Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58025 | Sant Andreu de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-llanars | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, L'arquitectura romànica a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1909-1918. CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. JUNYENT, E., Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich, Separata del publicado en la Hoja Parroquial, núm. 163. Vic 1945-52. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. PLADEVALL, A., Sant Andreu de Llanars, antiga parròquia i sufragània de Prats de Lluçanès, 'Hoja Diocesana'. Vic, 5 d'agost de 1973. VALLS, J ., Prats de Lluçanès. Resum històric, Vic, 1912.</p> | XII | L'any 1983 l'església fou objecte d'obres de reparació i consolidació dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Joan Albert Adell. Una segona restauració es realitzà el 1991. | <p>L'església de Sant Andreu de Llanars es troba situada prop del mas de la Vila de Llanars, a l'oest del nucli de Prats de Lluçanès. És una petita església de nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Les cobertes actuals són de teula àrab però en el decurs de la seva restauració es trobaren restes de lloses de la coberta original, molt desfetes. Interiorment, el mur de tramuntana presenta dos arcs formers que formen una mena d'arcosolis, i tots els paraments han estat arrebossats. En el de ponent, en procedir a una exploració, van treure els arrebossats superficials, donant lloc a la descoberta del parament original amb els carreuons rejuntats amb morter de calç molt fi i amb juntes pintades de color mangra, imitant un carreuat fictici. La porta d'accés es troba situada al mur de migjorn i s'obre mitjançant un simple arc de mig punt. En aquest mateix mur s'hi obre una finestra de doble esqueixada, igual com la que hi ha al fons de l'absis, on també hi ha una espitllera de factura moderna. La il·luminació es completa amb una finestra en forma de creu que hi ha a la façana de ponent. Sobre aquesta mateixa façana hi ha un petit campanar de torre de planta quadrada, amb una coberta de teula a dues aigües, dividit en dos nivells de finestres. L'inferior té quatre grans obertures en arc de mig punt, una per cada façana, i el superior té quatre finestres geminades, parcialment aparedades, mig partides per petites columnes amb capitells troncopiramidals arrodonits. Els arcs de les obertures del campanar són extradossats per una filada de lloses i enfonsats en relació al parament del mur. L'accés al campanar s'efectuava per una obertura practicada a la volta. L'aparell exterior és de petits carreuons, desbastats, units per morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars. A l'absis i al campanar es pot observar una certa diferència consistent en que els carreus són més ben tallats i polits, i de proporcions més quadrades. Al cantó de tramuntana, a l'absis, s'hi observa una banqueta, similar a un sòcol, la qual no té la mateixa curvatura de l'absis. L'edifici presenta dues etapes constructives clarament diferenciades. A la primera, datable del segle XI, poden correspondre els murs de la nau i la banqueta, la qual deu correspondre al basament d'un absis anterior. En una segona fase, datable del segle XII, hom procedí a regruixir interiorment els murs de tramuntana i de migjorn per tal de carregar-hi la volta. També forma part d'aquesta època l'absis actual i el campanar.</p> | 08171-1 | Sector oest del terme municipal | <p>Sant Andreu de Llanars es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, fins que, a causa de la despoblació del terme, passà a dependre de Santa Eulàlia de Pardines primer, i Sant Vicenç de Prats de Lluçanès després. El lloc de Llanars és documentat l'any 973 en la venda que es féu d'un tros de terra 'in apenditio de Landars', i posteriorment l'any 997, quan l'abat Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages, que ell presidia, diversos alous, entre els quals n'hi havia un situat al comptat d'Osona, al lloc de Llanars. L'església apareix en la documentació l'any 1034, quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, féu testament, en el qual deixava per a la llum de l'església de Sant Andreu una vinya que es trobava prop de l'església. Fins a principis del segle XI formà part de la jurisdicció del castell de Merlès. La funció parroquial es confirma quan apareix en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, però no es troba entre les parròquies visitades pel bisbe Galceran Sacosta entre els anys 1330-1339. Abans o després de la despoblació causada per la pesta Negra devia perdre les funcions parroquials i passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435, en què tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts baptismals. Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a sufragània, situació que es mantingué fins a l'any 1936, quan fou profanada i quedà sense culte. El cor, juntament amb els retaules i altre mobiliari, va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El temple no sofrí altres alteracions que la construcció de dos arcs rebaixats a l'interior dels murs per encabir-hi sengles altars secundaris i un arrebossat seguint l'esquema de la decoració barroca del segle XVIII. Actualment, de forma fixa, s'hi celebra l'eucaristia dues vegades l'any (per la festa del sant patró, el dia 30 de novembre, i el dilluns de Pasqua, aniversari de la restauració); de forma esporàdica, quan raonablement es demana per a una trobada familiar o de grup.</p> | 42.0039800,2.0091600 | 417946 | 4650693 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85|92|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58026 | Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-pardines | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-7 (Santa Eulàlia de Pardines). LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit). MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979.</p> | XVIII | <p>Santa Eulàlia de Pardines es troba situada al sud de Prats de Lluçanès, sobre un petit altiplà, prop de les masies de la Farinera, Galobardes i Casanova de la Pedregosa. És una antiga parròquia rural construïda amb maçoneria de pedra de grans carreus. Presenta creuer, cimbori octogonal i tres naus, les laterals més baixes que la central, manifestant-se en l'estructura de la façana principal. La façana principal, orientada al sud, d'estil barroc-neoclàssic, presenta els paraments amb estucat blanc. La part central es troba emmarcada per dues lesenes de pedra i coronada per un frontó triangular. La portalada, d'arc de mig punt, està emmarcada amb pedra, i es troba flanquejada per unes pilastres que sostenen un arquitrau motllurat i un frontó triangular, amb unes boles de remat. A sobre hi ha l'escut de Santa Eulàlia, la palma de màrtir i la creu del martiri. Encara més a sobre trobem un òcul envoltat per una motllura de garlanda. En aquesta façana hi trobem inscrita la data de 1794 i a la façana lateral hi veiem la data de 1766, juntament amb una inscripció 'fet per Josep Eures'. Damunt la façana lateral oest s'aixeca un campanar de base quadrada i arestes bisellades en l'últim tram, coronat amb una balustrada. Enganxada a l'església hi ha la rectoria. Uns 100 metres al sud-est, sobre una zona rocosa, hi ha la creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines (descrita en una fitxa individual), i prop del conjunt de Pardines hi passava un camí ral (antigament anomenat strata publica) que es troba empedrat en alguns dels seus trams (també descrit en una fitxa individual).</p> | 08171-2 | Sector sud del terme municipal | <p>Santa Eulàlia de Pardines es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà; tingué des de molt aviat funcions parroquials. Les primeres notícies són de l'any 915, quan unes terres estaven situades al castell d'Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines. Són varis els documents de compra-venda que es troben el segle X, i gràcies a les afrontacions que en ells es troben es pot saber que la vila de Pardines (actualment desapareguda) i l'església no estaven al mateix indret. L'església es trobava més al nord. L'any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Del temple o temples primitius no en queda pràcticament res ja que l'any 1790 es col·locà la primera pedra de l'església actual, que fou inaugurada el 1792 (AADD: 1984). Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada.</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres a l'est de l'església hi ha un antic hort tancat amb murs de pedres treballades, regulars, i al seu costat una gran cisterna d'uns 840m³ excavada a la base rocosa i coronada a tot el seu perímetre amb blocs de pedra de grans dimensions 60x60x180 cm. o 60x60x90 cm., susceptible de contenir restes arqueològiques interessants. (LAFUENTE, M.; SALA, R: 2006). | 94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58027 | Església de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-bona-sort | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CORTADA, X., Prats de Lluçanès, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XII-XVI | Es va restaurar l'any 1996. | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es troba integrada al nucli de Prats de Lluçanès, entre les cases del carrer de la Bona Sort. Es tracta d'una petita església d'orientació oest-est de tradició romànica de planta rectangular, amb absis carrat, capelles laterals a mode de creuer venerades a Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua, interior en volta de canó i petit cor de fusta. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i carreus treballats a les cantonades i la coberta és de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un petit campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc de mig punt, el qual conserva una petita campana. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un petit òcul circular de pedra bisellada i d'obertura interior esqueixada. A la façana sud hi sobresurt una petita capelleta lateral en la que s'obre una espitllera esqueixada emmarcada amb monòlits de pedra d'ample bisellat. A la part dreta de la façana hi ha una llarga espitllera esqueixada emmarcada amb pedra. La resta de façanes no presenten obertures. L'únic element que trenca amb la simetria interior de l'edifici són unes escales de pedra que han quedat integrades al costat de la capella lateral de la façana nord, que conduïen al campanar primitiu.</p> | 08171-3 | c/ Bona Sort, 23. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats, documentat l'any 905 en la consagració de Santa Maria de Lluçà. Antigament advocada a Sant Vicenç, apareix l'any 968 en el testament de Frugió, muller de Langovard, quan aquesta manà que tot el que tenia a Prats es donés a Sant Vicenç. Les funcions parroquials de l'església de Sant Vicenç no són conegudes fins a l'aparició de les llistes parroquials anteriors a l'any 1154; perdurà amb aquestes atribucions fins al 1435, que fou unida com a sufragània com a parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, construït al centre del nucli urbà, amb el mateix titular de l'església antiga, Sant Vicenç de Prats, i que esdevindrà l'actual església parroquial de Sant Vicenç. L'antic temple de Sant Vicenç - actualment coneguda com l'església de la Bona Sort- es restaurà l'any 1555 per Valentí Serra, data que es trobava inscrita en la llinda de la porta juntament amb una inscripció ' A vint y dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit'. Actualment aquesta inscripció està esborrada a causa de l'erosió que ha patit la llinda. La veneració d'una imatge de la Mare de Déu, coneguda inicialment com de les Dones i després de la Bona Sort, va fer que l'església l'agafés com a nou titular, amb els altres sants que s'hi veneren; Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua. La capella sofrí les conseqüències de la crema de la població de Prats l'any 1714. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) l'església fou habilitada com hospital de campanya. L'any 1936 la capella fou profanada i posteriorment restaurada al culte per la devoció que hi tenen els seus habitants, mantenint-se oberta al culte i en bon estat de conservació.</p> | 42.0066500,2.0296600 | 419647 | 4650970 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort era l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Prats. | 92|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 58028 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII | La porta de fusta que tanca el portal és vella i presenta forces esquerdes. | <p>La capella de Sant Marçal està situada a uns metres a l'est de la masia del Marçal. És una petita capella que té orientació oest-est, de planta rectangular (5m x 8m) amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i carreus de mitjanes dimensions de pedra treballada delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i presenta un campanar d'espadanya amb petita teulada de doble vessant i un sol ull amb arc de mig punt, en el qual no s'hi conserva la campana. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada, i tanca una porta de fusta. A la llinda del portal hi ha inscrita la data de 1746 i la inscripció següent: CLIMENT MARÇAL ME FECIT. Sobre la llinda hi ha un petit arc triangular de descàrrega fet amb maó. La façana sud presenta una única finestra a mode d'espitllera, situada a la part dreta, i emmarcada amb monòlits de pedra bisellada.</p> | 08171-4 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La capella de Sant Marçal apareix documentada l'any 1068 en una donació que un particular fa al monestir de Ripoll de 'l'església de Sant Marçal i el seu alou' (MASRAMON:1990). Estava situada dins de l'antic terme del castell de Lluçà i va ser una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats. L'any 1276 apareix esmentada en el testament de Bernat de Bassil. Surt novament documentada als segles XIV i XV, en tenir la canònica de Lluçà béns a prop d'ella. La capella actual la va erigir l'hereu Climent Marçal, aprofitant alguns carreus antics, l'any 1746.</p> | 42.0159300,2.0421200 | 420690 | 4651989 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58029 | Església parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVII | <p>L'església parroquial de Sant Vicenç es troba situada a la plaça de l'església, a la banda oest del carrer Major, dins el nucli urbà de Prats de Lluçanès. És una església d'estil barroc, de mitjanes dimensions, construïda entre els anys 1627 i 1649. Està formada d'una sola nau i capelles laterals que comuniquen entre sí. Originàriament estava coberta amb volta de canó, però avui en dia hi ha un sostre de ciment armat; amb el temps ha sofert moltes modificacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i els murs són de maçoneria de pedra arrebossats de color crema, deixant a la vista les cantonades de carreus regulars. Al costat dret de la façana principal, encarada al sud, hi ha el campanar de dinou metres d'alçada, de planta quadrangular, que presenta un sòcol de filades de carreus i dues finestres d'alineació vertical emmarcades amb pedra bisellada. La part superior del campanar presenta una planta poligonal amb quatre ulls d'arc de mig punt (un per costat) i un rellotge modern. La façana de l'església presenta un arc de mig punt de pedra vista emmarcat per dues pilastres adossades, un entaulament i un frontó triangular sense escultura on hi figura la data de 1627. A sobre el portal s'hi obre una petita rosassa amb un vitrall decorat amb l'anagrama de Jesucrist al centre. Just a sota teulada hi ha una petita finestra esqueixada. La façana oest presenta una teulada d'una sola vessant a nivell inferior i un portal d'accés lateral emmarcat amb pedra amb accés a través de quatre graons. Diverses finestres s'obren a la part superior de la façana. A la part posterior de l'església hi ha adossada la rectoria.</p> | 08171-5 | Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>A Prats hi havia una antiga església parroquial advocada a Sant Vicenç, avui dia coneguda com Mare de Déu de la Bona Sort, que l'any 1435 va deixar de ser parròquia, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies, i passà a ser sufragània de Santa Eulàlia de Pardines. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, l'actual església parroquial de Sant Vicenç construïda al centre del nucli. El 1643 es crea i s'ubica al campanar una campana batejada amb el nom de Maria que pesava 13 quintars, i el 1649 s'hi traslladà el Santíssim i les fonts baptismals. A finals del segle XVII (1699) es va fer un gran altar major d'estil barroc que es va perdre durant la Guerra Civil. Els escultors que hi treballaren, encara el 1706, foren Jaume Soler i Pere Anton Soler. Segons la descripció que en fa Pelegrí Casades en el seu llibre de finals del segle XIX, el retaule és 'un veritable embalum de sants, ab posicions impossibles; angelets rodanxons y contrafets, relleus prodigats ab luxo icocebible; garlandes, gerros, capsaleres, carteles, fullatges y tot quant imaginà l'esculptor podia cabre e l'espay y fustam de que disposava, se troba agombolat en l'altar, fins al punt de que quasi és impossible saber sa verdadera disposició: tantes són les capelletes, hornacines, repises, coronises y ornaments ab que ve tapada la testera de l'iglesia'. L'església de Sant Vicenç de Prats s'independitzà de Santa Eulàlia de Pardines el 1787. El 1837, en el marc de la primera guerra carlina, Benet Tristany manà aterrar el campanar de l'església parroquial, punt neuràlgic de la fortificació i de la resistència pradenca, i el 1854 es va iniciar l'edificació d'un nou campanar amb les pedres del campanar vell, ja que s'havia d'ampliar el cementiri a causa de la gran l'epidèmia de còlera que afectà tant a Prats de Lluçanès com a la resta de l'Estat, i l'espai de les runes del campanar vell obstruïa el terreny per poder-hi enterrar els morts. El 1866 es va pavimentar el terra de l'església parroquial. L'any 1936 l'església de Sant Vicenç de Prats, així com la resta d'esglésies de la població, és saquejada i cremada per grups republicans. En aquest incendi també es va destruir el retaule barroc de finals del segle XVII.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En algunes fotografies d'abans de la Guerra Civil - conservades a l'arxiu fotogràfic municipal - s'hi pot observar l'altar major de 1699, avui en dia inexistent. Actualment hi ha un retaule fet per Canals i A. Gras. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58030 | Santa Llúcia de Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-quer | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Els castells catalans, Volum IV, Rafael Dalmau Editor, 1990. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979.</p> | XIII | <p>Santa Llúcia de Quer, també coneguda com a Santa Llúcia de Galobardes, està situada al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, formant part d'un conjunt arquitectònic amb el castell del Quer i el casal de Santa Llúcia -conjunt força reformat modernament- que s'emplaça sobre una roca. És una església d'una sola nau rectangular, coberta amb volta d'aresta, d'absis carrat i una finestra de doble esqueixada al fons. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions disposats regularment en filades ordenades i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un campanar d'espadanya amb teulada de dues vessants i dos ulls rectangulars que conserven dues campanes. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles regulars i un òcul superior. A la façana nord hi ha una porta, a un nivell superior, que dóna accés directament al cor. Les parets interiors han estat revestides amb lloses de pedra picada, amb especejament plafonat, fins al començament de la volta i coronades d'una cornisa aixamfranada (aquesta modificació és recent). El carreu regular de la volta fou rejuntat amb morter a junta refosa. L'altar i les imatges corresponen a la modificació. A mà esquerra de presbiteri, tancat amb reixes de ferro forjat, hi ha una sagristia soterrada sota el terrat exterior que es troba en un nivell elevat.</p> | 08171-6 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Santa Llúcia de Quer es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al costat del castell satèl·lit de Quer. Fou sempre una capella depenent dels senyors del Quer o, com és avui, dels amos del mas o casal de Santa Llúcia que substituí el castell. El castell del Quer apareix esmentat l'any 1056, quan Ermessenda de Balsareny, muller de Sunifred II de Lluçà, deixà al seu fill Ramon, levita, tot l'alou dit Quer 'Cher', amb edificis, terres i pertinences. L'església no fou edificada fins la segona meitat del segle XIII per un membre de la família de Lluçà, que tenia el castell en feu dels bisbes de Vic, ja que fou Pere d'Oló, fill de Miró de Lluçà, qui edificà la capella de Santa Llúcia de Quer, versemblantment vers l'any 1275. En el testament que féu aquest l'any 1297 donà a la capella de Santa Llúcia de Quer el dret o tribut de la tasca de pa i vi dels termes del castell de Quer per al sosteniment del seu culte. Els senyors del castell seguiren tenint cura del culte de l'església, que passà a la família de Galobardes, la qual devia ésser la propietària del mas veí. Així, mencions dels anys 1687 i 1724, testifiquen que l'església tenia un sol altar amb una pintura o retauló pintat de Santa Llúcia, que anava a càrrec de la família Galobardes. Durant la Guerra Civil l'església va ser cremada, i es va restaurar posteriorment. L'església es troba en bon estat de conservació i s'hi celebra culte esporàdicament, tant a nivell particular com públic, com és el cas del dia 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, que es celebra una missa i encenen un ciri a la patrona. Durant tot el dia l'església queda oberta als feligresos.</p> | 42.0009500,2.0245800 | 419219 | 4650342 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al pla de Santa Llúcia s'hi reunien els traginers o Elois, i era el lloc on començaven una cursa (cursa dels Elois) fins a l'ermita de Sant Sebastià. També fou l'emplaçament on s'originà la fira de Santa Llúcia quan els masovers de Santa Llúcia, al segle XVIII, entusiasmats amb a fira de l'hostal del Vilar, aprofitaven el dia de la santa, durant la qual molts veïns visitaven la capella, per exposar els seus millors exemplars al planell davant l'esglesiola que duia el nom de Roca de Santa Llúcia i en la qual batien durant l'estiu. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58031 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-3 | <p>AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Ed. Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XVIII-XIX | Presenta l'arrebossat de la façana principal parcialment escrostonat. | <p>L'ermita de Sant Sebastià es troba situada sobre un turó, dominant la població de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una robusta església d'una sola nau amb creuer i absis carrat i amb una orientació NE-SO. Al centre s'alça una torre poligonal de 8 costats on s'hi obren dues petites finestres als costats nord i sud. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions, tot i que presenta grans carreus ben treballats delimitant les cantonades. A la part esquerra s'alça un campanar de torre coronat amb coberta de quatre vents i amb quatre esvelts ulls d'arc de mig punt, un per costat, sense que conservin les campanes a l'interior. La façana principal parcialment arrebossada i orientada al nord-est, presenta una portalada d'arc de mig punt emmarcada amb curtes dovelles i amb pilastres de pedra adossades als costats, flanquejats per dos motius esculturats, que sostenen la motllura que ressegueix l'arc. A la clau de l'arc hi ha la data inscrita de 1801 dins una decoració de segell ornamental. Flanquegen el portal dues finestres: una de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i una de petites dimensions, a l'esquerra, a mode d'espitllera d'arc de mig punt emmarcada amb monòlits de pedra. A sobre del portal hi ha una fornícula, on s'hi ubica una moderna imatge de Sant Sebastià. La decoració de la fornícula reprodueix la decoració del portal. A la part superior i, seguint l'eix vertical, hi ha un rosetó emmarcat amb pedra motllurada i una imposta que separa el timpà, coronat per una pilastra apuntada i amb bola de pedra i una creu. En el timpà s'hi obre una petita finestra emmarcada amb pedra. A cada vèrtex de la teulada d'aquesta façana s'hi erigeix una curta pilastra apuntada coronada per una bola de pedra. Aquests elements també es repeteixen al capdamunt de la rampa d'accés a l'església, iniciant el mur de pedra que envolta l'església i que li dona un caràcter de fortificació. A la façana sud-est hi ha tres obertures disposades irregularment, totes elles emmarcades amb pedra. A la zona de l'absis, la façana sud-oest, només s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a la part superior, així com també només una obertura a la façana nord-est emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada.</p> | 08171-7 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La primitiva capella, que era una edificació de la primera meitat del segle XVII, al costat del mas que rep el mateix nom i que fou la casa dels ermitans, s'hauria originat arran d'alguna de les pestes que afectaren Prats a principis d'aquell segle. La capella en aquesta època era coneguda com Sant Sebastià del Puig. L'any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix el nou temple, que havia quedat destruït per les guerres de començaments de segle XVIII. Les obres finalitzaren a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi va dir la primera missa el dia 27 d'octubre de 1804. En la construcció hi havia participat tot el poble (hi anaven a treballar el diumenge sortint de missa) i s'hi havia celebrat rifes i obres de teatre per recaptar diners. També s'hi recolliren almoines entre la gent del poble i de pagès. El 1821 consta que fou un emplaçament de quarantena per la gent que volien entrar a Prats, com a mesura de precaució degut a la epidèmia de pesta groga que hi havia. El 1866 es va posar una campana nova i l'any següent es va reparar el campanar. El 1875 l'església es va fortificar en motiu de la tercera Guerra Carlina i l'any 1885 es posaren els retaules fets pel fuster Serra i hi portaren, en processó, les imatges de la verge del Remei i de Sant Pere màrtir. Cada estiu, començant a finals de juliol o primers d'agost, durant nou diumenges seguits, s'hi fa una concorreguda novena i, d'una forma fixa, s'hi celebra l'eucaristia un parell de vegades l'any.</p> | 42.0089000,2.0179500 | 418680 | 4651231 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la petita esplanada de l'ermita de Sant Sebastià hi acaben les curses dels Elois que es fan en el marc de la Festa de Sant Joan i els Elois. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 58032 | Santuari de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-lurdes | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. Goigs de la Mare de Déu de Lourdes, febrer de 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-8 (Santuari de Lourdes).</p> | XIX | <p>El santuari de la Mare de Déu de Lurdes està situat en un punt elevat, al cim de l'anomenada costa de Lurdes, a l'est del nucli urbà dominant la major part del Lluçanès i algunes de les principals formacions rocoses del Principat, com els Pirineus orientals, el Montseny o Montserrat. El santuari està constituït per l'església d'una nau, un creuer i un cimbori octogonal amb coberta a vuit vessants, punxeguda. Presenta un absis semicircular amb petites finestres disposades irregularment, un atri que forma un angle recte ocupant la façana principal i una part de la façana lateral oest, i una airosa torre quadrada amb coberta a dues aigües, molt inclinada. La façana principal està formada per un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i dues finestres quadrades que el flanquegen. L'interior, pintat de blanc, és d'una sola nau i a l'altar presideix una imatge de la Mare de Déu de Lurdes (Lorda, en occità, o Lourdes, en francès). Tot el conjunt exterior està estucat de blanc excepte el sòcol, de paredat comú amb morter de calç. Uns metres a l'oest, prop de la carretera, hi ha la font de la Bernadeta. </p> | 08171-8 | Sector nord-est del terme municipal | <p>L'origen de la capella es deu al rector Sebastià Obradors (Moià, 1806 - Prats de Lluçanès, 1891), nomenat rector de la parròquia de Prats de Lluçanès l'any 1859. A principis del 1881, es posà greument malalt i passava les nits sense dormir. Quan feia uns quinze dies que es trobava en aquesta situació de fort patiment, es confià a la Verge Maria i demanà aigua de Lourdes. En prengué i es donà la coincidència que aquella mateixa nit va poder dormir i la seva salut es començà a recuperar. Ell ho atribuí a un do de la Mare de Déu i, en agraïment, va decidí dedicar-li una capella. El 9 de setembre d'aquell mateix any es posà la primera pedra i el dia 1 de gener de 1882, es va inaugurar. El lloc escollit fou una punta de carena coneguda amb el nom de serrat de les Noies, que ben aviat atragué la devoció de molta gent. Quatre anys més tard, l'any 1885, es va consagrar l'església, amb el bisbe de Vic Josep Morgades, que hi presidí una romeria diocesana amb una nombrosa assistència que arribà a les vuit mil persones. Era una petita edificació d'una sola nau amb teulada de doble vessant i coronat per un esvelt campanar d'espadanya. Les festes del cinquantenari, celebrades el 14 de maig de 1931 i presidides pel bisbe de Vic, Joan Perelló, desvetllaren un gran entusiasme, amb la participació d'unes deu mil persones. Durant la Guerra Civil -l'agost del 1936- fou saquejada la capella i cremada la imatge. El 19 d'octubre de 1941 es va entronitzar la nova imatge, i passades més de set dècades de la seva construcció, el dia 12 d'octubre de 1955 es posà la primera pedra de les obres d'ampliació, dissenyades per l'arquitecte Josep M. Pericas i Morro, que van deixar la capella en les seves actuals dimensions i perspectiva. El dia 24 d'agost de 1958 tingué lloc la inauguració de la nova capella que va anar acompanyat d'actes molt solemnes.</p> | 42.0087100,2.0385700 | 420387 | 4651190 | 1881 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El santuari de Lurdes de Prats de Lluçanès fou la primera capella d'Espanya dedicada a aquesta verge, tal com constata una placa penjada a la paret exterior del temple en motiu de la celebració del cinquantenari (1931). La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 58033 | Castell de Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-quer | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XI | De la torre original se'n conserva únicament l'aparell constructiu fins a tres quartes parts de l'alçada total. | <p>El castell de Quer està situat al costat del casal de Santa Llúcia i de la capella de Santa Llúcia de Quer, sobre un roc elevat actualment reconstruït com una terrassa. La torre, de planta circular, va ser molt reformada en la restauració que s'hi féu. Del seu aspecte original se'n pot destriar l'aparell constructiu (carreus regulars), que arriba fins a les tres quartes parts de la seva alçada actual. En la part alta, reconstruïda amb nous carreus, hi ha finestres rectangulars i és coberta per un terrat amb barana de ferro. L'interior de la torre ha estat molt modificat i actualment és ocupat per una escala de planta quadrada que condueix al terrat.</p> | 08171-9 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Quer és esmentat des de 1056, quan Ermessenda, de la família dels vicaris comtals de Balsareny, casada amb Sunifred II de Lluçà, donà al seu fill Ramon, levita, tot l'alou anomenat Quer (Cher), amb edificis, terres i pertinences. Era possessió dels senyors de Lluçà i fou cedit com a dotació al canonge Berenguer Sunifred de Lluçà. En morir aquest (1099) el llegà a la canònica de Vic, que l'infeudà als Lluçà, llinatge que en mantingué la castlania fins al segle XIV.</p> | 42.0011800,2.0244300 | 419207 | 4650368 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-03 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||
| 58034 | El Soler de n'Hug | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-nhug | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XII-XIX | <p>El Soler de n'Hug és una masia ubicada a l'extrem oest del terme municipal de Prats de Lluçanès, en un punt elevat al nord-oest de Galobardes i al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada compost de diverses ampliacions, alguna de les quals denotada per cantonades diferenciades que han quedat integrades al mur. La masia, formada de planta baixa, primer pis i golfes, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra, molt regular en alguns panys de paret, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, no correspon amb l'accés principal, ja que l'ampliació d'aquesta i l'edificació de diverses estructures d'ús agropecuari al davant ha desplaçat l'accés a la façana est. A la façana est s'observa una ampliació, ja que una cantonada diferenciada separa el volum principal de l'ampliació, a l'extrem esquerre. És en el volum adossat on hi ha l'accés principal, emmarcat amb pedra treballada, a més d'una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, a nivell de golfes. La resta de la façana, amb un parament força regular de pedres mitjanes treballades, té a planta baixa tres petites finestres emmarcades amb pedra a mode d'espitllera. Al primer pis s'hi observen tres finestres; la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat, la central amb pedra bisellada i ampit motllurat i la de la dreta amb pedra bisellada, ampit de pedra, i arc de descàrrega de pedra. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada amb ampit de pedra i una finestra amb pedra bisellada. La façana nord, arrebossada parcialment en el tram inferior, presenta a la planta baixa únicament una finestra reformada de petites dimensions a l'extrem dret. Al primer pis hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra reformada, entre les quals sobresurt un desaigua de pedra. A les golfes hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat erosionat, i una reformada amb maó. De la façana oest en sobresurt una estructura de maçoneria de pedra, amb la teulada de doble vessant a l'extrem dret. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un pou de pedra que arriba fins al nivell del primer pis, permetent-ne l'accés des d'aquest pis. És un pou de planta quadrada, coronat amb una teulada de doble vessant que es sosté amb un embigat de fusta que reposa sobre dos grans monòlits de pedra, col·locats a mode de columna. A la resta de la façana s'hi observen quatre obertures a nivell de primer pis i quatre a les golfes. Al primer pis hi ha una finestra de nova obertura, el finestral que dóna accés al pou, emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb pedra treballada tapiada i una finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, una finestra de petites dimensions emmarcada amb maó, una altra finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb pedra bisellada ubicada dins l'ampliació de la façana principal, que en aquesta façana també queda denotada amb una cantonada diferenciada integrada al mur. Del cos que sobresurt de l'extrem dret en destaca el portal principal, emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb la data de 1873 inscrita. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per diverses estructures d'ús agropecuari construïdes tant amb pedra com amb maó. La part que sobresurt de la façana presenta una estructura simètrica amb una eixida horitzontal sustentada amb un pilar de pedra a les golfes, i dos arcades d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat a cada costat, tot i que la de l'extrem esquerre s'ha reconvertit en balcó.</p> | 08171-10 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El Soler de n'Hug es troba documentada des de 1176, i era anomenada Soler de Llanars fins a finals de segle XIII. Al seu voltant es va formar una batllia de la que depenien els masos Teulats, Roca de Degollats, Maia, Casanova de Degollats, Rull, Espona, Fàbrega, Vila de Pardines i Pedregosa, entre d'altres. L'any 1271 la masia era habitada per un tal Pere Hug del Soler, del qual deriva el nom amb el que actualment és coneguda la masia. Els hereus de la masia rebien la consideració de donzells i el mas surt atestat com a una 'domus'. En la seva qualitat de batllia de la catedral de Vic, cobrava rendes de Llanars, Merlès, Pedrós, Gaià, Relat, Sant Feliu i Oristà. Actualment la masia encara conserva restes d'època medieval.</p> | 41.9918200,2.0067800 | 417733 | 4649345 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)A la planta baixa s'observa la façana original, amb tres arcs de mig punt emmarcats amb carreus treballats, que queden protegits per una entrada porxada, que correspon amb l'ampliació, acabada amb volta de creueria d'obra. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, algunes construïdes amb pedra i altres de modernes. En destaca l'estructura adossada al sud-est de l'edifici principal, amb una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra i la data inscrita de 1773 a la clau, i la pallissa de maçoneria de pedra i pilars de maó, de dos pisos, que delimita l'era enrajolada, empedrada en un petit tram. | 92|93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||
| 58035 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-1 | <p>CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | XVII | L'estat general de conservació és bo, tot i algunes esquerdes en alguna de les llindes. | <p>Sorribes és una masia que antigament es trobava aïllada però actualment es troba pràcticament integrada al nucli urbà de Prats, concretament uns metres a l'est del carrer Sorribes, a l'extrem sud-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums de planta rectangular adossats, un de majors dimensions i més antic dedicat a l'habitatge i un de menors dimensions, però de mateixa alçada de teulada, construït modernament. El volum principal consta de planta baixa i dos pisos, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una estructura pràcticament simètrica vertebrada a través d'un imponent portal adovellat d'arc de mig punt, format per grans dovelles de pedra. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a la dreta, més enllà d'una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur denotant una ampliació, hi ha una porta reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi conten tres finestres. La central, ubicada just sobre el portal adovellat, és de grans dimensions, està emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada on apareix la inscripció: 'Pera Antoni Jorda Ro / ca me 16 68 fecit', amb l'anagrama del calvari intercalat a la data. Les dues finestres dels extrems estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb decoració d'arc conopial a la llinda. Al segon pis es repeteix l'esquema de tres finestres. La de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat erosionat, la central, de grans dimensions, emmarcada amb llinda, brancals i ampit motllurat, i la de la dreta emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est, força més estreta que la principal, presenta una única obertura, a nivell de primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra erosionat. La façana nord, arrebossada parcialment, té dos volums de diferent alçada adossats al centre de la façana i construïts amb maçoneria de pedra i reformats amb maó i totxana. A la resta de la façana s'hi observen dues finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a la planta baixa, dues finestres reformades i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al segon pis. La façana oest del volum principal queda totalment tapada pel volum modern adossat, que està format d'un pis menys que el principal, tot i tenir la mateixa alçada de teulada a causa del desnivell. Està construït amb maçoneria de pedra i té les cantonades diferenciades amb carreus treballats. Les obertures, grans i verticals, estan emmarcades amb maó i arrebossat. A uns metres de la façana principal de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó. En destaca, a l'extrem est, una estructura amb volta de canó de maó.</p> | 08171-11 | Sector central del terme municipal | <p>La masia de Sorribes es troba documentada des de mitjans de segle XV, en un capbreu de l'oficial de la sagristia del monestir de Lluçà, on hi pagava censos. També surt documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, correspon a una edificació de 1668, feta fer per Pere Antoni Jordà Roca, el qual va ser sotsveguer del Consell de Jurats del Lluçanès durant tres triennis.</p> | 42.0029185,2.0291716 | 419601 | 4650556 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58036 | La Vila de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-de-llanars | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | <p>La Vila de Llanars està situada a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop del límit oest del terme municipal i al nord-oest de l'església de Sant Andreu de Llanars. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant. L'edifici principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb força morter, i té les cantonades diferenciades amb carreus treballats, algunes de les quals han quedat integrades als murs denotant diverses ampliacions. Està format de planta baixa, primer pis i golfes, i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur. La part dreta, probablement la més antiga, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat amb carreus bisellats a la planta baixa, una finestra d'imponents dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra just a sobre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat força desgastat a les golfes. La part esquerra presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta a les golfes. La façana nord-est està dominada per tres alts contraforts que arriben fins a nivell del primer pis. Entre els contraforts hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i l'altre a les golfes, i un arc de mig punt amb grans carreus a l'interior que denota l'antiga cuina a la part dreta. La façana nord-oest, separada escassos metres de diverses corts per a bestiar, presenta dues cantonades diferenciades integrades al mur i un pany de paret arrebossat a l'extrem dret. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i les dues restants de nova obertura. A les golfes es repeteix l'estructura amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i dues finestres de nova obertura. La façana sud-oest, té una estructura amb forma d'' L' adossada a la planta baixa i una cantonada diferenciada integrada al mur. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una finestra de nova obertura, i a les golfes dues finestres de nova obertura. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra. És el cas de l'estructura amb forma d' 'L' que hi ha adossada a la façana sud-oest, reformada com a part de l'habitatge; les diverses corts que hi ha en paral·lel a la façana nord-oest; les estructures que tanquen la porta del conjunt davant la façana nord-est; o l'era enrajolada, ubicada davant la façana principal i delimitada tant per les estructures d'ús agropecuari com per diversos trams de mur de pedra.</p> | 08171-12 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Vila de Llanars es troba documentada des de 1167, com a feudataris del monestir de Lluçà, on pagaven impostos. Torna a aparèixer documentada en una llista dels caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, on hi surt Jaume Vila de Llanars. En el capbreu dels béns del monestir de Lluçà de l'any 1434, hi apareix la Vila de Llanars formant part de la batllia de Sant Andreu de Llanars, i també es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Andreu de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, va ser reformat en època moderna.</p> | 42.0055600,2.0082800 | 417875 | 4650869 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha reformat recentment. | 92|93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 58037 | Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galobardes | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | XVIII | <p>Galobardes està situada al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop de la masia del Soler de n'Hug, el molí de Galobardes i a l'oest del torrent del Soler. Es tracta d'un antic mas de planta quadrangular format per planta baixa, un pis i golfes (rehabilitades com a vivenda), construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i carreus treballats a les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior; a l'interior, els sostres de les estances de la planta baixa són amb volta de canó. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat, i una petita espitllera emmarcada amb monòlits de pedra a la dreta. A la part esquerra presenta un cos adossat perpendicularment, que era un antic cobert de construcció moderna, amb obertures emmarcades amb maó pla, i que actualment s'ha habilitat com a terrassa. Sobre el portal principal hi ha un carreu amb la data inscrita de 1740 i una creu intercalada. El primer pis presenta dues finestres, la de l'esquerra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i la de la dreta, de majors dimensions, emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. A la llinda d'aquesta finestra hi ha la següent inscripció: IOSEPH BERNADS V / GOLOVARDES 1740. Enmig de les dues finestres, antigament hi havia una finestra de petites dimensions que s'ha tapiat. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures que el primer pis, hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-est presenta a nivell de primer pis dues finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra bisellada i ampits motllurats. Sobre la finestra de la dreta s'hi conserva una llarga llinda de fusta. A les golfes hi ha dues finestres que segueixen la mateixa disposició d'obertures. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la finestra de la dreta, de reduïdes dimensions està emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Les pedres cantoneres de la part nord sembla que estaven preparades per adossar-hi un cos. La façana nord-oest presenta a la planta baixa una petita espitllera emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres; la de l'esquerra de nova construcció, la central de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la de la dreta de reduïdes dimensions, quadrada, emmarcada amb monòlits de pedra. Sota la finestra central en sobresurt un desaigua de pedra. Les golfes presenten dues finestres; una de central emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una a la dreta, de petites dimensions, quadrada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud-oest presenta a la planta baixa un cobert de nova construcció. La resta de la façana presenta tres finestres per planta; les dues de l'esquerra són de nova construcció i la resta estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits de pedra força desgastats. Al voltant de la casa hi ha una pallissa i un cobert habilitat com a sala de lleure.</p> | 08171-13 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La masia de Galobardes es troba documentada en un capbreu del monestir de Santa Maria de l'Estany que data entre finals del segle XIV i principis del XV, on apareix l'hereu del mas Golovardes com a propietari d'un mas anomenat Querosa que depenia del monestir. També es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, de la vegueria de Manresa. L'edificació actual, però, va ser reformada en època moderna.</p> | 41.9879000,2.0115500 | 418123 | 4648905 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic fet per la Generalitat de Catalunya hi apareix una fitxa amb el nom de Galobardes, tot i que la seva descripció correspon al Casal de Santa Llúcia. La masia ha estat rehabilitada com a casa de turisme rural. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58038 | La Caseta de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-sant-sebastia | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats. 1818. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | En alguns panys de paret ha anat desprenent-se la pedra de manera que s'observa directament la tàpia. | <p>La Caseta de Sant Sebastià està situada sobre un planell rocós a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès i a l'est de l'església que li dóna nom. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats a les façanes est i sud. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes, i té els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una cantonada diferenciada al centre que denota una ampliació. En la part més antiga, a l'esquerra, s'hi observa un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat just a sobre, i una finestra emmarcada amb maó a nivell de golfes. A la part dreta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a cada un dels tres nivells dels que es compon la masia. A la dreta de la façana, sobresortint lleugerament cap a l'exterior, s'hi annexen diverses estructures de pedra i maó, unides sota una teulada de doble vessant, que tanquen un pati envoltat d'estructures d'ús agropecuari davant la façana sud. A aquest pati s'hi accedeix a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud, tancada pel pati interior, presenta una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis -una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada-, i una finestra de nova obertura a les golfes. La façana est, està tapada totalment per un cos adossat que presenta els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins a nivell de planta baixa, i de totxana a la resta. La façana nord presenta una finestra petita a mode d'espitllera emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb maó a nivell de golfes. A la part esquerra de la façana, i a nivell de primer pis, s'hi observa la part exterior d'una antiga cuina, ja que hi ha una arcada de mig punt tapiada amb grans carreus treballats, junt amb un desaigua de pedra que sobresurt cap a l'exterior, just a sota. A uns metres d'aquesta façana hi ha una estructura de maó amb teulada de doble vessant, de la que destaca un portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó a plec de llibre.</p> | 08171-14 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Caseta de sant Sebastià apareix documentada l'any 1818 en una 'llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats'. L'edificació actual, per tant, data probablement de principis del segle XIX.</p> | 42.0078900,2.0227600 | 419077 | 4651114 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58039 | El Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marcal | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. Títol de lleial vila. 1681. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | <p>El Marçal està situat al nord-est del terme municipal de Prats de Lluçanès, en una petita vall orientada cap a l'est i delimitada pel serrat dels Garrics i el serrat del Timot. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum rectangular de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossada en alguns panys, i presenten cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions. La façana principal, orientada al sud, presenta a la part dreta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de grans dimensions, alguna de les quals és moderna. Just a sobre hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra i ampit motllurats. A la seva dreta, i també al primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampits de pedra. De la part esquerra de la façana en sobresurt una estructura de pedra que forma un porxo a nivell de primer pis i golfes, i unes corts a nivell de planta baixa. Aquesta part inferior està formada per dos grans arcs rebaixats, que s'han tapiat quedant integrats al mur, i que contenen diverses obertures a l'interior, alguna de els quals està emmarcada amb pedra treballada. La part superior d'aquesta estructura presenta la teulada a una vessant sustentada per un pilar modern i dos pilars de pedra, de base i capitell quadrat i de fust octogonal, i queda delimitat per una barana de pedra. A l'interior del porxo s'observen diverses obertures, algunes de les quals emmarcades amb pedra bisellada. La façana est, bastida sobre roca natural, presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i una finestra reformada. A les golfes hi ha una única finestra, ubicada a l'extrem dret, i emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord, on s'observa una ampliació per una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur, presenta a nivell de planta baixa una porta i dues petites finestres reformades. Al primer pis, d'esquerra a dreta, presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat; un arc de mig punt amb carreus de grans dimensions a l'interior denotant l'antiga cuina; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una decoració geomètrica a la llinda; una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada; i una finestra de nova obertura. A les golfes hi ha tres finestres de petites dimensions, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada, la central reformada i la de la dreta emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, però actualment tapiada. La façana oest presenta un pis menys a causa del fort desnivell i només conté dues obertures; un portal emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés al porxo, i una porta amb llinda de fusta a nivell de golfes, a la que s'accedeix a través d'unes escales de maó. L'edifici principal queda envoltat per diverses estructures que tanquen una lliça davant la façana principal. Aquesta lliça queda delimitada a l'oest per un mur de pedra, a l'altre cantó del qual hi ha l'era enrajolada; al sud per la pallissa de pedra i la porta de la lliça, de la que només se'n conserven els brancals; i a l'est per unes quadres modernes, darrera les quals hi ha una estructura de pedra i tàpia de dos pisos amb teulada de doble vessant, i diverses estructures d'ús agropecuari construïdes principalment amb pedra i reformades amb maó. Al costat d'aquestes estructures hi ha la capella del Marçal (descrita en una fitxa individual).</p> | 08171-15 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El Marçal apareix documentat l'any 1068 en una donació que un particular fa al monestir de Ripoll de 'l'església de Sant Marçal i el seu alou', formant part de la jurisdicció del castell de Lluçà (MASRAMON:1990). També es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Vicenç de Prats, de la vegueria de Manresa. En el títol de Vila de Prats de Lluçanès de 1681 hi apareix el Marçal com una de les nou cases de camp comptabilitzades. L'edificació actual data, probablement, d'època moderna.</p> | 42.0161400,2.0416300 | 420650 | 4652012 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'està rehabilitant. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 58040 | La Roca del Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-feliu | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Padró de 1873. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | <p>La Roca del Feliu és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades, totes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats i pintats de color terrós, tot i que en algunes parts el color s'ha perdut. L'arrebossat provoca que no es vegi si l'edifici compta amb cantonades diferenciades, o emmarcaments amb pedra a les obertures, tot i que és innegable que originalment l'edifici en tenia. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un pati just al davant delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, al que s'accedeix a través d'un portal lateral orientat a l'est. Al primer pis s'observa una finestra a cada extrem amb dos balcons al centre; a les golfes hi ha una galeria al centre, alineada amb el carener, formada per dos obertures d'arc rebaixat, amb una finestra de petites dimensions a cada costat. La façana est presenta a la planta baixa una finestra de petites dimensions i tres petits i estrets contraforts de maó; al primer pis s'hi observen dues finestres, entre les quals hi ha un balcó. La façana nord té a l'extrem esquerre de la planta baixa, una gran obertura d'arc de mig punt, i a l'extrem dret una finestra. Al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals de petites dimensions, i dues finestres més a les golfes. La façana oest presenta únicament quatre finestres, tres al primer pis i una a les golfes. L'edifici queda envoltat, especialment al sud, per diverses estructures d'ús agropecuari, totes arrebossades i pintades del mateix color que l'edifici principal.</p> | 08171-16 | Sector oest del terme municipal | <p>La Roca del Feliu no es troba documentada fins 1873, en un padró de l'ajuntament. Sembla probable que pugui tenir uns orígens anteriors, com passa en la majoria de cases que conformen el Raval de Prats.</p> | 42.0020400,2.0151700 | 418441 | 4650472 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58040-foto-08171-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58040-foto-08171-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i que probablement es conserva l'estructura original, s'ha modificat obertures i l'aspecte original dels murs de càrrega. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58041 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-0 | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats. 1818. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>Les Vinyes és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat al nord-est, ambdós de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de gris en el tram inferior i de blanc a la resta de l'edifici. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal reformat que conserva la llinda bisellada, i tres portals moderns, els dos centrals de grans dimensions. Al primer pis s'hi observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues de nova obertura, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues obertures reformades. La façana nord-est correspon al cos adossat, d'amplada idèntica però de menor alçada. Presenta una composició simètrica amb dues finestres per pis, totes de nova obertura. La façana nord-oest compta amb un accés directe al primer pis a causa del desnivell a l'extrem esquerre. A la resta de la façana hi ha una porta i tres finestres a la planta baixa, quatre finestres al primer pis i dues a les golfes, totes de nova obertura. La façana sud-oest presenta una finestra de petites dimensions i una porta a la planta baixa, dues finestres al primer pis , i una finestra de petites dimensions i una obertura d'arc rebaixat a les golfes, totes de nova obertura. A l'interior de la planta baixa de l'edifici, entrant per la façana sud-oest, es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1738 inscrita a la llinda, que probablement formava part de la façana de l'edifici original.</p> | 08171-17 | Sector oest del terme municipal | <p>Les Vinyes apareix documentada l'any 1818 en una 'llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats'. L'edificació actual, però, és anterior, ja que conserva una llinda de 1738.</p> | 42.0030200,2.0154300 | 418464 | 4650580 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'un edifici força reformat que només conserva els emmarcaments de les obertures originals a una de les quatre façanes. A causa a les ampliacions, una part de l'edifici original es conserva a l'interior de l'actual edifici. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58042 | Casa Nova de la Pedregosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-pedregosa | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XIX | <p>La Casa Nova de la Pedregosa es troba situada a un quilòmetre al sud de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, prop del riu Bassi. Es tracta d'un mas bastit sobre un planell de roca natural, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis composat per un volum antic i una ampliació al nord de construcció posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular de mitjanes dimensions unides amb morter, i presenta cantonades diferenciades de carreus treballats al volum antic i cantonades de maó al cos ampliat. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un gran portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra, la qual està formada per dos blocs de pedra i una clau (dovella central) on hi ha la data inscrita de 1819. Flanquegen el portal tres obertures: una porta i una finestra de moderna construcció i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra a l'extrem dret. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. La part esquerra de la façana que correspon al cos ampliat presenta una porta a la planta baixa i una finestra al primer pis, ambdues emmarcades amb brancals i coronació en maó pla. La façana nord-oest correspon al cos ampliat i presenta dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis, emmarcades amb brancals de maó i coronades amb maó pla. La façana nord-est té accés directe al primer pis a causa del desnivell en què s'emplaça i presenta diverses obertures, entre les quals hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada que ha estat reformada. La façana sud-est presenta dues obertures: una a mode d'espitllera a la planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra, i un balcó al primer pis emmarcat amb pedra treballada. Al seu costat hi ha annexat una comuna d'obra. Davant la façana principal s'hi observa una estructura d'ús agropecuari construïda amb obra.</p> | 08171-18 | Sector sud del terme municipal | <p>La Casa Nova de la Pedregosa, bastida a principis del segle XIX, era masoveria de la Pedregosa.</p> | 41.9802100,2.0199700 | 418811 | 4648043 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Denominació anterior: Casanova de la Pedragosa | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58043 | Fontcalenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontcalenta | XIX | <p>La masia de Fontcalenta està situada en un petit turó a l'est del rec de la Farinera, al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop del pas de la carretera BV-4608. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta pràcticament quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una disposició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat, emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó pla. A cada costat hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. A les golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada, tot i que enlloc de les llindes, les finestres queden emmarcades amb la primera biga que sosté la teulada. També resulta destacable, a l'extrem dret de la planta baixa, un petit safareig rectangular. La façana oest té diverses estructures d'ús agropecuari de pedra, reformades amb maó, adossades al nivell de planta baixa. Entre aquestes estructures de teulada a una vessant s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, disposició que es repeteix al primer pis i a les golfes, amb una única finestra a cada nivell. La façana nord té adossat un cobert que acaba en una estructura de maó de dos pisos. A la façana pròpiament s'hi observa una porta reformada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada al primer pis, i a les golfes una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada als brancals, utilitzant la primera biga de la teulada com a llinda, d'idèntica manera que a la façana principal. La façana est també té adossada una estructura d'obra d'ús agropecuari amb teulada a una vessant que s'adossa al volum principal a nivell de primer pis A la resta de la façana s'hi observen dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada al primer pis i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A l'entorn de l'edifici hi ha altres estructures d'ús agropecuari, construïdes modernament, i la font que dóna nom a la masia, situada uns metres a l'oest d'aquesta, en una zona de petits horts per on passa el rec de la Farinera.</p> | 08171-19 | Sector sud del terme municipal | <p>L'actual construcció de Fontcalenta data probablement del segle XIX per la tipologia constructiva; tot i així, és probable que tingui uns orígens anteriors.</p> | 41.9900100,2.0258500 | 419310 | 4649126 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 58044 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-1 | <p>La Farinera es troba situada al sud de la masia de Fontcalenta i a l'est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, enclotada a peu del rec de la Farinera. És una casa de planta rectangular formada per planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i presenta cantonades diferenciades amb pedra treballada. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central a la planta baixa, emmarcat amb maó i coronat amb arc rebaixat amb maó pla. A l'esquerra s'hi obre una finestra. Al primer pis hi ha quatre finestres; al segon pis hi ha dues finestres centrals d'arc rebaixat i dues finestres amb balcó que les flanquegen. A les golfes s'hi obren dues petites finestres. La façana oest presenta dues finestres a nivell de primer pis i tres finestres a nivell de segon pis. Uns metres endavant d'aquesta façana hi ha un viver construït amb murs de pedra on hi anava a parar l'aigua de la font. La façana nord té accés directe al primer pis a causa del desnivell que crea l'emplaçament de la casa i també té accés directe al segon pis a través d'una passarel·la moderna. Antigament aquesta façana era la principal. Actualment s'hi obren diverses obertures: cinc a nivell de primer pis, quatre a nivell de segon pis i una a les golfes. La façana est està formada per un conglomerat de cossos moderns annexats d'ús agropecuari. En aquest lloc s'hi ubicava un antic molí, del qual sols en queda mur on hi ha les corts, i una mola que forma part de la decoració del jardí.</p> | 08171-20 | Sector sud del terme municipal | <p>La Farinera era un edifici destinat a fabricar farina de forma industrial. Aquesta funció no arribà mai a produir-se i actualment s'ha reformat i ampliat com habitatge. Antigament hi havia un molí, que segons documentació antiga podria haver estat l'anomenat molí de la Pedregosa, una gran masia pairal enfilada en un serrat, pròxima a la Farinera, però en terme d'Oristà.</p> | 41.9866100,2.0253000 | 419260 | 4648749 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres de la façana nord hi havia una font, que segons fonts orals no s'assecava mai. Era una font d'aigua calenta que es conduïa al viver, situat davant la façana oest. Aquesta font es va estroncar coincidint amb la construcció de la fàbrica de Puigneró. La masia ha estat restaurada i ampliada amb un segon pis i golfes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 58045 | Clot del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-del-vilar | XVIII | <p>El Clot del Vilar és una masia situada sobre un turó a l'est del santuari de Lourdes, dominant la vall de la riera Lluçanès, a pocs metres de la carretera BP-4653. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central dedicat a l'habitatge, fruit de múltiples reformes i ampliacions, i diverses estructures d'ús agropecuari. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, queda dividida en tres parts. La central, la més antiga; la de l'esquerra, moderna i dedicada a l'habitatge i les diverses estructures d'ús agropecuari a la dreta. El volum central presenta a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1730 inscrita a la llinda, i dues finestres de petites dimensions, una emmarcada simplement amb pedra i l'altra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta amb ampit de pedra. La part esquerra, fruit d'una ampliació moderna, sobresurt lleugerament cap a l'exterior. A la façana arrebossada construïda amb obra, s'hi observen dues obertures per planta. Finalment, la part dreta està formada per un cobert construït amb maçoneria de pedra; una estructura, possiblement el femer, també construït amb maçoneria de pedra; i un cobert modern ubicat a una alçada inferior a causa del desnivell. A la façana oest s'hi observa clarament l'ampliació moderna, ja que la façana queda dividida en dos parts, la de l'esquerra construïda amb maçoneria de pedra, i la de la dreta construïda amb obra, i amb l'arrebossat escrostonat. A la part dreta hi ha dues finestres de nova obertura a nivell de primer pis i a la part esquerra, una finestra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera a nivell de planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord queda dividida per una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur denotant una ampliació moderna a l'oest del volum original. A la part que correspon al volum central hi ha una estructura de maó que sobresurt a nivell de planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat. A la part dreta hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes emmarcades amb maó. A l'esquerra del volum principal hi ha la façana posterior de les diverses estructures descrites en la façana principal. Al cobert adossat al volum principal s'hi observa una finestra de nova obertura; a l'estructura de pedra del costat hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una gran obertura a la planta baixa que dóna accés a l'interior de l'estructura, amb volta de canó de maçoneria de pedra. El portal, d'arc rebaixat, està emmarcat amb brancals de pedra treballada i lloses a plec de llibre en l'arc. La façana oest queda dominada pels cossos adossats. Només queda a l'exterior l'extrem dret de la façana on s'observa una porta de nova obertura a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, tot i que la de l'esquerra queda mig tapiada pel cos adossat. A més de les estructures d'ús agropecuari descrites, hi ha diverses estructures del mateix ús a uns metres de la façana principal, tancant un pati que té una porta al costat oest, per on s'accedeix a la masia.</p> | 08171-21 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El Clot del Vilar va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1730.</p> | 42.0093100,2.0473400 | 421114 | 4651249 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 58046 | Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-seca | XIX | <p>Serra Seca és una masia situada en la vessant sud d'un petit turó, a recer de tramuntana, al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions bastida sobre roca natural i formada per un volum central de planta rectangular i diversos cossos adossats a l'est, nord i oest. L'edifici, format per planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts. Presenta també cantonades diferenciades, amb carreus treballats fins al primer pis, i amb maó disposat de manera que imita els carreus al tram superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta, integrades al mur, les restes de l'antiga teulada denotant d'aquesta manera una ampliació en alçada. També compta amb una part totalment arrebossada, a l'extrem superior esquerre. A la planta baixa s'hi observen dos portes emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta amb la data de 1895 inscrita a la llinda, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'hi compten quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb maó i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana oest té adossat un cobert modern; sobre aquest s'observa, a nivell de primer pis, una finestra emmarcada amb maó. La façana nord presenta diverses estructures d'ús agropecuari adossades a l'extrem dret. La majoria estan construïdes amb obra, tot i que es conserven alguns panys de paret de pedra. De la part central de la façana també en sobresurt una estructura, de planta quadrangular i totalment arrebossada, que compta amb dues obertures orientades a l'oest. A la resta de la façana s'hi observa a la planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la dreta de l'estructura central, una de nova obertura a l'esquerra, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra del volum principal es troben dues estructures d'ús agropecuari adossades, la més gran de les quals presenta una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana est queda totalment dominada per les dues estructures adossades al volum central. La més propera al volum principal està construïda amb maçoneria de pedra, la que es troba més a l'exterior, en canvi, està construïda amb obra i és d'una alçada menor. Darrera l'edifici, a uns metres de la façana nord, hi ha una estructura d'ús agropecuari. Està construïda amb obra i està formada per dos nivells.</p> | 08171-22 | Sector sud del terme municipal | <p>Tot i algunes teories amb poc fonament que indicarien un origen medieval de Serra Seca, la masia no es troba documentada fins a principis de segle XX, ja que la seva construcció es va fer a finals de segle XIX (llinda conservada de 1895).</p> | 41.9936500,2.0307700 | 419722 | 4649525 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58046-foto-08171-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58046-foto-08171-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 58047 | Coma del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-del-forn | <p>Cadastre de 1807. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>La Coma del Forn es troba situada al sud-oest de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, prop del límit municipal amb el terme d'Oristà. Es tracta d'un mas de petites dimensions, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis, i composat per un volum principal de teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra amb morter i presenten cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. A la dreta té una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i a l'esquerra un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres; la central situada sobre el portal principal emmarcada amb ampit motllurat, brancals i llinda de pedra bisellada on hi ha la data inscrita de 1778; i una finestra a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada. A la cantonada esquerra d'aquesta façana s'hi adossa una estructura d'ús agropecuari. A la banda dreta de la façana hi ha un gran accés amb barbacana que condueix a un pati de la façana est. La façana est presenta una finestra tipus espitllera a la planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra al primer pis. La façana queda closa per diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen un pati. La façana nord té accés directe al primer pis a causa del desnivell en la que s'emplaça l'edifici a través d'un porxo d'obra que presenta una porta d'accés (antiga finestra) emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la resta de la façana hi ha finestres de nova obertura. La façana oest presenta dues petites finestres a la planta baixa emmarcades amb monòlits de pedra i una finestra de nova obertura. Al primer pis hi ha dues finestres: una de nova obertura i una de majors dimensions emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada.</p> | 08171-23 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La Coma del Forn es troba documentada a principis del segle XIX en diversos cadastres. L'origen de l'edificació és una mica anterior, ja que s'hi conserva una llinda datada l'any 1778.</p> | 41.9785200,2.0038900 | 417476 | 4647871 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 58048 | Plangivert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plangivert | <p>Cadastre de 1807. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XIX | <p>Plangivert està ubicada als peus d'un petit turó rocós, a recer de tramuntana, al sud-est del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central, construït en diverses fases, dedicat a l'habitatge, i diverses estructures annexes d'ús agropecuari. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb força morter, amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada, un portal de grans dimensions també emmarcat amb pedra treballada, i dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. Al primer pis s'hi troba una finestra emmarcada amb pedra treballada; una porta de nova obertura que dóna accés a una passarel·la moderna que comunica l'edifici principal amb el cobert que hi ha davant la façana principal; dues finestres emmarcades amb pedra treballada -la de l'esquerra amb ampit de pedra-; i una finestra de nova obertura situada a l'extrem dret, en un dels últims cossos ampliats. La façana oest presenta únicament tres obertures, una de grans dimensions, reformada, a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana nord presenta a la planta baixa una finestra de nova obertura a l'extrem esquerre i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i l'altra, de nova obertura, emmarcada dins d'un arc de mig punt de pedra que ha quedat inscrit al mur. La façana est queda dominada totalment per les diverses estructures d'ús agropecuari que s'hi adossen. Aquestes estructures estan construïdes amb maçoneria de pedra en la part més propera a l'edifici principal, amb maó en la part d'entremig i amb obra en la part més allunyada de l'edifici principal. Davant la façana principal es conserva un cobert construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra del que destaquen les dues obertures principals, una porta emmarcada amb pedra treballada al nord, i un portal amb brancals de pedra treballada al sud.</p> | 08171-24 | Sector est del terme municipal | <p>La masia de Plangivert es troba documentada a principis del segle XIX en diversos cadastres tot i que l''origen de l'edificació actual podria ser una mica anterior per la tipologia constructiva. D'alra banda, en documentació medieval, concretament des de 1392, hi ha documentat a Prats de Lluçanès un mas anomenat Gibert que podria correspondre a l'actual Plangivert, tot i que no hi ha cap indici que permeti asseguar-ho rotundament.</p> | 41.9984100,2.0398100 | 420477 | 4650046 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58049 | Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guerxo | <p>Libreta que contiene el numero de labradores del termino de Prats de Lluçanès. 1829. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XIX | <p>Cal Guerxo està situada al sud-est del nucli de Prats de Lluçanès, en l'anomenat Raval de Prats, prop de la carretera que condueix a Navàs. És una casa de mitjanes dimensions, de planta rectangular, formada per planta baixa, un pis i golfes, de teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. La casa, construïda amb maçoneria de pedra i tàpia, ha estat ampliada al llarg del temps, la qual cosa comportà que la façana principal original quedés integrada a l'interior. Aquesta, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals bisellats i una llinda de fusta amb una inscripció o data no determinada. A la banda esquerra de la façana actual s'hi adossa perpendicularment un cos d'un sol vessant. Diverses obertures disposades irregularment s'obren al llarg de les façanes. A la façana est s'hi està habilitant un habitatge nou fruit de la reconstrucció dels estables i corts que constituïen les estructures agropecuàries de la masia. A la zona de la façana on s'hi annexava aquesta estructura agropecuària s'hi observen dues finestres tapiades emmarcades amb pedra, la del primer pis amb llinda de fusta i ampit rodó de pedra.</p> | 08171-25 | Sector oest del terme municipal | <p>Cal Guerxo es troba documentada en una 'libreta que contiene el numero de labradores del termino de Prats de Lluçanès...', de l'any 1829. Per tant, s'ha de situar l'origen de cal Guerxo en el primer terç del segle XIX, com en moltes altres cases de l'anomenat Raval de Prats.</p> | 42.0007100,2.0163300 | 418535 | 4650323 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58049-foto-08171-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58049-foto-08171-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Ha estat restaurada i arrebossada modernament. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58050 | Puigvistós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigvistos | XVIII | <p>Puig Vistós és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que s'ha reformat recentment conservant l'estructura (tot i que un cos adossat dedicat originalment a usos agropecuaris s'ha habilitat per a habitatge) i part de les façanes originals. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un porxo modern sustentat amb un pilar de maó que en sobresurt. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada extrem amb dues portes al centre. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada, i la de la dreta, de majors dimensions, conserva una inscripció mig esborrada a la llinda on s'intueix el nom de Joan i una data incompleta del segle XVIII, probablement de la dècada de 1760. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, reformades, i un porxo sustentat amb un pilar de maó a l'extrem esquerre, part on originalment hi havia una estructura dedicada a usos agropecuaris. A les golfes hi ha una finestra reformada emmarcada amb pedra bisellada al centre. La façana est presenta una ordenació simètrica amb dos finestres a la planta baixa i dues més al primer pis; totes quatre, reformades, emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un cos adossat que sobresurt perpendicularment de la part dreta. A la resta de la planta baixa s'hi observa una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les dos reformada. La façana est, situada a uns metres d'una estructura moderna que s'utilitza com a garatge, té el cos adossat a l'esquerra que sobresurt de la façana nord, amb un portal modern de grans dimensions. La façana, que en l'edifici original formava part de les estructures adossades d'ús agropecuari, té una finestra reformada emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i el porxo sustentat amb un pilar de maó que també té sortida a la façana principal.</p> | 08171-26 | Sector oest del terme municipal | <p>La masia de Puigvistós va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada probablement en la dècada de 1760.</p> | 41.9996700,2.0135200 | 418301 | 4650210 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres de la façana principal hi ha un petit monticle de terra, actualment recobert d'herba, on es troba la fossa comú de Puig Vistós, descrita en una fitxa individual. Es conserva l'estructura original de l'edifici, tot i una ampliació en el sector oest i el fet que en l'última reforma de l'edifici només es van mantenir dos dels quatre murs de càrrega originals. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 58051 | Casa Nova del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-riambau | <p>MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII-XIX | <p>La Casa Nova del Riambau està situada a mig quilòmetre del nucli urbà de Prats de Lluçanès a prop de la carretera que condueix de Prats a Navàs. Es tracta d'una casa bastida sobre roca natural, formada per planta baixa i un pis, de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, constituïda per un volum principal i dos cossos adossats a la cantonada sud-est. Els murs són de maçoneria de pedra amb morter presentant cantonades diferenciades de carreus treballats i panys de parets construïts amb obra. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un mur de pedra que clou un petit pati interior amb portal d'accés emmarcat amb maó i coronat amb una barbacana. La part superior de la façana reformada amb obra presenta una pilar central de pedra i tres obertures de moderna construcció: una central i dues que la flanquegen coronades amb maó pla. A la cantonada dreta s'hi annexa un cos construït amb pedra fins al nivell de primer pis i obra la resta, que s'allarga perpendicularment sobresortint de la façana est. La façana est presenta tres obertures a la planta baixa emmarcades amb brancals de pedra treballada i dues finestres al primer pis, la de la dreta emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. Enmig de les dues hi ha una antiga finestra emmarcada amb pedra que actualment es troba tapiada. La façana nord presenta dues finestres alineades verticalment: una a la planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra i una al primer pis reformada i coronada amb maó a plec de llibre. La façana oest presenta, a la part dreta, un antic portal de grans dimensions, actualment tapiat i reconvertit en finestra, que conserva els brancals i la llinda de pedra treballada. A la part esquerra hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres: una a l'esquerra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra, i una a la dreta de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra. Al voltant de la casa s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari, una bassa a l'extrem nord-est i una pallissa que també té un cobert davant la façana oest.</p> | 08171-27 | Sector central del terme municipal | <p>La Casa Nova del Riambau ha estat identificada com a mas Estrada, topònim documentat des de 1503. L'edificació actual, però, data de finals de segle XVIII, o principis del segle XIX, com la majoria de cases que formen el Raval de Prats.</p> | 42.0042300,2.0233600 | 419122 | 4650707 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes parts de l'edifici han estat reformades amb obra vista.Denominació anterior: Casanova del Riambau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58052 | Coll Lliscador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-lliscador | <p>Llibreta de cobranza.1844. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | La masia es troba en mal estat pel desús en el que ha caigut, ja que només s'utilitza per a usos agropecuaris. L'edifici principal té la teulada en mal estat i els interiors en estat de ruïna. | <p>Coll Lliscador és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i una ampliació de menor alçada adossada al nord-est, ambdós de planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats a la façana nord-est i en altres panys de paret, i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. L'edifici principal té adossades, a les quatre façanes, diverses estructures d'ús agropecuari. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cobert que s'adossa a l'edifici entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa s'hi observen tres portals, un emmarcat amb pedra bisellada, un altre emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de maó pla i una emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, a més d'una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'hi observa un balcó emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est té una estructura moderna adossada. A la part visible de la façana, completament arrebossada, no hi ha cap obertura. A la façana nord-oest hi ha adossat un cobert a l'edifici principal, pràcticament a l'altura de la teulada. A la planta baixa presenta un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i una biga de ferro com a llinda, i una finestra de petites dimensions reformada i emmarcada amb pedra. Al primer pis hi ha una única obertura que originalment era una finestra emmarcada amb pedra treballada però que s'ha reformat com a porta, a la que s'accedeix a través d'unes escales modernes de ferro. La façana sud-oest té una estructura d'obra adossada al davant. La façana presenta únicament una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ubicada sota teulada.</p> | 08171-28 | Sector oest del terme municipal | <p>Coll Lliscador es troba documentada en una 'llibreta de cobranza' de l'any 1844, on hi apareix com a Clot Lliscador. Per tant, s'ha de situar l'origen de Coll Lliscador en la primera meitat del segle XIX, com en moltes altres cases de l'anomenat Raval de Prats.</p> | 42.0065800,2.0178200 | 418666 | 4650973 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58053 | Cal Butxaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-butxaca | <p>MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XVIII | <p>Cal Butxaca es troba situada al sud de l'església de Sant Sebastià, prop de la masia de les Vinyes. Es tracta d'una casa restaurada recentment formada per un volum principal i un cos adossat a l'esquerra més estret de façana; de planta baixa, un pis i golfes sota teulada i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Les parets, arrebossades, deixen a la vista els emmarcaments de pedra de les obertures i les cantonades. Dels elements originals en destaca la llinda de pedra de la porta principal - orientada al sud - on s'hi observa la data de 1736 amb una creu intercalada. A sobre s'hi ha inscrit modernament: 1988 CAL BUTXACA. També es conserva, com a obertura original, una finestra al primer pis (sobre el portal) emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i un accés lateral a la façana oest. La resta de finestres de la façana principal, tres, i el porxo són d'obertura moderna. A la resta de façanes hi ha diverses finestres emmarcades amb pedra treballada, la majoria d'elles de nova obertura.</p> | 08171-29 | Sector oest del terme municipal | <p>La masia de cal Butxaca va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1736. La casa s'ha ampliat en alçada i s'han obert diverses finestres a les diferents façanes i una galeria-terrassa.</p> | 42.0050300,2.0158900 | 418504 | 4650803 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha restaurat i arrebossat recentment, i s'hi ha obert diverses finestres modernament. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58054 | Casal de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-santa-llucia | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Títol de lleial vila. 1681. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. | XVII | El casal de Santa Llúcia està situat al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, formant un conjunt amb el castell del Quer i la capella de Santa Llúcia. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per dos volums pràcticament quadrats adossats lateralment de manera que el conjunt forma un queixal a les façanes sud i nord. El volum de l'oest tenia originalment usos agropecuaris, però actualment també forma part de l'habitatge. Ambdós volums, de planta baixa i dos pisos, estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades; té teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta, al volum de est, una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat reformat, i emmarcat amb carreus motllurats. A cada banda hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons; el de l'esquerra emmarcat amb pedra bisellada, el central amb pedra treballada i el de la dreta amb pedra bisellada i la data de 1687 inscrita a la llinda. El segon pis està ocupat per set finestres d'arc rebaixat, tres al centre i agrupades en parelles a cada lateral, formant una galeria. El volum oest, arrebossat i pintat de color terrós, té un pis menys a causa del desnivell. Al primer pis hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt formant galeria amb una petita porta a la seva esquerra. Al segon pis hi ha quatre obertures d'arc de mig punt, idèntiques a les del primer pis, formant una galeria. La façana oest, que només mostra el nivell del segon pis pel desnivell, dóna a la terrassa sobre la que es troba el castell del Quer. Presenta únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, ubicada en un nivell sota teulada. La façana nord mostra en el volum oest tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats a la planta baixa, tot i que a causa del desnivell queden al nivell del sòcol. Al primer pis, i d'esquerra a dreta, es troben quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues de la dreta de majors dimensions, i una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits treballats. En el queixal entre els dos volums hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats al segon pis. En el volum est, a nivell de primer pis, hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada, una finestra també amb pedra bisellada i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits treballats; al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Adossat a l'extrem esquerra de la façana hi ha un pou de pedra, de planta quadrada i amb un coronament piramidal. La façana est presenta tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits treballats a nivell de planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, i una de menors dimensions emmarcada amb monòlits treballats al primer pis. Al segon pis presenta dues obertures simètriques d'arc de mig punt idèntiques a les de la façana principal que segueixen la galeria, i dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada. Finalment, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada ubicades sota teulada. Al voltant de l'edifici hi ha diverses edificacions que formen un conjunt força gran, com és el cas del castell del Quer i la capella de Santa Llúcia (ambdós descrits en una fitxa individual). La masoveria, ubicada uns metres al nord-est del casal i reformada recentment. Presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb la data de 1792 inscrita a la llinda. En el conjunt també s'hi troba una porta que tanca la lliça davant la façana principal i diverses estructures d'ús agropecuari, algunes són de nova construcció. | 08171-30 | Sector central del terme municipal | El casal de Santa Llúcia es troba documentat l'any 1681, quant surt en el llistat de cases de camp que s'inclouen al títol de lleial vila. En l'edificació actual es conserva una llinda de 1687, al primer pis, datant probablement una de les primeres ampliacions de l'edifici. Al segle XVIII va ser reformat i ampliat per un fill del mas de Galobardes, raó per la qual també va rebre el nom de casal de Galobardes. | 42.0011500,2.0247600 | 419234 | 4650364 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Són interessants la gran quantitat de reixes, baranes i altres elements de ferro forjat que decoren moltes de les obertures de les façanes sud i nord.El casal de Santa Llúcia està descrit en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya erròniament amb el nom de Galobardes. | 96|98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 58055 | Mas Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-sebastia | <p>Padró de 1873. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | La teulada del volum principal es conserva en males condicions. | <p>La masia de Sant Sebastià està ubicada a tocar de l'església que porta el mateix nom, en un turó elevat a l'oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i diversos cossos adossats, alguns dels quals moderns. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur. A la planta baixa s'hi observa una finestra petita de nova obertura, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada també amb pedra bisellada. Al primer pis hi trobem una finestra de nova obertura i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que en la finestra de la dreta l'ampit és gairebé inexistent. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que la de la dreta està tapiada i no té llinda. La cantonada amb la façana sud-est, parcialment arrebossada, no fa angle recte sinó que està resolta amb una curvatura, en la qual hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. La façana sud-est presenta a la part esquerra una estructura adossada de nova construcció, i a la part dreta una finestra de nova obertura a la planta baixa, i tres finestres al primer pis; una de nova construcció, una emmarcada amb pedra bisellada i reconvertida en balcó, i una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud-oest presenta diversos cossos adossats perpendicularment, alguns dels quals de nova construcció. S'hi observen diverses obertures, entre les que únicament destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat situat a la part esquerra que correspon al cos més antic. La façana nord-oest, està pràcticament adossada a l'església. La separació entre els dos edificis varia entre els prop de 2 metres a la façana principal i els 3 o 4 metres a la façana posterior. En aquesta façana l'edifici no presenta cap obertura, exceptuant la que dóna al pou. El pou, adossat al centre de la façana, és de planta quadrada, i està construït amb pedra i cobert amb una petita teulada d'una vessant.</p> | 08171-31 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>L'edificació del mas sant Sebastià és posterior a la reforma de l'església de sant Sebastià, fet entre finals del segle XVIII i principis del XIX, ja que no apareix documentada fins l'any 1873 en un padró municipal. En aquest habitatge hi residien els ermitans encarregats de l'església de sant Sebastià.</p> | 42.0088000,2.0180300 | 418686 | 4651220 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58056 | Molí del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-marcal | <p>PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.</p> | XVIII | Només es conserven parts del mur que delimitaven la bassa i alguns trams dels murs que delimitaven l'edifici del molí | <p>El molí del Marçal està ubicat als peus del rec de Generes, al nord del Marçal i a uns metres del pont del Marçal, en un punt enclotat en els anomenats camps de l'horta, a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'un antic molí del que només se'n conserven alguns murs a tocar del rec de Generes. A la part més propera al rec s'hi observen les runes de l'edifici del molí, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que arriben fins alçades d'entre un i dos metres, delimitant una estructura de planta rectangular amb les restes d'alguna divisió interna. Sobre aquestes runes s'alça el mur que delimitava la bassa, també formats amb maçoneria de pedra. De la bassa, de forma triangular, se'n conserven parts dels murs que la delimitaven, especialment la part que es troba més a prop de l'edifici del molí, on el mur de la bassa assoleix una altura pròxima als tres metres. En aquest tram, construït amb filades regulars de carreus treballats, s'observa una obertura d'arc rebaixat a l'extrem inferior, que permetia al pas de l'aigua cap a la maquinària del molí. A uns metres de les runes del molí s'hi conserva el pont del Marçal, que salva el pas del rec de Generes, i una estructura defensiva ubicada uns metres al nord-est del pont.</p> | 08171-32 | Sector nord-est del terme municipal | <p>L'any 1770, Climent Marçal, de Prats de Lluçanès, rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí del Marçal data del segle XVIII.</p> | 42.0176900,2.0406700 | 420572 | 4652185 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí que comunica el molí amb la masia del Marçal té alguns trams on s'intueix l'empedrat original. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 58057 | Molí de Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-galobardes | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.</p> | XVIII | De l'edifici original només se'n conserva la part més antiga, on hi ha ubicat el salt d'aigua i el carcabà, i els murs que delimiten la bassa, ubicada sobre el molí. | <p>El molí de Galobardes està situat als peus del riu Bassí, just en l'encreuament d'aquest amb el rec de la font de la Coromina en el gorg que hi ha just al costat del molí. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos, del que només se'n conserva una petita part, que equival aproximadament a una quarta part del molí original. La part que no es conserva està essent reconstruïda aixecant de nou tota l'estructura, ja que les diverses ampliacions que s'havien anat fent al molí no tenien gaire qualitat constructiva i l'edifici s'havia anat esquerdant progressivament, impossibilitant la seva conservació. La part original consisteix en un cos rectangular adossat al cingle que envolta el molí, dins del qual hi havia el salt d'aigua que donava força hidràulica al molí. És un cos de tres nivells, en el que els murs de càrrega, de maçoneria de pedra gran i treballada a les cantonades, van reduint la seva amplada, essent el més ample l'inferior i el més estret el superior. També es conserva, a nivell de soterrani, i a la façana principal, orientada a l'est, el carcabà, dins del qual encara s'observa el conducte per on sortia l'aigua. L'altre part que es conserva del molí original és la bassa, actualment plena de terra i vegetació. Està delimitada per murs de càrrega amples de maçoneria de pedra gran, bastits sobre la roca natural que envolta el gorg que hi ha al costat del molí. La bassa, de forma rectangular, conserva un desaigua que dóna al gorg, un sobreeixidor, també ubicat al mur que dóna al gorg i el forat, actualment soterrat, per on entrava l'aigua a la bassa provenint del riu Bassí. També s'observa, a la cantonada de la bassa que hi ha just a sobre de l'edifici del molí, l'obertura per on entrava l'aigua cap al molí, emmarcada amb pedra treballada i protegida amb una reixa metàl·lica.</p> | 08171-33 | Sector sud del terme municipal | <p>L'any 1751, Antoni Vila i Galobardes, de Prats de Lluçanès, rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de Galobardes data del segle XVIII.</p> | 41.9874100,2.0135300 | 418286 | 4648849 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58058 | Molí del Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cingle | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XVII | Tot i conservar l'estructura i les obertures originals, algunes parts de l'edifici es troben en estat de progressiu deteriorament per l'abandonament que ha sofert. | <p>El molí del Cingle està situat sota un marge rocós al peu del rec de Prats, al sud-est del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum primitiu i principal separat en dos cossos i un volum modern adossat a l'est, ambdós formats per planta baixa, primer pis i golfes. El volum principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra gran i regular a la meitat inferior i de mida mitjana a la superior. El volum modern també està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, tot i que presenta reformes amb maó. Els dos volums tenen les cantonades diferenciades amb carreus treballats i les teulades de doble vessant, amb aigües a les façanes laterals en el volum primitiu. La façana principal del volum principal, orientada al sud-est, presenta una portalada emmarcada amb pedra treballada i diverses inscripcions a la llinda a l'extrem dret de la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a l'extrem esquerre. Tant al primer pis com a les golfes hi ha una única obertura ubicada a l'extrem esquerre. En ambdós casos es tracta d'una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud-oest, orientada al gorg i adossada al cingle, mostra els dos volums que conformen el volum principal. En el de la dreta hi ha una única finestra, a nivell de golfes, emmarcada amb pedra treballada i amb un desaigua de pedra que sobresurt del mur just a sota. El volum de l'esquerra és força més alt (uns 12'5 metres) i té un aspecte robust, ja que està format per carreus grans i no presenta cap obertura. Està adossat al cingle, i la part superior correspon amb la part final de la bassa, ubicada al nord del molí i sobre el cingle. En aquesta façana hi hauria ubicat el carcabà, tot i actualment es troba tapat. La façana nord-est, que té adossat el volum modern, té un pis menys a causa del desnivell. Presenta dues úniques obertures, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda reformada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, molt desgastat a les golfes. El volum modern presenta una única obertura que dóna accés directe a les golfes a la façana nord-oest, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, a la planta baixa i el primer pis de la façana nord-est, i una finestra petita emmarcada amb pedra treballada i tres eixides col·locades verticalment a la façana sud-est.</p> | 08171-34 | Sector est del terme municipal | <p>El molí del Cingle va ser edificat a finals del segle XVII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1683. Tot i així, i tenint en compte la tipologia de la construcció, és probable que el molí existís anteriorment amb una forma primitiva (sense l'habitatge adossat).</p> | 41.9975500,2.0338500 | 419982 | 4649956 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la llinda de la porta principal, entre d'altres inscripcions pràcticament il·legibles, s'hi pot llegir ' et Serra me fecit any / 1683', junt amb una creu i l'anagrama IHS dins d'un element de forma octogonal que sobresurt lleugerament. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 58059 | Pont del rec de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-prats | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | El pont està situat a la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès prop del nucli urbà de Prats de Lluçanès. És un pont de pas orientat oest-est, d'un sol ull de 3 metres d'ample, 4'20 metres d'alçada i 5'5 metres de profunditat en volta de canó. Està construït amb grans blocs de pedra de 0'75 x 0'45 centímetres disposats en filades regulars. Per sota el pont hi passa el rec de Prats en direcció nord-sud que transcorre tant a l'entrada com a la sortida enmig de dos camps. | 08171-35 | Sector central del terme municipal | 42.0031900,2.0355100 | 420127 | 4650580 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58059-foto-08171-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58059-foto-08171-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Presenta la mateixa tipologia constructiva que el pont del molí del cingle. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 58060 | Pont del molí del cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-cingle | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Presenta vegetació a la zona sud-est del pont que cobreix parcialment els murs. | El pont està situat a la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès, prop del trencant que condueix al molí del cingle. És un pont de pas orientat oest-est, d'un sol ull, de 2'40 metres d'ample, 4'20 metres d'alçada i 19 metres de profunditat en volta de canó. Està construït amb grans blocs de pedra carejada de 0'75 x 0'40 centímetres disposats en filades regulars. Per la zona sud ha estat reforçat amb formigó i es va terraplenar al millorar la carretera. | 08171-36 | Sector est del terme municipal | 41.9977700,2.0368000 | 420227 | 4649977 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58060-foto-08171-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58060-foto-08171-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Presenta la mateixa tipologia constructiva que el pont del rec de Prats. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 58061 | Pont del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-marcal | XVII-XVIII | Tot i algunes reformes modernes, es conserva la volta original. | <p>El pont del Marçal està ubicat al nord de la masia que li dóna nom, salvant el pas del rec de Generes, prop dels anomenats camps de l'horta, a l'extrem nord-est del terme municipal. El pont té una orientació de sud-oest a nord-est, ja que el rec de Generes prové del terme municipal de Lluçà seguint una direcció de nord-oest a sud-est fins arribar a la riera Lluçanès. Es tracta d'un pont de petites dimensions (uns 8 metres de llarg per 2'85 d'ample), format per una volta d'arc rebaixat que forma un sol ull amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra. La part superior, situada poc més de tres metres per sobre del nivell del rec, ha estat reformada modernament amb formigó per assegurar la conservació del pont.</p> | 08171-37 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Tot i no tenir cap document que permeti conèixer l'any de construcció del pont, es pot datar el seu origen entre els segles XVII i XVIII, tant per la tipologia constructiva com pel fet que la seva existència podria estar lligada a la del molí del Marçal.</p> | 42.0174000,2.0413200 | 420626 | 4652153 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58061-foto-08171-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58061-foto-08171-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 58062 | Tina del camp de l'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-camp-de-lesquerda | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | <p>La tina està situada prop de la font de l'Esquerda, al nord de la masia del Soler de n'Hug, i a l'est del riu Bassi. És una tina de glans circular excavada a la roca natural, situada a l'extrem d'un planell rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa i terra, conserva una profunditat vista de 110 centímetres i un diàmetre de uns 200 centímetres. També conserva una entrada circular excavada a la roca que correspon a l'accés a la tina, i quatre forats circulars d'uns 20 centímetres al voltant del pou que corresponien als encaixos dels pilons que sostenien la coberta, generalment feta de branques i terra a sobre. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d'alçada i fonts orals expliquen que hi havia un forat per on es buidava d'aigua el pou i quedava taponat amb una boixa quan es volia conservar plena d'aigua i glans.</p> | 08171-38 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 41.9973300,2.0069400 | 417753 | 4649957 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58062-foto-08171-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58062-foto-08171-38-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 58063 | Tina de sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-sant-andreu | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | Una part de la roca del contorn s'ha desprès deixant una escletxa. L'interior està plena de brossa i presenta força brutícia (ampolles de vidre). | <p>La tina de Sant Andreu es troba situada sobre un petit serradet al nord-est de l'església de Sant Andreu de Llanars, prop de la masia de la Vila, a l'extrem oest dels camps de Cal Butxaca. Es tracta d'un tina de glans situada a l'extrem sud d'un serradet rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa, terra i escombraries (ampolles de vidre), conserva un diàmetre de 2'20 metres, i un forat d'encaix per un piló de la coberta. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d'alçada i una part d'aquesta s'ha desprès deixant una escletxa en el contorn de la tina.</p> | 08171-39 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 42.0053700,2.0105900 | 418066 | 4650846 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58063-foto-08171-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58063-foto-08171-39-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al costat de la tina, sobre l'esplanada del serrat, s'hi observa una fossa circular d'uns 5 metres de diàmetre. | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 58064 | Tina de l'horta del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lhorta-del-soler | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | Presenta força humitat i molsa, ja que la tina es troba plena d'aigua. En un costat hi ha una sèrie d'elements no relacionats amb la tina com unes reixes de ferro i uns trossos d'uralita. | <p>La tina està situada al nord est de la masia del Soler de n'Hug, al costat del camí que condueix a Teulats, en la zona de l'horta del Soler. La tina, situada a l'extrem d'un planell rocós, té una forma allargada i està formada per un pou circular excavat a la roca natural i una ampla zona per accedir a l'interior, on hi ha uns graons per baixar-hi. Actualment es troba plena d'aigua estancada. El pou presenta un diàmetre de 2'80 metres i una llargada total de 5'20 metres. A la part lateral de la roca on es troba excavada la tina, d'uns 2'50 metres d'alçada, hi ha una sortida, que servia per buidar l'aigua de la tina quan no s'havia d'utilitzar o tapar-la amb una boixa quan estava plena d'aigua i glans.</p> | 08171-40 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 41.9932700,2.0082600 | 417857 | 4649505 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58064-foto-08171-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58064-foto-08171-40-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 58065 | Creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-eulalia-de-pardines | <p>BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983 COSTA, R, Què signifiquen les creus de terme? dins Sàpiens. Descobreix la teva història, núm. 38, desembre 2005 FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. Núm. 8176</p> | XX | Presenta erosió generalitzada. | <p>La creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines es troba emplaçada sobre una base de roca natural a 100 metres al sud-est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines. La creu, de pedra, és sustentada per un pilar de cantells bisellats que reposa sobre un sòcol i un graonat de tres graons quadrangulars de pedra. El fust està coronat per un capitell a tall de nus decorat per un àngel a cada costat amb sis ales, un home barbut amb un llibre a la mà i una dona amb la mà alçada. El fust continua formant un curt tram fins que arriba a la creu. Aquesta està formada per 3 braços esculpits amb motius vegetals i cenyits per un bocell en cordó, i al centre, un marc quadrat calat envolta un cos tetralobulat que té els lòbuls en arc apuntat. Dins d'aquest cos hi ha, a la banda nord-oest, la figura de la verge amb el nen, i al costat sud-est la figura de Crist crucificat.</p> | 08171-41 | Sector sud del terme municipal | <p>Documentades a partir del segle X, les creus de terme es posaven com a fites en els límits d'una parròquia, en les propietats privades o per delimitar l'espai destinat als enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d'algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians (COSTA;2005). Després les utilitzarien com a monument situats en el límit d'un terme o d'una comarca, cosa que ha fet que es coneguessin popularment amb el nom de 'creus de terme'. En una fotografia de l'any 1917, la creu mostra el mateix graonat i el mateix sòcol, però tant el fust, més esvelt i alt, com la creu pròpiament -amb els braços decorats amb flors de lis i una figura central de la Mare de Déu orant-, és diferent (BASTARDES;1983). Es desconeix la ubicació actual d'aquesta creu antiga documentada fotogràficament a principis de segle XX. La creu que hi ha actualment, segons recorden veïns de la zona, la va pagar una família de Ripoll, amics del mossèn, a mitjans dels anys 50.</p> | 41.9856700,2.0218700 | 418975 | 4648648 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58065-foto-08171-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58065-foto-08171-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una placa de metall col·locada al sòcol presenta la inscripció: RECORD / SANTA MISSIÓ / SETEMBRE 1954. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||
| 58066 | Camí empedrat de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-pardines | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat de conservació és irregular en els diferents trams del camí, amb parts ben conservades i altres on pràcticament no es conserva res del camí original. | <p>El camí empedrat de Pardines està format per tres trams separats ubicats al nord i al nord-est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines. El primer tram, ubicat al nord-est de l'església i a tocar de la carretera B-431, prop del punt on s'inicia el camí que condueix a l'església, amida aproximadament uns 300 metres, seguint una direcció sud-nord. En aquest tram es conserva parcialment i discontínuament el mur de contenció del camí, en un tram delimitant un camp i en la resta envoltat de vegetació. El segon tram, ubicat al nord-oest del primer, es troba sobre la mateixa carena que s'inicia a l'església de Santa Eulàlia de Pardines. Aquest tram, d'uns 30 metres de llarg i uns 2'8 d'ample, conserva part del paviment, 7 pilons guarda-rodes i el mur de contenció. El tercer tram, ubicat al nord del segon seguint la carena, fa uns 17 metres de llarg i uns 2'8 d'ample, i conserva part del paviment, 5 pilons guarda-rodes i el mur de contenció.</p> | 08171-42 | Sector sud del terme municipal | <p>El camí empedrat de Pardines podria correspondre a l'antic camí ral que comunicava Sant Feliu Sasserra amb Prats de Lluçanès. Per la tipologia no és un camí medieval, sinó que es tracta o bé d'un camí d'època moderna o d'època romana. El fet que s'hagi trobat materials ceràmics ibèrics i romans en superfície prop del segon tram, indicaria que aquest camí té uns orígens romans, tot i que seria necessària una excavació per a confirmar-ho.</p> | 41.9885000,2.0238800 | 419145 | 4648960 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58066-foto-08171-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58066-foto-08171-42-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 58067 | Camí empedrat de la costa de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-costa-de-lurdes | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat de conservació és irregular al camí inventariat, amb trams amb molt bon estat de conservació i trams on pràcticament no es conserva res del camí original | <p>El camí empedrat de Lurdes és un tram d'un camí que probablement comunicava la zona de Prats de Lluçanès amb la de Santa Creu de Jotglar, actualment dins del terme municipal d'Olost. Es tracta d'un camí que ascendia, o descendia, en zig-zag seguint un eix est-oest i de cronologia indeterminada, tot i que alguns indicis apunten que podria tenir el seu origen en època romana. El tram més proper al nucli urbà de Prats de Lluçanès es troba situat al sud del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes i just a l'est del restaurant cal Quico. Des d'aquest punt es pot seguir un tram descendent, orientat de sud a nord, on es troben restes disperses del mur de contenció del camí. Seguint aquest tram s'arriba a una corba a partir de la qual el camí agafa una direcció de nord-oest a sud-est, continuant el descens. És precisament just després de la corba quan comença el tram més ben conservat del camí. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres, amb una amplada aproximada de 2'70 metres, en el que es conserva bona part del paviment original (amb el desgast de les roderes visible), 7 pilons guarda-rodes i un mur de contenció amb alçades que superen el metre. A partir d'aquest tram s'observa una continuació molt erosionada, però no és fins a l'altre cantó de la carretera BP-4653, que es troba de nou el camí. Ja en el costat est de la carretera, havent salvat un important desnivell des de l'inici del camí, a la costa de Lurdes, es troba un petit tram d'uns 10 metres en el que s'observa el límit lateral de la calçada. Seguint la direcció d'aquest tram, de nord-oest a sud-est, es troba un tram d'uns 30 metres en el que es conserva el mur de contenció, fins que s'arriba de nou a corba, a partir de la qual el camí agafa una direcció de sud-oest a nord-est. A partir de la corba comença un tram llarg, de poc més de 100 metres, en el que es conserven parcialment els murs de contenció, amb alçades pròximes als 2 metres en els punts més alts. En aquest punt el camí entra en una zona boscosa i torna a girar, agafant una direcció oest-est. En aquest tram, d'uns 45 metres s'hi conserva una part del paviment, el mur de contenció i fins a 8 pilons guarda-rodes, tot i que el conjunt queda parcialment tapat per la vegetació que hi creix. A partir d'aquest tram el camí segueix avançant recte, entrant en una esplanada amb el Clot del Vilar a l'esquerra, en la que s'observen petits indicis del pas del camí -com un petit tros de mur de contenció-, fins que abandona el terme municipal, just al sud del Clot del Vilar.</p> | 08171-43 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Tot i que es desconeix l'origen d'aquest camí, sí que és apreciable una unitat tipològica compartida amb els trams de camí empedrat de Pardines. En el cas de Pardines, els estudis han assenyalat que es tractaria o bé d'un camí modern o bé d'un camí d'època romana. Tot i que la troballa de diversos elements ceràmics romans prop d'un dels trams de Pardines indicaria que es tracta d'un camí romà, es necessitaria realitzar una excavació per a confirmar-ho. D'altra banda, independentment del seu origen, el camí podria haver estat reformat modernament.</p> | 42.0086800,2.0397400 | 420484 | 4651186 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58067-foto-08171-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58067-foto-08171-43-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest camí havia estat utilitzat antigament com a camí ramader, formant part de la ruta IV o transversal, identificada i descrita pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC. | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 58068 | Camí empedrat de la Pedregosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-pedregosa | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat general de conservació és pobre, tot i que la part que pertany al municipi de Prats de Lluçanès, podria tenir interès arqueològic. | <p>La masia de la Pedregosa es troba situada en terme d'Oristà, tot i que prop del límit amb Prats de Lluçanès, ja que la majoria de les seves terres es troben en aquest terme municipal. Just a l'est de la masia, al límit entre els dos termes municipals, s'ha localitzat les restes d'un camí empedrat. El camí empedrat, que s'ha anomenat de la Pedregosa, al desconèixer el seu recorregut, té una direcció sud-oest a nord-est i dos trams ben diferenciats. Del tram nord es conserven les restes d'un camí amb forma de trinxera invertida, és a dir, que les restes del camí s'han anat erosionant i/o amuntegant fins arribar a formar un monticle allargat, recte i regular, semblant al que es va excavar en el jaciment del Permanyer, ubicat entre els termes municipals d'Olost i Muntanyola. El tram sud es troba dins del terme municipal d'Oristà i al sud de la masia de la Pedregosa. Es tracta d'un tram recte i ascendent que salva el fort desnivell que hi ha al sud de la masia. D'aquest, se'n conserven alguns trams de mur de contenció.</p> | 08171-44 | Sector sud del terme municipal | <p>Es desconeix l'origen d'aquest camí, tot i que una excavació en el tram nord del camí (el que es troba en terme municipal de Prats de Lluçanès) permetria datar-lo. En el cas del Permanyer, jaciment excavat en el que hi havia un tram de camí (tram 3) amb la mateixa conservació que aquest (forma de trinxera invertida), es tractava d'un camí d'època romana, tot i que és impossible assegurar que es tracta del mateix cas.</p> | 41.9827600,2.0275000 | 419438 | 4648319 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58068-foto-08171-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58068-foto-08171-44-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 58069 | Camí empedrat de Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-galobardes | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat general de conservació és pobre, tot i que l'acumulació de terra sobre el camí inferior podria haver preservat part del paviment original. | <p>A mig camí entre la masia de Galobardes i el casal de Santa Llúcia, es troben les restes de dos camins empedrats, prop de l'anomenat Racó Fosc. Es tracta de dos camins que transcorren pràcticament paral·lels, separats per poques desenes de metres, amb una direcció sud-nord. El que es troba més a l'est transcorre pel bell mig d'una petita vall i se'n conserven petits trams dispersos. En un primer tram, d'uns 20 metres de llarg, s'observa el límit lateral del paviment; més endavant, uns metres més al sud, es torna a observar el límit lateral junt amb el que podria ser una trencada del camí, ja que s'hi troba una filada de pedres perpendicular al sentit del camí i uns metres enllà s'hi observa un tram de mur de contenció, tot i que recobert totalment de bardisses. El camí que es troba a l'oest s'inicia prop de l'anomenat Racó Fosc, una vall humida i ombrívola en la que es troba la font dels Senyors. Aquest camí, al contrari de l'altre, no avança per la vall, sinó que ascendeix directament per un dels vessants de la vall, arribant, al final de l'ascensió, a una esplanada rocosa. D'aquest camí només se'n conserven petits trams del mur de contenció, tot i que la erosió de la muntanya delimita perfectament el curs del camí.</p> | 08171-45 | Sector central del terme municipal | <p>Els dos trams de camí són de cronologia indeterminada, ja que no se n'ha fet cap estudi. Tot i així, el fet que aquests dos camins avancin pràcticament paral·lels podria indicar que van ser construïts en èpoques diferents, o bé per a diferents usos, sense poder-ho precisar.</p> | 41.9944800,2.0189800 | 418747 | 4649629 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58069-foto-08171-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58069-foto-08171-45-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'oest de Galobardes, prop de la carretera BV-4401, s'han trobat les restes d'un altre camí, molt erosionat, prop del qual han aparegut restes de ceràmica ibèrica i romana en superfície. | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 58070 | Sender de petit recorregut. C-44. Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-c-44-prats-de-llucanes | <p>Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès, Unió excursionista de Prats.</p> | XX | <p>El PR C-44, anomenat sender de Prats de Lluçanès, és un itinerari circular en forma de 8 que permet dues possibilitats de recorregut (un de llarg i un de curt), i transcorre a través de tres municipis: Prats de Lluçanès, Lluçà i Santa Maria de Merlès. És un recorregut de 24 quilòmetres amb un temps estimat de 6 hores, i un desnivell que varia entre el 760 metres al punt més alt i 620 metres al punt més baix. Es parteix del nucli de Prats de Lluçanès i es dirigeix al Santuari de Lurdes, passant pel costat de la font de la Bernadeta. Des del Santuari, on es pot admirar una bonica vista del Lluçanès central, el sender continua cap a la masia del Marçal, una de les més antigues del terme de Prats amb la seva capella del segle XVIII. A continuació es passa per la font del Marçal, i al cap d'uns 100 metres s'arriba a Font Guillera, ja en terme municipal de Lluçà. El sender a partir d'aquí transcorrerà pels termes de Lluçà i Santa Maria de Merlès passant per la font de les Coves, la font de la Teula, la Pedra Dreta, la masia del Grau i l'ermita de Sant Pere del Grau, la cadira d'En Galceran i el Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa. A partir d'aquest punt, seguint el camí ramader, es segueix fins el collet de Sant Sebastià i s'endinsa novament en terme de Prats de Lluçanès en direcció a l'ermita de Sant Sebastià, d'estil neoclàssic. En aquest punt es pot continuar fins al nucli Prats de Lluçanès, tancant així una de les opcions de l'itinerari, o bé es pot continuar en direcció a la bonica església romànica de Sant Andreu de Llanars, que es troba al cap d'un quilòmetre, i s'hi arriba desviant-se una mica del camí. Seguidament, es passa pel costat de la font de la Vila, prop de la masia de la Vila, i es continua, ara ja en terme de Santa Maria de Merlès, cap a la masia de Teulats, el serrat dels Morts, la masia de Canals, la masia de Serra de Degollats, la masia de la Costa de la Cavalleria, la font d'en Pere Costa, la masia de la Viscola i la font de la Viscola. Tornem a entrar en terme de Prats de Lluçanès a l'altura del camp dels Timons, prop de la Coma del Forn, al sud-oest del terme municipal. El sender continua cap al molí de Galobardes, des d'on s'inicia la pujada cap a Santa Eulàlia de Pardines, església d'estil barroc-neoclàssic del segle XVIII. Es continua en direcció nord passant prop de Santa Llúcia i el castell de Quer, i es clou el recorregut entrant al nucli urbà de Prats de Lluçanès.</p> | 08171-46 | Sector nord, oest i sud del terme municipal | 42.0094400,2.0175200 | 418645 | 4651291 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58070-foto-08171-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58070-foto-08171-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. El mapa ha estat extret de la Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 58071 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-11 | <p>AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000</p> | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. Alguns trams són pistes forestals, altres són asfaltats dins el nucli urbà i altres no tenen ús per estar intransitables. | <p>El camí ramader que passa pel terme municipal de Prats de Lluçanès forma part de la ruta IV, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí que procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per la zona de Sant Bartomeu, on es creua amb la ruta III. El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Joglars (on es creua amb la ruta I), Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau (on creua amb la ruta II) i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). El camí ramader travessa Prats de Lluçanès d'est a oest pel sector nord del terme municipal. Entra per la zona de la masia del Clot del Vilar procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix en direcció oest, on es troben diversos trams empedrats. Segueix pujant la costa de Lurdes fent zig-zag, on es conserva un bonic tram del camí empedrat que manté encara els pilons guarda-rodes i els trencaaigües. Un cop s'ha pujat la costa de Lurdes, el camí continua vorejant el santuari i passa prop de la font de la Bernadeta. Arriba al nucli de Prats per la zona del passeig, el qual constituïa una returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. El camí passava pel tram nord del carrer Major i trencava pel carrer de les Escoles, sortint del nucli urbà per la zona oest enfilant-se pel camí vell de Sant Sebastià, i passant prop de la font del Ti i la font del Xambó. Es continua en direcció oest vorejant, pel nord, l'església de Sant Sebastià, i es segueix en direcció al serrat de les Arnes, on es creua amb la ruta II. Un cop es travessa el collet, a la zona sud del serrat de les Arnes, el camí ramader surt del terme municipal de Prats de Lluçanès i s'endinsa en terme de Santa Maria de Merlès, on s'hi troba una bassa d'abeuratge. El camí continua baixant la costa de Borralleres i segueix cap a la masia que dóna nom a la costa, fins a travessar la riera de Merlès.</p> | 08171-47 | Sector oest, central i est del terme municipal | <p>Els camins ramaders neixen a l'Edat Mitjana, per la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'Edat Moderna, els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader, i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. A Prats de Lluçanès es continuen celebrant dues fires d'origen ramader, una és l'anomenada fira de Santa Llúcia, al desembre, i l'altra és la fira de Sant Jaume, al juliol.</p> | 42.0108000,2.0226700 | 419073 | 4651437 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58071-foto-08171-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58071-foto-08171-47-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El tram de camí ramader situat a l'oest del nucli urbà es pot seguir per pista forestal; no és així el tram est, que no té un seguiment continu. En aquesta zona, però, és on es troben els elements més ben conservats tot i que es troben, molts d'ells, amagats enmig de la bardissa: empedrat del paviment, trencaaigües, pilons guarda-rodes i murs de contenció. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 58072 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XVII | El desús de l'habitatge i les poques intervencions de manteniment han propiciat un deteriorament progressiu dels elements arquitectònics i l'arrebossat de la façana. | <p>Cal Bernat està situat al carrer de la Resclosa, dins el nucli urbà de Prats de Lluçanès, adossada al costat nord a la resta de cases del carrer. És una casa de mitjanes dimensions, de planta rectangular, formada per planta baixa, un pis i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada a l'est, presenta un arrebossat parcialment escrostonat i una disposició simètrica de les obertures. A la part central de la planta baixa domina un portal d'arc de mig punt adovellat. Flanquejant el portal hi ha dues finestres (la de la dreta reformada) emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestrals emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada, dos dels quals amb ampit de pedra motllurat. El finestral central presenta l'ampit fragmentat i una data inscrita a la llinda: 1694 amb una creu intercalada i l'anagrama IHS. A les golfes, s'hi obren tres finestres de menors dimensions emmarcades monòlits de pedra treballada i ampit desgastat. La façana sud, que no queda annexada a cap casa, presenta els murs de les golfes construïts amb tàpia, on s'hi obre una petita finestra de moderna construcció, i un contrafort o reforç a la planta baixa. Al nivell de primer pis hi ha dues obertures: una de moderna construcció i una altra emmarcada amb pedra treballada que actualment es troba tapiada.</p> | 08171-48 | c/ Rescolsa, 35. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La casa de cal Bernat va ser edificada durant la segona meitat del segle XVII, tal com ho indica la llinda de la finestra principal de primer pis, amb inscripció datada l'any 1694. És, per tant, una de les poques cases que es van conservar al poble després que aquest fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0086400,2.0273100 | 419455 | 4651193 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58073 | Ca l'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenric-0 | XVII | El desús de l'habitatge i les poques intervencions de manteniment ha propiciat un deteriorament progressiu. Conserva la teulada original amb llates de fusta. | <p>Ca l'Enric està situada a la plaça Vella del nucli de Prats de Lluçanès, al costat de la fàbrica Cal Casals. És una casa de mitjanes dimensions, situada entre mitgeres, i de planta rectangular, formada per planta baixa un pis i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, es troba arrebossada amb parts escrostonades. Queda dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat que s'ha modificat i s'han arrebossat les juntures de les dovelles. A la part esquerra del portal adovellat hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la dreta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra, un accés interior i una obertura de moderna construcció. Al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals amb ampit de pedra desgastat: dos finestrals centrals emmarcats amb brancals i llindes de pedra bisellada; un finestral a cada extrem de la façana seguint l'ordenació d'obertures de la planta baixa; i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra en la vertical de la planta baixa. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals i llindes de pedra bisellada i ampits de pedra desgastats que segueixen la composició d'obertures de la resta de la façana.</p> | 08171-49 | Plaça Vella, 7. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Tot i no tenir cap llinda datada o documentació escrita que ho confirmi, ca l'Enric va ser construïda probablement durant el segle XVII. És, per tant, una de les poques cases que es van conservar al poble després que aquest fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0070200,2.0295300 | 419636 | 4651011 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58073-foto-08171-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58073-foto-08171-49-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de ca l'Enric prové de la fusteria que hi havia en dues generacions durant el segle XX. Es desconeix la seva denominació anterior. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 58074 | Cal Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bach | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-3 (Can Bac).</p> | XX | <p>Cal Bach, actual seu de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, està situada a tocar del passeig del Lluçanès, en un punt força cèntric del nucli urbà, envoltada de jardins. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta en creu formada per soterrani, planta baixa, un pis i golfes a la part més alta. Consta de dos volums amb teulada de quatre vessants, tot i que el volum de major alçada sobresurt al centre i a la part posterior del volum de menor alçada, deixant aquest últim sense façana sud. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. Interiorment, una escala ocupa el centre de la creu i entorn d'ella s'organitzen totes les dependències. La façana principal, orientada al nord, està dominada per un gran porxo amb teulada d'una vessant que sobresurt cap a l'exterior, i que està sustentat per quatre grans pilars de pedra amb arestes bisellades. La resta de la façana està formada per una gran vidriera, sustentada amb bigues de ferro, i amb un pany de paret entre cantonades diferenciades de carreus treballats a cada costat. Sobre la primera teulada s'observa el volum de major alçada que sobresurt. En aquesta part, totalment arrebossada de blanc, s'hi observa una finestra de grans dimensions i de perfil horitzontal. La façana oest, orientada al passeig del Lluçanès, presenta dos parts diferenciades: la principal i la de la dreta, que correspon amb el volum de major alçada. En la part central s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada de diferents dimensions a la planta baixa, i una finestra de petites dimensions emmarcada també amb pedra bisellada al primer pis. A la part de la dreta s'hi observa una única obertura a nivell de primer pis. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt emmarcat amb maó, i sustentat per dos columnes de pedra bisellada. La façana sud presenta una estructura simètrica amb el volum de major alçada al centre i un petit pany de paret del volum més baix a cada costat. A cada un d'aquests dos panys, a cada lateral, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i una altra, de menors dimensions, al primer pis. A la part central s'hi observen, a nivell de soterrani, dues grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb carreus treballats. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i al primer pis una galeria formada per tres arcs de mig punt emmarcats amb maó i sustentats per quatre columnes de pedra bisellada. La façana est, orientada al jardí, presenta una estructura semblant a la façana oest, amb una part que correspon al volum de major alçada, a l'esquerra, i una part central. En la part de l'esquerra s'hi observa una porta emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra d'arc de mig punt al primer pis, emmarcada amb maó i sustentada amb dues columnes de pedra bisellada. A la resta de la façana s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues a la planta baixa i dues, de menors dimensions, al primer pis. També resulta destacable el pou circular de pedra, ubicat a tocar d'aquesta façana.</p> | 08171-50 | Passeig del Lluçanès s/n . Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La família Bach va fer construir l'edifici a principis dels anys 20 dels segle XX (1924). És una de les primeres obres de l'arquitecte Ramon Duran i Reynals (Barcelona 1895 -1966), deixeble de Francesc Galí, que treballà dins els corrents noucentistes i racionalista, i fou membre del GATCPAC. Anys més tard, l'ajuntament de Prats de Lluçanès va adquirir l'immoble.</p> | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | 1924 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Ramon Duran i Reynals | Són interessants els interiors, tractats a la manera noucentista, així com els soterranis resolts amb parets de càrrega i estructura de fusta, amb arcades de gran tamany que deixen un gran espai lliure. La tercera imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: http://www.pratsdellucanes.cat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.