Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58296 | Col·lecció del Museu d'Estampació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-destampacio | <p>LLANAS, Joan (1981). Un exponent de Cultura: el Museu municipal; dins Butlletí AECC, núm. 8, gener-juny de 1981. AECC, Servei Tècnic del Museu municipal de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1994). Els orígens del Museu Tèxtil de Premià de Mar, dins La Clau, març del 4 al 10 i de l'11 al 17. Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. SALICRÚ i PUIG, Manel (1984). Els museus del Maresme, dins Fulls del Museu - arxiu de Santa Maria, núm. 21, pàgs. 16 a 19. Mataró.</p> | Va C-XX | <p>La col·lecció principal del Museu de l'Estampació Tèxtilt és un conjunt d'elements que expliquen l'evolució històrica dels sistemes de decoració de teixits mitjançant elements d'estampació. Aquesta evolució es desenvolupa des del segle XVIII fins l'actualitat. El Museu, també té una col·lecció d'arqueologia, història i etnografia local com a únic museu municipal que hi ha, fruit també d'una llarga tradició en estudis històrics i arqueològics a la població.</p> | 08172-102 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>L'origen el trobem l'any 1968 quan una colla d'amics que volien crear un grup per protegir el patrimoni del seu voltant s'ajunten. Els inicis van anar molt vinculats a l'arqueologia, car era objecte de freqüents destruccions i representava d'una manera més ostensible els orígens i la identitat que cercaven. Després d'un any de vida, es va produir un fet prou significatiu de cara a consolidar-los: aparegueren les restes d'una vil·la romana a la Gran Via de Premià de Mar; fou una troballa localment molt comentada. D'altra banda, també es preocupaven pel patrimoni arquitectònic i la paleontologia, afició aportada per un dels membres del grup. La qüestió era que el treball que cadascú del grup realitzés fos com el seu hobby; per això es van crear les diferents seccions: arqueologia, fotografia, ciències naturals, història i més tard tèxtil. Però no és fins l'any 1977 que poden reglamentar-se amb uns estatuts. Això permeté la integració de socis col·laboradors que amb una quota anual participaven tant de les despeses com dels diferents serveis que s'oferien. Des d'un primer moment, l'objectiu a assolir era la creació d'un museu. El primer acte públic que es va fer, consistia en una exposició per conscienciar la gent de Premià de la seva pròpia història i demostrar que hi havia possibilitats materials per a la creació del referit museu, entès com a centre d'exposició permanent, conservació i difusió d'un patrimoni concret. Més endavant es fa una altra exposició aprofitant una Festa Major (a principis dels 70). Els estatuts van significar una llançadora molt important per pactar un acord entre l'AECC i l'Ajuntament per la creació del primer Museu (1979). Des d'aquest moment es planteja la idea de museu monogràfic. A Catalunya hi ha una gran tradició museística i el que no es volia, era fer un museu més, com tants d'altres. L'elecció de museu d'estampació tèxtil es va fer per la gran importància que aquesta activitat econòmica va tenir a Premià i a la comarca en general. Premià de Mar fou el primer poble de l'estat on s'estampà amb el sistema 'Lyonesa', l'any 1929. El 13 d'abril de 1983, el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar, conjuntament amb el Museu-Arxiu Municipal de Calella, el Museu Marès de la Punta i el Museu Comarcal de Mataró, s'integra a la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Generalitat; contemplat en el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat com a museu de ciència i tècnica. Tres anys més tard s'inaugurava, a la masia de Can Manent, la primera exposició permanent que va estar oberta al públic fins l'any 2000. L'any 2000, l'arquitecte Rafael de Cáceres rehabilita, gràcies al finançament de la Unió Europea, l'antiga Fàbrica de Gas, creada l'any 1884 i que el poble havia recuperat com a patrimoni local, per acollir, entre d'altres dependències municipals, el futur museu. Finalment s'inaugura la nova seu el 14 d'abril de 2002. Des de llavors s'han anat inaugurant fases de la nova exposició permanent.</p> | 41.4888800,2.3527600 | 445970 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-3.jpg | Física | Ibèric|Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|98|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58341 | Figures festives de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-de-premia | <p>JIMÉNEZ, Xito i SOL, Joan (2006). La festa dels pirates. Edició Àfrica Vela. Premià de Mar.</p> | XX | <p>El grup de figures festives de Premià de Mar consta de dues parelles de gegants, un gegantó, vuit capgrossos i un gafarró (bestiari). Les parelles de gegants són en Tòfol (Cristòfol) i la Ciseta i l'Omar i l'Ester. El gegantó és en Martí i els capgrossos en Raixid, l'Alcamar, la Samira, en Jafar (pirates), en Ramiru, la Conxita, l'Eulàlia i en Quimet (premianencs). En Tòfol i la Ciseta són gegantstipus 'reis catòlics'. Tòfol és un diminutiu de Cristòfol, el nom del patró de la població que, alhora, és com es deia el primer habitant mitològic del municipi. La seva alçada és de 3,65 m. La Ciseta es diu així en honor a la Mare de Déu de La Cisa, protectora dels nostres mariners. La seva alçada és de 3,60 m. El día del seu bateig oficial va haver-hi una errada referent al nom de la geganta confonent-lo amb el de 'Cinteta'. Tot, i això, ha restat el nom actual, 'Ciseta'. L'Omar, l'Ester i en Martí són més baixets i corresponen als personatges del guió central de la festa major. Els capgrossos representen els dos bàndols de la Festa Major i es van crear per acompanyar l'Omar, l'Ester i en Martí i alhora fer 3 balls-lluita que marquen els 3 moments de la festa: l'atac pirata, la revolta premianenca i l'expulsió. El Gafarró de Premià de Mar fa 2 x 2 x 2,5 m. És una bèstia de foc que representa un gafarró (variant del pardal comú), en honor al sobrenom dels premianencs de mar. Surt en correfocs juntament amb els diables i també en cercaviles i actes més de lluïment, de dia, fent inclús un ball propi.</p> | 08172-147 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | <p>En Cristòfor i la Ciseta van ser comprats a la botiga de la família Vinyals de Barcelona, l'any 1977, per 50.000 ptes. Però van ser fabricats al taller 'El Ingenio' de Barcelona. Tot i que en alguna publicació s'ha escrit que són de segona mà i que es van comprar en un poble de l'Aragó. S'havien de presentar en societat durant la Festa Major de l'any de l'accident d'autocar ple de gent gran de Premià, a la població de Graus, on van morir molts avis i àvies, i les festes es van suspendre. Finalment es van estrenar l'any 1982. El pintor i escultor Joan Moreno va fer el cap de l'Ester a petició de la Regidoria de Cultura de Premià i va prendre la seva filla com a model, però va lliurar l'obra el dia abans de la Festa Major de 1998 i no va donar temps de fer el cos ni el vestit. Per l'any següent es va encarregar el cos i les mans de l'Ester al taller de Marc Torné (de Cabrera), així com l'Omar, amb cap i tors. Al fer l'Ester es va adonar que Joan Moreno havia fet el cap de cartró pedra i que no resistiria les ruixades pròpies del desembarcament pirata i l'utilitzà com a motlle per fer-ne una rèplica de fibra de vidre. Finalment, durant la Festa Major de 1999 es va fer la presentació pública de l'Ester i l'Omar. Els vestits els van fer el grup de cosidores del taller de costura de Connex, dirigides per Paquita Ballester. Van costar poc més de 500.000 ptes. Els capgrossos són obra de Dolors Sans, de Vilafranca i es van estrenar entre 2005 i 2006. El gafarró és obra de Mateu Rossell i es va estrenar l'any 2006. El grup de figures festives de Premià de Mar ha augmentat considerablement en els darrers 10 anys per adaptar-se al calendari festiu de la població i ha pres l'essència de la festa pirata per incorporar un repertori entre la tradició i l'actualització, incorporant balls (bastoners i panderos), que si es manté la mateixa dinàmica molt aviat formaran part de la tradició premianenca.</p> | 41.4898600,2.3579500 | 446404 | 4593337 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58341-foto-08172-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58341-foto-08172-147-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Eloi Botey i Tonet Alcúdia. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58389 | Col·lecció de la Fundació CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-crit | XX | <p>Col·lecció d'objectes relacionats amb la indústria tèxtil, motlles d'estampació, mostraris, dibuixos originals, clixés, etc. Compta amb un patrimoni de dissenys d'estampats, motlles d'estampació, mostraris de fils i teixits, arxius gràfics temàtics, maquinària de teixidoria i proves tèxtils, biblioteca i hemeroteca sobre tèxtil, art i disseny, equipament d'aules-taller i laboratori infogràfic.</p> | 08172-195 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593412 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També hi ha una petita col·lecció paleontològica. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 58210 | Cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Conjunt d'habitatges situades en dues illes de cases separades pel carrer de Llevant o Ctra. de Vilassar de Dalt. La primera limita a migdia amb el Camí Ral i al nord amb el carrer Sant Francesc; i la segona amb el Camí Ral a migdia i amb el carrer del Dr. Martí Casas al nord. Són cases entre mitgeres de planta rectangular i una única crugia amb escala lateral de dos trams, jardí davanter i pati posterior. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; acabada en ràfec. Totes les cases tenen la mateixa façana tot i que moltes han estat transformades. Es generen a partir d'una composició simètrica asimètrica que es defineix en planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral amb persianes de llibret de fusta i a la planta pis amb una finestra central. Totes les obertures són amb llinda. La casa de la cantonada es retrasa de l'alineació. Els patis davanters estan delimitats per un mur d'obra, baix i de perfil sinuós amb una petita entrada central amb una porta de fusta. | 08172-16 | Camí Ral, 140-155 | La seva construcció és anterior a la dictadura de Primo de Ribera i eren de protecció estatal, per aquest motiu se les anomena 'cases barates'. | 41.4905700,2.3638200 | 446895 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58210-foto-08172-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58210-foto-08172-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58228 | Cases del carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-eixample | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Grup de dos edificis de planta rectangular amb tres façanes isolades compartint mitgera amb la casa veïna per la façana posterior, pel costat de ponent, ja que la façana principal està orientada a llevant. Les cases entre elles estan separades per un petit pati. Consten de planta baixa i pis amb la coberta plana practicable amb barana de balustrada als tres costats. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica mitjançant tres eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb la porta d'accés centrada i dues balconades laterals, amb barana de balustrada i arcs de mig punt: A la planta pis, un balcó en l'eix central, amb persiana de llibret de fusta i barana de balustrada i dues finestres laterals amb jardineres d'obra a l'ampit, totes d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb sòcol i amb motllura vegetal entre plantes, petites ornamentacions florals en relleu damunt totes les obertures i cornisa motllurada suportada per mènsules. Els patis estan delimitats per un mur d'obra amb pilars intercalats i amb una barana de fusta entre pilars.</p> | 08172-34 | carrer Eixample, 31-33 | 41.4908600,2.3580200 | 446411 | 4593448 | 1920-30 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-foto-08172-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-foto-08172-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58233 | Cases de cós del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-angel-guimera | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de cinc cases de cós. Totes elles són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, a excepció de la casa del número 11, que consta de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Alguna ha transformat la coberta de vessant per un terrat pla en la meitat meridional. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. Les cases números 5 i 7 només tenen una finestra a la planta pis, a l'eix de la porta; la número 9, té un balcó corregut amb dos accessos; la números 3 té dues finestres però són transformacions modernes que no han respectat la tipologia original; la número 11 té una finestra i un balcó. Es conserven els emmarcaments de pedra granítica treballada de les portes i les finestres originals de la planta pis dels números 5 i 7. Tipològicament, les cases dels números 9 i 11 varien per evolucions i transformacions posteriors, mentre que les dels números 3, 5 i 7 mantenen la homogeneïtat; amb tot, totes són cases de cós amb un mateix origen i les transformacions sofertes per les dues darreres no presenten cap dissonància.</p> | 08172-39 | Carrer Àngel Guimerà, 3, 5, 7, 9, 11 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4885200,2.3550900 | 446164 | 4593191 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les cases dels números 3, 5 i 7 són les que estan en el catàleg municipal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58234 | Cases del carrer Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-agusti | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres, tot i que la casa número 40 fa cantonada per la seva façana de llevant amb la Riera de Premià. Són de planta rectangular amb planta baixa i planta pis i la coberta plana practicable a mode de terrat català. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits a la planta amb una entrada i una finestra al costat; i a la planta pis amb un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures. Totes les obertures són amb llinda. El parament de la façana és llis a excepció dels voltants de les obertures que tenen un recreixement pla que s'estenen verticalment fins a la cornisa. En el coronament i sota la cornisa es disposen simètricament rajoles amb motius geomètrics de color blau com ornamentació. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-40 | Carrer Sant Agustí, 38 i 40 | 41.4882700,2.3547600 | 446137 | 4593163 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58268 | Cases Gran Via, 141-143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-gran-via-141-143 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa, sobre aixecada, i planta pis amb la coberta de terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat, a excepció de la casa núm. 141, on modificacions a la planta baixa trenquen aquest ritme. La definició compositiva es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés, amb llinda, i una finestra lateral amb reixa de ferro; a la planta pis, un balcó amb obertura amb llinda i una finestra lateral. El balcó té barana de ferro i està suportat per dues mènsules decorades amb motius vegetals. L'accés a la planta baixa s'ha de fer a través de tres esglaons, perquè està per sobre del nivell del carrer. El parament és un estucat llis amb un sòcol alt, recreixements al voltant de les obertures i cornisa sortida suportada amb mènsules, coronada amb una barana d'obra que actua d'ampit del terrat.</p> | 08172-74 | Gran Via, 141-1432 | <p>Hi havia dues cases més de les mateixes característiques arquitectòniques que feien conjunt amb aquestes.</p> | 41.4919500,2.3560500 | 446247 | 4593571 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58275 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-0 | <p>SALOMÓ i MANAPLATA, Francesc (1998). Memòries 1921-1954. Premià de Mar. Edició de l'autor. TOR MAS, Maria (2001). Estudi de les façanes del casc antic de Premià de Mar. Projecte encarregat per l'Ajuntament de Premià de Mar en comissió de govern el 13 de desembre de 2000. Inèdit.</p> | XIX | hi ha cases en bon estat i d'altres en mal estat | <p>S'entén per nucli històric o casc antic (sic) del municipi l'àrea compresa d'est a oest per la carretera de Vilassar de Dalt a la Carretera de Premià de Dalt i de nord a sud, de la Gran Via de Lluís Companys al Camí Ral. De moment, no es pot parlar d'urbanisme durant els segles XVI i XVII a Premià de Mar, a part de la masia de Can Manent i Can Comas, es fa difícil, per manca de dades, la reconstrucció espaial d'aquesta època. S'intueix que en el segle XVIII es comença a percebre algun moviment. Es coneix l'existència d'una capella dedicada a Sant Cristòfol i d'un gremi de mariners (pescadors, marinos, etc.) que constituiran la gènesi del nou municipi. Alguns elements d'algunes cases de cós dels carrers més antics ens remunten a aquest segle. Però tot és encara molt feble. A partir del segle XIX ja es pot parlar d'una trama urbana més o menys organitzada; però el primer document és un plànol de 1861, on es fa un primer intent d'organització espaial a partir de les construccions existents en aquell moment. En aquest document es poden veure els següents carrers: el Camí Ral, des de la riera fins el carrer del Nord (amb construccions isolades); carrer Prat de la Riba (que es deia carrer de la Iglesia); carrer Àngel Guimerà (que sembla que es deia carrer de la Riera); carrer Gibraltar (que es deia Nuevo de la Iglesia); carrer Sant Antoni; carrer Lesmez Ruiz (que es deia carrer de la Carretera); carrer Miquel Moragas (que es deia de Tots els Sants), carrer Sant Cristòfol (entre carrer Rectoria i carrer de la Plaça) carrer Sant Pau (entre carrer Joan Prim i Nord); carrer Sant Pere; carrer Sant Joan (que incloïa part de l'actual carrer sant Miquel) i carrer Sant Francesc. En moltes cases del nucli històric es conserva,a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-81 | Premià de Mar | 41.4894900,2.3572900 | 446349 | 4593297 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58276 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (III), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 10, gener-febrer de 1983. Premià de Mar, pàg. 2.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Els terrenys que ara ocupen les cases d'aquest carrer era propietat de Can Manent, quan es comença a urbanitzar el que a posteriori esdevindria el municipi de Premià de Mar, les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris d cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. Però en el cas del carrer Enric Prat de la Riba, predomina una uniformitat i uns valors estètics només trencats per casos puntuals. En aquest cas, potser ha patit més les cases orientades a migdia que les orientades al nord. A part de les cases que s'han individualitzat en una fitxa pròpia, cal destacar les cases dels números 36, 32, 24, 22,16,14,12 i 10; de planta baixa més planta pis. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-82 | Carrer Enric Prat de la Riba | <p>El nom d'Enric Prat de la Riba a aquest carrer que abans s'havia dit de l'Església es va posar l'any 1920. Per la inauguració es va encarregar el discurs a l'escriptor Joaquim Ruyra, que el llegir el dia de la inauguració, el 19 de setembre de 1920. Durant la dictadura franquista es va batejar amb el nom de Queipo de Llano, general colpista. Però amb el retorn a la democràcia es va recuperar el nom de Prat de la Riba.</p> | 41.4890500,2.3566300 | 446293 | 4593248 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58277 | Carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1976). El Museu dels records, dins Butlletí de l'Agrupació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 1, 10 de juliol de 1976. Premià de Mar, pàg. 20. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línia de costa que forma part del nucli històric. Es tracta d'un dels carrers més antics del municipi. Delimitat a llevant per l'Església i el carrer de la Rectoria i, a ponent, per la Riera de Premià. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una o dues finestres; sovint amb balcons o balconades amb barana de ferro. El parament és un estucat llis sense ornamentacions, tot i que hi ha força exemples de reformes posteriors amb esgrafiats, recrescuts a l'entorn de les obertures, coronaments amb balustrades. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. Manté una homogeneïtat molt alta en la conservació de la tipologia constructiva i en un molt bon estat de conservació de tot el carrer. Sempre considerant les cases amb façana orientada a migdia, ja que al davant hi havia el corresponent hort, que es va utilitzar com a sòl per a la construcció de noves edificacions, que no sempre guardaven la mateixa tipologia. En el tram entre la Riera i el carrer de Marina s'instal·là la fàbrica de Can Gravada, que s'ha individualitzat. També destaquen d'entre les altres, les quatre cases que fan cantonada, precisament, amb el carrer Marina. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-83 | Carrer Gibraltar | <p>Es diu que el nom del carrer li ve pel següent motiu. Durant el període en que molts premianencs eren mariners que feien la carrera d'Amèrica, una de les possibilitats d'anar seguint el transcurs de la travessia per part dels seus parents, en una època on no hi havia telefonia mòbil, era el llistat de barcos que publicava el 'Diari de Barcelona (El Brusi)' conforme havia travessat l'estret de Gibraltar. A Premià arribava un exemplar d'aquest diari a la farmàcia Fontrodona, situada fins fa pocs anys, precisament al carrer Gibraltar. Allà hi acudien molts premianencs per consultar el referenciat diari. Als voltants de 1960, s'havia dit carrer Nou de l'Església. Després va passar a dir-se Francesc Layret i José Antonio i amb el retorn a la democràcia recuperà el nom de Gibraltar.</p> | 41.4892076,2.3553175 | 446184 | 4593267 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58278 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-0 | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XIX, però una recerca més acurada ens podria fer recular fins el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris de cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-84 | Carrer Àngel Guimerà | <p>Després de la Guerra Civil (1936-39) es va canviar el nom pel de 18 de julio, per recordar el dia del cop d'estat militar que va donar lloc a la posterior dictadura del General Franco. Curiosament, el 18 de juliol era la data de la mort de l'autor teatral Àngel Guimerà, que era el nom del carrer durant la República i que, amb la democràcia, recuperà.</p> | 41.4885500,2.3554700 | 446196 | 4593193 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58279 | Carrer sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4.</p> | XIX | <p>El carrer Sant Antoni és un dels primers carrers de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i està delimitat a llevant pel carrer del Nord i, a ponent, pel carrer de la plaça i la plaça de l'Ajuntament. A l'alçada del número 9, fa un retranqueig i s'estreny el pas. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és la casa de cós, que es conserven molt bé en els números 1 a 9, 29, 57, 63, 65 i 67. Tot i que amb algunes diferències fruit del moment de construcció o reforma que han patit cada cas. En el número 57 es veu el model més primigeni i simple; la resta són evolucions de la primera casa de pescador. La característica del primer urbanisme és la seriació d'uns elements que es van repetint en cada casa, que es construïren de forma seriada. Aquests elements són, en aquest ordre, l'hort, carrer, casa, pati i, en algun cas, androna. Per tant, a nivell general, les construccions més antigues són les que tenen la façana orientada a migdia. Destaquen les ja referides, però, en el cas d'aquest carrer, també hi ha cases destacables amb la façana orientada al nord. Són els casos de Can Carrandai (núm. 38), les cases dels núms. 40, 30 i 28. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-85 | Carrer sant Antoni | 41.4899100,2.3584400 | 446445 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58279-foto-08172-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58279-foto-08172-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58281 | Carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofol | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de cases de cós, són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés, a la dreta, i una finestra amb reixa de ferro, a l'eix esquerre; i a la planta pis, amb dues finestres amb llinda. El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals. A partir d'aquesta tipologia, algunes cases han patit transformacions més o menys destacables amb el pas del temps. A banda de la casa del número 49 que s'ha individualitzat en una fitxa pròpia, ja que està inclosa en el catàleg municipal, destaca la casa del número 47, amb els angles arrodonits de les obertures, una motllura en la separació de planta baixa i pis i coronament amb balustrada sobrepassant el pla de coberta. La casa dl número 57 té una planta de més, afegides en èpoques pretèrites. A la part posterior tenen un pati, i la majoria conserven un safareig. A més les cases números 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65 comparteixen una androna</p> | 08172-87 | Carrer Sant Cristòfol, 47, 49, 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65 | <p>El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4903800,2.3564100 | 446276 | 4593396 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58281-foto-08172-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58281-foto-08172-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58282 | Carrer Francesc Moragas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-moragas | XIX | <p>Carrer perpendicular a la línia de costa que forma part del nucli històric. Delimitat a migdia pel camí Ral i, al nord, pel carrer de l'Esperança; tot i que el tram més antic és el que va des del carrer Lesmez Ruiz fins el carrer Aurora. Les cases són una evolució de les cases de cós, lleugerament més estretes, amb planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa per la porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra a l'eix de la porta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic, com la del número 19 amb el parament esgrafiat i recreixements al voltant de les obertures i un coronament amb balustrada per damunt el pla de coberta. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 11, 13, 15, 17, 19, que tenen la façana orientada a llevant. La paret del carrer del davant correspon a una casa de cós del carrer Lesmez Ruiz. Després el carrer es fa més ample. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-88 | Carrer Francesc Moragas | <p>Es forma en un segon moment en l'espai creat entre dos carrers paral·lels; com la majoria de carrers orientats de mar a muntanya.</p> | 41.4895800,2.3583300 | 446436 | 4593306 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58282-foto-08172-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58282-foto-08172-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58283 | Carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-francesc-0 | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i es delimita a ponent pel carrer Joan Prim i a llevant, actualment per la carretera de Vilassar de Dalt (Carrer de Llevant), però fins fa relativament poc, quedava delimitat pels terrenys de la Masia Ribas. Més o menys uns 50 metres més enllà del carrer Alfons. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 27, 29, 31, 33, 35, 37, 39, 45, 47, 51, 55. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-89 | Carrer Sant Francesc | <p>Al principi del carrer hi havia una casa projectada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert (1879 - 1949), segons es pot comprovar a l'arxiu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. Actualment en aquest indret hi ha un bloc de pisos de construcció dels anys 60 o 70 del segle passat. Una altra característica dels carrers més antics i del primer urbanisme és l'existència de l'hort davant la casa, a l'altre costat del carrer. Aquests horts es van anar substituint per edificacions, algunes amb més interès que d'altres. El cas del carrer Sant Francesc és el segon cas.</p> | 41.4900000,2.3611000 | 446667 | 4593351 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58283-foto-08172-89-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58284 | Carrer Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-miquel | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, si més no en el primer tram. És paral·lel a la línia de costa i es delimita a ponent pel carrer Joan Prim i a llevant, actualment per la carretera de Vilassar de Dalt (Carrer de Llevant), però fins fa relativament poc, quedava delimitat pels terrenys de la Masia Ribas. També és paral·lel al carrer Sant Francesc. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 1, 3, 5, 7, 9, 11, 17, 21, 23 i 29. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-90 | Carrer Sant Miquel | <p>En el segle XIX, l'any 1861, el tram urbanitzat d'aquest carrer no arribava a l'alçada de l'actual carrer Alfons, que llavors no existia. Aquest tram de carrer, tot i que no estava alineat amb el carrer de Sant Joan, compartia el nom. Era considerat part del carrer Sant Joan.</p> | 41.4902800,2.3604700 | 446615 | 4593383 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58284-foto-08172-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58284-foto-08172-90-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58285 | Carrer Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra, també amb llinda damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. A la part del darrera acostumen a tenir un pati. Les cases dels números 3 i 23 es diferencien d'aquesta tipologia perquè a la planta pis, s'alça una tribuna; i en aquesta darrera la coberta s'ha modificat per un terrat pla practicable. Això també passa en la número 27. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-91 | Carrer Colom, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27 | <p>Aquestes cases es relacionen amb la fàbrica de Can Puiggròs, com habitatges dels treballadors. Llavors, la fàbrica anava des del carrer Colom fins a la Gran Via, en tota la façana del carrer Joan Prim per ponent. Per llevant tot eren camps, fins arribar a la Masia Ribas.</p> | 41.4905497,2.3603706 | 446607 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58285-foto-08172-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58286 | Carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan | <p>GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar. És paral·lel a la línia de costa i es delimita a llevant pel carrer Joan Prim i a ponent, pel carrer del Nord. També és paral·lel al carrer Sant Pere. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13. La casa del número 3 manté l'estructura original que les altres tindrien en un principi, amb només una obertura a la planta baixa per l'entrada i una petita finestra a la planta pis. A més, el sòl de la planta baixa està en una cota inferior del carrer. Això es feia per mantenir l'efecte cova dins la casa per mantenir la temperatura. La terra extreta per rebaixar i anivellar el sòl s'utilitzava en fer la tàpia. La casa del número 5 ha afegit una planta i la casa número 13 té una amplada de cós i mig i la coberta plana practicable. També destaca una casa construïda a l'altre costat del carrer, feta l'any 1931. Es tracta de la casa amb el número 14; consta de planta baixa amb una composició de la façana simètrica a partir de tres eixos de simetria amb una porta d'accés central i dues finestres als laterals, amb barana de ferro i persianes de llibret de fusta. Cornisa de teules i capcer central amb plafó ceràmic amb la representació de Sant Jordi. Es coneix com a Can Joanet de la Laia. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-92 | Carrer Sant Joan | <p>Una altra característica dels carrers més antics i del primer urbanisme és l'existència de l'hort davant la casa, a l'altre costat del carrer. Aquests horts es van anar substituint per edificacions, algunes amb més interès que d'altres.</p> | 41.4902500,2.3597900 | 446558 | 4593380 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58286-foto-08172-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58286-foto-08172-92-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58287 | Carrer Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-aurora | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers del primer eixample de Premià de Mar, és paral·lel a la costa i s'estén des del carrer de Francesc Moragas, a ponent, fins el carrer de Joan Prim, a llevant. Conjunt de cases entre mitgeres a una banda i altra del carrer, amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Són cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-93 | Carrer Aurora | <p>Aquestes cases estan relacionades amb els treballadors de Can Puiggròs, fàbrica tèxtil situada al final d'aquest carrer. La fàbrica s'instal·la l'any 1898. aquestes cases corresponen a un primer creixement urbanístic de Premià, són també de cós però responen a una tipologia evolucionada; per aquest motiu ja no trobem els horts al davant de la casa, ara es construeixen seguint un model sobre plànol generant carrers amb cases a banda i banda.</p> | 41.4910900,2.3589800 | 446491 | 4593473 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58287-foto-08172-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58287-foto-08172-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58288 | Carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-eixample | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers del primer eixample de Premià de Mar, és perpendicular a la costa, direcció nordoest - sudest i s'estén des del Camí Ral, a migdia, fins la Gran Via, al nord. Conjunt de cases de cós d'obrers, entre mitgeres amb la façana principal orientada a ponent, amb una composició molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Són cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. Destaquen les cases dels números 28, 30, 32, 36, 38, 40, 54, 56, 58, 60, 62, 64, 66, 68 i 70 compreses en els trams entre el carrer Sant Pau i Aurora, entre Aurora i Esperança i entre Esperança i Unió. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-94 | Carrer Eixample | <p>La part més antiga, anterior a l'eixample, és el tram de carrer comprès entre el Camí Ral i el carrer Sant Antoni. L'any 1861 el carrer Sant Pau no arribava a aquest carrer. Tot i que en aquest tram el carrer estava format més aviat per les façanes laterals de les cases que feien cantonada dels carrers paral·lels a la línia de costa. De fet, el plànol de 1861 només marca quatre cases que hi fan cantonada: una al carrer Lesmez Ruiz, una al carrer Sant Pere i dues del carrer Sant Antoni. La instal·lació de les fàbriques Serra Oller, Can Puiggròs i Foneria Roura es parcel·la l'espai comprès entre aquestes indústries i s'edifiquen els nous carrers seguint el mateix model arquitectònic, que podem trobar també en el carrer de l'Aurora, Esperança, del Nord i Sant Pau. Aquestes noves cases de cós d'obrers es concreten en els trams entre el carrer Sant Pau i Aurora, entre Aurora i Esperança i entre Esperança i Unió.</p> | 41.4914300,2.3576400 | 446380 | 4593512 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58288-foto-08172-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58288-foto-08172-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58289 | Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placa | <p>TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Són cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a ponent que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, amb llinda però amb els angles arrodonits, i una finestra amb reixa de ferro amb ampit de rajoles; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix de la porta, i una falsa obertura a l'altre eix. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental i s'eleva per damunt el pla de coberta. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-95 | Carrer de la Plaça, 26, 28, 30, 32, 34, 36, 38, 40, 42, 44 i 48 | <p>També conegut com carrer dels balcons per la rellevància de la sincronia dels balcons de les façanes de cada casa. Segons informació oral de Maria Teresa Font (Traïd: 1999), de nou en nou costaven 200 duros clau en mà.</p> | 41.4910400,2.3562900 | 446267 | 4593470 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58289-foto-08172-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58289-foto-08172-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les úniques que difereixen una mica d'aquesta tipologia són les cases dels números 26 i 48. La primera és una casa de cós sencer, més gran, i amb una balconada que ocupa tot l'ample de la façana. La del número 48 ha sofert modificacions a la façana als anys 20 del segle passat, tant a les obertures com en el parament, on hi ha esgrafiats i un ràfec de coronament. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58290 | Carrer del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-nord | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers del primer eixample de Premià de Mar, és perpendicular a la costa, direcció nordoest - sudest i s'estén des del Camí Ral, a migdia, fins la Gran Via, al nord. Tot i que la part més antiga arriba al carrer de l'Esperança. En un primer moment en el tram entre Camí Ral i carrer Sant Pau i, en el primer eixample. Des del carrer Sant Pau fins el carrer Esperança. Conjunt de cases entre mitgeres a una banda i altra del carrer, amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-96 | Carrer del Nord | <p>Les cases compreses en el quadrant format entre carrer Aurora i Esperança, estan relacionades amb els treballadors de Can Puiggròs. La fàbrica s'instal·la l'any 1898. Aquestes cases corresponen a un primer creixement urbanístic de Premià, són també de cós però responen a una tipologia evolucionada; per aquest motiu ja no trobem els horts al davant de la casa, ara es construeixen seguint un model sobre plànol generant carrers amb cases a banda i banda.</p> | 41.4912000,2.3585900 | 446459 | 4593486 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58290-foto-08172-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58290-foto-08172-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58291 | Carrer de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-pau | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar. És paral·lel a la línia de costa i es delimita a llevant pel carrer Joan Prim i a ponent, pel carrer Francesc Moragas. També és paral·lel al carrer Sant Antoni. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra en l'eix de la porta. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, del tram més antic (entre Joan Prim i Nord) destaquen les cases dels números 25, 27, 29, 31, 33, 39, 43, 45. En el tram entre carrer del Nord i Francesc Moragas destaquen les cases dels números 11, 15 i 17; es tracta de cases de cós seguint la tipologia descrita. També destaquen les cases amb la façana orientada al nord, de menor amplada i seguint els models de cases de cós obreres, dels números 10, 12, 18, 20, 22, 24 i 26. A banda de la casa del número 14 que fa cantonada amb el carrer de l'Eixample que s'ha individualitzat en una fitxa pròpia. En algunes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-97 | Carrer Sant Pau | <p>El tram més antic d'aquest carrer és el delimitat a llevant pel carrer Joan Prim i a ponent pel carrer del Nord; pel que fa a les cases amb façana orientada a migdia. El tram entre el carrer del Nord i Francesc Moragas, formen part de l'eixample dissenyat per la integració de nous habitatges relacionats amb les indústries Serra i Oller, Foneria Roure i Puiggròs.</p> | 41.4904500,2.3587300 | 446470 | 4593403 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58291-foto-08172-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58291-foto-08172-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58329 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-8 | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). El concepte de poble a Catalunya: un cas concret; dins Full Informatiu de l'AECC - Servei Tècnic del Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de mar, núm. 28, maig de 1992, pàgs. 5 - 7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Recinte sepulcral delimitat a ponent per la Riera de Premià, a llevant pel carrer de la plaça i a migdia pel carrer de la Mercè. A la banda nord el carrer de la plaça s'uneix amb al riera en cunya. El nucli original era més petit, una ampliació moderna allargà el recinte fins el carrer de la Mercè, fins aquell moment arribava a l'alçada del carrer Núria. La part antiga està dividida en dues parts: la meridional i la septentrional. S'entra pel costat de llevant de la part meridional, en aquesta zona és on trobem els dos panteons més monumentals, el de la Família Puig i el de la Família Roura. A l'entorn hi ha els carrers de nínxols. Des d'aquest punt, s'accedeix a la part septentrional, que té planta triangular per la morfologia del terreny. En el centre hi ha una creu i al fons l'ossera i una capella. En l'interior entre la porta i el petit altar es troba el marbre de la fossa. És una zona enjardinada amb arbres i bancs de pedra.</p> | 08172-135 | Carrer de la Plaça, s/n | <p>Quan Sant Cristòfol de Premià es converteix en parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, l'any 1841, encara no tenia cementiri. El municipi ja s'havia independitzat cinc anys abans, l'any 1836. Quan es va produir la primera mort, es va haver d'enterrar a l'antic cementiri de Sant Pere de Premià. Però es veu que la segregació de la parròquia no va caure gaire bé a alguns i aquella mateixa nit, van desenterrar el difunt, el van col·locar en un lloc ben visible i li van prendre foc.</p> | 41.4950200,2.3528400 | 445982 | 4593913 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58329-foto-08172-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58329-foto-08172-135-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58346 | Cases de cós del carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XVIII | <p>Conjunt homogeni de quatre cases de cós, són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés, a la dreta, i una finestra amb reixa de ferro, a l'eix esquerre, a excepció de la casa número 37 que no té finestra lateral. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. A la cas del número 31i 37 només hi ha una obertura damunt la porta d'accés. En la casa número 33 hi ha dues obertures amb llinda i a la casa número 35 una finestra i una balconada. De les obertures, destaquen les finestres de la planta pis dels números 31, 35 i 37 que conserven els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada. També es conserven els emmarcaments de les portes d'accés de les quatre cases. El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals.</p> | 08172-152 | Carrer Enric Prat de la Riba, 31, 33, 35, 37 | <p>A partir d'ajuntar petits indicis (nivells arqueològics, elements arquitectònics, documentació escrita) es pot determinar que aquest conjunt de quatre cases tenen l'origen en el segle XVIII. Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4892500,2.3569800 | 446323 | 4593270 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58346-foto-08172-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58346-foto-08172-152-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 37 és possiblement la casa de cós de Premià de Mar que s'ha conservat més inalterable al pas del temps i a les transformacions i la que conserva més elements originals així com la seva estructura. Té el sobrenom de Can Moixina. La casa del número 33 es coneix com a Can Pau Santana. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58351 | Carrer Lesmes Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lesmes-ruiz | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línea de costa delimitat a llevant pel carrer de l'Eixample i a ponent pel carrer de Francesc Moragas. Està constituït per una filera de cases de cós amb la façana principal orientada a migdia. Aquestes cases entre mitgeres són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral i a la planta pis per dues obertures. Amb el temps cada casa ha afegit o substituït elements segons la moda del moment, sense un criteri unitari; però tot i així, el carrer manté una notable homogeneïtat.</p> | 08172-157 | Carrer Lesmes Ruiz | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4894500,2.3587700 | 446472 | 4593291 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58351-foto-08172-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58351-foto-08172-157-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58353 | Cases de cós del carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-sant-antoni | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de set cases de cós, les corresponents als números 11 i 13 estan enretirades del pla de façana de les altres. Totes elles són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Alguna ha transformat la coberta de vessant per un terrat pla en la meitat meridional. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat, a excepció de la casa número 1 que fa cantonada amb el carrer de la plaça que només té un eix; i la casa número 9 que no té finestra a la planta baixa. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. A la casa del número 7 només hi ha una obertura damunt la porta d'accés. A les cases números 3, 5 i 9 hi ha dues obertures amb llinda. A la casa número 13, hi ha en la planta pis un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures d'accés amb llinda. De les obertures, destaquen les portes i algunes finestres de la planta pis que conserven els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada. Algunes façanes tenen un coronament que sobrepassa el pla de coberta, amb balustrada (números 5, 7 i 11) o calats (número 13). El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals. Destaca com elements ornamentals els guardapols en forma d'arquitrau suportat per mènsules de les obertures del primer pis de la casa del número 13.</p> | 08172-159 | Carrer Sant Antoni, 1-13 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4896500,2.3573300 | 446352 | 4593314 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58359 | Carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-josep | XIX | <p>Petit carrer sense sortida que té l'accés des del camí al, al costat de Can Manent; de fet les cases són una continuació de Can Manent. Per tant, es tracta d'un dels primers carrers del municipi. Així es posa de manifest en l'arquitectura de les cases de cós que s'han conservat, unes millor que d'altres.</p> | 08172-165 | Carrer Sant Josep, 10, 11, 12 i 13 | 41.4886800,2.3568300 | 446310 | 4593207 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58359-foto-08172-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58359-foto-08172-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58360 | Carrer de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-agusti | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés amb llinda, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra, també amb llinda damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. A la part del darrera acostumen a tenir un pati. Les cases dels números 9 i 25 es diferencien d'aquesta tipologia perquè la primera va afegir un pis en un moment posterior i la segona a la planta pis, hi ha afegit una balconada que trenca la composició original. També destaquen les cases dels números 5 i 7 per ser cases de cós més grans, igualment de planta baixa i pis, però de més alçada. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro i a la planta pis, hi ha dues finestres amb ampit motllurat. Totes les obertures són d'arc escarser. A més tenen golfes sense accés a la façana i un pati més ampli. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-166 | Carrer Sant Agustí, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27, 29, 31, 33 i 35 | 41.4882400,2.3541100 | 446082 | 4593160 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58360-foto-08172-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58360-foto-08172-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58361 | Carrer de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-pere | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la costa i s'estén des del carrer de l'Eixample, a ponent, fins el carrer de Joan Prim, a llevant. Destaquen les cases dels números 7, 17 i 39. Les dues primeres són cases de cós de marino, transformades per a millorar-ne la imatge. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes principals, orientades a migdia, es generen a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb una porta d'accés arquejada (núm. 7) o amb llinda (núm. 17) i una finestra reixada lateral. A la planta pis, amb dues finestres amb llinda; amb els ampits remarcats i en el núm. 17 suportat per dues mènsules. Els emmarcaments de les portes (brancals i llindes) són de pedra granítica treballada. El parament de la façana és un estucat llis sense ornamentacions, només en el núm. 17 hi ha una motllura entre plantes i una motllura dentellada a la cornisa. Al darrera hi ha pati amb safareig i font o pou. La casa num. 17 té una androna lateral amb accés al carrer. La casa del número 39 és una petita casa de cós de pescador que conserva l'estructura original, només s'ha modificat la porta. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lela la façana principal, orientada a migdia. La façana té una composició simple d'un únic eix de verticalitat amb la porta a la planta baixa i una finestra a la planta pis. No hi ha cap més obertura, possiblement en origen, totes les cases tenien aquesta estructura, ja que els sistemes d'escalfar la casa a l'hivern no eren els mateixos que ara i, a més, les obertures debilitaven l'estructura, amb parets fetes de tàpia. La finestra, però, conserva els brancals, la llinda i l'ampit de pedra granítica treballada. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-167 | Carrer Sant Pere | <p>Durant molt anys, el carrer Sant Pere no tenia comunicació amb el carrer de l'Eixample. Fa pocs anys es va obrir.</p> | 41.4896500,2.3599500 | 446571 | 4593313 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58361-foto-08172-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58361-foto-08172-167-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58362 | Carrer de Miquel Moragas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-miquel-moragas | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i es delimita a ponent pel carrer de la Plaça i, a llevant, pel carrer Sant Pau, que n'és una continuació després d'un retranqueig del carrer. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb dues finestres. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números13, 25, 27, 29, 31, 33, 35 i 14 per la conservació tipològica del model. En el cas de les cases dels números 5, 7, 11, 15 i 17, seguint el model de la casa de cós original, s'ha transformat la façana amb esquemes i programes estilístics de finals del segle XIX i principis del XX. De les cases amb la façana orientada al nord que, en general, són posteriors a les de l'altre costat del carrer, destaquen les cases dels números 14, 28, part de la del número 8, que s'ha individualitzat amb una fitxa pròpia. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-168 | Carrer Miquel Moragas | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4901300,2.3573800 | 446357 | 4593368 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58362-foto-08172-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58362-foto-08172-168-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58363 | Carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-0 | XIX | <p>Cases de cós de planta rectangular amb planta baixa i planta pis (la casa número 4 té una planta de més). Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generes a partir d'una composició simètrica de dos eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral; i a la planta pis amb un balcó corregut, amb barana de ferro i dues obertures amb llinda amb persianes enrotllables en el núm. 3 i de llibret en el núm. 4. A la segona planta del núm. 4 hi ha dos obertures dobles a mode de balconada amb barana de ferro. Les obertures de la casa núm. 3 són totes amb llinda; però les del núm. 4 tenen són d'arc oprimit còncau i a la segona planta de secció trapezoïdal. El parament de la façana és un estucat llis sense ornamentació en el núm. 3 i amb recrescuts a les obertures en el núm. 4. El balcó d'aquesta segona, està suportat per quatre mènsules, així com la cornisa de coronament. En els dos casos la façana està coronada per damunt el pla de coberta per una barana d'obra amb calats.</p> | 08172-169 | Carrer Encall Clavé, 3 i 4 | 41.4907600,2.3567200 | 446302 | 4593438 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58363-foto-08172-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58363-foto-08172-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58365 | Carrer de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-rectoria | XIX | <p>Carrer d'orientació nord- sud generat a partir de l'edifici de la rectoria. Està delimitat, al nord, pel carrer Sant Cristòfol i al sud pel carrer Gibraltar i per la Plaça de l'Ajuntament. Els habitatges més antics es van construir unint els espais entre els patis posteriors de les cases del carrer Gibraltar i la Rectoria. Es tracta de quatre cases de cós d'obrers, més petites que les primeres cases de cós, amb la façana principal orientada a llevant. Consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, es genera a partir d'una composició amb dos eixos de verticalitat que es defineixen, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra a l'eix de la porta. També destaca, la casa del número 1 que s'ha individualitzat en una fitxa pròpia. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-171 | Carrer Rectoria | <p>Quan l'any 1841 es constitueix la parròquia de Sant Cristòfol independent de la de Sant Pere de Premià, la família Manent havia cedit els terrenys on hi havia l'església i s'havia de construir la rectoria amb l'hort al davant. Mentre no es construeix aquest edifici, l'Ajuntament cedeix l'edifici on actualment hi ha la Rectoria. Aquell acord provisional es convertí en permanent. L'Ajuntament ocupava l'espai que havia de ser Rectoria i la Rectoria ocupava un espai cedit per l'Ajuntament. Aquest desequilibri no es va arreglar a nivell de papers fins els anys 80 del segle passat.</p> | 41.4899000,2.3563200 | 446268 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58365-foto-08172-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58365-foto-08172-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58371 | Plaça Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ajuntament | XIX | <p>Espai generat al voltant de l'església de Sant Cristòfol i de l'Ajuntament i delimitat, a ponent, pel carrer de la Rectoria i, a llevant, pel carrer de la Plaça. Les cases més antigues són les que es situen a migdia de la plaça, amb la façana orientada al nord, mirant a l'església i fent cantonada amb el carrer Rectoria Es tracta de cases de planta rectangular, generalment de planta baixa i pis, algunes tenen soterrani. La que ha estat menys modificada és al del número 4. Però també destaca la del número 5 amb planta baixa, dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat català. La del número 6 és de construcció recent, però recupera, en part, la tipologia característica ja que des de 1958 o 59 havia estat primer un comerç i després agències immobiliàries i la seva façana distorsionava el ritme de les altres façanes. Actualment recupera la planta única que tenia, molt semblant a la del número 8. La resta de cases han estat molt transformades.</p> | 08172-177 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Aquest espai es genera a partir de la donació que la família Manent fa dels terrenys per construir-hi, primer, una ermita dedicada a sant Cristòfol, que s'acabarà convertint amb l'església parroquial. L'actual Ajuntament havia de ser la casa del rector amb l'hort al davant, però, finalment es va convertir en Ajuntament. El nom de la plaça ha canviat infinitat de vegades al so del règim polític de torn.</p> | 41.4896416,2.3569340 | 446319 | 4593314 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58371-foto-08172-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58371-foto-08172-177-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58333 | Rituals en els bateigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-en-els-bateigs | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 144-145. GOMEZ VINARDELL, Joan (1989). Costumari premianenc. Pàgina de reculls etnològics. Dins Joves de Sant Cristòfor, núm. 5. Premià de Mar, maig de 1989, pàg. 12.</p> | XX | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Joan Gómez (1989) explica un costum relacionat amb els bateigs durant la postguerra a Premià que ell mateix va viure en persona: 'Els diumenges a les cinc de la tarda, en sortir de doctrina, començava l'acte litúrgic de passar per les aigües baptismals els nounats de la població. Acabada la cerimònia, la llevadora sortia de l'església amb criatura en braços, acompanyada de pares, parents i amics. Fora els esperava una gran munió de canalla amb els crits repetitius 'és viu, és viu' I com a premi els padrins, pares i convidats ens tiraven grapats de confits i caramels, peces de deu, de cinc cèntims i, entremig, alguna pela rúbia. La criatura era passejada per la població. Sortien en comitiva parents i amics des de l'església fins a la casa del nounat ... Cantant o repetint 'tireu confits, tireu confits, que són podrits; tireu vellanes, tireu vellanes que són torrades (o que són corcades (?); si no en tireu el nen (o la nena) es morirà, i es tornava a repetir és viu és viu, volem pessetes que són rossetes, volem pessetes que són rossetes... Si les tirades eren magres, per incitar als familiars cridàvem: és mort, és mort, és mort ... Fins que per fer-nos callar tornaven a tirar quelcom, i com que aquesta seqüència s'esdevenia a darrera hora, ja arribats davant la casa i els tiraires o convidats, amics i família ja havien acabat les municions i/o les llaminadures, s'arribava al que en dèiem la traca final o l'escura butxaques, on escuràvem les butxaques a favor dels que amb corredisses i picabaralles ens disputàvem els fruits del bateig, arreplegant al final alguna grossa que a manca de ferralla sortia de les butxaques ja esgotades pels crits i la tabarra que no els deixava iniciar el convit en pau. Quan un bateig era bo o de persones benestants ja s'esperava, i si la recollida ens havia omplert les butxaques se'n parlava durant molt de temps...'.</p> | 08172-139 | Premià de Mar | 41.4894700,2.3567700 | 446305 | 4593295 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 58334 | Rituals relacionats amb Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-relacionats-amb-sant-cristofol | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 146-147. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 157. SOL, Joan i JIMÉNEZ, Xito (2005). Els premianencs i el mar. Associació Bellamar. Centre d'Estudis Marítims. Premià de Mar.</p> | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Segons explica Cels Gomis (1987) i recull Coll (2004) el dia 10 de juliol, festa de Sant Cristòfol, patró del municipi, era costum, al punt del migdia, posar les criatures nues dins el mar per tal que el sant les guardés de dolor. Els adults en canvi, n'obtenien salut i gràcia.</p> | 08172-140 | Premià de Mar | <p>Era costum durant molts anys fins ben entrat el segle XX, començar els banys el dia de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, patró del municipi. La gent que feia banys com a remei prescrit pel metge, feia nou dies seguits de banys i després parava fins l'any vinent.</p> | 41.4882100,2.3575900 | 446373 | 4593154 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 58195 | Escola Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-assis | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CANALS i RAMON, Joana (1988). Com un gra de mostassa. Breu memòria de la Fundació de l'Escola Assís de Premià de Mar. Escola Assís. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular (17,5 x 19,5 m), de tres crugies perpendiculars a la façana en planta baixa. En les plantes superiors les crugies estan al voltant del cos central que inclou l'escala de tres trams. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a llevant, té una composició simètrica a excepció d'una finestra de la planta baixa que trenca la simetria. Utilitza ornamentalment la fàbrica de maó vist tant a la planta alta, en el coronament com a les cantoneres i en els brancals i llindes de finestres i porta d'accés i en la divisió de la façana en tres parts. A la planta baixa hi ha la porta d'accés, centrada i envoltada per dues finestres; a les crugies laterals hi ha obertures triples. A la planta pis, hi ha tres grups de finestres aïllades, a la crugia central tres finestres simples i a les laterals dues finestres dobles. A la planta segona, tres grups de finestres dobles a la crugia central i finestra triple a les laterals. El parament de la resta de la façana és un estucat llis amb un sòcol de pedra.</p> | 08172-1 | Carrer de la Plaça, 35-41 | <p>L'any 1887 es va crear una comissió de Pares per negociar l'establiment d'un centre d'ensenyament religiós per a nenes. Aquesta comissió es va reunir el 23 de desembre d'aquell any amb mossèn Manel Seda, rector de la parròquia, i va decidir contactar amb la Congregació de Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. El primer de gener de 1888 arribaven a l'estació de Premià de Mar quatre monges de l'ordre per començar el curs escolar, tal i com volien els pares. Primer s'establiren en la casa del número 35 del carrer de Sant Cristòfol, que aviat es va quedar petita i hagueren d'annexionar la casa del costat. Però no va ser fins l'any 1902 que compren un solar propietat de Marianna Manent i Cortès. Les obres del nou edifici conclouen el 1905. Durant la guerra s'anomena Escola Nova Unificada Ferrer i Guàrdia.</p> | 41.4907617,2.3562120 | 446260 | 4593438 | 1905 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sovint s'ha atribuït l'autoria d'aquest edifici a Puig i Cadafalch per la seva tipologia, però no hi ha cap document, de moment, que ho pugui certificar. | 98|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58196 | Fàbrica Lió; Can Puiggròs; Lyon-Barcelona, SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-lio-can-puiggros-lyon-barcelona-sa | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CLAUSTRE DE PROFESSORS (1998). La Lió: de fàbrica a escola. Cent anys de la nostra història. CEIP La Lió de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Antic edifici fabril reconvertit en una escola pública. Els elements conservats de l'antiga fàbrica són els edificis de valor patrimonial: el porxo d'entrada, una nau i la xemeneia. Existeix també un soterrani amb un seguit de passadissos que es van tapiar en el seu moment, un pou i una caldera de fuel. El porxo té la façana al carrer Joan Prim, és de maó vist amb un sòcol de mamposteria i una estructura de la coberta de ferro amb la coberta de fibrociment. Aquest porxo té quatre obertures en disposició geomètrica, les dues centrals més grans per l'entrada de vehicles i transport rodat i les laterals més petites, una de les quals era l'antiga porteria. Actualment, queda desvinculat de qualsevol estructura arquitectònica. La nau és de planta rectangular de 20 crugies perpendiculars a la façana principal, consta de planta baixa, planta pis i planta semisoterrani, en el costat de migdia. També està feta de maó vist formant conjunts ornamentals amb la mateixa disposició dels maons amb contraforts. Les façanes de llevant i de ponent són les que tenen més longitud, però l'entrada es troba en la façana septentrional. La façana de migdia comparteix mitgera amb les cases del carrer Colom. Les dues principals façanes tenen obertures disposades simètricament, cada crugia conté una finestra octogonal. Coberta amb encavallada de ferro i vidre armat. La façana d'accés té una torre adossada de planta quadrada. La xemeneia forma, actualment, un conjunt independent, feta de maó vist.</p> | 08172-2 | Carrer Joan Prim, 30 | <p>L'edifici es construí l'any 1898 per encabir-hi una indústria tèxtil: Can Puiggròs. Bartomeu Puiggròs fou el fundador d'aquesta indústria que realitzava tots els processos del teixit: des del filat fins els acabats. Els telers es movien amb vapor que utilitzava el carbó per generar-lo. Entre 1909 i 1910 hi treballaven 79 homes i 131 dones entre 14 i 50 anys; que representa més del 7% de la població total del municipi (no l'activa). La seva importància també es defineix quan l'any 1917, Energia Elèctrica de Catalunya, SA projecta ampliar la xarxa soterrada de Premià per poder alimentar millor la fàbrica. Entre 1928 i 1929 es produeixen conflictes laborals que portaran al tancament de l'empresa i al canvi de propietaris, l'any 1930. Neix la Lió Barcelona, de la mà de Mr. Badoy i es converteix en el primer lloc de l'estat espanyol on es comença a estampar amb la tècnica serigràfica o lionesa. L'any 1979 en un context de crisi general i del sector tèxtil en particular es produeix l'inici del seu tancament. La importància patrimonial de l'edifici i la necessitat de conservar-lo provoca un procés entre veïns i administració que finalitza amb la creació d'una escola pública. L'any 1985, el conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Joan Guitart inaugura la finalització de les obres.</p> | 41.4910600,2.3600382 | 446580 | 4593469 | 1898 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58197 | Església de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MARGENAT, Joaquim (1983). Breu resum de la construcció de l'església parroquial de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 1-2. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1991). Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; dins Joves de Sant Cristòfol, núm. 11, juliol de 1991. Parròquia de Sant Cristòfol de premià de Mar; pàgs. 8 -13. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador, col·lecció El Montalt, núm. 5. Argentona. PARADERA, Mossèn Josep (1932). Notes històriques. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Diari El Matí. | XIX-XX | Església de planta de creu llatina amb tres naus, la central més ampla i dues laterals on s'ubiquen alguns altars. L'eix principal correspon a l'entrada i el presbiteri amb capçalera recta, i l'eix transversal amb el transsepte i el creuer. A l'esquerra del presbiteri hi ha la sagristia i a la dreta la Capella del santíssim que es comuniquen per darrera. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i en l'eix principal amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el creuament dels dos eixos s'alça una cúpula sobre quatre petxines il·luminada per un llanternó. El campanar s'ubica a l'esquerra, és octogonal sobre base quadrada i rematat amb torre octogonal més petita i pas perimetral amb barana de balustrada. Tot rematat amb un pinacle i una creu al seu damunt. Les campanes es diuen Jacinta i Tecla i es van beneir a mitjans dels anys 60 del passat segle. Per sota el nivell de les campanes, hi ha quatre rellotges. La façana és d'estil barroc seguint les línies de l'antiga església. El parament és pla amb cornisa dibuixada i rosetó central. L'element més destacable de la façana i de tota l'església és la portada barroca de pedra granítica amb motius mariners. A l'interior també destaca el baldaquí, d'estil barroc salomònic. | 08172-3 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | L'actual església és fruit de la reconstrucció realitzada a partir de l'any 1939, ja que durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va cremar i es va enderrocar a mà, deixant només un metres d'alçada del mur perimetral. Les primeres dades que fan referència a l'existència d'una ermita dedicada a Sant Cristòfol daten de 1798, quan es posa la primera pedra i es beneeix. Però no és fins el 10 de juliol de l'any 1820 que s'hi celebra la primera Missa. No és fins l'any 1841 que sant Cristòfol aconsegueix independitzar-se com a parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, no sense maldecaps, tot i que des de l'any 1836 ja hi havia ajuntament. A partir d'aquest moment s'inicia un projecte d'ampliació del temple que trigaria forces anys en finalitzar. L'aspecte d'aquell temple el coneixem per alguna fotografia conservada i veien l'aspecte de l'actual església, ja que es va seguir el mateix model, si més no pel que fa a la planta. | 41.4896100,2.3566700 | 446297 | 4593310 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58197-foto-08172-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|96 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58198 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-4 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular de quatre crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a llevant. Té un cos de galeria afegit a la façana de ponent de dues plantes ocupa part de les tres primeres crugies. Consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La coberta de la galeria és plana practicable a mode de terrat. La façana té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'entrada i tres finestres, i a la planta pis amb un balcó damunt la porta d'entrada i tres finestres més. Els arcs de les obertures són de mig punt amb motllura. Els brancals de la porta d'accés són de pedra granítica treballada. La cornisa està decorada i el pla de façana sobrepassa la coberta. A finals dels anys 80 es va construir el casal Germà Miquel. És de planta quadrangular i té façana secundària al carrer Sant Cristòfol. Consta de planta baixa, planta pis i golfes; a la planta baixa hi ha un auditori esglaonat. L'escala d'accés a les diferents plantes es situa en l'espai entremig entre la rectoria i el casal.</p> | 08172-4 | Carrer Rectoria, 15 | <p>Quan l'any 1841 es constitueix la parròquia de Sant Cristòfol independent de la de Sant Pere de Premià, la família Manent havia cedit els terrenys on hi havia l'església i s'havia de construir la rectoria amb l'hort al davant. Mentre no es construeix aquest edifici, l'Ajuntament cedeix aquest edifici per la Rectoria. Aquell acord provisional es convertí en permanent. L'Ajuntament ocupava l'espai que havia de ser Rectoria i la Rectoria ocupava un espai cedit per l'Ajuntament. Aquest desequilibri no es va legalitzar fins els anys 80 del segle passat.</p> | 41.4899630,2.3562562 | 446263 | 4593350 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58198-foto-08172-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58198-foto-08172-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58199 | Propagadora del Gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/propagadora-del-gas | ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOFILL, Montserrat (1993). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, núm. 17, abril de 1993. COMAS, Ure (1995). L'alcalde de Premià de Mar ataca l'oposició i afirma que renovaria el pacte amb el PP. El Punt, 10 de maig de 1995. CRESPO, Montserrat (1995). Salvem el Gas. La Clau, del 19 al 25 de maig de 1995. DÍAZ, Ma Jesús (1995). La Plataforma Cívica demanarà que la Fàbrica del Gas es consideri bé d'interès local. Premià Actual, 19 d'abril de 1995, pàg. 3. DURAN i SALAT, Josep (1987). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Setembre de 1987. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La fàbrica de gas de Premià de Mar. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar, un sifó sense gas. A tota vela, núm. 5, pàg. 7, abril de 1995. ERC de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar a mig gas. Zerovuittresquaranta, núm. 55, abril de 1995, Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Amenaça de destrucció d'un bé patrimoniable a Premià de Mar. Dossier de Patrimoni Cultural d'informació i documentació per als municipis. Abril de 1995, núm. 70. Diputació de Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La preservació del patrimoni cultural, una assignatura pendent de la nostra societat: la Fàbrica del Gas de Premià de Mar. Tribuna del Full Informatiu de la Societat Catalana d'Arqueologia, núm. 115, maig de 1995. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). La conflictivitat social en el patrimoni cultural. La recuperació d'un element patrimonial a Premià de Mar (El Maresme): La Fàbrica de Gas; dins Segones jornades de patrimoni cultural i societat. Col·lecció Costa de Llevant, núm. 3. associació d'Estudis Científics i Culturals. Premià de Mar, pàgs. 115-123. NIELL, Cristina (1995). L'Ajuntament de Premià vol enderrocar dues naus de la fàbrica del Gas, El Punt, 2 de març de 1995, portada i pàgina 3. NIELL, Cristina (1995). S'oposen a l'enderrocament de part de la fàbrica de gas de Premià. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). ERC presenta una proposició no de llei per impedir l'enderroc de la fàbrica de Gas de Premià. El Punt, 26 de març de 1995. NIELL, Cristina (1995). Demanen que la fàbrica del Gas de Premià sigui declarada bé d'interès local. El Punt, 4 d'abril de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). La Plataforma de la fàbrica del Gas titlla l'alcalde de 'populista'. El Punt, 14 de maig de 1995. RODRÍGUEZ, Àngela (1995). L'Ajuntament de Premià de Mar aprova l'enderroc de dues naus de l'antiga fàbrica del Gas. Premià Actual, 22 de març de 1995, pàg. 5. ROSSELLÓ, Martí (1995). La fàbrica del Gas de Premià de Mar. El Punt, secció La Galeria, 16 d'abril de 1995, pàg.7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga fàbrica de gas que ha estat rehabilitada per encabir-hi un museu tèxtil i diverses dependències municipals. L'edifici originari estava format per un edifici principal, dos naus posteriors i tres gasòmetres, dels que només es conserven l'estructura de contenció. L'edifici principal consta de dos cossos simètrics formats cadascun per dues naus d'una crugia i units per una reixa central de ferro forjat que és l'entrada principal al recinte; la coberta és de teules provençals a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues naus posteriors són de planta rectangular, en origen estaven obertes per la façana interior al recinte amb arcades de mig punt. L'obra és de fàbrica de maó vist en els brancals i llindes de façana i finestres i en els matxons de l'entrada i el pla de façana de pedra. A l'extrem septentrional del solar hi havien tres gasòmetres. El projecte de remodelació de l'edifici per convertir-lo en museu tèxtil i dependències municipals realitzat per Antoni Càceres. | 08172-5 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | L'antiga fàbrica del gas comença a funcionar l'any 1884, és una de les poques restes al nostre país d'aquesta activitat industrial. El gas manufacturat fou una important innovació de la Revolució Industrial. A finals del s. XVIII, inicis del XIX es realitzen les primeres aplicacions industrials. Gràcies a aquestes s'aconseguí produir gasos combustibles per a destil·lació seca de l'hulla i destinar-los a l'enllumenat. La 'Sociedad Catalana para el alumbrado de Gas' fou la primera empresa que s'instal·là a Catalunya per produir gas per l'enllumenat públic l'any 1843. L'any 1853 la societat 'La Propagadora del Gas' compra a Premià uns terrenys i el febrer de 1884 es va posar en funcionament la fabricació de gas. El carbó utilitzat era hulla granada i antracita, provinent d'Astúries i Anglaterra, transportat a Barcelona en vaixells; allà es carregava en trens amb vagons que arribaven fins a Premià, a l'estació i d'aquí a la fàbrica en carros i camions. El 1913, l'empresa 'Catalana de Gas i Electricitat' va adquirir totes les instal·lacions de 'La Propagadora del Gas'. A partir del 1913, les empreses elèctriques van estendre les seves xarxes de distribució pel Maresme i, poc a poc, les poblacions servides per gas van anar canviant els serveis d'enllumenat i força per electricitat, cosa que va representar una important reducció en el subministrament de gas. La guerra europea dels anys 1914 - 1918, va produir un fort col·lapse, degut a la manca del carbó d'Anglaterra i a les reduïdes possibilitats de transport marítim del carbó d'Astúries. La fàbrica de Premià va poder seguir en servei, encara que molt restringit, cremant carbó vegetal, pinyols d'oliva i costals de llenya provinents dels boscos dels voltants de la població. Aquests combustibles no produeixen els subproductes de carbó de coc, ni quitrà, gravant per tant el rendiment econòmic de l'empresa. Poc a poc, es va anar normalitzant la recepció de carbó d'hulla. L'entrada del gas i l'electricitat va reduir les vendes del carbó creant un nou problema a les fàbriques, que veien augmentar l'existència de dit subproducte. Quan semblava que pels anys 30, la situació de les empreses gasistes s'estava normalitzant, es presentaren noves dificultats d'arribada de carbó, entre 1937 i 1950. A conseqüència dels conflictes es va interrompre en moltes ocasions el subministrament de gas als abonats. La fàbrica de Premià va continuar fins el 1941, en que va arribar la canalització d'un tub que portava el gas produït a Barcelona, finalitzant la funció productiva de la indústria, continuant però com a reguladora del subministrament als abonats de la seva zona. L'any 1956 la 'Catalana de Gas' va posar en servei la fàbrica de Sant Martí, un nou procediment de producció amb el tractament de fuel oil pel sistema 'cracking catalitie', que va representar una gran economia de carbó i una major regularitat en el subministrament, que va repercutir favorablement en la zona del litoral. L'any 1971 es va canviar a Premià de Mar el subministrament de gas anomenat 'ciutat' per gas natural i l'any 1983 les funcions comercials que quedaven a la delegació de Premià foren traspassades a les oficines de Badalona i Mataró, quedant totalment eliminada la fàbrica de Premià de Mar. La fàbrica de Premià va complir una important funció durant els anys que va estar en servei, impulsant el desenvolupament d'indústries, comerços, pagesia i confort en habitatges; donant feina a la vegada a petites indústries de construcció als que encarregava serveis auxiliars de manteniment i proporcionava feina a lampistes de les poblacions afectades. Va crear llocs de treball i en els darrers anys de fabricació i distribució conjunta, comptava amb una nòmina de personal d'uns 40 treballadors. En l'aspecte social, s'anticipà a la implantació de disposicions de previsió social: manteniment dels salaris fins a la seva mort, donar facilitats d'absència en casos de necessitat familiar i anticipant crèdits sense interès. | 41.4888900,2.3527600 | 445970 | 4593233 | 1884 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58200 | La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salle | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici de dues naus perpendiculars en forma de 'T' capgirada. La nau principal, orientada est - oest, és de tres crugies paral·leles a la façana, segons mòdul ABA. Els mòduls A contenen aules i dependències diverses; el mòdul B és el passadís central que travessa tot l'edifici i comunica les aules d'esquerra i dreta i les escales dels dos extrems. La nau perpendicular, orientada nord - sud, és d'una sola crugia i conté la capella i la biblioteca. Consta de semisoterrani, tres pisos i golfes. Les dues cobertes són de teules àrabs a dues aigües interseccionades en creu amb els careners paral·lels a les façanes i amb finestres en mansarda. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons mòdul ABCBA: en el mòdul C hi ha l'accés central amb escala fins a la planta baixa, amb una porta d'arc de mig punt; en els mòduls A, hi ha accessos secundaris també elevats amb l'accés per escales; i els mòduls B amb tres fileres de set finestres i una filera d'obertures que corresponen al semisoterrani. Els brancals, ampits i llindes de façana i finestres estan fets d'obra de maó vist; el pla de façana és de pedra coronat amb cornisa treballada. | 08172-6 | Carrer Abat Oliba, 17 | El 26 de setembre de 1906 arriben tres Germans a Premià de Mar i compren una parcel·la per construir-hi un edifici (escriptura datada el 18 d'octubre). El 21 de juliol de 1908 s'inaugura el Noviciat amb 27 aspirants belgues acompanyats pel Sant miquel Febres Cordero. Els plànols estan datats l'any 1907 i són obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el germà Geraldus. Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu. | 41.4881600,2.3502700 | 445762 | 4593153 | 1907 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Germà Geraldus | Els plànols de l'edifici es conserven en el fons de l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.L'edifici té una gran similitud amb el col·legi de La Salle de Figueres, que s'inaugurà l'1 de maig de 1910. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58201 | Can Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tous | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Bloc de pisos aïllat amb façanes als quatre vents de planta quadrangular i parets de càrrega. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta plana practicable a mode de terrat català amb el volum d'escala. La façana principal orientada a migdia té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definida a la planta baixa per la porta d'accés centrada i dues finestres (una a cada costat); a les plantes pis amb una balconada i finestres als costat. Coronament del terrat amb la inscripció de l'any 1902. Destaquen els canalons de desguàs fets de ceràmica.</p> | 08172-7 | Carrer de la Plaça, 67 | <p>Es tracta del primer bloc de pisos construït a Premià de Mar.</p> | 41.4887947,2.3578280 | 446393 | 4593219 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58202 | Magatzem al carrer Gibraltar; Can Gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-al-carrer-gibraltar-can-gravada | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici d'origen fabril reconvertit en habitatges. És de planta rectangular formada per cinc crugies, en la segona es troba un lluernari, i dues alçades. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica segons mòdul A-B-A-B-A. Les cinc obertures en la façana corresponen a les cinc crugies interiors de les naus. Els mòduls A tenen una composició simètrica amb una obertura triple (separada amb dos pilars) a la planta pis i una altra a la planta baixa, però la de la planta pis es realça amb un arc rebaixat i un guardapols continuat. Els mòduls B són idèntics a la planta pis i tenen una gran obertura d'accés a la planta baixa. Cornisa i nivell de forjat treballats amb motllures.</p> | 08172-8 | Carrer Gibraltar, 14-20 | <p>Primer fou una fàbrica tèxtil, de teixits a la plana promoguda per la família Xivillé. L'any 1912 fou adquirida per Joan Colomer i Clarà. Des de 1918 fins el 1957 fou dirigida per Jaume Mujal, primer, i Jaume Ramon Mujal, després. Als anys 70 del segle passat fou una fàbrica de fanals de carrer i curvatura de tubs (Saker-Fermi, SA). Finalment un magatzem d'una empresa d'estampació (Tripol, SA).</p> | 41.4890720,2.3550518 | 446161 | 4593252 | 1908 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans de la darrera reforma hi havia una jàssera de ferro a la façana, utilitzada com a cinta transportadora per càrrega i descàrrega. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58203 | Cooperativa La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-unio | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MORAGAS, Salvador (1985). Onomàstica premianenca (X), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 19, octubre de 1985. Premià de Mar, pàg. 15. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | Necessita restauració acurada abans d'aparèixer problemes estructurals i una organització clara d'accessos, serveis comuns i coberta. | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que dóna al carrer Sant pau per la façana sud i al carrer Aurora per la façana septentrional. Consta d'una crugia simple pel carrer Sant Pau i gran escala d'accés al nivell de la planta i triple crugia pel carrer Aurora en la planta baixa i encavallada a la planta pis. Coberta plana practicable al carrer Sant Pau i de dues aigües al carrer Aurora. La façana nord té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits a la planta baixa per una entrada centrada i dues finestres laterals; i a la planta pis per un gran balcó corregut amb curvatura central i tres obertures d'arc de mig punt amb motllura perimetral plana. El pla de façana sobrepassa la coberta i està coronat amb quatre elements ornamentals. La façana sud està definida a la planta baixa per dues portes amb llinda, la d'accés central més gran; una petita finestra amb llinda al costat dret de la façana al nivell d'un primer pis; i un balcó amb barana de ferro i obertura amb llinda a la planta segona. Coronament amb balustrada d'obra i cornisa de maó vist. L'element més destacable de l'edifici és l'escalinata d'accés a la planta pis des del carrer Sant Pau, amb les dues columnes laterals.</p> | 08172-9 | Carrer Aurora, 20; carrer Sant Pau, 13 | <p>Fou una cooperativa de consum, amb un espai destinat a botiga de queviures, cafè tertúlia dels socis i sala d'espectacles. La CNT/FAI el va incautar durant la guerra civil espanyola (1936-39) i amb la victòria dels colpistes passà a ser seu de falange. Des de la democràcia ha passat per ser la seu d'un munt d'entitats culturals. La CNT en reivindica la propietat.</p> | 41.4907958,2.3583914 | 446442 | 4593442 | 1928 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58203-foto-08172-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58203-foto-08172-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58204 | Nuevo Siglo; can Chulapón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nuevo-siglo-can-chulapon | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MORAGAS, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (V), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 12, maig-juny de 1983. Premià de Mar, pàg. 4.</p> | XX | Necessita una restauració abans no afecti l'estructura i la coberta, ja que fa molts anys que està en desús. | <p>Edifici entre mitgeres d'una sola crugia, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat català amb el volum de l'escala. La façana principal, orientada a migdia, te una composició simètrica, definida en planta baixa i planta pis per obertures a tota l'amplada, destinades a aparador dels magatzems El Siglo; a la segona planta, destinada a habitatge, hi ha un balcó corregut a tota l'amplada amb dues obertures amb llinda. Al damunt es pot llegir la inscripció 'Nuevo Siglo', amb un coronament curvilini i amb un bàcul de ferro forjat rematant l'edifici. Al darrera hi ha un pati.</p> | 08172-10 | Carrer del Segle, 9 | <p>El primer ús de l'edifici fou un habitatge de planta baixa més pis amb una petita botiga de llauner. Als voltants de l'any 1920 el contractista Pau Albert s'encarregà de la remodelació dels nous magatzems comercials El Nuevo Siglo, per part de la família Vidal. Finalment, l'any 1993 es cedeix a l'Ajuntament que només l'ha fet servir de magatzem. Era conegut com a Cal Chulapón.</p> | 41.4899138,2.3566814 | 446298 | 4593344 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58204-foto-08172-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58204-foto-08172-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58204-foto-08172-10-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58205 | L'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lamistat | <p>ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici completament reformat per adequar-lo a les necessitats actuals, però que s'ha mantingut la façana i l'estructura de l'edifici original, que era de planta quadrada amb quatre pilars rodons que estructuren la planta en tres crugies iguals i amb la coberta plana. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica en els tres cossos que la formen. En el cos central es defineix l'entrada, amb la porta amb llinda amb un fris decorat amb motius florals i, en el centre, l'any 1902. Està coronat per una cornisa suportada per dos tríglifs als costats. Damunt la cornisa motllurada una decoració flamígera amb fulla d'acant central. Per damunt es pot llegir 'Centre Amistat Obrera' i a sobre un ull de bou. En els cossos laterals, s'obren dos parells de finestres amb llinda amb guardapols semicirculars amb ornamentació floral. El parament és un esgrafiat de carreus posats a portell, amb sòcol i recreixements a l'entorn de les obertures i a les cantonades i amb separacions entre les crugies i a mitja alçada. El coronament és triangular en la crugia central.</p> | 08172-11 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900630,2.3591887 | 446508 | 4593359 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58205-foto-08172-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58205-foto-08172-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneixia amb el sobrenom de Can Seixanta. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58206 | Patronat Social Premianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-social-premianenc | <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular de planta baixa lliure amb escenari elevat i dos pilars per l'amfiteatre. Coberta de fibrociment a tres aigües. La façana principal, orientada a ponent, té una disposició simètrica de tipus modernista, defugint les línies rectes i utilitzant la sinuositat i línies corbes, que tenen la seva màxima expressió en les dues portes de la planta baixa, pràcticament emmarcades dins una motllura continuada amb l'obertura de l'antiga taquilla al mig. Aquesta sinuositat també es defineix en el coronament de la façana. Destaca ,a l'alçada de la planta pis, una tribuna poligonal amb vitralls de colors groc, verd i blau . A cada costat de la tribuna hi ha sengles finestres amb esgrafiats a la part superior.</p> | 08172-12 | Carrer Reverend Parareda, 26 | <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> | 41.4895400,2.3579500 | 446404 | 4593302 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58206-foto-08172-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58206-foto-08172-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58206-foto-08172-12-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58207 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-2 | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XVII-XIX | Masia de planta quadrada amb una crugia perpendicular a la façana i una crugia al darrera paral·lela a la façana, que consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal, orientada a migdia, amb una porta d'accés amb arc de mig punt i finestra amb llinda a la dreta i una petita obertura amb pedra treballada a l'esquerra. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda, d'igual factura a la de la planta baixa, fetes en època molt recent. Destaca un rellotge de sol pintat sota el carener fet el 1964, però amb els anys pintats a dalt 1626-1888. Està envoltada de jardí en tres dels seus quatre costats. | 08172-13 | Camí Ral, 44 | Primera documentació que es remunta a l'any 1626. Consta que a l'any 1888 es va fer una forta reforma, convertint la casa en dues independents: uns llogaters i una casa de telègrafs. L'any 1964 es va fer la darrera reforma. | 41.4885100,2.3565100 | 446283 | 4593188 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc