Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58054 | Casal de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-santa-llucia | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Títol de lleial vila. 1681. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. | XVII | El casal de Santa Llúcia està situat al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, formant un conjunt amb el castell del Quer i la capella de Santa Llúcia. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per dos volums pràcticament quadrats adossats lateralment de manera que el conjunt forma un queixal a les façanes sud i nord. El volum de l'oest tenia originalment usos agropecuaris, però actualment també forma part de l'habitatge. Ambdós volums, de planta baixa i dos pisos, estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades; té teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta, al volum de est, una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat reformat, i emmarcat amb carreus motllurats. A cada banda hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons; el de l'esquerra emmarcat amb pedra bisellada, el central amb pedra treballada i el de la dreta amb pedra bisellada i la data de 1687 inscrita a la llinda. El segon pis està ocupat per set finestres d'arc rebaixat, tres al centre i agrupades en parelles a cada lateral, formant una galeria. El volum oest, arrebossat i pintat de color terrós, té un pis menys a causa del desnivell. Al primer pis hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt formant galeria amb una petita porta a la seva esquerra. Al segon pis hi ha quatre obertures d'arc de mig punt, idèntiques a les del primer pis, formant una galeria. La façana oest, que només mostra el nivell del segon pis pel desnivell, dóna a la terrassa sobre la que es troba el castell del Quer. Presenta únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, ubicada en un nivell sota teulada. La façana nord mostra en el volum oest tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats a la planta baixa, tot i que a causa del desnivell queden al nivell del sòcol. Al primer pis, i d'esquerra a dreta, es troben quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues de la dreta de majors dimensions, i una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits treballats. En el queixal entre els dos volums hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats al segon pis. En el volum est, a nivell de primer pis, hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada, una finestra també amb pedra bisellada i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits treballats; al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Adossat a l'extrem esquerra de la façana hi ha un pou de pedra, de planta quadrada i amb un coronament piramidal. La façana est presenta tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits treballats a nivell de planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, i una de menors dimensions emmarcada amb monòlits treballats al primer pis. Al segon pis presenta dues obertures simètriques d'arc de mig punt idèntiques a les de la façana principal que segueixen la galeria, i dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada. Finalment, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada ubicades sota teulada. Al voltant de l'edifici hi ha diverses edificacions que formen un conjunt força gran, com és el cas del castell del Quer i la capella de Santa Llúcia (ambdós descrits en una fitxa individual). La masoveria, ubicada uns metres al nord-est del casal i reformada recentment. Presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb la data de 1792 inscrita a la llinda. En el conjunt també s'hi troba una porta que tanca la lliça davant la façana principal i diverses estructures d'ús agropecuari, algunes són de nova construcció. | 08171-30 | Sector central del terme municipal | El casal de Santa Llúcia es troba documentat l'any 1681, quant surt en el llistat de cases de camp que s'inclouen al títol de lleial vila. En l'edificació actual es conserva una llinda de 1687, al primer pis, datant probablement una de les primeres ampliacions de l'edifici. Al segle XVIII va ser reformat i ampliat per un fill del mas de Galobardes, raó per la qual també va rebre el nom de casal de Galobardes. | 42.0011500,2.0247600 | 419234 | 4650364 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Són interessants la gran quantitat de reixes, baranes i altres elements de ferro forjat que decoren moltes de les obertures de les façanes sud i nord.El casal de Santa Llúcia està descrit en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya erròniament amb el nom de Galobardes. | 96|98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58059 | Pont del rec de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-prats | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | El pont està situat a la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès prop del nucli urbà de Prats de Lluçanès. És un pont de pas orientat oest-est, d'un sol ull de 3 metres d'ample, 4'20 metres d'alçada i 5'5 metres de profunditat en volta de canó. Està construït amb grans blocs de pedra de 0'75 x 0'45 centímetres disposats en filades regulars. Per sota el pont hi passa el rec de Prats en direcció nord-sud que transcorre tant a l'entrada com a la sortida enmig de dos camps. | 08171-35 | Sector central del terme municipal | 42.0031900,2.0355100 | 420127 | 4650580 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58059-foto-08171-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58059-foto-08171-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Presenta la mateixa tipologia constructiva que el pont del molí del cingle. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 58060 | Pont del molí del cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-cingle | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Presenta vegetació a la zona sud-est del pont que cobreix parcialment els murs. | El pont està situat a la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès, prop del trencant que condueix al molí del cingle. És un pont de pas orientat oest-est, d'un sol ull, de 2'40 metres d'ample, 4'20 metres d'alçada i 19 metres de profunditat en volta de canó. Està construït amb grans blocs de pedra carejada de 0'75 x 0'40 centímetres disposats en filades regulars. Per la zona sud ha estat reforçat amb formigó i es va terraplenar al millorar la carretera. | 08171-36 | Sector est del terme municipal | 41.9977700,2.0368000 | 420227 | 4649977 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58060-foto-08171-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58060-foto-08171-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Presenta la mateixa tipologia constructiva que el pont del rec de Prats. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58070 | Sender de petit recorregut. C-44. Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-c-44-prats-de-llucanes | <p>Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès, Unió excursionista de Prats.</p> | XX | <p>El PR C-44, anomenat sender de Prats de Lluçanès, és un itinerari circular en forma de 8 que permet dues possibilitats de recorregut (un de llarg i un de curt), i transcorre a través de tres municipis: Prats de Lluçanès, Lluçà i Santa Maria de Merlès. És un recorregut de 24 quilòmetres amb un temps estimat de 6 hores, i un desnivell que varia entre el 760 metres al punt més alt i 620 metres al punt més baix. Es parteix del nucli de Prats de Lluçanès i es dirigeix al Santuari de Lurdes, passant pel costat de la font de la Bernadeta. Des del Santuari, on es pot admirar una bonica vista del Lluçanès central, el sender continua cap a la masia del Marçal, una de les més antigues del terme de Prats amb la seva capella del segle XVIII. A continuació es passa per la font del Marçal, i al cap d'uns 100 metres s'arriba a Font Guillera, ja en terme municipal de Lluçà. El sender a partir d'aquí transcorrerà pels termes de Lluçà i Santa Maria de Merlès passant per la font de les Coves, la font de la Teula, la Pedra Dreta, la masia del Grau i l'ermita de Sant Pere del Grau, la cadira d'En Galceran i el Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa. A partir d'aquest punt, seguint el camí ramader, es segueix fins el collet de Sant Sebastià i s'endinsa novament en terme de Prats de Lluçanès en direcció a l'ermita de Sant Sebastià, d'estil neoclàssic. En aquest punt es pot continuar fins al nucli Prats de Lluçanès, tancant així una de les opcions de l'itinerari, o bé es pot continuar en direcció a la bonica església romànica de Sant Andreu de Llanars, que es troba al cap d'un quilòmetre, i s'hi arriba desviant-se una mica del camí. Seguidament, es passa pel costat de la font de la Vila, prop de la masia de la Vila, i es continua, ara ja en terme de Santa Maria de Merlès, cap a la masia de Teulats, el serrat dels Morts, la masia de Canals, la masia de Serra de Degollats, la masia de la Costa de la Cavalleria, la font d'en Pere Costa, la masia de la Viscola i la font de la Viscola. Tornem a entrar en terme de Prats de Lluçanès a l'altura del camp dels Timons, prop de la Coma del Forn, al sud-oest del terme municipal. El sender continua cap al molí de Galobardes, des d'on s'inicia la pujada cap a Santa Eulàlia de Pardines, església d'estil barroc-neoclàssic del segle XVIII. Es continua en direcció nord passant prop de Santa Llúcia i el castell de Quer, i es clou el recorregut entrant al nucli urbà de Prats de Lluçanès.</p> | 08171-46 | Sector nord, oest i sud del terme municipal | 42.0094400,2.0175200 | 418645 | 4651291 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58070-foto-08171-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58070-foto-08171-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. El mapa ha estat extret de la Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58071 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-11 | <p>AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000</p> | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. Alguns trams són pistes forestals, altres són asfaltats dins el nucli urbà i altres no tenen ús per estar intransitables. | <p>El camí ramader que passa pel terme municipal de Prats de Lluçanès forma part de la ruta IV, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí que procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per la zona de Sant Bartomeu, on es creua amb la ruta III. El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Joglars (on es creua amb la ruta I), Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau (on creua amb la ruta II) i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). El camí ramader travessa Prats de Lluçanès d'est a oest pel sector nord del terme municipal. Entra per la zona de la masia del Clot del Vilar procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix en direcció oest, on es troben diversos trams empedrats. Segueix pujant la costa de Lurdes fent zig-zag, on es conserva un bonic tram del camí empedrat que manté encara els pilons guarda-rodes i els trencaaigües. Un cop s'ha pujat la costa de Lurdes, el camí continua vorejant el santuari i passa prop de la font de la Bernadeta. Arriba al nucli de Prats per la zona del passeig, el qual constituïa una returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. El camí passava pel tram nord del carrer Major i trencava pel carrer de les Escoles, sortint del nucli urbà per la zona oest enfilant-se pel camí vell de Sant Sebastià, i passant prop de la font del Ti i la font del Xambó. Es continua en direcció oest vorejant, pel nord, l'església de Sant Sebastià, i es segueix en direcció al serrat de les Arnes, on es creua amb la ruta II. Un cop es travessa el collet, a la zona sud del serrat de les Arnes, el camí ramader surt del terme municipal de Prats de Lluçanès i s'endinsa en terme de Santa Maria de Merlès, on s'hi troba una bassa d'abeuratge. El camí continua baixant la costa de Borralleres i segueix cap a la masia que dóna nom a la costa, fins a travessar la riera de Merlès.</p> | 08171-47 | Sector oest, central i est del terme municipal | <p>Els camins ramaders neixen a l'Edat Mitjana, per la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'Edat Moderna, els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader, i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. A Prats de Lluçanès es continuen celebrant dues fires d'origen ramader, una és l'anomenada fira de Santa Llúcia, al desembre, i l'altra és la fira de Sant Jaume, al juliol.</p> | 42.0108000,2.0226700 | 419073 | 4651437 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58071-foto-08171-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58071-foto-08171-47-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El tram de camí ramader situat a l'oest del nucli urbà es pot seguir per pista forestal; no és així el tram est, que no té un seguiment continu. En aquesta zona, però, és on es troben els elements més ben conservats tot i que es troben, molts d'ells, amagats enmig de la bardissa: empedrat del paviment, trencaaigües, pilons guarda-rodes i murs de contenció. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 58084 | Teuleria de Cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-teuler | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | El desús de la teuleria i les poques intervencions de manteniment ha propiciat un deteriorament progressiu. Hi ha teules trencades a la teulada i la vegetació creix envoltant les estructures. | <p>La <span><span>Teuleria de Cal Teuler </span></span>està situada al nucli urbà de Prats de Lluçanès. De tot el complex de quatre volums dels quals estava formada la teuleria, actualment sols en resten la xemeneia i el conducte d'aspiració, construïda amb maó; el volum més gran, de planta baixa i un pis, construït amb obra i maó i amb teulada de doble vessant, on s'hi emplaçava el forn de bòvila i la zona del carbó; i el primitiu forn, de 5 x 5 metres aproximadament, construït amb maçoneria de pedra i morter amb entrada coronada amb arc rebaixat de maó pla.</p> | 08171-60 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La <span><span>Teuleria de Cal Teuler </span></span>va ser construïda a inicis dels anys 20 del segle XX. Inicialment era un edifici de 5 x 5 metres que es va ampliar als anys 60, introduint-hi també nova maquinària. En l'època de màxima activitat estava formada per quatre volums i una xemeneia d'extracció de fums. El volum més gran feia aproximadament 15 x 30 metres, estava format per planta baixa i un pis, i s'hi ubicava el forn de bòvila i la zona del carbó. Aquest volum comunicava a través d'un conducte d'aspiració a la xemeneia. Els altres tres volums eren de planta baixa. En un hi havia el molí amb la pastera i el tallador; en un altre hi havia el dipòsit de terra (lloc on s'hi emplaçava l'antic forn); i en l'últim hi havia l'assecador amb ventilador. A la teuleria hi treballaven quatre persones i s'hi fabricava totxana, matxembrat, totxo, massís i teules, amb una producció d'unes 25.000 peces en una fornada cada mes.</p> | 42.0076500,2.0316500 | 419813 | 4651079 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58084-foto-08171-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58084-foto-08171-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Altres denominacions: Teuleria de Cal Palilla | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58086 | La Farinera de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-de-prats | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | El desús comporta un deteriorament progressiu. Els vidres de la majoria dels finestrals estan trencats. | La Farinera de Prats està situada al peu de la carretera, a l'avinguda Pau Casals del nucli de Prats de Lluçanès, al costat de l'escorxador públic. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular, construït majoritàriament amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i està formada per planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb brancals i llindes de maó pintat d'un color rogenc; les llindes estan emmarcades amb maó a plec de llibre. La façana principal, orientada a l'oest, presenta dues portes d'accés centrals flanquejades per quatre finestres -dues per costat -, de les quals dues són finestrals i dues, més petites i situades a sota, es troben tapiades. Al primer pis hi ha quatre grans finestrals; els dels extrems són més grossos i estan distribuïts en tres seccions separades per dues columnes de maó. Les dues finestres del mig estan unides per dues línies de maó; a la part superior hi ha un escut caironat amb quatre barres roges de maó i 5 franges pintades de color groc. Al segon pis hi ha quatre grans finestrals que segueixen la mateixa disposició d'obertures que la resta de les plantes. La façana sud presenta paret de maçoneria de pedra fins al primer pis; el segon pis està construït amb obra. En total hi ha quatre finestrals, dos al primer pis i dos al segon pis. El finestral esquerre del primer pis queda parcialment tapat per un petit cos voladís adossat, construït amb obra. A la part posterior de l'edifici hi ha un cos annexat de la mateixa altura, recobert exteriorment per planxes de ferro i fibrociment. | 08171-62 | Avinguda Pau Casals, 30. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'edifici es va construir per fer de fornera. Durant la Guerra Civil, combatents republicans van cremar l'edifici amb el gra que hi havia emmagatzemat, per tal que no el poguessin aprofitar els nacionals, provocant que es desplomés la part d'una façana. Es va reconstruir posteriorment, tot i que l'empresa va fer fallida a principis dels anys 90, i actualment l'edifici està tancat en espera de trobar-li una utilitat. Conservava gairebé tota la maquinària (4 molins elèctrics, cribes, etc.). | 42.0076400,2.0311200 | 419769 | 4651078 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58086-foto-08171-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58086-foto-08171-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58087 | Escorxador públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-public | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | Les façanes laterals i posterior presenten l'arrebossat escrostonat. | L'escorxador públic està situat al peu de la carretera BP-432, anomenada avinguda Pau Casals al seu pas pel nucli de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum rectangular d'un sol nivell amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb murs de càrrega d'obra, arrebossats i pintats de color beix. La façana principal, orientada a l'oest i a l'avinguda Pau Casals, presenta una composició simètrica on s'alternen el color beix del mur de càrrega i el color grana amb el que es troben pintats els emmarcaments i les decoracions de maó. Al centre de la façana hi ha el portal principal, emmarcat amb maó i al que s'accedeix a través de quatre graons. A cada banda hi ha un finestral, també emmarcat amb maó. El tram inferior de la façana, per sobre del sòcol de formigó, està decorat amb maó també pintat de grana, com a la resta d'elements de la façana. Sobre la porta principal hi ha un rosetó decorat amb un vitrall rodó on apareix una torre, simbolitzant Prats de Lluçanès, envoltada de motius florals multicolors. El rosetó està emmarcat per dos filades concèntriques de maó, que es prolonguen verticalment emmarcant també la porta principal. Entre aquestes dues filades de maons hi ha escrit 'MATADERO PUBLICH', amb lletres que sobresurten lleugerament de la façana, i a sobre, seguint la mateixa tipologia, hi ha la data de 1908. La façana queda emmarcada als laterals per cantonades diferenciades amb maó que acaben en un pilar a cada banda. Des d'aquest pilars, la façana forma un esglaonat cap al centre decorat amb maó i coronat amb una forma corba. La resta de façanes no tenen cap element decoratiu i només contenen una porta lateral i diverses finestres, totes sense cap tipus d'emmarcament. | 08171-63 | Avinguda Pau Casals, 28. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'escorxador públic va ser construït l'any 1908, per a traslladar el servei que havia començat l'any 1894, de manera provisional, al molí de l'Horta. El projecte, que suposava una millora important per als pradencs, s'havia començat a gestar anys abans, en diverses reunions entre veïns. | 42.0075500,2.0312000 | 419775 | 4651068 | 1908 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58097 | La Trencadansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trencadansa | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982. REIXACH, R., La trencadansa de Prats de Lluçanès, revista Gegants, núm. 73, primavera 2006. REIXACH, R., Textos del CD Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. | XIX | Molts pradencs coneixen i ballen la dansa. | La Trencadansa és una dansa cerimonial que es balla el 22 de gener, per Sant Vicenç, festa major de Prats de Lluçanès, a la plaça Vella. Consta de tres parts: la trencadansa pròpiament dita, el ballet de Déu i la corranda. Hi participen vuit parelles distribuïdes en dos grups i les dues parelles que els encapçalen actuen com a capdanseres. Des de fa uns anys, els capdansers conviden l'alcalde i una persona del poble que ha estat triada prèviament per l'ajuntament, per entrar a la plaça fent-hi una volta d'honor. Seguidament, entren de nou totes les parelles de balladors amb un galop, amb el qual es fa una volta amb tots els balladors. La primera part, la trencadansa, la ballen les vuit noies i els dos capdansers, que després d'una salutació fan uns passos de dansa per convidar les noies a ballar. Aquesta part es caracteritza perquè les noies són ruixades unes quantes vegades amb les almorratxes, plenes d'aigua d'olor. A continuació ve el ballet de Déu, on s'incorporen els altres balladors. Es tracta d'un ball on en renglera s'avança endavant i endarrere. Finalment a la corranda, els balladors alcen enlaire les balladores en grups de quatre. Des de 1985 aquesta part final compta amb la participació del públic, i una vegada l'han ballada els dansaires, es convida a tothom a ballar-la, establint-se al final una prova per veure qui aguanta més temps les balladores enlaire. Per acabar es torna a interpretar la trencadansa inicial per acomiadar-se dels assistents. Els balladors van vestits amb jaquetes de vellut negre, camisa blanca, pantalons fins a sota genoll de vellut negre, faixes vermelles, mitges blanques, barretines vermelles i espardenyes de vetes negres. Els capdansers porten capa negra i barret de copa. La vestimenta de les noies, renovat el 2003, està format per: mantellines blanques, cossets negres, faldilles (antigament eren florejades), enagos, mitges blanques i sabates negres. | 08171-73 | Plaça Vella. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | La Trencadansa és una dansa de tipus cerimonial documentada al segle XIX. Es va ballar regularment fins a inicis dels anys seixanta del segle XX, però després d'una breu interrupció es va presentar una nova coreografia per part de l'Esbart Maragall de Barcelona. Aquesta nova versió és utilitzada encara avui en dia, i suposa un canvi notable respecte a l'anterior etapa, segons el record dels balladors més grans. Anteriorment, la Trencadansa es ballava diferent i hi havia altres melodies testimoniades per les descripcions fetes a finals del segle XIX i mitjans del segle XX per Pelegrí Casades i Joan Amades. També, segons la descripció d'aquest últim, hi participaven sis parelles en comptes de vuit, i la vestimenta tenia alguns trets diferents. Així, les noies portaven rets de seda, faldellí florejat, gipó de seda, corbates amb llustrins i brodats; i els nois vestien amb gambeto i barret de gresol, i barret rodó i una almorratxa a la mà els capdansers. Fins el 1985, la Trencadansa també es ballava el dia 23, l'endemà de Sant Vicenç, quan es celebrava la tornaboda. Habitualment la Trencadansa es balla acompanyada d'una cobla, i l'any 2005 la va tornar a interpretar un grup de músics pradencs: l'Espontània del Lluçanès, dirigida per Arnau Cirera, després de molts anys, ja que el 1965 va plegar la cobla orquestra Lira, de Prats. La Trencadansa s'ha mantingut gràcies a l'esforç de moltes persones i entitats que han vetllat any rere any per la conservació d'aquesta dansa. Durant molt de temps ho va fer Anselm Gost al costat de Joan Colomer i Isidre Soler, que van actuar durant molts anys com a capdansers. Més endavant, fou Manel Gost dins el Grup Germanor, i a partir de 1994, el grup Dansa i Tradició s'encarrega de buscar balladors, ensenyar-la i assajar-la. | 42.0074000,2.0293300 | 419620 | 4651054 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58097-foto-08171-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58097-foto-08171-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La Trencadansa és la dansa més emotiva i significativa pels habitants de Prats de Lluçanès que la mantenen com a símbol d'identitat. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58098 | El Contrapàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-0 | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 1, 1999. REIXAHC, R., Fulletó municipal de les Festes de Sant Joan i els Elois, 24 i 25 de juny. Prats de Lluçanès, 2006. REIXACH, R., Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 3, 2000. Fulletó municipal de les Festes de Sant Joan i els Elois, 24 i 25 de juny. Prats de Lluçanès, 2006. | XVII | Gran participació de vilatans de Prats de Lluçanès. | El Contrapàs és una dansa que es balla al voltant del solstici d'estiu, concretament el 24 i 25 de juny, en el marc de les festes de Sant Joan i els Elois. El dia 24 a la nit, seguint la marxa de les torxes, els carruatges i els animals, es fa parada a la plaça Vella i a la plaça Nova. Allí, a la llum de les fogueres i al so dels músics del grup orquestral de Prats, es balla el Contrapàs. La dansa presenta dues parts, primer en grups de quatre es balla l'anomenat contrapàs dels traginers, i a continuació es balla el contrapàs del poble, on es formen nombroses cadenes de vilatans, dirigides en els seus extrems per un traginer, que en semicercle i agafats de les mans, ballen la dansa al voltant de la plaça. El dia 25, el dia dels Elois, es repeteix el recorregut i les ballades. Els balladors van vestits de traginers amb llargues bruses negres, mocadors blancs, gorres i espardenyes de vetes, i porten com objecte característic un bastó que es posen l'esquena per ballar. | 08171-74 | Plaça Vella i plaça Nova. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | El Contrapàs és una dansa que es ballava ja al segle XVII, en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial; en una època de gran esplendor dels gremis dels paraires i els traginers del municipi. Descripcions fetes a finals del segle XIX expliquen que la dansa del Contrapàs era ballada el dia 25 de juny pels traginers o Elois que es reunien al pla de Santa Llúcia per començar la cursa dels Elois fins a l'ermita de Sant Sebastià. També s'explica que el dia anterior, dia de Sant Joan, es reunien a la nit al voltant d'una foguera i ballaven igualment aquesta dansa. La desaparició de l'antic ofici de traginer va fer que la festa dels Elois es mantingués sense massa vitalitat fins a inicis dels anys 70 del segle XX. Cada vegada hi havia menys participació al carrer i molt poques persones recordaven el ball del Contrapàs. El Grup Germanor, que durant molts anys va treballar per la recuperació de les festes populars, va decidir a partir de l'any 1979, impulsar de nou aquest ball i va començar a ensenyar-lo a la quitxalla. Es van fer noves bruses imitant les dels antics traginers i de mica en mica la plaça es va tornar a omplir de balladors, fins que un any van sortir cent vint persones de totes les edats vestides de traginers. El ball s'havia recuperat amb força i s'havia donat una important embranzida a la festa. Actualment l'assaja el grup Dansa i tradició (REIXACH:2000). | 42.0074000,2.0293300 | 419620 | 4651054 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58098-foto-08171-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58098-foto-08171-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58098-foto-08171-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica: http://www.pratsdellucanes.cat | 98|94 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58099 | Els Romeus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-romeus | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982. REIXACH, R., Textos del CD Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. | XIX | El ball dels Romeus és un ball de Carnaval que actualment es balla el diumenge de Carnestoltes per un nombre indeterminat de joves, sempre senar. El ball presenta dues parts: la correguda, que suposa un desplaçament dels balladors pels carrers, i la pitota, que es balla aturant la comitiva en algun lloc. Es balla en dues rengleres, una al davant de l'altra i destaca la figura del Pere Abat, el cap de colla, que amb unes xurriaques pica el terra per indicar les diferents figures que es fan al llarg del ball: la ziga-zaga, els ponts, el passagim, la cadena, els molinets i el cabdell. En aquesta darrera, la més vistosa, després que els balladors hagin entrecreuat els seus mocadors fent una pinya que serveix de plataforma, el Pare Abat hi puja damunt fent una capitomba. Els balladors abans vestien indumentària molt semblant a la dels ballaires del ball de bastons, però des de la seva recuperació ha variat: pantalons i camisa blanca, mocador lligat a la cintura, uns de tons blaus i els altres marronosos, faixa vermella, espardenyes de vetes blanques, camals de picarols i cinta al cap. | 08171-75 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | El ball dels Romeus és l'únic ball de Carnaval conegut al Lluçanès. Es va recuperar el 1986 gràcies a l'impuls del Grup Germanor, quan feia aproximadament un segle que no es ballava. Partint de les informacions recollides per Joan Amades, i comptant amb l'assessorament de l'Esbart Català de dansaires, es va fer una possible reconstrucció del que havia estat fins a finals dels segle XIX. Antigament, havia estat un ball d'homes, els anomenats romeus, i el privilegi de ballar-lo era hereditari. Actualment l'assaja el grup Dansa i tradició. | 42.0085600,2.0287600 | 419575 | 4651183 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58099-foto-08171-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58099-foto-08171-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides pel grup Dansa i Tradició. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58100 | Balls de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-bastons | REIXACH, R., Els balls de bastons a Prats de Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 9, 2003. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 1, 1999. REIXACH, R., Textos del CD Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. | XIX | Els Balls de Bastons es ballen el diumenge de Pasqua pels carreres de la població de Prats de Lluçanès, i l'endemà, dilluns, per les cases de pagès. Distribuïts en grups de vuit, sempre l'han ballat nens petits, avui també nenes, d'entre vuit i onze anys, convertint-se això en una de les característiques distintives de Prats de Lluçanès respecte a altres localitats. Hi ha set balls de bastons que són els que es consideren històrics: el rotllet, el picotí, el flicacelles, la clavellineta, la processó, els quatre cantons i l'airosa. Des de fa uns anys també s'hi ha incorporat els Estelladors, un grup d'adults que ja de petits havien ballat els balls de bastons, que han recuperat una coreografia feta pel músic Manel Gost anomenada trencadansa, basada en la melodia de la dansa pradenca que duu el mateix nom i es balla per la festa Major de Prats. En els balls es realitzen diferents figures amb uns picaments bàsics que es repeteixen en cadascun. Per començar sempre parteixen de dues fileres encarades, amb quatre balladors en cadascuna que al final acaben en la mateixa posició. El vestit característic dels bastoners pradencs consta d'unes faldilles vermelles ribetejades amb una punta blanca, una camisa blanca, unes mitges i uns pantalons bombats fins a sota genoll, també de color blanc, genolleres vermelles amb picarols, unes espardenyes de vetes blanques, mocador lligat al cap i cintes al cos, braços i coll. Normalment, els quatre bastoners del mig porten les cintes de color blau, i els dels extrems, vermelles, excepte el banderer, que les porta de color taronja. Pel què fa als bastons, actualment són llisos i s'utilitzen d'alzina, roure o freixe, però al llarg dels anys se n'havien usat de boix, faig o acàcia. A la dècada dels anys cinquanta del segle XX havien estat decorats amb unes ratlles i portaven una veta als extrems per subjectar-los. | 08171-76 | Carrers del poble. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Els balls de bastons a Prats de Lluçanès són unes de les danses que han tingut més continuïtat al llarg del segle XX, i que actualment es mantenen amb notable vitalitat. Les primeres dades que es coneixen dels balls de bastons es remunten a finals dels segle XIX. Gràcies al testimoni de balladors de començaments del segle XX, s'ha pogut saber que alguns dels seus mestres l'havien ballat uns anys abans. Una de les dates més recordades per la gent gran fou la ballada en honor al monarca Alfons XIII, que passà el 2 de novembre de 1908 per la població de Prats de Lluçanès. Pel que fa a la documentació gràfica, la primera fotografia que s'ha trobat fins aquest moment és del 1922. En aquesta s'hi observen els artífexs de les noves colles generacionals com Anselm Gost, fill del músic Manel Gost - que sempre tocà el flautí per acompanyar els balls de bastons-. També en altres fotografies de 1925 i 1930 s'hi localitzen els que mantindran la tradició bastonera fins a mitjan dels anys 70: Vicenç Riba i Manel Grau. Al 1979, després d'un any sense bastoners, el Grup Germanor es va encarregar de portar els bastoners. En aquests anys es van incorporar noies al grup i als anys 80 del segle XX, es va incorporar un grup de balladors, els Estelladors, antics bastoners, sortit de l'homenatge que el Grup Germanor va fer a Vicenç Riba el 1981. Actualment els assaja el grup Dansa i tradició. | 42.0090200,2.0294800 | 419635 | 4651233 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58100-foto-08171-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58100-foto-08171-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues primeres imatges han estat cedides pel grup Dansa i Tradició. La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58101 | Fum, fum, fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fum-fum-fum | REIXACH, R., Temps de Nadales. Fum, Fum, Fum, de Prats de Lluçanès al món, La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, extra Nadal, 15 de desembre de 2006. | XIX | És una nadala molt coneguda. | La cançó Fum, Fum, Fum és una de les nadales més conegudes arreu del principat de Catalunya, que es va recollir a la vila de Prats de Lluçanès. Aquesta cançó, una de les que més es canten per les festes nadalenques, era cantada a l'església de Prats de Lluçanès a matines del dia de Nadal. El mestre Joaquim Pecanins va recollir la cançó a principis del segle XX i la va donar a Joan Lamote de Grignon perquè l'harmonitzés. A partir d'aquí es va donar a conèixer a molts grups de cantaires estenent-se d'aquesta manera arreu del món. Al vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet; Fill de la Verge Maria, n'és nat en una establia. Fum, fum, fum. Aquí dalt de la muntanya si n'hi ha dos pastorets abrigadets, abrigadets; amb la pell i la samarra, mengen ous i botifarra. Qui dirà més gran mentida? ja respon el majoral amb gran cabal, amb gran cabal; jo faré deu mil camades amb un salt totes plegades. | 08171-77 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Joaquim Pecanins, nascut a Prats de Lluçanès el 1883, era un músic i compositor que va ser director de l'Escola Coral de Terrassa i de l'Orfeó Manresà. Ell havia escoltat aquesta nadala a l'església del seu poble i durant el primer quinquenni del segle XX la va publicar al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 58102 | Festa Major de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-vicenc | BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | XIX | La festa Major de Prats de Lluçanès es celebra el cap de setmana proper al dia del patró, així com el mateix dia Sant Vicenç, el 22 de gener, dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen. Són ja tradicionals el pregó de la Festa Major i el ball de Gala; i el dia de Sant Vicenç al matí, la formació del seguici, que surt de l'ajuntament, per anar a l'Ofici solemne a l'església parroquial. Sortint de missa hi ha la passada fins a la plaça vella, recorregut que acompanyen els Grallers de la Boira, els gegants i els gegantons de Prats de Lluçanès. A la plaça Vella es balla la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç i, seguidament hi ha la formació del seguici de festa que torna a l'ajuntament acompanyat amb els Grallers, gegants, gegantons, capgrossos, balladors, pubilles, hereus, representants municipals i el poble en general. Un cop a l'ajuntament s'ofereix un vermut popular i a la tarda del mateix dia de Sant Vicenç es fa el concert de festa Major i l'audició de sardanes. Clou la festa la tradicional serenata acompanyada d'un concert acústic. Al voltant d'aquests actes de caràcter més tradicional hi ha un seguit d'activitats que acompanyen tota la festa Major, i que poden variar cada any en funció de la seva programació. Així doncs, hi podem trobar exposicions, concerts, torneigs de futbol, bàsquet o bitlles catalanes, activitats infantils, teatre, jocs populars, concursos, etc. | 08171-78 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Les manifestacions de caràcter folklòric com són les festes majors són difícils de datar i documentar. Tot i així, l'advocació a Sant Vicenç ja apareix documentada el 968, en l'església de la Bona Sort (antigament advocada a Sant Vicenç) i, per tant, els honors als sant patró cal suposar que venen de lluny. És a partir de l'època medieval que les manifestacions populars experimenten un auge important, tot i que és difícil precisar l'inici de la celebració tal com l'entenem avui en dia. El nou temple advocat a Sant Vicenç - actual església parroquial de Sant Vicenç- s'erigí a mitjans segle XVII, però no fou fins al 1787 que s'independitzà de Santa Eulàlia de Pardines. Durant el segle XIX s'introdueixen noves activitats - a part dels Oficis solemnes- en el dia de la celebració del patró del poble. Així, es comencen a fer representacions teatrals i els balls de Festa Major. Al 1882 es destinen 30 ptes. per solemnitzar la Festa Major, posant la condició als administradors de que havien de trencar dansa a la plaça Sant Jaume, i que gratuïtament poguessin ballar en la mateixa plaça els veïns de la vila. Al 1886 també es documenta el costum del bon jorn, picant a les portes dels veïns per anunciar la Festa Major, i al 1889 la tocata o serenata que es feia, fins al moment, davant la casa de l'alcalde la nit de la Festa Major, s'instaura davant de la Casa Consistorial. Aquestes activitats queden reflectides en el programa de Festa Major de 1900. La vigília de la Festa Major d'aquest any s'inaugurava amb un repic de campanes, a les sis de la tarda hi havia les completes en honor al sant, i a les vuit del vespre els administradors recorrien els carrers i les places acompanyats amb la cobla dels 'Agustinets'. El dia de Sant Vicenç, 22 de gener, s'iniciava a les cinc de la matinada amb el Bon Jorn, acompanyats de la cobla que passava pels carrers. A les nou del matí, ajuntament i autoritats judicials formaven un seguici fins a l'església on es feia el solemne Ofici. En sortir la cobla recorria de nou la vila tocant airoses marxes. A les tres de la tarda hi havia les completes, i una processó amb les autoritats locals acabava amb ball a la plaça Sant Jaume. Per cloure la diada, a les vuit del vespre es feia un concert a la plaça Nova en honor al Sr. Alcalde i s'acompanyava la revetlla amb ball i focs de bengala. L'endemà, dia de la tornaboda, es deien els oficis divins a l'ermita de Sant Sebastià i de retorn es feia ball a la plaça Sant Jaume, el qual també es repetia a la tarda. A la nit es feia una passada pels carrers de la vila i s'acabava amb un ball. | 42.0074000,2.0293300 | 419620 | 4651054 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58102-foto-08171-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58102-foto-08171-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58103 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-18 | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Pàgina web: www.festes.org | XIX | El 2005 es torna a recuperar el grup de Caramelles; caldria, però, potenciar més activament aquest acte festiu. | Les Caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua Florida. Actualment, a Prats de Lluçanès, les Caramelles es canten el diumenge de Pasqua davant l'església parroquial de Sant Vicenç de Prats, i l'endemà davant l'església romànica de Sant Andreu de Llanars. Un grup de nens i nenes canten les cançons. Antigament els caramellaires, solien recórrer les cases de pagès de tot el municipi. | 08171-79 | Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. A Prats la festa de la Caramelles havia estat molt popular i tenia grups organitzats de cantadors que les mantenien vives com el grup de la Quadra, el grup de les Dominiques, dels estudiants de música de l'estanc o l'Orfeó del Lluçanès. Antigament, el dissabte anaven a cantar per les masies, més tard feien una cantada davant la rectoria i finalment hi tornaven davant l'ajuntament. L'endemà, diumenge, recorrien tots els carrers del poble. Amb els donatius que havien rebut (ous i diners bàsicament) el diumenge següent - anomenat pasqüetes - organitzaven un dinar a la font de les Coves. Des del 2005 s'ha volgut recuperar la festa amb el grup de joves i assajant les cançons des de l'escola per part de les dues professores de música dels dos centres. Es canten repertori recuperat de començaments del segle XX i altres tradicionals catalanes sobre la melodia de les quals s'escriuen noves lletres. | 42.0090200,2.0294800 | 419635 | 4651233 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58103-foto-08171-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per Roser Reixach; la segona imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58104 | Aplec de Cinquagesma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-cinquagesma | REIXACH, R. Ball de Cinquagesma. Fulletó editat per Dansa i tradició, i Solc, música i tradició al Lluçanès, 2006 | XIX | Des de l'any 1995, en què l'aplec va ser recuperat definitivament, aquest està inclòs dins del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès, i compta amb una bona participació any rera any. | L'aplec de Cinquagesma es celebra cada dilluns de la segona Pasqua als voltants de la Pedra Dreta, un monòlit situat en una esplanada envoltada de camps i travessada per una carretera asfaltada als afores de Prats de Lluçanès, però en terme municipal de Lluçà. Actualment, en aquest aplec es balla un ball rodó fent dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors. Es volta en diferents sentits i en alguns moments s'entrellacen els braços de tots els participants fent una única rotllana, sempre seguint la tonada de la cançó 'El bon caçador', que és cantada per una part dels assistents, i acompanyada per músics, que varien any rere any. A més del ball, es fa un berenar per a tots els assistents i la festa sol acabar amb una sessió improvisada de cantadors i músics dels voltants i de totes les edats. Ens els darrers anys, després del berenar es fa un ball que s'allarga fins a la vesprada. | 08171-80 | Terme municipal de Lluçà | La Pasqua Granada, coneguda també com a segona Pasqua, és una diada festiva a molts indrets de Catalunya. S'escau cinquanta dies després de Pasqua, i per aquest motiu es coneix com Quinquagèsima, Cinquagèsima, Cinquagesma o Cincogesma. Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep Maria Vilarmau, de Santa Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s'havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada de la cançó' El bon caçador'. El ball es feia al voltant de la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XIX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d'aquest ball rodó. La festa es va recuperar l'any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l'assessorament de l'Esbart Català de Dansaires de Barcelona. El ball es va presentar el mes d'abril dins les jornades culturals d'aquest centre d'ensenyament i va anar a càrrec d'un grup d'alumnes de primària. Aquell mateix any, l'Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní prop d'aquest lloc i el col·locava al terra al voltant de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L'any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant l'església parroquial al migdia. Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1995, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou i incloure-la dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Des d'aleshores, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s'ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors. | 42.0255000,2.0225400 | 419081 | 4653070 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58104-foto-08171-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58104-foto-08171-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58105 | Diada de Santa Àgata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-santa-agata | XX | El dia de Santa Àgata, el 5 de febrer, al migdia, es celebra una de les festivitats locals més estimades i recordades per la població de Prats de Lluçanès. Aquest dia es commemora el tràgic fet de la destrucció i incendi de la ciutat al 1714 per part de les tropes felipistes, i es fa un homenatge a la generació de pradencs que en va patir els efectes i van tenir la valentia i coratge de reconstruir la població. La festa es celebra amb un repic de campanes des del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç, i s'engalanen els balcons amb senyeres. Tothom qui vol pot pujar al campanar a tocar les campanes i a la sortida de les escoles hi sol anar un bon grup de nens i nenes, que amb l'ajuda d'algun adult, aprenen algun toc simple de les campanes. També hi solen anar gent gran que saben fer alguns tocs de campanes ja no utilitzats actualment. | 08171-81 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | La vila de Prats de Lluçanès va ser cremada el 5 de febrer de 1714 per les tropes felipistes comandades per Carrillo de Albornoz, comte de Montemar. Cinc mesos més tard, l'1 de juliol, el comandant Bracamonte, hi va tornar de nou. El resultat fou desolador, Prats va passar de tenir 190 cases, a quedar-ne unes 90 d'habitades. A partir d'aquí, però, Prats va créixer espectacularment fins arribar al 1777 a tenir 353 cases habitades. Va ser durant aquests anys, entre el 1740 i 1780, l'època d'esplendor dels paraires i l'època d'auge econòmic de la vila de Prats de Lluçanès. | 42.0090700,2.0296100 | 419646 | 4651239 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58105-foto-08171-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58105-foto-08171-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el repic de campanes es fa entre les 12h i les 14h, i pot pujar tothom qui vulgui a tocar-les. Antigament hi pujaven bona part dels infants del poble i, mentre el campaner els preparava torrades i els donava vi bo, ells estiraven les cordes. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58106 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-3 | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998 | Es manté la tradició d'encendre fogueres a algunes de les masies del municipi de Prats de Lluçanès. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament, cada masia encenia la seva foguera; d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. Actualment, a Prats de Lluçanès es manté la tradició en algunes masies del terme municipal d'encendre una foguera (clot del Vilar, Soler de n'Hug, etc.), i al nucli de Prats la revetlla consisteix en encendre grans fogueres en diferents barris que van acompanyades de sopars populars on s'ofereix pa torrat, botifarra, coca i vi bo. En algun barri hi ha ball popular. L'endemà al matí, dia de Sant Isidre, hi ha un ofici solemne a l'església parroquial de Sant Vicenç. Abans es cantaven els goigs al sant. | 08171-82 | Terme municipal i nucli urbà. Prats de Lluçanès | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0071300,2.0331200 | 419934 | 4651020 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58106-foto-08171-82-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe.La imatge ha estat cedida per Roser Reixach. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58107 | Festes dels Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-dels-barris | REIXACH, R., Fulletó municipal: Les festes de la vuitada de Corpus, juny 2004. | XIX | La setmana següent a la de Corpus Christi, anomenada la vuitada de Corpus, Prats de Lluçanès celebra les populars Festes dels Barris, que comencen el dilluns i acaben el divendres. Se celebren en els diversos barris de la població que tenen els següents noms: el dels Capgrossos, les Sargantanes, dels Llangardaixos, dels Escura-ossos, i de les Salamandres. Totes les festes d'aquests barris segueixen un esquema semblant: comencen a mitja a tarda amb jocs de cucanya per a la mainada, i cap al tard, es fa ball popular i s'elegeixen les pubilles i els hereus. Es reparteix coca i vi a tots els assistents. | 08171-83 | Barris de la població. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Els vuit dies que van des del dijous de Corpus fins el dijous de l'altra setmana s'anomenen vuitada de Corpus, i en molts llocs de Catalunya se celebren les festes dels barris. Fa uns quants anys, el dia de Corpus era una de les tres festes anuals més importants, juntament amb Nadal i Pasqua, i per aquest motiu, a moltes poblacions s'hi feien processons on hi participaven la majoria dels veïns, en èpoques més llunyanes les representacions eren dels diferents oficis agrupats en confraries, a més d'un bon nombre de comparses. Hi havia el costum de fer enramades: engalanar els carrers per on passava la processó, unes enramades vegetals de les quals derivaren les garlandes i les cadenes de paper, i actualment el plàstic. També era característic preparar catifes de flors amb dibuixos. Tots aquests costums han evolucionat i avui perviuen en diferents graus a poblacions com Sallent, la Garriga, Arbúcies i Sitges. Durant la vuitada, l'església continuava celebrant la festa amb processons diàries, i els barris de cada lloc, com succeïa a Prats, celebraven també la seva festa, que antigament tenia el nom de quarto a la nostra vila. Començaven el dijous de Corpus i seguia el divendres, quarto dels capellans, el dissabte, quarto dels escolans, el diumenge, quarto de l'ajuntament, el dilluns dels capgrossos, el dimarts de les sargantanes, el dimecres dels llangardaixos i el dijous dels escuraossos. A començaments del s. XX cada barri competia per veure qui posava més ciris a l'altar, i això depenia de la recaptació que havien fet durant l'any les administradores del barri, anomenades capitanes. Cada dia hi havia ofici solemne al matí on hi anaven les administradores amb una gran coca que, després de beneir-se, es repartia als assistents. Al vespre se celebrava el ball, molts anys amenitzat per la mateixa orquestra del poble, i a la tarda no hi faltaven els jocs de cucanya: carreres de sacs, trencar l'olla, l'estibada de corda, la paella emmascarada, i sobretot el cubell. En el ball del vespre era habitual la subhasta de la toia, un ram de flors enorme que anaven a buscar a jardins particulars del poble i que l'afortunat que l'adquiria tenia el privilegi de ballar amb la seva parella escollida un ball tots dos sols. Cal remarcar a més que uns mesos abans, sobretot després de la guerra, els veïns es reunien per fer llargues cadenetes amb papers de diari, enganxats amb farina, per penjar al carrer el dia de la festa. El creixement de la població dels anys setanta, amb la construcció de nous habitatges cap a àrees més allunyades del centre, va fer que un nou barri decidís incorporar-se a aquestes celebracions agafant el nom de les salamandres, i afegint la seva festa el divendres. D'aquesta manera Prats compta des de fa anys amb cinc dies seguits de gresca per a totes les edats, uns dies que per la proximitat de Sant Joan o per coincidir-hi plenament, a vegades han quedat una mica deslluïts, però que potenciats adequadament podrien convertir-se en un element festiu engrescador i sobretot dinamitzador de les diferents entitats o veïns de cada barri (REIXACH:2004). | 42.0047800,2.0306100 | 419723 | 4650761 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat cedida per Aleix Cardona. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 58108 | Festes de Sant Joan i els Elois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-joan-i-els-elois | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. REIXAHC, R., Fulletó municipal de les Festes de Sant Joan i els Elois, 24 i 25 de juny. Prats de Lluçanès, 2006. REIXACH, R., Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 3, 2000. | XIX | Hi ha una gran participació de públic. | La Festa de Sant Joan i els Elois es celebra els dies 24 i 25 de juny, i a causa de la gran participació dels darreres anys ha esdevingut una veritable festa Major a la localitat. El dia 24 a la nit es fa la marxa de les torxes pel centre del poble seguint tot el carrer Major. Habitualment surt primer el bestiar: ases, mules i cavalls; darrere d'ells els traginers, els portants de les torxes, les autoritats, els músics i el públic. Aquest seguici s'atura només a la plaça Vella i a la plaça Nova, llocs on es balla el Contrapàs al voltant d'una foguera. L'endemà, dia 25, després de la sortida de l'ofici del migdia, es reparteix la coca beneïda al passeig i la passada i les ballades es tornen a fer amb el mateix recorregut. A la tarda, després de la benedicció d'animals davant l'antiga casa de la vila (a la plaça Nova), es fan les curses dels Elois fins a l'ermita de Sant Sebastià. El públic es situa al llarg del recorregut per veure les diferents categories que hi participen: ases, mules i cavalls. Últimament, s'hi ha afegit la categoria dels cavalls de pura sang i cavalls de categoria infantil. Cal destacar també la figura del guiatge, un matxo que sense genet puja tot sol fins a l'ermita i que es va recuperar l'any 1999. La festa va acompanyada de diverses activitats festives que poden variar al llarg dels anys: correfoc, ball amb orquestra, concert de jazz, exposicions, activitats infantils, castell de focs, mostres de danses orientals, etc. | 08171-84 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Als segles XVII i XVIII hi hagué a Prats de Lluçanès un gremi de paraires que treballava la llana que provenia dels ramats d'ovelles de diferents poblacions de la comarca. Els productes obtinguts d'aquesta indústria, sobretot les baietes, destacaven per la seva excel·lent qualitat, i eren exportats a tota la Península a través de gran corrues de matxos de bast que sortien periòdicament de la població i es dirigien, principalment a Aragó i Castella. Les confraries de basters i traginers tenien com a patró Sant Eloi, patró també dels ferrers, i per aquest motiu als transportistes eren anomenats Elois. No es coneix en quina època concreta aquests traginers o Elois es van començar a trobar a Prats de Lluçanès el dia 25 de juny, però en descripcions fetes a finals del segle XIX ja es documenta la reunió de traginers amb els seus animals, guarnits amb mantes virolades i picarols per fer-los córrer. Es concentraven al pla de Santa Llúcia, i abans de fer la cursa fins a l'ermita de Sant Sebastià ballaven el Contrapàs. El dia anterior, dia de Sant Joan, es reunien entorn d'una foguera i ballaven igualment aquesta mateixa dansa. En el programa de festes dels Elois de 1892 s'estableix que els genets participants del dia 25 de juny han de ser de la població de Prats, i es premia el guanyador amb un premi en metàl·lic i el privilegi de portar la bandera del gremi. Hi participen en una primera cursa la categoria de cavalls i eugues, en una segona cursa els guiatges, i en una tercera els rucs i ases. L'endemà, el dia 26, es disputen les mateixes curses obertes a la participació de locals i forasters, però no hi ha banderes pels guanyadors. A partir de 1923 la programació de la festa de Sant Joan i els Elois és complementada amb diferents actes com partits de futbol o diverses activitats que es fan dins un luxós envelat, i és a partir del 1935 quan l'ajuntament comença a encarregar-se d'organitzar la festa de Sant Joan i els Elois que, fins el moment, l'havia organitzada el Gremi de Traginers. La desaparició de l'antic ofici de traginer va fer que la festa dels Elois es mantingués sense massa vitalitat fins a inicis dels anys 70 del segle XX. Cada vegada hi havia menys participació al carrer i molt poques persones recordaven el ball del Contrapàs. El Grup Germanor, que durant molts anys va treballar per la recuperació de les festes populars, va decidir a partir de l'any 1979, impulsar de nou aquest ball i va començar a ensenyar-lo a la quitxalla. Fou també a partir del 1973 que per primera vegada la cursa dels Elois no va poder sortir des de Santa Llúcia, ja que el recorregut es trobava travessat per la nova carretera de Prats a Navàs. Els últims anys s'ha incrementat la participació de públic de totes les edats a totes les activitats de la festa de Sant Joan i el Elois, així com també el bestiar i el nombre de carros i carruatges, convertint aquesta festa en una de les més esperades pels vilatans de Prats de Lluçanès. | 42.0085600,2.0287600 | 419575 | 4651183 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58108-foto-08171-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58108-foto-08171-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica: http://www.pratsdellucanes.cat | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58109 | Reines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reines | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982. REIXACH, R., Ja han sortit les reines, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 4, 2001. REIXACH, R., Prats de Lluçanès, un poble de reines, La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, extra Nadal, 15 de desembre de 2006. | XX | L'últim cop que van sortir les reines va ser l'any 1991. | Les Reines han estat durant molts anys unes particulars missatgeres dels reis d'Orient. Aquestes reines eren uns personatges femenins que anaven embolicades amb un llençol blanc que els cobria tot el cos i part de la cara per no ser reconegudes. S'asseien o ajupien en un racó de l'hort o a l'entrada d'una casa i allà anaven rebent tota la canalla del barri. L'un darrere l'altre, els nens i nenes desfilaven davant la reina i aquesta els donava caramels, pegadolça, confits o anissos. Quan marxaven les reines solien fer bellugar els llençols per fer veure que volaven, i a partir d'aquí calia esperar l'arribada dels reis, uns personatges que mai no venien però que rebien els missatges de les reines i els portaven regals. Uns vuit dies abans de reis es posaven canyes als balcons, tantes com nens i nenes vivien a la casa per tal que les majestats sabessin quanta canalla vivia en aquell domicili. | 08171-85 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | En el primer quart del segle XX, quan s'apropava la festivitat del Reis, les noies de diferents barris o carrers es reunien per veure qui faria de reina aquell any, continuant així el costum que havien vist en els més grans. Joan Amades assenyala que a la vigília de Reis, sortien unes dones, vestides de manera extravagant, que feien el paper de reines. Se situaven en punts determinats de la població, on les anava a trobar la mainada i els demanava coses. Elles recomanaven als nens que fossin bons minyons i els prometia, amb veu estrafeta a fi de no ésser conegudes, atendre els seus desigs i portar-los força coses. Representaven les missatgeres dels reis de l'Orient, havien de tenir entre vuit i quinze anys i saber interpretar bé el paper. Entre els anys 30 i 32 van començar arribar els tres reis amb els seus patges. Els reis i les reines van conviure uns anys però en alguns barris les reines van desaparèixer. Després de la Guerra Civil, aquest costum va decaure i van passar a ser personatges de domicilis particulars, que a vegades s'hi acostaven alguns veïns. Els reis van anar agafant més protagonisme i cada any se'ls feia una festa més lluïda. Durant els anys quaranta i cinquanta es va recuperar aquest costum i a la reina - Eugènia Mollfulleda- l'anava a veure pràcticament tot el poble fins l'any 1991, que va sortir per últim cop. Cada vegada la vestimenta, el pentinat, el discurs de benvinguda, els complements (corona, llaços); s'havien treballat més, fins a crear un personatge força atractiu que tingué molt èxit. Però la reina va haver de compartir la mateixa feina amb els patges reials que recollien, a diferència de la reina, els missatges escrits. | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la revista: Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 4, 2001. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 58110 | Benedicció de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-larc | AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982. | Encara unes 20 famílies participen a la diada. | La benedicció de l'Arç es celebra el dia de Sant Pere màrtir, el 29 d'abril de cada any. La gent del camp i els pagesos, en aquesta diada, demanen al sant màrtir la protecció contra les pedregades i la protecció dels camps. La tradició, a Prats de Lluçanès, mana portar branques d'arç florit per beneir-lo a l'església parroquial de Sant Vicenç, però en l'actualitat es porta bàsicament tortellatge. Avui en dia una vintena de famílies encara participen d'aquest costum en aquesta diada, que s'inicia amb la benedicció i es continua amb una missa a 2/4 de 8h del matí. | 08171-86 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | A Catalunya, l'oració litúrgica de Sant Pere Màrtir al·ludeix a la benedicció de rams d'olivera i demana la intercessió del sant perquè allunyi l'esperit del mal i no molesti els habitants de les cases que tenen brots penjats i beneïts, i perquè aquests rams alliberin del mal temps i dels llamps, a fi que no malmetin els fruits del camp. La virtut benefactora atribuïda als vegetals que es beneïen aquest dia durava un any, i per tal de mantenir la salvaguarda dels camps calia tornar a fer-ne beneir i plantar-ne de nou. Els rams beneïts eren posats darrera de les portes de totes les cases i als finestrons de balcons i finestres, per tal que guardessin la casa de bruixes, de llamps i de mals esperits. També eren lligats amb una canya en forma de creu, i els plantaven pels camps i per les terres de conreu perquè els alliberessin de les pedregades i dels efectes de la tempesta en general. Les herbes beneïdes arreu del principat en aquesta diada són variades: llor, olivera, romaní, farigola, espígol, fonoll i altres herbes aromàtiques. Segons queda recollit per Joan Amades, la mainada de Prats de Lluçanès jugava amb ballestes fetes amb arcs de fusta i amb cerbatanes de canya; engegava fletxes compostes de tronquets que duien una ploma a l'extrem, així com pinyols d'oliva i altres projectils semblants, creguda que d'aquesta manera trencava i tallava els núvols i evitava les pedregades (AMADES:1982). | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat cedida per Roser Reixach. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 58111 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-1 | Hi ha unes 100 o 150 persones que segueix la processó. | El Viacrucis es celebra el Divendres Sant al matí, en el marc de la Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers del poble, pregant i meditant davant de les 14 creus o estacions que reprodueixen el camí que va fer Jesús amb la Creu a l'espatlla des de casa de Pilat fins al Calvari. A Prats de Lluçanès es comença a la plaça de l'església parroquial de Sant Vicenç a 2/4 de 8h del matí. Es treu el Crucificat en processó sustentat per un grup 'els portants del Sant Crist' que vesteixen una túnica negra. La processó segueix pujant el carrer Major fins a dalt de tot, es baixa pel carrer Nou fins el Passeig, i es continua per la carretera, es gira cap al carrer Orient fins arribar altre cop a la plaça de l'església, remuntant un petit tram de carrer Major. Hi ha dues rengleres de persones, que segueixen les voreres dels carrers, i al mig els portants del Sant Crist. Durant aquest recorregut es paren a cada estació, lloc on antigament era recordat amb una creu de fusta que penjava a la façana les cases. Actualment aquesta creu ha anat desapareixent de les cases però la gent recorda on era el lloc de parada. Després de cada estació es canta un tema relacionat amb el Viacrucis. | 08171-87 | Carrers de la població. Nucli urbà. Prats de Lluçanès. | El Viacrucis, un acte litúrgic de Setmana Santa, és també anomenat el camí de la Creu, les estacions de la Creu o la via Dolorosa, i reprodueix en 14 estacions el camí de va fer Jesucrist fins al Calvari. Aquestes estacions són les següents: 1. Jesús condemnat a mort per crucifixió 2. Jesús porta la creu 3. Jesús cau per primera vegada 4. Jesús troba la seva Santa Mare 5. El Cireneo ajuda a Crist a portar la Creu 6. La Verònica neteja el rostre de Jesús 7. Jesús cau per segona vegada 8. Jesús parla amb les dones de Jerusalem 9. Jesús cau per tercera vegada 10. Jesús és despullat 11. Jesús és clavat a la Creu 12. Jesús mor a la Creu 13. Davallament de Jesús de la Creu 14. Jesús és enterrat | 42.0089800,2.0295300 | 419639 | 4651229 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per Roser Reixach. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 58112 | Processó del Sant Enterrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-sant-enterrament | FLORES, M., El pas del davallament de la Creu, Biblioteca Digital de Carrutxa, 2005. | XIX | La processó del Sant Enterrament es celebra el Divendres Sant al vespre, en el marc de Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers de la població recordant el davallament de Jesucrist de la Creu i el recorregut fins al sepulcre. La processó a Prats de Lluçanès, que té una durada d'una hora aproximadament, s'inicia a l'església parroquial de Sant Vicenç a les 9h del vespre i segueix un recorregut estipulat: passa pel carrer Major, l'església de la Bona Sort, la plaça Vella, el carrer Josep Cirera, el carrer de la Font, el carrer de la Resclosa, la plaça Nova, fins arribar altre vegada a l'església parroquial. El seguici el formen el grup de portants del Sant Crist (participants també al Viacrucis), vestits amb una túnica negra i els altres tres grups de portants dels passos de la Passió de Crist: el Natzarè, la Dolorosa i el Sepulcre. La resta de persones, amb un silenci sepulcral, acompanyen la processó portant grans ciris a les mans. La processó també és acompanyada pel grup Orquestral de Prats que toca música en moments determinats. Antigament els veïns del poble il·luminaven les façanes per on passava la processó amb unes filades de bombetes clavades en una fusta que penjaven a les finestres. | 08171-88 | Carrers de la població. Nucli urbà. Prats de Lluçanès. | A moltes poblacions de Catalunya, el Divendres Sant al vespre, es poden veure desfilar multitud de processons que són la narració i escenificació de diferents passatges de la Passió de Crist. Cadascun dels passos que participen en la processó del Sant Enterrament representen tridimensionalment una de les escenes d'aquesta narració. Els passos que surten a la processó són una manifestació de religiositat i reflecteixen la devoció de les persones que els treuen al carrer, però també són fruit de l'esforç d'una confraria, que antigament unien un grup de persones sota la mateixa devoció o per pertinença a un mateix gremi, i que avui en dia ho està per vincles associatius molt més personals. | 42.0089800,2.0295300 | 419639 | 4651229 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58112-foto-08171-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58112-foto-08171-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat extretes de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58113 | Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-0 | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | XIX | El 2003 va ser l'últim any que va sortir la processó de Corpus a Prats. | La processó de Corpus Christi a Prats sortia el diumenge més proper a Corpus de l'església parroquial de Sant Vicenç i seguia el mateix recorregut que la processó del Sant Enterrament, passant per plaça Vella, la Bona Sort, el carrer Josep Cirera, el carrer de la Font, el carrer de la Resclosa, la plaça 11 de setembre, el carrer del Mercat, la plaça Nova, fins arribar altre vegada a l'església parroquial. Es portava en processó la Custòdia (que fa d'ostentori de la Forma Sagrada o hòstia consagrada) sota tàlem, i es parava en tres altars que havien construït els veïns: un a la plaça Vella, un altre a la plaça Nova i l'últim a la plaça 11 de setembre, on també, com a acte d'ofrena, s'havia bellament decorat el paviment amb catifes de flors que marcaven l'itinerari sagrat. Al llarg del recorregut la gent del carrer i també des dels balcons llançava pètals de flors sobre el pas de la processó. Originalment es llançaven 'gallerets', però com que tacaven la roba, van ser substituïts per pètals de rosa. Amb la Custòdia es beneïa a la gent del carrer. Segons fonts orals, als anys 40, els veïns de la plaça Vella construïen un gran altar adornat amb flors, molt ben treballat que donava gran esplendor a la processó de Corpus. | 08171-89 | Carrers de la població. Nucli urbà. Prats de Lluçanès. | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma - l'hòstia consagrada - a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaldre l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58113-foto-08171-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per Roser Reixach, la segona ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58114 | Mercat dominical | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-dominical | XVII | El mercat de Prats de Lluçanès es celebra cada diumenge al matí als carrers de la població. S'articula bàsicament a través del carrers del Mercat, de Mn. Valls i la plaça Nova, els quals s'omplen de variades parades on s'hi pot comprar fruita i verdura, roba, objectes de la llar, flors i plantes, formatges, embotits, i un seguit de productes de la terra i de temporada. Per altra banda, cada primer diumenge de mes, es celebra el Mercat del Rebost adreçat a productes del territori o artesans, el qual s'ha ubicat a la plaça de l'església, donant -li un sentit d'unitat al mercat. El mercat dominical ha generat una important dinàmica comarcal al Lluçanès al llarg dels anys i obre les portes de comerços, serveis, bars, restaurants, bancs i caixes a més de una amplia oferta cultural, esportiva, gastronòmica, etc. | 08171-90 | Plaça Nova i c/ del Mercat. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | El mercat a Prats de Lluçanès es documenta ja a finals del segle XVII (1681), quan el rei Carles II, atorgant la concessió de municipi a la vila de Prats de Lluçanès, autoritza tenir mercat tots els dilluns de la setmana. A finals dels segle XIX (1893), el mercat ambulant municipal va passar a celebrar-se els dijous a la plaça Nova, i més endavant el diumenge al matí, tradició que continua vigent fins a l'actualitat. L'ajuntament de Prats de Lluçanès va engegar una campanya de dinamització del mercat dominical amb el lema 'Fes mercat!' que es va dur a terme des de la Fira de Sant Jaume, el 23 de juliol de 2006, fins a la Fira de Santa Llúcia del 13 de desembre del mateix any. La dinamització i promoció del mercat, que va comportar diverses activitats, va donar com a resultat l'increment d'unes 10 parades i va fer créixer el mercat en altres carrers, expandint-se en la plaça can Claus i part del carrer Reforma. La campanya continua visitant més mercats i més firaries i fent conèixer també a la gent del Lluçanès que el mercat és un actiu cultural i turístic. Per aquest motiu també s'ha editat un butlletí especial del mercat ple de propostes, com una exposició de fotos del mercat i una enquesta oberta a tothom. El mercat s'ha adaptat als canvis econòmics i socials i ha sobreviscut al pas del temps. | 42.0091200,2.0285300 | 419556 | 4651245 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58114-foto-08171-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58114-foto-08171-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58114-foto-08171-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges corresponen a les postals de la campanya de promoció del mercat dominical. | 98|94 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58115 | Festa anyal del santuari de la Mare de Déu de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-anyal-del-santuari-de-la-mare-de-deu-de-lurdes | XX | <p>La festa anyal al santuari de la Mare de Déu de Lurdes és una festa commemorativa que es celebra des de l'any 1959 amb motiu de la reconstrucció i ampliació del Santuari de Lurdes. Des d'aquest any, s'ha fet anualment una festa d'homenatge a l'esplanada de Lurdes on s'hi apleguen molts malalts que venen a visitar la Verge. Fa uns anys aquesta trobada es celebrava el segon o tercer diumenge de maig però en l'actualitat es celebra el quart diumenge d'agost. Al matí es dóna la benvinguda als participants i es diu una missa. Al migdia es celebra un dinar de germanor, acompanyat de diverses actuacions, i a la tarda es fa una pregària.</p> | 08171-91 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Fa uns vint anys, fruit de la gran devoció que tenia la Mare de Déu de Lurdes (Lorda o Lourdes), s'aplegaven a la festa anyal gran quantitat de persones procedents tant de la comarca com de la resta del Principat. Es feia un dinar conjunt, que solia ser al pati del col·legi de les Dominiques, i tot seguit hi havia una sobretaula amb nombroses actuacions musicals, tant de la localitat com dels convidats.</p> | 42.0087100,2.0385700 | 420387 | 4651190 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Cada any s'edita un fulletó en record a la festa anyal del santuari de la Mare de Déu de Lurdes. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 58116 | Fira de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-jaume | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. | XIX | La fira ha perdut el sentit original de fira ramadera i s'ha adaptat als nous als canvis econòmics i socials, esdevenint una fira de gran amplitud comercial. | La Fira de Sant Jaume, modernament coneguda com a fira del Comerç, es celebra el cap de setmana proper al dia de Sant Jaume, 25 de juliol. Recuperada el 1991, és una fira comercial amb firaires d'arreu del Principat on s'hi poden trobar tot tipus d'exposicions i parades de diversos productes que es distribueixen al llarg del passeig Lluçanès i el carrer Major. Les diferents associacions culturals i artístiques de la població de Prats també exposen el seu estand. Diferents activitats, que poden variar en funció dels anys, complementen la fira al llarg del cap de setmana com concursos, jocs, activitats lúdiques, artístiques i esportives, activitats literàries, etc. També es celebren, des de fa uns anys, les activitats realitzades dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès, (el Solc de Sant Jaume), amb l'organització d'un sopar popular, concert i ball a la plaça Vella. | 08171-92 | Passeig Lluçanès i carrer Major. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Antigament, la Fira de Sant Jaume era una de les fires ramaderes que es celebraven, al Lluçanès, al llarg dels camins ramaders en temps de pujada dels ramats a les pastures d'alta muntanya. Era una fira tan popular i concorreguda com la Festa Major de Sant Vicenç i la Festa de Sant Joan i Elois, les dues festes més importants del calendari local. El 1899 es va aprovar el reglament per a la instal·lació de parades que assistien a la fira. El 1991 es va recuperar la fira, donant-li un sentit comercial molt més ampli que el que havia estat el seu origen, i s'ha anat complementant al llarg dels anys amb diferents activitats de caràcter lúdic i festiu. | 42.0087200,2.0304200 | 419712 | 4651199 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fira és organitzada per l'ajuntament de Prats de Lluçanès amb col·laboració de la Unió de Botiguers de Prats de Lluçanès.La imatge ha estat cedida per SOLC, música i tradició al Lluçanès. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 58117 | Fira de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-santa-llucia-0 | Programa de la Fira de Santa Llúcia de Prats de Lluçanès. 11 de desembre de 1983. | XIX | La fira de Santa Llúcia es celebra el cap de setmana proper al dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Es tracta d'una fira agrícola i ramadera on s'hi exhibeix bestiar boví, oví, equí i aviram de Nadal, així com també maquinària agrícola i d'automoció. La fira també va acompanyada de diferents activitats de caràcter cultural i festiu que es desenvolupen al llarg del cap de setmana, com el mercat dominical, la fira del món del ruc (organitzada pels Amics dels Rucs), exposicions, concursos de receptes, xerrades, esmorzars i berenars populars, etc.; i sol coincidir amb l'inici de la campanya de Nadal. El dia 13, Santa Llúcia, es celebra una missa a la petita església de Santa Llúcia, prop del castell del Quer. Des de l'ajuntament de la vila, per tal de diferenciar-la d'altres fires d'aquestes dates, es va escollir des de fa uns anys el sobrenom de Fira del món del ruc, per impulsar les activitats en relació al ruc català. | 08171-93 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Els orígens de la fira de Santa Llúcia, actualment revitalitzada, es deurien a la iniciativa dels masovers de Santa Llúcia, els quals, emmirallats en la fira de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), volgueren aprofitar la diada del 13 de desembre - en la qual molts veïns visitaven l'ermita de Santa Llúcia del Quer - per exposar el seu bestiar en el planell del davant de la capella, que duia el nom de la Roca de Santa Llúcia, i en la qual batien durant l'estiu. L'èxit fou immediat, de forma que, paral·lelament al ressò obtingut i el creixement de Prats, es forçà el seu trasllat de la Roca de Santa Llúcia al nucli de Prats el 1824. L'emplaçament inicial fou un tros del carrer de la Bona Sort, la plaça Vella fins a cal Valentí Purra i la part del carrer de Berga. Els bous de Santa Llúcia, però, sempre tenien el lloc reservat davant de l'església de Santa Llúcia. Al mateix temps, varen començar a venir parades de fira i de mercat que s'instal·laven a la plaça Nova i que també anaren augmentant any darrera any. El 1898 es va aprovar el reglament per regular la instal·lació de venedors de gènere que assisteixen a la Fira de Santa Llúcia. A partir d'inicis del segle XX el firal va passar a celebrar-se al Passeig, on els animals de peu rodó, cavalls, mules i ases, eren fermats en unes cordes lligades entre la renglera d'arbres que feien ombra al Passeig. | 42.0116400,2.0316500 | 419818 | 4651522 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58117-foto-08171-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per SOLC, música i tradició al Lluçanès. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58118 | La bruixa Napa de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-napa-de-prats | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. | Tant la rondalla com la figura, de la bruixa Napa és força popular entre els veïns del municipi. | Vet aquí que una vegada hi havia a Prats de Lluçanès una dona vella que només veure-la tothom deia que era bruixa. Era petita i rabassuda, una mica calba i amb la cara molt arrugada. Tenia les galtes plenes de crostes, potser per la brutícia acumulada, i les dents, posades de qualsevol manera, li sobresortien d'una boca immensa. Sempre se la veia amb els ulls lleganyosos i portava un monyet que es lligava amb una cinta vermella. Anava vestida amb una peça de sargil de color blau, i portava un gipó molt malmès que cordava al davant amb un cordó daurat i vermell, però no duia una brusa sota el gipó i, per tapar la davantera allà on lligava els cordons, utilitzava un pitilló. Vivia en una casa coneguda com a cal Nap, i per aquesta raó va quedar-li el nom de Napa. Ningú sabia de què vivia, però mai havia patit gana i la gent se la mirava malament perquè no treballava i era una incògnita com aconseguia subsistir. Menjava pa i verdures, almenys això era el que deien els seus veïns, i a vegades algunes cases del poble que s'ho podien permetre li donaven carn. Deien que anava molt lleugera i alguns ho atribuïen a un llangardaix que, segons explicaven, portava sempre en un cistell. Es conta que durant la nit s'enlairava pels aires i s'arribava als voltants de cal Costes de Sagàs per filar llana. Criava gallines, moltes de les quals eren robades, i les amagava al Roc Foradat, lloc on normalment li ponien, però a part es deia que també tenia aquestes als Rasos de Peguera, concretament al cogolló d'Estela. Amanyagava la quitxalla atraient-los a casa seva i els donava llavors de carbassa de bon gust, que era per ells una gormanderia molt esperada. Els n'oferia més si es deixaven pentinar i es passava llargues estones resseguint els cabdells dels més menuts. Però tots els que s'havien deixat pentinar acabaven morint-se i, per aquest motiu, la justícia va decidir intervenir-hi. Després de tallar els cabells a una d'aquestes criatures, van descobrir que portava una agulla clavada al cap. Varen anar a buscar la Napa a casa seva, però els va ser difícil agafar-la perquè els esperava al capdamunt de l'escala amb un tallant de trinxar carn. Finalment, entrant per la part del darrera inesperadament, se la van emportar. Es va fer un registre al seu domicili i van quedar esfereïts de les troballes. Hi havia trossos d'una criatura que s'havia trobat llençada en un femer del poble. Concretament es tractava del braç esquerre i el fetge cuit amb sang. Llavors van recordar que, des de feia molt temps, els més vells del poble ja havien advertit que mai tan sovint hi havia hagut desgràcies amb els més petits. La van tancar a la presó del poble posant-li un dogal al coll i lligant-la a una anella de ferro a la paret. Per jutjar-la se la van endur a Barcelona i allí fou condemnada a mort i penjada a la forca. | 08171-94 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | El dia 8 de gener de 1767 va ser executada Maria Pujol, coneguda com a bruixa Napa, acusada d'haver matat una nena de 4 anys. Aquest és l'últim cas conegut de bruixa ajusticiada a Catalunya. | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió va ser escrita per Roser Reixach i Brià a partir dels apunts de Josep M. Vilarmau, del conte 'La Napa de Prats' de Francesc P. Briz i dels apunts de Mn. Josep Valls a 'Prats de Lluçanès. Resum històrich', i publicada dins 'El Lluçanès Màgic'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 58119 | El fadrí de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fadri-de-cal-ferrer | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 'A cal Ferrer de Prats, hi vivia un fadrí que es llevava sempre més cansat que quan anava a jaure, tip de mallar, i era que la dona del seu amo, bruixa secreta, se l'enduia a la nit per ase, posant-li l'albarda, i, fetes les tremenderies al Pedraforca, tornava a muntar-lo i el deixava al llit poc abans de l'hora de reprendre el treball de l'enclusa. Però ell arribà a tenir consciència del que li passava i tingué art i manera de posar l'albarda a la mestressa, que en figura de burra deixà fermada a l'anella de l'entrada de cal Ferrer; i cridant el seu amo li pregà que l'ajudés a ferrar-la. Per la pressa que li donava el pagès que la menava, i feta l'operació, la ferrera es va trobar amb una ferradura plantada a cada mà, sense les que li amagava el calçat.' | 08171-95 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió va ser escrita per Mn. Josep Valls i Bofarull en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya del gener de 1902. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 58120 | El bruixot de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruixot-de-prats | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 'A Prats de Lluçanès hi havia un home que als vuitanta anys posà dentat nou. Era anomenat el bruixot i habitava una casa solitària coneguda pel Tort, perquè durant la Guerra dels Matiners hi havia la guàrdia de reserva. La casa s'alçava al peu del Torrentet dins del qual, al segle passat, hi havia el perímetre edificat de Prats. Aquest home deia que de petit una bruixa l'havia fet bruixot. Un dia la seva mare, irritada per una rebequeria, mentre remenava les farines que bullien, li tirà el culler i l'empastifà de farines. Llavors la bruixa se l'endugué al peu del Pedraforca i li féu prendre part a la dansa esbojarrada de les bruixes. Tot seguit cavalcaren damunt la broma tempestuosa de la plana de Vic i, en passar a frec de Sant Bartomeu de Grau, que és carena ponentina de la plana, el rector, que comunia el temps, d'un cop de salpasser el va rebatre a la parròquia de Seva, que és al llevant de la plana. Allí s'entaforà dins d'uns matolls per escapar-se de la persecució d'uns godalls que el seguien per l'olor de les farines que duia esquitxades per tot el cos. Diuen que aquest bruixot era un home inofensiu i de molt bon humor.' | 08171-96 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió va ser escrita per Mn. Josep Valls i Bofarull en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya del gener de 1902.La imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal de Prats de Lluçanès. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 58121 | La gallina de blancor de neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gallina-de-blancor-de-neu | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | La casa de la Coma del Forn es troba dintre de la demarcació de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, municipi de Prats de Lluçanès. Fa molts anys hi havia uns masovers que van haver de marxar d'aquesta masoveria, no hi podien viure. El Meliton era un marrec petit quan això va succeir, i de gran solia dir: 'Collons, vam haver de marxar perquè a les nits no podíem dormir de soroll, s'hi sentia por en aquella casa'. A les nits els despertava el soroll que sentien a la lliça, es llevaven i no veien res enlloc. Tot estava tranquil, el bestiar jeia, els gossos no lladraven, aparentment no passava res, però moltes nits se sentia aquell soroll que els despertava, sempre el sentien en el mateix punt. Al cap de poc temps, per si no n'hi havia prou amb el soroll de la nit, va aparèixer un altre motiu de preocupació per als masovers de la Coma del Forn. Cada dia, una estona abans que es pongués el sol, la mestressa tenia el costum de tirar un xic de gra a les gallines i plegar els ous que haguessin post durant el dia. Quan sortia a la porta del galliner amb la falda plena d'ous, enmig del ramat de gallines que menjaven el blat de moro, que feia un moment els havia tirat, hi havia una gallina forastera, més grossa que les seves i molt blanca, de blancor de neu. Aquesta gallina ni tant sols menjava, només donava un tomb enmig de les altres, seguidament se n'anava cap a la paret de la lliça, es posava davant d'una pedra, que era més gran que les altres, i desapareixia. Això passava cada dia, fins al punt que els masovers de la Coma van prendre la determinació d'anar a viure a un altre lloc per recuperar la tranquil·litat que havien perdut a causa dels sorolls de la nit i de la gallina blanca que eixia i desapareixia de forma tan misteriosa. La casa es va quedar sense masover, però en poc temps n'hi va anar un altre. Els sorolls de la nit continuaven, així com també va continuar apareixent la gallina blanca. El nou masover es veu que era un pagès d'aquells que estava guarit d'espants. Els sorolls de la nit no el preocupaven gaire. I pel que fa a la gallina blanca que apareixia i desapareixia, el primer que va fer va ser mirar els moviments que feia. Quan va comprovar que sempre desapareixia al davant del mateix roc, una llosa un xic més gran que la resta de rocs de la paret i d'un color una mica més blanquinós, l'home de la Coma va dir: 'En poca estona hauré descobert el secret de la gallina blanca'. Només li va caldre agafar el pic i fer saltar aquell roc, li va costar una mica però el roc va caure. Al darrera de la llosa on desapareixia l'endiastrada gallina s'hi amagaven moltes unces d'or. Es contava que els diners trobats a la Coma del Forn van servir per posar en marxa la sala de ball i un grup de teatre del cafè Rourell, de Prats de Lluçanès. Va passar una època molt dolenta, perquè els homes i dones que anaven en aquest local, tant si anaven a ballar com a fer teatre, organitzaven uns saraus de ca l'Ample, acabaven sempre amb actes pecaminosos, ja fos amb borratxeres, jocs prohibits o desfogament sexual. Això es diu que era degut a la procedència dels diners. Segons les creences de l'època, els diners aconseguits per senyals de por eren diners del dimoni i, per tant, no podien portar res de bo. Per això es deia que el cafè de cal Rourell només hi havia vici, ja que els diners que hi varen invertir per posar-lo en funcionament eren de procedència demoníaca i per això les persones que hi anaven eren uns viciats. | 08171-97 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9785200,2.0038900 | 417476 | 4647871 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 58122 | Mossèn Manuel Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mossen-manuel-prats | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | A Prats hi havia un capellà, mossèn Manuel Prats, una persona una mica especial, d'un comportament un xic extravagant i misteriós. S'explica que un dia una noia de Teulats va anar a buscar una truja a la casa del Marçal i quan va passar per davant del cementiri va veure que el capellà, que ja feia temps que era mort i enterrat, es passejava pel passadís central del cementiri tot llegint el llibre del Sant Reso. | 08171-98 | Sector nord del terme municipal | 42.0116000,2.0361900 | 420194 | 4651513 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 58123 | Burros gegants i sorolls a Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/burros-gegants-i-sorolls-a-galobardes | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | La gent de Galobardes, a Prats de Lluçanès, tenia per obligació fer una ofrena a l'església de Santa Eulàlia de Pardines totes les festes assenyalades. Un dia van decidir que no farien més aquest donatiu, perquè consideraven que no tenia cap sentit fer caritat per obligació. Si volien fer-la, ja la farien quan ells ho creguessin convenient, però no quan els qui manaven els ho diguessin. Al poc temps d'haver deixat de fer l'ofrena, als capvespres van començar de sentir un soroll un xic estrany. De primer se sentia dintre de la cort de les vaques, eren uns cops molt forts, com si els donessin amb una fusta. Baixaven a baix i quan eren al lloc on sentien els cops no veien res, tot estava quiet i tranquil. Varen deixar passar uns quants dies i van dir: -No cal dir que ens hi amoïnem, tampoc no passa res per sentir una mica de soroll algun vespre. Van passar uns quants dies sense sentir el soroll, però tot d'un plegat un dia van sentir uns cops molt forts, com si piquessin a la porta. Van sortir a veure si era que algú tenia una necessitat, però des de la finestra veieren davant la porta uns burros molt grossos, molt diferents dels del país, tan grans que semblaven monstres. Aquestes aparicions les van comentar amb altres persones. Un diumenge, sortint de missa, s'esqueia que eren un grup de gent, just sota una alzina que hi havia davant mateix de la rectoria de Santa Eulàlia. Una de les persones va comentar: -Heu mirat si quan surten aquests burros hi ha llum al campanar de l'església? El dia que van tornar a aparèixer els burros davant la porta de la casa, van mirar a dalt del campanar i, efectivament, hi havia llum. Al dia següent el cap de la casa va anar a fer una visita al rector, van parlar una estona i quan el masover de Galobardes ja se n'anava li va recalcar al rector: -Mira, ja t'he dit que l'ofrena la farem quan nosaltres ho creguem oportú i sobre els burros i sorolls et diré que el dia que tornin l'estomacada que rebràs serà de les mateixes proporcions que els burros que apareguin davant de la porta. Des d'aquell dia mai més van veure burros ni sentir cap soroll. | 08171-99 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9879000,2.0115500 | 418123 | 4648905 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 58124 | La noia cremada al forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noia-cremada-al-forn-de-calc | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | Antigament a prop de la casa de la Coma del Forn, de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, al municipi de Prats de Lluçanès, hi havia un forn de calç, on hi van cremar una noia, tirant-la al foc de viu en viu. S'explica que un vailet que guardava les vaques de la Biscola i es trobava molt a prop del lloc dels fets, tenia les vaques pasturant enmig del bosc, mentre estava en un petit turonet a l'ombra d'un roure. Feia calor i, recolzat a la soca de l'arbre, alhora que descansava, gaudia de la frescor de la seva ombra. Des d'aquesta talaia controlava el bestiar i passava el temps mirant com dos homes anaven peixent llenya a la boca del forn on feien una cuita de calç. Perquè la calç quedés ben cuita era convenient que el foc fos molt viu i constant. Des del lloc on es trobava veia el forn per la part de darrera. De cop i volta van aparèixer dos homes que portaven armes per un camí que venia del bosc en direcció al forn. Van arribar davant del forn, es va sentir que parlaven, però amb la distància no es podia entendre res. Després de parlar una estona, els dos treballadors van marxar acompanyats d'un dels dos homes armats bosc enllà. Quan eren lluny de les envistes del forn, van arribar dos homes més que també anaven armats i portaven una noia jove molt maca, de cabells rossos i molt llargs. Junt amb la noia varen entrar al forn. No va passar gaire estona que van sortir del cobert que hi havia davant del forn, però sense la noia; van marxar pel camí d'on havien vingut. El que havia arribat primer va anar cap a on es trobava l'altre company que vigilava els treballadors. No van passar ni deu minuts que els dos homes eren fora quan van tornar els dos treballadors que feien foc al forn. Van continuar fent foc els dies que faltaven fins a tenir feta la cuita de calç. El bover portava el dinar al sarró i s'estava tot el dia fora amb les vaques, sota el roure, on hi havia bona pastura i les vaques es portaven bé. Va dinar, però sense perdre de vista el forn per veure si la noia apareixia per algun lloc, però no la va veure mai més. El noi no va dir res a ningú del que havia vist, no fos cas que en algun moment de distracció hagués marxat sense que ell se n'adonés. Diu que ja feia molt temps que el forn no cremava quan va començar a córrer la veu que en aquell lloc hi sortia por. La gent sentia molts sorolls i com uns gemecs de persona. Als capvespres, i algun dia fins ben entrada la nit, sobre el forn apareixia una creu vermella, deien que era com si fos de ferro roent, amb una espècie de cerclada d'un color platejat molt intens. La gent de la contrada estava un xic espantada amb la por que sortia en aquest lloc. Un dia algú va preguntar al bover de la Biscola: -Tu, vailet, que guardes les vaques prop del lloc, no has pas vist res d'estrany a la vora del forn de calç? -Doncs no, hi passo molts dies i tot està com sempre, el forn està parat i ja fa molt temps que no hi couen calç. -No has sentit a dir que allà hi surt por? -Doncs no, però si que un dia vaig veure com una noia acompanyada d'uns homes que portaven armes entrava al forn. Els homes van sortir, però la noia no. Els que preguntaven al vailet van quedar un xic astorats: -Explica això que dius, que hi va desaparèixer una noia. El bover els va explicar el que havia vist. Es van quedar corglaçats. Aquell dia havia desaparegut una noia de divuit anys, rossa, de cabellera llarga i molt maca, d'una casa de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, i mai més ningú no en va saber res més. Anava un parell de vegades cada setmana a la parròquia per donar un cop de mà a la majordoma en les feines de l'església. Segons els rumors la noia estava embarassada, tampoc tenia cap pretendent. Com que era de casa bona no li podien buscar cap masoveret per casar-la. Deixar que seguís l'embaràs era una deshonra per a la família. Hi havia dues maneres de resoldre la malifeta: que la noia entrés en un convent de clausura o fer-la desaparèixer. | 08171-100 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9785200,2.0038900 | 417476 | 4647871 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Van decidir que el millor era fer desaparèixer l'embarassada i per no deixar rastre la van llençar dintre el forn de calç quan cremava, allà no en quedava ni la pols.La dita era que la por que apareixia a la creu vermella era el senyal de l'horrorós crim comès en aquell lloc, els gemecs que s'hi sentien es devien al patiment de la noia en morir cremada de viu en viu i l'aura que envoltava la creu era senyal inequívoc que la noia era dalt del cel. Es comentava que aquestes manifestacions eren l'esperit de la noia cremada en aquell lloc, demanant venjança i justícia per a qui la va condemnar a morir cremada. Això era un escarni públic per a la família. Segons les creences de l'època, quan en una casa passava un d'aquests fets, aquella família mai més tindria ventura, només la dissort regnaria en els seus descendents. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 58125 | Broma baixa el dia de santa Àgata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/broma-baixa-el-dia-de-santa-agata | <p>TORRES, J. Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002</p> | XX | <p>A principis de la dècada de 1920 el masover de la Pedregosa tenia un ramat d'ovelles. Com que les herbes de la finca no eren suficients per alimentar el bestiar durant tot l'any, li calia comprar herbes d'altres finques. Entre aquestes hi havia la del Marçal; així quan ambdues tenien una masoveria pasturada traslladaven llurs ramats a l'altra masoveria. El dia cinc de febrer, el masover de la Pedregosa va portar el ramat amb el pastor a la finca del Marçal per tal de pasturar alguns camps. Al matí, quan es van aixecar, hi havia una boira baixa d'aquelles que s'agafen amb les dents. Quan treien les ovelles del corral el pastor va exclamar: - Aquest estiu farà una pedregada molt forta si es manté aquesta broma baixa durant tot lo dia. El Pep de la Pedregosa li va dir: - Tu estàs carregat de romanços. Què carai pot tenir a veure que avui hi hagi boira amb el temps que faci a l'estiu? Això són històries que no se les creu ni el qui les explica. El pastor, ben contrariat, li contestà: - Sí, tu vés rient d'aquestes coses. El que et dic és que si es manté aquesta boira durant tot el dia, abans de santa Àgata veuràs el que passa amb la vianda que encara quedi als camps. El Pep li replicà: - Mira, deixa't de romanços i no et capfiquis, que això són històries que a mi no em preocupen gens ni mica. El pastor va continuar dient: - Recorda't bé que en tot el tros que avui agafa la boira, hi pedregarà a l'estiu. Per cert, aquell estiu va fer una forta pedregada que no va deixar ni un ram verd. Les prediccions del pastor es van complir.</p> | 08171-101 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0151500,2.0456100 | 420978 | 4651899 | 08171 | Prats de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 58127 | Retaule de Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-eulalia-de-pardines | <p>AADD, Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions, Treballs Gràfics S.A, 2003 GUDIOL-ALCOLEA, Pintura gòtica catalana, Polígrafa, 1987.</p> | XV | <p>El retaule de Santa Eulàlia de Pardines es troba ubicat al Museu Episcopal de Vic. És un retaule gòtic, de pintura a l'oli sobre taula, procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Pardines, conservat íntegrament, que presenta les mesures següents: 141,5 x 161, 8 x 11,5. Fou pintat per l'escola barcelonina entre el 1426 i el 1449, per Bernat des Puig i Jaume Cirera. Al plafó central del retaule hi ha Santa Eulàlia que porta la palma a la mà dreta, símbol dels sants màrtirs, i la creu en aspa a la mà esquerra atribut del seu martiri; a sobre hi ha representada l'escena de la Crucifixió. En els compartiments laterals hi ha quatre escenes que corresponen al martiri de Santa Eulàlia: a l'esquerra la flagel·lació de Santa Eulàlia i Santa Eulàlia a la foguera; i a la dreta Santa Eulàlia a l'eculi i el Miracle de la Neu.</p> | 08171-103 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>Els autors del retaule Bernat des Puig (documentat entre el 1383 i el 1451) i Jaume Cirera (pintor del gòtic català, actiu entre 1414 i 1449), es van establir a Barcelona a principis del segon quart del segle XV, formant una societat que va durar fins l'any 1442. Aproximadament durant els mateixos anys que va estar actiu Bernat Martorell. Jaume Cirera, fill de Solsona, es va formar com a pintor al costat del mestre Jaume Cabrera, amb qui va formar una relació familiar en casar-se amb la seva filla. Bernat des Puig, fill de Barcelona, sembla que va ser l'impulsor a l'hora de crear aquesta societat, de la qual es té constància documental que van treballar conjuntament durant setze anys. Els seu estil, marcadament conservador, es va basar en l'art borressià del primer gòtic internacional, per bé que van utilitzar un paleta de colors molt més suaus i poc contrastats. El retaule de Santa Eulàlia de Pardines va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de 1893. Actualment es troba exposat a la sala 10, planta 1a.</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58127-foto-08171-103-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Bernat des Puig i Jaume Cirera | Santa Eulàlia hauria patit el martiri als dotze anys després d'haver-se negat a idolatrar els ídols pagans. Alguns d'aquests episodis queden reflectits al retaule de Santa Eulàlia de Pardines. Els hagiògrafs la fan passar per una multitud de suplicis: després de flagel·lada va ser ruixada amb oli bullent. També li haurien espolsat sal sobre les ferides i l'haurien cremat amb entorxes. Quan la van col·locar nua sobre una foguera no es va cremar i van decidir decapitar-la, i un colom blanc li sortí de la boca. Una altra versió explica que una capa de neu va cobrir el seu cos amb un blanc drap. La imatge ha estat extreta del llibre: AADD, Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions, Treballs Gràfics S.A, 2003 | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58128 | Medalla del drac alat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medalla-del-drac-alat | XIV | El metall presenta alguns clorurs. Color superficial marró clar. | <p>La medalla amb drac alat es troba ubicada al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'un penjoll de coure de forma oval polilobulat de mesures 61 x 80 mm i una anella de 8mm, feta amb la tècnica 'Champlevé', procedent de Prats de Lluçanès. Al centre de la medalla hi ha un medalló amb un drac vist de perfil amb les ales esteses i duu una orla amb decoració floral. S'hi observen restes d'esmalt blau al voltant del drac i vermell sang a la decoració floral.</p> | 08171-104 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El tema representat del drac alat és relativament freqüent en aquest tipus de peces. Així, el drac es considera com el símbol del mal i de les tendències demoníaques. Però també els reis de la Corona d'Aragó l'incorporaren com a símbol heràldic a la seva cimera. La medalla amb drac alat està exposada a la sala 19, planta segona del Museu Episcopal de Vic. Va ser adquirida l'any 1912.</p> | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58128-foto-08171-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58128-foto-08171-104-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge ha estat extreta de l'informe tècnic de la peça, del Museu Episcopal de Vic. | 93|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58129 | Creu processional de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-vicenc | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 772.</p> | XVII | Hi manquen elements terminals, la figura de la verge en la creuera i un aplic de les expansions. També es troben deformades la part superior de pom, la part inferior del peu i elements perimetrals de la creu. | <p>Es tracta d'un creu processional de fusta, argent i ferro de 105 x 48 x 19 centímetres, realitzada amb les tècniques de cisellat, repussat i fosa. És una creu llatina ricament treballada i tota ella decorada amb cresteria. Presenta els braços flordelisats, amb florons als tres extrems i expansions tetralobulades ocupades pels 4 evangelistes en l'anvers de la creu, formats amb làmines aplicades que es distribueixen de la següent manera: Joan al braç superior; Mateu al braç dret; Lluc a la part inferior; i Marc al braç esquerre. En el revers es troben els símbols del pelicà, l'àngel i la verge al tron, mancant l'aplic del braç esquerra. La creuera és ocupada per un quadrat més ample que els braços, amb florons als angles, que sobresurten. La figura de Jesús, amb làmina emmotllada, és clavada per 3 claus, i presenta els braços arquejats, exempts. La creu presenta una base que s'inicia amb una canya hexagonal amb les arestes remarcades i les cares cisellades amb decoració pròpia del mil sis cents. Un bocell dona pas a un gros pom decorat amb profusos cisellats vegetals i florals que envolten dos medallons amb inscripcions. A sobre hi continua un cos sisavat on s'hi troben sis fornícules amb sis figuretes aplicades: Sant Vicenç, Sant Pau (?), la Verge, un Sant desconegut, Sant Andreu i Sant Pere.</p> | 08171-105 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La creu processional de Sant Vicenç es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les processons eren, fins fa ben poc, uns ritus molt importants en les parròquies, i eren presidides per la creu processional. La creu, al llarg dels segles, s'anà modificant per adaptar-se millor a la seva funció: s'allargà el seu branc vertical, se li donà un nus o reforç per assentar-la al mànec, i se la dotà d'un pal per enlairar-la. La creu processional era l'ensenya que agrupava una comunitat.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 1665 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58129-foto-08171-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58129-foto-08171-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58129-foto-08171-105-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En els dos medallons del pom s'hi troben les inscripcions: 'ST. VICENS DE PRATS' i '1665' També es troba el punxó de Barcelona '+BA' en diferents zones de la creu (al pom, a les figuretes, als braços, etc.) que indica el lloc on es va realitzar, i els monogrames de Jesús i Maria a les creueres. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58130 | Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-1 | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 774.</p> | XVIII-XIX | Deformacions lleugeres generals i orificis en la base. | <p>Es tracta d'una custòdia de metall, llautó i vidre de 85 x 40 x 25 centímetres feta amb les tècniques del repussat, fosa i pedreria. La custòdia, grossa i pesada, presenta una base de planta oval, amb una peanya i un cos reductor llisos; el segueix un voluminós tor amb un gros querubí repussat a cada lateral, i amb medallons buits davant i darrera. Del tor se n'aixeca un cos de peanya bulbada i continua un peu centrat per un nus de perfil de gerra de dues nanses. El sol és centrat per un vericle circular rodejat per una faixa de pedreria. Envolta el cercle una faixa de llautó fosc, amb núvols i querubins repussats, de contorn romboide. Una làmina de llautó de raigs desiguals, alternant raigs de llautó amb 28 raigs de doble línia de pedreria, dóna volum a l'ostentori.</p> | 08171-106 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La custòdia o ostensori serveix per a exposar la Sagrada Forma - l'hòstia consagrada - a la veneració dels fidels. L'hòstia és subjectada per una mitja lluna daurada, i col·locada entre dos vidres. La resta de custòdia pren la funció de donar-li relleu, d'emmarcar-la per a la seva digna visualització, L'ús principal de la custòdia es dóna a la diada de Corpus Christi, quan surt en processó.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58130-foto-08171-106-1.jpg | Física | Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'inventari de béns artístics del bisbat de Vic. | 96|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58131 | Gegants de Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-prats-de-llucanes | Llibret: 20 anys dels gegants de Prats de Lluçanès, Colla de Gegantera Prats de Lluçanès, 2006. | XX | La parella de gegants de Prats de Lluçanès va ser creada pel constructor Manel Casserres, de Solsona, l'any 1986. Representen els capdansers de la Trencadansa, ball tradicional que s'interpreta per la Festa Major de Sant Vicenç. D'aquest sant, el patró del poble, prové el nom del gegant. El de la geganta es deu a la fatídica data de Santa Àgata, el 5 de febrer, quan el 1714 la vila de Prats de Lluçanès va ser cremada per les tropes felipistes comandades per Carrillo de Albornoz. El gegant Vicenç pesa 48 quilos i té una altura de 3,52 metres. Va vestit amb camisa blanca, faixa vermella, barret de copa, una gran capa negra i una almorratxa, que en el ball serveix per ruixar amb aigua de roses les balladores. La geganta Àgata pesa 38 quilos i té una alçada de 3,45 metres. Va vestida amb camisa blanca, un cosset negre d'on surt un petit davantal de tela daurat, porta mitenes i faldilla florejada. A la mà esquerra porta un mocador amb el nom de la vila de Prats de Lluçanès brodat per les puntaires del poble. Com a complements porta una mantellina negra, unes arracades i un penjoll al coll. | 08171-107 | Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Els gegants de Prats de Lluçanès es creen per iniciativa de la Colla Gegantera de Prats, nascuda l'any 1986. El 22 de juny d'aquest mateix any es va batejar la parella de gegants, juntament amb els nans i els grallers locals. Els padrins foren els gegants de Sallent i Avinyó. El dia 21 de juny de 1987 es va celebrar la primera trobada gegantera i grallera a Prats, trobada que s'ha anat repetint any rere any. Els gegants acompanyen les festes de Prats com la festa major de Sant Vicenç, el carnestoltes, la festa major de Sant Joan i els Elois o algunes de les festes dels Barris; i realitzen al llarg de l'any diverses sortides als pobles de la comarca, província i també a nivell del principat. Les sortides més destacables van ser a 'al encuentro internacional de gigantes, gigantones i gigantillos' celebrat a Burgos el juliol del 2000 sota coordinació de Solc, música i tradició al Lluçanès, o a les festes de Sant Antoni Abat a Eivissa juntament amb les colles d'Alpens i Sant Feliu Sasserra. A partir d'aquí, i després d'uns anys de poca activitat, a finals de 2003 es produí el canvi generacional i el grup que s'havia fet càrrec dels gegants fins aquell moment donà els gegants la plena propietat de la parella a l'ajuntament. El novembre de 2003 l'entitat 'Colla Gegantera de Prats de Lluçanès' va ser inscrita formalment al Registre d'Associacions del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya. El gener de 2004, en el marc de les festes de Sant Vicenç, el nou grup treu, per primera vegada, els gegants a ballar. Des d'aquest moment ha adquirit un remolc pel transport dels gegants, ha fet mocadors, camises, ha obert una pàgina web, i ha adoptat un ritme frenètic tant de sortides a nivell de Catalunya com d'activitats al poble, entre les que destaca la trobada gegantera per les festes de Sant Joan i els Elois, amb una gran participació de colles geganteres. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 1986 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58131-foto-08171-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58131-foto-08171-107-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Manel Casserres | Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica: www.gegants.org/pratsllucanes | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 58132 | Campana Vicenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-vicenta | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006.</p> | XIX | Es conserva fragmentada i dispersa en mans de particulars. La major part de la campana, però, es va perdre. | <p>La campana Vicenta es conserva fragmentada a causa de la seva destrucció. Un d'aquests fragments es troba exposat a l'església parroquial. Construïda a finals del segle XIX era la campana més gran i pesava aproximadament uns 100 quilos. La campana fou batejada amb el nom de 'Vicenta, Concepció, Josepa i Sebastià', i duia també els noms del Sr. rector Obreres i el de qui la fabricà. Estava decorada amb una faixa de decoració de garlandes vegetals i una simple motllura que resseguien la part inferior. Antigament es tocava la campana Vicenta per espantar el mal temps i allunyar les pedregades.</p> | 08171-108 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La campana Vicenta va arribar a Prats de Lluçanès, procedent d'Olot, el 20 de Juliol de 1883 per ubicar-la dalt del nou campanar de l'església de Sant Vicenç que s'havia acabat de construir el 1882. Va ser rebuda per membres de l'Ajuntament, el clergat i els veïns, en un acte amenitzat per l'orquestra. El 20 d'agost de 1883 el rector va batejar la campana amb els noms de Vicenta, Concepció, Josepa i Sebastià, de la qual foren padrins Sebastià Bach, de Santa Llúcia, i N. Bertran, mestressa del Grau. Abans de col·locar la campana nova, es van baixar les velles i es comprovà que la més grossa, anomenada Maria, pesava 13 quintans i havia estat fabricada l'any 1643. D'igual any seria la campana més petita que s'emportaren els carlins l'any 1837, any en què es va aterrar el campanar. Tornaren a pujar les campanes velles i la última fou la Vicenta. El 1936 es van saquejar les esglésies de Prats de Lluçanès, i tiraren les campanes des de dalt del campanar, quedant fragmentades al terra. Un cop esberlada es van adonar que el material amb què estava feta no els servia per fondre-la i utilitzar-la per armament, i per tant s'han pogut conservar alguns trossos perquè algunes persones van recollir-ne alguns fragments que han conservat fins a l'actualitat.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 1883 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns particulars conserven fragments de la campana Vicenta, ja que segons fonts orals, quan es va fer caure la campana es va fragmentar en diverses parts, i la gent va arreplegar-ne els trossos. També al Museu Municipal Miquel Soldevila es conserven alguns fragments. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 58133 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-0 | XX | Per diverses raons com el pes i els materials amb els que van ser construïts, els cap-grossos ja no surten en cap manifestació festiva. | Els capgrossos de Prats de Lluçanès són tres figures que simbolitzen tres personatges diferents però indefinits. Es tracta de tres caps construïts amb cartró i pasta de paper de diari pels membres de la colla gegantera, en tallers manuals. El primer dels tres caps, de menors dimensions, és d'home i està guarnit amb un barret punxegut de mag, decorat amb estrelles platejades sobre fons blau. El segon dels caps és femení, amb un nas llarg i punxegut on hi ha una berruga; porta un vel transparent que la cobreix fins al nivell dels ulls. El tercer cap, una altra vegada masculí, és un personatge de color negre, amb espessos cabells arrissats i un os a sobre. | 08171-109 | Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Els capgrossos de Prats de Lluçanès van ser creats al mateix temps que els gegants, és a dir, l'any 1986. L'autor, però, no va ser el mateix, ja que si bé els gegants van ser construïts per un professional, els cap-grossos van ser construïts pels mateixos membres de la colla gegantera, d'una manera pràcticament autodidacta. Des d'aleshores sempre han estat en mans de la colla gegantera, tot i que en l'actualitat ja no surten. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 1986 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Isaac Peraire. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 58135 | Cucaporca i bruixa Napa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucaporca-i-bruixa-napa | XXI | A causa dels materials de que estan construïts s'haurien de revisar periòdicament les figures. | La Cucaporca i la Bruixa Napa són dues figures festives dissenyades per l'artista local Dimitri Coppola i realitzades pels nens participants en els tallers de dibuix i manualitats. Les figures acompanyen la cercavila del carnaval de Prats de Lluçanès. Estan fetes d'espuma, roba, i presenten una estructura de tubs elèctrics i corda. Són lleugeres, dissenyades perquè les puguin portar nens, i tenen unes mesures aproximades de 3 metres d'alçada i 15 metres de llargada. La Cucaporca, realitzada el 2004, consisteix en un gran cuc que té cap de porc, i és portada per 10 nens que es col·loquen en fila al cos de la figura traient el cap per uns forats. No té cap significat especial. La figura de la Bruixa Napa, creada el 2005, representa el personatge llegendari de Prats que du el seu nom. Les figures també surten el dia de Sant Jordi acompanyant la cercavila infantil i esporàdicament en altres festes del poble. | 08171-111 | Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Les figures de la Cucaporca i la Bruixa Napa es van realitzar en el marc del taller de dibuix i manualitats que organitza, a partir del 2003, l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, i que porta a terme Dimitri Coppola. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 2003-04 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58135-foto-08171-111-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58137 | Estendard de l'Orfeó Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lorfeo-llucanes | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MASRAMON, R., La tradició artística de Prats de Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1988. | XX | Presenta petites taques a la tela i a les parts metàl·liques. | L'estendard de l'Orfeó Lluçanès es troba conservat en un magatzem municipal dins d'una caixa de fusta, a l'espera que es construeixi una vitrina per poder-lo exposar a l'ajuntament. Es tracta d'un estendard creat amb diferents materials i tècniques sobre una base de tela sedosa i de vellut, que es subjecta amb una estructura de fusta i llautó. L'estendard té un motiu per cada costat, ambdós emmarcats amb una franja daurada i serrell daurat a l'extrem inferior. A l'anvers presenta la inscripció Orfeó del Lluçanès amb lletres platejades sobre fons vermell de vellut en dos franges horitzontals als extrems superior i inferior. Al centre hi ha motius vegetals brodats en daurat i blau que envolten un escut amb un corona amb imitació de pedreria. Al centre hi ha pintat un fons amb una torre brodada, antic símbol municipal de Prats de Lluçanès. Al revers hi ha la inscripció 'Any 1903' amb lletres platejades sobre un fons de vermell de vellut. A la part central, sobre un fons fúcsia, hi ha una lira blava amb motius vegetals al costat i l'escut de Catalunya a sota. La tela queda subjectada a través d'unes pinces de motius vegetals a una estructura amb forma d'L de llautó i fusta. Aquesta estructura està coronada per un pinacle acabat en creu i format per una esfera central i motius vegetals al voltant. A l'extrem de la barra transversal que subjecta l'estendard hi ha un escut i una dotzena de cintes lligades, de diferents motius, colors i procedències i algunes de les quals, datades a la dècada dels anys 50. | 08171-113 | Passeig del Lluçanès, s/n 'cal Bach'. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'Estendard de l'Orfeó Lluçanès, també conegut com la Senyera, va ser regalat a l'Orfeó Lluçanès per Jaume Rial i Tarrés el 1903, va ser bordat per les seves nebodes Hermínia i Cèlia Ponces, i ha estat des d'aleshores la insígnia i emblema de l'agrupació musical. L'Orfeó Lluçanès va néixer el 1900 de la mà del músic i poeta mossèn Miquel Serra i Sunyer que, en aquells moments, era vicari de la parròquia de Prats, i es convertí en un dels primers orfeons del país. Mn. Miquel Serra també va composar 'El nostre lema', cant que sempre obria la programació de l'Orfeó. D'entre les activitats que en destaquen dels seus inicis van ser la festa celebrada el 17 d'agost del 1902 en honor a Sant Jordi, patró de l'entitat; i la que es celebrà el 24 d'abril de 1903 per beneir la Senyera (o Estendard de l'Orfeó Lluçanès). El 1903 Miquel Serra va ser traslladat a Sant Joan de les Abadesses i es féu càrrec de l'Orfeó Mn. Andreu Antich fins el 1910. L'Orfeó reneix l'any 1926 de la mà de Fulgenci Matas, notari de Prats i de Mn. Andreu Antich. Els primers integrants de l'Orfeó foren les noies de la 'Secció Dramàtica de les Filles de Maria' i alguns excantaires de la primera època. Aquesta vegada, l'agrupació, de caràcter mixt, es donà a conèixer amb el nom de 'Capella de Sant Vicenç' i arribà a tenir 70 cantaires. L'any 1929 es va crear l''Agrupació Dramàtica de l'Orfeó-Capella de Sant Vicenç', que representà una bona colla de sarsueles i d'obres teatrals. El 1930 la Capella participà al Festival d'Orfeons de Catalunya que organitzà l'Orfeó Català a l'estadi de Montjuïc, en motiu de l'exposició de Barcelona. La Senyera de l'entitat participà en una desfilada que es féu per ordre rigorós d'antiguitat i tingué l'honor de veure's acompanyada per les més velles del país. A partir de la mort de Mn. Antich el 1931 es féu càrrec de la Capella, que passà dir-se novament Orfeó del Lluçanès, Manuel Gost. L'agrupació, però, novament es dissoldria el maig del 1936. La tercera etapa de l'Orfeó es gestà a finals dels anys 40, amb la unió que es féu, sota la iniciativa del Dr. Andreu - rector de la vila - del cor Parroquial, i del grup de caramellaires del Centre Casal Castells. Reorganitzada oficialment l'entitat a principis del 1951, la junta quedà constituïda per Marcel·lí Muntades, president; Isidre Borralleras, tresorer; Lluís Perarnau, secretari; i Ramon Masramon, director. El primer concert es celebrà a la sala Orient de Prats el 19 d'agost de 1951 i va tancar les seves portes definitivament a l'estiu del 1957, deixant al seu darrere un gran repertori de concerts, misses, intervencions radiofòniques, Passions, obres de teatre, caramelles, i diferents activitats tant al poble de Prats de Lluçanès com en municipis de la resta del principat. L'estendard, durant molts anys oblidat, fou recuperat d'una presumpta usurpació i es va cedir a l'ajuntament de Prats de Lluçanès recentment, el qual li prepara una vitrina per ser exposat dignament. | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | 1903 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58137-foto-08171-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58137-foto-08171-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58137-foto-08171-113-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58138 | Banderes dels Elois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banderes-dels-elois | XIX | Les banderes dels Elois són les banderes que reben el tres campions en cada una de les tres curses dels Elois, celebrades en el marc de les festes de Sant Joan i els Elois. Es tracta de tres banderes de diferents dimensions, però amb un mateixa decoració. Les tres banderes estan formades per dos franges horitzontals, essent la superior de color verd i la inferior de color vermell. El teixit, que en aquest cas és vellut, està brodat als extrems amb una línia daurada que ressegueix tota la tela. El màstil que permet subjectar-les és, en els tres casos, metàl·lic i decorat amb color daurat, i acabat amb una bola també daurada on es lliga la bandera amb un fil daurat. Les dimensions de la bandera més petita són d'uns 60 per 82 centímetres, amb un màstil que arriba als 166 centímetres. La bandera mitjana medeix uns 82 per 108 centímetres amb un màstil de 190 centímetres. Finalment, la bandera més gran medeix 132 per 175 centímetres amb un màstil que arriba als 290 centímetres. | 08171-114 | Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Antigament, el poble de Prats celebrava dues vegades les curses dels Elois. Un segon dia que era obert a tothom i el primer dia reservat als pradencs, que competien en tres modalitats, cavalls i eugues, guiatges, i ases i rucs. Cada campió tenia el privilegi de portar la bandera, símbol del gremi dels Traginers, a més d'un premi en metàl·lic per la seva victòria. Antigament, es penjaven unes anelles d'unes cordes i els guanyadors provaven d'encertar la bandera en les anelles. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 58139 | Guarniment del Guiatge dels Elois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guarniment-del-guiatge-dels-elois | REIXACH, R., Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 3, 2000. | XX | El guarniment del guiatge dels Elois està format per la sella de cavall amb les tires, corretges, brides, morrió i tapa-ulls de cuir. Algunes d'aquestes corretges estan ornamentades amb clavatejat de tatxes de diferents mides i caps amb diferents decoracions, i d'altres amb grans picarols. També està decorat amb uns penjolls formats per fileres de boles de llana de diferents colors, bàsicament vermelles, grogues i blaves, que guarneixen tot l'animal. Finalment una manta cobreix l'esquena del guiatge. | 08171-115 | Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | La figura del guiatge, emmarcada dins la cursa dels Elois celebrada en la festa de sant Joan i el Elois, correspon a un matxo que sense genet puja tot sol fins a l'ermita de Sant Sebastià. La cursa dels guiatges era una categoria molt vistosa on competien aquests animals ricament ornamentats i entrenats pels seus amos traginers. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58139-foto-08171-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58139-foto-08171-115-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 58140 | Cotxe fúnebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxe-funebre | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. | XX | Es conserva a l'aire lliure tapat amb un plàstic. Convindria buscar-li un espai adequat per conservar-lo en bones condicions. | El cotxe fúnebre o carro dels morts, tirat per una cavalleria, està format per una estructura de fusta i ferro de color negre, i quatre rodes de carruatge amb radials de fusta. Està decorat de filigranes daurades, al lateral hi ha un segell ovalat amb el dibuix d'una torre i una inscripció al voltant: AYUNTAMIENTO PRATS DE LLUSANES. El cotxe fúnebre també està equipat amb un seient i un volant amb pom de fusta, quatre llums que funcionaven amb espelmes (dos per costat) i una estructura de braços de ferros de forma ondulada que s'uneixen al centre, i que servien de suport per unes cortines de vellut que tapaven la caixa del difunt. | 08171-116 | Cementiri de Prats de Lluçanès. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | El 1941 l'ajuntament de Prats de Lluçanès compra el cotxe fúnebre, anomenat també carro dels morts, tirat per una cavalleria. Fins aleshores els enterraments es feien seguint el sistema antic que consistia en portar el difunt en una llitera guarnida amb draps negres, damunt la qual hi anava el bagul. Durant vint-i-vuit anys es va fer servir el cotxe fúnebre, que va ser substituït el 1969 per un vehicle motoritzat. | 42.0116000,2.0361900 | 420194 | 4651513 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58140-foto-08171-116-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat extretes de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 58142 | Col·lecció Miquel Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-miquel-soldevila | CORTADA, F.X., Miquel Soldevila i Valls. El gran mestre de l'esmalt, Ajuntament de Prats de Lluçanès i Centre d'estudis del Lluçanès, 2003. | XX | La col·lecció Miquel Soldevila es troba ubicada a la sala principal del primer pis del Museu Municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès, antiga casa del mestre de l'esmalt. Es tracta d'una petita col·lecció formada per deu quadres de petit format de pintura a l'oli i quatre dibuixos al llapis, acompanyada per quatre plafons on s'explica la vida de Miquel Soldevila Valls amb fotografies de la família, d'obres de pintura i d'esmalts de l'artista. | 08171-118 | Museu Municipal Miquel Soldevila. c/ de la Bona Sort, 28. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Maria Pecanins - viuda de Miquel Soldevila - deixà en herència a l'ajuntament i població de Prats de Lluçanès la casa de la seva propietat ubicada al carrer de la Bona Sort, amb la condició que esdevingués un museu en memòria del seu difunt espòs i on es poguessin exhibir les seves obres d'art i les d'altres artistes. El 1982, tretze anys més tard, un grup de pradencs es van constituir en els Amics dels Museus de Prats de Lluçanès amb la finalitat de crear el Museu Miquel Soldevila, el qual va obrir les portes el dia 1 de maig de 1983. El primer concepte del museu s'articulava a través de diferents sales: una dedicada a donar a conèixer la història de la vila; una altra amb l'exposició dels oficis i professions de la terra en el transcurs del temps, i la darrera destinada a descobrir l'obra i la personalitat de Miquel Soldevila. Al mateix temps, al pis superior, n'hi hauria una reservada a exposicions temporals. També es concebia conservar el taller i l'estudi de l'artista per tal que el visitant es familiaritzés amb l'artista. Així doncs, la casa de Miquel Soldevila, reconvertida en Museu, encara conserva algunes de les estances originals de la casa i taller de l'artista al primer pis, com la cuina, la sala amb la llar de foc, lavabos i el menjador en galeria. Les altres sales s'han habilitat com espais expositius del Museu. Malgrat tot, en el Museu, no s'hi podien mostrar peces de l'artista, ja que aquestes es trobaven o bé en mans de particulars o disposades a l'Escola Massana propietat de l'Ajuntament de Barcelona, a la qual Miquel Soldevila llegà la seva obra. A meitat dels anys noranta, a causa del mal estat de la teulada i les humitats de la planta baixa, l'edifici es va tancar durant tres anys per tal de ser restaurat. El 9 de maig de 1999 es van reobrir les portes de la nova casamuseu. Les obres de reforma van comportar canvis en les sales d'exposicions, amb vitrines i plafons moderns i il·luminació adient. A partir d'aquest moment s'hi mostren dos àmbits d'exposicions: a la planta baixa es poden veure les sales dedicades a explicar la vida de Prats de Lluçanès i l'evolució del territori del Lluçanès, amb textos, mapes, gràfics i fotografies; i a la primera planta hi ha dues sales destinades a explicar la vida de Miquel Soldevila i exhibir una petita part de la seva obra -pintures i dibuixos bàsicament -. Actualment una de les sales - anomenada espai Puigvistós - està destinada a l'exposició del procés, fotografies i objectes trobats en l'obertura de la Fossa Comuna de Prats de Lluçanès. A les golfes o segona planta, es troba material arqueològic, etnològic, fotocòpies de goigs del Lluçanès, eines del camp, terrissa, etc. sense classificar i amb poques mesures que estableixin la bona conservació i protecció. | 42.0059800,2.0292400 | 419611 | 4650896 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58142-foto-08171-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58142-foto-08171-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58142-foto-08171-118-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Museu Municipal Miquel Soldevila no té un servei permanent d'atenció al visitant ni d'obertura. Per visitar-lo s'ha de demanar a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès. | 103|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc