Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58373 | Alzina Surera del carrer Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-sant-ramon-de-penyafort | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'un arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, molt semblant a una alzina. D'aparença robusta, mesura uns 15 metres d'alçada, per 1,30 de volta de canó per 1,50 de volta de soca. El tronc és recte, i curt, del qual bifurquen ben aviat dues branques imponents, rectes que donen pas al brancatge típic de la surera. Presenta una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. Pel que sembla no ha estat mai pelat, la qual cosa pot fer pensar que la seva escorça o suro pot mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. Les fulles de la surera tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades, de color verd fosc a l'anvers i més clares al revers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10-12 anys i amb normalitat a partir dels 25 o 30 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 centímetres de llargada.</p> | 08172-179 | Carrer Sant Ramon de Penyafort , 34 | <p>La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. És tracta d'una espècie termòfila, perquè, la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en uns territoris on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres.</p> | 41.4941300,2.3670300 | 447166 | 4593806 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58264 | Alzina del Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-mig | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>La capçada és espessa, força arrodonida i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 6 m d'alçada total x 1,20 m de volt de canó 1,40 m de volt de la soca.</p> | 08172-70 | Camí del Mig en el límit amb el Masnou | <p>La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .</p> | 41.4883600,2.3442200 | 445257 | 4593180 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58378 | Androna del carrer Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-joan-prim | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat situat a la part posterior de la casa que fa cantonada amb el carrer sant Joan i Joan Prim, amb entrada per aquest darrer. Està orientada de llevant a ponent, té una llargada de 5 metres i una amplada mitja d'un metre.</p> | 08172-184 | Carrer Joan Prim, 11 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905500,2.3599600 | 446573 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58378-foto-08172-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58378-foto-08172-184-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58317 | Androna del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís que uneix la casa del carrer Sant Josep número 8 amb el carrer Prat de la Riba. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 15 metres i una amplada d'1,55 metres.</p> | 08172-123 | Carrer Sant Josep 8 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4889000,2.3565200 | 446284 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58315 | Androna del carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-cristofol | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís transversal i estret ubicat darrera les cases de cós del carrer Sant Cristòfol d'ús comunitari, que afecta a les cases dels números 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65. Cada casa té el seu propi accés i la sortida es produeix pel carrer de la Plaça. Segons un document consultat facilitat per un dels propietaris, els veïns paguen trenta vuit rals cadascú per l'androna, en data 3 de novembre de 1858.</p> | 08172-121 | Carrer Sant Cristòfol | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905400,2.3562000 | 446259 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58316 | Androna del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-pere | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat lateral que permet accedir des del carrer Sant Pere al pati posterior de la casa núm. 17. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 18 metres i una amplada d'1,05 metres.</p> | 08172-122 | Carrer Sant Pere, 17 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4896400,2.3596000 | 446542 | 4593312 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58357 | Aplec de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-cisa | <p>COLL, Ramon et alii (1995). Històries i tradicions de La Cisa. Associació Cultural de Premià de Dalt l'Opinió. Premià de Dalt. COLL, Ramon , cord. (1999). La Cisa, mil anys d'història. Col·lecció Costa de Llevant, 1. La Comarcal edicions. Argentona.</p> | <p>Popular aplec que es celebra l'1 de maig al santuari marià de La Cisa, del terme municipal de Premià de Dalt, però amb molta tradició arrelada a tots els pobles de l'entorn, especialment Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Masnou, Vilassar de Mar,Teià i Premià de Mar. El tipus de celebració ha anat variant amb el pas del temps. Abans es pujava a peu o amb el carro carregat de tots els estris necessaris per fer-hi una arrossada i passar-hi tot el dia. En la darrera trobada es va celebrar l'eucaristia, es va inaugurar una exposició d'exvots a la nova sala Mn. Josep Mas; ballada de sardanes a la font, paella gegant, botifarrada i havaneres. Durant tot el dia, també hi va haver fira de comerciants i artesans.</p> | 08172-163 | Santuari de La Cisa (Premià de Dalt) | <p>La Mare de Déu de La Cisa és un santuari amb una gran advocació marinera; era un punt de referència de navegació i espiritual on els marinos de la zona s'encomanaven abans de fer el trajecte a les amèriques i si tornaven sans i estalvis d'alguna tempesta o mal tràngol donaven un ex vot com agraïment a la divinitat. També és una mare de Déu guaridora. A part de l'aigua de la font ha estat invocada en malalties i accidents. També s'invoca com a font fertilitzadora per les parelles amb problemes de procreació. Les parròquies del voltant s'agrupen, des de 1968, sota la denominació d'Arxiprestat de La Cisa. L'any 1995 es va fer la celebració del mil·lenari del primer document que esmenta el topònim Cisa. La capella actual data de l'any 1759. L'origen de l'aplec no es coneix, alguns autors creuen que és posterior al 1667. Felicià Xarrié n'esmenta un a l'any 1828. Des de 1939 fins el 1956 es celebrava el primer diumenge de maig. A partir del 1956 es va recuperar la data de l'1 de maig, que coincidia amb la festa del treball, que en aquells moments no estava autoritzada i els sindicats, grups d'esquerres i opositors al règim aprofitaven l'ocasió per fer enrenou.</p> | 41.4898200,2.3568100 | 446309 | 4593334 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58358 | Aplec de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-mateu | XX | <p>Aplec de sardanes que es realitza a l'ermita romànica de Sant Mateu, dins el terme municipal de Premià de Dalt, per la diada del sant, el 21 de setembre. Està organitzat per les associacions d'amics de la sardana de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, El Masnou, Teià i algunes vegades s'hi afegeix Alella. A les 10.00 h. es comença amb una Missa que oficia el mossèn de Premià de Dalt i a les 11.00 h comença l'Aplec amb dues cobles que toquen cinc sardanes cadascuna i la darrera és una peça conjunta. També s'ofereix un esmorzar als assistents.</p> | 08172-164 | Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt) | <p>De sempre pel dia de Sant Mateu, el 21 de setembre, es feia una Missa i en Joan Vilanó,premianenc que era molt conegut i actiu culturalment, al finalitzar la Missa tocava el seu acordió. Un dia va proposar fer-hi sardanes i així, l'any 1980 s'organitza el primer Aplec amb el nom d'Aplec de la vall de Sant Mateu.</p> | 41.4896500,2.3568800 | 446315 | 4593315 | 1980 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58358-foto-08172-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58358-foto-08172-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58340 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-1 | XX | <p>Aplec sardanista que enguany, 2010, arriba a la seva 37 ª edició. Actualment es celebra a la Plaça de la Sardana, però amb anterioritat s'havia celebrat a la plaça de l'Ajuntament o alguns anys a la Plaça Nova. L'Aplec dura tot el dia (matí i tarda) i participen diverses cobles. L'edició del 2010 ha comptat amb la presència de la Cobla Premianenca, la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Mediterrània. S'aprofita l'Aplec per fer diversos sortejos a benefici del manteniment econòmic de l'entitat i del propi Aplec. S'acostuma a celebrar el diumenge més proper a la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08172-146 | Plaça de la Sardana | <p>Aquest aplec està organitzat pels Amics de la sardana, entitat fundada l'any 1949, que també organitza l'Aplec de Sant Mateu, ballades de sardanes tots els divendres d'estiu i cursets per aprendre a ballar sardanes.</p> | 41.4915100,2.3570900 | 446334 | 4593521 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest aplec serveix de tret de sortida per la temporada sardanista. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58328 | Arxiu Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-amistat | XIX-XX | No està classificat n i disposa de els mesures de seguretat mínimes. | <p>L'arxiu de l'entitat conserva els primers estatuts i alguna carta de la tramitació, els llibres d'actes de les diferents juntes i els carnets d'antics socis. Potser també algun programa d'activitat realitzada, però de forma puntual. No es pot resseguir l'activitat de l'entitat.</p> | 08172-134 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala de ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900800,2.3591900 | 446508 | 4593361 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58328-foto-08172-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58383 | Arxiu Coral l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-coral-lamistat | <p>MEDIR (1997), coord. 25 è aniversari (1972-1997). Coral l'Amistat. Premià de Mar.</p> | XX | <p>L'arxiu de la Coral l'Amistat està format per la documentació pòpia de la gestió de l'entitat des de 1972, any de la refundació i alguna informació aïllada de la primera fase. Es tracta, bàsicament, dels estatuts, el reglament intern, els llibres d'actes, la correspondència, programes d'activitats. En total, són cinc arxivadors metàl·lics de calaixos i un armari. També hi ha partitures i programes de mà d'altres entitats Corals, de concerts, aplecs o trobades.</p> | 08172-189 | Carrer Sant Antoni, 60-62 | <p>L'any 1946 es va crear l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors de Clavé. L'any 1971 ja anaven a la baixa en nombre de cantaires, però la celebració del 25è aniversari va motivar un darrer esforç per fer una bona festa, amb la inauguració del monument a Anselm Clavé i la trobada de Cors Clavé de Catalunya. Però un cop passada l'euforia de la festa només van quedar 12 cantaires. El director Josep Ramon Ferrando va arribar una nit a casa, després de l'assaig i va manifestar a les seves filles que la propera setmana seria el darrer dia de l'Agrupació. Davant d'aquella manifestació, la Dària i la Regina van mobilitzar amigues i conegudes i es van presentar el dia de l'assaig per mantenir l'entitat. El primer concert d'aquella nova etapa de cors mixtes es va fer el dia de nadal de l'any 1972. Josep Ramon Ferrando va continuar com a director, tal i com ho havia fet els darrers 20 anys. L'any 1997 s'incorpora a la direcció el mestre Daniel Antolí, en una època en que aquesta feina ja es professionalitza.</p> | 41.4900600,2.3592000 | 446509 | 4593359 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58383-foto-08172-189-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També disposa d'un petit fons d'art cedit per diversos autors realitzats en la celebració del 25è aniversari dels cors mistos, l'any 1997. Així com d'un penó realitzat l'any 1973, dissenyat per Ramon Alcalà i brodat per Lídia Pérez. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58269 | Arxiu Patronat Social Premianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-patronat-social-premianenc | <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | <p>El contingut de l'arxiu del Patronat Social Premianenc conté bàsicament els llibres d'actes, amb buits en el temps. Només hi ha informació des de l'any 1949, tot i que l'entitat es va fundar l'any 1928. Ha estat sempre una entitat vinculada amb l'església; potser durant l'esclat de la guerra civil es va perdre els papers des de 1928 fins el 1936, però no hi ha cap referència escrita ni oral. També hi ha programes d'activitats com les representacions d'obres teatrals, concerts, cinema, però també amb molts buits.</p> | 08172-75 | Carrer Reverend Parareda, 26 | <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> | 41.4895300,2.3579500 | 446404 | 4593301 | 1949 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 58320 | Arxiu audiovisual i fons de la memòria oral de Premià de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-audiovisual-i-fons-de-la-memoria-oral-de-premia-de-mar | XX | <p>Recull digitalitzat de pel·lícules eminentment domèstiques i amateurs filmades per particulars, però també de productores, relacionades amb Premià de Mar. Els autors d'aquest projecte són en Víctor Sarabia i la Miriam Soms, de la CajaNegra Produccions, que duen a terme aquest treball per iniciativa pròpia i sense ànim de lucre. A partir duna crida i d'uns primers contactes, s'aconsegueixen les primeres filmacions. Les pel·lícules originals es tornen als seus propietaris amb una còpia en DVD sense cost per a ells a canvi de que en permetin la inclusió a l'arxiu però mantenint-ne sempre els drets. Amb l'objectiu d'animar a la gent a col·laborar amb l'aportació de nous documents i donar a conèixer el material aconseguit es crea una web del projecte. Tot el procés es va finançar amb els DVDs documentals anomenats 'La Mirada dels Premianencs. Passat, present i futur de Premià de Mar', que van rebre el suport de la Regidoria de Cultura i de diversos comerços de la ciutat. El documental és un repàs de la història recent de Premià de Mar en forma d'anècdotes viscudes, a partir d'entrevistes a premianencs en el que, mitjançant les pel·lícules recuperades, es veuen i senten els testimonis d'un altra època. Està organitzat en diverses àrees temàtiques com ara el mar, la festa major, la parròquia, el Premià industrial , entre d'altres. Es van posar a la venda en tres parts: la primera per Sant Jordi de 2006 i les dues següents al 2007 i al 2008. En total, es van aconseguir 517 filmacions, procedents de 54 fonts diferents entre particulars, productores i la Filmoteca de Catalunya.</p> | 08172-126 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>El projecte per crear el primer arxiu audiovisual de Premià de Mar comença l'any 2004, amb la recerca i digitalització de pel·lícules en formats tals com 35 mm, 16 mm, 9,5 mm, 8 mm, Super 8 o vídeo i conclou l'any 2009. Aquest any el treball és subvencionat pel memorial Democràtic i se'n fa lliurament de tot el material a l'Ajuntament.</p> | 41.4898000,2.3567600 | 446305 | 4593332 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58366 | Arxiu fotogràfic Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-argent | XX | <p>Arxiu format per unes 600 fotografies digitalitzades, la meitat de les quals pertanyen a fotos antigues, recuperades de particulars, i la resta provenen de la cessió de l'Ajuntament de la selecció del concurs fotogràfic de Festa Major. El grup ha fet una crida a la població amb l'objectiu de fer un corpus fotogràfic de Premià de Mar. Els particulars cedeixen les fotografies perquè es digitalitzin i els originals se'ls torna als propietaris juntament amb un CD amb les còpies digitalitzades. En un primer moment es prenen les dades del propietari, autor de la foto si es coneix, s'identifiquen les persones que hi surten si es pot i també s'intenta identificar el lloc. En un segon moment es farà una base de dades amb les fotografies indexades per facilitar les cerques. Cada any per la Festa Major, preparen una exposició amb una selecció de fotos antigues, positivades que s'arxiven un cop finalitzada l'exposició.</p> | 08172-172 | Carrer Sant Pau, 13 1r | <p>El grup Argent es va crear l'any 1999 amb l'objectiu de realitzar activitats relacionades amb la fotografia. Són una trentena de socis, entre actius i honorífics que organitzen sortides, exposicions, cursets de formació, xerrades, etc.</p> | 41.4907400,2.3584800 | 446449 | 4593435 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58297 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-15 | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu municipal de Premià de Mar comprèn de forma unificada la documentació històrica i administrativa que genera el propi Ajuntament. Els fons està format per 1180,13 metres lineals de documentació que es pot agrupar en cinc apartats: I. Fons de l'administració local (1836-2006). II. Fons d'associacions. III. Donacions particulars de Premià de Mar. IV. Publicacions i edicions del municipi. V. Arxiu d'imatges i so Pel que fa l fons municipal, hi ha documentació a partir de l'any 1836. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius que segueix el quadre de classificació publicat pel servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, l'any 1989: A. Administració general; B. Hisenda municipal; C. Proveïments, comerç i consum; D. Promoció de la ciutat i turisme F. Beneficència i assistència social; G. Medi ambient i sanitat pública; H. Obres i urbanisme; I. Seguretat pública; J. Població; K. Eleccions; M. Servei militar; P. Ensenyament; Q. Cultura i Joventut; R. Esports i S. Serveis agropecuaris.</p> | 08172-103 | Carrer Miquel Moragas, 12 | 41.4900800,2.3572900 | 446349 | 4593362 | 1836 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58298 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-13 | XX | <p>A la casa rectoral de Sant Cristòfol de Premià de Mar s'hi conserven els arxius de la parròquia. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. D'abans de la Guerra Civil només es conserven tres llibres: un de matrimonis, un de batejos i un de defuncions, compresos entre els anys 1918 i 1935. Tots els altres són a partir de 1939, excepte el de confirmacions que és des de 1942. La resta es van cremar. També hi ha expedients matrimonials, llibres de comptabilitat i un arxivador amb fotografies antigues en blanc i negre.</p> | 08172-104 | Carrer Rectoria, 15 | <p>Durant la Guerra Civil es va cremar el 99% de l'arxiu.</p> | 41.4899600,2.3562100 | 446259 | 4593350 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58369 | Baldaquí de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). Restaurat el baldaquí de la parròquia de Premià de Mar; dins Catalunya Cristiana, núm. 663. Barcelona, pàg. 12.</p> | XVIII | Es va restaurar l'any 1992 a càrrec del Sr. Eduard Meléndez y Fernández. La restauració s'inaugurà el diumenge de Rams de 1992 | <p>Baldaquí que presideix el presbiteri de l'església parroquial de sant Cristòfol, format per una cúpula sostinguda per quatre columnes d'estil barroc salomònic, que tenen una decoració en alt relleu amb fulles de pàmpol, raïm i ocells, policromada i amb una preparació d'or fi. La cúpula està formada per un entaulament corbat d'estil barroc amb inscripcions eucarístiques relacionades amb els motius decoratius (Ego sum vitis vos palmites). En els quatre angles, hi ha els quatre símbols dels evangelistes (l'àliga de Sant Joan, el lleó de Sant Marc, el bou de Sant Lluc i l'àngel de Sant Mateu). Està coronat per un globus daurat amb una creu al damunt. A l'interior, i centrat, hi ha el símbol de l'Esperit Sant (un colom) amb els seus set dons. Al fons hi ha un retaule amb la capella a sant Cristòfol centrada, amb la imatge realitzada per l'escultor J. Busquets. A la part superior, la imatge del Pare Etern</p> | 08172-175 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | <p>Després de la destrucció que va provocà la guerra civil espanyola (1936-39) i la crema de tots els elements religiosos de l'església, calia buscar nous elements per rehabilitar-ne el culte. L'any 1949 es van comprar les quatre columnes a un convent de Fitero (Navarra) per 27.500 ptes. Les tenien en el claustre desmuntades i una damunt de l'altra. No eren originàries d'aquell convent, sinó que venien d'algun lloc indeterminat de Castella. El transport, fet en camió, va costar 2.500 ptes. Amb les columnes, Ll. Bonet Garí va fer un projecte de baldaquí per donar-li coherència i unitat, que es realitzà, conjuntament amb la restauració de les columnes en els tallers salesians de Sarrià.</p> | 41.4897038,2.3566201 | 446293 | 4593320 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Busquets, Ll. Bonet Garí | 96|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58295 | Búnquer del port | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-port | <p>MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</p> | XX | completament descalçat | <p>Búnquer de la guerra civil de planta rectangular construït amb formigó. L'any 1999 eren visibles dues espitlleres i poca cosa més. Ja llavors estava mig colgat. Les obres d'ampliació del port i adequació del passeig han acabat de colgar-lo encara més. Estava controlant l'accés a la carretera de Vilassar de Dalt. Segurament l'entrada era per la part posterior i a les façanes laterals també tenia espitlleres.</p> | 08172-101 | Davant de les cases barates | <p>A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses.</p> | 41.4903000,2.3642100 | 446927 | 4593382 | 1937 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58295-foto-08172-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58295-foto-08172-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58294 | Búnquers del canvi d'agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquers-del-canvi-dagulles | <p>MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</p> | XX | està arrebossat i amb grafitis i descalçat pels fonaments | <p>Conjunt de dos búnquers de planta trapezoïdal que protegien la torre del canvi d'agulles del ferrocarril. Estaven situats a banda i banda de la torre i adossats al mur que feia de talús de contenció de la via del tren. L'entrada als búnquers es feia per la part del darrera, per la cara septentrional. Cada búnquer té dues espitlleres, una frontal i l'altra lateral. Està construït en pedres irregulars unides amb ciment a la part inferior en forma de talús i encofrat de ciment a la part posterior.</p> | 08172-100 | A la platja, enfront l' Avinguda de Roma | <p>A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses.</p> | 41.4867300,2.3523600 | 445935 | 4592993 | 1937 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-foto-08172-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-foto-08172-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la darrera remodelació del passeig va estar punt de ser destruït. L'avís d'uns veïns i la intervenció de l'Ajuntament ho evitaren. Tot i així havien fet prou de mal. L'arrebossat posterior i el seguit de pintades no n'afavoreixen el seu aspecte. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 58223 | Ca la Magdalena Dòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magdalena-doria | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, de planta rectangular, de diversos cossos que s'han anat afegint amb el temps. Consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana, orientada a migdia, es disposa de forma arbitrària amb les seves obertures. El parament és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació i acabat amb un coronament d'obra amb ampit amb certes sinuositats per damunt del pla de coberta. Hi ha una bassa circular al costat de ponent annex a d'altres dependències de serveis.</p> | 08172-29 | Camí del Mig, 16 | <p>Magdalena Dòria vivia al carrer Àngel Guimerà, núm. 13, però durant la Guerra Civil (1936-39), es va quedar vídua. Un cop finalitzat el conflicte va anar a viure on tenia els camps i es va construir aquesta casa.</p> | 41.4904000,2.3461300 | 445418 | 4593405 | 1941 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58223-foto-08172-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Catàleg municipal surt com 'Masia', és la 29A | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58209 | Ca la Xalma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xalma | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Bacelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, amb tres crugies perpendiculars a la façana principal. Escala de tres trams situada en una crugia lateral, consta de planta baixa i pis en el cos central i planta baixa en els cossos laterals. La coberta del cos central és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Les cobertes dels cossos laterals són planes practicables a mode de terrat català a excepció del cos d'escala i d'un afegit posterior. La façana principal, orientada al nord, es disposa amb una composició simètrica que es defineix a la palnta baixa amb la porta d'accés amb llinda i dues balconades als cossos laterals; i a la planta pis amb un balcó amb barana de ferro forjat. El parament de la façana és un estucat llis amb recreixements a les obertures i a la separació dels cossos. Coronament sinuós trilobulat i barana dels terrats massissa. Hi ha una tanca exterior, al costat de ponent i a migdia, amb matxons massissos acabats amb dues rajoles en forma de teulada a dues aigües que delimita el pati lateral i posterior amb el carrer. Aquests matxons tenen una decoració pintada amb motius florals. | 08172-15 | Carrer Enric Prat de la Riba, 48-50 | La casa es coneix com a Ca la Xalma per Josep Xalma Mota, metge i avi de l'actual propietària. Però el qui va fer construir la casa fou Josep Riera Cisa, segon matrimoni de Mariana Estival i capità de barco. | 41.4892400,2.3575800 | 446373 | 4593269 | 1910 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58226 | Ca n'Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | Fa temps que està abandonat | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. El cos original de la masia ha quedat dissimulat en successives ampliacions pels costats. La façana principal, orientada a migdia, es disposa de forma aleatòria, sense simetria i no conserva cap element destacable. El coronament de la façana és un afegit d'obra per damunt el pla de coberta. Hi ha dos cossos més que serien estances complementàries, magatzems. Al costat de llevant hi ha una bassa amb la rentadora de pedra i un pou d'aigua.</p> | 08172-32 | Carrer Rafael Casanova, 3 | 41.4957600,2.3691400 | 447343 | 4593986 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58226-foto-08172-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58226-foto-08172-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58221 | Cal Calçoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calconer | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de planta basilical amb tres crugies, amb una escala de dos trams en una de les crugies laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes, i hi ha un porxo a cada costat. Les cobertes són de teula àrab, el cos central és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, els cossos laterals a una aigua. Les cobertes dels porxos són a dues aigües però amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb una porta central amb llinda i dues finestres als laterals; a la planta pis amb tres finestres amb balconada; i a les golfes amb una finestra amb balconada. En el coronament, sota el carener hi ha grafiat les inicials P.T i a sota l'any 1909.</p> | 08172-27 | Carrer Ramon Llull, 39 | <p>Masia feta construir per Pere Tió, pagès de Premià de Dalt. Per aquesta raó també és coneguda com a Cal Tió.</p> | 41.4964300,2.3523100 | 445939 | 4594070 | 1909 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58221-foto-08172-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El porxo de llevant que té un pou és d'una data anterior que no es pot concretar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58225 | Cal Estevet; Can Esteve; Can Buscarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-estevet-can-esteve-can-buscarons | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia construïda a meitat del segle XX seguint els arquetips arquitectònics de les masies de planta basilical. És de planta rectangular i està formada per tres cossos; el central, més ample, dedicat a habitatge i dos laterals, com a dependències annexes. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes; i els cossos laterals són de planta única de sostre molt alt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües en el cos central amb el carener perpendicular a la façana principal i acabat amb ràfec, i els laterals a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, centrada, i dos finestres amb llinda i amb reixes als laterals; en la planta pis amb un balcó central i finestres laterals; a les golfes, a l'eix central una triple obertura amb arcs de mig punt, el central més alt que els laterals. Els cossos laterals tenen una gran obertura única d'arc escarser. El parament és un arrebossat llis amb recreixement a totes les obertures imitant dovelles a les portes i brancals, ampits i llindes a les finestres.</p> | 08172-31 | Carretera de Premià de Dalt, 105 | <p>El nom de ca l'Estevet li ve del seu propietari Esteve Fornells Picó, que va comprar part de la finca a la família Vilanova de Can Vilà, i en part, a la família Puig de Can Za. La casa es va començar a construir l'any 1939. Pau Albert n'era el mestre d'obres.</p> | 41.4936200,2.3506300 | 445796 | 4593759 | 1939 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58225-foto-08172-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58225-foto-08172-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58225-foto-08172-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior dels cossos laterals hi ha nius d'orenetes que els propietaris els faciliten l'accés perquè cada any puguin tornar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58347 | Cal Pardal; Cal Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pardal-cal-garro | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Casa de cós i mig, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Mn. Josep Paradera per la façana de llevant i comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig i font a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb reixa a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. Les obertures de la planta pis no són les originals. Damunt la porta es pot llegir en unes rajoles 'cal Pardal / Any 1803'. Al costat hi ha un rellotge de sol fet amb el mateix tipus de rajoles. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa subjectada amb permòdols.</p> | 08172-153 | Carrer Enric Prat de la Riba, 59 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4895000,2.3577700 | 446389 | 4593298 | 1803 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es va construir la casa, els propietaris eren de Premià de Dalt que és d'on ve el sobrenom de Cal Pardal, però no es coneix l'origen d'aquest. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58236 | Camp de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-mar | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-VdC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Notícies antigues sobre la troballa a uns 5 metres s.n.m de restes romanes indeterminades. En la bibliografia només es fa referència a la troballa d'àmfores, sense especificar-ne la tipologia.</p> | 08172-42 | Carrer Rafael Casanova, s/n | <p>Troballa realitzada per Joan Gómez.</p> | 41.4963300,2.3731900 | 447682 | 4594046 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades d'ubicació d'aquest jaciment a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat i les del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Ambiental Històric de Premià de Mar, no coincideixen. En el primer cas les situa més al sud, mentre que en el catàleg municipal s'ubiquen per damunt del carrer Rafel de Casanova. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58355 | Camí de Can França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-franca | desconegut | <p>En el camí que fa de límit del terme municipal entre Premià de Mar i Premià de Dalt, a llevant del municipi, entre el Torrent Amell i Can França, s'ha documentat ceràmica antiga d'època romana, consistent en material constructiu (teules, maons), àmfora romana, dolia i terra sigil·lada sudgàl·lica i ceràmica comuna.</p> | 08172-161 | A llevant del terme municipal, al límit amb Premià de Dalt | <p>Troballes realitzades per Jordi Montlló l'any 2010 amb motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Premià de Mar.</p> | 41.4961200,2.3708800 | 447489 | 4594025 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una zona molt propera a la troballa superficial d'altres elements fitxats en aquest mapa, però tots ells en una cota inferior, més al sud. En aquest cas la troballa s'ha produït en un camí limítrof amb camps de conreu. Possiblement totes aquestes troballes tinguin a veure amb un establiment situat en terme municipal de Premià de Dalt encara per identificar. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58222 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | I-XXI | El creixement de la població i el diferent tractament que se l'hi ha donat segons el lloc han desfigurat la seva imatge tradicional. | <p>El camí del mig travessa el municipi de nord-est a sud-oest per la part septentrional del terme municipal, i en la seva major part fa de límit amb Premià de Dalt. Actualment està asfaltat i la seva amplada varia segons el tram. És un element estructurador del territori i un eix important de comunicació durant molt de temps, íntimament lligat a la producció agrícola de la comarca.</p> | 08172-28 | Camí del Mig | <p>El seu origen es remunta a època romana, ja que era un vial secundari de la Via Augusta des de Blanes (Blandae) fins a Barcelona (Barcino), comunicant amb les ciutats de Mataró (Iluro) i Badalona (Baetulo). Això està confirmat, sobretot, per la troballa d'un mil·liari a Vilassar de Mar que es pot veure en el Museu de la Marina. Segurament ja es tractava d'un camí de llarga tradició que els romans van consolidar i a excepció de punts concrets, difícilment les modificacions del traçat seran significatives.</p> | 41.4905806,2.3461242 | 445417 | 4593425 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58235 | Camí del Mig / Escola verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-escola-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de produccions locals d'àmfora ibèrica i romana i fragments de claus de ferro amb cabota quadrangular.</p> | 08172-41 | Camí del Mig, s/n | <p>Primeres troballes realitzades l'any 1979 per Pere Casasola.</p> | 41.4926000,2.3479200 | 445569 | 4593648 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58227 | Can Boteta, Can Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boteta-can-orriols | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al costat de llevant conserva un porxo, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> | 08172-33 | Carrer Rafael Casanova, 9 | <p>La casa és anterior a 1895 però no es conserven gaires elements originals. La família Orriols va venir a Premià procedent de Vilassar de Mar.</p> | 41.4967062,2.3734489 | 447704 | 4594088 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58227-foto-08172-33-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha estat molt reformada en èpoques recents. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58207 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-2 | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XVII-XIX | Masia de planta quadrada amb una crugia perpendicular a la façana i una crugia al darrera paral·lela a la façana, que consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal, orientada a migdia, amb una porta d'accés amb arc de mig punt i finestra amb llinda a la dreta i una petita obertura amb pedra treballada a l'esquerra. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda, d'igual factura a la de la planta baixa, fetes en època molt recent. Destaca un rellotge de sol pintat sota el carener fet el 1964, però amb els anys pintats a dalt 1626-1888. Està envoltada de jardí en tres dels seus quatre costats. | 08172-13 | Camí Ral, 44 | Primera documentació que es remunta a l'any 1626. Consta que a l'any 1888 es va fer una forta reforma, convertint la casa en dues independents: uns llogaters i una casa de telègrafs. L'any 1964 es va fer la darrera reforma. | 41.4885100,2.3565100 | 446283 | 4593188 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58237 | Can Batlle (jaciment); Can Comes - Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-jaciment-can-comes-can-batlle | <p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-II dC | notícies orals segons les quals es van repartir les monedes. | <p>Notícies orals de la troballa d'un tresoret composat per una quinzena de monedes d'època romana que aparegué dins una amforeta. Un dels obrers recordava haver llegit el nom HADRIANUS.</p> | 08172-43 | Camí Ral, 44 | <p>Jaume Álvarez va dir que unes obres al celler de cal Metge aparegué un tresoret de monedes que els obrers es repartiren. Però a l'any 1999, Regina Balaguer i Carme Lleonart, dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Premià de Mar, confirmen que la troballa s'efectuà a Can Batlle.</p> | 41.4884240,2.3569168 | 446317 | 4593178 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguna bibliografia s'atribueix, per error, la troballa a Cal Metge. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58326 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-1 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, Ramon (2002). Resultats del seguiment arqueològic efectuat en els terrenys de Can Salomó (Premià de Mar); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon (2009). Les darreres novetats arqueològiques a Premià de Mar (anys 2004-2007); dins XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró.</p> | I-III dC | destruït | <p>Troballes de material ceràmic antic realitzades arrel de la intervenció arqueològica amb motiu del projecte de promoció d'habitatges. Es documentaren diverses tipologies ceràmiques de diverses èpoques, però sense context arqueològic. Tampoc es documentaren estructures. La proximitat de la riera i la manca de dades estratigràfiques fan pensar que es tracta de material aportat. La ceràmica documentada es tracta d'un fragment de l'edat del bronze, ceràmica ibèrica (comuna i a mà), ceràmica romana (comuna, àmfora itàlica, laietana, africana i material constructiu) i ceràmica moderna (blava catalana de la ditada).</p> | 08172-132 | Gran Via de Lluís Companys, cantonada Riera de Premià | <p>Intervenció realitzada l'any 2005 amb motiu del projecte de promoció d'habitatges a la zona de Can Boter, a la parcel·la 4, un terreny on s'hi havia de construir 23 pisos i un aparcament soterrani de dues plantes.</p> | 41.4911500,2.3529100 | 445985 | 4593484 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58292 | Can Burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burra | <p>GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | s'han fet particions sense control i manca de manteniment | <p>Edifici als quatre vents que ha patit superposicions posteriors i ha quedat enmig d'un maremàgnum de blocs de pisos de desproporcionades dimensions que l'amaguen de la visual de qualsevol carrer, deixant només un estret corredor al seu voltant. A més, s'ha anat compartimentant a l'interior per incrementar els llogaters, la qual cosa ha provocat un continuat deteriorament. Tot i així, es tracta d'un molt bon exemple de residències senyorials de finals del segle XIX d'estil neoclàssic, poc representat en l'arquitectura de Premià de Mar. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana practicable a mode de terrat amb cos de l'escala. Molts dels elements originals queden ocults pels múltiples afegits posteriors, però destaca una magnífica escala en semicercle, amb barana de balustrada en un extrem de l'edifici; en part coberta per un porxo semicircular suportat per quatre columnes de múltiples volutes d'estil jònic. També es poden veure els recrescuts del parament al voltant de les obertures originals i els guardapols de les finestres.</p> | 08172-98 | Carrer Doctor Fleming, 17 | <p>Can Burra era una finca envoltada de camps. Però amb la construcció incontrolada d'anys 60 i 70 va quedar enmig d'un cúmul de blocs de pisos que l'han fet desaparèixer visualment. En va promoure la seva construcció en Pere Cisa Alsina. Eren propietaris d'una manufactura de cotó que produïa un sobrant conegut com a borra. I de la deformació popular de la paraula borra en sorgeix el motiu de can Burra.</p> | 41.4891400,2.3571800 | 446339 | 4593258 | 1916 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58224 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular fruit de l'afegitó de diversos cossos successivament. Consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La construcció original era d'un cos amb planta baixa, posteriorment s'hi afegiren cossos i una planta, sense seguir un model compositiu homogeni. Als extrems hi ha annexos d'una única planta amb la coberta a una vessant. A la planta baixa hi ha una porta d'accés a l'habitatge emmarcat per un petit porxo de dos pilars amb arcs de mig punt. La coberta actua de terrat a la planta pis. A l'extrem de ponent hi ha una construcció cilíndrica amb paret de rajoles i coronament amb merlets, fet d'època recent; de caràcter decoratiu.</p> | 08172-30 | Camí del Mig, 22 | 41.4903910,2.3461589 | 445420 | 4593404 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58224-foto-08172-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58238 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-1 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archeològique. Paris. LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1. Mataró, pàg. 20 . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-II dC. | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa en superfície de material arqueològic antic. Es tracta de material d'època romana sense determinar i un fragment d'un paviment d'opus signinum descontextualitzat. Per tant, fins que futures intervencions no determinin l'existència d'estructures romanes in situ, amb context arqueològic, no es pot parlar de cap establiment antic.</p> | 08172-44 | Camí del Mig, s/n | 41.4912900,2.3472700 | 445514 | 4593503 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58214 | Can Fayà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-faya | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Edifici als quatre vents de planta rectangular amb cinc crugies perpendiculars a la façana principal amb escala de tres trams i accés central. La coberta de les crugies central i extremes són planes practicables, amb volum d'escala a la central. Les crugies segona i quarta són a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de cinc eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb tres portes, la principal a la crugia central i les altres a les crugies dels extrems, intercalant amb dues finestres reixades. A la planta pis, es defineix amb un balcó semicircular amb barana de ferro a la crugia central, dues finestres als costats i galeries als extrems amb balustrades. A la segona planta, hi ha un balcó a la crugia central, dues finestres més petites als costats i, també als extrems, dues galeries, igualment amb balustrades. Totes les obertures són d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb recreixement a les obertures. Coronament d'obra com ampit del terrat amb sis pilastres i pinacle amb curvatura central. | 08172-20 | Carrer Capitans de Mar, 61 | 41.4953900,2.3671100 | 447173 | 4593946 | 1865 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58214-foto-08172-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58214-foto-08172-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58239 | Can Fitó; Davant de Can Fitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fito-davant-de-can-fito | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IIdC | Destruït en part | <p>Troballa de materials arqueològics descontextualitzats durant unes obres d'instal·lació d'un col·lector que es concreten en ceràmica d'època ibèrica (vora de kalathos) i romana (ceràmica comuna local i africana, àmfora itàlica i local, tègula) i una ascla de sílex.</p> | 08172-45 | Camí Ral, s/n | <p>Durant la realització de les obres del col·lector, l'AECC de Premià de Mar realitzà una recollida de materials.</p> | 41.4920400,2.3674400 | 447198 | 4593574 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya porta el nom de 'Davant de Can Fitó'. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58240 | Can Fontanills (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanills-jaciment | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de dos fragments rodats: un fragment informe de vernís negre i un de ceràmica ibèrica comuna feta a torn.</p> | 08172-46 | Carrer Enric Granados, s/n | <p>Recull realitzat a la dècada de 1980.</p> | 41.4943200,2.3595700 | 446543 | 4593832 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58216 | Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malet | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular, amb un cos central de tres crugies perpendiculars a la façana i dues crugies als costats; consta de planta baixa, pis i golfes. Un gran porxo presideix l'entrada, suportat per dos pilars als extrems i dues columnes d'estil jònic al centre. La coberta d'aquest és un terrat a la planta pis amb una barana de balustrada. La coberta és de pissarra, la del cos central és a quatre vessants del tipus mansarda amb un terrat central i el cos de l'escala s'aixeca com un mirador. La dels cossos laterals és de terrat pla practicable. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir de diversos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i dues obertures ovalades als costats, en el cos central, i dues obertures d'arc de mig punt a les crugies laterals. A la planta pis, hi ha tres obertures d'accés al terrat i dos balcons amb barana de ferro a les crugies laterals. Totes les finestres de la planta pis, tenen un guardapols de línies clàssiques en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules. A les golfes, que només estan en el cos central, s'obren tres finestres amb balconada de balustrada i coronades per un frontó circular. Tant les baranes dels terrats de les crugies laterals com la del terrat central i del mirador del cos d'escala són de balustrada. Davant l'edifici, hi ha una petita rotonda enllosada amb gespa al centre i als costats. Una barana de balustrada delimita aquest petit espai enjardinat que abans era el final d'una avinguda d'arbres que ha desaparegut.</p> | 08172-22 | Carretera N-II Km 636,6 / Torrent Malet | <p>Construïda a la segona meitat del segle XIX i habitada per famílies arribades de Cuba, a finals de la centúria. Anys més tard la van llogar dos pagesos del Masnou, els Tió. El germà petit fou assassinat per uns lladregots que va descobrir furtant en el seu hort. L'altre germà va tornar al Masnou. El propietari anterior a la família Triginer fou el senyor Joaquim Duran. Gil Traginer Artigues funda MTG (Metalogenia) a premià de Mar el 4 de juliol de 1957. Es tracta d'una indústria metalúrgica, líder a Europa en la seva especialitat, portada per la família Triginer.</p> | 41.4871120,2.3456992 | 445379 | 4593040 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58219 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Edita Montblac-Martín i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. FONT, M. Rosa i GÓMEZ, J. (2003). Can Manent, 600 anys d'història i el naixement d'un poble Premià de Mar (recull documental). Premià de Ma. No consta editors. GÓMEZ VINARDELL, Joan (1981). Can Manent 1687; dins Butlletí de l'AECC, núm. 8, de gener a juny de 1981. Edita AECC- Servei Tècnic del Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 26 - 28. MORAGAS BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador. Argentona. MUNTADAS, Ramon (1994). Històries de Premià. Can Manent, la masia recuperada; dins Premià Actual, 22 de setembre de 1994, pàg. 22.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta basilical formada per tres crugies (crugia central d'accés i dues crugies laterals), corresponent al tipus IV de Bonet Garí (1985), consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs, amb el cos central cobert a dues aigües iguals, les crugies laterals cobertes a una aigua que s'uneixen per la part posterior. La façana principal està orientada a migdia i formada per una composició simètrica a partir de tres eixos. Destaca en l'eix central, a la planta baixa, el portal d'accés d'arc de mig punt, amb les bases de pedra treballada i la resta de maons posats a llibret. A banda i banda hi ha sengles portes. A la planta pis hi ha tres finestres amb els brancals, l'ampit i les llindes de pedra granítica treballada. La finestra de les golfes és de les mateixes característiques, mantenint una coherència compositiva i una harmonia destacables. A l'alçada de la primera planta entre dues finestres, hi ha un rellotge de sol pintat. Al costat dret, en l'angle est, s'hi annexa en un angle de 90º un cos afegit de planta rectangular, amb la coberta a una aigua en sentit descendent, amb entrada porticada per un gran arc de maons a la façana de ponent i una altra obertura a la façana nord. A la façana de migdia, hi ha una petita obertura a manera de finestra. Fa uns anys encara es podia observar una estructura a l'interior de la façana de llevant destinada a menjadora de bestiar. A la part davantera hi havia l'era, actualment s'ha pavimentat amb tova.</p> | 08172-25 | Camí Ral, 54 | <p>Les primeres referències documentals de Can Manent daten de l'any 1618. A principis del segle XVIII les seves possessions arribaven a Vilassar. Cediren els terrenys per construir l'església del barri de mar que, l'any 1836, es convertiria en el nou municipi de Sant Cristòfol de Premià o Premià de Mar. L'any 1977, l'Ajuntament compra la masia i comença les reformes per ubicar-hi la biblioteca municipal, que es va inaugurar l'any 1984 i s'ha traslladat l'any 2010. Les obres de reforma i adequació van ser dirigides per l'arquitecte Pere Tor. El Museu Municipal d'Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001.</p> | 41.4889574,2.3574387 | 446361 | 4593238 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58324 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent-0 | <p>CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1993). Restes arqueològiques a Can Manent; dins Catàleg de l'exposició 'Can Manent. Història d'una casa, història d'una família'. Premià de Mar, pàg. 4 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IdC | Es desconeix si es conserven sectors. | <p>Troballa superficial, a l'entorn de Can Manent, de ceràmica antiga consistent en ceràmica de vernís negre (Campaniana A), ceràmica comuna ibèrica, àmfora (ibèrica, punico-ebussitana, itàlica, bètica, local), ceràmica comuna romana i material constructiu). També s'observen materials romans com a reaprofitament per les parets de la masia. Però es tracta de troballes descontextualitzades arqueològicament sense la presència d'estructures antigues.</p> | 08172-130 | Camí Ral, 54 | <p>Troballes realitzades l'any 1986 durant les obres de pavimentació i enllumenat públic a Can Manent (masia de propietat municipal), per Jordi Corbella.</p> | 41.4887700,2.3573500 | 446353 | 4593217 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58218 | Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maristany | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb les façanes als quatre vents, composat per dos cossos desplaçats, de dues crugies cadascun, units per una escala exterior d'un sol tram d'accés a la planta noble. Hi a una escala interior de tres trams. Cada volum té una galeria coberta. La coberta del cos central és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i acaba amb un ràfec. La coberta de l'altre cos és de terrat pla. La planta baixa realça la planta de l'habitatge. L'escala comença amb tres graons molt més amples que uneixen els dos cossos i s'estenen pels dos costats amb terminació semicircular. La barana de l'escala és de balustrada amb ceràmica vidrada de color blau. La galeria d'accés és de tres arcades a dos plans diferents, el que comunica el cos amb l'escala i els dos laterals en forma de galeria amb balustrada. A la planta dos hi ha dues obertures simètriques i a les golfes, dues petites obertures. El cos lateral té una galeria coberta a la façana de llevant amb arcades; un gran balcó, desproporcionat, amb barana de balustrada a la façana de migdia; i una obertura a la façana de ponent. Finestres amb persianes de llibret de fusta de color blau. A posteriori, es va afegir un cos amb estructura d'alumini vidres per habilitar-ho com auditori de l'escola de música. Aquest afegit és desmuntable i no afecta l'estructura de la casa.</p> | 08172-24 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>La casa pertanyia a Pere Maristany, que era el propietari de la fàbrica de Can Pedritus. Des de 1988 és propietat de l'Ajuntament i actualment és la seu de l'Escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf.</p> | 41.4933657,2.3624683 | 446784 | 4593724 | 1920 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58241 | Can Martí Dòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-doria | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1989). Síntesi arqueològica de Teià (IV). El món romà (continuació); dins Butlletí informatiu local i municipal, núm. 26. Teià, pàg. 9. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-XIV dC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana i potser medievals que no foren recollits i que tampoc se n'especifica la tipologia.</p> | 08172-47 | Camí del Mig, s/n | <p>Troballa realitzada a la dècada de 1980.</p> | 41.4928400,2.3538400 | 446064 | 4593671 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 58348 | Can Pau Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-roig | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de recerca de 2n de Batxillerat. IES Serra de Marina. Tutors: Vicenç Gascó i Dolores Ortiz. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Casa de cós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig i font a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb barana de ferro i persiana de llibret de fusta a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, amb dos obertures amb llinda i persianes enrotllables. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, només amb un recreixement en els marcs de les finestres de la planta pis i un sòcol de pedra posat modernament. El coronament per damunt una cornisa, hi ha tres matxons d'obra amb una barana d'obra amb calats.</p> | 08172-154 | Carrer Enric Prat de la Riba, 57 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4894700,2.3576900 | 446382 | 4593294 | 1846 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta casa va néixer Pau Roig i Cisa (1878-1955) que era pintor i gravador. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Premià de Mar va col·locar una placa de ceràmica commemorativa, el 21 de maig de 2006. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58220 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-1 | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Mas de planta rectangular amb quatre crugies centrals i dues crugies als extrems de menor alçada; a la segona crugia hi ha l'escala de dos trams i la porta d'accés. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, en el cos central, i a una vessant en les crugies extremes. La façana es defineix a la planta baixa amb tres portes i tres finestres alternades i a la planta pis amb quatre finestres. | 08172-26 | Can Pou, 69 b | 41.4946100,2.3594500 | 446533 | 4593864 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58220-foto-08172-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58211 | Can Roura; la Nau; Villa Jacinta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roura-la-nau-villa-jacinta | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4. | XIX | Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l'espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d'una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d'estil romàntic. Consta de planta baixa i pis; el nucli d'escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l'exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d'arc carpanell. Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols. | 08172-17 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal·là la barberia col·lectiva. Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola i actualment hi ha dependències municipals (Jutjat de Pau i Registre Civil, Regidoria de Medi Ambient) i també hi dormen els gegants. | 41.4898900,2.3579000 | 446400 | 4593341 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58215 | Can Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagales | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Edifici aïllat de planta rectangular amb tres crugies paral·leles a la façana principal; l'escala d'accés a la planta noble és exterior i lateral i d'un sol tram. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La planta baixa està destinada a usos domèstics varis i l'habitatge comença a partir del primer pis. La coberta és de teules àrabs, el cos central, més elevat, a quatre aigües i la resta també a quatre aigües. La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament a partir d'un cos central més elevat i dos cossos laterals. A l'alçada del primer pis i en tota l'extensió de la façana, on comença l'habitatge, hi ha la terrassa amb balustrada. En el cos central hi ha una gran obertura d'accés a la terrassa i obertures en els cossos laterals. A la segona planta, quatre finestres alveolades e el cos central i dues obertures en els cossos laterals. A la planta superior, tres finestres de mig punt. | 08172-21 | Camí Ral, 236 | 41.4940900,2.3722600 | 447602 | 4593798 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58215-foto-08172-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58215-foto-08172-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 58217 | Can Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salamo | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de construcció moderna de planta rectangular, consta de tres crugies perpendiculars a la façana amb el cos central de planta baixa i pis i els cossos laterals de planta baixa. La coberta és de teules àrabs, en el cos central a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i el cossos laterals a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica que es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés i dues finestres iguals i una porta en un extrem; i a la planta pis amb dues finestres. Totes les obertures són amb llinda. Decoració superior de tres nínxols amb un plafó ceràmic d'una Mare de Déu central. El parament de la façana és un estucat llis sense decoració a excepció de la part superior de les obertures on hi ha un recrescut en forma de guardapols. El coronament dels cossos laterals és graonat. Edifici annex de planta rectangular d'una sola planta amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada també a migdia.</p> | 08172-23 | Carrer de la Plaça, 65 | <p>Pau Albert en fou el mestre d'obres que la va fer. Fins fa pocs anys encara mantenia explotació agrícola al seu voltant. Ha passat a ser propietat de l'Ajuntament recentment.</p> | 41.4927411,2.3548070 | 446145 | 4593659 | 1927 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58217-foto-08172-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Albert | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 58242 | Can Salomó / carrer Enric Granados | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salomo-carrer-enric-granados | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2001). Memòria dels treballs de seguiment arqueològic duts a terme durant la urbanització dels terrenys de Can Salomó (Premià de Mar, maig-juny de 2001). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC-I dC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica i romana dels que no se n'especifica la tipologia.</p> | 08172-48 | Carrer Enric Granados, cantonada Riera de Premià | <p>Troballa realitzada a finals de la dècada de 1970 i inicis de 1980.</p> | 41.4920646,2.3535729 | 446040 | 4593584 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.