Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58025 | Sant Andreu de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-llanars | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, L'arquitectura romànica a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1909-1918. CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. JUNYENT, E., Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich, Separata del publicado en la Hoja Parroquial, núm. 163. Vic 1945-52. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. PLADEVALL, A., Sant Andreu de Llanars, antiga parròquia i sufragània de Prats de Lluçanès, 'Hoja Diocesana'. Vic, 5 d'agost de 1973. VALLS, J ., Prats de Lluçanès. Resum històric, Vic, 1912.</p> | XII | L'any 1983 l'església fou objecte d'obres de reparació i consolidació dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Joan Albert Adell. Una segona restauració es realitzà el 1991. | <p>L'església de Sant Andreu de Llanars es troba situada prop del mas de la Vila de Llanars, a l'oest del nucli de Prats de Lluçanès. És una petita església de nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Les cobertes actuals són de teula àrab però en el decurs de la seva restauració es trobaren restes de lloses de la coberta original, molt desfetes. Interiorment, el mur de tramuntana presenta dos arcs formers que formen una mena d'arcosolis, i tots els paraments han estat arrebossats. En el de ponent, en procedir a una exploració, van treure els arrebossats superficials, donant lloc a la descoberta del parament original amb els carreuons rejuntats amb morter de calç molt fi i amb juntes pintades de color mangra, imitant un carreuat fictici. La porta d'accés es troba situada al mur de migjorn i s'obre mitjançant un simple arc de mig punt. En aquest mateix mur s'hi obre una finestra de doble esqueixada, igual com la que hi ha al fons de l'absis, on també hi ha una espitllera de factura moderna. La il·luminació es completa amb una finestra en forma de creu que hi ha a la façana de ponent. Sobre aquesta mateixa façana hi ha un petit campanar de torre de planta quadrada, amb una coberta de teula a dues aigües, dividit en dos nivells de finestres. L'inferior té quatre grans obertures en arc de mig punt, una per cada façana, i el superior té quatre finestres geminades, parcialment aparedades, mig partides per petites columnes amb capitells troncopiramidals arrodonits. Els arcs de les obertures del campanar són extradossats per una filada de lloses i enfonsats en relació al parament del mur. L'accés al campanar s'efectuava per una obertura practicada a la volta. L'aparell exterior és de petits carreuons, desbastats, units per morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars. A l'absis i al campanar es pot observar una certa diferència consistent en que els carreus són més ben tallats i polits, i de proporcions més quadrades. Al cantó de tramuntana, a l'absis, s'hi observa una banqueta, similar a un sòcol, la qual no té la mateixa curvatura de l'absis. L'edifici presenta dues etapes constructives clarament diferenciades. A la primera, datable del segle XI, poden correspondre els murs de la nau i la banqueta, la qual deu correspondre al basament d'un absis anterior. En una segona fase, datable del segle XII, hom procedí a regruixir interiorment els murs de tramuntana i de migjorn per tal de carregar-hi la volta. També forma part d'aquesta època l'absis actual i el campanar.</p> | 08171-1 | Sector oest del terme municipal | <p>Sant Andreu de Llanars es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, fins que, a causa de la despoblació del terme, passà a dependre de Santa Eulàlia de Pardines primer, i Sant Vicenç de Prats de Lluçanès després. El lloc de Llanars és documentat l'any 973 en la venda que es féu d'un tros de terra 'in apenditio de Landars', i posteriorment l'any 997, quan l'abat Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages, que ell presidia, diversos alous, entre els quals n'hi havia un situat al comptat d'Osona, al lloc de Llanars. L'església apareix en la documentació l'any 1034, quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, féu testament, en el qual deixava per a la llum de l'església de Sant Andreu una vinya que es trobava prop de l'església. Fins a principis del segle XI formà part de la jurisdicció del castell de Merlès. La funció parroquial es confirma quan apareix en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, però no es troba entre les parròquies visitades pel bisbe Galceran Sacosta entre els anys 1330-1339. Abans o després de la despoblació causada per la pesta Negra devia perdre les funcions parroquials i passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435, en què tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts baptismals. Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a sufragània, situació que es mantingué fins a l'any 1936, quan fou profanada i quedà sense culte. El cor, juntament amb els retaules i altre mobiliari, va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El temple no sofrí altres alteracions que la construcció de dos arcs rebaixats a l'interior dels murs per encabir-hi sengles altars secundaris i un arrebossat seguint l'esquema de la decoració barroca del segle XVIII. Actualment, de forma fixa, s'hi celebra l'eucaristia dues vegades l'any (per la festa del sant patró, el dia 30 de novembre, i el dilluns de Pasqua, aniversari de la restauració); de forma esporàdica, quan raonablement es demana per a una trobada familiar o de grup.</p> | 42.0039800,2.0091600 | 417946 | 4650693 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85|92|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58026 | Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-pardines | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-7 (Santa Eulàlia de Pardines). LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit). MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979.</p> | XVIII | <p>Santa Eulàlia de Pardines es troba situada al sud de Prats de Lluçanès, sobre un petit altiplà, prop de les masies de la Farinera, Galobardes i Casanova de la Pedregosa. És una antiga parròquia rural construïda amb maçoneria de pedra de grans carreus. Presenta creuer, cimbori octogonal i tres naus, les laterals més baixes que la central, manifestant-se en l'estructura de la façana principal. La façana principal, orientada al sud, d'estil barroc-neoclàssic, presenta els paraments amb estucat blanc. La part central es troba emmarcada per dues lesenes de pedra i coronada per un frontó triangular. La portalada, d'arc de mig punt, està emmarcada amb pedra, i es troba flanquejada per unes pilastres que sostenen un arquitrau motllurat i un frontó triangular, amb unes boles de remat. A sobre hi ha l'escut de Santa Eulàlia, la palma de màrtir i la creu del martiri. Encara més a sobre trobem un òcul envoltat per una motllura de garlanda. En aquesta façana hi trobem inscrita la data de 1794 i a la façana lateral hi veiem la data de 1766, juntament amb una inscripció 'fet per Josep Eures'. Damunt la façana lateral oest s'aixeca un campanar de base quadrada i arestes bisellades en l'últim tram, coronat amb una balustrada. Enganxada a l'església hi ha la rectoria. Uns 100 metres al sud-est, sobre una zona rocosa, hi ha la creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines (descrita en una fitxa individual), i prop del conjunt de Pardines hi passava un camí ral (antigament anomenat strata publica) que es troba empedrat en alguns dels seus trams (també descrit en una fitxa individual).</p> | 08171-2 | Sector sud del terme municipal | <p>Santa Eulàlia de Pardines es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà; tingué des de molt aviat funcions parroquials. Les primeres notícies són de l'any 915, quan unes terres estaven situades al castell d'Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines. Són varis els documents de compra-venda que es troben el segle X, i gràcies a les afrontacions que en ells es troben es pot saber que la vila de Pardines (actualment desapareguda) i l'església no estaven al mateix indret. L'església es trobava més al nord. L'any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Del temple o temples primitius no en queda pràcticament res ja que l'any 1790 es col·locà la primera pedra de l'església actual, que fou inaugurada el 1792 (AADD: 1984). Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada.</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres a l'est de l'església hi ha un antic hort tancat amb murs de pedres treballades, regulars, i al seu costat una gran cisterna d'uns 840m³ excavada a la base rocosa i coronada a tot el seu perímetre amb blocs de pedra de grans dimensions 60x60x180 cm. o 60x60x90 cm., susceptible de contenir restes arqueològiques interessants. (LAFUENTE, M.; SALA, R: 2006). | 94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58027 | Església de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-bona-sort | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CORTADA, X., Prats de Lluçanès, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XII-XVI | Es va restaurar l'any 1996. | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es troba integrada al nucli de Prats de Lluçanès, entre les cases del carrer de la Bona Sort. Es tracta d'una petita església d'orientació oest-est de tradició romànica de planta rectangular, amb absis carrat, capelles laterals a mode de creuer venerades a Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua, interior en volta de canó i petit cor de fusta. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i carreus treballats a les cantonades i la coberta és de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un petit campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc de mig punt, el qual conserva una petita campana. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un petit òcul circular de pedra bisellada i d'obertura interior esqueixada. A la façana sud hi sobresurt una petita capelleta lateral en la que s'obre una espitllera esqueixada emmarcada amb monòlits de pedra d'ample bisellat. A la part dreta de la façana hi ha una llarga espitllera esqueixada emmarcada amb pedra. La resta de façanes no presenten obertures. L'únic element que trenca amb la simetria interior de l'edifici són unes escales de pedra que han quedat integrades al costat de la capella lateral de la façana nord, que conduïen al campanar primitiu.</p> | 08171-3 | c/ Bona Sort, 23. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats, documentat l'any 905 en la consagració de Santa Maria de Lluçà. Antigament advocada a Sant Vicenç, apareix l'any 968 en el testament de Frugió, muller de Langovard, quan aquesta manà que tot el que tenia a Prats es donés a Sant Vicenç. Les funcions parroquials de l'església de Sant Vicenç no són conegudes fins a l'aparició de les llistes parroquials anteriors a l'any 1154; perdurà amb aquestes atribucions fins al 1435, que fou unida com a sufragània com a parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, construït al centre del nucli urbà, amb el mateix titular de l'església antiga, Sant Vicenç de Prats, i que esdevindrà l'actual església parroquial de Sant Vicenç. L'antic temple de Sant Vicenç - actualment coneguda com l'església de la Bona Sort- es restaurà l'any 1555 per Valentí Serra, data que es trobava inscrita en la llinda de la porta juntament amb una inscripció ' A vint y dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit'. Actualment aquesta inscripció està esborrada a causa de l'erosió que ha patit la llinda. La veneració d'una imatge de la Mare de Déu, coneguda inicialment com de les Dones i després de la Bona Sort, va fer que l'església l'agafés com a nou titular, amb els altres sants que s'hi veneren; Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua. La capella sofrí les conseqüències de la crema de la població de Prats l'any 1714. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) l'església fou habilitada com hospital de campanya. L'any 1936 la capella fou profanada i posteriorment restaurada al culte per la devoció que hi tenen els seus habitants, mantenint-se oberta al culte i en bon estat de conservació.</p> | 42.0066500,2.0296600 | 419647 | 4650970 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort era l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Prats. | 92|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 58028 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII | La porta de fusta que tanca el portal és vella i presenta forces esquerdes. | <p>La capella de Sant Marçal està situada a uns metres a l'est de la masia del Marçal. És una petita capella que té orientació oest-est, de planta rectangular (5m x 8m) amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i carreus de mitjanes dimensions de pedra treballada delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i presenta un campanar d'espadanya amb petita teulada de doble vessant i un sol ull amb arc de mig punt, en el qual no s'hi conserva la campana. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada, i tanca una porta de fusta. A la llinda del portal hi ha inscrita la data de 1746 i la inscripció següent: CLIMENT MARÇAL ME FECIT. Sobre la llinda hi ha un petit arc triangular de descàrrega fet amb maó. La façana sud presenta una única finestra a mode d'espitllera, situada a la part dreta, i emmarcada amb monòlits de pedra bisellada.</p> | 08171-4 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La capella de Sant Marçal apareix documentada l'any 1068 en una donació que un particular fa al monestir de Ripoll de 'l'església de Sant Marçal i el seu alou' (MASRAMON:1990). Estava situada dins de l'antic terme del castell de Lluçà i va ser una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats. L'any 1276 apareix esmentada en el testament de Bernat de Bassil. Surt novament documentada als segles XIV i XV, en tenir la canònica de Lluçà béns a prop d'ella. La capella actual la va erigir l'hereu Climent Marçal, aprofitant alguns carreus antics, l'any 1746.</p> | 42.0159300,2.0421200 | 420690 | 4651989 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58029 | Església parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVII | <p>L'església parroquial de Sant Vicenç es troba situada a la plaça de l'església, a la banda oest del carrer Major, dins el nucli urbà de Prats de Lluçanès. És una església d'estil barroc, de mitjanes dimensions, construïda entre els anys 1627 i 1649. Està formada d'una sola nau i capelles laterals que comuniquen entre sí. Originàriament estava coberta amb volta de canó, però avui en dia hi ha un sostre de ciment armat; amb el temps ha sofert moltes modificacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i els murs són de maçoneria de pedra arrebossats de color crema, deixant a la vista les cantonades de carreus regulars. Al costat dret de la façana principal, encarada al sud, hi ha el campanar de dinou metres d'alçada, de planta quadrangular, que presenta un sòcol de filades de carreus i dues finestres d'alineació vertical emmarcades amb pedra bisellada. La part superior del campanar presenta una planta poligonal amb quatre ulls d'arc de mig punt (un per costat) i un rellotge modern. La façana de l'església presenta un arc de mig punt de pedra vista emmarcat per dues pilastres adossades, un entaulament i un frontó triangular sense escultura on hi figura la data de 1627. A sobre el portal s'hi obre una petita rosassa amb un vitrall decorat amb l'anagrama de Jesucrist al centre. Just a sota teulada hi ha una petita finestra esqueixada. La façana oest presenta una teulada d'una sola vessant a nivell inferior i un portal d'accés lateral emmarcat amb pedra amb accés a través de quatre graons. Diverses finestres s'obren a la part superior de la façana. A la part posterior de l'església hi ha adossada la rectoria.</p> | 08171-5 | Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>A Prats hi havia una antiga església parroquial advocada a Sant Vicenç, avui dia coneguda com Mare de Déu de la Bona Sort, que l'any 1435 va deixar de ser parròquia, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies, i passà a ser sufragània de Santa Eulàlia de Pardines. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, l'actual església parroquial de Sant Vicenç construïda al centre del nucli. El 1643 es crea i s'ubica al campanar una campana batejada amb el nom de Maria que pesava 13 quintars, i el 1649 s'hi traslladà el Santíssim i les fonts baptismals. A finals del segle XVII (1699) es va fer un gran altar major d'estil barroc que es va perdre durant la Guerra Civil. Els escultors que hi treballaren, encara el 1706, foren Jaume Soler i Pere Anton Soler. Segons la descripció que en fa Pelegrí Casades en el seu llibre de finals del segle XIX, el retaule és 'un veritable embalum de sants, ab posicions impossibles; angelets rodanxons y contrafets, relleus prodigats ab luxo icocebible; garlandes, gerros, capsaleres, carteles, fullatges y tot quant imaginà l'esculptor podia cabre e l'espay y fustam de que disposava, se troba agombolat en l'altar, fins al punt de que quasi és impossible saber sa verdadera disposició: tantes són les capelletes, hornacines, repises, coronises y ornaments ab que ve tapada la testera de l'iglesia'. L'església de Sant Vicenç de Prats s'independitzà de Santa Eulàlia de Pardines el 1787. El 1837, en el marc de la primera guerra carlina, Benet Tristany manà aterrar el campanar de l'església parroquial, punt neuràlgic de la fortificació i de la resistència pradenca, i el 1854 es va iniciar l'edificació d'un nou campanar amb les pedres del campanar vell, ja que s'havia d'ampliar el cementiri a causa de la gran l'epidèmia de còlera que afectà tant a Prats de Lluçanès com a la resta de l'Estat, i l'espai de les runes del campanar vell obstruïa el terreny per poder-hi enterrar els morts. El 1866 es va pavimentar el terra de l'església parroquial. L'any 1936 l'església de Sant Vicenç de Prats, així com la resta d'esglésies de la població, és saquejada i cremada per grups republicans. En aquest incendi també es va destruir el retaule barroc de finals del segle XVII.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En algunes fotografies d'abans de la Guerra Civil - conservades a l'arxiu fotogràfic municipal - s'hi pot observar l'altar major de 1699, avui en dia inexistent. Actualment hi ha un retaule fet per Canals i A. Gras. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58030 | Santa Llúcia de Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-quer | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Els castells catalans, Volum IV, Rafael Dalmau Editor, 1990. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979.</p> | XIII | <p>Santa Llúcia de Quer, també coneguda com a Santa Llúcia de Galobardes, està situada al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, formant part d'un conjunt arquitectònic amb el castell del Quer i el casal de Santa Llúcia -conjunt força reformat modernament- que s'emplaça sobre una roca. És una església d'una sola nau rectangular, coberta amb volta d'aresta, d'absis carrat i una finestra de doble esqueixada al fons. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions disposats regularment en filades ordenades i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un campanar d'espadanya amb teulada de dues vessants i dos ulls rectangulars que conserven dues campanes. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles regulars i un òcul superior. A la façana nord hi ha una porta, a un nivell superior, que dóna accés directament al cor. Les parets interiors han estat revestides amb lloses de pedra picada, amb especejament plafonat, fins al començament de la volta i coronades d'una cornisa aixamfranada (aquesta modificació és recent). El carreu regular de la volta fou rejuntat amb morter a junta refosa. L'altar i les imatges corresponen a la modificació. A mà esquerra de presbiteri, tancat amb reixes de ferro forjat, hi ha una sagristia soterrada sota el terrat exterior que es troba en un nivell elevat.</p> | 08171-6 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Santa Llúcia de Quer es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al costat del castell satèl·lit de Quer. Fou sempre una capella depenent dels senyors del Quer o, com és avui, dels amos del mas o casal de Santa Llúcia que substituí el castell. El castell del Quer apareix esmentat l'any 1056, quan Ermessenda de Balsareny, muller de Sunifred II de Lluçà, deixà al seu fill Ramon, levita, tot l'alou dit Quer 'Cher', amb edificis, terres i pertinences. L'església no fou edificada fins la segona meitat del segle XIII per un membre de la família de Lluçà, que tenia el castell en feu dels bisbes de Vic, ja que fou Pere d'Oló, fill de Miró de Lluçà, qui edificà la capella de Santa Llúcia de Quer, versemblantment vers l'any 1275. En el testament que féu aquest l'any 1297 donà a la capella de Santa Llúcia de Quer el dret o tribut de la tasca de pa i vi dels termes del castell de Quer per al sosteniment del seu culte. Els senyors del castell seguiren tenint cura del culte de l'església, que passà a la família de Galobardes, la qual devia ésser la propietària del mas veí. Així, mencions dels anys 1687 i 1724, testifiquen que l'església tenia un sol altar amb una pintura o retauló pintat de Santa Llúcia, que anava a càrrec de la família Galobardes. Durant la Guerra Civil l'església va ser cremada, i es va restaurar posteriorment. L'església es troba en bon estat de conservació i s'hi celebra culte esporàdicament, tant a nivell particular com públic, com és el cas del dia 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, que es celebra una missa i encenen un ciri a la patrona. Durant tot el dia l'església queda oberta als feligresos.</p> | 42.0009500,2.0245800 | 419219 | 4650342 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al pla de Santa Llúcia s'hi reunien els traginers o Elois, i era el lloc on començaven una cursa (cursa dels Elois) fins a l'ermita de Sant Sebastià. També fou l'emplaçament on s'originà la fira de Santa Llúcia quan els masovers de Santa Llúcia, al segle XVIII, entusiasmats amb a fira de l'hostal del Vilar, aprofitaven el dia de la santa, durant la qual molts veïns visitaven la capella, per exposar els seus millors exemplars al planell davant l'esglesiola que duia el nom de Roca de Santa Llúcia i en la qual batien durant l'estiu. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58031 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-3 | <p>AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Ed. Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XVIII-XIX | Presenta l'arrebossat de la façana principal parcialment escrostonat. | <p>L'ermita de Sant Sebastià es troba situada sobre un turó, dominant la població de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una robusta església d'una sola nau amb creuer i absis carrat i amb una orientació NE-SO. Al centre s'alça una torre poligonal de 8 costats on s'hi obren dues petites finestres als costats nord i sud. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions, tot i que presenta grans carreus ben treballats delimitant les cantonades. A la part esquerra s'alça un campanar de torre coronat amb coberta de quatre vents i amb quatre esvelts ulls d'arc de mig punt, un per costat, sense que conservin les campanes a l'interior. La façana principal parcialment arrebossada i orientada al nord-est, presenta una portalada d'arc de mig punt emmarcada amb curtes dovelles i amb pilastres de pedra adossades als costats, flanquejats per dos motius esculturats, que sostenen la motllura que ressegueix l'arc. A la clau de l'arc hi ha la data inscrita de 1801 dins una decoració de segell ornamental. Flanquegen el portal dues finestres: una de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i una de petites dimensions, a l'esquerra, a mode d'espitllera d'arc de mig punt emmarcada amb monòlits de pedra. A sobre del portal hi ha una fornícula, on s'hi ubica una moderna imatge de Sant Sebastià. La decoració de la fornícula reprodueix la decoració del portal. A la part superior i, seguint l'eix vertical, hi ha un rosetó emmarcat amb pedra motllurada i una imposta que separa el timpà, coronat per una pilastra apuntada i amb bola de pedra i una creu. En el timpà s'hi obre una petita finestra emmarcada amb pedra. A cada vèrtex de la teulada d'aquesta façana s'hi erigeix una curta pilastra apuntada coronada per una bola de pedra. Aquests elements també es repeteixen al capdamunt de la rampa d'accés a l'església, iniciant el mur de pedra que envolta l'església i que li dona un caràcter de fortificació. A la façana sud-est hi ha tres obertures disposades irregularment, totes elles emmarcades amb pedra. A la zona de l'absis, la façana sud-oest, només s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a la part superior, així com també només una obertura a la façana nord-est emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada.</p> | 08171-7 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La primitiva capella, que era una edificació de la primera meitat del segle XVII, al costat del mas que rep el mateix nom i que fou la casa dels ermitans, s'hauria originat arran d'alguna de les pestes que afectaren Prats a principis d'aquell segle. La capella en aquesta època era coneguda com Sant Sebastià del Puig. L'any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix el nou temple, que havia quedat destruït per les guerres de començaments de segle XVIII. Les obres finalitzaren a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi va dir la primera missa el dia 27 d'octubre de 1804. En la construcció hi havia participat tot el poble (hi anaven a treballar el diumenge sortint de missa) i s'hi havia celebrat rifes i obres de teatre per recaptar diners. També s'hi recolliren almoines entre la gent del poble i de pagès. El 1821 consta que fou un emplaçament de quarantena per la gent que volien entrar a Prats, com a mesura de precaució degut a la epidèmia de pesta groga que hi havia. El 1866 es va posar una campana nova i l'any següent es va reparar el campanar. El 1875 l'església es va fortificar en motiu de la tercera Guerra Carlina i l'any 1885 es posaren els retaules fets pel fuster Serra i hi portaren, en processó, les imatges de la verge del Remei i de Sant Pere màrtir. Cada estiu, començant a finals de juliol o primers d'agost, durant nou diumenges seguits, s'hi fa una concorreguda novena i, d'una forma fixa, s'hi celebra l'eucaristia un parell de vegades l'any.</p> | 42.0089000,2.0179500 | 418680 | 4651231 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la petita esplanada de l'ermita de Sant Sebastià hi acaben les curses dels Elois que es fan en el marc de la Festa de Sant Joan i els Elois. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 58032 | Santuari de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-lurdes | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. Goigs de la Mare de Déu de Lourdes, febrer de 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-8 (Santuari de Lourdes).</p> | XIX | <p>El santuari de la Mare de Déu de Lurdes està situat en un punt elevat, al cim de l'anomenada costa de Lurdes, a l'est del nucli urbà dominant la major part del Lluçanès i algunes de les principals formacions rocoses del Principat, com els Pirineus orientals, el Montseny o Montserrat. El santuari està constituït per l'església d'una nau, un creuer i un cimbori octogonal amb coberta a vuit vessants, punxeguda. Presenta un absis semicircular amb petites finestres disposades irregularment, un atri que forma un angle recte ocupant la façana principal i una part de la façana lateral oest, i una airosa torre quadrada amb coberta a dues aigües, molt inclinada. La façana principal està formada per un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i dues finestres quadrades que el flanquegen. L'interior, pintat de blanc, és d'una sola nau i a l'altar presideix una imatge de la Mare de Déu de Lurdes (Lorda, en occità, o Lourdes, en francès). Tot el conjunt exterior està estucat de blanc excepte el sòcol, de paredat comú amb morter de calç. Uns metres a l'oest, prop de la carretera, hi ha la font de la Bernadeta. </p> | 08171-8 | Sector nord-est del terme municipal | <p>L'origen de la capella es deu al rector Sebastià Obradors (Moià, 1806 - Prats de Lluçanès, 1891), nomenat rector de la parròquia de Prats de Lluçanès l'any 1859. A principis del 1881, es posà greument malalt i passava les nits sense dormir. Quan feia uns quinze dies que es trobava en aquesta situació de fort patiment, es confià a la Verge Maria i demanà aigua de Lourdes. En prengué i es donà la coincidència que aquella mateixa nit va poder dormir i la seva salut es començà a recuperar. Ell ho atribuí a un do de la Mare de Déu i, en agraïment, va decidí dedicar-li una capella. El 9 de setembre d'aquell mateix any es posà la primera pedra i el dia 1 de gener de 1882, es va inaugurar. El lloc escollit fou una punta de carena coneguda amb el nom de serrat de les Noies, que ben aviat atragué la devoció de molta gent. Quatre anys més tard, l'any 1885, es va consagrar l'església, amb el bisbe de Vic Josep Morgades, que hi presidí una romeria diocesana amb una nombrosa assistència que arribà a les vuit mil persones. Era una petita edificació d'una sola nau amb teulada de doble vessant i coronat per un esvelt campanar d'espadanya. Les festes del cinquantenari, celebrades el 14 de maig de 1931 i presidides pel bisbe de Vic, Joan Perelló, desvetllaren un gran entusiasme, amb la participació d'unes deu mil persones. Durant la Guerra Civil -l'agost del 1936- fou saquejada la capella i cremada la imatge. El 19 d'octubre de 1941 es va entronitzar la nova imatge, i passades més de set dècades de la seva construcció, el dia 12 d'octubre de 1955 es posà la primera pedra de les obres d'ampliació, dissenyades per l'arquitecte Josep M. Pericas i Morro, que van deixar la capella en les seves actuals dimensions i perspectiva. El dia 24 d'agost de 1958 tingué lloc la inauguració de la nova capella que va anar acompanyat d'actes molt solemnes.</p> | 42.0087100,2.0385700 | 420387 | 4651190 | 1881 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El santuari de Lurdes de Prats de Lluçanès fou la primera capella d'Espanya dedicada a aquesta verge, tal com constata una placa penjada a la paret exterior del temple en motiu de la celebració del cinquantenari (1931). La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 58034 | El Soler de n'Hug | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-nhug | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XII-XIX | <p>El Soler de n'Hug és una masia ubicada a l'extrem oest del terme municipal de Prats de Lluçanès, en un punt elevat al nord-oest de Galobardes i al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada compost de diverses ampliacions, alguna de les quals denotada per cantonades diferenciades que han quedat integrades al mur. La masia, formada de planta baixa, primer pis i golfes, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra, molt regular en alguns panys de paret, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, no correspon amb l'accés principal, ja que l'ampliació d'aquesta i l'edificació de diverses estructures d'ús agropecuari al davant ha desplaçat l'accés a la façana est. A la façana est s'observa una ampliació, ja que una cantonada diferenciada separa el volum principal de l'ampliació, a l'extrem esquerre. És en el volum adossat on hi ha l'accés principal, emmarcat amb pedra treballada, a més d'una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, a nivell de golfes. La resta de la façana, amb un parament força regular de pedres mitjanes treballades, té a planta baixa tres petites finestres emmarcades amb pedra a mode d'espitllera. Al primer pis s'hi observen tres finestres; la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat, la central amb pedra bisellada i ampit motllurat i la de la dreta amb pedra bisellada, ampit de pedra, i arc de descàrrega de pedra. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada amb ampit de pedra i una finestra amb pedra bisellada. La façana nord, arrebossada parcialment en el tram inferior, presenta a la planta baixa únicament una finestra reformada de petites dimensions a l'extrem dret. Al primer pis hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra reformada, entre les quals sobresurt un desaigua de pedra. A les golfes hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat erosionat, i una reformada amb maó. De la façana oest en sobresurt una estructura de maçoneria de pedra, amb la teulada de doble vessant a l'extrem dret. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un pou de pedra que arriba fins al nivell del primer pis, permetent-ne l'accés des d'aquest pis. És un pou de planta quadrada, coronat amb una teulada de doble vessant que es sosté amb un embigat de fusta que reposa sobre dos grans monòlits de pedra, col·locats a mode de columna. A la resta de la façana s'hi observen quatre obertures a nivell de primer pis i quatre a les golfes. Al primer pis hi ha una finestra de nova obertura, el finestral que dóna accés al pou, emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb pedra treballada tapiada i una finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, una finestra de petites dimensions emmarcada amb maó, una altra finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb pedra bisellada ubicada dins l'ampliació de la façana principal, que en aquesta façana també queda denotada amb una cantonada diferenciada integrada al mur. Del cos que sobresurt de l'extrem dret en destaca el portal principal, emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb la data de 1873 inscrita. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per diverses estructures d'ús agropecuari construïdes tant amb pedra com amb maó. La part que sobresurt de la façana presenta una estructura simètrica amb una eixida horitzontal sustentada amb un pilar de pedra a les golfes, i dos arcades d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat a cada costat, tot i que la de l'extrem esquerre s'ha reconvertit en balcó.</p> | 08171-10 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El Soler de n'Hug es troba documentada des de 1176, i era anomenada Soler de Llanars fins a finals de segle XIII. Al seu voltant es va formar una batllia de la que depenien els masos Teulats, Roca de Degollats, Maia, Casanova de Degollats, Rull, Espona, Fàbrega, Vila de Pardines i Pedregosa, entre d'altres. L'any 1271 la masia era habitada per un tal Pere Hug del Soler, del qual deriva el nom amb el que actualment és coneguda la masia. Els hereus de la masia rebien la consideració de donzells i el mas surt atestat com a una 'domus'. En la seva qualitat de batllia de la catedral de Vic, cobrava rendes de Llanars, Merlès, Pedrós, Gaià, Relat, Sant Feliu i Oristà. Actualment la masia encara conserva restes d'època medieval.</p> | 41.9918200,2.0067800 | 417733 | 4649345 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)A la planta baixa s'observa la façana original, amb tres arcs de mig punt emmarcats amb carreus treballats, que queden protegits per una entrada porxada, que correspon amb l'ampliació, acabada amb volta de creueria d'obra. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, algunes construïdes amb pedra i altres de modernes. En destaca l'estructura adossada al sud-est de l'edifici principal, amb una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra i la data inscrita de 1773 a la clau, i la pallissa de maçoneria de pedra i pilars de maó, de dos pisos, que delimita l'era enrajolada, empedrada en un petit tram. | 92|93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 58035 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-1 | <p>CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | XVII | L'estat general de conservació és bo, tot i algunes esquerdes en alguna de les llindes. | <p>Sorribes és una masia que antigament es trobava aïllada però actualment es troba pràcticament integrada al nucli urbà de Prats, concretament uns metres a l'est del carrer Sorribes, a l'extrem sud-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums de planta rectangular adossats, un de majors dimensions i més antic dedicat a l'habitatge i un de menors dimensions, però de mateixa alçada de teulada, construït modernament. El volum principal consta de planta baixa i dos pisos, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una estructura pràcticament simètrica vertebrada a través d'un imponent portal adovellat d'arc de mig punt, format per grans dovelles de pedra. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a la dreta, més enllà d'una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur denotant una ampliació, hi ha una porta reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi conten tres finestres. La central, ubicada just sobre el portal adovellat, és de grans dimensions, està emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada on apareix la inscripció: 'Pera Antoni Jorda Ro / ca me 16 68 fecit', amb l'anagrama del calvari intercalat a la data. Les dues finestres dels extrems estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb decoració d'arc conopial a la llinda. Al segon pis es repeteix l'esquema de tres finestres. La de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat erosionat, la central, de grans dimensions, emmarcada amb llinda, brancals i ampit motllurat, i la de la dreta emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est, força més estreta que la principal, presenta una única obertura, a nivell de primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra erosionat. La façana nord, arrebossada parcialment, té dos volums de diferent alçada adossats al centre de la façana i construïts amb maçoneria de pedra i reformats amb maó i totxana. A la resta de la façana s'hi observen dues finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a la planta baixa, dues finestres reformades i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al segon pis. La façana oest del volum principal queda totalment tapada pel volum modern adossat, que està format d'un pis menys que el principal, tot i tenir la mateixa alçada de teulada a causa del desnivell. Està construït amb maçoneria de pedra i té les cantonades diferenciades amb carreus treballats. Les obertures, grans i verticals, estan emmarcades amb maó i arrebossat. A uns metres de la façana principal de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó. En destaca, a l'extrem est, una estructura amb volta de canó de maó.</p> | 08171-11 | Sector central del terme municipal | <p>La masia de Sorribes es troba documentada des de mitjans de segle XV, en un capbreu de l'oficial de la sagristia del monestir de Lluçà, on hi pagava censos. També surt documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, correspon a una edificació de 1668, feta fer per Pere Antoni Jordà Roca, el qual va ser sotsveguer del Consell de Jurats del Lluçanès durant tres triennis.</p> | 42.0029185,2.0291716 | 419601 | 4650556 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58036 | La Vila de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-de-llanars | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | <p>La Vila de Llanars està situada a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop del límit oest del terme municipal i al nord-oest de l'església de Sant Andreu de Llanars. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant. L'edifici principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb força morter, i té les cantonades diferenciades amb carreus treballats, algunes de les quals han quedat integrades als murs denotant diverses ampliacions. Està format de planta baixa, primer pis i golfes, i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur. La part dreta, probablement la més antiga, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat amb carreus bisellats a la planta baixa, una finestra d'imponents dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra just a sobre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat força desgastat a les golfes. La part esquerra presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta a les golfes. La façana nord-est està dominada per tres alts contraforts que arriben fins a nivell del primer pis. Entre els contraforts hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i l'altre a les golfes, i un arc de mig punt amb grans carreus a l'interior que denota l'antiga cuina a la part dreta. La façana nord-oest, separada escassos metres de diverses corts per a bestiar, presenta dues cantonades diferenciades integrades al mur i un pany de paret arrebossat a l'extrem dret. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i les dues restants de nova obertura. A les golfes es repeteix l'estructura amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i dues finestres de nova obertura. La façana sud-oest, té una estructura amb forma d'' L' adossada a la planta baixa i una cantonada diferenciada integrada al mur. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una finestra de nova obertura, i a les golfes dues finestres de nova obertura. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra. És el cas de l'estructura amb forma d' 'L' que hi ha adossada a la façana sud-oest, reformada com a part de l'habitatge; les diverses corts que hi ha en paral·lel a la façana nord-oest; les estructures que tanquen la porta del conjunt davant la façana nord-est; o l'era enrajolada, ubicada davant la façana principal i delimitada tant per les estructures d'ús agropecuari com per diversos trams de mur de pedra.</p> | 08171-12 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Vila de Llanars es troba documentada des de 1167, com a feudataris del monestir de Lluçà, on pagaven impostos. Torna a aparèixer documentada en una llista dels caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, on hi surt Jaume Vila de Llanars. En el capbreu dels béns del monestir de Lluçà de l'any 1434, hi apareix la Vila de Llanars formant part de la batllia de Sant Andreu de Llanars, i també es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Andreu de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, va ser reformat en època moderna.</p> | 42.0055600,2.0082800 | 417875 | 4650869 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha reformat recentment. | 92|93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58037 | Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galobardes | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | XVIII | <p>Galobardes està situada al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop de la masia del Soler de n'Hug, el molí de Galobardes i a l'oest del torrent del Soler. Es tracta d'un antic mas de planta quadrangular format per planta baixa, un pis i golfes (rehabilitades com a vivenda), construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i carreus treballats a les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior; a l'interior, els sostres de les estances de la planta baixa són amb volta de canó. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat, i una petita espitllera emmarcada amb monòlits de pedra a la dreta. A la part esquerra presenta un cos adossat perpendicularment, que era un antic cobert de construcció moderna, amb obertures emmarcades amb maó pla, i que actualment s'ha habilitat com a terrassa. Sobre el portal principal hi ha un carreu amb la data inscrita de 1740 i una creu intercalada. El primer pis presenta dues finestres, la de l'esquerra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i la de la dreta, de majors dimensions, emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. A la llinda d'aquesta finestra hi ha la següent inscripció: IOSEPH BERNADS V / GOLOVARDES 1740. Enmig de les dues finestres, antigament hi havia una finestra de petites dimensions que s'ha tapiat. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures que el primer pis, hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-est presenta a nivell de primer pis dues finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra bisellada i ampits motllurats. Sobre la finestra de la dreta s'hi conserva una llarga llinda de fusta. A les golfes hi ha dues finestres que segueixen la mateixa disposició d'obertures. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la finestra de la dreta, de reduïdes dimensions està emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Les pedres cantoneres de la part nord sembla que estaven preparades per adossar-hi un cos. La façana nord-oest presenta a la planta baixa una petita espitllera emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres; la de l'esquerra de nova construcció, la central de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la de la dreta de reduïdes dimensions, quadrada, emmarcada amb monòlits de pedra. Sota la finestra central en sobresurt un desaigua de pedra. Les golfes presenten dues finestres; una de central emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una a la dreta, de petites dimensions, quadrada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud-oest presenta a la planta baixa un cobert de nova construcció. La resta de la façana presenta tres finestres per planta; les dues de l'esquerra són de nova construcció i la resta estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits de pedra força desgastats. Al voltant de la casa hi ha una pallissa i un cobert habilitat com a sala de lleure.</p> | 08171-13 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La masia de Galobardes es troba documentada en un capbreu del monestir de Santa Maria de l'Estany que data entre finals del segle XIV i principis del XV, on apareix l'hereu del mas Golovardes com a propietari d'un mas anomenat Querosa que depenia del monestir. També es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, de la vegueria de Manresa. L'edificació actual, però, va ser reformada en època moderna.</p> | 41.9879000,2.0115500 | 418123 | 4648905 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic fet per la Generalitat de Catalunya hi apareix una fitxa amb el nom de Galobardes, tot i que la seva descripció correspon al Casal de Santa Llúcia. La masia ha estat rehabilitada com a casa de turisme rural. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58038 | La Caseta de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-sant-sebastia | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats. 1818. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | En alguns panys de paret ha anat desprenent-se la pedra de manera que s'observa directament la tàpia. | <p>La Caseta de Sant Sebastià està situada sobre un planell rocós a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès i a l'est de l'església que li dóna nom. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats a les façanes est i sud. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes, i té els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una cantonada diferenciada al centre que denota una ampliació. En la part més antiga, a l'esquerra, s'hi observa un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat just a sobre, i una finestra emmarcada amb maó a nivell de golfes. A la part dreta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a cada un dels tres nivells dels que es compon la masia. A la dreta de la façana, sobresortint lleugerament cap a l'exterior, s'hi annexen diverses estructures de pedra i maó, unides sota una teulada de doble vessant, que tanquen un pati envoltat d'estructures d'ús agropecuari davant la façana sud. A aquest pati s'hi accedeix a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud, tancada pel pati interior, presenta una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis -una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada-, i una finestra de nova obertura a les golfes. La façana est, està tapada totalment per un cos adossat que presenta els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins a nivell de planta baixa, i de totxana a la resta. La façana nord presenta una finestra petita a mode d'espitllera emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb maó a nivell de golfes. A la part esquerra de la façana, i a nivell de primer pis, s'hi observa la part exterior d'una antiga cuina, ja que hi ha una arcada de mig punt tapiada amb grans carreus treballats, junt amb un desaigua de pedra que sobresurt cap a l'exterior, just a sota. A uns metres d'aquesta façana hi ha una estructura de maó amb teulada de doble vessant, de la que destaca un portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó a plec de llibre.</p> | 08171-14 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Caseta de sant Sebastià apareix documentada l'any 1818 en una 'llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats'. L'edificació actual, per tant, data probablement de principis del segle XIX.</p> | 42.0078900,2.0227600 | 419077 | 4651114 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58039 | El Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marcal | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. Títol de lleial vila. 1681. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | <p>El Marçal està situat al nord-est del terme municipal de Prats de Lluçanès, en una petita vall orientada cap a l'est i delimitada pel serrat dels Garrics i el serrat del Timot. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum rectangular de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossada en alguns panys, i presenten cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions. La façana principal, orientada al sud, presenta a la part dreta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de grans dimensions, alguna de les quals és moderna. Just a sobre hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra i ampit motllurats. A la seva dreta, i també al primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampits de pedra. De la part esquerra de la façana en sobresurt una estructura de pedra que forma un porxo a nivell de primer pis i golfes, i unes corts a nivell de planta baixa. Aquesta part inferior està formada per dos grans arcs rebaixats, que s'han tapiat quedant integrats al mur, i que contenen diverses obertures a l'interior, alguna de els quals està emmarcada amb pedra treballada. La part superior d'aquesta estructura presenta la teulada a una vessant sustentada per un pilar modern i dos pilars de pedra, de base i capitell quadrat i de fust octogonal, i queda delimitat per una barana de pedra. A l'interior del porxo s'observen diverses obertures, algunes de les quals emmarcades amb pedra bisellada. La façana est, bastida sobre roca natural, presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i una finestra reformada. A les golfes hi ha una única finestra, ubicada a l'extrem dret, i emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord, on s'observa una ampliació per una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur, presenta a nivell de planta baixa una porta i dues petites finestres reformades. Al primer pis, d'esquerra a dreta, presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat; un arc de mig punt amb carreus de grans dimensions a l'interior denotant l'antiga cuina; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una decoració geomètrica a la llinda; una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada; i una finestra de nova obertura. A les golfes hi ha tres finestres de petites dimensions, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada, la central reformada i la de la dreta emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, però actualment tapiada. La façana oest presenta un pis menys a causa del fort desnivell i només conté dues obertures; un portal emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés al porxo, i una porta amb llinda de fusta a nivell de golfes, a la que s'accedeix a través d'unes escales de maó. L'edifici principal queda envoltat per diverses estructures que tanquen una lliça davant la façana principal. Aquesta lliça queda delimitada a l'oest per un mur de pedra, a l'altre cantó del qual hi ha l'era enrajolada; al sud per la pallissa de pedra i la porta de la lliça, de la que només se'n conserven els brancals; i a l'est per unes quadres modernes, darrera les quals hi ha una estructura de pedra i tàpia de dos pisos amb teulada de doble vessant, i diverses estructures d'ús agropecuari construïdes principalment amb pedra i reformades amb maó. Al costat d'aquestes estructures hi ha la capella del Marçal (descrita en una fitxa individual).</p> | 08171-15 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El Marçal apareix documentat l'any 1068 en una donació que un particular fa al monestir de Ripoll de 'l'església de Sant Marçal i el seu alou', formant part de la jurisdicció del castell de Lluçà (MASRAMON:1990). També es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Vicenç de Prats, de la vegueria de Manresa. En el títol de Vila de Prats de Lluçanès de 1681 hi apareix el Marçal com una de les nou cases de camp comptabilitzades. L'edificació actual data, probablement, d'època moderna.</p> | 42.0161400,2.0416300 | 420650 | 4652012 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'està rehabilitant. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58040 | La Roca del Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-feliu | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Padró de 1873. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | <p>La Roca del Feliu és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades, totes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats i pintats de color terrós, tot i que en algunes parts el color s'ha perdut. L'arrebossat provoca que no es vegi si l'edifici compta amb cantonades diferenciades, o emmarcaments amb pedra a les obertures, tot i que és innegable que originalment l'edifici en tenia. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un pati just al davant delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, al que s'accedeix a través d'un portal lateral orientat a l'est. Al primer pis s'observa una finestra a cada extrem amb dos balcons al centre; a les golfes hi ha una galeria al centre, alineada amb el carener, formada per dos obertures d'arc rebaixat, amb una finestra de petites dimensions a cada costat. La façana est presenta a la planta baixa una finestra de petites dimensions i tres petits i estrets contraforts de maó; al primer pis s'hi observen dues finestres, entre les quals hi ha un balcó. La façana nord té a l'extrem esquerre de la planta baixa, una gran obertura d'arc de mig punt, i a l'extrem dret una finestra. Al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals de petites dimensions, i dues finestres més a les golfes. La façana oest presenta únicament quatre finestres, tres al primer pis i una a les golfes. L'edifici queda envoltat, especialment al sud, per diverses estructures d'ús agropecuari, totes arrebossades i pintades del mateix color que l'edifici principal.</p> | 08171-16 | Sector oest del terme municipal | <p>La Roca del Feliu no es troba documentada fins 1873, en un padró de l'ajuntament. Sembla probable que pugui tenir uns orígens anteriors, com passa en la majoria de cases que conformen el Raval de Prats.</p> | 42.0020400,2.0151700 | 418441 | 4650472 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58040-foto-08171-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58040-foto-08171-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i que probablement es conserva l'estructura original, s'ha modificat obertures i l'aspecte original dels murs de càrrega. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58041 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-0 | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats. 1818. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>Les Vinyes és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat al nord-est, ambdós de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de gris en el tram inferior i de blanc a la resta de l'edifici. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal reformat que conserva la llinda bisellada, i tres portals moderns, els dos centrals de grans dimensions. Al primer pis s'hi observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues de nova obertura, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues obertures reformades. La façana nord-est correspon al cos adossat, d'amplada idèntica però de menor alçada. Presenta una composició simètrica amb dues finestres per pis, totes de nova obertura. La façana nord-oest compta amb un accés directe al primer pis a causa del desnivell a l'extrem esquerre. A la resta de la façana hi ha una porta i tres finestres a la planta baixa, quatre finestres al primer pis i dues a les golfes, totes de nova obertura. La façana sud-oest presenta una finestra de petites dimensions i una porta a la planta baixa, dues finestres al primer pis , i una finestra de petites dimensions i una obertura d'arc rebaixat a les golfes, totes de nova obertura. A l'interior de la planta baixa de l'edifici, entrant per la façana sud-oest, es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1738 inscrita a la llinda, que probablement formava part de la façana de l'edifici original.</p> | 08171-17 | Sector oest del terme municipal | <p>Les Vinyes apareix documentada l'any 1818 en una 'llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats'. L'edificació actual, però, és anterior, ja que conserva una llinda de 1738.</p> | 42.0030200,2.0154300 | 418464 | 4650580 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'un edifici força reformat que només conserva els emmarcaments de les obertures originals a una de les quatre façanes. A causa a les ampliacions, una part de l'edifici original es conserva a l'interior de l'actual edifici. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58042 | Casa Nova de la Pedregosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-pedregosa | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XIX | <p>La Casa Nova de la Pedregosa es troba situada a un quilòmetre al sud de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, prop del riu Bassi. Es tracta d'un mas bastit sobre un planell de roca natural, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis composat per un volum antic i una ampliació al nord de construcció posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular de mitjanes dimensions unides amb morter, i presenta cantonades diferenciades de carreus treballats al volum antic i cantonades de maó al cos ampliat. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un gran portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra, la qual està formada per dos blocs de pedra i una clau (dovella central) on hi ha la data inscrita de 1819. Flanquegen el portal tres obertures: una porta i una finestra de moderna construcció i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra a l'extrem dret. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. La part esquerra de la façana que correspon al cos ampliat presenta una porta a la planta baixa i una finestra al primer pis, ambdues emmarcades amb brancals i coronació en maó pla. La façana nord-oest correspon al cos ampliat i presenta dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis, emmarcades amb brancals de maó i coronades amb maó pla. La façana nord-est té accés directe al primer pis a causa del desnivell en què s'emplaça i presenta diverses obertures, entre les quals hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada que ha estat reformada. La façana sud-est presenta dues obertures: una a mode d'espitllera a la planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra, i un balcó al primer pis emmarcat amb pedra treballada. Al seu costat hi ha annexat una comuna d'obra. Davant la façana principal s'hi observa una estructura d'ús agropecuari construïda amb obra.</p> | 08171-18 | Sector sud del terme municipal | <p>La Casa Nova de la Pedregosa, bastida a principis del segle XIX, era masoveria de la Pedregosa.</p> | 41.9802100,2.0199700 | 418811 | 4648043 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Denominació anterior: Casanova de la Pedragosa | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58043 | Fontcalenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontcalenta | XIX | <p>La masia de Fontcalenta està situada en un petit turó a l'est del rec de la Farinera, al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop del pas de la carretera BV-4608. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta pràcticament quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una disposició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat, emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó pla. A cada costat hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. A les golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada, tot i que enlloc de les llindes, les finestres queden emmarcades amb la primera biga que sosté la teulada. També resulta destacable, a l'extrem dret de la planta baixa, un petit safareig rectangular. La façana oest té diverses estructures d'ús agropecuari de pedra, reformades amb maó, adossades al nivell de planta baixa. Entre aquestes estructures de teulada a una vessant s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, disposició que es repeteix al primer pis i a les golfes, amb una única finestra a cada nivell. La façana nord té adossat un cobert que acaba en una estructura de maó de dos pisos. A la façana pròpiament s'hi observa una porta reformada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada al primer pis, i a les golfes una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada als brancals, utilitzant la primera biga de la teulada com a llinda, d'idèntica manera que a la façana principal. La façana est també té adossada una estructura d'obra d'ús agropecuari amb teulada a una vessant que s'adossa al volum principal a nivell de primer pis A la resta de la façana s'hi observen dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada al primer pis i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A l'entorn de l'edifici hi ha altres estructures d'ús agropecuari, construïdes modernament, i la font que dóna nom a la masia, situada uns metres a l'oest d'aquesta, en una zona de petits horts per on passa el rec de la Farinera.</p> | 08171-19 | Sector sud del terme municipal | <p>L'actual construcció de Fontcalenta data probablement del segle XIX per la tipologia constructiva; tot i així, és probable que tingui uns orígens anteriors.</p> | 41.9900100,2.0258500 | 419310 | 4649126 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58044 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-1 | <p>La Farinera es troba situada al sud de la masia de Fontcalenta i a l'est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, enclotada a peu del rec de la Farinera. És una casa de planta rectangular formada per planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i presenta cantonades diferenciades amb pedra treballada. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central a la planta baixa, emmarcat amb maó i coronat amb arc rebaixat amb maó pla. A l'esquerra s'hi obre una finestra. Al primer pis hi ha quatre finestres; al segon pis hi ha dues finestres centrals d'arc rebaixat i dues finestres amb balcó que les flanquegen. A les golfes s'hi obren dues petites finestres. La façana oest presenta dues finestres a nivell de primer pis i tres finestres a nivell de segon pis. Uns metres endavant d'aquesta façana hi ha un viver construït amb murs de pedra on hi anava a parar l'aigua de la font. La façana nord té accés directe al primer pis a causa del desnivell que crea l'emplaçament de la casa i també té accés directe al segon pis a través d'una passarel·la moderna. Antigament aquesta façana era la principal. Actualment s'hi obren diverses obertures: cinc a nivell de primer pis, quatre a nivell de segon pis i una a les golfes. La façana est està formada per un conglomerat de cossos moderns annexats d'ús agropecuari. En aquest lloc s'hi ubicava un antic molí, del qual sols en queda mur on hi ha les corts, i una mola que forma part de la decoració del jardí.</p> | 08171-20 | Sector sud del terme municipal | <p>La Farinera era un edifici destinat a fabricar farina de forma industrial. Aquesta funció no arribà mai a produir-se i actualment s'ha reformat i ampliat com habitatge. Antigament hi havia un molí, que segons documentació antiga podria haver estat l'anomenat molí de la Pedregosa, una gran masia pairal enfilada en un serrat, pròxima a la Farinera, però en terme d'Oristà.</p> | 41.9866100,2.0253000 | 419260 | 4648749 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres de la façana nord hi havia una font, que segons fonts orals no s'assecava mai. Era una font d'aigua calenta que es conduïa al viver, situat davant la façana oest. Aquesta font es va estroncar coincidint amb la construcció de la fàbrica de Puigneró. La masia ha estat restaurada i ampliada amb un segon pis i golfes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58045 | Clot del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-del-vilar | XVIII | <p>El Clot del Vilar és una masia situada sobre un turó a l'est del santuari de Lourdes, dominant la vall de la riera Lluçanès, a pocs metres de la carretera BP-4653. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central dedicat a l'habitatge, fruit de múltiples reformes i ampliacions, i diverses estructures d'ús agropecuari. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, queda dividida en tres parts. La central, la més antiga; la de l'esquerra, moderna i dedicada a l'habitatge i les diverses estructures d'ús agropecuari a la dreta. El volum central presenta a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1730 inscrita a la llinda, i dues finestres de petites dimensions, una emmarcada simplement amb pedra i l'altra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta amb ampit de pedra. La part esquerra, fruit d'una ampliació moderna, sobresurt lleugerament cap a l'exterior. A la façana arrebossada construïda amb obra, s'hi observen dues obertures per planta. Finalment, la part dreta està formada per un cobert construït amb maçoneria de pedra; una estructura, possiblement el femer, també construït amb maçoneria de pedra; i un cobert modern ubicat a una alçada inferior a causa del desnivell. A la façana oest s'hi observa clarament l'ampliació moderna, ja que la façana queda dividida en dos parts, la de l'esquerra construïda amb maçoneria de pedra, i la de la dreta construïda amb obra, i amb l'arrebossat escrostonat. A la part dreta hi ha dues finestres de nova obertura a nivell de primer pis i a la part esquerra, una finestra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera a nivell de planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord queda dividida per una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur denotant una ampliació moderna a l'oest del volum original. A la part que correspon al volum central hi ha una estructura de maó que sobresurt a nivell de planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat. A la part dreta hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes emmarcades amb maó. A l'esquerra del volum principal hi ha la façana posterior de les diverses estructures descrites en la façana principal. Al cobert adossat al volum principal s'hi observa una finestra de nova obertura; a l'estructura de pedra del costat hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una gran obertura a la planta baixa que dóna accés a l'interior de l'estructura, amb volta de canó de maçoneria de pedra. El portal, d'arc rebaixat, està emmarcat amb brancals de pedra treballada i lloses a plec de llibre en l'arc. La façana oest queda dominada pels cossos adossats. Només queda a l'exterior l'extrem dret de la façana on s'observa una porta de nova obertura a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, tot i que la de l'esquerra queda mig tapiada pel cos adossat. A més de les estructures d'ús agropecuari descrites, hi ha diverses estructures del mateix ús a uns metres de la façana principal, tancant un pati que té una porta al costat oest, per on s'accedeix a la masia.</p> | 08171-21 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El Clot del Vilar va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1730.</p> | 42.0093100,2.0473400 | 421114 | 4651249 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58046 | Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-seca | XIX | <p>Serra Seca és una masia situada en la vessant sud d'un petit turó, a recer de tramuntana, al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions bastida sobre roca natural i formada per un volum central de planta rectangular i diversos cossos adossats a l'est, nord i oest. L'edifici, format per planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts. Presenta també cantonades diferenciades, amb carreus treballats fins al primer pis, i amb maó disposat de manera que imita els carreus al tram superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta, integrades al mur, les restes de l'antiga teulada denotant d'aquesta manera una ampliació en alçada. També compta amb una part totalment arrebossada, a l'extrem superior esquerre. A la planta baixa s'hi observen dos portes emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta amb la data de 1895 inscrita a la llinda, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'hi compten quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb maó i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana oest té adossat un cobert modern; sobre aquest s'observa, a nivell de primer pis, una finestra emmarcada amb maó. La façana nord presenta diverses estructures d'ús agropecuari adossades a l'extrem dret. La majoria estan construïdes amb obra, tot i que es conserven alguns panys de paret de pedra. De la part central de la façana també en sobresurt una estructura, de planta quadrangular i totalment arrebossada, que compta amb dues obertures orientades a l'oest. A la resta de la façana s'hi observa a la planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la dreta de l'estructura central, una de nova obertura a l'esquerra, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra del volum principal es troben dues estructures d'ús agropecuari adossades, la més gran de les quals presenta una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana est queda totalment dominada per les dues estructures adossades al volum central. La més propera al volum principal està construïda amb maçoneria de pedra, la que es troba més a l'exterior, en canvi, està construïda amb obra i és d'una alçada menor. Darrera l'edifici, a uns metres de la façana nord, hi ha una estructura d'ús agropecuari. Està construïda amb obra i està formada per dos nivells.</p> | 08171-22 | Sector sud del terme municipal | <p>Tot i algunes teories amb poc fonament que indicarien un origen medieval de Serra Seca, la masia no es troba documentada fins a principis de segle XX, ja que la seva construcció es va fer a finals de segle XIX (llinda conservada de 1895).</p> | 41.9936500,2.0307700 | 419722 | 4649525 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58046-foto-08171-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58046-foto-08171-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58047 | Coma del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-del-forn | <p>Cadastre de 1807. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>La Coma del Forn es troba situada al sud-oest de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, prop del límit municipal amb el terme d'Oristà. Es tracta d'un mas de petites dimensions, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis, i composat per un volum principal de teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra amb morter i presenten cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. A la dreta té una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i a l'esquerra un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres; la central situada sobre el portal principal emmarcada amb ampit motllurat, brancals i llinda de pedra bisellada on hi ha la data inscrita de 1778; i una finestra a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada. A la cantonada esquerra d'aquesta façana s'hi adossa una estructura d'ús agropecuari. A la banda dreta de la façana hi ha un gran accés amb barbacana que condueix a un pati de la façana est. La façana est presenta una finestra tipus espitllera a la planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra al primer pis. La façana queda closa per diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen un pati. La façana nord té accés directe al primer pis a causa del desnivell en la que s'emplaça l'edifici a través d'un porxo d'obra que presenta una porta d'accés (antiga finestra) emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la resta de la façana hi ha finestres de nova obertura. La façana oest presenta dues petites finestres a la planta baixa emmarcades amb monòlits de pedra i una finestra de nova obertura. Al primer pis hi ha dues finestres: una de nova obertura i una de majors dimensions emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada.</p> | 08171-23 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La Coma del Forn es troba documentada a principis del segle XIX en diversos cadastres. L'origen de l'edificació és una mica anterior, ja que s'hi conserva una llinda datada l'any 1778.</p> | 41.9785200,2.0038900 | 417476 | 4647871 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58048 | Plangivert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plangivert | <p>Cadastre de 1807. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XIX | <p>Plangivert està ubicada als peus d'un petit turó rocós, a recer de tramuntana, al sud-est del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central, construït en diverses fases, dedicat a l'habitatge, i diverses estructures annexes d'ús agropecuari. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb força morter, amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada, un portal de grans dimensions també emmarcat amb pedra treballada, i dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. Al primer pis s'hi troba una finestra emmarcada amb pedra treballada; una porta de nova obertura que dóna accés a una passarel·la moderna que comunica l'edifici principal amb el cobert que hi ha davant la façana principal; dues finestres emmarcades amb pedra treballada -la de l'esquerra amb ampit de pedra-; i una finestra de nova obertura situada a l'extrem dret, en un dels últims cossos ampliats. La façana oest presenta únicament tres obertures, una de grans dimensions, reformada, a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana nord presenta a la planta baixa una finestra de nova obertura a l'extrem esquerre i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i l'altra, de nova obertura, emmarcada dins d'un arc de mig punt de pedra que ha quedat inscrit al mur. La façana est queda dominada totalment per les diverses estructures d'ús agropecuari que s'hi adossen. Aquestes estructures estan construïdes amb maçoneria de pedra en la part més propera a l'edifici principal, amb maó en la part d'entremig i amb obra en la part més allunyada de l'edifici principal. Davant la façana principal es conserva un cobert construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra del que destaquen les dues obertures principals, una porta emmarcada amb pedra treballada al nord, i un portal amb brancals de pedra treballada al sud.</p> | 08171-24 | Sector est del terme municipal | <p>La masia de Plangivert es troba documentada a principis del segle XIX en diversos cadastres tot i que l''origen de l'edificació actual podria ser una mica anterior per la tipologia constructiva. D'alra banda, en documentació medieval, concretament des de 1392, hi ha documentat a Prats de Lluçanès un mas anomenat Gibert que podria correspondre a l'actual Plangivert, tot i que no hi ha cap indici que permeti asseguar-ho rotundament.</p> | 41.9984100,2.0398100 | 420477 | 4650046 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58049 | Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guerxo | <p>Libreta que contiene el numero de labradores del termino de Prats de Lluçanès. 1829. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XIX | <p>Cal Guerxo està situada al sud-est del nucli de Prats de Lluçanès, en l'anomenat Raval de Prats, prop de la carretera que condueix a Navàs. És una casa de mitjanes dimensions, de planta rectangular, formada per planta baixa, un pis i golfes, de teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. La casa, construïda amb maçoneria de pedra i tàpia, ha estat ampliada al llarg del temps, la qual cosa comportà que la façana principal original quedés integrada a l'interior. Aquesta, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals bisellats i una llinda de fusta amb una inscripció o data no determinada. A la banda esquerra de la façana actual s'hi adossa perpendicularment un cos d'un sol vessant. Diverses obertures disposades irregularment s'obren al llarg de les façanes. A la façana est s'hi està habilitant un habitatge nou fruit de la reconstrucció dels estables i corts que constituïen les estructures agropecuàries de la masia. A la zona de la façana on s'hi annexava aquesta estructura agropecuària s'hi observen dues finestres tapiades emmarcades amb pedra, la del primer pis amb llinda de fusta i ampit rodó de pedra.</p> | 08171-25 | Sector oest del terme municipal | <p>Cal Guerxo es troba documentada en una 'libreta que contiene el numero de labradores del termino de Prats de Lluçanès...', de l'any 1829. Per tant, s'ha de situar l'origen de cal Guerxo en el primer terç del segle XIX, com en moltes altres cases de l'anomenat Raval de Prats.</p> | 42.0007100,2.0163300 | 418535 | 4650323 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58049-foto-08171-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58049-foto-08171-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Ha estat restaurada i arrebossada modernament. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58050 | Puigvistós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigvistos | XVIII | <p>Puig Vistós és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que s'ha reformat recentment conservant l'estructura (tot i que un cos adossat dedicat originalment a usos agropecuaris s'ha habilitat per a habitatge) i part de les façanes originals. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un porxo modern sustentat amb un pilar de maó que en sobresurt. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada extrem amb dues portes al centre. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada, i la de la dreta, de majors dimensions, conserva una inscripció mig esborrada a la llinda on s'intueix el nom de Joan i una data incompleta del segle XVIII, probablement de la dècada de 1760. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, reformades, i un porxo sustentat amb un pilar de maó a l'extrem esquerre, part on originalment hi havia una estructura dedicada a usos agropecuaris. A les golfes hi ha una finestra reformada emmarcada amb pedra bisellada al centre. La façana est presenta una ordenació simètrica amb dos finestres a la planta baixa i dues més al primer pis; totes quatre, reformades, emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un cos adossat que sobresurt perpendicularment de la part dreta. A la resta de la planta baixa s'hi observa una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les dos reformada. La façana est, situada a uns metres d'una estructura moderna que s'utilitza com a garatge, té el cos adossat a l'esquerra que sobresurt de la façana nord, amb un portal modern de grans dimensions. La façana, que en l'edifici original formava part de les estructures adossades d'ús agropecuari, té una finestra reformada emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i el porxo sustentat amb un pilar de maó que també té sortida a la façana principal.</p> | 08171-26 | Sector oest del terme municipal | <p>La masia de Puigvistós va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada probablement en la dècada de 1760.</p> | 41.9996700,2.0135200 | 418301 | 4650210 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres de la façana principal hi ha un petit monticle de terra, actualment recobert d'herba, on es troba la fossa comú de Puig Vistós, descrita en una fitxa individual. Es conserva l'estructura original de l'edifici, tot i una ampliació en el sector oest i el fet que en l'última reforma de l'edifici només es van mantenir dos dels quatre murs de càrrega originals. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58051 | Casa Nova del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-riambau | <p>MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII-XIX | <p>La Casa Nova del Riambau està situada a mig quilòmetre del nucli urbà de Prats de Lluçanès a prop de la carretera que condueix de Prats a Navàs. Es tracta d'una casa bastida sobre roca natural, formada per planta baixa i un pis, de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, constituïda per un volum principal i dos cossos adossats a la cantonada sud-est. Els murs són de maçoneria de pedra amb morter presentant cantonades diferenciades de carreus treballats i panys de parets construïts amb obra. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un mur de pedra que clou un petit pati interior amb portal d'accés emmarcat amb maó i coronat amb una barbacana. La part superior de la façana reformada amb obra presenta una pilar central de pedra i tres obertures de moderna construcció: una central i dues que la flanquegen coronades amb maó pla. A la cantonada dreta s'hi annexa un cos construït amb pedra fins al nivell de primer pis i obra la resta, que s'allarga perpendicularment sobresortint de la façana est. La façana est presenta tres obertures a la planta baixa emmarcades amb brancals de pedra treballada i dues finestres al primer pis, la de la dreta emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. Enmig de les dues hi ha una antiga finestra emmarcada amb pedra que actualment es troba tapiada. La façana nord presenta dues finestres alineades verticalment: una a la planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra i una al primer pis reformada i coronada amb maó a plec de llibre. La façana oest presenta, a la part dreta, un antic portal de grans dimensions, actualment tapiat i reconvertit en finestra, que conserva els brancals i la llinda de pedra treballada. A la part esquerra hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres: una a l'esquerra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra, i una a la dreta de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra. Al voltant de la casa s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari, una bassa a l'extrem nord-est i una pallissa que també té un cobert davant la façana oest.</p> | 08171-27 | Sector central del terme municipal | <p>La Casa Nova del Riambau ha estat identificada com a mas Estrada, topònim documentat des de 1503. L'edificació actual, però, data de finals de segle XVIII, o principis del segle XIX, com la majoria de cases que formen el Raval de Prats.</p> | 42.0042300,2.0233600 | 419122 | 4650707 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes parts de l'edifici han estat reformades amb obra vista.Denominació anterior: Casanova del Riambau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58053 | Cal Butxaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-butxaca | <p>MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XVIII | <p>Cal Butxaca es troba situada al sud de l'església de Sant Sebastià, prop de la masia de les Vinyes. Es tracta d'una casa restaurada recentment formada per un volum principal i un cos adossat a l'esquerra més estret de façana; de planta baixa, un pis i golfes sota teulada i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Les parets, arrebossades, deixen a la vista els emmarcaments de pedra de les obertures i les cantonades. Dels elements originals en destaca la llinda de pedra de la porta principal - orientada al sud - on s'hi observa la data de 1736 amb una creu intercalada. A sobre s'hi ha inscrit modernament: 1988 CAL BUTXACA. També es conserva, com a obertura original, una finestra al primer pis (sobre el portal) emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i un accés lateral a la façana oest. La resta de finestres de la façana principal, tres, i el porxo són d'obertura moderna. A la resta de façanes hi ha diverses finestres emmarcades amb pedra treballada, la majoria d'elles de nova obertura.</p> | 08171-29 | Sector oest del terme municipal | <p>La masia de cal Butxaca va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1736. La casa s'ha ampliat en alçada i s'han obert diverses finestres a les diferents façanes i una galeria-terrassa.</p> | 42.0050300,2.0158900 | 418504 | 4650803 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha restaurat i arrebossat recentment, i s'hi ha obert diverses finestres modernament. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58054 | Casal de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-santa-llucia | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Títol de lleial vila. 1681. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. | XVII | El casal de Santa Llúcia està situat al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, formant un conjunt amb el castell del Quer i la capella de Santa Llúcia. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per dos volums pràcticament quadrats adossats lateralment de manera que el conjunt forma un queixal a les façanes sud i nord. El volum de l'oest tenia originalment usos agropecuaris, però actualment també forma part de l'habitatge. Ambdós volums, de planta baixa i dos pisos, estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades; té teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta, al volum de est, una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat reformat, i emmarcat amb carreus motllurats. A cada banda hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons; el de l'esquerra emmarcat amb pedra bisellada, el central amb pedra treballada i el de la dreta amb pedra bisellada i la data de 1687 inscrita a la llinda. El segon pis està ocupat per set finestres d'arc rebaixat, tres al centre i agrupades en parelles a cada lateral, formant una galeria. El volum oest, arrebossat i pintat de color terrós, té un pis menys a causa del desnivell. Al primer pis hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt formant galeria amb una petita porta a la seva esquerra. Al segon pis hi ha quatre obertures d'arc de mig punt, idèntiques a les del primer pis, formant una galeria. La façana oest, que només mostra el nivell del segon pis pel desnivell, dóna a la terrassa sobre la que es troba el castell del Quer. Presenta únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, ubicada en un nivell sota teulada. La façana nord mostra en el volum oest tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats a la planta baixa, tot i que a causa del desnivell queden al nivell del sòcol. Al primer pis, i d'esquerra a dreta, es troben quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues de la dreta de majors dimensions, i una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits treballats. En el queixal entre els dos volums hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats al segon pis. En el volum est, a nivell de primer pis, hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada, una finestra també amb pedra bisellada i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits treballats; al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Adossat a l'extrem esquerra de la façana hi ha un pou de pedra, de planta quadrada i amb un coronament piramidal. La façana est presenta tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits treballats a nivell de planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, i una de menors dimensions emmarcada amb monòlits treballats al primer pis. Al segon pis presenta dues obertures simètriques d'arc de mig punt idèntiques a les de la façana principal que segueixen la galeria, i dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada. Finalment, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada ubicades sota teulada. Al voltant de l'edifici hi ha diverses edificacions que formen un conjunt força gran, com és el cas del castell del Quer i la capella de Santa Llúcia (ambdós descrits en una fitxa individual). La masoveria, ubicada uns metres al nord-est del casal i reformada recentment. Presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb la data de 1792 inscrita a la llinda. En el conjunt també s'hi troba una porta que tanca la lliça davant la façana principal i diverses estructures d'ús agropecuari, algunes són de nova construcció. | 08171-30 | Sector central del terme municipal | El casal de Santa Llúcia es troba documentat l'any 1681, quant surt en el llistat de cases de camp que s'inclouen al títol de lleial vila. En l'edificació actual es conserva una llinda de 1687, al primer pis, datant probablement una de les primeres ampliacions de l'edifici. Al segle XVIII va ser reformat i ampliat per un fill del mas de Galobardes, raó per la qual també va rebre el nom de casal de Galobardes. | 42.0011500,2.0247600 | 419234 | 4650364 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Són interessants la gran quantitat de reixes, baranes i altres elements de ferro forjat que decoren moltes de les obertures de les façanes sud i nord.El casal de Santa Llúcia està descrit en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya erròniament amb el nom de Galobardes. | 96|98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58059 | Pont del rec de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-prats | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | El pont està situat a la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès prop del nucli urbà de Prats de Lluçanès. És un pont de pas orientat oest-est, d'un sol ull de 3 metres d'ample, 4'20 metres d'alçada i 5'5 metres de profunditat en volta de canó. Està construït amb grans blocs de pedra de 0'75 x 0'45 centímetres disposats en filades regulars. Per sota el pont hi passa el rec de Prats en direcció nord-sud que transcorre tant a l'entrada com a la sortida enmig de dos camps. | 08171-35 | Sector central del terme municipal | 42.0031900,2.0355100 | 420127 | 4650580 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58059-foto-08171-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58059-foto-08171-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Presenta la mateixa tipologia constructiva que el pont del molí del cingle. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 58060 | Pont del molí del cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-cingle | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Presenta vegetació a la zona sud-est del pont que cobreix parcialment els murs. | El pont està situat a la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès, prop del trencant que condueix al molí del cingle. És un pont de pas orientat oest-est, d'un sol ull, de 2'40 metres d'ample, 4'20 metres d'alçada i 19 metres de profunditat en volta de canó. Està construït amb grans blocs de pedra carejada de 0'75 x 0'40 centímetres disposats en filades regulars. Per la zona sud ha estat reforçat amb formigó i es va terraplenar al millorar la carretera. | 08171-36 | Sector est del terme municipal | 41.9977700,2.0368000 | 420227 | 4649977 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58060-foto-08171-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58060-foto-08171-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Presenta la mateixa tipologia constructiva que el pont del rec de Prats. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58061 | Pont del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-marcal | XVII-XVIII | Tot i algunes reformes modernes, es conserva la volta original. | <p>El pont del Marçal està ubicat al nord de la masia que li dóna nom, salvant el pas del rec de Generes, prop dels anomenats camps de l'horta, a l'extrem nord-est del terme municipal. El pont té una orientació de sud-oest a nord-est, ja que el rec de Generes prové del terme municipal de Lluçà seguint una direcció de nord-oest a sud-est fins arribar a la riera Lluçanès. Es tracta d'un pont de petites dimensions (uns 8 metres de llarg per 2'85 d'ample), format per una volta d'arc rebaixat que forma un sol ull amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra. La part superior, situada poc més de tres metres per sobre del nivell del rec, ha estat reformada modernament amb formigó per assegurar la conservació del pont.</p> | 08171-37 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Tot i no tenir cap document que permeti conèixer l'any de construcció del pont, es pot datar el seu origen entre els segles XVII i XVIII, tant per la tipologia constructiva com pel fet que la seva existència podria estar lligada a la del molí del Marçal.</p> | 42.0174000,2.0413200 | 420626 | 4652153 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58061-foto-08171-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58061-foto-08171-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58062 | Tina del camp de l'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-camp-de-lesquerda | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | <p>La tina està situada prop de la font de l'Esquerda, al nord de la masia del Soler de n'Hug, i a l'est del riu Bassi. És una tina de glans circular excavada a la roca natural, situada a l'extrem d'un planell rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa i terra, conserva una profunditat vista de 110 centímetres i un diàmetre de uns 200 centímetres. També conserva una entrada circular excavada a la roca que correspon a l'accés a la tina, i quatre forats circulars d'uns 20 centímetres al voltant del pou que corresponien als encaixos dels pilons que sostenien la coberta, generalment feta de branques i terra a sobre. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d'alçada i fonts orals expliquen que hi havia un forat per on es buidava d'aigua el pou i quedava taponat amb una boixa quan es volia conservar plena d'aigua i glans.</p> | 08171-38 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 41.9973300,2.0069400 | 417753 | 4649957 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58062-foto-08171-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58062-foto-08171-38-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 58064 | Tina de l'horta del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lhorta-del-soler | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | Presenta força humitat i molsa, ja que la tina es troba plena d'aigua. En un costat hi ha una sèrie d'elements no relacionats amb la tina com unes reixes de ferro i uns trossos d'uralita. | <p>La tina està situada al nord est de la masia del Soler de n'Hug, al costat del camí que condueix a Teulats, en la zona de l'horta del Soler. La tina, situada a l'extrem d'un planell rocós, té una forma allargada i està formada per un pou circular excavat a la roca natural i una ampla zona per accedir a l'interior, on hi ha uns graons per baixar-hi. Actualment es troba plena d'aigua estancada. El pou presenta un diàmetre de 2'80 metres i una llargada total de 5'20 metres. A la part lateral de la roca on es troba excavada la tina, d'uns 2'50 metres d'alçada, hi ha una sortida, que servia per buidar l'aigua de la tina quan no s'havia d'utilitzar o tapar-la amb una boixa quan estava plena d'aigua i glans.</p> | 08171-40 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 41.9932700,2.0082600 | 417857 | 4649505 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58064-foto-08171-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58064-foto-08171-40-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58065 | Creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-eulalia-de-pardines | <p>BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983 COSTA, R, Què signifiquen les creus de terme? dins Sàpiens. Descobreix la teva història, núm. 38, desembre 2005 FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. Núm. 8176</p> | XX | Presenta erosió generalitzada. | <p>La creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines es troba emplaçada sobre una base de roca natural a 100 metres al sud-est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines. La creu, de pedra, és sustentada per un pilar de cantells bisellats que reposa sobre un sòcol i un graonat de tres graons quadrangulars de pedra. El fust està coronat per un capitell a tall de nus decorat per un àngel a cada costat amb sis ales, un home barbut amb un llibre a la mà i una dona amb la mà alçada. El fust continua formant un curt tram fins que arriba a la creu. Aquesta està formada per 3 braços esculpits amb motius vegetals i cenyits per un bocell en cordó, i al centre, un marc quadrat calat envolta un cos tetralobulat que té els lòbuls en arc apuntat. Dins d'aquest cos hi ha, a la banda nord-oest, la figura de la verge amb el nen, i al costat sud-est la figura de Crist crucificat.</p> | 08171-41 | Sector sud del terme municipal | <p>Documentades a partir del segle X, les creus de terme es posaven com a fites en els límits d'una parròquia, en les propietats privades o per delimitar l'espai destinat als enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d'algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians (COSTA;2005). Després les utilitzarien com a monument situats en el límit d'un terme o d'una comarca, cosa que ha fet que es coneguessin popularment amb el nom de 'creus de terme'. En una fotografia de l'any 1917, la creu mostra el mateix graonat i el mateix sòcol, però tant el fust, més esvelt i alt, com la creu pròpiament -amb els braços decorats amb flors de lis i una figura central de la Mare de Déu orant-, és diferent (BASTARDES;1983). Es desconeix la ubicació actual d'aquesta creu antiga documentada fotogràficament a principis de segle XX. La creu que hi ha actualment, segons recorden veïns de la zona, la va pagar una família de Ripoll, amics del mossèn, a mitjans dels anys 50.</p> | 41.9856700,2.0218700 | 418975 | 4648648 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58065-foto-08171-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58065-foto-08171-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una placa de metall col·locada al sòcol presenta la inscripció: RECORD / SANTA MISSIÓ / SETEMBRE 1954. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 58070 | Sender de petit recorregut. C-44. Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-c-44-prats-de-llucanes | <p>Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès, Unió excursionista de Prats.</p> | XX | <p>El PR C-44, anomenat sender de Prats de Lluçanès, és un itinerari circular en forma de 8 que permet dues possibilitats de recorregut (un de llarg i un de curt), i transcorre a través de tres municipis: Prats de Lluçanès, Lluçà i Santa Maria de Merlès. És un recorregut de 24 quilòmetres amb un temps estimat de 6 hores, i un desnivell que varia entre el 760 metres al punt més alt i 620 metres al punt més baix. Es parteix del nucli de Prats de Lluçanès i es dirigeix al Santuari de Lurdes, passant pel costat de la font de la Bernadeta. Des del Santuari, on es pot admirar una bonica vista del Lluçanès central, el sender continua cap a la masia del Marçal, una de les més antigues del terme de Prats amb la seva capella del segle XVIII. A continuació es passa per la font del Marçal, i al cap d'uns 100 metres s'arriba a Font Guillera, ja en terme municipal de Lluçà. El sender a partir d'aquí transcorrerà pels termes de Lluçà i Santa Maria de Merlès passant per la font de les Coves, la font de la Teula, la Pedra Dreta, la masia del Grau i l'ermita de Sant Pere del Grau, la cadira d'En Galceran i el Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa. A partir d'aquest punt, seguint el camí ramader, es segueix fins el collet de Sant Sebastià i s'endinsa novament en terme de Prats de Lluçanès en direcció a l'ermita de Sant Sebastià, d'estil neoclàssic. En aquest punt es pot continuar fins al nucli Prats de Lluçanès, tancant així una de les opcions de l'itinerari, o bé es pot continuar en direcció a la bonica església romànica de Sant Andreu de Llanars, que es troba al cap d'un quilòmetre, i s'hi arriba desviant-se una mica del camí. Seguidament, es passa pel costat de la font de la Vila, prop de la masia de la Vila, i es continua, ara ja en terme de Santa Maria de Merlès, cap a la masia de Teulats, el serrat dels Morts, la masia de Canals, la masia de Serra de Degollats, la masia de la Costa de la Cavalleria, la font d'en Pere Costa, la masia de la Viscola i la font de la Viscola. Tornem a entrar en terme de Prats de Lluçanès a l'altura del camp dels Timons, prop de la Coma del Forn, al sud-oest del terme municipal. El sender continua cap al molí de Galobardes, des d'on s'inicia la pujada cap a Santa Eulàlia de Pardines, església d'estil barroc-neoclàssic del segle XVIII. Es continua en direcció nord passant prop de Santa Llúcia i el castell de Quer, i es clou el recorregut entrant al nucli urbà de Prats de Lluçanès.</p> | 08171-46 | Sector nord, oest i sud del terme municipal | 42.0094400,2.0175200 | 418645 | 4651291 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58070-foto-08171-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58070-foto-08171-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. El mapa ha estat extret de la Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58074 | Cal Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bach | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-3 (Can Bac).</p> | XX | <p>Cal Bach, actual seu de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, està situada a tocar del passeig del Lluçanès, en un punt força cèntric del nucli urbà, envoltada de jardins. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta en creu formada per soterrani, planta baixa, un pis i golfes a la part més alta. Consta de dos volums amb teulada de quatre vessants, tot i que el volum de major alçada sobresurt al centre i a la part posterior del volum de menor alçada, deixant aquest últim sense façana sud. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. Interiorment, una escala ocupa el centre de la creu i entorn d'ella s'organitzen totes les dependències. La façana principal, orientada al nord, està dominada per un gran porxo amb teulada d'una vessant que sobresurt cap a l'exterior, i que està sustentat per quatre grans pilars de pedra amb arestes bisellades. La resta de la façana està formada per una gran vidriera, sustentada amb bigues de ferro, i amb un pany de paret entre cantonades diferenciades de carreus treballats a cada costat. Sobre la primera teulada s'observa el volum de major alçada que sobresurt. En aquesta part, totalment arrebossada de blanc, s'hi observa una finestra de grans dimensions i de perfil horitzontal. La façana oest, orientada al passeig del Lluçanès, presenta dos parts diferenciades: la principal i la de la dreta, que correspon amb el volum de major alçada. En la part central s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada de diferents dimensions a la planta baixa, i una finestra de petites dimensions emmarcada també amb pedra bisellada al primer pis. A la part de la dreta s'hi observa una única obertura a nivell de primer pis. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt emmarcat amb maó, i sustentat per dos columnes de pedra bisellada. La façana sud presenta una estructura simètrica amb el volum de major alçada al centre i un petit pany de paret del volum més baix a cada costat. A cada un d'aquests dos panys, a cada lateral, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i una altra, de menors dimensions, al primer pis. A la part central s'hi observen, a nivell de soterrani, dues grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb carreus treballats. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i al primer pis una galeria formada per tres arcs de mig punt emmarcats amb maó i sustentats per quatre columnes de pedra bisellada. La façana est, orientada al jardí, presenta una estructura semblant a la façana oest, amb una part que correspon al volum de major alçada, a l'esquerra, i una part central. En la part de l'esquerra s'hi observa una porta emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra d'arc de mig punt al primer pis, emmarcada amb maó i sustentada amb dues columnes de pedra bisellada. A la resta de la façana s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues a la planta baixa i dues, de menors dimensions, al primer pis. També resulta destacable el pou circular de pedra, ubicat a tocar d'aquesta façana.</p> | 08171-50 | Passeig del Lluçanès s/n . Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La família Bach va fer construir l'edifici a principis dels anys 20 dels segle XX (1924). És una de les primeres obres de l'arquitecte Ramon Duran i Reynals (Barcelona 1895 -1966), deixeble de Francesc Galí, que treballà dins els corrents noucentistes i racionalista, i fou membre del GATCPAC. Anys més tard, l'ajuntament de Prats de Lluçanès va adquirir l'immoble.</p> | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | 1924 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Ramon Duran i Reynals | Són interessants els interiors, tractats a la manera noucentista, així com els soterranis resolts amb parets de càrrega i estructura de fusta, amb arcades de gran tamany que deixen un gran espai lliure. La tercera imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: http://www.pratsdellucanes.cat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 58075 | Museu municipal Miquel Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-miquel-soldevila | <p>GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XVIII | <p>El museu municipal Miquel Soldevila està ubicat en un punt central del carrer de la Bona Sort, al sector sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, de tipologia urbana situada entre mitgeres, formada per planta baixa, primer i segon pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats emmarcant la majoria d'obertures. La teulada, dividida en dues alçades diferents, és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. En la façana principal s'observen dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat també amb pedra bisellada amb la data de 1782, amb una creu decorativa intercalada i un emmarcament geomètric, a la llinda. Al primer pis s'hi troben dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que l'ampit de l'esquerra ha estat refet. A la llinda de la finestra de la dreta hi ha la inscripció: 'SAGIMON NVGERA / 17 83', amb l'anagrama del cor de Jesús i una creu decorativa al centre. El segon pis queda dividit en dues parts de diferent alçada de teulada. La part de la dreta, de menor altura, únicament conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La part esquerra queda ocupada per una eixida formada per dues grans obertures d'arc rebaixat, emmarcades amb maó i sustentades per un pilar central, també de maó.</p> | 08171-51 | Carrer de la Bona Sort, 28. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'edifici del museu municipal Miquel Soldevila, antiga residència del mestre de l'esmalt, va ser construïda entre 1782 i 1783, tal com indiquen les llindes d'algunes obertures, en el període de reconstrucció de Prats de Lluçanès, després d'haver estat cremat per les tropes felipistes al 1714. L'any 1965, la vídua de Miquel Soldevila, Maria Pecanins, va cedir l'edifici a l'ajuntament amb la condició d'habilitar-hi el museu municipal Miquel Soldevila. El museu va obrir les portes l'any 1983 i des d'aleshores ha estat reformat en dues ocasions.</p> | 42.0059800,2.0292400 | 419611 | 4650896 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58075-foto-08171-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58075-foto-08171-51-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dins l'edifici s'exposen les dues col·leccions que formen el museu municipal, la dedicada a Miquel Soldevila i la dedicada a Prats i el Lluçanès, ambdues descrites en una fitxa individual. L'edifici conserva l'estructura i les obertures originals gràcies, en part, a la restauració que s'ha fet de l'edifici des de que es troba en mans públiques. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58076 | Cal Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dama | XVIII | <p>Cal Dama està situada a l'entrada nord del nucli urbà de Prats, al peu de la carretera C-154, prop de l'extrem nord del carrer Major. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb arrebossat escrostonat en algunes parts. Les cantonades estan diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, presenta una cantonada diferenciada al centre que delimita el volum original, a la dreta, i l'ampliació moderna, a l'esquerra. A la planta baixa i d'esquerra a dreta, hi ha una finestra de nova obertura, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó, un portal emmarcat amb pedra treballada reformat en una porta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Més a la dreta, ja en la part més antiga, hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, amb la data de 1778 inscrita a la llinda, tot i que molt erosionada, i una finestra de nova obertura. Al primer pis s'hi troben tres balcons de nova obertura, una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i dues finestres de nova obertura. Les golfes queden ocupades per cinc balcons i una finestra de petites dimensions emmarcada amb maó. Just sota teulada s'obren sis obertures de petites dimensions, disposades regularment, amb forma d'arc de mig punt. Cinc d'aquestes sis obertures queden ubicades just sobre els cinc balcons de les golfes. La façana est presenta a la part dreta diverses estructures adossades a les que s'accedeix a través d'una porta de l'antiga lliça amb brancals de pedra treballats. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada; al primer pis, una altra finestra tapiada i dues de nova obertura; i a les golfes, on el parament és de maó, una finestra de nova obertura al centre. També resulta destacable el pou construït amb maó i coronat amb teulada de doble vessant que hi ha a pocs metres de la façana. La façana nord té estructures d'ús agropecuari adossades a nivell de planta baixa, i un cos ampliat modernament que sobresurt a la part dreta. En la part esquerra hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a una terrassa, i una finestra de nova obertura. A les golfes es repeteix la solució de balcó amb obertura d'arc de mig punt a sobre, tot i que en aquest cas els balcons s'han reformat en finestres. A causa del cos que sobresurt, la tercera d'aquestes finestres queda parcialment tapada. Del cos que sobresurt a la dreta, construït parcialment amb maó, en destaquen diverses obertures emmarcades amb maó. La façana oest presenta un portal a la planta baixa, una gran balconada al primer pis amb tres accessos de nova obertura, dos balcons emmarcats amb maó a les golfes i una finestra de petites dimensions just sota teulada. Al voltant de l'edifici s'hi ubiquen diverses estructures d'ús agropecuari entre els que es compta una estructura de maó ubicada davant la façana principal. Al costat d'aquesta estructura hi ha una bassa triangular delimitada amb murs baixos de pedra.</p> | 08171-52 | Sector nord del terme municipal | <p>La masia de cal Dama va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal de primer pis, amb inscripció datada l'any 1778. Durant la primer meitat de segle XX va ser reformada i ampliada, conformant l'edifici que es conserva actualment.</p> | 42.0118000,2.0310000 | 419764 | 4651540 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58076-foto-08171-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58076-foto-08171-52-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58077 | Cal Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-duran | XVIII | <p>Cal Duran és una casa de grans dimensions ubicada a la cantonada entre el carrer Major, a l'altura de l'església parroquial de Sant Vicenç, i el Cantó del Botiguer. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per dos volums de planta pràcticament quadrada alineats seguint la direcció del Cantó del Botiguer. Els dos volums estan construïts amb maçoneria de pedra, arrebossada en algunes parts, i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada del volum principal, afectada per la torre que sobresurt al quadrant sud-oest de la teulada, forma tres vessants, dos de les quals desaigüen al carrer; la del volum adossat a l'est és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum principal, amb façana tant al Cantó del Botiguer com al carrer Major, està format per planta baixa i dos pisos, tot i que a l'extrem que fa cantonada sobresurt una torre quadrada que conté un nivell més. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'PERA JOAN BORRELLAS / 17 35' junt amb una creu intercalada a la data, a la llinda. El primer pis està ocupat per una balconada que s'estén de punta a punta de la façana. S'hi accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals s'observa una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada. A partir del primer pis es separa el cos de la torre a través d'una cantonada diferenciada, quedant el nivell del segon pis de la part esquerra emmarcat amb una imposta de pedra. En aquesta part esquerra del segon pis hi ha una única finestra, reformada, geminada i de forma rectangular, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. A la part dreta, que correspon a la torre, hi ha una finestra geminada de forma rectangular, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de segon pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al tercer pis. La torre queda coronada amb merlets i una reixa de ferro. A la façana sud, que dóna al Cantó del Botiguer, s'observen els diferents volums que componen l'edifici. En el volum principal, a l'esquerra, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis. A partir del primer pis es separa el cos de la torre d'idèntica manera a la façana principal. En el cos de la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de segon pis, i en el de l'esquerra, que correspon a la torre, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit de pedra, ambdues a nivell de tercer pis. Adossat a la dreta del volum principal hi ha un altre volum de dimensions semblants, amb la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'única façana que té sortida al carrer conté dues finestres reformades i un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A partir del segon pis comencen els pilars que sostenen la teulada, un a cada extrem i un altre al centre, i que estan formats per carreus treballats, semblants als d'una cantonada diferenciada però més amples. Al segon pis hi ha una petita finestra situada dins dels carreus treballats del pilar esquerre, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una eixida formada per tres obertures a la part dreta, la central rectangular i de majors dimensions i les laterals acabades en corba. El tercer pis queda totalment obert, i només s'hi observen els tres pilars de pedra que arriben fins a la teulada, amb diverses motllures a la part superior, i una barana de fusta.</p> | 08171-53 | c/ Major, 40. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La casa de cal Duran va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII per Pere Joan Borrellas, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1735. Es tracta, per tant, d'una de les primeres cases reconstruïdes després que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714. Per tant, és força probable que ja existís una casa en aquest punt abans de 1714.</p> | 42.0088400,2.0298100 | 419662 | 4651213 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Adossat al segon volum hi ha un cobert d'un pis menys d'alçada que segueix la vessant de la teulada del segon volum. Està sustentat per pilars de pedra i permet que l'eixida del segon pis tingui sortida lateral a través de dues grans obertures d'arc rebaixat. Antigament, a la cantonada entre el Cantó del Botiguer i el Passeig del Lluçanès, hi havia la glorieta de cal Duran, una construcció modernista que va ser aterrada a finals de la dècada de 1970. Actualment l'espai on s'ubicava la glorieta està ocupat per un bloc de pisos modern. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58079 | La Torre Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-malla | XX | <p>La Torre Malla està situada al carrer Orient, just davant de l'inici del passeig del Lluçanès, en un punt cèntric del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici d'estil modernista de mitjanes dimensions, format per diversos volums d'alçades i teulades diferents, entre ells una torre, majoritàriament formats de planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran amb maó delimitant les cantonades imitant carreus de pedra treballats i amb maó emmarcant les obertures. La teulada és de quatre vessants en el volum que forma una torre i de doble vessant en la resta de volums. La façana principal, orientada al nord i al carrer Orient, i aixecada uns metres respecte el nivell del carrer, presenta dues parts diferenciades separades per cantonades diferenciades. A la part esquerra, que correspon a la torre, s'hi observa a la planta baixa un finestral emmarcat amb maó, amb dos parts decorades amb trencadís, una a l'extrem superior i l'altre a l'inferior, delimitades amb maó. Al primer pis hi ha un finestral emmarcat amb maó i llinda d'arc rebaixat amb decoracions fetes amb el propi maó a la part superior. Just a l'esquerra d'aquest finestral, a la cantonada i inserida parcialment a l'edifici, hi ha una capelleta amb base octogonal que sustenta una imatge de Crist de pedra de poc més d'un metre. Aquesta capelleta queda aixoplugada per una teulada de doble vessant amb la part inferior decorada amb ceràmica de colors, amb l'extrem exterior decorat amb un gall metàl·lic del que penja una corda de ferro forjat amb decoracions vegetals a la punta. Al segon pis de la torre, separat per una línia de maons, s'hi observa una galeria formada per tres obertures emmarcades amb maó. A la part dreta de la façana hi ha, a la planta baixa, una porta emmarcada amb maó i un finestral decorat amb trencadís idèntic al de la planta baixa de la torre. Al primer pis hi ha dos finestrals emmarcats amb maó idèntics al del primer pis de la torre. La façana est també queda separada en dues parts. La part de la dreta correspon a la torre, i presenta una distribució idèntica que a la façana principal. La part esquerra, delimitada per pilars de maó, queda ocupada per una gran vidriera moderna que ocupa els dos pisos. La façana sud, queda separada en tres parts diferenciades. La part dreta és la continuació de la vidriera de la façana est, delimitada per un pilar de maó. La part central presenta una estructura simètrica amb una galeria al centre de la planta baixa, formada per tres obertures allargades d'arc rebaixat sustentades per dues fines columnes de pedra. Tot el conjunt està emmarcat amb maó, i té un arc rebaixat de descàrrega de maó integrat al mur de càrrega just a sobre de la galeria. A la part inferior de la galeria hi ha una part decorada amb trencadís i delimitada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, d'idèntica tipologia que la resta de finestres del primer pis de l'edifici; a les golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb maó al centre. La part esquerra de la façana presenta una finestra per pis seguint l'estil de la resta de l'edifici, és a dir, amb decoracions de trencadís a la planta baixa i decoracions amb maó al primer pis, tot i que en aquest cas ambdues finestres són més estretes que a la resta de l'edifici. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues més al primer pis, totes quatre seguint les respectives decoracions, idèntiques a la de la planta baixa i el primer pis de la resta de l'edifici. A les golfes hi ha una única obertura, de petites dimensions, emmarcada amb maó. Resulten destacables les diferents teulades de l'edifici, decorades amb teules de diferents tons i amb teules vidriades resseguint els careners i amb el ràfec decorat amb ceràmica de colors. A l'extrem superior de la teulada de la torre, el punt més alt de l'edifici, hi ha una figura de ferro forjat amb els quatre punts cardinals.</p> | 08171-55 | c/ Orient, 6. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La Torre Malla es va construir a principis segle XX per a ser utilitzada com a segona residència per un advocat de Barcelona. Gent gran explica que ca l'Andreuet i la Torre Malla es van edificar al mateix temps. Avui en dia, la Torre Malla és seu d'una entitat bancària.</p> | 42.0081400,2.0303800 | 419708 | 4651135 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58080 | Cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camps | <p>CORTADA, F.X., Informe municipal: La casa de Cal Camps i el seu valor històric, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1987. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII | <p>Cal Camps està situat al sector nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès, al nord del Passeig i a l'est del carrer Major, dins d'una illa de cases triangular on a més de la casa s'hi troben dos habitatges moderns i una petita zona conreable. Aquesta illa de cases queda tancada per un mur de formigó, en alguna part de pedra, que té dos accessos principals, un davant de la façana principal de Cal Camps i un altre a la cantonada sud-est, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i un carreu a sobre amb la inscripció '4 d'agost de 1907'. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat perpendicularment a l'est, també destinat a l'habitatge. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, presenta al centre de la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'CAM PS / 17 43', amb una creu intercalada, a la llinda. A la seva esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a la dreta dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb monòlits. El primer pis està dominat per tres balcons emmarcats amb pedra bisellada. Entre el central i el de la dreta hi ha una finestra de petites dimensions amb forma de creu grega, emmarcada amb un únic carreu treballat. A les golfes s'hi observen tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana sud, parcialment oculta pels habitatges moderns, presenta al primer pis un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, tot i que han estat reformades. La façana est queda dominada pel cos adossat perpendicularment. Aquest cos, amb teulada de doble vessant perpendicular a la del volum principal, està format per planta baixa i primer pis. A la façana sud presenta un porxo sustentat per diversos pilars de pedra treballada; a l'est, una finestra emmarcada amb pedra treballada, una altra emmarcada amb maó i un pou circular de pedra adossat; i a la nord dues finestres emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana nord presenta al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, una finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb pedra actualment tapiada. A les golfes hi ha una altra finestra, en aquest cas de nova obertura.</p> | 08171-56 | c/ Major, 70. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Cal Camps és una casa documentada des de 1434 sota la denominació del Graell. L'actual edificació, però, és posterior a l'incendi de 1714, tal com ho indica la llinda de la porta principal de 1743. És una de les cases que té valor significatiu per diferents circumstàncies històriques, polítiques, socials i religioses. En ella encara s'hi conserven algunes sales i habitacions que han viscut una de les èpoques més intenses i interessants de la vila de Prats. En els anys que durà la tercera guerra Carlina (1872-1876), molts polítics i militars passaren per la població de Prats de Lluçanès; tots ells, així com membres que formaven l'estat major, varen hostatjar-se a cal Camps. Per la banda dels carlins es varen hostatjar: Catells, Cucala, Barrancot, Camps, Savalls, Miret, Muxí, etc. i per la banda dels liberals ho van fer Martínez Campos (que més tard esdevingué Capità General de Catalunya), Velarde, Pedeal, Cirlot, Esteban, Cabrinetty, etc. A cal Camps també s'hi allotjà el 1878, rebut amb grans honors, el Bisbe, i una dècada després el delegat del govern Don Alvaro Jacs, que venia a destituir l'alcalde de la població de Prats de Lluçanès.</p> | 42.0102000,2.0307900 | 419745 | 4651363 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58080-foto-08171-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58080-foto-08171-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58081 | Cafè-teatre Orient | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-teatre-orient | <p>GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006.</p> | XX | <p>El cafè-teatre Orient està situat a l'avinguda Pau Casals, just en el punt on s'inicia el carrer Orient, en un punt força cèntric del nucli urbà. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, acabat en terrat. Els murs de càrrega estan arrebossats i pintats de color ocre i les cantonades, així com els emmarcaments de les obertures, estan fets amb maó pintat de color vermell terrós. La façana principal, orientada a l'oest i a l'avinguda Pau Casals, constitueix l'única façana de l'edifici amb sortida cap al carrer. Està separada en dos parts per una filera de maons horitzontals, element que es repeteix als dos extrems de la façana. A la part dreta s'hi observa una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó a la planta baixa. Just a sobre, a nivell de primer pis, hi ha una balconada a la que s'accedeix a través de dues portes, emmarcades amb maó i llinda d'arc rebaixat, amb decoracions a la part superior. La part esquerre presenta una estructura simètrica amb un gran portal d'arc rebaixat a la planta baixa, amb un gran finestral, també coronat amb arc rebaixat, a cada costat, tenint les tres les mateixes decoracions a l'extrem superior que els balcons de la part dreta. Al primer pis hi ha tres finestres amb coronament triangular emmarcades amb maó col·locat horitzontalment. Sobre el primer pis, s'hi observa una línia decorativa amb el maó fent angle que dóna pas a la barana del terrat, pintada de color ocre i sustentada en tres pilars quadrats ubicats sobre les tres fileres de maons que divideixen la façana. Els tres pilars queden coronats per un element ovalat.</p> | 08171-57 | Avinguda Pau Casals, 38. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>El Cafè Orient es va construir el 1907. Uns anys més tard, 1929, es va estrenar la sala del Teatre Orient amb els pastorets, 'El misteri de Nadal', de mossèn Gay. El Cafè-teatre Orient era un dels pocs equipaments teatrals, juntament amb el teatre Mundial o de cal Raurell, que tenia la població a principis del segle XX, després que a finals del segle XIX es desmuntés la primera sala teatre del carrer de la Bona Sort (cal Jan Josep) que havia funcionat des del 1828 al 1933, reconstruït després de la primera Guerra Carlina el 1863, i desmuntat al 1883. A partir dels anys 30, es va condicionar el Cafè-teatre Orient per a projeccions cinematogràfiques, que es feien regularment. El dia 1 de gener de 1937 es va estrenar el galliner de la sala teatre Orient, amb diverses peces teatrals i cançons corals a càrrec els alumnes de l'Escola Nova unificada, i el 1943 el grup Art i Joventut escenifica l''Estel de Natzaret', de Ramon Pàmies, i 'la Passió de Jesús', obra d'Anselm Gost i Grau. El Cafè-teatre Orient també fou l'emplaçament on es realitzaven els balls de Gala de la Festa Major durant alguns anys del segle XX.</p> | 42.0081600,2.0312100 | 419777 | 4651136 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58081-foto-08171-57-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58082 | Fàbrica de cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-casals | <p>CORTADA, F. X., La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Prats de Lluçanès) dins la revista Estel, abril de 1982. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XIX | <p>La fàbrica de cal Casals, també coneguda al segle XIX com a cal Jordana i modernament amb el sobrenom de cal Tancat, està situada a la plaça vella, al nucli de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de grans dimensions composat per planta baixa i dos pisos (la planta baixa i el primer pis de gran alçada) construït amb carreus ben treballats a la planta baixa i arrebossat de color crema als dos pisos, els quals presenten cantonades sobresortides. L'edifici està coronat per una cresta de merlets donant una aparença de torre. A la part dreta, un cos de l'edifici sobresurt lleugerament de forma perpendicular, formant un petit queixal. A la part del darrere hi ha una nau de planta baixa amb grans finestrals i teulada de doble vessant, fruit d'una ampliació de la fàbrica dels anys 20 del segle XX. La façana principal, orientada a l'oest, presenta quatre grans portals coronats amb arc escarser amb clau sobresortint que trenca l'arc. Al primer pis hi ha tres grans balcons amb bases de pedra, dos dels quals sustentats amb dues mènsules de pedra, i enmig d'aquests balcons hi ha una finestra geminada rectangular amb la separació decorada en forma de fals pilar. L'altre balcó està situat al cos que sobresurt, i està flanquejat per dos pilars i presenta la llinda decorada amb motius florals. Separa el primer del segon pis un fris decorat amb motius vegetals que s'alternen amb d'altres de florals. Antigament, en aquest fris hi havia la inscripció: Fàbrica de Tejidos de Ramon Casals. El segon pis de menor alçada està format per 14 finestres en galeria d'arc de mig punt amb decoració que imita el maó en el seu emmarcament.</p> | 08171-58 | Plaça Vella, 6. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>A inicis del segle XX, Prats de Lluçanès comptava amb sis grans fàbriques de teixits de cotó, entre les quals hi havia cal Jordana, una de les més grans. Pere Arcs i Serrat va fer el nou edifici de cal Jordana pels anys 1883 a 1886, i la seva millor època es va produir durant els anys 1910 a 1912, quan aleshores comptaven amb un conjunt de 60 telers de mà i uns 75 treballadors repartits entre teixidors (un per cada teler), rodeters o canelladores, bitllaires i ordidores. Se seguia un procés de producció continuat: entraven les madeixes de fil de cotó i sortia la roba en diferents colors i dibuixos, la qual s'utilitzava per fer matalassos. Cada peça feia uns cinquanta metres, producte d'una setmana de treball, dedicant-hi unes dotze hores diàries (de 5h del matí a les 7h del vespre). En aquesta època cada treballador guanyava unes nou pessetes setmanals. Arribats a l'any 1913-14, tanquen la fàbrica i la compra uns anys més tard en Ramon Casals i Sarriera. Cal Casals obre les portes l'any 1921 amb una trentena de treballadors. Era una fàbrica d'espardenyes i lona on també es fabricava la tela de les saques de correus. La fàbrica durà fins a principis de la dècada dels seixanta (CORTADA: 1982). Els seus teixits es comercialitzaven sota el nom de la 'Mariposa'. L'any 1971 compra la fàbrica la família Rovira i produeixen una filatura de recuperació amb 8 continues, 4 manuals, 1 batan, i 2 metxeres. Hi treballaven unes 10012 persones, però la fàbrica va tancar abans de l'any 1980, ja que aquest any comprà l'edifici la família Font Besa, la qual instal·là, als baixos, un garatge de cotxes.</p> | 42.0072300,2.0295200 | 419636 | 4651034 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58082-foto-08171-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58082-foto-08171-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58082-foto-08171-58-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58083 | Fàbrica de cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-rovira | <p>CORTADA, F. X., La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Prats de Lluçanès) dins la revista Estel, abril de 1982. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | <p>La fàbrica la Rovira està situada al nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una fàbrica composada per dos volums rectangulars annexats; un volum format per planta baixa i un pis amb teulada de quatre vents, i un altre volum allargat format per planta baixa i teulada de doble vessant. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i presenta les cantonades i la majoria de les obertures emmarcades amb maó. La façana est presenta en el volum de teulada de quatre vents, una disposició simètrica 3 obertures quadrangulars per planta, i en el volum allargat de teulada de doble vessant 8 grans finestrals disposats linealment emmarcats amb brancals de maó i coronades amb formigó. També presenta una porta d'accés de nova obertura. La façana nord correspon al volum de teulada de quatre vents i queda articulada per un gran accés central amb una disposició simètrica de les obertures que la flanquegen, emmarcades amb brancals de maó i coronades amb formigó: sis finestres quadrangulars a la banda dreta (3 per planta) i sis obertures a la banda esquerra, una de les quals reconvertida en porta d'accés. Sobre la gran obertura central hi ha dues finestres més allargades que la resta. La façana oest presenta la mateixa distribució d'obertures que la façana est i dues portes de mitjanes dimensions d'accés a l'interior.</p> | 08171-59 | c/ Plangibert, 2. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La fàbrica de teixits de cal Rovira es crea l'any 1941 per la família Rovira. Era una fàbrica tèxtil on es fabricava cotó i mescles. Inicialment, s'instal·laren 22 telers de garrot, i a l'any 1962 es canviaren per 70 telers de tecnologia 'Cerdans'. Segons dades de 1982, a la fàbrica hi havia 40 telers i un total de 19 treballadors, 3 homes i 16 dones. L'any 1983 la fàbrica va tancar i es va tornar a obrir posteriorment amb uns altres amos.</p> | 42.0072100,2.0325700 | 419888 | 4651029 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58083-foto-08171-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58083-foto-08171-59-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58085 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-0 | <p>GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | <p>El safareig públic es troba situat a tocar del torrent Merdinyol, a uns 100 metres al sud de les Tres Fonts. Està format per una estructura contenidor rectangular que presenta una planta aproximada de 11 x 7 metres construït amb maçoneria de pedra irregular i obra, i teulada d'una sola vessant amb bigues i llates de fusta. Presenta obertures als tres dels quatre costats, de diferent alçada, construïdes amb brancals de maó i coronades amb arc de mig punt amb decoració de maó a plec de llibre. Sobre l'accés principal hi ha una placa de ceràmica amb la data de 1911. L'interior presenta un terra enrajolat i un safareig de grans dimensions de 7'70 x 3'55 x 0'75 metres, amb batents de pedra resseguits per taulons de fusta, i un passadís al seu voltant. Al centre hi ha un sobreeixidor circular, i a la paret nord (que no té obertures) hi ha un sistema de ferro a mode de comporta amb dos petits canals que serveix per controlar l'entrada d'aigua al safareig. Adossat a la façana exterior sud, i descobert, hi ha un petit safareig de pedra.</p> | 08171-61 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>El safareig públic va ser construït l'any 1911, prop del torrent Merdinyol i les Tres Fonts, per a habilitar un espai més adequat per a rentar la roba, ja que fins aquell moment es feia al mateix torrent que passa pel costat del safareig, però una mica més amunt. L'any 1920 s'instal·la una xarxa d'aigua al municipi, tot i que no a cada casa, sinó que amb una font a cada plaça, i posteriorment, a cada carrer. Tot i que s'habilitaven safareigs al costat d'aquestes fonts, el safareig públic va seguir en actiu durant unes dècades.</p> | 42.0069300,2.0274900 | 419467 | 4651003 | 1911 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58085-foto-08171-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58085-foto-08171-61-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment s'utilitza com a marc d'activitats culturals i artístiques de diversa índole. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 58087 | Escorxador públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-public | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | Les façanes laterals i posterior presenten l'arrebossat escrostonat. | L'escorxador públic està situat al peu de la carretera BP-432, anomenada avinguda Pau Casals al seu pas pel nucli de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum rectangular d'un sol nivell amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb murs de càrrega d'obra, arrebossats i pintats de color beix. La façana principal, orientada a l'oest i a l'avinguda Pau Casals, presenta una composició simètrica on s'alternen el color beix del mur de càrrega i el color grana amb el que es troben pintats els emmarcaments i les decoracions de maó. Al centre de la façana hi ha el portal principal, emmarcat amb maó i al que s'accedeix a través de quatre graons. A cada banda hi ha un finestral, també emmarcat amb maó. El tram inferior de la façana, per sobre del sòcol de formigó, està decorat amb maó també pintat de grana, com a la resta d'elements de la façana. Sobre la porta principal hi ha un rosetó decorat amb un vitrall rodó on apareix una torre, simbolitzant Prats de Lluçanès, envoltada de motius florals multicolors. El rosetó està emmarcat per dos filades concèntriques de maó, que es prolonguen verticalment emmarcant també la porta principal. Entre aquestes dues filades de maons hi ha escrit 'MATADERO PUBLICH', amb lletres que sobresurten lleugerament de la façana, i a sobre, seguint la mateixa tipologia, hi ha la data de 1908. La façana queda emmarcada als laterals per cantonades diferenciades amb maó que acaben en un pilar a cada banda. Des d'aquest pilars, la façana forma un esglaonat cap al centre decorat amb maó i coronat amb una forma corba. La resta de façanes no tenen cap element decoratiu i només contenen una porta lateral i diverses finestres, totes sense cap tipus d'emmarcament. | 08171-63 | Avinguda Pau Casals, 28. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'escorxador públic va ser construït l'any 1908, per a traslladar el servei que havia començat l'any 1894, de manera provisional, al molí de l'Horta. El projecte, que suposava una millora important per als pradencs, s'havia començat a gestar anys abans, en diverses reunions entre veïns. | 42.0075500,2.0312000 | 419775 | 4651068 | 1908 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58088 | Fossa Comuna de Puigvistós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-puigvistos | <p>La Fossa Comuna de Puigvistós. Prats de Lluçanès. Prova pilot del govern català sobre la exhumació de cossos de la Guerra Civil. Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència. SURIÑACH, M., El Govern de la Generalitat exhuma una fossa de la Guerra Civil situada a una finca del terme municipal de Prats de Lluçanès, dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, núm. 109, juliol de 2004.</p> | XX | La fossa es va exhumar i es va tornar restaurar el terreny. | <p>La Fossa Comuna de Puigvistós, de la Guerra Civil, es troba situada al jardí de la masia de Puigvistós. És una fossa, de 4 x 4 metres, i va ser escollida per formar part com a prova pilot sobre l'exhumació de cossos de la Guerra Civil, emmarcada en la moció 217/VI, sobre la recuperació de la memòria històrica, especialment pel que fa al reconeixement de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la postguerra, que s'havia aprovat el 27 de març de l'any 2003 al Parlament de Catalunya. L'obertura de la fossa comuna es va dur a terme entre els dies 24 i 27 de juny de 2004, amb un previ treball de recerca documental, fotogràfic i testimonial. El treball de camp es va realitzar sota les directrius de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya del Departament de Justícia, i amb la col·laboració de tretze persones entre els quals hi havia metges forenses, antropòlegs, arqueòlegs i tècnics especialistes en patologia forense. La coordinació tècnica es va encarregar al Dr. Lluís Guerrero Sala. L'extracció es va fer amb mètodes d'arqueologia forense amb enregistrament de vídeo i reportatge fotogràfic. En l'extracció es van trobar set cossos humans (6 de soldats republicans i un de civil) acompanyats de restes de projectils i carregadors de fusells. També es van trobar diferents objectes, vestimenta i utensilis personals com rellotges de butxaca, botes, coberts, cantimplores, encenedors, navalles, cinturons, etc. Les restes òssies es van traslladar al Laboratori d'Antropologia de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, on es va realitzar el posterior estudi d'identificació i estudi antropològic.</p> | 08171-64 | Sector oest del terme municipal | <p>El 27 de març de l'any 2003, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la moció 217/VI, sobre la recuperació de la memòria històrica, especialment pel que fa al reconeixement de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la postguerra. En ella, s'instava el Govern de la Generalitat a dur a terme diverses actuacions relacionades amb les fosses comunes existents a Catalunya. A finals del mes d'abril del 2004, la Comissió Interdepartamental sobre la Localització de Fosses de Persones Desaparegudes durant el Franquisme va notificar a l'ajuntament de Prats de Lluçanès la possible existència d'una fossa de la Guerra Civil en aquest municipi, i que per les seves característiques podria servir de base per elaborar un protocol d'actuació per a l'obertura de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya. Es va determinar, per tant, que la Fossa Comuna de Puigvistós servís com a prova pilot, establint mètodes, criteris i condicions que servirien de guia per a futures exhumacions de fosses comunes. Els treballs es van dur a finals del mes de juny i van durar sols tres dies. Un cop finalitzats, es va procedir a la restauració completa de l'indret.</p> | 41.9994600,2.0136500 | 418312 | 4650187 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58088-foto-08171-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58088-foto-08171-64-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns dels objectes i utensilis personals trobats a la fossa es conserven en una vitrina a l'espai Puigvistós, una sala dedicada a la Fossa Comuna al Museu Municipal Miquel Soldevila. La sala també està acompanyada per 15 fotografies del procés d'excavació i dos dibuixos fets per Francesc Riart de la disposició dels cossos trobats. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 58089 | Font Calenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-calenta | Recentment s'ha netejat la font i la bassa que hi ha al costat. | <p>La font Calenta està situada uns metres a l'oest de la masia a la que dóna nom, al peu del rec de la Farinera i al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'un corriol estret que comunica la masia amb la zona d'horts, situada al costat del rec. La font es troba a l'altre costat del rec, sota l'inici d'un camí que condueix a la carretera. La font està formada per un petit mur de pedra del que en surt el brollador metàl·lic, sota el qual es forma una petit bassal. Sobre el brollador s'observen diversos carreus grans, mig ocults darrera la vegetació que probablement formen la continuació del mur on sobresurt el brollador. A pocs metres de la font hi ha una petita bassa, d'aigua cristal·lina, que s'omple amb l'aigua de la font i que s'utilitza per regar els horts i per abeurar el bestiar a través d'un sistema d'extracció.</p> | 08171-65 | Sector sud del terme municipal | <p>La font Calenta, que comparteix topònim amb la masia que té al costat, va rebre aquest nom per les qualitats de l'aigua que n'emana. L'aigua que brolla per aquesta font, a més de mantenir un digne grau de contaminació, manté una temperatura pròxima als 18º tot l'any. Les oscil·lacions tèrmiques que hi ha al llarg de l'any provoquen que a l'estiu l'aigua sembli freda i a l'hivern tèbia però realment la temperatura es manté. Segons fonts orals, els dies freds d'hivern es pot observar com surt fum de la font, per la diferència de temperatura. Es tracta d'una font que no s'asseca mai, i que comparteix aqüifer amb la font de la Farinera i la zona sud del nucli urbà de Prats.</p> | 41.9899500,2.0253200 | 419266 | 4649120 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58089-foto-08171-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58089-foto-08171-65-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 58090 | Font del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marcal | <p>Grup de Defensa del Ter, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. GDT/Eumo Editorial, 2005</p> | La font té aigua abundant i està ben conservada. Caldria controlar periòdicament la qualitat de l'aigua, ja que es troba prop del límit de la potabilitat. | <p>La font del Marçal està situada al nord de la masia que li dóna nom, en una vessant humida per sota de la qual transcorre el rec de Generes, a l'extrem nord-est del terme municipal. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que condueix a la masia del Marçal. Un cop s'ha deixat enrera la masia passant per l'era enrajolada, es troba, al cap d'uns cent metres, un corriol a mà esquerra que descendeix pel bosc. Seguint el corriol uns cent metres s'arriba a la font. La font està formada per un dipòsit d'alçada baixa i una estructura moderna amb teulada de doble vessant on arriba corrent elèctric i a on es trobava la maquinària que permetia abastir d'aigua la masia del Marçal. Del dipòsit, arrebossat i cobert parcialment de molsa i vegetació, en sobresurt un brollador metàl·lic del que surt un constant raig d'aigua. A la cara lateral del dipòsit hi havia un altre brollador, actualment inutilitzat.</p> | 08171-66 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La font del Marçal s'utilitzava per abastir d'aigua la masia del Marçal, tant per a la casa com per al bestiar i l'hort. Segons fonts orals, és una font que mai s'asseca.</p> | 42.0177400,2.0397100 | 420493 | 4652192 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58090-foto-08171-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58090-foto-08171-66-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004 i 2005, la font del Marçal presentava un índex de nitrats de 24'70, 68'90 i 43'00 mg/l respectivament. Ja que el límit tolerable establert per l'Organització Mundial de la Salut és de 50 mg/l s'ha de considerar la font com actualment potable però amb reserves. | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58093 | Font dels Senyors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-senyors | La font i el seu entorn es troben ben condicionats, tot i que caldria netejar el corriol que hi condueix. | <p>La font dels Senyors, també anomenada font del Racó Fosc, es troba situada en una petita vall humida i ombrívola, anomenada el Racó Fosc, per on transcorren els aigües del rec de la font de la Coromina. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal des de la qual s'arriba a una esplanada rocosa. Des d'aquesta esplanada s'ha de descendir per una vall, amb diversos avets a banda i banda fins que s'arriba, al cap d'uns 200 metres, a una petita vall perpendicular que s'obre a la dreta. Seguint aquesta petita vall, anomenada el Racó Fosc, s'arriba a la font situada prop del punt superior de la vall. La font està formada per un dipòsit de maó adossat a una balma, i recobert parcialment per un mur de maçoneria de pedra. L'aigua, que raja constantment, no surt pel brollador metàl·lic que hi ha a la part inferior del mur de pedra, sinó que és canalitzada fins a la propera masia de Galobardes. L'espai que envolta la font, l'anomenat Racó Fosc, és travessat pel rec de la font de la Coromina, formant alguns gorgs petits prop de la font, i s'hi troba una vegetació espessa pròpia d'un espai humit amb poca llum solar, amb diversos avets a banda i banda del rec.</p> | 08171-69 | Sector central del terme municipal | <p>La font dels Senyors, també anomenada del Racó Fosc, és i ha estat utilitzada per abastir d'aigua la masia de Galobardes, situada al sud-oest de la font.</p> | 41.9933800,2.0157900 | 418481 | 4649510 | 08171 | Prats de Lluçanès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58093-foto-08171-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58093-foto-08171-69-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els avets que hi ha prop de la font i pel camí que hi condueix van ser plantats pel pare de l'actual propietari. | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/