Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
58336 Pou de la plaça Joan Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-placa-joan-font <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> XIX-XX element deteriorat per manca de conservació i pintades. <p>Antic pou de sènia amb mecanisme manual d'extracció i bombeig d'aigua amb bomba de pistó, fet a partir d'obra de fàbrica o maons plans posat damunt un basament octogonal.</p> 08172-142 Plaça Joan Font, s/n 41.4918800,2.3536000 446043 4593564 08172 Premià de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58336-foto-08172-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58336-foto-08172-142-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58337 Font de Can Roura https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roura <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> XIX desgast provocat per estar a l'intempèrie. <p>Font ornamental composta d'un gran plafó de paret fet de rajoles de mostra amb el brollador en forma de peix al centre envoltat per una balustrada i un pedrís de rajoles a a cada costat. El plafó de paret està compost per rajoles on predominen els colors blau, verd i blanc amb motius vegetals, arquitectònics i geomètrics alineats per franges horitzontals. La pica i el brollador en forma de peix són de marbre i estan emmarcats amb un requadre de rajoles amb un fons blanc i una sanefa de color blau.</p> 08172-143 Carrer Sant Antoni, 21-27 41.4899800,2.3578300 446394 4593351 08172 Premià de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-3.jpg Inexistent Romàntic|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 101|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58338 Safareig de Can Roura https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-roura <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> XIX desgast provocat per estar a l'intempèrie. <p>Safareig pertanyent a l'antiga casa de Can Roura, actual seu municipal. Està format per una bassa de planta semicircular amb rentadora de pedra i un plafó frontal de rajoles de mostra de motius geomètrics i florals. A banda i banda de la rentadora, hi ha sengles aixetes amb la seva respectiva pica granítica de secció quadrada amb un rebaix circular. Les parets de l'interior de la bassa també estan cobertes de rajoles.</p> 08172-144 Carrer Sant Antoni, 21-27 41.4899600,2.3577400 446387 4593349 08172 Premià de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58338-foto-08172-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58338-foto-08172-144-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58340 Aplec de la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-1 XX <p>Aplec sardanista que enguany, 2010, arriba a la seva 37 ª edició. Actualment es celebra a la Plaça de la Sardana, però amb anterioritat s'havia celebrat a la plaça de l'Ajuntament o alguns anys a la Plaça Nova. L'Aplec dura tot el dia (matí i tarda) i participen diverses cobles. L'edició del 2010 ha comptat amb la presència de la Cobla Premianenca, la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Mediterrània. S'aprofita l'Aplec per fer diversos sortejos a benefici del manteniment econòmic de l'entitat i del propi Aplec. S'acostuma a celebrar el diumenge més proper a la Mare de Déu de Montserrat.</p> 08172-146 Plaça de la Sardana <p>Aquest aplec està organitzat pels Amics de la sardana, entitat fundada l'any 1949, que també organitza l'Aplec de Sant Mateu, ballades de sardanes tots els divendres d'estiu i cursets per aprendre a ballar sardanes.</p> 41.4915100,2.3570900 446334 4593521 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest aplec serveix de tret de sortida per la temporada sardanista. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58342 Plantada del pessebre a Sant Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-pessebre-a-sant-mateu <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2005). Plantada del pessebre a l'ermita de Sant Mateu; dins Per Nadal, el pessebre. Col·lecció Emaús 68. Centre de Pastoral litúrgica. Barcelona, pàgs..76 - 78.</p> XX <p>Des de fa 40 anys, ininterrompudament, s'ha portat un pessebre, primer a Can Gallemí i després davant l'ermita de Sant Mateu (a 100 metres de Can Gallemí), terme municipal de Premià de Dalt, però espai molt vinculat a tots els pobles de l'entorn. Sempre és el diumenge abans de Nadal. Molta gent puja caminant des de Premià de Mar, d'altres hi van amb cotxe, però l'han de deixar a una bona distància. Aquesta planta s'organitza des dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar, l'Esplai Parroquial, la parròquia de Sant Cristòfol i, darrerament, els Caminants de matinada, que es cuiden de pujar el pessebre caminant fent torns per portar-lo. Els nois i noies del Centre d'Esplai també pugen caminant. Un cop allà dalt es fa una Missa a l'aire lliure, i després es fa una cantada de nadales al voltant del pessebre. Abans però cal agafar forces amb un bon esmorzar. L'esplai aporta coques i cafè per entrar en calor.</p> 08172-148 Premià de Mar <p>L'any 1971 es va fer la primera plantada del pessebre de la comunitat de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Fou al lloc conegut com a Can Gallemí, darrera la masia de Can Riera, un balcó magnífic del Vallès, des d'on es pot divisar en dies clars, el Montseny, Montserrat i, fins i tot, els Pirineus. La idea sorgí de Mn. Ferran Bueno, que en aquells moment n'era vicari i que tenia l'experiència de la plantada que feia el centre Excursionista de Vilafranca del Penedès. Compartí el projecte amb Jordi Planas i Ramir Comas i amb Pere Crespo, pessebrista dels Amics de l'Art Pessebrístic. La primera Missa la va oferir Mn. Joan Roura, les altres Mn. Ferran Bueno i els diferents rectors i vicaris que han passat per la parròquia de Sant Cristòfol. Els dos primers pessebres els va fer en Pere Crespo, després i fins l'any 2000 en Joan Muñoz i, a partir de l'any 2001, en Francesc Bosch.</p> 41.4896800,2.3566100 446292 4593318 1971 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58342-foto-08172-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58342-foto-08172-148-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58343 Casa del carrer Prat de la Riba https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-prat-de-la-riba XIX Fa molts anys que no hi viu ningú <p>Casa de cós de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de la façana es distribueixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser i una finestra lateral amb reixa de ferro i persianes de fusta de llibret. A la planta pis, a l'eix de la porta d'entrada, hi ha una altra finestra amb llinda amb ampit de pedra treballada. La façana està coronada per una balustrada d'obra per damunt la cornisa i per damunt el pla de coberta. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> 08172-149 carrer Prat de la Riba, 19 41.4891000,2.3565100 446283 4593254 08172 Premià de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58345 Can Soler Cortada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-cortada <p>AMAT TEIXIDOR, Jordi (2001). Premià de Mar, 1931-1945... República, Guerra Civil i Primer Franquisme. El Clavell-Ajuntament de Premià de Mar.</p> XX <p>Casa de planta quadrada que només té mitgera amb l'edifici veí per la façana de ponent, les altres tres façanes són lliures. Consta de planta baixa, sobre aixecada, planta pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i acaba amb un ràfec d'obra. La composició de la façana seria simètrica si no la trenqués una tribuna coberta en planta baixa. A l'eix central, hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser, amb una marquesina en forma de teulada a dues aigües. A l'altre costat, hi ha una finestra, també d'arc escarser. Aquesta planta està sobre aixecada i l'accés es fa mitjançant una escala de sis graons. A la planta pis, hi ha cinc obertures, tres de centrals d'arc escarser i una a cada lateral, amb llinda. Un petit ull de bou reixat, just sota el carener, indica la presència de les golfes. El parament de la façana és un estucat llis a excepció d'un sòcol de pedra granítica imitant el parament antic. Davant la façana de migdia, h ha un pati delimitat per un mur d'obra acabat amb una balustrada fent cantonada amb el carrer del Nord. En aquest pati hi ha un pou amb la boca del mateix tipus que el sòcol de la façana.</p> 08172-151 Camí Ral, 90 <p>L'edifici consistorial de la Plaça de la República no va donar cabuda a les oficines de diversos departaments municipals, degut al perill que hi havia a causa de l'enderroc de l'església parroquial. Aquesta torre d'estiueig, que era propietat del senyor Joan Soler i Cortada, va ser ocupada pel Consell Municipal de Premià, el 16 d'octubre de 1936, pel tal de destinar-la a Casa Consistorial, si bé possiblement el trasllat no s'acabaria materialitzant fins a la primavera/estiu de 1937.</p> 41.4894800,2.3598100 446559 4593294 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58345-foto-08172-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58345-foto-08172-151-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58349 Can Torrents; Can Padellàs; Horta Sant Josep; ca n'Andiñach https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-can-padellas-horta-sant-josep-ca-nandinach <p>TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> XX <p>Masia de factura moderna (1929) de planta rectangular que consta d'un cos principal i dos cossos annexes. El cos principal consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Els cossos laterals són de planta única amb la coberta a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica només trencada per una obertura de factura moderna en el cos esquerre. El parament és llis amb recreixement a totes les obertures que són amb llinda a la planta pis i d'arc escarser a la planta baixa.</p> 08172-155 Avinguda Roma, 62 <p>L'origen d'una branca de la família provenia de Teià. L'any 1929 van construir aquesta casa.</p> 41.4917400,2.3499300 445736 4593551 1929 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58355 Camí de Can França https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-franca desconegut <p>En el camí que fa de límit del terme municipal entre Premià de Mar i Premià de Dalt, a llevant del municipi, entre el Torrent Amell i Can França, s'ha documentat ceràmica antiga d'època romana, consistent en material constructiu (teules, maons), àmfora romana, dolia i terra sigil·lada sudgàl·lica i ceràmica comuna.</p> 08172-161 A llevant del terme municipal, al límit amb Premià de Dalt <p>Troballes realitzades per Jordi Montlló l'any 2010 amb motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Premià de Mar.</p> 41.4961200,2.3708800 447489 4594025 08172 Premià de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d'una zona molt propera a la troballa superficial d'altres elements fitxats en aquest mapa, però tots ells en una cota inferior, més al sud. En aquest cas la troballa s'ha produït en un camí limítrof amb camps de conreu. Possiblement totes aquestes troballes tinguin a veure amb un establiment situat en terme municipal de Premià de Dalt encara per identificar. 83|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58357 Aplec de La Cisa https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-cisa <p>COLL, Ramon et alii (1995). Històries i tradicions de La Cisa. Associació Cultural de Premià de Dalt l'Opinió. Premià de Dalt. COLL, Ramon , cord. (1999). La Cisa, mil anys d'història. Col·lecció Costa de Llevant, 1. La Comarcal edicions. Argentona.</p> <p>Popular aplec que es celebra l'1 de maig al santuari marià de La Cisa, del terme municipal de Premià de Dalt, però amb molta tradició arrelada a tots els pobles de l'entorn, especialment Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Masnou, Vilassar de Mar,Teià i Premià de Mar. El tipus de celebració ha anat variant amb el pas del temps. Abans es pujava a peu o amb el carro carregat de tots els estris necessaris per fer-hi una arrossada i passar-hi tot el dia. En la darrera trobada es va celebrar l'eucaristia, es va inaugurar una exposició d'exvots a la nova sala Mn. Josep Mas; ballada de sardanes a la font, paella gegant, botifarrada i havaneres. Durant tot el dia, també hi va haver fira de comerciants i artesans.</p> 08172-163 Santuari de La Cisa (Premià de Dalt) <p>La Mare de Déu de La Cisa és un santuari amb una gran advocació marinera; era un punt de referència de navegació i espiritual on els marinos de la zona s'encomanaven abans de fer el trajecte a les amèriques i si tornaven sans i estalvis d'alguna tempesta o mal tràngol donaven un ex vot com agraïment a la divinitat. També és una mare de Déu guaridora. A part de l'aigua de la font ha estat invocada en malalties i accidents. També s'invoca com a font fertilitzadora per les parelles amb problemes de procreació. Les parròquies del voltant s'agrupen, des de 1968, sota la denominació d'Arxiprestat de La Cisa. L'any 1995 es va fer la celebració del mil·lenari del primer document que esmenta el topònim Cisa. La capella actual data de l'any 1759. L'origen de l'aplec no es coneix, alguns autors creuen que és posterior al 1667. Felicià Xarrié n'esmenta un a l'any 1828. Des de 1939 fins el 1956 es celebrava el primer diumenge de maig. A partir del 1956 es va recuperar la data de l'1 de maig, que coincidia amb la festa del treball, que en aquells moments no estava autoritzada i els sindicats, grups d'esquerres i opositors al règim aprofitaven l'ocasió per fer enrenou.</p> 41.4898200,2.3568100 446309 4593334 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58358 Aplec de Sant Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-mateu XX <p>Aplec de sardanes que es realitza a l'ermita romànica de Sant Mateu, dins el terme municipal de Premià de Dalt, per la diada del sant, el 21 de setembre. Està organitzat per les associacions d'amics de la sardana de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, El Masnou, Teià i algunes vegades s'hi afegeix Alella. A les 10.00 h. es comença amb una Missa que oficia el mossèn de Premià de Dalt i a les 11.00 h comença l'Aplec amb dues cobles que toquen cinc sardanes cadascuna i la darrera és una peça conjunta. També s'ofereix un esmorzar als assistents.</p> 08172-164 Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt) <p>De sempre pel dia de Sant Mateu, el 21 de setembre, es feia una Missa i en Joan Vilanó,premianenc que era molt conegut i actiu culturalment, al finalitzar la Missa tocava el seu acordió. Un dia va proposar fer-hi sardanes i així, l'any 1980 s'organitza el primer Aplec amb el nom d'Aplec de la vall de Sant Mateu.</p> 41.4896500,2.3568800 446315 4593315 1980 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58358-foto-08172-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58358-foto-08172-164-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58369 Baldaquí de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). Restaurat el baldaquí de la parròquia de Premià de Mar; dins Catalunya Cristiana, núm. 663. Barcelona, pàg. 12.</p> XVIII Es va restaurar l'any 1992 a càrrec del Sr. Eduard Meléndez y Fernández. La restauració s'inaugurà el diumenge de Rams de 1992 <p>Baldaquí que presideix el presbiteri de l'església parroquial de sant Cristòfol, format per una cúpula sostinguda per quatre columnes d'estil barroc salomònic, que tenen una decoració en alt relleu amb fulles de pàmpol, raïm i ocells, policromada i amb una preparació d'or fi. La cúpula està formada per un entaulament corbat d'estil barroc amb inscripcions eucarístiques relacionades amb els motius decoratius (Ego sum vitis vos palmites). En els quatre angles, hi ha els quatre símbols dels evangelistes (l'àliga de Sant Joan, el lleó de Sant Marc, el bou de Sant Lluc i l'àngel de Sant Mateu). Està coronat per un globus daurat amb una creu al damunt. A l'interior, i centrat, hi ha el símbol de l'Esperit Sant (un colom) amb els seus set dons. Al fons hi ha un retaule amb la capella a sant Cristòfol centrada, amb la imatge realitzada per l'escultor J. Busquets. A la part superior, la imatge del Pare Etern</p> 08172-175 Plaça de l'Ajuntament, s/n <p>Després de la destrucció que va provocà la guerra civil espanyola (1936-39) i la crema de tots els elements religiosos de l'església, calia buscar nous elements per rehabilitar-ne el culte. L'any 1949 es van comprar les quatre columnes a un convent de Fitero (Navarra) per 27.500 ptes. Les tenien en el claustre desmuntades i una damunt de l'altra. No eren originàries d'aquell convent, sinó que venien d'algun lloc indeterminat de Castella. El transport, fet en camió, va costar 2.500 ptes. Amb les columnes, Ll. Bonet Garí va fer un projecte de baldaquí per donar-li coherència i unitat, que es realitzà, conjuntament amb la restauració de les columnes en els tallers salesians de Sarrià.</p> 41.4897038,2.3566201 446293 4593320 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart J. Busquets, Ll. Bonet Garí 96|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58373 Alzina Surera del carrer Sant Ramon de Penyafort https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-sant-ramon-de-penyafort <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p>Es tracta d'un arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, molt semblant a una alzina. D'aparença robusta, mesura uns 15 metres d'alçada, per 1,30 de volta de canó per 1,50 de volta de soca. El tronc és recte, i curt, del qual bifurquen ben aviat dues branques imponents, rectes que donen pas al brancatge típic de la surera. Presenta una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. Pel que sembla no ha estat mai pelat, la qual cosa pot fer pensar que la seva escorça o suro pot mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. Les fulles de la surera tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades, de color verd fosc a l'anvers i més clares al revers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10-12 anys i amb normalitat a partir dels 25 o 30 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 centímetres de llargada.</p> 08172-179 Carrer Sant Ramon de Penyafort , 34 <p>La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. És tracta d'una espècie termòfila, perquè, la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en uns territoris on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres.</p> 41.4941300,2.3670300 447166 4593806 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58375 Can Sanpere https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanpere <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. NAVARRO, Jose M. i NAVARRO, Rafael (2003). Can Sanpere. El final de la indústria tèxtil a Premià de Mar. Compagina , sl i Ajuntament de Premià de Mar.</p> XX està lleugerament inclinada en el darrer tram i presenta algunes esquerdes <p>Edifici dels anys 30 de planta rectangular que es caracteritza per tenir els angles de les cantoneres sinuosos i una estructura i composició molt racionalista. Consta de planta baixa i pis. Destaca també la xemeneia industrial cònica feta de maons vistos, d'una vintena de metres d'alçada. Té abraçadores de fixació cada 1,10 metres aproximadament. Formava part de la fàbrica de Can Sanpere, S.A. La part superior és un afegit d'una reparació i augmenten les fixacions.</p> 08172-181 Carrer Sant Cristòfol, 41 <p>Can Sanpere neix oficialment l'any 1898, quan Claudio Sanpere, que tenia una fàbrica a Teià, es va associar amb els Mayolas 'Sanpere i Mayolas, Societat en Comandita'. L'any 1901tenia 51 treballadors i 63 telers. L'any 1934 es constitueix la 'Sociedad Anónima Sanpere' amb l'entrada a l'accionariat de Ignacio Sagnier, enginyer industrial i químic. Fins aquell moment feien teixits a la plana i, a partir d'ara van passar a fer gasa. Un dels productes que els va donar més fama foren els paracaigudes. Durant la guerra civil espanyola (1936-39) es va col·lectivitzar i va passar a anomenar-se 'Decoració tèxtil i Aviació'. El dia de sant Cristòfol de 1998 es va tancar definitivament la fàbrica de Premià.</p> 41.4902128,2.3558754 446232 4593378 1930 08172 Premià de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-foto-08172-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-foto-08172-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-foto-08172-181-3.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 120|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58377 Caseta de les aigües https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-les-aigues XX <p>Caseta del dipòsit municipal de distribució de les aigües de Premià. La seva rellevància no es arquitectònica ni cronològica, sinó simbòlica ja que fou una iniciativa pionera i molt important per millorar la salubritat de Premià de Mar. És una caseta de planta rectangular amb una coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Acaba en volada o ràfec. La porta d'accés és metàl·lica amb arc de mig punt amb una tarja de ventall. El parament de la façana és llis, amb un recrescut al voltant de la porta, on es pot llegir, a la part de l'arc: 'Dipòsit d'aigua de Premià de Mar'. Al damunt, hi ha un petit ull de bou amb ornamentació calada. Al darrera hi ha el dipòsit de l'aigua.</p> 08172-183 Carretera de Premià de Dalt, 140 <p>Les aigües de Premià de Mar es van canalitzar l'any 1928, gràcies a la iniciativa del llavors alcalde Miquel Moragas, al qual se li va dedicar un carrer. És dels primers pobles de la comarca que van tenir aquest sistema d'abastiment d'aigua a les cases particulars. Es tracta de les aigües de Dosrius.</p> 41.4952300,2.3504700 445784 4593938 1928 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58377-foto-08172-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58377-foto-08172-183-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58379 Jardins de Can Maristany https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-maristany <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p>Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.</p> 08172-185 Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 <p>Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf. Pel que fa a la fusta d'alzina podem dir que aquesta és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . Pel que fa al xiprers, és pot dir que aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. Finalment, i en referència a l'olivera, cal recordar que la seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. Finalment, de l'olivera El nom d'olivera prové del llatí òleum, oli, i Europaeus, d'Europa del grec (Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va aparèixer a la regió mediterrània fa ja milers d'anys, després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà (7.000 anys). Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III aC. Després, al segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. El seu hàbitat són les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats salvatges habiten a terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins. L'olivera és una planta molt present en moltes cultures mediterrànies. Ja a l'antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat element sagrat i era emprat per ungir reis i atletes. Tanmateix les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i guerres. Segons la mitologia l'olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l'Àtica. Aquest arbre també es troba present a la cultura egípcia on les seves branques són considerades com un símbol de benedicció i purificació. Un exemple és que es troben presents en una representació de la tomba del faraó Tutankhamon. A Roma, Horaci, el poeta, esmenta el fruit fent referència a la seva dieta personal. També es troba esmentada en l'Odissea d'Homer, on Ulisses s'hauria arrossegat per sota de dos brots d'olivera, i a la Bíblia (una branca d'olivera hauria mostrat a Noè la fi del diluvi, etc).</p> 41.4932300,2.3625400 446790 4593709 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de 100 anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. Tanmateix s'hauria de protegir el seu perímetre així com el de l'olivera per tal que els infants no s'hi enfilessin constantment i els malmetin. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58380 La disfressada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-disfressada <p>BOTEY, Eloi i MASSA, Pompili (2007). El ball de la disfressada de Premià de Mar. Treball inèdit.</p> <p>A Premià de Mar s'havia ballat durant un curt període de temps, als anys 30 del segle XX , una versió del ball de l'Espolsada de Premià de Dalt, però se'n va perdre la tradició, i tot i que encara se n'ha pogut trobar el rastre del record i es coneix la melodia amb la qual era ballada, no es coneix la part coreogràfica. La partitura conservada és la de la part central del ball, el ball rodó o contradanses, anomenada a Premià de Mar, la Disfressada, per la peculiaritat que els balladors ho feien disfressats de diferents personatges. Les altres parts del ball, entrada, espolsada i ball de sortida, són les mateixes melodies de Premià de Dalt, ja que es dedueix la proximitat i influència veïna i el fet de compartir músics, segurament, en aquella època. És per això que en aquesta reposició, s'ha optat per presentar el ball amb dues colles, tal com era costum en la majoria de pobles que es coneix i per idear la coreografia de 8 contradanses, 4 per a cada colla, seguint la mateixa tècnica que hom emprava en aquests tipus de balls a la segona meitat del segle XIX. El resultat és un ball de gitanes senzill però molt suggerent, que ens transporta cap el vuit-cents. Una de les colles, la dels gitanos, va uniformada, seguint la pauta de la majoria de fotografies que s'han documentat a la comarca i que és l'estètica dels vestits del Baix Montseny (Ball de Gitanes de St. Esteve, Llinars, St. Celoni, etc) . Les coreografies parteixen bàsicament d'un ball rodó, reflectint la igualtat dels components de la colla. L'altre grup, s'anomenen els disfressats, els pròpiament de Premià de Mar. S'ha optat per representar diversos oficis o estaments de la població: el pescador, el pagès, el batlle... Les coreografies tenen en compte sempre el rang social de cadascú, i en conseqüència, hi ha algú que va al davant. El ball consta de 3 parts. La primera (l'entrada) i la segona (les contradanses) les ballen cada colla per separat, i la tercera (la jota i la polca), per tancar el ball, ho fan les dues colles juntes. Pel què fa a l'acompanyament musical, actualment el grup de folk 'La Coixinera' de Mataró n'ha fet uns arranjaments especials, respectant les melodies, però fugint del so de cobla amb el qual es ballava antigament.</p> 08172-186 Premià de Mar <p>Antigament, en molts pobles del Maresme i el Vallès, per Carnaval es ballaven els Balls de Gitanes. Uns balls populars on hi participava tothom que volia, de forma amateur i que es ballaven, el diumenge de Carnaval a la plaça del poble. Cada poble tenia, en el seu ball, unes característiques que el fan diferent de la resta. Seguint amb l'esperit de recuperació de tradicions que té la Festa Major d'Hivern de Premià de Mar, l'entitat De Bòlit! Ha fet la reposició d'un antic ball de Carnaval, ballat durant un temps a Premià de Mar i perdut des de fa moltes dècades. Ara, de nou, torna a formar part de la festa, i pretén quedar instaurat per als anys propers.</p> 41.4923600,2.3581300 446421 4593615 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58381 Sardana l'Endalet de Premià https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-lendalet-de-premia XX <p>Sardana dedicada a l'Endalet, personatge molt popular a la població de Premià de Mar, obra de Francesc Mas Ros, estrenada a l'any 1974. No té lletra.</p> 08172-187 Premià de Mar 41.4915400,2.3571000 446335 4593524 1974 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58382 Sardana 'Premià joia del Maresme' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-premia-joia-del-maresme XX <p>Sardana original d'en Lluís Buscarons Pastells dedicada a Premià de Mar. No té lletra. Fou Primer accèssit al Premi Sardana de l'any de 1976.</p> 08172-188 Premià de Mar <p>La Sardana de l'Any és un concurs on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. La selecció prèvia de les sardanes participants s'encarrega a tres reconeguts músics, els quals formen l'anomenat Comitè Seleccionador, establint-se les següents limitacions: Un màxim de dues sardanes per compositor, no es consideraran les sardanes anomenades obligades d'algun instrument. A partir d'aquí, durant 20 eliminatòries que es corresponen en 20 caps de setmana des del més de setembre, el vot popular decideix les 20 que passen a semifinals i posteriorment, de la mateixa manera, les 10 finalistes. Cada any la final amb dues cobles se celebra a un auditori diferent, i torna a ser el públic assistent qui vota la millor. El concurs va començar l'any 1972 amb una interrupció entre els anys 1987 i 2003.</p> 41.4915101,2.3570889 446334 4593521 1976 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58269 Arxiu Patronat Social Premianenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-patronat-social-premianenc <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> XX <p>El contingut de l'arxiu del Patronat Social Premianenc conté bàsicament els llibres d'actes, amb buits en el temps. Només hi ha informació des de l'any 1949, tot i que l'entitat es va fundar l'any 1928. Ha estat sempre una entitat vinculada amb l'església; potser durant l'esclat de la guerra civil es va perdre els papers des de 1928 fins el 1936, però no hi ha cap referència escrita ni oral. També hi ha programes d'activitats com les representacions d'obres teatrals, concerts, cinema, però també amb molts buits.</p> 08172-75 Carrer Reverend Parareda, 26 <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> 41.4895300,2.3579500 446404 4593301 1949 08172 Premià de Mar Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2022-10-27 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58296 Col·lecció del Museu d'Estampació https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-destampacio <p>LLANAS, Joan (1981). Un exponent de Cultura: el Museu municipal; dins Butlletí AECC, núm. 8, gener-juny de 1981. AECC, Servei Tècnic del Museu municipal de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1994). Els orígens del Museu Tèxtil de Premià de Mar, dins La Clau, març del 4 al 10 i de l'11 al 17. Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. SALICRÚ i PUIG, Manel (1984). Els museus del Maresme, dins Fulls del Museu - arxiu de Santa Maria, núm. 21, pàgs. 16 a 19. Mataró.</p> Va C-XX <p>La col·lecció principal del Museu de l'Estampació Tèxtilt és un conjunt d'elements que expliquen l'evolució històrica dels sistemes de decoració de teixits mitjançant elements d'estampació. Aquesta evolució es desenvolupa des del segle XVIII fins l'actualitat. El Museu, també té una col·lecció d'arqueologia, història i etnografia local com a únic museu municipal que hi ha, fruit també d'una llarga tradició en estudis històrics i arqueològics a la població.</p> 08172-102 Avinguda Joan XXIII, 2-8 <p>L'origen el trobem l'any 1968 quan una colla d'amics que volien crear un grup per protegir el patrimoni del seu voltant s'ajunten. Els inicis van anar molt vinculats a l'arqueologia, car era objecte de freqüents destruccions i representava d'una manera més ostensible els orígens i la identitat que cercaven. Després d'un any de vida, es va produir un fet prou significatiu de cara a consolidar-los: aparegueren les restes d'una vil·la romana a la Gran Via de Premià de Mar; fou una troballa localment molt comentada. D'altra banda, també es preocupaven pel patrimoni arquitectònic i la paleontologia, afició aportada per un dels membres del grup. La qüestió era que el treball que cadascú del grup realitzés fos com el seu hobby; per això es van crear les diferents seccions: arqueologia, fotografia, ciències naturals, història i més tard tèxtil. Però no és fins l'any 1977 que poden reglamentar-se amb uns estatuts. Això permeté la integració de socis col·laboradors que amb una quota anual participaven tant de les despeses com dels diferents serveis que s'oferien. Des d'un primer moment, l'objectiu a assolir era la creació d'un museu. El primer acte públic que es va fer, consistia en una exposició per conscienciar la gent de Premià de la seva pròpia història i demostrar que hi havia possibilitats materials per a la creació del referit museu, entès com a centre d'exposició permanent, conservació i difusió d'un patrimoni concret. Més endavant es fa una altra exposició aprofitant una Festa Major (a principis dels 70). Els estatuts van significar una llançadora molt important per pactar un acord entre l'AECC i l'Ajuntament per la creació del primer Museu (1979). Des d'aquest moment es planteja la idea de museu monogràfic. A Catalunya hi ha una gran tradició museística i el que no es volia, era fer un museu més, com tants d'altres. L'elecció de museu d'estampació tèxtil es va fer per la gran importància que aquesta activitat econòmica va tenir a Premià i a la comarca en general. Premià de Mar fou el primer poble de l'estat on s'estampà amb el sistema 'Lyonesa', l'any 1929. El 13 d'abril de 1983, el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar, conjuntament amb el Museu-Arxiu Municipal de Calella, el Museu Marès de la Punta i el Museu Comarcal de Mataró, s'integra a la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Generalitat; contemplat en el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat com a museu de ciència i tècnica. Tres anys més tard s'inaugurava, a la masia de Can Manent, la primera exposició permanent que va estar oberta al públic fins l'any 2000. L'any 2000, l'arquitecte Rafael de Cáceres rehabilita, gràcies al finançament de la Unió Europea, l'antiga Fàbrica de Gas, creada l'any 1884 i que el poble havia recuperat com a patrimoni local, per acollir, entre d'altres dependències municipals, el futur museu. Finalment s'inaugura la nova seu el 14 d'abril de 2002. Des de llavors s'han anat inaugurant fases de la nova exposició permanent.</p> 41.4888800,2.3527600 445970 4593232 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-3.jpg Física Ibèric|Romà|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 81|83|98|80 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58297 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-15 XIX-XX <p>El fons de l'Arxiu municipal de Premià de Mar comprèn de forma unificada la documentació històrica i administrativa que genera el propi Ajuntament. Els fons està format per 1180,13 metres lineals de documentació que es pot agrupar en cinc apartats: I. Fons de l'administració local (1836-2006). II. Fons d'associacions. III. Donacions particulars de Premià de Mar. IV. Publicacions i edicions del municipi. V. Arxiu d'imatges i so Pel que fa l fons municipal, hi ha documentació a partir de l'any 1836. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius que segueix el quadre de classificació publicat pel servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, l'any 1989: A. Administració general; B. Hisenda municipal; C. Proveïments, comerç i consum; D. Promoció de la ciutat i turisme F. Beneficència i assistència social; G. Medi ambient i sanitat pública; H. Obres i urbanisme; I. Seguretat pública; J. Població; K. Eleccions; M. Servei militar; P. Ensenyament; Q. Cultura i Joventut; R. Esports i S. Serveis agropecuaris.</p> 08172-103 Carrer Miquel Moragas, 12 41.4900800,2.3572900 446349 4593362 1836 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58298 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-13 XX <p>A la casa rectoral de Sant Cristòfol de Premià de Mar s'hi conserven els arxius de la parròquia. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. D'abans de la Guerra Civil només es conserven tres llibres: un de matrimonis, un de batejos i un de defuncions, compresos entre els anys 1918 i 1935. Tots els altres són a partir de 1939, excepte el de confirmacions que és des de 1942. La resta es van cremar. També hi ha expedients matrimonials, llibres de comptabilitat i un arxivador amb fotografies antigues en blanc i negre.</p> 08172-104 Carrer Rectoria, 15 <p>Durant la Guerra Civil es va cremar el 99% de l'arxiu.</p> 41.4899600,2.3562100 446259 4593350 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58300 Registre Civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-civil XIX <p>El Jutjat de Pau custodia els llibres del Registre Civil de Premià de Mar, agrupats en naixements, Matrimonis i defuncions. La documentació comença a partir de l'any 1870. No està informatitzat ni digitalitzat. El primer jutge de pau de Premià de Mar fou Pau Font i Gurri.</p> 08172-106 Carrer Sant Antoni, 21-27 <p>El registre civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriuen els naixements, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.</p> 41.4898300,2.3579000 446400 4593334 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58300-foto-08172-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58300-foto-08172-106-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58302 Fons referent a la parròquia de Sant Cristòfol de l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XIX-XX <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Premià de Mar en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> 08172-108 Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.4896900,2.3566100 446292 4593319 08172 Premià de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58320 Arxiu audiovisual i fons de la memòria oral de Premià de Mar. https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-audiovisual-i-fons-de-la-memoria-oral-de-premia-de-mar XX <p>Recull digitalitzat de pel·lícules eminentment domèstiques i amateurs filmades per particulars, però també de productores, relacionades amb Premià de Mar. Els autors d'aquest projecte són en Víctor Sarabia i la Miriam Soms, de la CajaNegra Produccions, que duen a terme aquest treball per iniciativa pròpia i sense ànim de lucre. A partir duna crida i d'uns primers contactes, s'aconsegueixen les primeres filmacions. Les pel·lícules originals es tornen als seus propietaris amb una còpia en DVD sense cost per a ells a canvi de que en permetin la inclusió a l'arxiu però mantenint-ne sempre els drets. Amb l'objectiu d'animar a la gent a col·laborar amb l'aportació de nous documents i donar a conèixer el material aconseguit es crea una web del projecte. Tot el procés es va finançar amb els DVDs documentals anomenats 'La Mirada dels Premianencs. Passat, present i futur de Premià de Mar', que van rebre el suport de la Regidoria de Cultura i de diversos comerços de la ciutat. El documental és un repàs de la història recent de Premià de Mar en forma d'anècdotes viscudes, a partir d'entrevistes a premianencs en el que, mitjançant les pel·lícules recuperades, es veuen i senten els testimonis d'un altra època. Està organitzat en diverses àrees temàtiques com ara el mar, la festa major, la parròquia, el Premià industrial , entre d'altres. Es van posar a la venda en tres parts: la primera per Sant Jordi de 2006 i les dues següents al 2007 i al 2008. En total, es van aconseguir 517 filmacions, procedents de 54 fonts diferents entre particulars, productores i la Filmoteca de Catalunya.</p> 08172-126 Plaça de l'Ajuntament, 1 <p>El projecte per crear el primer arxiu audiovisual de Premià de Mar comença l'any 2004, amb la recerca i digitalització de pel·lícules en formats tals com 35 mm, 16 mm, 9,5 mm, 8 mm, Super 8 o vídeo i conclou l'any 2009. Aquest any el treball és subvencionat pel memorial Democràtic i se'n fa lliurament de tot el material a l'Ajuntament.</p> 41.4898000,2.3567600 446305 4593332 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58329 Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-8 <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). El concepte de poble a Catalunya: un cas concret; dins Full Informatiu de l'AECC - Servei Tècnic del Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de mar, núm. 28, maig de 1992, pàgs. 5 - 7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XIX <p>Recinte sepulcral delimitat a ponent per la Riera de Premià, a llevant pel carrer de la plaça i a migdia pel carrer de la Mercè. A la banda nord el carrer de la plaça s'uneix amb al riera en cunya. El nucli original era més petit, una ampliació moderna allargà el recinte fins el carrer de la Mercè, fins aquell moment arribava a l'alçada del carrer Núria. La part antiga està dividida en dues parts: la meridional i la septentrional. S'entra pel costat de llevant de la part meridional, en aquesta zona és on trobem els dos panteons més monumentals, el de la Família Puig i el de la Família Roura. A l'entorn hi ha els carrers de nínxols. Des d'aquest punt, s'accedeix a la part septentrional, que té planta triangular per la morfologia del terreny. En el centre hi ha una creu i al fons l'ossera i una capella. En l'interior entre la porta i el petit altar es troba el marbre de la fossa. És una zona enjardinada amb arbres i bancs de pedra.</p> 08172-135 Carrer de la Plaça, s/n <p>Quan Sant Cristòfol de Premià es converteix en parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, l'any 1841, encara no tenia cementiri. El municipi ja s'havia independitzat cinc anys abans, l'any 1836. Quan es va produir la primera mort, es va haver d'enterrar a l'antic cementiri de Sant Pere de Premià. Però es veu que la segregació de la parròquia no va caure gaire bé a alguns i aquella mateixa nit, van desenterrar el difunt, el van col·locar en un lloc ben visible i li van prendre foc.</p> 41.4950200,2.3528400 445982 4593913 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58329-foto-08172-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58329-foto-08172-135-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Religiós Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58330 Panteó de la família Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-puig <p>VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XIX <p>Panteó en forma de capella de planta rectangular d'estil neogòtic feta de grans carreus, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana està coronada per un frontó triangular més alt que ample amb una creu de pedra al vèrtex superior. A la base es pot llegir 'Família Puig' amb lletra gòtica i una alfa i una omega a cada costat. En el timpà del frontó hi ha una corona de flors. La porta és de ferro i protegeix els vitralls de colors que representen escenes bíbliques entre dues inscripcions en llatí.</p> 08172-136 Cementiri municipal (carrer de la Plaça, s/n) <p>Panteó realitzat l'any 1899 pel mestre d'obres premianenc Pere Andreu i Cisa per a la família Puig.</p> 41.4948300,2.3529600 445992 4593892 1899 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-3.jpg Física Historicista|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Pere Andreu i Cisa (mestre d'obres) Horaris del cementiri: Feiners de 9 a 14 h. Caps de setmana i festius: de 10 a 13 h. 116|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58331 Panteó de la família Roura https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-roura <p>VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XX <p>Panteó en forma de capella de planta rectangular d'estil neo- romànic de tres naus amb la coberta a dues alçades, el que seria la nau central a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal i el que serien les naus laterals, aquí molt reduïdes, a una aigua. Parament fet de grans carreus ben escairats. Façana principal orientada a llevant amb la portalada de clar estil romànic, de mig punt amb arquivoltes decorades. En el timpà hi ha un crismó i es pot llegir 'Familia Roura'. La façana té un coronament triangular amb una creu de pedra en el vèrtex.</p> 08172-137 Cementiri municipal (carrer de la Plaça, s/n) <p>Fou construït pels germans Franzi de Barcelona, l'any 1926 per encàrrec de Can Roura.</p> 41.4949200,2.3531300 446006 4593902 1926 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-3.jpg Física Historicista|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Germans Franzi Horaris del cementiri: Feiners de 9 a 14 h. Caps de setmana i festius: de 10 a 13 h. 116|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58341 Figures festives de Premià https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-de-premia <p>JIMÉNEZ, Xito i SOL, Joan (2006). La festa dels pirates. Edició Àfrica Vela. Premià de Mar.</p> XX <p>El grup de figures festives de Premià de Mar consta de dues parelles de gegants, un gegantó, vuit capgrossos i un gafarró (bestiari). Les parelles de gegants són en Tòfol (Cristòfol) i la Ciseta i l'Omar i l'Ester. El gegantó és en Martí i els capgrossos en Raixid, l'Alcamar, la Samira, en Jafar (pirates), en Ramiru, la Conxita, l'Eulàlia i en Quimet (premianencs). En Tòfol i la Ciseta són gegantstipus 'reis catòlics'. Tòfol és un diminutiu de Cristòfol, el nom del patró de la població que, alhora, és com es deia el primer habitant mitològic del municipi. La seva alçada és de 3,65 m. La Ciseta es diu així en honor a la Mare de Déu de La Cisa, protectora dels nostres mariners. La seva alçada és de 3,60 m. El día del seu bateig oficial va haver-hi una errada referent al nom de la geganta confonent-lo amb el de 'Cinteta'. Tot, i això, ha restat el nom actual, 'Ciseta'. L'Omar, l'Ester i en Martí són més baixets i corresponen als personatges del guió central de la festa major. Els capgrossos representen els dos bàndols de la Festa Major i es van crear per acompanyar l'Omar, l'Ester i en Martí i alhora fer 3 balls-lluita que marquen els 3 moments de la festa: l'atac pirata, la revolta premianenca i l'expulsió. El Gafarró de Premià de Mar fa 2 x 2 x 2,5 m. És una bèstia de foc que representa un gafarró (variant del pardal comú), en honor al sobrenom dels premianencs de mar. Surt en correfocs juntament amb els diables i també en cercaviles i actes més de lluïment, de dia, fent inclús un ball propi.</p> 08172-147 Carrer Sant Antoni, 21-27 <p>En Cristòfor i la Ciseta van ser comprats a la botiga de la família Vinyals de Barcelona, l'any 1977, per 50.000 ptes. Però van ser fabricats al taller 'El Ingenio' de Barcelona. Tot i que en alguna publicació s'ha escrit que són de segona mà i que es van comprar en un poble de l'Aragó. S'havien de presentar en societat durant la Festa Major de l'any de l'accident d'autocar ple de gent gran de Premià, a la població de Graus, on van morir molts avis i àvies, i les festes es van suspendre. Finalment es van estrenar l'any 1982. El pintor i escultor Joan Moreno va fer el cap de l'Ester a petició de la Regidoria de Cultura de Premià i va prendre la seva filla com a model, però va lliurar l'obra el dia abans de la Festa Major de 1998 i no va donar temps de fer el cos ni el vestit. Per l'any següent es va encarregar el cos i les mans de l'Ester al taller de Marc Torné (de Cabrera), així com l'Omar, amb cap i tors. Al fer l'Ester es va adonar que Joan Moreno havia fet el cap de cartró pedra i que no resistiria les ruixades pròpies del desembarcament pirata i l'utilitzà com a motlle per fer-ne una rèplica de fibra de vidre. Finalment, durant la Festa Major de 1999 es va fer la presentació pública de l'Ester i l'Omar. Els vestits els van fer el grup de cosidores del taller de costura de Connex, dirigides per Paquita Ballester. Van costar poc més de 500.000 ptes. Els capgrossos són obra de Dolors Sans, de Vilafranca i es van estrenar entre 2005 i 2006. El gafarró és obra de Mateu Rossell i es va estrenar l'any 2006. El grup de figures festives de Premià de Mar ha augmentat considerablement en els darrers 10 anys per adaptar-se al calendari festiu de la població i ha pres l'essència de la festa pirata per incorporar un repertori entre la tradició i l'actualització, incorporant balls (bastoners i panderos), que si es manté la mateixa dinàmica molt aviat formaran part de la tradició premianenca.</p> 41.4898600,2.3579500 446404 4593337 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58341-foto-08172-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58341-foto-08172-147-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Social Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Eloi Botey i Tonet Alcúdia. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58366 Arxiu fotogràfic Argent https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-argent XX <p>Arxiu format per unes 600 fotografies digitalitzades, la meitat de les quals pertanyen a fotos antigues, recuperades de particulars, i la resta provenen de la cessió de l'Ajuntament de la selecció del concurs fotogràfic de Festa Major. El grup ha fet una crida a la població amb l'objectiu de fer un corpus fotogràfic de Premià de Mar. Els particulars cedeixen les fotografies perquè es digitalitzin i els originals se'ls torna als propietaris juntament amb un CD amb les còpies digitalitzades. En un primer moment es prenen les dades del propietari, autor de la foto si es coneix, s'identifiquen les persones que hi surten si es pot i també s'intenta identificar el lloc. En un segon moment es farà una base de dades amb les fotografies indexades per facilitar les cerques. Cada any per la Festa Major, preparen una exposició amb una selecció de fotos antigues, positivades que s'arxiven un cop finalitzada l'exposició.</p> 08172-172 Carrer Sant Pau, 13 1r <p>El grup Argent es va crear l'any 1999 amb l'objectiu de realitzar activitats relacionades amb la fotografia. Són una trentena de socis, entre actius i honorífics que organitzen sortides, exposicions, cursets de formació, xerrades, etc.</p> 41.4907400,2.3584800 446449 4593435 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58383 Arxiu Coral l'Amistat https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-coral-lamistat <p>MEDIR (1997), coord. 25 è aniversari (1972-1997). Coral l'Amistat. Premià de Mar.</p> XX <p>L'arxiu de la Coral l'Amistat està format per la documentació pòpia de la gestió de l'entitat des de 1972, any de la refundació i alguna informació aïllada de la primera fase. Es tracta, bàsicament, dels estatuts, el reglament intern, els llibres d'actes, la correspondència, programes d'activitats. En total, són cinc arxivadors metàl·lics de calaixos i un armari. També hi ha partitures i programes de mà d'altres entitats Corals, de concerts, aplecs o trobades.</p> 08172-189 Carrer Sant Antoni, 60-62 <p>L'any 1946 es va crear l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors de Clavé. L'any 1971 ja anaven a la baixa en nombre de cantaires, però la celebració del 25è aniversari va motivar un darrer esforç per fer una bona festa, amb la inauguració del monument a Anselm Clavé i la trobada de Cors Clavé de Catalunya. Però un cop passada l'euforia de la festa només van quedar 12 cantaires. El director Josep Ramon Ferrando va arribar una nit a casa, després de l'assaig i va manifestar a les seves filles que la propera setmana seria el darrer dia de l'Agrupació. Davant d'aquella manifestació, la Dària i la Regina van mobilitzar amigues i conegudes i es van presentar el dia de l'assaig per mantenir l'entitat. El primer concert d'aquella nova etapa de cors mixtes es va fer el dia de nadal de l'any 1972. Josep Ramon Ferrando va continuar com a director, tal i com ho havia fet els darrers 20 anys. L'any 1997 s'incorpora a la direcció el mestre Daniel Antolí, en una època en que aquesta feina ja es professionalitza.</p> 41.4900600,2.3592000 446509 4593359 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58383-foto-08172-189-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També disposa d'un petit fons d'art cedit per diversos autors realitzats en la celebració del 25è aniversari dels cors mistos, l'any 1997. Així com d'un penó realitzat l'any 1973, dissenyat per Ramon Alcalà i brodat per Lídia Pérez. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58385 Fons d'imatges de l'AECC https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-laecc <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (1995). L'arxiu fotogràfic de l'AECC; dins Full informatiu de l'AECC, núm. 39, abril de 1995. Premià de Mar. SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> XX <p>Arxiu fotogràfic i d'imatges pertanyent a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar amb número indeterminat superior a 8.000. Estan classificades per temàtica, de les que en destaquen les dedicades a vestuari popular, arxiu familiar, arxiu històric de Premià de Mar, arxiu de la Guerra civil espanyola (1936-39), arxiu industrial, arxiu del procés tèxtil, arxiu arqueològic, arxiu de pobles i paisatges, arxiu de marina, pesca i navegació i de costumari.</p> 08172-191 Camí Ral, 54 (Can Manent) <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> 41.4888000,2.3570100 446325 4593220 08172 Premià de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58386 Fons bibliogràfic de l'AECC https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-laecc <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> XX <p>Conjunt de 30.000 volums bibliogràfics des del segle XVIII fins als nostres dies, així com una hemeroteca.</p> 08172-192 Camí Ral, 54 (Can Manent) <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> 41.4889156,2.3574486 446362 4593233 08172 Premià de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Científic 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 57 3.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58387 Fons documental del CRIT https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-crit <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> XX <p>Fons documental de la Fundació centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil (CRIT) referent a temes artístics i documentació local i de Catalunya industrial i tècnica (uns 50 metres lineals).</p> 08172-193 Carrer Sant Pau, 13 41.4905400,2.3586400 446462 4593413 08172 Premià de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58388 Fons bibliogràfic del CRIT https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-crit <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> XX <p>Fons bibliogràfic de la Fundació centre de Recusros per a la Indústria Tèxtil (CRIT) de temàtica artística i tèxtil.</p> 08172-194 Carrer Sant Pau, 13 <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> 41.4905400,2.3586400 446462 4593413 08172 Premià de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 57 3.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
58389 Col·lecció de la Fundació CRIT https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-crit XX <p>Col·lecció d'objectes relacionats amb la indústria tèxtil, motlles d'estampació, mostraris, dibuixos originals, clixés, etc. Compta amb un patrimoni de dissenys d'estampats, motlles d'estampació, mostraris de fils i teixits, arxius gràfics temàtics, maquinària de teixidoria i proves tèxtils, biblioteca i hemeroteca sobre tèxtil, art i disseny, equipament d'aules-taller i laboratori infogràfic.</p> 08172-195 Carrer Sant Pau, 13 <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> 41.4905400,2.3586400 446462 4593412 08172 Premià de Mar Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També hi ha una petita col·lecció paleontològica. 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-10 05:02
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 165,53 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc