Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58033 | Castell de Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-quer | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XI | De la torre original se'n conserva únicament l'aparell constructiu fins a tres quartes parts de l'alçada total. | <p>El castell de Quer està situat al costat del casal de Santa Llúcia i de la capella de Santa Llúcia de Quer, sobre un roc elevat actualment reconstruït com una terrassa. La torre, de planta circular, va ser molt reformada en la restauració que s'hi féu. Del seu aspecte original se'n pot destriar l'aparell constructiu (carreus regulars), que arriba fins a les tres quartes parts de la seva alçada actual. En la part alta, reconstruïda amb nous carreus, hi ha finestres rectangulars i és coberta per un terrat amb barana de ferro. L'interior de la torre ha estat molt modificat i actualment és ocupat per una escala de planta quadrada que condueix al terrat.</p> | 08171-9 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Quer és esmentat des de 1056, quan Ermessenda, de la família dels vicaris comtals de Balsareny, casada amb Sunifred II de Lluçà, donà al seu fill Ramon, levita, tot l'alou anomenat Quer (Cher), amb edificis, terres i pertinences. Era possessió dels senyors de Lluçà i fou cedit com a dotació al canonge Berenguer Sunifred de Lluçà. En morir aquest (1099) el llegà a la canònica de Vic, que l'infeudà als Lluçà, llinatge que en mantingué la castlania fins al segle XIV.</p> | 42.0011800,2.0244300 | 419207 | 4650368 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-03 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||
| 58055 | Mas Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-sebastia | <p>Padró de 1873. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | La teulada del volum principal es conserva en males condicions. | <p>La masia de Sant Sebastià està ubicada a tocar de l'església que porta el mateix nom, en un turó elevat a l'oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i diversos cossos adossats, alguns dels quals moderns. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur. A la planta baixa s'hi observa una finestra petita de nova obertura, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada també amb pedra bisellada. Al primer pis hi trobem una finestra de nova obertura i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que en la finestra de la dreta l'ampit és gairebé inexistent. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que la de la dreta està tapiada i no té llinda. La cantonada amb la façana sud-est, parcialment arrebossada, no fa angle recte sinó que està resolta amb una curvatura, en la qual hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. La façana sud-est presenta a la part esquerra una estructura adossada de nova construcció, i a la part dreta una finestra de nova obertura a la planta baixa, i tres finestres al primer pis; una de nova construcció, una emmarcada amb pedra bisellada i reconvertida en balcó, i una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud-oest presenta diversos cossos adossats perpendicularment, alguns dels quals de nova construcció. S'hi observen diverses obertures, entre les que únicament destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat situat a la part esquerra que correspon al cos més antic. La façana nord-oest, està pràcticament adossada a l'església. La separació entre els dos edificis varia entre els prop de 2 metres a la façana principal i els 3 o 4 metres a la façana posterior. En aquesta façana l'edifici no presenta cap obertura, exceptuant la que dóna al pou. El pou, adossat al centre de la façana, és de planta quadrada, i està construït amb pedra i cobert amb una petita teulada d'una vessant.</p> | 08171-31 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>L'edificació del mas sant Sebastià és posterior a la reforma de l'església de sant Sebastià, fet entre finals del segle XVIII i principis del XIX, ja que no apareix documentada fins l'any 1873 en un padró municipal. En aquest habitatge hi residien els ermitans encarregats de l'església de sant Sebastià.</p> | 42.0088000,2.0180300 | 418686 | 4651220 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58058 | Molí del Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cingle | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XVII | Tot i conservar l'estructura i les obertures originals, algunes parts de l'edifici es troben en estat de progressiu deteriorament per l'abandonament que ha sofert. | <p>El molí del Cingle està situat sota un marge rocós al peu del rec de Prats, al sud-est del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum primitiu i principal separat en dos cossos i un volum modern adossat a l'est, ambdós formats per planta baixa, primer pis i golfes. El volum principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra gran i regular a la meitat inferior i de mida mitjana a la superior. El volum modern també està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, tot i que presenta reformes amb maó. Els dos volums tenen les cantonades diferenciades amb carreus treballats i les teulades de doble vessant, amb aigües a les façanes laterals en el volum primitiu. La façana principal del volum principal, orientada al sud-est, presenta una portalada emmarcada amb pedra treballada i diverses inscripcions a la llinda a l'extrem dret de la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a l'extrem esquerre. Tant al primer pis com a les golfes hi ha una única obertura ubicada a l'extrem esquerre. En ambdós casos es tracta d'una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud-oest, orientada al gorg i adossada al cingle, mostra els dos volums que conformen el volum principal. En el de la dreta hi ha una única finestra, a nivell de golfes, emmarcada amb pedra treballada i amb un desaigua de pedra que sobresurt del mur just a sota. El volum de l'esquerra és força més alt (uns 12'5 metres) i té un aspecte robust, ja que està format per carreus grans i no presenta cap obertura. Està adossat al cingle, i la part superior correspon amb la part final de la bassa, ubicada al nord del molí i sobre el cingle. En aquesta façana hi hauria ubicat el carcabà, tot i actualment es troba tapat. La façana nord-est, que té adossat el volum modern, té un pis menys a causa del desnivell. Presenta dues úniques obertures, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda reformada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, molt desgastat a les golfes. El volum modern presenta una única obertura que dóna accés directe a les golfes a la façana nord-oest, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, a la planta baixa i el primer pis de la façana nord-est, i una finestra petita emmarcada amb pedra treballada i tres eixides col·locades verticalment a la façana sud-est.</p> | 08171-34 | Sector est del terme municipal | <p>El molí del Cingle va ser edificat a finals del segle XVII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1683. Tot i així, i tenint en compte la tipologia de la construcció, és probable que el molí existís anteriorment amb una forma primitiva (sense l'habitatge adossat).</p> | 41.9975500,2.0338500 | 419982 | 4649956 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la llinda de la porta principal, entre d'altres inscripcions pràcticament il·legibles, s'hi pot llegir ' et Serra me fecit any / 1683', junt amb una creu i l'anagrama IHS dins d'un element de forma octogonal que sobresurt lleugerament. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||
| 58063 | Tina de sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-sant-andreu | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | Una part de la roca del contorn s'ha desprès deixant una escletxa. L'interior està plena de brossa i presenta força brutícia (ampolles de vidre). | <p>La tina de Sant Andreu es troba situada sobre un petit serradet al nord-est de l'església de Sant Andreu de Llanars, prop de la masia de la Vila, a l'extrem oest dels camps de Cal Butxaca. Es tracta d'un tina de glans situada a l'extrem sud d'un serradet rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa, terra i escombraries (ampolles de vidre), conserva un diàmetre de 2'20 metres, i un forat d'encaix per un piló de la coberta. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d'alçada i una part d'aquesta s'ha desprès deixant una escletxa en el contorn de la tina.</p> | 08171-39 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 42.0053700,2.0105900 | 418066 | 4650846 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58063-foto-08171-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58063-foto-08171-39-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al costat de la tina, sobre l'esplanada del serrat, s'hi observa una fossa circular d'uns 5 metres de diàmetre. | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 58066 | Camí empedrat de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-pardines | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat de conservació és irregular en els diferents trams del camí, amb parts ben conservades i altres on pràcticament no es conserva res del camí original. | <p>El camí empedrat de Pardines està format per tres trams separats ubicats al nord i al nord-est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines. El primer tram, ubicat al nord-est de l'església i a tocar de la carretera B-431, prop del punt on s'inicia el camí que condueix a l'església, amida aproximadament uns 300 metres, seguint una direcció sud-nord. En aquest tram es conserva parcialment i discontínuament el mur de contenció del camí, en un tram delimitant un camp i en la resta envoltat de vegetació. El segon tram, ubicat al nord-oest del primer, es troba sobre la mateixa carena que s'inicia a l'església de Santa Eulàlia de Pardines. Aquest tram, d'uns 30 metres de llarg i uns 2'8 d'ample, conserva part del paviment, 7 pilons guarda-rodes i el mur de contenció. El tercer tram, ubicat al nord del segon seguint la carena, fa uns 17 metres de llarg i uns 2'8 d'ample, i conserva part del paviment, 5 pilons guarda-rodes i el mur de contenció.</p> | 08171-42 | Sector sud del terme municipal | <p>El camí empedrat de Pardines podria correspondre a l'antic camí ral que comunicava Sant Feliu Sasserra amb Prats de Lluçanès. Per la tipologia no és un camí medieval, sinó que es tracta o bé d'un camí d'època moderna o d'època romana. El fet que s'hagi trobat materials ceràmics ibèrics i romans en superfície prop del segon tram, indicaria que aquest camí té uns orígens romans, tot i que seria necessària una excavació per a confirmar-ho.</p> | 41.9885000,2.0238800 | 419145 | 4648960 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58066-foto-08171-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58066-foto-08171-42-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 58067 | Camí empedrat de la costa de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-costa-de-lurdes | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat de conservació és irregular al camí inventariat, amb trams amb molt bon estat de conservació i trams on pràcticament no es conserva res del camí original | <p>El camí empedrat de Lurdes és un tram d'un camí que probablement comunicava la zona de Prats de Lluçanès amb la de Santa Creu de Jotglar, actualment dins del terme municipal d'Olost. Es tracta d'un camí que ascendia, o descendia, en zig-zag seguint un eix est-oest i de cronologia indeterminada, tot i que alguns indicis apunten que podria tenir el seu origen en època romana. El tram més proper al nucli urbà de Prats de Lluçanès es troba situat al sud del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes i just a l'est del restaurant cal Quico. Des d'aquest punt es pot seguir un tram descendent, orientat de sud a nord, on es troben restes disperses del mur de contenció del camí. Seguint aquest tram s'arriba a una corba a partir de la qual el camí agafa una direcció de nord-oest a sud-est, continuant el descens. És precisament just després de la corba quan comença el tram més ben conservat del camí. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres, amb una amplada aproximada de 2'70 metres, en el que es conserva bona part del paviment original (amb el desgast de les roderes visible), 7 pilons guarda-rodes i un mur de contenció amb alçades que superen el metre. A partir d'aquest tram s'observa una continuació molt erosionada, però no és fins a l'altre cantó de la carretera BP-4653, que es troba de nou el camí. Ja en el costat est de la carretera, havent salvat un important desnivell des de l'inici del camí, a la costa de Lurdes, es troba un petit tram d'uns 10 metres en el que s'observa el límit lateral de la calçada. Seguint la direcció d'aquest tram, de nord-oest a sud-est, es troba un tram d'uns 30 metres en el que es conserva el mur de contenció, fins que s'arriba de nou a corba, a partir de la qual el camí agafa una direcció de sud-oest a nord-est. A partir de la corba comença un tram llarg, de poc més de 100 metres, en el que es conserven parcialment els murs de contenció, amb alçades pròximes als 2 metres en els punts més alts. En aquest punt el camí entra en una zona boscosa i torna a girar, agafant una direcció oest-est. En aquest tram, d'uns 45 metres s'hi conserva una part del paviment, el mur de contenció i fins a 8 pilons guarda-rodes, tot i que el conjunt queda parcialment tapat per la vegetació que hi creix. A partir d'aquest tram el camí segueix avançant recte, entrant en una esplanada amb el Clot del Vilar a l'esquerra, en la que s'observen petits indicis del pas del camí -com un petit tros de mur de contenció-, fins que abandona el terme municipal, just al sud del Clot del Vilar.</p> | 08171-43 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Tot i que es desconeix l'origen d'aquest camí, sí que és apreciable una unitat tipològica compartida amb els trams de camí empedrat de Pardines. En el cas de Pardines, els estudis han assenyalat que es tractaria o bé d'un camí modern o bé d'un camí d'època romana. Tot i que la troballa de diversos elements ceràmics romans prop d'un dels trams de Pardines indicaria que es tracta d'un camí romà, es necessitaria realitzar una excavació per a confirmar-ho. D'altra banda, independentment del seu origen, el camí podria haver estat reformat modernament.</p> | 42.0086800,2.0397400 | 420484 | 4651186 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58067-foto-08171-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58067-foto-08171-43-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest camí havia estat utilitzat antigament com a camí ramader, formant part de la ruta IV o transversal, identificada i descrita pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC. | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 58071 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-11 | <p>AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000</p> | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. Alguns trams són pistes forestals, altres són asfaltats dins el nucli urbà i altres no tenen ús per estar intransitables. | <p>El camí ramader que passa pel terme municipal de Prats de Lluçanès forma part de la ruta IV, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí que procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per la zona de Sant Bartomeu, on es creua amb la ruta III. El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Joglars (on es creua amb la ruta I), Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau (on creua amb la ruta II) i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). El camí ramader travessa Prats de Lluçanès d'est a oest pel sector nord del terme municipal. Entra per la zona de la masia del Clot del Vilar procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix en direcció oest, on es troben diversos trams empedrats. Segueix pujant la costa de Lurdes fent zig-zag, on es conserva un bonic tram del camí empedrat que manté encara els pilons guarda-rodes i els trencaaigües. Un cop s'ha pujat la costa de Lurdes, el camí continua vorejant el santuari i passa prop de la font de la Bernadeta. Arriba al nucli de Prats per la zona del passeig, el qual constituïa una returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. El camí passava pel tram nord del carrer Major i trencava pel carrer de les Escoles, sortint del nucli urbà per la zona oest enfilant-se pel camí vell de Sant Sebastià, i passant prop de la font del Ti i la font del Xambó. Es continua en direcció oest vorejant, pel nord, l'església de Sant Sebastià, i es segueix en direcció al serrat de les Arnes, on es creua amb la ruta II. Un cop es travessa el collet, a la zona sud del serrat de les Arnes, el camí ramader surt del terme municipal de Prats de Lluçanès i s'endinsa en terme de Santa Maria de Merlès, on s'hi troba una bassa d'abeuratge. El camí continua baixant la costa de Borralleres i segueix cap a la masia que dóna nom a la costa, fins a travessar la riera de Merlès.</p> | 08171-47 | Sector oest, central i est del terme municipal | <p>Els camins ramaders neixen a l'Edat Mitjana, per la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'Edat Moderna, els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader, i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. A Prats de Lluçanès es continuen celebrant dues fires d'origen ramader, una és l'anomenada fira de Santa Llúcia, al desembre, i l'altra és la fira de Sant Jaume, al juliol.</p> | 42.0108000,2.0226700 | 419073 | 4651437 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58071-foto-08171-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58071-foto-08171-47-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El tram de camí ramader situat a l'oest del nucli urbà es pot seguir per pista forestal; no és així el tram est, que no té un seguiment continu. En aquesta zona, però, és on es troben els elements més ben conservats tot i que es troben, molts d'ells, amagats enmig de la bardissa: empedrat del paviment, trencaaigües, pilons guarda-rodes i murs de contenció. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 58072 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XVII | El desús de l'habitatge i les poques intervencions de manteniment han propiciat un deteriorament progressiu dels elements arquitectònics i l'arrebossat de la façana. | <p>Cal Bernat està situat al carrer de la Resclosa, dins el nucli urbà de Prats de Lluçanès, adossada al costat nord a la resta de cases del carrer. És una casa de mitjanes dimensions, de planta rectangular, formada per planta baixa, un pis i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada a l'est, presenta un arrebossat parcialment escrostonat i una disposició simètrica de les obertures. A la part central de la planta baixa domina un portal d'arc de mig punt adovellat. Flanquejant el portal hi ha dues finestres (la de la dreta reformada) emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestrals emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada, dos dels quals amb ampit de pedra motllurat. El finestral central presenta l'ampit fragmentat i una data inscrita a la llinda: 1694 amb una creu intercalada i l'anagrama IHS. A les golfes, s'hi obren tres finestres de menors dimensions emmarcades monòlits de pedra treballada i ampit desgastat. La façana sud, que no queda annexada a cap casa, presenta els murs de les golfes construïts amb tàpia, on s'hi obre una petita finestra de moderna construcció, i un contrafort o reforç a la planta baixa. Al nivell de primer pis hi ha dues obertures: una de moderna construcció i una altra emmarcada amb pedra treballada que actualment es troba tapiada.</p> | 08171-48 | c/ Rescolsa, 35. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La casa de cal Bernat va ser edificada durant la segona meitat del segle XVII, tal com ho indica la llinda de la finestra principal de primer pis, amb inscripció datada l'any 1694. És, per tant, una de les poques cases que es van conservar al poble després que aquest fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0086400,2.0273100 | 419455 | 4651193 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58073 | Ca l'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenric-0 | XVII | El desús de l'habitatge i les poques intervencions de manteniment ha propiciat un deteriorament progressiu. Conserva la teulada original amb llates de fusta. | <p>Ca l'Enric està situada a la plaça Vella del nucli de Prats de Lluçanès, al costat de la fàbrica Cal Casals. És una casa de mitjanes dimensions, situada entre mitgeres, i de planta rectangular, formada per planta baixa un pis i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, es troba arrebossada amb parts escrostonades. Queda dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat que s'ha modificat i s'han arrebossat les juntures de les dovelles. A la part esquerra del portal adovellat hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la dreta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra, un accés interior i una obertura de moderna construcció. Al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals amb ampit de pedra desgastat: dos finestrals centrals emmarcats amb brancals i llindes de pedra bisellada; un finestral a cada extrem de la façana seguint l'ordenació d'obertures de la planta baixa; i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra en la vertical de la planta baixa. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals i llindes de pedra bisellada i ampits de pedra desgastats que segueixen la composició d'obertures de la resta de la façana.</p> | 08171-49 | Plaça Vella, 7. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Tot i no tenir cap llinda datada o documentació escrita que ho confirmi, ca l'Enric va ser construïda probablement durant el segle XVII. És, per tant, una de les poques cases que es van conservar al poble després que aquest fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0070200,2.0295300 | 419636 | 4651011 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58073-foto-08171-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58073-foto-08171-49-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de ca l'Enric prové de la fusteria que hi havia en dues generacions durant el segle XX. Es desconeix la seva denominació anterior. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58078 | Ca l'Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreuet | XX | Alguns dels elements decoratius, especialment els que coronen la teulada, estan escrostonats i incomplets. | <p>Ca l'Andreuet, també coneguda com la Farmàcia, està situada en un punt cèntric de Prats de Lluçanès, a la cantonada de l'avinguda Pau Casals i el carrer Orient, a pocs metres al sud-est de Cal Bach. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions construïda amb estil modernista que juga amb les línies corbes, formada per un volum quadrat de planta baixa i primer pis, amb teulada de quatre vessants. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud i al carrer Orient, presenta una estructura totalment simètrica. A la planta baixa s'hi observa un portal d'arc rebaixat amb decoracions lobulars emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra d'idèntica tipologia amb motllures geomètriques a la base a cada costat, ambdues emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis s'hi observen tres balcons, amb la barana ondulada, d'arc rebaixat i emmarcats amb pedra treballada. Sobre els tres balcons, just sota teulada, hi ha tres petites obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada, element que es repeteix en les quatre façanes de l'edifici. Sobre la barbacana, tapant parcialment la teulada, hi ha decoracions de formes arrodonides fetes amb carreus treballats, de petites dimensions als extrems i més grans al centre. La façana est presenta a nivell de planta baixa dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una balconada amb dos accessos d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada. Just sota teulada es repeteix la mateixa estructura que a la façana principal, amb tres obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada. Sobre la barbacana també es repeteixen les decoracions fetes de carreus treballats, tot i que en aquesta façana només estan decorats els extrems. A la façana nord s'hi observen tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, una porta i dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada. A sobre es repeteix la mateixa disposició que a la façana est, amb tres petites obertures sota teulada i decoracions arrodonides, força malmeses, als extrems sobre la barbacana. La façana oest és la que presenta una ordenació més irregular amb finestres a diferents alçades. A l'extrem esquerre s'observa un porxo sustentat amb dos pilars de pedra que formen una petita terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa s'observa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada sota el porxo i dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada situades a diferents alçades. Al primer pis hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a la petita terrassa, i tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada situades a diferents alçades. Just sota teulada hi ha únicament dos obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada, i a sobre de la barbacana, decoracions de formes arrodonides als extrems. A uns metres de la façana, enmig del jardí, hi ha un pou hexagonal de pedra.</p> | 08171-54 | c/ Orient, 7. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Ca l'Andreuet es va construir a principis segle XX, paral·lelament a la construcció de la Torre Malla, situada a l'altre costat del carrer. Gent gran explica que ca l'Andreuet i la Torre Malla es van edificar al mateix temps. El nom de ca l'Andreuet prové del propietari que la va fer edificar - Andreu Fàbregues-. Era un habitatge on també hi venien medicaments, ja que l'home era farmacèutic, i per aquest motiu se li va començar a dir la Farmàcia, nom amb la qual es coneix també avui en dia.</p> | 42.0084100,2.0308800 | 419750 | 4651164 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58084 | Teuleria de Cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-teuler | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | El desús de la teuleria i les poques intervencions de manteniment ha propiciat un deteriorament progressiu. Hi ha teules trencades a la teulada i la vegetació creix envoltant les estructures. | <p>La <span><span>Teuleria de Cal Teuler </span></span>està situada al nucli urbà de Prats de Lluçanès. De tot el complex de quatre volums dels quals estava formada la teuleria, actualment sols en resten la xemeneia i el conducte d'aspiració, construïda amb maó; el volum més gran, de planta baixa i un pis, construït amb obra i maó i amb teulada de doble vessant, on s'hi emplaçava el forn de bòvila i la zona del carbó; i el primitiu forn, de 5 x 5 metres aproximadament, construït amb maçoneria de pedra i morter amb entrada coronada amb arc rebaixat de maó pla.</p> | 08171-60 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La <span><span>Teuleria de Cal Teuler </span></span>va ser construïda a inicis dels anys 20 del segle XX. Inicialment era un edifici de 5 x 5 metres que es va ampliar als anys 60, introduint-hi també nova maquinària. En l'època de màxima activitat estava formada per quatre volums i una xemeneia d'extracció de fums. El volum més gran feia aproximadament 15 x 30 metres, estava format per planta baixa i un pis, i s'hi ubicava el forn de bòvila i la zona del carbó. Aquest volum comunicava a través d'un conducte d'aspiració a la xemeneia. Els altres tres volums eren de planta baixa. En un hi havia el molí amb la pastera i el tallador; en un altre hi havia el dipòsit de terra (lloc on s'hi emplaçava l'antic forn); i en l'últim hi havia l'assecador amb ventilador. A la teuleria hi treballaven quatre persones i s'hi fabricava totxana, matxembrat, totxo, massís i teules, amb una producció d'unes 25.000 peces en una fornada cada mes.</p> | 42.0076500,2.0316500 | 419813 | 4651079 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58084-foto-08171-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58084-foto-08171-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Altres denominacions: Teuleria de Cal Palilla | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58086 | La Farinera de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-de-prats | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | El desús comporta un deteriorament progressiu. Els vidres de la majoria dels finestrals estan trencats. | La Farinera de Prats està situada al peu de la carretera, a l'avinguda Pau Casals del nucli de Prats de Lluçanès, al costat de l'escorxador públic. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular, construït majoritàriament amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i està formada per planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb brancals i llindes de maó pintat d'un color rogenc; les llindes estan emmarcades amb maó a plec de llibre. La façana principal, orientada a l'oest, presenta dues portes d'accés centrals flanquejades per quatre finestres -dues per costat -, de les quals dues són finestrals i dues, més petites i situades a sota, es troben tapiades. Al primer pis hi ha quatre grans finestrals; els dels extrems són més grossos i estan distribuïts en tres seccions separades per dues columnes de maó. Les dues finestres del mig estan unides per dues línies de maó; a la part superior hi ha un escut caironat amb quatre barres roges de maó i 5 franges pintades de color groc. Al segon pis hi ha quatre grans finestrals que segueixen la mateixa disposició d'obertures que la resta de les plantes. La façana sud presenta paret de maçoneria de pedra fins al primer pis; el segon pis està construït amb obra. En total hi ha quatre finestrals, dos al primer pis i dos al segon pis. El finestral esquerre del primer pis queda parcialment tapat per un petit cos voladís adossat, construït amb obra. A la part posterior de l'edifici hi ha un cos annexat de la mateixa altura, recobert exteriorment per planxes de ferro i fibrociment. | 08171-62 | Avinguda Pau Casals, 30. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'edifici es va construir per fer de fornera. Durant la Guerra Civil, combatents republicans van cremar l'edifici amb el gra que hi havia emmagatzemat, per tal que no el poguessin aprofitar els nacionals, provocant que es desplomés la part d'una façana. Es va reconstruir posteriorment, tot i que l'empresa va fer fallida a principis dels anys 90, i actualment l'edifici està tancat en espera de trobar-li una utilitat. Conservava gairebé tota la maquinària (4 molins elèctrics, cribes, etc.). | 42.0076400,2.0311200 | 419769 | 4651078 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58086-foto-08171-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58086-foto-08171-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 58091 | Font de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila-2 | <p>Grup de Defensa del Ter, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. GDT/Eumo Editorial, 2005</p> | Modernament s'han construït dipòsits de formigó prop de la font i s'ha canalitzat l'aigua, quedant la font d'aquesta manera en un espai de poc interès natural. | <p>La font de la Vila està situada a l'est de la masia que li dóna nom, la Vila de Llanars, al peu de la pista forestal que condueix fins la masia, originant el rec de la Vila. La font està formada per un dipòsit ubicat parcialment dins la terra, del que en sobresurten dues parets. La paret principal, orientada al sud, està formada de grans carreus treballats i presenta una aixeta metàl·lica a la part inferior i un sobreeixidor al centre. L'altre paret del dipòsit, encarada a l'est, és de maó i en sobresurt la canalització que condueix l'aigua de la font a dos dipòsits de formigó moderns, situats a uns metres de la font seguint la direcció del rec.</p> | 08171-67 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, era una font amb aigües de molta qualitat on sovint la gent hi anava a buscar aigua.</p> | 42.0059900,2.0100300 | 418020 | 4650915 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58091-foto-08171-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58091-foto-08171-67-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2005, la font de la Vila presentava un índex de nitrats de 130'70 i 129'20 mg/l respectivament. Ja que el límit tolerable establert per l'Organització Mundial de la Salut és de 50 mg/l s'ha de considerar la font com a no potable. | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 58092 | Font del Clotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clotet | La canalització de l'aigua es troba en mal estat, provocant que l'aigua es filtri per terra en lloc de brollar normalment. | <p>La font del Clotet està situada en un punt enclotat prop del Soler de n'Hug, tot i que a l'altre cantó de la carretera BV-4401, a l'extrem oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol estret que descendeix uns cent metres des de la carretera BV-4401, a l'altre cantó del trencant que condueix al Soler de n'Hug. Un cop s'han descendit els cent metres de camí, s'arriba al rec que prové de la zona de Teulats i que forma un gorg circular. A l'extrem est d'aquest gorg, ubicat en un espai fresc i ombrívol, hi ha la font. La font està formada per una estructura moderna d'obra arrebossada i adossada a la balma, dins la qual hi ha el dipòsit que acumula l'aigua que brolla per la font. Al lateral de l'estructura hi hauria de brollar l'aigua, però algun defecte en la canalització provoca que l'aigua es filtri per sota l'estructura. A uns metres de l'estructura, seguint el semicercle que forma la balma que ressegueix el gorg, hi ha diversos punts per on raja l'aigua, creant formacions de formes capritxoses. L'entorn de la font, ocupat pel gorg resseguit per la balma, està format per vegetació diversa, barrejant-se l'ambient de bosc amb el de ribera.</p> | 08171-68 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La font del Clotet, que rep aquest topònim per la seva posició enclotada, s'utilitzava per abastar la masia del Soler de n'Hug. Antigament, aquesta masia comptava amb aquesta font per a l'ús humà, i amb la font de l'horta del Soler per a regar l'hort i abeurar el bestiar.</p> | 41.9924800,2.0094000 | 417951 | 4649416 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58092-foto-08171-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58092-foto-08171-68-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 58103 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-18 | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Pàgina web: www.festes.org | XIX | El 2005 es torna a recuperar el grup de Caramelles; caldria, però, potenciar més activament aquest acte festiu. | Les Caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua Florida. Actualment, a Prats de Lluçanès, les Caramelles es canten el diumenge de Pasqua davant l'església parroquial de Sant Vicenç de Prats, i l'endemà davant l'església romànica de Sant Andreu de Llanars. Un grup de nens i nenes canten les cançons. Antigament els caramellaires, solien recórrer les cases de pagès de tot el municipi. | 08171-79 | Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. A Prats la festa de la Caramelles havia estat molt popular i tenia grups organitzats de cantadors que les mantenien vives com el grup de la Quadra, el grup de les Dominiques, dels estudiants de música de l'estanc o l'Orfeó del Lluçanès. Antigament, el dissabte anaven a cantar per les masies, més tard feien una cantada davant la rectoria i finalment hi tornaven davant l'ajuntament. L'endemà, diumenge, recorrien tots els carrers del poble. Amb els donatius que havien rebut (ous i diners bàsicament) el diumenge següent - anomenat pasqüetes - organitzaven un dinar a la font de les Coves. Des del 2005 s'ha volgut recuperar la festa amb el grup de joves i assajant les cançons des de l'escola per part de les dues professores de música dels dos centres. Es canten repertori recuperat de començaments del segle XX i altres tradicionals catalanes sobre la melodia de les quals s'escriuen noves lletres. | 42.0090200,2.0294800 | 419635 | 4651233 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58103-foto-08171-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per Roser Reixach; la segona imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58129 | Creu processional de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-vicenc | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 772.</p> | XVII | Hi manquen elements terminals, la figura de la verge en la creuera i un aplic de les expansions. També es troben deformades la part superior de pom, la part inferior del peu i elements perimetrals de la creu. | <p>Es tracta d'un creu processional de fusta, argent i ferro de 105 x 48 x 19 centímetres, realitzada amb les tècniques de cisellat, repussat i fosa. És una creu llatina ricament treballada i tota ella decorada amb cresteria. Presenta els braços flordelisats, amb florons als tres extrems i expansions tetralobulades ocupades pels 4 evangelistes en l'anvers de la creu, formats amb làmines aplicades que es distribueixen de la següent manera: Joan al braç superior; Mateu al braç dret; Lluc a la part inferior; i Marc al braç esquerre. En el revers es troben els símbols del pelicà, l'àngel i la verge al tron, mancant l'aplic del braç esquerra. La creuera és ocupada per un quadrat més ample que els braços, amb florons als angles, que sobresurten. La figura de Jesús, amb làmina emmotllada, és clavada per 3 claus, i presenta els braços arquejats, exempts. La creu presenta una base que s'inicia amb una canya hexagonal amb les arestes remarcades i les cares cisellades amb decoració pròpia del mil sis cents. Un bocell dona pas a un gros pom decorat amb profusos cisellats vegetals i florals que envolten dos medallons amb inscripcions. A sobre hi continua un cos sisavat on s'hi troben sis fornícules amb sis figuretes aplicades: Sant Vicenç, Sant Pau (?), la Verge, un Sant desconegut, Sant Andreu i Sant Pere.</p> | 08171-105 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La creu processional de Sant Vicenç es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les processons eren, fins fa ben poc, uns ritus molt importants en les parròquies, i eren presidides per la creu processional. La creu, al llarg dels segles, s'anà modificant per adaptar-se millor a la seva funció: s'allargà el seu branc vertical, se li donà un nus o reforç per assentar-la al mànec, i se la dotà d'un pal per enlairar-la. La creu processional era l'ensenya que agrupava una comunitat.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 1665 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58129-foto-08171-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58129-foto-08171-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58129-foto-08171-105-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En els dos medallons del pom s'hi troben les inscripcions: 'ST. VICENS DE PRATS' i '1665' També es troba el punxó de Barcelona '+BA' en diferents zones de la creu (al pom, a les figuretes, als braços, etc.) que indica el lloc on es va realitzar, i els monogrames de Jesús i Maria a les creueres. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58130 | Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-1 | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 774.</p> | XVIII-XIX | Deformacions lleugeres generals i orificis en la base. | <p>Es tracta d'una custòdia de metall, llautó i vidre de 85 x 40 x 25 centímetres feta amb les tècniques del repussat, fosa i pedreria. La custòdia, grossa i pesada, presenta una base de planta oval, amb una peanya i un cos reductor llisos; el segueix un voluminós tor amb un gros querubí repussat a cada lateral, i amb medallons buits davant i darrera. Del tor se n'aixeca un cos de peanya bulbada i continua un peu centrat per un nus de perfil de gerra de dues nanses. El sol és centrat per un vericle circular rodejat per una faixa de pedreria. Envolta el cercle una faixa de llautó fosc, amb núvols i querubins repussats, de contorn romboide. Una làmina de llautó de raigs desiguals, alternant raigs de llautó amb 28 raigs de doble línia de pedreria, dóna volum a l'ostentori.</p> | 08171-106 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La custòdia o ostensori serveix per a exposar la Sagrada Forma - l'hòstia consagrada - a la veneració dels fidels. L'hòstia és subjectada per una mitja lluna daurada, i col·locada entre dos vidres. La resta de custòdia pren la funció de donar-li relleu, d'emmarcar-la per a la seva digna visualització, L'ús principal de la custòdia es dóna a la diada de Corpus Christi, quan surt en processó.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58130-foto-08171-106-1.jpg | Física | Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'inventari de béns artístics del bisbat de Vic. | 96|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58133 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-0 | XX | Per diverses raons com el pes i els materials amb els que van ser construïts, els cap-grossos ja no surten en cap manifestació festiva. | Els capgrossos de Prats de Lluçanès són tres figures que simbolitzen tres personatges diferents però indefinits. Es tracta de tres caps construïts amb cartró i pasta de paper de diari pels membres de la colla gegantera, en tallers manuals. El primer dels tres caps, de menors dimensions, és d'home i està guarnit amb un barret punxegut de mag, decorat amb estrelles platejades sobre fons blau. El segon dels caps és femení, amb un nas llarg i punxegut on hi ha una berruga; porta un vel transparent que la cobreix fins al nivell dels ulls. El tercer cap, una altra vegada masculí, és un personatge de color negre, amb espessos cabells arrissats i un os a sobre. | 08171-109 | Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Els capgrossos de Prats de Lluçanès van ser creats al mateix temps que els gegants, és a dir, l'any 1986. L'autor, però, no va ser el mateix, ja que si bé els gegants van ser construïts per un professional, els cap-grossos van ser construïts pels mateixos membres de la colla gegantera, d'una manera pràcticament autodidacta. Des d'aleshores sempre han estat en mans de la colla gegantera, tot i que en l'actualitat ja no surten. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 1986 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Isaac Peraire. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 58140 | Cotxe fúnebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxe-funebre | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. | XX | Es conserva a l'aire lliure tapat amb un plàstic. Convindria buscar-li un espai adequat per conservar-lo en bones condicions. | El cotxe fúnebre o carro dels morts, tirat per una cavalleria, està format per una estructura de fusta i ferro de color negre, i quatre rodes de carruatge amb radials de fusta. Està decorat de filigranes daurades, al lateral hi ha un segell ovalat amb el dibuix d'una torre i una inscripció al voltant: AYUNTAMIENTO PRATS DE LLUSANES. El cotxe fúnebre també està equipat amb un seient i un volant amb pom de fusta, quatre llums que funcionaven amb espelmes (dos per costat) i una estructura de braços de ferros de forma ondulada que s'uneixen al centre, i que servien de suport per unes cortines de vellut que tapaven la caixa del difunt. | 08171-116 | Cementiri de Prats de Lluçanès. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | El 1941 l'ajuntament de Prats de Lluçanès compra el cotxe fúnebre, anomenat també carro dels morts, tirat per una cavalleria. Fins aleshores els enterraments es feien seguint el sistema antic que consistia en portar el difunt en una llitera guarnida amb draps negres, damunt la qual hi anava el bagul. Durant vint-i-vuit anys es va fer servir el cotxe fúnebre, que va ser substituït el 1969 per un vehicle motoritzat. | 42.0116000,2.0361900 | 420194 | 4651513 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58140-foto-08171-116-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat extretes de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58164 | Llibres de comptes municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibres-de-comptes-municipals | BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. | XVII-XIX | Caldria restaurar la documentació, ja presenten taques d'haver patit humitat amb tinta descolorida, arrugues, estrips, etc. | Es tracta de tres llibres de comptes municipals que testimonien els registres de la Casa de la Vila de Prats de Lluçanès des de mitjans del segle XVII, època de gran creixement poblacional en que s'inicia la necessitat de l'organització municipal. Aquests llibres són: el llibre dels Oïdors, el llibre de Cradenceria, i el llibre dels Consellers. Els tres llibres estan enquadernats amb pergamí, cosits, i presenten diferents sistemes de tancament amb tires de pell. Llibre dels Oïdors (1634-1710): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 84 fulls de paper, alguns dels quals en blanc, i és el llibre més antic. Els oïdors de comptes eren els funcionaris encarregats d'examinar i aprovar els comptes d'una corporació, en aquest cas de la corporació municipal de Prats de Lluçanès. El primer compte és del 1634 i el dóna el clavari Bartomeu Burgés, sabater, als oïdors Joan Melcior, pagès, i Pere Marsal, també pagès. El seu títol sencer és: llibre dels oïdors de comptes tant de dades com de rebudes, i de compte que han de donar los clavaris de llurs anys als dits oïdors de la universitat, parròquia i terme de Sant Vicenç de Prats 1634-1710. Els clavaris eren els tresorers, funcionaris de l'administració municipal gremial i baronial catalana responsables de les finances. Llibre de Cradenceria (1672-1712): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 75 fulls de paper de dimensions de ½ DIN-A4. El credencer era l'escrivà encarregat de portar el llibre de credença d'una administració. El títol complert del llibre és: Llibre de Cradenceria de la vila de Prats 1672-1712. A continuació s'hi identifiquen el cradencer Joseph Cesari i el clavari Josep Marsal, pagès, en lo any 1693. Llibre dels Consellers (1684-1834): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 100 fulls de paper. Els consellers eren els membres dels organismes territorials catalans anomenats Consells. És un llibre que dóna una àmplia visió del funcionalment dels comptes municipals, ja que abasta una extensa cronologia. És el llibre pròpiament de pagaments, i s'inicia el 1684 amb unes boniques lletres d'estil gòtic que formen l'alfabet en els primers fulls. És molt interessant com a document històric, on es poden resseguir els consellers en cap, els moviments de tropes i fets locals i comarcals, i constitueix un veritable dietari d'acords del Consell i altres particularitats del comú. El seu títol complert és: 'llibre dels Consellers de la vila de Sant Vicenç de Prats bisbat de Vic per los qui avui són per havent seran a on s'anirà continuant lo que es cobrarà de dita vila començant lo any 1684'. | 08171-140 | Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès. Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 58167 | Plataners de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-prats | XX | Només es conserven plataners a l'entrada del nucli per la carretera BP-4653, al passeig Lluçanès i al carrer Reforma. | <p>Els plataners de Prats de Lluçanès estan situats a la carretera BP-4653, a l'entrada al nucli urbà de Prats de Lluçanès per l'oest, al sud i a l'est del santuari de Lourdes, i a dins del nucli urbà, en el passeig Lluçanès i el carrer Reforma. D'una banda hi ha una quinzena d'exemplars de plataners disposats a banda i banda de la carretera, tot i que especialment al costat nord, alguns plantats modernament. Els de majors dimensions, i per tant més vells, es troben emplaçats davant del restaurant cal Quico, i els que flanquegen l'entrada del camí que condueix al santuari de Lourdes. D'altra banda, també hi ha diverses fileres de plataners que a l'estiu donen ombra a la majoria del passeig Lluçanès, des de l'extrem nord, a la font del doctor Grau fins a la seu de l'ajuntament, cal Bach; i una dotzena de plataners que flanquegen el carrer Reforma pel costat oest.</p> | 08171-143 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Antigament, totes les vies d'entrada i sortida del nucli urbà estaven delimitades per fileres de plataners a banda i banda, essent especialment llarga la que arribava des de Lluçà, l'actual C-154. Els plataners eren especialment apreciats a l'estiu, ja que oferien una refrescant ombra als carros i carruatges que transitaven pel camí. Amb l'arribada de nous vehicles més grans i ràpids, els plataners van ser talats, als anys setanta, per l'estretor del pas que deixaven.</p> | 42.0084200,2.0359800 | 420172 | 4651161 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58167-foto-08171-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58167-foto-08171-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 2153 | 5.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 58168 | Nucli urbà de Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-prats-de-llucanes | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. | XVII-XX | La majoria de les cases que conformen el nucli han estat reformades, algunes conservant els murs de càrrega, estructura, obertures originals, i altres renovades o restaurades del tot. | El nucli urbà de Prats de Lluçanès està situat a l'extrem nord del terme municipal, prop del veí terme municipal de Lluçà, en un petit altiplà a uns 700 metres d'altitud delimitat a banda i banda per dos punts elevats, l'església de Sant Sebastià a l'oest i el Santuari de Lourdes a l'est. Es tracta d'un nucli gran, en relació amb la zona que l'envolta (Lluçanès i la part més oriental del Berguedà), que ja tenia unes dimensions considerables ja al segle XVII. El 1714, però, el nucli va ser cremat per els tropes de Felip V, deixant poques cases dempeus, fet que va provocar que al llarg del segle XVIII el nucli creixés amb la reconstrucció de les cases i la construcció de nous carrers, formant un nucli que ocupava bona part del que ocupa actualment. Poques cases conserven la fesomia de les cases del segle XVII, entre les quals cal destacar, però, cal Bernat i ca l'Enric. La part primitiva del nucli urbà s'estructura al voltant del carrer de la Bona Sort, descrit en una fitxa individual i reedificat durant la segona meitat del segle XVIII. Des d'aquest punt, seguint cap al nord, s'arriba a la plaça Vella, on es conserven alguns elements originals en les cases, com una llinda de 1737 en el número 13, o ca l'Enric, descrita en una fitxa individual. Girant a mà esquerra en direcció a les tres fonts es passa pel carrer Josep Cirera, on també es conserven elements originals en les cases amb els números 3 i 13, aquesta última amb una llinda datada l'any 1773. Es tornen a trobar elements originals del segle XVIII al carrer de l'Hospital que s'inicia prop de les tres fonts. En aquest carrer hi destaquen les cases amb els números 4, 5, 7, 8 (amb dues llindes datades els anys 1769 i 1787) i 10. Des del carrer hospital, i tornant a entrar al nucli per la carretera de Sabadell, s'arriba al carrer de la Resclosa, on es conserven diverses cases amb elements originals, com en els número 13, 16 (amb llinda datada l'any 1753), 18 (descrita en una fitxa individual), 21 (amb llinda datada l'any 1856), 26, 35 (cal Bernat, descrita en una fitxa individual) i 39. Seguint el carrer de la Resclosa s'arriba a la plaça 11 de setembre, on destaquen dues cases, la del número 1 amb llinda datada l'any 1745 i la número 4, amb llinda datada l'any 1772. Girant a mà esquerra s'arriba al carrer Roca d'Ambràs, on dues cases, número 8 i 16, conserven elements originals, la segona amb llinda datada l'any 1795 i a uns metres del qual hi ha cal Vaquetes (descrita en una fitxa individual). Paral·lel al carrer Roca d'Ambràs es troba el carrer Sant Pere, on es conserven forces elements originals en les cases amb els números 9, 14 (llinda datada l'any 1732), 15, 20, 24, 36, 38 i 46, l'última amb llinda datada l'any 1745. Tornant a la part més central del nucli urbà, es troben a la plaça Nova dues cases que conserven elements originals del segle XVIII, la que fa cantonada amb el número 2, amb una llinda on es pot llegir '1791 Mariano Comas Traginer' i la del número 20, amb llinda datada l'any 1784. A uns metres de la plaça Nova hi creua el carrer Major, descrit en una fitxa individual. Seguint-lo, s'arriba a l'església, darrera de la qual passa el carrer de les Escoles, on es conserven dues cases amb elements originals en els números 5 (llinda datada l'any 1725) i 7 (llinda datada l'any 1726). Desplaçant-nos a la part nord-est del nucli, a l'altre cantó de l'avinguda Pau Casals, s'arriba a la plaça de cal Xiquet, des d'on surten el carrer Nou (descrit en una fitxa individual) i el carrer de Vic, on destaca la casa amb el número 5 (amb llinda datada l'any 1775). Perpendicular al carrer de Vic es troba el carrer Serrat del Sol, on es conserven forces elements del segle XVIII, concretament en les cases amb els números 7 (amb llinda datada l'any 1796), 8, 11, 12, 13 (amb llinda datada l'any 1792), 19, 22 i 37. | 08171-144 | Sector nord del terme municipal | El nucli de Prats de Lluçanès inicialment neix al voltant de la capella dedicada Sant Vicenç, actualment denominada església de la Mare de Déu de la Bona Sort. Per tant, la zona més antiga del poble és la zona que integrava l'antiga sagrera - terreny de 30 passes al voltant de l'església consagrada que gaudia d'immunitat i protecció eclesiàstica -. A Prats, la sagrera estava formada pel carrer dels Llims o de la Bona Sort, conegut abans amb els noms de carrer de Terrabusters i carrer de la Costa, i per la plaça Vella. Després de la Pesta Negra del 1348 i la conseqüent mortaldat, el 1435 la parròquia de Sant Vicenç de Prats es va unir, com a sufragània, a Santa Eulàlia de Pardines, ja que en la seva demarcació sols hi vivien cinc famílies, i perdé la categoria parroquial. A meitat del segle XVI, la població havia crescut una mica. Així, en el fogatge de 1553 es recullen 56 cases a la sagrera de prats de Lluçanès. Com a conseqüència de l'increment de població a principis del segle XVII, es construeix un nou temple al nucli de Prats, la nova església de Sant Vicenç de Prats, acabada el 1649. Amb l'augment demogràfic la vila arribà el 1681 a tenir més de 150 cases al nucli i 9 cases de camp, tal com ho documenta el títol de Vila concedit per Carles II. Aquest creixement es va estroncar a principis del segle XVIII, quan les tropes felipistes van incendiar el nucli de Prats de Lluçanès, deixant unes 90 cases dempeus. La població es va refer, al llarg del segle XVIII, amb 93 cases habitades el 1739, 155 cases el 1753 i 353 cases el 1777. Durant el segle XIX es va veure la necessitat de fortificar la part cèntrica de la vila per la seva situació estratègica en el context de les guerres carlines. Es va emmurallar una part de la vila, deixant-hi quatre portals d'entrada batejats amb els noms de Cristina, Isabel, sant Sebastià i Casa Gran. Després d'uns anys d'inestabilitat i crisi a causa de les guerres carlines (la primera i la tercera foren especialment violentes) s'entrà en un període de benestar que va permetre expandir i reformar el nucli urbà. Al llarg del segle XX, i especialment a partir dels anys 70, el nucli ha crescut en superfície i en habitants, i s'ha creat un nou barri. | 42.0091600,2.0308800 | 419751 | 4651247 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58168-foto-08171-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58168-foto-08171-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58168-foto-08171-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Valorant globalment el nucli, s'observa com bona part del nucli actual ja existia al segle XVIII, tot i que d'una manera més dispersa que l'actual, amb una part central edificada a principis del segle XX, compresa pel passeig del Lluçanès, l'avinguda Pau Casals i el carrer Orient, amb edificis tant remarcables com la Torre Malla, cal Bach, ca l'Andreuet, la Farinera o l'escorxador públic (tots descrits en una fitxa individual). Els sectors que han crescut modernament es concentren a les sortides del nucli per les carreteres B-431 (sector de Sorribes), BP-4653 (serrat del Peric) i C-154 (el tram comprès entre la Residència Nostra Senyora de Lourdes i el poliesportiu al nord, i el sector proper a l'antiga fàbrica de teixits Puigneró al sud). | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58169 | Carrer de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-bona-sort | XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Algunes han estat completament reformades tapant tots els elements originals que s'hi poguessin conservar, altres s'han reformat conservant l'estructura i les obertures originals i finalment hi ha diverses cases que no s'han reformat, conservant-se en algun cas en estat de ruïna. | <p>El carrer de la Bona Sort està situat al sector sud del nucli urbà, entre la plaça Vella i la zona industrial que comença a partir del carrer Pica d'Estats. És un carrer estret, el primer tram és lleugerament descendent i fa una petita corba, i el segon és completament recte amb un pendent pronunciat. La majoria de cases, especialment al segon tram, estan situades al costat oest, quedant delimitat el costat est per un mur de pedra amb diverses portes que donen accés als horts i jardins que hi ha en aquesta part. Les cases, totes de tipologia urbana, són estretes de façana i generalment contenen dos obertures per pis, que normalment són els de planta baixa, primer i segon pis. Arribant al carrer de la Bona Sort des de la plaça Vella, es troben diversos edificis moderns o molt reformats fins que s'arriba a l'església de la Bona Sort (descrita en una fitxa individual), a mà esquerra. A la seva esquerra, en el número 9, hi ha un edifici reformat que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada a nivell de primer pis. Al davant de l'església, en el número 12, hi ha una casa molt reformada que conserva un carreu o part d'una llinda on hi ha el dibuix d'una serra emmarcat entre línies corbes que formen una creu grega. El dibuix es repeteix en una de les capelles laterals de l'església de la Bona Sort. La següent casa amb interès arquitectònic es troba al costat est, en el número 11. És una casa arrebossada i pintada de color ocre, que conserva quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i un portal bisellat amb la data de 1785 amb l'anagrama del cor de Jesús intercalat, a la llinda. Una altra casa amb interès arquitectònic, la trobem al costat oest, el número 22. Mostra una cantonada diferenciada amb carreus, quatre balcons emmarcats amb pedra bisellada repartits entre el primer i el segon pis, i dos portals bisellats a la planta baixa, un d'ells reformat. El portal original, a la dreta, conté la data de 1782, emmarcada amb elements geomètrics i florals a la llinda. La següent casa interessant és la seu del museu municipal Miquel Soldevila (descrita en una fitxa individual), ubicada al número 28, just on comença el pendent més pronunciat. A la seva esquerra, en el número 30, hi ha una casa en mal estat de conservació que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1782 a la llinda. En el número 32, hi ha una casa amb el segon pis arrebossat que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat, en el número 34, hi ha una casa formada només de planta baixa i primer pis, que conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i un portal emmarcat amb pedra bisellada, reconvertit en una porta i una petita finestra. Més enllà, en el número 36, hi ha una casa en força mal estat que pràcticament només conserva la façana principal. En aquesta es conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i un portal bisellat amb la inscripció '17 83 / TON NUG' amb una creu decorativa intercalada, a la llinda. La següent casa amb interès al trobem en el número 40, coneguda com cal Marcusses. Es tracta d'una casa amb la façana arrebossada que només conserva els brancals bisellats de la porta principal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, amb la data de 1786 junt amb una creu decorativa intercalada a la llinda. La següent casa, amb el número 42, és coneguda com cal Campé. També té la façana arrebossada i conserva a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, amb la inscripció '17 85 / SAGIMON NOGVERA', junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda.</p> | 08171-145 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Les cases que actualment formen el carrer de la Bona Sort van ser edificades durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indiquen les nombroses llindes datades, en la majoria dels casos, a la dècada de 1780. Tot i així, i tenint en compte que el nucli primitiu de Prats de Lluçanès s'estructurava al voltant de l'actual capella de la Bona Sort, és molt probable que aquest carrer ja existís abans que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0058000,2.0293000 | 419616 | 4650876 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58169-foto-08171-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58169-foto-08171-145-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al costat d'aquesta trobem cal Piteu, en el número 44. Es tracta d'una casa amb la façana arrebossada i pintada de color salmó, que conserva al segon pis dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra; al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'VANTVRA SERRA' a la llinda. A la planta baixa es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal també emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1783, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Al seu costat, en el número 46, hi ha una casa amb l'arrebossat de la façana força escrostonat que té una estructura simètrica d'obertures, amb dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra al segon pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, la de la dreta de les quals amb la data de 1788 amb una creu decorativa intercalada a la llinda, i dues obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal també emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció ' 17 65 / AGVSTI VASSACHS', junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Més a l'esquerra hi ha cal Manolo, en el número 48, casa que conserva dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al segon pis, una balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada al primer pis, i dues portes reformades a la planta baixa, la de l'esquerra amb la data incompleta de 17 8?, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Ja cap al final del carrer, en el número 50 hi ha una casa que conserva les brancals bisellats del portal principal, i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, el del segon pis de menors dimensions. Al seu costat hi ha una casa que només conserva una part de façana on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, i a partir d'aquest punt s'inicien les naus i coberts d'ús industrial que finalitzen el carrer. En el tram inferior del carrer hi ha només una casa al costat est, anomenada cal Sala, que ha quedat aïllada. Es tracta d'una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1785 i una inscripció esborrada, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. També a la planta baixa conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada, al primer pis s'hi observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. Segons indica X. Cortada a les anotacions de l'arxiu fotogràfic, la serra que apareix en un carreu de la casa (n º 12)que hi ha davant l'església de la Bona Sort, antigament la rectoria, podria tractar-se d'una referència al rector que va fer construir el conjunt reformant l'església, anomenat Valentí Serra. | 94 | 46 | 1.2 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58170 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-11 | XVIII-XX | L'estat de conservació és de les cases és heterogeni, tot i que majoritàriament s'ha conservat l'estructura original. | <p>El carrer Major està situat al sector nord del nucli urbà, entre la plaça Vella i la carretera C-154, al seu pas pel nord de cal Camps. Es tracta d'un carrer amb una orientació sud-nord, lleugerament ascendent i que fa una petita curvatura. Les cases, de tipologia urbana, estan situades a banda i banda del carrer i estan formades majoritàriament per planta baixa, primer pis i golfes o segon pis, amb dues obertures per planta i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Tot i que algunes cases s'han reformat profundament, moltes conserven l'estructura original, i en alguns casos les obertures, sovint emmarcades amb pedra treballada, bisellada o motllurada. L'estil de les cases que formen el carrer és heterogeni, ja que tot i tenir un origen comú del segle XVIII o anterior, algunes han estat reedificades o molt reformades als segles XIX i XX, modificant d'aquesta manera el seu aspecte exterior i incorporant nous materials. Es troben llindes de finestres o portals amb l'any de la construcció de l'edifici inscrit en els números 6 (1786), 48 (1846), 50 (1843), 53 (1741), 58 (1838) i 60 (188-), a més de les que es troben a la Rectoria i a cal Duran (descrites en una fitxa individual).</p> | 08171-146 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Les cases que actualment formen el carrer Major van ser edificades durant el segle XVIII, i reformades, rehabilitades o reedificades al llarg dels segles XIX i XX, tal com ho indiquen nombroses llindes datades al llarg del carrer. Tot i així, i tenint en compte que durant el segon quart del segle XVII es va construir l'església de Sant Vicenç, és molt probable que aquest carrer ja existís abans que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0094500,2.0298400 | 419665 | 4651281 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58170-foto-08171-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58170-foto-08171-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58170-foto-08171-146-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58175 | Cal Vaquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaquetes | XIX | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta en precàries condicions. Caldria reformar-la. | <p>Cal Vaquetes es troba situada al capdamunt del carrer Roca d'Ambràs de Prats de Lluçanès, prop del camí ramader i les fonts del Ti i del Xambó. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de petites dimensions, formada per planta baixa i dos pisos (el segon fruit d'una ampliació en alçada) amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i morter, i cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal amb una finestra a la dreta, emmarcats amb brancals i llindes de pedra treballada; dues finestres de menors dimensions i un portal emmarcat amb pedra i coronat amb arc rebaixat de maó pla, a la banda esquerra. També s'hi pot observar un desaigua de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada, i al segon pis es troben dues galeries amb brancals de pedra, una de les quals conserva les baranes de fusta i l'altra ha estat reformada i parcialment tapiada amb obra. Tant les façanes est com oest, presenten una sola obertura emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord hi ha dos portals d'accés a la planta baixa, un dels quals tapiat, emmarcats amb brancals i llindes de pedra treballada. El portal de la banda esquerra tenia la data de 1809 (el nou actualment està escrostonat) inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Sobre d'aquest portal s'hi obren dues finestres: una al primer pis amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada, i una altra a les golfes, de menors dimensions, emmarcada amb pedra treballada.</p> | 08171-151 | c/ Roca d'en Bràs, s/n. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Cal Vaquetes va ser edificada a principis del segle XIX, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1809.</p> | 42.0113500,2.0259800 | 419348 | 4651495 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58175-foto-08171-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58175-foto-08171-151-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58177 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-3 | XVIII-XX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, tot i que majoritàriament s'ha conservat l'estructura original. | <p>El carrer Nou està situat al sector nord-est del nucli urbà, entre la plaça de cal Xiquet i la plaça de la Roca Xica. Es tracta d'un carrer recte, amb una orientació sud-nord i lleugerament ascendent. Les cases, de tipologia urbana, estan situades a banda i banda del carrer i estan formades majoritàriament per planta baixa, primer pis i golfes amb dues obertures per planta i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Tot i que algunes cases s'han reformat profundament, la majoria conserven l'estructura original, i les obertures, en molts casos emmarcades amb pedra bisellada. Al llarg del carrer es van trobant portals i finestres amb llindes amb inscripcions, la majoria dels casos formades per la data de la construcció. Aquestes dates, totes de la segona meitat del segle XVIII, tenen en molts casos l'anagrama del cor de Jesús o una simple creu intercalats. Se'n troben en els números 2 (1765, 1770 i 1784), 9 (1774), 10 (1788), 11 (1770), 12 (1776), 15 (1770), 30 (1768), 35 (1793), 37 (1792) i 54 (1792).</p> | 08171-153 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Les cases que actualment formen el carrer Nou van ser edificades durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indiquen nombroses llindes datades al llarg del carrer, que són majoritàriament de la dècada de 1770 a l'inici del carrer, de 1780 a la part central i de 1790 a l'extrem final. Tot i així, tenint en compte les dimensions de Prats de Lluçanès abans que fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714, és probable que hi haguessin cases en aquesta ubicació anteriorment.</p> | 42.0104800,2.0318400 | 419832 | 4651393 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58177-foto-08171-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58177-foto-08171-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58177-foto-08171-153-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58181 | Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles | XX | Els interiors es troben en mal estat de conservació, bruts i amb problemes d'humitat. | Les Escoles Velles estan situades a la cantonada del carrer de les Escoles, enfront de la part posterior de la rectoria. Es tracta d'un edifici construït a principis del segle XX, format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i coronament esglaonat a la part nord i a la sud. A la façana nord hi ha una part de l'edifici que conserva l'arrebossat original, ja força erosionat. Presenta quatre obertures a la planta baixa, una de les quals és una estreta porta coronada amb arc de mig punt decorat amb una reixa de ferro amb la data de 1919. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres que presenten una decoració de guardapols feta amb maó i arrebossat. A la part esquerra d'aquesta façana hi ha l'oficina de correus, que presenta un arrebossat modern, una porta estreta d'accés coronada amb arc de mig punt amb una reixa de ferro i la data de 1919, i un estret finestral amb una decoració de guardapols d'arc de mig punt de color rosat. La façana est, juntament amb la cantonada, presenta arrebossat modern i cinc finestrals de doble finestra formats per una repisa de maó i un coronament de guardapols d'arc rebaixat de color rosat. Antigament eren finestrals de doble finestra emmarcats amb maó i coronats amb arc rebaixat, també de maó. La façana sud, també arrebossada modernament, presenta tres obertures a la planta baixa: una porta central a la qual s'accedeix a través d'unes escales, i dos finestrals, un a cada banda. Totes elles estan decorades amb un guardapols en forma d'arc de mig punt de color rosat. A la part superior, sobre la porta, hi ha una doble obertura amb repisa de maó i coronament triangular. | 08171-157 | c/de les Escoles, 1. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | És un edifici construït a principis del segle XX. Eren les antigues escoles públiques que hi havia a la població, anomenades Escoles Nacionals, que van ser inaugurades el 1920 i costejades per Pau Cirera Artigas. | 42.0096200,2.0293400 | 419624 | 4651300 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A una part de l'edifici hi ha l'oficina de Correus.La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 58192 | Cal Pelut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelut | XVIII | Algunes parts dels murs de càrrega han estat reformades amb maó. | Cal Pelut és una masia situada a la cantonada entre el carrer Resclosa i el carrer del Mercat, en el sector oest del nucli urbà, tot i que originalment era una masia aïllada que amb la formació de nous carrers va quedar integrada al nucli urbà. Actualment té altres edificacions adossades al nord, conservant la zona d'horts a l'est de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum principal amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb alguns panys reformats amb maó i la part superior arrebossada, i amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions, i emmarcant algunes de les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur que separa el volum original, a l'esquerra, d'una ampliació, a la dreta. A la planta baixa presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat també amb pedra bisellada, una finestra reformada i un portal amb brancals de pedra motllurada i llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre. Al primer pis s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada reconvertides en balcó i un balcó emmarcat amb maó. A les golfes hi ha tres balcons, dos reformats i l'altre emmarcat amb maó. La façana sud, força estreta, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb maó al primer pis. A les golfes, hi ha una gran eixida, que ocupa l'ample de la façana, sustentada amb un pilar central de maó. La façana est té dues estructures adossades, un cobert a l'extrem dret i una estructura tancada de planta quadrada a l'esquerra, i diversos panys de paret reformats amb maó. En aquesta façana s'observen dues portes i tres finestres a la planta baixa, tres balcons i una finestra al primer pis i dues finestres i una eixida horitzontal a les golfes. Davant la façana est es conserva l'hort de la masia, delimitat a tot el seu volt per un mur de pedra. L'hort queda delimitat al sud pel carrer del Mercat, a l'est pel carrer Reforma i a l'oest per la mateixa masia. | 08171-168 | c/ Resclosa, 18. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Tot i no tenir dates precises de la seva construcció es pot considerar, per la seva tipologia constructiva i per ser una masia aïllada dins el nucli urbà, un edifici del segle XVIII. La casa, coneguda anteriorment com a Cal Saste i Cal Sastre Vicenç, es va anar ampliant amb materials i estils de l'època en segles posteriors. | 42.0095900,2.0280700 | 419519 | 4651298 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 89436 | Projector de cinema del Cafè-Teatre Orient | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-del-cafe-teatre-orient | <p><span><span><span><span><span>GORCHS, A. i REIXACH, R., Guerra i repressió al Lluçanès, vol. I, Ajuntament de Prats de Lluçanès: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, p. 311-312.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SANZ, C., '</span></span></span>Marín i Orpheo Sincrònic S.A. (OSSA) Dues empreses fabricants de projectors de cinema, de les més importants de l’Estat espanyol, van néixer al Guinardó', <em>Revista El Pou</em>, núm. 6, desembre 2016, p. 8-9.<span><span><span> En línia: <a href='https://www.raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/376011/469303/'>https://www.raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/376011/469303/</a> [consulta: 29 de desembre de 2021].</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Wikipedia: 'Ossa (empresa)'. En línia: <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Ossa_(empresa)'>https://ca.wikipedia.org/wiki/Ossa_(empresa)</a> [consulta: 29 de desembre de 2021].</span></span></span></p> <p> </p> | Segle XX | <p><span><span><span><span><span><span>A la cabina de projecció del </span>Cafè-Teatre Orient s'han conservat </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>diversos elements i aparells que eren utilitzats per al bon funcionament de la projecció de pel·lícules. L’element central de la cabina és el projector de cinema, un dispositiu optomecànic de la popular marca OSSA, model 60A. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest projector està format pel peu de suport de la maquinària que sustenta diversos elements necessaris per portar a terme la projecció: el motor, la font de llum i l'objectiu, les dues bobines que contenien la cinta, el sistema de ventilació i l'obturador. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Aquesta màquina projectava un raig de llum sobre els fotogrames (de manera regular, en intervals de centèsimes de segon). Una lent augmentava i invertia el raig de llum i projectava la imatge resultant a la pantalla.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-183 | Avinguda Pau Casals, 38. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p><span><span><span><span><span>Aquest projector de cinema es conserva actualment a l'antiga cabina de projecció de cinema </span></span><span><span>del Cafè-Teatre Orient. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Cafè-Teatre Orient va començar a funcionar l’any 1907 i fou un dels teatres de Prats, juntament amb Cal Raurell o el teatre Mundial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels anys 30 es va condicionar el Cafè-Teatre Orient per fer-hi projeccions cinematogràfiques de manera regular. Durant la Guerra Civil s’hi van projectar documentals realitzats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. S’han recollit testimonis que recorden que durant el conflicte es van seguir fent sessions de cinema els diumenges i els dijous. També fou habitual organitzar-hi actes benèfics per als soldats que es trobaven al front (entre els quals, sessions de cinema).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys 90 del segle XX l'Orient es va tancar per problemes d'humitat. Actualment l'edifici és de propietat municipal i hi està prevista una adequació i restauració de l'espai.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’ha conservat la cabina de projecció amb els diversos elements, tal i com va quedar després d’entrar en desús. Cal destacar-ne el projector de cinema, de la marca Ossa. Aquesta marca (OSSA: Orpheo Sincronic Sociedad Anónima) va ser fundada per la família Giró i es va mantenir en actiu entre els anys 1928 i 1982. Ossa van ser uns industrials molt destacats del període de postguerra, fabricaven projectors cinematogràfics, motocicletes i aparells com tocadiscos, altaveus o màquines de cosir, entre d'altres. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Pel que fa als projectors, Ossa va ser la primera marca a fabricar-ne de 35mm a l’estat espanyol. Els seus dissenys van adquirir gran popularitat i es van convertir en uns dels projectors més emprats a les sales de cinema. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0081600,2.0312100 | 419777 | 4651136 | ca. 1965 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89436-img20210615120915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89436-img20210615120901.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 98 | 52 | 2.2 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58052 | Coll Lliscador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-lliscador | <p>Llibreta de cobranza.1844. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | La masia es troba en mal estat pel desús en el que ha caigut, ja que només s'utilitza per a usos agropecuaris. L'edifici principal té la teulada en mal estat i els interiors en estat de ruïna. | <p>Coll Lliscador és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i una ampliació de menor alçada adossada al nord-est, ambdós de planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats a la façana nord-est i en altres panys de paret, i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. L'edifici principal té adossades, a les quatre façanes, diverses estructures d'ús agropecuari. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cobert que s'adossa a l'edifici entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa s'hi observen tres portals, un emmarcat amb pedra bisellada, un altre emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de maó pla i una emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, a més d'una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'hi observa un balcó emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est té una estructura moderna adossada. A la part visible de la façana, completament arrebossada, no hi ha cap obertura. A la façana nord-oest hi ha adossat un cobert a l'edifici principal, pràcticament a l'altura de la teulada. A la planta baixa presenta un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i una biga de ferro com a llinda, i una finestra de petites dimensions reformada i emmarcada amb pedra. Al primer pis hi ha una única obertura que originalment era una finestra emmarcada amb pedra treballada però que s'ha reformat com a porta, a la que s'accedeix a través d'unes escales modernes de ferro. La façana sud-oest té una estructura d'obra adossada al davant. La façana presenta únicament una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ubicada sota teulada.</p> | 08171-28 | Sector oest del terme municipal | <p>Coll Lliscador es troba documentada en una 'llibreta de cobranza' de l'any 1844, on hi apareix com a Clot Lliscador. Per tant, s'ha de situar l'origen de Coll Lliscador en la primera meitat del segle XIX, com en moltes altres cases de l'anomenat Raval de Prats.</p> | 42.0065800,2.0178200 | 418666 | 4650973 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58056 | Molí del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-marcal | <p>PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.</p> | XVIII | Només es conserven parts del mur que delimitaven la bassa i alguns trams dels murs que delimitaven l'edifici del molí | <p>El molí del Marçal està ubicat als peus del rec de Generes, al nord del Marçal i a uns metres del pont del Marçal, en un punt enclotat en els anomenats camps de l'horta, a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'un antic molí del que només se'n conserven alguns murs a tocar del rec de Generes. A la part més propera al rec s'hi observen les runes de l'edifici del molí, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que arriben fins alçades d'entre un i dos metres, delimitant una estructura de planta rectangular amb les restes d'alguna divisió interna. Sobre aquestes runes s'alça el mur que delimitava la bassa, també formats amb maçoneria de pedra. De la bassa, de forma triangular, se'n conserven parts dels murs que la delimitaven, especialment la part que es troba més a prop de l'edifici del molí, on el mur de la bassa assoleix una altura pròxima als tres metres. En aquest tram, construït amb filades regulars de carreus treballats, s'observa una obertura d'arc rebaixat a l'extrem inferior, que permetia al pas de l'aigua cap a la maquinària del molí. A uns metres de les runes del molí s'hi conserva el pont del Marçal, que salva el pas del rec de Generes, i una estructura defensiva ubicada uns metres al nord-est del pont.</p> | 08171-32 | Sector nord-est del terme municipal | <p>L'any 1770, Climent Marçal, de Prats de Lluçanès, rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí del Marçal data del segle XVIII.</p> | 42.0176900,2.0406700 | 420572 | 4652185 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí que comunica el molí amb la masia del Marçal té alguns trams on s'intueix l'empedrat original. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||
| 58057 | Molí de Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-galobardes | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.</p> | XVIII | De l'edifici original només se'n conserva la part més antiga, on hi ha ubicat el salt d'aigua i el carcabà, i els murs que delimiten la bassa, ubicada sobre el molí. | <p>El molí de Galobardes està situat als peus del riu Bassí, just en l'encreuament d'aquest amb el rec de la font de la Coromina en el gorg que hi ha just al costat del molí. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos, del que només se'n conserva una petita part, que equival aproximadament a una quarta part del molí original. La part que no es conserva està essent reconstruïda aixecant de nou tota l'estructura, ja que les diverses ampliacions que s'havien anat fent al molí no tenien gaire qualitat constructiva i l'edifici s'havia anat esquerdant progressivament, impossibilitant la seva conservació. La part original consisteix en un cos rectangular adossat al cingle que envolta el molí, dins del qual hi havia el salt d'aigua que donava força hidràulica al molí. És un cos de tres nivells, en el que els murs de càrrega, de maçoneria de pedra gran i treballada a les cantonades, van reduint la seva amplada, essent el més ample l'inferior i el més estret el superior. També es conserva, a nivell de soterrani, i a la façana principal, orientada a l'est, el carcabà, dins del qual encara s'observa el conducte per on sortia l'aigua. L'altre part que es conserva del molí original és la bassa, actualment plena de terra i vegetació. Està delimitada per murs de càrrega amples de maçoneria de pedra gran, bastits sobre la roca natural que envolta el gorg que hi ha al costat del molí. La bassa, de forma rectangular, conserva un desaigua que dóna al gorg, un sobreeixidor, també ubicat al mur que dóna al gorg i el forat, actualment soterrat, per on entrava l'aigua a la bassa provenint del riu Bassí. També s'observa, a la cantonada de la bassa que hi ha just a sobre de l'edifici del molí, l'obertura per on entrava l'aigua cap al molí, emmarcada amb pedra treballada i protegida amb una reixa metàl·lica.</p> | 08171-33 | Sector sud del terme municipal | <p>L'any 1751, Antoni Vila i Galobardes, de Prats de Lluçanès, rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de Galobardes data del segle XVIII.</p> | 41.9874100,2.0135300 | 418286 | 4648849 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58068 | Camí empedrat de la Pedregosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-pedregosa | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat general de conservació és pobre, tot i que la part que pertany al municipi de Prats de Lluçanès, podria tenir interès arqueològic. | <p>La masia de la Pedregosa es troba situada en terme d'Oristà, tot i que prop del límit amb Prats de Lluçanès, ja que la majoria de les seves terres es troben en aquest terme municipal. Just a l'est de la masia, al límit entre els dos termes municipals, s'ha localitzat les restes d'un camí empedrat. El camí empedrat, que s'ha anomenat de la Pedregosa, al desconèixer el seu recorregut, té una direcció sud-oest a nord-est i dos trams ben diferenciats. Del tram nord es conserven les restes d'un camí amb forma de trinxera invertida, és a dir, que les restes del camí s'han anat erosionant i/o amuntegant fins arribar a formar un monticle allargat, recte i regular, semblant al que es va excavar en el jaciment del Permanyer, ubicat entre els termes municipals d'Olost i Muntanyola. El tram sud es troba dins del terme municipal d'Oristà i al sud de la masia de la Pedregosa. Es tracta d'un tram recte i ascendent que salva el fort desnivell que hi ha al sud de la masia. D'aquest, se'n conserven alguns trams de mur de contenció.</p> | 08171-44 | Sector sud del terme municipal | <p>Es desconeix l'origen d'aquest camí, tot i que una excavació en el tram nord del camí (el que es troba en terme municipal de Prats de Lluçanès) permetria datar-lo. En el cas del Permanyer, jaciment excavat en el que hi havia un tram de camí (tram 3) amb la mateixa conservació que aquest (forma de trinxera invertida), es tractava d'un camí d'època romana, tot i que és impossible assegurar que es tracta del mateix cas.</p> | 41.9827600,2.0275000 | 419438 | 4648319 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58068-foto-08171-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58068-foto-08171-44-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 58069 | Camí empedrat de Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-galobardes | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat general de conservació és pobre, tot i que l'acumulació de terra sobre el camí inferior podria haver preservat part del paviment original. | <p>A mig camí entre la masia de Galobardes i el casal de Santa Llúcia, es troben les restes de dos camins empedrats, prop de l'anomenat Racó Fosc. Es tracta de dos camins que transcorren pràcticament paral·lels, separats per poques desenes de metres, amb una direcció sud-nord. El que es troba més a l'est transcorre pel bell mig d'una petita vall i se'n conserven petits trams dispersos. En un primer tram, d'uns 20 metres de llarg, s'observa el límit lateral del paviment; més endavant, uns metres més al sud, es torna a observar el límit lateral junt amb el que podria ser una trencada del camí, ja que s'hi troba una filada de pedres perpendicular al sentit del camí i uns metres enllà s'hi observa un tram de mur de contenció, tot i que recobert totalment de bardisses. El camí que es troba a l'oest s'inicia prop de l'anomenat Racó Fosc, una vall humida i ombrívola en la que es troba la font dels Senyors. Aquest camí, al contrari de l'altre, no avança per la vall, sinó que ascendeix directament per un dels vessants de la vall, arribant, al final de l'ascensió, a una esplanada rocosa. D'aquest camí només se'n conserven petits trams del mur de contenció, tot i que la erosió de la muntanya delimita perfectament el curs del camí.</p> | 08171-45 | Sector central del terme municipal | <p>Els dos trams de camí són de cronologia indeterminada, ja que no se n'ha fet cap estudi. Tot i així, el fet que aquests dos camins avancin pràcticament paral·lels podria indicar que van ser construïts en èpoques diferents, o bé per a diferents usos, sense poder-ho precisar.</p> | 41.9944800,2.0189800 | 418747 | 4649629 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58069-foto-08171-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58069-foto-08171-45-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'oest de Galobardes, prop de la carretera BV-4401, s'han trobat les restes d'un altre camí, molt erosionat, prop del qual han aparegut restes de ceràmica ibèrica i romana en superfície. | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 58095 | Font del Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ti | La font no raja. | <p>La font del Ti està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l'església de Sant Sebastià. Un cop es deixa enrera l'últim carrer del nucli, s'arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol. Des d'aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font, situada en una zona de camps. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de formigó, al centre del qual sobresurt un brollador de plàstic, del que actualment no en raja aigua. La font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Xambó, està ubicada en el punt on la pista es creua amb el rec, sota un plataner de grans dimensions.</p> | 08171-71 | Sector nord del terme municipal | <p>La font del Ti, com la veïna font del Xambó, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi. Antigament la font estava situada més amunt que a on es troba actualment, entre uns camps.</p> | 42.0121400,2.0234900 | 419143 | 4651585 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58095-foto-08171-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58095-foto-08171-71-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 58096 | Font del Xambó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xambo | La font no raja i l'espai que l'envolta presenta deixadesa en el condicionament. | <p>La font del Xambó està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l'església de Sant Sebastià. Un cop es deixa enrera l'últim carrer del nucli s'arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol. Des d'aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font del Ti. Des d'aquí s'ha de girar a mà esquerra seguint el gir del torrent fins arribar a la font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Ti. La font està formada per un dipòsit de maó mig soterrat i parcialment cobert de vegetació, a la part inferior del qual s'intueix un brollador, del que actualment no en raja aigua. La font està ubicada sota diversos plataners de grans dimensions, al mig d'una zona on el camí s'eixampla formant una petita esplanada.</p> | 08171-72 | Sector nord del terme municipal | <p>La font del Xambó, com la veïna font del Ti, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi. Antigament, també s'hi ballaven sardanes durant la festa de Sant Pere.</p> | 42.0121000,2.0229400 | 419097 | 4651581 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58096-foto-08171-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58096-foto-08171-72-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 58109 | Reines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reines | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982. REIXACH, R., Ja han sortit les reines, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 4, 2001. REIXACH, R., Prats de Lluçanès, un poble de reines, La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, extra Nadal, 15 de desembre de 2006. | XX | L'últim cop que van sortir les reines va ser l'any 1991. | Les Reines han estat durant molts anys unes particulars missatgeres dels reis d'Orient. Aquestes reines eren uns personatges femenins que anaven embolicades amb un llençol blanc que els cobria tot el cos i part de la cara per no ser reconegudes. S'asseien o ajupien en un racó de l'hort o a l'entrada d'una casa i allà anaven rebent tota la canalla del barri. L'un darrere l'altre, els nens i nenes desfilaven davant la reina i aquesta els donava caramels, pegadolça, confits o anissos. Quan marxaven les reines solien fer bellugar els llençols per fer veure que volaven, i a partir d'aquí calia esperar l'arribada dels reis, uns personatges que mai no venien però que rebien els missatges de les reines i els portaven regals. Uns vuit dies abans de reis es posaven canyes als balcons, tantes com nens i nenes vivien a la casa per tal que les majestats sabessin quanta canalla vivia en aquell domicili. | 08171-85 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | En el primer quart del segle XX, quan s'apropava la festivitat del Reis, les noies de diferents barris o carrers es reunien per veure qui faria de reina aquell any, continuant així el costum que havien vist en els més grans. Joan Amades assenyala que a la vigília de Reis, sortien unes dones, vestides de manera extravagant, que feien el paper de reines. Se situaven en punts determinats de la població, on les anava a trobar la mainada i els demanava coses. Elles recomanaven als nens que fossin bons minyons i els prometia, amb veu estrafeta a fi de no ésser conegudes, atendre els seus desigs i portar-los força coses. Representaven les missatgeres dels reis de l'Orient, havien de tenir entre vuit i quinze anys i saber interpretar bé el paper. Entre els anys 30 i 32 van començar arribar els tres reis amb els seus patges. Els reis i les reines van conviure uns anys però en alguns barris les reines van desaparèixer. Després de la Guerra Civil, aquest costum va decaure i van passar a ser personatges de domicilis particulars, que a vegades s'hi acostaven alguns veïns. Els reis van anar agafant més protagonisme i cada any se'ls feia una festa més lluïda. Durant els anys quaranta i cinquanta es va recuperar aquest costum i a la reina - Eugènia Mollfulleda- l'anava a veure pràcticament tot el poble fins l'any 1991, que va sortir per últim cop. Cada vegada la vestimenta, el pentinat, el discurs de benvinguda, els complements (corona, llaços); s'havien treballat més, fins a crear un personatge força atractiu que tingué molt èxit. Però la reina va haver de compartir la mateixa feina amb els patges reials que recollien, a diferència de la reina, els missatges escrits. | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la revista: Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 4, 2001. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 58113 | Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-0 | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | XIX | El 2003 va ser l'últim any que va sortir la processó de Corpus a Prats. | La processó de Corpus Christi a Prats sortia el diumenge més proper a Corpus de l'església parroquial de Sant Vicenç i seguia el mateix recorregut que la processó del Sant Enterrament, passant per plaça Vella, la Bona Sort, el carrer Josep Cirera, el carrer de la Font, el carrer de la Resclosa, la plaça 11 de setembre, el carrer del Mercat, la plaça Nova, fins arribar altre vegada a l'església parroquial. Es portava en processó la Custòdia (que fa d'ostentori de la Forma Sagrada o hòstia consagrada) sota tàlem, i es parava en tres altars que havien construït els veïns: un a la plaça Vella, un altre a la plaça Nova i l'últim a la plaça 11 de setembre, on també, com a acte d'ofrena, s'havia bellament decorat el paviment amb catifes de flors que marcaven l'itinerari sagrat. Al llarg del recorregut la gent del carrer i també des dels balcons llançava pètals de flors sobre el pas de la processó. Originalment es llançaven 'gallerets', però com que tacaven la roba, van ser substituïts per pètals de rosa. Amb la Custòdia es beneïa a la gent del carrer. Segons fonts orals, als anys 40, els veïns de la plaça Vella construïen un gran altar adornat amb flors, molt ben treballat que donava gran esplendor a la processó de Corpus. | 08171-89 | Carrers de la població. Nucli urbà. Prats de Lluçanès. | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma - l'hòstia consagrada - a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaldre l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58113-foto-08171-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per Roser Reixach, la segona ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58132 | Campana Vicenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-vicenta | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006.</p> | XIX | Es conserva fragmentada i dispersa en mans de particulars. La major part de la campana, però, es va perdre. | <p>La campana Vicenta es conserva fragmentada a causa de la seva destrucció. Un d'aquests fragments es troba exposat a l'església parroquial. Construïda a finals del segle XIX era la campana més gran i pesava aproximadament uns 100 quilos. La campana fou batejada amb el nom de 'Vicenta, Concepció, Josepa i Sebastià', i duia també els noms del Sr. rector Obreres i el de qui la fabricà. Estava decorada amb una faixa de decoració de garlandes vegetals i una simple motllura que resseguien la part inferior. Antigament es tocava la campana Vicenta per espantar el mal temps i allunyar les pedregades.</p> | 08171-108 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La campana Vicenta va arribar a Prats de Lluçanès, procedent d'Olot, el 20 de Juliol de 1883 per ubicar-la dalt del nou campanar de l'església de Sant Vicenç que s'havia acabat de construir el 1882. Va ser rebuda per membres de l'Ajuntament, el clergat i els veïns, en un acte amenitzat per l'orquestra. El 20 d'agost de 1883 el rector va batejar la campana amb els noms de Vicenta, Concepció, Josepa i Sebastià, de la qual foren padrins Sebastià Bach, de Santa Llúcia, i N. Bertran, mestressa del Grau. Abans de col·locar la campana nova, es van baixar les velles i es comprovà que la més grossa, anomenada Maria, pesava 13 quintans i havia estat fabricada l'any 1643. D'igual any seria la campana més petita que s'emportaren els carlins l'any 1837, any en què es va aterrar el campanar. Tornaren a pujar les campanes velles i la última fou la Vicenta. El 1936 es van saquejar les esglésies de Prats de Lluçanès, i tiraren les campanes des de dalt del campanar, quedant fragmentades al terra. Un cop esberlada es van adonar que el material amb què estava feta no els servia per fondre-la i utilitzar-la per armament, i per tant s'han pogut conservar alguns trossos perquè algunes persones van recollir-ne alguns fragments que han conservat fins a l'actualitat.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 1883 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns particulars conserven fragments de la campana Vicenta, ja que segons fonts orals, quan es va fer caure la campana es va fragmentar en diverses parts, i la gent va arreplegar-ne els trossos. També al Museu Municipal Miquel Soldevila es conserven alguns fragments. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 58166 | Gorg del molí del Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-moli-del-cingle | Resulta preocupant l'acumulació de deixalles i brutícia a banda i banda del rec i en el mateix gorg. | <p>El gorg del Molí del Cingle està situat al costat del molí que li dóna nom, en el curs del rec de Prats. S'accedeix al gorg a través de la pista forestal que condueix al Molí del Cingle. Un cop s'arriba al molí, el gorg hi queda pràcticament adossat a l'oest. Es tracta d'un gorg ample i no excessivament profund, amb una forma pràcticament circular que contrasta amb el rec, força estret i de traçat recte. L'aigua cau al gorg sobre unes roques de grans dimensions que s'han desprès del cingle, amb una caiguda vertical d'uns 10 metres, ja que el gorg està delimitat en la part nord per una línia de roca que travessa el curs del rec de Prats i que forma una paret vertical.</p> | 08171-142 | Sector est del terme municipal | 41.9974600,2.0336800 | 419968 | 4649946 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58166-foto-08171-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58166-foto-08171-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 58174 | Molí de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorribes-0 | <p>Cadastre de 1751. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | Es troba parcialment derruït, conservant, però, la planta baixa en volta de canó i part de l'estructura de la bassa. | <p>El molí de Sorribes, també anomenat molí de l'horta de Sorribes, molí de l'horta, i modernament denominat molí espatllat; es troba situat al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent del Merdinyol. De planta rectangular, format inicialment per planta baixa i un pis, actualment es troba parcialment derruït, conservant però, amb força solidesa, la planta baixa amb interior de volta de canó. En aquesta sala s'hi poden observar els orificis de l'antiga maquinària del molí. Està construït amb maçoneria de pedra regular, força gran, cantonades diferenciades amb grans carreus treballats, i amb murs que presenten més d'un metre de gruix. La façana principal, orientada a l'est, presenta una única obertura, la porta d'accés a l'interior de la planta baixa, formada per brancals i llinda de pedra treballada. La porta ha quedat parcialment tapada pel gruix de terra que s'ha acumulat, al llarg dels anys, al seu davant. A la façana nord del molí hi ha adossada l'estructura de l'antiga bassa, construïda amb grans blocs de pedra que donen, en alguns sectors, un gruix del mur de més de dos metres d'ample. A l'interior de la bassa hi ha crescut bardissa i vegetació.</p> | 08171-150 | Sector central del terme municipal | <p>El molí de Sorribes, posteriorment anomenat molí de l'horta de Sorribes, molí de l'Horta, i finalment molí espatllat; es troba documentat en un cadastre de 1751, on hi ha els impostos que Narcís Jordà, en aquell moment propietari de Sorribes, havia de pagar per un molí fariner. Entre finals de segle XIX i principis del segle XX es va utilitzar, de manera provisional, com a escorxador.</p> | 42.0013100,2.0308800 | 419741 | 4650376 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58174-foto-08171-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58174-foto-08171-150-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58187 | Forn de calç del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-marcal | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Només es conserva el forat cilíndric del forn | El forn de calç del Marçal està situat a l'oest de la masia que li dóna nom, en una zona boscosa de forts desnivells i grans roques, força més elevada que la masia. Del forn de calç se'n conserva un forat cilíndric que medeix uns tres metres de diàmetre i està format amb gruixuts murs de maçoneria de pedra, que superen àmpliament el mig metre d'amplada. L'interior presenta un altre tipus d'arrebossat, potser produït per les coccions que havia fet el forn. La part est, abocada cap el desnivell que forma el serrat, té un tros enrunat de manera que el mur no assoleix la mateixa altura que a la resta. L'interior, força net de vegetació, està parcialment cobert de terra, deixant a l'exterior uns dos metres d'alçada de la cavitat del forn. | 08171-163 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0153700,2.0389200 | 420424 | 4651929 | 08171 | Prats de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58187-foto-08171-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58187-foto-08171-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 58189 | Teuleria del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-marcal | Una part de l'estructura està enrunada i coberta de terra. A la part del mur més ben conservada hi creixen alzines i roures. | La teuleria del Marçal està situada al marge d'un camp al nord de la masia que li dóna nom, a l'altre cantó del rec de Generes respecte la masia. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions parcialment enrunada i coberta, en part, de vegetació. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran i formen un habitacle quadrat d'uns quatre per quatre metres on es coïa l'obra. Sobre aquests murs, que pràcticament arriben al metre d'amplada, s'alça una gran i imponent alzina, a més d'altres alzines petites i algun roure. També es conserven, a la part nord, els dos arcs que donaven accés a la sala interior on es feia el foc. Aquests arcs, rebaixats i fets amb carreus irregulars, es troben pràcticament soterrats per la terra, ja que aquesta ha anat tapant l'estructura progressivament des de la seva última utilització que, tenint en compte les dimensions de l'alzina que hi ha crescut a sobre, no pot ser posterior a la guerra civil. | 08171-165 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0218000,2.0420100 | 420688 | 4652641 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58189-foto-08171-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58189-foto-08171-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dins de la finca del Marçal hi ha una altra teuleria de les mateixes característiques que no s'ha pogut localitzar. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 58190 | Sistema de rec de la Casanova de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-la-casanova-de-lourdes | Només es conserva un petit tram de la conducció de pedra. | El sistema de rec està situat en unes feixes delimitades amb murs de pedra situades entre la Casanova de Lourdes i les granges del Senglar, pràcticament a la carena de Lourdes. En un punt central de les feixes hi ha un camí que baixa entre aquestes. Al lateral d'aquest camí s'observa un tram dels conductes del sistema de rec. Es tracta d'un conducte descendent construït amb murs laterals de maçoneria de pedra i cobert amb lloses que baixa recte des de les feixes. La part superior del conducte ha estat reformada amb elements de formigó que permeten que l'aigua baixi de feixa a feixa al costat d'aquest camí central. | 08171-166 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0130000,2.0376300 | 420315 | 4651668 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58190-foto-08171-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58190-foto-08171-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La construcció de la nova carretera entre Olost i Olvan podria comportar la total desaparició d'aquest element, ja que està projectat que passi per aquesta zona. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 90796 | Plafó ceràmic del Serradet de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-serradet-de-sant-antoni | <p><span><span><span>CANTALLOPS I VALERI, Ll. «Salvador Valeri i Pupurull, 1873-1954». <em><span>Cuadernos de arquitectura</span></em>, [en línia], 1966, Núm. 63, p. 15-19. <a href='https://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110037'>https://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110037</a> [Consulta: 23-12-2021].</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>MILIAN</span>, A. «Lluís Bru, el mosaïcista del modernisme». <em>El Temps</em>, [publicat en línia el 5 de febrer de 2018], Núm. <span><span>1756</span></span>. </span></span></span><span><span><span><a href='https://www.eltemps.cat/article/3234/lluis-bru-el-mosaicista-del-modernisme'>https://www.eltemps.cat/article/3234/lluis-bru-el-mosaicista-del-modernisme</a> [Consulta: 23-12-2021].</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Museus d’Esplugues de Llobregat, «Fons del Taller Lluís Bru». <a href='https://museus.esplugues.cat/project/fons-del-taller-lluis-bru'>https://museus.esplugues.cat/project/fons-del-taller-lluis-bru</a> [Consulta: 23-12-2021].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Segle XX | <p><span><span><span>Aquest plafó ceràmic es troba als jardins de la finca del Serradet de Sant Antoni, davant de l’entrada principal de la casa. El plafó està integrat a l’estructura formada per una font amb un petit estany, situada enmig de l’escalinata que condueix fins la casa (ubicada a la part més alta de la finca). La font actualment no funciona i l’estany no conté aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El plafó ceràmic està incorporat a un mur de pedra que configura l’estructura de la font i l’estany. Aquest plafó té format de tríptic i està delimitat per un marc realitzat amb maons. Emprant tessel·les ceràmiques s’hi ha representat una escena de l’adoració de l’infant Jesús. A l’escena central s’hi observa l’infant Jesús, disposat a la part alta, amb un gran nimbe, i sis figures al seu voltant que li ofereixen flors a mode d’ofrena. A l’escena lateral esquerra, hi ha un àngel agenollat i un infant amb una palma. Al lateral dret, hi veiem una figura femenina agenollada i un infant que sosté unes flors blanques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle inferior dret del plafó s’hi observa la signatura “L. Bru” que faria referència al dibuixant i mosaïcista Lluís Bru i Salelles (1868 – 1952). </span></span></span></p> | 08171-185 | Carretera de Sabadell (B-431), Km. 72. | <p><span><span><span>La signatura “L. Bru” que s’ha conservat a l’angle inferior dret del plafó ceràmic ens evoca la figura de Lluís Bru i Salelles (1868 – 1952), destacat dibuixant i mosaïcista, amb una llarga i dilatada trajectòria, que va treballar pels principals arquitectes modernistes. Sabem que un dels arquitectes amb qui va treballar va ser en Salvador Valeri Pupurull (Milian, A., 2018), a qui s’atribueix la construcció del Serradet de Sant Antoni (<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cantallops i Valeri, Ll. 1966)</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>. Les dades de què disposem ens situen per a la construcció d’aquest edifici entre 1946 i 1948, aproximadament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Bru va tenir el seu taller ubicat al carrer Enric Granados de Barcelona, on hi va treballar tota la vida. Al taller hi van treballar també el seu fill Josep Bru i Masipó (1901 – 1973) i en Lluís Bru i Borrell (1933-1999). Quan en Lluís Bru i Borrel va morir, el taller va tancar les portes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dates de construcció del Serradet de Sant Antoni, aproximadament cap a 1946-1948, ens situen en un moment en què en Lluís Bru tenia més de 80 anys. Així doncs, apuntaríem que potser es podria tractar d’una obra en la qual hi participà el seu taller.</span></span></span></p> | 42.0036800,2.0264200 | 419375 | 4650643 | 1946-1948 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/90796-20211110103549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/90796-20211110104205.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Maria del Agua Cortes Elía - Marta Bertran Armadans OPC Diputació de Barcelona | Lluís Bru / Taller de Lluís Bru | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 58025 | Sant Andreu de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-llanars | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, L'arquitectura romànica a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1909-1918. CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. JUNYENT, E., Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich, Separata del publicado en la Hoja Parroquial, núm. 163. Vic 1945-52. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. PLADEVALL, A., Sant Andreu de Llanars, antiga parròquia i sufragània de Prats de Lluçanès, 'Hoja Diocesana'. Vic, 5 d'agost de 1973. VALLS, J ., Prats de Lluçanès. Resum històric, Vic, 1912.</p> | XII | L'any 1983 l'església fou objecte d'obres de reparació i consolidació dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Joan Albert Adell. Una segona restauració es realitzà el 1991. | <p>L'església de Sant Andreu de Llanars es troba situada prop del mas de la Vila de Llanars, a l'oest del nucli de Prats de Lluçanès. És una petita església de nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Les cobertes actuals són de teula àrab però en el decurs de la seva restauració es trobaren restes de lloses de la coberta original, molt desfetes. Interiorment, el mur de tramuntana presenta dos arcs formers que formen una mena d'arcosolis, i tots els paraments han estat arrebossats. En el de ponent, en procedir a una exploració, van treure els arrebossats superficials, donant lloc a la descoberta del parament original amb els carreuons rejuntats amb morter de calç molt fi i amb juntes pintades de color mangra, imitant un carreuat fictici. La porta d'accés es troba situada al mur de migjorn i s'obre mitjançant un simple arc de mig punt. En aquest mateix mur s'hi obre una finestra de doble esqueixada, igual com la que hi ha al fons de l'absis, on també hi ha una espitllera de factura moderna. La il·luminació es completa amb una finestra en forma de creu que hi ha a la façana de ponent. Sobre aquesta mateixa façana hi ha un petit campanar de torre de planta quadrada, amb una coberta de teula a dues aigües, dividit en dos nivells de finestres. L'inferior té quatre grans obertures en arc de mig punt, una per cada façana, i el superior té quatre finestres geminades, parcialment aparedades, mig partides per petites columnes amb capitells troncopiramidals arrodonits. Els arcs de les obertures del campanar són extradossats per una filada de lloses i enfonsats en relació al parament del mur. L'accés al campanar s'efectuava per una obertura practicada a la volta. L'aparell exterior és de petits carreuons, desbastats, units per morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars. A l'absis i al campanar es pot observar una certa diferència consistent en que els carreus són més ben tallats i polits, i de proporcions més quadrades. Al cantó de tramuntana, a l'absis, s'hi observa una banqueta, similar a un sòcol, la qual no té la mateixa curvatura de l'absis. L'edifici presenta dues etapes constructives clarament diferenciades. A la primera, datable del segle XI, poden correspondre els murs de la nau i la banqueta, la qual deu correspondre al basament d'un absis anterior. En una segona fase, datable del segle XII, hom procedí a regruixir interiorment els murs de tramuntana i de migjorn per tal de carregar-hi la volta. També forma part d'aquesta època l'absis actual i el campanar.</p> | 08171-1 | Sector oest del terme municipal | <p>Sant Andreu de Llanars es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, fins que, a causa de la despoblació del terme, passà a dependre de Santa Eulàlia de Pardines primer, i Sant Vicenç de Prats de Lluçanès després. El lloc de Llanars és documentat l'any 973 en la venda que es féu d'un tros de terra 'in apenditio de Landars', i posteriorment l'any 997, quan l'abat Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages, que ell presidia, diversos alous, entre els quals n'hi havia un situat al comptat d'Osona, al lloc de Llanars. L'església apareix en la documentació l'any 1034, quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, féu testament, en el qual deixava per a la llum de l'església de Sant Andreu una vinya que es trobava prop de l'església. Fins a principis del segle XI formà part de la jurisdicció del castell de Merlès. La funció parroquial es confirma quan apareix en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, però no es troba entre les parròquies visitades pel bisbe Galceran Sacosta entre els anys 1330-1339. Abans o després de la despoblació causada per la pesta Negra devia perdre les funcions parroquials i passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435, en què tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts baptismals. Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a sufragània, situació que es mantingué fins a l'any 1936, quan fou profanada i quedà sense culte. El cor, juntament amb els retaules i altre mobiliari, va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El temple no sofrí altres alteracions que la construcció de dos arcs rebaixats a l'interior dels murs per encabir-hi sengles altars secundaris i un arrebossat seguint l'esquema de la decoració barroca del segle XVIII. Actualment, de forma fixa, s'hi celebra l'eucaristia dues vegades l'any (per la festa del sant patró, el dia 30 de novembre, i el dilluns de Pasqua, aniversari de la restauració); de forma esporàdica, quan raonablement es demana per a una trobada familiar o de grup.</p> | 42.0039800,2.0091600 | 417946 | 4650693 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85|92|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58026 | Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-pardines | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-7 (Santa Eulàlia de Pardines). LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit). MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979.</p> | XVIII | <p>Santa Eulàlia de Pardines es troba situada al sud de Prats de Lluçanès, sobre un petit altiplà, prop de les masies de la Farinera, Galobardes i Casanova de la Pedregosa. És una antiga parròquia rural construïda amb maçoneria de pedra de grans carreus. Presenta creuer, cimbori octogonal i tres naus, les laterals més baixes que la central, manifestant-se en l'estructura de la façana principal. La façana principal, orientada al sud, d'estil barroc-neoclàssic, presenta els paraments amb estucat blanc. La part central es troba emmarcada per dues lesenes de pedra i coronada per un frontó triangular. La portalada, d'arc de mig punt, està emmarcada amb pedra, i es troba flanquejada per unes pilastres que sostenen un arquitrau motllurat i un frontó triangular, amb unes boles de remat. A sobre hi ha l'escut de Santa Eulàlia, la palma de màrtir i la creu del martiri. Encara més a sobre trobem un òcul envoltat per una motllura de garlanda. En aquesta façana hi trobem inscrita la data de 1794 i a la façana lateral hi veiem la data de 1766, juntament amb una inscripció 'fet per Josep Eures'. Damunt la façana lateral oest s'aixeca un campanar de base quadrada i arestes bisellades en l'últim tram, coronat amb una balustrada. Enganxada a l'església hi ha la rectoria. Uns 100 metres al sud-est, sobre una zona rocosa, hi ha la creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines (descrita en una fitxa individual), i prop del conjunt de Pardines hi passava un camí ral (antigament anomenat strata publica) que es troba empedrat en alguns dels seus trams (també descrit en una fitxa individual).</p> | 08171-2 | Sector sud del terme municipal | <p>Santa Eulàlia de Pardines es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà; tingué des de molt aviat funcions parroquials. Les primeres notícies són de l'any 915, quan unes terres estaven situades al castell d'Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines. Són varis els documents de compra-venda que es troben el segle X, i gràcies a les afrontacions que en ells es troben es pot saber que la vila de Pardines (actualment desapareguda) i l'església no estaven al mateix indret. L'església es trobava més al nord. L'any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Del temple o temples primitius no en queda pràcticament res ja que l'any 1790 es col·locà la primera pedra de l'església actual, que fou inaugurada el 1792 (AADD: 1984). Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada.</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres a l'est de l'església hi ha un antic hort tancat amb murs de pedres treballades, regulars, i al seu costat una gran cisterna d'uns 840m³ excavada a la base rocosa i coronada a tot el seu perímetre amb blocs de pedra de grans dimensions 60x60x180 cm. o 60x60x90 cm., susceptible de contenir restes arqueològiques interessants. (LAFUENTE, M.; SALA, R: 2006). | 94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58027 | Església de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-bona-sort | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CORTADA, X., Prats de Lluçanès, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XII-XVI | Es va restaurar l'any 1996. | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es troba integrada al nucli de Prats de Lluçanès, entre les cases del carrer de la Bona Sort. Es tracta d'una petita església d'orientació oest-est de tradició romànica de planta rectangular, amb absis carrat, capelles laterals a mode de creuer venerades a Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua, interior en volta de canó i petit cor de fusta. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i carreus treballats a les cantonades i la coberta és de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un petit campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc de mig punt, el qual conserva una petita campana. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un petit òcul circular de pedra bisellada i d'obertura interior esqueixada. A la façana sud hi sobresurt una petita capelleta lateral en la que s'obre una espitllera esqueixada emmarcada amb monòlits de pedra d'ample bisellat. A la part dreta de la façana hi ha una llarga espitllera esqueixada emmarcada amb pedra. La resta de façanes no presenten obertures. L'únic element que trenca amb la simetria interior de l'edifici són unes escales de pedra que han quedat integrades al costat de la capella lateral de la façana nord, que conduïen al campanar primitiu.</p> | 08171-3 | c/ Bona Sort, 23. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats, documentat l'any 905 en la consagració de Santa Maria de Lluçà. Antigament advocada a Sant Vicenç, apareix l'any 968 en el testament de Frugió, muller de Langovard, quan aquesta manà que tot el que tenia a Prats es donés a Sant Vicenç. Les funcions parroquials de l'església de Sant Vicenç no són conegudes fins a l'aparició de les llistes parroquials anteriors a l'any 1154; perdurà amb aquestes atribucions fins al 1435, que fou unida com a sufragània com a parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, construït al centre del nucli urbà, amb el mateix titular de l'església antiga, Sant Vicenç de Prats, i que esdevindrà l'actual església parroquial de Sant Vicenç. L'antic temple de Sant Vicenç - actualment coneguda com l'església de la Bona Sort- es restaurà l'any 1555 per Valentí Serra, data que es trobava inscrita en la llinda de la porta juntament amb una inscripció ' A vint y dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit'. Actualment aquesta inscripció està esborrada a causa de l'erosió que ha patit la llinda. La veneració d'una imatge de la Mare de Déu, coneguda inicialment com de les Dones i després de la Bona Sort, va fer que l'església l'agafés com a nou titular, amb els altres sants que s'hi veneren; Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua. La capella sofrí les conseqüències de la crema de la població de Prats l'any 1714. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) l'església fou habilitada com hospital de campanya. L'any 1936 la capella fou profanada i posteriorment restaurada al culte per la devoció que hi tenen els seus habitants, mantenint-se oberta al culte i en bon estat de conservació.</p> | 42.0066500,2.0296600 | 419647 | 4650970 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort era l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Prats. | 92|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||
| 58028 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII | La porta de fusta que tanca el portal és vella i presenta forces esquerdes. | <p>La capella de Sant Marçal està situada a uns metres a l'est de la masia del Marçal. És una petita capella que té orientació oest-est, de planta rectangular (5m x 8m) amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i carreus de mitjanes dimensions de pedra treballada delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i presenta un campanar d'espadanya amb petita teulada de doble vessant i un sol ull amb arc de mig punt, en el qual no s'hi conserva la campana. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada, i tanca una porta de fusta. A la llinda del portal hi ha inscrita la data de 1746 i la inscripció següent: CLIMENT MARÇAL ME FECIT. Sobre la llinda hi ha un petit arc triangular de descàrrega fet amb maó. La façana sud presenta una única finestra a mode d'espitllera, situada a la part dreta, i emmarcada amb monòlits de pedra bisellada.</p> | 08171-4 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La capella de Sant Marçal apareix documentada l'any 1068 en una donació que un particular fa al monestir de Ripoll de 'l'església de Sant Marçal i el seu alou' (MASRAMON:1990). Estava situada dins de l'antic terme del castell de Lluçà i va ser una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats. L'any 1276 apareix esmentada en el testament de Bernat de Bassil. Surt novament documentada als segles XIV i XV, en tenir la canònica de Lluçà béns a prop d'ella. La capella actual la va erigir l'hereu Climent Marçal, aprofitant alguns carreus antics, l'any 1746.</p> | 42.0159300,2.0421200 | 420690 | 4651989 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 58029 | Església parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVII | <p>L'església parroquial de Sant Vicenç es troba situada a la plaça de l'església, a la banda oest del carrer Major, dins el nucli urbà de Prats de Lluçanès. És una església d'estil barroc, de mitjanes dimensions, construïda entre els anys 1627 i 1649. Està formada d'una sola nau i capelles laterals que comuniquen entre sí. Originàriament estava coberta amb volta de canó, però avui en dia hi ha un sostre de ciment armat; amb el temps ha sofert moltes modificacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i els murs són de maçoneria de pedra arrebossats de color crema, deixant a la vista les cantonades de carreus regulars. Al costat dret de la façana principal, encarada al sud, hi ha el campanar de dinou metres d'alçada, de planta quadrangular, que presenta un sòcol de filades de carreus i dues finestres d'alineació vertical emmarcades amb pedra bisellada. La part superior del campanar presenta una planta poligonal amb quatre ulls d'arc de mig punt (un per costat) i un rellotge modern. La façana de l'església presenta un arc de mig punt de pedra vista emmarcat per dues pilastres adossades, un entaulament i un frontó triangular sense escultura on hi figura la data de 1627. A sobre el portal s'hi obre una petita rosassa amb un vitrall decorat amb l'anagrama de Jesucrist al centre. Just a sota teulada hi ha una petita finestra esqueixada. La façana oest presenta una teulada d'una sola vessant a nivell inferior i un portal d'accés lateral emmarcat amb pedra amb accés a través de quatre graons. Diverses finestres s'obren a la part superior de la façana. A la part posterior de l'església hi ha adossada la rectoria.</p> | 08171-5 | Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>A Prats hi havia una antiga església parroquial advocada a Sant Vicenç, avui dia coneguda com Mare de Déu de la Bona Sort, que l'any 1435 va deixar de ser parròquia, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies, i passà a ser sufragània de Santa Eulàlia de Pardines. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, l'actual església parroquial de Sant Vicenç construïda al centre del nucli. El 1643 es crea i s'ubica al campanar una campana batejada amb el nom de Maria que pesava 13 quintars, i el 1649 s'hi traslladà el Santíssim i les fonts baptismals. A finals del segle XVII (1699) es va fer un gran altar major d'estil barroc que es va perdre durant la Guerra Civil. Els escultors que hi treballaren, encara el 1706, foren Jaume Soler i Pere Anton Soler. Segons la descripció que en fa Pelegrí Casades en el seu llibre de finals del segle XIX, el retaule és 'un veritable embalum de sants, ab posicions impossibles; angelets rodanxons y contrafets, relleus prodigats ab luxo icocebible; garlandes, gerros, capsaleres, carteles, fullatges y tot quant imaginà l'esculptor podia cabre e l'espay y fustam de que disposava, se troba agombolat en l'altar, fins al punt de que quasi és impossible saber sa verdadera disposició: tantes són les capelletes, hornacines, repises, coronises y ornaments ab que ve tapada la testera de l'iglesia'. L'església de Sant Vicenç de Prats s'independitzà de Santa Eulàlia de Pardines el 1787. El 1837, en el marc de la primera guerra carlina, Benet Tristany manà aterrar el campanar de l'església parroquial, punt neuràlgic de la fortificació i de la resistència pradenca, i el 1854 es va iniciar l'edificació d'un nou campanar amb les pedres del campanar vell, ja que s'havia d'ampliar el cementiri a causa de la gran l'epidèmia de còlera que afectà tant a Prats de Lluçanès com a la resta de l'Estat, i l'espai de les runes del campanar vell obstruïa el terreny per poder-hi enterrar els morts. El 1866 es va pavimentar el terra de l'església parroquial. L'any 1936 l'església de Sant Vicenç de Prats, així com la resta d'esglésies de la població, és saquejada i cremada per grups republicans. En aquest incendi també es va destruir el retaule barroc de finals del segle XVII.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En algunes fotografies d'abans de la Guerra Civil - conservades a l'arxiu fotogràfic municipal - s'hi pot observar l'altar major de 1699, avui en dia inexistent. Actualment hi ha un retaule fet per Canals i A. Gras. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/