Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58245 | Carrer de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-merce | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, R; CARMONA, M. del C; CAZORLA, F. i MONTLLÓ, J. (1998).Memòria de les intervencions arqueològiques dutes a terme en l'assentament iberoromà del carrer de la Mercè (Premià de Mar, El Maresme). Inèdit. COLL, R; CARMONA, M. del C; CAZORLA, F. i MONTLLÓ, J. (1998). L'assentament iberoromà del carrer de la Mercè (Premià de Mar, El Maresme), dins Laietània, 11. Museu de Mataró. Mataró, pàgs. 71-94. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC. | Destruït en part | <p>Restes d'un habitatge d'època republicana de la que es documentaren tres habitacions, una de les quals estava molt destruïda a causa de canalitzacions modernes. Els murs tenien entre 50 i 60 cm d'alçada i 40 cm d'amplada; el més llarg feia 5,2 metres. Estaven fets de pedres petites irregulars lligades amb fang, amb presència de tègula i algun fragment d'opus signinum. Es detectà restes d'estuc blanc en dos dels tres murs. El paviment era de terra batuda. En el que seria l'interior de les habitacions es documentaren gran quantitat de pondus, que indicaria la presència d'un teler domèstic; i restes de recipients d'emmagatzematge (dolia). La datació ve donada per la presència de ceràmica de vernís negre (Cales, Campaniana A tardana), àmfora itàlica (Dressel 1); àmfora local (Pascual 1).</p> | 08172-51 | Carrer de la Mercè | <p>Jaciment localitzat l'any 1997, durant les obres de renovació de la xarxa de clavegueram. Es va realitzar un seguiment que detectà la presència de nivells arqueològics i restes d'un mur. Tot seguit es decidí realitzar una excavació arqueològica.</p> | 41.4953800,2.3555100 | 446205 | 4593952 | 75 - 25 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||
| 58246 | Carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana. El material documentat consisteix en una nansa pertanyent a una àmfora romana d'origen italo-pompeià (Dressel 1).</p> | 08172-52 | Carrer Gibraltar, 44 | <p>Troballa realitzada, l'any 1995, a l'alçada del número 44 del carrer durant la realització d'una rasa.</p> | 41.4894700,2.3561700 | 446255 | 4593295 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58247 | Passatge Prim / Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-prim-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | IV-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica. El material documentat consisteix en dos fragments de ceràmica comuna i àmfora ibèriques.</p> | 08172-53 | Passatge Prim cruïlla amb Carrer Montserrat | <p>Troballa realitzada, l'any 1997, durant la realització de les obres de prolongació del carrer Montserrat.</p> | 41.4946300,2.3562500 | 446266 | 4593868 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58248 | Carrer Marina / carrer M. Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marina-carrer-m-jacint-verdaguer | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | IV-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica. El material documentat consisteix en dos fragments informes de ceràmica ibèrica sense determinar-ne la tipologia.</p> | 08172-54 | Carrer Marina, cantonada amb carrer Mn. Jacint Verdaguer | <p>Troballa realitzada, l'any 1997, durant la realització de les obres en aquest carrer.</p> | 41.4917300,2.3543500 | 446105 | 4593547 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58249 | Carrer Pau Casals / carrer Elisenda de Montcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pau-casals-carrer-elisenda-de-montcada | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Nota sobre un testimoni de l'Edat del Bronze a Premià de Mar (El Maresme); dins XI Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàgs. 159-163 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | XII-VIaC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Durant la realització d'unes obres al carrer Pompeu Fabra, es va localitzar a 3 metres de fondària un fragment ceràmic que s'ha atribuït a l'època del bronze final - primer ferro. El fragment pertany a una gran tenalla feta a mà del tipus Maluquer XXXIX, amb decoració a la paret externa de dos cordons amb digitacions.</p> | 08172-55 | Carrer Pompeu Fabra | <p>Troballa realitzada, entre 1986 i 1987, durant la realització de les obres en aquest carrer.</p> | 41.4921400,2.3608100 | 446645 | 4593589 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58250 | Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-prat-de-la-riba-carrer-gibraltar | <p>ALVAREZ, Jaime (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | Segons sembla es va destruir. | <p>Segons publicava Álvarez (1978) 'Por los años 20 corria la noticia de que frente a la iglesia se habían encontrado unos enterramientos antiguos, que fueron tapados por las obras de edificación'. Aquesta noticia la recull Marta Prevosti (1981) però hi afegeix 'Entre els carrers de Prat de la Riba i Gibraltar (per tant, ja no és davant l'església) ... s'hi va trobar una tomba que, segons ens han dit, era com les de la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona'. Referències orals recollides per Marta Prevosti (1981) que detallen la troballa d'una estructura que es va identificar com una tomba d'època romana similar a la necròpolis de la Plaça Vila de Madrid de Barcelona.</p> | 08172-56 | Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar | 41.4890600,2.3557600 | 446221 | 4593250 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La primera referència bibliogràfica (Álvarez, 1978) no cita cap font. Després M. Prevosti (1981:128) fa referència a la publicació d'Álvarez (1978) però hi afegeix dades que no surten al referit article i a més es basa en una font oral que no cita. A més a més les localitzacions no coincideixen. Per si això fos poc, la fitxa A-16 del Catàleg municipal marca un polígon que tampoc té res a veure amb les altres dues ubicacions orals. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58251 | Cruïlla dels carrers Ramon i Cajal amb Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-dels-carrers-ramon-i-cajal-amb-cami-del-mig | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part es pot haver destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Durant la construcció de l'edifici del carrer Ramon y Cajal número 39 es van trobar materials arqueològics d'època romana i un mosaic.</p> | 08172-57 | Camí del Mig a la cruïlla amb el carrer Ramon i Cajal | <p>Troballes realitzades els any 1970, segons informacions orals que no s'especifiquen.</p> | 41.4967800,2.3534700 | 446036 | 4594109 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58252 | Els Frigorífics / Illa de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigorifics-illa-de-premia | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2000). Memòria dels treballs de seguiment arqueològic duts a terme durant l'execució de la segona fase del projecte de construcció del conjunt 'Illa de Premià', situat en els antics Frigorífics del Maresme, SA. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. QUADRADA LLOVERA, Roger (2000). Seguiment arqueològic a l'antic edifici dels Frigorífics. Premià de Mar (Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | Destruït en part | <p>Durant la construcció del complex urbanístic 'Illa de Premià' que abastava el quadrant comprès entre els carrers del Pilar (a migdia), Montserrat (nord), Elisenda de Montcada (llevant) i Joan Prim (ponent), es documentaren tres abocadors d'època romana. En el primer es documentaren restes d'àmfora (itàlica, tripolitana antiga), vernís negre (Campaniana A tardana, calenes) i ceràmica comuna ibèrica que daten el conjunt entorn el 125-75 aC. El segon abocador es podia datar entre el 70 aC i el 30 dC. El darrer dels abocadors estava parcialment destruït per unes obres dels anys 1960 i tenia una cronologia similar, segles I aC- I dC. En una segona fase del projecte (1999) i durant la realització de seguiments arqueològics es documentaren descontextualitzats en un nivell antic de riera, fragments de ceràmica neolítica d'estil Montboló i de parets de grans cordons horitzontals llisos. Els darrers treballs arqueològics, desenvolupats els anys 2001 i 2002 no pogueren localitzar cap estructura arqueològica, però en un dels estrats d'aportació natural es localitzaren fragments de material ceràmic d'època prehistòrica, ibèrica i romana, la majoria amb un nivell molt alt de desgast o rodament.</p> | 08172-58 | Carrer del Pilar, s/n | <p>Primers treballs arqueològics realitzats els anys 1998 i 1999 amb motiu de la urbanització de la zona. L'any 2001 i 2002 es realitzà una nova intervenció arqueològica amb motiu de la construcció d'un aparcament.</p> | 41.4947500,2.3576100 | 446380 | 4593881 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58253 | Fàbrica del gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-gas | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-V dC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de l'antiga fàbrica de gas en dependències municipals. El material ceràmic antic documentat consisteix en àmfora (itàlica i local), ceràmica comuna ibèrica i romana, dolia i material constructiu (teula).</p> | 08172-59 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>Troballes realitzades durant els anys 1996 i 1999.</p> | 41.4891200,2.3526500 | 445961 | 4593259 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58254 | Gran Via de Lluís Companys 229 / vil·la de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-229-villa-de-la-gran-via | <p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BARRAL, Xavier (1978). Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana, núm. 77. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONAMUSSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes en la comarca del Maresme; dins Cingles, núm. 11. Mataró, pàg. 2-4. CARPIO, Isabel i COLL, Ramon (1987). Resultats de l'excavació d'urgència al solar de la Gran Via 229 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. CUYÀS, J. M. (1977). Història de Badalona, vol. III. Badalona, pàg. 350 DELMAR, J. (1969). Ochenta metros quadrados de mosaico romano en Premiá de Mar; dins El Noticiero Universal del 13 de març de 1969. FORASTER, P. (1969). Hallazgo de una villa romana del siglo XII (sic) en Premiá de Mar; dins La Prensa del 22 de març de 1969. GÓMEZ, Joan (1970). Premià arqueològic; dins Guia del Patronat Catequístic de Premià de Mar, núm. 177. Premià de Mar, pàgs. 2-4. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Família, núm. 8. Premià de Mar, pàg. 12. MORAGAS, Salvador (1969). Material d'excavacions; dins Guia del Patronat Catequístic de Premià de Mar, núm. 168. Premià de Mar, pàg. 2. MORENO, A. (1969). Hallazgo arqueológico en Premiá de Mar; dins Tele-Exprés del 25 de març de 1969. Mosaic romà; dins Butlletí de l'AECC, núm. 5. Premià de Mar, 1979, pàg. 2. Noticiari. Guia del patronat catequístic de Premià de Mar, núm. 165. Premià de Mar, 12 de maig de 1969, pàg. 9. Noticiari. Guia del patronat catequístic de Premià de Mar, núm. 167. Premià de Mar, 15 de juliol de 1969, pàg. 5. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. ROSSELLÓ, M. (1970). Premià de Mar. Aniversari; dins El Maresme, núm. 21. Mataró, pàg. 9.</p> | I -VI dC | Destruït en una gran part | <p>Important vil·la romana que cal relacionar amb les troballes d'Horta Farrerons. Fou descoberta l'any 1969, però es va destruir sense poder fer una excavació completa. Només es va realitzar una campanya de salvament. Destaca la troballa d'un mosaic policrom amb la representació de motius geomètrics (el motiu central eren octògons), realitzat en dues fases: la primera d'època severa i la segona baix imperial. Les seves dimensions eren 8,2 x 5,32 metres. A sota, hi havia dipòsits d'ús indeterminat. I per damunt tombes que es daten entorn els segles XVII o XVIII. Entre els anys 1999 i 2000 es documentaren diversos murs, dos llars de foc, tres fornals, una cisterna i diversos nivells arqueològics amb ceràmica d'època romana. Tot això es documentà en una estreta franja, que era la rasa d'instal·lació d'un col·lector, i, per tant, en unes circumstàncies que dificulten la interpretació i la relació entre les diverses estructures.</p> | 08172-60 | Gran Via de Lluís Companys, 229 | <p>Vil·la romana descoberta arrel de la construcció de blocs de pisos. Tot i la importància i espectacularitat de la troballa no es va poder fer una excavació sistemàtica. Tan sols es realitzà un salvament de les restes i dels mosaics policroms que es dipositaren al Museu d'Arqueologia de Catalunya, llavors depenent de la Diputació. Entre els anys 1999 i 2000, amb motiu de la instal·lació d'un col·lector al carrer Jacint Verdaguer, es realitzà un control arqueològic i l'excavació dels sectors amb resultat positiu.</p> | 41.4950200,2.3624500 | 446784 | 4593908 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Tot i la campanya de salvament per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya es desconeix cap tipus d'informe, memòria, treball o estudi. Només s'han fet estudis dels mosaics. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58255 | Gran Via de Lluís Companys enfront del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-enfront-del-mercat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC-I dC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de la Companyia de Gas Natural de ceràmica antiga. El material arqueològic documentat consisteix en àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica i ceràmica ibèrica feta a mà.</p> | 08172-61 | Gran Via de Lluís Companys cruïlla carrer de la Plaça | <p>Troballes realitzades l'any 1994.</p> | 41.4916400,2.3556700 | 446215 | 4593536 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Donada la descripció del material que es fa a la fitxa del catàleg municipal no es veu cap indici de materials del segle I dC. sense ceràmica d'importació ni cap altre indicatiu la cronologia s'hauria de revisar. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58256 | Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-entre-els-carrers-de-la-placa-i-joan-prim | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament del carrer. El material arqueològic documentat consisteix en ceràmica ibèrica i material constructiu (teules i ímbrex).</p> | 08172-62 | Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim | <p>Troballes realitzades a partir d'un seguiment de màquines realitzat entre setembre i novembre de 1996.</p> | 41.4949300,2.3643900 | 446946 | 4593896 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58257 | Mas Foxà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-foxa | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià. Guia turística , pàg. 27. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1992). El jaciment arqueològic de Mas Foixà (Premià de Mar). Full Informatiu, 28. Premià de Mar, pàgs. 2-4. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GÓMEZ, J. i COLL, Ramon (1990). Un dolmen a Premià de Mar?; dins Full Informatiu, núm. 22. Premià de Mar, pàg. 7.</p> | I aC- I dC | Destruït en part | <p>En aquest indret hi havia el Mas Foixà, però a la dècada de 1970 es va enderrocar per fer-hi una promoció d'habitatges, durant les tasques d'excavació dels fonaments es documentaren fortuïtament material ceràmic arqueològic. El material documentat consistia en ceràmica d'època romana: 4 fragments de coll, vora i arranjament de nansa d'àmfora del tipus Pascual 1.</p> | 08172-63 | Carrer Santiago Rusiñol, cantonada Gran Via de Lluís Companys | <p>Troballa realitzada a mitjans de la dècada de 1970.</p> | 41.4949200,2.3643900 | 446946 | 4593895 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons notícies orals de l'antiga masovera del Mas Foixà, hi havia dues grans pedres amb una tercera pedra de sostre a l'interior de les quals s'hi havien trobat morts. Aquestes pedres s'havien utilitzat per recolzar-hi canyissars i altres elements vegetals. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58258 | Palmar Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmar-hotel | <p>ÁLVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià. A:Butlletí A.E.C.C. . Premià de Mar, pàg.10. ARXÉ, J.; COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). PALMAR Hotel, Premià de Mar. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989; dins Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Barcelona, pàg. 164. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, R. i CAZORLA, F. (1987). El jaciment del Palmar Hotel. Campanya de salvament de 1984; dins El Museu, 1. Premià de Mar, pàgs. 7-9. COLL, Ramon (1988). El comerç al llarg de la història. L'època imperial romana (ss I-V dC). Unió de botiguers de Premià de Mar; dins Butlletí Informatiu, núm. 20. Premià de Mar, pàg. 10. COLL, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià de Mar. Guia turística de Premià de Mar, pàg. 28. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i JÀRREGA, Ramon(1993). Anforas itálicas de época tardorromana en Hispania. Los hallazgos del Palmar Hotel (Premià de Mar, Barcelona); dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 66. Madrid, pàgs. 310-323. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Familia. Premià de Mar, pàg.12 . LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme . Mataró, pàgs.19 i 20 . OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. QUADRADA LLOVERA, Roger (2002). Prospecció arqueològica en la parcel·la delimitada pels carrer d'Enric Borràs i de Torrent Malet. Comissaria mossos esquadra. Premià de Mar (el Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | I aC-V dC | En part destruït | <p>Restes d'una necròpolis i possible assentament d'època romana descoberts l'any 1976 en rebaixar els terrenys de manera totalment destructiva. Només es va poder recuperar els materials provinents de tombes en àmfores (Dressel 2-4 tardà o Gricignano), en teules. Es calcula que podrien haver-hi unes 70 tombes. Una tomba, pertanyent a un nen, presentava en el cap una corona feta de cargol punxenc (Múrex brandaris). Una altra tomba, es trobava recoberta d'opus spicatum, en peces de ceràmica de 7 x 4 x 2 cm. I en el cap tenia una corona de cargols, petxines i vidre de quars.</p> | 08172-64 | Entre el passeig St. Joan Baptista de La Salle, els torrents Malet i Castells i el club de tenis. | <p>L'any 1976 es destruí una extensa necròpolis en la remoció dels terrenys i només es pogueren recollir literalment darrera l'excavadora restes de tombes diverses. L'any 1984 es realitzà una excavació d'urgència a la zona sud, que consistí en l'obertura d'una cala de sondeig de 2 x 2 metres en la que es documentà una tomba de teules d'època romana.</p> | 41.4871000,2.3487100 | 445631 | 4593037 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58259 | Passatge Banyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-banyoles | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Segons informació oral de Joan Gómez que recull Prevosti (1981), durant unes obres en un lloc no precisat del Passatge Banyoles, es van descobrir les restes d'un mosaic romà que segons sembla fou destruït.</p> | 08172-65 | Passatge Banyoles | <p>Troballa efectuada entre 1960 i 1970.</p> | 41.4909500,2.3490400 | 445661 | 4593464 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58260 | Plaça de la Sardana / Vapor Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-sardana-vapor-vell | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1995). Restes iberoromanes a la zona del 'Vapor Vell' (Premià de Mar); dins la XI Sessió d'Estudis mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 145-157.</p> | VI aC-IIdC | Destruït en part | <p>Troballes superficials de material ceràmic d'època iberoromana, entre les que destacaven imitacions de Terra Sigil·lada aretina. L'any 1995, durant un seguiment de màquines, es documentaren nivells i ceràmica del primer ferro (650 - 550 aC), però dins el llit d'una antiga riera i, per tant, es tractava de material arrossegat.</p> | 08172-66 | Carrer Eixample | <p>Troballes realitzades en diferents fases: entre 1979 i 1981, el 1986 i el 1995 arrel d'un seguiment de màquines.</p> | 41.4914900,2.3575600 | 446373 | 4593519 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58261 | Vallpremià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallpremia | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC- I dC | Destruït | <p>L'any 1979, durant la construcció d'aquests habitatges, es documentaren materials ceràmics arqueològics consistents en ceràmica comuna (ibèrica i romana), àmfora romana (Dressel 1C i Pascual 1) i ímbrex.</p> | 08172-67 | Carrer Mossèn Jacint Verdaguer | <p>Troballa realitzada l'agost de l'any 1979</p> | 41.4958700,2.3632000 | 446847 | 4594001 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58262 | Horta Farrerons; Vil·la de Can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-farrerons-villa-de-can-farrerons | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2002). La vil∙la romana de Can Farrerons a la llum de les darreres intervencions. Propostes d'actuació arqueològica i de patrimonialització per a Premià de Mar (El Maresme); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 53‐70. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2005). La vil∙la romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Maresme). Resultats de les darreres intervencions. Tribuna d'Arqueologia 2001‐2002, pàg. 167‐188. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. FONT, Josep i COLL, Ramon (2005). Memòria científica de la intervenció arqueològica a l'Horta Farrerons. Premià de Mar, El Maresme. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. FONT, Josep i TOR, Pere (2009). Pla director de l'edifici octogonal romà de l'Horta Farrerons. Premià de Mar. Centre d'interpretació vil·la romana de Can Farrerons. Inèdit</p> | I-VI dC | Molt bon estat la part excavada, però hi ha un sector amagat sota el carrer i escapçat per les pantalles del nou edifici. | <p>Important edifici octogonal d'època romana que formava part d'una gran vil·la o mansio. Consta d'una superfície de 735 m2 i 12 metres de costat, orientat segons els punts cardinals. La fase inicial de construcció i primera ocupació de l'edifici manté certs dubtes a nivell cronològic. De forma general es tendeix a pensar que es tracta d'una fundació baix imperial (segles III- IV dC), criteri argumentat per la geometria octagonal i els paral∙lels existents, generalment datats d'aquest període. Tot i així, hi ha un seguit d'indicis que permeten plantejar que es tractaria d'una fundació de finals del segle I o principis del segle II dC. El caràcter de l'edifici i la seva funcionalitat, en conjunt, manté també certs dubtes. La distribució dels diversos departaments de l'edifici permeten observar-hi la funcionalitat tradicional de la pars urbana d'una vil∙la romana: un atri central que actua com a distribuïdor, un conjunt d'habitacions que s'han d'interpretar com a cubicula amb avantsala, exedra, tricilinia i fins i tot potser oecus, així com els banys privats de la casa. Deixant de banda l'excepcional conservació del balneum, no ens han arribat restes de la funcionalitat de la resta d'habitacions. L'ús residencial de l'edifici finalitza vers finals del segle IV dC, moment en que s'enderroquen i amortitzen les termes. A partir d'aquest moment, durant tot el segle V i potser fins entrat el segle VI dC, pràcticament tota la superfície de l'edifici serà destinada a usos artesanals i productius. Tan sols els àmbits 2 i 3, a l'antic recinte termal, seguiran essent emprats com a habitatge. La resta de l'octàgon, fins i tot l'exterior, serà profundament transformat en una indústria, malmetent i desbastint totes les antigues estructures per les necessitats de les noves instal∙lacions. L'edifici acollirà en aquells moments una considerable instal∙lació vinícola, de la qual se n'ha conservat la sala de premsatge, diversos dipòsits i nombroses fosses per a la col∙locació de dolia, i un taller de forja de ferro, ben testimoniat per nombroses estructures de combustió. L'ocupació de l'edifici sembla finalitzar‐se entre els segle V i VI, període en el que s'abandonen totes les instal∙lacions i moment en el que, tant en la darrera zona habitatge com a l'exterior de l'edifici, s'hi realitzaran diverses inhumacions constituint una petita però significativa necròpoli tardoromana.</p> | 08172-68 | Carrer Enric Granados, cantonada Santiago Rusiñol | <p>Les restes arqueològiques de l'Horta Farrerons s'han descobert i excavat al llarg de 8 anys. Però, el principal període d'excavació arqueològica es desenvolupa durant l'any 2001, traient a la llum bona part del conjunt arqueològic. Durant l'any 2002 es procedí a la construcció del recinte que acull les restes, de la que se'n feu el seguiment arqueològic principalment durant la construcció dels fonaments. Els anys 2003 i 2004 únicament es van dur a terme unes breus campanyes de neteja i no fou fins l'any 2006 quan a través d'un conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Caixa de Catalunya i l'Ajuntament de Premià de Mar es va obtenir suficient suport econòmic per dur a terme la segona gran fase d'excavació. Finalment, l'any 2008 es va realitzar la darrera campanya d'excavació, exhaurint pràcticament el jaciment inclòs en el recinte, mercès a un conveni entre l'Ajuntament de Premià de Mar i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.</p> | 41.4958800,2.3620000 | 446747 | 4594003 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La singularitat de l'arquitectura de l'edifici octogonal de l'Horta Farrerons, constitueix un cas únic a Catalunya i pràcticament a la Hispania romana i al conjunt de l'occident de l'Imperi Romà. Tan sols els edificis octagonals de la Villa do Rabaçal (Penela, Coimbra), edificat al segle IV dC, i de Valdetorres del Jarama (Madrid), datat d'inicis del segle V dC, s'aproximen molt a l'arquitectura de l'Horta Farrerons. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58263 | Garrofer de la plaça Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-placa-santa-rosa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | XIX | <p>Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 6 metres d'alçada, per 6m de volt de soca d'on surten dues branques imponents, amb un volt de canó de 1,40m aproximadament. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. A 1,30m del terra s'observa una ferida important, segurament provocada per l'arrencament d'una branca de dimensions importants. La que resta dempeus, es troba aguantada per una biga de ferro. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Per entremig de la soca han crescut esparregueres.</p> | 08172-69 | Plaça Santa Rosa | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4883700,2.3442300 | 445258 | 4593181 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'una tanqueta de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig d'aquesta, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. També caldria reveure una altra opció a la biga de ferro que aguanta el pes d'una de les branques més importants. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58264 | Alzina del Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-mig | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>La capçada és espessa, força arrodonida i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 6 m d'alçada total x 1,20 m de volt de canó 1,40 m de volt de la soca.</p> | 08172-70 | Camí del Mig en el límit amb el Masnou | <p>La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .</p> | 41.4883600,2.3442200 | 445257 | 4593180 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 58265 | Caseta de Can Mitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-mitre | XX | Entrada tapiada amb maons d'obra, vegetació i algun forat a la paret. | <p>Caseta de pagès de planta rectangular de cobreta de fibrociment, a una vessant amb inclinació de dreta a esquerra. La façana principal està orientada a migdia amb una porta de llinda recta, però tapiada amb maons d'obra. A la façana de llevant té una finestra amb una reixa en forma de creu. Al costat de llevant hi ha un dipòsit amb volta de maó pla. També disposa d'un pou d'aigua. Al costat hi ha una figuera.</p> | 08172-71 | A ponent del terme municipal, al costat de Can Mitre | 41.4894100,2.3472200 | 445508 | 4593294 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58265-foto-08172-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58265-foto-08172-71-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58266 | El Palmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palmar | <p>CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | <p>PPalmerar dividit en tres àmbits i compost per vàries espècies. En el primer àmbit es troben representades la majoria d'espècies. El segon àmbit és on estan les palmeres datileres i una zona d'esbarjo. El tercer àmbit queda delimitat per un grup de moreres (Morus alba) i on a més de la única palmera de canàries (Phoenix canariensis), que no sembla afectada per l'escarabat morrut, hi ha altres espècies, com el tamariu (del gènere Tamarix), o uns pollancres (Populus nigra). Pel que fa a l'espècie Phoenix canariensis, el tronc és alt i estilitzat acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitja d'aquest conjunt és d'uns 14 a 15 m d'alçada. El tronc és relativament prim. En el tercer àmbit, la palmera de Canàries té un tronc de 2,40 m de volta de canó. La base de les fulles formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb els anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil. La majoria dels espècimens adults es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort de la palmera. Els exemplars més joves que es troben disseminats arreu del parc i que han nascut de dàtils caiguts al terra, no semblen afectats. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que arriben als 20 m d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 50 cm i 80 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 10 m, amb una volta de canó de 90 cm a 1m aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 m de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Pel que fa a la segona també en tenim representades. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 m d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té 1 m de longitud, amb dents corbats. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Cal considerar com a més representatives, ja que són les autòctones, el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits. Mesuren entre 3 i 4 m d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències mesuren entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruités arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense valor culinari. En el primer àmbit hi ha una palmera poc habitual: la palmera d'oli o africana (Elaeis guineensis). El tronc és recte i malgrat l'exemplar que es troba al palmar mesura 3 m d'alçada. No té punxes i les fulles són pinades, de 4 a 5m de llargada, amb 50 a 60 segments lanceolats, amb punta. Les flors són unisexuals agrupades en plantes monoiques, formant grups densos i compactes entre les fulles. Pot viure un centenar d'anys.</p> | 08172-72 | Entre el Torrent Malet i l'Av. del Torrent Castells i el c. Enric Borràs i el Camí Ral | <p>En aquest indret s'aixecava El Criadero, granja destinada a criar animals per consum dels pagesos. Entre els anys 50 i 70 del passat segle hi havia un establiment hoteler de gust romàntic anomenat El Palmar Hotel, d'on treu el nom l'actual parc.</p> | 41.4864300,2.3489000 | 445646 | 4592962 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots els espècimens de Phoenix canariensis, a excepció d'un, es troben afectats per l'escarabat morrut, tot i que han estat podats i tractats amb insecticides. | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58268 | Cases Gran Via, 141-143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-gran-via-141-143 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa, sobre aixecada, i planta pis amb la coberta de terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat, a excepció de la casa núm. 141, on modificacions a la planta baixa trenquen aquest ritme. La definició compositiva es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés, amb llinda, i una finestra lateral amb reixa de ferro; a la planta pis, un balcó amb obertura amb llinda i una finestra lateral. El balcó té barana de ferro i està suportat per dues mènsules decorades amb motius vegetals. L'accés a la planta baixa s'ha de fer a través de tres esglaons, perquè està per sobre del nivell del carrer. El parament és un estucat llis amb un sòcol alt, recreixements al voltant de les obertures i cornisa sortida suportada amb mènsules, coronada amb una barana d'obra que actua d'ampit del terrat.</p> | 08172-74 | Gran Via, 141-1432 | <p>Hi havia dues cases més de les mateixes característiques arquitectòniques que feien conjunt amb aquestes.</p> | 41.4919500,2.3560500 | 446247 | 4593571 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58269 | Arxiu Patronat Social Premianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-patronat-social-premianenc | <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | <p>El contingut de l'arxiu del Patronat Social Premianenc conté bàsicament els llibres d'actes, amb buits en el temps. Només hi ha informació des de l'any 1949, tot i que l'entitat es va fundar l'any 1928. Ha estat sempre una entitat vinculada amb l'església; potser durant l'esclat de la guerra civil es va perdre els papers des de 1928 fins el 1936, però no hi ha cap referència escrita ni oral. També hi ha programes d'activitats com les representacions d'obres teatrals, concerts, cinema, però també amb molts buits.</p> | 08172-75 | Carrer Reverend Parareda, 26 | <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> | 41.4895300,2.3579500 | 446404 | 4593301 | 1949 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 58270 | Jardí municipal del carrer Maresme amb carretera Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-municipal-del-carrer-maresme-amb-carretera-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | <p>Zona enjardinada propietat de l'Ajuntament per donació testamentària de l'antic propietari. Tot i haver-hi plantades diverses especies de plantes i arbres, el més destacat és la presència d'un garrofer (Ceratonia siliqua L.), arbre autòcton que ha desaparegut gairebé del municipi. Es tracta d'un arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08172-76 | Carretera de Premià de Dalt, 122 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4944100,2.3511100 | 445837 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 58271 | Plàtans de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-gran-via | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | <p>Conjunt de 226 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. La majoria es van plantar l'any 1915, quan era alcalde Joaquim Vidal i va decretar la Festa de l'Arbre. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Gairebé tots els espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,20 m de volt de soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. Els escocells han estat tapats amb suro tenyit vermell.</p> | 08172-77 | Gran Via de Lluís Companys | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4925900,2.3579000 | 446402 | 4593641 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 58272 | Pins de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-salle | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Grup de 6 pins pinyoners (Pinus pinea), ubicats davant de la porta principal d'accés del Club de tennis de Premià de Mar. Tanmateix un d'ells es troba arran de paret al interior del Club de tennis Premià de Mar. Es tracta de pins relativament joves, que mesuren entre 10 i 12 metres d'alçada, una volta de canó i una volta de soca de 80cm a 1,10m aproximadament. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada té la forma característica d'una ombrel·la. Són arbres perennifoli; les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</p> | 08172-78 | Torrent Castells, cantonada Passatge del Palmar | <p>Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.</p> | 41.4882500,2.3492400 | 445676 | 4593164 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 58273 | Plàtans de la carretera de Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 61 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques, alguns d'ells importants. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m a 1,40m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-79 | Carretera de Premià de Dalt | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4922800,2.3516200 | 445878 | 4593610 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 58274 | Plàtans Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-carrer-de-la-placa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 95 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-80 | Carrer de la Plaça | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4918300,2.3556400 | 446213 | 4593558 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 58275 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-0 | <p>SALOMÓ i MANAPLATA, Francesc (1998). Memòries 1921-1954. Premià de Mar. Edició de l'autor. TOR MAS, Maria (2001). Estudi de les façanes del casc antic de Premià de Mar. Projecte encarregat per l'Ajuntament de Premià de Mar en comissió de govern el 13 de desembre de 2000. Inèdit.</p> | XIX | hi ha cases en bon estat i d'altres en mal estat | <p>S'entén per nucli històric o casc antic (sic) del municipi l'àrea compresa d'est a oest per la carretera de Vilassar de Dalt a la Carretera de Premià de Dalt i de nord a sud, de la Gran Via de Lluís Companys al Camí Ral. De moment, no es pot parlar d'urbanisme durant els segles XVI i XVII a Premià de Mar, a part de la masia de Can Manent i Can Comas, es fa difícil, per manca de dades, la reconstrucció espaial d'aquesta època. S'intueix que en el segle XVIII es comença a percebre algun moviment. Es coneix l'existència d'una capella dedicada a Sant Cristòfol i d'un gremi de mariners (pescadors, marinos, etc.) que constituiran la gènesi del nou municipi. Alguns elements d'algunes cases de cós dels carrers més antics ens remunten a aquest segle. Però tot és encara molt feble. A partir del segle XIX ja es pot parlar d'una trama urbana més o menys organitzada; però el primer document és un plànol de 1861, on es fa un primer intent d'organització espaial a partir de les construccions existents en aquell moment. En aquest document es poden veure els següents carrers: el Camí Ral, des de la riera fins el carrer del Nord (amb construccions isolades); carrer Prat de la Riba (que es deia carrer de la Iglesia); carrer Àngel Guimerà (que sembla que es deia carrer de la Riera); carrer Gibraltar (que es deia Nuevo de la Iglesia); carrer Sant Antoni; carrer Lesmez Ruiz (que es deia carrer de la Carretera); carrer Miquel Moragas (que es deia de Tots els Sants), carrer Sant Cristòfol (entre carrer Rectoria i carrer de la Plaça) carrer Sant Pau (entre carrer Joan Prim i Nord); carrer Sant Pere; carrer Sant Joan (que incloïa part de l'actual carrer sant Miquel) i carrer Sant Francesc. En moltes cases del nucli històric es conserva,a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-81 | Premià de Mar | 41.4894900,2.3572900 | 446349 | 4593297 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58276 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (III), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 10, gener-febrer de 1983. Premià de Mar, pàg. 2.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Els terrenys que ara ocupen les cases d'aquest carrer era propietat de Can Manent, quan es comença a urbanitzar el que a posteriori esdevindria el municipi de Premià de Mar, les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris d cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. Però en el cas del carrer Enric Prat de la Riba, predomina una uniformitat i uns valors estètics només trencats per casos puntuals. En aquest cas, potser ha patit més les cases orientades a migdia que les orientades al nord. A part de les cases que s'han individualitzat en una fitxa pròpia, cal destacar les cases dels números 36, 32, 24, 22,16,14,12 i 10; de planta baixa més planta pis. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-82 | Carrer Enric Prat de la Riba | <p>El nom d'Enric Prat de la Riba a aquest carrer que abans s'havia dit de l'Església es va posar l'any 1920. Per la inauguració es va encarregar el discurs a l'escriptor Joaquim Ruyra, que el llegir el dia de la inauguració, el 19 de setembre de 1920. Durant la dictadura franquista es va batejar amb el nom de Queipo de Llano, general colpista. Però amb el retorn a la democràcia es va recuperar el nom de Prat de la Riba.</p> | 41.4890500,2.3566300 | 446293 | 4593248 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58277 | Carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1976). El Museu dels records, dins Butlletí de l'Agrupació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 1, 10 de juliol de 1976. Premià de Mar, pàg. 20. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línia de costa que forma part del nucli històric. Es tracta d'un dels carrers més antics del municipi. Delimitat a llevant per l'Església i el carrer de la Rectoria i, a ponent, per la Riera de Premià. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una o dues finestres; sovint amb balcons o balconades amb barana de ferro. El parament és un estucat llis sense ornamentacions, tot i que hi ha força exemples de reformes posteriors amb esgrafiats, recrescuts a l'entorn de les obertures, coronaments amb balustrades. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. Manté una homogeneïtat molt alta en la conservació de la tipologia constructiva i en un molt bon estat de conservació de tot el carrer. Sempre considerant les cases amb façana orientada a migdia, ja que al davant hi havia el corresponent hort, que es va utilitzar com a sòl per a la construcció de noves edificacions, que no sempre guardaven la mateixa tipologia. En el tram entre la Riera i el carrer de Marina s'instal·là la fàbrica de Can Gravada, que s'ha individualitzat. També destaquen d'entre les altres, les quatre cases que fan cantonada, precisament, amb el carrer Marina. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-83 | Carrer Gibraltar | <p>Es diu que el nom del carrer li ve pel següent motiu. Durant el període en que molts premianencs eren mariners que feien la carrera d'Amèrica, una de les possibilitats d'anar seguint el transcurs de la travessia per part dels seus parents, en una època on no hi havia telefonia mòbil, era el llistat de barcos que publicava el 'Diari de Barcelona (El Brusi)' conforme havia travessat l'estret de Gibraltar. A Premià arribava un exemplar d'aquest diari a la farmàcia Fontrodona, situada fins fa pocs anys, precisament al carrer Gibraltar. Allà hi acudien molts premianencs per consultar el referenciat diari. Als voltants de 1960, s'havia dit carrer Nou de l'Església. Després va passar a dir-se Francesc Layret i José Antonio i amb el retorn a la democràcia recuperà el nom de Gibraltar.</p> | 41.4892076,2.3553175 | 446184 | 4593267 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58278 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-0 | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XIX, però una recerca més acurada ens podria fer recular fins el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris de cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-84 | Carrer Àngel Guimerà | <p>Després de la Guerra Civil (1936-39) es va canviar el nom pel de 18 de julio, per recordar el dia del cop d'estat militar que va donar lloc a la posterior dictadura del General Franco. Curiosament, el 18 de juliol era la data de la mort de l'autor teatral Àngel Guimerà, que era el nom del carrer durant la República i que, amb la democràcia, recuperà.</p> | 41.4885500,2.3554700 | 446196 | 4593193 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58279 | Carrer sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4.</p> | XIX | <p>El carrer Sant Antoni és un dels primers carrers de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i està delimitat a llevant pel carrer del Nord i, a ponent, pel carrer de la plaça i la plaça de l'Ajuntament. A l'alçada del número 9, fa un retranqueig i s'estreny el pas. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és la casa de cós, que es conserven molt bé en els números 1 a 9, 29, 57, 63, 65 i 67. Tot i que amb algunes diferències fruit del moment de construcció o reforma que han patit cada cas. En el número 57 es veu el model més primigeni i simple; la resta són evolucions de la primera casa de pescador. La característica del primer urbanisme és la seriació d'uns elements que es van repetint en cada casa, que es construïren de forma seriada. Aquests elements són, en aquest ordre, l'hort, carrer, casa, pati i, en algun cas, androna. Per tant, a nivell general, les construccions més antigues són les que tenen la façana orientada a migdia. Destaquen les ja referides, però, en el cas d'aquest carrer, també hi ha cases destacables amb la façana orientada al nord. Són els casos de Can Carrandai (núm. 38), les cases dels núms. 40, 30 i 28. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-85 | Carrer sant Antoni | 41.4899100,2.3584400 | 446445 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58279-foto-08172-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58279-foto-08172-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58280 | Torrent Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-castells | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7.</p> | II aC-V dC | desconegut | <p>Troballa superficial de ceràmica antiga d'època romana, consistent en dos fragments: un de teula i l'altre de dolia. El lloc de la troballa i el rodament visible dels fragments assenyalen que es tracta de ceràmica aportada per rierades, per tant, no es tracta d'un jaciment pròpiament dit.</p> | 08172-86 | Torrent Castells, a l'oest del terme municipal | <p>Troballa casual realitzada l'any 1980 per Pere Casasola</p> | 41.4894000,2.3489100 | 445649 | 4593292 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58281 | Carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofol | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de cases de cós, són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés, a la dreta, i una finestra amb reixa de ferro, a l'eix esquerre; i a la planta pis, amb dues finestres amb llinda. El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals. A partir d'aquesta tipologia, algunes cases han patit transformacions més o menys destacables amb el pas del temps. A banda de la casa del número 49 que s'ha individualitzat en una fitxa pròpia, ja que està inclosa en el catàleg municipal, destaca la casa del número 47, amb els angles arrodonits de les obertures, una motllura en la separació de planta baixa i pis i coronament amb balustrada sobrepassant el pla de coberta. La casa dl número 57 té una planta de més, afegides en èpoques pretèrites. A la part posterior tenen un pati, i la majoria conserven un safareig. A més les cases números 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65 comparteixen una androna</p> | 08172-87 | Carrer Sant Cristòfol, 47, 49, 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65 | <p>El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4903800,2.3564100 | 446276 | 4593396 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58281-foto-08172-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58281-foto-08172-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58282 | Carrer Francesc Moragas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-moragas | XIX | <p>Carrer perpendicular a la línia de costa que forma part del nucli històric. Delimitat a migdia pel camí Ral i, al nord, pel carrer de l'Esperança; tot i que el tram més antic és el que va des del carrer Lesmez Ruiz fins el carrer Aurora. Les cases són una evolució de les cases de cós, lleugerament més estretes, amb planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa per la porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra a l'eix de la porta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic, com la del número 19 amb el parament esgrafiat i recreixements al voltant de les obertures i un coronament amb balustrada per damunt el pla de coberta. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 11, 13, 15, 17, 19, que tenen la façana orientada a llevant. La paret del carrer del davant correspon a una casa de cós del carrer Lesmez Ruiz. Després el carrer es fa més ample. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-88 | Carrer Francesc Moragas | <p>Es forma en un segon moment en l'espai creat entre dos carrers paral·lels; com la majoria de carrers orientats de mar a muntanya.</p> | 41.4895800,2.3583300 | 446436 | 4593306 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58282-foto-08172-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58282-foto-08172-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58283 | Carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-francesc-0 | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i es delimita a ponent pel carrer Joan Prim i a llevant, actualment per la carretera de Vilassar de Dalt (Carrer de Llevant), però fins fa relativament poc, quedava delimitat pels terrenys de la Masia Ribas. Més o menys uns 50 metres més enllà del carrer Alfons. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 27, 29, 31, 33, 35, 37, 39, 45, 47, 51, 55. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-89 | Carrer Sant Francesc | <p>Al principi del carrer hi havia una casa projectada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert (1879 - 1949), segons es pot comprovar a l'arxiu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. Actualment en aquest indret hi ha un bloc de pisos de construcció dels anys 60 o 70 del segle passat. Una altra característica dels carrers més antics i del primer urbanisme és l'existència de l'hort davant la casa, a l'altre costat del carrer. Aquests horts es van anar substituint per edificacions, algunes amb més interès que d'altres. El cas del carrer Sant Francesc és el segon cas.</p> | 41.4900000,2.3611000 | 446667 | 4593351 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58284 | Carrer Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-miquel | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, si més no en el primer tram. És paral·lel a la línia de costa i es delimita a ponent pel carrer Joan Prim i a llevant, actualment per la carretera de Vilassar de Dalt (Carrer de Llevant), però fins fa relativament poc, quedava delimitat pels terrenys de la Masia Ribas. També és paral·lel al carrer Sant Francesc. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 1, 3, 5, 7, 9, 11, 17, 21, 23 i 29. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-90 | Carrer Sant Miquel | <p>En el segle XIX, l'any 1861, el tram urbanitzat d'aquest carrer no arribava a l'alçada de l'actual carrer Alfons, que llavors no existia. Aquest tram de carrer, tot i que no estava alineat amb el carrer de Sant Joan, compartia el nom. Era considerat part del carrer Sant Joan.</p> | 41.4902800,2.3604700 | 446615 | 4593383 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58284-foto-08172-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58284-foto-08172-90-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58285 | Carrer Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra, també amb llinda damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. A la part del darrera acostumen a tenir un pati. Les cases dels números 3 i 23 es diferencien d'aquesta tipologia perquè a la planta pis, s'alça una tribuna; i en aquesta darrera la coberta s'ha modificat per un terrat pla practicable. Això també passa en la número 27. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-91 | Carrer Colom, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27 | <p>Aquestes cases es relacionen amb la fàbrica de Can Puiggròs, com habitatges dels treballadors. Llavors, la fàbrica anava des del carrer Colom fins a la Gran Via, en tota la façana del carrer Joan Prim per ponent. Per llevant tot eren camps, fins arribar a la Masia Ribas.</p> | 41.4905497,2.3603706 | 446607 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58286 | Carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan | <p>GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar. És paral·lel a la línia de costa i es delimita a llevant pel carrer Joan Prim i a ponent, pel carrer del Nord. També és paral·lel al carrer Sant Pere. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13. La casa del número 3 manté l'estructura original que les altres tindrien en un principi, amb només una obertura a la planta baixa per l'entrada i una petita finestra a la planta pis. A més, el sòl de la planta baixa està en una cota inferior del carrer. Això es feia per mantenir l'efecte cova dins la casa per mantenir la temperatura. La terra extreta per rebaixar i anivellar el sòl s'utilitzava en fer la tàpia. La casa del número 5 ha afegit una planta i la casa número 13 té una amplada de cós i mig i la coberta plana practicable. També destaca una casa construïda a l'altre costat del carrer, feta l'any 1931. Es tracta de la casa amb el número 14; consta de planta baixa amb una composició de la façana simètrica a partir de tres eixos de simetria amb una porta d'accés central i dues finestres als laterals, amb barana de ferro i persianes de llibret de fusta. Cornisa de teules i capcer central amb plafó ceràmic amb la representació de Sant Jordi. Es coneix com a Can Joanet de la Laia. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-92 | Carrer Sant Joan | <p>Una altra característica dels carrers més antics i del primer urbanisme és l'existència de l'hort davant la casa, a l'altre costat del carrer. Aquests horts es van anar substituint per edificacions, algunes amb més interès que d'altres.</p> | 41.4902500,2.3597900 | 446558 | 4593380 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58286-foto-08172-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58286-foto-08172-92-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58287 | Carrer Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-aurora | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers del primer eixample de Premià de Mar, és paral·lel a la costa i s'estén des del carrer de Francesc Moragas, a ponent, fins el carrer de Joan Prim, a llevant. Conjunt de cases entre mitgeres a una banda i altra del carrer, amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Són cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-93 | Carrer Aurora | <p>Aquestes cases estan relacionades amb els treballadors de Can Puiggròs, fàbrica tèxtil situada al final d'aquest carrer. La fàbrica s'instal·la l'any 1898. aquestes cases corresponen a un primer creixement urbanístic de Premià, són també de cós però responen a una tipologia evolucionada; per aquest motiu ja no trobem els horts al davant de la casa, ara es construeixen seguint un model sobre plànol generant carrers amb cases a banda i banda.</p> | 41.4910900,2.3589800 | 446491 | 4593473 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58287-foto-08172-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58287-foto-08172-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58288 | Carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-eixample | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers del primer eixample de Premià de Mar, és perpendicular a la costa, direcció nordoest - sudest i s'estén des del Camí Ral, a migdia, fins la Gran Via, al nord. Conjunt de cases de cós d'obrers, entre mitgeres amb la façana principal orientada a ponent, amb una composició molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Són cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. Destaquen les cases dels números 28, 30, 32, 36, 38, 40, 54, 56, 58, 60, 62, 64, 66, 68 i 70 compreses en els trams entre el carrer Sant Pau i Aurora, entre Aurora i Esperança i entre Esperança i Unió. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-94 | Carrer Eixample | <p>La part més antiga, anterior a l'eixample, és el tram de carrer comprès entre el Camí Ral i el carrer Sant Antoni. L'any 1861 el carrer Sant Pau no arribava a aquest carrer. Tot i que en aquest tram el carrer estava format més aviat per les façanes laterals de les cases que feien cantonada dels carrers paral·lels a la línia de costa. De fet, el plànol de 1861 només marca quatre cases que hi fan cantonada: una al carrer Lesmez Ruiz, una al carrer Sant Pere i dues del carrer Sant Antoni. La instal·lació de les fàbriques Serra Oller, Can Puiggròs i Foneria Roura es parcel·la l'espai comprès entre aquestes indústries i s'edifiquen els nous carrers seguint el mateix model arquitectònic, que podem trobar també en el carrer de l'Aurora, Esperança, del Nord i Sant Pau. Aquestes noves cases de cós d'obrers es concreten en els trams entre el carrer Sant Pau i Aurora, entre Aurora i Esperança i entre Esperança i Unió.</p> | 41.4914300,2.3576400 | 446380 | 4593512 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58288-foto-08172-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58288-foto-08172-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58289 | Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placa | <p>TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Són cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a ponent que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, amb llinda però amb els angles arrodonits, i una finestra amb reixa de ferro amb ampit de rajoles; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix de la porta, i una falsa obertura a l'altre eix. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental i s'eleva per damunt el pla de coberta. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-95 | Carrer de la Plaça, 26, 28, 30, 32, 34, 36, 38, 40, 42, 44 i 48 | <p>També conegut com carrer dels balcons per la rellevància de la sincronia dels balcons de les façanes de cada casa. Segons informació oral de Maria Teresa Font (Traïd: 1999), de nou en nou costaven 200 duros clau en mà.</p> | 41.4910400,2.3562900 | 446267 | 4593470 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58289-foto-08172-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58289-foto-08172-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les úniques que difereixen una mica d'aquesta tipologia són les cases dels números 26 i 48. La primera és una casa de cós sencer, més gran, i amb una balconada que ocupa tot l'ample de la façana. La del número 48 ha sofert modificacions a la façana als anys 20 del segle passat, tant a les obertures com en el parament, on hi ha esgrafiats i un ràfec de coronament. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58290 | Carrer del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-nord | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers del primer eixample de Premià de Mar, és perpendicular a la costa, direcció nordoest - sudest i s'estén des del Camí Ral, a migdia, fins la Gran Via, al nord. Tot i que la part més antiga arriba al carrer de l'Esperança. En un primer moment en el tram entre Camí Ral i carrer Sant Pau i, en el primer eixample. Des del carrer Sant Pau fins el carrer Esperança. Conjunt de cases entre mitgeres a una banda i altra del carrer, amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-96 | Carrer del Nord | <p>Les cases compreses en el quadrant format entre carrer Aurora i Esperança, estan relacionades amb els treballadors de Can Puiggròs. La fàbrica s'instal·la l'any 1898. Aquestes cases corresponen a un primer creixement urbanístic de Premià, són també de cós però responen a una tipologia evolucionada; per aquest motiu ja no trobem els horts al davant de la casa, ara es construeixen seguint un model sobre plànol generant carrers amb cases a banda i banda.</p> | 41.4912000,2.3585900 | 446459 | 4593486 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58290-foto-08172-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58290-foto-08172-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58291 | Carrer de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-pau | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar. És paral·lel a la línia de costa i es delimita a llevant pel carrer Joan Prim i a ponent, pel carrer Francesc Moragas. També és paral·lel al carrer Sant Antoni. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, del tram més antic (entre Joan Prim i Nord) destaquen les cases dels números 25, 27, 29, 31, 33, 39, 43, 45. En el tram entre carrer del Nord i Francesc Moragas destaquen les cases dels números 11, 15 i 17; es tracta de cases de cós seguint la tipologia descrita. També destaquen les cases amb la façana orientada al nord, de menor amplada i seguint els models de cases de cós obreres, dels números 10, 12, 18, 20, 22, 24 i 26. A banda de la casa del número 14 que fa cantonada amb el carrer de l'Eixample que s'ha individualitzat en una fitxa pròpia. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-97 | Carrer Sant Pau | <p>El tram més antic d'aquest carrer és el delimitat a llevant pel carrer Joan Prim i a ponent pel carrer del Nord; pel que fa a les cases amb façana orientada a migdia. El tram entre el carrer del Nord i Francesc Moragas, formen part de l'eixample dissenyat per la integració de nous habitatges relacionats amb les indústries Serra i Oller, Foneria Roure i Puiggròs.</p> | 41.4904500,2.3587300 | 446470 | 4593403 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58291-foto-08172-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58291-foto-08172-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58292 | Can Burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burra | <p>GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | s'han fet particions sense control i manca de manteniment | <p>Edifici als quatre vents que ha patit superposicions posteriors i ha quedat enmig d'un maremàgnum de blocs de pisos de desproporcionades dimensions que l'amaguen de la visual de qualsevol carrer, deixant només un estret corredor al seu voltant. A més, s'ha anat compartimentant a l'interior per incrementar els llogaters, la qual cosa ha provocat un continuat deteriorament. Tot i així, es tracta d'un molt bon exemple de residències senyorials de finals del segle XIX d'estil neoclàssic, poc representat en l'arquitectura de Premià de Mar. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana practicable a mode de terrat amb cos de l'escala. Molts dels elements originals queden ocults pels múltiples afegits posteriors, però destaca una magnífica escala en semicercle, amb barana de balustrada en un extrem de l'edifici; en part coberta per un porxo semicircular suportat per quatre columnes de múltiples volutes d'estil jònic. També es poden veure els recrescuts del parament al voltant de les obertures originals i els guardapols de les finestres.</p> | 08172-98 | Carrer Doctor Fleming, 17 | <p>Can Burra era una finca envoltada de camps. Però amb la construcció incontrolada d'anys 60 i 70 va quedar enmig d'un cúmul de blocs de pisos que l'han fet desaparèixer visualment. En va promoure la seva construcció en Pere Cisa Alsina. Eren propietaris d'una manufactura de cotó que produïa un sobrant conegut com a borra. I de la deformació popular de la paraula borra en sorgeix el motiu de can Burra.</p> | 41.4891400,2.3571800 | 446339 | 4593258 | 1916 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58293 | Fusteria Godàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusteria-godas | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrangular que consta de planta baixa i planta pis. A la planta baixa hi ha una fusteria i a la planta pis hi ha dos habitatges. La coberta és de teules àrabs a la meitat septentrional a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, i amb terrat pla a la part meridional. La façana té una disposició simètrica que es defineix a la planta baixa per dues grans entrades a la fusteria, amb llinda, entre mig de les quals hi ha dues petites obertures; i dues portes d'accés als habitatges en els laterals. A la planta pis, hi ha quatre balcons suportats per dues mènsules de fusta cadascun i amb les baranes de fusta i amb persianes enrotllables. Al mig, hi ha un plafó de rajoles (4 x 5) de color blau amb la imatge de Sant Josep i Jesús treballant a la seva fusteria. El parament de la façana és un esgrafiat imitant carreus posats a portell a la planta baixa i llis a la planta pis, amb esgrafiats per sota la cornisa i emmarcaments en relleu al voltant de les obertures dels balcons. La façana té un coronament central que sobrepassa el pla de coberta amb les lletres S i G esgrafiades en el medalló central. A cada costat hi ha una barana de fusta. Conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-99 | Carrer Enric Prat de la Riba, 38-40 | 41.4891300,2.3571800 | 446339 | 4593257 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58293-foto-08172-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58293-foto-08172-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 58294 | Búnquers del canvi d'agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquers-del-canvi-dagulles | <p>MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</p> | XX | està arrebossat i amb grafitis i descalçat pels fonaments | <p>Conjunt de dos búnquers de planta trapezoïdal que protegien la torre del canvi d'agulles del ferrocarril. Estaven situats a banda i banda de la torre i adossats al mur que feia de talús de contenció de la via del tren. L'entrada als búnquers es feia per la part del darrera, per la cara septentrional. Cada búnquer té dues espitlleres, una frontal i l'altra lateral. Està construït en pedres irregulars unides amb ciment a la part inferior en forma de talús i encofrat de ciment a la part posterior.</p> | 08172-100 | A la platja, enfront l' Avinguda de Roma | <p>A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses.</p> | 41.4867300,2.3523600 | 445935 | 4592993 | 1937 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-foto-08172-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-foto-08172-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la darrera remodelació del passeig va estar punt de ser destruït. L'avís d'uns veïns i la intervenció de l'Ajuntament ho evitaren. Tot i així havien fet prou de mal. L'arrebossat posterior i el seguit de pintades no n'afavoreixen el seu aspecte. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||
| 58295 | Búnquer del port | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-port | <p>MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</p> | XX | completament descalçat | <p>Búnquer de la guerra civil de planta rectangular construït amb formigó. L'any 1999 eren visibles dues espitlleres i poca cosa més. Ja llavors estava mig colgat. Les obres d'ampliació del port i adequació del passeig han acabat de colgar-lo encara més. Estava controlant l'accés a la carretera de Vilassar de Dalt. Segurament l'entrada era per la part posterior i a les façanes laterals també tenia espitlleres.</p> | 08172-101 | Davant de les cases barates | <p>A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses.</p> | 41.4903000,2.3642100 | 446927 | 4593382 | 1937 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58295-foto-08172-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58295-foto-08172-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc