Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86762 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> | 08167-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> | 41.5575972,2.1565634 | 429666 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 86763 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-4 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acte organitzat per la Germandat de Polinyà que agrupa unes 500 puntaires d’arreu de Catalunya. La vila s’omple de persones que posen en pràctica l’art de les puntes de coixí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Se celebra el 12 d’octubre.</span></span></span></span></span></p> | 08167-27 | 41.5575986,2.1565144 | 429662 | 4601002 | 08167 | Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 86780 | L'Escolanet de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescolanet-de-polinya | XVII | Referències documentals | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaume Alboquers, dit l’Escolanet de Polinyà era un dels homes de confiança d'una de les quadrilles de bandolers més famosa de Catalunya, juntament amb la d'en Serrallonga, la d'en Perot Rocaguinarda, 'Perot lo Lladre' </span></span></span></span>(Oristà 1582- Nàpols ‘1635)<span><span><span><span lang='CA'>. Amb ells, s'acostumava a trobar també </span></span></span></span>Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit <em>Janot</em><strong>, </strong>i Gabriel Galí, anomenat <em>Barceló</em><strong>.</strong><span><span><span><span lang='CA'> Es tractava de camperols i gascons amb bones relacions amb el Sant Ofici, que robaven pels camins i repartien el botí entre la quadrilla. Entre robatori i robatori, treballaven la terra de les seves masies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que en la documentació de la època s'esmenta el Vallès i, en concret, Polinyà, com a zona de moviment bandoler, encara no és clara la relació entre Jaume Alboquers i el municipi.</span></span></span></span></p> | 08167-40 | <p>Perot lo Lladre va ser un Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas ,per aprendre un ofici. Allà ingressà a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Galí àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.</p> | 41.5574032,2.1561000 | 429628 | 4600981 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 86785 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-7 | <p>Per la festivitat de Sant Sebastià, en acabar la celebració religiosa, encara avui es canten els goigs a aquest sant. Les primeres estrofes són com segueixen:</p> <blockquote> <p>Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència, / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència. </em></p> <p>Vostra mare és de Milà, / vostre pare de Narbona; / en la cort Dioclecià / per capità vos corona; / però Vós, per Déu amar, / deixau esta dependència. / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s'ha vist, / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per això iu ve a suplicar / aquest poble per clemència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>En un pal el mal pretor / us féu assagetejar / Qui podrà pensar el dolor / que vàreu en ell passar! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> </blockquote> <p> </p> | 08167-45 | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre '<em>ad catacumbas</em>' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc.La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc.</span></span></span> En l'actualitat, i malgrat que amb la desaparició de les pestes la devoció al sant ha minvat, són moltes les poblacions que el tenen per patró o copatró i que en la seva diada celebren la festa major d'hivern, com és el cas de Polinyà.</p> | 41.5581679,2.1511563 | 429217 | 4601070 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 89496 | Els saurins de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya | XIX-XX | Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer | <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> | 08167-77 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||||
| 86747 | Jaciment arqueològic del camp d'en Ventura de n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-camp-den-ventura-de-noller | I-XVI | Les restes de la vila van ser en part reblertes de forma indefinida i en part eliminades mentre que el forn va ser consolidat l'any 1992 i adequat per la visita.Es tracta de les úniques restes arqueològiques visitables de la zona, dins d'un espai tancat amb reixa i amb un rètol explicatiu.Convindria disposar algun tipus de senyalització d'accés. | <p>Actualment són visibles les restes consolidades i adequades per a la visita d'un forn romà, <span>construït a finals del segle I dC, que formava part d’una vil·la romana dedicada a la producció ceràmica. Es tracta d'una estructura rectangular excavada en bona part en el substrat natural d’argiles. El seu “<em>praefurnium</em>” (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23 metres. La cambra de foc té 6 metres de longitud i 3,2 metres d’amplada. Està retallada en el mateix substrat natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d’1,6 metres a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d’orificis per on circulava l’aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espais entre les arcades de la cambra de foc. <span><span>El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (<em>terra sigillatta</em>),</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures documentades consistien en un conjunt d'habitacions corresponents a una vila amb una àrea a cel obert i una altra a cobert separades per un mur central. La part edificada era travessada per un mur transversal que la dividia en dues parts: la nord, sense delimitar, i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment, de terra batuda amb calç, es trobava molt deteriorat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També es van trobar restes corresponents a altres períodes, com ara una estructura que va ser interpretada com les restes d'un forn medieval, un retall de planta irregular excavat al terreny natural interpretat com a estructura per decantar o pasta d'argila, 18 sitges, un altre retall interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i el que podria haver estat una canal o probable clavegueram. L'amortització de les 18 sitges les va poder datar d’entorn al segle XI i principis del segle XIII, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal o claveguera van poder ser datades dels segles XVI i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests elements van fer pensar als arqueòlegs que van excavar el jaciment que aquest hauria constituït un centre manufacturer d’importància destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pasqual-1 i Dressel 2/4, entre altres de menor importància. </span></span></span></p> | 08167-17 | A l'extrem nord-oest del bosc de ca n'Oller. La major part del jaciment es troba al terme municipal de Santa Perpètua de Mogota | <p><span><span><span>L’any 1968 F. Martí Jusmet donava notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava de material corresponent a una vil·la situada al marge dret de la riera de Caldes i ubicada al cim d'una petita elevació, al costat del polígon industrial de Ca n'Oller. Aquest es troba ubicat entre el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà, a l'indret que es coneix amb el nom de Camps d'en Ventura de Ca n'Oller.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona quinzena de juny de 1991 s’hi va dur a terme una intervenció d’urgència sota la direcció de Joan Garcia, que va prosseguir la primera quinzena del mes següent sota la direcció d’Eulàlia Barrassetas. L’any següent es van dur a terme tasques de cobriment i consolidació de les estructures documentades l’any anterior, també sota la direcció d’Eulàlia Barrasetas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2003 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva promoguda per FECSA-ENDESA sota la direcció de Pilar Fernàndez (Àtics).</span></span></span></p> | 41.5485063,2.1734798 | 431068 | 4599980 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-qmem741col02.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86771 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-5 | Emmascarat per la vegetació, no ha estat possible acostar-s'hi | <p>Estructura localitzada arran dels incendis de l'any 1992, a tocar del torrent de cal Serra. En aquell moment se'n va elaborar un informe que tanmateix no ha estat localitzat. D'acord amb les fonts orals, es va arribar a veure part de la seva volta i accés zenital.</p> | 08167-31 | A la rotonda que hi ha abans d'arribar al km 5 de la carretera C-155, amb la carretera de Sentmenat | 41.5662838,2.1546472 | 429516 | 4601968 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86771-op-31-001.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No s'ha pogut accedir a l'indret a causa de la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86776 | Font de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-0 | <p><span><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | Requereix de neteja i manteniment | <p><span><span><span>Actualment la font brolla, a tocar del torrent de can Rovira, per un tub de ferro que surt d’un pilar fet amb totxos i arrebossat amb ciment, amb setze rajoles a escaire grogues i verdes. A manera de pica, es troben tres totxanes més al peu de les quals una reixeta recondeueix l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és precedida pel que hauria estat un petit parc a l’ombra d’uns roures i a tocar de les canyes del riu, on es troben dos bancs per a poder fer la parada, ja que aquí acaba el camí de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fonts orals, inicialment la font es trobava en aquest parc, a tocar el torrent, i més endavant el sortidor es va obrar on es troba en l'actualitat.</span></span></span></p> | 08167-36 | A pocs metres al nord-est del carrer Ramon Llull | 41.5570064,2.1495637 | 429082 | 4600943 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-004.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 89487 | Pi de l'Avinguda de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-can-serra | XX | <p>Pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>) que neix a la llera de la riera de Polinyà i sobresurt del pont que hi ha al creuament amb l'avinguda de can Serra. Fa prop de 10 m d'alçada i té un tronc de prop de 267 cm de perímetre. Està format per un tronc principal amb inclinació cap al nord i que s'acaba ramificant en tres braços. La capçada és reduïda en proporció amb la mida dl tronc.</p> | 08167-68 | Avinguda de can Serra amb la riera de Polinyà | 41.5624245,2.1514546 | 429245 | 4601542 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89487-op-68-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89487-op-68-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL06 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89495 | Pou i mina de cal Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-mina-de-cal-garcia | XIX | Mentre que el pou es troba al pati d'accés a la masia, restaurat, la boca de la mina, tot i que també molt cuidada, es troba a l'exterior, on passen cotxes que sovint maniobren al seu davant. En una d'aquestes maniobres sembla que la boca de la mina s'ha vist afectada. | <p>Elements que es troben a uns 10 metres a distància l'un de l'altre La boca de la mina es troba en superfície, just abans d'entrar al restaurant de cal Garcia, al costat d'un lledoner. Té accés amb reixa a peu pla, a partir d'on davalla en direcció esta oest i per mitjà d'uns graons tallats a l'argila. Desconeixem a partir d'aquest punt el seu recorregut.</p> <p>Al nord-est de la boca de la mina, ja a l'interior del pati d'accés al restaurant cal Garcia, es troba el pou, completament restaurat</p> | 08167-76 | Cal Garcia. Carrer del Pintor Joan Miró, 4 | 41.5408756,2.1622026 | 430119 | 4599142 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89495-op-76-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89495-op-76-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89495-op-76-004.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 89494 | Molí i mina de cal Llibre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-mina-de-cal-llibre | XX | La roda requereix de restauració i manteniment | <p>Molí de vent aiguader situat a tocar d'uns cossos abandonats de la masia de cal Llibre, a tocar de la carretera i al nord d'un camp de conreu. Consta d'una torre de forma troncocònica avui completament arrebossada amb ciment, rematada per una estructura metàl·lica amb barana. A la part superior hi ha una roda metàl·lica amb antenes i pales, a més un penell que permetia orientar-lo cap al vent.</p> | 08167-75 | Cal Llibre, massat el km 1,5 de la C-155 | 41.5631703,2.1316400 | 427594 | 4601641 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No s'ha pogut accedir a la parcel·la | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 86775 | Jaciment arqueològic de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-querol | XI-VIII ane | <p><span lang='CA'><span><span>Estructura de boca estreta i parets bombades, qualificada com a sitja per membres del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Del seu interior s'exhumaren fragments ceràmics, tuvots i algunes restes de fauna. No es té més dades respecte el diàmetre i fondària de l'estructura. La datació pel material aparegut correspon a un moment del Bronze Final. Cal ressenyar la troballa superficial d'un fragment de vas de provisions que presenta decoració de cordons digitats i mugrons. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest material es troba dipositat al fons del Museu d'Història de Sabadell.</span></span></span></p> | 08167-35 | Camps situats a llevant de can Querol, al camí de la Serra | 41.5497001,2.1546511 | 429498 | 4600127 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89490 | Camí de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume-2 | XII | <p>El camí de Sant Jaume és una ruta que permet anar d’extrem a extrem de la Península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. La ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat i arriba fins Alcarràs (Lleida), per entrar a l’Aragó i continuar en direcció a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de Sant Jaume.</p> <p>Al seu pas per Polinyà forma part del tram que va des de Coll de Panissars a Montserrat en el qual el municipi seria final de la 8ª etapa i principis de la 9ª. En els darrers anys, l'Ajuntament n'ha anat dissenyant el camí que, en dos trams correspon de ben segur a carrerades o camins històrics ja fitxats en el Catàleg de Camins Municipals elaborat des de l'Àrea de Sostenibilitat i Territori de la Diputació de Barcelona. Són els anomenats camins de Gallecs i de la Font de la Mare de Déu.</p> <p>El primer tram, procedent de l'Hostal del Fum (Palau-solità i Plegamans), és el corresponent al camí de Gallecs, és eminentment rural i discorre majoritàriament per marges de camps. Continua, ja dins el nucli urbà pel carrer Ramoneda, un dels més antics del nucli primigeni de Polinyà, i pel carrer Major fins arribar a l'església parroquial, agafant el carrer Nou i, després d travessar la BV-1421, agafar el camí de la font de la Mare e Déu, pel qual ja s'entra al terme municipal de Sabadell. El recorregut fa uns 2,8 km de llarg des de l'Hostal del Fum i es pot recórrer a peu, en un passeig de prop de 3 hores, o en bicicleta.</p> | 08167-71 | Camí de Gallecs, carrer Ramoneda, carrer Major, camí de la font de la Mare de Déu | <p>El culte a sant Jaume sembla que té orígen en la troballa, l'any 814, de les relíquies de l'apòstol, moment a partir del qual Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge, que prendrà especial impuls durant la primera meitat del segle <span>XII. </span></p> <p>L'any 1987 va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.</p> <p>Catalunya està vinculada des del primer moment a les rutes xacobees, probablement pel fet que s'afirma que l’apòstol Sant Jaume va predicar a Barcelona, Lleida i Saragossa. Un dels primers peregrins catalans va ser l’Abat Cesari de Montserrat que va peregrinar a Compostel·la l’any 1059, data que coincideix amb la fase de construcció de l’absis semicircular de l’església romànica de Polinyà sobre el precedent preromànic del segle X.</p> <p>A Polinyà ja fa un temps que es vol recuperar el Camí de Sant Jaume amb els mateixos objectius que fomenta l’Agència Catalana de Turisme, el desenvolupament d’un turisme ètic, sostenible, responsable i accessible.</p> <p>No hi ha cap estudi històric realitzat sobre aquest tram del camí</p> | 41.5578881,2.1513280 | 429230 | 4601039 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-tramviaaugusta-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-op-71-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-op-71-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-op-71-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89490-op-71-004.png | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós/Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es troba pendent de senyalització | 94|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 86746 | Jaciment arqueològic Tombes de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-tombes-de-can-padro | III-VII | <p><span><span><span>Els moviments de terres que s’hi havia estat efectuant van arrasar el jaciment deixant pràcticament les tombes amb l'esquelet a la vista. L'estat de conservació del jaciment era força dolent i les restes òssies dels enterraments estaven en força mal estat. En aquell moment es va excavar una àrea de prop de 70 m2.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es van localitzar un conjunt de tres tombes, sense descartar que els moviments de terres n’haguessin fet desaparèixer d’altres. Es tracta de fosses simples excavades al terreny natural de forma rectangular amb els extrems arrodonits i el fons pla. Cap de les tres tombes presentava restes de revestiment ni de cap tipus de taüt. Estaven orientades d'oest a est, però una d'elles estava una mica més amunt que les altres dues. En el tall del rebaix del turó van aparèixer lloses de pedra desplaçades que podrien pertànyer a les cobertes.</span></span></span><br /> <span><span><span>En l'enterrament 1 només es conservaven les extremitats inferiors de l'esquelet, però els peus no. La tomba feia 45 cm d'ample i 1,20 metres de llarg. La mida de les extremitats feia pensar en una persona adulta. L'única resta material trobada va ser un fragment de vora de dolia i un fragment d'<em>opus signinum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'enterrament 2 l'esquelet es conservava gairebé sencer i es tractava d'un adult. Les mesures de la tomba eren d'1,80 metres de llarg i 50 cm d'ample. No es va localitzar cap tipus de material que permetés datar-la.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'enterrament 3 era el d'un individu jove i es conservava tot sencer excepte els peus. La tomba feia 1,50 metres de llarg i 47 cm d'ample. No va aparèixer material o aixovar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La disposició de les tombes indicarien l'existència d'altres enterraments al voltant formant una necròpolis. No va aparèixer cap tipus de material ceràmic o numismàtic que permetés precisar una cronologia per a les tombes, ni cap tipus d'aixovar relacionat amb elles. Els únics materials recuperats indiquen una cronologia molt àmplia durant l'època romana o tardoromana. Atenent a la seva tipologia, aquestes podrien ser d'època romana o medieval. Amb aquesta informació, l’arqueòloga directora dels treballs va proposar situar-les a l’antiguitat tardana, entre els segles III i el VII dC. El fet que que passés una via romana prop d’aquí ajudaria en aquest sentit a ubicar una possible necròpolis prop d’un eix viari, fet comú en època romana i visigoda.</span></span></span></p> | 08167-16 | Camí de Polinyà a Sentmenat a l'altura de can Padró | <p><span lang='CA'><span><span>En terrenys propers a Can Padró, s’havien localitzat materials ceràmics indeterminats d'època romana i fragments de paviments, prop dels quals també s'havia identificat una llarga extensió de cendres amb terrissa datada en l'Edat del Bronze, localitzada fortuïtament en el moment de l'obertura d'un carrer (es desconeix la ubicació exacta). En la zona, s'observen abundants fragments de <em>dolia</em>, àmfora i ceràmica comuna, que es creu que poden correspondre a un abocador ceràmic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la necròpolis, va ser detectada el 28 de febrer de 1996 quan es van identificar unes restes arqueològiques a la finca, on el propietari hi estava duent a terme moviments de terres. Aquest fet va ser notificat al Museu d’Història de Sabadell i també a l’Ajuntament de Polinyà. El dia següent s’hi desplaçava un tècnic del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, moment a partir del qual es van iniciar les diligències que van dur a la realització d’una intervenció arqueològica d’urgència entre els dies 5 i 13 de març d’aquell mateix any, sota la direcció de una arqueòloga i antropòloga de la part del Servei d’Arqueologia i tres auxiliars facilitats per l’Ajuntament de Polinyà.</span></span></span></p> | 41.5714397,2.1410042 | 428384 | 4602552 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-jacimentcalpadro001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-jacimentcalpadro004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-16-tombescalpadro.jpg | Legal | Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 87|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 89461 | Jaciment de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-padro | <p><span><span><span>L'any 1959 es van trobar en terres properes a la casa de can Padró materials ceràmics indeterminats d'època romana i fragments de paviments. Uns metres més al nord es localitzava també una llarga extensió de cendres amb terrissa datada en l'Edat del Bronze, localitzada fortuïtament en el moment de l'obertura d'un carrer (es desconeix la ubicació exacta). En la zona, s'observen abundants fragments de <em>dòlia</em>, àmfora i ceràmica comuna, es creu que respon a les característiques d'un abocador ceràmic, material que resta en el fons de la col·lecció del Museu de Polinyà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1996 el senyor Pallars, aficionat de Sabadell, va donar informació de diverses troballes d’interès en la mateixa zona, algunes de les quals havien estat excavades per aficionats locals.</span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span>A uns 200 metres al sud del jaciment en un camp situat a 213 m.s.n.m. va aparèixer una acumulació de fragments de <em>dolia</em> que, segons l’informant es trobaven en forats. Probablement les mateixes empremtes negatives de les <em>dolia</em> o bé sitges.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A uns 350 metres del jaciment i a la cota de 206,4 m.s.n.m. es té notícia de l’existència d’un forn per coure material ceràmic, concretament àmfores. D’aquest forn no en resta cap tipus d’indici, tan sols algun fragment d’àmfora descontextualitzat. El forn es trobava a tocar del camí que anava de Polinyà a Sentmenat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A 460 m del jaciment, en un camp de conreu, quedaven in situ restes isolades de fragments de paviment del tipus <em>opus signinum</em>. D’acord amb l’arqueòloga Gemma Garcia Llinares podria correspondre a algun tipus de dipòsit o àmbit d’una vil·la o establiment rural d’època romana. També es trobava a tocar de la carretera de Polinyà a Sentmenat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A 900 metres i ja dins dels terrenys de la finca de can Monistrol tenim restes d’un fragment de paviment del tipus <em>opus signinum</em>, de dimensions considerables, que ha estat desplaçat com a conseqüència dels treballs agrícoles. Pels voltants de la zona on va aparèixer encara es pot trobar material ceràmic dispers.</span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span>Tot plegat indica l'existència d'un jaciment amb una ocupació que abraça des de l'edat del bronze a l'època romana.</span></span></span></p> | 08167-64 | Camí de Polinyà a Sentmenat, uns metres a ponent a l'altura de can Padró | 41.5721800,2.1361605 | 427981 | 4602638 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89461-op-64-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89461-op-64-002.jpg | Legal | Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 89462 | Roure del camí de Sentmenat a Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-de-sentmenat-a-santa-perpetua | XX | <p>Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 14 metres d'alçada que presenta un únic tronc que al capdamunt es divideix en quatre branques. La capçada, molt frondosa, competeix amb una alzina propera</p> | 08167-65 | Camí de Sentmenat a Santa Perpètua de Mogoda, 250 metres al nord-oest de la deixalleria de Polinyà | 41.5440100,2.1533286 | 429382 | 4599496 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89462-op-65-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL12 del Catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista.No consta en cap inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86784 | Jaciment arqueològic de la transformadora d'escombraries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-transformadora-descombraries | Es desconeix la ubicació exacte i estat del jaciment | <p><span lang='CA'><span><span>Les úniques referències conegudes de l'existència d'aquest jaciment són les proporcionades per A. Roig, que va fer saber de la recollida de fragments de <em>tegulae</em>, fragments de picadís <em>(opus testaceum</em>) de mida considerable i d'altres elements de tipus constructiu d'època romana. La cronologia és ara per ara, imprecisa, donat que no s'hi localitzaren restes de ceràmica fina que aporti més dades</span></span></span></p> | 08167-44 | Camí de ca n'Alzina a Sentmenat, prop de l'antiga planta transformadora d'escombraries, avui fora de servei | 41.5666236,2.1363900 | 427994 | 4602020 | 08167 | Polinyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-003.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 86660 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet-0 | XVI-XVII | L'arrebossat es troba molt malmès i el parament presenta nombroses esquerdes. A peu pla s'observa el voladís de la teulada en mal estat. | <p><span><span><span>Conjunt d’edificacions a l’entorn d’un mas principal, una masia de dos cossos de planta rectangular, de prop de 17 per 11 m, amb teulada de teula àrab a dues vessants perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta presenta porta d'accés de mig punt acabat amb rajols, material present en d’altres punts del conjunt i corresponent, probablement a una de les fases de refacció del mas. És flanquejada per sengles obertures ovalades, emmarcades també amb rajol, característica que es troba novament a la façana de ponent. Per sobre del portal hi ha un gran finestral d’alçat rectangular amb emmarcament de carreus molt ben escairats, ampit lleugerament sortit i llinda monolítica motllurada amb escut en relleu en el qual es llegeix IHS i, per sota, BAI. Aquests dos elements constitueixen l'únic eix de simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el mur lateral de ponent, distribuït en quatre registres per tres pilarets de maons, s’obren dues finestres de caire gòtic. L’una, a tramuntana té un ampit sortit i motllurat i una llinda amb un arc conopial polilobulat amb decoracions vegetals incises. Per sobre, hi ha un guardapols motllurat amb sengles relleus esculturats a l’alçada de les impostes que han estat interpretats com a representatius de la nativitat i del pecat original, ja que en el dret s’observa el que sembla que és una serp.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra finestra, a l’extrem de migdia, és de dimensions més reduïdes, també amb ampit lleugerament volat però de factura més simple. La llinda està treballada en forma d'arc conopial polilobulat amb ornamentacions vegetals, també amb guardapols. A cada costat, al nivell de la línia d'imposta, hi ha sengles grups esculturats amb la representació de dos personatges de cos sencer i als extrems interiors, un cap. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els dos espais centrals del parament, arran de terra, s’obren dos òculs, de factura similar als descrits a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els quatre murs es troben arrebossats amb morter i presenten nombrosos escrostonats i àrees on aquest ha caigut, fet que deixa veure el parament de còdols i pedra sense escairar, juntament amb maons, així com també, per sobre les finestres descrites, arcs rebaixats fets amb maons a manera d’arcs de descàrrega. Tot plegat sembla indicar que les finestres poden haver estat col·locades <em>a posteriori</em>, potser procedents de la mateixa masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur nord presenta actualment una porta obrada amb maons i acabada amb un arc de mig punt delimitada pel mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal presenta nombroses addicions, principalment pels costats sud i est, on s’adossa un cos fets amb rajols i, una mica més a al sud-est, una altra casa que sembla haver estat l’habitatge principal en els darrers temps. El conjunt el completen diversos coberts alguns dels quals completament abandonats i sense teulada. Al sud i sud-oest es troben un seguit de coberts de factura molt més moderna, resultant un conjunt de volums heterogenis i poc harmònics. </span></span></span></p> | 08167-2 | Camí de can Farreras, des de la carretera de Polinyà a Palau (C-155) km 6 en direcció sud | 41.5520900,2.1724100 | 430982 | 4600378 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-08_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-09_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86728 | Can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gavarra | XVI-XIX | Remodelada l'any 2011 per tal d'ubicar-hi el centre de Serveis a l'Empresa i l'Emprenedoria, inaugurat l'any 2013 | <p>Masia de tipus basilical, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. El cos central, més alt que els laterals, presenta actualment una teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Les teulades dels cossos laterals són a un sol vessant. Tanmateix, observant les fotografies d’arxiu, s’observa que el cos central ha estat lleugerament recrescut respecte de l’original. Disposa de planta baixa, noble i golfes.</p> <p>La façana principal presenta distribució simètrica d'obertures i una correspondència de volums respecte a la distribució interior-exterior de tres crugies, amb un sol eix d’obertures per cos. A la planta baixa, el portal d'entrada és acabat amb un arc escarser, fet amb maons, igual que els brancals. A cada costat hi ha una finestra d’alçat rectangular simple també emmarcada amb maons, d'acord amb les fotografies conservades per la Direcció General de Patrimoni Cultural. El maó vist ha estat emprat, també, en algunes zones del parament per omplir el mur, tot i que en menor mesura que el material principal, de pedra rodada i còdols. A la planta pis la distribució d’obertures és similars, amb tres finestres balconeres que, abans de la reforma, presentaven unes baranes fetes també amb maons disposats inclinats de tal manera que conformaven dos registres de triangles. Pel que fa a les obertures de les golfes, al cos central, són tres finestrons en un sol registre de tal manera que comparteixen els dos brancals fets amb maons i acabats amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat fets amb el mateix material. A uns 18 metres al nord-est de la casa, encara es conserva la torre del molí d’aigua, de planta circular i fet també amb maons.</p> <p>Actualment a migdia de la casa es troba un aparcament, mentre que a tramuntana i ponent es troben annexos dos cossos construïts entre els anys 2011 i 2013 per a l’ús del conjunt com a Centre de Serveis a l’Empresa i l'Emprenedoria i el Centre de Desenvolupament i d'Innovació Logística de Catalunya. Antigament, però, la casa havia estat voltada per coberts i annexos associats a l’us de l’edifici com a masia.</p> | 08167-8 | Camí de can Gavarra núm. 2 | <p><span><span><span>Tot i que la casa està documentada ja en el segle XVI, sembla que l’edifici correspon a una obra del XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia va ser cedida a l'Ajuntament de Polinyà, que en va emprendre les obres d’adequació l’any 2011, inaugurant el mes d’octubre de 2013 el “Centre de serveis a l'empresa i l'emprenedoria”.</span></span></span></p> | 41.5626400,2.1612900 | 430066 | 4601558 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarrafoto2dgpc.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 86772 | Jaciment arqueològic de la Serra de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-serra-de-la-salut | <p><span><span><span>En el límit dels termes de Sabadell i Polinyà, en el moment d'obrir un camí, l'any 1932, just quan passa per la Serra de la Salut, es van localitzar unes estructures de les quals es van exhumar fragments de ceràmica i tubots rectangulars i semi-circulars, identificades com un lloc d'hàbitat amb estructures peribles. Els materials recuperats per Vicenç Renom es van adscriure al Bronze Final. La prospecció superficial realitzada anys després per la zona no va permetre localitzar indicis de materials o estructures que aportessin més dades en relació a aquest jaciment. </span></span></span></p> | 08167-32 | Camí de can Lletger, en direcció cap a la C-155, passada Morera, | 41.5574559,2.1418284 | 428438 | 4600999 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86772-32-002.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 86740 | Rellotge de Sol de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-monistrol | Pintura una mica deteriorada | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol que es troba a la façana principal de can Monistrol, a l'altura del primer pis, entre la finestra de l'eix principal i la de l'esquerra. És de tipus vertical declinant, quadrat i emmarcat amb línies incises en l'arrebossat i marcades en negre. Orientació sud-est. Línies horàries de 6 a 3, xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta simple, situada al mig d'una circumferència amb ulls i boca a manera de sol. En el marc superior, hi ha la inscripció “hora solar”</span></span></span></p> | 08167-12 | Camí de can Monistrol | 41.5709747,2.1460143 | 428801 | 4602495 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86740-rellotge-de-sol-monistrol-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Referència núm. 1062 de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomòtica. | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86789 | Roure de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-padro | XIX-XX | Té heura en el tronc | <p>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 m d'alçada amb un gran tronc de prop de 2550 cm de perímetre, inclinat cap a l'est del qual en surten les branques. Presenta una capçada irregular de prop de 14 m d'amplada màxima i 8 m d'amplada mínima, condicionada per les diverses podes de què ha estat objecte al llarg del temps</p> | 08167-48 | Camí de can Monistrol a can Padró, passada la primera a mà esquerra. | 41.5722751,2.1453290 | 428746 | 4602641 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 10 Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part de l'Inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86777 | Font de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-monistrol | <p><span lang='CA'><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font construïda a l’entorn d’un broll d’aigua, a manera de passadís fet amb rajols i dos bancs a banda i banda i, al fons, la font, amb un broc de ferro.</span></span></span></p> <p>Molt a prop, a l'altre marge del camí, es troba un safareig.</p> | 08167-37 | Camí de can Monistrol a can Querol | 41.5722544,2.1453005 | 428743 | 4602638 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-004.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86733 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-2 | XIX | Ha estat objecte de remodelació recentment | <p><span><span><span>Masia de tipus basilical, de planta rectangular de prop de 23 x 24 m i tres cossos perpendiculars a la façana principal, que és orientada a migdia. Ha estat objecte de remodelació recent. A la part central del cos principal sobresurt un cos quadrangular del tipus torre amb coberta a quatre aigües. El cos central, en canvi, és cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal i cossos laterals, més baixos, a coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està distribuïda en planta baixa, planta noble i golfes al cos principal. El repartiment de les obertures - distribució a la façana i a les laterals- no s'ajusta a la típica fisonomia que estableix aquest grup d'arquitectura popular. La seva distribució, però, sembla indicar una evolució d’un mas original cap a un conjunt amb dos cossos afegits, cosa que a simple vista i donada la remodelació, és difícil de corroborar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa, l’obertura central és acabada amb un arc de mig punt que en algun moment hauria estat adovellat. Actualment aquest portal és arrecerat per una petita porxada suportada per dos pilars, producte de les darreres obres efectuades. A cada costat s’obre una finestra d’alçat rectangular. A la planta noble s’obren tres obertures centrals d'arcades de mig punt i a cada costat una finestra rectangular, seguint els mateixos eixos que les finestres inferiors, que es corresponen al repartiment de l'espai de les habitacions interiors. El pis superior del cos central tot i que inicialment hauria correspost a les golfes és emprat avui com a habitatge d’acord amb la resta de finestres de les façanes laterals i a les quatre terrasses obrades a banda i banda del cos central sobre les teulades dels cossos laterals. A la façana principal s’obre una sola i àmplia finestra d'arc rebaixat. </span></span></span></p> | 08167-9 | Camí de can Padró | 41.5737824,2.1436919 | 428611 | 4602809 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro08.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86737 | Can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monistrol | XVIII | Reconstruïda l'any 2014 | <p><span><span><span>Can Monistrol correspondria a una masia d’estructura basilical, amb un cos central, amb teulada a doble vessant perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, més alt que els dos cossos laterals, amb oberta a un sol vessant. Tanmateix, el vessant de ponent de la teulada del cos central, és avui continu, cobrint també el cos oest que, per tant, hauria estat sobreelevat en algun moment de la seva història. D’altra banda, a ambdós costats del mas es troben encara sengles cossos en planta baixa, afegits posteriorment i amb coberta a un vessant. S’usen com a corrals, estables i per a l’emmagatzematge d’utillatge agrícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici disposa de planta baixa, planta noble i golfes que, inicialment hauria presentat tres eixos simètrics d’obertures a la façana principal, un per cada cos. El portal principal, al cos central, és acabat amb un arc de mig punt adovellat, que és flanquejat per dues finestres d’alçat rectangular. A la planta del pis, hi ha tres finestres rectangulars simètricament disposades, essent la central de dimensions més grans. Val a dir que aquesta obertura va ser alterada en el decurs de les darrers modificacions efectuades al conjunt. Són de factura simple i sense ornamentacions ; entre la finestra central i la del costat esquerra s'hi troba un rellotge de sol,del tipus 'quadrant vertical', encara en funcionament, amb esgrafiats i pintat. A les golfes, les obertures també han estat modificades ja que, abans de la darrera rehabilitació, hi havia dues obertures acabades amb arcs escarsers, mentre que actualment i ha una obertura de format apaïsada dividida en dos per un brancal central. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'exterior la masia encara conserva el pou, davant de la façana principal.</span></span></span></p> | 08167-11 | Camí de can Padró | <p><span><span><span>La casa actual correspon a una modificació posterior, però probablement es podria remuntar a l'època medieval. </span></span></span><span><span><span>Tot i que la propietat actualment es dedica a la criança de cavalls, encara hi viu l'antic masover. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2014 va ser objecte de reforma. En el decurs d'aquelles obres es van modificar algunes de les obertures de tal manera que es va perdre la que hi havia a la planta noble, per sobre del portal adovellat, amb llinda acabada amb arc conopial amb caparrons esculpits a banda i banda.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5710504,2.1461435 | 428812 | 4602504 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-027565101.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 86655 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span>Masia de planta rectangular i tres cossos, amb teulada de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, on s’observa un portal central acabat amb un arc de mig punt adovellat i a cada costat sengles finestres rectangulars.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Les obertures del primer pis guarden la simetria respecte de les de la planta baixa. La finestra central, que segurament correspondria a la gran sala que seria flanquejada pels dormitoris, és de tipus gòtic tardà. Està emmarcada amb pedra vista i ben treballada, acabada amb una llinda amb arc rebaixat esculturat amb arquets lobulats acabats amb caparrons esculpits a la part baixa i amb elements vegetals a la part superior. El marc és motllurat amb els carreus treballats a mode de cordó des de la seva base fins a l’arrencada de l’arc, on hi ha de nou dos caparrons que fan de capitells. El cordó segueix la resta de la llinda, resseguint l'arc rebaixat.</span></span><span lang='CA'><span> Les finestres laterals d’aquest pis són novament diferents, totes dues d’alçat rectangular, però la de la dreta més petita que la de l’esquerra. Tot el mur es troba actualment arrebossat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’interior conserva encara el celler, els cups, la premsa, una fresquera i la cuina amb el seu forn de pa.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’exterior la casa presenta diversos annexos pel costat nord i d’altres construccions al costat sud, destinades aquests darrers a graner, les de ponent i al bestiar les de llevant.</span></span></p> | 08167-1 | Camí de can Rovira | <p><span lang='CA'><span>Durant anys hi ha viscut un masover, net del qui s’hi va instal·lar l’any 1917. Abans d’aquesta data hi havien viscut els anteriors propietaris.</span></span></p> | 41.5528500,2.1510900 | 429205 | 4600480 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-004.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 86742 | Can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-querol-0 | <p><span><span><span>Masia de planta trapezoïdal i de tipus basilical, amb el cos central amb coberta de teula àrab a dues aigües més alt que els cossos laterals, amb coberta a un sol vessant. A llevant encara s’hi observa un altre cos afegit amb posterioritat, probablement en el decurs del segle XVIII, que hauria allotjat en els seus inicis un parell de cups de vi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa, planta noble i golfes amb l’interior reformat per a l’habitatge de tres famílies, aprofitant en part els materials de l’original. Pel que fa a la distribució de les obertures de la façana principal es asimètrica, fet que es pot atribuir potser a una estructura originària en dos cossos enlloc de tres. D’aquesta manera, és ben probable que el volum basilical d’aquest mas respongui a l’ampliació del tradicional mas de tipologia més simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'eix central d’obertures es troba lleugerament desplaçat cap al cantó dret i consta del portal principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat. Aquest és flanquejat per una finestra rectangular a la dreta i un contrafort a l'esquerra, ponent del qual s’han practicat dues obertures més d’accés a la casa. Al primer pis s'observa la continuïtat asimètrica de la façana pel que fa a la distribució de les obertures: són a diferents alçades, mides i tipologies. Cal destacar el finestral gòtic tardà que es troba sobre el portal principal, amb guardapols conopial, columnetes als brancals amb base decorada geomètricament i mènsules en forma de caparrons. A la dreta del finestral s’observa la vareta d’un antic rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda i banda, s’observen finestres rectangulars que solament conserven un senzill ampit. Al segon pis o golfes, hi ha un finestró amb plafons adossats a la línia d'imposta i llinda sobre la que s'hi han disposat decoracions florals de ceràmica vidriada. Per sobre del finestral gòtic hi ha un respirador senzill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar a l’angle nord-est un petit torreó o garita fet amb totxos amb presència de cinc espitlleres, probablement construït en el decurs del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, l’edifici és envoltat per un seguit de coberts al nord, est i sud, fruit de l’evolució d’aquest unitat agropecuària al llarg del temps , destinades originàriament al bestiar o bé com a celler. Destaca el cos allargassat de tramuntana amb un gran portal a l’extrem est per als carros. Actualment, algun d’aquests cossos ha estat adequat, bé com a habitatge bé com a magatzem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat oest, encara es conserva part del paviment, de cairons, del que hauria estat l’era, amb el corró de batre. De fet, un dels propietaris, encara recorda com s’hi feia la batuda a pota. A prop de l’era s’observa un molí de vent aiguader, construït el segle passat per tal de bombar aigua des de la mina de can Querol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a l’entrada, encara es pot veure una premsa de vi, i és que, com en tants d’altres llocs, les feixes més properes eren ocupades per vinyes i oliveres. De fet, la propietat originàriament s’havia estès molt més enllà del camí de la Serra a ponent, llindant amb les terres de can Rovira a tramuntana, fins ben bé a la carretera a llevant i gran part del polígon de ca n’Humet a migdia. </span></span></span></p> | 08167-13 | Camí de la Serra | <p><span><span><span>No s’ha fet mai cap estudi documental d’aquest mas ni tampoc es pot associar ara per ara a cap dels masos que Jesús Alturo esmenta en el seu treball, però la seva ubicació permet deduir que podria tractar-se d’un mas d’origen medieval o d’inicis de l’època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es coneix que la casa va ser objecte d’obres cap a la fi del segle XVIII i que alguns rajols pintats que es troben encara a l’interior de l’edifici principal, formant part d’un forjat, presenten les dates de 1821 i 1866 per la qual cosa es pot deduir una adequació de l’interior entre el segon i el tercer quart d’aquell segle. D’altra banda, els propietaris recorden encara com precisament gran part d’aquest forjat va caure ara fa prop de 30 anys i que llavors la casa va ser objecte de reformes per tal de fer-la habitable.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els seus propietaris actuals són la família Costa, que la van comprar a Pedro Salas Argelaguet. Avui hi resideixen.</span></span></span></p> | 41.5500635,2.1534114 | 429395 | 4600168 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-009.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89493 | Creu del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-padro-3 | XX | Refeta íntegrament després de la Guerra Civil | <p>Creu de ferro ubicada al capdamunt d'una estructura feta amb còdol i ciment que consisteix en un gran basament de planta rectangular sobre el qual es troben dues plataformes més baixes i el pilar també dels còdols sobre el qual s'erigeix la creu.</p> | 08167-74 | Camí del Padró, a uns 140 m al nord-oest de l'església parroquial de sant Salvador | <p>El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites.</p> <p>Aquesta creu va ser destruïda en el decurs de la Guerra Civil i feta de nou un cop finalitzat el conflicte.</p> | 41.5592190,2.1502679 | 429144 | 4601187 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89493-op-74-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89493-op-74-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89493-creu-pedro.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 86782 | Jaciment arqueològic de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-mauri | <p><span><span><span>Segons testimoni de R. Subirana, l'any 1979, </span></span></span><em><span><span><span>'en ple bosc en terres d'aquesta masia, localitzem un dolium fragmentat. Era situat a prop del camí que condueix a la veïna masia de Can Padró. A més del dolium pel voltants hi havien fragments de lloses, tegulae i pedres de molí, i no massa allunyat fragments de paviment de picadís'.</span></span></span></em></p> <p>Aquestes restes, localitzades prop de la casa pel costat de llevant, d'època romana, s'han interpretat com a corresponents a una possible vil·la. Posteriorment no s'han localitzat d'altres indicis materials.</p> <blockquote> <p> </p> </blockquote> | 08167-42 | Can Maurí | 41.5690885,2.1291483 | 427393 | 4602301 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86782-op-42-001.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 86788 | Alzina del carrer de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-carrer-de-les-escoles | XIX-XX | <p><span><span><span>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.</span></span></span></p> | 08167-47 | Cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles | 41.5543850,2.1540041 | 429449 | 4600648 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86788-op-47-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 86767 | Material arqueològic dipositat al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span lang='CA'><span>Vila, Juan. 1927. Memoria de los trabajos realizados en la excavaciones de las cercanías del Real Santuario de Nuestra Señora de la Salut de Sabadell. Imprenta Ribera.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El Museu de Sabadell és dipositari del material arqueològic aparegut a la primera meitat del segle XX. Aquest material no es troba exposat al museu sinó que forma part del material dipositat en el magatzem. Concretament, pel que fa al terme municipal de Polinyà, el museu conserva material procedent de les excavacions o prospeccions realitzades en aquell període a can Marata, can Padró, can Querol, can Montllor i ca n’Humet de Dalt</span></span></span></p> | 08167-28 | Carrer Agricultura, 54. 08201 Sabadell | <p><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del Museu d’Història de Sabadell (MHS) el trobem en les inquietuds d’un grup de ciutadans de diferents entitats, interessats a preservar la memòria dels avantpassats mitjançant la conservació de troballes arqueològiques fetes a la ciutat i el rodal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Va obrir les portes el 1931 al mateix edifici que ocupa actualment el MHS, al carrer de Sant Antoni, i a l’inici, va reunir col·leccions només d’arqueologia i d’art, que més tard s’ampliaren amb altres com la de paleontologia. El 1971 es va constituir com a Museu d’Història de Sabadell. El material esmentat es troba al museu per raó de tractar-se de prospeccions o d’excavacions realitzades sota la direcció de Vicenç Renom i Costa (1881-1960) – primer director del Museu - juntament amb Joan Vila i Cinca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, però, el material arqueològic procedent d’intervencions arqueològiques es dipositen definitivament als magatzems que d'ençà de l’any 2014 es van construir a Cervera (la Segarra), gestionat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5574672,2.1561457 | 429632 | 4600988 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-05.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|85|80 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86761 | Col·lecció municipal d'Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dhistoria | <p><span><span><span>Es tracta d’una col·lecció de material de tipus divers, sobretot etnogràfic (eines del camp, mobles, una premsa, mesures, barrils, llibres, material arqueològic procedent d’excavacions prèvies a la regularització de l’arqueologia...). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest material és producte de les tasques de recollida i salvament que els Amics de l’Antic Museu de Polinyà van dur a terme d'ençà de l'any 1980 i fins fa uns anys, així com també procedeix de diverses donacions. A l’arxiu de Polinyà hi consta un inventari en paper fet l’any 1989, amb 1.165 entrades. Avui aquest material es troba es un espai municipal tancat i destinat al seu dipòsit, a tocar del magatzem de la brigada.</span></span></span></p> | 08167-25 | Carrer Balmes, 8 | <p><span><span><span>El material d’aquesta col·lecció prové de l’antic Museu de Polinyà, fundat l’any 1980. D’ençà de llavors, l’activitat del Grup d’Amics del museu, es va dedicar a aplegar diversos estris procedents de cases i masies per tal d’anar creant un fons per al Museu i divulgar-lo. Aquest material és el que avui es troba al magatzem municipal. L’activitat del Grup d’Amics del Museu i del propi museu es va desenvolupar fins fa prop d’una dècada. </span></span></span></p> | 41.5539714,2.1560652 | 429621 | 4600600 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-005.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La col·lecció es troba pendent d'una nova classificació i inventari. | 102 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89456 | Rellotge de sol de ca l'Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lenriqueta | XIX-XX | La pintura s'ha perdut en gran part i presenta un escrostonat | <p><span>Rellotge de sol situat a la façana de migdia de ca l'Enriqueta, per sota la línia de teulada i a l'altura del carener. És semicircular amb frontó, emmarcat. Presenta les línies horàries amb senyals per a les mitges hores, bastant esborrades; no s'hi veuen números. Restes de mangra amb el qual s'ha pintat el marc i algun element en el pol. Gnòmon de vareta simple, doblegat.</span></p> | 08167-60 | Carrer Bonavista 2 (xamfrà amb el carrer Major) | 41.5560136,2.1544220 | 429486 | 4600828 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89456-5759aandres-carrerbonavista2polinya0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Número 5759 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans (Societat Catalana de Gnomòtica) | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 89455 | Transformador de can Miquel vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/transformador-de-can-miquel-vidu | XX | <p>Primer transformador que hi va haver a Polinyà. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i prop de cinc metres de costat construït entorn a l'any 1919 a la parcel·la de ca l'Enriqueta, i cobert amb una teulada de teula àrab a quatre aigües al centre de la qual es troba una element decoratiu de ceràmica vidriada de color verd.</p> | 08167-59 | Carrer Bonavista gairebé al xamfrà amb el carrer Major | <p>Polinyà va tenir el seu primer subministrament elèctric l'any 1919 la gestió del qual es va concedir a una societat constituïda al poble amb el nom de Compañía Eléctrica de Polinyà.</p> | 41.5559739,2.1544566 | 429489 | 4600823 | 1919 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-50-001a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-59-002a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-59-001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-59-002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-59-003_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86768 | Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont | <p><span><span><span>Alguns dels fossils recuperats dels jaciments paleontològics de Polinyà es troben avui dipositats al fons del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest institut és és l’hereu d’una llarga tradició de recerca sobre vertebrats fòssils a Catalunya, establerta i posteriorment consolidada per l’il·lustre paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont-Pairó. Es tracta d’una fundació, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que va prendre el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu de l'ICP compta amb dues exposicions. A la planta baixa, l'exposició permanent interactiva <span><span>'Avui investigues tu!'</span></span> que permet a l’usuari convertir-se en un paleontòleg, reproduint quatre investigacions reals de l’ICP. A la primera planta del museu s’hi poden trobar les exposicions temporals. En d’altres sales del museu es pot veure com és un laboratori de restauració de fòssils i audiovisuals que recreen els paisatges de fa 66 milions d'anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.</span></span></span></p> | 08167-29 | Carrer de l'Escola Industrial, núm. 2308201 Sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>Miquel Crusafont i Pairó</span> <span lang='CA'>(Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983), va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi <em>Los jiráfidos fósiles de España. </em>Va esdevenir catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona. També va ser professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La seva recerca va començar a difondre's amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural durant el període 1933-1934. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre d'altres indrets.</span></span></span></span></p> | 41.5574607,2.1561764 | 429634 | 4600987 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 86743 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una masia de tres cossos amb teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Sembla que les obres efectuades per a habilitar-la com a restaurant n’han canviat completament la fesomia exterior, conservant únicament el portal de la façana principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'altra banda a la casa hi havia també hi havia una mina d'aigua.</span></span></span></p> | 08167-14 | Carrer de l'Onze de Setembre, núm. 15 | 41.5576641,2.1554852 | 429577 | 4601010 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-002.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 86773 | La Germandat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-germandat | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici cantoner amb pati d’accés que avui, i des de 1978 d’acord amb la decoració de la façana principal, acull l’entitat cultural que du el mateix nom. L’edifici va patir un incendi l’any 2016 amb posterioritat al qual va ser rehabilitat. Llavors se'n va pintar la façana que avui la identifica, amb tons grocs i rosats i representació dels peus d'una sardanista i i les puntes de boixet, dues de les activitats més representatives de l’entitat que hi té la seu, des de la qual també s'organitza cada any el ball de gitanes i es manté viu el teatre local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior hi havia hagut sala de ball i cafè, que avui s'han reconvertit en una sala polivalent que acull les activitats que s'organitzen. </span></span></span></span></span></p> | 08167-33 | Carrer de l’11 de setembre, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fonts orals indiquen que aquest edifici havia acollit a finals del segle XIX i probablement fins l’any 1914, alguna de les 4 fàbriques tèxtils que hi havia hagut a Polinyà. A partir del 1914 es documenta que la Sociedad Aurora Polinyense, entitat recreativa que tenia per objectiu oferir als seus socis un espai de ball, amb domicili al carrer del Sol, 1, estava acumulant capital per adquirir un local propi que serà el de l’actual Germandat a partir de 1924. Un any després, com a conseqüència del malestar social i les dificultats que la crisi va comportar, la societat Aurora Polinyense és substituïda per la Benéfica Polinyense, que, de caire més social, ara tenia per objectiu socórrer els socis que caiguessin malalts. Poc després, però, reobria també la sala de ball i el bar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn a l’any 1936 va ser seu també del Sindicat de Pagesos, fet que va implicar algunes modificacions a l’edifici, per tal de poder descarregar els carros amb productes del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil la Societat Benéfica es va seguir obrint, de forma discreta, els diumenges. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el final de la guerra l’edifici de l’actual Germandat passa a titularitat de la Delegación Nacional de Sindicatos de la Falange Española, que conviu amb el Sindicat de Pagesos Local i amb la sala de ball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actuat associació cultural “La Germandat” va néixer l’any 1978 i es va constituir el 1981, efectuant de forma periòdica diverses activitats culturals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5563440,2.1569362 | 429697 | 4600862 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-germandat.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86752 | Jaciment paleontològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE.2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217</span></span></span></p> | Les restes van ser extretes l'any 2002 | <p><span><span><span>Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l'any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família <em>Testudinae</em>, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d'un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d'origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s'interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l'edat del qual oscil·la entre l'Aragonià superior i el Vallesià superior.</span></span></span></p> | 08167-20 | Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat | <p><span><span><span>Hi ha notícies de fòssils d'edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L'exemplar trobat es tracta d'una tortuga gegant de l'espècie <em>Cheirogaster bolivari</em>, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d'una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span><span><span><span> El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d'urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span></p> | 41.5452458,2.1537710 | 429420 | 4599634 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 89464 | Lledoner de can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-garcia | XIX | Recentment ha estat escapçat. Rebrota. | <p>Lledoner (<em>Celtis australis</em>) de prop de 7 m d'alçada i un tronc de 490 cm de perímetre recentment escapçat de tal manera que en l'actualitat se n'observen únicament els rebrots que comencen a créixer. El tronc presenta grans cavitats i als peus es troba una una roda de molí, fet que el fa característic de l'indret on es troba.</p> | 08167-67 | Carrer del pintor Joan Miró, davant del restaurant Masia Can Garcia | 41.5408237,2.1620496 | 430106 | 4599135 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89464-op-67-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL11 del Catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86712 | Torre Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-marti | XX | Actualment en obres per a la seva rehabilitació com a residència de la tercera edat.La torre del pou presenta una esquerda visible des del seu coronament i fins a l’obertura inferior. | <p><span><span><span>Antiga casa d’estiueig d’estil noucentista en una àmplia parcel·la voltada per una tanca perimetral que inclou una superfície de gran qualitat paisatgística. Respon a l’estil de masia catalana de tipus basilical. De planta rectangular de 18,5 x 12,7 m, està orientada a migdia i formada per tres cossos o crugies en sentit longitudinal rematades per dues de transversals, amb planta baixa, dos pisos i sotateulada al cos central, perpendiculars a la façana principal, amb el central més alt amb teulada a doble vessant i els laterals més baixos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures, un per cos, presidides en el central i a l’altura de la sotateulada per un escut caironat amb les inicials dels propietaris. A la façana posterior, visible des de la carretera, el cos principal presenta dos eixos d’obertures i els laterals un, tot i que a diferència de la principal, al segon pis no hi ha finestres. Enlloc de de l’escut amb les inicials, en la façana posterior, el cos central és presidit per una cartel·la amb el nom de la casa. A la planta baixa es troba un cos afegit i coronat amb balustrada que constitueix una terrassa que dóna a la sala principal de la planta noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als laterals, les finestres també són desenvolupades en tres eixos simètrics, tot i que desplaçats. Totes les obertures de les façanes estan decorades amb guardapols motllurats amb culs de llàntia amb decoració general. Al segon pis, en tots els angles superiors de les obertures de les façanes principal i posterior, es troben respiradors circulars de tipus floral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, els sostres són a base de biguetes de ferro amb revoltons d’obra. Es conserva l’encavallada de fusta del cos central. La planta baixa, destinada al servei, consta d’una amplia entrada o rebedor que fa de distribuïdor cap a la resta de dependències, com ara la cuina, un rebost, el bany i diversos dormitoris. Al fons es troba la caixa d’escala i les cotxeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació presenta al seu voltant diversos cossos destinats a estables, pallissa, celler i cups, corrals, galliners.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 25 m a ponent de la casa es troba la torre corresponent a un pou que fins fa poc havia comptat també amb safareig i comptador i que proveïa la casa d’aigua. Es tracta d’una construcció exempta cilíndrica feta amb maó vist que des de l’exterior presenta cinc registres separats per una línia de maons sobresortits. A la base es troba una porta acabada amb arc de mig punt i una petita obertura acabada amb arc ultrapassat. Una obertura idèntica, alineada amb la primera, es troba en el tercer registre. És coronada per una barana de ferro. Conserva a l’interior la maquinària per bombar l’aigua. </span></span></span></p> | 08167-4 | Carretera 155 de Granollers a Sabadell, quilòmetre 4,4 | <p><span><span><span>Segons una inscripció emmarcada a la façana posterior els seus amos haurien estat J. i M. Martí. La casa es troba dins de les mansions que es construïren entre la primera i segona desena del segle XX . L’any 2001 es van iniciar les obres per rehabilitar-la com a restaurant. En l’actualitat està en obres per tal de rehabilitar-la com a residència de la tercera edat. </span></span></span></p> | 41.5634100,2.1527900 | 429358 | 4601651 | 1909 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-08.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|106|119|102 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 86744 | Ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzina | <p><span><span><span>CASTELL PEIG, Andreu. 1961. “L’art sabadellenc”. Edicions Riutort. Sabadell, 1961: 288.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FARELL, Joan; MASVIDAL, Agustí. 1985. Ca n’Alzina. Del terme de Sabadell. Ed. Via Gràfica. Sabadell, 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG, Albert; ROIG, Jordi. 2010. Projecte arqueològic i estudi històric i patrimonial de ca n’Alzina.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Conjunt format per un mas principal al qual s’hi ha anat construint, en el decurs del temps, un seguit d’altres cossos annexos d’ús agrícola, propis de l’evolució d’una unitat agropecuària de les característiques de ca n’Alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia és un edifici de tres cossos o crugies amb planta baixa i planta noble, amb la teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta presenta tres eixos d’obertures gairebé simètriques essent la central presidida per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat per sobre del qual es troba un finestral amb llinda monolítica i ampit simple, lleugerament sortit i amb motllura simple. A la llinda, gravat, es pot llegir: “1602. A l’hereu Joan Alzina”. Al mur nord de la masia hi ha unes espitlleres amb esqueixada feta amb cairons d’obra de forn. Hauria disposat inicialment també de celler i graner integrats a la casa i diversos cups.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-15 | Carretera C-155 de Sabadell a Granollers, al quilòmetre 2,4 | <p><span><span><span>Tot indica que l’edifici central de la masia podria ser originària dels segles XII-XIII. De fet, l’antropònim és esmentat ja des de l’any 1199 (Oltsina o Olzina). A partir d’aquí se’n pot seguir el rastre a través del testament de Bartomeu Alzina, el 1426, d’un capbreu en el qual apareix Pere Alzina, de l’any 1460, d’un esment a Anton Alzina de l’any 1529 i a partir d’aquí, diferents esments als Alzina de Polinyà en els anys 1602, 1646, 1677, 1770, 1794... fins arribar al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les característiques actuals de la casa permeten situar-la a finals del segle XVI, de ben segur sobre les restes del mas original. Més endavant, als segles XVIII i XIX, com passa a gran part dels masos de la zona, s’afegiren al cos original d’altres construccions relacionades amb l’activitat vinícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers temps, la masia i el seu entorn han estat rehabilitats per a la guarda, manteniment i cria de cavalls. En aquest sentit, es coneix que el cos del costat de llevant va ser afegit l’any 1992. És manté, però, l’ús com a habitatge de la planta noble del mas principal, la planta baixa del qual es va destinar a l’hosteleria. El restaurant ca N’Alzina és actualment tancat. </span></span></span></p> | 41.5611043,2.1382809 | 428146 | 4601406 | 1609 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-004.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 86736 | Can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mauri | XV-XX | La masia va ser habilitada com a restaurant l'any entre el 1998 i el 2000 | <p><span><span><span>La masia de Can Mauri sembla originàriament una masia de planta rectangular i tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia i amb la coberta a dues aigües amb el carener orientat de la mateixa manera. Tanmateix, actualment i probablement des d’abans d’època moderna, el cos de llevant es troba avançat respecte del pla de la façana principal, a mode de protecció o defensa de l’accés principal. Aquest fet juntament amb l'existència d'una sèrie de cossos tant a l’est com a l’oest ens remeten a una masia, probablement d’origen medieval, a la qual es van anar afegint al llarg del temps tota mena de coberts, els propis d’una unitat d’explotació agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant el cos principal com l'afegit presenten simetria en la distribució de les obertures. A la planta baixa un portal acabat amb arc de mig punt adovellat. A la seva dreta, al cos avançat s’obre una una doble finestra separada per una columna que es correspon a la seva homòloga a la part esquerra del portal, així com se n’observa una tercera al mur ponent del mateix cos avançat. Al primer pis, les obertures mantenen la simetria dels eixos de la planta baixa, aquí de tipus rectangular, amb llinda monolítica i ampit motllurat en el cas de les finestres central i de ponent. Pel que fa a la del cos avançat és una finestra de tipologia tardogòtica. Presenta una llinda amb arquets lobulats i part central de tipus conopial derivat del flamíger. Als dos costats de la línia d'imposta hi ha dos grups escultòrics en relleu. Representen la nativitat i, a l'extrem oposat un personatge aïllat i nu i al mig una serp a baix i una mà a dalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les golfes, hi veiem distribuïdes tres galeries arcades en grups de doble finestra, les laterals i triple finestra, la central. Els murs es troben totalment arrebossats, producte d’una remodelació recent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, es conserven dues tines o cups, així com un gran celler amb volta catalana i, als murs del cos principal, dues portes acabades amb arcs de mig punt, l’una al mur de tramuntana i l’altra al mur de ponent, que semblen correspondre a les fases medievals de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a migdia es troben unes estructures de fusta amb coberta que acull taules exteriors del restaurant i, a la part posterior una gran carpa també per a grans àpats o celebracions. De fet es tracta d’una finca de grans dimensions, amb terres, camps i boscos que s’estén al seu voltant.</span></span></span></p> | 08167-10 | Carretera C-155, km 1,5 | <p><span><span><span>Entre 1912 i 1920 hi va viure l’escriptor Pere Calders amb la seva família. Hi va viure fins als 9 anys i aquí la seva mare, Teresa Rossinyol, filla de la casa, va ensenyar-li a llegir i a escriure. Després d’uns anys d’abandonament, el 1998 la masia va ser habilitada com a restaurant. </span></span></span></p> | 41.5701650,2.1286748 | 427355 | 4602420 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-005.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 89395 | Roure de la C-155 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-c-155 | XIX-XX | <p><span><span><span>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 metres d’açada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada. En el tronc hi ha clavada una placa de “area privada de caça”. Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.</span></span></span></p> | 08167-54 | Carretera C-155, km. 2,2 a nord. | 41.5608000,2.1441200 | 428632 | 4601368 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89395-op-54-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No es troba inclòs en la llista d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89460 | Jaciment de ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-nalzina | <p><span><span><span>SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard. 2016. Memòria del control arqueològic a l’entorn de ponent de ca n’Alzina (Sabadell, Vallès Occidental). Núm. De memòria. 12749.</span></span></span></p> | I-II e.c. | <p><span><span><span>Es coneix la recollida de material romà a la zona entre els anys 1962 i 1970 per part de membre del Museu d’Història de Sabadell, però es desconeix la localització exacte d’aquestes troballes. Aquest material es troba al fons del Museu i consisteix en ceràmica ibèrica i romana (àmfora romana itàlica, hispànica, recipients ceràmics de cuina, dolia, teula i restes de paviment i morter). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat palesa la presència en aquest indret d’un jaciment d’època romana del qual no s’han localitzat les estructures, segons els arqueòlegs que l’han estudiat, probablement en el subsòl del mas o del seu entorn immediat. Cal tenir present en aquest sentit la ubicació de ca n’Alzina en un punt del traçat de la Via Augusta, just abans d’arribar a la vil·la de la Salut de Sabadell, en un indret fortament romanitzat. </span></span></span></p> | 08167-63 | Carretera c-155, km. 3 | 41.5610360,2.1385484 | 428168 | 4601399 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89460-op-63-002.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El jaciment consta dins el terme municipal de Sabadell d'acord amb l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 86757 | Jaciment arqueològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser. 1990. Les tombes de tègula al Vallès. Un exemple: Ca n’Humet de Dalt (Polinyà). Arrahona III, núm. 6. Sabadell, 1990.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser. 1993. Ca n’Humet de Dalt (Polinyà). Anuari d’intervencions arqueològiques de Catalunya. Època Romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Servei d’Arqueologia. Barcelona, 1993. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser; CASAS, Teresa. Memòria d’excavació arqueològica Can Humet de Dalt. Polinyà (Vallès Occidental). Memòria núm. 740. Arxiu DGPC. Actualment en línia.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>L'any 1986, en efectuar rebaixos i remocions de terres per a l'edificació de naus industrials en la zona denominada de Ca n'Humet, va aparèixer, en una de les parcel·les, les restes d’una tomba de <em>tegula </em>a doble vessant. La notícia de la troballa es va comunicar, des del Museu de Santa Perpètua de Mogoda, al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Tot i que immediatament es va iniciar una intervenció arqueològica a l’indret, la tomba ja havia estat arrasada per les màquines. En resten per tant, només, algunes fotografies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El més de desembre d’aquell mateix any, durant la consecució de les obres del polígon industrial, va aparèixer, seccionada, una segona sepultura, orientada, com la primera, en direcció est-oest. Es tractava d’una fossa semicircular sense cap tipus d'aixovar ni restes ceràmiques associades, tan sols les restes òssies dels peus i les tíbies i peronés de l’individu inhumat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prop de la tomba també es va documentar i excavar, per part de l’arqueòloga Roser Enrich, un taca de cendres de prop de 2 m d’amplada i 6 m de llarg que va proporcionar material ceràmic amfòric (vora Dressel 7/11, Dressel 2/4) i ceràmica comuna de tradició ibèrica, conjunt que va permetre situar les troballes entre la segona meitat del segle I i mitjan segle II d.C. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes restes van ser interpretades com a corresponents a un hipotètic assentament rural romà, al qual s’hi associarien les dues tombes documentades, possiblement formant part d’una necròpolis. D’altra banda es va poder comprovar que l’assentament tindria continuïtat cap al nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(Extret de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic)</span></span></span></p> | 08167-23 | Carretera de Sentmenat, entre els carrers de Pablo Picasso i del Pintor Fortuny | 41.5488620,2.1608534 | 430015 | 4600029 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-006.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2021-10-21 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 89489 | Roure de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-carretera | XX | <p>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de gairebé 14 metres d'alçada amb un tronc principal gruixut de prop de 270 cm de perímetre que comença a ramificar a prop d'1,1 m d'alçada. Presenta una capçada irregular.</p> | 08167-70 | Carretera de Sentmenat, passar el carrer de Pablo Picasso en direcció nord, a mà dreta | 41.5500599,2.1593399 | 429890 | 4600163 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89489-op-70-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89489-op-70-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL31 del catàleg dels arbres d'Interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Paisatgista l'any 2020. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 89438 | Cementiri de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-polinya | XIX | <p>El cementiri de Polinyà es coneix en l'indret actual des del darrer quart del segle XIX. La part més antiga del cementiri correspon avui al seu cos central, format per tres rengleres de nínxols que dibuixen un espai de 25 x 20 m. La seva ampliació es va succeir pel costat nord-est primer i pel sud-oest després. Actualment es preveu una nova ampliació.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-56 | Cementiri de Polinyà, al sector nord-est de la rotonda de la C-155 a l'altura de la BV-1421 | <p>El cementiri és gestionat des de l'Ajuntament d'ençà de l'any 1933.</p> <p>Està sent objecte d'estudi per part d'Alícia García Gutíerrez, tècnica de l'arxiu municipal de Polinyà, en relació als fets succeïts durant la Guerra Civil.</p> | 41.5602389,2.1478583 | 428944 | 4601303 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-004resize.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Inexistent | 2021-10-28 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 86770 | Aqüeducte del torrent de ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-ca-noller | XVIII-XIX | Emmascarat per la vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un aqüeducte o pont de tres arcs amb una amplada superior de 53 cm que ha perdut els laterals. Tanmateix les empremtes que en queden permeten deduir que el pas d’aigua seria de prop de 15 cm. L’arc central és de més grans dimensions que els laterals, amb una alçada de 5 m i una amplada de 6 m. En el seu extrem de ponent s’entreveu un registre amb una planta rectangular de 80 x 110 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els ulls estan fets amb rajols disposats en plec de llibre mentre que la resta de l’estructura és de maçoneria de pedra i còdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les bases de l’ull central, així com l’extrem de llevant permeten veure morter de calç en abundància i una fàbrica diferent de la de la resta de l’estructura, fet que ha dut a pensar a alguns en una cronologia anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per l’extrem de llevant s’observen rajols caiguts en el tall del camp de can Ventura de l’Oller per la qual cosa potser futures prospeccions en aquest indret permetrien conèixer millor aquest element. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A uns 200 metres a llevant es troba el jaciment arqueològic de can Ventura de l’Oller, corresponent a una vil·la romana, així com també es troba, consolidat, el forn romà de ca n’Oller. Al nord-est, la casa de can Fontanet, de cronologia altmedieval i, a ponent el mas de ca n’Oller, que es troba ja en el terme municipal de Santa perpètua de Mogoda.</span></span></span></span></span></p> | 08167-30 | Creua el torrent de ca l'Oller a l'altura de l'estació transformadora | <p>Ara per ara no se'n té cap constància escrita</p> | 41.5490745,2.1708550 | 430849 | 4600044 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-001resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-005resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-006resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-007resize.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 86786 | Goig de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-salvador | <p><span><span><span>El dia de la festivitat de Sant Salvador, en acabar la celebració religiosa, s’acostumaven a cantar els goigs dels set gloriosos Sants les relíquies dels quals es guarden al temple.</span></span></span> Aquests goigs, però, a diferència dels de sant Sebastià, s'han perdut i en l'actualitat ja no es canten i poca gent els coneix.</p> <p> </p> <p>Eren com segueix:</p> <p><span><span><span>Goigs en alabanza dels set gloriosos sants, Illuminat Confesor, Venerando, Valido, Aureli, Neccari, Probo, y Especios Martyrs. Cuyas Reliquias se veneran autenticament en la Parroquioal Iglesia de sant Salvador de Poliñá, Bisbat de Barcelona, en lo endemà de la Festa Major, lo dia 7 de Agost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puix que Deu vos coronà</span></span></span><span><span><span> / De la Gloria ab resplandors: / Mostreus nostres Protectors / Sants Martyrs en Poliñá. / En las Glorias del Thabór / Nostra Festa principal / Goza gloria molt cabal / Celebran al Salvador; / Ab estos Sants l’endemá / Continuan festas Majors: / Mostreus Exc, / Quant Christo se transfigura / En Thabós Santa montaña / Demostra virtud estranya / en resplandor, y blancura; / A tal gloria se ajustà / La de estos triunfadors: / Mostreus Exc. / Pera fer mes gloriosa / la sua transfiguració / Alli hy volgué lo Señó / Comitiva molt dichosa; / Profetas, y Apostols triá / Mes dignes de sos anors: / Mostreus, Exc. / Los Sants allí presentats, / De las llums de aquella gloria, / que sols era transitoria, / foren tots illuminats; / Los raigs de estos sants es clá /Ser perpetuos, y millors: / Mostreus, Exc, / Señal del tot verdader / Desta Divina Bondat / Se veu Sant ILLUMINAT / De nostres Sants lo primer; / Al qual debem vererá / Honra gran de Confesors: / Mostreus, Exc. / Sant VENERANDO es molt digne / Ab Sant VALIDO tambe / De nostres cultos, perque / Lo seu Martyri es insigne; / Ab que podem esperà /Ser dignes de sos favors: / Mostreus, Exc. / Sant AURELI, y Sant NECCARI / En lo Cel ja triunfants / Nos farán participants / De son contento plenari; / Per ells lograrem gustá / De nos nectarios sabors / Mostreus, Exc. / Sant PROBO llarch temps probat / En una inmunda presó / Obtingué lo galardó / Quant per fi fou degollat / Cumplidament alcanzá / Del Martyri los primors: / Mostreus, Exc. / Sant ESPECIÓS resplandent, / Com son nom mateix declara, / També en lo Cel nos prepara / De dulçuras un Torrent, / Lo qual cert nos correrà / Si’ns fem sos imitadors: / Mostreus, Exc. / De pedra, de aiguats, y llamps / Esta parroquia devota / Devant vos rendida tota / Vos prega llibreu sos camps / De tots mals llibre será / Tenint tals Intercessors: / Mostreus, Exc. / Puix Déu vos glorificà / Ab los eterns respandors: / Mostreus nostres Protectors / Sant Martyrs en Poliñá.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar consultat és una edició de 1790 a càrrec de l’estamper Joan Serra y Nadal del carrer de Santa Anna de Barcelona. </span></span></span></p> | 08167-46 | Església parroquial de Sant Salvador de Polinyà | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> | 41.5581955,2.1511305 | 429214 | 4601073 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 89488 | Alzines de la finca Dupont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-finca-dupont | XX | <p>Dues alzines (Quercus ilex) que es troben a tocar del mur que delimita la parcel·la de la finca Dupont, donant a un camp treballat. L'una fa gairebé 14 m d'açadai el seu tronc té un perímetre de 360 cm. Té una capçada equilibrada amb una amplada màxima de 16 m. Es ramifica en dos amb forma d'Y. Als pocs metres al sud-est es troba una segona alzina de característiques molt similars.</p> | 08167-69 | Finca Dupont, prop de la la zona esportiva municipal | 41.5535814,2.1636170 | 430251 | 4600550 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-004.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Abres AIL19 i AIL20 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Guillamon per encàrrec de l'Ajuntament de Polinyà. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/