Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86750 | Tram de la Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-la-via-augusta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AULADELL MARQUÈS, J. 'Uns primers colons romans a Boada Vell'. <em>Quatrepins, Quaderns de Cultura. </em>9. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLS MANENT, T. 'La via Augusta al Vallès Central'. <em>Quatrepins, Quaderns de Cultura. </em>14</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KORTABA, J.; PEZIN, A.. 1987. 'Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et Via Augusta'. A: <em>Documents d’Archéologie Française. </em>París: Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme, 1987</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA GARRIGA, J. 'Can Mulà, de Gallecs (Mollet del Vallès)'. <em>Butlletí Agrupació Excursionista de Granollers.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, J. <em>1969. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. </em>Barcelona: Comisión de Urbanismo B-65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYER, M.; RODÀ, I. 1984. <em>La romanització del Vallès segons l'epigrafia. </em>Sabadell: Museu d'Història de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIRÓ, C.; FOLCH, J.; MENÉNDEZ, F.X. 1987. 'El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental), estat de la qüestió'. A: <em>Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. </em>Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORET PUJOL, Lourdes. 2009. Memòria científica. Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. 2009, Arxiu: Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MUÑOZ, Vanessa. 2013. Memòria d'intervenció arqueològica. Riera de Caldes II - Sector Serveis. Palau-Solità i Plegamans. (Vallès Occidental). Mem. Núm.: 10651</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALLÍ AGUILERA, F. <em>1985. La Vía Augusta en Cataluña. </em>Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARDO, J.. 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes. </em>0</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAURA, P. 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. <em>Estudios de la Antigüedad. </em>3</span></span></span></p> | II-I | <p>A partir de diversos trams coneguts de la Via Agusta al terme municipal de Palau-solità i Plegamans i de la documentació escrita coneguda, es creu que ben probablement, aquesta via romana en un dels seus ramals creuaria el terme municipal de Polinyà transversalment. Tanmateix, el el terme municipal pròpiament no s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica que permeti documentar físicament aquesta via.</p> <p>La presència de les vil·les romanes del Camp d'en Ventura Oller o de can Marata, apunten que, si més no, un ramal de la via passaria pel terme. Així ho sembla confirmar els diversos esments, ja en època medieval, del camí ral en indrets per on seria lògica la continuïtat de la via romana des dels trams coneguts. </p> <p>En aquest sentit, es coneix de sempre el tram del camí ral de Sabadell que des del Parc de l'Hotal del Fum (Palau-solità i Plegamans) travessa els camps de can Gavarra en sentit nord-est a sud-oest, continuant pel camí de Gallecs, pel carrer de Ramoneda, el carrer Major i finalment seguint el camí de la font de la Mare de Déu fins arribar al terme municipal de Sabadell.</p> | 08167-18 | La via Augusta en el terme de Polinyà es podria resseguir des del terme de Palau-solità i Plegamans, a l'altura de l'Hostal del Fum, en part coincidint amb el camí ral o camí de Sant Jaume. | <p><span><span><span>Es tracta d'una de les calçades més importants que els romans van establir en la seva xarxa de comunicacions. En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraklea. Enllaçava Roma amb Gades (Cadis) i durant l'imperi prengué el nom de Via Augusta o dels vasos apol·linars, perquè a finals del segle XIX a Vicarel·lo (Itàlia) es van trobar quatres vasos de plata dedicats a Apol·lo que duien gravats els noms de totes les parades de la ruta des de Roma fins a Gades (Cadis), i les distàncies en milles romanes que separaven un lloc de l'altre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta important calçada travessava Catalunya, de la qual era l'eix bàsic de comunicacions. La seva ruta és coneguda a través de l'itinerari d'Antoní, els vasos apol·linars i alguns mil·liaris. A partir de l'estudi cartogràfic i arqueològic s'han pogut situar molts dels noms que figuren al seu trajecte i que es corresponen amb ciutats i viles actuals. En època republicana tenia un primer recorregut que baixava des del Summum Pyreneum (Portús-Panissars) i travessava Catalunya per l'interior, passant pel Vallès i realitzant el següent itinerari: Summum Pyreneum (El Portús), Deciana, Iuncaria (La Jonquera), Cinniana, Gerunda (Girona), Seterrae (Hostalric?), Praetorium (Llinars?), Semproniana (Granollers), Arraona (barri de la Salut de Sabadell), Ad Fines (Martorell), etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També s'han anat descobrint un gran nombre d'elements que documenten l'organització de vies 'secundàries' interiors. </span></span></span><span><span><span>El traçat interior de la Via Augusta, passava per l'actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprès entre les mansions de Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts se sap que la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per Can Molar, Can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l'Hostal del Fum, on creuava la riera i la via s'enfilava a la serra pel lloc més practicable de la timba. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar amb facilitat fragments de ceràmica. Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Sentmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia aquest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el terme municipal de Palau-solità i Plegamans es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l'Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) fins a la colònia de Barcino, l'anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d'aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veira) i un altre hostal (Can Jomet).</span></span></span></p> | 41.5592061,2.1668379 | 430525 | 4601173 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Social | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 86759 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-51 | <p><span><span><span>L'arxiu municipal de Polinyà té com a funció la recollida, preservació, tractament tècnic i difusió de la documentació ja sigui d'origen municipal o donacions particulars.<br /> <br /> Consta de 300 metres lineals de documentació on destaca el fons municipal (1840-2005), reproducció de documentació digitalitzada d'època medieval de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i de l'Arxiu Històric de Sabadell, Cort del Batlle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a document més antic que custodia es troba el cadastre de Patiño, datat de 1756 segons ordre de l’any 1735. D’altra banda s’hi poden consultar els plens de l’Ajuntament des de 1922, llibres de compte des de 1871, pressupostos, llibres d’actes des de 1902, amirallaments, cadastre....</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu és obert de dilluns a divendres de 9 a 14:30</span></span></span></p> | 08167-24 | Plaça de la Vila, 1 | 41.5574805,2.1561399 | 429631 | 4600989 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-009.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 86762 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> | 08167-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> | 41.5575972,2.1565634 | 429666 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 86768 | Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont | <p><span><span><span>Alguns dels fossils recuperats dels jaciments paleontològics de Polinyà es troben avui dipositats al fons del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest institut és és l’hereu d’una llarga tradició de recerca sobre vertebrats fòssils a Catalunya, establerta i posteriorment consolidada per l’il·lustre paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont-Pairó. Es tracta d’una fundació, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que va prendre el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu de l'ICP compta amb dues exposicions. A la planta baixa, l'exposició permanent interactiva <span><span>'Avui investigues tu!'</span></span> que permet a l’usuari convertir-se en un paleontòleg, reproduint quatre investigacions reals de l’ICP. A la primera planta del museu s’hi poden trobar les exposicions temporals. En d’altres sales del museu es pot veure com és un laboratori de restauració de fòssils i audiovisuals que recreen els paisatges de fa 66 milions d'anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.</span></span></span></p> | 08167-29 | Carrer de l'Escola Industrial, núm. 2308201 Sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>Miquel Crusafont i Pairó</span> <span lang='CA'>(Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983), va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi <em>Los jiráfidos fósiles de España. </em>Va esdevenir catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona. També va ser professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La seva recerca va començar a difondre's amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural durant el període 1933-1934. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre d'altres indrets.</span></span></span></span></p> | 41.5574607,2.1561764 | 429634 | 4600987 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 86776 | Font de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-0 | <p><span><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | Requereix de neteja i manteniment | <p><span><span><span>Actualment la font brolla, a tocar del torrent de can Rovira, per un tub de ferro que surt d’un pilar fet amb totxos i arrebossat amb ciment, amb setze rajoles a escaire grogues i verdes. A manera de pica, es troben tres totxanes més al peu de les quals una reixeta recondeueix l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és precedida pel que hauria estat un petit parc a l’ombra d’uns roures i a tocar de les canyes del riu, on es troben dos bancs per a poder fer la parada, ja que aquí acaba el camí de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fonts orals, inicialment la font es trobava en aquest parc, a tocar el torrent, i més endavant el sortidor es va obrar on es troba en l'actualitat.</span></span></span></p> | 08167-36 | A pocs metres al nord-est del carrer Ramon Llull | 41.5570064,2.1495637 | 429082 | 4600943 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-004.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 86780 | L'Escolanet de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescolanet-de-polinya | XVII | Referències documentals | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaume Alboquers, dit l’Escolanet de Polinyà era un dels homes de confiança d'una de les quadrilles de bandolers més famosa de Catalunya, juntament amb la d'en Serrallonga, la d'en Perot Rocaguinarda, 'Perot lo Lladre' </span></span></span></span>(Oristà 1582- Nàpols ‘1635)<span><span><span><span lang='CA'>. Amb ells, s'acostumava a trobar també </span></span></span></span>Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit <em>Janot</em><strong>, </strong>i Gabriel Galí, anomenat <em>Barceló</em><strong>.</strong><span><span><span><span lang='CA'> Es tractava de camperols i gascons amb bones relacions amb el Sant Ofici, que robaven pels camins i repartien el botí entre la quadrilla. Entre robatori i robatori, treballaven la terra de les seves masies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que en la documentació de la època s'esmenta el Vallès i, en concret, Polinyà, com a zona de moviment bandoler, encara no és clara la relació entre Jaume Alboquers i el municipi.</span></span></span></span></p> | 08167-40 | <p>Perot lo Lladre va ser un Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas ,per aprendre un ofici. Allà ingressà a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Galí àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.</p> | 41.5574032,2.1561000 | 429628 | 4600981 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 86785 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-7 | <p>Per la festivitat de Sant Sebastià, en acabar la celebració religiosa, encara avui es canten els goigs a aquest sant. Les primeres estrofes són com segueixen:</p> <blockquote> <p>Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència, / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència. </em></p> <p>Vostra mare és de Milà, / vostre pare de Narbona; / en la cort Dioclecià / per capità vos corona; / però Vós, per Déu amar, / deixau esta dependència. / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s'ha vist, / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per això iu ve a suplicar / aquest poble per clemència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>En un pal el mal pretor / us féu assagetejar / Qui podrà pensar el dolor / que vàreu en ell passar! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> </blockquote> <p> </p> | 08167-45 | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre '<em>ad catacumbas</em>' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc.La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc.</span></span></span> En l'actualitat, i malgrat que amb la desaparició de les pestes la devoció al sant ha minvat, són moltes les poblacions que el tenen per patró o copatró i que en la seva diada celebren la festa major d'hivern, com és el cas de Polinyà.</p> | 41.5581679,2.1511563 | 429217 | 4601070 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 86786 | Goig de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-salvador | <p><span><span><span>El dia de la festivitat de Sant Salvador, en acabar la celebració religiosa, s’acostumaven a cantar els goigs dels set gloriosos Sants les relíquies dels quals es guarden al temple.</span></span></span> Aquests goigs, però, a diferència dels de sant Sebastià, s'han perdut i en l'actualitat ja no es canten i poca gent els coneix.</p> <p> </p> <p>Eren com segueix:</p> <p><span><span><span>Goigs en alabanza dels set gloriosos sants, Illuminat Confesor, Venerando, Valido, Aureli, Neccari, Probo, y Especios Martyrs. Cuyas Reliquias se veneran autenticament en la Parroquioal Iglesia de sant Salvador de Poliñá, Bisbat de Barcelona, en lo endemà de la Festa Major, lo dia 7 de Agost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puix que Deu vos coronà</span></span></span><span><span><span> / De la Gloria ab resplandors: / Mostreus nostres Protectors / Sants Martyrs en Poliñá. / En las Glorias del Thabór / Nostra Festa principal / Goza gloria molt cabal / Celebran al Salvador; / Ab estos Sants l’endemá / Continuan festas Majors: / Mostreus Exc, / Quant Christo se transfigura / En Thabós Santa montaña / Demostra virtud estranya / en resplandor, y blancura; / A tal gloria se ajustà / La de estos triunfadors: / Mostreus Exc. / Pera fer mes gloriosa / la sua transfiguració / Alli hy volgué lo Señó / Comitiva molt dichosa; / Profetas, y Apostols triá / Mes dignes de sos anors: / Mostreus, Exc. / Los Sants allí presentats, / De las llums de aquella gloria, / que sols era transitoria, / foren tots illuminats; / Los raigs de estos sants es clá /Ser perpetuos, y millors: / Mostreus, Exc, / Señal del tot verdader / Desta Divina Bondat / Se veu Sant ILLUMINAT / De nostres Sants lo primer; / Al qual debem vererá / Honra gran de Confesors: / Mostreus, Exc. / Sant VENERANDO es molt digne / Ab Sant VALIDO tambe / De nostres cultos, perque / Lo seu Martyri es insigne; / Ab que podem esperà /Ser dignes de sos favors: / Mostreus, Exc. / Sant AURELI, y Sant NECCARI / En lo Cel ja triunfants / Nos farán participants / De son contento plenari; / Per ells lograrem gustá / De nos nectarios sabors / Mostreus, Exc. / Sant PROBO llarch temps probat / En una inmunda presó / Obtingué lo galardó / Quant per fi fou degollat / Cumplidament alcanzá / Del Martyri los primors: / Mostreus, Exc. / Sant ESPECIÓS resplandent, / Com son nom mateix declara, / També en lo Cel nos prepara / De dulçuras un Torrent, / Lo qual cert nos correrà / Si’ns fem sos imitadors: / Mostreus, Exc. / De pedra, de aiguats, y llamps / Esta parroquia devota / Devant vos rendida tota / Vos prega llibreu sos camps / De tots mals llibre será / Tenint tals Intercessors: / Mostreus, Exc. / Puix Déu vos glorificà / Ab los eterns respandors: / Mostreus nostres Protectors / Sant Martyrs en Poliñá.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar consultat és una edició de 1790 a càrrec de l’estamper Joan Serra y Nadal del carrer de Santa Anna de Barcelona. </span></span></span></p> | 08167-46 | Església parroquial de Sant Salvador de Polinyà | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> | 41.5581955,2.1511305 | 429214 | 4601073 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 89392 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-16 | <p><span lang='CA'><span>La festivitat de Sant Sebastià, patró de Polinyà, se celebra el 20 de gener, i constitueix la festa major d’hivern. Es tracta d'una festa eminentment de caire religiós. Se celebra doncs, com a primer acte de la diada, la processó des de la Germandat, portant la imatge de Sant Sebastià, cap a l'església, on té lloc la missa solemne i després es canten els goigs. Posteriorment, encara al Passeig de l'Església es ballen sardanes, i per la tarda té lloc, des de l'any 1988, una cursa popular. </span></span></p> | 08167-51 | Passeig de l'Església | <p>Antigament es feia una processó per tot el poble, que s'ha vist substituïda per la portada del sant des de la Germandat fins a l'església parroquial.</p> | 41.5578127,2.1514406 | 429240 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2019-01-21-acte-religios-4358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2018-01-20-xxxi-cursa-popular-9285.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 89393 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-2 | Hi ha una associació que se'n cuida | <p>Es tracta d'una festa amb força tradició a Polinyà, gestionada per una de les associacions més antigues del municipi i celebrada aquí el diumenge abans de Sant Antoni, protector dels animals, perquè no coincideixi amb Sant Sebastià. Es fan les tradicionals cavalcades amb els animals ben guarnits, per anar-los a beneir.</p> <p> </p> | 08167-52 | Passeig de l'Església | <p>El ritus principal dels <em>Tres Tombs</em> consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant</p> | 41.5578097,2.1514577 | 429241 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89393-2018-01-14-sant-antoni-abat-9045.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 89394 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-17 | <p>La ballada de gitanes, organitzada per la Germandat de Polinyà, és una festa associada a Carnestoltes força i arrelada a la població, ja que hi ha tradició d'aquest ball des de fa molts anys i, des de l'any 1979 es coneix que es balla cada any sense excepció. En l'actualitat hi ha dues colles, l'una de veterans i l'altra de més novella, i apleguen totes dues prop de 32 balladors.</p> <p>Es conviden diferents colles de gitanes que mostren els seus balls durant la tarda de diumenge de la Festa Major. L'acte se celebrava fins fa poc al pati del CEIP Pere Calders i en els darrers anys a la plaça de la Vila.</p> <p>L'acte abasta diversos balls i figures com jotes, contradances, i parts de tres. Es balla per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Es fa una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades, es col·loquen en paral·lel i donen pas als altres balls. Quan s'acabaven es torna a sentir la música d'entrada i les parelles surten a saludar, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans.</p> <p> </p> | 08167-53 | Plaça de la Vila | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors.</p> | 41.5560510,2.1602353 | 429971 | 4600827 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89394-gitanes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89394-2017-07-07-ballada-gitanes-8702.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 89488 | Alzines de la finca Dupont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-finca-dupont | XX | <p>Dues alzines (Quercus ilex) que es troben a tocar del mur que delimita la parcel·la de la finca Dupont, donant a un camp treballat. L'una fa gairebé 14 m d'açadai el seu tronc té un perímetre de 360 cm. Té una capçada equilibrada amb una amplada màxima de 16 m. Es ramifica en dos amb forma d'Y. Als pocs metres al sud-est es troba una segona alzina de característiques molt similars.</p> | 08167-69 | Finca Dupont, prop de la la zona esportiva municipal | 41.5535814,2.1636170 | 430251 | 4600550 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-004.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Abres AIL19 i AIL20 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Guillamon per encàrrec de l'Ajuntament de Polinyà. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 89494 | Molí i mina de cal Llibre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-mina-de-cal-llibre | XX | La roda requereix de restauració i manteniment | <p>Molí de vent aiguader situat a tocar d'uns cossos abandonats de la masia de cal Llibre, a tocar de la carretera i al nord d'un camp de conreu. Consta d'una torre de forma troncocònica avui completament arrebossada amb ciment, rematada per una estructura metàl·lica amb barana. A la part superior hi ha una roda metàl·lica amb antenes i pales, a més un penell que permetia orientar-lo cap al vent.</p> | 08167-75 | Cal Llibre, massat el km 1,5 de la C-155 | 41.5631703,2.1316400 | 427594 | 4601641 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No s'ha pogut accedir a la parcel·la | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 89495 | Pou i mina de cal Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-mina-de-cal-garcia | XIX | Mentre que el pou es troba al pati d'accés a la masia, restaurat, la boca de la mina, tot i que també molt cuidada, es troba a l'exterior, on passen cotxes que sovint maniobren al seu davant. En una d'aquestes maniobres sembla que la boca de la mina s'ha vist afectada. | <p>Elements que es troben a uns 10 metres a distància l'un de l'altre La boca de la mina es troba en superfície, just abans d'entrar al restaurant de cal Garcia, al costat d'un lledoner. Té accés amb reixa a peu pla, a partir d'on davalla en direcció esta oest i per mitjà d'uns graons tallats a l'argila. Desconeixem a partir d'aquest punt el seu recorregut.</p> <p>Al nord-est de la boca de la mina, ja a l'interior del pati d'accés al restaurant cal Garcia, es troba el pou, completament restaurat</p> | 08167-76 | Cal Garcia. Carrer del Pintor Joan Miró, 4 | 41.5408756,2.1622026 | 430119 | 4599142 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89495-op-76-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89495-op-76-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89495-op-76-004.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 89496 | Els saurins de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya | XIX-XX | Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer | <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> | 08167-77 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||||
| 86763 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-4 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acte organitzat per la Germandat de Polinyà que agrupa unes 500 puntaires d’arreu de Catalunya. La vila s’omple de persones que posen en pràctica l’art de les puntes de coixí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Se celebra el 12 d’octubre.</span></span></span></span></span></p> | 08167-27 | 41.5575986,2.1565144 | 429662 | 4601002 | 08167 | Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 86788 | Alzina del carrer de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-carrer-de-les-escoles | XIX-XX | <p><span><span><span>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.</span></span></span></p> | 08167-47 | Cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles | 41.5543850,2.1540041 | 429449 | 4600648 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86788-op-47-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86789 | Roure de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-padro | XIX-XX | Té heura en el tronc | <p>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 m d'alçada amb un gran tronc de prop de 2550 cm de perímetre, inclinat cap a l'est del qual en surten les branques. Presenta una capçada irregular de prop de 14 m d'amplada màxima i 8 m d'amplada mínima, condicionada per les diverses podes de què ha estat objecte al llarg del temps</p> | 08167-48 | Camí de can Monistrol a can Padró, passada la primera a mà esquerra. | 41.5722751,2.1453290 | 428746 | 4602641 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 10 Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part de l'Inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 89390 | Rellotge de sol de l'església de sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-salvador | XXI | Correspon a les darreres obres efectuades a l'església. | <p>Rellotge de sol situat a la façana de migdia del campanar, vertical,quadrat, fet en pedra artificial. Línies horàries de 6 a 6 i xifres romanes en relleu i color marró fosc. A la part superior, incís, s'hi llegeix 'TEMPVS FVGIT'.</p> <p>D'acord amb les fotos anteriors a la darrera restauració, aquest rellotge de sol en substitueix un d'anterior, de més grans dimensions, superposat en un arrebossat emblanquinat.</p> | 08167-49 | Passeig de l'Església, 35 | <p>Correspon a les darreres obres de restauració del temple, de l'any 2000.</p> | 41.5580922,2.1512978 | 429228 | 4601061 | 2000-2002 | 08167 | Polinyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-40-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-49-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-49-004lluismas.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Correspon al rellotge de sol núm. 1063 de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomòtica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 89391 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-2 | XXI | Inaugurat l'any 2016 | <p><span><span><span>Monument inaugurat per la diada de Sant Jordi de 2016, dedicat a Rafael Casanova i a la seva lluita en defensa de les institucions catalanes. El monument s'alça a la rambla que porta també el nom del polític català i és disseny de l'artista Xavier Clavijo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça, que es va decidir amb un procés de participació ciutadana, representa les quatre barres de la senyera per mitjà de quatre gabions de metall en diferents alçades en gradació i reblertes per llosetes de pedra- que s’aixequen per simbolitzar com Catalunya, després de la derrota, torna a aixecar-se i lluita per a recuperar les institucions , la cultura i la llengua pròpies. Al terra, en una placa de corten calada s'hi pot llegir: 'Rafael Casanova. Defensor de la llibertat de Catalunya. 1660-1743'</span></span></span></p> | 08167-50 | Rambla de Rafael Casanova, poc abans d'arribar al Parc de Joan Fuster | 41.5540384,2.1571999 | 429716 | 4600607 | 2016 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89391-op-50-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89391-op-50-004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 89395 | Roure de la C-155 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-c-155 | XIX-XX | <p><span><span><span>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 metres d’açada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada. En el tronc hi ha clavada una placa de “area privada de caça”. Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.</span></span></span></p> | 08167-54 | Carretera C-155, km. 2,2 a nord. | 41.5608000,2.1441200 | 428632 | 4601368 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89395-op-54-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No es troba inclòs en la llista d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89438 | Cementiri de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-polinya | XIX | <p>El cementiri de Polinyà es coneix en l'indret actual des del darrer quart del segle XIX. La part més antiga del cementiri correspon avui al seu cos central, format per tres rengleres de nínxols que dibuixen un espai de 25 x 20 m. La seva ampliació es va succeir pel costat nord-est primer i pel sud-oest després. Actualment es preveu una nova ampliació.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-56 | Cementiri de Polinyà, al sector nord-est de la rotonda de la C-155 a l'altura de la BV-1421 | <p>El cementiri és gestionat des de l'Ajuntament d'ençà de l'any 1933.</p> <p>Està sent objecte d'estudi per part d'Alícia García Gutíerrez, tècnica de l'arxiu municipal de Polinyà, en relació als fets succeïts durant la Guerra Civil.</p> | 41.5602389,2.1478583 | 428944 | 4601303 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-004resize.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Inexistent | 2021-10-28 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 89456 | Rellotge de sol de ca l'Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lenriqueta | XIX-XX | La pintura s'ha perdut en gran part i presenta un escrostonat | <p><span>Rellotge de sol situat a la façana de migdia de ca l'Enriqueta, per sota la línia de teulada i a l'altura del carener. És semicircular amb frontó, emmarcat. Presenta les línies horàries amb senyals per a les mitges hores, bastant esborrades; no s'hi veuen números. Restes de mangra amb el qual s'ha pintat el marc i algun element en el pol. Gnòmon de vareta simple, doblegat.</span></p> | 08167-60 | Carrer Bonavista 2 (xamfrà amb el carrer Major) | 41.5560136,2.1544220 | 429486 | 4600828 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89456-5759aandres-carrerbonavista2polinya0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Número 5759 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans (Societat Catalana de Gnomòtica) | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 89458 | Alzina de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lesglesia | XX | <p>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) situada a la parcel·la que es troba a llevant de l'església parroquial, a una cota inferior. Fa uns 12 m d'alçada i el seu tronc té un perímetre de prop 260 cm, tot i que aquest es bifurca a poca alçada en dos troncs lleugerament corbats que, tot i donar lloc a dos unitats diferents conformen una sola capçada, de gran volum.</p> | 08167-62 | Passeig de l'església, a llevant de l'església parroquial de Sant Salvador | 41.5582694,2.1512824 | 429227 | 4601081 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89458-op-62-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89458-op-62-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No forma part del catàleg d'arbres monumentals de Catalunya.Arbre AIL08 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89462 | Roure del camí de Sentmenat a Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-de-sentmenat-a-santa-perpetua | XX | <p>Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 14 metres d'alçada que presenta un únic tronc que al capdamunt es divideix en quatre branques. La capçada, molt frondosa, competeix amb una alzina propera</p> | 08167-65 | Camí de Sentmenat a Santa Perpètua de Mogoda, 250 metres al nord-oest de la deixalleria de Polinyà | 41.5440100,2.1533286 | 429382 | 4599496 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89462-op-65-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL12 del Catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista.No consta en cap inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89463 | Monument a la bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-bomba | XXI | <p>Rotonda inaugurada l'any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba. Es tracta de l'antiga font del poble que disposava de safareig, on s'anava a buscar aigua i a rentar roba.</p> <p>L'escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.</p> | 08167-66 | Rotonda de la carretera de Sentmenat a l'altura del carrer de Ramoneda | 41.5558613,2.1586090 | 429835 | 4600808 | 2018 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89463-op-66-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89463-op-66-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89463-op-66-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89463-la-bomba.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Eliseupaisatgista | Projecte d'Eliseupaisatgista | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 89464 | Lledoner de can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-garcia | XIX | Recentment ha estat escapçat. Rebrota. | <p>Lledoner (<em>Celtis australis</em>) de prop de 7 m d'alçada i un tronc de 490 cm de perímetre recentment escapçat de tal manera que en l'actualitat se n'observen únicament els rebrots que comencen a créixer. El tronc presenta grans cavitats i als peus es troba una una roda de molí, fet que el fa característic de l'indret on es troba.</p> | 08167-67 | Carrer del pintor Joan Miró, davant del restaurant Masia Can Garcia | 41.5408237,2.1620496 | 430106 | 4599135 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89464-op-67-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL11 del Catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 89487 | Pi de l'Avinguda de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-can-serra | XX | <p>Pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>) que neix a la llera de la riera de Polinyà i sobresurt del pont que hi ha al creuament amb l'avinguda de can Serra. Fa prop de 10 m d'alçada i té un tronc de prop de 267 cm de perímetre. Està format per un tronc principal amb inclinació cap al nord i que s'acaba ramificant en tres braços. La capçada és reduïda en proporció amb la mida dl tronc.</p> | 08167-68 | Avinguda de can Serra amb la riera de Polinyà | 41.5624245,2.1514546 | 429245 | 4601542 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89487-op-68-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89487-op-68-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL06 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89489 | Roure de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-carretera | XX | <p>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de gairebé 14 metres d'alçada amb un tronc principal gruixut de prop de 270 cm de perímetre que comença a ramificar a prop d'1,1 m d'alçada. Presenta una capçada irregular.</p> | 08167-70 | Carretera de Sentmenat, passar el carrer de Pablo Picasso en direcció nord, a mà dreta | 41.5500599,2.1593399 | 429890 | 4600163 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89489-op-70-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89489-op-70-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL31 del catàleg dels arbres d'Interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Paisatgista l'any 2020. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89493 | Creu del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-padro-3 | XX | Refeta íntegrament després de la Guerra Civil | <p>Creu de ferro ubicada al capdamunt d'una estructura feta amb còdol i ciment que consisteix en un gran basament de planta rectangular sobre el qual es troben dues plataformes més baixes i el pilar també dels còdols sobre el qual s'erigeix la creu.</p> | 08167-74 | Camí del Padró, a uns 140 m al nord-oest de l'església parroquial de sant Salvador | <p>El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites.</p> <p>Aquesta creu va ser destruïda en el decurs de la Guerra Civil i feta de nou un cop finalitzat el conflicte.</p> | 41.5592190,2.1502679 | 429144 | 4601187 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89493-op-74-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89493-op-74-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89493-creu-pedro.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 89825 | Memorial a les víctimes de la Covid-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-les-victimes-de-la-covid-19 | XXI | <p>Monument a les víctimes de la Covid-19 instal·lat a la plaça de la Vila el dia 8 de juliol de l'any 2021.</p> <p>Està format per una base de ferro sobre la qual es troba una escultura, en marbre de Carrara i ferro.</p> <p>A la base s'hi pot llegir:</p> <p>'<span><span>En record de les víctimes de la Covid-19.</span></span></p> <p><span><span>En reconeixement a les persones que han treballat en primera línia durant la pandèmia. </span></span></p> <p><span><span>I per totes les abraçades que vam deixar de fer-nos.</span></span></p> <p><span><span>Polinyà, juliol del 2021'</span></span></p> | 08167-78 | Plaça de la Vila | <p>La COVID-19 és una malaltia respiratòria infecciosa causada pel virus SARS-CoV-2, estretament relacionat amb el SARS-CoV però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest darrer va provocar entre els anys 2002 i 2003.El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019, moment a partir del qual es va estendre arreu, donant lloc al brot de coronavirus 2019-2020. L'11 de març del 2020, l'Organització Mundial de la Salut va declarar que el brot era una pandèmia. Després d'un confinament i de diverses mesures restrictives per tal d'evitar o frenar els contagis, l'estiu de l'any 2021 les mesures de restricció es van començar a aixecar.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.5579434,2.1565020 | 429662 | 4601040 | 2021 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89825-2021-07-08-acte-memoria-victimes-covid-19-i-reconeixament-9584.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Lluís Cera | Durant la seva inauguració es va agrair la tasca de totes aquelles persones que van treballar en primera línia i als voluntaris que hi van col·laborar, així com també es va fer un reconeixement a les comunitats educatives per la seva ràpida adaptació a la situació. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 86761 | Col·lecció municipal d'Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dhistoria | <p><span><span><span>Es tracta d’una col·lecció de material de tipus divers, sobretot etnogràfic (eines del camp, mobles, una premsa, mesures, barrils, llibres, material arqueològic procedent d’excavacions prèvies a la regularització de l’arqueologia...). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest material és producte de les tasques de recollida i salvament que els Amics de l’Antic Museu de Polinyà van dur a terme d'ençà de l'any 1980 i fins fa uns anys, així com també procedeix de diverses donacions. A l’arxiu de Polinyà hi consta un inventari en paper fet l’any 1989, amb 1.165 entrades. Avui aquest material es troba es un espai municipal tancat i destinat al seu dipòsit, a tocar del magatzem de la brigada.</span></span></span></p> | 08167-25 | Carrer Balmes, 8 | <p><span><span><span>El material d’aquesta col·lecció prové de l’antic Museu de Polinyà, fundat l’any 1980. D’ençà de llavors, l’activitat del Grup d’Amics del museu, es va dedicar a aplegar diversos estris procedents de cases i masies per tal d’anar creant un fons per al Museu i divulgar-lo. Aquest material és el que avui es troba al magatzem municipal. L’activitat del Grup d’Amics del Museu i del propi museu es va desenvolupar fins fa prop d’una dècada. </span></span></span></p> | 41.5539714,2.1560652 | 429621 | 4600600 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-005.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La col·lecció es troba pendent d'una nova classificació i inventari. | 102 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86772 | Jaciment arqueològic de la Serra de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-serra-de-la-salut | <p><span><span><span>En el límit dels termes de Sabadell i Polinyà, en el moment d'obrir un camí, l'any 1932, just quan passa per la Serra de la Salut, es van localitzar unes estructures de les quals es van exhumar fragments de ceràmica i tubots rectangulars i semi-circulars, identificades com un lloc d'hàbitat amb estructures peribles. Els materials recuperats per Vicenç Renom es van adscriure al Bronze Final. La prospecció superficial realitzada anys després per la zona no va permetre localitzar indicis de materials o estructures que aportessin més dades en relació a aquest jaciment. </span></span></span></p> | 08167-32 | Camí de can Lletger, en direcció cap a la C-155, passada Morera, | 41.5574559,2.1418284 | 428438 | 4600999 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86772-32-002.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 86751 | Jaciment arqueològic del Polígon Industrial de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-poligon-industrial-de-llevant | <p><span><span><span>DÍAZ, J. [<em>et al</em>.]. 1995. <em>El Vallès fa 6.000 anys: els primers agricultors i ramaders. Exposició 5 d'octubre de 1995-15 de febrer de 1996. </em>Terrassa: Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROIG i BUXÓ, J. 'Memòria de la intervenció arqueològica Polígon Industrial Llevant - Sector C - Punt Arqueològic 1 i 2 (Polinyà, Vallès Occ.) 15 - 31 maig 2006 i 2-16'. Any: 2006. Núm. Mem: 9560. DGPC.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Restes d'un centre de producció i explotació agrícola del tipus sitges datades del Bronze inicial. El mes de maig de 2006, arran de la urbanització del sector C del polígon industrial, es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar íntegrament tres estructures arqueològiques localitzades en dos punts diferenciats de l'àmbit d'actuació urbanística totalment allunyats entre si dins la gran superfície d'afectació dels rebaixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la zona que ens ocupa es van documentar les SITGES E1 i E2, de planta circular i perfil cilíndric que podrien tenir funcions d'emmagatzematge i es van situar cronològicament vers el Bronze inicial i el Neolític-Bronze respectivament. També es va documentar una Paleocanal o canal antropitzada al cantó sud del jaciment, relativament a prop de l'estructura E01.</span></span></span></p> | 08167-19 | Polígon Industrial de Llevant | <p><span lang='CA'><span><span>La intervenció arqueològica es va dur a terme entre el mes de maig 2006 sota la direcció de l'arqueòleg Jordi Roig Buxó (Arrago) i la promoció del Pla Especial del Sector C Industrial Llevant. </span></span></span></p> | 41.5542175,2.1647660 | 430347 | 4600620 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86775 | Jaciment arqueològic de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-querol | XI-VIII ane | <p><span lang='CA'><span><span>Estructura de boca estreta i parets bombades, qualificada com a sitja per membres del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Del seu interior s'exhumaren fragments ceràmics, tuvots i algunes restes de fauna. No es té més dades respecte el diàmetre i fondària de l'estructura. La datació pel material aparegut correspon a un moment del Bronze Final. Cal ressenyar la troballa superficial d'un fragment de vas de provisions que presenta decoració de cordons digitats i mugrons. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest material es troba dipositat al fons del Museu d'Història de Sabadell.</span></span></span></p> | 08167-35 | Camps situats a llevant de can Querol, al camí de la Serra | 41.5497001,2.1546511 | 429498 | 4600127 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86771 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-5 | Emmascarat per la vegetació, no ha estat possible acostar-s'hi | <p>Estructura localitzada arran dels incendis de l'any 1992, a tocar del torrent de cal Serra. En aquell moment se'n va elaborar un informe que tanmateix no ha estat localitzat. D'acord amb les fonts orals, es va arribar a veure part de la seva volta i accés zenital.</p> | 08167-31 | A la rotonda que hi ha abans d'arribar al km 5 de la carretera C-155, amb la carretera de Sentmenat | 41.5662838,2.1546472 | 429516 | 4601968 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86771-op-31-001.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No s'ha pogut accedir a l'indret a causa de la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86778 | Mina de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-querol | XIX | En alguns trams tallada, en d'altres emmascarada per la vegetació | <p><span><span><span>Mina d’aigua que discorre paral·lela al torrent d’en Rovira, a l’altura de la casa homònima. Es tracta d’una construcció subterrània construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat. Actualment només són visibles les casetes de les bombes instal·lades per desviar l’aigua. Es coneix que el sector de tramuntana, el que dóna a la urbanització de can Rovira, es troba tallada per diferents punts.</span></span></span></p> | 08167-38 | Ronda de Salvador Allende, entre el camí de la Serra i el de can Rovira | 41.5527437,2.1539999 | 429447 | 4600465 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86778-op-38-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86778-op-38-003resize.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89445 | Portal i finestres de can Marata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestres-de-can-marata | <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d'un poble del segle X al XII. </em>Bellaterra, Universitat de Barcelona,<em> </em>docs. 48, 49, 58, 107, 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>Polinyà del Vallès del segle X al XII. Estudi històric i diplomàtico-paleogràfic. </em>a 'Arrahona' II època. núm. 17. Sabadell,<em> </em>Museu d'Història de Sabadell, pàgs. 23-62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. (Aproximació històrico-lingüística)</em>. Barcelona, Fundació Noguera,<em> </em>docs. 50, 118, 517.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere. 1990. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Doc. 432, pag. 929-932.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Caldria separar aquells elements treballats dels que no ho estan per tal de protegir els primers de cops i rascades. Es troben actualment en procés de ser reubicats. | <p><span><span><span><span>Els elements que es conserven del mas de can Marata, enderrocat l'any 1996, es trobaven a la seva façana principal. Aquesta, presentava una composició d’obertures força simètrica distribuïda en tres eixos, essent el central el més elaborat. La planta baixa era presidida per un portal acabat amb un arc de mig punt adovellat que, d’acord amb les fotografies que es conserven podria ser un element incorporat amb posterioritat. D’aquest, en el decurs de l’enderroc de la casa, se’n van enumerar i guardar totes les peces que el composaven.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures de la planta primera corresponen, a partir de les dates que incorporen, a dues fases constructives diferenciades. La finestra central, la més eleborada del conjunt, és de l'any 1552, i la de l'esquerra, del 1608. La finestra de la dreta, tot i no incorporar cap data, presentava característiques idèntiques a la de l’esquerra i, per tant, es podría situar en el mateix momento constructiu. Es tracta de finestres de factura simple, amb laterals de pedra ben escairada i amb motllura simple a la cara interior, llinda monolítica amb guardapols simple i ampit sobresortit, motllurat i, la de l’esquerra, amb decoració dentada a la part inferior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La finestra central és la que presenta un treball de talla més ornamentat, que la situa dins el corrent gòtic-renaixentista. D’alçat rectangular, la seva llinda és monolítica, profusament decorada a partir d’una motllura que descriu un arc fistonat. En l'espai que hi ha entre el guardapols i l'intradós de la llinda hi ha dos angelets que aguanten un escut amb l'anagrama de 'Ihs / Maria' i l'any 1552. A l'extradós del guardapols hi ha dos medallons en alt relleu que tenen inscrit un cap, amb barret i pipa. Els dos medallons són situats als extrems de la llinda i tenen els caps enfrontats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El guardapols arranca de dos capitells amb figuració antropomorfa. El del costat esquerra presenta un cap d'home amb barba, bigoti i barret, pel costat exterior, i el cap d'un jove amb cabell arrissat pel costat interior. El del costat de la dreta té el bust d'una dona, amb vestit llis, i un botó a cada espatlla, pel costat exterior i el cap d'una dona jove pel costat interior. </span></span></span></span><span><span><span>L’ampit de la finestra és lleugerament sortit i sobre ell descansen les bases dels brancals, amb decoració geomètrica. </span></span></span></p> | 08167-57 | Plaça de la Vila, 1 | <p><span><span><span><span>Can Marata va ser enderrocada l’any 1996. Responia a una típica masia de planta basilical de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb el cos central més elevat i els laterals només amb planta baixa i primer pis. Sembla que la remunta del cos central havia estat afegida posteriorment, essent en un moment anterior una masia de tres cossos amb coberta a dues aigües. Al llarg del temps s’hi van anar afegint d’altres cossos, per tal de cobrir les necessitats pròpies d’una explotació agrària. Actualment només se’n poden veure les restes d’un pou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donat que com a construcció és esmentada ja d’ençà de la segona meitat del segle XI, la casa es podia remuntar a aquell moment i concloure que va tenir continuïtat d’habitat fins poc abans dels eu enderroc. Tanmateix, com sol passar en la majoria de casos, l’edifici que ens havia pervingut, probablement partia ja d’una reforma d’època baix medieval o d’inicis de la moderna, d’acord amb els elements que aquí es descriuen.</span></span></span></span></p> | 41.5574198,2.1561312 | 429630 | 4600983 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-007.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Inexistent | 2021-10-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Les peces van ser separades i enumerades en el decurs de l'enderroc de la casa per poder reubicar-les en algun altre indret | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 86712 | Torre Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-marti | XX | Actualment en obres per a la seva rehabilitació com a residència de la tercera edat.La torre del pou presenta una esquerda visible des del seu coronament i fins a l’obertura inferior. | <p><span><span><span>Antiga casa d’estiueig d’estil noucentista en una àmplia parcel·la voltada per una tanca perimetral que inclou una superfície de gran qualitat paisatgística. Respon a l’estil de masia catalana de tipus basilical. De planta rectangular de 18,5 x 12,7 m, està orientada a migdia i formada per tres cossos o crugies en sentit longitudinal rematades per dues de transversals, amb planta baixa, dos pisos i sotateulada al cos central, perpendiculars a la façana principal, amb el central més alt amb teulada a doble vessant i els laterals més baixos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures, un per cos, presidides en el central i a l’altura de la sotateulada per un escut caironat amb les inicials dels propietaris. A la façana posterior, visible des de la carretera, el cos principal presenta dos eixos d’obertures i els laterals un, tot i que a diferència de la principal, al segon pis no hi ha finestres. Enlloc de de l’escut amb les inicials, en la façana posterior, el cos central és presidit per una cartel·la amb el nom de la casa. A la planta baixa es troba un cos afegit i coronat amb balustrada que constitueix una terrassa que dóna a la sala principal de la planta noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als laterals, les finestres també són desenvolupades en tres eixos simètrics, tot i que desplaçats. Totes les obertures de les façanes estan decorades amb guardapols motllurats amb culs de llàntia amb decoració general. Al segon pis, en tots els angles superiors de les obertures de les façanes principal i posterior, es troben respiradors circulars de tipus floral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, els sostres són a base de biguetes de ferro amb revoltons d’obra. Es conserva l’encavallada de fusta del cos central. La planta baixa, destinada al servei, consta d’una amplia entrada o rebedor que fa de distribuïdor cap a la resta de dependències, com ara la cuina, un rebost, el bany i diversos dormitoris. Al fons es troba la caixa d’escala i les cotxeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació presenta al seu voltant diversos cossos destinats a estables, pallissa, celler i cups, corrals, galliners.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 25 m a ponent de la casa es troba la torre corresponent a un pou que fins fa poc havia comptat també amb safareig i comptador i que proveïa la casa d’aigua. Es tracta d’una construcció exempta cilíndrica feta amb maó vist que des de l’exterior presenta cinc registres separats per una línia de maons sobresortits. A la base es troba una porta acabada amb arc de mig punt i una petita obertura acabada amb arc ultrapassat. Una obertura idèntica, alineada amb la primera, es troba en el tercer registre. És coronada per una barana de ferro. Conserva a l’interior la maquinària per bombar l’aigua. </span></span></span></p> | 08167-4 | Carretera 155 de Granollers a Sabadell, quilòmetre 4,4 | <p><span><span><span>Segons una inscripció emmarcada a la façana posterior els seus amos haurien estat J. i M. Martí. La casa es troba dins de les mansions que es construïren entre la primera i segona desena del segle XX . L’any 2001 es van iniciar les obres per rehabilitar-la com a restaurant. En l’actualitat està en obres per tal de rehabilitar-la com a residència de la tercera edat. </span></span></span></p> | 41.5634100,2.1527900 | 429358 | 4601651 | 1909 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-08.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|106|119|102 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 89446 | Forn de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-rovira | <p>Forn terrisser de prop de 3,1 x 4,6 m excavat a l'argila i format a partir de vuit arcades fetes amb rajols. L'entrada es fa des del sud-est on de nou es troben dues arcades que constitueixen les dues boques del forn, que es troba delimitat per quatre parets fetes amb còdols lligats amb morter de calç. Les parets interiors han estat arrebossades amb ciment. Es desconeix el moment de la troballa d'aquest forn ni qui ni com es va adequar per la visita, tot i que apareix ja esmentat en el pla d'ordenació d'aquest sector, redactat l'any 2005.</p> <p>La seva localització en aquest indret proper a can Rovira i can Querol fa pensar que aquest pogués ser el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació d'aquestes masies.</p> | 08167-58 | Parc de Marta Mata donant a la ronda de Salvador Allende | <p>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.<br /> </p> | 41.5549631,2.1505736 | 429164 | 4600714 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-006.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 89490 | Camí de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume-2 | XII | <p>El camí de Sant Jaume és una ruta que permet anar d’extrem a extrem de la Península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. La ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat i arriba fins Alcarràs (Lleida), per entrar a l’Aragó i continuar en direcció a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de Sant Jaume.</p> <p>Al seu pas per Polinyà forma part del tram que va des de Coll de Panissars a Montserrat en el qual el municipi seria final de la 8ª etapa i principis de la 9ª. En els darrers anys, l'Ajuntament n'ha anat dissenyant el camí que, en dos trams correspon de ben segur a carrerades o camins històrics ja fitxats en el Catàleg de Camins Municipals elaborat des de l'Àrea de Sostenibilitat i Territori de la Diputació de Barcelona. Són els anomenats camins de Gallecs i de la Font de la Mare de Déu.</p> <p>El primer tram, procedent de l'Hostal del Fum (Palau-solità i Plegamans), és el corresponent al camí de Gallecs, és eminentment rural i discorre majoritàriament per marges de camps. Continua, ja dins el nucli urbà pel carrer Ramoneda, un dels més antics del nucli primigeni de Polinyà, i pel carrer Major fins arribar a l'església parroquial, agafant el carrer Nou i, després d travessar la BV-1421, agafar el camí de la font de la Mare e Déu, pel qual ja s'entra al terme municipal de Sabadell. El recorregut fa uns 2,8 km de llarg des de l'Hostal del Fum i es pot recórrer a peu, en un passeig de prop de 3 hores, o en bicicleta.</p> | 08167-71 | Camí de Gallecs, carrer Ramoneda, carrer Major, camí de la font de la Mare de Déu | <p>El culte a sant Jaume sembla que té orígen en la troballa, l'any 814, de les relíquies de l'apòstol, moment a partir del qual Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge, que prendrà especial impuls durant la primera meitat del segle <span>XII. </span></p> <p>L'any 1987 va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.</p> <p>Catalunya està vinculada des del primer moment a les rutes xacobees, probablement pel fet que s'afirma que l’apòstol Sant Jaume va predicar a Barcelona, Lleida i Saragossa. Un dels primers peregrins catalans va ser l’Abat Cesari de Montserrat que va peregrinar a Compostel·la l’any 1059, data que coincideix amb la fase de construcció de l’absis semicircular de l’església romànica de Polinyà sobre el precedent preromànic del segle X.</p> <p>A Polinyà ja fa un temps que es vol recuperar el Camí de Sant Jaume amb els mateixos objectius que fomenta l’Agència Catalana de Turisme, el desenvolupament d’un turisme ètic, sostenible, responsable i accessible.</p> <p>No hi ha cap estudi històric realitzat sobre aquest tram del camí</p> | 41.5578881,2.1513280 | 429230 | 4601039 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-tramviaaugusta-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-op-71-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-op-71-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-op-71-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-op-71-004.png | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós/Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es troba pendent de senyalització | 94|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 86655 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span>Masia de planta rectangular i tres cossos, amb teulada de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, on s’observa un portal central acabat amb un arc de mig punt adovellat i a cada costat sengles finestres rectangulars.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Les obertures del primer pis guarden la simetria respecte de les de la planta baixa. La finestra central, que segurament correspondria a la gran sala que seria flanquejada pels dormitoris, és de tipus gòtic tardà. Està emmarcada amb pedra vista i ben treballada, acabada amb una llinda amb arc rebaixat esculturat amb arquets lobulats acabats amb caparrons esculpits a la part baixa i amb elements vegetals a la part superior. El marc és motllurat amb els carreus treballats a mode de cordó des de la seva base fins a l’arrencada de l’arc, on hi ha de nou dos caparrons que fan de capitells. El cordó segueix la resta de la llinda, resseguint l'arc rebaixat.</span></span><span lang='CA'><span> Les finestres laterals d’aquest pis són novament diferents, totes dues d’alçat rectangular, però la de la dreta més petita que la de l’esquerra. Tot el mur es troba actualment arrebossat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’interior conserva encara el celler, els cups, la premsa, una fresquera i la cuina amb el seu forn de pa.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’exterior la casa presenta diversos annexos pel costat nord i d’altres construccions al costat sud, destinades aquests darrers a graner, les de ponent i al bestiar les de llevant.</span></span></p> | 08167-1 | Camí de can Rovira | <p><span lang='CA'><span>Durant anys hi ha viscut un masover, net del qui s’hi va instal·lar l’any 1917. Abans d’aquesta data hi havien viscut els anteriors propietaris.</span></span></p> | 41.5528500,2.1510900 | 429205 | 4600480 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-004.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 86736 | Can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mauri | XV-XX | La masia va ser habilitada com a restaurant l'any entre el 1998 i el 2000 | <p><span><span><span>La masia de Can Mauri sembla originàriament una masia de planta rectangular i tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia i amb la coberta a dues aigües amb el carener orientat de la mateixa manera. Tanmateix, actualment i probablement des d’abans d’època moderna, el cos de llevant es troba avançat respecte del pla de la façana principal, a mode de protecció o defensa de l’accés principal. Aquest fet juntament amb l'existència d'una sèrie de cossos tant a l’est com a l’oest ens remeten a una masia, probablement d’origen medieval, a la qual es van anar afegint al llarg del temps tota mena de coberts, els propis d’una unitat d’explotació agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant el cos principal com l'afegit presenten simetria en la distribució de les obertures. A la planta baixa un portal acabat amb arc de mig punt adovellat. A la seva dreta, al cos avançat s’obre una una doble finestra separada per una columna que es correspon a la seva homòloga a la part esquerra del portal, així com se n’observa una tercera al mur ponent del mateix cos avançat. Al primer pis, les obertures mantenen la simetria dels eixos de la planta baixa, aquí de tipus rectangular, amb llinda monolítica i ampit motllurat en el cas de les finestres central i de ponent. Pel que fa a la del cos avançat és una finestra de tipologia tardogòtica. Presenta una llinda amb arquets lobulats i part central de tipus conopial derivat del flamíger. Als dos costats de la línia d'imposta hi ha dos grups escultòrics en relleu. Representen la nativitat i, a l'extrem oposat un personatge aïllat i nu i al mig una serp a baix i una mà a dalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les golfes, hi veiem distribuïdes tres galeries arcades en grups de doble finestra, les laterals i triple finestra, la central. Els murs es troben totalment arrebossats, producte d’una remodelació recent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, es conserven dues tines o cups, així com un gran celler amb volta catalana i, als murs del cos principal, dues portes acabades amb arcs de mig punt, l’una al mur de tramuntana i l’altra al mur de ponent, que semblen correspondre a les fases medievals de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a migdia es troben unes estructures de fusta amb coberta que acull taules exteriors del restaurant i, a la part posterior una gran carpa també per a grans àpats o celebracions. De fet es tracta d’una finca de grans dimensions, amb terres, camps i boscos que s’estén al seu voltant.</span></span></span></p> | 08167-10 | Carretera C-155, km 1,5 | <p><span><span><span>Entre 1912 i 1920 hi va viure l’escriptor Pere Calders amb la seva família. Hi va viure fins als 9 anys i aquí la seva mare, Teresa Rossinyol, filla de la casa, va ensenyar-li a llegir i a escriure. Després d’uns anys d’abandonament, el 1998 la masia va ser habilitada com a restaurant. </span></span></span></p> | 41.5701650,2.1286748 | 427355 | 4602420 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-005.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 86744 | Ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzina | <p><span><span><span>CASTELL PEIG, Andreu. 1961. “L’art sabadellenc”. Edicions Riutort. Sabadell, 1961: 288.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FARELL, Joan; MASVIDAL, Agustí. 1985. Ca n’Alzina. Del terme de Sabadell. Ed. Via Gràfica. Sabadell, 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG, Albert; ROIG, Jordi. 2010. Projecte arqueològic i estudi històric i patrimonial de ca n’Alzina.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Conjunt format per un mas principal al qual s’hi ha anat construint, en el decurs del temps, un seguit d’altres cossos annexos d’ús agrícola, propis de l’evolució d’una unitat agropecuària de les característiques de ca n’Alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia és un edifici de tres cossos o crugies amb planta baixa i planta noble, amb la teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta presenta tres eixos d’obertures gairebé simètriques essent la central presidida per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat per sobre del qual es troba un finestral amb llinda monolítica i ampit simple, lleugerament sortit i amb motllura simple. A la llinda, gravat, es pot llegir: “1602. A l’hereu Joan Alzina”. Al mur nord de la masia hi ha unes espitlleres amb esqueixada feta amb cairons d’obra de forn. Hauria disposat inicialment també de celler i graner integrats a la casa i diversos cups.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-15 | Carretera C-155 de Sabadell a Granollers, al quilòmetre 2,4 | <p><span><span><span>Tot indica que l’edifici central de la masia podria ser originària dels segles XII-XIII. De fet, l’antropònim és esmentat ja des de l’any 1199 (Oltsina o Olzina). A partir d’aquí se’n pot seguir el rastre a través del testament de Bartomeu Alzina, el 1426, d’un capbreu en el qual apareix Pere Alzina, de l’any 1460, d’un esment a Anton Alzina de l’any 1529 i a partir d’aquí, diferents esments als Alzina de Polinyà en els anys 1602, 1646, 1677, 1770, 1794... fins arribar al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les característiques actuals de la casa permeten situar-la a finals del segle XVI, de ben segur sobre les restes del mas original. Més endavant, als segles XVIII i XIX, com passa a gran part dels masos de la zona, s’afegiren al cos original d’altres construccions relacionades amb l’activitat vinícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers temps, la masia i el seu entorn han estat rehabilitats per a la guarda, manteniment i cria de cavalls. En aquest sentit, es coneix que el cos del costat de llevant va ser afegit l’any 1992. És manté, però, l’ús com a habitatge de la planta noble del mas principal, la planta baixa del qual es va destinar a l’hosteleria. El restaurant ca N’Alzina és actualment tancat. </span></span></span></p> | 41.5611043,2.1382809 | 428146 | 4601406 | 1609 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-004.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 86774 | Església parroquial de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-salvador | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt de l’església actual, edificat el segle XVIII, es va construir adossat pel costat nord a l’antic temple romànic, integrant-lo als peus de la nau, a manera de pòrtic d’entrada. L’església actual, de grans dimensions, consta d’una gran nau quasi de planta basilical amb capelles laterals, orientada de nord a sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En primer lloc, un cop creuada la nau de l’església romànica s’accedeix a cos allargat, paral·lel a aquella, amb coberta a una vessant que aixopluga una gran tribuna <span>o cor que dóna a la gran nau, que és coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta, per sobre de les teulades del temple romànic i del cos esmentat, un òcul centrat dins d’una arcada motllurada i cega. Les capelles laterals es situen entre els contraforts que rodegen la nau. La capçalera interior té una forma quadrada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció de la nova parroquial a tramuntana de la romànica va comportar u</span></span></span><span lang='CA'><span><span>n seguit de reformes, com l’obertura d’un enorme arc escarser al mur nord per facilitar l’accés a la nova parroquial, i que fou posteriorment tapiat (l’accés actual és més petit), i el cos superior del campanar, fet de maçoneria irregular i acabat amb un terrat de maó amb una senzilla balustrada de rajoles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la nova església, la capella romànica es va dividir en tres àmbits: un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant; una sala central; i el vestíbul de l’entrada a la nova església, a ponent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al costat de ponent, a tocar del temple romànic i probablement en l’indret on hi hauria hagut la rectoria vella, hi trobem l’edifici actual de la rectoria, d’època contemporània.</span></span></p> | 08167-34 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La nova església parroquial de Sant Salvador es va acabar de construir a finals del segle XVIII i va ser consagrada</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>cap el 1792, data en la qual va heretar la parroquialitat de la romànica, que s’havia</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>quedat petita. La població havia crescut: del cens de 1787 amb 93 ànimes, es</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>passava a les 444 ànimes de 1857. A finals del segle XVIII havia sorgit el veritable</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>nucli del poble actual de Polinyà, que va néixer amb cases arrenglerades al llarg de</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>l’antic Camí Ral de Sabadell a Granollers (actual carretera de Sentmenat).</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>La nova església parroquial va heretar l’antiga dedicació a sant Salvador, mentre</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>que l’antiga església romànica es dedicava ara a Sant Martí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la Guerra Civil (1936-39), l’església quedà força malmesa. En va desaparèixer un retaule barroc amb un sagrari, però les pintures murals no van patir danys. El temple va ser utilitzat com a magatzem durant la guerra i la casa rectoral es va habilitar per a escola municipal.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A partir de 1939, es va iniciar la restauració de l’església romànica, a càrrec de l' arquitecte Josep Vila i Juanico. El 1941 J. Gudiol en va extreure les pintures. L'any 1951 s'inaugurava la casa rectoral - l'anterior s'havia esfondrat- i l'any 1956, es van inaugurar les llums, es va pintar l’església i es va enrajolar el presbiteri i la sagristia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5581612,2.1511568 | 429217 | 4601069 | 1792 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-002resize0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-003resize0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-005resize.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 99 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 86752 | Jaciment paleontològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE.2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217</span></span></span></p> | Les restes van ser extretes l'any 2002 | <p><span><span><span>Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l'any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família <em>Testudinae</em>, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d'un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d'origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s'interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l'edat del qual oscil·la entre l'Aragonià superior i el Vallesià superior.</span></span></span></p> | 08167-20 | Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat | <p><span><span><span>Hi ha notícies de fòssils d'edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L'exemplar trobat es tracta d'una tortuga gegant de l'espècie <em>Cheirogaster bolivari</em>, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d'una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span><span><span><span> El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d'urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span></p> | 41.5452458,2.1537710 | 429420 | 4599634 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86754 | Jaciment paleontològic del Polígon Nord-Est | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-nord-est | <p><span><span><span>BERGOUNIOUX, F. M. 1958. 'Les reptiles fossiles du Tertiaire de la Catalogne'. <em>Estudios Geológicos. </em>vol. XIV, 39, p.129-219.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCÉS, Miguel. 1995<em>. Magnetoestratigrafía de las sucesiones del Mioceno medio y superior del Vallès Occidental (Depresión del Vallès-Penedès, N.E. de España): implicaciones biocronológicas y cronoestratigráficas. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995. p.337 pp. Memoria para optar al grado de Doctor en Geología.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE. 2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANTAFÈ-LLOPIS, J. VTE.; CASANOVAS-CLADELLAS, Mª L. 'Los Rinocerótidos (Mammalia, Perissodactyla) de la localidad vallesiense de Polinyà (Barcelona)'. <em>Treballs del Museu de Geologia de Barcelona. </em>2, p.45-67.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PALOMAR, Jordi; ROS, Xavier. 2002. Memòria de l’excavació paleontològica d’urgència de restes de quelonis a Polinyà (Vallès Occidental). Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El mes de desembre de 2002 es van localitzar i excavar d'urgència les restes de dos exemplars de Quelonis als jaciments paleontològics de ca n'Humet i del Polígon del Nord-est. Els treballs van ser duts a terme per part del del Paleontòleg Xavier Panadès, que va donar avís a l’Institut paleontològic Miquel Crusafont. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure-les. S’atribueixen a la familia Testudinae, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> | 08167-21 | Polígon Industrial del Nord-est | 41.5611337,2.1598240 | 429942 | 4601392 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 86755 | Jaciment paleontològic de can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-gavarra | <p><span><span><span>Rotgers, Cheyenn; Galindo, Jordi; Alba, David M. 2006. Memòria de la Intervenció Paleontològica a Can Gavarra (Polinyà, Vallès Occidental), 2006. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca.Mem.num. 6436</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica efectuada en aquesta zona l’any 2006 es va dur a terme la neteja de l’indret on s’havien identificat les restes de tortuga i l’excavació del sediment fins a deixar-ne al descobert totalment la closca per comprovar quin es l’abast de la peça i fer espai també per a poder-la extreure. En aquest punt, degut a la fragilitat del fòssil, es va embolcallar, se li va fer una carcassa de cartrons que després es va omplir d’escuma i es va extreure i transportar a l’institut de paleontologia M. Crusafont, juntament amb d’altres restes localitzades durant la prospecció resultat 21 restes fòssils</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi posterior va confirmar que el fòssil extret corresponia a una tortuga del gènere <em>Cheirogaste</em>r d’edat vallesiana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’observació i descripció de les roques sedimentàries que afloraven a les obres del polígon de Can Gavarra quan es va realitzar la intervenció permet deduir que els sediments en què va fossilitzar la tortuga correspondrien a materials sedimentats en ambients continentals. Aquests sediments tindrien el seu origen en zones properes a l’actual Serralada Prelitoral, havent estat transportats per l’acció de ventalls al·luvials de certa entitat. Aquests materials, tot i no estar representats en el full de Sabadell 392-2-2 (72-30) del Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000, es correspondrien amb els pertanyents a la unitat cartogràfica NMlc, descrita a l’esmentat mapa. La manca d’un aflorament continuat en el moment de realitzar els treballs paleontològics no permet extreure cap dada concloent sobre les dues falles normals observades; molt probablement, però, la falla situada en el punt 1 tindria com a mínim una certa entitat.</span></span></span></span></p> | 08167-22 | Polígon industrial de Llevant | <p><span><span><span><span>Durant les tasques de remoció de terra en el marc del projecte de reparcel·lació del sector C de Polinyà (Vallès Occidental), corresponent a l’antiga masia de Can Gavarra, va aparèixer la part davantera de la closca d’una tortuga gegant del gènere <em>Cheirogaster </em>sp. troballa de la qual va donar coneixement la mateixa empresa que encarregada dels treballs. Una visita posterior per part del Dr. Salvador Moyà-Solà, investigador de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont (Diputació de Barcelona), va constatar la presència de 4 dents de l’èquid <em>Hipparion </em>sp. en nivells superiors dels talussos propers. Donat que els treballs de remoció de terra per part de la maquinària pesant havien finalitzat, arrel d’un encàrrec de l’empresa Promo Assessors Consultors, S.A., PALAEOTHERIA, S.C.P. va sol·licitar un permís d’intervenció paleontológica amb l’objectiu de recuperar les restes fòssils que estiguessin exposades, particularment la tortuga gegant, així com recuperar-ne la información estratigràfica associada. Malgrat que les restes de tortugues gegants són relativament freqüents en sediments miocens, les closques completes i en bon estat de conservació són relativament rares, i tenen per tant un interès tant científic com museístic. A més, la troballa de quatre dents d’<em>Hipparion </em>mitjançant una simple inspecció visual de la zona feia sospitar que els talussos propers a la tortuga podien ser relativament rics en restes diverses de mamífers fòssils, la qual cosa justificava de dur a terme una prospecció de la zona per a recuperar totes les restes que estiguessin aflorant.</span></span></span></span></p> | 41.5523056,2.1643335 | 430309 | 4600409 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-004.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86781 | Mastodont del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mastodont-del-museu-de-geologia-del-seminari-de-barcelona | <p><span><span><span>ALBERDI, M. Teresa. (1971) “Primer ejemplar completo de un tetralophodon longirostris KAUP, encontrado en España”. Estudios geológicos, vol.XXVII, pp. 181-196.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Les restes d’aquest exemplar, gairebé complet, de mastodont (<em>Tetralophodon longirostris</em>) van ser localitzades l’any 1965 en el camí de Santa Perpètua de Mogoda a Sentmenat, a uns 10 metres de profunditat, quan s’estaven executant les obres d’aplanament dels terrenys propietat del senyor Mario Guerin Ventura (1894-1968) per la futura fàbrica de la seva empresa “industrias Guerin”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Donat l’interès d’aquest industrial per la paleontologia i la seva relació amb el museu del Seminari de Barcelona, Guerin va parar l’obra i va avisar als doctors Vía i Villalta per realitzar l’extracció de l’exemplar de mastodont. Aquesta extracció es va dur a terme entre els mesos d¡octubre i novembre d’aquell any, en època de pluges que, en algun cas, van malmetre els ossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 3 metres per sobre del nivell de l’exemplar es van trobar i a certa distància s’havien trobat restes de<em> Deinotherium levius JOURDAN, </em>de<em> Aceratherium incisivum KAUP </em>i de<em> Hipparion catalaunicon PIRLOT</em>. Aquest fet, juntament amb l’estratigrafia, van permetre situar les restes en el Miocè, vallesenc inferior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant l’excavació com la preparació de les restes van ser dirigides pels doctors Via i Villalta i el seu estudi va anar a càrrec de la doctora Alberdi<strong>,</strong> de la universitat de Madrid.</span></span></span></p> | 08167-41 | Polígon Industrial de ca n'Humet, prop de la deixalleria de Polinyà | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 10 d’octubre de 1965 la Vanguardia va publicar la notícia de la troballa del mastodont a Polinyà, que és com segueix:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Han aparecido los restos completos de un mastodonte del Miocénico</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>La ya importante colección de mamíferos fòsiles del museo Geológico del Seminario, creado por el canónigo Almera en 1874, y reconstruído a partir de 1936 por el doctor Bataller, acaba de enriquecerse con un esqueleto completo de mastodonte. </span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>El hallazgo se ha efectuado en la explanación de un terreno situado a unos 500 metros al SE. de Polinyà adquirido por una factoría para la instalación de una nueva planta industrial.</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5 anys després de la troballa del mastodont la Vanguardia publicava un segon article que en parlava, arran de la troballa d’uns altres fòssils:</span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Importantes descubrimientos de fósiles</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Muy cerca de la población vallesana de Polinyà se ha descubierto el emplazamiento de una nueva localidad de mamíferos fósiles. En su día apareció el esqueleto casi completo de un mastodonte que, por avatares diversos, se instaló en el seminario Conciliar de Barcelona. Pero en el transcurso de una semana han aparecido nuevos hallazgos. Los restos encontrados corresponden huesos de extremidades de un segundo mastodonte, que figurará en las colecciones del Instituto de Paleontología.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Asimismo, se descubrió, en el mismo lugar, un colmillo inferior de una hembra correspondiente a una especie de mono antropomorfo de gran interés científico. Con esta pieza la colección del instituto ha llegado al número cincuenta de ejemplares fósiles de este grupo. Recordamos que, por esta colección, España es el tercer país de mundo en importancia, precedida de África oriental y del Pakistán.</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> <p><span><span><span>El museu geològic del Seminari de Barcelona és propietat de l'Arquebisbat de Barcelona i es va fundar l'any 1874, tot i que té com a precedent el Gabinet d'Història Natural, que es va crear l'any 1817, i posteriorment es va agregar a la Biblioteca Episcopal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer director del Museu va ser el Dr. <strong>Jaume Almera</strong> (1845-1919). l'any 1885 i per encàrrec de la Diputació de Barcelona, es va dedicar a la confecció de el mapa geològic de la província de Barcelona, un mapa que encara s'utilitza. <span lang='CA'><span><span>Almera va escriure importants monografies paleontològiques sobre els fòssils de l'Miocè i sobre els terrenys pliocènics pròxims a Barcelona, avui gairebé desapareguts per la pressió </span></span></span><span lang='CA'><span>urbana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1926, <strong>Josep Ramon Bataller</strong> (1890-1962) va continuar la tasca del Dr. Almera com a director del Museu. Va ser el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona (1955), doctor <em>honoris causa</em> per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectòria d'investigació destaquen l'estudi dels fòssils de l'Mesozoic, d'importància capital, sobretot pels seus treballs sobre els corals cretacis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1962 el Dr. <strong>Luís Via</strong> (1910-1991) va substituir a l'Dr. Bataller en la direcció de l'MGSB. El doctor Via va ser professor auxiliar de Dr. Bataller. La seva tesi doctoral va versar sobre els crancs de l'Eocè. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Després de la mort del Dr. Via la direcció del Museu va passar a Dr. <strong>Sebastian Calzada</strong>, que l'any 1975 es va doctorar amb una tesi sobre braquiòpodes del Cretaci de el Llevant peninsular. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des del 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu Geològic del Seminari ha anat rebent sense interrupció moltes entrades de fòssils. El desembre de 2020 el nombre de tàxons inventariats era de 86.576. La documentació per a dur a terme la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que supera els 17.000 títols. També posseeix un laboratori capaç de preparar els fòssils. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2009 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5425377,2.1558099 | 429587 | 4599331 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-img1730.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 86660 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet-0 | XVI-XVII | L'arrebossat es troba molt malmès i el parament presenta nombroses esquerdes. A peu pla s'observa el voladís de la teulada en mal estat. | <p><span><span><span>Conjunt d’edificacions a l’entorn d’un mas principal, una masia de dos cossos de planta rectangular, de prop de 17 per 11 m, amb teulada de teula àrab a dues vessants perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta presenta porta d'accés de mig punt acabat amb rajols, material present en d’altres punts del conjunt i corresponent, probablement a una de les fases de refacció del mas. És flanquejada per sengles obertures ovalades, emmarcades també amb rajol, característica que es troba novament a la façana de ponent. Per sobre del portal hi ha un gran finestral d’alçat rectangular amb emmarcament de carreus molt ben escairats, ampit lleugerament sortit i llinda monolítica motllurada amb escut en relleu en el qual es llegeix IHS i, per sota, BAI. Aquests dos elements constitueixen l'únic eix de simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el mur lateral de ponent, distribuït en quatre registres per tres pilarets de maons, s’obren dues finestres de caire gòtic. L’una, a tramuntana té un ampit sortit i motllurat i una llinda amb un arc conopial polilobulat amb decoracions vegetals incises. Per sobre, hi ha un guardapols motllurat amb sengles relleus esculturats a l’alçada de les impostes que han estat interpretats com a representatius de la nativitat i del pecat original, ja que en el dret s’observa el que sembla que és una serp.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra finestra, a l’extrem de migdia, és de dimensions més reduïdes, també amb ampit lleugerament volat però de factura més simple. La llinda està treballada en forma d'arc conopial polilobulat amb ornamentacions vegetals, també amb guardapols. A cada costat, al nivell de la línia d'imposta, hi ha sengles grups esculturats amb la representació de dos personatges de cos sencer i als extrems interiors, un cap. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els dos espais centrals del parament, arran de terra, s’obren dos òculs, de factura similar als descrits a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els quatre murs es troben arrebossats amb morter i presenten nombrosos escrostonats i àrees on aquest ha caigut, fet que deixa veure el parament de còdols i pedra sense escairar, juntament amb maons, així com també, per sobre les finestres descrites, arcs rebaixats fets amb maons a manera d’arcs de descàrrega. Tot plegat sembla indicar que les finestres poden haver estat col·locades <em>a posteriori</em>, potser procedents de la mateixa masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur nord presenta actualment una porta obrada amb maons i acabada amb un arc de mig punt delimitada pel mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal presenta nombroses addicions, principalment pels costats sud i est, on s’adossa un cos fets amb rajols i, una mica més a al sud-est, una altra casa que sembla haver estat l’habitatge principal en els darrers temps. El conjunt el completen diversos coberts alguns dels quals completament abandonats i sense teulada. Al sud i sud-oest es troben un seguit de coberts de factura molt més moderna, resultant un conjunt de volums heterogenis i poc harmònics. </span></span></span></p> | 08167-2 | Camí de can Farreras, des de la carretera de Polinyà a Palau (C-155) km 6 en direcció sud | 41.5520900,2.1724100 | 430982 | 4600378 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-08_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-09_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc