Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58256 | Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-entre-els-carrers-de-la-placa-i-joan-prim | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament del carrer. El material arqueològic documentat consisteix en ceràmica ibèrica i material constructiu (teules i ímbrex).</p> | 08172-62 | Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim | <p>Troballes realitzades a partir d'un seguiment de màquines realitzat entre setembre i novembre de 1996.</p> | 41.4949300,2.3643900 | 446946 | 4593896 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58257 | Mas Foxà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-foxa | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià. Guia turística , pàg. 27. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1992). El jaciment arqueològic de Mas Foixà (Premià de Mar). Full Informatiu, 28. Premià de Mar, pàgs. 2-4. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GÓMEZ, J. i COLL, Ramon (1990). Un dolmen a Premià de Mar?; dins Full Informatiu, núm. 22. Premià de Mar, pàg. 7.</p> | I aC- I dC | Destruït en part | <p>En aquest indret hi havia el Mas Foixà, però a la dècada de 1970 es va enderrocar per fer-hi una promoció d'habitatges, durant les tasques d'excavació dels fonaments es documentaren fortuïtament material ceràmic arqueològic. El material documentat consistia en ceràmica d'època romana: 4 fragments de coll, vora i arranjament de nansa d'àmfora del tipus Pascual 1.</p> | 08172-63 | Carrer Santiago Rusiñol, cantonada Gran Via de Lluís Companys | <p>Troballa realitzada a mitjans de la dècada de 1970.</p> | 41.4949200,2.3643900 | 446946 | 4593895 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons notícies orals de l'antiga masovera del Mas Foixà, hi havia dues grans pedres amb una tercera pedra de sostre a l'interior de les quals s'hi havien trobat morts. Aquestes pedres s'havien utilitzat per recolzar-hi canyissars i altres elements vegetals. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58258 | Palmar Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmar-hotel | <p>ÁLVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià. A:Butlletí A.E.C.C. . Premià de Mar, pàg.10. ARXÉ, J.; COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). PALMAR Hotel, Premià de Mar. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989; dins Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Barcelona, pàg. 164. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, R. i CAZORLA, F. (1987). El jaciment del Palmar Hotel. Campanya de salvament de 1984; dins El Museu, 1. Premià de Mar, pàgs. 7-9. COLL, Ramon (1988). El comerç al llarg de la història. L'època imperial romana (ss I-V dC). Unió de botiguers de Premià de Mar; dins Butlletí Informatiu, núm. 20. Premià de Mar, pàg. 10. COLL, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià de Mar. Guia turística de Premià de Mar, pàg. 28. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i JÀRREGA, Ramon(1993). Anforas itálicas de época tardorromana en Hispania. Los hallazgos del Palmar Hotel (Premià de Mar, Barcelona); dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 66. Madrid, pàgs. 310-323. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Familia. Premià de Mar, pàg.12 . LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme . Mataró, pàgs.19 i 20 . OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. QUADRADA LLOVERA, Roger (2002). Prospecció arqueològica en la parcel·la delimitada pels carrer d'Enric Borràs i de Torrent Malet. Comissaria mossos esquadra. Premià de Mar (el Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | I aC-V dC | En part destruït | <p>Restes d'una necròpolis i possible assentament d'època romana descoberts l'any 1976 en rebaixar els terrenys de manera totalment destructiva. Només es va poder recuperar els materials provinents de tombes en àmfores (Dressel 2-4 tardà o Gricignano), en teules. Es calcula que podrien haver-hi unes 70 tombes. Una tomba, pertanyent a un nen, presentava en el cap una corona feta de cargol punxenc (Múrex brandaris). Una altra tomba, es trobava recoberta d'opus spicatum, en peces de ceràmica de 7 x 4 x 2 cm. I en el cap tenia una corona de cargols, petxines i vidre de quars.</p> | 08172-64 | Entre el passeig St. Joan Baptista de La Salle, els torrents Malet i Castells i el club de tenis. | <p>L'any 1976 es destruí una extensa necròpolis en la remoció dels terrenys i només es pogueren recollir literalment darrera l'excavadora restes de tombes diverses. L'any 1984 es realitzà una excavació d'urgència a la zona sud, que consistí en l'obertura d'una cala de sondeig de 2 x 2 metres en la que es documentà una tomba de teules d'època romana.</p> | 41.4871000,2.3487100 | 445631 | 4593037 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58259 | Passatge Banyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-banyoles | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Segons informació oral de Joan Gómez que recull Prevosti (1981), durant unes obres en un lloc no precisat del Passatge Banyoles, es van descobrir les restes d'un mosaic romà que segons sembla fou destruït.</p> | 08172-65 | Passatge Banyoles | <p>Troballa efectuada entre 1960 i 1970.</p> | 41.4909500,2.3490400 | 445661 | 4593464 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58260 | Plaça de la Sardana / Vapor Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-sardana-vapor-vell | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1995). Restes iberoromanes a la zona del 'Vapor Vell' (Premià de Mar); dins la XI Sessió d'Estudis mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 145-157.</p> | VI aC-IIdC | Destruït en part | <p>Troballes superficials de material ceràmic d'època iberoromana, entre les que destacaven imitacions de Terra Sigil·lada aretina. L'any 1995, durant un seguiment de màquines, es documentaren nivells i ceràmica del primer ferro (650 - 550 aC), però dins el llit d'una antiga riera i, per tant, es tractava de material arrossegat.</p> | 08172-66 | Carrer Eixample | <p>Troballes realitzades en diferents fases: entre 1979 i 1981, el 1986 i el 1995 arrel d'un seguiment de màquines.</p> | 41.4914900,2.3575600 | 446373 | 4593519 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58261 | Vallpremià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallpremia | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC- I dC | Destruït | <p>L'any 1979, durant la construcció d'aquests habitatges, es documentaren materials ceràmics arqueològics consistents en ceràmica comuna (ibèrica i romana), àmfora romana (Dressel 1C i Pascual 1) i ímbrex.</p> | 08172-67 | Carrer Mossèn Jacint Verdaguer | <p>Troballa realitzada l'agost de l'any 1979</p> | 41.4958700,2.3632000 | 446847 | 4594001 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58262 | Horta Farrerons; Vil·la de Can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-farrerons-villa-de-can-farrerons | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2002). La vil∙la romana de Can Farrerons a la llum de les darreres intervencions. Propostes d'actuació arqueològica i de patrimonialització per a Premià de Mar (El Maresme); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 53‐70. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2005). La vil∙la romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Maresme). Resultats de les darreres intervencions. Tribuna d'Arqueologia 2001‐2002, pàg. 167‐188. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. FONT, Josep i COLL, Ramon (2005). Memòria científica de la intervenció arqueològica a l'Horta Farrerons. Premià de Mar, El Maresme. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. FONT, Josep i TOR, Pere (2009). Pla director de l'edifici octogonal romà de l'Horta Farrerons. Premià de Mar. Centre d'interpretació vil·la romana de Can Farrerons. Inèdit</p> | I-VI dC | Molt bon estat la part excavada, però hi ha un sector amagat sota el carrer i escapçat per les pantalles del nou edifici. | <p>Important edifici octogonal d'època romana que formava part d'una gran vil·la o mansio. Consta d'una superfície de 735 m2 i 12 metres de costat, orientat segons els punts cardinals. La fase inicial de construcció i primera ocupació de l'edifici manté certs dubtes a nivell cronològic. De forma general es tendeix a pensar que es tracta d'una fundació baix imperial (segles III- IV dC), criteri argumentat per la geometria octagonal i els paral∙lels existents, generalment datats d'aquest període. Tot i així, hi ha un seguit d'indicis que permeten plantejar que es tractaria d'una fundació de finals del segle I o principis del segle II dC. El caràcter de l'edifici i la seva funcionalitat, en conjunt, manté també certs dubtes. La distribució dels diversos departaments de l'edifici permeten observar-hi la funcionalitat tradicional de la pars urbana d'una vil∙la romana: un atri central que actua com a distribuïdor, un conjunt d'habitacions que s'han d'interpretar com a cubicula amb avantsala, exedra, tricilinia i fins i tot potser oecus, així com els banys privats de la casa. Deixant de banda l'excepcional conservació del balneum, no ens han arribat restes de la funcionalitat de la resta d'habitacions. L'ús residencial de l'edifici finalitza vers finals del segle IV dC, moment en que s'enderroquen i amortitzen les termes. A partir d'aquest moment, durant tot el segle V i potser fins entrat el segle VI dC, pràcticament tota la superfície de l'edifici serà destinada a usos artesanals i productius. Tan sols els àmbits 2 i 3, a l'antic recinte termal, seguiran essent emprats com a habitatge. La resta de l'octàgon, fins i tot l'exterior, serà profundament transformat en una indústria, malmetent i desbastint totes les antigues estructures per les necessitats de les noves instal∙lacions. L'edifici acollirà en aquells moments una considerable instal∙lació vinícola, de la qual se n'ha conservat la sala de premsatge, diversos dipòsits i nombroses fosses per a la col∙locació de dolia, i un taller de forja de ferro, ben testimoniat per nombroses estructures de combustió. L'ocupació de l'edifici sembla finalitzar‐se entre els segle V i VI, període en el que s'abandonen totes les instal∙lacions i moment en el que, tant en la darrera zona habitatge com a l'exterior de l'edifici, s'hi realitzaran diverses inhumacions constituint una petita però significativa necròpoli tardoromana.</p> | 08172-68 | Carrer Enric Granados, cantonada Santiago Rusiñol | <p>Les restes arqueològiques de l'Horta Farrerons s'han descobert i excavat al llarg de 8 anys. Però, el principal període d'excavació arqueològica es desenvolupa durant l'any 2001, traient a la llum bona part del conjunt arqueològic. Durant l'any 2002 es procedí a la construcció del recinte que acull les restes, de la que se'n feu el seguiment arqueològic principalment durant la construcció dels fonaments. Els anys 2003 i 2004 únicament es van dur a terme unes breus campanyes de neteja i no fou fins l'any 2006 quan a través d'un conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Caixa de Catalunya i l'Ajuntament de Premià de Mar es va obtenir suficient suport econòmic per dur a terme la segona gran fase d'excavació. Finalment, l'any 2008 es va realitzar la darrera campanya d'excavació, exhaurint pràcticament el jaciment inclòs en el recinte, mercès a un conveni entre l'Ajuntament de Premià de Mar i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.</p> | 41.4958800,2.3620000 | 446747 | 4594003 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La singularitat de l'arquitectura de l'edifici octogonal de l'Horta Farrerons, constitueix un cas únic a Catalunya i pràcticament a la Hispania romana i al conjunt de l'occident de l'Imperi Romà. Tan sols els edificis octagonals de la Villa do Rabaçal (Penela, Coimbra), edificat al segle IV dC, i de Valdetorres del Jarama (Madrid), datat d'inicis del segle V dC, s'aproximen molt a l'arquitectura de l'Horta Farrerons. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 58280 | Torrent Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-castells | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7.</p> | II aC-V dC | desconegut | <p>Troballa superficial de ceràmica antiga d'època romana, consistent en dos fragments: un de teula i l'altre de dolia. El lloc de la troballa i el rodament visible dels fragments assenyalen que es tracta de ceràmica aportada per rierades, per tant, no es tracta d'un jaciment pròpiament dit.</p> | 08172-86 | Torrent Castells, a l'oest del terme municipal | <p>Troballa casual realitzada l'any 1980 per Pere Casasola</p> | 41.4894000,2.3489100 | 445649 | 4593292 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58322 | Carrer Aribau, 2-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-aribau-2-10 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. TRULLÀS LEDESMA, Òscar (2004). Intervenció arqueològica al solar del carrer Aribau, 2-19. Premià de Mar (El Maresme). Memòria de la intervenció. Direcció General de Patrimoni Cultural. Inèdita.</p> | III-VII dC | Destruït en bona part per unes obres. Pot ser que tingui continuïtat en altres parcel·les. | <p>Jaciment arqueològic d'època tardo romana de difícil adscripció ja que no es van detectar estructures, però sí diversos estrats en bossades on es documentà abundant material ceràmic i arqueològic.</p> | 08172-128 | Carrer Aribau, 2-10 | <p>L'any 2004, les obres de construcció dels habitatges deixaren al descobert uns estrats cendrosos en el marge dels rebaixos del solar. Aquest fet casual, va motivar una intervenció arqueològica.</p> | 41.4923200,2.3531400 | 446005 | 4593613 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58324 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent-0 | <p>CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1993). Restes arqueològiques a Can Manent; dins Catàleg de l'exposició 'Can Manent. Història d'una casa, història d'una família'. Premià de Mar, pàg. 4 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IdC | Es desconeix si es conserven sectors. | <p>Troballa superficial, a l'entorn de Can Manent, de ceràmica antiga consistent en ceràmica de vernís negre (Campaniana A), ceràmica comuna ibèrica, àmfora (ibèrica, punico-ebussitana, itàlica, bètica, local), ceràmica comuna romana i material constructiu). També s'observen materials romans com a reaprofitament per les parets de la masia. Però es tracta de troballes descontextualitzades arqueològicament sense la presència d'estructures antigues.</p> | 08172-130 | Camí Ral, 54 | <p>Troballes realitzades l'any 1986 durant les obres de pavimentació i enllumenat públic a Can Manent (masia de propietat municipal), per Jordi Corbella.</p> | 41.4887700,2.3573500 | 446353 | 4593217 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58326 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-1 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, Ramon (2002). Resultats del seguiment arqueològic efectuat en els terrenys de Can Salomó (Premià de Mar); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon (2009). Les darreres novetats arqueològiques a Premià de Mar (anys 2004-2007); dins XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró.</p> | I-III dC | destruït | <p>Troballes de material ceràmic antic realitzades arrel de la intervenció arqueològica amb motiu del projecte de promoció d'habitatges. Es documentaren diverses tipologies ceràmiques de diverses èpoques, però sense context arqueològic. Tampoc es documentaren estructures. La proximitat de la riera i la manca de dades estratigràfiques fan pensar que es tracta de material aportat. La ceràmica documentada es tracta d'un fragment de l'edat del bronze, ceràmica ibèrica (comuna i a mà), ceràmica romana (comuna, àmfora itàlica, laietana, africana i material constructiu) i ceràmica moderna (blava catalana de la ditada).</p> | 08172-132 | Gran Via de Lluís Companys, cantonada Riera de Premià | <p>Intervenció realitzada l'any 2005 amb motiu del projecte de promoció d'habitatges a la zona de Can Boter, a la parcel·la 4, un terreny on s'hi havia de construir 23 pisos i un aparcament soterrani de dues plantes.</p> | 41.4911500,2.3529100 | 445985 | 4593484 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58354 | Torrents Amell i Fontsana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-amell-i-fontsana | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. BOSCH DE DÒRIA, Marc (2004). Prospecció arqueològica a la finca de Can Amell, situada al carrer Rafael Casanova, núm. 3 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1997). Memòria del seguiment arqueològic dut a terme en les obres d'ampliació dels torrents Amell i Fontsana (Premià de Mar, El Maresme). Setembre-octubre de 1996. Servei d'Arqueologia. Inèdit. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana .</p> | II - I aC | es tracta d'una zona de torrent i, per tant, d'aportacions. Es desconeix si un camp annex conserva restes. | <p>Material ceràmic antic documentat arrel d'un seguiment de màquines en una zona de torrents i camps annexos. El material localitzat consisteix en ceràmica ibèrica (comuna a mà i a torn, grisa, àmfora) i ceràmica romana (àmfora laietana, comuna, de cuina, material constructiu). Els llocs on es localitzà més abundància de material és el sector 1 del torrent Amell, antic camp de conreu que patí successives inundacions procedents de torrentades; i el sector 4 del torrent Fontsana, molt proper al jaciment de l'Horta Farrerons.</p> | 08172-160 | Torrents Amell i Fontsana | <p>Es va realitzar un primer seguiment de màquines amb motiu d'unes obres de sanejament i eixamplament dels torrents, degut als desperfectes ocasionats pels temporals de pluja del setembre de 1996. L'any 2004, s'efectuà un nou seguiment arqueològic a la zona de Can Amell per la construcció d'un edifici destinat a residència geriàtrica.</p> | 41.4945100,2.3690500 | 447335 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58355 | Camí de Can França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-franca | desconegut | <p>En el camí que fa de límit del terme municipal entre Premià de Mar i Premià de Dalt, a llevant del municipi, entre el Torrent Amell i Can França, s'ha documentat ceràmica antiga d'època romana, consistent en material constructiu (teules, maons), àmfora romana, dolia i terra sigil·lada sudgàl·lica i ceràmica comuna.</p> | 08172-161 | A llevant del terme municipal, al límit amb Premià de Dalt | <p>Troballes realitzades per Jordi Montlló l'any 2010 amb motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Premià de Mar.</p> | 41.4961200,2.3708800 | 447489 | 4594025 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una zona molt propera a la troballa superficial d'altres elements fitxats en aquest mapa, però tots ells en una cota inferior, més al sud. En aquest cas la troballa s'ha produït en un camí limítrof amb camps de conreu. Possiblement totes aquestes troballes tinguin a veure amb un establiment situat en terme municipal de Premià de Dalt encara per identificar. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58303 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-15 | <p>JIMÉNEZ, Xito i SOL, Joan (2006). La festa dels pirates. Edició Àfrica Vela. Premià de Mar.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major de Premià de Mar es celebra per la diada de Sant Cristòfol, patró de la població, el dia 10 de juliol. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici, la diada castellera o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals, com la baixada d'andròmines o la polèmica cursa a pèl; on , com el seu nom indica, es fa una cursa des de la Gran Via fins a la Platja amb l'única vestimenta d'un bon calçat. Això sí, es fa a les tres de la matinada. També la música i el ball formen part important del programa, com l'esport i la gastronomia. A més a més sempre es pensa en els més petits i els més grans. Però des del 1997, l'eix vertebrador de tota la festa és el desembarcament pirata o la festa dels pirates i premianencs. Es tracta d'una festa de nova creació, que ja arriba a la seva 14 ª edició,però que s'inspira en una sèrie de fets tant històrics com llegendaris que succeïren a la nostra comarca, relacionats amb els atacs de pirates barbarescos. L'objectiu d'aquest 'invent' no era altre que trencar la dinàmica rutinària d'uns actes que es repetien any rere any sense més al·licients i fer una festa més participativa. La festa comença després del pregó, des d'on es convoca als premianencs a la platja perquè ha estat vista una vela sospitosa que podria ser de pirates i cal organitzar la defensa. Mentre aquesta es prepara s'anima la vetllada amb música. Quan arriben els pirates es produeix una gran batalla primer, uns des de la platja i els altres des del mar, però després és un cos a cos en el que guanya l'Omar, cabdill pirata. Amb els presoners s'inicia una cercavila encapçalada pels gegants fins a prendre l'Ajuntament, tot i la resistència d'alguns grups isolats de premianencs. Quan es pren l'Ajuntament, es crema, s'hissa la bandera pirata, es declara vila pirata i es convoca la gent a fer una gran celebració a la plaça de la Foneria o Països Catalans. Altres activitats relacionades són el mercat d'esclaus i els atracabars. Finalment, el darrer dia es convoca als premianencs a la batalla final a base de farina i aigua per expulsar els pirates que prometen tornar-hi l'any següent. Un altre element recent, el primer any fou el 2000, que ha arrelat molt i que treu la gent al carrer és la decoració del carrer Sant Antoni en poble pescador, un dels més antics de Premià i un dels pocs eixos comercials del nucli històric. Els bars es transformen en tavernes, hi ha fira d'artesania i mostra en viu dels oficis, s'hi poden trobar horts, safareigs amb peixos, animals de granja, barques, etc. Es converteix en el carrer més concorregut durant uns dies.</p> | 08172-109 | Premià de Mar | <p>La festa dels pirates sorgeix de la regidoria de cultura l'any 1997, amb Joan Anton Sòria al capdavant. Aquell primer any es fruit de la improvisació, tot i que ja va tenir repercussió participativa. Amb un any per endavant i de cara a preparar la segona edició, la preocupació es centra en dotar-la de continguts i per aquest motiu, s'encarrega a Albert Calls una narració literària d'un atac barbaresc a Premià de Mar. D'aquest relat en sortiran els principals actors protagonistes de cada any: l'Ester, filla de la peixatera; el Martí, el seu promès, i el Gran Omar, cabdill pirata que quedarà prendat de la bella Ester i com que no la podrà aconseguir, cada any torna per endur-se-la. També es crea l'himne dels pirates, obra de Ferran Martínez i lletra de Toni Oró. L'any següent s'encarrega un guió que lligui tots els elements de la festa i creï certa litúrgia que la gent pugui fer seva. Anirà a càrrec de Joan Sol. També es crea la comissió de pirates, que després es convertirà en pirates i premianencs; s'aconsegueix un vaixell de vela llatina (el Moré Vermei) pel desembarcament, es fan els nous gegants inspirats en els protagonistes de la història i es crea la bandera pirata, una mitja lluna blanca sobre fons negre. Després la gent n'estamparà un exemplar per penjar del balcó de casa seva, en una de les activitats de la pròpia festa. Pel bàndol dels premianenc també es crearà una bandera a a partir de l'escut de la vila i també es farà un himne.</p> | 41.4896600,2.3569200 | 446318 | 4593316 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58304 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-8 | XXI | <p>La Festa major d'Hivern de Premià de Mar és una festa restaurada molt recentment, però amb cert pòsit històric. Coincideix en dates amb el Carnaval i concentraria els actes del dijous gras fins al diumenge de carnaval. Quedaria el dimecres de cendra com a acte posterior. Els Penja-culpes és un acte nou, pensat per aquesta festa que tracta de despertar els esperits de les antigues fàbriques de Premià fent un cercavila amb molt de soroll. Es fa el divendres a la nit. Al dia següent (dissabte a les 19 h.) es fa una cercavila fins a la Foneria o Pl. dels Països catalans, o els Penja-culpes llegeixen versots satírics del món local o social en general. En acabat es reparteix un got de caldo. Els Penja-culpes són els esperits de les antigues fàbriques de Premià de Mar i s'ajunten per criticar a tort i a dret el poble, deixant a tothom retratat, sabent tot el què ha passat i deixat de passar durant l'any a la vila, gràcies a la seva condició d'esperits observadors. Són uns personatges fantàstics, però alhora molt lligats a la vida premianenca que ens recorden què havia estat Premià (de forma explícita en els seus versots, i indirectament gràcies als seus noms, reconeixibles en el teixit urbà i la història de Premià). També ens fan veure com és ara el poble i com podria arribar a ser. Ells es desperten per carnaval cadascun des de la seva fàbrica (o l'espai on antigament estava ubicada), corren pel poble i acompanyats d'una música pròpia, reciten uns versots crítics.</p> | 08172-110 | Premià de Mar | <p>Aquesta festa havia existit abans del franquisme, i a l'any 1981 es va re instaurar en un ple de l'Ajuntament, tot i que no s'havia activat mai, fins l'any 2006. La festa es feia en dates de Carnaval. L'any 2006, es va crear una comissió anomenada Fem Gran La Petita, que va voler iniciar aquest projecte i començar a fer coses com a prova de foc. I així va ser com es va proposar el tema dels Penja-Culpes.</p> | 41.4896800,2.3569500 | 446321 | 4593318 | 2006 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58304-foto-08172-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58304-foto-08172-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58340 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-1 | XX | <p>Aplec sardanista que enguany, 2010, arriba a la seva 37 ª edició. Actualment es celebra a la Plaça de la Sardana, però amb anterioritat s'havia celebrat a la plaça de l'Ajuntament o alguns anys a la Plaça Nova. L'Aplec dura tot el dia (matí i tarda) i participen diverses cobles. L'edició del 2010 ha comptat amb la presència de la Cobla Premianenca, la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Mediterrània. S'aprofita l'Aplec per fer diversos sortejos a benefici del manteniment econòmic de l'entitat i del propi Aplec. S'acostuma a celebrar el diumenge més proper a la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08172-146 | Plaça de la Sardana | <p>Aquest aplec està organitzat pels Amics de la sardana, entitat fundada l'any 1949, que també organitza l'Aplec de Sant Mateu, ballades de sardanes tots els divendres d'estiu i cursets per aprendre a ballar sardanes.</p> | 41.4915100,2.3570900 | 446334 | 4593521 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest aplec serveix de tret de sortida per la temporada sardanista. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58342 | Plantada del pessebre a Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-pessebre-a-sant-mateu | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2005). Plantada del pessebre a l'ermita de Sant Mateu; dins Per Nadal, el pessebre. Col·lecció Emaús 68. Centre de Pastoral litúrgica. Barcelona, pàgs..76 - 78.</p> | XX | <p>Des de fa 40 anys, ininterrompudament, s'ha portat un pessebre, primer a Can Gallemí i després davant l'ermita de Sant Mateu (a 100 metres de Can Gallemí), terme municipal de Premià de Dalt, però espai molt vinculat a tots els pobles de l'entorn. Sempre és el diumenge abans de Nadal. Molta gent puja caminant des de Premià de Mar, d'altres hi van amb cotxe, però l'han de deixar a una bona distància. Aquesta planta s'organitza des dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar, l'Esplai Parroquial, la parròquia de Sant Cristòfol i, darrerament, els Caminants de matinada, que es cuiden de pujar el pessebre caminant fent torns per portar-lo. Els nois i noies del Centre d'Esplai també pugen caminant. Un cop allà dalt es fa una Missa a l'aire lliure, i després es fa una cantada de nadales al voltant del pessebre. Abans però cal agafar forces amb un bon esmorzar. L'esplai aporta coques i cafè per entrar en calor.</p> | 08172-148 | Premià de Mar | <p>L'any 1971 es va fer la primera plantada del pessebre de la comunitat de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Fou al lloc conegut com a Can Gallemí, darrera la masia de Can Riera, un balcó magnífic del Vallès, des d'on es pot divisar en dies clars, el Montseny, Montserrat i, fins i tot, els Pirineus. La idea sorgí de Mn. Ferran Bueno, que en aquells moment n'era vicari i que tenia l'experiència de la plantada que feia el centre Excursionista de Vilafranca del Penedès. Compartí el projecte amb Jordi Planas i Ramir Comas i amb Pere Crespo, pessebrista dels Amics de l'Art Pessebrístic. La primera Missa la va oferir Mn. Joan Roura, les altres Mn. Ferran Bueno i els diferents rectors i vicaris que han passat per la parròquia de Sant Cristòfol. Els dos primers pessebres els va fer en Pere Crespo, després i fins l'any 2000 en Joan Muñoz i, a partir de l'any 2001, en Francesc Bosch.</p> | 41.4896800,2.3566100 | 446292 | 4593318 | 1971 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58342-foto-08172-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58342-foto-08172-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58357 | Aplec de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-cisa | <p>COLL, Ramon et alii (1995). Històries i tradicions de La Cisa. Associació Cultural de Premià de Dalt l'Opinió. Premià de Dalt. COLL, Ramon , cord. (1999). La Cisa, mil anys d'història. Col·lecció Costa de Llevant, 1. La Comarcal edicions. Argentona.</p> | <p>Popular aplec que es celebra l'1 de maig al santuari marià de La Cisa, del terme municipal de Premià de Dalt, però amb molta tradició arrelada a tots els pobles de l'entorn, especialment Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Masnou, Vilassar de Mar,Teià i Premià de Mar. El tipus de celebració ha anat variant amb el pas del temps. Abans es pujava a peu o amb el carro carregat de tots els estris necessaris per fer-hi una arrossada i passar-hi tot el dia. En la darrera trobada es va celebrar l'eucaristia, es va inaugurar una exposició d'exvots a la nova sala Mn. Josep Mas; ballada de sardanes a la font, paella gegant, botifarrada i havaneres. Durant tot el dia, també hi va haver fira de comerciants i artesans.</p> | 08172-163 | Santuari de La Cisa (Premià de Dalt) | <p>La Mare de Déu de La Cisa és un santuari amb una gran advocació marinera; era un punt de referència de navegació i espiritual on els marinos de la zona s'encomanaven abans de fer el trajecte a les amèriques i si tornaven sans i estalvis d'alguna tempesta o mal tràngol donaven un ex vot com agraïment a la divinitat. També és una mare de Déu guaridora. A part de l'aigua de la font ha estat invocada en malalties i accidents. També s'invoca com a font fertilitzadora per les parelles amb problemes de procreació. Les parròquies del voltant s'agrupen, des de 1968, sota la denominació d'Arxiprestat de La Cisa. L'any 1995 es va fer la celebració del mil·lenari del primer document que esmenta el topònim Cisa. La capella actual data de l'any 1759. L'origen de l'aplec no es coneix, alguns autors creuen que és posterior al 1667. Felicià Xarrié n'esmenta un a l'any 1828. Des de 1939 fins el 1956 es celebrava el primer diumenge de maig. A partir del 1956 es va recuperar la data de l'1 de maig, que coincidia amb la festa del treball, que en aquells moments no estava autoritzada i els sindicats, grups d'esquerres i opositors al règim aprofitaven l'ocasió per fer enrenou.</p> | 41.4898200,2.3568100 | 446309 | 4593334 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58358 | Aplec de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-mateu | XX | <p>Aplec de sardanes que es realitza a l'ermita romànica de Sant Mateu, dins el terme municipal de Premià de Dalt, per la diada del sant, el 21 de setembre. Està organitzat per les associacions d'amics de la sardana de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, El Masnou, Teià i algunes vegades s'hi afegeix Alella. A les 10.00 h. es comença amb una Missa que oficia el mossèn de Premià de Dalt i a les 11.00 h comença l'Aplec amb dues cobles que toquen cinc sardanes cadascuna i la darrera és una peça conjunta. També s'ofereix un esmorzar als assistents.</p> | 08172-164 | Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt) | <p>De sempre pel dia de Sant Mateu, el 21 de setembre, es feia una Missa i en Joan Vilanó,premianenc que era molt conegut i actiu culturalment, al finalitzar la Missa tocava el seu acordió. Un dia va proposar fer-hi sardanes i així, l'any 1980 s'organitza el primer Aplec amb el nom d'Aplec de la vall de Sant Mateu.</p> | 41.4896500,2.3568800 | 446315 | 4593315 | 1980 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58358-foto-08172-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58358-foto-08172-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58380 | La disfressada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-disfressada | <p>BOTEY, Eloi i MASSA, Pompili (2007). El ball de la disfressada de Premià de Mar. Treball inèdit.</p> | <p>A Premià de Mar s'havia ballat durant un curt període de temps, als anys 30 del segle XX , una versió del ball de l'Espolsada de Premià de Dalt, però se'n va perdre la tradició, i tot i que encara se n'ha pogut trobar el rastre del record i es coneix la melodia amb la qual era ballada, no es coneix la part coreogràfica. La partitura conservada és la de la part central del ball, el ball rodó o contradanses, anomenada a Premià de Mar, la Disfressada, per la peculiaritat que els balladors ho feien disfressats de diferents personatges. Les altres parts del ball, entrada, espolsada i ball de sortida, són les mateixes melodies de Premià de Dalt, ja que es dedueix la proximitat i influència veïna i el fet de compartir músics, segurament, en aquella època. És per això que en aquesta reposició, s'ha optat per presentar el ball amb dues colles, tal com era costum en la majoria de pobles que es coneix i per idear la coreografia de 8 contradanses, 4 per a cada colla, seguint la mateixa tècnica que hom emprava en aquests tipus de balls a la segona meitat del segle XIX. El resultat és un ball de gitanes senzill però molt suggerent, que ens transporta cap el vuit-cents. Una de les colles, la dels gitanos, va uniformada, seguint la pauta de la majoria de fotografies que s'han documentat a la comarca i que és l'estètica dels vestits del Baix Montseny (Ball de Gitanes de St. Esteve, Llinars, St. Celoni, etc) . Les coreografies parteixen bàsicament d'un ball rodó, reflectint la igualtat dels components de la colla. L'altre grup, s'anomenen els disfressats, els pròpiament de Premià de Mar. S'ha optat per representar diversos oficis o estaments de la població: el pescador, el pagès, el batlle... Les coreografies tenen en compte sempre el rang social de cadascú, i en conseqüència, hi ha algú que va al davant. El ball consta de 3 parts. La primera (l'entrada) i la segona (les contradanses) les ballen cada colla per separat, i la tercera (la jota i la polca), per tancar el ball, ho fan les dues colles juntes. Pel què fa a l'acompanyament musical, actualment el grup de folk 'La Coixinera' de Mataró n'ha fet uns arranjaments especials, respectant les melodies, però fugint del so de cobla amb el qual es ballava antigament.</p> | 08172-186 | Premià de Mar | <p>Antigament, en molts pobles del Maresme i el Vallès, per Carnaval es ballaven els Balls de Gitanes. Uns balls populars on hi participava tothom que volia, de forma amateur i que es ballaven, el diumenge de Carnaval a la plaça del poble. Cada poble tenia, en el seu ball, unes característiques que el fan diferent de la resta. Seguint amb l'esperit de recuperació de tradicions que té la Festa Major d'Hivern de Premià de Mar, l'entitat De Bòlit! Ha fet la reposició d'un antic ball de Carnaval, ballat durant un temps a Premià de Mar i perdut des de fa moltes dècades. Ara, de nou, torna a formar part de la festa, i pretén quedar instaurat per als anys propers.</p> | 41.4923600,2.3581300 | 446421 | 4593615 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 58381 | Sardana l'Endalet de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-lendalet-de-premia | XX | <p>Sardana dedicada a l'Endalet, personatge molt popular a la població de Premià de Mar, obra de Francesc Mas Ros, estrenada a l'any 1974. No té lletra.</p> | 08172-187 | Premià de Mar | 41.4915400,2.3571000 | 446335 | 4593524 | 1974 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58382 | Sardana 'Premià joia del Maresme' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-premia-joia-del-maresme | XX | <p>Sardana original d'en Lluís Buscarons Pastells dedicada a Premià de Mar. No té lletra. Fou Primer accèssit al Premi Sardana de l'any de 1976.</p> | 08172-188 | Premià de Mar | <p>La Sardana de l'Any és un concurs on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. La selecció prèvia de les sardanes participants s'encarrega a tres reconeguts músics, els quals formen l'anomenat Comitè Seleccionador, establint-se les següents limitacions: Un màxim de dues sardanes per compositor, no es consideraran les sardanes anomenades obligades d'algun instrument. A partir d'aquí, durant 20 eliminatòries que es corresponen en 20 caps de setmana des del més de setembre, el vot popular decideix les 20 que passen a semifinals i posteriorment, de la mateixa manera, les 10 finalistes. Cada any la final amb dues cobles se celebra a un auditori diferent, i torna a ser el públic assistent qui vota la millor. El concurs va començar l'any 1972 amb una interrupció entre els anys 1987 i 2003.</p> | 41.4915101,2.3570889 | 446334 | 4593521 | 1976 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58222 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | I-XXI | El creixement de la població i el diferent tractament que se l'hi ha donat segons el lloc han desfigurat la seva imatge tradicional. | <p>El camí del mig travessa el municipi de nord-est a sud-oest per la part septentrional del terme municipal, i en la seva major part fa de límit amb Premià de Dalt. Actualment està asfaltat i la seva amplada varia segons el tram. És un element estructurador del territori i un eix important de comunicació durant molt de temps, íntimament lligat a la producció agrícola de la comarca.</p> | 08172-28 | Camí del Mig | <p>El seu origen es remunta a època romana, ja que era un vial secundari de la Via Augusta des de Blanes (Blandae) fins a Barcelona (Barcino), comunicant amb les ciutats de Mataró (Iluro) i Badalona (Baetulo). Això està confirmat, sobretot, per la troballa d'un mil·liari a Vilassar de Mar que es pot veure en el Museu de la Marina. Segurament ja es tractava d'un camí de llarga tradició que els romans van consolidar i a excepció de punts concrets, difícilment les modificacions del traçat seran significatives.</p> | 41.4905806,2.3461242 | 445417 | 4593425 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 58377 | Caseta de les aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-les-aigues | XX | <p>Caseta del dipòsit municipal de distribució de les aigües de Premià. La seva rellevància no es arquitectònica ni cronològica, sinó simbòlica ja que fou una iniciativa pionera i molt important per millorar la salubritat de Premià de Mar. És una caseta de planta rectangular amb una coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Acaba en volada o ràfec. La porta d'accés és metàl·lica amb arc de mig punt amb una tarja de ventall. El parament de la façana és llis, amb un recrescut al voltant de la porta, on es pot llegir, a la part de l'arc: 'Dipòsit d'aigua de Premià de Mar'. Al damunt, hi ha un petit ull de bou amb ornamentació calada. Al darrera hi ha el dipòsit de l'aigua.</p> | 08172-183 | Carretera de Premià de Dalt, 140 | <p>Les aigües de Premià de Mar es van canalitzar l'any 1928, gràcies a la iniciativa del llavors alcalde Miquel Moragas, al qual se li va dedicar un carrer. És dels primers pobles de la comarca que van tenir aquest sistema d'abastiment d'aigua a les cases particulars. Es tracta de les aigües de Dosrius.</p> | 41.4952300,2.3504700 | 445784 | 4593938 | 1928 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58377-foto-08172-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58377-foto-08172-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58323 | Origen de Premià de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-de-premia-de-mar | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 104-105. GOMEZ VINARDELL, Joan (1979). Gafarrons; dins de Premià Informa, núm. 3. Premià de Mar, pàg. 26. MAS i ABRIL, Francesc (1958). Els gafarrons de Premià de Mar; dins Claror, pàg. 217-218.</p> | XX | <p>Llegenda publicada per Francesc Mas i Abril al diari La Veu de Catalunya, el 19 d'agost de 1923, sobre els orígens de Premià de Mar que diu: 'Fa unes centúries, un pescador anomenat Cristòfol, alt i fort com el sant, enginyós i treballador com ell sol, trobava malaguanyat el temps que perdia anant amunt i avall, des de la platja al poble i a l'inrevés. Així, s'engiponà una barraca amb troncs d'arbres, fustes amorrades per l'aigua, brossa i fang. Tenia fins i tot porta d'entrada i finestra. Polida després i acuradament emblanquinada amb calç per dins i per fora, aquella barraca feia goig de mirar. Aposentat que fou amb la seva família (muller, un fill i una filla), l'acabaren d'embellir més i més les dues dones, les quals, tenint gran estimació a les flors, aviat cercaren la barraca de violes, clavellines i altres espècies, no mancant les malves, que tan abunden en la nostra costa. El patró Cristòfol, en ser a terra un cop enllestida la pesca, tornava a sentir-se desvagat. I mentre les dones repassaven les malles de l'artet, el fil de la barca i els llibants, ell es dedicava a conrear un tros de terreny proper a la seva estança. Així, treballant tots a mar i a terra, vivien molt feliços. Ben aviat se n'adonaren els altres pescadors del que estava passant. I ben aviat també tingueren cura d'imitar-los: ara una caseta, ara una altra, finalment restà poblat un bon tros de platja. Tota aquella gent, aparellant les barques i els ormeigs, cavant la terra o recollint vianda, fent puntes o regant flors, joiosos cantaven tot el sant dia, seguint el va i ve de la mar, una sola cançó. Com que no en sabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com fan els gafarrons amb el seu cant. L'altra gent del poble, és a dir, els de dalt, en sentir-los cantar així exclamaven: Semblen gafarrons, semblem gafarrons. I gafarrons foren aquells, ho són els actuals premianencs de mar i seran els seus descendents per sempre'.</p> | 08172-129 | Premià de Mar | 41.4896500,2.3569300 | 446319 | 4593315 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Del per què els diuen gafarrons als veïns de Premià de Mar n'hi ha tres versions més. La primera és perquè els de Premià de Dalt, quan es va produir la separació dels dos municipis va exclamar en relació al terme municipal del nou Premià de Mar 'És un poble tan petit, és una mena de gafarró'. Una segona versió és quan s'aixecava el campanar de l'església. Al seu damunt es va posar un gafarró que algú va confondre amb un colom. L'home va anar corrents tot emocionat a explicar-li al mossèn que l'Esperit Sant s'havia posat dalt del cim del nou cloquer. Finalment, la més popularitzada diu que Premià era una zona on abundaven els gafarrons, tant que els ocellaires que subministraven mercaderies als venedors de la Rambla de Barcelona els venien a caçar al poble. Els venedors cridaven l'atenció de possibles compradors tot cridant: 'Gafarrons de Premià, gafarrons de Premià, són els millors gafarrons; compreu gafarrons, són de Premià!!' | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||||
| 58332 | Font de Can Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lliberata | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàg. 138.</p> | XX | <p>Tradició que explica, segons el recull oral que va fer Ramon Coll (2004), que qui bevia aigua de la font de Can Lliberata, que estava situada en el carrer Sant Miquel, ja mai més marxava de Premià. La frase 'ja he begut aigua de la font d'en Lliberata' era indicativa que per sempre hom es quedaria al poble.</p> | 08172-138 | Carrer Sant Miquel | 41.4905700,2.3611400 | 446671 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la font no existeix. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||||
| 58266 | El Palmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palmar | <p>CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | <p>PPalmerar dividit en tres àmbits i compost per vàries espècies. En el primer àmbit es troben representades la majoria d'espècies. El segon àmbit és on estan les palmeres datileres i una zona d'esbarjo. El tercer àmbit queda delimitat per un grup de moreres (Morus alba) i on a més de la única palmera de canàries (Phoenix canariensis), que no sembla afectada per l'escarabat morrut, hi ha altres espècies, com el tamariu (del gènere Tamarix), o uns pollancres (Populus nigra). Pel que fa a l'espècie Phoenix canariensis, el tronc és alt i estilitzat acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitja d'aquest conjunt és d'uns 14 a 15 m d'alçada. El tronc és relativament prim. En el tercer àmbit, la palmera de Canàries té un tronc de 2,40 m de volta de canó. La base de les fulles formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb els anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil. La majoria dels espècimens adults es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort de la palmera. Els exemplars més joves que es troben disseminats arreu del parc i que han nascut de dàtils caiguts al terra, no semblen afectats. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que arriben als 20 m d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 50 cm i 80 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 10 m, amb una volta de canó de 90 cm a 1m aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 m de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Pel que fa a la segona també en tenim representades. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 m d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té 1 m de longitud, amb dents corbats. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Cal considerar com a més representatives, ja que són les autòctones, el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits. Mesuren entre 3 i 4 m d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències mesuren entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruités arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense valor culinari. En el primer àmbit hi ha una palmera poc habitual: la palmera d'oli o africana (Elaeis guineensis). El tronc és recte i malgrat l'exemplar que es troba al palmar mesura 3 m d'alçada. No té punxes i les fulles són pinades, de 4 a 5m de llargada, amb 50 a 60 segments lanceolats, amb punta. Les flors són unisexuals agrupades en plantes monoiques, formant grups densos i compactes entre les fulles. Pot viure un centenar d'anys.</p> | 08172-72 | Entre el Torrent Malet i l'Av. del Torrent Castells i el c. Enric Borràs i el Camí Ral | <p>En aquest indret s'aixecava El Criadero, granja destinada a criar animals per consum dels pagesos. Entre els anys 50 i 70 del passat segle hi havia un establiment hoteler de gust romàntic anomenat El Palmar Hotel, d'on treu el nom l'actual parc.</p> | 41.4864300,2.3489000 | 445646 | 4592962 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots els espècimens de Phoenix canariensis, a excepció d'un, es troben afectats per l'escarabat morrut, tot i que han estat podats i tractats amb insecticides. | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 58270 | Jardí municipal del carrer Maresme amb carretera Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-municipal-del-carrer-maresme-amb-carretera-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | <p>Zona enjardinada propietat de l'Ajuntament per donació testamentària de l'antic propietari. Tot i haver-hi plantades diverses especies de plantes i arbres, el més destacat és la presència d'un garrofer (Ceratonia siliqua L.), arbre autòcton que ha desaparegut gairebé del municipi. Es tracta d'un arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08172-76 | Carretera de Premià de Dalt, 122 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4944100,2.3511100 | 445837 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 58271 | Plàtans de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-gran-via | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | <p>Conjunt de 226 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. La majoria es van plantar l'any 1915, quan era alcalde Joaquim Vidal i va decretar la Festa de l'Arbre. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Gairebé tots els espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,20 m de volt de soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. Els escocells han estat tapats amb suro tenyit vermell.</p> | 08172-77 | Gran Via de Lluís Companys | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4925900,2.3579000 | 446402 | 4593641 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 58272 | Pins de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-salle | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Grup de 6 pins pinyoners (Pinus pinea), ubicats davant de la porta principal d'accés del Club de tennis de Premià de Mar. Tanmateix un d'ells es troba arran de paret al interior del Club de tennis Premià de Mar. Es tracta de pins relativament joves, que mesuren entre 10 i 12 metres d'alçada, una volta de canó i una volta de soca de 80cm a 1,10m aproximadament. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada té la forma característica d'una ombrel·la. Són arbres perennifoli; les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</p> | 08172-78 | Torrent Castells, cantonada Passatge del Palmar | <p>Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.</p> | 41.4882500,2.3492400 | 445676 | 4593164 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 58273 | Plàtans de la carretera de Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 61 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques, alguns d'ells importants. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m a 1,40m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-79 | Carretera de Premià de Dalt | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4922800,2.3516200 | 445878 | 4593610 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 58274 | Plàtans Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-carrer-de-la-placa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 95 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-80 | Carrer de la Plaça | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4918300,2.3556400 | 446213 | 4593558 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 58314 | Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova | <p>MONTLLÓ, J; GÓMEZ, J i SARÀBIA, V. (2007). Hem salvat la Nova. La mirada dels premianencs. Arxiu fílmic de Premià de Mar. Edita Víctor Saràbia. Produeix La CajaNegra. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Espai públic en forma de plaça urbanitzada en dues zones diferenciades amb una extensió aproximada de 2400 m2. Està delimitada al nord, pel carrer de l'Esperança i el carrer Anselm Clavé; a llevant pel carrer Francesc Moragas; a ponent pel carrer de la Plaça; i al sud, pel carrer Sant Cristòfol. La zona de llevant, de planta quadrada, té uns 1200 m2 de superfície i està a una cota superior de la zona de ponent, desnivell superat per unes escales. Es tracta de la zona més verda amb sòl de terra i on hi ha la majoria d'arbres plantats, sobretot una zona de pins pinyoners (9 exemplars de pinus pinea), albers (3 exemplars de populus bolleana) i Tipuana (Tipuana tipu). Una part d'aquesta àrea està reservada amb una tanca de fusta per a jocs infantils. La zona de ponent, de planta rectangular, té una superfície aproximada de 1.160 m2, està urbanitzada seguint un esquema geomètric amb sòl enrajolat i el que, en origen, era un petit estany al centre. Els laterals hi ha parterres enjardinats. El parterre de migdia hi ha 6 exemplars de moreres ( Morus alba). En el parterre septentrional, a part del monument commemoratiu a Anselm Clavé, hi ha diversos espècimens de plantes: prunera (prunus pisardii), iuca (iuca aloifolia), margalló (Chamaerops humilis), Troanella (Ligustrum lucidum). A més a més, a l'extrem sud - oest també hi ha la Font del Cargol.</p> | 08172-120 | Plaça Nova | <p>Després de la plaça de l'Ajuntament és la més antiga de la població. Per això es diu Plaça Nova, en contraposició de la Plaça antiga (de l'Ajuntament). L'any 1861 encara no estava contemplada en la planimetria existent. La seva fesonomia ha canviat amb el temps. En origen, la part de llevant estava ocupada per unes cases (5 o 6) de cós i el límit de llevant era el taller/fàbrica de Ca l'Aranyó. Els canvis urbanístics dels anys 70 del segle XX van provocar l'enderrocament de les cases de cós per obrir i allargar el carrer de l'Esperança i la construcció dels blocs de pisos del carrer Francesc Moragas. A l'interseccció d'aquests dos carrers es configurava el nou espai de la Plaça Nova, a una cota superior de l'espai antic, degut al desnivell del terreny. Les característiques de la plaça, que durant molts anys havia estat un gran solar amb el sòl de terra, va permetre la realització de moltes activitats lúdiques, festives, culturals i esportives. Entre una activitat i l'altra servia d'aparcament dels pocs cotxes de l'època. Entre les activitats més destacades i que es poden documentar gràficament hi destaquen les festives, com balls d'envelat, festes populars, aixecades de castells; espectacles infantils, aplecs de sardanes; gastronòmiques (arrossades populars); trobades de cotxes clàssics, recepció de ses majestats els Reis d'Orient; Els Tres Tombs; o esportives. L'any 1954 es va convertir en la pista de bàsquet del Premià.</p> | 41.4906700,2.3571000 | 446334 | 4593428 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58314-foto-08172-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58314-foto-08172-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 58318 | Plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-riera | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 76 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera que proporcionin ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes importants a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-124 | Riera de Premià | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4893700,2.3544200 | 446109 | 4593285 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie. Els escocells han estat tapats i recoberts superficialment amb còdols de dimensions molt petites i una mena de vernís - cola. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 58370 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-1 | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</p> | <p>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades en el porxo de la casa. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud., i amb les ales obertes de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 gr.</p> | 08172-176 | Ca l'Estevet (Carretera de Premià de Dalt, 105) | <p>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial per que una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi acostumen a trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril a juny i poden fer-ne una segona ( de vegades, però més rarament, tres postes). La posta és d' entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata, La velocitat de vol d'una oreneta és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'aproparan al niu amb insectes al bec, però no els hi donaran. Quan tinguin gana les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofitaran per fer un crit d'alarma, i instintivament les joves orenetes es llançaran del niu i mouran les ales. A partir del 35è dia les orenetes es podran emancipar.</p> | 41.4935800,2.3505700 | 445791 | 4593755 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un any el fill de la casa va anellar una oreneta i li va posar el nom de la família i el nom de Premià de Mar (Barcelona). A l'any següent aquella oreneta va tornar i tenia l'altra cama anellada amb un nom àrab i el nom d'un poble del Marroc. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 58372 | Zona de nidificació del Corriol camanegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-corriol-camanegre | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</p> | <p>Zona de platja situada entre el port de Premià i Vilassar de Mar que utilitza el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) per nidificar. En tot el Maresme actualment només s'han detectat nius a la platja de malgrat fins a la Punta de Tordera i a la Platja de Premià de Mar. En el primer cas, fa cinc anys la continuïtat estava força compromesa. A Premià de Mar, l'espècie ha tornat a nidificar des del 2003, gràcies a la protecció i restauració d'un fragment de la vegetació sorrenca litoral. El Corriol camanegre és una espècie lligada a ambients costaners, fent niu als sorrals de deltes, platges i erms. Al Maresme, nidifica exclusivament a la costa. Té una preferència per zones obertes, amb vegetació absent o escassa. És una espècie estival amb nidificació escassa a la comarca. Les primeres còpules i festeigs es fan a mitjans de març. Nidifica a terra sense construir cap niu, en una petita depressió, a la sorra o entre còdols, arrecerat amb alguna roca o branca.</p> | 08172-178 | A la platja de Llevant | <p>Ha desaparegut de les platges de Mataró i de Santa Susanna, on criava a principis dels anys 80 del passat segle; i de Cabrera, o va nidificar de nou el 1996 en una extracció d'àrids fins que va ser urbanitzada. Hi ha possibilitats de recuperació a Vilassar de Mar i a Sant Pol on s'estan protegint i restaurant trams de platges. Abans de l'ocupació massiva de la costa i de els platges era una espècie molt abundant i coneguda a la comarca entre pagesos i pescadors. Fins el punt que els nens anaven a buscar nius.</p> | 41.4925500,2.3717500 | 447558 | 4593628 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal continuar protegint aquest espai de nidificació excepcional. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 58379 | Jardins de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-maristany | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.</p> | 08172-185 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf. Pel que fa a la fusta d'alzina podem dir que aquesta és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . Pel que fa al xiprers, és pot dir que aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. Finalment, i en referència a l'olivera, cal recordar que la seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. Finalment, de l'olivera El nom d'olivera prové del llatí òleum, oli, i Europaeus, d'Europa del grec (Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va aparèixer a la regió mediterrània fa ja milers d'anys, després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà (7.000 anys). Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III aC. Després, al segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. El seu hàbitat són les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats salvatges habiten a terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins. L'olivera és una planta molt present en moltes cultures mediterrànies. Ja a l'antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat element sagrat i era emprat per ungir reis i atletes. Tanmateix les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i guerres. Segons la mitologia l'olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l'Àtica. Aquest arbre també es troba present a la cultura egípcia on les seves branques són considerades com un símbol de benedicció i purificació. Un exemple és que es troben presents en una representació de la tomba del faraó Tutankhamon. A Roma, Horaci, el poeta, esmenta el fruit fent referència a la seva dieta personal. També es troba esmentada en l'Odissea d'Homer, on Ulisses s'hauria arrossegat per sota de dos brots d'olivera, i a la Bíblia (una branca d'olivera hauria mostrat a Noè la fi del diluvi, etc).</p> | 41.4932300,2.3625400 | 446790 | 4593709 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de 100 anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. Tanmateix s'hauria de protegir el seu perímetre així com el de l'olivera per tal que els infants no s'hi enfilessin constantment i els malmetin. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.