Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78826 | Torre de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982.Any: 1995 Núm.: 47. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D i SERRA, R. 'Els amos de les colònies', a Històries del riu. El llegat de les colònies, Regió7, 2005, p. 43-44 CLOTET, D. I SERRA, R. 'La casa de l'amo', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p. 67-68 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa | XIX | les cobertes,. Façanes, tancament i entorns han entrat en un procés accel·lerat de degradació. | Es tracta d'un edifici de planta en forma d' 'L' construït sobre el desnivell del terreny i consta de planta baixa, més planta pis més sotacoberta a oest, on la pendent del terreny és major i de planta baixa més dos pisos més sota coberta a la banda oposada. Els murs de les façanes són fets de pedres de grans dimensions irregulars i a les cantoneres s'ha utilitzat carreus. La coberta és de teula àrab a dues vessant amb el ràfec de fusta molt decoratiu. Les façanes oest i nord-oest presenten poques obertures a diferència de les altres dues façanes on es veu una tribuna sobre la que es troba una terrassa amb una barana metàl·lica i al pis superior una terrassa coberta amb embigat de fusta i amb barana ceràmica i un major número de finestres. Aquestes són resoltes casi en la totalitat amb un arc molt rebaixat de material ceràmic. La torre fou construïda a principis del segle XX, desprès d'un gran incendi en 1909. Fou la primera residència dels propietats de la fabrica Mata i Pons, i desprès la de els successius directors i continua a ser habitada ocasionalment fins als anys | 08175-124 | Recinte industrial de Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible. | 41.9761700,1.8815600 | 407338 | 4647735 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78826-foto-08175-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78826-foto-08175-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78826-foto-08175-124-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 79092 | Necròpolis de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-cal-pallot | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1 982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.1 BOLÒS, Jordi; CURTO, Albert; SERRA, Assumpta. “Les tombes excavades a la roca de Sant Andreu de Cal Pallot (mun. Puig-reig, Berguedà)”, a Quaderns d'estudis medievals. SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398 | X-XI | jaciment parcialment conservat i amb esllavissades | Necròpolis formada per 18 tombes excavades a la roca, que es troba sobre una codina situada 13 metres al nord de l'església de Sant Andreu de Cal Pallot. Actualment una bona part de la roca s'ha esquerdat en quatre blocs i aquests s'han esllavissat, de manera que en la seva posició originària tan sols queden unes sis tombes. Inicialment, les tombes estaven repartides en tres grups. El primer, el més proper a l'església, estava format per 5 sepultures d'adult i 2 d'infantils. El segon, situat a 6 metres del primer, cap al nord-oest, estava format per 4 sepultures d'adult. El tercer, situat a 4 metres al nord-est del segon, tenia 4 tombes d'adult i 2 o 3 d'infantils. La majoria, llevat de dues, estan orientades est-oest. Les tombes d'adult són antropomorfes, amb el cap diferenciat, ja sigui arrodonit, quadrat, rectangular o trapezoïdal. Les infantils són del tipus d'extrems arrodonits, lleugerament trapezoïdals. És possible que originàriament la necròpolis tingués més sepultures, ja que la codina fou tallada per l'extracció de carreus per bastir l'església romànica de Sant Andreu. La cronologia sembla anterior al moment de construcció de l'esmentada església. Segons alguns fragments ceràmics localitzats a l'interior d'una sepultura espoliada, es podria datar del segle XI. Cal destacar que sobre la codina també s'observen instal·lacions relacionades amb una tina i sitges, que podrien ser contemporànies a l'església. | 08175-318 | Cal Pallot | La necròpolis de tombes antropomorfes es poden datar vers l'any 1000, possiblement de la mateixa època dels fragments de terrissa apareguts en una de les tombes; és a dir, a començament del segle XI. Aquesta necròpolis posa en evidència que hi devia haver una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que podria correspondre amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot, situada molt a prop. L'església que s'ha conservat és un edifici romànic del segle XII, dins l'onada de construccions religioses separades completament del primer romànic, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. | 41.9724400,1.9100500 | 409693 | 4647291 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Prop de l'església hi ha constància d'una cista possiblement del final de l'edat del bronze. Es tracta del dolmen de cal Pallot, actualment desaparegut i conservat al Museu de Solsona | 91|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79086 | Jaciment del Coll de la Senyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-coll-de-la-senyera | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.13 | I-V | jaciment conservat molt parcialment | Possible vil·la romana de la qual se n'han detectat uns vestigis molt escassos. En aquest lloc, situat al nord del serrat de l'Oca, en un coll entre aquest i el turó següent per on passa el camí carener del Serrat de la Senyera, Martí Vilarrasa, de Puig-reig, hi va recollir un fragment de ceràmica sigil·lada. L'any 1991, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, tan sols es pogué constatar la presència d'uns pocs fragments de 'tegula' romana. | 08175-312 | Coll de la Senyera | L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 41.9764000,1.8644100 | 405918 | 4647780 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 79088 | Jaciment del Serrat de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-loca | CASTANY, J. [et al.] (1990). El Berguedà. De la Prehistòria a l'Antiguitat . Manresa. Àmbit de Recerques del Berguedà. SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). “El Serrat de l'Oca (Puig-reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. | IV aC | forta erosió del jaciment | Assentament ibèric que consta d'un conjunt de dipòsits la funció dels quals és força dubtosa. El jaciment es troba situat en el cim més elevat de la llarga carena batejada modernament amb el nom de serrat de la Senyera. Es tracta d'una posició encimbellada i amb forts pendents, al marge dret del Llobregat. Durant les excavacions es van posar al descobert un total de 31 dipòsits similars a sitges, però destinats a una activitat que podria estar relacionada amb l'aigua. Aquests dipòsits es poden classificar en dos tipus: de fons pla i forma troncocònica (que són la majoria) i de fons rodó i forma ovoide. Alguns dels dipòsits es troben aïllats i altres estan interrelacionats per una connexió. Part d'aquests darrers estan a la vegada relacionats amb una estructura que s'ha considerat una bassa. A pocs metres, també aparegué un clot allargassat reomplert de ceràmica i pedres i tres forats de pal. L'erosió ha fet desaparèixer tota l'estructura aèria i fins i tot ha seccionat part dels dipòsits fins al punt de fer-ne desaparèixer algun. Entre els materials apareguts hi ha molins, molta ceràmica feta a mà i algun fragment fet a torn oxidat. Es tracta d'un lloc molt poc propici per a l'assentament humà i sembla que la seva funció podria estar relacionada, tot i que s'ha de dir amb moltes reserves, amb l'obtenció d'argiles. La cronologia s'ha fixat vers mitjan segle VI aC. | 08175-314 | Turó de la Senyera | El jaciment fou localitzat pel grup d'aficionats locals del Centre Excursionista de Puig-reig a principi de la dècada de 1980. L'any 1987 Eduard Sánchez va portar a terme una prospecció arqueològica en aquest indret, dins un programa d'investigació de les conques altes del Llobregat i el Cardener. Els anys 1988 i 1989 es va realitzar l'excavació del jaciment, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Goreti Vila. | 41.9731300,1.8686800 | 406267 | 4647412 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 79097 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-16 | XVII-XVIII | en procés de rehabilitació | Masia de dimensions mitjanes que conserva la volumetria i les parets mestres. Ha estat rehabilitada i totalment reformada en el seu interior. És una construcció de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i sotacoberta, amb teulada a doble vessant. La casa va ser ampliada per la part de llevant, i encara conserva un portal adovellat que ha quedat a l'interior, amb una inscripció de l'any 1619. Actualment té diverses entrades: per un portal adovellat a la façana lateral nord (la qual tenia una inscripció del 1615, actualment erosionada i il·legible) o pels portals de ponent i migdia. Els murs de la construcció són de pedra carejada, i les obertures estan fetes amb llindes i brancals. La casa té coberts de pedra als costats est i oest. Al costat sud hi ha una granja moderna i, molt a prop, es conserva un pou al costat del camí. | 08175-323 | Fonollet | Segons les inscripcions de les llindes, es tracta d'una construcció fonamentalment del segle XVII. La masia surt referenciada en els capbreus dels Hospitalers del s. XVIII. Els avis dels actuals propietaris van venir-hi a viure l'any 1925 com a masovers. Després dels incendis de 1994 la casa va quedar molt afectada, i ara es restaura amb la intenció de dedicar-la al turisme rural. | 41.9932000,1.8412200 | 404022 | 4649671 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda del portal interior: 161[9] | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 79090 | Forn de Periques II o forn de les Teules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-periques-ii-o-forn-de-les-teules | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.4 MACIÀ, T.A. (1996). Estudi documental, històric i artístic del pont de Periques de Puig-Reig . Barcelona, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | consolidat i restaurat | Forn d'obra o teuleria situat al tal·lús de la carretera de l'Eix del Llobregat (C-16). És de planta quadrangular i fa 6 metres dels costats. Presenta l'entrada a la cambra de combustió oberta cap a l'oest, mentre que l'entrada a la cambra de cocció se situa a la banda oposada. A la part inferior presenta dues típiques cambres de combustió, excavades totalment en el marge del terreny i separades interiorment per una paret de maons i amb dues petites obertures a l'exterior. Aquestes obertures estan tapades per pedres i teules planes que les segellen. Les dues cambres estan cobertes per sengles voltes fetes a partir de diversos arcs construïts amb maons. Les superfícies de les parets de les cambres i les de les voltes estan totalment vitrificades, com a conseqüència de les altes temperatures que s'assolirien a l'interior. La graella del forn és feta amb maons i terra endurida, recoberta amb una capa allisada de morter de calç i en ella s'obren fins a 90 forats de formes i mides diverses. Es documenta una reparació de la graella. Pel que fa a la cambra de cocció té una alçada de 2 m, amb una capacitat aproximada és de 24'5 metres cúbics. Es troba excavada en el terreny. La cara interior de les parets es troba recoberta per una capa de morter de calç. Just davant de l'entrada a les cambres de foc es documenta una estructura excavada en el terreny, amb forma de 'V', de parets recobertes amb lloses, pedres o grans teules planes quadrangulars i una coberta formada per grans lloses de pedra, que sembla correspondre al canal de tiratge del forn, que proporcionaria l'aire necessari per a la combustió. Actualment el forn està protegit per una coberta metàl·lica. | 08175-316 | Periques | Amb motiu de la construcció de la carretera C-16 de Barcelona a Puigcerdà, tram Puig-Reig - Berga (punt kilomètric 75+500 al 96+500) els anys 2004 i 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de control i seguiment al paratge de la Font de Periques, que va documentar dos conjunts d'estructures: una font (actualment desapareguda a causa del traçat de la carretera) i un forn d'obra. La direcció va anar a càrrec de Jaume Díaz Ortells, de l'empresa Àtics. Els anys 2007 i 2009 es va procedir a la consolidació i restauració del jaciment. El forn d'obra es podria situar cronològicament entre els segles XVIII-XIX. En un inventari de béns i drets de Joan Pericas de l'any 1801 s'esmenta, entre les seves pertinences, una 'porció de obra de cuyta'. El forn era propietat del mas Periques | 41.9774600,1.8878300 | 407860 | 4647872 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79090-foto-08175-316-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78821 | Torre de l'Amo de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-cal-prat | SERRA, R. La colònia Prat, Parc Fluvial del Llobregat s/d CLOTET, D. I SERRA, R. 'La casa de l'amo', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p. 67-68. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Tancaments i façanes amb estat precari de consercació. | Construcció aïllada, de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, de planta gairebé quadrada i orientada a llevant, on es disposa la façana principal. Es una construcció residencial per els propietaris de la colònia que segueix els models austers de les grans masies i en la qual destacant l'ordenada distribució d'obertures, grans finestrals, balcons, galeries i glorietes que es reparteixen per totes i cadascuna de les façanes. Coberta a doble vessant amb teula àrab, el carener es perpendicular a la façana principal que mira a la Plaça de l'Església i que sempre havia estat el nucli cultural, festiu i social de la colònia. | 08175-119 | Plaça de l'Església, Colònia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9874000,1.8871200 | 407815 | 4648976 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78821-foto-08175-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78821-foto-08175-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78821-foto-08175-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78823 | Escoles de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-cal-prat | SERRA, R. La colònia Prat, Parc Fluvial del Llobregat s/d CLOTET, D. I SERRA, R. 'Mestres i alumnes', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.47-48 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Tancaments i cobertes en estat precari de conservació. | L'escola de les nenes és un edifici de planta rectangular, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular ala façana principal. De formes austeres, incorpora l'habitatge dels mestres i en els últims anys fou adaptat com a guarderia. | 08175-121 | Plaça de Sant Sebastià, Colònia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9875900,1.8874200 | 407840 | 4648997 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78823-foto-08175-121-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78994 | Sant Jaume de Tresserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-tresserra | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.02. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XVIII | Restaurada | Petita capella adossada a la façana sud-oest de la masia de Tresserra. Consta d'una sola nau, de planta rectangular. Els murs són fets amb carreus disposats en fileres força regulars. La façana té un portal simple, fet amb llinda i brancals, una petita finestrella a la part superior i un campanar d'espadanya. Sobre la llinda hi ha una imatge moderna de sant Jaume. Anteriorment tenia una gàrgola amb un cap de serp. L'interior, molt auster i actualment a pedra vista, és cobert amb una volta de pedra a plec de llibre. | 08175-220 | Tresserra | El mas Tresserra, que ja apareix documentat al segle X, té la seva estructura originària als segles XIV-XV i durant els segles posteriors es devia anar ampliant. L'heretat de Tresserra abastava una gran quantitat de terreny. Al final del segle XVIII o principi del XIX el propietari era un capellà, el qual va fer construir la capella i el cos avançat de la façana de la masia. Durant la Guerra Civil de 1936 fou destruït el retaule que hi havia. Entorn de l'any 2000 la capella va ser restaurada. Actualment s'hi fa missa un cop a l'any. | 41.9730800,1.8635500 | 405842 | 4647412 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78994-foto-08175-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78994-foto-08175-220-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El retaule de Sant Jaume de Tresserra, probablement reniaxentista, amb tres vies, separades per columnes joniques, predel·la a la part central, un santjaume dins la fornúcula apetxinada i flanquejat per quatre escenes pintades, es vaperdre durant la Guerra Civil (1936-39) | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78828 | Convent de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D. I SERRA, R. 'Mestres i alumnes', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.47-48 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Restauració en procés de finalització per iniciar una nova activitat com a alberg de joventut. | Un dels edificis més importants és aquest conjunt construït al costat de l'església en 1893, any en que s'hi instal·len les Dominiques. Va ser destinat a diversos usos: escola, convent, teatre i casa de dones. Com la resta d'edificis de la colònia, la pedra dels murs i el totxo de finestres i portes són els elements determinants. Consta de dos pisos: a la planta baixa es situava l'escola i a la planta superior el convent, el pis del capellà i la residència de les noies. Cal destacar la uniformitat del conjunt, amb cert aire historicista, recordant formes del gòtic. Aquests equipaments tanquen un espai quadrangular, la Plaça de Sant Josep, que ha estat durant molts anys el centre de l'oci i de la vida cultural de la colònia. | 08175-126 | Plaça de Sant Josep s/n, Colonia Pons, 08692-Puig-reig | Els anys vuitanta del segle XIX, mentre la colònia anava creixent i la fàbrica ja funcionava a ple rendiment, foren molt conflictius. Els obrers de Cal Pons -i de totes les colònies i fàbriques tèxtils catalanes de l'època- havien de suportar unes condicions laborals molt dures: dotze hores diàries, o més, dins d'una fàbrica plena de perills i incomoditats i havent de sentir, constantment, el soroll dels telers i la maquinària. Contra aquesta realitat quotidiana es rebel·laren, en diferents ocasions, els treballadors de Cal Pons. La mobilització més important fou la vaga de l'any 1890, la qual afectà la majoria de les fàbriques i colònies del Llobregat. Com a conseqüència d'aquesta vaga, 150 obrers de Cal Pons foren acomiadats i expulsats de la colònia. L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica -que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la 'pau social' i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la 'pau social'. Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia -llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda -mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9662400,1.8864700 | 407731 | 4646628 | 1887 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78828-foto-08175-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78828-foto-08175-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78828-foto-08175-126-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El convent es un edifici annex a l'església construït l'any 1893. En el convent hi vivien monges i també hi havia l'escola de les nenes i una residència per a noies treballadores. Actualment hi ha instal·lat en un dels annexos el tele colònia del Parc Fluvial i la part restaurada s'ha habilitat com alberg. | 98|116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 78999 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-2 | SERRA, Rosa (1982) Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.03 FÍGOLS, Carles (2005). Els orígens de l'hostaleria al Berguedà, L'EROL núm.84. | XVIII-XIX | Recentment rehabilitada | Antic hostal de camí ral. Es tracta d'una edificació de tamany mitjà-petit que segueix l'esquema d'una casa de pagès d'estructura molt regular i que recentment ha estat rehabilitada. Manté els murs de pedra, arrebossada amb morter. Consta de planta baixa i un pis, i la coberta és de dues aigües feta amb teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal. En la restauració recent s'hi han aplicat cabirons que sostenen el voladís de la teulada. Les llindes i brancals de les finestres i el portal d'accés són fets a base de carreus de pedra, igual que les cantoneres de l'edifici. A la façana de llevant és visible el forat d'un antic forn de pa, que ha quedat a l'exterior. La casa té una ampliació a la part posterior, de planta baixa més planta pis. Al costat est hi ha un altre cos afegit al volum principal, que consisteix en un cobert de base antiga, el qual s'ha transformat en una mena de porxo. A la cantonada nord-est hi ha un altre cobert de pedra adossat i igualment restaurat. | 08175-225 | L'Hostal Nou | Antigament era un dels hostals del camí ral de Manresa a Berga que venia de Merola i passava per Farriols, Tresserra, Vilarrasa, el Lledó i continuava per Casserres. L'edifici sembla una construcció força homogènia, possiblement del segle XVIII i pertanyia al mas pròxim del Lledó. Durant els incendis de 1994 va quedar greument afectat i posteriorment fou rehabilitat per destinar-lo a turisme rural. | 42.0011000,1.8434800 | 404221 | 4650545 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78999-foto-08175-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78999-foto-08175-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79016 | Cal Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixo | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.06 | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de dimensions considerables que conserva la tipologia i característiques constructives tradicionals. És una construcció molt homogènia, aixecada sobre un desnivell del terreny, davant d'un torrent. Consta de planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Una de les entrades a la casa és pel segon pis, a través d'un pòrtic, mentre que hi ha una altra entrada a la primera planta i un tercer accés per la planta baixa. Els murs són de pedra sense arrebossar, la coberta és de teula àrab a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes. La façana est té una distribució d'obertures perfectament regular a cada planta. Les finestres estan emmarcades amb maó, ja sigui amb arcs rebaixats o bé plans, i el portal es fet també d'arc rebaixat de rajol pla. Al davant té un pati obrat modernament. Al costat nord-est té un cobert fet de maó sobre base de pedra i un altre cobert més modern. | 08175-242 | El Soler de Jaumàs | Era una masoveria del Soler Jaumàs que, per la tipologia constructiva, es podria datar al segle XIX. Recentment ha estat rehabilitada per destinar-la a turisme rural. | 41.9641900,1.8413500 | 403989 | 4646449 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79016-foto-08175-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79016-foto-08175-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79016-foto-08175-242-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79101 | Jaciment de la Font de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-de-periques | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.3 | BF/ib | Pràcticament destruït pel pas de la carretera | Jaciment indeterminat, consistent en troballes superficials, que podria correspondre a un període entre el Bronze Final i l'època ibèrica. En un punt del turó aterrassat, i actualment seccionat per la variant de Puig-reig, situat al sud-est del mas Periques, es troben feixes de conreu antigues on es recull superficialment terrissa feta a mà de característiques prehistòriques. Entre els materials recuperats destaquen un fragment amb decoració impresa cardial, un fragment de vora visellada, esclats de sílex i alguns fragments de ceràmica feta a torn de dubtosa factura ibèrica. | 08175-327 | Periques | L'any 2000 es va dur a terme una prospecció i intervenció d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. L'any 2004 s'hi va portar a terme una intervenció preventiva, a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics. | 41.9754600,1.8882300 | 407890 | 4647649 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79101-foto-08175-327-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78755 | Fons Mata y Pons de Cal Casas, de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-mata-y-pons-de-cal-casas-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Primer tractament pendent de revisió | Fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva, registrat amb la signatura ANC1-368 , una part del fons documental de les 'FÁBRICAS DE LORENZO MATA Y PONS, C.A.' una de les quals era la colònia de Cal Casas de Puig-reig. El fons està organitzat en cinc apartats: Documentació familiar, Direcció de Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A., Comptabilitat, Serveis financers i Documentació de les diverses fàbriques El fons documentals, compta amb documentació entre 1816 i 1978, i consta de prop de 20 m linials ordenats en 95 unitats d'instal·lació de documentació textual, paper, biblioteca i hemeroteca;14 unitats d'instal·lació que contenen 670 imatges (290 negatius de vidre b/n, 160 diapositives de vidre b/n, 220 positius b/n), 4 plànols i 9 accions. | 08175-53 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté documentació de caire familiar a més de la generada per l'activitat de les diverses fàbriques. Entre la primera destaca un llibre del comerciant Domènec Mata i Saltor (1813-1823), llibres dels corredors de canvi i borsa Joan i Llorenç Mata i Pons (1875-1918) i Josep Maria Mata i Julià (1916-1939), documentació personal de diversos membres de la família i sobre la seva participació accionarial en l'empresa, i documentació sobre diverses propietats immobiliàries. Entre la documentació de l'empresa Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A. destaca la referida a la comptabilitat general de la societat que inclou llibres de diari, major i balanços (1910-1947), documentació sobre assegurances socials (1961-1978) i sobre les diverses fàbriques: fàbrica de Mataró (1892 - 1896), fàbrica de Vilanova i la Geltrú (1915 - 1970), fàbrica de Puig-reig (1908 - 1971), fàbrica de Sallent (1949 - 1975), fàbrica i canal de Pinyana a Alguaire (1927 - 1978) i fàbrica de Bonmatí (1904 - 1976). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 79029 | Tresserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresserra-0 | SERRA, Rosa(1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.02 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XVIII | Parts interios en estat precari | Masia de dimensions considerables formada per un cos residencial actualment de planta gairebé quadrada, fruit de successives ampliacions. El cos originari (d'època gòtica) estava situat a la part sud-oest i posteriorment s'amplià cap al nord-est, on s'hi va establir la casa del masover, que encara conserva una llar de foc i un forn de pa. A la façana principal s'hi afegí un cos que sobressurt, cosa que li dóna una aparença d'estructura basilical. Aquest cos davanter compta amb un porxo a la planta baixa i té diverses finestres amb brancals i llinda que han estat reformades recentment. Així mateix, s'hi ha obrat un nou cobert amb un parament de pedra que imita la construcció antiga i té una finestra d'arc rebaixat. Les façanes de ponent i nord són les que conserven un aparell de carreus més ordenats i regular, i també petites obertures en forma d'espitlleres. Una de les obertures conservava un finestral gòtic geminat, però fa uns anys fou substituït per un balcó. Existeix, però, un altre finestral similar a l'antiga façana principal (actualment integrada a l'interior). Consta d'un bloc monolític amb dos arcs de mig punt i hi falta la columneta central. L'interior de la casa conserva l'estructura constructiva tradicional. A la part més antiga la planta baixa té dos arcs apuntats i, al costat, el celler, que compta amb diverses bótes de tipus “vaixell” i on hi desemboquen dues tines. A la façana sud-oest té un cos adossat corresponent a la capella, dedicada a Sant Jaume. | 08175-255 | Tresserra | El mas ja apareix documentat al segle X com a 'Tedguera'. Fou propietat dels Hospitalers des del segle XV fins al XIX. Prop de la masia hi passava el camí ral de Manresa a Berga. Els arcs apuntats així com els dos finestrals gòtics revelen que bona part de l'estructura originària cal datar-la probablement als segles XIV-XV, i durant els segles posteriors es devia anar ampliant. L'heretat de Tresserra abastava una gran quantitat de terreny. Al final del segle XVIII o principi del XIX el propietari era un capellà, el qual va fer construir la capella i el cos avançat de la façana principal. Durant els incendis de 1994 la casa va quedar-ne afectada. En els darrers anys ha estat objecte d'algunes reformes parcials. | 41.9731200,1.8636900 | 405853 | 4647416 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79029-foto-08175-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79029-foto-08175-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79029-foto-08175-255-3.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Al porxo davanter es conserva una premsa amb una inscripció a la llinda: 1798. L'actual rosca és de ferro, però encara es conserva la de fusta.La propietària, resident a Barcelona, conserva documentació de la casa.El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 85|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78730 | El contrapàs dels Merolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-dels-merolans | 'El contrapàs dels Merolans', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Any XV Barcelona, Desembre 1905, núm 131. Recollit per Pere Feliu, soci delegat de Puig-reig, pag. 378 I 379. R.SERRA i J. MIRALDA: Merola, un poble, a Associació Cultural l'Esplai, 1990. | XVIII-XX | No es fan representacions públiques | El contra pas dels Merolans, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-ra, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-la-ra-la-ré. El Grapal com li direm, el Grapat com a primer? El Grapat el garriguer, y cal Genís el fuster. Y cal Genís el fuster, y a l'Alsina'! Serpeter. Y l'Alsina'1 serpeter, y a Vilafresca''1 patofler. Y a Vilafresca'I patofler, y a la Barraca'l violiner. Y a la Barraca'! Violiner, y el Daina també hi vol ser. Y el Daina també hi vol ser, y el Putxot I'escopeter. Y el Putxot I'escopeter, y a i Merola'I campaner. Y a la Granota l'hostaler, Alguns diuen Vilafranca. Y a Merola'l campaner, y a cal Japet el fuseller. Y a cal Japet el fuseller, y a cal Percuns l'araller. Y a cal Percuns l'araller, y a cal Roig el pigoter. Y a cal Roig el pigoter, y a Casa Nova l'arrauer. Y a Casa Nova l'arrauer, Y a cal Pla lo ganyofer. Y a cal Pia lo ganyofer, ya Subirana'l tabaquer. Y a Subirana' l tabaquer. Y a Casa Vella'! Carboner. Y a Casa Vella'1 carboner, y a Subiraneta'I gabatxer. Y a Subiraneta'I gabatxer, y a cal Riera I'escaler. Y a cal Riera I'escaler, y a la Granota l'hostaler. Y a la Granota l'hostaler, y al Molí'1 tamboriner. | 08175-28 | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla ésser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 41.9081300,1.8832600 | 407381 | 4640179 | 08175 | Puig-reig | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla esser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 94|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 79081 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons | <p>BADIA, Josep (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988)“Navàs, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173.</p> | I-V | No es coneixen estructures | <p>Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures</p> | 08175-307 | Riera de Navarons | <p>Les reses d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata són evidenciesd'un poblament antic.</p> | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79081-foto-08175-307-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 79098 | Jaciment del Serrat de la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-la-madrona | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.14 CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 | EB/VIII-IX | Molt erosionat | Es tracta d'un serrat amb gran extensió de terreny, des del qual s'obté una excel·lent panoràmica amb un domini visual dels termes de Casserres i Puig-reig. Per aquest lloc hi passava el camí ral. El sol natural presenta una superfície molt erosionada. Durant la prospecció que s'hi va portar a terme l'any 2001 s'hi recollí una mostra molt escassa, tot i que significativa, de materials ceràmics. D'una banda, entre l'extrem del serrat i la granja actual de la Madrona s'ha observat una petita concentració de materials de l'Edat del Bronze (1800 – 1000 a.C.) a prop d'uns graons i d'un reguer excavats en el vessant oriental del serrat i que semblen molt recents. D'altra banda, el cim del serrat ha proporcionat mostres ceràmiques altmedievals molt homogènies que podrien denotar una ocupació amb funcions de vigilància o bé una ocupació puntual durant un període breu, que hauria de remuntar-se als segles VIII - IX aproximadament. | 08175-324 | Fonollet | Durant la realització de la Carta Arqueològica del Berguedà l'any 1999 ja eren visibles restes de ceràmica feta a mà, de tipologia prehistòrica, i es tenien notícies de troballes de restes lítiques, fet que duia a pensar que podria tractar-se de les restes d'un assentament prehistòric. L'any 2001 Ramon Martí i Jordi Camprubí, de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi van portar a terme una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana', amb l'objectiu de localitzar potencials jaciments arqueològics mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció | 41.9905700,1.8432800 | 404188 | 4649376 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79098-foto-08175-324-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cronologia: Edat del Bronze (1800 – 1000 aC); segles VIII - IX | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78858 | Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/merola | SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 399-400 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. “El castell de Merola (Puig-reig)”, l'Erol, núm. 33, Berga 1991, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 46-48. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XIX | Masia esfondrada, sense coberta, embrossada i amb pèrdua notable de materials constructius. Estat ruïnós. | Restes d'una casa de pagès en ruïnes, situada al costat de l'antic castell de Merola i de l'església parroquial de Santa Maria de Merola. Conserva part dels murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que tenia planta baixa i un pis. L'entrada principal (actualment destruïda) era a la façana sud-est. Els paraments són fets de maçoneria, força irregulars, amb carreus a les cantoneres. A la façana est conserva algunes finestres. A la part posterior conserva restes de dues tines adossades a la casa i, més enllà, una construcció independent amb 5 tines més. Uns metres a ponent té un cobert de pedra, amb teulada a una vessant. | 08175-156 | Merola | L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment. | 41.9312700,1.8719900 | 406480 | 4642760 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78858-foto-08175-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78858-foto-08175-156-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78774 | El Tresor de Puig-reig. Gabinet Numismàtic de Catalunya/MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-de-puig-reig-gabinet-numismatic-de-catalunyamac | VEGUÉ, P. (1982). El Tresor de Puig-reig: exposició. Centre Cultural del Palau de la Virreina, 10-30 novembre, 1982 / Ajuntament de Barcelona. Serveis de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat, Gabinet Numismàtic de Catalunya. SERRA ROTÉS, Rosa (1983). El Tresor de Puig-reig, a L'EROL Núm.: 6 | XVIII-XIX | MNAC. Tresor de Puig-reig 106001-CJT | L'any 1964 es va trobar un cofre amb vint quilos de monedes en una casa situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). El tresor es componia de 781 peces, de les quals 730 eren de plata i 51 d'or. De les 730 monedes de plata, només 16 eren exemplars de seques espanyoles. La resta eren monedes estrangeres, de les quals 679 eren peces franceses de 5 francs i 35 exemplars d'altres procedències, encara que de valor equivalent als 5 francs francesos. El tresor també contenia 51 monedes d'or de seques espanyoles -peninsulars i dels territoris d'ultramar-, que corresponien als regnats de Carles III, Carles IV, Ferran VII i Isabel II. El tresor de Puig-reig mostra, doncs, com a mitjan segle XIX, la circulació de moneda de plata era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques d'Espanya i dels seus dominis d'ultramar. Altres troballes monetàries i la documentació escrita també reflecteixen aquesta dualitat. En aquest sentit, és especialment interessant un recompte de monedes de la caixa del Banc d'Espanya que, per encàrrec de la Junta de Moneda, va fer Vicente Vázquez Queipo l'any 1849. El conjunt de moneda d'or que s'hi va trobar el formaven moltes unces de Carles IV i Ferran VII, mitges unces sobretot de Ferran VI, i doblons d'or. Pel que fa a la moneda de plata, només hi havia peces franceses de 5 francs, la majoria a nom de Lluís XVIII i Lluís Felip. | 08175-72 | Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona | L'any 1964 es va trobar un important dipòsit de 20 quilos de monedes amagat en una masia situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). Es tracta d'un conjunt tancat que documenta, a grans trets, com a mitjan segle XIX la circulació de la moneda de plata a Catalunya era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques espanyoles de la Península i d'ultramar. Així, el tresor es componia de 781 peces d'una àmplia cronologia que abastava des del segle XVIII fins al 1855, de les quals 730 eren de plata mentre que 51 eren d'or. Aquesta proporció la confirmen també altres troballes i informes monetaris oficials de mitjan segle XIX. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 1964 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78845 | Castell de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-puig-reig | <p>R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa R.SERRA: Els dominis de l'Orde Militar del Temple a Puig-reig a partir d'un capbreu de finals del s. XIII, a L'Erol 88, Berga 2006 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VILADES, R. (1985). El castell de Puig-reig, a 'Catalunya Romànica.XII. El Berguedà', Fundació Enciclopedia Catalana, Barcelona, p.374-378 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.1</p> | X-XXI | Les obres d'acondicionament dels entorns i dels habitatges han malmés notablements les restes de l'antic recinte fortificat. Actuacions recomanades: Per a qualsevol intervenció haurà estar present un arqueòleg responsable de la supervisió dels treballs. | <p>El puig on es troba el castell, i que li dona nom, es format per tres graus de cingles ben marcats per la banda de ponent, formant cingleres, marges i petites feixes que arriben fins a la riera de la Sal. Per la banda de llevant, només hi ha un nivell de cingleres, el superior, i amb la forta pendent que dona al Llobregat nova caldre construir muralles. El cim esta format per una gran pedra gairebé circular a l'entorn de la qual hi ha un pas estret que a manera de carrer permet donar tota la volta al conjunt i que forma el primer nivell d'habitació i el més defensat. Un tros més avall, sobre roques, es va construir el segon nivell de muralles i la tercera i última era la que tancava la casa del prior i que encara es conserva avui com a rectoria; aquesta arribava fins la plaça de la Creu on hi havia el portal d'entrada al recinte casteller. De la trama urbana del recinte casteller en queden important traces, entre el primer i el segon nivell de muralles, sobretot, on encara es dibuixen clarament les mides dels patits de les cases que ja s'esmenten en els pergamins del s. XIII. Tant les oques restes de muralla com de les cases que es conserven tenen el mateix tipus de parament: blocs de pedra sorrenca no gaire grossos gastats pel pas dels anys, rejuntats amb argamassa de calç i disposats força regularment. El que tothom coneix amb el nom de El Castell és també una casa que, tot i les reformes efectuades al llarg del temps, conserva un arc de mig punt que dona pas a un passadís que passa per sota la casa i que comunica la part alta del castell amb el nivell inferior; per la banda de llevant el passadís té forma d'arc de mig punt.</p> | 08175-143 | El Castell | <p>El Castell, que devia tenir considerables dimensions a finals del s. XII, es va construir sobre el turó que li dona nom, el Puig, que forma tres nivells naturals esglaonats i al cingle de ponent, al sector del Llobregat, que el feia inexpugnable, per aquest sector. Documentat des del 907, el terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà que el va fer créixer, molt especial del trobador Guillem de Berguedà, que en va fer la seva residència i fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El 1187 el trobador cedí, en testament, als frares del Temple que, un cop confirmat el domini pel rei Jaume I el 1231, crearen una comanda, que incorporava els bens que havien comprat o obtinguts a la zona d'influència de la fortalesa. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.), per la qual cosa va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers.</p> | 41.9712200,1.8820100 | 407368 | 4647185 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Radi de protecció: Es considera un radi de protecció de 100 m al voltant del jaciment arqueològic . | 92|93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||
| 78847 | Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La fàbrica i la torre han entrat en un procés de deteriorament notable que caldria aturar amb obres de condicionament bàsiques de les teulades i tancaments i accessos. | El conjunt industrial de Cal Casas està format per la fàbrica i les dependències annexes, la resclosa i el canal, la torre del director i l'espai immediat que l'envolta; els habitatges dels treballadors, que formaven el carrer de 'Cal Casas' ja fa anys que van quedar integrats a l'estructura urbana de Puig-reig, esdevenen un continu amb el Carrer Llobregat. En els últims anys, la zona d'horts s'ha urbanitzat i s'hi ha construït una bona colla d'habitatges. | 08175-145 | Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9764400,1.8816400 | 407345 | 4647765 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78847-foto-08175-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78847-foto-08175-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cal Casas està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79104 | Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-llinatge-oriola-cortada-comtes-de-la-vall-de-merles | <p>VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/</p> | La documentació del fons fou aplegada i conservada pels Oriola Cortada en les seves residències de la Casa Cortada (Vic) i el domicili familiar al carrer del Palau de Barcelona, fins els seu ingrés a l'ANC. El fons ingressà a l'ANC en compliment del contracte de dipòsit signat per Alfonso de Oriola Cortada i de Salvadores el 12 de novembre de 1992L'ingrés físic de la documentació es produí en tres successives trameses de dates 25 de març, 2 d'abril i 29 d'abril de 1992. | <p>Amb el registre ANC1-169, l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons documental dels comtes de la Vall de Merlès, la família Oriola-Cortada amb documentació compresa entre el 1185 i el 1940; Ocupa 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 619 pergamins. Volum i suport 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 619 pergamins.</p> | 08175-330 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>Els Oriola són un llinatge de pagesos ennoblits originari de Ripoll, documentat des del segle XIII. Van ser senyors útils i després propietaris del mas Oriola de la parròquia de Sant Pere de Ripoll. Per matrimoni heretaren la casa de Rama, una extensa heretat agrícola i ramadera integrada per un conjunt de masies, situada dins del terme de la mateixa parròquia, als contraforts de la muntanya de Ribamala i la vall del Ter. A partir del segle XVI esdevingueren mercaders i després burgesos de Ripoll i emparentaren amb diverses famílies de la burgesia i la petita noblesa. El 1751, Felip d'Oriola i de Navel aconseguí privilegi de noblesa; el seu fill i hereu, Josep d'Oriola i Guanter, casà amb la pubilla Lucrècia de Cortada i Jonquer, filla Joan Baptista de Cortada i Sallés, domiciliat a Vic i ciutadà honrat de Barcelona, i des d'aquell moment el llinatge prengué el cognom d'Oriola Cortada. Lucrècia de Cortada i Jonquer aportà la universal herència dels Cortada, un llinatge de pagesos i menestrals originaris de la parròquia de Santa Maria de Merlès documentat des de finals de l'edat mitjana. Els Cortada eren propietaris de les hisendes de la Cortada (Santa Maria de Merlès), la Coma de Sant Ponç (Sallent) i de Gamissans (Puigreig), avui conegut amb el nom de Cal Pallot. Els Oriola Cortada enllaçarien amb els Ibáñez Cuevas, barons d'Eroles el 1802; el fill d'aquest matrimoni, Marià d'Oriola Cortada i Ibáñez, fou premiat per Isabel II amb el títol comtal de la Vall de Merlès (Madrid, 21 de setembre de 1861) per la seva fidelitat a la causa isabelina.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La documentació en suport pergamí s'ha ordenat seguit criteris cronològics i s'han identificat els següent subfons; la relacionada amb Puig-reig es la continguda a 0010 Llinatge Oriola (Oriola Cortada) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 78810 | Viaducte de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-puig-reig | COSTA, A. (2006). 'Els ponts i viaductes que s'estan construint quedaran ben integrats en el territori. Entrevista a Jordi Solanes, director tecnic de les obres de desdoblarnent de I'eix del Llobregat de Puig-reig a Berga', a L'EROL 89, p. 34. LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60-61 PARDO, J. (1990): 'L'Eix del Llobregat, de cul-de-sac a autopista internacional', dins de 'Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques Barcelona núm. 24, p. 4-11. VV.AA. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Tunel del Cadí, C.E.S.A. | XXI | La conservació està adjudicadaa, per un perídoe de 33 anys des de 2007 a CEDINSA. | El viaducte de Puig-reig es una de les obres que l'enginyeria punta ha deixat en les recents obres del desdoblament de l'eix del Llobregat. Situat a l'altura de Cal Prat s'ha descrit com una obra d'autor i constitueix una 'escultura dins del paisatge'. El pont, obra dels enginyers Juan Luis Bellord i Peter Tanner, i els directors d'obra Jordi Solanes i C. Losertales, fa 568 metres de llarg per 46 metres d'alt, i va ser última obra acabada de la tota l'autovia, a finals de 2007. Està projectat i executat amb una sola plataforma per tal de disminuir l'impacte ambiental. La plataforma de 23,80 m d'amplada, s'assenta sobre una estructura mixta d'acer i formigó de 2,80 metres d'altura que recolza sobre vuit gruixuts pilars encofrats amb estries horitzontals i amb les arestes ressaltades en el pla vertical. | 08175-108 | Carretera C-16/E9 Eix del Llobregat a Cal Prat | El viaducte de Puig-reig, inaugurat oficialment el 21.12.2007 per José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, ha posat fi a les obres de construcció de l'autovia de Manresa a Berga, l'únic tram que quedava pendent de posar en servei de les obres de desdoblament de l'eix del Llobregat fins a Berga. El viaducte forma part dels 21 quilòmetres del tram que separa Puig-reig de Berga i ha suposat una inversió de 234,4 milions d'euros. | 41.9837500,1.8849600 | 407631 | 4648573 | 2007 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78810-foto-08175-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78810-foto-08175-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Juan Luis Bellord i Peter Tanner | El viaducte està connectat directament amb una innovació en el tractament de l'esboranc obert a la muntanya, conegut amb el nom de Talús Royal, i que per primera vegada es va aplicar a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 78857 | Viaducte de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-cal-vidal | PARDO, J. (1990): 'L'Eix del Llobregat, de cul-de-sac a autopista internacional', dins de 'Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques Barcelona núm. 24, p. 4-11. VV.AA. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Tunel del Cadí, C.E.S.A. COSTA, A. (2006). 'Els ponts i viaductes que s'estan construint quedaran ben integrats en el territori. Entrevista a Jordi Solanes, director tecnic de les obres de desdoblarnent de I'eix del Llobregat de Puig-reig a Berga', a L'EROL 89, p. 34. LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60-61 | XXI | La conservació està adjudicadaa, per un perídoe de 33 anys des de 2007 a CEDINSA. | El viaducte de Puig-reig Sud o de Cal Vidal és un gran pont de formigó, té una llargada de 112 metres i 23 metres d'alçada i permet salvar el riu Llobregat en aquets punt de cal Vidal. Cedinsa Concessionària SA, és una societat que es va constituir l'any 2003 per a la licitació de concessions i l'explotació d'aquestes en cas de ser adjudicataris. Cedinsa EIX LLOBREGAT té, per 33 anys, la concessió mitjançant el procés de construcció i explotació mitjançant 'peatge al'ombra' del tram d'autovia entre Puig-Reig i Berga, per a la Generalitat de Catalunya. Es construeix de Puig-Reig a Berga, 20 km. aproximadament, i s'explota de Manresa a Berga, 40 km. aproximadament. En explotació des de desembre de 2007 | 08175-155 | km.79,2 de la C-16/E9 Eix del Llobregat al seu pas per Cal Vidal l | L'autopista E-9 i l' Autovia C-16, també anomenada 'Eix del Llobregat' és una via d'accés a França i al Pirineu. Té una longitud de 154 km aproximadament. Els primers 56 km són d'autopista de peatge (Barcelona-Manresa nord), des del km 56 fins al km 97 (41 km) són d'autovia (Manresa nord-Berga sud); en els 57 km darrers és una via ràpida. En aquests últims (57 km) s'estudia el desdoblament que es perllongaria cap a Tolosa de Llenguadoc a partir de la frontera amb França s'anomenarà A66 i, possiblement, fins a París com a autovia. Des del km 124 fins al 129 hi ha el Túnel del Cadí, que data de 1984 i és de peatge. La C-16 és un important eix vertebrador mar-muntanya que comunica l'àrea metropolitana de Barcelona, el Bages, el Berguedà i, mitjançant el túnel del Cadí, la Cerdanya. Es considera un important eix de comunicació entre Barcelona, Tolosa de Llenguadoc i París, i forma part d'una de les principals vies de comunicació europees (E-9) entre les costes mediterrània i atlàntica. Per tal de potenciar aquest eix, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va decidir desdoblar una bona part de l'eix del Llobregat amb un sistema de finançament de peatge a l'ombra. La inversió final s'esperava que fos d'uns 815 MEUR, un pressupost superior a l'inicial però que va augmentar a causa dels canvis de traçat que es van aplicar posteriorment i que adequaven el nou recorregut a la C-16, ja existent. | 41.9524300,1.8837200 | 407483 | 4645097 | 2002-08 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78857-foto-08175-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A. Costaguda, J. Solanes i C. Losertales. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78986 | Sant Joan Degollat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-degollat | SERRA, Rosa(1987). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.6 SERRA, Rosa; VILADÉS, Ramon (1985). Sant Joan Degollat”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 389-390 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XIII-XIV | L'església fa anys que no té culte i el seu interior serveix de magatzem. | Església romànica d'una sola nau, orientada a llevant, coberta amb volta de pedra, i sense absis. La volta, que al punt d'arrencada té una senzilla cornisa, és feta amb pedres força grosses, les quals formen un arc un xic ovalat, tot i que la volta és una mica apuntada. Es conserva l'altar amb una gran ara de pedra que es veu somoguda. El terra és de cairons. Al mur de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada, força estreta, coberta amb un arc de mig punt monolític i al cantó de llevant hi ha una altra finestra tapiada. Damunt d'aquest mur s'eleva un campanar d'espadanya, d'una sola obertura, amb l'arc esfondrat. L'aparell és format per pedres força grosses, escairades i disposades a trencajunt. Sota les teules, una cornisa feta amb un seguit de pedres ressegueix tota la part superior dels murs. | 08175-212 | El Guixaró | No es coneix cap notícia documental sobre l'església de Sant Joan Degollat. Per la seva tipologia constructiva, de tradició romànica però molt gotitzant, sembla que es tracta d'una obra molt tardana, dels segles XIII o XIV. Dins del terme del castell de Puig-reig no devia passar mai d'ésser una simple capella rural, lligada a la parroquial de Sant Martí de Puig-reig, tal com ho era al segle XVIII. | 41.9961300,1.8754100 | 406858 | 4649958 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'excursionista Cesar August Torres visità aquesta església l'any 1905 i va trobar-hi un retaule dedicat a Sant Joan, retaule perdut la segina dècada del segle XX. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78818 | Palanca o Pont de ferro de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-o-pont-de-ferro-de-lametlla-de-merola | VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | L'any 2002 la palanca fou totalment restaurada amb una ajuda econòmica de la Generalitat de Catalunya | La palanca, un magnífic pont de ferro reblonat que salva el riu Llobregat prop de la resclosa i de l'inici del canal de derivació d'aigua, es una estructura de gelosia d'enreixat múltiple amb la forma bàsica de creu de Sant Andreu: El pont de 54 m de llarg i 2,45 metres d'ample, consta de dos trams que s'aguanten sobre tres gruixuts pilars de pedra ben tallada i col·locada contrapunt unida amb morter; sobre els dos estreps i el pilar central, reposa l'estructura de ferro, completament rectilínia. El tauler es fet amb travesses de fusta | 08175-116 | La palanca de l'Ametlla | La Maquinista Terrestre y Marítima comença a construir ponts de ferro cap el 1867 fruit dels encarrecs que va rebre del es companyies feroviàries catalanes i de f¡diferents llocs d'Espanya; des d'aleshores i fins el 1940 en va construir 740, un els quals, el 1890, fou el de l'Ametlla de Merola. L'empresa Serra Feliu el va encarregar per tal de que la gent que vivien a Gaià, Galera i el sector esquerre del riu Llobregat puguesin creuar-lo sense perill i d'aquesta manera facilitar l'accès segur a la fàbrica. | 41.9110300,1.8833600 | 407393 | 4640501 | 1889-90 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78818-foto-08175-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78818-foto-08175-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Lluís Ferrater, enginyer | Una placa recorda que la palanca es va construir el 1890 per iniciativa de la raó social 'Serra Hermanos', propietària de la colònia de l'Ametlla de Merola. L'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola conserva, convenientment emmarcat i protegit, els plànols originals del pont de ferro, obra de la Maquinista Terrestre y Marítima i signats per l'enginyer Luís Ferrater. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 79082 | Jaciment de Cal Griva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-griva | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.15 | Jaciment parcialment conservat | Jaciment medieval que consisteix en un lloc d'habitació amb estructures conservades. Està situat a la banda sud d'un serrat que es troba sobre el mas Griva de Puig-reig, i va ser descobert l'any 1990 durant la campanya de prospeccions al serrat de la Senyera. En aquest lloc, on es realitzà un sondeig, es va poder identificar un angle format per dos murs de pedra lligada en sec d'uns 50 cm d'alçada i 40 cm de gruix. A l'interior de l'angle aparegué ceràmica grisa medieval. El sediment estava format exclusivament per enderrocs que havien caigut sobre el pis de l'habitacle format per la roca natural. A l'entorn es recull superficialment ceràmica ibèrica que no es considera relacionada amb aquesta estructura medieval. | 08175-308 | Serrat de la Senyera | L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i intervenció arqueològica d'urgència amb motiu de l'estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya', sota la direcció de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 41.9781800,1.8578500 | 405377 | 4647984 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79082-foto-08175-308-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 79084 | Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluent-0 | XIX-XX | Interiors en estat precari | Casa de pagès que consta d'un cos originari, amb parets de maçoneria, el qual s'ha eixamplat i sobrealçat amb obra de maó (a la part de ponent amb una àmplia galeria a la planta superior), i també s'hi ha adossat un cos més estret a la part de migdia i un altre, més petit, a la part de tramuntana. Això dóna actualment a la casa una planta irregular i una barreja d'elements constructius antics i moderns. El cos que sobressurt a la banda de migdia té un senzill portal i finestres emmarcades amb maó. Tots dos cossos tenen plana baixa i un pis, i la coberta a doble vessant. Al voltant s'aixequen diversos coberts, la majoria obrats amb maó. | 08175-310 | Cal Lluent | Documentada com a L'Espluga al segle XVIII, formava part dels dominis que els Hospitalers van heredar de l'antiga comanda Templera de Puig-reig. Formava part de la heredat La Sala de Fonollet i l'amo d'aquesta masia la va vendre a Joan Serra Sabata (pare de l'actual propietària) a principis del segle XX. Aquest venia d'una casa que ja es deixa cal Lluent, actualment derruïda, prop de Viladomiu Vell: d'aquí el nom de la casa. Posteriorment, a la dècada de 1930, la propietat es va partir amb un altre membre de la família, el qual va construir la casa de cal Cua, pocs metres al sud. La casa originària era força petita i, amb els anys, s'hi construí el cos adossat a migdia i la galeria de ponent. | 41.9977700,1.8641300 | 405926 | 4650153 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79084-foto-08175-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79084-foto-08175-310-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78991 | Santa Maria de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-merola | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.4 SERRA, Rosa (1985). 'Santa Maria de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 400-401 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XvIIXVIII | Interior dolent | Església d'una sola nau, acabada amb un absis poligonal. Als murs laterals té adossats sengles cossos, de característiques diferents, a manera de transepte. El del costat de tramuntana, amb altar dedicat a Sant Joan, és el més antic i té coberta a doble vessant. El del costat de migdia és de major dimensió i amb coberta a una sola vessant. La façana principal, al costat de migdia, conserva l'arrebossat i té una porta de llinda i brancals de pedra, així com una finestra d'arc de mig punt. Al damunt, s'aixeca un robust campanar d'espadanya de mides superiors a les proporcions generals de l'edifici, el qual sembla afegit posteriorment. A l'església se li adossà la rectoria, emplaçada a l'angle sud-est, posteriorment abandonada i derruïda, i de la qual pràcticament no n'ha quedat cap rastre. Els murs són de pedra i l'aparell més regular i ben treballat es troba a la façana, el campanar i la porta. La coberta és a doble vessant. L'interior es troba en mal estat. A l'angle sud-oest té un petit tancat de pedra amb un pedrís per seure-hi. | 08175-217 | Merola | L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment. | 41.9314000,1.8710700 | 406404 | 4642776 | 1611 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78991-foto-08175-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78991-foto-08175-217-3.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Gabriel Lleonart (arquitecte) | 95 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 79069 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-2 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Humitats a les façanes | Casa de pagès de tamany mitjà que ha conservat la volumetria originària i alguns dels elements constructius tradicionals. És de planta gairebé quadrada i consta de planta baixa i un pis, amb coberta a dues vessant que té l'ala de ponent més llarga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els murs són de pedra i han estat arrebossats, deixant a la vista els carreus de les cantoneres, els brancals i les llindes de les obertures: la majoria de pedra i algunes fetes amb maó. Té un cobert adossat a l'angle nord-oest. | 08175-295 | Conjunt del Grapal | La casa del Grapal, també anomenada Alsina de Graells, és una partició de l'Alsina vella de Merola, que és el mas originari. Posteriorment, al costat del Grapal es construïren dues cases més, fruit de les particions entre la família. Per les seves característiques constructives, cal Vila podria ser una construcció del segle XVIII o principis del XIX. | 41.9164600,1.8792600 | 407061 | 4641108 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78825 | Fàbrica de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982.Any: 1995 Núm.: 47. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Façanes, tancaments i entorns en procés de degradació notable. | La fàbrica, existent en 1890, es va aixecar sobre un antic molí fariner que ja aprofitava la força del riu per al seu funcionament. L'encarregat de la seva construcció va ser Francesc Joan Canals, el mateix que va construir Cal Pons i Cal Prat, per la qual cosa l'estructura és molt similar a aquestes fàbriques. El 1909 va patir un incendi però la fàbrica de Filats continua la seva activitat fins desprès de la gran crisis tèxtil dels anys 60 quan va tancar les portes. Es tracta d'una estructura massissa de gruixuts murs construïda en pedra per l'alçada de la planta baixa i de la planta primera i ceràmica per el segons pis. A cada planta s'obren finestres disposades en files a intervals regulars i alineades als distints nivells resoltes totes amb arc rebaixat de material ceràmic. Avui les obertures de la planta baixa i de la planta segona són tapiades. Cal destacar una petita torreta lateral amb coberta de teula àrab esmaltat a quatre vessants. | 08175-123 | Recinte industrial de Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible. | 41.9765700,1.8823200 | 407402 | 4647779 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78825-foto-08175-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78825-foto-08175-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78825-foto-08175-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 79037 | Casa Nova de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-merola | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.15 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. | XVIII-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès força modificada, que conserva l'estructura originària feta de pedra amb diversos afegits. El cos originari (probablement del segle XVIII) és a ponent, i ha estat sobrealçat i allargat amb un nou cos a llevant. L'edifici té planta baixa més un pis, al qual s'hi ha afegit un segons pis, fet amb murs de maó, mentre que els murs de façanes de les plantes inferiors es conserven de pedra. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. El portal principal és fet amb brancals de pedra i llinda de fusta. La resta d'obertures són irregulars, algunes a la façana posterior amb llindes i escopidors. Els baixos de la construcció antiga conserven una volta de pedra. El cos de llevant també ha estat sobrealçat amb obra de maó i un balcó davanter. Al costat est hi ha un cobert de pedra, sense teulada, que també s'ha sobrealçat amb maó. A prop d'aquest hi ha un altre cobert de pedra reconstruït. | 08175-263 | Merola | Tal com el seu nom indica, es tracta d'una casa de pagès de construcció relativament recent (probablement del segle XVIII). Al final del segle XIX els propietaris ja eren la família Flotats i tenien diverses cases. Al segle XX les modificacions de l'immoble han estat importants: sobrealçament dels dos cossos, el més recent el de llevant, a la dècada de 1950 i 60. En aquesta època també es construí una gran nau per acollir una granja i s'adquirí la casa i la finca de cal Roig, actualment en ruïnes. | 41.9462400,1.8661100 | 406014 | 4644429 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79037-foto-08175-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79037-foto-08175-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79037-foto-08175-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Es conserva l'arxiu particular | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79039 | Borbons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borbons | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2.02 | XIX-XIX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès que conserva l'estructura i els elements constructius tradicionals. És una edificació de planta rectangular feta amb murs de pedra semi arrebossats amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Les obertures de les finestres i el portal son fets amb llindes i brancals de pedra. Els tancaments existents són de fusta i tenen un mal estat de conservació. Té cossos afegits, utilitzats com a coberts i magatzems, i una edificació en ruïna davant de la façana nord. | 08175-265 | Borbons | Documentada des del s. XVII amb el nom de Borbons, al XIX esdevení masoveria de Palau de Biure. | 41.9862800,1.8885700 | 407934 | 4648850 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 79042 | Cal Sastre de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-de-la-costa | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès que ha conservat la volumetria de la construcció originària tradicional de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de ponent. És una edificació petita, a la qual s'hi afegeixen en diferents etapes annexes que amplien l'espai d'habitatge i també construccions destinades a l'activitat agropecuària. Encara conserva però vells murs de de pedra que han estat arrebossats i que es veuen entre l'amalgama de materials més moderns. La coberta és de teula àrab a dues vessants i ràfec de tres filades mixtes a tot el perímetre. Finestres i portes emmarcades amb maó vist tot i que conserva algunes obertures més antigues, amb llindes, bancals i escopidors de pedra. | 08175-268 | Passeig de la Via s/n, 08692-Puig-reig | Cal Sastre de la Costa era, com Cal Sota, una de les masoveries de la masia de la Sala, propietàra dels terrenys que circundaven la riera del Merdançol o de la Sala; de probables orígens medievals, la construcció actual es de finals del s. XVII, ampliada successivament al s. XVIII i al XIX. | 41.9723000,1.8772200 | 406973 | 4647310 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79042-foto-08175-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79042-foto-08175-268-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 79051 | Cal Pallot o Gamisans de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallot-o-gamisans-de-baix | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.01 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Masia de dimensions mitjanes, situada molt a prop de l'església romànica de Sant Andreu de Cal Pallot. Està formada per un cos central amb diferents ampliacions i coberts annexats. El cos principal és de planta rectangular, amb una ampliació al costat oest i, probablement, també a la capçalera nord. La masia, assentada sobre una codina natural, consta de planta baixa més un pis i planta sotacoberta, i té teulada a doble vessant. Las parets són de pedra carejada, amb carreus a les cantoneres. La façana est, al marge d'un cingle, disposa d'un parament més regular. Les obertures més antigues són amb llindes i brancals de pedra, i les més modernes emmarcades amb maó. Actualment el portal d'accés, probablement força modern, és a la façana de ponent, i consta d'un senzill arc rebaixat de maó. La casa disposa de coberts de pedra afegits als costats oest i sud. Aquests últims acullen les instal·lacions d'una premsa. A la façana nord també hi ha un cobert, més modern. A la part de migdia s'hi ha instal·lat un cobert per a la pràctica del tir al plat. | 08175-277 | Cal Pallot | En el segle X i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que es correspondria amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot. L'església romànica és una construcció del segle XII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. La construcció del mas, d'origen medieval, devia ampliar-se sobretot als segles XVIII-XIX | 41.9734600,1.9100800 | 409697 | 4647404 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79051-foto-08175-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79051-foto-08175-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79051-foto-08175-277-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la premsa: 1810El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79061 | La Lladernosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lladernosa | SERRA, Rosa (1985). Introducció a Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 9 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.14 | XIII-XIX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Masia de dimensions modestes que consisteix en una edificació de planta rectangular, amb dos petits cossos adossats, un a l'oest i l'altre al sud-est, cosa que li dóna una estructura irregular. Els murs són fets de maçoneria, amb carreus a les cantoneres. La coberta és de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Els tancaments són de fusta i les obertures estan formades per brancals i llindes de pedra, en alguns casos rehabilitats amb rajol. El portal d'entrada principal, molt senzill, és un arc rebaixat de maó i el portal posterior és de brancals i llindes de pedra. El cos adossat al costat sud-est de la façana principal és fet amb pedra a la base i, modernament, reparat amb maó a la part superior. Al costat est té un porxo amb base de pedra i adaptat recentment, junt a una construcció amb funció de corral. Al costat oest té un altre cobert, de construcció recent i fet de maó, destinat a magatzem. Hi ha també tres coberts més al voltant de la casa, destinats a magatzems; dos fets de pedra i un, al sud, de maó i coberta de teula | 08175-287 | La Cortada | L'any 907 ja és documentada la vil·la de la Lladernosa (Alaternosa), dins el terme del castell de Puig-reig, davant mateix de Merola, a l'altra banda del riu Llobregat. Es tracta d'una de les referències més antigues dins el terme de Puig-reig, i cal suposar que es tracta d'un assentament que és un precedent del mas. Per la tipologia constructiva, però, l'edifici actual sembla correspondre més aviat als segles XVIII-XIX. | 41.9434000,1.8889900 | 407907 | 4644089 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79061-foto-08175-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79061-foto-08175-287-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79062 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-0 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.04 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès de dimensions modestes que ha conservat les característiques constructives tradicionals, envoltada per un petit complex agropecuari. És una edificació de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a l'oest. Està distribuïda en tres naus, amb una ampliació al costat nord i cossos més baixos adossats al costat sud. Els murs són fets amb maçoneria i, en algunes parts de la paret posterior, han estat reformats amb maó. Les obertures de les finestres són fetes amb llindes i brancals de pedra. Té edificacions al voltant destinades a granges i magatzems, les quals són modernes i estan fetes de maó. | 08175-288 | La Cortada | Petita casa de pagès, segurament construïda l'any 1702, tal com indica la llinda d'entrada. Els seus orígens s´n pero molt més antics ja que en la documentació del s.XII surt esmentada amb el nom de 'la Serra de tremesaigues' i com un alou del monestir de Santa Maria de Ripoll. | 41.9341200,1.8834600 | 407435 | 4643064 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79062-foto-08175-288-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda al portal principal: 1702 | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79021 | Cal Bonhome | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonhome | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.10 | XIX-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari | Casa de pagès de dimensions mitjanes que conserva tota l'estructura i els materials originals de la construcció. Tot el conjunt s'assenta sobre una codina natural. Es tracta d'un edifici de planta rectangular força allargassada, amb planta baixa més un pis. La casa s'ha construït en diferents fases, ja que la part central té ampliacions a ambdós costats. Els murs són fets de pedra, la coberta és de teula àrab a dues aigües. Les finestres, de dimensions variables, però en general petites, tenen la llinda i els brancals de maó. Al costat sud la casa ha estat allargada amb un cos que sobressurt en forma de L, amb una terrassa de construcció moderna, sostinguda amb pilastres de maó, i un cos més estret amb funció de corrals. Al costat nord-est hi ha un cobert independent de dues plantes que corresponia a la pallissa. | 08175-247 | Morulls | Antigament aquesta casa havia pertangut a Morulls. Poc abans de 1936 els propietaris se la van vendres i construïren la Casa Nova de Morulls. | 41.9983100,1.8704100 | 406447 | 4650206 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79021-foto-08175-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79021-foto-08175-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79021-foto-08175-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 79035 | Cal Flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flor-0 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.14 | xIX | Façanes, cobert i tancaments en estat precari | Casa de pagès de dimensions modestes que conserva tota la seva estructura i materials originaris. És una edificació de planta rectangular feta amb murs de pedra i cantonades de carreus. Consta de planta baixa, pis i sotacoberta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Els tancaments són de fusta i les finestres amb llindes i brancals de pedra. El portal d'entrada és un arc rebaixat de carreus. A la segona planta hi ha una eixida allargada sotacoberta. La façana sud-est és parcialment arrebossada a la part inferior sense pintar. Al costat oest hi ha dos coberts de construcció recent fets de maó. | 08175-261 | Merola | Una de les moltes masoveries construïdes en els temps de prosperitat del s. XVIII que mostren la intensa ocupació de l'espai rural. | 41.9499800,1.8642300 | 405864 | 4644846 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79035-foto-08175-261-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 79065 | L'Alsina Vella de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalsina-vella-de-merola | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.07 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 14. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XIX | Façanes i tancaments precaris. | Masia de dimensions considerables formada pel cos residencial més diversos coberts, tines i dues pallisses situats al voltant, així com altres instal·lacions agropecuàries més modernes. L'edifici principal, situat en un desnivell del terreny, és de planta rectangular, per bé que l'estructura és irregular i respon a diverses fases d'ampliació. Consta de planta baixa més dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, la qual consta de ddos nivells de galeries als dos pisos superiors fets amb arcs de maó rabaixats. Aquesta façana, que ha estat parcialment reconstruïda modernament amb maó, és posterior i cobreix la façana originària, que ha quedat a l'interior i conserva el portal adovellat. En les dues façanes laterals (est i oest) el cos de la masia sobressurt i els paraments són formats per filades de pedra força regular. Al costat est hi ha dos contraforts. Les finestres són amb llindes i brancals, i una conserva el trencaaigües. A la part posterior hi ha un cobert adossat amb diverses tines de la casa i les instal·lacions de la premsa. L'interior ha conservat l'estructura constructiva tradicional: el terra és format per grans lloses de pedra i s'hi pot veure un arc diafragmàtic apuntat. A la part davantera hi ha un gran cobert adossat, ampliat modernament amb paret de maó. En un nivell semisoterrani hi ha una gran cambra coberta amb volta de pedra que era el femer. El conjunt consta de dues pallisses i, a la part posterior, una construcció independent amb 5 tines que eren destinades als rabassaires. | 08175-291 | El Grapal | En una donació de l'any 1050 feta a favor de l'església de Santa Maria de Merola ja s'esmenta el mas de l'Alzina. L'arc apuntat que es conserva als baixos confirma l'antiguitat de la casa, que es devia ampliar progressivament al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Entorn de 1990 els propietaris van construir una casa nova més a prop de la carretera, també coneguda com l'alzina. | 41.9188000,1.8778600 | 406948 | 4641370 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda d'un portal posterior: AN ALSINA 1706El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79056 | Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobirana | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 28, 31. VILADÉS, Ramon (1985). 'Casa Sobirana', Catalunya romànica, vol. XII El Berguedà, Barcelona, Fundació enciclopedia Catalana. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.16 | XII-XVII | Façanes i tancaments i estat precari. Interior en males condicions. | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat perfectament la tipologia constructiva originària. Es troba assentada a l'extrem d'una esplanada, dominant la vall de la riera de Merola. És de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i sotacoberta, que originàriament era una galeria i ha estat coberta amb tàpia. El mur de migdia i el de llevant conserven encara els carreus de la primera construcció medieval. Són de mida mitjana, molt regulars i perfectament col·locats en filades, i es podrien datar als segles XII o inicis del XIII. A la façana principal destaquen el portal d'entrada amb arc de mig punt adovellat i són visibles també les restes d'una altra porta, amb llinda monolítica en forma de triangle, posteriorment tapiada, així com una finestra amb un arc de mig punt tapiat i una altra finestrella amb arc de mig punt. A l'angle nord-est hi ha les restes del que fou una torre, que quedà integrada a la masia quan aquesta fou ampliada al segle XVII. Al mur de migdia hi ha un contrafort molt massís. Al costat oest hi ha un balcó de brancalls i llinda de pedra que anteriorment connectava a un cos afegit a la masia, actualment enderrocat. L'interior de la casa conserva l'estructura tradicional, però en estat molt precari. Al costat est hi ha una construcció adossada, recentment reformada, de planta baixa amb murs de pedra i també de maó. A l'altre costat del camí hi ha la construcció d'una pallissa, molt ben conservada, i restes d'una era enrajolada. | 08175-282 | Merola | Situada dins l'antic terme parroquial de Santa Maria de Merola, i prop de les restes d'aquesta església romànica, aquesta casa fou bastida probablement al segle XII o inicis del segle XIII, tal com suggereixen els paraments, que es podrien considerar de l'època del romànic. L'any 1609 s'amplià i es transformà en la masia que avui encara es conserva. Les obres foren contractades per la família propietària, els Narbut, al mestre Joan Jarratet, del Regne de França. A la dècada de 1990 es va rehabilitar la coberta. | 41.9456200,1.8563700 | 405206 | 4644371 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79056-foto-08175-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79056-foto-08175-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79056-foto-08175-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element | 119|85|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79025 | Vilarrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarrassa | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.22 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 25 | XVIII-XIX | Façanes i tancaments en estat precari. | Masia de petites dimensions, ben situada a l'extrem d'un altiplà, que ha conservat la tipologia tradicional. Consta d'una edificació de planta rectangular, distribuïda en tres cossos, amb planta baixa, pis i sotocoberta, la qual forma un tancat amb un petit pati davanter a la façana principal, orientada a llevant, i coberts als costats nord i sud. Els murs són de pedra vista, amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, i amb ràfec de dues filades mixtes. Les obertures de les finestres són fetes amb llindes i brancals de carreus, i els tancaments de fusta. Algunes de les obertures han estat tapiades. La façana principal té portal adovellat i, a la planta sota coberta, una galeria amb dues llindes de fusta en forma d'arcs. L'interior de la casa conserva bé les característiques arquitectòniques tradicionals, però es troba en estat precari. Als baixos hi ha voltes de pedra, estables amb menjadores, etc. A l'angle sud té una era enrajolada i un conjunt de dues tines independents. | 08175-251 | Vilarrassa | El mas ja es troba documentat l'any 1276, quan els Templers cedeixen al cavaller Arnau de Puyol el dret a cobrar rendes sobre aquest i altres masos. La construcció actual sembla correspondre majoritàriament al segle XVIII, època d'expansió de moltes masies. Vora la masia hi passava el camí ral de Manresa a Berga. | 41.9863000,1.8560900 | 405243 | 4648888 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79025-foto-08175-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79025-foto-08175-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79025-foto-08175-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79040 | Cal Joan Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-prat | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Façanes i tancaments en estat precari. | Masoveria de petites dimensions que conserva l'estructura i els elements constructius tradicionals. És una edificació de planta rectangular feta amb murs de pedra semi arrebossats amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al llevant. Les obertures de les finestres i el portal son fets amb obra vista. Les construccions annexes, coberts i magatzems, tanquen una petita era enllosada. | 08175-266 | Cal Joan Prat | Una de les masoveries construïdes per la Serra de Cap de Costa en els temps de prosperitat del s. XVIII (el 1748 es coneixie amb el nom de 'Les Cases del Prat') per a l'aprofitament dels petits camps i feixes, bàsicament destinades a vinya fins l'arribda de la fil·loxera. | 41.9799700,1.8795000 | 407173 | 4648159 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79040-foto-08175-266-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78985 | Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-cal-pallot | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa VV.AA. (1994)Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 110-111. SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. | XII | Façanes i coberta en estat precari. | Església romànica d'una sola nau amb absis. Els murs són fets amb carreus força regulars i de mida considerable, sobretot a l'absis, seguint filades horitzontals i col·locats a trencajunt. La nau està resseguida a l'interior per una doble bancada de pedra que la voreja i de la qual solament es veu la filada superior, degut a l'aixecament del nivell del terra. A tramuntana s'obre la porta d'accés, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i amb una arquivolta a manera de guardapols. L'església és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada que arrenca d'una cornisa que segueix tota l'església. L'absis és separat de la nau per l'arc triomfal, i té una finestra d'arc de mig punt monolítica amb dos arcs en degradació. Actualment l'absis és separat per un envà aixecat en època moderna. Al mur de ponent, una finestra de doble esqueixada i el campanar d'espadanya (del qual resta solament una de les dues obertures) es conserven en esta precari. A l'interior, es conserven restes de pintures murals romàniques del segles XII-XIII a l'absis i a l'arc triomfal. L'edifici no ha sofert cap alteració de la seva estructura originària, que respon a una obra romànica del segle XII. | 08175-211 | Cal Pallot | Hi ha constància d'una cista (el dolmen de cal Pallot) prop de l'església, possiblement del final de l'edat del bronze. L'existència d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca properes a l'església evidencien l'existència d'una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que podria correspondre amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot, situada molt a prop. L'edifici actual pertany a una construcció del segle XII, dins l'onada de construccions religioses separades completament del primer romànic, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. L'any 1726 és llistada com a una de les moltes capelles rurals del terme parroquial de Sant Martí de Puig-reig. | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Molt a prop de l'església les excavacions arqueològiques han posat al descobert una necròpolis altmedieval. Sobre la codina on estava excavada la necròpolis també s'hi van localitzar algunes tines i sitges, que podrien ser contemporànies a l'església. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 79034 | Farriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farriols | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.09 GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 25, 30. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Façana, tancaments i coberta en estat precari. Actualment en procés de rehabilitació. | Masia de grans dimensions, formada per tres cossos, que respon a la tipologia anomenada per Danés “estructura clàssica” i, segons una terminologia més recent, a la masia de tipus consolidat. Té planta rectangular, que ocupa una superfície molt àmplia. Els murs són fets amb carreus regulars i de bona qualitat a la façana principal i nord (tot i que amb successives reparacions), i de pedra carejada i carreus a les cantoneres. A la resta de les façanes hi ha trams fets de tapia. La façana nord s'està restaurant i s'ha obrat en part de nou amb maó. A la façana principal destaca el portal d'entrada amb arc de mig punt adovellat. Les obertures són fetes amb brancalls i llindes de pedra. Algunes encara mantenen l'escopidor. Es pot observar l'ampliació de l'edifici, a la part sud, pel canvi de materials. Té una petita construcció adossada a la façana sud i un interessant pou circular adossat a l'angle nord-est. A la zona sud-est té alguns coberts i un petit clos. Uns metres al nord s'aixeca una construcció força gran que servia com a pallissa, amb una era enrajolada a la part posterior. | 08175-260 | El Soler de Jaumàs | El topònim 'Farriolenchs' apareix esmentat en la documentació del s. X, com un enclavament al peu de la 'Strata Cardonensis'; el mas actual es documentat des del s. XV (1441) i en el fogatge de 1553 s'esmenta a 'Ramon ala Mas Farriols'. La casa fou ampliada el 1596 pel mestre d'obres i picapedrer Joan Graner, de la parròquia de Sant Pau de Casserres, i el seu ajudant Màrius Llandres de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, obres que també van comportar la construccicó del celler, l'estable, el gañiner i l'era, a més de refer cambres, finestres i portes. Annexionat al mas del Soler de Jaumàs a finals del s. XVII, fruit del matrimoni entre l'hereu del Soler i la pubilla de Farriols; el fill d'ambós, Jaume Corominas i Farriols, ja figura com a amo de Farriols el 1699. | 41.9600000,1.8664900 | 406066 | 4645956 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79034-foto-08175-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79034-foto-08175-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79034-foto-08175-260-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripcions en llindes: 1441 i 1489Llinda de la pallissa: 1733 SAO (il·legible)El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78978 | Quarter dels Civils o Caserna de la Guàrdia Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarter-dels-civils-o-caserna-de-la-guardia-civil | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 48 | XX | Façana i interiors precaris. | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són arrebossat i les finestres i portes amb emmarcaments arrebossats i pintats. La singularitat de l'edifici rau però en el seu interior, que reprodueix el model d'edifici de caserna, amb servis com cuina i wc compartits, i petits apartaments per a les famílies dels civils que eren destinats a la caserna de Puig-reig. A la plata baixa hi havia les dependències administratives, la presó i l'armeria i en la primera planta el despatx i el pis de capità de la caserna. | 08175-204 | Carrer de l'Estació núm. 22, 08692-Puig-reig | La caserna de la Guardia Civil de Puig-reig fou una iniciativa de Lluís Pons i Enrich, l'amo de la colònia Pons, i les autoritats locals interessants en mantenir la presencia continuada de la Guardia Civil en un poble que tenia molta població obrera i que s'havia manifestat, es de finals del s. XIX, repetidament a favor de millores salarials i laborals a partir de llargues vagues. Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 acceleraren els tràmits i s'aconseguí instal·lar la caserna en un edifici construït per un particular amb finançament de l'amo de cal Pons, davant mateix de l'estació del tren, considerat com una infrastructura estratègica a protegir, a més de ser el Pons un dels principals accionistes de la companyia. La caserna es va desmantellar a finals de la dècada dels vuitanta del s. XX | 41.9662300,1.8808500 | 407265 | 4646632 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78778 | Pintures romàniques de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. SERRA ROTÉS, R. (1994). Les pintures murals de Sant Martí de Puig-reig, A L'EROL núm. 45</p> | XIII | Estan protegides per una estructura de ferro que sosté uns gruixuts vidres i que tanquen l'arcosoli | <p>Conservades en tres plafons diferents, les pintures murals romàniques de Sant Martí de Puig-reig corresponen a L'Anunciació i la Visitació (2,36mx1,95m), la Mare de Déu i el Nen (0,72x0,68m) i el tema animalístic de l'amfisbema (0,96x0,76m). L'escena de la Visitació mostra els personatges sota una arcades i singularment destaquen per què a la tradicional manera de representar el tema de la Visitació (l'arcàngel Gabriel anuncia a Maria que serà mare) l'acompanya una Visitació amb tres personatge, Maria, la seva cosina Isabel i un personatge que s'ha identificat com el profeta Isaïes, que des dels orígens de l'art cristià acompanya sovint aquesta escena atès que el profeta és el primer que des de la llunyania de l'Antic Testament anuncia la vinguda del Salvador (Isaïes, 11, 1). La representació e Maria a mig cos amb el Nen, també sota una arcuació, respon a l'esquema dels models orientals o bizantins, i sembla una versió de la Mare de Déu del Pòpolo italiana, i molt poc usual a Catalunya. També es excepcional la representació de l'amfisbena, les serpents entrellaçades formant una xarxa romboide, i amb dos caps, que estableix un paral·lelisme entre EVA i AVE. L'animal és definit en els bestiaris antics com el símbol de la dualitat i relacionat amb religions medievals dualistes. Des del punt de vista estilístic es propi del final de la pintura mural catalana; la tècnica emprada es el tremp sobre una preparació de calç, combinant el fresc i dissolent els colors en un medi greixós. Quan als colors, dominen els vermellosos però també destaca per la seva intensitat el verd; el negre és el color utilitzat pel dibuix, mentre que els volums s'aconsegueixen amb diferents gradacions de vermell i un blanc poc lluminós. Les pintures s'han datat de començaments del s. XIII i tant pel tema com per la correspondència històrica cal pensar que foren encarregades pel Comanador de Puig-reig,</p> | 08175-76 | Església romànica de Puig-reig, Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. L'arquebisbe de Tarragona Arnau Cescomes i fill de les Comes de Puig-reig jugà un paper important en la vida política catalana, essent conseller del rei Jaume II i jugant un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya el 1312. En agraïment a la seva tasca l'orde militar de l'Hospital, hereva d'una part important del patrimoni immobiliari dels Templers, li cedí tot el terme casteller de Puig-reig. La importància del lloc féu repensar els Hospitalers, els quals, finalment, recuperaren el castell de Puig-reig, i el varen unir al patrimoni de la Comanda Hospitalera de Berga, formant amb les cases de Cervera i l'Ametlla una única comanda Hospitalera que subsistí fins al segle XIX amb el nom de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig.</p> | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78778-foto-08175-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78778-foto-08175-76-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cercle del Mestre de Lluçà | Durant els treball de consolidació i restauració que va efectuar el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona el 1954, es van descobrir, sota l'arrebossat d'un arcosoli d'arc apuntat situat la dreta de l'absis, les restes de les pintures romàniques. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 78995 | Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-fonollet | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.8 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). Catalunya Romànica. XII.El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana., p. 387-388 SERRA, Rosa (1995)“ El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà”, Erol, núm 48, Berga, Ambit de Recerques del Berguedà, p. 24-28. VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 110-111. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BUSQUETS, J (2007): Fonollet, any 1946 situació socio-religiosa L'EROL núm. 95, p. 27-29 SERRA, R. (2006). 'Els dominis de l'orde militar del Temple a Puig-reig a partir d'un capbreu de finals del s. XIII', a L'EROL Núm.: 88, | XII-XIII | Església restaurada | Església romànica d'una sola nau i coronada per un absis a llevant, el qual resta amagat per la casa de cal Fuster, adossada a aquesta part de l'església. Així mateix, pel costat de migdia s'hi ha adossat la construcció de la rectoria, cosa que acaba de desfigurar l'obra romànica. L'església és totalment llisa, sense ornamentacions. A ponent s'alça la façana amb la porta d'entrada, molt senzilla. Consta d'un sol arc adovellat coronat per una cornisa o arquivolta feta amb petites dovelles i que descansa sobre unes impostes amb motllures. Al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i una ornamentació de boles. Un robust i massís campanar d'espadanya de dos ulls corona la façana. Posteriorment el campanar sofrí un afegitó que el convertí en comunidor. L'interior de la nau és coberta amb volta clarament apuntada. Actualment, les parets interiors són pintades amb decoració que imita un parament de carreus. A l'entrada de l'església hi ha el cor. Davant de la façana de l'església hi ha un petit cementiri de nínxols. | 08175-221 | Fonollet | L'Església de Fonollet fou advocada a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa, com moltes altres esglésies de les zones pirinenques i prepirinenques. La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. En textos del segle X també es parla d'una vil·la amb el nom de Fonollet, que es podria identificar amb el jaciment arqueològic localitzat al voltant de l'església. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. La present església correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. La primera notícia documental de l'església és de l'any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà en què es compromet a donar el delme que percebia de l'església de Sant Sadurní. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. L'església era sufragània de la de Sant Miquel de Puig-reig. Almenys així consta en una visita pastoral de l'any 1312. En canvi, al segle XVIII ja era parròquia, i tenia una rectoria i cementiri. Amb la desamortització dels bén eclesiàstics de l'any 1836 la parròquia de Fonollet passà a dependre de la de Casserres. La rectoria actual (segons una llinda) es va construir l'any 1811. Als incendis de 1994 la casa pairal, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure's afectats, però l'església va quedar indemne. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any. Aquesta església forma part del projecte d'estudi arqueològic del poblament a la plana central de Berguedà des l'època Baix imperial romana fins l'Alta Edat Mitjana. Durant la prospecció del lloc es van localitzar alguns fragments de ceràmica altmedieval que provarien un assentament en aquest lloc que podria remuntar-se al segle IX. | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78995-foto-08175-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78995-foto-08175-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78995-foto-08175-221-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A l'interior es conserva un fragment del retaule gòtic de Sant Sadurní o Sant Serni de Tolosa, patró de l'església.A l'exterior es conserva una llosa que es va treure de l'antic altar.Al Museu Episcopal de Vic es conserva un encenser del segle XIII que sembla que procedeix d'aquesta església.Compta amb un petit plafó informatiu de la Diputació de Barcelona. | 85|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78989 | Mare de Déu del Carme de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-carme-de-periques | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R. I VIGUE,J. (1985). Catalunya Romànica. XII.El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.10 GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R. I VILADES, R. (1989). 'L'església i la casa de Periques', Ajuntament de Puig-reig. VILADÉS, R. (1986). 'El Mas Periques de Puig-reig: probable esdifici dels Ordes Militars (arquitectura)', a L'EROL 15, Berga 1986, p.28-30 | XI-XVIII | Església consolidada, teulada restaurada i pintura interior. | Petita capella d'origen romànic situada al costat de la casa de Periques. És d'una sola nau amb absis semicircular. Es tracta d'una edificació senzilla amb murs fets amb carreus de tamany mitjà disposats en filades. La façana davantera té un portal de mig punt adovellat i, al damunt, un petit òcul i un campanar d'espadanya. L'absis té un petit finestral amb arc de mig punt. L'església era inicialment un edifici de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els laterals, dibuixant una planta basilical característica del primer Romànic, més llarga que la capella actual. En els murs laterals encara és visible la marca dels arcs que originàriament marcaven el pas a les naus laterals. Aquesta construcció va enderrocar-se parcialment en època moderna per construir-hi la nova capella. L'interior de la nau és cobert amb volta de canó. Les excavacions arqueològiques realitzades l'any 1990 han permès recuperar les primeres filades dels absis laterals, del mur de ponent (a l'altre costat del camí) i també s'hi va trobar una petita necròpolis (a l'entorn i sobretot a l'exterior de la capçalera) i unes sitges. | 08175-215 | Periques | Des de l'any 1026 es tenen notícies d'aquesta església, que aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig. Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga. A finals del segle XIII en aquest lloc els Templers iniciaren la construcció d'una granja-convent. La dissolució de l'orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció es pogués acabar totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig. Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l'orde i, al segle XVII, ja funcionava com a masia. En època moderna es construí la nova capella, aprofitant vestigis de l'església romànica, i se'n va mantenir l'advocació. A començaments dels segle XX la capella es dedicà a la Mare de Déu del Carme. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any. | 41.9774500,1.8854100 | 407659 | 4647873 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78989-foto-08175-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78989-foto-08175-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78989-foto-08175-215-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|85|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.