Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58195 | Escola Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-assis | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CANALS i RAMON, Joana (1988). Com un gra de mostassa. Breu memòria de la Fundació de l'Escola Assís de Premià de Mar. Escola Assís. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular (17,5 x 19,5 m), de tres crugies perpendiculars a la façana en planta baixa. En les plantes superiors les crugies estan al voltant del cos central que inclou l'escala de tres trams. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a llevant, té una composició simètrica a excepció d'una finestra de la planta baixa que trenca la simetria. Utilitza ornamentalment la fàbrica de maó vist tant a la planta alta, en el coronament com a les cantoneres i en els brancals i llindes de finestres i porta d'accés i en la divisió de la façana en tres parts. A la planta baixa hi ha la porta d'accés, centrada i envoltada per dues finestres; a les crugies laterals hi ha obertures triples. A la planta pis, hi ha tres grups de finestres aïllades, a la crugia central tres finestres simples i a les laterals dues finestres dobles. A la planta segona, tres grups de finestres dobles a la crugia central i finestra triple a les laterals. El parament de la resta de la façana és un estucat llis amb un sòcol de pedra.</p> | 08172-1 | Carrer de la Plaça, 35-41 | <p>L'any 1887 es va crear una comissió de Pares per negociar l'establiment d'un centre d'ensenyament religiós per a nenes. Aquesta comissió es va reunir el 23 de desembre d'aquell any amb mossèn Manel Seda, rector de la parròquia, i va decidir contactar amb la Congregació de Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. El primer de gener de 1888 arribaven a l'estació de Premià de Mar quatre monges de l'ordre per començar el curs escolar, tal i com volien els pares. Primer s'establiren en la casa del número 35 del carrer de Sant Cristòfol, que aviat es va quedar petita i hagueren d'annexionar la casa del costat. Però no va ser fins l'any 1902 que compren un solar propietat de Marianna Manent i Cortès. Les obres del nou edifici conclouen el 1905. Durant la guerra s'anomena Escola Nova Unificada Ferrer i Guàrdia.</p> | 41.4907617,2.3562120 | 446260 | 4593438 | 1905 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sovint s'ha atribuït l'autoria d'aquest edifici a Puig i Cadafalch per la seva tipologia, però no hi ha cap document, de moment, que ho pugui certificar. | 98|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58196 | Fàbrica Lió; Can Puiggròs; Lyon-Barcelona, SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-lio-can-puiggros-lyon-barcelona-sa | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CLAUSTRE DE PROFESSORS (1998). La Lió: de fàbrica a escola. Cent anys de la nostra història. CEIP La Lió de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Antic edifici fabril reconvertit en una escola pública. Els elements conservats de l'antiga fàbrica són els edificis de valor patrimonial: el porxo d'entrada, una nau i la xemeneia. Existeix també un soterrani amb un seguit de passadissos que es van tapiar en el seu moment, un pou i una caldera de fuel. El porxo té la façana al carrer Joan Prim, és de maó vist amb un sòcol de mamposteria i una estructura de la coberta de ferro amb la coberta de fibrociment. Aquest porxo té quatre obertures en disposició geomètrica, les dues centrals més grans per l'entrada de vehicles i transport rodat i les laterals més petites, una de les quals era l'antiga porteria. Actualment, queda desvinculat de qualsevol estructura arquitectònica. La nau és de planta rectangular de 20 crugies perpendiculars a la façana principal, consta de planta baixa, planta pis i planta semisoterrani, en el costat de migdia. També està feta de maó vist formant conjunts ornamentals amb la mateixa disposició dels maons amb contraforts. Les façanes de llevant i de ponent són les que tenen més longitud, però l'entrada es troba en la façana septentrional. La façana de migdia comparteix mitgera amb les cases del carrer Colom. Les dues principals façanes tenen obertures disposades simètricament, cada crugia conté una finestra octogonal. Coberta amb encavallada de ferro i vidre armat. La façana d'accés té una torre adossada de planta quadrada. La xemeneia forma, actualment, un conjunt independent, feta de maó vist.</p> | 08172-2 | Carrer Joan Prim, 30 | <p>L'edifici es construí l'any 1898 per encabir-hi una indústria tèxtil: Can Puiggròs. Bartomeu Puiggròs fou el fundador d'aquesta indústria que realitzava tots els processos del teixit: des del filat fins els acabats. Els telers es movien amb vapor que utilitzava el carbó per generar-lo. Entre 1909 i 1910 hi treballaven 79 homes i 131 dones entre 14 i 50 anys; que representa més del 7% de la població total del municipi (no l'activa). La seva importància també es defineix quan l'any 1917, Energia Elèctrica de Catalunya, SA projecta ampliar la xarxa soterrada de Premià per poder alimentar millor la fàbrica. Entre 1928 i 1929 es produeixen conflictes laborals que portaran al tancament de l'empresa i al canvi de propietaris, l'any 1930. Neix la Lió Barcelona, de la mà de Mr. Badoy i es converteix en el primer lloc de l'estat espanyol on es comença a estampar amb la tècnica serigràfica o lionesa. L'any 1979 en un context de crisi general i del sector tèxtil en particular es produeix l'inici del seu tancament. La importància patrimonial de l'edifici i la necessitat de conservar-lo provoca un procés entre veïns i administració que finalitza amb la creació d'una escola pública. L'any 1985, el conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Joan Guitart inaugura la finalització de les obres.</p> | 41.4910600,2.3600382 | 446580 | 4593469 | 1898 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58197 | Església de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MARGENAT, Joaquim (1983). Breu resum de la construcció de l'església parroquial de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 1-2. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1991). Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; dins Joves de Sant Cristòfol, núm. 11, juliol de 1991. Parròquia de Sant Cristòfol de premià de Mar; pàgs. 8 -13. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador, col·lecció El Montalt, núm. 5. Argentona. PARADERA, Mossèn Josep (1932). Notes històriques. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Diari El Matí. | XIX-XX | Església de planta de creu llatina amb tres naus, la central més ampla i dues laterals on s'ubiquen alguns altars. L'eix principal correspon a l'entrada i el presbiteri amb capçalera recta, i l'eix transversal amb el transsepte i el creuer. A l'esquerra del presbiteri hi ha la sagristia i a la dreta la Capella del santíssim que es comuniquen per darrera. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i en l'eix principal amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el creuament dels dos eixos s'alça una cúpula sobre quatre petxines il·luminada per un llanternó. El campanar s'ubica a l'esquerra, és octogonal sobre base quadrada i rematat amb torre octogonal més petita i pas perimetral amb barana de balustrada. Tot rematat amb un pinacle i una creu al seu damunt. Les campanes es diuen Jacinta i Tecla i es van beneir a mitjans dels anys 60 del passat segle. Per sota el nivell de les campanes, hi ha quatre rellotges. La façana és d'estil barroc seguint les línies de l'antiga església. El parament és pla amb cornisa dibuixada i rosetó central. L'element més destacable de la façana i de tota l'església és la portada barroca de pedra granítica amb motius mariners. A l'interior també destaca el baldaquí, d'estil barroc salomònic. | 08172-3 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | L'actual església és fruit de la reconstrucció realitzada a partir de l'any 1939, ja que durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va cremar i es va enderrocar a mà, deixant només un metres d'alçada del mur perimetral. Les primeres dades que fan referència a l'existència d'una ermita dedicada a Sant Cristòfol daten de 1798, quan es posa la primera pedra i es beneeix. Però no és fins el 10 de juliol de l'any 1820 que s'hi celebra la primera Missa. No és fins l'any 1841 que sant Cristòfol aconsegueix independitzar-se com a parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, no sense maldecaps, tot i que des de l'any 1836 ja hi havia ajuntament. A partir d'aquest moment s'inicia un projecte d'ampliació del temple que trigaria forces anys en finalitzar. L'aspecte d'aquell temple el coneixem per alguna fotografia conservada i veien l'aspecte de l'actual església, ja que es va seguir el mateix model, si més no pel que fa a la planta. | 41.4896100,2.3566700 | 446297 | 4593310 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|96 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58198 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-4 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular de quatre crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a llevant. Té un cos de galeria afegit a la façana de ponent de dues plantes ocupa part de les tres primeres crugies. Consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La coberta de la galeria és plana practicable a mode de terrat. La façana té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'entrada i tres finestres, i a la planta pis amb un balcó damunt la porta d'entrada i tres finestres més. Els arcs de les obertures són de mig punt amb motllura. Els brancals de la porta d'accés són de pedra granítica treballada. La cornisa està decorada i el pla de façana sobrepassa la coberta. A finals dels anys 80 es va construir el casal Germà Miquel. És de planta quadrangular i té façana secundària al carrer Sant Cristòfol. Consta de planta baixa, planta pis i golfes; a la planta baixa hi ha un auditori esglaonat. L'escala d'accés a les diferents plantes es situa en l'espai entremig entre la rectoria i el casal.</p> | 08172-4 | Carrer Rectoria, 15 | <p>Quan l'any 1841 es constitueix la parròquia de Sant Cristòfol independent de la de Sant Pere de Premià, la família Manent havia cedit els terrenys on hi havia l'església i s'havia de construir la rectoria amb l'hort al davant. Mentre no es construeix aquest edifici, l'Ajuntament cedeix aquest edifici per la Rectoria. Aquell acord provisional es convertí en permanent. L'Ajuntament ocupava l'espai que havia de ser Rectoria i la Rectoria ocupava un espai cedit per l'Ajuntament. Aquest desequilibri no es va legalitzar fins els anys 80 del segle passat.</p> | 41.4899630,2.3562562 | 446263 | 4593350 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58198-foto-08172-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58198-foto-08172-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58199 | Propagadora del Gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/propagadora-del-gas | ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOFILL, Montserrat (1993). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, núm. 17, abril de 1993. COMAS, Ure (1995). L'alcalde de Premià de Mar ataca l'oposició i afirma que renovaria el pacte amb el PP. El Punt, 10 de maig de 1995. CRESPO, Montserrat (1995). Salvem el Gas. La Clau, del 19 al 25 de maig de 1995. DÍAZ, Ma Jesús (1995). La Plataforma Cívica demanarà que la Fàbrica del Gas es consideri bé d'interès local. Premià Actual, 19 d'abril de 1995, pàg. 3. DURAN i SALAT, Josep (1987). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Setembre de 1987. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La fàbrica de gas de Premià de Mar. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar, un sifó sense gas. A tota vela, núm. 5, pàg. 7, abril de 1995. ERC de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar a mig gas. Zerovuittresquaranta, núm. 55, abril de 1995, Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Amenaça de destrucció d'un bé patrimoniable a Premià de Mar. Dossier de Patrimoni Cultural d'informació i documentació per als municipis. Abril de 1995, núm. 70. Diputació de Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La preservació del patrimoni cultural, una assignatura pendent de la nostra societat: la Fàbrica del Gas de Premià de Mar. Tribuna del Full Informatiu de la Societat Catalana d'Arqueologia, núm. 115, maig de 1995. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). La conflictivitat social en el patrimoni cultural. La recuperació d'un element patrimonial a Premià de Mar (El Maresme): La Fàbrica de Gas; dins Segones jornades de patrimoni cultural i societat. Col·lecció Costa de Llevant, núm. 3. associació d'Estudis Científics i Culturals. Premià de Mar, pàgs. 115-123. NIELL, Cristina (1995). L'Ajuntament de Premià vol enderrocar dues naus de la fàbrica del Gas, El Punt, 2 de març de 1995, portada i pàgina 3. NIELL, Cristina (1995). S'oposen a l'enderrocament de part de la fàbrica de gas de Premià. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). ERC presenta una proposició no de llei per impedir l'enderroc de la fàbrica de Gas de Premià. El Punt, 26 de març de 1995. NIELL, Cristina (1995). Demanen que la fàbrica del Gas de Premià sigui declarada bé d'interès local. El Punt, 4 d'abril de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). La Plataforma de la fàbrica del Gas titlla l'alcalde de 'populista'. El Punt, 14 de maig de 1995. RODRÍGUEZ, Àngela (1995). L'Ajuntament de Premià de Mar aprova l'enderroc de dues naus de l'antiga fàbrica del Gas. Premià Actual, 22 de març de 1995, pàg. 5. ROSSELLÓ, Martí (1995). La fàbrica del Gas de Premià de Mar. El Punt, secció La Galeria, 16 d'abril de 1995, pàg.7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga fàbrica de gas que ha estat rehabilitada per encabir-hi un museu tèxtil i diverses dependències municipals. L'edifici originari estava format per un edifici principal, dos naus posteriors i tres gasòmetres, dels que només es conserven l'estructura de contenció. L'edifici principal consta de dos cossos simètrics formats cadascun per dues naus d'una crugia i units per una reixa central de ferro forjat que és l'entrada principal al recinte; la coberta és de teules provençals a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues naus posteriors són de planta rectangular, en origen estaven obertes per la façana interior al recinte amb arcades de mig punt. L'obra és de fàbrica de maó vist en els brancals i llindes de façana i finestres i en els matxons de l'entrada i el pla de façana de pedra. A l'extrem septentrional del solar hi havien tres gasòmetres. El projecte de remodelació de l'edifici per convertir-lo en museu tèxtil i dependències municipals realitzat per Antoni Càceres. | 08172-5 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | L'antiga fàbrica del gas comença a funcionar l'any 1884, és una de les poques restes al nostre país d'aquesta activitat industrial. El gas manufacturat fou una important innovació de la Revolució Industrial. A finals del s. XVIII, inicis del XIX es realitzen les primeres aplicacions industrials. Gràcies a aquestes s'aconseguí produir gasos combustibles per a destil·lació seca de l'hulla i destinar-los a l'enllumenat. La 'Sociedad Catalana para el alumbrado de Gas' fou la primera empresa que s'instal·là a Catalunya per produir gas per l'enllumenat públic l'any 1843. L'any 1853 la societat 'La Propagadora del Gas' compra a Premià uns terrenys i el febrer de 1884 es va posar en funcionament la fabricació de gas. El carbó utilitzat era hulla granada i antracita, provinent d'Astúries i Anglaterra, transportat a Barcelona en vaixells; allà es carregava en trens amb vagons que arribaven fins a Premià, a l'estació i d'aquí a la fàbrica en carros i camions. El 1913, l'empresa 'Catalana de Gas i Electricitat' va adquirir totes les instal·lacions de 'La Propagadora del Gas'. A partir del 1913, les empreses elèctriques van estendre les seves xarxes de distribució pel Maresme i, poc a poc, les poblacions servides per gas van anar canviant els serveis d'enllumenat i força per electricitat, cosa que va representar una important reducció en el subministrament de gas. La guerra europea dels anys 1914 - 1918, va produir un fort col·lapse, degut a la manca del carbó d'Anglaterra i a les reduïdes possibilitats de transport marítim del carbó d'Astúries. La fàbrica de Premià va poder seguir en servei, encara que molt restringit, cremant carbó vegetal, pinyols d'oliva i costals de llenya provinents dels boscos dels voltants de la població. Aquests combustibles no produeixen els subproductes de carbó de coc, ni quitrà, gravant per tant el rendiment econòmic de l'empresa. Poc a poc, es va anar normalitzant la recepció de carbó d'hulla. L'entrada del gas i l'electricitat va reduir les vendes del carbó creant un nou problema a les fàbriques, que veien augmentar l'existència de dit subproducte. Quan semblava que pels anys 30, la situació de les empreses gasistes s'estava normalitzant, es presentaren noves dificultats d'arribada de carbó, entre 1937 i 1950. A conseqüència dels conflictes es va interrompre en moltes ocasions el subministrament de gas als abonats. La fàbrica de Premià va continuar fins el 1941, en que va arribar la canalització d'un tub que portava el gas produït a Barcelona, finalitzant la funció productiva de la indústria, continuant però com a reguladora del subministrament als abonats de la seva zona. L'any 1956 la 'Catalana de Gas' va posar en servei la fàbrica de Sant Martí, un nou procediment de producció amb el tractament de fuel oil pel sistema 'cracking catalitie', que va representar una gran economia de carbó i una major regularitat en el subministrament, que va repercutir favorablement en la zona del litoral. L'any 1971 es va canviar a Premià de Mar el subministrament de gas anomenat 'ciutat' per gas natural i l'any 1983 les funcions comercials que quedaven a la delegació de Premià foren traspassades a les oficines de Badalona i Mataró, quedant totalment eliminada la fàbrica de Premià de Mar. La fàbrica de Premià va complir una important funció durant els anys que va estar en servei, impulsant el desenvolupament d'indústries, comerços, pagesia i confort en habitatges; donant feina a la vegada a petites indústries de construcció als que encarregava serveis auxiliars de manteniment i proporcionava feina a lampistes de les poblacions afectades. Va crear llocs de treball i en els darrers anys de fabricació i distribució conjunta, comptava amb una nòmina de personal d'uns 40 treballadors. En l'aspecte social, s'anticipà a la implantació de disposicions de previsió social: manteniment dels salaris fins a la seva mort, donar facilitats d'absència en casos de necessitat familiar i anticipant crèdits sense interès. | 41.4888900,2.3527600 | 445970 | 4593233 | 1884 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58200 | La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salle | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici de dues naus perpendiculars en forma de 'T' capgirada. La nau principal, orientada est - oest, és de tres crugies paral·leles a la façana, segons mòdul ABA. Els mòduls A contenen aules i dependències diverses; el mòdul B és el passadís central que travessa tot l'edifici i comunica les aules d'esquerra i dreta i les escales dels dos extrems. La nau perpendicular, orientada nord - sud, és d'una sola crugia i conté la capella i la biblioteca. Consta de semisoterrani, tres pisos i golfes. Les dues cobertes són de teules àrabs a dues aigües interseccionades en creu amb els careners paral·lels a les façanes i amb finestres en mansarda. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons mòdul ABCBA: en el mòdul C hi ha l'accés central amb escala fins a la planta baixa, amb una porta d'arc de mig punt; en els mòduls A, hi ha accessos secundaris també elevats amb l'accés per escales; i els mòduls B amb tres fileres de set finestres i una filera d'obertures que corresponen al semisoterrani. Els brancals, ampits i llindes de façana i finestres estan fets d'obra de maó vist; el pla de façana és de pedra coronat amb cornisa treballada. | 08172-6 | Carrer Abat Oliba, 17 | El 26 de setembre de 1906 arriben tres Germans a Premià de Mar i compren una parcel·la per construir-hi un edifici (escriptura datada el 18 d'octubre). El 21 de juliol de 1908 s'inaugura el Noviciat amb 27 aspirants belgues acompanyats pel Sant miquel Febres Cordero. Els plànols estan datats l'any 1907 i són obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el germà Geraldus. Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu. | 41.4881600,2.3502700 | 445762 | 4593153 | 1907 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Germà Geraldus | Els plànols de l'edifici es conserven en el fons de l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.L'edifici té una gran similitud amb el col·legi de La Salle de Figueres, que s'inaugurà l'1 de maig de 1910. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58201 | Can Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tous | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Bloc de pisos aïllat amb façanes als quatre vents de planta quadrangular i parets de càrrega. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta plana practicable a mode de terrat català amb el volum d'escala. La façana principal orientada a migdia té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definida a la planta baixa per la porta d'accés centrada i dues finestres (una a cada costat); a les plantes pis amb una balconada i finestres als costat. Coronament del terrat amb la inscripció de l'any 1902. Destaquen els canalons de desguàs fets de ceràmica.</p> | 08172-7 | Carrer de la Plaça, 67 | <p>Es tracta del primer bloc de pisos construït a Premià de Mar.</p> | 41.4887947,2.3578280 | 446393 | 4593219 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58202 | Magatzem al carrer Gibraltar; Can Gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-al-carrer-gibraltar-can-gravada | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici d'origen fabril reconvertit en habitatges. És de planta rectangular formada per cinc crugies, en la segona es troba un lluernari, i dues alçades. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica segons mòdul A-B-A-B-A. Les cinc obertures en la façana corresponen a les cinc crugies interiors de les naus. Els mòduls A tenen una composició simètrica amb una obertura triple (separada amb dos pilars) a la planta pis i una altra a la planta baixa, però la de la planta pis es realça amb un arc rebaixat i un guardapols continuat. Els mòduls B són idèntics a la planta pis i tenen una gran obertura d'accés a la planta baixa. Cornisa i nivell de forjat treballats amb motllures.</p> | 08172-8 | Carrer Gibraltar, 14-20 | <p>Primer fou una fàbrica tèxtil, de teixits a la plana promoguda per la família Xivillé. L'any 1912 fou adquirida per Joan Colomer i Clarà. Des de 1918 fins el 1957 fou dirigida per Jaume Mujal, primer, i Jaume Ramon Mujal, després. Als anys 70 del segle passat fou una fàbrica de fanals de carrer i curvatura de tubs (Saker-Fermi, SA). Finalment un magatzem d'una empresa d'estampació (Tripol, SA).</p> | 41.4890720,2.3550518 | 446161 | 4593252 | 1908 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans de la darrera reforma hi havia una jàssera de ferro a la façana, utilitzada com a cinta transportadora per càrrega i descàrrega. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58205 | L'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lamistat | <p>ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici completament reformat per adequar-lo a les necessitats actuals, però que s'ha mantingut la façana i l'estructura de l'edifici original, que era de planta quadrada amb quatre pilars rodons que estructuren la planta en tres crugies iguals i amb la coberta plana. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica en els tres cossos que la formen. En el cos central es defineix l'entrada, amb la porta amb llinda amb un fris decorat amb motius florals i, en el centre, l'any 1902. Està coronat per una cornisa suportada per dos tríglifs als costats. Damunt la cornisa motllurada una decoració flamígera amb fulla d'acant central. Per damunt es pot llegir 'Centre Amistat Obrera' i a sobre un ull de bou. En els cossos laterals, s'obren dos parells de finestres amb llinda amb guardapols semicirculars amb ornamentació floral. El parament és un esgrafiat de carreus posats a portell, amb sòcol i recreixements a l'entorn de les obertures i a les cantonades i amb separacions entre les crugies i a mitja alçada. El coronament és triangular en la crugia central.</p> | 08172-11 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900630,2.3591887 | 446508 | 4593359 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58205-foto-08172-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58205-foto-08172-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneixia amb el sobrenom de Can Seixanta. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58206 | Patronat Social Premianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-social-premianenc | <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular de planta baixa lliure amb escenari elevat i dos pilars per l'amfiteatre. Coberta de fibrociment a tres aigües. La façana principal, orientada a ponent, té una disposició simètrica de tipus modernista, defugint les línies rectes i utilitzant la sinuositat i línies corbes, que tenen la seva màxima expressió en les dues portes de la planta baixa, pràcticament emmarcades dins una motllura continuada amb l'obertura de l'antiga taquilla al mig. Aquesta sinuositat també es defineix en el coronament de la façana. Destaca ,a l'alçada de la planta pis, una tribuna poligonal amb vitralls de colors groc, verd i blau . A cada costat de la tribuna hi ha sengles finestres amb esgrafiats a la part superior.</p> | 08172-12 | Carrer Reverend Parareda, 26 | <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> | 41.4895400,2.3579500 | 446404 | 4593302 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58206-foto-08172-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58206-foto-08172-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58206-foto-08172-12-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58207 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-2 | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XVII-XIX | Masia de planta quadrada amb una crugia perpendicular a la façana i una crugia al darrera paral·lela a la façana, que consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal, orientada a migdia, amb una porta d'accés amb arc de mig punt i finestra amb llinda a la dreta i una petita obertura amb pedra treballada a l'esquerra. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda, d'igual factura a la de la planta baixa, fetes en època molt recent. Destaca un rellotge de sol pintat sota el carener fet el 1964, però amb els anys pintats a dalt 1626-1888. Està envoltada de jardí en tres dels seus quatre costats. | 08172-13 | Camí Ral, 44 | Primera documentació que es remunta a l'any 1626. Consta que a l'any 1888 es va fer una forta reforma, convertint la casa en dues independents: uns llogaters i una casa de telègrafs. L'any 1964 es va fer la darrera reforma. | 41.4885100,2.3565100 | 446283 | 4593188 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58208 | El Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xalet-0 | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Bacelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular d'una sola crugia que consta únicament de planta baixa; amb la coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana principal, orientada al nord, té una composició a partir de dos eixos definits per la porta d'entrada, a l'esquerra, i una finestra doble a la dreta. La porta és amb llinda amb una tarja de ventall decorada amb ferro forjat. Entre la tarja i la llinda hi ha un fris de rajola valenciana on es pot llegir 'El Chalet'. La finestra lateral és doble amb un pilar al mig amb capitell decorat amb motius florals; la llinda és sinuosa i es protegeix amb una reixa de ferro forjat i persianes de llibret. El parament de la façana és estucat llis, amb un sòcol recrescut, una cornisa a la separació amb el terrat i diversos elements ornamentals en relleu o de rajola valenciana, com un fris e motius florals amb la llegenda El Chalet damunt la porta d'accés. També hi ha peces petites de rajoles soltes; un esgrafiat sobre la porta i dos medallons en relleu. El coronament de la façana és una reixa de ferro forjat que actua de barana del terrat amb tres matxons aguantant-la. A la part posterior, hi ha un pati amb una font. | 08172-14 | Carrer Sant Cristòfol, 62 | 41.4902300,2.3563900 | 446274 | 4593379 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58208-foto-08172-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58208-foto-08172-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58208-foto-08172-14-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58209 | Ca la Xalma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xalma | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Bacelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, amb tres crugies perpendiculars a la façana principal. Escala de tres trams situada en una crugia lateral, consta de planta baixa i pis en el cos central i planta baixa en els cossos laterals. La coberta del cos central és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Les cobertes dels cossos laterals són planes practicables a mode de terrat català a excepció del cos d'escala i d'un afegit posterior. La façana principal, orientada al nord, es disposa amb una composició simètrica que es defineix a la palnta baixa amb la porta d'accés amb llinda i dues balconades als cossos laterals; i a la planta pis amb un balcó amb barana de ferro forjat. El parament de la façana és un estucat llis amb recreixements a les obertures i a la separació dels cossos. Coronament sinuós trilobulat i barana dels terrats massissa. Hi ha una tanca exterior, al costat de ponent i a migdia, amb matxons massissos acabats amb dues rajoles en forma de teulada a dues aigües que delimita el pati lateral i posterior amb el carrer. Aquests matxons tenen una decoració pintada amb motius florals. | 08172-15 | Carrer Enric Prat de la Riba, 48-50 | La casa es coneix com a Ca la Xalma per Josep Xalma Mota, metge i avi de l'actual propietària. Però el qui va fer construir la casa fou Josep Riera Cisa, segon matrimoni de Mariana Estival i capità de barco. | 41.4892400,2.3575800 | 446373 | 4593269 | 1910 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58210 | Cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Conjunt d'habitatges situades en dues illes de cases separades pel carrer de Llevant o Ctra. de Vilassar de Dalt. La primera limita a migdia amb el Camí Ral i al nord amb el carrer Sant Francesc; i la segona amb el Camí Ral a migdia i amb el carrer del Dr. Martí Casas al nord. Són cases entre mitgeres de planta rectangular i una única crugia amb escala lateral de dos trams, jardí davanter i pati posterior. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; acabada en ràfec. Totes les cases tenen la mateixa façana tot i que moltes han estat transformades. Es generen a partir d'una composició simètrica asimètrica que es defineix en planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral amb persianes de llibret de fusta i a la planta pis amb una finestra central. Totes les obertures són amb llinda. La casa de la cantonada es retrasa de l'alineació. Els patis davanters estan delimitats per un mur d'obra, baix i de perfil sinuós amb una petita entrada central amb una porta de fusta. | 08172-16 | Camí Ral, 140-155 | La seva construcció és anterior a la dictadura de Primo de Ribera i eren de protecció estatal, per aquest motiu se les anomena 'cases barates'. | 41.4905700,2.3638200 | 446895 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58210-foto-08172-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58210-foto-08172-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58211 | Can Roura; la Nau; Villa Jacinta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roura-la-nau-villa-jacinta | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4. | XIX | Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l'espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d'una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d'estil romàntic. Consta de planta baixa i pis; el nucli d'escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l'exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d'arc carpanell. Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols. | 08172-17 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal·là la barberia col·lectiva. Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola i actualment hi ha dependències municipals (Jutjat de Pau i Registre Civil, Regidoria de Medi Ambient) i també hi dormen els gegants. | 41.4898900,2.3579000 | 446400 | 4593341 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58212 | Can Tarter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarter | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de planta rectangular amb una crugia paral·lela a la façana i tres cossos; el cos central destinat a habitatge i els dos laterals com a dependències annexes. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües, en el cos central amb el carener perpendicular a la façana; i en els cossos laterals amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es defineix a la planta baixa en la porta d'accés en el cos central i una finestra al costat i els accessos dels porxos laterals; en la planta pis, dues finestres amb llinda.</p> | 08172-18 | Carrer Montserrat, 25 | <p>Es va fer, l'any 1943, amb material de la bòvila de can Manent.</p> | 41.4943400,2.3549700 | 446159 | 4593837 | 1943 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58212-foto-08172-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58212-foto-08172-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58212-foto-08172-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sr. Comas | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58213 | Masia Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ribas | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Masia de planta rectangular amb tres crugies perpendiculars a la façana que consta de planta baixa i dos pisos. A l'alçada de la planta pis en els cossos laterals hi ha dues galeries amb arcades i baranes de balustrada. La coberta és de teules àrabs amb el cos central, més elevat, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana i els cossos laterals a una única pendent. La façana principal, orientada a migdia, es disposa amb una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés a l'eix central, dues finestres als laterals amb reixa de ferro i dues obertures cegues als extrems amb l'interior esgrafiat; a la planta pis, amb un balcó a l'eix central i dues balconades als costats; a la planta superior una única obertura triple amb llinda amb pilars interiors i obertures dobles als laterals. A llevant, hi ha una construcció auxiliar de planta quadrada i d'una única planta. | 08172-19 | Carrer Joaquim Ruyra, 7-11 | 41.4921700,2.3617200 | 446721 | 4593592 | 1880 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58213-foto-08172-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58213-foto-08172-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58213-foto-08172-19-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està envoltada per un magnífic jardí amb pins. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58214 | Can Fayà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-faya | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Edifici als quatre vents de planta rectangular amb cinc crugies perpendiculars a la façana principal amb escala de tres trams i accés central. La coberta de les crugies central i extremes són planes practicables, amb volum d'escala a la central. Les crugies segona i quarta són a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de cinc eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb tres portes, la principal a la crugia central i les altres a les crugies dels extrems, intercalant amb dues finestres reixades. A la planta pis, es defineix amb un balcó semicircular amb barana de ferro a la crugia central, dues finestres als costats i galeries als extrems amb balustrades. A la segona planta, hi ha un balcó a la crugia central, dues finestres més petites als costats i, també als extrems, dues galeries, igualment amb balustrades. Totes les obertures són d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb recreixement a les obertures. Coronament d'obra com ampit del terrat amb sis pilastres i pinacle amb curvatura central. | 08172-20 | Carrer Capitans de Mar, 61 | 41.4953900,2.3671100 | 447173 | 4593946 | 1865 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58214-foto-08172-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58214-foto-08172-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58215 | Can Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagales | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Edifici aïllat de planta rectangular amb tres crugies paral·leles a la façana principal; l'escala d'accés a la planta noble és exterior i lateral i d'un sol tram. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La planta baixa està destinada a usos domèstics varis i l'habitatge comença a partir del primer pis. La coberta és de teules àrabs, el cos central, més elevat, a quatre aigües i la resta també a quatre aigües. La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament a partir d'un cos central més elevat i dos cossos laterals. A l'alçada del primer pis i en tota l'extensió de la façana, on comença l'habitatge, hi ha la terrassa amb balustrada. En el cos central hi ha una gran obertura d'accés a la terrassa i obertures en els cossos laterals. A la segona planta, quatre finestres alveolades e el cos central i dues obertures en els cossos laterals. A la planta superior, tres finestres de mig punt. | 08172-21 | Camí Ral, 236 | 41.4940900,2.3722600 | 447602 | 4593798 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58215-foto-08172-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58215-foto-08172-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58216 | Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malet | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular, amb un cos central de tres crugies perpendiculars a la façana i dues crugies als costats; consta de planta baixa, pis i golfes. Un gran porxo presideix l'entrada, suportat per dos pilars als extrems i dues columnes d'estil jònic al centre. La coberta d'aquest és un terrat a la planta pis amb una barana de balustrada. La coberta és de pissarra, la del cos central és a quatre vessants del tipus mansarda amb un terrat central i el cos de l'escala s'aixeca com un mirador. La dels cossos laterals és de terrat pla practicable. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir de diversos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i dues obertures ovalades als costats, en el cos central, i dues obertures d'arc de mig punt a les crugies laterals. A la planta pis, hi ha tres obertures d'accés al terrat i dos balcons amb barana de ferro a les crugies laterals. Totes les finestres de la planta pis, tenen un guardapols de línies clàssiques en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules. A les golfes, que només estan en el cos central, s'obren tres finestres amb balconada de balustrada i coronades per un frontó circular. Tant les baranes dels terrats de les crugies laterals com la del terrat central i del mirador del cos d'escala són de balustrada. Davant l'edifici, hi ha una petita rotonda enllosada amb gespa al centre i als costats. Una barana de balustrada delimita aquest petit espai enjardinat que abans era el final d'una avinguda d'arbres que ha desaparegut.</p> | 08172-22 | Carretera N-II Km 636,6 / Torrent Malet | <p>Construïda a la segona meitat del segle XIX i habitada per famílies arribades de Cuba, a finals de la centúria. Anys més tard la van llogar dos pagesos del Masnou, els Tió. El germà petit fou assassinat per uns lladregots que va descobrir furtant en el seu hort. L'altre germà va tornar al Masnou. El propietari anterior a la família Triginer fou el senyor Joaquim Duran. Gil Traginer Artigues funda MTG (Metalogenia) a premià de Mar el 4 de juliol de 1957. Es tracta d'una indústria metalúrgica, líder a Europa en la seva especialitat, portada per la família Triginer.</p> | 41.4871120,2.3456992 | 445379 | 4593040 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58217 | Can Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salamo | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de construcció moderna de planta rectangular, consta de tres crugies perpendiculars a la façana amb el cos central de planta baixa i pis i els cossos laterals de planta baixa. La coberta és de teules àrabs, en el cos central a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i el cossos laterals a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica que es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés i dues finestres iguals i una porta en un extrem; i a la planta pis amb dues finestres. Totes les obertures són amb llinda. Decoració superior de tres nínxols amb un plafó ceràmic d'una Mare de Déu central. El parament de la façana és un estucat llis sense decoració a excepció de la part superior de les obertures on hi ha un recrescut en forma de guardapols. El coronament dels cossos laterals és graonat. Edifici annex de planta rectangular d'una sola planta amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada també a migdia.</p> | 08172-23 | Carrer de la Plaça, 65 | <p>Pau Albert en fou el mestre d'obres que la va fer. Fins fa pocs anys encara mantenia explotació agrícola al seu voltant. Ha passat a ser propietat de l'Ajuntament recentment.</p> | 41.4927411,2.3548070 | 446145 | 4593659 | 1927 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Albert | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58218 | Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maristany | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb les façanes als quatre vents, composat per dos cossos desplaçats, de dues crugies cadascun, units per una escala exterior d'un sol tram d'accés a la planta noble. Hi a una escala interior de tres trams. Cada volum té una galeria coberta. La coberta del cos central és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i acaba amb un ràfec. La coberta de l'altre cos és de terrat pla. La planta baixa realça la planta de l'habitatge. L'escala comença amb tres graons molt més amples que uneixen els dos cossos i s'estenen pels dos costats amb terminació semicircular. La barana de l'escala és de balustrada amb ceràmica vidrada de color blau. La galeria d'accés és de tres arcades a dos plans diferents, el que comunica el cos amb l'escala i els dos laterals en forma de galeria amb balustrada. A la planta dos hi ha dues obertures simètriques i a les golfes, dues petites obertures. El cos lateral té una galeria coberta a la façana de llevant amb arcades; un gran balcó, desproporcionat, amb barana de balustrada a la façana de migdia; i una obertura a la façana de ponent. Finestres amb persianes de llibret de fusta de color blau. A posteriori, es va afegir un cos amb estructura d'alumini vidres per habilitar-ho com auditori de l'escola de música. Aquest afegit és desmuntable i no afecta l'estructura de la casa.</p> | 08172-24 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>La casa pertanyia a Pere Maristany, que era el propietari de la fàbrica de Can Pedritus. Des de 1988 és propietat de l'Ajuntament i actualment és la seu de l'Escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf.</p> | 41.4933657,2.3624683 | 446784 | 4593724 | 1920 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58219 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Edita Montblac-Martín i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. FONT, M. Rosa i GÓMEZ, J. (2003). Can Manent, 600 anys d'història i el naixement d'un poble Premià de Mar (recull documental). Premià de Ma. No consta editors. GÓMEZ VINARDELL, Joan (1981). Can Manent 1687; dins Butlletí de l'AECC, núm. 8, de gener a juny de 1981. Edita AECC- Servei Tècnic del Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 26 - 28. MORAGAS BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador. Argentona. MUNTADAS, Ramon (1994). Històries de Premià. Can Manent, la masia recuperada; dins Premià Actual, 22 de setembre de 1994, pàg. 22.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta basilical formada per tres crugies (crugia central d'accés i dues crugies laterals), corresponent al tipus IV de Bonet Garí (1985), consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs, amb el cos central cobert a dues aigües iguals, les crugies laterals cobertes a una aigua que s'uneixen per la part posterior. La façana principal està orientada a migdia i formada per una composició simètrica a partir de tres eixos. Destaca en l'eix central, a la planta baixa, el portal d'accés d'arc de mig punt, amb les bases de pedra treballada i la resta de maons posats a llibret. A banda i banda hi ha sengles portes. A la planta pis hi ha tres finestres amb els brancals, l'ampit i les llindes de pedra granítica treballada. La finestra de les golfes és de les mateixes característiques, mantenint una coherència compositiva i una harmonia destacables. A l'alçada de la primera planta entre dues finestres, hi ha un rellotge de sol pintat. Al costat dret, en l'angle est, s'hi annexa en un angle de 90º un cos afegit de planta rectangular, amb la coberta a una aigua en sentit descendent, amb entrada porticada per un gran arc de maons a la façana de ponent i una altra obertura a la façana nord. A la façana de migdia, hi ha una petita obertura a manera de finestra. Fa uns anys encara es podia observar una estructura a l'interior de la façana de llevant destinada a menjadora de bestiar. A la part davantera hi havia l'era, actualment s'ha pavimentat amb tova.</p> | 08172-25 | Camí Ral, 54 | <p>Les primeres referències documentals de Can Manent daten de l'any 1618. A principis del segle XVIII les seves possessions arribaven a Vilassar. Cediren els terrenys per construir l'església del barri de mar que, l'any 1836, es convertiria en el nou municipi de Sant Cristòfol de Premià o Premià de Mar. L'any 1977, l'Ajuntament compra la masia i comença les reformes per ubicar-hi la biblioteca municipal, que es va inaugurar l'any 1984 i s'ha traslladat l'any 2010. Les obres de reforma i adequació van ser dirigides per l'arquitecte Pere Tor. El Museu Municipal d'Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001.</p> | 41.4889574,2.3574387 | 446361 | 4593238 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58220 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-1 | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Mas de planta rectangular amb quatre crugies centrals i dues crugies als extrems de menor alçada; a la segona crugia hi ha l'escala de dos trams i la porta d'accés. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, en el cos central, i a una vessant en les crugies extremes. La façana es defineix a la planta baixa amb tres portes i tres finestres alternades i a la planta pis amb quatre finestres. | 08172-26 | Can Pou, 69 b | 41.4946100,2.3594500 | 446533 | 4593864 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58221 | Cal Calçoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calconer | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de planta basilical amb tres crugies, amb una escala de dos trams en una de les crugies laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes, i hi ha un porxo a cada costat. Les cobertes són de teula àrab, el cos central és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, els cossos laterals a una aigua. Les cobertes dels porxos són a dues aigües però amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb una porta central amb llinda i dues finestres als laterals; a la planta pis amb tres finestres amb balconada; i a les golfes amb una finestra amb balconada. En el coronament, sota el carener hi ha grafiat les inicials P.T i a sota l'any 1909.</p> | 08172-27 | Carrer Ramon Llull, 39 | <p>Masia feta construir per Pere Tió, pagès de Premià de Dalt. Per aquesta raó també és coneguda com a Cal Tió.</p> | 41.4964300,2.3523100 | 445939 | 4594070 | 1909 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El porxo de llevant que té un pou és d'una data anterior que no es pot concretar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58223 | Ca la Magdalena Dòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magdalena-doria | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, de planta rectangular, de diversos cossos que s'han anat afegint amb el temps. Consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana, orientada a migdia, es disposa de forma arbitrària amb les seves obertures. El parament és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació i acabat amb un coronament d'obra amb ampit amb certes sinuositats per damunt del pla de coberta. Hi ha una bassa circular al costat de ponent annex a d'altres dependències de serveis.</p> | 08172-29 | Camí del Mig, 16 | <p>Magdalena Dòria vivia al carrer Àngel Guimerà, núm. 13, però durant la Guerra Civil (1936-39), es va quedar vídua. Un cop finalitzat el conflicte va anar a viure on tenia els camps i es va construir aquesta casa.</p> | 41.4904000,2.3461300 | 445418 | 4593405 | 1941 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Catàleg municipal surt com 'Masia', és la 29A | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58224 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular fruit de l'afegitó de diversos cossos successivament. Consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La construcció original era d'un cos amb planta baixa, posteriorment s'hi afegiren cossos i una planta, sense seguir un model compositiu homogeni. Als extrems hi ha annexos d'una única planta amb la coberta a una vessant. A la planta baixa hi ha una porta d'accés a l'habitatge emmarcat per un petit porxo de dos pilars amb arcs de mig punt. La coberta actua de terrat a la planta pis. A l'extrem de ponent hi ha una construcció cilíndrica amb paret de rajoles i coronament amb merlets, fet d'època recent; de caràcter decoratiu.</p> | 08172-30 | Camí del Mig, 22 | 41.4903910,2.3461589 | 445420 | 4593404 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58225 | Cal Estevet; Can Esteve; Can Buscarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-estevet-can-esteve-can-buscarons | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia construïda a meitat del segle XX seguint els arquetips arquitectònics de les masies de planta basilical. És de planta rectangular i està formada per tres cossos; el central, més ample, dedicat a habitatge i dos laterals, com a dependències annexes. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes; i els cossos laterals són de planta única de sostre molt alt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües en el cos central amb el carener perpendicular a la façana principal i acabat amb ràfec, i els laterals a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, centrada, i dos finestres amb llinda i amb reixes als laterals; en la planta pis amb un balcó central i finestres laterals; a les golfes, a l'eix central una triple obertura amb arcs de mig punt, el central més alt que els laterals. Els cossos laterals tenen una gran obertura única d'arc escarser. El parament és un arrebossat llis amb recreixement a totes les obertures imitant dovelles a les portes i brancals, ampits i llindes a les finestres.</p> | 08172-31 | Carretera de Premià de Dalt, 105 | <p>El nom de ca l'Estevet li ve del seu propietari Esteve Fornells Picó, que va comprar part de la finca a la família Vilanova de Can Vilà, i en part, a la família Puig de Can Za. La casa es va començar a construir l'any 1939. Pau Albert n'era el mestre d'obres.</p> | 41.4936200,2.3506300 | 445796 | 4593759 | 1939 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58225-foto-08172-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58225-foto-08172-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58225-foto-08172-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior dels cossos laterals hi ha nius d'orenetes que els propietaris els faciliten l'accés perquè cada any puguin tornar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58227 | Can Boteta, Can Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boteta-can-orriols | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al costat de llevant conserva un porxo, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> | 08172-33 | Carrer Rafael Casanova, 9 | <p>La casa és anterior a 1895 però no es conserven gaires elements originals. La família Orriols va venir a Premià procedent de Vilassar de Mar.</p> | 41.4967062,2.3734489 | 447704 | 4594088 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha estat molt reformada en èpoques recents. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58228 | Cases del carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-eixample | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Grup de dos edificis de planta rectangular amb tres façanes isolades compartint mitgera amb la casa veïna per la façana posterior, pel costat de ponent, ja que la façana principal està orientada a llevant. Les cases entre elles estan separades per un petit pati. Consten de planta baixa i pis amb la coberta plana practicable amb barana de balustrada als tres costats. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica mitjançant tres eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb la porta d'accés centrada i dues balconades laterals, amb barana de balustrada i arcs de mig punt: A la planta pis, un balcó en l'eix central, amb persiana de llibret de fusta i barana de balustrada i dues finestres laterals amb jardineres d'obra a l'ampit, totes d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb sòcol i amb motllura vegetal entre plantes, petites ornamentacions florals en relleu damunt totes les obertures i cornisa motllurada suportada per mènsules. Els patis estan delimitats per un mur d'obra amb pilars intercalats i amb una barana de fusta entre pilars.</p> | 08172-34 | carrer Eixample, 31-33 | 41.4908600,2.3580200 | 446411 | 4593448 | 1920-30 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-foto-08172-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-foto-08172-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58230 | Casa al carrer Capitans de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-capitans-de-mar | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Habitatge residencial aïllat als quatre vents de planta rectangular amb una estructura de pòrtics de formigó que possibiliten la lliure disposició de les tres plantes de l'edifici. La coberta és plana no practicable. La façana de carrer, orientada al nord, és plana amb una composició ordenada amb una finestra correguda a l'alçada del segon pis. La façana posterior, orientada a migdia, és més oberta i dóna a un porxo format amb l'estructura de formigó de l'edifici i diversos tendals.</p> | 08172-36 | Carrer Capitans de Mar, 4 | <p>Els arquitectes Cristian Cirici i Josep Bonet, autors d'aquest projecte, són membres de l'estudi PER d'arquitectura.</p> | 41.4929800,2.3630200 | 446830 | 4593681 | 1975 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58230-foto-08172-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58230-foto-08172-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristian Cirici i Josep Bonet | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58231 | Casa al carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-cristofol | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa de cós entre mitgers de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana té una composició segons dos eixos verticals que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra lateral, amb llinda però amb els escaires arrodonits; a la planta pis per un balcó corregut amb balustrada i dues obertures, amb persianes de llibret de fusta. A la segona planta, el pla de façana s'enretira i deixa un espai per una terrassa amb una barana de balustrada coronada amb quatre hídries, a l'igual que el coronament final de la façana. El parament de la façana a la planta baixa és un relleu de bandes horitzontals i a la planta pis és arrebossat llis amb emmarcament en relleu de les obertures, que tenen guardapols. A la part posterior té un pati que fa un angle de 90 graus i es posa per darrera de l'androna d'aquest carrer.</p> | 08172-37 | Carrer Sant Cristòfol, 49 | <p>La va fer construir a principis de segle XX el banquer Pere Torra, soci de la banca barcelonina Solé i Torra.</p> | 41.4902800,2.3560700 | 446248 | 4593385 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58231-foto-08172-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58231-foto-08172-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58232 | Casa al carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-prat-de-la-riba | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de doble cos i planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana principal, orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés a l'eix central, amb l'emmarcament de pedra vista treballada, i dues finestres als eixos laterals, totes les obertures amb arc escarser; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix central i dues balconades als laterals, totes les obertures són amb llinda i amb persianes de llibret de fusta; a la planta de les golfes, hi ha tres petites obertures rectangulars amb reixa de ferro. Damunt el balcó hi ha un guardapols en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules i entre aquestes, hi ha un fris amb relleus zoomorfs. A cada costat del balcó hi ha relleus geomètrics esgrafiats. Façana amb remat superior que actua com a barana del terrat. A la part posterior té un pati amb un safareig molt característic i interessant. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-38 | Carrer Enric Prat de la Riba, 7 | 4462250 | 4593241 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58233 | Cases de cós del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-angel-guimera | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de cinc cases de cós. Totes elles són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, a excepció de la casa del número 11, que consta de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Alguna ha transformat la coberta de vessant per un terrat pla en la meitat meridional. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. Les cases números 5 i 7 només tenen una finestra a la planta pis, a l'eix de la porta; la número 9, té un balcó corregut amb dos accessos; la números 3 té dues finestres però són transformacions modernes que no han respectat la tipologia original; la número 11 té una finestra i un balcó. Es conserven els emmarcaments de pedra granítica treballada de les portes i les finestres originals de la planta pis dels números 5 i 7. Tipològicament, les cases dels números 9 i 11 varien per evolucions i transformacions posteriors, mentre que les dels números 3, 5 i 7 mantenen la homogeneïtat; amb tot, totes són cases de cós amb un mateix origen i les transformacions sofertes per les dues darreres no presenten cap dissonància.</p> | 08172-39 | Carrer Àngel Guimerà, 3, 5, 7, 9, 11 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4885200,2.3550900 | 446164 | 4593191 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les cases dels números 3, 5 i 7 són les que estan en el catàleg municipal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58234 | Cases del carrer Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-agusti | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres, tot i que la casa número 40 fa cantonada per la seva façana de llevant amb la Riera de Premià. Són de planta rectangular amb planta baixa i planta pis i la coberta plana practicable a mode de terrat català. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits a la planta amb una entrada i una finestra al costat; i a la planta pis amb un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures. Totes les obertures són amb llinda. El parament de la façana és llis a excepció dels voltants de les obertures que tenen un recreixement pla que s'estenen verticalment fins a la cornisa. En el coronament i sota la cornisa es disposen simètricament rajoles amb motius geomètrics de color blau com ornamentació. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-40 | Carrer Sant Agustí, 38 i 40 | 41.4882700,2.3547600 | 446137 | 4593163 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58263 | Garrofer de la plaça Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-placa-santa-rosa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | XIX | <p>Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 6 metres d'alçada, per 6m de volt de soca d'on surten dues branques imponents, amb un volt de canó de 1,40m aproximadament. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. A 1,30m del terra s'observa una ferida important, segurament provocada per l'arrencament d'una branca de dimensions importants. La que resta dempeus, es troba aguantada per una biga de ferro. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Per entremig de la soca han crescut esparregueres.</p> | 08172-69 | Plaça Santa Rosa | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4883700,2.3442300 | 445258 | 4593181 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'una tanqueta de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig d'aquesta, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. També caldria reveure una altra opció a la biga de ferro que aguanta el pes d'una de les branques més importants. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58264 | Alzina del Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-mig | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>La capçada és espessa, força arrodonida i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 6 m d'alçada total x 1,20 m de volt de canó 1,40 m de volt de la soca.</p> | 08172-70 | Camí del Mig en el límit amb el Masnou | <p>La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .</p> | 41.4883600,2.3442200 | 445257 | 4593180 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58268 | Cases Gran Via, 141-143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-gran-via-141-143 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa, sobre aixecada, i planta pis amb la coberta de terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat, a excepció de la casa núm. 141, on modificacions a la planta baixa trenquen aquest ritme. La definició compositiva es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés, amb llinda, i una finestra lateral amb reixa de ferro; a la planta pis, un balcó amb obertura amb llinda i una finestra lateral. El balcó té barana de ferro i està suportat per dues mènsules decorades amb motius vegetals. L'accés a la planta baixa s'ha de fer a través de tres esglaons, perquè està per sobre del nivell del carrer. El parament és un estucat llis amb un sòcol alt, recreixements al voltant de les obertures i cornisa sortida suportada amb mènsules, coronada amb una barana d'obra que actua d'ampit del terrat.</p> | 08172-74 | Gran Via, 141-1432 | <p>Hi havia dues cases més de les mateixes característiques arquitectòniques que feien conjunt amb aquestes.</p> | 41.4919500,2.3560500 | 446247 | 4593571 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58269 | Arxiu Patronat Social Premianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-patronat-social-premianenc | <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | <p>El contingut de l'arxiu del Patronat Social Premianenc conté bàsicament els llibres d'actes, amb buits en el temps. Només hi ha informació des de l'any 1949, tot i que l'entitat es va fundar l'any 1928. Ha estat sempre una entitat vinculada amb l'església; potser durant l'esclat de la guerra civil es va perdre els papers des de 1928 fins el 1936, però no hi ha cap referència escrita ni oral. També hi ha programes d'activitats com les representacions d'obres teatrals, concerts, cinema, però també amb molts buits.</p> | 08172-75 | Carrer Reverend Parareda, 26 | <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> | 41.4895300,2.3579500 | 446404 | 4593301 | 1949 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 58270 | Jardí municipal del carrer Maresme amb carretera Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-municipal-del-carrer-maresme-amb-carretera-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | <p>Zona enjardinada propietat de l'Ajuntament per donació testamentària de l'antic propietari. Tot i haver-hi plantades diverses especies de plantes i arbres, el més destacat és la presència d'un garrofer (Ceratonia siliqua L.), arbre autòcton que ha desaparegut gairebé del municipi. Es tracta d'un arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08172-76 | Carretera de Premià de Dalt, 122 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4944100,2.3511100 | 445837 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58271 | Plàtans de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-gran-via | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | <p>Conjunt de 226 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. La majoria es van plantar l'any 1915, quan era alcalde Joaquim Vidal i va decretar la Festa de l'Arbre. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Gairebé tots els espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,20 m de volt de soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. Els escocells han estat tapats amb suro tenyit vermell.</p> | 08172-77 | Gran Via de Lluís Companys | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4925900,2.3579000 | 446402 | 4593641 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58272 | Pins de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-salle | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Grup de 6 pins pinyoners (Pinus pinea), ubicats davant de la porta principal d'accés del Club de tennis de Premià de Mar. Tanmateix un d'ells es troba arran de paret al interior del Club de tennis Premià de Mar. Es tracta de pins relativament joves, que mesuren entre 10 i 12 metres d'alçada, una volta de canó i una volta de soca de 80cm a 1,10m aproximadament. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada té la forma característica d'una ombrel·la. Són arbres perennifoli; les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</p> | 08172-78 | Torrent Castells, cantonada Passatge del Palmar | <p>Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.</p> | 41.4882500,2.3492400 | 445676 | 4593164 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58273 | Plàtans de la carretera de Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 61 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques, alguns d'ells importants. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m a 1,40m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-79 | Carretera de Premià de Dalt | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4922800,2.3516200 | 445878 | 4593610 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58274 | Plàtans Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-carrer-de-la-placa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 95 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-80 | Carrer de la Plaça | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4918300,2.3556400 | 446213 | 4593558 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58276 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (III), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 10, gener-febrer de 1983. Premià de Mar, pàg. 2.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Els terrenys que ara ocupen les cases d'aquest carrer era propietat de Can Manent, quan es comença a urbanitzar el que a posteriori esdevindria el municipi de Premià de Mar, les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris d cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. Però en el cas del carrer Enric Prat de la Riba, predomina una uniformitat i uns valors estètics només trencats per casos puntuals. En aquest cas, potser ha patit més les cases orientades a migdia que les orientades al nord. A part de les cases que s'han individualitzat en una fitxa pròpia, cal destacar les cases dels números 36, 32, 24, 22,16,14,12 i 10; de planta baixa més planta pis. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-82 | Carrer Enric Prat de la Riba | <p>El nom d'Enric Prat de la Riba a aquest carrer que abans s'havia dit de l'Església es va posar l'any 1920. Per la inauguració es va encarregar el discurs a l'escriptor Joaquim Ruyra, que el llegir el dia de la inauguració, el 19 de setembre de 1920. Durant la dictadura franquista es va batejar amb el nom de Queipo de Llano, general colpista. Però amb el retorn a la democràcia es va recuperar el nom de Prat de la Riba.</p> | 41.4890500,2.3566300 | 446293 | 4593248 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58277 | Carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1976). El Museu dels records, dins Butlletí de l'Agrupació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 1, 10 de juliol de 1976. Premià de Mar, pàg. 20. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línia de costa que forma part del nucli històric. Es tracta d'un dels carrers més antics del municipi. Delimitat a llevant per l'Església i el carrer de la Rectoria i, a ponent, per la Riera de Premià. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una o dues finestres; sovint amb balcons o balconades amb barana de ferro. El parament és un estucat llis sense ornamentacions, tot i que hi ha força exemples de reformes posteriors amb esgrafiats, recrescuts a l'entorn de les obertures, coronaments amb balustrades. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. Manté una homogeneïtat molt alta en la conservació de la tipologia constructiva i en un molt bon estat de conservació de tot el carrer. Sempre considerant les cases amb façana orientada a migdia, ja que al davant hi havia el corresponent hort, que es va utilitzar com a sòl per a la construcció de noves edificacions, que no sempre guardaven la mateixa tipologia. En el tram entre la Riera i el carrer de Marina s'instal·là la fàbrica de Can Gravada, que s'ha individualitzat. També destaquen d'entre les altres, les quatre cases que fan cantonada, precisament, amb el carrer Marina. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-83 | Carrer Gibraltar | <p>Es diu que el nom del carrer li ve pel següent motiu. Durant el període en que molts premianencs eren mariners que feien la carrera d'Amèrica, una de les possibilitats d'anar seguint el transcurs de la travessia per part dels seus parents, en una època on no hi havia telefonia mòbil, era el llistat de barcos que publicava el 'Diari de Barcelona (El Brusi)' conforme havia travessat l'estret de Gibraltar. A Premià arribava un exemplar d'aquest diari a la farmàcia Fontrodona, situada fins fa pocs anys, precisament al carrer Gibraltar. Allà hi acudien molts premianencs per consultar el referenciat diari. Als voltants de 1960, s'havia dit carrer Nou de l'Església. Després va passar a dir-se Francesc Layret i José Antonio i amb el retorn a la democràcia recuperà el nom de Gibraltar.</p> | 41.4892076,2.3553175 | 446184 | 4593267 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58278 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-0 | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XIX, però una recerca més acurada ens podria fer recular fins el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris de cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-84 | Carrer Àngel Guimerà | <p>Després de la Guerra Civil (1936-39) es va canviar el nom pel de 18 de julio, per recordar el dia del cop d'estat militar que va donar lloc a la posterior dictadura del General Franco. Curiosament, el 18 de juliol era la data de la mort de l'autor teatral Àngel Guimerà, que era el nom del carrer durant la República i que, amb la democràcia, recuperà.</p> | 41.4885500,2.3554700 | 446196 | 4593193 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58279 | Carrer sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4.</p> | XIX | <p>El carrer Sant Antoni és un dels primers carrers de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i està delimitat a llevant pel carrer del Nord i, a ponent, pel carrer de la plaça i la plaça de l'Ajuntament. A l'alçada del número 9, fa un retranqueig i s'estreny el pas. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és la casa de cós, que es conserven molt bé en els números 1 a 9, 29, 57, 63, 65 i 67. Tot i que amb algunes diferències fruit del moment de construcció o reforma que han patit cada cas. En el número 57 es veu el model més primigeni i simple; la resta són evolucions de la primera casa de pescador. La característica del primer urbanisme és la seriació d'uns elements que es van repetint en cada casa, que es construïren de forma seriada. Aquests elements són, en aquest ordre, l'hort, carrer, casa, pati i, en algun cas, androna. Per tant, a nivell general, les construccions més antigues són les que tenen la façana orientada a migdia. Destaquen les ja referides, però, en el cas d'aquest carrer, també hi ha cases destacables amb la façana orientada al nord. Són els casos de Can Carrandai (núm. 38), les cases dels núms. 40, 30 i 28. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-85 | Carrer sant Antoni | 41.4899100,2.3584400 | 446445 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58279-foto-08172-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58279-foto-08172-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58281 | Carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofol | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de cases de cós, són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés, a la dreta, i una finestra amb reixa de ferro, a l'eix esquerre; i a la planta pis, amb dues finestres amb llinda. El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals. A partir d'aquesta tipologia, algunes cases han patit transformacions més o menys destacables amb el pas del temps. A banda de la casa del número 49 que s'ha individualitzat en una fitxa pròpia, ja que està inclosa en el catàleg municipal, destaca la casa del número 47, amb els angles arrodonits de les obertures, una motllura en la separació de planta baixa i pis i coronament amb balustrada sobrepassant el pla de coberta. La casa dl número 57 té una planta de més, afegides en èpoques pretèrites. A la part posterior tenen un pati, i la majoria conserven un safareig. A més les cases números 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65 comparteixen una androna</p> | 08172-87 | Carrer Sant Cristòfol, 47, 49, 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65 | <p>El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4903800,2.3564100 | 446276 | 4593396 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58281-foto-08172-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58281-foto-08172-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58282 | Carrer Francesc Moragas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-moragas | XIX | <p>Carrer perpendicular a la línia de costa que forma part del nucli històric. Delimitat a migdia pel camí Ral i, al nord, pel carrer de l'Esperança; tot i que el tram més antic és el que va des del carrer Lesmez Ruiz fins el carrer Aurora. Les cases són una evolució de les cases de cós, lleugerament més estretes, amb planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa per la porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra a l'eix de la porta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic, com la del número 19 amb el parament esgrafiat i recreixements al voltant de les obertures i un coronament amb balustrada per damunt el pla de coberta. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 11, 13, 15, 17, 19, que tenen la façana orientada a llevant. La paret del carrer del davant correspon a una casa de cós del carrer Lesmez Ruiz. Després el carrer es fa més ample. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-88 | Carrer Francesc Moragas | <p>Es forma en un segon moment en l'espai creat entre dos carrers paral·lels; com la majoria de carrers orientats de mar a muntanya.</p> | 41.4895800,2.3583300 | 446436 | 4593306 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58282-foto-08172-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58282-foto-08172-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.