Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58186 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-9 | XIX-XX | <p>El cementiri de Prats de Lluçanès està ubicat al nord-oest del santuari de Lurdes, sobre la mateixa carena de Lurdes, al nord-est del nucli urbà. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular format per dos parts quadrades. La que es troba més al sud, i per tant que constitueix l'entrada actual, és una ampliació dels anys 80 del segle XX. La que es troba més al nord, en canvi, va ser començada a construir l'any 1885. Les dues parts queden separades pels dos pilars de pedra que sustentaven l'antiga entrada al cementiri, i que actualment han quedat integrats al centre del cementiri. En el pilar de l'esquerra hi ha la data de 1885, en números de ferro forjat. La part antiga del cementiri, la nord, presenta una estructura amb forma de creu, amb els camins delimitats amb boixos i xiprers col·locats al llarg de l'eix nord-sud i als extrems est i oest. Tres dels quatre extrems de la creu que forma la zona ajardinada estan ocupats per capelles. La capella est, de principis de segle XX, està format amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats i un sòcol de pedra que arriba pràcticament a un metre, i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada amb una creu de ferro. La capella presenta quatre obertures; una porta, dues finestres de mig arc apuntat a cada banda i una obertura d'arc apuntat a sobre. Les quatre estan decorades amb reixes de ferro forjat, on s'observen sobretot elements vegetals, però també una corona d'espines i dos dracs com a tiradors. L'interior, de marbre blanc, està ocupat per un petit altar i diverses plaques commemoratives. La capella nord té els murs de càrrega arrebossats i pintats de color salmó, amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada, i emmarcant les obertures. La teulada, també de doble vessant, està coronada amb una creu de ferro amb decoracions lobulades. La capella presenta dues úniques obertures, una porta d'arc lobulat i una rosassa a sobre amb la forma de quatre lòbuls. Aquesta mateixa forma de la rosassa es repeteix en les decoracions dels carreus que ressegueixen la teulada. La capella oest està formada per murs de càrrega de maçoneria de pedra regular i treballada, i teulada de doble vessant coronada amb una creu de pedra. La capella presenta una porta d'arc de mig punt emmarcada amb pedra bisellada i una galeria a sobre, formada per quatre petites obertures d'arc de mig punt separades per estrets i petits pilars. Aquestes obertures de la galeria estan decorades amb vitralls amb imatges de sants.</p> | 08171-162 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El cementiri actual es va començar a construir el 1885. Antigament estava situat prop de l'església parroquial de Sant Vicenç, però per necessitats d'espai es va haver de buscar un altre emplaçament. El cementiri es va ampliar els anys 80 del segle XX, per raó d'espai.</p> | 42.0116000,2.0361900 | 420194 | 4651513 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58186-foto-08171-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58186-foto-08171-162-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 58187 | Forn de calç del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-marcal | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Només es conserva el forat cilíndric del forn | El forn de calç del Marçal està situat a l'oest de la masia que li dóna nom, en una zona boscosa de forts desnivells i grans roques, força més elevada que la masia. Del forn de calç se'n conserva un forat cilíndric que medeix uns tres metres de diàmetre i està format amb gruixuts murs de maçoneria de pedra, que superen àmpliament el mig metre d'amplada. L'interior presenta un altre tipus d'arrebossat, potser produït per les coccions que havia fet el forn. La part est, abocada cap el desnivell que forma el serrat, té un tros enrunat de manera que el mur no assoleix la mateixa altura que a la resta. L'interior, força net de vegetació, està parcialment cobert de terra, deixant a l'exterior uns dos metres d'alçada de la cavitat del forn. | 08171-163 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0153700,2.0389200 | 420424 | 4651929 | 08171 | Prats de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58187-foto-08171-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58187-foto-08171-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 58188 | Forn d'oli de ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre | El forn es troba habitualment tapat per terra, com a mesura de protecció dels propietaris, fet que ha permès una molt bona conservació. | El forn d'oli de ginebre està situat a l'anomenat clot dels Bovers, al nord-oest de la masia del Marçal, prop del terme municipal de Lluçà. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre excavat a la roca, en una zona boscosa sobre la qual hi ha una petita esplanada força àrida on s'observen alguns exemplars de ginebre especialment grans. El forn està format per una incisió rodona a la roca, sobre la que s'hi havia d'adaptar un recipient tancat (normalment s'utilitzaven les bombones de carbur), una regata picada a la roca que surt de la rodona i que finalment comunica amb un forat ovalat picat a la roca on es recollia l'oli un cop havia recorregut la regata. Aquest tipus de forn d'oli necessitava ser cobert, en part, amb argila i lloses, ja que s'havia d'evitar que el foc consumís l'oli, i això s'aconseguia tapant tant el recipient on es cremava el ginebre com la regata per on transcorria la resina. | 08171-164 | Sector nord-est del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs i arrels de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses… Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0188900,2.0362200 | 420205 | 4652323 | 08171 | Prats de Lluçanès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58188-foto-08171-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58188-foto-08171-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||
| 58189 | Teuleria del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-marcal | Una part de l'estructura està enrunada i coberta de terra. A la part del mur més ben conservada hi creixen alzines i roures. | La teuleria del Marçal està situada al marge d'un camp al nord de la masia que li dóna nom, a l'altre cantó del rec de Generes respecte la masia. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions parcialment enrunada i coberta, en part, de vegetació. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran i formen un habitacle quadrat d'uns quatre per quatre metres on es coïa l'obra. Sobre aquests murs, que pràcticament arriben al metre d'amplada, s'alça una gran i imponent alzina, a més d'altres alzines petites i algun roure. També es conserven, a la part nord, els dos arcs que donaven accés a la sala interior on es feia el foc. Aquests arcs, rebaixats i fets amb carreus irregulars, es troben pràcticament soterrats per la terra, ja que aquesta ha anat tapant l'estructura progressivament des de la seva última utilització que, tenint en compte les dimensions de l'alzina que hi ha crescut a sobre, no pot ser posterior a la guerra civil. | 08171-165 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0218000,2.0420100 | 420688 | 4652641 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58189-foto-08171-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58189-foto-08171-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dins de la finca del Marçal hi ha una altra teuleria de les mateixes característiques que no s'ha pogut localitzar. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 58190 | Sistema de rec de la Casanova de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-la-casanova-de-lourdes | Només es conserva un petit tram de la conducció de pedra. | El sistema de rec està situat en unes feixes delimitades amb murs de pedra situades entre la Casanova de Lourdes i les granges del Senglar, pràcticament a la carena de Lourdes. En un punt central de les feixes hi ha un camí que baixa entre aquestes. Al lateral d'aquest camí s'observa un tram dels conductes del sistema de rec. Es tracta d'un conducte descendent construït amb murs laterals de maçoneria de pedra i cobert amb lloses que baixa recte des de les feixes. La part superior del conducte ha estat reformada amb elements de formigó que permeten que l'aigua baixi de feixa a feixa al costat d'aquest camí central. | 08171-166 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0130000,2.0376300 | 420315 | 4651668 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58190-foto-08171-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58190-foto-08171-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La construcció de la nova carretera entre Olost i Olvan podria comportar la total desaparició d'aquest element, ja que està projectat que passi per aquesta zona. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||
| 58191 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-2 | VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Prats de Lluçanès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: Música vocal -La dama robada. Notació musical i text. -Blancaflor. Notació musical i text. -La enramada. Variant. Notació musical i text. -La porqueirola. -La porqueirola. Notació musical i text. -La dama enterrada. Variant. . Notació musical i text. -La comtessa de Floris. Notació musical i text. Cançons amoroses -La nit de Sant Joan. Notació musical i text. -La monja renegada. Notació musical i text. -[Puja puja Geroni..] Notació musical i text. -[Principi de semana [sic]..] Notació musical i text. -Les minyones de Castelltersol. Notació musical i text. -La minyona d'Igualada. Notació musical i text. -[Principi de semana [sic]. Cançons satíriques i de costums -La mal casada. Notació musical i text. -El petit bailet [sic] . Notació musical i text. -La vella i l'estudiant. Notació musical i text. -Sant Joan de Vic. Notació musical i text. -La mort del ruc. Notació musical i text. -La Paula i el Jordi. Notació musical i text. -Mallarenga vella. Notació musical i text. -El flascot. Notació musical i text. -El Sarret. Notació musical i text. -La perdiu. Notació musical i text. -La burriqueta n'és morta. Notació musical i text. -L'ull de bou. Notació musical i text. -Les noyes [sic] de Prats de Molló. Notació musical i text. -Les mallancreres. Notació musical i text. Cants religiosos -Castig [sic] de Deu [sic]. -La passió sagrada. Notació musical i text. -Lament de les santes ànimes del purgatori. -Cobles a la Verge i Mare dels Dolors. Notació musical i text. -Santa Ana. Notació musical i text. -El Sant Jubileu. Notació musical i text. -El fum, fum, fum (nadala de Prats de Llussanés [sic]). Notació musical i text. -El pastor del Grau (nadala de Prats de Llussanés [sic]). Notació musical i text. Cançons històrico-polítiques, mnemotècniques, corrandes.. -[Paga-li Joan..]. Notació musical i text. -[Les noies maques al dematí..]. Notació musical i text. -Corranda. Notació musical i text. -Corranda. -Collcerola. Notació musical i text. -Corranda. Notació musical i text. Goigs -Goigs de la Verge Maria. 1930 Música instrumental -Ballet. Notació musical i notes. -Ballet. Notació musical i notes. -Ballet de quatre o ballet de Déu. Notació musical i notes. -Al aixecar el pi del Roser de maig. 1931. Notació musical i notes. -Ball de bastons: la professó. Notació musical i notes. 1942. -Dansa de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -Melodia que es toca a Prats de Lluçanès per Pasquetes al acompanyar amb professó el combregar general. Notació musical i notes. -Melodies del ball de Romeus de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -Melodies del ball de Romeus de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -La Pitota. Notació musical i notes. -Passar - pont. -Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès [sic]. 1930-1942. Nota prèvia. -Ball dels Romeus que antigament es ballava a la vila de Prats. Notació musical i notes. -I Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Indumentària dels balladors. -II Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Instruments i sonadors. -III Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Consuetut o llei que regia els quins debien o podien prendre part a n'el ball dels Romeus. -IV Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Topografia i toponímia antiga dels carrers de Prats. | 08171-167 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | Josep Maria Vilarmau i Cabanes (1900-1947) va fer un exhaustiu recull etnogràfic de la zona del Lluçanès. L' Arxiu Vilarmau, fruit de les seves recerques folklòriques, és molt extens i detallat, sobretot, pel que fa a la gran quantitat de peces musicals. | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)-V Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Consuetut del ball; forma del ball; música; coreografia.-I Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: la professó.-II Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: la Clavellineta.-III Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Picotí.-IV Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Flicasseies.-V Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Rotllet.-VI Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: els Quatre Cantons.-VII Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: l'Airosa.-Lletra que el poble aplica als ballets de Prats de Llussanès [sic]. -Dansa, ballets i corrandes que es ballen a Prats de Llussanès [sic].-Les dances [sic] de Prats de Llussanès [sic].-Música popular de Prats de Llussanès [sic].-Ballet número 3 i corranda.-Ball dels Romeus segons en Joan Pecanins.-Ballet número 3. Notació musical i notes.-Al aixecar el pi del Roser de maig. Esborrany.Etologia-Costum de Prats de Lluçanès. Disapte [sic] de Ram.-Altra costum de Prats de Lluçanès. Els reis.-Nadal.-Sota, sota cambra ..1933.-Un anyell n'hi ha al corral .. 1933.Creences populars-Creences sagrades (hagiografies). Pel mal de coll (Medecina).-Per mal de coll.-Mal de dents i caixal [sic]. 1927.-La bruixa Napa de Prats de Llussanès [sic].Gravats i dibuixos-Portes foranes amb els seus anagrames.Mapes- Plànol del carrer Major de Prats de Llussanès [sic] (vers l'any 1880).La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||
| 58192 | Cal Pelut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelut | XVIII | Algunes parts dels murs de càrrega han estat reformades amb maó. | Cal Pelut és una masia situada a la cantonada entre el carrer Resclosa i el carrer del Mercat, en el sector oest del nucli urbà, tot i que originalment era una masia aïllada que amb la formació de nous carrers va quedar integrada al nucli urbà. Actualment té altres edificacions adossades al nord, conservant la zona d'horts a l'est de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum principal amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb alguns panys reformats amb maó i la part superior arrebossada, i amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions, i emmarcant algunes de les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur que separa el volum original, a l'esquerra, d'una ampliació, a la dreta. A la planta baixa presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat també amb pedra bisellada, una finestra reformada i un portal amb brancals de pedra motllurada i llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre. Al primer pis s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada reconvertides en balcó i un balcó emmarcat amb maó. A les golfes hi ha tres balcons, dos reformats i l'altre emmarcat amb maó. La façana sud, força estreta, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb maó al primer pis. A les golfes, hi ha una gran eixida, que ocupa l'ample de la façana, sustentada amb un pilar central de maó. La façana est té dues estructures adossades, un cobert a l'extrem dret i una estructura tancada de planta quadrada a l'esquerra, i diversos panys de paret reformats amb maó. En aquesta façana s'observen dues portes i tres finestres a la planta baixa, tres balcons i una finestra al primer pis i dues finestres i una eixida horitzontal a les golfes. Davant la façana est es conserva l'hort de la masia, delimitat a tot el seu volt per un mur de pedra. L'hort queda delimitat al sud pel carrer del Mercat, a l'est pel carrer Reforma i a l'oest per la mateixa masia. | 08171-168 | c/ Resclosa, 18. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Tot i no tenir dates precises de la seva construcció es pot considerar, per la seva tipologia constructiva i per ser una masia aïllada dins el nucli urbà, un edifici del segle XVIII. La casa, coneguda anteriorment com a Cal Saste i Cal Sastre Vicenç, es va anar ampliant amb materials i estils de l'època en segles posteriors. | 42.0095900,2.0280700 | 419519 | 4651298 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 58193 | Col·lecció de mobles de Cal Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-de-cal-bach | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-3 (Can Bac). | XIX-XX | A la planta baixa de Cal Bach, actual seu de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, es conserva una col·lecció de mobles procedent d'aquesta casa. La col·lecció està formada per un conjunt de cadires i un tresillo del mateix estil, i un piano de paret. El conjunt de seients està compost per quatre cadires, dues cadires de braços i un sofà; tots són de fusta de noguera tornejada i envernissada amb una decoració de motius geomètrics a totes els elements de fusta que volten el respatller, les potes i els braços; els seients estan entapissats de nou amb roba de color cru. El piano és vertical o de paret, de fusta de cirerer i de la marca Chassaigne & Freres. Porta dos suports per a canelobres a la tapa vertical frontal. El fabricant de pianos Chassaigne va ser un dels fabricants més importants a finals del segle XIX, d'origen francès, establerta a l'eixample de Barcelona entre 1864 i 1960. Al segle XIX a les cases benestants era freqüent el tresillo, que es posava a les sales de visita. Normalment format per un conjunt de cadires i cadires de braços, que van ser els precursors del sofà i la butaca. | 08171-169 | Passeig del Lluçanès s/n . Nucli urbà. Prats de Lluçanès | La família Bach va fer construir l'edifici a principis dels anys 20 dels segle XX (1924). És una de les primeres obres de l'arquitecte Ramon Duran i Reynals (Barcelona 1895 -1966), deixeble de Francesc Galí, que treballà dins els corrents noucentistes i racionalista, i fou membre del GATCPAC. Anys més tard, l'ajuntament de Prats de Lluçanès va adquirir l'immoble que incloïa aquesta col·lecció de mobles que pertanyia a la família. | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58193-foto-08171-169-2.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-02-02 00:00:00 | OPC / Cortés Elía, María del Agua | 106 | 53 | 2.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 58194 | Talles de fusta de la Trobada de Tallistes de Fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talles-de-fusta-de-la-trobada-de-tallistes-de-fusta | XXI | Durant la Fira de Santa Llúcia es celebra una trobada de tallistes de fusta amb periodicitat bianual. S'han fet trobades els anys 2014, 2016 i 2018. Amb la participació de diferents artistes. A més d'una exposició de talles de fusta, els artistes participants elaboren una obra de forma conjunta dedicada al poble i que queda propietat de l'Ajuntament. També queden de propietat municipal les obres que guanyen el concurs. Els autors de l'obra conjunta de l'any 2014, l'Escut de Prats, són: Joan Boixadé, Joan Herrada, Joan Montero, Xavier Nualart i Joan Pons. Els autors de l'obra del 2016 són: Joan Boixadé, Agustí Comellas, Joan Herrada, Joan Montero, Xavier Nualart i Joan Pons. L'obra d'aquest any representa diferents elements de les festes de Sant Joan i els Elois que se celebren els dies 24 i 25 de juny: L'ermita de Sant Sebastià, un traginer, un cavall, un carro, la foguera i instruments musicals. Els autors de l'obra del 2018 són: Joan Herrada, Joan Boixadé, Joan Pons, Joan Montero, Agustí Comellas i Xavier Nualart. En aquesta obra es representen diferents elements de la festa major de Sant Vicenç que se celebra el 22 de gener: l'almorratxa, els músics i diferents moments del ball de la Trencadansa. | 08171-170 | Ajuntament de Prats de Lluçanès. Passeig del Lluçanès, s/n 'cal Bach'. 08513. Prats de Lluçanès | La fira de Santa Llúcia es celebra el cap de setmana proper al dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Es tracta d'una fira agrícola i ramadera on s'hi exhibeix bestiar boví, oví, equí i aviram de Nadal, així com també maquinària agrícola i d'automoció. La fira també va acompanyada de diferents activitats de caràcter cultural i festiu que es desenvolupen al llarg del cap de setmana, com el mercat dominical, la fira del món del ruc (organitzada pels Amics dels Rucs), exposicions, concursos de receptes, xerrades, esmorzars i berenars populars, etc.; i sol coincidir amb l'inici de la campanya de Nadal. | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58194-foto-08171-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58194-foto-08171-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-02-02 00:00:00 | OPC / Cortés Elía, María del Agua | 98 | 53 | 2.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||
| 89417 | Balconada de Cal Doctor Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balconada-de-cal-doctor-grau | <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 83.</span></span></span></p> | Principi Segle XX | <p><span><span><span><span><span><span>La balconada d’aquest edifici del Passeig del Lluçanès conté un element decoratiu destacat a la seva part inferior. Hi trobem col·locades unes rajoles hidràuliques que formen composicions d’inspiració vegetal envoltades per una sanefa. Les bigues que sustenten l’estructura del balcó per la part inferior compartimenten l’espai i organitzen la seqüència decorativa formada per les rajoles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta balconada, situada al primer pis de l’edifici, recorre l’amplada de la façana i s’hi obren tres finestres rectangulars. Està protegida per una barana de ferro forjat, rematada per un passamà.</span></span></span></span></p> | 08171-171 | Passeig del Lluçanès, 35. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Aquest edifici es va construir a la part posterior de la finca de Cal Pataluga (casa situada al carrer Major) a principi del segle XX.</p> <p>El nom que rep, Cal Doctor Grau, s'explica perquè aquí hi va viure i visitar els pacients, durant més de 50 anys, el doctor Josep Grau Torrodà.</p> | 42.0094500,2.0306400 | 419731 | 4651280 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89417-img20210428115824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89417-img20210428115725.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 89418 | Torre Batriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-batriu | <p><span><span><span><span>Cooltur, '</span></span></span></span>La indústria de Guerra a Prats de Lluçanès: La Torre Batriu'. En línia: <span><span><span><span><a href='https://www.cooltur.org/la-industria-de-guerra-a-prats-de-llucanes-la-torre-batriu/'>https://www.cooltur.org/la-industria-de-guerra-a-prats-de-llucanes-la-torre-batriu/</a> [Consulta: 24 de desembre de 2021].</span></span></span></span></p> <p>GORCHS, A. i REIXACH, R., Guerra i repressió al Lluçanès, vol. I, Ajuntament de Prats de Lluçanès: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, p. 67-68, 153-154 i 191.</p> <p>VALLS, J. Prats de Lluçanès. Resum històric, 1912 (reedició: Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1988), p. 117.</p> <p>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 90-91 i 95. </p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Torre Batriu és un edifici als quatre vents situat entre els carrers de la Resclosa i el carrer de la Font. Està cobert per una teulada de teula àrab en quatre vessants, <span>amb un element decoratiu vegetal del tipus pinya, a mode de coronament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes est, sud i oest mantenen una composició gairebé simètrica, amb algunes particularitats, i s’estructuren en planta baixa, planta pis i planta segona. La composició de la planta baixa s'organitza a partir d'obertures rectangulars que resten parcialment amagades a la vista des del carrer. A les plantes primera i segona s’hi observen tres fileres de finestres rectangulars per pis, envoltades per un element motllurat ornamentat amb unes estilitzacions vegetals esgrafiades a la part superior. Aquestes mateixes finestres tenen un balcó d'ampit amb baranes de ferro forjat decorades amb un element central en forma d’estilització floral. A la part superior de les façanes, just per sota el ràfec de la teulada, s’hi obren tres espiralls emmarcats per uns elements motllurats en forma de garlanda vegetal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa a les particularitats que presenten les façanes est, sud i oest: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana est dona al carrer de la Resclosa i s’hi comunica a través d’una passarel·la que permet salvar el desnivell d’aquest carrer respecte el pati. El recinte de la torre queda protegit respecte el carrer de la Resclosa per un muret amb una reixa de ferro forjat i una porta també treballada en aquest material, on s’hi pot llegir “Torre Batriu”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la façana sud hi destaca una tribuna al primer pis que configura un balcó al pis superior. Una fotografia antiga publicada al llibre de Lluís Vila (Vila, 2020, p. 90-91) ens mostra l'alta torre que antigament s'alçava sobre la part superior d'aquesta tribuna. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l'oest, donant al carrer de la Font, hi ha un volum rectangular amb una porta de garatge, disposat perpendicularment al carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana nord, amb una composició diferent a la resta, mostra un cos rectangular adossat on s’hi obren diverses finestres.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-172 | Carrer de la Resclosa, 4. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p><span><span><span>En un inici la casa tenia una torre que s’alçava sobre la tribuna de la façana sud. Segons recull en Lluís Vila, aquesta torre va desaparèixer a causa dels desperfectes ocasionats durant una revolta que hi va haver a Prats. Segons el mateix autor, la revolta va venir ocasionada arran que, en època de sequera, els habitants d'aquesta torre van seguir regant el seu jardí, provocant que les Tres Fonts deixessin de rajar (Vila, 2020).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l'any 1937, la finca va ser confiscada pel sindicat de la UGT. En aquell moment era propietat d'en Mariano Comas Santacreu, que vivia a Barcelona. Un cop confiscada, a la finca s'hi va ubicar un taller de confecció que produïa roba i uniformes per al front republicà. Els edificis confiscats, entre els quals s'hi trobava la torre que ens ocupa, van ser retornats als seus propietaris un cop acabat el conflicte.</span></span></span></p> | 42.0081100,2.0272600 | 419450 | 4651134 | 1922 (segons la informació del cadastre. Hi consta també una reforma l'any 1995) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img20210428122921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img20210428122725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img20210428122651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img202104281226302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img202104281230262.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC | La Torre Batriu també va ser coneguda com a Cal Xunet, que era el malnom que rebia la família Comas, els propietaris inicials de la casa. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 89419 | Cal Baumer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baumer | Segle XIX | <p><span><span><span><span><span>Cal Baumer, que ha estat rehabilitat recentment, està situat al carrer Sant Pere, entre Cal Músic i Cal Vilardell. Es tracta d’un edifici estret, entre mitgeres, de proporcions rectangulars, que s’estructura amb planta baixa, planta primera, planta segona i golfes. <span>La coberta de l'edifici és a </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>dues aigües, amb el carener disposat paral·lel al carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està construïda amb aparell de pedra treballada de dimensions mitjanes i hi són observables carreus treballats, i de mida més gran, emmarcant les diferents obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa hi tenim dos accessos, un d’estret (<span>que ha mostra elements de ferro forjat incorporats a la porta</span>) i un de més ample, que consideraríem l’accés principal. Al primer pis hi tenim una finestra amb balcó a la dreta i una finestra quadrada al costat esquerre. Les obertures del segon pis segueixen la composició de les del pis inferior tot i que actualment no hi ha el balcó. A l’espai de les golfes s’hi obren dues finestretes quadrades i és coronat per un ràfec. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa s’hi observa un plafó de ceràmica amb la següent inscripció: “MENJADOR PÚBLIC FONDA, VIANDES I RECONSTITUENTS CAL BAUMER' . </span></span></span></span></p> | 08171-173 | Carrer de Sant Pere, 22. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Cal Baumer, Cal Músic i Cal Vilardell són tres cases contigües que s'integren dins d'un mateix projecte que inclou un celler (ubicat a Cal Vilardell), un hostal (a Cal Músic) i un espai gastronòmic (Cal Baumer: primer com a restaurant i ara com a establiment de menjar per endur).</p> | 42.0107200,2.0280700 | 419520 | 4651423 | 1815 (segons informació del cadastre) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89419-img20210428130529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89419-img20210428130338conjunt.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | Fins fa poc, Cal Baumer ha acollit un restaurant. Actualment s'hi elabora menjar per endur. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 89420 | Cal Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ganxo | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Ganxo és un edifici cantoner, situat entre el carrer Resclosa i el carrer de la Roca d'Ambràs. La façana principal, situada al carrer Resclosa, està realitzada amb aparell de pedra de dimensions mitjanes i s'hi observen carreus treballats de mida més grossa emmarcant les diferents obertures. Aquesta façana està coronada per una coberta a dues aigües, amb el carener disposat paral·lelament al carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'edifici s'estructura en planta baixa, planta pis i golfes. A la planta baixa s'hi observen dues portes (una més estreta i una altra de doble) i dues finestres (de mides diferents però totes dues de forma quadrada). El primer pis hi ha tres obertures rectangulars, dues integrades en una mateixa balconada i una altra que forma un petit balcó lateral. A la llinda de la finestra d'aquest balcó hi ha la inscripció: </span></span></span></span></span></span>1856. <span><span><span><span><span><span>A l’espai de les golfes hi ha tres finestres petites de forma quadrada que segueixen la distribució del pis inferior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana que dona al carrer de la Roca d'Ambràs és arrebossada amb tres petites obertures rectangulars. Per la part posterior se li ha adossat un volum de maó vist, amb funcions de caràcter productiu.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-174 | Carrer de la Resclosa, 21. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | 42.0087298,2.0275784 | 419477 | 4651203 | 1856 (inscripció llinda façana) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89420-img20210428122351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89420-img20210428122502.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||
| 89421 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-3 | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Músic es troba situat al carrer Sant Pere, just al costat de Cal Baumer. Es tracta d’un edifici entre mitgeres de proporcions rectangulars. S'estructura en planta baixa i dues plantes superiors. </span>La coberta és a dues aigües i té el carener disposat paral·lelament al carrer sant Pere. L’aparell de la façana està format per pedres petites i de mitjanes dimensions i, emmarcant les diferents obertures, hi ha carreus treballats de mida més gran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha la porta principal de fusta (amb petites dues obertures quadrades a la part superior protegides amb reixes de barres rodones). També hi ha </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>una finestra rectangular protegida amb una <span>reixa de ferro de barres rodones</span>. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la primera planta, hi ha una finestra amb balcó a la banda esquerra i, a la dreta, una finestra de dimensions quadrades amb ampit. Al segon pis, hi tenim dues finestres de forma rectangular amb dos balcons d'ampit. Aquestes dues obertures semblen haver estat intervingudes en un moment posterior a la resta de la façana. Coronant la façana, s'hi </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>observa un petit ràfec sustentat per bigues de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana hi veiem un plafó de ceràmica amb el text següent: “HOSTAL PRINCIPAL. PARRÒQUIA D ST VICENÇ DE LA VILA DE PRATS DE LLUÇANes PARTIT JUcial DE BERGA. AMB LLICÈNCIA PER LLOGAR HABITACIONS A VIATJANS O MATRIMONIS. CAL MUSIC.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-175 | Carrer de Sant Pere, 20. Nucli urbà. Prats de Lluçanès. | <p><span><span><span>Cal Baumer, Cal Músic i Cal Vilardell són tres cases contigües que s'integren dins d'un mateix projecte que inclou un celler (ubicat a Cal Vilardell), un hostal (a Cal Músic) i un espai gastronòmic (Cal Baumer: primer com a restaurant i ara com a establiment de menjar per endur).</span></span></span></p> | 42.0106800,2.0280700 | 419520 | 4651419 | 1714 (segons la data que figura al cadastre) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89421-img20210428130338conjunt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89421-img20210428130355.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | Actualment Cal Músic acull un hostal rural. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 89422 | Cal Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-navarro | <p>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 91.</p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Navarro és un edifici de caire industrial cantoner, ubicat a prop de les <span>Tres Fonts, al peu del torrent Merdinyol. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un gran immoble estructurat per planta baixa i dos pisos. L’aparell emprat a les façanes és de de petites i mitjanes dimensions mentre que a les cantonades i al sòcol s’hi utilitzen carreus de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'accés a l'edifici es fa per la façana nord on a la planta baixa hi ha una finestra rectangular amb reixa i dos accessos senzills i un de doble. A la planta baixa de la façana oest s'hi obren quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra bisellada.</span></span></span></span></span></span></span></span> Les dues plantes superiors presenten composicions simètriques, tant a la façana nord com a l’oest, amb quatre obertures per planta en forma de finestres balconeres. Les finestres de la planta baixa i del primer pis presenten, a la part superior, una franja decorativa realitzada amb maó vist. <span><span><span><span><span>A la <span>cornisa</span> s’hi obren quatre espiralls per façana, ubicats sobre una franja arrebossada de color gris. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la façana nord hi trobem un plafó amb la inscripció: “Reedificada en el año 1860 por D. Bartolomé Comas natural de esta villa y habitante en Barcelona”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08171-176 | Carrer Josep Cirera, 17. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p><span><span><span><span>Segons recull en Lluís Vila (Vila, 2020), aquesta casa va ser adquirida per en Josep Navarro Grau (Lleida 1879 – Barcelona 1938) a principi del segle XX. En Josep Navarro va ser alcalde de Prats i també va exercir de farmacèutic en aquest mateix edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa va seguir sent propietat de la família (que hi estiuejava), fins els anys 60, moment en el qual s’hi va instal·lar la fàbrica d’embotits Ausa. Durant aquesta època l’edifici va ser restaurat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Anys més tard, la fàbrica d'embotits es va instal·lar als afores del municipi.</span></span></span></span></p> | 42.0076200,2.0275000 | 419469 | 4651080 | Al cadastre hi consta la data 1720 com a any de construcció i 1860 com a data de reforma. 1860 és la data que també s'indica al plafó de la façana. | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89422-inkedimg202104281234312li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89422-img20210428123444.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 89423 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell-1 | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Vilardell està situat al carrer Sant Pere, just a costat de Cal Baumer. Es tracta d’un edifici entre mitgeres, força més ample que els edificis que té al costat, això s’explica perquè sembla ser el resultat de la unió de dos habitatges</span> contigus. En el moment en què es devia fer aquesta unió dels dos immobles és probable que s'obrís, a la planta baixa, la porta de grans dimensions del costat esquerre de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> <p>L'edifici s'estructura en <span><span><span><span><span><span>planta baixa, planta primera, planta segona i golfes. L’aparell del mur de la façana és de pedra mida mitjana i s’hi han disposat carreus treballats emmarcant les diferents obertures. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha l’accés principal a l’edifici i una petita finestra enreixada; a la banda esquerra hi trobem la porta de grans dimensions que sembla respondre a una modificació. A les plantes primera i segona, es repeteix una composició semblant: al costat dret hi ha una finestra amb balcó i una finestra quadrada més petita; a la banda esquerra, s'hi obre una finestra amb balcó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A les golfes, el pla de la façana s'enretira i configura dues balconades amb barana de fusta. A la part superior hi veiem un </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ràfec que és sustentat amb uns elements de forja amb volutes als extrems.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar la llinda del balcó dret del primer pis, on és visible la data 1805 inscrita amb una <a><span>creu decorativa damunt l'anagrama del cor de Jesús, intercalada.</span></a></span></span></span></span></span></span></p> | 08171-177 | Carrer de Sant Pere, 24. Nucli urbà. Prats de Lluçanès. | <p><span><span><span>Cal Baumer, Cal Músic i Cal Vilardell són tres cases contigües que s'integren dins d'un mateix projecte que inclou un celler (ubicat a Cal Vilardell), un hostal (a Cal Músic) i un espai gastronòmic (Cal Baumer: primer com a restaurant i ara com a establiment de menjar per endur).</span></span></span></p> | 42.0107800,2.0280800 | 419521 | 4651430 | 1800 (segons informació del cadastre) - 1805 (inscripció llinda del balcó del primer pis) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89423-img20210428130654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89423-img20210428130623.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | Actualment Cal Vilardell acull un celler. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 89424 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-9 | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Fuster s'ubica a la Plaça Nova de Prats de Lluçanès, disposat en pendent. Està situat entre mitgeres, lleugerament més avançat que l'edifici de la seva dreta (immoble que fa cantonada entre el carrer de l'Orient i el carrer Major). </span></span></span>La coberta de Can Fuster és de </span></span></span></span>teula àrab amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Fuster és una construcció de planta baixa, dues </span></span></span></span></span></span></span>plantes pis i golfes. <span><span><span><span>L’aparell del mur de la façana és de pedra treballada de dimensions petites i mitjanes. A la part baixa de la façana i al voltant de les diferents obertures s'hi observen carreus de mida més gran. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mur de la façana s'articula a la planta baixa amb tres obertures (on hi ha la porta d'accés a la part residencial de l'edifici i un local comercial que ha implicat la reforma d'aquesta part baixa de l'edifici). Al primer pis hi veiem una balconada on s'hi obren dues finestres rectangulars. A l'arc del balcó hi destaca la figura d'un drac de forja representat dempeus, amb la boca oberta mostrant la llengua i les ales esteses (vegeu la fitxa </span></span></span></span>08171-160 dedicada als arcs de balcó del nucli de Prats)<span><span><span><span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segon pis hi ha dues finestres rectangulars amb dos petits balcons. Les golfes sembla que han estat objecte d'una intervenció moderna. A aquest darrer pis, el pla de la façana s'enretira uns metres i configura una balconada coberta, on s'hi obren dues finestres rectangulars. </span></span></span></span></p> | 08171-178 | Plaça Nova, 20. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'arc de balcó de Cal Fuster és un dels exemples que s'han conservat d'aquest element al nucli de Prats. Aquest sistema permetia subjectar els balcons llargs o que feien cantonada reforçant-los amb un arc de ferro forjat que unia la barana del balcó i la façana (vegeu la Fitxa: 08171-160). Alguns d'ells estaven decorats, com és el cas que ens ocupa i que representa la figura d'un drac.</p> | 42.0085700,2.0292900 | 419618 | 4651183 | 1784 (segons les dades del cadastre) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89424-img20210428121401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89424-inkedimg20210428121338li.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 89425 | Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-1 | <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 99.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de l'Antic Hospital que <span>ha estat rehabilitat</span> per acollir el Casal del Jovent de Prats.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta baixa i dos pisos, ubicada de forma perpendicular al pendent del carrer de Sant Marçal, amb la qual cosa els accessos de la planta baixa estan disposats a diferent nivell. La coberta de l'Antic Hospital és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Els murs estan arrebossats però s'ha deixat visible l’aparell en alguns punts de la façana, com a l'emmarcament de les diferents obertures</span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana principal, encara al sud, mostra a la planta baixa, tres accessos i tres finestres (dues de rectangulars més <span><span><span><span><span><span>grosses i una de quadrada, més petita). </span></span>Al primer pis, hi ha dues finestres rectangulars balconeres als extrems de la façana, dues finestres a mitja alçada i dos grans balcons amb <span>volta de mig punt</span>. Al segon pis, hi trobem un esquema semblant al primer pis però amb obertures més petites: quatre finestres quadrades i una balconera formada per arcs <span>rebaixats</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La part posterior i la façana lateral est, que comunica amb l'Avinguda Pompeu Fabra, estan adossades a un edifici conegut com l'Espai, destinat a coworking i a les entitats del municipi. La façana lateral oest, que dona a l'Avinguda de Pau Casals, està tancada amb un mur que sembla incloure un espai de pati o jardí.</span></span></span></span></span></span></p> <h4 id='nom'> </h4> | 08171-179 | Carrer Sant Marçal, 5. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'Antic Hospital dels Pobres (nom amb què era conegut antigament aquest edifici) es va començar a construir el 1856 per poder atendre persones sense recursos. Des de l'any 1906 se'n van fer càrrec les germanes Josefines fins que es van traslladar a una nova residència, l'any 1976.</p> <p>Actualment és un edifici de propietat municipal i acull les funcions de casal per la gent jove.</p> | 42.0087800,2.0317300 | 419821 | 4651204 | Al cadastre hi consta com a data 1947 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132051.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 89426 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-2 | <p>GORCHS, A. i REIXACH, R., Guerra i repressió al Lluçanès, vol. I, Ajuntament de Prats de Lluçanès: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, p. 195.</p> <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 95.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Solé és un conjunt amb la façana principal que dona al carrer de l’Hospital, prop del </span>torrent Merdinyol<span>. La parcel·la es comunica amb la carretera de Sabadell (B-431) per la part posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel costat del carrer de l’Hospital, la façana s’estructura a partir de planta baixa, dos pisos i golfes. L’aparell del mur és de pedra treballada de mida petita i força regular i les obertures estan emmarcades per carreus treballats de grans dimensions. A la planta baixa hi ha dos accessos a l'habitatge i una finestra petita. Al primer i al segon pis, hi ha tres finestres rectangulars amb balcó (els balcons del segon pis són més estrets que els del primer pis). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al pis de les golfes, el pla de la façana s'enretira, formant una galeria coberta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Just per damunt, hi tenim el ràfec sostingut amb bigues de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part posterior, a la carretera de Sabadell, la façana és arrebossada i pintada de color clar. Hi és visible un petit cos adossat amb planta baixa, balcó i la galeria porxada, que sobresurt perpendicularment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El conjunt està envoltat per un gran espai d'hort i jardí.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-180 | Carrer de l'Hospital, 4. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>També es coneix com a Cal Montanyà i que s'hi recullen les dades metereològiques des de 1932 (Vila, 2020).</p> <p>Les terres de Cal Solé (Esmentat com a Cal Soler) consten entre la relació de propietats retornades passada la Guerra Civil (Gorchs i Reixach, 2019).</p> <p> </p> | 42.0072600,2.0269000 | 419419 | 4651040 | Al cadastre hi consta 1940 com a data de construcció, segurament deu fer referència a una reforma o rehabilitació. | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89426-img20210428125520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89426-img20210428125227.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | A l'edifici contigu a Cal Solé hi ha una llinda amb la inscripció: 1769. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 89433 | Serradet de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradet-de-sant-antoni | <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span><span>CANTALLOPS I VALERI, Ll. «Salvador Valeri i Pupurull, 1873-1954». </span></span></span></span><em>Cuadernos de arquitectura</em><span><span><span><span><span>, [en línia], 1966, Núm. 63, p. 15-19. <a href='https://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110037'>https://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110037</a> [Consulta: 23-12-2021].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 125.</span></span></span></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0069014.xml'>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0069014.xml</a> (Sobre en Lluís Valeri)</p> <p><a href='http://dbe.rah.es/biografias/50079/salvador-valeri-pupurull'>http://dbe.rah.es/biografias/50079/salvador-valeri-pupurull</a> (Sobre en Salvador Valeri)</p> <p> </p> <p> </p> | Segle XX | <p><span><span><span>La finca, formada per la casa i el jardí, està delimitada per una tanca d’obra, on hi ha la porta d’accés al recinte. A banda i banda d’aquesta porta d’accés, hi ha dos plafons de ceràmica que indiquen el nom de la casa “Serradet de Sant Antoni” amb lletres blaves sobre fons blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està ubicat en una elevació de terreny, a la part alta de la qual, s’hi situa la casa. A l’edifici principal s’hi arriba a través d’una escalinata que discorre a banda i banda d’una font amb un estany, on hi ha un plafó ceràmic signat per L. Bru (vegeu la fitxa </span></span></span>08171 - 185<span><span><span> per la descripció d’aquest element).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es va construir durant la segona meitat de la dècada dels anys 40 del segle XX, seguint l’estructura característica de les masies. Es tracta d’un edifici de planta basilical que consta de planta baixa, pis i golfes. Al laterals s’hi han adossat dos volums de dos pisos amb galeries d’arcs rebaixats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal està distribuïda amb un cos central, més elevat que els laterals i cobert amb una teulada de teula àrab a dues aigües, i els cossos laterals coberts amb una teulada de teula àrab a un vessant. Tant les diferents obertures, com la part baixa i els laterals de la façana, estan emmarcats amb pedra bisellada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està centrada per un portal i dues finestres obertes en arc de mig punt, disposades simètricament. El primer pis és centrat per un balcó i dues finestres rectangulars a banda i banda. A la llinda del balcó s’hi observa la inscripció: “Lluís Valeri 1948”. Al centre de les golfes hi ha tres arcs arrenglerats sostinguts per pilastres i dues petites obertures rectangulars a cada costat. A la part superior de la façana, just per damunt dels tres arcs arrenglerats, hi ha un petit òcul cec. L’acabat de la façana és arrebossat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el plafó de rajola decorativa situat per damunt del balcó del primer pis. Es tracta d’una representació de Sant Antoni de Pàdua, representat tonsurat i amb l’hàbit de monjo franciscà, que sosté amb una mà el lliri i amb l’altra, el nen Jesús. </span></span></span></p> | 08171-182 | Carretera de Sabadell (B-431), Km. 72. | <p>El Serradet de Sant Antoni també és conegut com la Torre del Valeri perquè la va fer construir en Lluís Valeri i Sahís (1891-1971), polític i advocat barceloní, com a residència d'estiueig. </p> <p>Apareix referida com a obra de l'arquitecte Salvador Valeri Pupurull de l'any 1946 (<span><span><span><span><span lang='ES'><span><span><span>Cantallops i Valeri, Ll. 1966)</span></span></span></span></span></span></span></span>. Sembla que es degué construir aproximadament entre aquesta data i el 1948, any que apareix inscrit a la llinda del balcó del primer pis juntament amb el nom de Lluís Valeri. </p> <p> </p> | 42.0036800,2.0264200 | 419375 | 4650643 | 1946-1948 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89433-20211110102739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89433-20211110102634.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Maria del Agua Cortés Elía - Marta Bertran Armadans OPC Diputació de Barcelona | Salvador Valeri Pupurull | Tot i que actualment aquesta finca es coneix com el Serradet de Sant Antoni, antigament rebia el nom de la Torre Valeri, ja que va ser construïda per aquesta família. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 89436 | Projector de cinema del Cafè-Teatre Orient | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-del-cafe-teatre-orient | <p><span><span><span><span><span>GORCHS, A. i REIXACH, R., Guerra i repressió al Lluçanès, vol. I, Ajuntament de Prats de Lluçanès: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, p. 311-312.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SANZ, C., '</span></span></span>Marín i Orpheo Sincrònic S.A. (OSSA) Dues empreses fabricants de projectors de cinema, de les més importants de l’Estat espanyol, van néixer al Guinardó', <em>Revista El Pou</em>, núm. 6, desembre 2016, p. 8-9.<span><span><span> En línia: <a href='https://www.raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/376011/469303/'>https://www.raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/376011/469303/</a> [consulta: 29 de desembre de 2021].</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Wikipedia: 'Ossa (empresa)'. En línia: <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Ossa_(empresa)'>https://ca.wikipedia.org/wiki/Ossa_(empresa)</a> [consulta: 29 de desembre de 2021].</span></span></span></p> <p> </p> | Segle XX | <p><span><span><span><span><span><span>A la cabina de projecció del </span>Cafè-Teatre Orient s'han conservat </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>diversos elements i aparells que eren utilitzats per al bon funcionament de la projecció de pel·lícules. L’element central de la cabina és el projector de cinema, un dispositiu optomecànic de la popular marca OSSA, model 60A. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest projector està format pel peu de suport de la maquinària que sustenta diversos elements necessaris per portar a terme la projecció: el motor, la font de llum i l'objectiu, les dues bobines que contenien la cinta, el sistema de ventilació i l'obturador. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Aquesta màquina projectava un raig de llum sobre els fotogrames (de manera regular, en intervals de centèsimes de segon). Una lent augmentava i invertia el raig de llum i projectava la imatge resultant a la pantalla.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-183 | Avinguda Pau Casals, 38. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p><span><span><span><span><span>Aquest projector de cinema es conserva actualment a l'antiga cabina de projecció de cinema </span></span><span><span>del Cafè-Teatre Orient. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Cafè-Teatre Orient va començar a funcionar l’any 1907 i fou un dels teatres de Prats, juntament amb Cal Raurell o el teatre Mundial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels anys 30 es va condicionar el Cafè-Teatre Orient per fer-hi projeccions cinematogràfiques de manera regular. Durant la Guerra Civil s’hi van projectar documentals realitzats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. S’han recollit testimonis que recorden que durant el conflicte es van seguir fent sessions de cinema els diumenges i els dijous. També fou habitual organitzar-hi actes benèfics per als soldats que es trobaven al front (entre els quals, sessions de cinema).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys 90 del segle XX l'Orient es va tancar per problemes d'humitat. Actualment l'edifici és de propietat municipal i hi està prevista una adequació i restauració de l'espai.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’ha conservat la cabina de projecció amb els diversos elements, tal i com va quedar després d’entrar en desús. Cal destacar-ne el projector de cinema, de la marca Ossa. Aquesta marca (OSSA: Orpheo Sincronic Sociedad Anónima) va ser fundada per la família Giró i es va mantenir en actiu entre els anys 1928 i 1982. Ossa van ser uns industrials molt destacats del període de postguerra, fabricaven projectors cinematogràfics, motocicletes i aparells com tocadiscos, altaveus o màquines de cosir, entre d'altres. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Pel que fa als projectors, Ossa va ser la primera marca a fabricar-ne de 35mm a l’estat espanyol. Els seus dissenys van adquirir gran popularitat i es van convertir en uns dels projectors més emprats a les sales de cinema. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0081600,2.0312100 | 419777 | 4651136 | ca. 1965 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89436-img20210615120915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89436-img20210615120901.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 98 | 52 | 2.2 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 89567 | Antic rellotge del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-rellotge-del-campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-vicenc | <p>ALIAGA, S. 'Riu, quina hora és?', <em>Ker. Revista del Grup de Recerca de Cerdanya</em>, núm. 8, juliol de 2015, p. 46-49. En línia: <a href='http://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-8.pdf'>http://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-8.pdf</a> [consulta: 29 d desembre de 2021].</p> <p>Campaners de la Catedral de València: 'Blasco, manufacturas - Roquetes (Catalunya)'. En línia: <a href='http://campaners.com/php/fonedor.php?numer=61'>http://campaners.com/php/fonedor.php?numer=61</a> [consulta: 29 d desembre de 2021].</p> <p>TULLEUDA, M. 'El rellotge antic del campanar', <em>La Rella, </em>núm. 479, 2 d'abril de 2020, p. 23. En línia: <a href='https://issuu.com/larella/docs/larella-479'>https://issuu.com/larella/docs/larella-479</a> [consulta: 28 de desembre de 2021].</p> <p>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 80-81.</p> | Segle XX | Ha estat restaurat recentment per en Màrius Tulleuda (2019 - 2020). | <p>A l'entrada de Can Bach (actual ajuntament) s'hi exposa l'antiga maquinària de l'antic rellotge del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç.</p> <p>S'hi observa un suport de fusta que sustenta l'estructura metàl·lica on s'integra el sistema mecànic del rellotge del campanar.</p> <p>El mecanisme del rellotge està format per un complex sistema de pinyons, eixos, cordes metàl·liques, un pèndol de fusta i un pes de pedra que en permetien el correcte funcionament.</p> <p>A la part frontal de l'estructura metàl·lica hi ha l'esfera del rellotge on és visible la inscripció 'Manufacturas Blasco - Roquetas'.</p> <p>Tant el suport de fusta com l'estructura metàl·lica estan pintats de color verd-blavós amb elements decoratius daurats. Com a elements decoratius cal destacar, a la part frontal i posterior, una forma estilitzada que conté la lletra B (que fa referència a Manufacturas Blasco). Als laterals, s'hi observa també la lletra B i estilitzacions vegetals. </p> <p><span><span><span>Segons en Màrius Tulleuda, al rellotge s'hi va instal·lar un motoret elèctric per evitar avaries i facilitar-ne el funcionament (Tulleuda, 2020).</span></span></span></p> | 08171-184 | Passeig del Lluçanès s/n . Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>El rellotge del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç de Prats va ser realitzat per 'Manufacturas Blasco de Relojes Públicos', una empresa de fabricació i manteniment de rellotges públics ubicada a Roquetes (Baix Ebre). L'empresa va ser creada l'any 1921 per en Josep Blasco i per en Manuel Liza. Els seus rellotges s'inspiraven en els de fabricació francesa. Manufacturas Blasco va una de les empreses principals de rellotges públics de l'estat espanyol des de la dècada de 1920 fins que l'empresa va tancar les portes als anys 90 (Aliaga, 2015).</p> <p>El rellotge mecànic del campanar de l'església de Prats va ser substituït l'any 2008 per un rellotge electrònic. L'any 2019, durant les obres de restauració del campanar de l'església de Sant Vicenç es va poder recuperar l'antiga maquinària del rellotge. En Màrius Tulleuda, un gran aficionat als rellotges antics, ha estat l'autor de la restauració. Des de la Fira de Sant Jaume del juliol de l'any 2020, el rellotge es troba restaurat i exposat a l'entrada de Cal Bach (seu de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès) (Tulleuda, 2020). </p> | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | Dècada de 1960 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89567-img20210428115214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89567-img20210428115203.jpg | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Inexistent | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | Manufacturas Blasco de Relojes Públicos | S’ha conservat un full amb les “Indicaciones y cuidados que requieren todos los relojes de esta casa”, un document amb les instruccions per al correcte manteniment del rellotge, on hi ha la data 196... Malgrat que no s’especifica l’any de forma concreta, sí que ens permet situar que aquest rellotge degué ser comprat a la dècada de 1960. Aquest document es troba exposat, juntament amb el rellotge, a l'entrada de Cal Bach. | 52 | 2.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 90796 | Plafó ceràmic del Serradet de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-serradet-de-sant-antoni | <p><span><span><span>CANTALLOPS I VALERI, Ll. «Salvador Valeri i Pupurull, 1873-1954». <em><span>Cuadernos de arquitectura</span></em>, [en línia], 1966, Núm. 63, p. 15-19. <a href='https://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110037'>https://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110037</a> [Consulta: 23-12-2021].</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>MILIAN</span>, A. «Lluís Bru, el mosaïcista del modernisme». <em>El Temps</em>, [publicat en línia el 5 de febrer de 2018], Núm. <span><span>1756</span></span>. </span></span></span><span><span><span><a href='https://www.eltemps.cat/article/3234/lluis-bru-el-mosaicista-del-modernisme'>https://www.eltemps.cat/article/3234/lluis-bru-el-mosaicista-del-modernisme</a> [Consulta: 23-12-2021].</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Museus d’Esplugues de Llobregat, «Fons del Taller Lluís Bru». <a href='https://museus.esplugues.cat/project/fons-del-taller-lluis-bru'>https://museus.esplugues.cat/project/fons-del-taller-lluis-bru</a> [Consulta: 23-12-2021].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Segle XX | <p><span><span><span>Aquest plafó ceràmic es troba als jardins de la finca del Serradet de Sant Antoni, davant de l’entrada principal de la casa. El plafó està integrat a l’estructura formada per una font amb un petit estany, situada enmig de l’escalinata que condueix fins la casa (ubicada a la part més alta de la finca). La font actualment no funciona i l’estany no conté aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El plafó ceràmic està incorporat a un mur de pedra que configura l’estructura de la font i l’estany. Aquest plafó té format de tríptic i està delimitat per un marc realitzat amb maons. Emprant tessel·les ceràmiques s’hi ha representat una escena de l’adoració de l’infant Jesús. A l’escena central s’hi observa l’infant Jesús, disposat a la part alta, amb un gran nimbe, i sis figures al seu voltant que li ofereixen flors a mode d’ofrena. A l’escena lateral esquerra, hi ha un àngel agenollat i un infant amb una palma. Al lateral dret, hi veiem una figura femenina agenollada i un infant que sosté unes flors blanques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle inferior dret del plafó s’hi observa la signatura “L. Bru” que faria referència al dibuixant i mosaïcista Lluís Bru i Salelles (1868 – 1952). </span></span></span></p> | 08171-185 | Carretera de Sabadell (B-431), Km. 72. | <p><span><span><span>La signatura “L. Bru” que s’ha conservat a l’angle inferior dret del plafó ceràmic ens evoca la figura de Lluís Bru i Salelles (1868 – 1952), destacat dibuixant i mosaïcista, amb una llarga i dilatada trajectòria, que va treballar pels principals arquitectes modernistes. Sabem que un dels arquitectes amb qui va treballar va ser en Salvador Valeri Pupurull (Milian, A., 2018), a qui s’atribueix la construcció del Serradet de Sant Antoni (<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cantallops i Valeri, Ll. 1966)</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>. Les dades de què disposem ens situen per a la construcció d’aquest edifici entre 1946 i 1948, aproximadament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Bru va tenir el seu taller ubicat al carrer Enric Granados de Barcelona, on hi va treballar tota la vida. Al taller hi van treballar també el seu fill Josep Bru i Masipó (1901 – 1973) i en Lluís Bru i Borrell (1933-1999). Quan en Lluís Bru i Borrel va morir, el taller va tancar les portes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dates de construcció del Serradet de Sant Antoni, aproximadament cap a 1946-1948, ens situen en un moment en què en Lluís Bru tenia més de 80 anys. Així doncs, apuntaríem que potser es podria tractar d’una obra en la qual hi participà el seu taller.</span></span></span></p> | 42.0036800,2.0264200 | 419375 | 4650643 | 1946-1948 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/90796-20211110103549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/90796-20211110104205.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Maria del Agua Cortes Elía - Marta Bertran Armadans OPC Diputació de Barcelona | Lluís Bru / Taller de Lluís Bru | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

