Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58207 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-2 | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XVII-XIX | Masia de planta quadrada amb una crugia perpendicular a la façana i una crugia al darrera paral·lela a la façana, que consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal, orientada a migdia, amb una porta d'accés amb arc de mig punt i finestra amb llinda a la dreta i una petita obertura amb pedra treballada a l'esquerra. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda, d'igual factura a la de la planta baixa, fetes en època molt recent. Destaca un rellotge de sol pintat sota el carener fet el 1964, però amb els anys pintats a dalt 1626-1888. Està envoltada de jardí en tres dels seus quatre costats. | 08172-13 | Camí Ral, 44 | Primera documentació que es remunta a l'any 1626. Consta que a l'any 1888 es va fer una forta reforma, convertint la casa en dues independents: uns llogaters i una casa de telègrafs. L'any 1964 es va fer la darrera reforma. | 41.4885100,2.3565100 | 446283 | 4593188 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 58211 | Can Roura; la Nau; Villa Jacinta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roura-la-nau-villa-jacinta | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4. | XIX | Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l'espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d'una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d'estil romàntic. Consta de planta baixa i pis; el nucli d'escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l'exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d'arc carpanell. Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols. | 08172-17 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal·là la barberia col·lectiva. Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola i actualment hi ha dependències municipals (Jutjat de Pau i Registre Civil, Regidoria de Medi Ambient) i també hi dormen els gegants. | 41.4898900,2.3579000 | 446400 | 4593341 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 58210 | Cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Conjunt d'habitatges situades en dues illes de cases separades pel carrer de Llevant o Ctra. de Vilassar de Dalt. La primera limita a migdia amb el Camí Ral i al nord amb el carrer Sant Francesc; i la segona amb el Camí Ral a migdia i amb el carrer del Dr. Martí Casas al nord. Són cases entre mitgeres de planta rectangular i una única crugia amb escala lateral de dos trams, jardí davanter i pati posterior. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; acabada en ràfec. Totes les cases tenen la mateixa façana tot i que moltes han estat transformades. Es generen a partir d'una composició simètrica asimètrica que es defineix en planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral amb persianes de llibret de fusta i a la planta pis amb una finestra central. Totes les obertures són amb llinda. La casa de la cantonada es retrasa de l'alineació. Els patis davanters estan delimitats per un mur d'obra, baix i de perfil sinuós amb una petita entrada central amb una porta de fusta. | 08172-16 | Camí Ral, 140-155 | La seva construcció és anterior a la dictadura de Primo de Ribera i eren de protecció estatal, per aquest motiu se les anomena 'cases barates'. | 41.4905700,2.3638200 | 446895 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58210-foto-08172-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58210-foto-08172-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 58209 | Ca la Xalma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xalma | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Bacelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, amb tres crugies perpendiculars a la façana principal. Escala de tres trams situada en una crugia lateral, consta de planta baixa i pis en el cos central i planta baixa en els cossos laterals. La coberta del cos central és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Les cobertes dels cossos laterals són planes practicables a mode de terrat català a excepció del cos d'escala i d'un afegit posterior. La façana principal, orientada al nord, es disposa amb una composició simètrica que es defineix a la palnta baixa amb la porta d'accés amb llinda i dues balconades als cossos laterals; i a la planta pis amb un balcó amb barana de ferro forjat. El parament de la façana és un estucat llis amb recreixements a les obertures i a la separació dels cossos. Coronament sinuós trilobulat i barana dels terrats massissa. Hi ha una tanca exterior, al costat de ponent i a migdia, amb matxons massissos acabats amb dues rajoles en forma de teulada a dues aigües que delimita el pati lateral i posterior amb el carrer. Aquests matxons tenen una decoració pintada amb motius florals. | 08172-15 | Carrer Enric Prat de la Riba, 48-50 | La casa es coneix com a Ca la Xalma per Josep Xalma Mota, metge i avi de l'actual propietària. Però el qui va fer construir la casa fou Josep Riera Cisa, segon matrimoni de Mariana Estival i capità de barco. | 41.4892400,2.3575800 | 446373 | 4593269 | 1910 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 58199 | Propagadora del Gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/propagadora-del-gas | ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOFILL, Montserrat (1993). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, núm. 17, abril de 1993. COMAS, Ure (1995). L'alcalde de Premià de Mar ataca l'oposició i afirma que renovaria el pacte amb el PP. El Punt, 10 de maig de 1995. CRESPO, Montserrat (1995). Salvem el Gas. La Clau, del 19 al 25 de maig de 1995. DÍAZ, Ma Jesús (1995). La Plataforma Cívica demanarà que la Fàbrica del Gas es consideri bé d'interès local. Premià Actual, 19 d'abril de 1995, pàg. 3. DURAN i SALAT, Josep (1987). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Setembre de 1987. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La fàbrica de gas de Premià de Mar. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar, un sifó sense gas. A tota vela, núm. 5, pàg. 7, abril de 1995. ERC de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar a mig gas. Zerovuittresquaranta, núm. 55, abril de 1995, Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Amenaça de destrucció d'un bé patrimoniable a Premià de Mar. Dossier de Patrimoni Cultural d'informació i documentació per als municipis. Abril de 1995, núm. 70. Diputació de Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La preservació del patrimoni cultural, una assignatura pendent de la nostra societat: la Fàbrica del Gas de Premià de Mar. Tribuna del Full Informatiu de la Societat Catalana d'Arqueologia, núm. 115, maig de 1995. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). La conflictivitat social en el patrimoni cultural. La recuperació d'un element patrimonial a Premià de Mar (El Maresme): La Fàbrica de Gas; dins Segones jornades de patrimoni cultural i societat. Col·lecció Costa de Llevant, núm. 3. associació d'Estudis Científics i Culturals. Premià de Mar, pàgs. 115-123. NIELL, Cristina (1995). L'Ajuntament de Premià vol enderrocar dues naus de la fàbrica del Gas, El Punt, 2 de març de 1995, portada i pàgina 3. NIELL, Cristina (1995). S'oposen a l'enderrocament de part de la fàbrica de gas de Premià. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). ERC presenta una proposició no de llei per impedir l'enderroc de la fàbrica de Gas de Premià. El Punt, 26 de març de 1995. NIELL, Cristina (1995). Demanen que la fàbrica del Gas de Premià sigui declarada bé d'interès local. El Punt, 4 d'abril de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). La Plataforma de la fàbrica del Gas titlla l'alcalde de 'populista'. El Punt, 14 de maig de 1995. RODRÍGUEZ, Àngela (1995). L'Ajuntament de Premià de Mar aprova l'enderroc de dues naus de l'antiga fàbrica del Gas. Premià Actual, 22 de març de 1995, pàg. 5. ROSSELLÓ, Martí (1995). La fàbrica del Gas de Premià de Mar. El Punt, secció La Galeria, 16 d'abril de 1995, pàg.7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga fàbrica de gas que ha estat rehabilitada per encabir-hi un museu tèxtil i diverses dependències municipals. L'edifici originari estava format per un edifici principal, dos naus posteriors i tres gasòmetres, dels que només es conserven l'estructura de contenció. L'edifici principal consta de dos cossos simètrics formats cadascun per dues naus d'una crugia i units per una reixa central de ferro forjat que és l'entrada principal al recinte; la coberta és de teules provençals a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues naus posteriors són de planta rectangular, en origen estaven obertes per la façana interior al recinte amb arcades de mig punt. L'obra és de fàbrica de maó vist en els brancals i llindes de façana i finestres i en els matxons de l'entrada i el pla de façana de pedra. A l'extrem septentrional del solar hi havien tres gasòmetres. El projecte de remodelació de l'edifici per convertir-lo en museu tèxtil i dependències municipals realitzat per Antoni Càceres. | 08172-5 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | L'antiga fàbrica del gas comença a funcionar l'any 1884, és una de les poques restes al nostre país d'aquesta activitat industrial. El gas manufacturat fou una important innovació de la Revolució Industrial. A finals del s. XVIII, inicis del XIX es realitzen les primeres aplicacions industrials. Gràcies a aquestes s'aconseguí produir gasos combustibles per a destil·lació seca de l'hulla i destinar-los a l'enllumenat. La 'Sociedad Catalana para el alumbrado de Gas' fou la primera empresa que s'instal·là a Catalunya per produir gas per l'enllumenat públic l'any 1843. L'any 1853 la societat 'La Propagadora del Gas' compra a Premià uns terrenys i el febrer de 1884 es va posar en funcionament la fabricació de gas. El carbó utilitzat era hulla granada i antracita, provinent d'Astúries i Anglaterra, transportat a Barcelona en vaixells; allà es carregava en trens amb vagons que arribaven fins a Premià, a l'estació i d'aquí a la fàbrica en carros i camions. El 1913, l'empresa 'Catalana de Gas i Electricitat' va adquirir totes les instal·lacions de 'La Propagadora del Gas'. A partir del 1913, les empreses elèctriques van estendre les seves xarxes de distribució pel Maresme i, poc a poc, les poblacions servides per gas van anar canviant els serveis d'enllumenat i força per electricitat, cosa que va representar una important reducció en el subministrament de gas. La guerra europea dels anys 1914 - 1918, va produir un fort col·lapse, degut a la manca del carbó d'Anglaterra i a les reduïdes possibilitats de transport marítim del carbó d'Astúries. La fàbrica de Premià va poder seguir en servei, encara que molt restringit, cremant carbó vegetal, pinyols d'oliva i costals de llenya provinents dels boscos dels voltants de la població. Aquests combustibles no produeixen els subproductes de carbó de coc, ni quitrà, gravant per tant el rendiment econòmic de l'empresa. Poc a poc, es va anar normalitzant la recepció de carbó d'hulla. L'entrada del gas i l'electricitat va reduir les vendes del carbó creant un nou problema a les fàbriques, que veien augmentar l'existència de dit subproducte. Quan semblava que pels anys 30, la situació de les empreses gasistes s'estava normalitzant, es presentaren noves dificultats d'arribada de carbó, entre 1937 i 1950. A conseqüència dels conflictes es va interrompre en moltes ocasions el subministrament de gas als abonats. La fàbrica de Premià va continuar fins el 1941, en que va arribar la canalització d'un tub que portava el gas produït a Barcelona, finalitzant la funció productiva de la indústria, continuant però com a reguladora del subministrament als abonats de la seva zona. L'any 1956 la 'Catalana de Gas' va posar en servei la fàbrica de Sant Martí, un nou procediment de producció amb el tractament de fuel oil pel sistema 'cracking catalitie', que va representar una gran economia de carbó i una major regularitat en el subministrament, que va repercutir favorablement en la zona del litoral. L'any 1971 es va canviar a Premià de Mar el subministrament de gas anomenat 'ciutat' per gas natural i l'any 1983 les funcions comercials que quedaven a la delegació de Premià foren traspassades a les oficines de Badalona i Mataró, quedant totalment eliminada la fàbrica de Premià de Mar. La fàbrica de Premià va complir una important funció durant els anys que va estar en servei, impulsant el desenvolupament d'indústries, comerços, pagesia i confort en habitatges; donant feina a la vegada a petites indústries de construcció als que encarregava serveis auxiliars de manteniment i proporcionava feina a lampistes de les poblacions afectades. Va crear llocs de treball i en els darrers anys de fabricació i distribució conjunta, comptava amb una nòmina de personal d'uns 40 treballadors. En l'aspecte social, s'anticipà a la implantació de disposicions de previsió social: manteniment dels salaris fins a la seva mort, donar facilitats d'absència en casos de necessitat familiar i anticipant crèdits sense interès. | 41.4888900,2.3527600 | 445970 | 4593233 | 1884 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 58197 | Església de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MARGENAT, Joaquim (1983). Breu resum de la construcció de l'església parroquial de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 1-2. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1991). Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; dins Joves de Sant Cristòfol, núm. 11, juliol de 1991. Parròquia de Sant Cristòfol de premià de Mar; pàgs. 8 -13. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador, col·lecció El Montalt, núm. 5. Argentona. PARADERA, Mossèn Josep (1932). Notes històriques. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Diari El Matí. | XIX-XX | Església de planta de creu llatina amb tres naus, la central més ampla i dues laterals on s'ubiquen alguns altars. L'eix principal correspon a l'entrada i el presbiteri amb capçalera recta, i l'eix transversal amb el transsepte i el creuer. A l'esquerra del presbiteri hi ha la sagristia i a la dreta la Capella del santíssim que es comuniquen per darrera. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i en l'eix principal amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el creuament dels dos eixos s'alça una cúpula sobre quatre petxines il·luminada per un llanternó. El campanar s'ubica a l'esquerra, és octogonal sobre base quadrada i rematat amb torre octogonal més petita i pas perimetral amb barana de balustrada. Tot rematat amb un pinacle i una creu al seu damunt. Les campanes es diuen Jacinta i Tecla i es van beneir a mitjans dels anys 60 del passat segle. Per sota el nivell de les campanes, hi ha quatre rellotges. La façana és d'estil barroc seguint les línies de l'antiga església. El parament és pla amb cornisa dibuixada i rosetó central. L'element més destacable de la façana i de tota l'església és la portada barroca de pedra granítica amb motius mariners. A l'interior també destaca el baldaquí, d'estil barroc salomònic. | 08172-3 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | L'actual església és fruit de la reconstrucció realitzada a partir de l'any 1939, ja que durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va cremar i es va enderrocar a mà, deixant només un metres d'alçada del mur perimetral. Les primeres dades que fan referència a l'existència d'una ermita dedicada a Sant Cristòfol daten de 1798, quan es posa la primera pedra i es beneeix. Però no és fins el 10 de juliol de l'any 1820 que s'hi celebra la primera Missa. No és fins l'any 1841 que sant Cristòfol aconsegueix independitzar-se com a parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, no sense maldecaps, tot i que des de l'any 1836 ja hi havia ajuntament. A partir d'aquest moment s'inicia un projecte d'ampliació del temple que trigaria forces anys en finalitzar. L'aspecte d'aquell temple el coneixem per alguna fotografia conservada i veien l'aspecte de l'actual església, ja que es va seguir el mateix model, si més no pel que fa a la planta. | 41.4896100,2.3566700 | 446297 | 4593310 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|96 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 58200 | La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salle | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici de dues naus perpendiculars en forma de 'T' capgirada. La nau principal, orientada est - oest, és de tres crugies paral·leles a la façana, segons mòdul ABA. Els mòduls A contenen aules i dependències diverses; el mòdul B és el passadís central que travessa tot l'edifici i comunica les aules d'esquerra i dreta i les escales dels dos extrems. La nau perpendicular, orientada nord - sud, és d'una sola crugia i conté la capella i la biblioteca. Consta de semisoterrani, tres pisos i golfes. Les dues cobertes són de teules àrabs a dues aigües interseccionades en creu amb els careners paral·lels a les façanes i amb finestres en mansarda. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons mòdul ABCBA: en el mòdul C hi ha l'accés central amb escala fins a la planta baixa, amb una porta d'arc de mig punt; en els mòduls A, hi ha accessos secundaris també elevats amb l'accés per escales; i els mòduls B amb tres fileres de set finestres i una filera d'obertures que corresponen al semisoterrani. Els brancals, ampits i llindes de façana i finestres estan fets d'obra de maó vist; el pla de façana és de pedra coronat amb cornisa treballada. | 08172-6 | Carrer Abat Oliba, 17 | El 26 de setembre de 1906 arriben tres Germans a Premià de Mar i compren una parcel·la per construir-hi un edifici (escriptura datada el 18 d'octubre). El 21 de juliol de 1908 s'inaugura el Noviciat amb 27 aspirants belgues acompanyats pel Sant miquel Febres Cordero. Els plànols estan datats l'any 1907 i són obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el germà Geraldus. Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu. | 41.4881600,2.3502700 | 445762 | 4593153 | 1907 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Germà Geraldus | Els plànols de l'edifici es conserven en el fons de l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.L'edifici té una gran similitud amb el col·legi de La Salle de Figueres, que s'inaugurà l'1 de maig de 1910. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58368 | Portalada de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MARGENAT, Joaquim (1983). Breu resum de la construcció de l'església parroquial de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm.. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 1-2. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1991). Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; dins Joves de Sant Cristòfol, núm. 11, juliol de 1991. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar; pàgs. 8 -13. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador, col·lecció El Montalt, núm. 5. Argentona. PARADERA, Mossèn Josep (1932). Notes històriques. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Diari El Matí.</p> | XVIII | Enguany ha estat restaurada. | <p>Portalada arquitravada realitzada en granet. Tot el conjunt és un relleu amb llinda i brancals treballats amb motius mariners (peixos, crancs i altra fauna marina). A la llinda i dins una orla, hi apareix una barca de mitjana amb pescadors. Damunt la llinda, hi ha una fornícula clàssica amb la imatge de Sant Cristòfol; està flanquejada per dues hídries ornamentals adossades al mur.</p> | 08172-174 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | <p>És l'únic element que resta de l'antiga capella del segle XVIII. Es desconeix la seva procedència o escultor. Durant la Guerra civil espanyola (1936-39) es va salvar de la destrucció perquè fou desmuntada i traslladada a Barcelona. Després de la guerra es quedà en el Museu Marítim i per recuperar-la i tornar-la a col·locar es van haver de fer més d'una gestió, ja que es volia tornar una còpia i quedar-se l'original en el Museu. Finalment, la còpia es va quedar en el museu on actualment es pot contemplar.</p> | 41.4897442,2.3567364 | 446303 | 4593325 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58254 | Gran Via de Lluís Companys 229 / vil·la de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-229-villa-de-la-gran-via | <p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BARRAL, Xavier (1978). Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana, núm. 77. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONAMUSSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes en la comarca del Maresme; dins Cingles, núm. 11. Mataró, pàg. 2-4. CARPIO, Isabel i COLL, Ramon (1987). Resultats de l'excavació d'urgència al solar de la Gran Via 229 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. CUYÀS, J. M. (1977). Història de Badalona, vol. III. Badalona, pàg. 350 DELMAR, J. (1969). Ochenta metros quadrados de mosaico romano en Premiá de Mar; dins El Noticiero Universal del 13 de març de 1969. FORASTER, P. (1969). Hallazgo de una villa romana del siglo XII (sic) en Premiá de Mar; dins La Prensa del 22 de març de 1969. GÓMEZ, Joan (1970). Premià arqueològic; dins Guia del Patronat Catequístic de Premià de Mar, núm. 177. Premià de Mar, pàgs. 2-4. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Família, núm. 8. Premià de Mar, pàg. 12. MORAGAS, Salvador (1969). Material d'excavacions; dins Guia del Patronat Catequístic de Premià de Mar, núm. 168. Premià de Mar, pàg. 2. MORENO, A. (1969). Hallazgo arqueológico en Premiá de Mar; dins Tele-Exprés del 25 de març de 1969. Mosaic romà; dins Butlletí de l'AECC, núm. 5. Premià de Mar, 1979, pàg. 2. Noticiari. Guia del patronat catequístic de Premià de Mar, núm. 165. Premià de Mar, 12 de maig de 1969, pàg. 9. Noticiari. Guia del patronat catequístic de Premià de Mar, núm. 167. Premià de Mar, 15 de juliol de 1969, pàg. 5. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. ROSSELLÓ, M. (1970). Premià de Mar. Aniversari; dins El Maresme, núm. 21. Mataró, pàg. 9.</p> | I -VI dC | Destruït en una gran part | <p>Important vil·la romana que cal relacionar amb les troballes d'Horta Farrerons. Fou descoberta l'any 1969, però es va destruir sense poder fer una excavació completa. Només es va realitzar una campanya de salvament. Destaca la troballa d'un mosaic policrom amb la representació de motius geomètrics (el motiu central eren octògons), realitzat en dues fases: la primera d'època severa i la segona baix imperial. Les seves dimensions eren 8,2 x 5,32 metres. A sota, hi havia dipòsits d'ús indeterminat. I per damunt tombes que es daten entorn els segles XVII o XVIII. Entre els anys 1999 i 2000 es documentaren diversos murs, dos llars de foc, tres fornals, una cisterna i diversos nivells arqueològics amb ceràmica d'època romana. Tot això es documentà en una estreta franja, que era la rasa d'instal·lació d'un col·lector, i, per tant, en unes circumstàncies que dificulten la interpretació i la relació entre les diverses estructures.</p> | 08172-60 | Gran Via de Lluís Companys, 229 | <p>Vil·la romana descoberta arrel de la construcció de blocs de pisos. Tot i la importància i espectacularitat de la troballa no es va poder fer una excavació sistemàtica. Tan sols es realitzà un salvament de les restes i dels mosaics policroms que es dipositaren al Museu d'Arqueologia de Catalunya, llavors depenent de la Diputació. Entre els anys 1999 i 2000, amb motiu de la instal·lació d'un col·lector al carrer Jacint Verdaguer, es realitzà un control arqueològic i l'excavació dels sectors amb resultat positiu.</p> | 41.4950200,2.3624500 | 446784 | 4593908 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Tot i la campanya de salvament per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya es desconeix cap tipus d'informe, memòria, treball o estudi. Només s'han fet estudis dels mosaics. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58286 | Carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan | <p>GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar. És paral·lel a la línia de costa i es delimita a llevant pel carrer Joan Prim i a ponent, pel carrer del Nord. També és paral·lel al carrer Sant Pere. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13. La casa del número 3 manté l'estructura original que les altres tindrien en un principi, amb només una obertura a la planta baixa per l'entrada i una petita finestra a la planta pis. A més, el sòl de la planta baixa està en una cota inferior del carrer. Això es feia per mantenir l'efecte cova dins la casa per mantenir la temperatura. La terra extreta per rebaixar i anivellar el sòl s'utilitzava en fer la tàpia. La casa del número 5 ha afegit una planta i la casa número 13 té una amplada de cós i mig i la coberta plana practicable. També destaca una casa construïda a l'altre costat del carrer, feta l'any 1931. Es tracta de la casa amb el número 14; consta de planta baixa amb una composició de la façana simètrica a partir de tres eixos de simetria amb una porta d'accés central i dues finestres als laterals, amb barana de ferro i persianes de llibret de fusta. Cornisa de teules i capcer central amb plafó ceràmic amb la representació de Sant Jordi. Es coneix com a Can Joanet de la Laia. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-92 | Carrer Sant Joan | <p>Una altra característica dels carrers més antics i del primer urbanisme és l'existència de l'hort davant la casa, a l'altre costat del carrer. Aquests horts es van anar substituint per edificacions, algunes amb més interès que d'altres.</p> | 41.4902500,2.3597900 | 446558 | 4593380 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58286-foto-08172-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58286-foto-08172-92-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 58355 | Camí de Can França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-franca | desconegut | <p>En el camí que fa de límit del terme municipal entre Premià de Mar i Premià de Dalt, a llevant del municipi, entre el Torrent Amell i Can França, s'ha documentat ceràmica antiga d'època romana, consistent en material constructiu (teules, maons), àmfora romana, dolia i terra sigil·lada sudgàl·lica i ceràmica comuna.</p> | 08172-161 | A llevant del terme municipal, al límit amb Premià de Dalt | <p>Troballes realitzades per Jordi Montlló l'any 2010 amb motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Premià de Mar.</p> | 41.4961200,2.3708800 | 447489 | 4594025 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una zona molt propera a la troballa superficial d'altres elements fitxats en aquest mapa, però tots ells en una cota inferior, més al sud. En aquest cas la troballa s'ha produït en un camí limítrof amb camps de conreu. Possiblement totes aquestes troballes tinguin a veure amb un establiment situat en terme municipal de Premià de Dalt encara per identificar. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 58255 | Gran Via de Lluís Companys enfront del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-enfront-del-mercat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC-I dC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de la Companyia de Gas Natural de ceràmica antiga. El material arqueològic documentat consisteix en àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica i ceràmica ibèrica feta a mà.</p> | 08172-61 | Gran Via de Lluís Companys cruïlla carrer de la Plaça | <p>Troballes realitzades l'any 1994.</p> | 41.4916400,2.3556700 | 446215 | 4593536 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Donada la descripció del material que es fa a la fitxa del catàleg municipal no es veu cap indici de materials del segle I dC. sense ceràmica d'importació ni cap altre indicatiu la cronologia s'hauria de revisar. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58324 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent-0 | <p>CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1993). Restes arqueològiques a Can Manent; dins Catàleg de l'exposició 'Can Manent. Història d'una casa, història d'una família'. Premià de Mar, pàg. 4 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IdC | Es desconeix si es conserven sectors. | <p>Troballa superficial, a l'entorn de Can Manent, de ceràmica antiga consistent en ceràmica de vernís negre (Campaniana A), ceràmica comuna ibèrica, àmfora (ibèrica, punico-ebussitana, itàlica, bètica, local), ceràmica comuna romana i material constructiu). També s'observen materials romans com a reaprofitament per les parets de la masia. Però es tracta de troballes descontextualitzades arqueològicament sense la presència d'estructures antigues.</p> | 08172-130 | Camí Ral, 54 | <p>Troballes realitzades l'any 1986 durant les obres de pavimentació i enllumenat públic a Can Manent (masia de propietat municipal), per Jordi Corbella.</p> | 41.4887700,2.3573500 | 446353 | 4593217 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58260 | Plaça de la Sardana / Vapor Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-sardana-vapor-vell | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1995). Restes iberoromanes a la zona del 'Vapor Vell' (Premià de Mar); dins la XI Sessió d'Estudis mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 145-157.</p> | VI aC-IIdC | Destruït en part | <p>Troballes superficials de material ceràmic d'època iberoromana, entre les que destacaven imitacions de Terra Sigil·lada aretina. L'any 1995, durant un seguiment de màquines, es documentaren nivells i ceràmica del primer ferro (650 - 550 aC), però dins el llit d'una antiga riera i, per tant, es tractava de material arrossegat.</p> | 08172-66 | Carrer Eixample | <p>Troballes realitzades en diferents fases: entre 1979 i 1981, el 1986 i el 1995 arrel d'un seguiment de màquines.</p> | 41.4914900,2.3575600 | 446373 | 4593519 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58251 | Cruïlla dels carrers Ramon i Cajal amb Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-dels-carrers-ramon-i-cajal-amb-cami-del-mig | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part es pot haver destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Durant la construcció de l'edifici del carrer Ramon y Cajal número 39 es van trobar materials arqueològics d'època romana i un mosaic.</p> | 08172-57 | Camí del Mig a la cruïlla amb el carrer Ramon i Cajal | <p>Troballes realitzades els any 1970, segons informacions orals que no s'especifiquen.</p> | 41.4967800,2.3534700 | 446036 | 4594109 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58253 | Fàbrica del gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-gas | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-V dC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de l'antiga fàbrica de gas en dependències municipals. El material ceràmic antic documentat consisteix en àmfora (itàlica i local), ceràmica comuna ibèrica i romana, dolia i material constructiu (teula).</p> | 08172-59 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>Troballes realitzades durant els anys 1996 i 1999.</p> | 41.4891200,2.3526500 | 445961 | 4593259 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58256 | Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-entre-els-carrers-de-la-placa-i-joan-prim | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament del carrer. El material arqueològic documentat consisteix en ceràmica ibèrica i material constructiu (teules i ímbrex).</p> | 08172-62 | Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim | <p>Troballes realitzades a partir d'un seguiment de màquines realitzat entre setembre i novembre de 1996.</p> | 41.4949300,2.3643900 | 446946 | 4593896 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58248 | Carrer Marina / carrer M. Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marina-carrer-m-jacint-verdaguer | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | IV-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica. El material documentat consisteix en dos fragments informes de ceràmica ibèrica sense determinar-ne la tipologia.</p> | 08172-54 | Carrer Marina, cantonada amb carrer Mn. Jacint Verdaguer | <p>Troballa realitzada, l'any 1997, durant la realització de les obres en aquest carrer.</p> | 41.4917300,2.3543500 | 446105 | 4593547 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58247 | Passatge Prim / Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-prim-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | IV-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica. El material documentat consisteix en dos fragments de ceràmica comuna i àmfora ibèriques.</p> | 08172-53 | Passatge Prim cruïlla amb Carrer Montserrat | <p>Troballa realitzada, l'any 1997, durant la realització de les obres de prolongació del carrer Montserrat.</p> | 41.4946300,2.3562500 | 446266 | 4593868 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58246 | Carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana. El material documentat consisteix en una nansa pertanyent a una àmfora romana d'origen italo-pompeià (Dressel 1).</p> | 08172-52 | Carrer Gibraltar, 44 | <p>Troballa realitzada, l'any 1995, a l'alçada del número 44 del carrer durant la realització d'una rasa.</p> | 41.4894700,2.3561700 | 446255 | 4593295 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58249 | Carrer Pau Casals / carrer Elisenda de Montcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pau-casals-carrer-elisenda-de-montcada | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Nota sobre un testimoni de l'Edat del Bronze a Premià de Mar (El Maresme); dins XI Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàgs. 159-163 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | XII-VIaC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Durant la realització d'unes obres al carrer Pompeu Fabra, es va localitzar a 3 metres de fondària un fragment ceràmic que s'ha atribuït a l'època del bronze final - primer ferro. El fragment pertany a una gran tenalla feta a mà del tipus Maluquer XXXIX, amb decoració a la paret externa de dos cordons amb digitacions.</p> | 08172-55 | Carrer Pompeu Fabra | <p>Troballa realitzada, entre 1986 i 1987, durant la realització de les obres en aquest carrer.</p> | 41.4921400,2.3608100 | 446645 | 4593589 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58236 | Camp de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-mar | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-VdC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Notícies antigues sobre la troballa a uns 5 metres s.n.m de restes romanes indeterminades. En la bibliografia només es fa referència a la troballa d'àmfores, sense especificar-ne la tipologia.</p> | 08172-42 | Carrer Rafael Casanova, s/n | <p>Troballa realitzada per Joan Gómez.</p> | 41.4963300,2.3731900 | 447682 | 4594046 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades d'ubicació d'aquest jaciment a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat i les del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Ambiental Històric de Premià de Mar, no coincideixen. En el primer cas les situa més al sud, mentre que en el catàleg municipal s'ubiquen per damunt del carrer Rafel de Casanova. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58261 | Vallpremià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallpremia | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC- I dC | Destruït | <p>L'any 1979, durant la construcció d'aquests habitatges, es documentaren materials ceràmics arqueològics consistents en ceràmica comuna (ibèrica i romana), àmfora romana (Dressel 1C i Pascual 1) i ímbrex.</p> | 08172-67 | Carrer Mossèn Jacint Verdaguer | <p>Troballa realitzada l'agost de l'any 1979</p> | 41.4958700,2.3632000 | 446847 | 4594001 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58257 | Mas Foxà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-foxa | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià. Guia turística , pàg. 27. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1992). El jaciment arqueològic de Mas Foixà (Premià de Mar). Full Informatiu, 28. Premià de Mar, pàgs. 2-4. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GÓMEZ, J. i COLL, Ramon (1990). Un dolmen a Premià de Mar?; dins Full Informatiu, núm. 22. Premià de Mar, pàg. 7.</p> | I aC- I dC | Destruït en part | <p>En aquest indret hi havia el Mas Foixà, però a la dècada de 1970 es va enderrocar per fer-hi una promoció d'habitatges, durant les tasques d'excavació dels fonaments es documentaren fortuïtament material ceràmic arqueològic. El material documentat consistia en ceràmica d'època romana: 4 fragments de coll, vora i arranjament de nansa d'àmfora del tipus Pascual 1.</p> | 08172-63 | Carrer Santiago Rusiñol, cantonada Gran Via de Lluís Companys | <p>Troballa realitzada a mitjans de la dècada de 1970.</p> | 41.4949200,2.3643900 | 446946 | 4593895 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons notícies orals de l'antiga masovera del Mas Foixà, hi havia dues grans pedres amb una tercera pedra de sostre a l'interior de les quals s'hi havien trobat morts. Aquestes pedres s'havien utilitzat per recolzar-hi canyissars i altres elements vegetals. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58241 | Can Martí Dòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-doria | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1989). Síntesi arqueològica de Teià (IV). El món romà (continuació); dins Butlletí informatiu local i municipal, núm. 26. Teià, pàg. 9. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-XIV dC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana i potser medievals que no foren recollits i que tampoc se n'especifica la tipologia.</p> | 08172-47 | Camí del Mig, s/n | <p>Troballa realitzada a la dècada de 1980.</p> | 41.4928400,2.3538400 | 446064 | 4593671 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58242 | Can Salomó / carrer Enric Granados | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salomo-carrer-enric-granados | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2001). Memòria dels treballs de seguiment arqueològic duts a terme durant la urbanització dels terrenys de Can Salomó (Premià de Mar, maig-juny de 2001). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC-I dC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica i romana dels que no se n'especifica la tipologia.</p> | 08172-48 | Carrer Enric Granados, cantonada Riera de Premià | <p>Troballa realitzada a finals de la dècada de 1970 i inicis de 1980.</p> | 41.4920646,2.3535729 | 446040 | 4593584 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58259 | Passatge Banyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-banyoles | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Segons informació oral de Joan Gómez que recull Prevosti (1981), durant unes obres en un lloc no precisat del Passatge Banyoles, es van descobrir les restes d'un mosaic romà que segons sembla fou destruït.</p> | 08172-65 | Passatge Banyoles | <p>Troballa efectuada entre 1960 i 1970.</p> | 41.4909500,2.3490400 | 445661 | 4593464 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58280 | Torrent Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-castells | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7.</p> | II aC-V dC | desconegut | <p>Troballa superficial de ceràmica antiga d'època romana, consistent en dos fragments: un de teula i l'altre de dolia. El lloc de la troballa i el rodament visible dels fragments assenyalen que es tracta de ceràmica aportada per rierades, per tant, no es tracta d'un jaciment pròpiament dit.</p> | 08172-86 | Torrent Castells, a l'oest del terme municipal | <p>Troballa casual realitzada l'any 1980 per Pere Casasola</p> | 41.4894000,2.3489100 | 445649 | 4593292 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58289 | Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placa | <p>TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Són cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a ponent que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, amb llinda però amb els angles arrodonits, i una finestra amb reixa de ferro amb ampit de rajoles; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix de la porta, i una falsa obertura a l'altre eix. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental i s'eleva per damunt el pla de coberta. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-95 | Carrer de la Plaça, 26, 28, 30, 32, 34, 36, 38, 40, 42, 44 i 48 | <p>També conegut com carrer dels balcons per la rellevància de la sincronia dels balcons de les façanes de cada casa. Segons informació oral de Maria Teresa Font (Traïd: 1999), de nou en nou costaven 200 duros clau en mà.</p> | 41.4910400,2.3562900 | 446267 | 4593470 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58289-foto-08172-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58289-foto-08172-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les úniques que difereixen una mica d'aquesta tipologia són les cases dels números 26 i 48. La primera és una casa de cós sencer, més gran, i amb una balconada que ocupa tot l'ample de la façana. La del número 48 ha sofert modificacions a la façana als anys 20 del segle passat, tant a les obertures com en el parament, on hi ha esgrafiats i un ràfec de coronament. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58374 | Can Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subira | <p>CÉSPEDES i TOR, Agnès (2000). Premià de Mar viu ..imatges de cent anys. Editorial El Clavell. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de cós i mig, de planta rectangular que consta, en l'actualitat de planta baixa i planta pis, amb la coberta plana practicable a modus de terrat català, amb el volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos, que només es trenca per una porta lateral d'accés al primer pis que es va afegir a posteriori. Els eixos de simetria es defineixen a la planta baixa per una porta central i dues finestres amb reixes de ferro amb un treball acurat, totes les obertures són d'arc de mig punt. La planta pis, hi ha una tribuna central i dues balconades laterals, amb barana de ferro i amb llinda. El parament de la façana és un estucat llis amb sòcol i recreixements dentellats al voltant de les obertures. Façana coronada amb balustrada que actua d'ampit del terrat.</p> | 08172-180 | Camí Ral, 14 | <p>Tal i com demostra una fotografia de 1915, aquesta casa tenia en origen una única planta. La porta i les dues finestres laterals amb les seves reixes eren igual que ara, però al seu damunt hi havia un joc ornamental fet o de maons o del recreixement de l'estucat fent petites simulacions d'espitlleres. El coronament de la façana era fet a partir de pinacles amb l'acabament piramidal. Quan es deuria afegir la planta pis, també es va fer la porta d'accés lateral que trenca la simetria de la composició de la façana.</p> | 41.4879200,2.3545200 | 446116 | 4593124 | 1897 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58243 | Carrer Alegria / carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-alegria-carrer-eixample | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Destruït en part | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície durant unes obres realitzades a la cruïlla dels carrers Alegria i Eixample. El material documentat consisteix en fragments de ceràmica comuna ibèrica i romana i dos fragments d'ímbrex.</p> | 08172-49 | Carrer Alegria / carrer Eixample | <p>Recull realitzat el juliol de 1997.</p> | 41.4919200,2.3573500 | 446356 | 4593566 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58240 | Can Fontanills (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanills-jaciment | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de dos fragments rodats: un fragment informe de vernís negre i un de ceràmica ibèrica comuna feta a torn.</p> | 08172-46 | Carrer Enric Granados, s/n | <p>Recull realitzat a la dècada de 1980.</p> | 41.4943200,2.3595700 | 446543 | 4593832 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58365 | Carrer de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-rectoria | XIX | <p>Carrer d'orientació nord- sud generat a partir de l'edifici de la rectoria. Està delimitat, al nord, pel carrer Sant Cristòfol i al sud pel carrer Gibraltar i per la Plaça de l'Ajuntament. Els habitatges més antics es van construir unint els espais entre els patis posteriors de les cases del carrer Gibraltar i la Rectoria. Es tracta de quatre cases de cós d'obrers, més petites que les primeres cases de cós, amb la façana principal orientada a llevant. Consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, es genera a partir d'una composició amb dos eixos de verticalitat que es defineixen, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra a l'eix de la porta. També destaca, la casa del número 1 que s'ha individualitzat en una fitxa pròpia. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-171 | Carrer Rectoria | <p>Quan l'any 1841 es constitueix la parròquia de Sant Cristòfol independent de la de Sant Pere de Premià, la família Manent havia cedit els terrenys on hi havia l'església i s'havia de construir la rectoria amb l'hort al davant. Mentre no es construeix aquest edifici, l'Ajuntament cedeix l'edifici on actualment hi ha la Rectoria. Aquell acord provisional es convertí en permanent. L'Ajuntament ocupava l'espai que havia de ser Rectoria i la Rectoria ocupava un espai cedit per l'Ajuntament. Aquest desequilibri no es va arreglar a nivell de papers fins els anys 80 del segle passat.</p> | 41.4899000,2.3563200 | 446268 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58365-foto-08172-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58365-foto-08172-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 58198 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-4 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular de quatre crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a llevant. Té un cos de galeria afegit a la façana de ponent de dues plantes ocupa part de les tres primeres crugies. Consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La coberta de la galeria és plana practicable a mode de terrat. La façana té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'entrada i tres finestres, i a la planta pis amb un balcó damunt la porta d'entrada i tres finestres més. Els arcs de les obertures són de mig punt amb motllura. Els brancals de la porta d'accés són de pedra granítica treballada. La cornisa està decorada i el pla de façana sobrepassa la coberta. A finals dels anys 80 es va construir el casal Germà Miquel. És de planta quadrangular i té façana secundària al carrer Sant Cristòfol. Consta de planta baixa, planta pis i golfes; a la planta baixa hi ha un auditori esglaonat. L'escala d'accés a les diferents plantes es situa en l'espai entremig entre la rectoria i el casal.</p> | 08172-4 | Carrer Rectoria, 15 | <p>Quan l'any 1841 es constitueix la parròquia de Sant Cristòfol independent de la de Sant Pere de Premià, la família Manent havia cedit els terrenys on hi havia l'església i s'havia de construir la rectoria amb l'hort al davant. Mentre no es construeix aquest edifici, l'Ajuntament cedeix aquest edifici per la Rectoria. Aquell acord provisional es convertí en permanent. L'Ajuntament ocupava l'espai que havia de ser Rectoria i la Rectoria ocupava un espai cedit per l'Ajuntament. Aquest desequilibri no es va legalitzar fins els anys 80 del segle passat.</p> | 41.4899630,2.3562562 | 446263 | 4593350 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58198-foto-08172-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58198-foto-08172-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 58329 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-8 | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). El concepte de poble a Catalunya: un cas concret; dins Full Informatiu de l'AECC - Servei Tècnic del Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de mar, núm. 28, maig de 1992, pàgs. 5 - 7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Recinte sepulcral delimitat a ponent per la Riera de Premià, a llevant pel carrer de la plaça i a migdia pel carrer de la Mercè. A la banda nord el carrer de la plaça s'uneix amb al riera en cunya. El nucli original era més petit, una ampliació moderna allargà el recinte fins el carrer de la Mercè, fins aquell moment arribava a l'alçada del carrer Núria. La part antiga està dividida en dues parts: la meridional i la septentrional. S'entra pel costat de llevant de la part meridional, en aquesta zona és on trobem els dos panteons més monumentals, el de la Família Puig i el de la Família Roura. A l'entorn hi ha els carrers de nínxols. Des d'aquest punt, s'accedeix a la part septentrional, que té planta triangular per la morfologia del terreny. En el centre hi ha una creu i al fons l'ossera i una capella. En l'interior entre la porta i el petit altar es troba el marbre de la fossa. És una zona enjardinada amb arbres i bancs de pedra.</p> | 08172-135 | Carrer de la Plaça, s/n | <p>Quan Sant Cristòfol de Premià es converteix en parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, l'any 1841, encara no tenia cementiri. El municipi ja s'havia independitzat cinc anys abans, l'any 1836. Quan es va produir la primera mort, es va haver d'enterrar a l'antic cementiri de Sant Pere de Premià. Però es veu que la segregació de la parròquia no va caure gaire bé a alguns i aquella mateixa nit, van desenterrar el difunt, el van col·locar en un lloc ben visible i li van prendre foc.</p> | 41.4950200,2.3528400 | 445982 | 4593913 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58329-foto-08172-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58329-foto-08172-135-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 58252 | Els Frigorífics / Illa de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigorifics-illa-de-premia | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2000). Memòria dels treballs de seguiment arqueològic duts a terme durant l'execució de la segona fase del projecte de construcció del conjunt 'Illa de Premià', situat en els antics Frigorífics del Maresme, SA. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. QUADRADA LLOVERA, Roger (2000). Seguiment arqueològic a l'antic edifici dels Frigorífics. Premià de Mar (Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | Destruït en part | <p>Durant la construcció del complex urbanístic 'Illa de Premià' que abastava el quadrant comprès entre els carrers del Pilar (a migdia), Montserrat (nord), Elisenda de Montcada (llevant) i Joan Prim (ponent), es documentaren tres abocadors d'època romana. En el primer es documentaren restes d'àmfora (itàlica, tripolitana antiga), vernís negre (Campaniana A tardana, calenes) i ceràmica comuna ibèrica que daten el conjunt entorn el 125-75 aC. El segon abocador es podia datar entre el 70 aC i el 30 dC. El darrer dels abocadors estava parcialment destruït per unes obres dels anys 1960 i tenia una cronologia similar, segles I aC- I dC. En una segona fase del projecte (1999) i durant la realització de seguiments arqueològics es documentaren descontextualitzats en un nivell antic de riera, fragments de ceràmica neolítica d'estil Montboló i de parets de grans cordons horitzontals llisos. Els darrers treballs arqueològics, desenvolupats els anys 2001 i 2002 no pogueren localitzar cap estructura arqueològica, però en un dels estrats d'aportació natural es localitzaren fragments de material ceràmic d'època prehistòrica, ibèrica i romana, la majoria amb un nivell molt alt de desgast o rodament.</p> | 08172-58 | Carrer del Pilar, s/n | <p>Primers treballs arqueològics realitzats els anys 1998 i 1999 amb motiu de la urbanització de la zona. L'any 2001 i 2002 es realitzà una nova intervenció arqueològica amb motiu de la construcció d'un aparcament.</p> | 41.4947500,2.3576100 | 446380 | 4593881 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58235 | Camí del Mig / Escola verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-escola-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de produccions locals d'àmfora ibèrica i romana i fragments de claus de ferro amb cabota quadrangular.</p> | 08172-41 | Camí del Mig, s/n | <p>Primeres troballes realitzades l'any 1979 per Pere Casasola.</p> | 41.4926000,2.3479200 | 445569 | 4593648 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58202 | Magatzem al carrer Gibraltar; Can Gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-al-carrer-gibraltar-can-gravada | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici d'origen fabril reconvertit en habitatges. És de planta rectangular formada per cinc crugies, en la segona es troba un lluernari, i dues alçades. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica segons mòdul A-B-A-B-A. Les cinc obertures en la façana corresponen a les cinc crugies interiors de les naus. Els mòduls A tenen una composició simètrica amb una obertura triple (separada amb dos pilars) a la planta pis i una altra a la planta baixa, però la de la planta pis es realça amb un arc rebaixat i un guardapols continuat. Els mòduls B són idèntics a la planta pis i tenen una gran obertura d'accés a la planta baixa. Cornisa i nivell de forjat treballats amb motllures.</p> | 08172-8 | Carrer Gibraltar, 14-20 | <p>Primer fou una fàbrica tèxtil, de teixits a la plana promoguda per la família Xivillé. L'any 1912 fou adquirida per Joan Colomer i Clarà. Des de 1918 fins el 1957 fou dirigida per Jaume Mujal, primer, i Jaume Ramon Mujal, després. Als anys 70 del segle passat fou una fàbrica de fanals de carrer i curvatura de tubs (Saker-Fermi, SA). Finalment un magatzem d'una empresa d'estampació (Tripol, SA).</p> | 41.4890720,2.3550518 | 446161 | 4593252 | 1908 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans de la darrera reforma hi havia una jàssera de ferro a la façana, utilitzada com a cinta transportadora per càrrega i descàrrega. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58217 | Can Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salamo | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de construcció moderna de planta rectangular, consta de tres crugies perpendiculars a la façana amb el cos central de planta baixa i pis i els cossos laterals de planta baixa. La coberta és de teules àrabs, en el cos central a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i el cossos laterals a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica que es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés i dues finestres iguals i una porta en un extrem; i a la planta pis amb dues finestres. Totes les obertures són amb llinda. Decoració superior de tres nínxols amb un plafó ceràmic d'una Mare de Déu central. El parament de la façana és un estucat llis sense decoració a excepció de la part superior de les obertures on hi ha un recrescut en forma de guardapols. El coronament dels cossos laterals és graonat. Edifici annex de planta rectangular d'una sola planta amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada també a migdia.</p> | 08172-23 | Carrer de la Plaça, 65 | <p>Pau Albert en fou el mestre d'obres que la va fer. Fins fa pocs anys encara mantenia explotació agrícola al seu voltant. Ha passat a ser propietat de l'Ajuntament recentment.</p> | 41.4927411,2.3548070 | 446145 | 4593659 | 1927 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Albert | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58330 | Panteó de la família Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-puig | <p>VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Panteó en forma de capella de planta rectangular d'estil neogòtic feta de grans carreus, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana està coronada per un frontó triangular més alt que ample amb una creu de pedra al vèrtex superior. A la base es pot llegir 'Família Puig' amb lletra gòtica i una alfa i una omega a cada costat. En el timpà del frontó hi ha una corona de flors. La porta és de ferro i protegeix els vitralls de colors que representen escenes bíbliques entre dues inscripcions en llatí.</p> | 08172-136 | Cementiri municipal (carrer de la Plaça, s/n) | <p>Panteó realitzat l'any 1899 pel mestre d'obres premianenc Pere Andreu i Cisa per a la família Puig.</p> | 41.4948300,2.3529600 | 445992 | 4593892 | 1899 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu i Cisa (mestre d'obres) | Horaris del cementiri: Feiners de 9 a 14 h. Caps de setmana i festius: de 10 a 13 h. | 116|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||
| 58335 | Monument a Oriol Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-oriol-martorell | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XXI | <p>Monument commemoratiu dedicat a Oriol Martorell format per una columna de ferro de 190 cm d'alçada i un diàmetre de 40 cm coronat per un bust de bronze d'Oriol Martorell amb les mans esteses en actitud de dirigir un cor. El bust té una alçada de 60 cm. A mitja alçada de la columna hi ha una banda de ferro soldada on es pot llegir: 'Oriol Martorell. Escultor Xavier Martos'.</p> | 08172-141 | Plaça d'Oriol Martorell | <p>Oriol Martorell i Codina (Barcelona, 10 de novembre de 1927-Barcelona, 24 d'agost de 1996) fou director coral, pedagog i catedràtic en història. Fill d'Artur Martorell i Bisbal. Després d'una formació molt influïda per l'ambient familiar i per l'escoltisme, va cursar estudis musicals amb Lluïsa Torrà de Gibert, Narcís Carbonell i Eduard Toldrà. L'any 1950 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i l'any 1954 en Pedagogia per la Universitat de Perugia (Itàlia). Amb la tesi Mig segle de simfonisme a Barcelona: 1920-1970 rep el doctorat en Història l'any 1976. L'any 1983 fou nomenat catedràtic d'Història de la Música de la Universitat de Barcelona, de la qual ja era professor des de 1970.</p> | 41.4922700,2.3536700 | 446049 | 4593608 | 2002 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58335-foto-08172-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58335-foto-08172-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58263 | Garrofer de la plaça Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-placa-santa-rosa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | XIX | <p>Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 6 metres d'alçada, per 6m de volt de soca d'on surten dues branques imponents, amb un volt de canó de 1,40m aproximadament. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. A 1,30m del terra s'observa una ferida important, segurament provocada per l'arrencament d'una branca de dimensions importants. La que resta dempeus, es troba aguantada per una biga de ferro. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Per entremig de la soca han crescut esparregueres.</p> | 08172-69 | Plaça Santa Rosa | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4883700,2.3442300 | 445258 | 4593181 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'una tanqueta de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig d'aquesta, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. També caldria reveure una altra opció a la biga de ferro que aguanta el pes d'una de les branques més importants. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58270 | Jardí municipal del carrer Maresme amb carretera Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-municipal-del-carrer-maresme-amb-carretera-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | <p>Zona enjardinada propietat de l'Ajuntament per donació testamentària de l'antic propietari. Tot i haver-hi plantades diverses especies de plantes i arbres, el més destacat és la presència d'un garrofer (Ceratonia siliqua L.), arbre autòcton que ha desaparegut gairebé del municipi. Es tracta d'un arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08172-76 | Carretera de Premià de Dalt, 122 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4944100,2.3511100 | 445837 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 58221 | Cal Calçoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calconer | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de planta basilical amb tres crugies, amb una escala de dos trams en una de les crugies laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes, i hi ha un porxo a cada costat. Les cobertes són de teula àrab, el cos central és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, els cossos laterals a una aigua. Les cobertes dels porxos són a dues aigües però amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb una porta central amb llinda i dues finestres als laterals; a la planta pis amb tres finestres amb balconada; i a les golfes amb una finestra amb balconada. En el coronament, sota el carener hi ha grafiat les inicials P.T i a sota l'any 1909.</p> | 08172-27 | Carrer Ramon Llull, 39 | <p>Masia feta construir per Pere Tió, pagès de Premià de Dalt. Per aquesta raó també és coneguda com a Cal Tió.</p> | 41.4964300,2.3523100 | 445939 | 4594070 | 1909 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El porxo de llevant que té un pou és d'una data anterior que no es pot concretar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58223 | Ca la Magdalena Dòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magdalena-doria | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, de planta rectangular, de diversos cossos que s'han anat afegint amb el temps. Consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana, orientada a migdia, es disposa de forma arbitrària amb les seves obertures. El parament és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació i acabat amb un coronament d'obra amb ampit amb certes sinuositats per damunt del pla de coberta. Hi ha una bassa circular al costat de ponent annex a d'altres dependències de serveis.</p> | 08172-29 | Camí del Mig, 16 | <p>Magdalena Dòria vivia al carrer Àngel Guimerà, núm. 13, però durant la Guerra Civil (1936-39), es va quedar vídua. Un cop finalitzat el conflicte va anar a viure on tenia els camps i es va construir aquesta casa.</p> | 41.4904000,2.3461300 | 445418 | 4593405 | 1941 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Catàleg municipal surt com 'Masia', és la 29A | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58262 | Horta Farrerons; Vil·la de Can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-farrerons-villa-de-can-farrerons | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2002). La vil∙la romana de Can Farrerons a la llum de les darreres intervencions. Propostes d'actuació arqueològica i de patrimonialització per a Premià de Mar (El Maresme); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 53‐70. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2005). La vil∙la romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Maresme). Resultats de les darreres intervencions. Tribuna d'Arqueologia 2001‐2002, pàg. 167‐188. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. FONT, Josep i COLL, Ramon (2005). Memòria científica de la intervenció arqueològica a l'Horta Farrerons. Premià de Mar, El Maresme. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. FONT, Josep i TOR, Pere (2009). Pla director de l'edifici octogonal romà de l'Horta Farrerons. Premià de Mar. Centre d'interpretació vil·la romana de Can Farrerons. Inèdit</p> | I-VI dC | Molt bon estat la part excavada, però hi ha un sector amagat sota el carrer i escapçat per les pantalles del nou edifici. | <p>Important edifici octogonal d'època romana que formava part d'una gran vil·la o mansio. Consta d'una superfície de 735 m2 i 12 metres de costat, orientat segons els punts cardinals. La fase inicial de construcció i primera ocupació de l'edifici manté certs dubtes a nivell cronològic. De forma general es tendeix a pensar que es tracta d'una fundació baix imperial (segles III- IV dC), criteri argumentat per la geometria octagonal i els paral∙lels existents, generalment datats d'aquest període. Tot i així, hi ha un seguit d'indicis que permeten plantejar que es tractaria d'una fundació de finals del segle I o principis del segle II dC. El caràcter de l'edifici i la seva funcionalitat, en conjunt, manté també certs dubtes. La distribució dels diversos departaments de l'edifici permeten observar-hi la funcionalitat tradicional de la pars urbana d'una vil∙la romana: un atri central que actua com a distribuïdor, un conjunt d'habitacions que s'han d'interpretar com a cubicula amb avantsala, exedra, tricilinia i fins i tot potser oecus, així com els banys privats de la casa. Deixant de banda l'excepcional conservació del balneum, no ens han arribat restes de la funcionalitat de la resta d'habitacions. L'ús residencial de l'edifici finalitza vers finals del segle IV dC, moment en que s'enderroquen i amortitzen les termes. A partir d'aquest moment, durant tot el segle V i potser fins entrat el segle VI dC, pràcticament tota la superfície de l'edifici serà destinada a usos artesanals i productius. Tan sols els àmbits 2 i 3, a l'antic recinte termal, seguiran essent emprats com a habitatge. La resta de l'octàgon, fins i tot l'exterior, serà profundament transformat en una indústria, malmetent i desbastint totes les antigues estructures per les necessitats de les noves instal∙lacions. L'edifici acollirà en aquells moments una considerable instal∙lació vinícola, de la qual se n'ha conservat la sala de premsatge, diversos dipòsits i nombroses fosses per a la col∙locació de dolia, i un taller de forja de ferro, ben testimoniat per nombroses estructures de combustió. L'ocupació de l'edifici sembla finalitzar‐se entre els segle V i VI, període en el que s'abandonen totes les instal∙lacions i moment en el que, tant en la darrera zona habitatge com a l'exterior de l'edifici, s'hi realitzaran diverses inhumacions constituint una petita però significativa necròpoli tardoromana.</p> | 08172-68 | Carrer Enric Granados, cantonada Santiago Rusiñol | <p>Les restes arqueològiques de l'Horta Farrerons s'han descobert i excavat al llarg de 8 anys. Però, el principal període d'excavació arqueològica es desenvolupa durant l'any 2001, traient a la llum bona part del conjunt arqueològic. Durant l'any 2002 es procedí a la construcció del recinte que acull les restes, de la que se'n feu el seguiment arqueològic principalment durant la construcció dels fonaments. Els anys 2003 i 2004 únicament es van dur a terme unes breus campanyes de neteja i no fou fins l'any 2006 quan a través d'un conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Caixa de Catalunya i l'Ajuntament de Premià de Mar es va obtenir suficient suport econòmic per dur a terme la segona gran fase d'excavació. Finalment, l'any 2008 es va realitzar la darrera campanya d'excavació, exhaurint pràcticament el jaciment inclòs en el recinte, mercès a un conveni entre l'Ajuntament de Premià de Mar i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.</p> | 41.4958800,2.3620000 | 446747 | 4594003 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La singularitat de l'arquitectura de l'edifici octogonal de l'Horta Farrerons, constitueix un cas únic a Catalunya i pràcticament a la Hispania romana i al conjunt de l'occident de l'Imperi Romà. Tan sols els edificis octagonals de la Villa do Rabaçal (Penela, Coimbra), edificat al segle IV dC, i de Valdetorres del Jarama (Madrid), datat d'inicis del segle V dC, s'aproximen molt a l'arquitectura de l'Horta Farrerons. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58219 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Edita Montblac-Martín i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. FONT, M. Rosa i GÓMEZ, J. (2003). Can Manent, 600 anys d'història i el naixement d'un poble Premià de Mar (recull documental). Premià de Ma. No consta editors. GÓMEZ VINARDELL, Joan (1981). Can Manent 1687; dins Butlletí de l'AECC, núm. 8, de gener a juny de 1981. Edita AECC- Servei Tècnic del Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 26 - 28. MORAGAS BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador. Argentona. MUNTADAS, Ramon (1994). Històries de Premià. Can Manent, la masia recuperada; dins Premià Actual, 22 de setembre de 1994, pàg. 22.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta basilical formada per tres crugies (crugia central d'accés i dues crugies laterals), corresponent al tipus IV de Bonet Garí (1985), consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs, amb el cos central cobert a dues aigües iguals, les crugies laterals cobertes a una aigua que s'uneixen per la part posterior. La façana principal està orientada a migdia i formada per una composició simètrica a partir de tres eixos. Destaca en l'eix central, a la planta baixa, el portal d'accés d'arc de mig punt, amb les bases de pedra treballada i la resta de maons posats a llibret. A banda i banda hi ha sengles portes. A la planta pis hi ha tres finestres amb els brancals, l'ampit i les llindes de pedra granítica treballada. La finestra de les golfes és de les mateixes característiques, mantenint una coherència compositiva i una harmonia destacables. A l'alçada de la primera planta entre dues finestres, hi ha un rellotge de sol pintat. Al costat dret, en l'angle est, s'hi annexa en un angle de 90º un cos afegit de planta rectangular, amb la coberta a una aigua en sentit descendent, amb entrada porticada per un gran arc de maons a la façana de ponent i una altra obertura a la façana nord. A la façana de migdia, hi ha una petita obertura a manera de finestra. Fa uns anys encara es podia observar una estructura a l'interior de la façana de llevant destinada a menjadora de bestiar. A la part davantera hi havia l'era, actualment s'ha pavimentat amb tova.</p> | 08172-25 | Camí Ral, 54 | <p>Les primeres referències documentals de Can Manent daten de l'any 1618. A principis del segle XVIII les seves possessions arribaven a Vilassar. Cediren els terrenys per construir l'església del barri de mar que, l'any 1836, es convertiria en el nou municipi de Sant Cristòfol de Premià o Premià de Mar. L'any 1977, l'Ajuntament compra la masia i comença les reformes per ubicar-hi la biblioteca municipal, que es va inaugurar l'any 1984 i s'ha traslladat l'any 2010. Les obres de reforma i adequació van ser dirigides per l'arquitecte Pere Tor. El Museu Municipal d'Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001.</p> | 41.4889574,2.3574387 | 446361 | 4593238 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 58233 | Cases de cós del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-angel-guimera | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de cinc cases de cós. Totes elles són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, a excepció de la casa del número 11, que consta de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Alguna ha transformat la coberta de vessant per un terrat pla en la meitat meridional. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. Les cases números 5 i 7 només tenen una finestra a la planta pis, a l'eix de la porta; la número 9, té un balcó corregut amb dos accessos; la números 3 té dues finestres però són transformacions modernes que no han respectat la tipologia original; la número 11 té una finestra i un balcó. Es conserven els emmarcaments de pedra granítica treballada de les portes i les finestres originals de la planta pis dels números 5 i 7. Tipològicament, les cases dels números 9 i 11 varien per evolucions i transformacions posteriors, mentre que les dels números 3, 5 i 7 mantenen la homogeneïtat; amb tot, totes són cases de cós amb un mateix origen i les transformacions sofertes per les dues darreres no presenten cap dissonància.</p> | 08172-39 | Carrer Àngel Guimerà, 3, 5, 7, 9, 11 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4885200,2.3550900 | 446164 | 4593191 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les cases dels números 3, 5 i 7 són les que estan en el catàleg municipal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||
| 58347 | Cal Pardal; Cal Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pardal-cal-garro | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Casa de cós i mig, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Mn. Josep Paradera per la façana de llevant i comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig i font a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb reixa a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. Les obertures de la planta pis no són les originals. Damunt la porta es pot llegir en unes rajoles 'cal Pardal / Any 1803'. Al costat hi ha un rellotge de sol fet amb el mateix tipus de rajoles. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa subjectada amb permòdols.</p> | 08172-153 | Carrer Enric Prat de la Riba, 59 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4895000,2.3577700 | 446389 | 4593298 | 1803 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es va construir la casa, els propietaris eren de Premià de Dalt que és d'on ve el sobrenom de Cal Pardal, però no es coneix l'origen d'aquest. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 58348 | Can Pau Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-roig | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de recerca de 2n de Batxillerat. IES Serra de Marina. Tutors: Vicenç Gascó i Dolores Ortiz. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Casa de cós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig i font a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb barana de ferro i persiana de llibret de fusta a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, amb dos obertures amb llinda i persianes enrotllables. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, només amb un recreixement en els marcs de les finestres de la planta pis i un sòcol de pedra posat modernament. El coronament per damunt una cornisa, hi ha tres matxons d'obra amb una barana d'obra amb calats.</p> | 08172-154 | Carrer Enric Prat de la Riba, 57 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4894700,2.3576900 | 446382 | 4593294 | 1846 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta casa va néixer Pau Roig i Cisa (1878-1955) que era pintor i gravador. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Premià de Mar va col·locar una placa de ceràmica commemorativa, el 21 de maig de 2006. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc