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un document de 1105 confirma la propietat de l’església per part de la Seu de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1122 és la data de consagració de l’església. Sabem que aquesta fou oficiada pel bisbe de Barcelona Sant Oleguer. Podria correspondre a la segona fase constructiva de l’església, a l’ampliació efectuada al segle XII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XII, els senyors de Polinyà seguiren efectuant donacions a l’església. El 1138 Bernat Guillem de Santa Coloma dona diners a l’església. Com ell, molts altres donants, pagesos lliures de Polinyà, donen terres, diners i productes agrícoles a la parròquia durant els segles XI i XII, per tal de comprar misses i guanyar la vida eterna. Es coneixen nombrosos documents (testaments sobretot) que ho demostren. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1999 es va dur a terme la intervenció arqueològica de l’interior de la nau, moment en què es van enderrocar els envans esmentats i es va adequar de nou la nau com a espai únic.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2018 l’església de Sant Salvador de Polinyà va ser declarada BCIL (Acord del ple de l’Ajuntament del 26/11/2018), amb número de registre 12535-I. Es va protegir la totalitat del conjunt, és a dir i l’església romànica, la neoclàssica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5580400,2.1512600 | 429225 | 4601056 | 1122, 1792 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-004_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-005_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-006_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-008.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 86719 | Pintures romàniques de l'església de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-lesglesia-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AINAUD, Joan. 1989. “Mestre de Polinyà”. <em>Millenum: historia i art de l’església catalana</em>, 148-49. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AINAUD, Joan. 1986. “Pintures murals de Polinyà”. <em>Thesaurus: l’art als bisbats de Catalunya, 1000-1800</em>, 36-37. Barcelona. Fundació Caixa de Pensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la història d’un poble del segle X al XII </em>(Bellaterra: UAB 1985)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 1985. “Polinyà del Vallès del segle X al XII: estudi històric i diplomático-paleogràfic”. <em>Arraona</em> 17, 1985: 23-62<em>.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 2005. “Polinyà del Vallès: fonts i noves dades per a la reconstrucció de la seva historia”. <em>Arraona</em> 29, 2005: 132-147.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània. 2016. <em>L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures. </em>Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de<em> </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GUDIOL, J. 1919. “Mes pintures murals”. <em>La Veu de Catalunya </em>29, num. 7331. 15.9.1919, pag. 5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>KHUN, Charles, L. 1930. Romanesque mural painting of Catalonia. Cambridge: Harvard University Press.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>MARTORELL, Jeroni. 1915-20. “Memoria presentada pel SCCM, dels treballs fets els anys 1915-20” <em>Anuari de l’IEC </em>6 (1915-20): 59-64</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUIG I CADAFALCH, Josep. 1915-20. “Noves Pintures Murals”. <em>Anuari de l’IEC</em>, 6 (1915-20) pag. 773-74.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SUREDA, Joan. 1992. “Pintures murals de sant Salvador de Polinyà”. <em>Catalunya medieva</em>l, 80-81. Barcelona, Lunwerg, cop.</span></span></span></span></span></span></p> | XII | Durant mesos d'abril i maig de l'any 2000, arran de la darrera restauració del temple efectuada pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, es van trobar noves restes de pintura, concretament una part més del tetramorf. En aquell moment van ser restaurades i es conserven in situ.El 10 de setembre de 2005 es va fer la presentació pública de la reproducció de les pintures originals a l'església de Sant Salvador de Polinyà. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les pintures romàniques de Polinyà, d'una gran expressivitat en les seves formes, estan elaborades en un estil autòcton, similar a les de Santa Maria de Barberà, amb influències franceses, lluny de l'estil italianitzant representat per Taüll o Pedret. Les relacions amb les pintures romàniques de Santa Maria de Barberà són evidents tant pel que fa al cànon allargat de les figures com per les formes i colors dels personatges i elements representats. La proximitat de les dates de consagració d'ambdues esglésies (Barberà, entre 1.116 i 1.137, i Polinyà, al 1.122), el fet que entre els propietaris de Polinyà que feren importants deixes testamentàries a l'església de Sant Salvador destaquin els Bonfill de Santa Coloma, què si bé tenien la seva residència habitual a Barberà foren senyors de Polinyà per via matrimonial, fan pensar que el mateix mestre va pintar a Barberà i a Polinyà. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les pintures s’han atribuït per aquests motius a l’anomenat “Mestre de Cardona”, per ser l’autor (o en persona o personal del seu taller) d’almenys quatre pintures murals del segle XII a partir d’analogies estilístiques: es tracta de les esglésies de Sant Martí Sescorts (pintures conservades al Museu Episcopal de Vic), de Sant Vicenç de Cardona (conservades al MNAC), de Santa Maria de Barberà (absis laterals, conservades in situ) i de Sant Salvador de Polinyà (conservades al Museu Diocesà de Barcelona).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Globalment, les pintures de Polinyà ofereixen el cicle iconogràfic complert des de l’adveniment de Crist al seu retorn a la fi dels temps. Les escenes, localitzades a l’absis, al mur meridional i a la volta del primer tram del temple, són les següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'absis:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Diverses escenes de la Vida de Jesús: anunciació, visitació, nativitat, lavatori o bany amb les llevadores, i anunciació dels pastors. La nativitat és representada a la manera bizantina amb Maria sobre un llit i el nen a part. El conjunt està presidit per una <em>Maiestas Mariae</em>, amb la Mare de Déu asseguda en el tron del salvador amb el nen a la falda i flanquejada per dos arbres. Al costat de la verge es detecta un personatge masculí, dret i descalç, força malmès. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les escenes de l’absis són separades en dos nivells per un fris amb filacteris referits a les escenes de l’Apocalipsi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al mur meridional</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>- Escena de Jesús davant Pilat al pretori. Pilat està assegut en un tron i al seu costat hi ha un soldat amb llança, casc i escut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>- Escenes del llibre de l’Apocalipsi. Destaca l’imatge de Crist entronitzat dins una mandorla i envoltat pels símbols dels evangelistes. Se’n distingeixen clarament dos, els de Lluc i Joan. També s’hi representen l’<em>Agnus Dei</em> amb 7 ulls envoltat de 7 canelobres d’or, les 7 esglésies d’Àsia (només se’n distingeixen 3), el llibre dels 7 segells i dos dels quatre genets de l’Apocalipsi (el segon amb l’espasa i el quart amb una llança que travessa la cara d’un home).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la volta del primer tram del temple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes del pantocràtor al centre de la volta, a l’intradós de l’arc toral, decorat a la part alta amb motius vegetals (tija ondulada amb fulles, flors d’iris) amb un personatge no identificat a la part baixa en un dels pilars, un sant bisbe (dempeus, amb casulla i estola, descalç, nimbat i amb pal·li), que duu a la mà dreta una pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’estudiosos identifiquen aquest personatge vestit de bisbe com Sant Esteve (per la possible pedra a la mà dreta). Jesús Alturo, que l’any 2016 va estudiar-les, ho posa en dubte: cal no oblidar que quan l’església es consagra (1122), pertanyia a la canònica de la Catedral de Barcelona des de 1056 (als canonges, no al bisbe). Qui consagrà l’església fou (Sant) Oleguer, bisbe de Barcelona, però qui degué influir en els personatges representats al programa iconogràfic havien de ser els canonges, traslladats el 1122 a Terrassa. Per tant, Alturo segueix la pista barcelonina: defensa que el personatge en qüestió és un sant bisbe segur, i després de descartar sant Ruf, aposta per Sant Jaume el Menor, o bé, amb menys possibilitats, per Sant Pere de Narbona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El mateix autor, després de revisar tant la documentació escrita com les diferents opinions d'historiadors (Puig i Cadafalch, Gudiol, Richert, Post, Kuhn, Pijoan, Cook, Carbonell, Sureda, Ainaud o Pagès) conclou que aquestes pintures són de l'any 1122</span></span></span></span></span></span></p> | 08167-6 | Gran part de les pintures originals es troben al Museu Diocesà de Barcelona mentre que a l'església de Sant Salvador se'n pot veure una còpia, a banda d'alguns fragments localitzats posteriorment i que romanen in situ. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1919 es publiquen les primeres notícies del descobriment d’un seguit de pintures murals a l’interior del temple de Sant Salvador, per part de J. Gudiol i J. Puig i Cadafalch. Sobre les circumstàncies de les troballes se’n sap ben poca cosa. Gudiol esmenta que “<em>com tantes altres vegades, sota l'emblancat que fa mut el presbiteri”. </em>Així, podem concloure que s'hi havia pintat a sobre, s’havia emblanquinat l’absis i les<em> </em>pintures no es veien. Es desconeix però com es van descobrir, qui va fer les obres que van permetre<em> </em>desencalar i descobrir les pintures, o qui va tenir la idea de fer-les.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El mes de novembre d'aquell mateix any, Jeroni Martorell, responsable del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments (SCCM) de la Mancomunitat, comunicava la troballa a la Junta de Museus de Catalunya (JMC). El SCCM (depenent de la Mancomunitat i l’Institut d’Estudis catalans, presidides per Puig i Cadafalch) atorgava una subvenció per a la neteja i millor conservació de les pintures, operació que es va dur a terme <em>in situ</em>. La JMC encomanava a J. Vallhonrat una copia de les pintures de Polinyà, Santa Maria de Barberà (lliurades el 1920) i Santa Maria de Terrassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil l'església va ser profanada i va ser utilitzada com a magatzem. Passat el conflicte, l'any 1939, es va procedir a una restauració de l'església, que va ser duta a terme sota la direcció de l'arquitecte J. Vila Juanico. Les pintures van romandre <em>in situ</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El </span></span></span><span lang='CA'><span><span>1941 es van executar els treballs d’extracció de les pintures per part de Ramon Gudiol i es van traslladar al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona (antecedent del MNAC), on les pintures, propietat del Bisbat (del Museu Diocesà de Barcelona, MDB), van quedar en dipòsit. Es restauraren al taller dels germans Josep i Ramon Gudiol i no s’arribaren a exposar al museu. L’impulsor i finançador de la operació va ser el col·leccionista barceloní, Joan Prats i Tomàs, que va f</span></span></span><span lang='CA'><span><span>inançar, a benefici del Museu Diocesà de</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>Barcelona, l'extracció i condicionament d'aquestes pintures a canvi de quedar-se</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>un fragment per a la seva col·lecció privada. El fresc escollit va ser l’anomenat “</span></span></span><span lang='CA'><span><span>Jesús davant Pilat”, que va acabar decorant la sala noble del seu domicili.L'any 1973 deixaria aquest fragment en testament al Museu d'Art de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per un informe de 1957 del MDB (signat per Msn. Trens), es dedueix que les pintures de Polinyà eren encara en aquell moment un magatzem del Museu d’Art de Catalunya, a Montjuïc (MAC). L'1 de juny de 1959 van ser traslladades al Seminari Conciliar, i allí es va construir l’absis</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> de suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1960 s’inaugura el Museu Diocesà de Barcelona al Seminari Conciliar. La Sala romànica inclou l’absis amb les pintures de Polinyà. Posteriorment, el museu es tanca al públic i el fons es trasllada del Seminari al palau Episcopal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 16 de maig de 1991 té lloc la inauguració del nou MDB al seu actual emplaçament, a la Pia Almoina. S’hi exposen les pintures de Polinyà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1992 el MAC traspassa la peça de Prats al MDB, després de mostrar-la en una mostra temporal al Palau Macaya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el decurs dels treballs de restauració efectuats a l’església a principis dels anys 2000 per restauradores del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat, es van descobrir noves pintures. Es tracta de petits fragments localitzats a la volta i sobretot a l’intradós de l’arc, corresponents a una part més del tetramorf ja conegut. Van ser restaurades per Elena Abella i Dolors Mañà i encara avui es poden veure a l'interior del temple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altra banda, a l’absis i a la paret meridional llueix des de l’any 2005 la reproducció <em>in situ</em> de les pintures conservades al MDB, realitzades per Raül Galusca entre 2003 i 2004.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Alturo i Alaix (2016), les pintures murals de l’església </span></span></span><span lang='CA'><span><span>de Sant Salvador de Polinyà van ser un encàrrec del capítol de la catedral de Barcelona, propietari del temple des de què a mitjans del segle XI el bisbe Guislabert l’hi va donar. Aquests autors sostenen que l’encarregat de planificar el cicle iconogràfic de les pintures podria haver estat el canonge, gramàtic, erudit i canonista occità Renall, afincat a Barcelona, que era el secretari del bisbe Oleguer, el bisbe que va consagrar l’església (i possiblement les pintures) l’any 1122. Per tant la seva execució seria en aquesta data o una mica abans, segons els esmentats autors. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Alturo (2016)</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>defensa que les pintures ja s’haurien realitzat abans de consagrar l’església, el</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>1122, ja que era habitual “inaugurar” formalment el temple quan estava acabat del</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>tot, pintures incloses.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia de les pintures ha estat objecte de discussió. Puig i Cadafalch, al descobrir les pintures el 1919, les data (com l’església) al segle XI. Gudiol data les pintures des de finals del segle XII fins ben entrat el segle XIII, i posteriorment, s’inclinà pel segle XIII. Khun (1930) confirmà la datació del segle XIII. Als anys 50 Cook i Gudiol proposen la segona meitat del segle XII. Gairebé tota la bibliografia posterior manté aquesta cronologia, com també Sureda (1991), Pagès (2013) i Carbonell, tot i que Ainaud (1986 i 1989). Pitarch i Nuria de Dalmases (1986), proposen la primera meitat del segle XII, que és la posició que manté actualment Alturo, fent-les coincidir amb l'esment de l'any 1122.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5580600,2.1513600 | 429233 | 4601058 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-pintures-sant-salvador-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-pintures-sant-salvador-010.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui encara es poden distingir restes d'aquestes pintures in situ, especialment a l'intradós de l'arc de l'absis. La resta va ser extreta l'any 1941 per dur-les al al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona. L'any 1959 van ser traslladades al Museu Diocesà de Barcelona, on encara avui es poden veure. | 92|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 86723 | Jaciment arqueològic de l'església de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-salvador | <p><span lang='CA'><span><span>ALTURO I PECUCHO, Jesús. 1985. Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d’un poble del segle X al XII. Universitat autònoma de Barcelona, Bellaterra.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span>ROIG, Jordi. 1999. Memòria de la intervenció arqueològica a l’església de Sant Salvador de Polinyà (Polinyà, Vallès Occidental). Memòria núm. 3712. Arxiu DGPC. Actualment en línia.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>ROIG, Jordi; COLL, Joan Manuel. 2003. Intervenció arqueològica a l’església de Sant Salvador de Polinyà (Polinyà, Vallès Occidental): de la vila Pauliano a la parròquia de Sant Salvador. II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Els conjunts monàstics. Intervencions arqieològiques 1998-2002. Eines, elements d’indumentària i armament en contextos arqueològics. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002: 721-734.</span></span></p> | VI-XVIII | La intervenció arqueològica es va dur a terme l'any 1999 | <p><span><span><span>Els resultats obtinguts en el decurs dels treballs arqueològics efectuats l’any 1999 van permetre establir la seqüència històrico constructiva del jaciment i dividir-lo en sis fases evolutives que testimonien el pas d’un assentament rural de l’antiguitat tardana (segles VI al VIII) a una església parroquial d’època alt medieval i moderna, en una seqüència ininterrompuda de quinze segles.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Fase I. L’assentament de l’antiguitat tardana (segles VI-VIII)</span></span></span></strong></p> <p><span><span><span>Es documenten restes parcials d’una estança semisoterrada atribuïble a un assentament indeterminat de l’antiguitat tardana. Se’n conserva un mur perimetral de prop de 4 m de llarg i una amplada d’entre 60 i 70 cm, amb orientació nord sud al primer tram de la nau. També un retall allargassat i una sitja de perfil esfèric en el seu interior. Els materials recuperats –ceràmica reduïda de cuina i material d’obra romà residual procedent d’una vil·la propera- van permetre proposar-ne la cronologia.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Fase II. L’assentament alt medieval. La vila Pauliniano (segles IX-X)</span></span></span></strong></p> <p><span><span><span>Per aquest període es constata una reestructuració de l’estança de la fase anterior, que s’anivella amb un paviment d’argila sobre el qual es construeixen dos fornets de funcionalitat indeterminada, potser de pa. Sobre aquell paviment es va excavar un potent estrat format per còdols, pedra i nombrosos blocs d’argila i de tàpia corresponents de ben segur a l’alçat de les parets perimetrals. També es documenten als peus o darrer tram de la nau dues sitges que van ser atribuïdes a l’habitatge altmedieval documentat l’any 969 (vila Pauliniano).</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Fase III. L’església preromànica (segle X)</span></span></span></strong></p> <p><span><span><span>Es documenta la construcció d’una església preromànica amb absis rectangular de prop de 7,5 m de llarg per una amplada de 5 m. es basteix sobre del mateix espai de l’estança de les fases anteriors del qual se n’enderroquen les parets i se n’aprofita part del mur. Associat a aquest temple es van localitzar 13 enterraments en fossa antropomorfa, al costat de ponent de l’església, dos corresponents a individus adults i la resta a infantils. A l’interior del temple es van excavar dues sitges que es van adscriure a aquest període, situat a la segona meitat del segle X.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Fase IV. L’església romànica i els sagrera (segles XI-XII)</span></span></span></strong></p> <p>Es constata la construcció, d’una nova església d’una sola nau, molt curta, amb absis semicircular d’estil romànic i un campanar de torre al costat de tramuntana, damunt l’espai de la precedent. L’edifici va fer 8,4 m de llarg per 5,75 m d’amplada i es correspon, aproximadament, amb les dimensions del temple preromànic. Corresponents a aquesta fase, es van excavar 12 sitges de diferents mides, 3 a l’interior del temple i 9 a l’exterior, a tocar de l’edifici i formant part de la sagrera.</p> <p><strong>Fase V. L’ampliació de l’església (segles XII-XVI)</strong></p> <p>Al voltant del segle XII l’església va experimentar una ampliació dels peus de la nau, espai que va ser pavimentat amb lloses planes lligades amb morter.El temple assoliria amb aquesta obra els 20,4 m de llargada i una amplada de 6 m. En aquesta fase es realitzaria la decoració pictòrica de la meitat nord de la nau i de l’absis romànic. També es van construir unes banquetes laterals associades al paviment. Posteriorment, al segle XIII, es van obrar dos graners o dipòsits a la zona dels peus per l’emmagatzematge del cereal d l’església, a banda de documentar-se més sitges. Es té constància escrita, per aquest període, d’una acta de consagració a càrrec del bisbe Oleguer de Barcelona, concretament de l’any 1122.</p> <p><strong>Fase VI. L’església a l’època moderna (segles XVI-XVIII)</strong></p> <p>Durant l’època moderna, entre els segles XVI i XVIII es van efectuar 9 enterraments al sector central de la nau, alguns dels quals en taüt, que correspondrien als rectors de la parròquia.</p> | 08167-7 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span>La primera notícia escrita que tenim de l’església de Sant Salvador de Polinyà remunta a l’any 1028<span lang='CA'><span>, moment en què també se n’esmenten els sagrers. Tanmateix, aquesta no apareix esmentada com a parròquia fins l’any 1048, generalitzant-se aquest terme en el decurs de la segona meitat del segle XI. Es coneix que durant la segona meitat del mateix segle el temple és objecte d’obres, ja que es troben dos llegats atorgats amb aquesta finalitat. L’un, de l’any 1054, a raó d’un mancús, mentre que el segon, de l’any 1058, amb un cafís d’ordi i un de vi. L’any 1056 la parròquia era donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. Posteriorment, el 14 de novembre de 1122 va ser consagrada pel bisbe Oleguer de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu dels treballs de consolidació i rehabilitació de l’antiga església romànica, l’any 1999 es va dur a terme una intervenció arqueològica en tot el seu interior, sota la direcció de Jordi Roig Buxó, juntament amb Joan Manuel Coll Riera i Josep Anton Molina Vallmitjana. Les obres van ser promogudes per la parròquia i l’Ajuntament de Polinyà, que va sufragar els els treballs, i van comportar la renovació de tot el paviment de la nau romànica i l’obertura de rases perimetrals d’eliminació de les humitats interiors. La intervenció arqueològica es va dur a terme en tres campanyes consecutives, entre els mesos d’agost ui setembre de 1999.</span></span></span></p> | 41.5580300,2.1512915 | 429227 | 4601054 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-planta1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-planta2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-planta3.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 86728 | Can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gavarra | XVI-XIX | Remodelada l'any 2011 per tal d'ubicar-hi el centre de Serveis a l'Empresa i l'Emprenedoria, inaugurat l'any 2013 | <p>Masia de tipus basilical, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. El cos central, més alt que els laterals, presenta actualment una teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Les teulades dels cossos laterals són a un sol vessant. Tanmateix, observant les fotografies d’arxiu, s’observa que el cos central ha estat lleugerament recrescut respecte de l’original. Disposa de planta baixa, noble i golfes.</p> <p>La façana principal presenta distribució simètrica d'obertures i una correspondència de volums respecte a la distribució interior-exterior de tres crugies, amb un sol eix d’obertures per cos. A la planta baixa, el portal d'entrada és acabat amb un arc escarser, fet amb maons, igual que els brancals. A cada costat hi ha una finestra d’alçat rectangular simple també emmarcada amb maons, d'acord amb les fotografies conservades per la Direcció General de Patrimoni Cultural. El maó vist ha estat emprat, també, en algunes zones del parament per omplir el mur, tot i que en menor mesura que el material principal, de pedra rodada i còdols. A la planta pis la distribució d’obertures és similars, amb tres finestres balconeres que, abans de la reforma, presentaven unes baranes fetes també amb maons disposats inclinats de tal manera que conformaven dos registres de triangles. Pel que fa a les obertures de les golfes, al cos central, són tres finestrons en un sol registre de tal manera que comparteixen els dos brancals fets amb maons i acabats amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat fets amb el mateix material. A uns 18 metres al nord-est de la casa, encara es conserva la torre del molí d’aigua, de planta circular i fet també amb maons.</p> <p>Actualment a migdia de la casa es troba un aparcament, mentre que a tramuntana i ponent es troben annexos dos cossos construïts entre els anys 2011 i 2013 per a l’ús del conjunt com a Centre de Serveis a l’Empresa i l'Emprenedoria i el Centre de Desenvolupament i d'Innovació Logística de Catalunya. Antigament, però, la casa havia estat voltada per coberts i annexos associats a l’us de l’edifici com a masia.</p> | 08167-8 | Camí de can Gavarra núm. 2 | <p><span><span><span>Tot i que la casa està documentada ja en el segle XVI, sembla que l’edifici correspon a una obra del XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia va ser cedida a l'Ajuntament de Polinyà, que en va emprendre les obres d’adequació l’any 2011, inaugurant el mes d’octubre de 2013 el “Centre de serveis a l'empresa i l'emprenedoria”.</span></span></span></p> | 41.5626400,2.1612900 | 430066 | 4601558 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarrafoto2dgpc.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 86733 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-2 | XIX | Ha estat objecte de remodelació recentment | <p><span><span><span>Masia de tipus basilical, de planta rectangular de prop de 23 x 24 m i tres cossos perpendiculars a la façana principal, que és orientada a migdia. Ha estat objecte de remodelació recent. A la part central del cos principal sobresurt un cos quadrangular del tipus torre amb coberta a quatre aigües. El cos central, en canvi, és cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal i cossos laterals, més baixos, a coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està distribuïda en planta baixa, planta noble i golfes al cos principal. El repartiment de les obertures - distribució a la façana i a les laterals- no s'ajusta a la típica fisonomia que estableix aquest grup d'arquitectura popular. La seva distribució, però, sembla indicar una evolució d’un mas original cap a un conjunt amb dos cossos afegits, cosa que a simple vista i donada la remodelació, és difícil de corroborar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa, l’obertura central és acabada amb un arc de mig punt que en algun moment hauria estat adovellat. Actualment aquest portal és arrecerat per una petita porxada suportada per dos pilars, producte de les darreres obres efectuades. A cada costat s’obre una finestra d’alçat rectangular. A la planta noble s’obren tres obertures centrals d'arcades de mig punt i a cada costat una finestra rectangular, seguint els mateixos eixos que les finestres inferiors, que es corresponen al repartiment de l'espai de les habitacions interiors. El pis superior del cos central tot i que inicialment hauria correspost a les golfes és emprat avui com a habitatge d’acord amb la resta de finestres de les façanes laterals i a les quatre terrasses obrades a banda i banda del cos central sobre les teulades dels cossos laterals. A la façana principal s’obre una sola i àmplia finestra d'arc rebaixat. </span></span></span></p> | 08167-9 | Camí de can Padró | 41.5737824,2.1436919 | 428611 | 4602809 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro08.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86736 | Can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mauri | XV-XX | La masia va ser habilitada com a restaurant l'any entre el 1998 i el 2000 | <p><span><span><span>La masia de Can Mauri sembla originàriament una masia de planta rectangular i tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia i amb la coberta a dues aigües amb el carener orientat de la mateixa manera. Tanmateix, actualment i probablement des d’abans d’època moderna, el cos de llevant es troba avançat respecte del pla de la façana principal, a mode de protecció o defensa de l’accés principal. Aquest fet juntament amb l'existència d'una sèrie de cossos tant a l’est com a l’oest ens remeten a una masia, probablement d’origen medieval, a la qual es van anar afegint al llarg del temps tota mena de coberts, els propis d’una unitat d’explotació agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant el cos principal com l'afegit presenten simetria en la distribució de les obertures. A la planta baixa un portal acabat amb arc de mig punt adovellat. A la seva dreta, al cos avançat s’obre una una doble finestra separada per una columna que es correspon a la seva homòloga a la part esquerra del portal, així com se n’observa una tercera al mur ponent del mateix cos avançat. Al primer pis, les obertures mantenen la simetria dels eixos de la planta baixa, aquí de tipus rectangular, amb llinda monolítica i ampit motllurat en el cas de les finestres central i de ponent. Pel que fa a la del cos avançat és una finestra de tipologia tardogòtica. Presenta una llinda amb arquets lobulats i part central de tipus conopial derivat del flamíger. Als dos costats de la línia d'imposta hi ha dos grups escultòrics en relleu. Representen la nativitat i, a l'extrem oposat un personatge aïllat i nu i al mig una serp a baix i una mà a dalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les golfes, hi veiem distribuïdes tres galeries arcades en grups de doble finestra, les laterals i triple finestra, la central. Els murs es troben totalment arrebossats, producte d’una remodelació recent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, es conserven dues tines o cups, així com un gran celler amb volta catalana i, als murs del cos principal, dues portes acabades amb arcs de mig punt, l’una al mur de tramuntana i l’altra al mur de ponent, que semblen correspondre a les fases medievals de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a migdia es troben unes estructures de fusta amb coberta que acull taules exteriors del restaurant i, a la part posterior una gran carpa també per a grans àpats o celebracions. De fet es tracta d’una finca de grans dimensions, amb terres, camps i boscos que s’estén al seu voltant.</span></span></span></p> | 08167-10 | Carretera C-155, km 1,5 | <p><span><span><span>Entre 1912 i 1920 hi va viure l’escriptor Pere Calders amb la seva família. Hi va viure fins als 9 anys i aquí la seva mare, Teresa Rossinyol, filla de la casa, va ensenyar-li a llegir i a escriure. Després d’uns anys d’abandonament, el 1998 la masia va ser habilitada com a restaurant. </span></span></span></p> | 41.5701650,2.1286748 | 427355 | 4602420 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-005.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 86737 | Can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monistrol | XVIII | Reconstruïda l'any 2014 | <p><span><span><span>Can Monistrol correspondria a una masia d’estructura basilical, amb un cos central, amb teulada a doble vessant perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, més alt que els dos cossos laterals, amb oberta a un sol vessant. Tanmateix, el vessant de ponent de la teulada del cos central, és avui continu, cobrint també el cos oest que, per tant, hauria estat sobreelevat en algun moment de la seva història. D’altra banda, a ambdós costats del mas es troben encara sengles cossos en planta baixa, afegits posteriorment i amb coberta a un vessant. S’usen com a corrals, estables i per a l’emmagatzematge d’utillatge agrícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici disposa de planta baixa, planta noble i golfes que, inicialment hauria presentat tres eixos simètrics d’obertures a la façana principal, un per cada cos. El portal principal, al cos central, és acabat amb un arc de mig punt adovellat, que és flanquejat per dues finestres d’alçat rectangular. A la planta del pis, hi ha tres finestres rectangulars simètricament disposades, essent la central de dimensions més grans. Val a dir que aquesta obertura va ser alterada en el decurs de les darrers modificacions efectuades al conjunt. Són de factura simple i sense ornamentacions ; entre la finestra central i la del costat esquerra s'hi troba un rellotge de sol,del tipus 'quadrant vertical', encara en funcionament, amb esgrafiats i pintat. A les golfes, les obertures també han estat modificades ja que, abans de la darrera rehabilitació, hi havia dues obertures acabades amb arcs escarsers, mentre que actualment i ha una obertura de format apaïsada dividida en dos per un brancal central. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'exterior la masia encara conserva el pou, davant de la façana principal.</span></span></span></p> | 08167-11 | Camí de can Padró | <p><span><span><span>La casa actual correspon a una modificació posterior, però probablement es podria remuntar a l'època medieval. </span></span></span><span><span><span>Tot i que la propietat actualment es dedica a la criança de cavalls, encara hi viu l'antic masover. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2014 va ser objecte de reforma. En el decurs d'aquelles obres es van modificar algunes de les obertures de tal manera que es va perdre la que hi havia a la planta noble, per sobre del portal adovellat, amb llinda acabada amb arc conopial amb caparrons esculpits a banda i banda.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5710504,2.1461435 | 428812 | 4602504 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-027565101.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 86740 | Rellotge de Sol de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-monistrol | Pintura una mica deteriorada | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol que es troba a la façana principal de can Monistrol, a l'altura del primer pis, entre la finestra de l'eix principal i la de l'esquerra. És de tipus vertical declinant, quadrat i emmarcat amb línies incises en l'arrebossat i marcades en negre. Orientació sud-est. Línies horàries de 6 a 3, xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta simple, situada al mig d'una circumferència amb ulls i boca a manera de sol. En el marc superior, hi ha la inscripció “hora solar”</span></span></span></p> | 08167-12 | Camí de can Monistrol | 41.5709747,2.1460143 | 428801 | 4602495 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86740-rellotge-de-sol-monistrol-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Referència núm. 1062 de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomòtica. | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86742 | Can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-querol-0 | <p><span><span><span>Masia de planta trapezoïdal i de tipus basilical, amb el cos central amb coberta de teula àrab a dues aigües més alt que els cossos laterals, amb coberta a un sol vessant. A llevant encara s’hi observa un altre cos afegit amb posterioritat, probablement en el decurs del segle XVIII, que hauria allotjat en els seus inicis un parell de cups de vi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa, planta noble i golfes amb l’interior reformat per a l’habitatge de tres famílies, aprofitant en part els materials de l’original. Pel que fa a la distribució de les obertures de la façana principal es asimètrica, fet que es pot atribuir potser a una estructura originària en dos cossos enlloc de tres. D’aquesta manera, és ben probable que el volum basilical d’aquest mas respongui a l’ampliació del tradicional mas de tipologia més simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'eix central d’obertures es troba lleugerament desplaçat cap al cantó dret i consta del portal principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat. Aquest és flanquejat per una finestra rectangular a la dreta i un contrafort a l'esquerra, ponent del qual s’han practicat dues obertures més d’accés a la casa. Al primer pis s'observa la continuïtat asimètrica de la façana pel que fa a la distribució de les obertures: són a diferents alçades, mides i tipologies. Cal destacar el finestral gòtic tardà que es troba sobre el portal principal, amb guardapols conopial, columnetes als brancals amb base decorada geomètricament i mènsules en forma de caparrons. A la dreta del finestral s’observa la vareta d’un antic rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda i banda, s’observen finestres rectangulars que solament conserven un senzill ampit. Al segon pis o golfes, hi ha un finestró amb plafons adossats a la línia d'imposta i llinda sobre la que s'hi han disposat decoracions florals de ceràmica vidriada. Per sobre del finestral gòtic hi ha un respirador senzill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar a l’angle nord-est un petit torreó o garita fet amb totxos amb presència de cinc espitlleres, probablement construït en el decurs del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, l’edifici és envoltat per un seguit de coberts al nord, est i sud, fruit de l’evolució d’aquest unitat agropecuària al llarg del temps , destinades originàriament al bestiar o bé com a celler. Destaca el cos allargassat de tramuntana amb un gran portal a l’extrem est per als carros. Actualment, algun d’aquests cossos ha estat adequat, bé com a habitatge bé com a magatzem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat oest, encara es conserva part del paviment, de cairons, del que hauria estat l’era, amb el corró de batre. De fet, un dels propietaris, encara recorda com s’hi feia la batuda a pota. A prop de l’era s’observa un molí de vent aiguader, construït el segle passat per tal de bombar aigua des de la mina de can Querol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a l’entrada, encara es pot veure una premsa de vi, i és que, com en tants d’altres llocs, les feixes més properes eren ocupades per vinyes i oliveres. De fet, la propietat originàriament s’havia estès molt més enllà del camí de la Serra a ponent, llindant amb les terres de can Rovira a tramuntana, fins ben bé a la carretera a llevant i gran part del polígon de ca n’Humet a migdia. </span></span></span></p> | 08167-13 | Camí de la Serra | <p><span><span><span>No s’ha fet mai cap estudi documental d’aquest mas ni tampoc es pot associar ara per ara a cap dels masos que Jesús Alturo esmenta en el seu treball, però la seva ubicació permet deduir que podria tractar-se d’un mas d’origen medieval o d’inicis de l’època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es coneix que la casa va ser objecte d’obres cap a la fi del segle XVIII i que alguns rajols pintats que es troben encara a l’interior de l’edifici principal, formant part d’un forjat, presenten les dates de 1821 i 1866 per la qual cosa es pot deduir una adequació de l’interior entre el segon i el tercer quart d’aquell segle. D’altra banda, els propietaris recorden encara com precisament gran part d’aquest forjat va caure ara fa prop de 30 anys i que llavors la casa va ser objecte de reformes per tal de fer-la habitable.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els seus propietaris actuals són la família Costa, que la van comprar a Pedro Salas Argelaguet. Avui hi resideixen.</span></span></span></p> | 41.5500635,2.1534114 | 429395 | 4600168 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-009.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86743 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una masia de tres cossos amb teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Sembla que les obres efectuades per a habilitar-la com a restaurant n’han canviat completament la fesomia exterior, conservant únicament el portal de la façana principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'altra banda a la casa hi havia també hi havia una mina d'aigua.</span></span></span></p> | 08167-14 | Carrer de l'Onze de Setembre, núm. 15 | 41.5576641,2.1554852 | 429577 | 4601010 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-002.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 86744 | Ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzina | <p><span><span><span>CASTELL PEIG, Andreu. 1961. “L’art sabadellenc”. Edicions Riutort. Sabadell, 1961: 288.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FARELL, Joan; MASVIDAL, Agustí. 1985. Ca n’Alzina. Del terme de Sabadell. Ed. Via Gràfica. Sabadell, 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG, Albert; ROIG, Jordi. 2010. Projecte arqueològic i estudi històric i patrimonial de ca n’Alzina.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Conjunt format per un mas principal al qual s’hi ha anat construint, en el decurs del temps, un seguit d’altres cossos annexos d’ús agrícola, propis de l’evolució d’una unitat agropecuària de les característiques de ca n’Alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia és un edifici de tres cossos o crugies amb planta baixa i planta noble, amb la teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta presenta tres eixos d’obertures gairebé simètriques essent la central presidida per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat per sobre del qual es troba un finestral amb llinda monolítica i ampit simple, lleugerament sortit i amb motllura simple. A la llinda, gravat, es pot llegir: “1602. A l’hereu Joan Alzina”. Al mur nord de la masia hi ha unes espitlleres amb esqueixada feta amb cairons d’obra de forn. Hauria disposat inicialment també de celler i graner integrats a la casa i diversos cups.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-15 | Carretera C-155 de Sabadell a Granollers, al quilòmetre 2,4 | <p><span><span><span>Tot indica que l’edifici central de la masia podria ser originària dels segles XII-XIII. De fet, l’antropònim és esmentat ja des de l’any 1199 (Oltsina o Olzina). A partir d’aquí se’n pot seguir el rastre a través del testament de Bartomeu Alzina, el 1426, d’un capbreu en el qual apareix Pere Alzina, de l’any 1460, d’un esment a Anton Alzina de l’any 1529 i a partir d’aquí, diferents esments als Alzina de Polinyà en els anys 1602, 1646, 1677, 1770, 1794... fins arribar al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les característiques actuals de la casa permeten situar-la a finals del segle XVI, de ben segur sobre les restes del mas original. Més endavant, als segles XVIII i XIX, com passa a gran part dels masos de la zona, s’afegiren al cos original d’altres construccions relacionades amb l’activitat vinícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers temps, la masia i el seu entorn han estat rehabilitats per a la guarda, manteniment i cria de cavalls. En aquest sentit, es coneix que el cos del costat de llevant va ser afegit l’any 1992. És manté, però, l’ús com a habitatge de la planta noble del mas principal, la planta baixa del qual es va destinar a l’hosteleria. El restaurant ca N’Alzina és actualment tancat. </span></span></span></p> | 41.5611043,2.1382809 | 428146 | 4601406 | 1609 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-004.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 86746 | Jaciment arqueològic Tombes de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-tombes-de-can-padro | III-VII | <p><span><span><span>Els moviments de terres que s’hi havia estat efectuant van arrasar el jaciment deixant pràcticament les tombes amb l'esquelet a la vista. L'estat de conservació del jaciment era força dolent i les restes òssies dels enterraments estaven en força mal estat. En aquell moment es va excavar una àrea de prop de 70 m2.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es van localitzar un conjunt de tres tombes, sense descartar que els moviments de terres n’haguessin fet desaparèixer d’altres. Es tracta de fosses simples excavades al terreny natural de forma rectangular amb els extrems arrodonits i el fons pla. Cap de les tres tombes presentava restes de revestiment ni de cap tipus de taüt. Estaven orientades d'oest a est, però una d'elles estava una mica més amunt que les altres dues. En el tall del rebaix del turó van aparèixer lloses de pedra desplaçades que podrien pertànyer a les cobertes.</span></span></span><br /> <span><span><span>En l'enterrament 1 només es conservaven les extremitats inferiors de l'esquelet, però els peus no. La tomba feia 45 cm d'ample i 1,20 metres de llarg. La mida de les extremitats feia pensar en una persona adulta. L'única resta material trobada va ser un fragment de vora de dolia i un fragment d'<em>opus signinum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'enterrament 2 l'esquelet es conservava gairebé sencer i es tractava d'un adult. Les mesures de la tomba eren d'1,80 metres de llarg i 50 cm d'ample. No es va localitzar cap tipus de material que permetés datar-la.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'enterrament 3 era el d'un individu jove i es conservava tot sencer excepte els peus. La tomba feia 1,50 metres de llarg i 47 cm d'ample. No va aparèixer material o aixovar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La disposició de les tombes indicarien l'existència d'altres enterraments al voltant formant una necròpolis. No va aparèixer cap tipus de material ceràmic o numismàtic que permetés precisar una cronologia per a les tombes, ni cap tipus d'aixovar relacionat amb elles. Els únics materials recuperats indiquen una cronologia molt àmplia durant l'època romana o tardoromana. Atenent a la seva tipologia, aquestes podrien ser d'època romana o medieval. Amb aquesta informació, l’arqueòloga directora dels treballs va proposar situar-les a l’antiguitat tardana, entre els segles III i el VII dC. El fet que que passés una via romana prop d’aquí ajudaria en aquest sentit a ubicar una possible necròpolis prop d’un eix viari, fet comú en època romana i visigoda.</span></span></span></p> | 08167-16 | Camí de Polinyà a Sentmenat a l'altura de can Padró | <p><span lang='CA'><span><span>En terrenys propers a Can Padró, s’havien localitzat materials ceràmics indeterminats d'època romana i fragments de paviments, prop dels quals també s'havia identificat una llarga extensió de cendres amb terrissa datada en l'Edat del Bronze, localitzada fortuïtament en el moment de l'obertura d'un carrer (es desconeix la ubicació exacta). En la zona, s'observen abundants fragments de <em>dolia</em>, àmfora i ceràmica comuna, que es creu que poden correspondre a un abocador ceràmic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la necròpolis, va ser detectada el 28 de febrer de 1996 quan es van identificar unes restes arqueològiques a la finca, on el propietari hi estava duent a terme moviments de terres. Aquest fet va ser notificat al Museu d’Història de Sabadell i també a l’Ajuntament de Polinyà. El dia següent s’hi desplaçava un tècnic del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, moment a partir del qual es van iniciar les diligències que van dur a la realització d’una intervenció arqueològica d’urgència entre els dies 5 i 13 de març d’aquell mateix any, sota la direcció de una arqueòloga i antropòloga de la part del Servei d’Arqueologia i tres auxiliars facilitats per l’Ajuntament de Polinyà.</span></span></span></p> | 41.5714397,2.1410042 | 428384 | 4602552 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-jacimentcalpadro001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-jacimentcalpadro004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-16-tombescalpadro.jpg | Legal | Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 87|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86747 | Jaciment arqueològic del camp d'en Ventura de n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-camp-den-ventura-de-noller | I-XVI | Les restes de la vila van ser en part reblertes de forma indefinida i en part eliminades mentre que el forn va ser consolidat l'any 1992 i adequat per la visita.Es tracta de les úniques restes arqueològiques visitables de la zona, dins d'un espai tancat amb reixa i amb un rètol explicatiu.Convindria disposar algun tipus de senyalització d'accés. | <p>Actualment són visibles les restes consolidades i adequades per a la visita d'un forn romà, <span>construït a finals del segle I dC, que formava part d’una vil·la romana dedicada a la producció ceràmica. Es tracta d'una estructura rectangular excavada en bona part en el substrat natural d’argiles. El seu “<em>praefurnium</em>” (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23 metres. La cambra de foc té 6 metres de longitud i 3,2 metres d’amplada. Està retallada en el mateix substrat natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d’1,6 metres a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d’orificis per on circulava l’aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espais entre les arcades de la cambra de foc. <span><span>El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (<em>terra sigillatta</em>),</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures documentades consistien en un conjunt d'habitacions corresponents a una vila amb una àrea a cel obert i una altra a cobert separades per un mur central. La part edificada era travessada per un mur transversal que la dividia en dues parts: la nord, sense delimitar, i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment, de terra batuda amb calç, es trobava molt deteriorat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També es van trobar restes corresponents a altres períodes, com ara una estructura que va ser interpretada com les restes d'un forn medieval, un retall de planta irregular excavat al terreny natural interpretat com a estructura per decantar o pasta d'argila, 18 sitges, un altre retall interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i el que podria haver estat una canal o probable clavegueram. L'amortització de les 18 sitges les va poder datar d’entorn al segle XI i principis del segle XIII, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal o claveguera van poder ser datades dels segles XVI i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests elements van fer pensar als arqueòlegs que van excavar el jaciment que aquest hauria constituït un centre manufacturer d’importància destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pasqual-1 i Dressel 2/4, entre altres de menor importància. </span></span></span></p> | 08167-17 | A l'extrem nord-oest del bosc de ca n'Oller. La major part del jaciment es troba al terme municipal de Santa Perpètua de Mogota | <p><span><span><span>L’any 1968 F. Martí Jusmet donava notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava de material corresponent a una vil·la situada al marge dret de la riera de Caldes i ubicada al cim d'una petita elevació, al costat del polígon industrial de Ca n'Oller. Aquest es troba ubicat entre el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà, a l'indret que es coneix amb el nom de Camps d'en Ventura de Ca n'Oller.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona quinzena de juny de 1991 s’hi va dur a terme una intervenció d’urgència sota la direcció de Joan Garcia, que va prosseguir la primera quinzena del mes següent sota la direcció d’Eulàlia Barrassetas. L’any següent es van dur a terme tasques de cobriment i consolidació de les estructures documentades l’any anterior, també sota la direcció d’Eulàlia Barrasetas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2003 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva promoguda per FECSA-ENDESA sota la direcció de Pilar Fernàndez (Àtics).</span></span></span></p> | 41.5485063,2.1734798 | 431068 | 4599980 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-qmem741col02.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86750 | Tram de la Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-la-via-augusta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AULADELL MARQUÈS, J. 'Uns primers colons romans a Boada Vell'. <em>Quatrepins, Quaderns de Cultura. </em>9. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLS MANENT, T. 'La via Augusta al Vallès Central'. <em>Quatrepins, Quaderns de Cultura. </em>14</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KORTABA, J.; PEZIN, A.. 1987. 'Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et Via Augusta'. A: <em>Documents d’Archéologie Française. </em>París: Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme, 1987</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA GARRIGA, J. 'Can Mulà, de Gallecs (Mollet del Vallès)'. <em>Butlletí Agrupació Excursionista de Granollers.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, J. <em>1969. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. </em>Barcelona: Comisión de Urbanismo B-65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYER, M.; RODÀ, I. 1984. <em>La romanització del Vallès segons l'epigrafia. </em>Sabadell: Museu d'Història de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIRÓ, C.; FOLCH, J.; MENÉNDEZ, F.X. 1987. 'El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental), estat de la qüestió'. A: <em>Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. </em>Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORET PUJOL, Lourdes. 2009. Memòria científica. Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. 2009, Arxiu: Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MUÑOZ, Vanessa. 2013. Memòria d'intervenció arqueològica. Riera de Caldes II - Sector Serveis. Palau-Solità i Plegamans. (Vallès Occidental). Mem. Núm.: 10651</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALLÍ AGUILERA, F. <em>1985. La Vía Augusta en Cataluña. </em>Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARDO, J.. 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes. </em>0</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAURA, P. 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. <em>Estudios de la Antigüedad. </em>3</span></span></span></p> | II-I | <p>A partir de diversos trams coneguts de la Via Agusta al terme municipal de Palau-solità i Plegamans i de la documentació escrita coneguda, es creu que ben probablement, aquesta via romana en un dels seus ramals creuaria el terme municipal de Polinyà transversalment. Tanmateix, el el terme municipal pròpiament no s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica que permeti documentar físicament aquesta via.</p> <p>La presència de les vil·les romanes del Camp d'en Ventura Oller o de can Marata, apunten que, si més no, un ramal de la via passaria pel terme. Així ho sembla confirmar els diversos esments, ja en època medieval, del camí ral en indrets per on seria lògica la continuïtat de la via romana des dels trams coneguts. </p> <p>En aquest sentit, es coneix de sempre el tram del camí ral de Sabadell que des del Parc de l'Hotal del Fum (Palau-solità i Plegamans) travessa els camps de can Gavarra en sentit nord-est a sud-oest, continuant pel camí de Gallecs, pel carrer de Ramoneda, el carrer Major i finalment seguint el camí de la font de la Mare de Déu fins arribar al terme municipal de Sabadell.</p> | 08167-18 | La via Augusta en el terme de Polinyà es podria resseguir des del terme de Palau-solità i Plegamans, a l'altura de l'Hostal del Fum, en part coincidint amb el camí ral o camí de Sant Jaume. | <p><span><span><span>Es tracta d'una de les calçades més importants que els romans van establir en la seva xarxa de comunicacions. En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraklea. Enllaçava Roma amb Gades (Cadis) i durant l'imperi prengué el nom de Via Augusta o dels vasos apol·linars, perquè a finals del segle XIX a Vicarel·lo (Itàlia) es van trobar quatres vasos de plata dedicats a Apol·lo que duien gravats els noms de totes les parades de la ruta des de Roma fins a Gades (Cadis), i les distàncies en milles romanes que separaven un lloc de l'altre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta important calçada travessava Catalunya, de la qual era l'eix bàsic de comunicacions. La seva ruta és coneguda a través de l'itinerari d'Antoní, els vasos apol·linars i alguns mil·liaris. A partir de l'estudi cartogràfic i arqueològic s'han pogut situar molts dels noms que figuren al seu trajecte i que es corresponen amb ciutats i viles actuals. En època republicana tenia un primer recorregut que baixava des del Summum Pyreneum (Portús-Panissars) i travessava Catalunya per l'interior, passant pel Vallès i realitzant el següent itinerari: Summum Pyreneum (El Portús), Deciana, Iuncaria (La Jonquera), Cinniana, Gerunda (Girona), Seterrae (Hostalric?), Praetorium (Llinars?), Semproniana (Granollers), Arraona (barri de la Salut de Sabadell), Ad Fines (Martorell), etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També s'han anat descobrint un gran nombre d'elements que documenten l'organització de vies 'secundàries' interiors. </span></span></span><span><span><span>El traçat interior de la Via Augusta, passava per l'actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprès entre les mansions de Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts se sap que la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per Can Molar, Can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l'Hostal del Fum, on creuava la riera i la via s'enfilava a la serra pel lloc més practicable de la timba. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar amb facilitat fragments de ceràmica. Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Sentmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia aquest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el terme municipal de Palau-solità i Plegamans es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l'Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) fins a la colònia de Barcino, l'anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d'aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veira) i un altre hostal (Can Jomet).</span></span></span></p> | 41.5592061,2.1668379 | 430525 | 4601173 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Social | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 86751 | Jaciment arqueològic del Polígon Industrial de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-poligon-industrial-de-llevant | <p><span><span><span>DÍAZ, J. [<em>et al</em>.]. 1995. <em>El Vallès fa 6.000 anys: els primers agricultors i ramaders. Exposició 5 d'octubre de 1995-15 de febrer de 1996. </em>Terrassa: Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROIG i BUXÓ, J. 'Memòria de la intervenció arqueològica Polígon Industrial Llevant - Sector C - Punt Arqueològic 1 i 2 (Polinyà, Vallès Occ.) 15 - 31 maig 2006 i 2-16'. Any: 2006. Núm. Mem: 9560. DGPC.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Restes d'un centre de producció i explotació agrícola del tipus sitges datades del Bronze inicial. El mes de maig de 2006, arran de la urbanització del sector C del polígon industrial, es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar íntegrament tres estructures arqueològiques localitzades en dos punts diferenciats de l'àmbit d'actuació urbanística totalment allunyats entre si dins la gran superfície d'afectació dels rebaixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la zona que ens ocupa es van documentar les SITGES E1 i E2, de planta circular i perfil cilíndric que podrien tenir funcions d'emmagatzematge i es van situar cronològicament vers el Bronze inicial i el Neolític-Bronze respectivament. També es va documentar una Paleocanal o canal antropitzada al cantó sud del jaciment, relativament a prop de l'estructura E01.</span></span></span></p> | 08167-19 | Polígon Industrial de Llevant | <p><span lang='CA'><span><span>La intervenció arqueològica es va dur a terme entre el mes de maig 2006 sota la direcció de l'arqueòleg Jordi Roig Buxó (Arrago) i la promoció del Pla Especial del Sector C Industrial Llevant. </span></span></span></p> | 41.5542175,2.1647660 | 430347 | 4600620 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86752 | Jaciment paleontològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE.2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217</span></span></span></p> | Les restes van ser extretes l'any 2002 | <p><span><span><span>Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l'any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família <em>Testudinae</em>, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d'un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d'origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s'interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l'edat del qual oscil·la entre l'Aragonià superior i el Vallesià superior.</span></span></span></p> | 08167-20 | Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat | <p><span><span><span>Hi ha notícies de fòssils d'edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L'exemplar trobat es tracta d'una tortuga gegant de l'espècie <em>Cheirogaster bolivari</em>, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d'una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span><span><span><span> El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d'urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span></p> | 41.5452458,2.1537710 | 429420 | 4599634 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86754 | Jaciment paleontològic del Polígon Nord-Est | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-nord-est | <p><span><span><span>BERGOUNIOUX, F. M. 1958. 'Les reptiles fossiles du Tertiaire de la Catalogne'. <em>Estudios Geológicos. </em>vol. XIV, 39, p.129-219.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCÉS, Miguel. 1995<em>. Magnetoestratigrafía de las sucesiones del Mioceno medio y superior del Vallès Occidental (Depresión del Vallès-Penedès, N.E. de España): implicaciones biocronológicas y cronoestratigráficas. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995. p.337 pp. Memoria para optar al grado de Doctor en Geología.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE. 2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANTAFÈ-LLOPIS, J. VTE.; CASANOVAS-CLADELLAS, Mª L. 'Los Rinocerótidos (Mammalia, Perissodactyla) de la localidad vallesiense de Polinyà (Barcelona)'. <em>Treballs del Museu de Geologia de Barcelona. </em>2, p.45-67.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PALOMAR, Jordi; ROS, Xavier. 2002. Memòria de l’excavació paleontològica d’urgència de restes de quelonis a Polinyà (Vallès Occidental). Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El mes de desembre de 2002 es van localitzar i excavar d'urgència les restes de dos exemplars de Quelonis als jaciments paleontològics de ca n'Humet i del Polígon del Nord-est. Els treballs van ser duts a terme per part del del Paleontòleg Xavier Panadès, que va donar avís a l’Institut paleontològic Miquel Crusafont. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure-les. S’atribueixen a la familia Testudinae, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> | 08167-21 | Polígon Industrial del Nord-est | 41.5611337,2.1598240 | 429942 | 4601392 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 86755 | Jaciment paleontològic de can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-gavarra | <p><span><span><span>Rotgers, Cheyenn; Galindo, Jordi; Alba, David M. 2006. Memòria de la Intervenció Paleontològica a Can Gavarra (Polinyà, Vallès Occidental), 2006. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca.Mem.num. 6436</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica efectuada en aquesta zona l’any 2006 es va dur a terme la neteja de l’indret on s’havien identificat les restes de tortuga i l’excavació del sediment fins a deixar-ne al descobert totalment la closca per comprovar quin es l’abast de la peça i fer espai també per a poder-la extreure. En aquest punt, degut a la fragilitat del fòssil, es va embolcallar, se li va fer una carcassa de cartrons que després es va omplir d’escuma i es va extreure i transportar a l’institut de paleontologia M. Crusafont, juntament amb d’altres restes localitzades durant la prospecció resultat 21 restes fòssils</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi posterior va confirmar que el fòssil extret corresponia a una tortuga del gènere <em>Cheirogaste</em>r d’edat vallesiana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’observació i descripció de les roques sedimentàries que afloraven a les obres del polígon de Can Gavarra quan es va realitzar la intervenció permet deduir que els sediments en què va fossilitzar la tortuga correspondrien a materials sedimentats en ambients continentals. Aquests sediments tindrien el seu origen en zones properes a l’actual Serralada Prelitoral, havent estat transportats per l’acció de ventalls al·luvials de certa entitat. Aquests materials, tot i no estar representats en el full de Sabadell 392-2-2 (72-30) del Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000, es correspondrien amb els pertanyents a la unitat cartogràfica NMlc, descrita a l’esmentat mapa. La manca d’un aflorament continuat en el moment de realitzar els treballs paleontològics no permet extreure cap dada concloent sobre les dues falles normals observades; molt probablement, però, la falla situada en el punt 1 tindria com a mínim una certa entitat.</span></span></span></span></p> | 08167-22 | Polígon industrial de Llevant | <p><span><span><span><span>Durant les tasques de remoció de terra en el marc del projecte de reparcel·lació del sector C de Polinyà (Vallès Occidental), corresponent a l’antiga masia de Can Gavarra, va aparèixer la part davantera de la closca d’una tortuga gegant del gènere <em>Cheirogaster </em>sp. troballa de la qual va donar coneixement la mateixa empresa que encarregada dels treballs. Una visita posterior per part del Dr. Salvador Moyà-Solà, investigador de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont (Diputació de Barcelona), va constatar la presència de 4 dents de l’èquid <em>Hipparion </em>sp. en nivells superiors dels talussos propers. Donat que els treballs de remoció de terra per part de la maquinària pesant havien finalitzat, arrel d’un encàrrec de l’empresa Promo Assessors Consultors, S.A., PALAEOTHERIA, S.C.P. va sol·licitar un permís d’intervenció paleontológica amb l’objectiu de recuperar les restes fòssils que estiguessin exposades, particularment la tortuga gegant, així com recuperar-ne la información estratigràfica associada. Malgrat que les restes de tortugues gegants són relativament freqüents en sediments miocens, les closques completes i en bon estat de conservació són relativament rares, i tenen per tant un interès tant científic com museístic. A més, la troballa de quatre dents d’<em>Hipparion </em>mitjançant una simple inspecció visual de la zona feia sospitar que els talussos propers a la tortuga podien ser relativament rics en restes diverses de mamífers fòssils, la qual cosa justificava de dur a terme una prospecció de la zona per a recuperar totes les restes que estiguessin aflorant.</span></span></span></span></p> | 41.5523056,2.1643335 | 430309 | 4600409 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-004.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86757 | Jaciment arqueològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser. 1990. Les tombes de tègula al Vallès. Un exemple: Ca n’Humet de Dalt (Polinyà). Arrahona III, núm. 6. Sabadell, 1990.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser. 1993. Ca n’Humet de Dalt (Polinyà). Anuari d’intervencions arqueològiques de Catalunya. Època Romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Servei d’Arqueologia. Barcelona, 1993. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser; CASAS, Teresa. Memòria d’excavació arqueològica Can Humet de Dalt. Polinyà (Vallès Occidental). Memòria núm. 740. Arxiu DGPC. Actualment en línia.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>L'any 1986, en efectuar rebaixos i remocions de terres per a l'edificació de naus industrials en la zona denominada de Ca n'Humet, va aparèixer, en una de les parcel·les, les restes d’una tomba de <em>tegula </em>a doble vessant. La notícia de la troballa es va comunicar, des del Museu de Santa Perpètua de Mogoda, al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Tot i que immediatament es va iniciar una intervenció arqueològica a l’indret, la tomba ja havia estat arrasada per les màquines. En resten per tant, només, algunes fotografies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El més de desembre d’aquell mateix any, durant la consecució de les obres del polígon industrial, va aparèixer, seccionada, una segona sepultura, orientada, com la primera, en direcció est-oest. Es tractava d’una fossa semicircular sense cap tipus d'aixovar ni restes ceràmiques associades, tan sols les restes òssies dels peus i les tíbies i peronés de l’individu inhumat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prop de la tomba també es va documentar i excavar, per part de l’arqueòloga Roser Enrich, un taca de cendres de prop de 2 m d’amplada i 6 m de llarg que va proporcionar material ceràmic amfòric (vora Dressel 7/11, Dressel 2/4) i ceràmica comuna de tradició ibèrica, conjunt que va permetre situar les troballes entre la segona meitat del segle I i mitjan segle II d.C. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes restes van ser interpretades com a corresponents a un hipotètic assentament rural romà, al qual s’hi associarien les dues tombes documentades, possiblement formant part d’una necròpolis. D’altra banda es va poder comprovar que l’assentament tindria continuïtat cap al nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(Extret de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic)</span></span></span></p> | 08167-23 | Carretera de Sentmenat, entre els carrers de Pablo Picasso i del Pintor Fortuny | 41.5488620,2.1608534 | 430015 | 4600029 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-006.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2021-10-21 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 86759 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-51 | <p><span><span><span>L'arxiu municipal de Polinyà té com a funció la recollida, preservació, tractament tècnic i difusió de la documentació ja sigui d'origen municipal o donacions particulars.<br /> <br /> Consta de 300 metres lineals de documentació on destaca el fons municipal (1840-2005), reproducció de documentació digitalitzada d'època medieval de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i de l'Arxiu Històric de Sabadell, Cort del Batlle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a document més antic que custodia es troba el cadastre de Patiño, datat de 1756 segons ordre de l’any 1735. D’altra banda s’hi poden consultar els plens de l’Ajuntament des de 1922, llibres de compte des de 1871, pressupostos, llibres d’actes des de 1902, amirallaments, cadastre....</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu és obert de dilluns a divendres de 9 a 14:30</span></span></span></p> | 08167-24 | Plaça de la Vila, 1 | 41.5574805,2.1561399 | 429631 | 4600989 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-009.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||||
| 86761 | Col·lecció municipal d'Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dhistoria | <p><span><span><span>Es tracta d’una col·lecció de material de tipus divers, sobretot etnogràfic (eines del camp, mobles, una premsa, mesures, barrils, llibres, material arqueològic procedent d’excavacions prèvies a la regularització de l’arqueologia...). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest material és producte de les tasques de recollida i salvament que els Amics de l’Antic Museu de Polinyà van dur a terme d'ençà de l'any 1980 i fins fa uns anys, així com també procedeix de diverses donacions. A l’arxiu de Polinyà hi consta un inventari en paper fet l’any 1989, amb 1.165 entrades. Avui aquest material es troba es un espai municipal tancat i destinat al seu dipòsit, a tocar del magatzem de la brigada.</span></span></span></p> | 08167-25 | Carrer Balmes, 8 | <p><span><span><span>El material d’aquesta col·lecció prové de l’antic Museu de Polinyà, fundat l’any 1980. D’ençà de llavors, l’activitat del Grup d’Amics del museu, es va dedicar a aplegar diversos estris procedents de cases i masies per tal d’anar creant un fons per al Museu i divulgar-lo. Aquest material és el que avui es troba al magatzem municipal. L’activitat del Grup d’Amics del Museu i del propi museu es va desenvolupar fins fa prop d’una dècada. </span></span></span></p> | 41.5539714,2.1560652 | 429621 | 4600600 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-005.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La col·lecció es troba pendent d'una nova classificació i inventari. | 102 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86762 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> | 08167-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> | 41.5575972,2.1565634 | 429666 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||||
| 86763 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-4 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acte organitzat per la Germandat de Polinyà que agrupa unes 500 puntaires d’arreu de Catalunya. La vila s’omple de persones que posen en pràctica l’art de les puntes de coixí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Se celebra el 12 d’octubre.</span></span></span></span></span></p> | 08167-27 | 41.5575986,2.1565144 | 429662 | 4601002 | 08167 | Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 86767 | Material arqueològic dipositat al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span lang='CA'><span>Vila, Juan. 1927. Memoria de los trabajos realizados en la excavaciones de las cercanías del Real Santuario de Nuestra Señora de la Salut de Sabadell. Imprenta Ribera.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El Museu de Sabadell és dipositari del material arqueològic aparegut a la primera meitat del segle XX. Aquest material no es troba exposat al museu sinó que forma part del material dipositat en el magatzem. Concretament, pel que fa al terme municipal de Polinyà, el museu conserva material procedent de les excavacions o prospeccions realitzades en aquell període a can Marata, can Padró, can Querol, can Montllor i ca n’Humet de Dalt</span></span></span></p> | 08167-28 | Carrer Agricultura, 54. 08201 Sabadell | <p><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del Museu d’Història de Sabadell (MHS) el trobem en les inquietuds d’un grup de ciutadans de diferents entitats, interessats a preservar la memòria dels avantpassats mitjançant la conservació de troballes arqueològiques fetes a la ciutat i el rodal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Va obrir les portes el 1931 al mateix edifici que ocupa actualment el MHS, al carrer de Sant Antoni, i a l’inici, va reunir col·leccions només d’arqueologia i d’art, que més tard s’ampliaren amb altres com la de paleontologia. El 1971 es va constituir com a Museu d’Història de Sabadell. El material esmentat es troba al museu per raó de tractar-se de prospeccions o d’excavacions realitzades sota la direcció de Vicenç Renom i Costa (1881-1960) – primer director del Museu - juntament amb Joan Vila i Cinca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, però, el material arqueològic procedent d’intervencions arqueològiques es dipositen definitivament als magatzems que d'ençà de l’any 2014 es van construir a Cervera (la Segarra), gestionat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5574672,2.1561457 | 429632 | 4600988 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-05.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|85|80 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86768 | Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont | <p><span><span><span>Alguns dels fossils recuperats dels jaciments paleontològics de Polinyà es troben avui dipositats al fons del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest institut és és l’hereu d’una llarga tradició de recerca sobre vertebrats fòssils a Catalunya, establerta i posteriorment consolidada per l’il·lustre paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont-Pairó. Es tracta d’una fundació, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que va prendre el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu de l'ICP compta amb dues exposicions. A la planta baixa, l'exposició permanent interactiva <span><span>'Avui investigues tu!'</span></span> que permet a l’usuari convertir-se en un paleontòleg, reproduint quatre investigacions reals de l’ICP. A la primera planta del museu s’hi poden trobar les exposicions temporals. En d’altres sales del museu es pot veure com és un laboratori de restauració de fòssils i audiovisuals que recreen els paisatges de fa 66 milions d'anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.</span></span></span></p> | 08167-29 | Carrer de l'Escola Industrial, núm. 2308201 Sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>Miquel Crusafont i Pairó</span> <span lang='CA'>(Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983), va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi <em>Los jiráfidos fósiles de España. </em>Va esdevenir catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona. També va ser professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La seva recerca va començar a difondre's amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural durant el període 1933-1934. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre d'altres indrets.</span></span></span></span></p> | 41.5574607,2.1561764 | 429634 | 4600987 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||||
| 86770 | Aqüeducte del torrent de ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-ca-noller | XVIII-XIX | Emmascarat per la vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un aqüeducte o pont de tres arcs amb una amplada superior de 53 cm que ha perdut els laterals. Tanmateix les empremtes que en queden permeten deduir que el pas d’aigua seria de prop de 15 cm. L’arc central és de més grans dimensions que els laterals, amb una alçada de 5 m i una amplada de 6 m. En el seu extrem de ponent s’entreveu un registre amb una planta rectangular de 80 x 110 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els ulls estan fets amb rajols disposats en plec de llibre mentre que la resta de l’estructura és de maçoneria de pedra i còdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les bases de l’ull central, així com l’extrem de llevant permeten veure morter de calç en abundància i una fàbrica diferent de la de la resta de l’estructura, fet que ha dut a pensar a alguns en una cronologia anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per l’extrem de llevant s’observen rajols caiguts en el tall del camp de can Ventura de l’Oller per la qual cosa potser futures prospeccions en aquest indret permetrien conèixer millor aquest element. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A uns 200 metres a llevant es troba el jaciment arqueològic de can Ventura de l’Oller, corresponent a una vil·la romana, així com també es troba, consolidat, el forn romà de ca n’Oller. Al nord-est, la casa de can Fontanet, de cronologia altmedieval i, a ponent el mas de ca n’Oller, que es troba ja en el terme municipal de Santa perpètua de Mogoda.</span></span></span></span></span></p> | 08167-30 | Creua el torrent de ca l'Oller a l'altura de l'estació transformadora | <p>Ara per ara no se'n té cap constància escrita</p> | 41.5490745,2.1708550 | 430849 | 4600044 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-001resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-005resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-006resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-007resize.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86771 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-5 | Emmascarat per la vegetació, no ha estat possible acostar-s'hi | <p>Estructura localitzada arran dels incendis de l'any 1992, a tocar del torrent de cal Serra. En aquell moment se'n va elaborar un informe que tanmateix no ha estat localitzat. D'acord amb les fonts orals, es va arribar a veure part de la seva volta i accés zenital.</p> | 08167-31 | A la rotonda que hi ha abans d'arribar al km 5 de la carretera C-155, amb la carretera de Sentmenat | 41.5662838,2.1546472 | 429516 | 4601968 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86771-op-31-001.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No s'ha pogut accedir a l'indret a causa de la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86772 | Jaciment arqueològic de la Serra de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-serra-de-la-salut | <p><span><span><span>En el límit dels termes de Sabadell i Polinyà, en el moment d'obrir un camí, l'any 1932, just quan passa per la Serra de la Salut, es van localitzar unes estructures de les quals es van exhumar fragments de ceràmica i tubots rectangulars i semi-circulars, identificades com un lloc d'hàbitat amb estructures peribles. Els materials recuperats per Vicenç Renom es van adscriure al Bronze Final. La prospecció superficial realitzada anys després per la zona no va permetre localitzar indicis de materials o estructures que aportessin més dades en relació a aquest jaciment. </span></span></span></p> | 08167-32 | Camí de can Lletger, en direcció cap a la C-155, passada Morera, | 41.5574559,2.1418284 | 428438 | 4600999 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86772-32-002.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 86773 | La Germandat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-germandat | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici cantoner amb pati d’accés que avui, i des de 1978 d’acord amb la decoració de la façana principal, acull l’entitat cultural que du el mateix nom. L’edifici va patir un incendi l’any 2016 amb posterioritat al qual va ser rehabilitat. Llavors se'n va pintar la façana que avui la identifica, amb tons grocs i rosats i representació dels peus d'una sardanista i i les puntes de boixet, dues de les activitats més representatives de l’entitat que hi té la seu, des de la qual també s'organitza cada any el ball de gitanes i es manté viu el teatre local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior hi havia hagut sala de ball i cafè, que avui s'han reconvertit en una sala polivalent que acull les activitats que s'organitzen. </span></span></span></span></span></p> | 08167-33 | Carrer de l’11 de setembre, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fonts orals indiquen que aquest edifici havia acollit a finals del segle XIX i probablement fins l’any 1914, alguna de les 4 fàbriques tèxtils que hi havia hagut a Polinyà. A partir del 1914 es documenta que la Sociedad Aurora Polinyense, entitat recreativa que tenia per objectiu oferir als seus socis un espai de ball, amb domicili al carrer del Sol, 1, estava acumulant capital per adquirir un local propi que serà el de l’actual Germandat a partir de 1924. Un any després, com a conseqüència del malestar social i les dificultats que la crisi va comportar, la societat Aurora Polinyense és substituïda per la Benéfica Polinyense, que, de caire més social, ara tenia per objectiu socórrer els socis que caiguessin malalts. Poc després, però, reobria també la sala de ball i el bar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn a l’any 1936 va ser seu també del Sindicat de Pagesos, fet que va implicar algunes modificacions a l’edifici, per tal de poder descarregar els carros amb productes del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil la Societat Benéfica es va seguir obrint, de forma discreta, els diumenges. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el final de la guerra l’edifici de l’actual Germandat passa a titularitat de la Delegación Nacional de Sindicatos de la Falange Española, que conviu amb el Sindicat de Pagesos Local i amb la sala de ball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actuat associació cultural “La Germandat” va néixer l’any 1978 i es va constituir el 1981, efectuant de forma periòdica diverses activitats culturals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5563440,2.1569362 | 429697 | 4600862 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-germandat.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86774 | Església parroquial de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-salvador | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt de l’església actual, edificat el segle XVIII, es va construir adossat pel costat nord a l’antic temple romànic, integrant-lo als peus de la nau, a manera de pòrtic d’entrada. L’església actual, de grans dimensions, consta d’una gran nau quasi de planta basilical amb capelles laterals, orientada de nord a sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En primer lloc, un cop creuada la nau de l’església romànica s’accedeix a cos allargat, paral·lel a aquella, amb coberta a una vessant que aixopluga una gran tribuna <span>o cor que dóna a la gran nau, que és coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta, per sobre de les teulades del temple romànic i del cos esmentat, un òcul centrat dins d’una arcada motllurada i cega. Les capelles laterals es situen entre els contraforts que rodegen la nau. La capçalera interior té una forma quadrada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció de la nova parroquial a tramuntana de la romànica va comportar u</span></span></span><span lang='CA'><span><span>n seguit de reformes, com l’obertura d’un enorme arc escarser al mur nord per facilitar l’accés a la nova parroquial, i que fou posteriorment tapiat (l’accés actual és més petit), i el cos superior del campanar, fet de maçoneria irregular i acabat amb un terrat de maó amb una senzilla balustrada de rajoles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la nova església, la capella romànica es va dividir en tres àmbits: un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant; una sala central; i el vestíbul de l’entrada a la nova església, a ponent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al costat de ponent, a tocar del temple romànic i probablement en l’indret on hi hauria hagut la rectoria vella, hi trobem l’edifici actual de la rectoria, d’època contemporània.</span></span></p> | 08167-34 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La nova església parroquial de Sant Salvador es va acabar de construir a finals del segle XVIII i va ser consagrada</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>cap el 1792, data en la qual va heretar la parroquialitat de la romànica, que s’havia</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>quedat petita. La població havia crescut: del cens de 1787 amb 93 ànimes, es</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>passava a les 444 ànimes de 1857. A finals del segle XVIII havia sorgit el veritable</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>nucli del poble actual de Polinyà, que va néixer amb cases arrenglerades al llarg de</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>l’antic Camí Ral de Sabadell a Granollers (actual carretera de Sentmenat).</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>La nova església parroquial va heretar l’antiga dedicació a sant Salvador, mentre</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>que l’antiga església romànica es dedicava ara a Sant Martí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la Guerra Civil (1936-39), l’església quedà força malmesa. En va desaparèixer un retaule barroc amb un sagrari, però les pintures murals no van patir danys. El temple va ser utilitzat com a magatzem durant la guerra i la casa rectoral es va habilitar per a escola municipal.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A partir de 1939, es va iniciar la restauració de l’església romànica, a càrrec de l' arquitecte Josep Vila i Juanico. El 1941 J. Gudiol en va extreure les pintures. L'any 1951 s'inaugurava la casa rectoral - l'anterior s'havia esfondrat- i l'any 1956, es van inaugurar les llums, es va pintar l’església i es va enrajolar el presbiteri i la sagristia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5581612,2.1511568 | 429217 | 4601069 | 1792 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-002resize0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-003resize0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-005resize.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 99 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 86775 | Jaciment arqueològic de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-querol | XI-VIII ane | <p><span lang='CA'><span><span>Estructura de boca estreta i parets bombades, qualificada com a sitja per membres del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Del seu interior s'exhumaren fragments ceràmics, tuvots i algunes restes de fauna. No es té més dades respecte el diàmetre i fondària de l'estructura. La datació pel material aparegut correspon a un moment del Bronze Final. Cal ressenyar la troballa superficial d'un fragment de vas de provisions que presenta decoració de cordons digitats i mugrons. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest material es troba dipositat al fons del Museu d'Història de Sabadell.</span></span></span></p> | 08167-35 | Camps situats a llevant de can Querol, al camí de la Serra | 41.5497001,2.1546511 | 429498 | 4600127 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86776 | Font de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-0 | <p><span><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | Requereix de neteja i manteniment | <p><span><span><span>Actualment la font brolla, a tocar del torrent de can Rovira, per un tub de ferro que surt d’un pilar fet amb totxos i arrebossat amb ciment, amb setze rajoles a escaire grogues i verdes. A manera de pica, es troben tres totxanes més al peu de les quals una reixeta recondeueix l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és precedida pel que hauria estat un petit parc a l’ombra d’uns roures i a tocar de les canyes del riu, on es troben dos bancs per a poder fer la parada, ja que aquí acaba el camí de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fonts orals, inicialment la font es trobava en aquest parc, a tocar el torrent, i més endavant el sortidor es va obrar on es troba en l'actualitat.</span></span></span></p> | 08167-36 | A pocs metres al nord-est del carrer Ramon Llull | 41.5570064,2.1495637 | 429082 | 4600943 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-004.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||
| 86777 | Font de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-monistrol | <p><span lang='CA'><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font construïda a l’entorn d’un broll d’aigua, a manera de passadís fet amb rajols i dos bancs a banda i banda i, al fons, la font, amb un broc de ferro.</span></span></span></p> <p>Molt a prop, a l'altre marge del camí, es troba un safareig.</p> | 08167-37 | Camí de can Monistrol a can Querol | 41.5722544,2.1453005 | 428743 | 4602638 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-004.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86778 | Mina de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-querol | XIX | En alguns trams tallada, en d'altres emmascarada per la vegetació | <p><span><span><span>Mina d’aigua que discorre paral·lela al torrent d’en Rovira, a l’altura de la casa homònima. Es tracta d’una construcció subterrània construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat. Actualment només són visibles les casetes de les bombes instal·lades per desviar l’aigua. Es coneix que el sector de tramuntana, el que dóna a la urbanització de can Rovira, es troba tallada per diferents punts.</span></span></span></p> | 08167-38 | Ronda de Salvador Allende, entre el camí de la Serra i el de can Rovira | 41.5527437,2.1539999 | 429447 | 4600465 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86778-op-38-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86778-op-38-003resize.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86779 | Rellotge de sol de can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marques-0 | <p><span><span><span>Rellotge d’alçat quadrangular en relleu a la part central de la llinda monolítica de la finestra principal de can Marquès, per sobre del portal adovellat. De tipus vertical declinant i orientat al sud, té gnòmon, de vareta simple, a la part superior. Els números, aràbics, incisos, es distribueixen, del 7 al 10 a l’esquerra. De l’11 a l’1 a la part inferior i del 2 al 6 a la dreta.</span></span></span></p> | 08167-39 | Passeig de l'església, 30 | 41.5579414,2.1516761 | 429260 | 4601044 | 08167 | Polinyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86779-polinya-canmarques-03.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||
| 86780 | L'Escolanet de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescolanet-de-polinya | XVII | Referències documentals | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaume Alboquers, dit l’Escolanet de Polinyà era un dels homes de confiança d'una de les quadrilles de bandolers més famosa de Catalunya, juntament amb la d'en Serrallonga, la d'en Perot Rocaguinarda, 'Perot lo Lladre' </span></span></span></span>(Oristà 1582- Nàpols ‘1635)<span><span><span><span lang='CA'>. Amb ells, s'acostumava a trobar també </span></span></span></span>Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit <em>Janot</em><strong>, </strong>i Gabriel Galí, anomenat <em>Barceló</em><strong>.</strong><span><span><span><span lang='CA'> Es tractava de camperols i gascons amb bones relacions amb el Sant Ofici, que robaven pels camins i repartien el botí entre la quadrilla. Entre robatori i robatori, treballaven la terra de les seves masies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que en la documentació de la època s'esmenta el Vallès i, en concret, Polinyà, com a zona de moviment bandoler, encara no és clara la relació entre Jaume Alboquers i el municipi.</span></span></span></span></p> | 08167-40 | <p>Perot lo Lladre va ser un Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas ,per aprendre un ofici. Allà ingressà a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Galí àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.</p> | 41.5574032,2.1561000 | 429628 | 4600981 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 86781 | Mastodont del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mastodont-del-museu-de-geologia-del-seminari-de-barcelona | <p><span><span><span>ALBERDI, M. Teresa. (1971) “Primer ejemplar completo de un tetralophodon longirostris KAUP, encontrado en España”. Estudios geológicos, vol.XXVII, pp. 181-196.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Les restes d’aquest exemplar, gairebé complet, de mastodont (<em>Tetralophodon longirostris</em>) van ser localitzades l’any 1965 en el camí de Santa Perpètua de Mogoda a Sentmenat, a uns 10 metres de profunditat, quan s’estaven executant les obres d’aplanament dels terrenys propietat del senyor Mario Guerin Ventura (1894-1968) per la futura fàbrica de la seva empresa “industrias Guerin”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Donat l’interès d’aquest industrial per la paleontologia i la seva relació amb el museu del Seminari de Barcelona, Guerin va parar l’obra i va avisar als doctors Vía i Villalta per realitzar l’extracció de l’exemplar de mastodont. Aquesta extracció es va dur a terme entre els mesos d¡octubre i novembre d’aquell any, en època de pluges que, en algun cas, van malmetre els ossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 3 metres per sobre del nivell de l’exemplar es van trobar i a certa distància s’havien trobat restes de<em> Deinotherium levius JOURDAN, </em>de<em> Aceratherium incisivum KAUP </em>i de<em> Hipparion catalaunicon PIRLOT</em>. Aquest fet, juntament amb l’estratigrafia, van permetre situar les restes en el Miocè, vallesenc inferior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant l’excavació com la preparació de les restes van ser dirigides pels doctors Via i Villalta i el seu estudi va anar a càrrec de la doctora Alberdi<strong>,</strong> de la universitat de Madrid.</span></span></span></p> | 08167-41 | Polígon Industrial de ca n'Humet, prop de la deixalleria de Polinyà | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 10 d’octubre de 1965 la Vanguardia va publicar la notícia de la troballa del mastodont a Polinyà, que és com segueix:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Han aparecido los restos completos de un mastodonte del Miocénico</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>La ya importante colección de mamíferos fòsiles del museo Geológico del Seminario, creado por el canónigo Almera en 1874, y reconstruído a partir de 1936 por el doctor Bataller, acaba de enriquecerse con un esqueleto completo de mastodonte. </span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>El hallazgo se ha efectuado en la explanación de un terreno situado a unos 500 metros al SE. de Polinyà adquirido por una factoría para la instalación de una nueva planta industrial.</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5 anys després de la troballa del mastodont la Vanguardia publicava un segon article que en parlava, arran de la troballa d’uns altres fòssils:</span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Importantes descubrimientos de fósiles</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Muy cerca de la población vallesana de Polinyà se ha descubierto el emplazamiento de una nueva localidad de mamíferos fósiles. En su día apareció el esqueleto casi completo de un mastodonte que, por avatares diversos, se instaló en el seminario Conciliar de Barcelona. Pero en el transcurso de una semana han aparecido nuevos hallazgos. Los restos encontrados corresponden huesos de extremidades de un segundo mastodonte, que figurará en las colecciones del Instituto de Paleontología.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Asimismo, se descubrió, en el mismo lugar, un colmillo inferior de una hembra correspondiente a una especie de mono antropomorfo de gran interés científico. Con esta pieza la colección del instituto ha llegado al número cincuenta de ejemplares fósiles de este grupo. Recordamos que, por esta colección, España es el tercer país de mundo en importancia, precedida de África oriental y del Pakistán.</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> <p><span><span><span>El museu geològic del Seminari de Barcelona és propietat de l'Arquebisbat de Barcelona i es va fundar l'any 1874, tot i que té com a precedent el Gabinet d'Història Natural, que es va crear l'any 1817, i posteriorment es va agregar a la Biblioteca Episcopal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer director del Museu va ser el Dr. <strong>Jaume Almera</strong> (1845-1919). l'any 1885 i per encàrrec de la Diputació de Barcelona, es va dedicar a la confecció de el mapa geològic de la província de Barcelona, un mapa que encara s'utilitza. <span lang='CA'><span><span>Almera va escriure importants monografies paleontològiques sobre els fòssils de l'Miocè i sobre els terrenys pliocènics pròxims a Barcelona, avui gairebé desapareguts per la pressió </span></span></span><span lang='CA'><span>urbana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1926, <strong>Josep Ramon Bataller</strong> (1890-1962) va continuar la tasca del Dr. Almera com a director del Museu. Va ser el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona (1955), doctor <em>honoris causa</em> per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectòria d'investigació destaquen l'estudi dels fòssils de l'Mesozoic, d'importància capital, sobretot pels seus treballs sobre els corals cretacis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1962 el Dr. <strong>Luís Via</strong> (1910-1991) va substituir a l'Dr. Bataller en la direcció de l'MGSB. El doctor Via va ser professor auxiliar de Dr. Bataller. La seva tesi doctoral va versar sobre els crancs de l'Eocè. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Després de la mort del Dr. Via la direcció del Museu va passar a Dr. <strong>Sebastian Calzada</strong>, que l'any 1975 es va doctorar amb una tesi sobre braquiòpodes del Cretaci de el Llevant peninsular. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des del 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu Geològic del Seminari ha anat rebent sense interrupció moltes entrades de fòssils. El desembre de 2020 el nombre de tàxons inventariats era de 86.576. La documentació per a dur a terme la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que supera els 17.000 títols. També posseeix un laboratori capaç de preparar els fòssils. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2009 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5425377,2.1558099 | 429587 | 4599331 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-img1730.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 86782 | Jaciment arqueològic de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-mauri | <p><span><span><span>Segons testimoni de R. Subirana, l'any 1979, </span></span></span><em><span><span><span>'en ple bosc en terres d'aquesta masia, localitzem un dolium fragmentat. Era situat a prop del camí que condueix a la veïna masia de Can Padró. A més del dolium pel voltants hi havien fragments de lloses, tegulae i pedres de molí, i no massa allunyat fragments de paviment de picadís'.</span></span></span></em></p> <p>Aquestes restes, localitzades prop de la casa pel costat de llevant, d'època romana, s'han interpretat com a corresponents a una possible vil·la. Posteriorment no s'han localitzat d'altres indicis materials.</p> <blockquote> <p> </p> </blockquote> | 08167-42 | Can Maurí | 41.5690885,2.1291483 | 427393 | 4602301 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86782-op-42-001.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 86783 | Jaciment arqueològic de can Marata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-marata | II a.n.e-II e.c. | La casa que hi havia va ser enderrocada el mes de juny de 1996. Avui es conserven en instal·lacions municipals el portal i dues de les finestres, que eren treballades. | <p><span><span><span>Es coneix el jaciment per les excavacions realitzades, l'any 1912, sota la direcció de Vicenç Renom, arqueòleg de Sabadell, que va dipositar el material extret al Museu d’Història de Sabadell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment es van dur a terme prospeccions superficials per part de l’aficionat local R. Subirana. Va localitzar restes d'estructures romanes indeterminades, així com restes de materials ceràmics (campaniana B, nombrosos fragments de Terra Sigil·lata Sud-Gàl·lica, Lucernes, i pedres de molí i de premsa). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes troballes evidencien l'existència d'una zona rústica de producció, possiblement un <em>torculus</em>, que es podria datar inicialment com a republicà, malgrat mostraria un moment més àlgid en una fase intermèdia del segle I d.C. com semblen demostrar les nombroses sigil·lates trobades a l’indret. </span></span></span></p> <p> </p> | 08167-43 | Terrenys de la masia de can Marata, al nord del terme i a llevant de la riera de Polinyà | <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A can </span><span>Marata hi van realitzar prospeccions arqueològiques, l'any 1912, els senyors, Joan Vila Cinca, Antoni Vila Arrufat, Josep Manau Artigas, Joan Viver Argelaguet i Vicenç Renom Costa, del Museu d'Història de Sabadell, al camp que hi ha davant la casa. D'aquesta prospecció en sortir gran quantitat de ceràmica, la qual compren des de l'època ibèrica fins la medieval tot passant, evidentment, per la romana. La d'aquesta última època, a més a més, de ser la que més material arqueològic ha donat, també és la de més qualitat. Les peces, algunes de molt senceres, són bàsicament de ceràmica sigil.lata, i van des del segle I a.C, fins el segle III d.C., tot aquest material és dipositat, per la consulta i estudi, al Museu d'Història de Sabadell. Algunes d'aquestes peces van ser restaurades.</span></span></span></span></span></p> | 41.5700398,2.1500830 | 429139 | 4602389 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86783-op-43-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86783-op-43-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86783-op-43-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86783-op-43-004.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 86784 | Jaciment arqueològic de la transformadora d'escombraries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-transformadora-descombraries | Es desconeix la ubicació exacte i estat del jaciment | <p><span lang='CA'><span><span>Les úniques referències conegudes de l'existència d'aquest jaciment són les proporcionades per A. Roig, que va fer saber de la recollida de fragments de <em>tegulae</em>, fragments de picadís <em>(opus testaceum</em>) de mida considerable i d'altres elements de tipus constructiu d'època romana. La cronologia és ara per ara, imprecisa, donat que no s'hi localitzaren restes de ceràmica fina que aporti més dades</span></span></span></p> | 08167-44 | Camí de ca n'Alzina a Sentmenat, prop de l'antiga planta transformadora d'escombraries, avui fora de servei | 41.5666236,2.1363900 | 427994 | 4602020 | 08167 | Polinyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-003.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 86785 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-7 | <p>Per la festivitat de Sant Sebastià, en acabar la celebració religiosa, encara avui es canten els goigs a aquest sant. Les primeres estrofes són com segueixen:</p> <blockquote> <p>Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència, / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència. </em></p> <p>Vostra mare és de Milà, / vostre pare de Narbona; / en la cort Dioclecià / per capità vos corona; / però Vós, per Déu amar, / deixau esta dependència. / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s'ha vist, / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per això iu ve a suplicar / aquest poble per clemència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>En un pal el mal pretor / us féu assagetejar / Qui podrà pensar el dolor / que vàreu en ell passar! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> </blockquote> <p> </p> | 08167-45 | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre '<em>ad catacumbas</em>' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc.La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc.</span></span></span> En l'actualitat, i malgrat que amb la desaparició de les pestes la devoció al sant ha minvat, són moltes les poblacions que el tenen per patró o copatró i que en la seva diada celebren la festa major d'hivern, com és el cas de Polinyà.</p> | 41.5581679,2.1511563 | 429217 | 4601070 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||||
| 86786 | Goig de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-salvador | <p><span><span><span>El dia de la festivitat de Sant Salvador, en acabar la celebració religiosa, s’acostumaven a cantar els goigs dels set gloriosos Sants les relíquies dels quals es guarden al temple.</span></span></span> Aquests goigs, però, a diferència dels de sant Sebastià, s'han perdut i en l'actualitat ja no es canten i poca gent els coneix.</p> <p> </p> <p>Eren com segueix:</p> <p><span><span><span>Goigs en alabanza dels set gloriosos sants, Illuminat Confesor, Venerando, Valido, Aureli, Neccari, Probo, y Especios Martyrs. Cuyas Reliquias se veneran autenticament en la Parroquioal Iglesia de sant Salvador de Poliñá, Bisbat de Barcelona, en lo endemà de la Festa Major, lo dia 7 de Agost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puix que Deu vos coronà</span></span></span><span><span><span> / De la Gloria ab resplandors: / Mostreus nostres Protectors / Sants Martyrs en Poliñá. / En las Glorias del Thabór / Nostra Festa principal / Goza gloria molt cabal / Celebran al Salvador; / Ab estos Sants l’endemá / Continuan festas Majors: / Mostreus Exc, / Quant Christo se transfigura / En Thabós Santa montaña / Demostra virtud estranya / en resplandor, y blancura; / A tal gloria se ajustà / La de estos triunfadors: / Mostreus Exc. / Pera fer mes gloriosa / la sua transfiguració / Alli hy volgué lo Señó / Comitiva molt dichosa; / Profetas, y Apostols triá / Mes dignes de sos anors: / Mostreus, Exc. / Los Sants allí presentats, / De las llums de aquella gloria, / que sols era transitoria, / foren tots illuminats; / Los raigs de estos sants es clá /Ser perpetuos, y millors: / Mostreus, Exc, / Señal del tot verdader / Desta Divina Bondat / Se veu Sant ILLUMINAT / De nostres Sants lo primer; / Al qual debem vererá / Honra gran de Confesors: / Mostreus, Exc. / Sant VENERANDO es molt digne / Ab Sant VALIDO tambe / De nostres cultos, perque / Lo seu Martyri es insigne; / Ab que podem esperà /Ser dignes de sos favors: / Mostreus, Exc. / Sant AURELI, y Sant NECCARI / En lo Cel ja triunfants / Nos farán participants / De son contento plenari; / Per ells lograrem gustá / De nos nectarios sabors / Mostreus, Exc. / Sant PROBO llarch temps probat / En una inmunda presó / Obtingué lo galardó / Quant per fi fou degollat / Cumplidament alcanzá / Del Martyri los primors: / Mostreus, Exc. / Sant ESPECIÓS resplandent, / Com son nom mateix declara, / També en lo Cel nos prepara / De dulçuras un Torrent, / Lo qual cert nos correrà / Si’ns fem sos imitadors: / Mostreus, Exc. / De pedra, de aiguats, y llamps / Esta parroquia devota / Devant vos rendida tota / Vos prega llibreu sos camps / De tots mals llibre será / Tenint tals Intercessors: / Mostreus, Exc. / Puix Déu vos glorificà / Ab los eterns respandors: / Mostreus nostres Protectors / Sant Martyrs en Poliñá.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar consultat és una edició de 1790 a càrrec de l’estamper Joan Serra y Nadal del carrer de Santa Anna de Barcelona. </span></span></span></p> | 08167-46 | Església parroquial de Sant Salvador de Polinyà | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> | 41.5581955,2.1511305 | 429214 | 4601073 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||||
| 86788 | Alzina del carrer de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-carrer-de-les-escoles | XIX-XX | <p><span><span><span>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.</span></span></span></p> | 08167-47 | Cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles | 41.5543850,2.1540041 | 429449 | 4600648 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86788-op-47-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86789 | Roure de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-padro | XIX-XX | Té heura en el tronc | <p>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 m d'alçada amb un gran tronc de prop de 2550 cm de perímetre, inclinat cap a l'est del qual en surten les branques. Presenta una capçada irregular de prop de 14 m d'amplada màxima i 8 m d'amplada mínima, condicionada per les diverses podes de què ha estat objecte al llarg del temps</p> | 08167-48 | Camí de can Monistrol a can Padró, passada la primera a mà esquerra. | 41.5722751,2.1453290 | 428746 | 4602641 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 10 Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part de l'Inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 89390 | Rellotge de sol de l'església de sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-salvador | XXI | Correspon a les darreres obres efectuades a l'església. | <p>Rellotge de sol situat a la façana de migdia del campanar, vertical,quadrat, fet en pedra artificial. Línies horàries de 6 a 6 i xifres romanes en relleu i color marró fosc. A la part superior, incís, s'hi llegeix 'TEMPVS FVGIT'.</p> <p>D'acord amb les fotos anteriors a la darrera restauració, aquest rellotge de sol en substitueix un d'anterior, de més grans dimensions, superposat en un arrebossat emblanquinat.</p> | 08167-49 | Passeig de l'Església, 35 | <p>Correspon a les darreres obres de restauració del temple, de l'any 2000.</p> | 41.5580922,2.1512978 | 429228 | 4601061 | 2000-2002 | 08167 | Polinyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-40-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-49-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-49-004lluismas.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Correspon al rellotge de sol núm. 1063 de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomòtica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 89391 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-2 | XXI | Inaugurat l'any 2016 | <p><span><span><span>Monument inaugurat per la diada de Sant Jordi de 2016, dedicat a Rafael Casanova i a la seva lluita en defensa de les institucions catalanes. El monument s'alça a la rambla que porta també el nom del polític català i és disseny de l'artista Xavier Clavijo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça, que es va decidir amb un procés de participació ciutadana, representa les quatre barres de la senyera per mitjà de quatre gabions de metall en diferents alçades en gradació i reblertes per llosetes de pedra- que s’aixequen per simbolitzar com Catalunya, després de la derrota, torna a aixecar-se i lluita per a recuperar les institucions , la cultura i la llengua pròpies. Al terra, en una placa de corten calada s'hi pot llegir: 'Rafael Casanova. Defensor de la llibertat de Catalunya. 1660-1743'</span></span></span></p> | 08167-50 | Rambla de Rafael Casanova, poc abans d'arribar al Parc de Joan Fuster | 41.5540384,2.1571999 | 429716 | 4600607 | 2016 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89391-op-50-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89391-op-50-004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.