Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78863 | Immaculada de la Serra de Cap de Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/immaculada-de-la-serra-de-cap-de-costa | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Capella situada dins el recinte de la masia de Serra de Cap de Costa. És una construcció d'una sola nau construïda a principis del segle XIX. La façana principal és orientada a sud-est i està precedida per una escallinata. Presenta una porta resolta amb llinda de pedra flanquejada per dues lesenes o pilars amb arquitrau, més un timpà arcuat d'estil barroc. Dins d'aquest timpà hi ha un escut i, al damunt, un òcul de doble esqueixada. A l'esquerra d'aquest hi ha un rellotge de sol. Els murs són de pedres carejades semiarrebossades i, a les cantoneres es veuen carreus de majors dimensions. La coberta, a dues aigües, és de teula àrab. L'interior de la nau, que té un petit cor, és coberta amb volta mixta. | 08175-161 | La Serra de Cap de Costa | Les dates de dues inscripcions indiquen que la capella fou construïda l'any 1816. Segons sembla, per un capellà fill de la casa. | 41.9813300,1.8733900 | 406669 | 4648317 | 1816 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda del portal: MDCCCXVI TERRIBILIS EST LOCUS ISTE HIC DOMUS DEI EST ET PORTA CELI: VOCATURAULADEILlinda a l'interior de la nau: 1816 | 99|98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78862 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-3 | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R. (1982). Aproximació a la història de Puig-reig, Manresa SANTAEULÀRIA, Joan (1985). Breus apunts biogràfics d'Arnau Ces Comes, a L'EROL núm. 14 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.02 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | Masia de dimensions mitjanes que conserva l'estructura originària, tot formant un conjunt interessant, assentat sobre la roca natural. El cos residencial originari és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i sotacoberta, i té diversos coberts més baixos afegits al seu voltant, tot formant un pati davanter o barri. La part més antiga de la casa és a l'angle sud-est, tal com encara s'observa en les traces del parament de la façana principal. Posteriorment l'edifici s'amplià cap al costat de ponent (probablement entorn de 1846) i de tramuntana, i també es va sobrealçar. Els murs són fets amb petits carreus més o menys disposats en filades. Les obertures són fetes amb llindes i brancals. La coberta és a dues vessant i de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i té poques obertures, entre elles un portal adovellat. A l'interior la casa conserva l'estructura originària, amb voltes de pedra a la planta baixa i el primer pis distribuït entorn de la sala. Es conserven dos forns de pa. El de construcció més recent, situat a l'angle nord-est, tenia més capacitat i ha conservat la cambra de cocció amb la seva cúpula. A la façana de tramuntana la casa té adossats dos cossos amb dues tines cadascun i les corresponents escales per accedir-hi. Al costat nord-est hi ha una petita bassa. I al costat sud-est s'aixeca la pallissa: una construcció molt interessant feta en dues fases i sobrealçada. | 08175-160 | Les Comes | Masia originària de l'època medieval, de la qual surt la família Comes, batlles del castell de Puig-reig i estretament lligats als Templers. D'aquesta masia n'és fill Arnau Ces Comes (Puig-reig: ? – Tarragona: 1346), qui fou un important persontage del món eclesiàstic i polític català del segle XIV. Va ser canonge de Barcelona, bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona; ambaixador del rei Jaume II i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. L'any 1312, en el concili en què es decidia la sort dels Templers a Catalunya, hi defensà la tesi més benigna, que finalment s'imposà. Els Tempers eren reconeguts innocents de tota heretgia i només s'incautaren els seus béns. El mas de les Comes va tenir una important activitat agrària en el període de consolidació dels masos en època moderna i durant l'apogeu de la vinya. Segons indica una llinda, al segle XIX la casa es devia ampliar. El besavi de l'actual propietari, de cognom Guixer, era originari de Fígols i va adquirir la masia probablement a la segona meitat del segle XIX, amb la intenció que li servís com a refugi per a la transhumància dels ramats a l'hivern. | 41.9724200,1.8903600 | 408062 | 4647309 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78862-foto-08175-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78862-foto-08175-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78862-foto-08175-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda en d'una porta interior de l'antiga façana oest: 1846Es conserva documentaciació antiga referida a la casa.El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78864 | La Casa Gran de Cal Riera o Cal Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-de-cal-riera-o-cal-geroni | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.02 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 14. | XVII-XX | Masia de dimensions considerables. El conjunt és format pel cos residencial més un seguit de coberts independents i un conjunt de tines. El cos principal és de planta rectangular i té una estructura típica dels masos setcentistes, distribuïts en tres cossos, que respon a la tipologia de masia amb galeries a llevant i a migdia. La galeria de migdia forma un cos que hi ha esta adossat posteriorment i que ha tapat el primitiu portal d'entrada adovellat, situat a l'antiga façana principal. La teulada és a dues aigües i els murs són arrebossats i pintats, amb una gran quantitat d'obertures per a les galeries, finestres i balcons. La galeria de la façana est, tot al llarg de la planta pis, és feta amb arcs rebaixats, impostes de rajol, òculs damunt cada arc i barana metàl·lica. A la façana nord, on actualment hi ha l'accés principal, hi ha un portal d'entrada molt simple, unes balconades a la planta pis i una finestra geminada a la part superior. Aquesta part final de la casa fou construïda a començament del segle XX sobre dues tines. Tota la casa es fonamental sobre la roca natural, que a la planta baixa ha estat retallada i serveix de paviment. Als baixos es conserva l'antic celler, amb forats excavats a la roca i cambres cobertes amb voltes de pedra. Al celler hi donen dues tines grosses i diversos “tinardons”. L'interior de la casa, que es distribueix al voltant de la típica sala, conserva les característiques constructives tradicionals. A la part nord hi ha una renglera de coberts de pedra i una era enrajolada de forma poligonal. A la banda de llevant, un conjunt de 6 tines (actualment tapades) que corresponien als rabassaires. Més enllà, a la part posterior, hi ha un interessant pou. Fins no fa gaires anys a la part davantera encara hi havia una construcció corresponent a la masoveria, la qual fou enderrocada. | 08175-162 | Cal Riera | La masia fou construïda a finals del segle XVII per la família Ferrer (alies 'Barbut'), que en aquest segle foren batlles de Merola. Gràcies a la donació que varen fer d'un tros de terreny, es va construir l'any 1609 la nova església parroquial de Santa Maria de Merola, propera a la masia. El seu patrimoni augmentà al llarg del segle XVII i XVIII. Les llindes de les finestres i portes presenten inscripcions del 1705 i 1715 Aquí es va trobar el tresor de Puig-reig, un cofre amb moltes monedes d'or i d'argent de finals del XVIII i del XIX, procedents d'Espanya, Amèrica i Europa. Les monedes són procedents de diferents seques peninsulars, americanes i europees, i es guardaven a la casa producte del tresorejament que féu la família en aquesta època. El tresor es conservà al Gabinet Numismàtic de Barcelona. L'any 1983 s'exposà públicament al Palau de la Virreina i s'edità un catàleg molt il·lustrat. Situada prop del riu Llobregat, la casa va ser una gran propietat agrícola fins que a finals del segle XIX va vendre el molí fariner que tenia a peu del riu i part de les terres que posseïa prop del Llobregat a l'empresa de filats i teixits de Pere Manent i Companyia. S'organitzà la colònia industrial que es coneix amb el nom de Cal Riera. La masia va ser reformada i ampliada l'any 1912 aproximadament per Gregori Conill (segons una inscripció). Consistí en sobrealçar la casa i construir l'últim tram de masia a la part nord, sobre les tines. Els Conill i els Segarra són descendents dels antics propietaris Riera, els quals van perdre el cognom per diferents casaments de pubilles. Durant la Guerra Civil de 1936 la masia fou quarter de l'exèrcit republicà. En aquesta època es van perdre algunes pertinences de la casa. En el lloc on ara hi ha un cobert de maó, al costat de ponent, hi havia, com en moltes masies, el “recolliment”: un cobert on es podien aixoplugar els passavolants. | 41.9366500,1.8752200 | 406755 | 4643354 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78864-foto-08175-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78864-foto-08175-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78864-foto-08175-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripcions en dues llindes de la façana oest: 1705.Inscripció en una llinda en una façana actualment interior: Joseph Riera 1848.Inscripció en una llinda del conjunt de tines: 1749A prop de les tines, al sector nord-est, hi ha un forat circular excavat a la roca que probablement correspon a una antiga sitja. Molt a prop hi passava un camí, en part també excavat a la roca. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79003 | Cal Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marquet-1 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.02 | XIX-XX | Casa de pagès que consta d'un cos principal més un cos de recent construcció que amplia la casa al sud-oest. L'edifici ha estat rehabilitat substancialment i de l'antiga casa se'n conserva principalment la forma volumètrica, però ha perdut els elements característics de tipologia tradicional. Té els murs de pedra arrebossats de ciment i la coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures han estat canviades a totes les façanes amb tancaments moderns. | 08175-229 | Fonollet | Cal Marquet es una masoveria de Trulls; es va construir en el moment de màxima expansió de l'economia familiar que va permetre la roturació de camps, la construcció de masoveries i l'establiments de masovers. | 42.0008000,1.8324600 | 403308 | 4650524 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79003-foto-08175-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79003-foto-08175-229-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78760 | Fons Serra Feliu de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-serra-feliu-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XVIII-XX | El fons va ingressar a l' ANC en virtut de contracte de dipòsit signat a Barcelona, el 17 de juliol de 1997, entre la Generalitat de Catalunya i en Antoni Serra i Martí, president del Consell d'Administració de l'empresa Serra Feliu S.A. Posteriorment, el 15 de juliol de 2004, es signà el contracte de compra - venda, la Generalitat de Catalunya i en Antoni Serra i Martí com a propietari de la documentació. Consten 5 ingressos: 10 i 30 de gener, i 25 de novembre de 1997, 13 de febrer de 2003 i el 16 d'abril de 2007. Primer tractament pendent de revisió. | L'Arxiu Nacional e Catalunya conserva, registrat amb la signatura NC1-358, el fons de l'empresa SERRA FELIU, S.A de l'Ametlla de Merola. La documentació conservada correspon a la cronologia 1786 - 1999 (predomina 1911 - 1971) i compren 36,5 m (144 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper. 19 unitats d'instal·lació que contenen 1669 imatges (774 positius b/n, 706 positius color, 28 negatius flexibles b/n, 85 negatius en vidre b/n, 75 negatius flexibles color, 1 negatiu paper i 55 diapositives) 2 postals, 1 imprès, 1 dibuix i 4 plànols de tela. S'han identificat les següents sèries: Constitució de la Societat, Òrgans de govern, Direcció General / Gerència, Gestió del Patrimoni, Gestió dels Recursos Econòmics, Afers jurídics - Proveïment i Producció, Serveis de venda i distribució del producte, Gestió dels Recursos humans, Servei d'Estudis Tècnics / Oficina Tècnica., Empreses filials. | 08175-58 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | La família Serra era originària de Vilassar de Dalt on instal·là les primeres fàbriques de tissatge de cotó i constituí el 1864 la societat comanditària Mateu Serra y Compañía. El seu trasllat al terme de Puig - Reig (Berguedà), en concret a l'Ametlla de Merola, no es va produir fins el 1865 que compraren els drets per l'aprofitament d'un salt d'aigua i obtingueren l'autorització per la construcció d'una fàbrica tèxtil. El 1874 aquesta es posa en funcionament, però no fou reconeguda com a colònia industrial fins el 1880. El 1887 es modificà la raó social per Serra Hermanos, la societat estava constituïda pels dos fills de Mateu Serra: Antoni i Jaume. El 1905, morí Antoni Serra i la societat passa a anomenar-se Serra y Serra. El 1909, morí Jaume i, els seus descendents varen vendre les seves participacions a Antoni Serra i Feliu. Aquest, el 1917, es convertí en únic propietari de la societat. A la seva mort, el 1920, els seus fills constituïren Succesores de Antonio Serra y Feliu i Serra. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada i el seu patrimoni industrial es va respectar i mantenir. El 1942 es creà la societat anònima Succesores de A. Serra y Feliu, S.A., que el 1974 es convertirà en Serra Feliu, S.A. El 1999 l'empresa va tancar. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté la documentació familiar i la generada per l'activitat industrial. Destaca la documentació referent als precedents de la societat: els inicis fabrils a Vilassar de Dalt, el posterior trasllat a Santa Maria de Merola i la construcció de la colònia industrial de l'Ametlla de Merola; la sèrie de patrimoni (plànols de la fàbrica i oficines de Serra i Feliu, SA); la de gestió econòmica (llibres de Diari, de Major, inventaris i balanços, llibres de comptes corrents i de caixa); la de gestió comercial (registres de clients, de vendes i documentació relativa de la distribució comercial); la de proveïment i producció (llibres d'entrades, d'acabats i controls de setmanals), i finalment, la que aplega documentació referent a la vida quotidiana a la colònia industrial (el cinema, la fonda, l'estanc, la perruqueria, entre altres). | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78765 | Arxiu Municipal de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-puig-reig | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XVIII-XXI | En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Puig-reig ocupa 1.667 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 215 metres lineals. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: 1. Administració General 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7.Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i medi ambient 14. Col·leccions factícies | 08175-63 | Carrer de Pau Casals, 108692 Puig-Reig | L'any 1875 els Carlins van cremar l'Ajuntament de Puig-reig i el seu arxiu. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i documentació provinent del sector tèxtil local. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78774 | El Tresor de Puig-reig. Gabinet Numismàtic de Catalunya/MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-de-puig-reig-gabinet-numismatic-de-catalunyamac | VEGUÉ, P. (1982). El Tresor de Puig-reig: exposició. Centre Cultural del Palau de la Virreina, 10-30 novembre, 1982 / Ajuntament de Barcelona. Serveis de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat, Gabinet Numismàtic de Catalunya. SERRA ROTÉS, Rosa (1983). El Tresor de Puig-reig, a L'EROL Núm.: 6 | XVIII-XIX | MNAC. Tresor de Puig-reig 106001-CJT | L'any 1964 es va trobar un cofre amb vint quilos de monedes en una casa situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). El tresor es componia de 781 peces, de les quals 730 eren de plata i 51 d'or. De les 730 monedes de plata, només 16 eren exemplars de seques espanyoles. La resta eren monedes estrangeres, de les quals 679 eren peces franceses de 5 francs i 35 exemplars d'altres procedències, encara que de valor equivalent als 5 francs francesos. El tresor també contenia 51 monedes d'or de seques espanyoles -peninsulars i dels territoris d'ultramar-, que corresponien als regnats de Carles III, Carles IV, Ferran VII i Isabel II. El tresor de Puig-reig mostra, doncs, com a mitjan segle XIX, la circulació de moneda de plata era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques d'Espanya i dels seus dominis d'ultramar. Altres troballes monetàries i la documentació escrita també reflecteixen aquesta dualitat. En aquest sentit, és especialment interessant un recompte de monedes de la caixa del Banc d'Espanya que, per encàrrec de la Junta de Moneda, va fer Vicente Vázquez Queipo l'any 1849. El conjunt de moneda d'or que s'hi va trobar el formaven moltes unces de Carles IV i Ferran VII, mitges unces sobretot de Ferran VI, i doblons d'or. Pel que fa a la moneda de plata, només hi havia peces franceses de 5 francs, la majoria a nom de Lluís XVIII i Lluís Felip. | 08175-72 | Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona | L'any 1964 es va trobar un important dipòsit de 20 quilos de monedes amagat en una masia situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). Es tracta d'un conjunt tancat que documenta, a grans trets, com a mitjan segle XIX la circulació de la moneda de plata a Catalunya era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques espanyoles de la Península i d'ultramar. Així, el tresor es componia de 781 peces d'una àmplia cronologia que abastava des del segle XVIII fins al 1855, de les quals 730 eren de plata mentre que 51 eren d'or. Aquesta proporció la confirmen també altres troballes i informes monetaris oficials de mitjan segle XIX. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 1964 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 79054 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-12 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.09 | XIX-XX | Casa de pagès que conserva l'estructura i els elements constructius tradicionals. És una edificació senzilla, de planta rectangular feta amb murs de maçoneria i cantoneres de carreus. Les obertures són fetes de llindes, brancals i escopidors de pedra i els tancaments són de fusta. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb xemeneia. Té un cobert al costat est en estat de ruïna, fet amb murs de pedra i encara conserva dues obertures fetes d'arc rebaixats de rajol pla. | 08175-280 | La Cortada | Masoveria del segle XVIII bastifda en un període de màxima expansió de l'agricultura a Catalunya i al municipi de Puig-reig. | 41.9572800,1.9027900 | 409070 | 4645615 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79054-foto-08175-280-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78775 | Col·lecció Museu de la Colònia Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-de-la-colonia-vidal | <p>VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5. SERRA, R. La colonia Vidal, un museu, a L'EROL 39, Berga 1992, p.33-35. E.VIDAL. La colonia Vidal.10 anys de museu, a L'EROL 86-87,p. 61-64</p> | XX | <p>La col·lecció del Museu de la Colònia Vidal esta formada per un conjunt de peces que s'agrupen en dues grans categories: elements tècnics relacionats amb l'activitat tèxtil (concentrats especialment a la part de les naus industrials i que consten de maquinaria de diferent tipus tal com màquina de vapor, telers de garrot, ordidores, continues, etc.), objectes relacionats amb la vida quotidiana i que formen el que podria ser la col·lecció antropològica i que s'exposen al habitatge miner, a l'escola i a l'espai de l'exposició permanent. El Museu ens proposa conèixer com era la vida i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per l'interior de la Colònia Vidal que fins a l'actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat. La visita comença amb un àudio-visual i tot seguit es fa un itinerari amè que permet visitar els serveis de la colònia obrera, l'habitatge, l'escola, la biblioteca, la peixateria, el safareig, les dutxes, la sucursal de caixa Manresa i una exposició permanent que ens explica el dia a dia dels homes i les dones que treballaven a la fàbrica i els serveis del conjunt industrial on es poden veure els elements bàsics de l'aprofitament del aigua com a font d'energia, - resclosa, canal, turbines- la màquina de vapor i la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó - obridora, continues de filar, telers de garrot-. l'exposició permanent, els visitants es poden fer una idea clara de com era una jornada de treball o de lleure a Colònia Vidal. A través de rellotges dibuixats a la paret que marquen les hores d'un dia qualsevol i de frases explicatives, hom pot entendre el dia a dia d'una treballadora o d'un treballador. Al mateix temps, el visitant pot veure una selecció d'objectes exposats en vitrines i un plafó amb fotografies que il·lustren la vida social a la colònia al llarg del segle XX.</p> | 08175-73 | Pl. Puríssima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig | <p>La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un museu que permet explicar com era la vida a la colònies.</p> | 41.9442500,1.8808000 | 407229 | 4644192 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El museu forma part del Sistema Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79007 | Cal Fuster de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-fonollet | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.17 http://Fonollet.net SERRA, Rosa (2008). “Sant Sadurní de Fonollet” | XVII-XIX | Casa pairal adossada a l'església de Sant Sadurní de Fonollet (de manera que en cobreix part de l'absis). Consta de dos cossos en forma de L: el més antic està situat a llevant i correspon a la pairalia pròpiament. És de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal té una distribució d'obertures regular. Antigament tenia una galeria amb tres arcades al segon pis, actualment tapiada. La part més septentrional, que és la que s'adossa a l'absis de l'església, deu ser una ampliació posterior (de l'any 1668 segons una llinda). Les finestres són, en general, resoltes amb llinda i brancals de pedra, les més antigues, o de maó les de la part més alta. El cos més modern (de l'any 1811 segons una llinda), està situat a l'angle sud-oest i corresponia a la rectoria. Es tracta d'una construcció amb parets de maçoneria i, a la façana de migdia, diverses obertures emmarcades amb maó, amb una balconada llarga al primer pis. Al costat de llevant hi ha uns coberts fets de pedra i maó. També forma part del conjunt, a més de l'església, un petit cementiri, situat a ponent. | 08175-233 | Fonollet | La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. També hi ha indicis arqueològics d'una possible vil·la altmedieval en aquesta ubicació que es podira remuntar al segle IX. La primera notícia documental de l'església és de l'any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà, i la construcció actual de l'església correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement hi havia una església anterior. La construcció de la pairalia deu ser força antiga. Una ampliació de l'any 1668 està atribuída a un tal Marc Escaler. Al segle XVIII l'església de Fonollet ja era parròquia i tenia una rectoria i cementiri. És possible que l'actual mas Fuster correspongui a la primitiva rectoria, ja que l'actual rectoria és una construcció de principis del segle XX (1811 segons la llinda). Als incendis de 1994 la casa, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure's afectats. L'església va quedar indemne. Actualment aquesta casa és una masoveria dels Trulls. | 41.9910900,1.8354900 | 403544 | 4649443 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79007-foto-08175-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79007-foto-08175-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79007-foto-08175-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda de la façana de llevant: March Escaler 1668Llinda de la rectoria: 1811 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79012 | Trulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trulls | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.20 http://Fonollet.net SERRA, Rosa (2008). “Sant Sadurní de Fonollet” | XVIII-XX | Masia de dimensions considerables que conserva les característiques constructives tradicionals. És una edificació de planta gairebé quadrada, amb planta baixa més dos pisos i coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana est, on hi ha l'actual entrada. Es tracta d'un accés modern, amb una escala que condueix directament al primer pis, mentre que originàriament la façana principal era a migdia. Aquesta façana, que conserva l'antic portal d'entrada amb llinda i brancals, ha quedat coberta sota una galeria amb diferents cossos adossats. Els murs de la casa són de pedra i les finestres, de distribució irregular, són amb llindes, brancals de pedra i escopidors. A la façana oest les obertures tenen una decoració en forma de triangle damunt de la llinda. A més de les ampliacions a la façana sud, té petits cossos afegits a la façana oest. Per la part de migdia la casa té un tancat, limitat per un cobert de recent construcció. Altres coberts antics, amb base de pedra i maó però ampliats modernament, estan situats a l'est del recinte, enmig de diverses instal·lacions agropecuàries de gran volum. | 08175-238 | Fonollet | Forma part del nucli denominat Fonollet. El lloc de Fonollet ja apareix documentat l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop Bagà, i s'hi fa referència a cases, terres i vinyes. Des del segle XI era patrimoni de la família vescomtal del Berguedà i després passà als Templers i als Hospitalers. L'any 1745 en una visita pastoral d'Anton Larull, prior de l'Orde Militar de l'Hospital, en una delimitació de les terres s'esmenta la “casa Trulls”. Bona part de la casa deu correspondre a aquest segle, tal com suggereix la linda amb la data de 1738. Antigament, moltes de les cases de l'entorn eren masovereis de l'heredat de Trulls. Entre d'altres: cal Marquet, cal Fuster o la Casa Nova de Trulls. Al segle XVIII els propietaris eren la família cognominada Trulls. Un avantpassat dels actuals propietaris va quedar orfe i es casà amb una pubilla de Santa Maria de Marlès. Aleshores la casa va restar abandonada i se'n va perdre la documentació. Entorn de la dècada de 1930 el pare dels actuals propietaris va retornar a Trulls per reprendre l'activitat del mas i va fer-hi obres per engrandir la construcció. Entre d'altres, dels cossos de migdia. | 41.9890200,1.8341500 | 403430 | 4649214 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79012-foto-08175-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79012-foto-08175-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79012-foto-08175-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda de l'antic portal de migdia: JOSEPH TRULLS ME A FETA FER LO ANY 1738El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79013 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-3 | <p>SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.24</p> | XVIII-XIX | <p>Casa de pagès formada per un nucli originari amb dues naus, més successives ampliacions al nord i també a l'oest, cosa que li dona una planta en forma de L. La casa es situa en un terreny amb desnivell i té un altre cos, més baix, adossat a la façana sud, el qual connecta amb una terrassa. Els murs són de pedra carejada amb cantonades de carreus. Les obertures son de llindes i brancals de pedra i, en els cossos afegits, algunes de maó. La coberta es de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzilla, orientada al sud. Disposa de dos coberts més, un al sud-est i un altre al nord: una construcció actualment en ruïna de dues plantes.</p> | 08175-239 | Fonollet | <p>Construcció originària probablement del segle XVIII o principi del XIX, amb ampliacions successives al llarg d'aquest segle (una el 1873, segons la llinda).</p> | 41.9804600,1.8414400 | 404021 | 4648256 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda de la porta lateral: JUAN CAMS 1873 El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78872 | Cementiri de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-puig-reig | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. PICO, J. Trossos d'Historia d'un poble. Puig-reig, Solsona 1995 | XIX-XX | El cementiri municipal de Puig-reig es una construcció formada per un clos tancat on es disposen, de manera alineada i formant carrers i places, els nínxols. El nucli més antic destaca per la seva frondosa vegetació, dominant els altius xipresos, i un petit espai reservat a tombes i, modernament, als dipòsits de cendres | 08175-170 | Carrer de l'església S7n, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. El vell cementiri, adossat al sector de migdia de l'església rompanica fou traslladat a un lloc proper, ben assoleiat i amb capacitat per creixier. | 41.9726900,1.8799900 | 407203 | 4647351 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119|106 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78720 | Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-mateu-de-lametlla-de-merola | D. SANTANDREU i X. PEDRALS (1982): Centenari de l'església de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm.2, setembre 1982, p.44-45. VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d. TERRADAS SABORIT, I (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I. (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa SERRA, Rosa (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Edifici religiós d'una sola nau flanquejat amb capelles laterals, a manera de naus, i un absis poligonal a la capçalera; disposa de cor i sagristia així com d'un espai reservat per que els amos de la colònia poguessin seguir els actes religiosos des de el costat oposat al de la sagristia. La façana principal té el portal d'entrada decorat amb llinda, timpà semicircular i arquivolta de mig punt sostinguda amb pilastres d'estil clàssic. A la part superior central té un petit rosetó, quatre petites finestres com a espitlleres d'arc de mig punt als costats i un campanar amb una espadanya de dos obertures. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Adossada a l'església es va construir la rectoria i la sagristia. | 08175-18 | Plaça de l'Església , 08672- L'Ametlla de Merola | Les obres de l'església de l'Ametlla s'iniciaren el 1875 i el 1877 ja funcionava provisionalment. L'obra no es va completar amb la rapidesa prevista, per què no es va consagrar fins el 1882. L'arquitecte dels altars fou Ramon Morell i la pedra va arribar d'una pedrera de Busa; els fusters de l'obra van ser els germans Riba de Balsareny. L'any 1940 es van refer els altars i el bisbe Comellas va beneir l'altar major obra de l'artista Joan Rubió; els altars laterals foren beneïts de nou el 1946 pel bisbe Tarancón que també consagrà l'altar major el 1948. | 41.9082800,1.8830200 | 407361 | 4640196 | 1882 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78720-foto-08175-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78720-foto-08175-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A la llinda de la porta principal s'hi llegeix. 'ANNO DOMINI MDCCCLXXXII'. Les campanes foren batejades el 1885 amb els noms de Mateua, la gran, i Vicenta, la petita. La primera mà de pintura, després de la inicial, va tenir lloc el 1914, el 1934 es van canviar les cadires de boga per bons bancs de fusta de noguer. La decoració interior de tots els altars i les respectives imatgeries foren cremades durant els primers dies de la Guerra Civil (1936-39). Els nous altars foren beneits el 1946 i 1948 pel bisbe Tarancón. | 98|119|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78721 | Fàbrica de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona I. TERRADAS SABORIT(1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT(1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | El març del 2010 un incendi va destruir, en la seva totalitat, una de les naus més antigues. | El conjunt fabril de l'Ametlla de Merola està format per un conjunt de naus construïdes en diferents èpoques i que ocupen una gran extensió. El conjunt més antic i més proper al nucli d'habitatges de la colònia obrera el formen dues naus rectangulars cobertes a dues vessants amb teules ceràmica, i amb planta baixa i un pis, amb els característics finestrals seriats. Els murs estan fets de maçoneria cara vista i els finestrals remarcats amb totxo deixat vist, amb dintells o arcs de totxo a la part superior. | 08175-19 | Recinte industrial Ametlla de Merola, 08672- L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9076900,1.8828100 | 407343 | 4640131 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78721-foto-08175-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78721-foto-08175-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78722 | Teatre de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004). L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona 1988. I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. CLOTET, D. I SERRA, R. 'Teatre i cinema', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.51-52 AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX-XXI | El 2009 s'iniciaren les obres de restauració i adequació del teatre, dirigides per l'estudi Lloveras & Soler de Barcelona. | És un edifici allargat, de planta rectangular, amb coberta escalonada que consta de planta baixa més planta pis al volum central i de planta baixa al volum de l'entrada principal. No hi han finestres, únicament disposa de portes de sortida d'emergència de la sala a més de l'accés principal. L'edifici el teatre, en curs de restauració, té annex el Cafè, centre de reunions els Ametllans. | 08175-20 | Plaça del Teatre, 08672- L'Ametlla de Merola | El 1880 ja es té noticia de l'existència d'un petit teatre a l'edifici que avui acull la biblioteca i llar d'avis, on ja es feren uns pastorets íntegres, fins el 1902 que s'inaugurà el teatre nou ubicat al mateix lloc que avui, i s'aprofita també per estrenar nous pastorets amb 'El naixement del Salvador o la redempció de l'esclau' i 'La venjança de Jesús' que s'anaren alternant fins a l'any 1912. El 1912 S'estrena 'La Rosa de Jericó', l'obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s'havien anat fent a l'Ametlla. Aquests es van fer fins l'any 1939 i s'anaren alternant amb d'altres obres com 'L'estel de Natzaret', 'La venjança de Jesús' i 'Jesús infant'. El 1949 es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l'escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l'escenografia. L'obra representada encara era 'La Rosa de Jericó' però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d'en Francesc d'Assís Picas i la música per part d'en Josep Conangla (fills de l'Ametlla), van fer que l'obra passés a anunciar-se com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola'. 1954 Per tots aquests canvis i l'evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l'obra 'La Rosa de Jericó' , naixerà finalment 'La flor de Nadal', i d'aleshores ençà són els únics que s'han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l'obra com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola' ja que tant l'autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, s'n fills de l'Ametlla i van dotar a l'obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s'havia anat portant a terme fins llavors. També s'ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l'Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l'obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s'han realitzat com l'arranjament de la música per part d'en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques | 41.9078600,1.8830300 | 407361 | 4640149 | 1902 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La seva importància, més que pels seus valors arquitectònics, és pel valor social que ha dinamitzat la vida de la colònia; per aquesta raó els ametllans iniciaren una campanya reivindicant la restauració de l'equipament, cosa que s'està fent en l'actualitat en diferents fases. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78777 | Col·lecció Centre d'Interpretació Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-centre-dinterpretacio-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | XX | La col·lecció de peces de l'església de cal Pons es troba distribuïda en tres grans conjunts: el mobiliari i la imatgeria religiosa està ubicada al seu lloc d'origen, es a dir, a l'altar i al es capelles laterals de l'església; a la capella de Santa Llúcia, formant part d'un retaule-audiovisual es mostren les peces més rellevant de l'orfebreria religiosa de l'església (custòdia, creu processional, reliquiari, calze i patena) pagades per la família Pons el 1887. El tercer conjunt el formen els objectes antropològics cedits per persones vinculades a la colònia Pons i estan col·locats en una vitrina situada al cor de l'església. | 08175-75 | Església Sant Josep de la Colònia Pons, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | El Centre d'Interpretació de l'Església de la Colònia Pons, a través de tres espais museïtzats, dóna a conèixer el paper que va jugar l'Església en la consolidació del sistema de colònia industrial a Catalunya, tant des del punt de vista dels treballadors i treballadores com dels amos de les colònies. El Centre d'interpretació és format per moderns sistemes d'interpretació i les tècniques audiovisuals més capdavanteres, que aconsegueixen traslladar el visitant a un entorn suggestiu i vivencial. El projecte de museïtzació se centra en tres espais de l'edifici religiós (la capella de Santa Llúcia, el cor i la cripta) i s'integra i conviu respectuosament amb aquest, compatible amb la principal funció que encara té l'edifici: la religiosa, amb un horari de misses i d'actes litúrgics que el centre d'interpretació respecta en tot moment. | 41.9663200,1.8860700 | 407698 | 4646637 | 1887 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78777-foto-08175-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78777-foto-08175-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78777-foto-08175-75-3.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat ofereix visites guiades a l'església i pertant en el curs d'aquestes es pot veure la colecció de peces (www.parcfluvial.cat). | 98|119 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78805 | Resclosa i canal de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-casas | R.SERRA (2000). Les colònies textils de Catalunya, Manresa R.SERRA (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig. R.SERRA. (11997). 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal de cal Casas es va construir aprofitant les velles estructures del primer canal del que havia estat des de l'època medieval, molí de Puig-reig. La resclosa es va construir, riu amunt de la fàbrica i del molí, i és una obra de formigó, de forma semicircular, que talla el riu i crea una gran platja, i des de la qual, gràcies a les comportes i vagant, l'aigua arriba a la fàbrica a partir d'un llarg canal de prop d'un quilòmetre. Per a construir-lo va caldre fer importants obres al pont medieval de Periques. Totes les obres d'enginyeria hidràulica foren supervisades y autoritzades per l'enginyer en cap responsable del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre e! terreny el projecte de resclosa i embassament, i en avaluava la seva construcció. El canal de derivació amb una longitud d'un quilòmetre de llargada, 1 metre d'amplada i 0,50 metres de profunditat, segueix una lleugera pendent, suficient per a donar pas a prop de 3000 l/s; el 1873 s'autoritza allargar-lo 270 m més, i el 1925 les autoritats van autoritzar la construcció de l'actual resclosa de pedra que va substituir una de fusta del 1870. Conserva en molt bon estat les comportes del vagant del canal | 08175-103 | Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible. | 41.9810700,1.8839600 | 407544 | 4648277 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78805-foto-08175-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78805-foto-08175-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78805-foto-08175-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interessos del sector minihidráulic a Catalunya. | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78807 | Resclosa i canal de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-marcal | TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal de cal Marçal es es van construir entre 1880 i 1882; la resclosa d'una copsiderable alçada, és una obra de pedra formigó, de forma semicircular, que talla el riu i crea una gran platja, i des de la qual, gracies a les comportes i bagants, l'aigua arriba a la fàbrica a partir d'un canal de mig quilòmetre. Totes les obres d'enginyeria hidràulica foren supervisades y autoritzades per l'enginyer en cap responsable del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre e! terreny el projecte de resclosa i embassament, i en supervisaba la seva construcció. El canal de derivació amb un metre d'amplada i 0,70 metres de profunditat, segueix una lleugera pendent, suficient per a donar pas a prop de 4.000 l/s. Conserva en molt bon estat les comportes del bagant del canal | 08175-105 | Cal Marçal, 08692-Puig-reig | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social “Antonio Torra. Hijos y Compañia”, de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. | 41.9561100,1.8841300 | 407522 | 4645505 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78807-foto-08175-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78807-foto-08175-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78807-foto-08175-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159 ¡ 8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil.La resclosa iel canal són claus en el sistema e funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78808 | Resclosa i canal de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-vidal | VV.AA (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga Josep CAMPRUBI (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2002): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (1994) Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. esi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. CLUA, J. (1992)La concessió del salt d'agua de cal Vidal, a l'EROL39, Berga, p. 13-16. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. CLOTET, D i SERRA, R: (2005) 'L'aigua com a font d'energia', a Històries el riu. El llegat de les colònies textils, Regio7, p. 8-10 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. ALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa de cal Vidal , obra de pedra i formigó, té una alçada de 17,56 m, i el seu canal de derivació 135 m de llarg, 1 m d'ampla i 0,40 de profunditat. Amb aquestes dimensions s'obté una força de 502 CV amb un aprofitament hidràulic d'uns 3000 l/seg. El canal, avui totalment automatitzat, porta l'aigua a les turbines (dues turbines verticals Francis de 795CV i 110CV que foren instal·lades el 1942, amb un aprofitament hidràulic de 5.150 l/seg. | 08175-106 | Carrer de la Fàbrica, Cal Vidal, 08692-Puig-reig | La fàbrica es posa en marxà l'any 1900, però anteriorment s'hagué de construir (a partir de 1894) una resclosa de 17 metres d'alçada (la més alta de la zona) i un canal de derivació que permetessin aprofitar l'aigua del Llobregat com a font d'energia. El canal feia arribar l'aigua fins la turbina i aquesta transformava la força de l'aigua en energia mecànica que es distribuïa per tota la fàbrica mitjançant el sistema de l'arbre dret. Més endavant, a finals dels anys vint del segle XX, es modernitzà aquest sistema instal·lant un alternador al costat de les dues noves turbines model Francis. D'aquesta manera, l'energia que feia moure la fàbrica deixà de ser mecànica per esdevenir electricitat. | 41.9421700,1.8816300 | 407295 | 4643960 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La turbina de cal Vidal està en actiu i està connectada a la xarxa elèctrica. La visita al Museu de la Colònia Vidal permet veure de molt aprop la resclosa, el canal i les turbines. La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interessos del sector minihidráulic a Catalunya. | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78815 | Xemeneia de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i amb la boca de fums amb un coronament a manera de barbacana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-113 | Recinte Industrial de Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9763100,1.8817000 | 407350 | 4647751 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78816 | Xemeneia de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-marcal | CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R (2000). Les Colonies Tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R. Cal Marçal, Parc Fluvial del Llobregat, s.d. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i amb la boca de fums amb un coronament a manera de barbacana; el coronament és amb doble collarí, i consta també d'una escala de gat amb proteccions circulars i un balcó metàl·lic amb una barana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-114 | Recinte industrial Cal Marçal, 08692-Puig-reig | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. | 41.9566300,1.8809000 | 407255 | 4645567 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78817 | Safareigs de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareigs-de-cal-vidal | VV.AA.(1992) Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga. VIDAL, Luís M (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Josep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. (2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. SERRA, Rosa (2000).: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial SERRA, Rosa (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa CLUA, J (1994).. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. CLOTET, D i SERRA, R. (2005). 'L'aigua per a ús domèstic', a Histories del Riu. El llegat de les colònies industrials, Regio7, p.15-18 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Construcció de planta rectangular, exempta per tres costats, quedant el quart adherit a la pròpia roca del terreny, aprofitant el desnivell, i alçat amb totxo, revestiment senzill, i paviment de l'interior de panot. La façana a on hi ha la porta d'accés és senzilla, amb porta d'arc de mig punt i sense decoració. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Al lateral es disposen tres grans finestres realitzades amb arcs de mig punt i la façana posterior té una porta idèntica a la davantera. La coberta és de teules àrabs. | 08175-115 | Part posterior del bloc de pisos de llevant del C/ de Sant Ignasi, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | L'interior de l'edifici està dividit en dues parts desiguals per un envà; la més gran és la corresponent a l'entrada del davant, a l'interior de la qual hi ha la gran bassa del safareig i dues de les finestres que s'obren a l'exterior; es la part del safareig dels vius. Per l'altra porta s'ingresa al safareig dels morts, on es rentava la roba dels malalts i dels difunts. ambé es diu que en alguns casos va servir de dipòsit per als morts. És per aquest motiu, que aquesta habitació és de dimensions més reduïdes respecte l'altra., tot i que té el mur enrajolat fins a mitja alçada, i dos petits safareigs i dues plaques d'obra cobertes també amb rajola blanca. | 41.9439200,1.8818300 | 407314 | 4644154 | 1901-06 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78817-foto-08175-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78817-foto-08175-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78819 | Fàbrica de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-prat | SERRA, R. La colònia Prat, Parc Fluvial del Llobregat s/d. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La fàbrica de cal Prat està formada per un conjunt de construccions de diferents èpoques en les quals destaca especialment les dues naus rectangulars de tipus manchesterià construïdes entre finals el s. XIX i començaments del XX, i que, en estar disposades en paral·lel i unides per un pont, formen un carrer industrial. Les naus, construïdes amb pedra, presenten les característiques obertures amb grans finestrals i portes perimetrats amb maó. La coberta, dues vessants, és de teula àrab amb elements vidrats a les cantoneres. Francesc Joan Canals assaja en aquesta fàbrica un esquema que posteriorment va repetir i perfeccionar en Cal Casas i Cal Pons. Va concebre una estructura massissa amb parets bastant gruixudes, fetes de pedra del lloc i maó vist, les cobertes són fetes de teula àrab. La façana nord està composada per dues fileres de finestres en planta baixa i pis, sobre la que es disposa una cornisa i, sobre aquesta, s'ha construït un cos afegit formant un altre pis. En un lateral s'aixequen els edificis per a emmagatzemar la producció i el cotó. | 08175-117 | Carrer de la Fàbrica, Colònia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9874200,1.8861300 | 407733 | 4648979 | 1871-75 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78819-foto-08175-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78819-foto-08175-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78819-foto-08175-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Francesc Joan Canals, mestre d'obres | Colònia Prat, S.L., la societat fundada a 1957 amb seu social en el municipi de Puig-reig, té com a objectiu la promoció i comercialització de diferents productes immobiliaris, bé en règim de lloguer o mitjançant la venda. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78824 | Edifici dels bombers de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dels-bombers-de-cal-prat | SERRA, R. La colònia Prat, Parc Fluvial del Llobregat s/d TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Edifici de planta rectangular fet amb murs de pedra i coberta a quatre aigües de teula àrab, disposa d'una xemeneia al seu costat de planta circular feta de murs de pedra i la part superior està arrebossada i té petites obertures en forma d'arcs de mig punt. | 08175-122 | Camí de l'Església al Jardí, Colònia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9877300,1.8884900 | 407929 | 4649011 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78824-foto-08175-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78824-foto-08175-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78832 | Fàbrica de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Aquest edifici fou construït per Francesc Joan Canals, mestre d'obres, que anteriorment havia adquirit experiència en les fàbriques de Cal Prat i Cal Casas, a partir de plànols genèrics que probablement proporcionaren els propietaris. Les naus de la fàbrica són de parets bastant gruixudes, fetes de pedra del lloc i maó, tenen una alçada de 21 m. La coberta està construïda amb teula àrab. L'estructura està formada per dues fileres de columnes de ferro. Sota la coberta les columnes són substituïdes per pilars d'obra centrals. Grans finestrals de maó permeten l'entrada de llum. A l'interior l'espai es va concebre totalment lliure d'obstacles per facilitar la instal·lació de les màquines i el control del treball. En un lateral s'aixequen els edificis per a emmagatzemar la producció i el cotó. Destaca la gran xemeneia cilíndrica construïda en maó, convertida en símbol de la colònia. | 08175-130 | Carrer de la Fàbrica s/n, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics -per la seva espectacularitat- de la colònia, però, eren i són uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la 'Catedral de l'Alt Llobregat'. Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia -llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda -mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9647900,1.8842700 | 407546 | 4646469 | 1880 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78832-foto-08175-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78832-foto-08175-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78833 | Fàbrica de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-marcal | VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La fàbrica, un impressionant edifici de planta rectangular cobert a dues vessants i amb planta baixa, dos pisos i golfes, fou construït en diferents etapes però totes les ampliacions van respectar la tipologia d'edifici manchesterià. Pel sector de migdia destaca la sala de turbines promoguda per la família Viladomiu, que constitueix un dels millors exemples d'arquitectura racionalista en equipaments industrials de l'època. Amb planta baixa i pis, com la majoria de les naus d'aquest període, la coberta és de teula àrab a dues aigües, les façanes estan construïdes amb pedra. Els brancalls, llindes i escopidors de ceràmica arrebossada formant un relleu al voltant de la finestra que la emmarca. Les finestres de la planta superior estan unides amb una sanefa que juntament amb la barbacana fa el remat de la façana. | 08175-131 | Recinte industrial de Cal Marçal, 08692- Puig-reig | Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra. Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps. | 41.9565800,1.8813600 | 407293 | 4645560 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78833-foto-08175-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78833-foto-08175-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78833-foto-08175-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La fàbrica acull un complex industrial de petites empreses que comparteixen serveis comuns. Les obres que s'hi efectuen per encabir noves activitats respecten el conjunt fabril, tant pel que fa a la tipologia com els materials. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78836 | Torre de l'Amo de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Deteriorament de les façanes i de la coberta. | Habitatge unifamiliar aïllat format per tres cossos de diferents alçades i construïts en moments diferents. El nucli central, que reprodueix l'esquema d'una austera masia coberta a quatre vessants, s'amplia amb la construcció d'un porxo format per tres grans arcades de mig punt a la façana principal que reposen sobre un pedestal obert a l'alçada de l'arc central per permetre l'accés. El porxo es coronat per una cornisa amb teules vidriades i una balconada accessible des del primer pis. Una segona ampliació consistí en l'afegit, al sector de migdia i es format per planta baixa i dos pisos, que també disposa de porxo com a la façana principal. Degut a la diferència de mides dos cossos, la planta de l'habitatge es totalment irregular. Un sòcol de pedra ressegueix tot el perímetre de la casa. | 08175-134 | Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La família, originaria de Manrea on havien treballat preimer com apagesos i després en el sector de la seda, inciaren la sevaexpansió econòmica i social a mitjans del s. XIX associats amb altres industrials manreans fins que decidiren crear una societat anònima familiar i instal·lar-se al peu el Llobregat, tot creant a més de la fàbria, la colònia. L'arbre geneològic mostra aquestes asenció social i la política matrimonial concretada, molt especialment en el cas de l'hereu, en una estratègia de posicionament social ieconòmic molt característica de la burgesia catalana. | 41.9419300,1.8795700 | 407124 | 4643936 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78842 | Estació de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XIX-XX | Construïda a principis del XX quan la família Vidal obtenir permís e la companyia ferroviària per disposar d'un baixador de la línia Berga-Manresa. Formada per deus construccions contigües, el magatzem de carbó i aigua, i l'altre la venda de bitllets i el control de trens. El primer cos de l'estació, és de planta rectangular, amb una planta pis, amb obertures i porta desplaçada a la dreta i al costat, dues finestres. La coberta és força atípica, tractant-se d'una coberta holandesa a quatre aigües amb els cavalls visibles, i feta amb teules alacantines. El segon cos que conforma el conjunt de l'estació feia les funcions de magatzem originalment i avui en dia alberga l'audiovisual del parc fluvial. Es tracta d'un cos de planta rectangular, elevat sobre un podi fet amb carreus de pedra. Destaca d'aquesta construcció és la gran marquesina de fusta que el recobreix. Aquesta es troba fixada a l'edifici per una encavallada de fusta i a la vegada al terra per dos pilars del mateix material que baixen a banda i banda del porxo creat a la façana principal. | 08175-140 | C-1411, quilòmetre 78,2, 08692-Puig-reig | Marià Puig i Valls va obtenir per reial ordre del 7 maig 1881 la concessió per 60 anys d'un tramvia a vapor de Manresa a Berga, amb un ample previst de 750 mm. La Societat del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (TFEMBF) va ser fundada el 1881 per una bona collaa d'insdustrials texctils (els Rosal, Pons, Soldevila, Monegal, etc.) i la línia va ser inaugurada en la primavera de 1887 en que arribà a Puig-reig, i el 1904 a Guardiola de Bergueda. El 1914, un grup de capitalistes belgues adquireixin la majoritat de les accions del TFEMB, amb la idea de crear una gran xarxa de ferrocarril de via estreta a Catalunya, una cosa que es es realitzaria el 14 de juliol de 1919 amb la fundació de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. La línia ferroviaria es vaclausurar el 1973. | 41.9421100,1.8777000 | 406969 | 4643958 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78842-foto-08175-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78842-foto-08175-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78842-foto-08175-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78843 | Fàbrica de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-riera | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R. Cal Riera, Consorci Plarc Fluvial, sd | XIX-XX | Fàbrica de pisos que segueix el model 'manchesterià' amb parets perimetrals gruixudes, fets amb pedra ben treballada a les cantonades i amb maó present a obertures, portes i finestres. Les naus, amb una amplada de 21 metres, es distribueixen en planta baixa , primer pis i golfes, les quadres s'aguanten a partir de revoltons i columnes de ferro fos. La coberta, a dues vessants i teula àrab. | 08175-141 | Recinte industrial de Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. | 41.9297100,1.8801700 | 407156 | 4642578 | 1890 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78843-foto-08175-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78843-foto-08175-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78843-foto-08175-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Gonfaus Grup és una indústria tèxtil de caire familiar amb llarga experiència en el sector que s'ha especialitzat en filatura de qualitat en fibranas, tencel, poliester, lli, mescles, corespun lycra i fils fins pentinats. Ocupa el 50% de les naus de la fàbrica des del 1980. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78847 | Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La fàbrica i la torre han entrat en un procés de deteriorament notable que caldria aturar amb obres de condicionament bàsiques de les teulades i tancaments i accessos. | El conjunt industrial de Cal Casas està format per la fàbrica i les dependències annexes, la resclosa i el canal, la torre del director i l'espai immediat que l'envolta; els habitatges dels treballadors, que formaven el carrer de 'Cal Casas' ja fa anys que van quedar integrats a l'estructura urbana de Puig-reig, esdevenen un continu amb el Carrer Llobregat. En els últims anys, la zona d'horts s'ha urbanitzat i s'hi ha construït una bona colla d'habitatges. | 08175-145 | Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9764400,1.8816400 | 407345 | 4647765 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78847-foto-08175-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78847-foto-08175-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cal Casas està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78850 | Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-de-cal-riera | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa SERRA, R. Cal Riera, Consorci Plarc Fluvial, sd TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | És una església senzilla d'una sola nau i absis semicircular a la capçalera. A la façana principal hi ha un campanar de espadanya i un petit rosetó damunt de la porta principal, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes. Les obertures formades per petites d'arcs de mig punt disposades a les façanes laterals. La coberta és a dues vessants de teula àrab. | 08175-148 | Carrer de Sant Antoni, Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages). | 41.9321900,1.8789700 | 407060 | 4642855 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78850-foto-08175-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78850-foto-08175-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78852 | Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcal-0 | CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Pel què fa a la seva estructura, a la colònia de Cal Marçal hi podem distingir dues parts ben diferenciades, definides per una línia divisòria, l'antiga carretera comarcal 1411. Per sota la carretera hi trobem, pròpiament, la colònia, que consisteix en un carrer d'onze escales de sis pisos cadascuna. Aquest carrer s'estén paral·lel a la fàbrica. A peu de carretera hi ha la barriada de Cal Marçal, amb edificis d'ús, antiguitat i tipologia diversa: pisos, habitatges unifamiliars, comerços i un antic cinema, actualment tancat. Entre aquest dos nuclis diferents hi trobem l'església i els anomenats pisos nous, construïts amb l'ampliació de la colònia durant els anys cinquanta del segle XX. A diferència d'altres colònies veïnes, a Cal Marçal no hi trobem edificis que marquin diferències segons la posició social dels residents ni tampoc hi trobarem cap edifici escolar (l'escola era situada als baixos d'una escala de pisos). Una característica d'aquesta colònia és que, esta situada al peu de la carretera, es va generar un petit nucli contigu que es va anomenar 'Caseriu de Cal Marçal'. Aquest barri creix gràcies a la iniciativa dels propietaris rurals i els nouvinguts que construeixen les seves cases en aquest terreny. La dependència d'aquests veïns amb l'industria era menor, les dones treballaven a la fàbrica (la majoria dels obrers d'aquesta eren teixidores i filadores) mentre que els homes es dedicaven a les feines del camp o a ocupar oficis necessaris per al funcionament del nucli. Al igual que altres colònies, el desnivell del terreny permet que existeixi una separació entre la zona industrial, situada al costat del riu, i la d'habitatges, divisió espacial que en Cal Marçal és molt més acusada a causa de l'existència d'aquest barri a l'altra banda de la carretera. A diferència d'altres colònies veïnes, a Cal Marçal no hi han edificis que mostrin les categories socials entre els obrers i l'empresari, tampoc hi ha camps esportius, teatre ni altres edificacions de caràcter social, doncs fins i tot l'escola es va situar en els baixos del bloc principal d'habitatges. | 08175-150 | Cal Marçal, 08692-Puig-reig | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra. Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps. | 41.9576300,1.8809300 | 407259 | 4645678 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78852-foto-08175-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78852-foto-08175-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78852-foto-08175-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La Colònia de Cal Maçal està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78853 | Carrer de pisos de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-pisos-de-cal-marcal | CLOTET, D. I SERRA, R. (2005)'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, p.59-60 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Els habitatges de Cal Marçal segueixen un esquema molt semblant al de les colònies veïnes. Es tracta d'un gran bloc de planta rectangular dividit en onze escales de sis pisos. Té una planta baixa i dos plantes pis. Les façanes tenen una composició diferent, la façana nord es plana, els accessos als habitatges i els forats dels habitacles estan com posats simètricament finestres petites i balcons. La façana sud està composada per unes galeries corregudes i uns cossos verticals a tota alçada. Els murs de les façanes són de ceràmica arrebossada i la coberta, a dues aigües de teula àrab. | 08175-151 | Carrer Economia | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social “Antonio Torra. Hijos y Compañia”, de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat 'Luís Pons i Sobrinos', propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps. | 41.9571600,1.8817900 | 407330 | 4645624 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78853-foto-08175-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78853-foto-08175-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78853-foto-08175-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78873 | Cal Metge Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-roc | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006.(2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.20 | XIX | És un edifici de planta rectangular molt allargat alineat al carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de pedra vista per què la recent restauració li ha llevat l'arrebossat original. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó; s'accedeix als habitatges a partir de dues escales que distribueixen dos habitatges per planta i nivell. | 08175-171 | Carrer Major 17-19, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Bellés va construir el bloc amb vuit habitatges que va posar al mercat de lloguer per a famílies de classe mitjana que a més d'habitatge podien llogar els baixos per a botigues, com fou el cas atès que s'hi instal·laren dues botigues de queviures i un forn de pa. En dos dels habitatges de la primera planta s'hi instal·là un dels primers metges del poble, el metge Roc, que donà nom a la casa. | 41.9725100,1.8803700 | 407234 | 4647330 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78873-foto-08175-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78873-foto-08175-171-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78874 | Cal Drapaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-drapaire | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. | XX | És un edifici entremitgeres, format per planta gairebé quadrada, alineada al carrer Major, i que consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar, atès que la recent restauració ha eliminat l'arrebossat i la pintura, optant per deixar al descobert el material constructiu. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-172 | Carrer Major 45. 08692- Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9714600,1.8805200 | 407245 | 4647214 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78878 | Cal Besa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besa | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.27 | XX | És un edifici amb quatre façanes de planta rectangular alineat al carrer Pau Casals de planta baixa més dos plantes pis i coberta a dos aigües, amb el carener perpendicular a la façana, amb un bon voladís que deixa veure l'estructura de les bigues que a més de fer la seva funció estructural, fan d'element decoratiu de la façana.. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb cantoneres de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons perimetrals que volten tot el perímetre de les quatre façanes i que conserven unes magnífiques baranes de ferro forjat. | 08175-176 | Carrer Pau Casals 3, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. A partir de 1914 una nova embranzida industrial, que s'allargà fins al 1925 provoca un segon creixement del poble, no tans sols allargassant els dos carrers inicials, sinó urbanitzant l'anomenada carretera de Casserres que es comença a construir, per inicitiva de la Mancomunitat de Catalunya, en aquets període. Es aquí on la família Besa construeix una de les cases més elegants i ben proporcionades del poble, a tocar de la via del tren i dels principals equipaments que aleshores es dibuixen en aquest sector del poble, l'escola pùblica i el cinema; també molt aprop del centre neuràlgic, la Plaça de la Creu; inicialment els Besa eren majoristes e ferro i aviat posaren botiga amb els primers aparells deràdio que es van veure al poble. | 41.9743800,1.8787800 | 407105 | 4647540 | 1934 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78885 | Ca la Clavellina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-clavellina | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. | XX | Casa entremitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la barbacana de la teulada i els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. Una recent restauració li ha llevat l'arrebossat original i ha deixat vista la pedra. | 08175-183 | Carrer Major 14, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9728600,1.8798600 | 407193 | 4647370 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78889 | Cal Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballara | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.32 | XIX-XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat, aprop de la Plaça de la Creu de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents amb enmarcaments d'obra vista a portes i finestres, alineades a tota la façana principal; la casa es va ampliar als anys cinquanta del s. XX amb la construcció d'unes tribunes que ampliaren l'espai interior de l'habitatge. | 08175-187 | Carrer Llobregat 2, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Ballarà s'instal·là a Puig-reig procedent de la masia Ballarà de Sorba, a finals del s. XIX amb l'objectiu de muntar una pastisseria i un obrador, activitat que ocupà tota la planta baixa i soterranis de la casa que van construir-se en un dels punts més centrics el poble, la Plaça de la Creu, on durant molts anys es celebrava mercat els diumenges. La pastisseria, amb un receptari propi, agafà ben aviat prestigi, especialment pel pa de passic i les mones, especailitats que, unides més modernament al 'plunk cake', els van permetre fer el salt a la pastisseria industrial als anys setanta del s. XX. Van compaginar l'ofici de pastisser amb la gestió del cinema de Puig-reig i forces altres cines de la comarca, una faceta empresarial en la qual també van ser pioners. | 41.9738500,1.8797500 | 407185 | 4647480 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78978 | Quarter dels Civils o Caserna de la Guàrdia Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarter-dels-civils-o-caserna-de-la-guardia-civil | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 48 | XX | Façana i interiors precaris. | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són arrebossat i les finestres i portes amb emmarcaments arrebossats i pintats. La singularitat de l'edifici rau però en el seu interior, que reprodueix el model d'edifici de caserna, amb servis com cuina i wc compartits, i petits apartaments per a les famílies dels civils que eren destinats a la caserna de Puig-reig. A la plata baixa hi havia les dependències administratives, la presó i l'armeria i en la primera planta el despatx i el pis de capità de la caserna. | 08175-204 | Carrer de l'Estació núm. 22, 08692-Puig-reig | La caserna de la Guardia Civil de Puig-reig fou una iniciativa de Lluís Pons i Enrich, l'amo de la colònia Pons, i les autoritats locals interessants en mantenir la presencia continuada de la Guardia Civil en un poble que tenia molta població obrera i que s'havia manifestat, es de finals del s. XIX, repetidament a favor de millores salarials i laborals a partir de llargues vagues. Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 acceleraren els tràmits i s'aconseguí instal·lar la caserna en un edifici construït per un particular amb finançament de l'amo de cal Pons, davant mateix de l'estació del tren, considerat com una infrastructura estratègica a protegir, a més de ser el Pons un dels principals accionistes de la companyia. La caserna es va desmantellar a finals de la dècada dels vuitanta del s. XX | 41.9662300,1.8808500 | 407265 | 4646632 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 79006 | El Mas de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-de-fonollet | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.17 http://Fonollet.net SERRA, Rosa (2008). Sant Sadurní de Fonollet” | XIX-XX | Casa de pagès que ha conservat bé la tipologia constructiva originària. Es tracta d'una construcció rural tardana (de l'any 1928) que segueix de manera molt ortodoxa l'esquema clàssic d'una masia, tot i que de dimensions modestes, amb una distribució en tres naus i una típica galeria triforada a la segona planta. L'edificació és de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té un cos adossat més baix, de construcció posterior. Els murs són fets de pedra semiarrebossada i la teulada és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal té diferents obertures perfectament regulars i simètriques: a més de la galeria, balcons al primer pis i, a sota, un portal de petites dimensions amb arc rebaixat de dovelles. Les obertures són amb llindes i brancals de pedra. Al costat oest hi ha una altra edificació, de construcció molt recent però feta amb pedra i maó que imiten, a grans trets, una casa antiga. La construcció està destinada a habitatge i, en un lateral, té un porxo també fet de pedra. | 08175-232 | Fonollet | Aquesta casa va ser construïda l'any 1928 per un paleta de Montmajor que era parent dels propietaris del Verdaguer, de la qual al principi n'era una masoveria. Les reformes es van fer sobre una construcció posterior atès que el 1750 el Mas de Fonollet surt esmentat en un capbreu dels Hospitalers. | 41.9905400,1.8373000 | 403693 | 4649380 | 1928 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79006-foto-08175-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79006-foto-08175-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79006-foto-08175-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 79018 | Ca l'Escarbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarbat | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.05 | XIX-XX | Casa de pagès molt reformada però que manté, més o menys, la volumetria originària. A aquesta estructura originària, formada per un cos simple, s'hi han adossat diverses ampliacions, que han amagat gran part de la façana principal, orientada al sud-est, especialment amb la construcció d'una terrassa moderna. També s'hi ha adossat un cobert al costat sud-oest, fet amb materials moderns, el qual conserva restes d'un antic forn de pa. El cos originari té planta baixa m´s un pis i sotacoberta, i els murs són de pedra, arrebossada i pintada. La coberta és de teula a doble vessant. Les finestres han estat majoritàriament substituïdes per materials moderns. A la façana principal es pot veure el portal d'entrada d'arc rebaixat i petites obertures a les plantes superiors. | 08175-244 | Cal Visó | Anteriorment era coneguda com caseta de Niubò, ja que el propietari era de cal Niubò, de Casserres. El sobrenom de l'Escarbat és degut a unes noies que procedien d'una casa de Navàs denominada ca l'Escarbat, i a les quals la gent anomenava popularment “les escarbates”. El padrí de l'actual propietari va comprar la casa al final del segle XIX o començament del XX. L'actual propietari va sobrealçar la casa per tenir més espai a les golfes i va construir la terrassa davantera. | 41.9995800,1.8459700 | 404425 | 4650374 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79018-foto-08175-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79018-foto-08175-244-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79053 | Becs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/becs | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.06 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions que ha mantingut la seva estructura i elements constructius tradicionals. L'edificació ha estat rehabilitada i ampliada però es pot identificar l'edifici principal de planta gairebé quadrada i coberta a dues vessants de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Els murs són de pedra molt irregular, barrejada amb còdols i altres materials. Els tancaments son de fusta i les obertures de les finestres són fetes amb brancals de rajol i arcs rebaixats de rajol pla. A la façana principal hi ha un cos afegit en època posterior però que s'integra amb la masia. És de planta baixa més planta pis, i té unes arcades que formen un porxo a la planta baixa. Al costat nord-oest hi ha adossades les corts, granges i pallisses. | 08175-279 | Becs | La masia és documentada des del segle XVIII, en un període de gran creixement demogràfic i de màxima explotació del camp català. Formava part de la jurisdicció dels Hospitalers, senyors del Castell de Puig-reig. L'any 1990 va ser restaurada. | 41.9613600,1.9061200 | 409352 | 4646065 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79053-foto-08175-279-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79084 | Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluent-0 | XIX-XX | Interiors en estat precari | Casa de pagès que consta d'un cos originari, amb parets de maçoneria, el qual s'ha eixamplat i sobrealçat amb obra de maó (a la part de ponent amb una àmplia galeria a la planta superior), i també s'hi ha adossat un cos més estret a la part de migdia i un altre, més petit, a la part de tramuntana. Això dóna actualment a la casa una planta irregular i una barreja d'elements constructius antics i moderns. El cos que sobressurt a la banda de migdia té un senzill portal i finestres emmarcades amb maó. Tots dos cossos tenen plana baixa i un pis, i la coberta a doble vessant. Al voltant s'aixequen diversos coberts, la majoria obrats amb maó. | 08175-310 | Cal Lluent | Documentada com a L'Espluga al segle XVIII, formava part dels dominis que els Hospitalers van heredar de l'antiga comanda Templera de Puig-reig. Formava part de la heredat La Sala de Fonollet i l'amo d'aquesta masia la va vendre a Joan Serra Sabata (pare de l'actual propietària) a principis del segle XX. Aquest venia d'una casa que ja es deixa cal Lluent, actualment derruïda, prop de Viladomiu Vell: d'aquí el nom de la casa. Posteriorment, a la dècada de 1930, la propietat es va partir amb un altre membre de la família, el qual va construir la casa de cal Cua, pocs metres al sud. La casa originària era força petita i, amb els anys, s'hi construí el cos adossat a migdia i la galeria de ponent. | 41.9977700,1.8641300 | 405926 | 4650153 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79084-foto-08175-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79084-foto-08175-310-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79115 | Cal Sastre Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-noguera | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 31 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Major i que consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements decoratius destacant els ràfecs, les motllures que enmarquen la porta del balcó del primer pis i els emmarcaments de les obertures de les golfes. Conserva la barana de ferro forjat. | 08175-341 | Carrer Major 16, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors que veuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. Els sastres, com les modistes, també s'instal·laren als carrers principals del poble, donant nom a les cases unifam,iliars que van fer construir i que destinaven a habitatge el pis superior i a taller i botiga la planta baixa. | 41.9727700,1.8799100 | 407197 | 4647360 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79115-foto-08175-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79115-foto-08175-341-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78820 | Mare de Déu de Montserrat de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-de-cal-prat | SERRA, R. La colònia Prat, Parc Fluvial del Llobregat s/d CLOTET, D. I SERRA, R. 'Capellans de colònia', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, 2005, p. 79-80. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Església d'una sola nau amb capelles laterals, amb presbiteri quadrat al qual s'hi afegiren dos cossos, la sagristia i el baptisteri. La façana, orientada a migdia i en situació frontal a la casa dels propietaris, es un exemple auster d'historicisme amb clares referències renaixentistes o clàssiques, evidenciades especialment en l'ús de recursos decoratius de catàleg, tals com el frontó triangular de la façana, el campanar en forma de templet, l'òcul i sobretot el recurs de la pedra 'encoixinada' seguint els esquemes i models neoclàssic. Adossat al costat de llevant de l'església, es van construir la rectoria i l'escola dels nens. | 08175-118 | Plaça de l'Església, Colònia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. L´església s'inaugura el 1882 i el 1949 fou restaurada per paliar els efectes del saqueig que va patir durant la Guerra Civil. | 41.9874900,1.8879600 | 407885 | 4648985 | 1882 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78820-foto-08175-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78820-foto-08175-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78820-foto-08175-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 1946 el bisbe de Solsona, Mn Enrique Tarancón, beneí les obres de restauració de l'església i la reposició del campanes. | 98|116|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78827 | Sant Josep de la Colònia Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-de-la-colonia-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D. I SERRA, R. 'Capellans de colònia', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, 2005, p. 79-80 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | El 2008 van efectuar-se obres de condicionament de les teulades de les capelles de tramuntana i al cimbori | Església de planta de creu llatina té 32x16 m al seus braços i la nau principal segueix el sistema constructiu ogival: encreuament d'arcs en diagonal i volta de creuer. Als murs laterals s'obren sis capelles que funcionen com contraforts de la nau central. Just passat la porta principal es troben d'una banda el baptisteri i de l'altra l'escala que puja al cor. En el transsepte s'alça un cimbori octogonal sostingut per quatre voltes volades. El presbiteri és emmarcat per un absis poligonal amb una girola que envolta l'altar major; al darrera d'aquest està la sagristia amb l'escala d'accés al campanar i al panteó-cripta. L'edifici presenta una projecció vertical que es lleu també a la façana principal que té un pòrtic d'entrada que consta de dues columnes cilíndriques amb capitells de motius vegetals que sostenen un arc apuntat de petites dovelles. Al costat hi ha dos columnes quadrades acabades amb pinacle. La teulada del pòrtic té pendent molt pronunciada i es remata per una cornisa en pedra amb tres flors de lis per cada banda i una creu al damunt, en el mig. Unes gàrgoles de pedra sense ornamentació especial permeten el desguàs. A la part superior de la façana principal hi ha una espadanya de dos pisos, a la part superior té una obertura, a la inferior dues. La façana posterior també és elaborada amb gran cura i té una gran portalada amb arquivoltes que condueix al panteó-cripta. A mitja alçada s'obren cinc finestres que donen llum a la sagristia i per sobre d'aquestes, a la part alta es troba un rosetó de proporcions mitjanes. Els vitralls formats per vidres emplomats, són elements decoratius importants i representen escenes religioses (la Santa Fe, l'Eucaristia i el Baptisme) i figures geomètriques. Els materials utilitzats a l'església són la pedra devastada i el totxo de terra cuita, a excepció de les façanes que son fetes amb carreus ben tallats. | 08175-125 | Plaça de l'Església s/n, Colonia Pons, 08692-Puig-reig | Construïda a l'any 1877 segons el projecte de l'arquitecte José torres i Argullo, es va reconeixer com 'La catedral de l'Alt Llobregat' la seva importància augmentà quan va rebre les relíquies de Santa Aurèlia de Niça. L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics -per la seva espectacularitat- de la colònia, però, eren i són uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la 'Catedral de l'Alt Llobregat'. Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 1987 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78827-foto-08175-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78827-foto-08175-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78827-foto-08175-125-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Des del 2009 l'església acull el Centre d'Interpretació de l'Església de la Colònia Pons, a través de tres espais museïtzats, dóna a conèixer el paper que va jugar l'Església en la consolidació del sistema de colònia industrial a Catalunya, tant des del punt de vista dels treballadors i treballadores com dels amos de les colònies. El Centre d'interpretació és format per moderns sistemes d'interpretació i les tècniques audiovisuals més capdavanteres, que aconsegueixen traslladar el visitant a un entorn suggestiu i vivencial.El projecte de museïtzació se centra en tres espais de l'edifici religiós (la capella de Santa Llúcia, el cor i la cripta) i s'integra i conviu respectuosament amb aquest, compatible amb la principal funció que encara té l'edifici: la religiosa, amb un horari de misses i d'actes litúrgics que el centre d'interpretació respecta en tot moment. | 98|116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78828 | Convent de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D. I SERRA, R. 'Mestres i alumnes', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.47-48 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Restauració en procés de finalització per iniciar una nova activitat com a alberg de joventut. | Un dels edificis més importants és aquest conjunt construït al costat de l'església en 1893, any en que s'hi instal·len les Dominiques. Va ser destinat a diversos usos: escola, convent, teatre i casa de dones. Com la resta d'edificis de la colònia, la pedra dels murs i el totxo de finestres i portes són els elements determinants. Consta de dos pisos: a la planta baixa es situava l'escola i a la planta superior el convent, el pis del capellà i la residència de les noies. Cal destacar la uniformitat del conjunt, amb cert aire historicista, recordant formes del gòtic. Aquests equipaments tanquen un espai quadrangular, la Plaça de Sant Josep, que ha estat durant molts anys el centre de l'oci i de la vida cultural de la colònia. | 08175-126 | Plaça de Sant Josep s/n, Colonia Pons, 08692-Puig-reig | Els anys vuitanta del segle XIX, mentre la colònia anava creixent i la fàbrica ja funcionava a ple rendiment, foren molt conflictius. Els obrers de Cal Pons -i de totes les colònies i fàbriques tèxtils catalanes de l'època- havien de suportar unes condicions laborals molt dures: dotze hores diàries, o més, dins d'una fàbrica plena de perills i incomoditats i havent de sentir, constantment, el soroll dels telers i la maquinària. Contra aquesta realitat quotidiana es rebel·laren, en diferents ocasions, els treballadors de Cal Pons. La mobilització més important fou la vaga de l'any 1890, la qual afectà la majoria de les fàbriques i colònies del Llobregat. Com a conseqüència d'aquesta vaga, 150 obrers de Cal Pons foren acomiadats i expulsats de la colònia. L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica -que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la 'pau social' i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la 'pau social'. Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia -llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda -mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9662400,1.8864700 | 407731 | 4646628 | 1887 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78828-foto-08175-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78828-foto-08175-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78828-foto-08175-126-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El convent es un edifici annex a l'església construït l'any 1893. En el convent hi vivien monges i també hi havia l'escola de les nenes i una residència per a noies treballadores. Actualment hi ha instal·lat en un dels annexos el tele colònia del Parc Fluvial i la part restaurada s'ha habilitat com alberg. | 98|116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78831 | Torre Nova de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-nova-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES (1987): la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D i SERRA, R. 'Els amos de les colònies', a Històries del riu. El llegat de les colònies, Regió7, 2005, p. 43-44 CLOTET, D. I SERRA, R. 'La casa de l'amo', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p. 67-68 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Deteriorament de les façanes i de les teulades. Aconsellable una restauració integral atesos els valors arquitectònics, artístics i simbòlics de l'edifici. | La torre nova fou acabada a l'any 1897. Es tracta d'un edifici de planta quadrada de la qual sobresurten dos cossos poligonals, un a llevant, on hi ha l'entrada principal i un altre a ponent en forma de tribuna. Té planta baixa, dos pisos i golfes. L'exterior és completament arrebossat, encara que actualment l'estat de la façana sigui molt malmès, L'única decoració es situa a les portes i finestres en un estil clarament gòtic, amb decoracions florals, de bestiari medieval i gàrgoles. Les obertures també estan emmarcats per motllures que recorden l'esquema de la torre vella (BIPPC 36). Cal destacar el repertori decoratiu a l'interior, especialment el situat al vestíbul, on es representen temes al·legòrics als continents. Els salons són profusament decorats amb temes adients a les seves funcions. | 08175-129 | Bosquet de Cal Pons s/n, Colonia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics -per la seva espectacularitat- de la colònia, però, eren i són uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la 'Catedral de l'Alt Llobregat'. Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica -que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la 'pau social' i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la 'pau social'. Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia -llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda -mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9648700,1.8836000 | 407491 | 4646478 | 1897 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78831-foto-08175-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78831-foto-08175-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78831-foto-08175-129-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | En aquesta torre hi féu estada, l'any 1908, el rei d'Espanya Alfons XIII. Es propietat de l'Ajuntament de Puig-reig que té el projecte d'ubiar-hi les noves dependencies municipals. | 98|116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78841 | Fundació Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Es convenient efectuar obres d'aconsidiconament de les teulades per evitar l'entrada d'aigua i el deterionament estructural i material de l'edifici. | L'edifici del Patronat es un edifici de planta baixa i pis, amb dues façanes més, una lateral que dóna al carrer de Sant Josep, i la posterior oberta a les pistes pertanyent a la Fundació, totes dues seguint la mateixa distribució que la principal pel que respecta a l'alçat, que dona a la plaça de la colònia. La planta, amb tres cossos rectangulars de diferents mides, el principal col·locat en paral·lel a la plaça, i tots tres cossos conformen la façana principal, decorada amb diferents figures geomètriques fetes amb estries, com ara rectangles concèntrics, circumferències i altres formes irregulars, i destaca el frontó amb la inscripció FUNDACIO VIDAL, i al primer pis una fornícula amb una imatge escultòrica de la Immaculada Concepció. La façana posterior del cos central també està dividida en dos pisos, amb cinc grans arcs de mig punt a la planta baixa i per una balconada amb una balustrada al primer pis. Pel que fa a l'interior, l'accés es realitza a partir d'un ampli vestíbul, que condueix al cinema i al bar Juventus, i d'una elegant escala que porta al pis superior on hi ha la biblioteca, les aules de l'escola de nens i les dependències que avui formen el Museu de la Colònia Vidal. | 08175-139 | Plaça de la Puríssima, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Jubilat de totes les responsabilitats empresari als Vicenç Vidal i Casacuberta, aquest va continuar amb la seva tasca social que havia iniciat al 1930 amb la construcció del Casal de la Dona i anys més tard amb l'església (1942, amb la creació d'un centre per a joves, una casa e cultura, esport i d'oci, sempre dins des d'un punt de vista cristià: el 1945 neixia el Juventus, una institució benèficodocent posada sota la direcció del jove mestre Lluís Badia Torres. Les classes es van iniciar a un pis de la plaça de la Puríssima amb catorze alumnes, que foren els primers en estudiar en aquesta Escola per a Joves Obrers. També acollia la formació d'equips de futbol i bàsquet, i altres activitats culturals, com ara un grup de teatre. Totes les activitats culturals depenien de Esteve Camprubí i Mercader (1885-1969), que des del 1926 exercia de mestre de nens a la colònia. Ara, a part d'aquesta tasca, va esdevenir bliotecari i director de la coral, malgrat continuar amb les seves aficions personals, que eren la composició musical i la poesia. | 41.9442200,1.8808200 | 407231 | 4644189 | 1947 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78841-foto-08175-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78841-foto-08175-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78841-foto-08175-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Alexandre Mª Tintoré Oller | L'edifici de la Fundació Vidal es la seu del 'Patronato Vidal para la Cultura de la Juventud Obrera', una fundació on podien inscriure's els joves obrers de la colònia i els de la fàbrica que la família Vidal posseïa a Navàs. Vicenç Vidal i Casacuberta partia amb un capital de cent mil pessetes per bastir l'edifici, i cinquanta-mil pessetes més per adquirir béns mobles per a l'interior, com ara taules, cadires, llibres, etc. | 98|116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc