Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58011 | Fàbrica de cal Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-carbonell | XX | Es tracta d'un edifici industrial consistent en una antiga fàbrica tèxtil d'estil modernista d'aspecte molt sobri. Consta d'una nau de planta rectangular que mesura aproximadament 30 x 13 metres i té coberta a dues aigües amb ràfec fet de peces ceràmiques col·locades a mode d'escacat. Per tal de salvar el desnivell del carrer, l'estructura es troba parcialment assentada sobre una base feta amb blocs de pedra i formigó. La façana principal, que es localitza en un dels costats curts de l'edifici, té la porta d'accés a l'extrem septentrional. Aquesta façana mostra una construcció a base de blocs de pedra escairats rectangularment, de mida mitjana i aspecte baixmedieval, que podrien ser reaprofitats d'algun edifici més antic; per altra banda, el parament de la façana llarga o lateral que és visible està feta de filades de totxos i té una filera de grans obertures per tal de facilitar l'entrada de llum natural. Totes les obertures acaben amb un arc rebaixat i estan emmarcades per filades de totxos alternades amb algun bloc de pedra. Les reixes són helicoïdals, igual que una columna feta de totxos que divideix en dos la finestra central més alta de la façana principal. | 08170-154 | Carrer de la Font, s/n | La indústria tèxtil es documenta a els Prats de Rei com a mínim ja al segle XVIII, i estaria inclosa dins les poblacions productores pertanyents a la vessant segarrenca de la comarca de l'Anoia (Copons, Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Prats de Rei), caracteritzada per una producció de baixa qualitat i amb una comercialització molt restringida als mercats locals i comarcals. Segons consta en una inscripció ubicada al capdamunt de la façana de l'edifici, la fàbrica de cal Carbonell es va construir l'any 1929, però va deixar de funcionar com a tal fa ja uns anys i actualment acull els magatzems i oficines d'un conegut negoci de roba de la comarca. | 41.7055900,1.5433400 | 378807 | 4618114 | 1926 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58011-foto-08170-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58011-foto-08170-154-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||||
| 58012 | Cal Lleganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleganya-0 | XX | La casa de cal Lleganya és una edificació urbana d'estil modernista sobri que ocupa una parcel·la de planta rectangular. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana mostra una obra a base de blocs de pedra escairats de mida mitjana, mentre que les obertures i els laterals i coronament de la façana estan emmarcats per filades de totxos. El coronament acaba amb una línia corba i sinuosa decorada amb motllures i amb sengles esferes de pedra a cada extrem. A la part més alta de la façana, un medalló ovoide, també format per totxos en fila, té inscrit l'any 1927. La casa té tres portes a la planta baixa, un balcó corregut amb tres sortides al primer pis, i tres balcons més al segon pis, tot plegat conferint una notable simetria a l'edifici. Totes les obertures estan acabades amb un arc ultrarebaixat. Un dels seus elements patrimonials més valuosos i destacables són les baranes dels balcons, fetes amb ferro forjat. La barana del balcó corregut del primer pis mostra decoració amb flors de quatre pètals alternada en els barrots helicoïdals, mentre que a ambdós extrems d'aquesta barana, a la part de la base on els barrots s'eixamplen cap a l'exterior de l'edifici, s'emplacen motius vegetals i florals més vistosos i treballats. | 08170-155 | Raval de Sant Joan, 19 | Cal Lleganya s'ubica en un dels antics ravals medievals de la vila, just al costat de la capella de Sant Joan d'origen medieval, als peus d'un dels antics camins d'entrada al nucli urbà. Segons consta en una inscripció de la façana, aquesta casa d'estil modernista molt sobri que ocupa actualment el solar va ser construïda l'any 1927, i en lloc hi havia hagut anteriorment una casa més antiga. | 41.7062400,1.5435300 | 378824 | 4618186 | 1927 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58012-foto-08170-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58012-foto-08170-155-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||||
| 58013 | Cal Metge Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-vell | XVII-XVIII | Ubicada al nucli històric de la vila, cal Metge Vell és una casa urbana de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal va estar molts anys arrebossada però fa un decenni se li va enretirar aquest material protector i actualment és visible el parament constructiu, consistent en blocs de pedra escairats de diverses mides, col·locats en filades irregulars. En una banda i al centre d'aquesta façana, a nivell del segon pis i de manera gairebé simètrica, es presenten dos elements escultòrics reaprofitats com a blocs constructius, consistents en unes peces allargades decorades amb un baix-relleu amb una forma no identificable, potser corresponent a alguna mena d'encaix. Els balcons tenen llosa de pedra i baranes de ferro colat que alternen barrots plans i helicoïdals; els balcons del costat occidental presenten llinda, mentre que els del costat oriental acaben amb arc rebaixat. La part superior de l'edifici acaba amb un porxo de tres arcs. La llinda de la porta de la casa, acabada amb un arc rebaixat, presenta un escut molt desgastat decorat amb una flor. Totes les obertures, a excepció dels arcs del porxo, estan emmarcades amb blocs de pedres escairades, en alguns casos motllurades. El seu aspecte actual correspon a un edifici del segles XVIII-XVIII amb les reformes pròpies del pas del temps. | 08170-156 | Carrer Nou, 43 | Aquesta casa es troba al punt neuràlgic de la vila medieval de Prats, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època, per la qual cosa l'aspecte actual correspondria a les rehabilitacions fetes a partir d'inicis del segle XVIII, un cop acabat el conflicte bèl·lic. | 41.7058800,1.5425200 | 378739 | 4618147 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58013-foto-08170-156-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | ||||||||||
| 58014 | Treure ball | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treure-ball | -TORRENS, Jesús (2016): 'L'obra del Cançoner Popular de Catalunya', Municipium Sigarrense, 4, p. 12-13. | XVIII?-XX | Ja no es balla. | Fins fa uns pocs decennis, aquest antic ball de Prats de Rei es ballava durant la Festa Major d'Estiu i durant la Segona Festa Major, i com el seu nom indica, donava pas o obria una tarda de ball en ambdós principals actes festius de la vila. Aquesta dansa es ballava a la Placa Major de Prats de Rei i començava als volts de les tres de la tarda. La ballaven sis dansaires: tres homes i tres dones, priors i prioresses. Una de les prioresses feia el paper de reina i les altres dues de criades. Les prioresses es posaven unes mantellines, mentre que els priors agafaven unes morratxes i donaven un tomb per la plaça tot esquitxant al públic per tal de que reculessin i fer així lloc. El primer prior premia la mà a la reina i donaven un tomb, amb la dona davant i l'home darrera; al segon torn s'hi afegia el segon prior i la segona prioressa i al tercer tomb els tercers. Acabada aquesta dança, ballaven tots sis una sardana i a continuació un vals. Al finalitzar, els dansaires proclamaven: Que balli tothom! I llavors començava el ball de la Festa Major. | 08170-157 | Els Prats de Rei | Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre juliol i agost, com és el cas de Prats de Rei. A l'arxiu de les edicions Musicals Arrahona s'hi localitza una versió musical de la dansa 'Treure Ball' que antigament era ballada als Prats de Rei, arranjada pel mestre Daniel Sanahuja Capella. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58014-foto-08170-157-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Partitura de 'Traure Ball' i sardana que seguia a la dansa (extret de TORRENS, 2016: 13). | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||
| 58015 | Escut heràldic de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-la-vila | XVI | Està molt desgastat i parcialment perdut a causa dels agents meteorològics. | <p>A la façana de la Casa de la Vila, enmig de dos grans finestrals rectangulars situats al segon pis, s'emplaça l'escut de la vila de Prats de Rei, esculpit a finals de l'Edat Mitjana i inicis de la Moderna en un gran bloc de pedra arenisca verda de la zona que està integrat a l'estructura. L'escut està esculpit en relleu, dividit en quatre parts o quarterat, amb les quatre barres o pals de gules en dos dels quarters i grups de tres roses de gules en els altres dos quarters, tot plegat flanquejat per dos grans lleons rampants enfrontats. Una motllura, que sembla afegida posteriorment (o que si més no, no és la mateixa que es veu a fotos antigues) protegeix parcialment les zones superior i laterals de l'escut, actualment molt malmès. Antigament, a la part superior de l'escut s'hi podia llegir inscrita la data de 1591, avui perduda, ubicada en una cartel·la que es deixa entreveure en fotografies d'inicis de segle XX. Es tracta, per tant, de l'exemplar més antic conservat d'escut de la vila,</p> | 08170-158 | Paça Major, 1 | <p>L'escut heràldic de Prats de Rei és actualment, en essència, el mateix que el documentat a finals del segle XVI a la façana de la Casa de la Vila, només que ara el seu disseny presenta una forma més simplificada i amb una corona mural per timbre. Va ser aprovat oficialment l'any 1983 mitjançant el Decret 277/1983 de 16 de juny pel qual s'autoritza l'Ajuntament dels Prats de Rei per adoptar el seu escut heràldic municipal.</p> | 41.7055200,1.5416500 | 378666 | 4618109 | 1591 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-06-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||||||
| 58016 | Font Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-major | XXI | Es tracta d'una font amb quatre aixetes o boques construïda l'any 2014 i ubicada sota la porxada de la Plaça Major de la vila dels Prats de Rei. Disposa d'un gran abeurador fet amb blocs de pedra molt ben escairats i a la paret s'hi ha disposat un gran mural ceràmic, també emmarcat per blocs de pedra escairats, amb el plànol de la vila i del seu terme municipal, i els principals punts d'interès històrico-turístics. Aquesta font es va construir en el marc d'una sèrie de reformes de millora dels serveis i de la via pública que es van executar a Prats de Rei principalment entre els anys 2012-2013. | 08170-159 | Plaça Major, s/n | Els orígens d'aquesta font tant recent, construïda l'any 2014, cal cercar-los en una petita font sense cap interès artístic que hi havia emplaçada fins l'any 2014 uns pocs metres més enllà d'on s'ha construït l'actual, tocant gairebé al carrer Isidre Forn. Antigament, entre després de la Guerra Civil i fins finals dels anys 60', al frontal que ocupa la font actual s'hi ubicaven una sèrie de petits i austers comerços d'aviram i carnisseria típics de la postguerra. | 41.7054200,1.5417500 | 378674 | 4618097 | 2014 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58016-foto-08170-159-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||||
| 58017 | Mural de la Font Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-font-major | XXI | Presidint la Font Major de la vila de Prats de Rei, sota les porxades de la Plaça Major, s'ha construït un gran mural ceràmic executat segons la tècnica del trencadís i emmarcat per blocs de pedra ben escairats que unifiquen la superfície del mural amb l'abeurador de la font. El mural mesura aproximadament 2'5 x 5 m i està fet de peces de ceràmica vidriades de colors vius que sobre un fons verd dibuixen el plànol de la vila i del seu terme municipal, amb indicació mitjançant 'zooms' dels principals punts d'interès històric i turístic. Està signat per l'artista ceràmica Lívia Garreta, el nom de la qual es pot llegir a la part inferior dreta del mural inserit en una petita cartel·la junt amb l'any de la creació de l'obra (2014). El Mural, juntament amb la Font Major, es va realitzar en el marc d'una sèrie de reformes de millora dels serveis i de la via pública que es van executar a Prats de Rei principalment entre els anys 2012-2013. | 08170-160 | Plaça Major, s/n | L'artista Sílvia Garreta (Barcelona, 1958), amb taller propi a la seva ciutat natal, treballa la ceràmica i domina les tècniques del mosaic i del trencadís, aquesta última molt popular durant l'etapa del Modernisme català. Amb aquestes tècniques aplicades a la ceràmica, ha realitzat diverses obres (principalment a Barcelona, inclòs el temple expiatori de la Sagrada Família, però també en altres ciutats i pobles de Catalunya), entre les quals el gran mural de la Font Major de la vila dels Prats de Rei. | 41.7054100,1.5417500 | 378674 | 4618096 | 2014 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Sílvia Garreta | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||||||
| 58018 | Mural de cal Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-cal-claret | XX | <p>Encastat a la façana arrebossada de la casa històrica de cal Claret es localitza un petit mural de ceràmica realitzat als anys 90' del segle XX. Es tracta d'un panell rectangular amb el costat superior coronat amb línies ondulades. El panell el conformen un total de quinze peces de ceràmica, dotze quadrades i les tres de la part superior amb formes irregulars. A nivell compositiu, l'escena representada es divideix en dos registres: al superior, una representació de la Mare de Déu del Portal amb el Nen apareix sobre un núvol blau que irradia cinc raigs, i a la dreta del núvol s'hi ha representat l'escut heràldic de la vila en la seva forma simple; al registre inferior s'hi representa un obrador de pa amb tres forners que porten el típic davantal blanc, un dels quals està amassant el pa mentre que els altres dos s'ocupen del forn, del qual se n'ha representat la boca i la cambra de combustió. A la part exterior de l'obrador, un quart forner porta una barra de pa a la mà mentre camina entre sacs de farina. Tota la composició, de marcat estil naïf, està emmarcada amb un llistó blanc decorat amb taques grogues, marrons i blaves que s'alternen regularment.</p> | 08170-161 | Carrer Nou, 17 | <p>Cal Claret, ubicada just al costat de la Casa de la Vila i al centre neuràlgic de la població, és una de les cases històriques de la vila de Prats de Rei. L'estructura general ha estat molt reformada i la seva aparença actual correspon a un edifici de la primera meitat del segle XX, tot i que els seus orígens són molt més antics. L'any 1803, als baixos d'aquesta casa s'hi va obrir un comerç de forn de pa que va romandre en actiu fins fa uns pocs anys. El mural descrit rememora aquesta activitat econòmica i artesanal centenària.</p> | 41.7055400,1.5415300 | 378656 | 4618111 | 1995 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58018-sqs.jpeg | Inexistent | Naïf | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 113 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||||
| 58019 | Gegants Ermengol i Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-ermengol-i-joana | XXI | La vila dels Prats de Rei disposa de dues parelles de gegants creades durant els últims anys. La parella més recent porta per nom Ermengol i Joana, està inspirada en la Guerra de Successió i en la Batalla dels Prats de Rei de l'any 1711; per això l'Ermengol va vestit de miquelet i porta un fusell a la mà, mentre que la Joana vesteix com una dona pròpia d'inicis del segle XVIII i sosté la bandera de la vila de Prats. Aquesta parella són coneguts popularment com els 'gegants nous'. | 08170-162 | Plaça Major, 1 | Una primera parella de gegants es va construir abans de 2004, sota els auspicis de l'Ajuntament de Prats de Rei. Més tard, l'any 2013, sota la direcció de Montse Morreres, es va construir una segona parella de gegants, l'Ermengol i la Joana, que va ser batejada el setembre de 2013 per part de Mossèn Jaume Casamitjana, fill de la vila, durant els actes de la Segona Festa Major dels Prats de Rei. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 2013 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58019-foto-08170-162-1.jpg | Física | Naïf|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Montse Morreres | IMATGE 1: Els gegants Ermengol i Joana (foto: Ajuntament de Prats de Rei). | 113|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||
| 58020 | Col·lecció del Museu Municipal Josep Castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-municipal-josep-castella | -SANMARTÍ GREGO, Enric (1981): 'Observacions sobre la presència i distribució de l'espècie Morel 4750 a Catalunya', Ampurias, 42, p. 189-199. -GUITART DURAN, Josep; PERA ISERN, Joaquim; GRAU SEGÚ, Martí (2000): 'La ceràmica de vernís negre de Sigarra (Els Prats de Rei, Anoia)', La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica, Museu de Mataró, Mataró, p. 225-230. -PRINCIPAL PONCE, Jordi; RIBERA LACOMBA, Albert (2013): 'El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro', Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano, Comunidad de Madrid-Museo Arqueológico Regional, Madrid, p. 41-146. -GUASCH SOLÉ, Muntsa; SALAZAR ORTIZ, Natalia (2016): Guió i textos de l'exposició 'Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània', Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, Igualada. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; RAFEL FONTANALS, Núria (2015): 'La Fortaleza ibérica de Sigarra: Génesis y diacronía entre la primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC-VI dC)', Fortificaciones en la Edad del Hierro: Control de los recursos y el territorio, Asociación, Científico-Cultural Zamora Protohistórica, Zamora, p. 399-408. | XX-XXI | Al primer pis de l'edifici de la Cooperativa la Equitativa s'emplaça un petit museu municipal que custodia una col·lecció d'objectes arqueològics i històrics gestionada per l'Ajuntament de Prats de Rei i l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra. A l'exposició permanent, museïtzada a inicis del segle XXI, per la Diputació de Barcelona s'hi poden veure les principals peces arqueològiques aparegudes al llarg del segle XX en diversos punts dels Prats de Rei, abastant des de la Prehistòria fins al final de l'Antiguitat. En aquest espai principal, es fa un petit però molt interessant recorregut cronològic on es poden contemplar, entre altres objectes, una col·lecció de singulars cràters de Cales, varies peces de ceràmica de la cultura ibèrica i romana, còpies de la col·lecció epigràfica romana o sarcòfags monolítics de l'Antiguitat Tardana. En un altell al qual s'accedeix des de l'espai museïtzat s'hi exposen una sèrie de peces i objectes medievals, moderns i contemporanis que s'han anat recollint al llarg dels anys per diversos punts del terme municipal (entre ells, una petita col·lecció d'eines cedida per l'Escola Mare de Déu del Portal), i que mostren principalment les formes de vida quotidiana d'una vila eminentment agrícola com és Els Prats de Rei i els seus nuclis i masos, i la seva participació en conflictes bèl·lics com ara la Guerra de Successió o la Guerra Civil. També s'hi custodia l'estela funerària baixmedieval del cementiri de Puigdemàger i altres exponents de la cultura material cedits per diversos particulars de la vila. Les columnes del temple romà-republicà aparegudes davant del santuari de la Mare de Déu del Portal durant juliol de 2013 es troben exposades a la planta baixa de l'edifici que acull el museu. | 08170-163 | Ravalet, 31, 1r | El Museu Municipal Josep Castellà de Prats de Rei és essencialment un museu d'arqueologia i història antiga l'origen del qual cal cercar en les excavacions dutes a terme els anys 1972-75 un grup de joves de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra, liderats per Josep Castellà Real (de qui el museu ha pres el nom en homenatge a la seva tasca i del que en fou el seu impulsor i primer director), els quals van emprendre una sèrie de sondejos arqueològics al llarg de tota la vila dels Prats de Rei amb la idea de cercar els vestigis de la ciutat perduda que l'any 1900 el sacerdot i erudit local Antoni i Vila i Sala havia donat a conèixer a partir de varies troballes numismàtiques i de la difusió de les inscripcions romanes trobades també a Els Prats de Rei, indicis a partir dels quals Vila es mostrava partidari de l'existència d'una ciutat romana en aquest punt de la geografia històrica segarrenca. El primer museu (en realitat una petita però molt interessant exposició amb les principals troballes dels sondeigs dels anys 70' del segle XX, sense cap tipus de discurs museogràfic) va estar ubicat durant molts anys als baixos de la Casa de la Vila fins que a inicis del segle XXI (any 2003) la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte museogràfic i l'exposició, millorada i augmentada, es va traslladar al seu emplaçament actual, que va ser inaugurat en la seva forma actual l'any 2006. | 41.7064600,1.5425800 | 378745 | 4618212 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58020-foto-08170-163-1.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 80|81|83|85|94|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | |||||||||
| 58021 | Teieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teieres | XVII-XIX | <p>A la part alta de l'angle de l'edifici de cal Tabaqueru que fa cantonada amb la Plaça Major i el carrer Nou, i a l'angle de l'edifici que fa cantonada entre el carrer Isidre Forn i la Plaça Major, es localitzen sengles teieres, peces on s'hi col·locaven les teies que proporcionaven la il·luminació a places i carrers abans de l'arribada de la electricitat. Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera teiera, la ubicada a cal Tabaqueru, presenta el braç articulat i les terminacions dels barrots de la graella són a base de volutes. La segona teiera és molt similar a la primera, només que les terminacions dels barrots són a base de flors de lis.</p> | 08170-164 | Plaça de la Vila | <p>Les teieres (denominades també graelles en altres punts de la geografia catalana; festers a Mallorca) són els últims testimonis del sistema d'enllumenat públic de la vila abans de l'electrificació a inicis del segle XX, i s'encenien sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir solemnitat als actes. Se'n conserven encara varis exemplars en diferents viles i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de rellevància històrica com a les parets exteriors de l'església de Santa Maria del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d'enllumenat públic ('teieres de llum') és de l'any 1599.</p> | 41.7054600,1.5416100 | 378663 | 4618102 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58021-58021-foto-08170-164-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58021-foto-08170-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58021-foto-08170-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-06-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | ||||||||||
| 58022 | Sardana Els Prats de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-prats-de-rei | -http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0242406.xml http://infoanoia.cat/prats-rei-estrena-seva-sardana-obra-valenti-miserachs/ | XXI | La sardana 'Els Prats de Rei' és una composició musical amb versió per a cobla i per a coral que ha elaborat recentment Valentí Miserachs i Grau per a la vila dels Prats de Rei i que ha estat estrenada el 25 de març de 2017. La versió per a coral porta lletra de Carles Riera i la interpreta la Coral Mare de Déu del Portal. | 08170-165 | Plaça Major, 1 | L'Ajuntament dels Prats de Rei va encarregar aquesta sardana a Valentí Miserachs amb la idea que acompanyés els actes festius de la inauguració de les important obres que es van fer als carrers de la vila entre els anys 2012-2013 com a anys centrals. La sardana, però, fou inaugurada finalment el 25 de març de 2017, durant els actes del 50e aniversari de l'ordenació sacerdotal de Miserachs i coincidint amb la celebració anual de les festes de la Mare de Déu del Portal. Mossèn Valentí Miserachs i Grau (Sant Martí de Sesgueioles, 1943), compositor de música sacra i popular, cursà els seus estudis musicals a Roma i al Vaticà. Entre altres responsabilitats, és director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Maggiore (Roma) i canonge de la mateixa. La seva faceta musical és prolífica, amb més d'un miler de composicions: misses, cants litúrgics, oratoris, etc. Acumula diversos guardons nacionals i internacionals i és fill adoptiu dels Prats de Rei. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 2017 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58022-foto-08170-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Valentí Miserachs Grau | IMATGE 1: Inauguració de la sardana 'Els Prats de Rei' (foto: infoanoia.cat). | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | ||||||
| 58023 | Col·lecció epigràfica de Sigarra al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-epigrafica-de-sigarra-al-museu-darqueologia-de-catalunya | -FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel: Inscriptions romaines de Catalogne, I. Sauf Barcino, ed. de Boccard, Paris, p. 53-62. -SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, p. 36. | I-IIIdC | Es tracta de dos epígrafs d'època romana de caràcter honorífic i funerari localitzats als Prats de Rei i actualment dipositats al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona). En una de les inscripcions es fa constar que Caius Annius, fill de Caius de la tribu Galèria, va fer construir un monument (funerari) per a ell, per a la seva esposa Pòrcia Restituta i per als seus familiars; mentre que la segona, la més interessant de tot el conjunt epigràfic pertanyent al Municipium Sigarrense, és una inscripció honorífica dedicada al tetrarca Maximià que, en un moment donat, després de ser vençut per Constantí, tal i com indiquen cronistes de l'època, fou víctima d'una 'damnatio memoriae' (esborrament del nom i de la memòria) a tots els monuments públics on sortia el seu nom, tot i que encara és possible intuir i llegir el vocable 'Maximià' per sota de les ratllades i danys deliberats que va patir la inscripció. La datació d'aquest conjunt epigràfic romà, que entre altres aspectes documenta l'entitat municipal del nucli romà de Sigarra, oscil·la entre el segles I i finals del III dC i està esculpit sobre material de pedra de Santa Tecla (Tarragona). | 08170-166 | Passatge de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | L'entitat urbana i administrativa d'època romana coneguda com 'Municipium Sigarrense' té els seus orígens en un nucli indígena lacetà anterior (segle VI aC) que, segons les fonts numismàtiques respondria al nom de Śikaŕa i del qual recentment l'arqueologia n'ha deixat al descobert part del seu recinte de muralles i sistema defensiu. El topònim Sigarra apareix a la 'Geografia' de Ptolomeu (segle II dC) com una ciutat dels Ilercavons (depressió de l'Ebre), tot i que aquesta imprecisió en la localització geogràfica no ha estat considerada de gran importància per la historiografia recent, la qual segueix considerant que Ptolomeu es referia al 'Municipium Sigarrense' quan es referia a Sigarra. Finalment, la troballa dels diversos epígrafs altimperials comentats, realitzada al segle XVIII als entorns de Prats de Rei, tot i que mancats de cap context arqueològic precís, mostren de nou la presència del topònim Sigarra a la zona però aquest cop ja associat a l'entitat administrativa 'municipium' i testimonien de l'existència d'un òrgan de govern municipal (un 'ordo segarrense') format per quatre edils ('quattuor vir'). El nom d'aquesta ciutat romana de la Catalunya Central va quedar fossilitzat en un ampli territori, de manera que l'actual comarca veïna en pren el nom (Segarra). | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58023-foto-08170-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58023-foto-08170-166-2.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotografies de Natalia Salazar. | 83|80 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | ||||||||
| 58024 | Diari de la Batalla dels Prats de Rei del mariscal Guido Von Starhemberg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diari-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-del-mariscal-guido-von-starhemberg | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i els Prats de Rei', Miscel·lània Aqualatensia, VIII, p. 185-210. | XVIII | A més dels diversos plànols bèl·lics publicats durant el segle XVIII, una segona font documental imprescindible per entendre el desenvolupament de de la Batalla dels Prats de Rei (any 1711), dins la Guerra de Successió, és el diari de l'estat major del comte i mariscal Guido Von Starhemberg, document traduït al català pel que fa al seu títol com 'Diari d'allò succeït al campament dels Prats de Rei, des de setembre a desembre de 1711'. Aquest important document que narra la batalla des del punt de vista de l'exèrcit aliat roman inèdit i es troba actualment custodiat a l'Arxiu de Guerra de Viena (Ka - Kriegsarchiv - Wien). El diari ha estat donat a conèixer fa uns pocs decennis i es troba encara pendent d'un estudi i una edició crítica. | 08170-167 | Österreichisches Staatsarchiv (Kriegsarchiv), Nottendorfer Gasse, 2, A-1030 Wien | Aquest document manuscrit, diari de l'estat major del mariscal austríac Guido Von Starhemberg, fou 'redescobert' a inicis dels anys 80' del segle XX pel veí de Sant Pere Sallavinera (Anoia) Ramon Santaeulària Malet. La coneguda com 'Batalla dels Prats de Rei' és un important i determinant episodi bèl·lic de la Guerra de Successió que va tenir lloc als Prats de Rei del 17 de setembre fins el 24 de desembre de 1711 que va generar un volum considerable de documentació històrica, la qual en la seva majoria es va publicar i imprimir durant el segle XVIII i es troba força dispersa. La Guerra de Successió Espanyola (1702-1714) va tenir un abast internacional i en ella es van enfrontar les diferents potències europees, arribant a un equilibri de poders que es va mantenir fins a la Primera Guerra Mundial. La batalla dels Prats de Rei va suposar la última gran victòria de l'exèrcit aliat. Per a Catalunya, però, el final d'aquest conflicte suposà la pèrdua definitiva de la seva sobirania política i nacional. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 1711 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Guido Von Starhemberg | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 | ||||||||||
| 91931 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-17 | <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>-ANÒNIM (1911): 'Vetllant per l'art', Il·lustració Catalana, any IX, n. 408, 2 d'abril del 1911, p. 182-183. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>-CASTELLÀ RAICH, Gabriel (1943): 'La cruz de término de Prats del Rey', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, època II, n. 18, Igualada, p. 3-4.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span><span><span><span><span>En una de les capelles laterals que hi ha sota el cor es conserva l'original d'una creu de terme gòtica de pedra de l'any 1497 que, després de desaparèixer temporalment de la població a inicis de segle XX amb la probable intenció de ser venuda, va ser recuperada i més tard i posada a la plaça. Després de patir un acte de vandalisme, l'any 1990, es va fer una reproducció per tal d'emplaçar la còpia al carrer i la creu original es va reparar i des de llavors en conserva dins l’església. La creu imita un tronc d'arbre, amb els extrems dels braços acabats amb motius vegetals: en una cara d'aquesta creu hi ha Jesucrist crucificat i a l'altre la Mare de Déu asseguda, amb un escut heràldic i un monjo amb un llibre a les mans i pregant als seus peus. La creu s'assenta sobre un capitell octogonal que també ha estat profusament esculpit, i a cadascuna de les seves cares hi apareix la figura d'un sant màrtir, alternant elements masculins i femenins (Sant Joan, Sant Jaume i Santa Llúcia, etc.) que sostenen la palma del martiri i tenen altres atributs identificadors. Es tracta d'una notable obra artística del gòtic tardà, datada el 1497, i amb el paral·lel més immediat en la creu avui custodiada a l'església de Santa Anna de Barcelona, antiga església de l'Ordre del Sant Sepulcre que tenia una casa als Prats de Rei.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08170-168 | Carrer de l'Església, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Les creus de terme es documenten a Catalunya a partir de l'Alta Edat Mitjana i s'erigien en encreuaments de camins i a les entrades de la població, així com al límits dels termes municipals. Originàriament, aquesta creu de terme dels Prats de Rei estava emplaçada davant del portal major i es faria aixecar un segle després que Pere IV fes reedificar les muralles de la vila. L'obra es tardo-gòtica i està datada el 1497. El realitzador de la creu de fou un artista conegut amb el nom de Pere Joan d'Espanya, el qual era un apreciat mestre d'imatges documentat a Barcelona. Als voltants de 1905 aquesta creu havia estat moguda del seu lloc original i se n'havia perdut el rastre (potser amb la intenció de ser venuda?), però el 1911 una breu i críptica notícia publicada a la 'Il·lustració Catalana' refereix que la creu està localitzada (no es diu a on) i que s'ha format una comissió, de la qual en forma part també el Centre Excursionista de Catalunya, per tal de recuperar-la. Finalment la creu es recuperà i s'instal·là davant la façana de la Mare de Déu del Portal La següent notícia ja és de 1990, quan uns joves s'emparraren dalt la creu i la veren trencar. Davant d'aquest fet, el pratenc Jaume Casamitjana va fer una còpia del capitell octogonal i la creu, mentre que les peces originals, un cop reparades, es van dipositar en una de les capelles de l'església de Santa Maria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7051500,1.5422300 | 378714 | 4618067 | 1497 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2022-04-25 00:00:00 | María del Agua Cortés | Pere Joan d'Espanya | A la plaça davant del santuari de la Mare de Déu del Portal hi ha una creu que correspon a la reproducció feta l'any 1990, mentre que l'original es troba custodiada dins l'església parroquial. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc