Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58350 | Casa del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-angel-guimera | XIX | <p>Casa de cós, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Marina per la façana de llevant i comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una porta de garatge oberta modernament, a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda amb persianes de llibret de fusta. Conserven els ampits de pedra granítica treballada. Entre les dues finestres, hi ha una capelleta amb arc de mig punt dedicada a la mare de Déu de la Cisa, feta de rajola valenciana. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa i s'eleva per damunt el pla de coberta..</p> | 08172-156 | Carrer Àngel Guimerà, 31 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4887700,2.3558500 | 446228 | 4593218 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 58351 | Carrer Lesmes Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lesmes-ruiz | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línea de costa delimitat a llevant pel carrer de l'Eixample i a ponent pel carrer de Francesc Moragas. Està constituït per una filera de cases de cós amb la façana principal orientada a migdia. Aquestes cases entre mitgeres són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral i a la planta pis per dues obertures. Amb el temps cada casa ha afegit o substituït elements segons la moda del moment, sense un criteri unitari; però tot i així, el carrer manté una notable homogeneïtat.</p> | 08172-157 | Carrer Lesmes Ruiz | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4894500,2.3587700 | 446472 | 4593291 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58351-foto-08172-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58351-foto-08172-157-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 58352 | Casa carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-sant-antoni | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Casa de cós, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Francesc Moragas per la façana de llevant i per la façana de ponent delimita el pati de Can Roura. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb reixa, a l'eix esquerre. Les dues obertures són d'arc escarser i la porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda amb persianes enrotllables. Conserven els ampits, brancals i llindes de pedra granítica treballada. La finestra de l'eix de la porta és més gran. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa. En algunes cases d'aquest carrer es conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-158 | Carrer Sant Antoni, 29 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4899100,2.3580700 | 446414 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58352-foto-08172-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58352-foto-08172-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58352-foto-08172-158-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58353 | Cases de cós del carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-sant-antoni | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de set cases de cós, les corresponents als números 11 i 13 estan enretirades del pla de façana de les altres. Totes elles són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Alguna ha transformat la coberta de vessant per un terrat pla en la meitat meridional. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat, a excepció de la casa número 1 que fa cantonada amb el carrer de la plaça que només té un eix; i la casa número 9 que no té finestra a la planta baixa. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. A la casa del número 7 només hi ha una obertura damunt la porta d'accés. A les cases números 3, 5 i 9 hi ha dues obertures amb llinda. A la casa número 13, hi ha en la planta pis un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures d'accés amb llinda. De les obertures, destaquen les portes i algunes finestres de la planta pis que conserven els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada. Algunes façanes tenen un coronament que sobrepassa el pla de coberta, amb balustrada (números 5, 7 i 11) o calats (número 13). El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals. Destaca com elements ornamentals els guardapols en forma d'arquitrau suportat per mènsules de les obertures del primer pis de la casa del número 13.</p> | 08172-159 | Carrer Sant Antoni, 1-13 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4896500,2.3573300 | 446352 | 4593314 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58362 | Carrer de Miquel Moragas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-miquel-moragas | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i es delimita a ponent pel carrer de la Plaça i, a llevant, pel carrer Sant Pau, que n'és una continuació després d'un retranqueig del carrer. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb dues finestres. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números13, 25, 27, 29, 31, 33, 35 i 14 per la conservació tipològica del model. En el cas de les cases dels números 5, 7, 11, 15 i 17, seguint el model de la casa de cós original, s'ha transformat la façana amb esquemes i programes estilístics de finals del segle XIX i principis del XX. De les cases amb la façana orientada al nord que, en general, són posteriors a les de l'altre costat del carrer, destaquen les cases dels números 14, 28, part de la del número 8, que s'ha individualitzat amb una fitxa pròpia. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-168 | Carrer Miquel Moragas | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4901300,2.3573800 | 446357 | 4593368 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58362-foto-08172-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58362-foto-08172-168-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58367 | Casa carrer Sant Antoni, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-sant-antoni-43 | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta plana practicable en la meitat meridional i de teules àrabs a una vessant en la meitat septentrional i amb el volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de dos eixos de simetria que es defineixen, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral, amb reixa de ferro i persianes de llibret de fusta. A la planta primera, hi ha un balcó corregut amb dues obertures, barana de ferro i o persianes de llibret de fusta. En la segona planta, hi ha dues finestres amb els ampits recrescuts i suportats per dues mènsules. Les persianes també són de llibre de fusta. La porta conserva els brancals, llinda i llindar de pedra granítica treballada i és d'arc escarser. El parament és un estucat llis sense cap mena de decoració a excepció dels recrescuts de les obertures, els ampits de la segona planta, la cornisa i el coronament de la façana que actua d'ampit del terrat pla practicable. A la part del darrera conserva un pati amb safareig i font.</p> | 08172-173 | Carrer Sant Antoni, 43 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4897032,2.3575429 | 446370 | 4593320 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58367-foto-08172-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58367-foto-08172-173-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58290 | Carrer del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-nord | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers del primer eixample de Premià de Mar, és perpendicular a la costa, direcció nordoest - sudest i s'estén des del Camí Ral, a migdia, fins la Gran Via, al nord. Tot i que la part més antiga arriba al carrer de l'Esperança. En un primer moment en el tram entre Camí Ral i carrer Sant Pau i, en el primer eixample. Des del carrer Sant Pau fins el carrer Esperança. Conjunt de cases entre mitgeres a una banda i altra del carrer, amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-96 | Carrer del Nord | <p>Les cases compreses en el quadrant format entre carrer Aurora i Esperança, estan relacionades amb els treballadors de Can Puiggròs. La fàbrica s'instal·la l'any 1898. Aquestes cases corresponen a un primer creixement urbanístic de Premià, són també de cós però responen a una tipologia evolucionada; per aquest motiu ja no trobem els horts al davant de la casa, ara es construeixen seguint un model sobre plànol generant carrers amb cases a banda i banda.</p> | 41.4912000,2.3585900 | 446459 | 4593486 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58290-foto-08172-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58290-foto-08172-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 58377 | Caseta de les aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-les-aigues | XX | <p>Caseta del dipòsit municipal de distribució de les aigües de Premià. La seva rellevància no es arquitectònica ni cronològica, sinó simbòlica ja que fou una iniciativa pionera i molt important per millorar la salubritat de Premià de Mar. És una caseta de planta rectangular amb una coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Acaba en volada o ràfec. La porta d'accés és metàl·lica amb arc de mig punt amb una tarja de ventall. El parament de la façana és llis, amb un recrescut al voltant de la porta, on es pot llegir, a la part de l'arc: 'Dipòsit d'aigua de Premià de Mar'. Al damunt, hi ha un petit ull de bou amb ornamentació calada. Al darrera hi ha el dipòsit de l'aigua.</p> | 08172-183 | Carretera de Premià de Dalt, 140 | <p>Les aigües de Premià de Mar es van canalitzar l'any 1928, gràcies a la iniciativa del llavors alcalde Miquel Moragas, al qual se li va dedicar un carrer. És dels primers pobles de la comarca que van tenir aquest sistema d'abastiment d'aigua a les cases particulars. Es tracta de les aigües de Dosrius.</p> | 41.4952300,2.3504700 | 445784 | 4593938 | 1928 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58377-foto-08172-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58377-foto-08172-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58231 | Casa al carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-cristofol | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa de cós entre mitgers de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana té una composició segons dos eixos verticals que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra lateral, amb llinda però amb els escaires arrodonits; a la planta pis per un balcó corregut amb balustrada i dues obertures, amb persianes de llibret de fusta. A la segona planta, el pla de façana s'enretira i deixa un espai per una terrassa amb una barana de balustrada coronada amb quatre hídries, a l'igual que el coronament final de la façana. El parament de la façana a la planta baixa és un relleu de bandes horitzontals i a la planta pis és arrebossat llis amb emmarcament en relleu de les obertures, que tenen guardapols. A la part posterior té un pati que fa un angle de 90 graus i es posa per darrera de l'androna d'aquest carrer.</p> | 08172-37 | Carrer Sant Cristòfol, 49 | <p>La va fer construir a principis de segle XX el banquer Pere Torra, soci de la banca barcelonina Solé i Torra.</p> | 41.4902800,2.3560700 | 446248 | 4593385 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58231-foto-08172-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58231-foto-08172-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58373 | Alzina Surera del carrer Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-sant-ramon-de-penyafort | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'un arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, molt semblant a una alzina. D'aparença robusta, mesura uns 15 metres d'alçada, per 1,30 de volta de canó per 1,50 de volta de soca. El tronc és recte, i curt, del qual bifurquen ben aviat dues branques imponents, rectes que donen pas al brancatge típic de la surera. Presenta una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. Pel que sembla no ha estat mai pelat, la qual cosa pot fer pensar que la seva escorça o suro pot mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. Les fulles de la surera tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades, de color verd fosc a l'anvers i més clares al revers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10-12 anys i amb normalitat a partir dels 25 o 30 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 centímetres de llargada.</p> | 08172-179 | Carrer Sant Ramon de Penyafort , 34 | <p>La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. És tracta d'una espècie termòfila, perquè, la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en uns territoris on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres.</p> | 41.4941300,2.3670300 | 447166 | 4593806 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 58288 | Carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-eixample | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers del primer eixample de Premià de Mar, és perpendicular a la costa, direcció nordoest - sudest i s'estén des del Camí Ral, a migdia, fins la Gran Via, al nord. Conjunt de cases de cós d'obrers, entre mitgeres amb la façana principal orientada a ponent, amb una composició molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Són cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. Destaquen les cases dels números 28, 30, 32, 36, 38, 40, 54, 56, 58, 60, 62, 64, 66, 68 i 70 compreses en els trams entre el carrer Sant Pau i Aurora, entre Aurora i Esperança i entre Esperança i Unió. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-94 | Carrer Eixample | <p>La part més antiga, anterior a l'eixample, és el tram de carrer comprès entre el Camí Ral i el carrer Sant Antoni. L'any 1861 el carrer Sant Pau no arribava a aquest carrer. Tot i que en aquest tram el carrer estava format més aviat per les façanes laterals de les cases que feien cantonada dels carrers paral·lels a la línia de costa. De fet, el plànol de 1861 només marca quatre cases que hi fan cantonada: una al carrer Lesmez Ruiz, una al carrer Sant Pere i dues del carrer Sant Antoni. La instal·lació de les fàbriques Serra Oller, Can Puiggròs i Foneria Roura es parcel·la l'espai comprès entre aquestes indústries i s'edifiquen els nous carrers seguint el mateix model arquitectònic, que podem trobar també en el carrer de l'Aurora, Esperança, del Nord i Sant Pau. Aquestes noves cases de cós d'obrers es concreten en els trams entre el carrer Sant Pau i Aurora, entre Aurora i Esperança i entre Esperança i Unió.</p> | 41.4914300,2.3576400 | 446380 | 4593512 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58288-foto-08172-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58288-foto-08172-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 58264 | Alzina del Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-mig | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>La capçada és espessa, força arrodonida i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 6 m d'alçada total x 1,20 m de volt de canó 1,40 m de volt de la soca.</p> | 08172-70 | Camí del Mig en el límit amb el Masnou | <p>La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .</p> | 41.4883600,2.3442200 | 445257 | 4593180 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 58303 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-15 | <p>JIMÉNEZ, Xito i SOL, Joan (2006). La festa dels pirates. Edició Àfrica Vela. Premià de Mar.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major de Premià de Mar es celebra per la diada de Sant Cristòfol, patró de la població, el dia 10 de juliol. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici, la diada castellera o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals, com la baixada d'andròmines o la polèmica cursa a pèl; on , com el seu nom indica, es fa una cursa des de la Gran Via fins a la Platja amb l'única vestimenta d'un bon calçat. Això sí, es fa a les tres de la matinada. També la música i el ball formen part important del programa, com l'esport i la gastronomia. A més a més sempre es pensa en els més petits i els més grans. Però des del 1997, l'eix vertebrador de tota la festa és el desembarcament pirata o la festa dels pirates i premianencs. Es tracta d'una festa de nova creació, que ja arriba a la seva 14 ª edició,però que s'inspira en una sèrie de fets tant històrics com llegendaris que succeïren a la nostra comarca, relacionats amb els atacs de pirates barbarescos. L'objectiu d'aquest 'invent' no era altre que trencar la dinàmica rutinària d'uns actes que es repetien any rere any sense més al·licients i fer una festa més participativa. La festa comença després del pregó, des d'on es convoca als premianencs a la platja perquè ha estat vista una vela sospitosa que podria ser de pirates i cal organitzar la defensa. Mentre aquesta es prepara s'anima la vetllada amb música. Quan arriben els pirates es produeix una gran batalla primer, uns des de la platja i els altres des del mar, però després és un cos a cos en el que guanya l'Omar, cabdill pirata. Amb els presoners s'inicia una cercavila encapçalada pels gegants fins a prendre l'Ajuntament, tot i la resistència d'alguns grups isolats de premianencs. Quan es pren l'Ajuntament, es crema, s'hissa la bandera pirata, es declara vila pirata i es convoca la gent a fer una gran celebració a la plaça de la Foneria o Països Catalans. Altres activitats relacionades són el mercat d'esclaus i els atracabars. Finalment, el darrer dia es convoca als premianencs a la batalla final a base de farina i aigua per expulsar els pirates que prometen tornar-hi l'any següent. Un altre element recent, el primer any fou el 2000, que ha arrelat molt i que treu la gent al carrer és la decoració del carrer Sant Antoni en poble pescador, un dels més antics de Premià i un dels pocs eixos comercials del nucli històric. Els bars es transformen en tavernes, hi ha fira d'artesania i mostra en viu dels oficis, s'hi poden trobar horts, safareigs amb peixos, animals de granja, barques, etc. Es converteix en el carrer més concorregut durant uns dies.</p> | 08172-109 | Premià de Mar | <p>La festa dels pirates sorgeix de la regidoria de cultura l'any 1997, amb Joan Anton Sòria al capdavant. Aquell primer any es fruit de la improvisació, tot i que ja va tenir repercussió participativa. Amb un any per endavant i de cara a preparar la segona edició, la preocupació es centra en dotar-la de continguts i per aquest motiu, s'encarrega a Albert Calls una narració literària d'un atac barbaresc a Premià de Mar. D'aquest relat en sortiran els principals actors protagonistes de cada any: l'Ester, filla de la peixatera; el Martí, el seu promès, i el Gran Omar, cabdill pirata que quedarà prendat de la bella Ester i com que no la podrà aconseguir, cada any torna per endur-se-la. També es crea l'himne dels pirates, obra de Ferran Martínez i lletra de Toni Oró. L'any següent s'encarrega un guió que lligui tots els elements de la festa i creï certa litúrgia que la gent pugui fer seva. Anirà a càrrec de Joan Sol. També es crea la comissió de pirates, que després es convertirà en pirates i premianencs; s'aconsegueix un vaixell de vela llatina (el Moré Vermei) pel desembarcament, es fan els nous gegants inspirats en els protagonistes de la història i es crea la bandera pirata, una mitja lluna blanca sobre fons negre. Després la gent n'estamparà un exemplar per penjar del balcó de casa seva, en una de les activitats de la pròpia festa. Pel bàndol dels premianenc també es crearà una bandera a a partir de l'escut de la vila i també es farà un himne.</p> | 41.4896600,2.3569200 | 446318 | 4593316 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58227 | Can Boteta, Can Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boteta-can-orriols | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al costat de llevant conserva un porxo, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> | 08172-33 | Carrer Rafael Casanova, 9 | <p>La casa és anterior a 1895 però no es conserven gaires elements originals. La família Orriols va venir a Premià procedent de Vilassar de Mar.</p> | 41.4967062,2.3734489 | 447704 | 4594088 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha estat molt reformada en èpoques recents. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58218 | Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maristany | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb les façanes als quatre vents, composat per dos cossos desplaçats, de dues crugies cadascun, units per una escala exterior d'un sol tram d'accés a la planta noble. Hi a una escala interior de tres trams. Cada volum té una galeria coberta. La coberta del cos central és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i acaba amb un ràfec. La coberta de l'altre cos és de terrat pla. La planta baixa realça la planta de l'habitatge. L'escala comença amb tres graons molt més amples que uneixen els dos cossos i s'estenen pels dos costats amb terminació semicircular. La barana de l'escala és de balustrada amb ceràmica vidrada de color blau. La galeria d'accés és de tres arcades a dos plans diferents, el que comunica el cos amb l'escala i els dos laterals en forma de galeria amb balustrada. A la planta dos hi ha dues obertures simètriques i a les golfes, dues petites obertures. El cos lateral té una galeria coberta a la façana de llevant amb arcades; un gran balcó, desproporcionat, amb barana de balustrada a la façana de migdia; i una obertura a la façana de ponent. Finestres amb persianes de llibret de fusta de color blau. A posteriori, es va afegir un cos amb estructura d'alumini vidres per habilitar-ho com auditori de l'escola de música. Aquest afegit és desmuntable i no afecta l'estructura de la casa.</p> | 08172-24 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>La casa pertanyia a Pere Maristany, que era el propietari de la fàbrica de Can Pedritus. Des de 1988 és propietat de l'Ajuntament i actualment és la seu de l'Escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf.</p> | 41.4933657,2.3624683 | 446784 | 4593724 | 1920 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58382 | Sardana 'Premià joia del Maresme' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-premia-joia-del-maresme | XX | <p>Sardana original d'en Lluís Buscarons Pastells dedicada a Premià de Mar. No té lletra. Fou Primer accèssit al Premi Sardana de l'any de 1976.</p> | 08172-188 | Premià de Mar | <p>La Sardana de l'Any és un concurs on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. La selecció prèvia de les sardanes participants s'encarrega a tres reconeguts músics, els quals formen l'anomenat Comitè Seleccionador, establint-se les següents limitacions: Un màxim de dues sardanes per compositor, no es consideraran les sardanes anomenades obligades d'algun instrument. A partir d'aquí, durant 20 eliminatòries que es corresponen en 20 caps de setmana des del més de setembre, el vot popular decideix les 20 que passen a semifinals i posteriorment, de la mateixa manera, les 10 finalistes. Cada any la final amb dues cobles se celebra a un auditori diferent, i torna a ser el públic assistent qui vota la millor. El concurs va començar l'any 1972 amb una interrupció entre els anys 1987 i 2003.</p> | 41.4915101,2.3570889 | 446334 | 4593521 | 1976 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58357 | Aplec de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-cisa | <p>COLL, Ramon et alii (1995). Històries i tradicions de La Cisa. Associació Cultural de Premià de Dalt l'Opinió. Premià de Dalt. COLL, Ramon , cord. (1999). La Cisa, mil anys d'història. Col·lecció Costa de Llevant, 1. La Comarcal edicions. Argentona.</p> | <p>Popular aplec que es celebra l'1 de maig al santuari marià de La Cisa, del terme municipal de Premià de Dalt, però amb molta tradició arrelada a tots els pobles de l'entorn, especialment Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Masnou, Vilassar de Mar,Teià i Premià de Mar. El tipus de celebració ha anat variant amb el pas del temps. Abans es pujava a peu o amb el carro carregat de tots els estris necessaris per fer-hi una arrossada i passar-hi tot el dia. En la darrera trobada es va celebrar l'eucaristia, es va inaugurar una exposició d'exvots a la nova sala Mn. Josep Mas; ballada de sardanes a la font, paella gegant, botifarrada i havaneres. Durant tot el dia, també hi va haver fira de comerciants i artesans.</p> | 08172-163 | Santuari de La Cisa (Premià de Dalt) | <p>La Mare de Déu de La Cisa és un santuari amb una gran advocació marinera; era un punt de referència de navegació i espiritual on els marinos de la zona s'encomanaven abans de fer el trajecte a les amèriques i si tornaven sans i estalvis d'alguna tempesta o mal tràngol donaven un ex vot com agraïment a la divinitat. També és una mare de Déu guaridora. A part de l'aigua de la font ha estat invocada en malalties i accidents. També s'invoca com a font fertilitzadora per les parelles amb problemes de procreació. Les parròquies del voltant s'agrupen, des de 1968, sota la denominació d'Arxiprestat de La Cisa. L'any 1995 es va fer la celebració del mil·lenari del primer document que esmenta el topònim Cisa. La capella actual data de l'any 1759. L'origen de l'aplec no es coneix, alguns autors creuen que és posterior al 1667. Felicià Xarrié n'esmenta un a l'any 1828. Des de 1939 fins el 1956 es celebrava el primer diumenge de maig. A partir del 1956 es va recuperar la data de l'1 de maig, que coincidia amb la festa del treball, que en aquells moments no estava autoritzada i els sindicats, grups d'esquerres i opositors al règim aprofitaven l'ocasió per fer enrenou.</p> | 41.4898200,2.3568100 | 446309 | 4593334 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 58388 | Fons bibliogràfic del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons bibliogràfic de la Fundació centre de Recusros per a la Indústria Tèxtil (CRIT) de temàtica artística i tèxtil.</p> | 08172-194 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 58389 | Col·lecció de la Fundació CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-crit | XX | <p>Col·lecció d'objectes relacionats amb la indústria tèxtil, motlles d'estampació, mostraris, dibuixos originals, clixés, etc. Compta amb un patrimoni de dissenys d'estampats, motlles d'estampació, mostraris de fils i teixits, arxius gràfics temàtics, maquinària de teixidoria i proves tèxtils, biblioteca i hemeroteca sobre tèxtil, art i disseny, equipament d'aules-taller i laboratori infogràfic.</p> | 08172-195 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593412 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També hi ha una petita col·lecció paleontològica. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 58296 | Col·lecció del Museu d'Estampació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-destampacio | <p>LLANAS, Joan (1981). Un exponent de Cultura: el Museu municipal; dins Butlletí AECC, núm. 8, gener-juny de 1981. AECC, Servei Tècnic del Museu municipal de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1994). Els orígens del Museu Tèxtil de Premià de Mar, dins La Clau, març del 4 al 10 i de l'11 al 17. Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. SALICRÚ i PUIG, Manel (1984). Els museus del Maresme, dins Fulls del Museu - arxiu de Santa Maria, núm. 21, pàgs. 16 a 19. Mataró.</p> | Va C-XX | <p>La col·lecció principal del Museu de l'Estampació Tèxtilt és un conjunt d'elements que expliquen l'evolució històrica dels sistemes de decoració de teixits mitjançant elements d'estampació. Aquesta evolució es desenvolupa des del segle XVIII fins l'actualitat. El Museu, també té una col·lecció d'arqueologia, història i etnografia local com a únic museu municipal que hi ha, fruit també d'una llarga tradició en estudis històrics i arqueològics a la població.</p> | 08172-102 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>L'origen el trobem l'any 1968 quan una colla d'amics que volien crear un grup per protegir el patrimoni del seu voltant s'ajunten. Els inicis van anar molt vinculats a l'arqueologia, car era objecte de freqüents destruccions i representava d'una manera més ostensible els orígens i la identitat que cercaven. Després d'un any de vida, es va produir un fet prou significatiu de cara a consolidar-los: aparegueren les restes d'una vil·la romana a la Gran Via de Premià de Mar; fou una troballa localment molt comentada. D'altra banda, també es preocupaven pel patrimoni arquitectònic i la paleontologia, afició aportada per un dels membres del grup. La qüestió era que el treball que cadascú del grup realitzés fos com el seu hobby; per això es van crear les diferents seccions: arqueologia, fotografia, ciències naturals, història i més tard tèxtil. Però no és fins l'any 1977 que poden reglamentar-se amb uns estatuts. Això permeté la integració de socis col·laboradors que amb una quota anual participaven tant de les despeses com dels diferents serveis que s'oferien. Des d'un primer moment, l'objectiu a assolir era la creació d'un museu. El primer acte públic que es va fer, consistia en una exposició per conscienciar la gent de Premià de la seva pròpia història i demostrar que hi havia possibilitats materials per a la creació del referit museu, entès com a centre d'exposició permanent, conservació i difusió d'un patrimoni concret. Més endavant es fa una altra exposició aprofitant una Festa Major (a principis dels 70). Els estatuts van significar una llançadora molt important per pactar un acord entre l'AECC i l'Ajuntament per la creació del primer Museu (1979). Des d'aquest moment es planteja la idea de museu monogràfic. A Catalunya hi ha una gran tradició museística i el que no es volia, era fer un museu més, com tants d'altres. L'elecció de museu d'estampació tèxtil es va fer per la gran importància que aquesta activitat econòmica va tenir a Premià i a la comarca en general. Premià de Mar fou el primer poble de l'estat on s'estampà amb el sistema 'Lyonesa', l'any 1929. El 13 d'abril de 1983, el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar, conjuntament amb el Museu-Arxiu Municipal de Calella, el Museu Marès de la Punta i el Museu Comarcal de Mataró, s'integra a la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Generalitat; contemplat en el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat com a museu de ciència i tècnica. Tres anys més tard s'inaugurava, a la masia de Can Manent, la primera exposició permanent que va estar oberta al públic fins l'any 2000. L'any 2000, l'arquitecte Rafael de Cáceres rehabilita, gràcies al finançament de la Unió Europea, l'antiga Fàbrica de Gas, creada l'any 1884 i que el poble havia recuperat com a patrimoni local, per acollir, entre d'altres dependències municipals, el futur museu. Finalment s'inaugura la nova seu el 14 d'abril de 2002. Des de llavors s'han anat inaugurant fases de la nova exposició permanent.</p> | 41.4888800,2.3527600 | 445970 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-3.jpg | Física | Ibèric|Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|98|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58315 | Androna del carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-cristofol | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís transversal i estret ubicat darrera les cases de cós del carrer Sant Cristòfol d'ús comunitari, que afecta a les cases dels números 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65. Cada casa té el seu propi accés i la sortida es produeix pel carrer de la Plaça. Segons un document consultat facilitat per un dels propietaris, els veïns paguen trenta vuit rals cadascú per l'androna, en data 3 de novembre de 1858.</p> | 08172-121 | Carrer Sant Cristòfol | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905400,2.3562000 | 446259 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58316 | Androna del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-pere | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat lateral que permet accedir des del carrer Sant Pere al pati posterior de la casa núm. 17. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 18 metres i una amplada d'1,05 metres.</p> | 08172-122 | Carrer Sant Pere, 17 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4896400,2.3596000 | 446542 | 4593312 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58317 | Androna del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís que uneix la casa del carrer Sant Josep número 8 amb el carrer Prat de la Riba. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 15 metres i una amplada d'1,55 metres.</p> | 08172-123 | Carrer Sant Josep 8 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4889000,2.3565200 | 446284 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58378 | Androna del carrer Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-joan-prim | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat situat a la part posterior de la casa que fa cantonada amb el carrer sant Joan i Joan Prim, amb entrada per aquest darrer. Està orientada de llevant a ponent, té una llargada de 5 metres i una amplada mitja d'un metre.</p> | 08172-184 | Carrer Joan Prim, 11 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905500,2.3599600 | 446573 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58378-foto-08172-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58378-foto-08172-184-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58349 | Can Torrents; Can Padellàs; Horta Sant Josep; ca n'Andiñach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-can-padellas-horta-sant-josep-ca-nandinach | <p>TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de factura moderna (1929) de planta rectangular que consta d'un cos principal i dos cossos annexes. El cos principal consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Els cossos laterals són de planta única amb la coberta a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica només trencada per una obertura de factura moderna en el cos esquerre. El parament és llis amb recreixement a totes les obertures que són amb llinda a la planta pis i d'arc escarser a la planta baixa.</p> | 08172-155 | Avinguda Roma, 62 | <p>L'origen d'una branca de la família provenia de Teià. L'any 1929 van construir aquesta casa.</p> | 41.4917400,2.3499300 | 445736 | 4593551 | 1929 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58302 | Fons referent a la parròquia de Sant Cristòfol de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Premià de Mar en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08172-108 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4896900,2.3566100 | 446292 | 4593319 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 58370 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-1 | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</p> | <p>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades en el porxo de la casa. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud., i amb les ales obertes de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 gr.</p> | 08172-176 | Ca l'Estevet (Carretera de Premià de Dalt, 105) | <p>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial per que una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi acostumen a trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril a juny i poden fer-ne una segona ( de vegades, però més rarament, tres postes). La posta és d' entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata, La velocitat de vol d'una oreneta és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'aproparan al niu amb insectes al bec, però no els hi donaran. Quan tinguin gana les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofitaran per fer un crit d'alarma, i instintivament les joves orenetes es llançaran del niu i mouran les ales. A partir del 35è dia les orenetes es podran emancipar.</p> | 41.4935800,2.3505700 | 445791 | 4593755 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un any el fill de la casa va anellar una oreneta i li va posar el nom de la família i el nom de Premià de Mar (Barcelona). A l'any següent aquella oreneta va tornar i tenia l'altra cama anellada amb un nom àrab i el nom d'un poble del Marroc. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 58196 | Fàbrica Lió; Can Puiggròs; Lyon-Barcelona, SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-lio-can-puiggros-lyon-barcelona-sa | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CLAUSTRE DE PROFESSORS (1998). La Lió: de fàbrica a escola. Cent anys de la nostra història. CEIP La Lió de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Antic edifici fabril reconvertit en una escola pública. Els elements conservats de l'antiga fàbrica són els edificis de valor patrimonial: el porxo d'entrada, una nau i la xemeneia. Existeix també un soterrani amb un seguit de passadissos que es van tapiar en el seu moment, un pou i una caldera de fuel. El porxo té la façana al carrer Joan Prim, és de maó vist amb un sòcol de mamposteria i una estructura de la coberta de ferro amb la coberta de fibrociment. Aquest porxo té quatre obertures en disposició geomètrica, les dues centrals més grans per l'entrada de vehicles i transport rodat i les laterals més petites, una de les quals era l'antiga porteria. Actualment, queda desvinculat de qualsevol estructura arquitectònica. La nau és de planta rectangular de 20 crugies perpendiculars a la façana principal, consta de planta baixa, planta pis i planta semisoterrani, en el costat de migdia. També està feta de maó vist formant conjunts ornamentals amb la mateixa disposició dels maons amb contraforts. Les façanes de llevant i de ponent són les que tenen més longitud, però l'entrada es troba en la façana septentrional. La façana de migdia comparteix mitgera amb les cases del carrer Colom. Les dues principals façanes tenen obertures disposades simètricament, cada crugia conté una finestra octogonal. Coberta amb encavallada de ferro i vidre armat. La façana d'accés té una torre adossada de planta quadrada. La xemeneia forma, actualment, un conjunt independent, feta de maó vist.</p> | 08172-2 | Carrer Joan Prim, 30 | <p>L'edifici es construí l'any 1898 per encabir-hi una indústria tèxtil: Can Puiggròs. Bartomeu Puiggròs fou el fundador d'aquesta indústria que realitzava tots els processos del teixit: des del filat fins els acabats. Els telers es movien amb vapor que utilitzava el carbó per generar-lo. Entre 1909 i 1910 hi treballaven 79 homes i 131 dones entre 14 i 50 anys; que representa més del 7% de la població total del municipi (no l'activa). La seva importància també es defineix quan l'any 1917, Energia Elèctrica de Catalunya, SA projecta ampliar la xarxa soterrada de Premià per poder alimentar millor la fàbrica. Entre 1928 i 1929 es produeixen conflictes laborals que portaran al tancament de l'empresa i al canvi de propietaris, l'any 1930. Neix la Lió Barcelona, de la mà de Mr. Badoy i es converteix en el primer lloc de l'estat espanyol on es comença a estampar amb la tècnica serigràfica o lionesa. L'any 1979 en un context de crisi general i del sector tèxtil en particular es produeix l'inici del seu tancament. La importància patrimonial de l'edifici i la necessitat de conservar-lo provoca un procés entre veïns i administració que finalitza amb la creació d'una escola pública. L'any 1985, el conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Joan Guitart inaugura la finalització de les obres.</p> | 41.4910600,2.3600382 | 446580 | 4593469 | 1898 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58345 | Can Soler Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-cortada | <p>AMAT TEIXIDOR, Jordi (2001). Premià de Mar, 1931-1945... República, Guerra Civil i Primer Franquisme. El Clavell-Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa de planta quadrada que només té mitgera amb l'edifici veí per la façana de ponent, les altres tres façanes són lliures. Consta de planta baixa, sobre aixecada, planta pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i acaba amb un ràfec d'obra. La composició de la façana seria simètrica si no la trenqués una tribuna coberta en planta baixa. A l'eix central, hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser, amb una marquesina en forma de teulada a dues aigües. A l'altre costat, hi ha una finestra, també d'arc escarser. Aquesta planta està sobre aixecada i l'accés es fa mitjançant una escala de sis graons. A la planta pis, hi ha cinc obertures, tres de centrals d'arc escarser i una a cada lateral, amb llinda. Un petit ull de bou reixat, just sota el carener, indica la presència de les golfes. El parament de la façana és un estucat llis a excepció d'un sòcol de pedra granítica imitant el parament antic. Davant la façana de migdia, h ha un pati delimitat per un mur d'obra acabat amb una balustrada fent cantonada amb el carrer del Nord. En aquest pati hi ha un pou amb la boca del mateix tipus que el sòcol de la façana.</p> | 08172-151 | Camí Ral, 90 | <p>L'edifici consistorial de la Plaça de la República no va donar cabuda a les oficines de diversos departaments municipals, degut al perill que hi havia a causa de l'enderroc de l'església parroquial. Aquesta torre d'estiueig, que era propietat del senyor Joan Soler i Cortada, va ser ocupada pel Consell Municipal de Premià, el 16 d'octubre de 1936, pel tal de destinar-la a Casa Consistorial, si bé possiblement el trasllat no s'acabaria materialitzant fins a la primavera/estiu de 1937.</p> | 41.4894800,2.3598100 | 446559 | 4593294 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58345-foto-08172-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58345-foto-08172-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 58322 | Carrer Aribau, 2-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-aribau-2-10 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. TRULLÀS LEDESMA, Òscar (2004). Intervenció arqueològica al solar del carrer Aribau, 2-19. Premià de Mar (El Maresme). Memòria de la intervenció. Direcció General de Patrimoni Cultural. Inèdita.</p> | III-VII dC | Destruït en bona part per unes obres. Pot ser que tingui continuïtat en altres parcel·les. | <p>Jaciment arqueològic d'època tardo romana de difícil adscripció ja que no es van detectar estructures, però sí diversos estrats en bossades on es documentà abundant material ceràmic i arqueològic.</p> | 08172-128 | Carrer Aribau, 2-10 | <p>L'any 2004, les obres de construcció dels habitatges deixaren al descobert uns estrats cendrosos en el marge dels rebaixos del solar. Aquest fet casual, va motivar una intervenció arqueològica.</p> | 41.4923200,2.3531400 | 446005 | 4593613 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58258 | Palmar Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmar-hotel | <p>ÁLVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià. A:Butlletí A.E.C.C. . Premià de Mar, pàg.10. ARXÉ, J.; COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). PALMAR Hotel, Premià de Mar. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989; dins Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Barcelona, pàg. 164. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, R. i CAZORLA, F. (1987). El jaciment del Palmar Hotel. Campanya de salvament de 1984; dins El Museu, 1. Premià de Mar, pàgs. 7-9. COLL, Ramon (1988). El comerç al llarg de la història. L'època imperial romana (ss I-V dC). Unió de botiguers de Premià de Mar; dins Butlletí Informatiu, núm. 20. Premià de Mar, pàg. 10. COLL, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià de Mar. Guia turística de Premià de Mar, pàg. 28. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i JÀRREGA, Ramon(1993). Anforas itálicas de época tardorromana en Hispania. Los hallazgos del Palmar Hotel (Premià de Mar, Barcelona); dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 66. Madrid, pàgs. 310-323. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Familia. Premià de Mar, pàg.12 . LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme . Mataró, pàgs.19 i 20 . OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. QUADRADA LLOVERA, Roger (2002). Prospecció arqueològica en la parcel·la delimitada pels carrer d'Enric Borràs i de Torrent Malet. Comissaria mossos esquadra. Premià de Mar (el Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | I aC-V dC | En part destruït | <p>Restes d'una necròpolis i possible assentament d'època romana descoberts l'any 1976 en rebaixar els terrenys de manera totalment destructiva. Només es va poder recuperar els materials provinents de tombes en àmfores (Dressel 2-4 tardà o Gricignano), en teules. Es calcula que podrien haver-hi unes 70 tombes. Una tomba, pertanyent a un nen, presentava en el cap una corona feta de cargol punxenc (Múrex brandaris). Una altra tomba, es trobava recoberta d'opus spicatum, en peces de ceràmica de 7 x 4 x 2 cm. I en el cap tenia una corona de cargols, petxines i vidre de quars.</p> | 08172-64 | Entre el passeig St. Joan Baptista de La Salle, els torrents Malet i Castells i el club de tenis. | <p>L'any 1976 es destruí una extensa necròpolis en la remoció dels terrenys i només es pogueren recollir literalment darrera l'excavadora restes de tombes diverses. L'any 1984 es realitzà una excavació d'urgència a la zona sud, que consistí en l'obertura d'una cala de sondeig de 2 x 2 metres en la que es documentà una tomba de teules d'època romana.</p> | 41.4871000,2.3487100 | 445631 | 4593037 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 58342 | Plantada del pessebre a Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-pessebre-a-sant-mateu | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2005). Plantada del pessebre a l'ermita de Sant Mateu; dins Per Nadal, el pessebre. Col·lecció Emaús 68. Centre de Pastoral litúrgica. Barcelona, pàgs..76 - 78.</p> | XX | <p>Des de fa 40 anys, ininterrompudament, s'ha portat un pessebre, primer a Can Gallemí i després davant l'ermita de Sant Mateu (a 100 metres de Can Gallemí), terme municipal de Premià de Dalt, però espai molt vinculat a tots els pobles de l'entorn. Sempre és el diumenge abans de Nadal. Molta gent puja caminant des de Premià de Mar, d'altres hi van amb cotxe, però l'han de deixar a una bona distància. Aquesta planta s'organitza des dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar, l'Esplai Parroquial, la parròquia de Sant Cristòfol i, darrerament, els Caminants de matinada, que es cuiden de pujar el pessebre caminant fent torns per portar-lo. Els nois i noies del Centre d'Esplai també pugen caminant. Un cop allà dalt es fa una Missa a l'aire lliure, i després es fa una cantada de nadales al voltant del pessebre. Abans però cal agafar forces amb un bon esmorzar. L'esplai aporta coques i cafè per entrar en calor.</p> | 08172-148 | Premià de Mar | <p>L'any 1971 es va fer la primera plantada del pessebre de la comunitat de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Fou al lloc conegut com a Can Gallemí, darrera la masia de Can Riera, un balcó magnífic del Vallès, des d'on es pot divisar en dies clars, el Montseny, Montserrat i, fins i tot, els Pirineus. La idea sorgí de Mn. Ferran Bueno, que en aquells moment n'era vicari i que tenia l'experiència de la plantada que feia el centre Excursionista de Vilafranca del Penedès. Compartí el projecte amb Jordi Planas i Ramir Comas i amb Pere Crespo, pessebrista dels Amics de l'Art Pessebrístic. La primera Missa la va oferir Mn. Joan Roura, les altres Mn. Ferran Bueno i els diferents rectors i vicaris que han passat per la parròquia de Sant Cristòfol. Els dos primers pessebres els va fer en Pere Crespo, després i fins l'any 2000 en Joan Muñoz i, a partir de l'any 2001, en Francesc Bosch.</p> | 41.4896800,2.3566100 | 446292 | 4593318 | 1971 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58342-foto-08172-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58342-foto-08172-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58383 | Arxiu Coral l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-coral-lamistat | <p>MEDIR (1997), coord. 25 è aniversari (1972-1997). Coral l'Amistat. Premià de Mar.</p> | XX | <p>L'arxiu de la Coral l'Amistat està format per la documentació pòpia de la gestió de l'entitat des de 1972, any de la refundació i alguna informació aïllada de la primera fase. Es tracta, bàsicament, dels estatuts, el reglament intern, els llibres d'actes, la correspondència, programes d'activitats. En total, són cinc arxivadors metàl·lics de calaixos i un armari. També hi ha partitures i programes de mà d'altres entitats Corals, de concerts, aplecs o trobades.</p> | 08172-189 | Carrer Sant Antoni, 60-62 | <p>L'any 1946 es va crear l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors de Clavé. L'any 1971 ja anaven a la baixa en nombre de cantaires, però la celebració del 25è aniversari va motivar un darrer esforç per fer una bona festa, amb la inauguració del monument a Anselm Clavé i la trobada de Cors Clavé de Catalunya. Però un cop passada l'euforia de la festa només van quedar 12 cantaires. El director Josep Ramon Ferrando va arribar una nit a casa, després de l'assaig i va manifestar a les seves filles que la propera setmana seria el darrer dia de l'Agrupació. Davant d'aquella manifestació, la Dària i la Regina van mobilitzar amigues i conegudes i es van presentar el dia de l'assaig per mantenir l'entitat. El primer concert d'aquella nova etapa de cors mixtes es va fer el dia de nadal de l'any 1972. Josep Ramon Ferrando va continuar com a director, tal i com ho havia fet els darrers 20 anys. L'any 1997 s'incorpora a la direcció el mestre Daniel Antolí, en una època en que aquesta feina ja es professionalitza.</p> | 41.4900600,2.3592000 | 446509 | 4593359 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58383-foto-08172-189-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També disposa d'un petit fons d'art cedit per diversos autors realitzats en la celebració del 25è aniversari dels cors mistos, l'any 1997. Així com d'un penó realitzat l'any 1973, dissenyat per Ramon Alcalà i brodat per Lídia Pérez. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58195 | Escola Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-assis | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CANALS i RAMON, Joana (1988). Com un gra de mostassa. Breu memòria de la Fundació de l'Escola Assís de Premià de Mar. Escola Assís. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular (17,5 x 19,5 m), de tres crugies perpendiculars a la façana en planta baixa. En les plantes superiors les crugies estan al voltant del cos central que inclou l'escala de tres trams. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a llevant, té una composició simètrica a excepció d'una finestra de la planta baixa que trenca la simetria. Utilitza ornamentalment la fàbrica de maó vist tant a la planta alta, en el coronament com a les cantoneres i en els brancals i llindes de finestres i porta d'accés i en la divisió de la façana en tres parts. A la planta baixa hi ha la porta d'accés, centrada i envoltada per dues finestres; a les crugies laterals hi ha obertures triples. A la planta pis, hi ha tres grups de finestres aïllades, a la crugia central tres finestres simples i a les laterals dues finestres dobles. A la planta segona, tres grups de finestres dobles a la crugia central i finestra triple a les laterals. El parament de la resta de la façana és un estucat llis amb un sòcol de pedra.</p> | 08172-1 | Carrer de la Plaça, 35-41 | <p>L'any 1887 es va crear una comissió de Pares per negociar l'establiment d'un centre d'ensenyament religiós per a nenes. Aquesta comissió es va reunir el 23 de desembre d'aquell any amb mossèn Manel Seda, rector de la parròquia, i va decidir contactar amb la Congregació de Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. El primer de gener de 1888 arribaven a l'estació de Premià de Mar quatre monges de l'ordre per començar el curs escolar, tal i com volien els pares. Primer s'establiren en la casa del número 35 del carrer de Sant Cristòfol, que aviat es va quedar petita i hagueren d'annexionar la casa del costat. Però no va ser fins l'any 1902 que compren un solar propietat de Marianna Manent i Cortès. Les obres del nou edifici conclouen el 1905. Durant la guerra s'anomena Escola Nova Unificada Ferrer i Guàrdia.</p> | 41.4907617,2.3562120 | 446260 | 4593438 | 1905 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sovint s'ha atribuït l'autoria d'aquest edifici a Puig i Cadafalch per la seva tipologia, però no hi ha cap document, de moment, que ho pugui certificar. | 98|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 58385 | Fons d'imatges de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-laecc | <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (1995). L'arxiu fotogràfic de l'AECC; dins Full informatiu de l'AECC, núm. 39, abril de 1995. Premià de Mar. SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic i d'imatges pertanyent a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar amb número indeterminat superior a 8.000. Estan classificades per temàtica, de les que en destaquen les dedicades a vestuari popular, arxiu familiar, arxiu històric de Premià de Mar, arxiu de la Guerra civil espanyola (1936-39), arxiu industrial, arxiu del procés tèxtil, arxiu arqueològic, arxiu de pobles i paisatges, arxiu de marina, pesca i navegació i de costumari.</p> | 08172-191 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4888000,2.3570100 | 446325 | 4593220 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 58386 | Fons bibliogràfic de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-laecc | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de 30.000 volums bibliogràfics des del segle XVIII fins als nostres dies, així com una hemeroteca.</p> | 08172-192 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4889156,2.3574486 | 446362 | 4593233 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 58237 | Can Batlle (jaciment); Can Comes - Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-jaciment-can-comes-can-batlle | <p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-II dC | notícies orals segons les quals es van repartir les monedes. | <p>Notícies orals de la troballa d'un tresoret composat per una quinzena de monedes d'època romana que aparegué dins una amforeta. Un dels obrers recordava haver llegit el nom HADRIANUS.</p> | 08172-43 | Camí Ral, 44 | <p>Jaume Álvarez va dir que unes obres al celler de cal Metge aparegué un tresoret de monedes que els obrers es repartiren. Però a l'any 1999, Regina Balaguer i Carme Lleonart, dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Premià de Mar, confirmen que la troballa s'efectuà a Can Batlle.</p> | 41.4884240,2.3569168 | 446317 | 4593178 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguna bibliografia s'atribueix, per error, la troballa a Cal Metge. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 58245 | Carrer de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-merce | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, R; CARMONA, M. del C; CAZORLA, F. i MONTLLÓ, J. (1998).Memòria de les intervencions arqueològiques dutes a terme en l'assentament iberoromà del carrer de la Mercè (Premià de Mar, El Maresme). Inèdit. COLL, R; CARMONA, M. del C; CAZORLA, F. i MONTLLÓ, J. (1998). L'assentament iberoromà del carrer de la Mercè (Premià de Mar, El Maresme), dins Laietània, 11. Museu de Mataró. Mataró, pàgs. 71-94. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC. | Destruït en part | <p>Restes d'un habitatge d'època republicana de la que es documentaren tres habitacions, una de les quals estava molt destruïda a causa de canalitzacions modernes. Els murs tenien entre 50 i 60 cm d'alçada i 40 cm d'amplada; el més llarg feia 5,2 metres. Estaven fets de pedres petites irregulars lligades amb fang, amb presència de tègula i algun fragment d'opus signinum. Es detectà restes d'estuc blanc en dos dels tres murs. El paviment era de terra batuda. En el que seria l'interior de les habitacions es documentaren gran quantitat de pondus, que indicaria la presència d'un teler domèstic; i restes de recipients d'emmagatzematge (dolia). La datació ve donada per la presència de ceràmica de vernís negre (Cales, Campaniana A tardana), àmfora itàlica (Dressel 1); àmfora local (Pascual 1).</p> | 08172-51 | Carrer de la Mercè | <p>Jaciment localitzat l'any 1997, durant les obres de renovació de la xarxa de clavegueram. Es va realitzar un seguiment que detectà la presència de nivells arqueològics i restes d'un mur. Tot seguit es decidí realitzar una excavació arqueològica.</p> | 41.4953800,2.3555100 | 446205 | 4593952 | 75 - 25 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||
| 58244 | Carrer Antoni Gaudí / Escola Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antoni-gaudi-escola-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-V dC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana. El material documentat consisteix en ceràmica comuna, àmfora ibèrica i àmfora romana.</p> | 08172-50 | Carrer Antoni Gaudí, s/n | <p>Jaciment documentat l'any 1979 per Pere Casasola. Posteriorment, uns obres que realitzaven una rasa de 2 metres de fondària al carrer informaren a J. Bagà de la troballa de material arqueològic d'època romana, sense que es pugui saber-ne la tipologia.</p> | 41.4926338,2.3511824 | 445841 | 4593649 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58326 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-1 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, Ramon (2002). Resultats del seguiment arqueològic efectuat en els terrenys de Can Salomó (Premià de Mar); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon (2009). Les darreres novetats arqueològiques a Premià de Mar (anys 2004-2007); dins XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró.</p> | I-III dC | destruït | <p>Troballes de material ceràmic antic realitzades arrel de la intervenció arqueològica amb motiu del projecte de promoció d'habitatges. Es documentaren diverses tipologies ceràmiques de diverses èpoques, però sense context arqueològic. Tampoc es documentaren estructures. La proximitat de la riera i la manca de dades estratigràfiques fan pensar que es tracta de material aportat. La ceràmica documentada es tracta d'un fragment de l'edat del bronze, ceràmica ibèrica (comuna i a mà), ceràmica romana (comuna, àmfora itàlica, laietana, africana i material constructiu) i ceràmica moderna (blava catalana de la ditada).</p> | 08172-132 | Gran Via de Lluís Companys, cantonada Riera de Premià | <p>Intervenció realitzada l'any 2005 amb motiu del projecte de promoció d'habitatges a la zona de Can Boter, a la parcel·la 4, un terreny on s'hi havia de construir 23 pisos i un aparcament soterrani de dues plantes.</p> | 41.4911500,2.3529100 | 445985 | 4593484 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58310 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-1 | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | <p>Font coneguda amb el nom de Font del cargol per la figura que la corona. La font està formada per un pilar de 156 cm d'alçada, de secció quadrada (56 x 56 cm) fet de maons vistos. A la cara septentrional hi ha l' aixeta i una pica semicircular. A la cara de llevant hi ha una placa on es llegeix: 'Ajuntament de Premià de Mar / Hi ha col·laborat / Cespa Ingenieria Urbana, S.A / SECE, S.A/ SOREA/ Restauració Xavier Martos'. L'escultura que corona el pilar és un cargol de bronze amb un nen que el cavalca (80 x 90 x 40).</p> | 08172-116 | Plaça Nova | <p>Inaugurada el 22 d'octubre del 2000 amb la presència d'alguns membres del grup literari La Font del Cargol, i després d'haver patit alguns actes vandàlics, que determinaren la realització d'una còpia en bronze. La Font del cargol original estava ubicada al Camí Ral durant els anys 60 del passat segle. Era de conglomerat de pedra. A causa de l'eixamplament de la Nacional-II es va desmuntar i no es va tornar a col·locar. Aquest fet provocà certa polèmica popular. L'emblemàtica font va donar nom a un grup d'escriptors d'aquell moment. El grup de la Font del Cargol de Premià de Mar va impulsar, tertúlies, concursos literaris, uns fulls i una col·lecció de llibres de poesia en la qual es troben els inicis de molts poetes maresmencs actuals. El Cargol va ser promogut especialment per Valerià Pujol ( Premià de Dalt) i Martí Rosselló ( Premià de Mar), però va aplegar autors com en Rafael Vallbona (de Premià de Dalt), Pep Bras ( Premià de Mar), que escriu un únic poemari i després es dedica a la narrativa, Maria- Antònia Grau (Premià de Mar), Jordi Bilbeny (Arenys de Mar) que hi publica un poemari. També, d'altres escriptors vinculats al Grup són Manel Guerrero (Mataró) i Jaume Cases (Premià de Mar), per citar-ne alguns dels principals. Per aquest motiu, recentment es va col·locar a la nova ubicació una altra font del cargol, però patí diferents atacs de vandalisme fins que es va decidir fer-ne una còpia en bronze. S'han localitzat altres fonts del cargol, fetes de conglomerat de pedra a Calella, Valls i Caldes de Montbui.</p> | 41.4905200,2.3566900 | 446300 | 4593411 | 2000 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58310-foto-08172-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58310-foto-08172-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 58306 | Font de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-0 | XX | tot i que la font no raja | <p>Font de la plaça de l'Ajuntament formada per una plataforma de pedra granítica en dos nivells i de composició simètrica amb sengles pilars de maons d'obra a a cada costat. En l'eix central els dos brolladors d'aigua que enlairaven el raig d'aigua verticalment cap amunt. L'aigua que queia s'escolava cap ambdós extrems on anava a parar en un desguàs. Als anys 90 dels segle passat es va afegir, a la part posterior, un plafó de rajoles amb un motiu pintat com a tema central que representava el poble de Premià amb diferents elements emblemàtics com a al·legoria de diverses etapes o fets importants, amb les dates corresponents: Creació de l'Escola de La Salle (1906), el primer tren (1848), Església (1842) (sic), la fàbrica de Can Puiggròs (1898), Can Manent (1616) o el centre Catalanista (1886).</p> | 08172-112 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Idea i disseny de Ramon Alcalà i execució en els tallers Raventós, el juliol de 1992.</p> | 41.4896400,2.3567900 | 446307 | 4593314 | 1992 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58306-foto-08172-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58306-foto-08172-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Alcalà | La data de la creació de la parròquia és incorrecte, posa 1842 i hauria de posar 1841. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||
| 58268 | Cases Gran Via, 141-143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-gran-via-141-143 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa, sobre aixecada, i planta pis amb la coberta de terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat, a excepció de la casa núm. 141, on modificacions a la planta baixa trenquen aquest ritme. La definició compositiva es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés, amb llinda, i una finestra lateral amb reixa de ferro; a la planta pis, un balcó amb obertura amb llinda i una finestra lateral. El balcó té barana de ferro i està suportat per dues mènsules decorades amb motius vegetals. L'accés a la planta baixa s'ha de fer a través de tres esglaons, perquè està per sobre del nivell del carrer. El parament és un estucat llis amb un sòcol alt, recreixements al voltant de les obertures i cornisa sortida suportada amb mènsules, coronada amb una barana d'obra que actua d'ampit del terrat.</p> | 08172-74 | Gran Via, 141-1432 | <p>Hi havia dues cases més de les mateixes característiques arquitectòniques que feien conjunt amb aquestes.</p> | 41.4919500,2.3560500 | 446247 | 4593571 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 58372 | Zona de nidificació del Corriol camanegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-corriol-camanegre | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</p> | <p>Zona de platja situada entre el port de Premià i Vilassar de Mar que utilitza el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) per nidificar. En tot el Maresme actualment només s'han detectat nius a la platja de malgrat fins a la Punta de Tordera i a la Platja de Premià de Mar. En el primer cas, fa cinc anys la continuïtat estava força compromesa. A Premià de Mar, l'espècie ha tornat a nidificar des del 2003, gràcies a la protecció i restauració d'un fragment de la vegetació sorrenca litoral. El Corriol camanegre és una espècie lligada a ambients costaners, fent niu als sorrals de deltes, platges i erms. Al Maresme, nidifica exclusivament a la costa. Té una preferència per zones obertes, amb vegetació absent o escassa. És una espècie estival amb nidificació escassa a la comarca. Les primeres còpules i festeigs es fan a mitjans de març. Nidifica a terra sense construir cap niu, en una petita depressió, a la sorra o entre còdols, arrecerat amb alguna roca o branca.</p> | 08172-178 | A la platja de Llevant | <p>Ha desaparegut de les platges de Mataró i de Santa Susanna, on criava a principis dels anys 80 del passat segle; i de Cabrera, o va nidificar de nou el 1996 en una extracció d'àrids fins que va ser urbanitzada. Hi ha possibilitats de recuperació a Vilassar de Mar i a Sant Pol on s'estan protegint i restaurant trams de platges. Abans de l'ocupació massiva de la costa i de els platges era una espècie molt abundant i coneguda a la comarca entre pagesos i pescadors. Fins el punt que els nens anaven a buscar nius.</p> | 41.4925500,2.3717500 | 447558 | 4593628 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal continuar protegint aquest espai de nidificació excepcional. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 58203 | Cooperativa La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-unio | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MORAGAS, Salvador (1985). Onomàstica premianenca (X), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 19, octubre de 1985. Premià de Mar, pàg. 15. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | Necessita restauració acurada abans d'aparèixer problemes estructurals i una organització clara d'accessos, serveis comuns i coberta. | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que dóna al carrer Sant pau per la façana sud i al carrer Aurora per la façana septentrional. Consta d'una crugia simple pel carrer Sant Pau i gran escala d'accés al nivell de la planta i triple crugia pel carrer Aurora en la planta baixa i encavallada a la planta pis. Coberta plana practicable al carrer Sant Pau i de dues aigües al carrer Aurora. La façana nord té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits a la planta baixa per una entrada centrada i dues finestres laterals; i a la planta pis per un gran balcó corregut amb curvatura central i tres obertures d'arc de mig punt amb motllura perimetral plana. El pla de façana sobrepassa la coberta i està coronat amb quatre elements ornamentals. La façana sud està definida a la planta baixa per dues portes amb llinda, la d'accés central més gran; una petita finestra amb llinda al costat dret de la façana al nivell d'un primer pis; i un balcó amb barana de ferro i obertura amb llinda a la planta segona. Coronament amb balustrada d'obra i cornisa de maó vist. L'element més destacable de l'edifici és l'escalinata d'accés a la planta pis des del carrer Sant Pau, amb les dues columnes laterals.</p> | 08172-9 | Carrer Aurora, 20; carrer Sant Pau, 13 | <p>Fou una cooperativa de consum, amb un espai destinat a botiga de queviures, cafè tertúlia dels socis i sala d'espectacles. La CNT/FAI el va incautar durant la guerra civil espanyola (1936-39) i amb la victòria dels colpistes passà a ser seu de falange. Des de la democràcia ha passat per ser la seu d'un munt d'entitats culturals. La CNT en reivindica la propietat.</p> | 41.4907958,2.3583914 | 446442 | 4593442 | 1928 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58203-foto-08172-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58203-foto-08172-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 58331 | Panteó de la família Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-roura | <p>VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Panteó en forma de capella de planta rectangular d'estil neo- romànic de tres naus amb la coberta a dues alçades, el que seria la nau central a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal i el que serien les naus laterals, aquí molt reduïdes, a una aigua. Parament fet de grans carreus ben escairats. Façana principal orientada a llevant amb la portalada de clar estil romànic, de mig punt amb arquivoltes decorades. En el timpà hi ha un crismó i es pot llegir 'Familia Roura'. La façana té un coronament triangular amb una creu de pedra en el vèrtex.</p> | 08172-137 | Cementiri municipal (carrer de la Plaça, s/n) | <p>Fou construït pels germans Franzi de Barcelona, l'any 1926 per encàrrec de Can Roura.</p> | 41.4949200,2.3531300 | 446006 | 4593902 | 1926 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germans Franzi | Horaris del cementiri: Feiners de 9 a 14 h. Caps de setmana i festius: de 10 a 13 h. | 116|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||
| 58354 | Torrents Amell i Fontsana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-amell-i-fontsana | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. BOSCH DE DÒRIA, Marc (2004). Prospecció arqueològica a la finca de Can Amell, situada al carrer Rafael Casanova, núm. 3 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1997). Memòria del seguiment arqueològic dut a terme en les obres d'ampliació dels torrents Amell i Fontsana (Premià de Mar, El Maresme). Setembre-octubre de 1996. Servei d'Arqueologia. Inèdit. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana .</p> | II - I aC | es tracta d'una zona de torrent i, per tant, d'aportacions. Es desconeix si un camp annex conserva restes. | <p>Material ceràmic antic documentat arrel d'un seguiment de màquines en una zona de torrents i camps annexos. El material localitzat consisteix en ceràmica ibèrica (comuna a mà i a torn, grisa, àmfora) i ceràmica romana (àmfora laietana, comuna, de cuina, material constructiu). Els llocs on es localitzà més abundància de material és el sector 1 del torrent Amell, antic camp de conreu que patí successives inundacions procedents de torrentades; i el sector 4 del torrent Fontsana, molt proper al jaciment de l'Horta Farrerons.</p> | 08172-160 | Torrents Amell i Fontsana | <p>Es va realitzar un primer seguiment de màquines amb motiu d'unes obres de sanejament i eixamplament dels torrents, degut als desperfectes ocasionats pels temporals de pluja del setembre de 1996. L'any 2004, s'efectuà un nou seguiment arqueològic a la zona de Can Amell per la construcció d'un edifici destinat a residència geriàtrica.</p> | 41.4945100,2.3690500 | 447335 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 58309 | Monument Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-anselm-clave | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | restes d'alguna pintada que s'ha esborrat. | <p>Monument commemoratiu dedicat a Josep Anselm Clavé, creador dels cors Clavé, format per un pilar troncocònic de granit amb les cares treballades, de 180 cm d'alçada, 66 cm d'amplada i 40 cm de profunditat. La part central del monument és un medalló de bronze ( 33 x 40 cm) amb el bust d'Anselm Clavé en relleu. A sota hi ha una primera placa commemorativa de les noces d'argent on es pot llegir en lletres capitals: 'Noces d'argent / 1946-1971/ A. Coral L'Amistat / Premià de Mar'. Una segona placa, a sota de la primera, diu: 'Noces d'Or / 1946-1996/ A. C. Coral l'Amistat / Premià de Mar'.</p> | 08172-115 | Plaça Nova | <p>Es va instal·lar per commemorar el 25è aniversari de la creació de l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors Clavé i vinculats al centre Amistat.</p> | 41.4906700,2.3568400 | 446312 | 4593428 | 1971 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58309-foto-08172-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58309-foto-08172-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 58212 | Can Tarter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarter | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de planta rectangular amb una crugia paral·lela a la façana i tres cossos; el cos central destinat a habitatge i els dos laterals com a dependències annexes. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües, en el cos central amb el carener perpendicular a la façana; i en els cossos laterals amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es defineix a la planta baixa en la porta d'accés en el cos central i una finestra al costat i els accessos dels porxos laterals; en la planta pis, dues finestres amb llinda.</p> | 08172-18 | Carrer Montserrat, 25 | <p>Es va fer, l'any 1943, amb material de la bòvila de can Manent.</p> | 41.4943400,2.3549700 | 446159 | 4593837 | 1943 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58212-foto-08172-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58212-foto-08172-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58212-foto-08172-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sr. Comas | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 58201 | Can Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tous | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Bloc de pisos aïllat amb façanes als quatre vents de planta quadrangular i parets de càrrega. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta plana practicable a mode de terrat català amb el volum d'escala. La façana principal orientada a migdia té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definida a la planta baixa per la porta d'accés centrada i dues finestres (una a cada costat); a les plantes pis amb una balconada i finestres als costat. Coronament del terrat amb la inscripció de l'any 1902. Destaquen els canalons de desguàs fets de ceràmica.</p> | 08172-7 | Carrer de la Plaça, 67 | <p>Es tracta del primer bloc de pisos construït a Premià de Mar.</p> | 41.4887947,2.3578280 | 446393 | 4593219 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc