Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58208 | El Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xalet-0 | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Bacelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular d'una sola crugia que consta únicament de planta baixa; amb la coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana principal, orientada al nord, té una composició a partir de dos eixos definits per la porta d'entrada, a l'esquerra, i una finestra doble a la dreta. La porta és amb llinda amb una tarja de ventall decorada amb ferro forjat. Entre la tarja i la llinda hi ha un fris de rajola valenciana on es pot llegir 'El Chalet'. La finestra lateral és doble amb un pilar al mig amb capitell decorat amb motius florals; la llinda és sinuosa i es protegeix amb una reixa de ferro forjat i persianes de llibret. El parament de la façana és estucat llis, amb un sòcol recrescut, una cornisa a la separació amb el terrat i diversos elements ornamentals en relleu o de rajola valenciana, com un fris e motius florals amb la llegenda El Chalet damunt la porta d'accés. També hi ha peces petites de rajoles soltes; un esgrafiat sobre la porta i dos medallons en relleu. El coronament de la façana és una reixa de ferro forjat que actua de barana del terrat amb tres matxons aguantant-la. A la part posterior, hi ha un pati amb una font. | 08172-14 | Carrer Sant Cristòfol, 62 | 41.4902300,2.3563900 | 446274 | 4593379 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58208-foto-08172-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58208-foto-08172-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58208-foto-08172-14-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58213 | Masia Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ribas | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Masia de planta rectangular amb tres crugies perpendiculars a la façana que consta de planta baixa i dos pisos. A l'alçada de la planta pis en els cossos laterals hi ha dues galeries amb arcades i baranes de balustrada. La coberta és de teules àrabs amb el cos central, més elevat, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana i els cossos laterals a una única pendent. La façana principal, orientada a migdia, es disposa amb una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés a l'eix central, dues finestres als laterals amb reixa de ferro i dues obertures cegues als extrems amb l'interior esgrafiat; a la planta pis, amb un balcó a l'eix central i dues balconades als costats; a la planta superior una única obertura triple amb llinda amb pilars interiors i obertures dobles als laterals. A llevant, hi ha una construcció auxiliar de planta quadrada i d'una única planta. | 08172-19 | Carrer Joaquim Ruyra, 7-11 | 41.4921700,2.3617200 | 446721 | 4593592 | 1880 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58213-foto-08172-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58213-foto-08172-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58213-foto-08172-19-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està envoltada per un magnífic jardí amb pins. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58214 | Can Fayà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-faya | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Edifici als quatre vents de planta rectangular amb cinc crugies perpendiculars a la façana principal amb escala de tres trams i accés central. La coberta de les crugies central i extremes són planes practicables, amb volum d'escala a la central. Les crugies segona i quarta són a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de cinc eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb tres portes, la principal a la crugia central i les altres a les crugies dels extrems, intercalant amb dues finestres reixades. A la planta pis, es defineix amb un balcó semicircular amb barana de ferro a la crugia central, dues finestres als costats i galeries als extrems amb balustrades. A la segona planta, hi ha un balcó a la crugia central, dues finestres més petites als costats i, també als extrems, dues galeries, igualment amb balustrades. Totes les obertures són d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb recreixement a les obertures. Coronament d'obra com ampit del terrat amb sis pilastres i pinacle amb curvatura central. | 08172-20 | Carrer Capitans de Mar, 61 | 41.4953900,2.3671100 | 447173 | 4593946 | 1865 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58214-foto-08172-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58214-foto-08172-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58215 | Can Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagales | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Edifici aïllat de planta rectangular amb tres crugies paral·leles a la façana principal; l'escala d'accés a la planta noble és exterior i lateral i d'un sol tram. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La planta baixa està destinada a usos domèstics varis i l'habitatge comença a partir del primer pis. La coberta és de teules àrabs, el cos central, més elevat, a quatre aigües i la resta també a quatre aigües. La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament a partir d'un cos central més elevat i dos cossos laterals. A l'alçada del primer pis i en tota l'extensió de la façana, on comença l'habitatge, hi ha la terrassa amb balustrada. En el cos central hi ha una gran obertura d'accés a la terrassa i obertures en els cossos laterals. A la segona planta, quatre finestres alveolades e el cos central i dues obertures en els cossos laterals. A la planta superior, tres finestres de mig punt. | 08172-21 | Camí Ral, 236 | 41.4940900,2.3722600 | 447602 | 4593798 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58215-foto-08172-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58215-foto-08172-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58220 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-1 | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Mas de planta rectangular amb quatre crugies centrals i dues crugies als extrems de menor alçada; a la segona crugia hi ha l'escala de dos trams i la porta d'accés. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, en el cos central, i a una vessant en les crugies extremes. La façana es defineix a la planta baixa amb tres portes i tres finestres alternades i a la planta pis amb quatre finestres. | 08172-26 | Can Pou, 69 b | 41.4946100,2.3594500 | 446533 | 4593864 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58224 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular fruit de l'afegitó de diversos cossos successivament. Consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La construcció original era d'un cos amb planta baixa, posteriorment s'hi afegiren cossos i una planta, sense seguir un model compositiu homogeni. Als extrems hi ha annexos d'una única planta amb la coberta a una vessant. A la planta baixa hi ha una porta d'accés a l'habitatge emmarcat per un petit porxo de dos pilars amb arcs de mig punt. La coberta actua de terrat a la planta pis. A l'extrem de ponent hi ha una construcció cilíndrica amb paret de rajoles i coronament amb merlets, fet d'època recent; de caràcter decoratiu.</p> | 08172-30 | Camí del Mig, 22 | 41.4903910,2.3461589 | 445420 | 4593404 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58226 | Ca n'Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | Fa temps que està abandonat | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. El cos original de la masia ha quedat dissimulat en successives ampliacions pels costats. La façana principal, orientada a migdia, es disposa de forma aleatòria, sense simetria i no conserva cap element destacable. El coronament de la façana és un afegit d'obra per damunt el pla de coberta. Hi ha dos cossos més que serien estances complementàries, magatzems. Al costat de llevant hi ha una bassa amb la rentadora de pedra i un pou d'aigua.</p> | 08172-32 | Carrer Rafael Casanova, 3 | 41.4957600,2.3691400 | 447343 | 4593986 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58226-foto-08172-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58226-foto-08172-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58228 | Cases del carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-eixample | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Grup de dos edificis de planta rectangular amb tres façanes isolades compartint mitgera amb la casa veïna per la façana posterior, pel costat de ponent, ja que la façana principal està orientada a llevant. Les cases entre elles estan separades per un petit pati. Consten de planta baixa i pis amb la coberta plana practicable amb barana de balustrada als tres costats. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica mitjançant tres eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb la porta d'accés centrada i dues balconades laterals, amb barana de balustrada i arcs de mig punt: A la planta pis, un balcó en l'eix central, amb persiana de llibret de fusta i barana de balustrada i dues finestres laterals amb jardineres d'obra a l'ampit, totes d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb sòcol i amb motllura vegetal entre plantes, petites ornamentacions florals en relleu damunt totes les obertures i cornisa motllurada suportada per mènsules. Els patis estan delimitats per un mur d'obra amb pilars intercalats i amb una barana de fusta entre pilars.</p> | 08172-34 | carrer Eixample, 31-33 | 41.4908600,2.3580200 | 446411 | 4593448 | 1920-30 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-foto-08172-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-foto-08172-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58232 | Casa al carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-prat-de-la-riba | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de doble cos i planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana principal, orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés a l'eix central, amb l'emmarcament de pedra vista treballada, i dues finestres als eixos laterals, totes les obertures amb arc escarser; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix central i dues balconades als laterals, totes les obertures són amb llinda i amb persianes de llibret de fusta; a la planta de les golfes, hi ha tres petites obertures rectangulars amb reixa de ferro. Damunt el balcó hi ha un guardapols en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules i entre aquestes, hi ha un fris amb relleus zoomorfs. A cada costat del balcó hi ha relleus geomètrics esgrafiats. Façana amb remat superior que actua com a barana del terrat. A la part posterior té un pati amb un safareig molt característic i interessant. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-38 | Carrer Enric Prat de la Riba, 7 | 4462250 | 4593241 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58234 | Cases del carrer Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-agusti | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres, tot i que la casa número 40 fa cantonada per la seva façana de llevant amb la Riera de Premià. Són de planta rectangular amb planta baixa i planta pis i la coberta plana practicable a mode de terrat català. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits a la planta amb una entrada i una finestra al costat; i a la planta pis amb un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures. Totes les obertures són amb llinda. El parament de la façana és llis a excepció dels voltants de les obertures que tenen un recreixement pla que s'estenen verticalment fins a la cornisa. En el coronament i sota la cornisa es disposen simètricament rajoles amb motius geomètrics de color blau com ornamentació. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-40 | Carrer Sant Agustí, 38 i 40 | 41.4882700,2.3547600 | 446137 | 4593163 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58238 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-1 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archeològique. Paris. LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1. Mataró, pàg. 20 . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-II dC. | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa en superfície de material arqueològic antic. Es tracta de material d'època romana sense determinar i un fragment d'un paviment d'opus signinum descontextualitzat. Per tant, fins que futures intervencions no determinin l'existència d'estructures romanes in situ, amb context arqueològic, no es pot parlar de cap establiment antic.</p> | 08172-44 | Camí del Mig, s/n | 41.4912900,2.3472700 | 445514 | 4593503 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58250 | Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-prat-de-la-riba-carrer-gibraltar | <p>ALVAREZ, Jaime (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | Segons sembla es va destruir. | <p>Segons publicava Álvarez (1978) 'Por los años 20 corria la noticia de que frente a la iglesia se habían encontrado unos enterramientos antiguos, que fueron tapados por las obras de edificación'. Aquesta noticia la recull Marta Prevosti (1981) però hi afegeix 'Entre els carrers de Prat de la Riba i Gibraltar (per tant, ja no és davant l'església) ... s'hi va trobar una tomba que, segons ens han dit, era com les de la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona'. Referències orals recollides per Marta Prevosti (1981) que detallen la troballa d'una estructura que es va identificar com una tomba d'època romana similar a la necròpolis de la Plaça Vila de Madrid de Barcelona.</p> | 08172-56 | Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar | 41.4890600,2.3557600 | 446221 | 4593250 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La primera referència bibliogràfica (Álvarez, 1978) no cita cap font. Després M. Prevosti (1981:128) fa referència a la publicació d'Álvarez (1978) però hi afegeix dades que no surten al referit article i a més es basa en una font oral que no cita. A més a més les localitzacions no coincideixen. Per si això fos poc, la fitxa A-16 del Catàleg municipal marca un polígon que tampoc té res a veure amb les altres dues ubicacions orals. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58265 | Caseta de Can Mitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-mitre | XX | Entrada tapiada amb maons d'obra, vegetació i algun forat a la paret. | <p>Caseta de pagès de planta rectangular de cobreta de fibrociment, a una vessant amb inclinació de dreta a esquerra. La façana principal està orientada a migdia amb una porta de llinda recta, però tapiada amb maons d'obra. A la façana de llevant té una finestra amb una reixa en forma de creu. Al costat de llevant hi ha un dipòsit amb volta de maó pla. També disposa d'un pou d'aigua. Al costat hi ha una figuera.</p> | 08172-71 | A ponent del terme municipal, al costat de Can Mitre | 41.4894100,2.3472200 | 445508 | 4593294 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58265-foto-08172-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58265-foto-08172-71-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58275 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-0 | <p>SALOMÓ i MANAPLATA, Francesc (1998). Memòries 1921-1954. Premià de Mar. Edició de l'autor. TOR MAS, Maria (2001). Estudi de les façanes del casc antic de Premià de Mar. Projecte encarregat per l'Ajuntament de Premià de Mar en comissió de govern el 13 de desembre de 2000. Inèdit.</p> | XIX | hi ha cases en bon estat i d'altres en mal estat | <p>S'entén per nucli històric o casc antic (sic) del municipi l'àrea compresa d'est a oest per la carretera de Vilassar de Dalt a la Carretera de Premià de Dalt i de nord a sud, de la Gran Via de Lluís Companys al Camí Ral. De moment, no es pot parlar d'urbanisme durant els segles XVI i XVII a Premià de Mar, a part de la masia de Can Manent i Can Comas, es fa difícil, per manca de dades, la reconstrucció espaial d'aquesta època. S'intueix que en el segle XVIII es comença a percebre algun moviment. Es coneix l'existència d'una capella dedicada a Sant Cristòfol i d'un gremi de mariners (pescadors, marinos, etc.) que constituiran la gènesi del nou municipi. Alguns elements d'algunes cases de cós dels carrers més antics ens remunten a aquest segle. Però tot és encara molt feble. A partir del segle XIX ja es pot parlar d'una trama urbana més o menys organitzada; però el primer document és un plànol de 1861, on es fa un primer intent d'organització espaial a partir de les construccions existents en aquell moment. En aquest document es poden veure els següents carrers: el Camí Ral, des de la riera fins el carrer del Nord (amb construccions isolades); carrer Prat de la Riba (que es deia carrer de la Iglesia); carrer Àngel Guimerà (que sembla que es deia carrer de la Riera); carrer Gibraltar (que es deia Nuevo de la Iglesia); carrer Sant Antoni; carrer Lesmez Ruiz (que es deia carrer de la Carretera); carrer Miquel Moragas (que es deia de Tots els Sants), carrer Sant Cristòfol (entre carrer Rectoria i carrer de la Plaça) carrer Sant Pau (entre carrer Joan Prim i Nord); carrer Sant Pere; carrer Sant Joan (que incloïa part de l'actual carrer sant Miquel) i carrer Sant Francesc. En moltes cases del nucli històric es conserva,a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-81 | Premià de Mar | 41.4894900,2.3572900 | 446349 | 4593297 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58279 | Carrer sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4.</p> | XIX | <p>El carrer Sant Antoni és un dels primers carrers de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i està delimitat a llevant pel carrer del Nord i, a ponent, pel carrer de la plaça i la plaça de l'Ajuntament. A l'alçada del número 9, fa un retranqueig i s'estreny el pas. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és la casa de cós, que es conserven molt bé en els números 1 a 9, 29, 57, 63, 65 i 67. Tot i que amb algunes diferències fruit del moment de construcció o reforma que han patit cada cas. En el número 57 es veu el model més primigeni i simple; la resta són evolucions de la primera casa de pescador. La característica del primer urbanisme és la seriació d'uns elements que es van repetint en cada casa, que es construïren de forma seriada. Aquests elements són, en aquest ordre, l'hort, carrer, casa, pati i, en algun cas, androna. Per tant, a nivell general, les construccions més antigues són les que tenen la façana orientada a migdia. Destaquen les ja referides, però, en el cas d'aquest carrer, també hi ha cases destacables amb la façana orientada al nord. Són els casos de Can Carrandai (núm. 38), les cases dels núms. 40, 30 i 28. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-85 | Carrer sant Antoni | 41.4899100,2.3584400 | 446445 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58279-foto-08172-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58279-foto-08172-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58293 | Fusteria Godàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusteria-godas | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrangular que consta de planta baixa i planta pis. A la planta baixa hi ha una fusteria i a la planta pis hi ha dos habitatges. La coberta és de teules àrabs a la meitat septentrional a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, i amb terrat pla a la part meridional. La façana té una disposició simètrica que es defineix a la planta baixa per dues grans entrades a la fusteria, amb llinda, entre mig de les quals hi ha dues petites obertures; i dues portes d'accés als habitatges en els laterals. A la planta pis, hi ha quatre balcons suportats per dues mènsules de fusta cadascun i amb les baranes de fusta i amb persianes enrotllables. Al mig, hi ha un plafó de rajoles (4 x 5) de color blau amb la imatge de Sant Josep i Jesús treballant a la seva fusteria. El parament de la façana és un esgrafiat imitant carreus posats a portell a la planta baixa i llis a la planta pis, amb esgrafiats per sota la cornisa i emmarcaments en relleu al voltant de les obertures dels balcons. La façana té un coronament central que sobrepassa el pla de coberta amb les lletres S i G esgrafiades en el medalló central. A cada costat hi ha una barana de fusta. Conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-99 | Carrer Enric Prat de la Riba, 38-40 | 41.4891300,2.3571800 | 446339 | 4593257 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58293-foto-08172-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58293-foto-08172-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58297 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-15 | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu municipal de Premià de Mar comprèn de forma unificada la documentació històrica i administrativa que genera el propi Ajuntament. Els fons està format per 1180,13 metres lineals de documentació que es pot agrupar en cinc apartats: I. Fons de l'administració local (1836-2006). II. Fons d'associacions. III. Donacions particulars de Premià de Mar. IV. Publicacions i edicions del municipi. V. Arxiu d'imatges i so Pel que fa l fons municipal, hi ha documentació a partir de l'any 1836. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius que segueix el quadre de classificació publicat pel servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, l'any 1989: A. Administració general; B. Hisenda municipal; C. Proveïments, comerç i consum; D. Promoció de la ciutat i turisme F. Beneficència i assistència social; G. Medi ambient i sanitat pública; H. Obres i urbanisme; I. Seguretat pública; J. Població; K. Eleccions; M. Servei militar; P. Ensenyament; Q. Cultura i Joventut; R. Esports i S. Serveis agropecuaris.</p> | 08172-103 | Carrer Miquel Moragas, 12 | 41.4900800,2.3572900 | 446349 | 4593362 | 1836 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58307 | Monument del col·lector d'aigües residuals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-collector-daigues-residuals | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | Rajoles trencades i pintades | <p>Monument que commemora la posada en marxa del col·lector d'aigües residuals, format per dos cubs d'obra, col·locats al biaix un damunt l'altre. El cub inferior és més gran, fa 102 cm d'aresta, i s'hi pot llegir en un plafó fet de rajoles (25) :'Elevació intermèdia núm. 1 del col·lector d'aigües residuals / Any 1980'. El cub superior fa 78 cm d'aresta i també té un plafó de rajoles (16) on hi ha l'escut municipal i un text que diu: 'Excm. Ajuntament de Premià de Mar '. Els cubs estan col·locats damunt un basament delimitat per un hexàgon reomplert amb terra.</p> | 08172-113 | Plaça de Dolors Folch i Ribas | 41.4906000,2.3629400 | 446821 | 4593416 | 1980 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58307-foto-08172-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58307-foto-08172-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Torres | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58308 | Monument plaça Joan Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-placa-joan-corominas | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | pintades | <p>Monument commemoratiu dedicat a Joan Corominas format per un basament de granit gris (135 x 50 x 60 cm) sense polir i una escultura de bronze de 70 cm d'alçada, feta amb la tècnica de la fosa, amb motius al·legòrics d'entre els que destaca la Sagrada família amb el coronament d'un noi que porta l'escut municipal de Premià de Mar a les mans. El bloc de granit és el suport d'una font amb un brollador de polsador, d'acer inoxidable.</p> | 08172-114 | Plaça Joan Corominas | 41.4892600,2.3495900 | 445706 | 4593276 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58308-foto-08172-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58308-foto-08172-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58323 | Origen de Premià de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-de-premia-de-mar | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 104-105. GOMEZ VINARDELL, Joan (1979). Gafarrons; dins de Premià Informa, núm. 3. Premià de Mar, pàg. 26. MAS i ABRIL, Francesc (1958). Els gafarrons de Premià de Mar; dins Claror, pàg. 217-218.</p> | XX | <p>Llegenda publicada per Francesc Mas i Abril al diari La Veu de Catalunya, el 19 d'agost de 1923, sobre els orígens de Premià de Mar que diu: 'Fa unes centúries, un pescador anomenat Cristòfol, alt i fort com el sant, enginyós i treballador com ell sol, trobava malaguanyat el temps que perdia anant amunt i avall, des de la platja al poble i a l'inrevés. Així, s'engiponà una barraca amb troncs d'arbres, fustes amorrades per l'aigua, brossa i fang. Tenia fins i tot porta d'entrada i finestra. Polida després i acuradament emblanquinada amb calç per dins i per fora, aquella barraca feia goig de mirar. Aposentat que fou amb la seva família (muller, un fill i una filla), l'acabaren d'embellir més i més les dues dones, les quals, tenint gran estimació a les flors, aviat cercaren la barraca de violes, clavellines i altres espècies, no mancant les malves, que tan abunden en la nostra costa. El patró Cristòfol, en ser a terra un cop enllestida la pesca, tornava a sentir-se desvagat. I mentre les dones repassaven les malles de l'artet, el fil de la barca i els llibants, ell es dedicava a conrear un tros de terreny proper a la seva estança. Així, treballant tots a mar i a terra, vivien molt feliços. Ben aviat se n'adonaren els altres pescadors del que estava passant. I ben aviat també tingueren cura d'imitar-los: ara una caseta, ara una altra, finalment restà poblat un bon tros de platja. Tota aquella gent, aparellant les barques i els ormeigs, cavant la terra o recollint vianda, fent puntes o regant flors, joiosos cantaven tot el sant dia, seguint el va i ve de la mar, una sola cançó. Com que no en sabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com fan els gafarrons amb el seu cant. L'altra gent del poble, és a dir, els de dalt, en sentir-los cantar així exclamaven: Semblen gafarrons, semblem gafarrons. I gafarrons foren aquells, ho són els actuals premianencs de mar i seran els seus descendents per sempre'.</p> | 08172-129 | Premià de Mar | 41.4896500,2.3569300 | 446319 | 4593315 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Del per què els diuen gafarrons als veïns de Premià de Mar n'hi ha tres versions més. La primera és perquè els de Premià de Dalt, quan es va produir la separació dels dos municipis va exclamar en relació al terme municipal del nou Premià de Mar 'És un poble tan petit, és una mena de gafarró'. Una segona versió és quan s'aixecava el campanar de l'església. Al seu damunt es va posar un gafarró que algú va confondre amb un colom. L'home va anar corrents tot emocionat a explicar-li al mossèn que l'Esperit Sant s'havia posat dalt del cim del nou cloquer. Finalment, la més popularitzada diu que Premià era una zona on abundaven els gafarrons, tant que els ocellaires que subministraven mercaderies als venedors de la Rambla de Barcelona els venien a caçar al poble. Els venedors cridaven l'atenció de possibles compradors tot cridant: 'Gafarrons de Premià, gafarrons de Premià, són els millors gafarrons; compreu gafarrons, són de Premià!!' | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 58332 | Font de Can Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lliberata | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàg. 138.</p> | XX | <p>Tradició que explica, segons el recull oral que va fer Ramon Coll (2004), que qui bevia aigua de la font de Can Lliberata, que estava situada en el carrer Sant Miquel, ja mai més marxava de Premià. La frase 'ja he begut aigua de la font d'en Lliberata' era indicativa que per sempre hom es quedaria al poble.</p> | 08172-138 | Carrer Sant Miquel | 41.4905700,2.3611400 | 446671 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la font no existeix. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 58333 | Rituals en els bateigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-en-els-bateigs | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 144-145. GOMEZ VINARDELL, Joan (1989). Costumari premianenc. Pàgina de reculls etnològics. Dins Joves de Sant Cristòfor, núm. 5. Premià de Mar, maig de 1989, pàg. 12.</p> | XX | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Joan Gómez (1989) explica un costum relacionat amb els bateigs durant la postguerra a Premià que ell mateix va viure en persona: 'Els diumenges a les cinc de la tarda, en sortir de doctrina, començava l'acte litúrgic de passar per les aigües baptismals els nounats de la població. Acabada la cerimònia, la llevadora sortia de l'església amb criatura en braços, acompanyada de pares, parents i amics. Fora els esperava una gran munió de canalla amb els crits repetitius 'és viu, és viu' I com a premi els padrins, pares i convidats ens tiraven grapats de confits i caramels, peces de deu, de cinc cèntims i, entremig, alguna pela rúbia. La criatura era passejada per la població. Sortien en comitiva parents i amics des de l'església fins a la casa del nounat ... Cantant o repetint 'tireu confits, tireu confits, que són podrits; tireu vellanes, tireu vellanes que són torrades (o que són corcades (?); si no en tireu el nen (o la nena) es morirà, i es tornava a repetir és viu és viu, volem pessetes que són rossetes, volem pessetes que són rossetes... Si les tirades eren magres, per incitar als familiars cridàvem: és mort, és mort, és mort ... Fins que per fer-nos callar tornaven a tirar quelcom, i com que aquesta seqüència s'esdevenia a darrera hora, ja arribats davant la casa i els tiraires o convidats, amics i família ja havien acabat les municions i/o les llaminadures, s'arribava al que en dèiem la traca final o l'escura butxaques, on escuràvem les butxaques a favor dels que amb corredisses i picabaralles ens disputàvem els fruits del bateig, arreplegant al final alguna grossa que a manca de ferralla sortia de les butxaques ja esgotades pels crits i la tabarra que no els deixava iniciar el convit en pau. Quan un bateig era bo o de persones benestants ja s'esperava, i si la recollida ens havia omplert les butxaques se'n parlava durant molt de temps...'.</p> | 08172-139 | Premià de Mar | 41.4894700,2.3567700 | 446305 | 4593295 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 58336 | Pou de la plaça Joan Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-placa-joan-font | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX-XX | element deteriorat per manca de conservació i pintades. | <p>Antic pou de sènia amb mecanisme manual d'extracció i bombeig d'aigua amb bomba de pistó, fet a partir d'obra de fàbrica o maons plans posat damunt un basament octogonal.</p> | 08172-142 | Plaça Joan Font, s/n | 41.4918800,2.3536000 | 446043 | 4593564 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58336-foto-08172-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58336-foto-08172-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58337 | Font de Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roura | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX | desgast provocat per estar a l'intempèrie. | <p>Font ornamental composta d'un gran plafó de paret fet de rajoles de mostra amb el brollador en forma de peix al centre envoltat per una balustrada i un pedrís de rajoles a a cada costat. El plafó de paret està compost per rajoles on predominen els colors blau, verd i blanc amb motius vegetals, arquitectònics i geomètrics alineats per franges horitzontals. La pica i el brollador en forma de peix són de marbre i estan emmarcats amb un requadre de rajoles amb un fons blanc i una sanefa de color blau.</p> | 08172-143 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | 41.4899800,2.3578300 | 446394 | 4593351 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 101|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58338 | Safareig de Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-roura | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX | desgast provocat per estar a l'intempèrie. | <p>Safareig pertanyent a l'antiga casa de Can Roura, actual seu municipal. Està format per una bassa de planta semicircular amb rentadora de pedra i un plafó frontal de rajoles de mostra de motius geomètrics i florals. A banda i banda de la rentadora, hi ha sengles aixetes amb la seva respectiva pica granítica de secció quadrada amb un rebaix circular. Les parets de l'interior de la bassa també estan cobertes de rajoles.</p> | 08172-144 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | 41.4899600,2.3577400 | 446387 | 4593349 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58338-foto-08172-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58338-foto-08172-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58339 | Casa del carrer Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rectoria | XIX | <p>Edifici de planta rectangular que té paret mitgera amb l'edifici del costat per la façana septentrional; consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La façana té una disposició simètrica a partir de la composició de tres eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, centrada, i dues finestres laterals, amb reixa de ferro i finestres de llibret de fusta; i a la planta pis amb un balcó centrat, damunt la porta d'accés, amb barana de ferro i dues finestres als costats, també amb persianes de llibret de fusta. La façana sobrepassa el pla de coberta amb una balustrada de calats d'obra. Al costat de migdia, disposa d'un pati que limita amb el carrer Prat de la Riba.</p> | 08172-145 | Carrer Rectoria, 1 | 41.4894200,2.3565000 | 446283 | 4593289 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58339-foto-08172-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58339-foto-08172-145-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58343 | Casa del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-prat-de-la-riba | XIX | Fa molts anys que no hi viu ningú | <p>Casa de cós de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de la façana es distribueixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser i una finestra lateral amb reixa de ferro i persianes de fusta de llibret. A la planta pis, a l'eix de la porta d'entrada, hi ha una altra finestra amb llinda amb ampit de pedra treballada. La façana està coronada per una balustrada d'obra per damunt la cornisa i per damunt el pla de coberta. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-149 | carrer Prat de la Riba, 19 | 41.4891000,2.3565100 | 446283 | 4593254 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58344 | Casa del carrer Miquel Moragas, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-miquel-moragas-8 | XIX | Presenta desgast, esquerdes i ferides per la manca de manteniment. | <p>Casa entre mitgeres de dos cossos, de planta rectangular que consta de planta baixa i pis en el cos principal i planta baixa en el cos de l'esquerra. El cos principal és l'habitatge i el secundari l'antiga cotxera, garatge o magatzem. A la part posterior, disposa d'un pati. Les cobertes són planes practicables en els dos cossos a excepció del cos d'escala i un afegit en el cos secundari. La façana de l'habitatge, orientada al nord, té una disposició simètrica a a partir de dos eixos que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro i persianes de llibret de fusta al lateral; i en el pis amb un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures, també amb persianes de fusta de llibret. Totes les obertures són d'arc escarser. La façana té un coronament amb tres matxons d'obra que subjecten la barana del terrat, que és de ferro i de perfil sinuós. En el cos de la cotxera hi ha una gran porta d'arc escarser que permet l'entrada de carruatges o cotxes. El coronament és una balustrada d'obra que actua de barana de l'altre terrat. Al costat hi ha una petita porta de ferro i d'arc de mig punt que sembla un accés a una androna particular.</p> | 08172-150 | Carrer Miquel Moragas, 8 | 41.4900000,2.3572000 | 446342 | 4593353 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58344-foto-08172-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58344-foto-08172-150-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58359 | Carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-josep | XIX | <p>Petit carrer sense sortida que té l'accés des del camí al, al costat de Can Manent; de fet les cases són una continuació de Can Manent. Per tant, es tracta d'un dels primers carrers del municipi. Així es posa de manifest en l'arquitectura de les cases de cós que s'han conservat, unes millor que d'altres.</p> | 08172-165 | Carrer Sant Josep, 10, 11, 12 i 13 | 41.4886800,2.3568300 | 446310 | 4593207 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58359-foto-08172-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58359-foto-08172-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58360 | Carrer de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-agusti | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés amb llinda, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra, també amb llinda damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. A la part del darrera acostumen a tenir un pati. Les cases dels números 9 i 25 es diferencien d'aquesta tipologia perquè la primera va afegir un pis en un moment posterior i la segona a la planta pis, hi ha afegit una balconada que trenca la composició original. També destaquen les cases dels números 5 i 7 per ser cases de cós més grans, igualment de planta baixa i pis, però de més alçada. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro i a la planta pis, hi ha dues finestres amb ampit motllurat. Totes les obertures són d'arc escarser. A més tenen golfes sense accés a la façana i un pati més ampli. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-166 | Carrer Sant Agustí, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27, 29, 31, 33 i 35 | 41.4882400,2.3541100 | 446082 | 4593160 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58360-foto-08172-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58360-foto-08172-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58363 | Carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-0 | XIX | <p>Cases de cós de planta rectangular amb planta baixa i planta pis (la casa número 4 té una planta de més). Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generes a partir d'una composició simètrica de dos eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral; i a la planta pis amb un balcó corregut, amb barana de ferro i dues obertures amb llinda amb persianes enrotllables en el núm. 3 i de llibret en el núm. 4. A la segona planta del núm. 4 hi ha dos obertures dobles a mode de balconada amb barana de ferro. Les obertures de la casa núm. 3 són totes amb llinda; però les del núm. 4 tenen són d'arc oprimit còncau i a la segona planta de secció trapezoïdal. El parament de la façana és un estucat llis sense ornamentació en el núm. 3 i amb recrescuts a les obertures en el núm. 4. El balcó d'aquesta segona, està suportat per quatre mènsules, així com la cornisa de coronament. En els dos casos la façana està coronada per damunt el pla de coberta per una barana d'obra amb calats.</p> | 08172-169 | Carrer Encall Clavé, 3 i 4 | 41.4907600,2.3567200 | 446302 | 4593438 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58363-foto-08172-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58363-foto-08172-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58381 | Sardana l'Endalet de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-lendalet-de-premia | XX | <p>Sardana dedicada a l'Endalet, personatge molt popular a la població de Premià de Mar, obra de Francesc Mas Ros, estrenada a l'any 1974. No té lletra.</p> | 08172-187 | Premià de Mar | 41.4915400,2.3571000 | 446335 | 4593524 | 1974 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58387 | Fons documental del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons documental de la Fundació centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil (CRIT) referent a temes artístics i documentació local i de Catalunya industrial i tècnica (uns 50 metres lineals).</p> | 08172-193 | Carrer Sant Pau, 13 | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 58346 | Cases de cós del carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XVIII | <p>Conjunt homogeni de quatre cases de cós, són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés, a la dreta, i una finestra amb reixa de ferro, a l'eix esquerre, a excepció de la casa número 37 que no té finestra lateral. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. A la cas del número 31i 37 només hi ha una obertura damunt la porta d'accés. En la casa número 33 hi ha dues obertures amb llinda i a la casa número 35 una finestra i una balconada. De les obertures, destaquen les finestres de la planta pis dels números 31, 35 i 37 que conserven els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada. També es conserven els emmarcaments de les portes d'accés de les quatre cases. El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals.</p> | 08172-152 | Carrer Enric Prat de la Riba, 31, 33, 35, 37 | <p>A partir d'ajuntar petits indicis (nivells arqueològics, elements arquitectònics, documentació escrita) es pot determinar que aquest conjunt de quatre cases tenen l'origen en el segle XVIII. Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4892500,2.3569800 | 446323 | 4593270 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58346-foto-08172-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58346-foto-08172-152-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 37 és possiblement la casa de cós de Premià de Mar que s'ha conservat més inalterable al pas del temps i a les transformacions i la que conserva més elements originals així com la seva estructura. Té el sobrenom de Can Moixina. La casa del número 33 es coneix com a Can Pau Santana. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58294 | Búnquers del canvi d'agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquers-del-canvi-dagulles | <p>MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</p> | XX | està arrebossat i amb grafitis i descalçat pels fonaments | <p>Conjunt de dos búnquers de planta trapezoïdal que protegien la torre del canvi d'agulles del ferrocarril. Estaven situats a banda i banda de la torre i adossats al mur que feia de talús de contenció de la via del tren. L'entrada als búnquers es feia per la part del darrera, per la cara septentrional. Cada búnquer té dues espitlleres, una frontal i l'altra lateral. Està construït en pedres irregulars unides amb ciment a la part inferior en forma de talús i encofrat de ciment a la part posterior.</p> | 08172-100 | A la platja, enfront l' Avinguda de Roma | <p>A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses.</p> | 41.4867300,2.3523600 | 445935 | 4592993 | 1937 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-foto-08172-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-foto-08172-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la darrera remodelació del passeig va estar punt de ser destruït. L'avís d'uns veïns i la intervenció de l'Ajuntament ho evitaren. Tot i així havien fet prou de mal. L'arrebossat posterior i el seguit de pintades no n'afavoreixen el seu aspecte. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 58295 | Búnquer del port | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-port | <p>MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</p> | XX | completament descalçat | <p>Búnquer de la guerra civil de planta rectangular construït amb formigó. L'any 1999 eren visibles dues espitlleres i poca cosa més. Ja llavors estava mig colgat. Les obres d'ampliació del port i adequació del passeig han acabat de colgar-lo encara més. Estava controlant l'accés a la carretera de Vilassar de Dalt. Segurament l'entrada era per la part posterior i a les façanes laterals també tenia espitlleres.</p> | 08172-101 | Davant de les cases barates | <p>A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses.</p> | 41.4903000,2.3642100 | 446927 | 4593382 | 1937 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58295-foto-08172-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58295-foto-08172-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58379 | Jardins de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-maristany | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.</p> | 08172-185 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf. Pel que fa a la fusta d'alzina podem dir que aquesta és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . Pel que fa al xiprers, és pot dir que aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. Finalment, i en referència a l'olivera, cal recordar que la seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. Finalment, de l'olivera El nom d'olivera prové del llatí òleum, oli, i Europaeus, d'Europa del grec (Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va aparèixer a la regió mediterrània fa ja milers d'anys, després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà (7.000 anys). Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III aC. Després, al segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. El seu hàbitat són les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats salvatges habiten a terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins. L'olivera és una planta molt present en moltes cultures mediterrànies. Ja a l'antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat element sagrat i era emprat per ungir reis i atletes. Tanmateix les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i guerres. Segons la mitologia l'olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l'Àtica. Aquest arbre també es troba present a la cultura egípcia on les seves branques són considerades com un símbol de benedicció i purificació. Un exemple és que es troben presents en una representació de la tomba del faraó Tutankhamon. A Roma, Horaci, el poeta, esmenta el fruit fent referència a la seva dieta personal. També es troba esmentada en l'Odissea d'Homer, on Ulisses s'hauria arrossegat per sota de dos brots d'olivera, i a la Bíblia (una branca d'olivera hauria mostrat a Noè la fi del diluvi, etc).</p> | 41.4932300,2.3625400 | 446790 | 4593709 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de 100 anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. Tanmateix s'hauria de protegir el seu perímetre així com el de l'olivera per tal que els infants no s'hi enfilessin constantment i els malmetin. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58283 | Carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-francesc-0 | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i es delimita a ponent pel carrer Joan Prim i a llevant, actualment per la carretera de Vilassar de Dalt (Carrer de Llevant), però fins fa relativament poc, quedava delimitat pels terrenys de la Masia Ribas. Més o menys uns 50 metres més enllà del carrer Alfons. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 27, 29, 31, 33, 35, 37, 39, 45, 47, 51, 55. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-89 | Carrer Sant Francesc | <p>Al principi del carrer hi havia una casa projectada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert (1879 - 1949), segons es pot comprovar a l'arxiu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. Actualment en aquest indret hi ha un bloc de pisos de construcció dels anys 60 o 70 del segle passat. Una altra característica dels carrers més antics i del primer urbanisme és l'existència de l'hort davant la casa, a l'altre costat del carrer. Aquests horts es van anar substituint per edificacions, algunes amb més interès que d'altres. El cas del carrer Sant Francesc és el segon cas.</p> | 41.4900000,2.3611000 | 446667 | 4593351 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58205 | L'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lamistat | <p>ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici completament reformat per adequar-lo a les necessitats actuals, però que s'ha mantingut la façana i l'estructura de l'edifici original, que era de planta quadrada amb quatre pilars rodons que estructuren la planta en tres crugies iguals i amb la coberta plana. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica en els tres cossos que la formen. En el cos central es defineix l'entrada, amb la porta amb llinda amb un fris decorat amb motius florals i, en el centre, l'any 1902. Està coronat per una cornisa suportada per dos tríglifs als costats. Damunt la cornisa motllurada una decoració flamígera amb fulla d'acant central. Per damunt es pot llegir 'Centre Amistat Obrera' i a sobre un ull de bou. En els cossos laterals, s'obren dos parells de finestres amb llinda amb guardapols semicirculars amb ornamentació floral. El parament és un esgrafiat de carreus posats a portell, amb sòcol i recreixements a l'entorn de les obertures i a les cantonades i amb separacions entre les crugies i a mitja alçada. El coronament és triangular en la crugia central.</p> | 08172-11 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900630,2.3591887 | 446508 | 4593359 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58205-foto-08172-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58205-foto-08172-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneixia amb el sobrenom de Can Seixanta. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58328 | Arxiu Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-amistat | XIX-XX | No està classificat n i disposa de els mesures de seguretat mínimes. | <p>L'arxiu de l'entitat conserva els primers estatuts i alguna carta de la tramitació, els llibres d'actes de les diferents juntes i els carnets d'antics socis. Potser també algun programa d'activitat realitzada, però de forma puntual. No es pot resseguir l'activitat de l'entitat.</p> | 08172-134 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala de ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900800,2.3591900 | 446508 | 4593361 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58328-foto-08172-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58380 | La disfressada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-disfressada | <p>BOTEY, Eloi i MASSA, Pompili (2007). El ball de la disfressada de Premià de Mar. Treball inèdit.</p> | <p>A Premià de Mar s'havia ballat durant un curt període de temps, als anys 30 del segle XX , una versió del ball de l'Espolsada de Premià de Dalt, però se'n va perdre la tradició, i tot i que encara se n'ha pogut trobar el rastre del record i es coneix la melodia amb la qual era ballada, no es coneix la part coreogràfica. La partitura conservada és la de la part central del ball, el ball rodó o contradanses, anomenada a Premià de Mar, la Disfressada, per la peculiaritat que els balladors ho feien disfressats de diferents personatges. Les altres parts del ball, entrada, espolsada i ball de sortida, són les mateixes melodies de Premià de Dalt, ja que es dedueix la proximitat i influència veïna i el fet de compartir músics, segurament, en aquella època. És per això que en aquesta reposició, s'ha optat per presentar el ball amb dues colles, tal com era costum en la majoria de pobles que es coneix i per idear la coreografia de 8 contradanses, 4 per a cada colla, seguint la mateixa tècnica que hom emprava en aquests tipus de balls a la segona meitat del segle XIX. El resultat és un ball de gitanes senzill però molt suggerent, que ens transporta cap el vuit-cents. Una de les colles, la dels gitanos, va uniformada, seguint la pauta de la majoria de fotografies que s'han documentat a la comarca i que és l'estètica dels vestits del Baix Montseny (Ball de Gitanes de St. Esteve, Llinars, St. Celoni, etc) . Les coreografies parteixen bàsicament d'un ball rodó, reflectint la igualtat dels components de la colla. L'altre grup, s'anomenen els disfressats, els pròpiament de Premià de Mar. S'ha optat per representar diversos oficis o estaments de la població: el pescador, el pagès, el batlle... Les coreografies tenen en compte sempre el rang social de cadascú, i en conseqüència, hi ha algú que va al davant. El ball consta de 3 parts. La primera (l'entrada) i la segona (les contradanses) les ballen cada colla per separat, i la tercera (la jota i la polca), per tancar el ball, ho fan les dues colles juntes. Pel què fa a l'acompanyament musical, actualment el grup de folk 'La Coixinera' de Mataró n'ha fet uns arranjaments especials, respectant les melodies, però fugint del so de cobla amb el qual es ballava antigament.</p> | 08172-186 | Premià de Mar | <p>Antigament, en molts pobles del Maresme i el Vallès, per Carnaval es ballaven els Balls de Gitanes. Uns balls populars on hi participava tothom que volia, de forma amateur i que es ballaven, el diumenge de Carnaval a la plaça del poble. Cada poble tenia, en el seu ball, unes característiques que el fan diferent de la resta. Seguint amb l'esperit de recuperació de tradicions que té la Festa Major d'Hivern de Premià de Mar, l'entitat De Bòlit! Ha fet la reposició d'un antic ball de Carnaval, ballat durant un temps a Premià de Mar i perdut des de fa moltes dècades. Ara, de nou, torna a formar part de la festa, i pretén quedar instaurat per als anys propers.</p> | 41.4923600,2.3581300 | 446421 | 4593615 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58340 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-1 | XX | <p>Aplec sardanista que enguany, 2010, arriba a la seva 37 ª edició. Actualment es celebra a la Plaça de la Sardana, però amb anterioritat s'havia celebrat a la plaça de l'Ajuntament o alguns anys a la Plaça Nova. L'Aplec dura tot el dia (matí i tarda) i participen diverses cobles. L'edició del 2010 ha comptat amb la presència de la Cobla Premianenca, la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Mediterrània. S'aprofita l'Aplec per fer diversos sortejos a benefici del manteniment econòmic de l'entitat i del propi Aplec. S'acostuma a celebrar el diumenge més proper a la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08172-146 | Plaça de la Sardana | <p>Aquest aplec està organitzat pels Amics de la sardana, entitat fundada l'any 1949, que també organitza l'Aplec de Sant Mateu, ballades de sardanes tots els divendres d'estiu i cursets per aprendre a ballar sardanes.</p> | 41.4915100,2.3570900 | 446334 | 4593521 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest aplec serveix de tret de sortida per la temporada sardanista. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58271 | Plàtans de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-gran-via | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | <p>Conjunt de 226 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. La majoria es van plantar l'any 1915, quan era alcalde Joaquim Vidal i va decretar la Festa de l'Arbre. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Gairebé tots els espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,20 m de volt de soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. Els escocells han estat tapats amb suro tenyit vermell.</p> | 08172-77 | Gran Via de Lluís Companys | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4925900,2.3579000 | 446402 | 4593641 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58273 | Plàtans de la carretera de Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 61 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques, alguns d'ells importants. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m a 1,40m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-79 | Carretera de Premià de Dalt | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4922800,2.3516200 | 445878 | 4593610 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58274 | Plàtans Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-carrer-de-la-placa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 95 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-80 | Carrer de la Plaça | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4918300,2.3556400 | 446213 | 4593558 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58318 | Plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-riera | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 76 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera que proporcionin ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes importants a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-124 | Riera de Premià | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4893700,2.3544200 | 446109 | 4593285 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie. Els escocells han estat tapats i recoberts superficialment amb còdols de dimensions molt petites i una mena de vernís - cola. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58371 | Plaça Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ajuntament | XIX | <p>Espai generat al voltant de l'església de Sant Cristòfol i de l'Ajuntament i delimitat, a ponent, pel carrer de la Rectoria i, a llevant, pel carrer de la Plaça. Les cases més antigues són les que es situen a migdia de la plaça, amb la façana orientada al nord, mirant a l'església i fent cantonada amb el carrer Rectoria Es tracta de cases de planta rectangular, generalment de planta baixa i pis, algunes tenen soterrani. La que ha estat menys modificada és al del número 4. Però també destaca la del número 5 amb planta baixa, dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat català. La del número 6 és de construcció recent, però recupera, en part, la tipologia característica ja que des de 1958 o 59 havia estat primer un comerç i després agències immobiliàries i la seva façana distorsionava el ritme de les altres façanes. Actualment recupera la planta única que tenia, molt semblant a la del número 8. La resta de cases han estat molt transformades.</p> | 08172-177 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Aquest espai es genera a partir de la donació que la família Manent fa dels terrenys per construir-hi, primer, una ermita dedicada a sant Cristòfol, que s'acabarà convertint amb l'església parroquial. L'actual Ajuntament havia de ser la casa del rector amb l'hort al davant, però, finalment es va convertir en Ajuntament. El nom de la plaça ha canviat infinitat de vegades al so del règim polític de torn.</p> | 41.4896416,2.3569340 | 446319 | 4593314 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58371-foto-08172-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58371-foto-08172-177-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58272 | Pins de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-salle | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Grup de 6 pins pinyoners (Pinus pinea), ubicats davant de la porta principal d'accés del Club de tennis de Premià de Mar. Tanmateix un d'ells es troba arran de paret al interior del Club de tennis Premià de Mar. Es tracta de pins relativament joves, que mesuren entre 10 i 12 metres d'alçada, una volta de canó i una volta de soca de 80cm a 1,10m aproximadament. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada té la forma característica d'una ombrel·la. Són arbres perennifoli; les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</p> | 08172-78 | Torrent Castells, cantonada Passatge del Palmar | <p>Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.</p> | 41.4882500,2.3492400 | 445676 | 4593164 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58304 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-8 | XXI | <p>La Festa major d'Hivern de Premià de Mar és una festa restaurada molt recentment, però amb cert pòsit històric. Coincideix en dates amb el Carnaval i concentraria els actes del dijous gras fins al diumenge de carnaval. Quedaria el dimecres de cendra com a acte posterior. Els Penja-culpes és un acte nou, pensat per aquesta festa que tracta de despertar els esperits de les antigues fàbriques de Premià fent un cercavila amb molt de soroll. Es fa el divendres a la nit. Al dia següent (dissabte a les 19 h.) es fa una cercavila fins a la Foneria o Pl. dels Països catalans, o els Penja-culpes llegeixen versots satírics del món local o social en general. En acabat es reparteix un got de caldo. Els Penja-culpes són els esperits de les antigues fàbriques de Premià de Mar i s'ajunten per criticar a tort i a dret el poble, deixant a tothom retratat, sabent tot el què ha passat i deixat de passar durant l'any a la vila, gràcies a la seva condició d'esperits observadors. Són uns personatges fantàstics, però alhora molt lligats a la vida premianenca que ens recorden què havia estat Premià (de forma explícita en els seus versots, i indirectament gràcies als seus noms, reconeixibles en el teixit urbà i la història de Premià). També ens fan veure com és ara el poble i com podria arribar a ser. Ells es desperten per carnaval cadascun des de la seva fàbrica (o l'espai on antigament estava ubicada), corren pel poble i acompanyats d'una música pròpia, reciten uns versots crítics.</p> | 08172-110 | Premià de Mar | <p>Aquesta festa havia existit abans del franquisme, i a l'any 1981 es va re instaurar en un ple de l'Ajuntament, tot i que no s'havia activat mai, fins l'any 2006. La festa es feia en dates de Carnaval. L'any 2006, es va crear una comissió anomenada Fem Gran La Petita, que va voler iniciar aquest projecte i començar a fer coses com a prova de foc. I així va ser com es va proposar el tema dels Penja-Culpes.</p> | 41.4896800,2.3569500 | 446321 | 4593318 | 2006 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58304-foto-08172-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58304-foto-08172-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58285 | Carrer Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra, també amb llinda damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. A la part del darrera acostumen a tenir un pati. Les cases dels números 3 i 23 es diferencien d'aquesta tipologia perquè a la planta pis, s'alça una tribuna; i en aquesta darrera la coberta s'ha modificat per un terrat pla practicable. Això també passa en la número 27. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-91 | Carrer Colom, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27 | <p>Aquestes cases es relacionen amb la fàbrica de Can Puiggròs, com habitatges dels treballadors. Llavors, la fàbrica anava des del carrer Colom fins a la Gran Via, en tota la façana del carrer Joan Prim per ponent. Per llevant tot eren camps, fins arribar a la Masia Ribas.</p> | 41.4905497,2.3603706 | 446607 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml