Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78758 | Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig, conté a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una regesta de la documentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matrimonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 08175-56 | Mossèn Huch, 8, 1r, 08600-Berga | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà és un centre d'estudis fundat el 1982 per Ramon Viladés i Llorens que reuneix persones de diferents àmbits de la cultura interessades en l'estudi i difusió de diferents temes relacionats amb la comarca. Amb seu a Berga, edita des del 1982 la revista cultural L'EROL, d'edició trimestral, i distribució comarcal, que compta amb uns 450 subscriptors. L'entitat ha editat també diferents llibres, organitzats en col·leccions, ha realitzat estudis i recerques en l'àmbit del Berguedà i disposa d'un notable arxiu fotogràfic i documental. Activitats: exposicions, conferències, presentacions de llibres, àudio-visuals.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78760 | Fons Serra Feliu de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-serra-feliu-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XVIII-XX | El fons va ingressar a l' ANC en virtut de contracte de dipòsit signat a Barcelona, el 17 de juliol de 1997, entre la Generalitat de Catalunya i en Antoni Serra i Martí, president del Consell d'Administració de l'empresa Serra Feliu S.A. Posteriorment, el 15 de juliol de 2004, es signà el contracte de compra - venda, la Generalitat de Catalunya i en Antoni Serra i Martí com a propietari de la documentació. Consten 5 ingressos: 10 i 30 de gener, i 25 de novembre de 1997, 13 de febrer de 2003 i el 16 d'abril de 2007. Primer tractament pendent de revisió. | L'Arxiu Nacional e Catalunya conserva, registrat amb la signatura NC1-358, el fons de l'empresa SERRA FELIU, S.A de l'Ametlla de Merola. La documentació conservada correspon a la cronologia 1786 - 1999 (predomina 1911 - 1971) i compren 36,5 m (144 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper. 19 unitats d'instal·lació que contenen 1669 imatges (774 positius b/n, 706 positius color, 28 negatius flexibles b/n, 85 negatius en vidre b/n, 75 negatius flexibles color, 1 negatiu paper i 55 diapositives) 2 postals, 1 imprès, 1 dibuix i 4 plànols de tela. S'han identificat les següents sèries: Constitució de la Societat, Òrgans de govern, Direcció General / Gerència, Gestió del Patrimoni, Gestió dels Recursos Econòmics, Afers jurídics - Proveïment i Producció, Serveis de venda i distribució del producte, Gestió dels Recursos humans, Servei d'Estudis Tècnics / Oficina Tècnica., Empreses filials. | 08175-58 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | La família Serra era originària de Vilassar de Dalt on instal·là les primeres fàbriques de tissatge de cotó i constituí el 1864 la societat comanditària Mateu Serra y Compañía. El seu trasllat al terme de Puig - Reig (Berguedà), en concret a l'Ametlla de Merola, no es va produir fins el 1865 que compraren els drets per l'aprofitament d'un salt d'aigua i obtingueren l'autorització per la construcció d'una fàbrica tèxtil. El 1874 aquesta es posa en funcionament, però no fou reconeguda com a colònia industrial fins el 1880. El 1887 es modificà la raó social per Serra Hermanos, la societat estava constituïda pels dos fills de Mateu Serra: Antoni i Jaume. El 1905, morí Antoni Serra i la societat passa a anomenar-se Serra y Serra. El 1909, morí Jaume i, els seus descendents varen vendre les seves participacions a Antoni Serra i Feliu. Aquest, el 1917, es convertí en únic propietari de la societat. A la seva mort, el 1920, els seus fills constituïren Succesores de Antonio Serra y Feliu i Serra. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada i el seu patrimoni industrial es va respectar i mantenir. El 1942 es creà la societat anònima Succesores de A. Serra y Feliu, S.A., que el 1974 es convertirà en Serra Feliu, S.A. El 1999 l'empresa va tancar. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté la documentació familiar i la generada per l'activitat industrial. Destaca la documentació referent als precedents de la societat: els inicis fabrils a Vilassar de Dalt, el posterior trasllat a Santa Maria de Merola i la construcció de la colònia industrial de l'Ametlla de Merola; la sèrie de patrimoni (plànols de la fàbrica i oficines de Serra i Feliu, SA); la de gestió econòmica (llibres de Diari, de Major, inventaris i balanços, llibres de comptes corrents i de caixa); la de gestió comercial (registres de clients, de vendes i documentació relativa de la distribució comercial); la de proveïment i producció (llibres d'entrades, d'acabats i controls de setmanals), i finalment, la que aplega documentació referent a la vida quotidiana a la colònia industrial (el cinema, la fonda, l'estanc, la perruqueria, entre altres). | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78764 | Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 SERRA ROTÉS, R. I VILADES LLORENS, R (1989): Inventari del patrimoni perdut durant la Guerra Civil al Berguedà, a L'EROL nñum. 29.</p> | XIV-XXI | <p>L'arxiu de la parròquia comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliment pasqual (quinque libri), els llibres de la cura d'ànimes i de l'administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals. Incendiat durant els dies immediatament posteriors a l'inici de la Guerra Civil de 1936-39, conserva series parcials de la documentació que no s'ha inventariat mai.</p> | 08175-62 | C/. De l'església s/n 08692-Puig-reig | <p>L'arxiu parroquial és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia que té una àrea geogràfica precisa. Podem considerar que els arxius parroquials neixen de forma oficial per decret institucional en les disposicions del Concili de Trent l'any 1562, tot i que la creació d'arxius en algunes parròquies podia haver-se generat per diverses situacions particulars amb anterioritat a aquesta data. Les disposicions del Concili estipulaven com a ordre el registre de les actes sagramentals dels baptismes, matrimonis i òbits i posteriorment també de l'administració del sagrament de la confirmació. És justament la documentació generada durant segles per aquesta pràctica la que conforma la base del patrimoni documental de la parròquia. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això ve relacionat segurament per l'escassetat de mitjans amb la que compten moltes parròquies.Per aquest motiu les Assemblees Plenàries de l'Episcopat Espanyol, en les seves reunions de 1973 i 1980, han recomanat la concentració dels arxius parroquials dins els arxius diocesans, seguint les directrius del Reglament d'Arxius Eclesiàstics.</p> | 41.9707500,1.8812900 | 407308 | 4647134 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78765 | Arxiu Municipal de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-puig-reig | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XVIII-XXI | En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Puig-reig ocupa 1.667 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 215 metres lineals. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: 1. Administració General 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7.Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i medi ambient 14. Col·leccions factícies | 08175-63 | Carrer de Pau Casals, 108692 Puig-Reig | L'any 1875 els Carlins van cremar l'Ajuntament de Puig-reig i el seu arxiu. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i documentació provinent del sector tèxtil local. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78766 | Arxiu Fotogràfic Joan Ratera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-joan-ratera | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XX | Joan Ratera diposita a la biblioteca de Puig-reig una còpia de les seves fotografies organitzades en dos àlbums: les masies de Puig-reig i les fotografies del relacionades amb l'esport que el va captivar, el futbol. | 08175-64 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | Joan Ratera i Farré, apassionat per la fotografia des de la seva joventut, s'inicià en aquest mon a Barcelona, on als anys vint es formava com a fuster; li agradava especialment els reportatges en blanc i negre, i tenia un petit laboratori on rebel·lava les seves fotografies. Entre les fotografies que més estimava hi ha les de l'incendi de l'església parroquial de Puig-reig, els primers dies de la Guerra Civil (1936-39). Els últims anys de la seva vida, ja jubilat, retornar a la fotografia, i amb l'ajuda d'Alfred Monsó i de Rosa Serra, va fotografiar totes les masies del terme municipal, entre 1991 i 1992. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78766-foto-08175-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78766-foto-08175-64-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78768 | Fons fotogràfic de l'Arxiu de l'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-de-lassociacio-de-veins-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978) 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic format per materials originals, còpies i digitalitzacions procedents de diferents donacions (empresa Serra Feliu Sa i particulars) en relació a la història de l'Ametlla de Merola i dels Ametllans. Destaca especialment les imatges referides a la intensa i rica activitat cultural de l'Ametlla, tot i que també s'hi troben imatges d'activitats relacionades amb el treball i la construcció i creixement de la colònia.</p> | 08175-66 | Plaça del Teatre s/n, 08736- L'Ametlla de Merola | <p>El 1864 es començà a construir la fàbrica i a redós seu creix la colònia que el 1880 ja es va haver d'ampliar juntament amb la fàbrica assolint una extensió de 98.577 m2. El creixement de la colònia, però, no quedà exempt de tensions i situacions de conflicte, especialment el 1890 i durant la Guerra Civil. Després dl conflicte, malgrat les dificultats dels primers anys de postguerra –marcats per la misèria, la repressió dels vençuts, l'autarquia, les restriccions elèctriques i l'estraperlo-, la colònia de l'Ametlla de Merola seguí ben viva fins als anys seixanta, quan es deixaren notar els primers indicis de crisi en el sector tèxtil. Els propietaris afrontaren aquests moments difícils arrendant a particulars alguns serveis de la colònia, reduint la plantilla i, posteriorment, renovant maquinària per poder ser competitius. Durant els anys vuitanta també es visqueren situacions molt complicades: les inundacions del novembre de 1982 i la crisi de final de dècada, que comportà una dràstica reducció de la plantilla de treballadors. La fàbrica, malgrat tot, continuà en funcionament fins l'any 1998.</p> | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78768-foto-08175-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons fotogràfic sou inventariat, juntament amb la resta de documentació, amb el suport de l'OPC de la Diputació de Barcelona | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78770 | Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-1 | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic està format per unes 800 fotografies referents a Puig-reig. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...), i destaquen especialment el fons de les colònies Cal Prat, cal Pons, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola. Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08175-68 | Carrer Mn. Huch núm 8, 1r, 08600 Berga | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig conté, a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una resgesta de la doumentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matriomonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78770-foto-08175-68-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78771 | Molí del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-llado | SERRA. R (1982) 'Aproximació a la història de Puig-reig', Manresa .AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.11 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XVII-XIX | Antic molí fariner del qual es conserva l'edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s'adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l'actual molí es va construir sobre els fonaments d'una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d'aparell. L'edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra. La bassa, que en realitat forma un estany d'una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l'extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se'n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra. | 08175-69 | Molí del Lladó | Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig. Des d'aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó. El molí actual es va construir al segle XVII. Un document conservat a l'arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí. Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936. Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionamen, i la bassa s'utilitzava com a reserva d'aigua per a les cases. | 41.9964300,1.8565200 | 405294 | 4650012 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Situació de la resclosa (UTM): 405371; 4650552El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78772 | La cançó del Pobre Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-del-pobre-alegre | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | La cançó popular nadalenca, 'El Pobre Alegre', va ser recollia per Joan Amades a Puig-reig, després d'escolat i transcriure al Pastor de la Costa de la Cavalleria. La cançó diu: Sóc pobre i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit. Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Matinet em llevo i me'n vaig a la font, em rento la cara i a fora la son! El ric no pot fer-ho perquè no és llevat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Jo tinc una jupa tota de vellut; no és ampla ni estreta, hi cabo tot just; ai, pobre de mi se m'ha esparracat! Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Josep i Maria pobres varen ser; Maria filava, Sant Josep fuster; Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. | 08175-70 | Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 78773 | Arxiu Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parc-fluvial-del-llobregat | www.parcfluvial.cat | XX-XXI | L'Arxiu Parc Fluvial Colònies del Llobregat es format per diferents fons: la documentació administrativa que genera la institució, la documentació referida als projectes que impulsa (culturals, turístic, mediambientals), la biblioteca i l'arxiu fotogràfic que aplega originals, còpies paper i digitals dels conjunt de les colònies del parc. Amb aquest material fotogràfic, que posa a disposició dels integrants de la institució i a col·lectius culturals, l'ens il·lustra les seves pròpies publicacions en format paper, digitals i audio-visuals, i molt especialment ha generat la museografia de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou i de l'església de cal Pons. | 08175-71 | Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, 08680 Gironella | El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació d s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX Es va crear el 2003 i format pel Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d'Avià, Ajuntament d'Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç-Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d'Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d'actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus: d'alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. | 42.0035400,1.8869900 | 407828 | 4650768 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 78774 | El Tresor de Puig-reig. Gabinet Numismàtic de Catalunya/MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-de-puig-reig-gabinet-numismatic-de-catalunyamac | VEGUÉ, P. (1982). El Tresor de Puig-reig: exposició. Centre Cultural del Palau de la Virreina, 10-30 novembre, 1982 / Ajuntament de Barcelona. Serveis de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat, Gabinet Numismàtic de Catalunya. SERRA ROTÉS, Rosa (1983). El Tresor de Puig-reig, a L'EROL Núm.: 6 | XVIII-XIX | MNAC. Tresor de Puig-reig 106001-CJT | L'any 1964 es va trobar un cofre amb vint quilos de monedes en una casa situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). El tresor es componia de 781 peces, de les quals 730 eren de plata i 51 d'or. De les 730 monedes de plata, només 16 eren exemplars de seques espanyoles. La resta eren monedes estrangeres, de les quals 679 eren peces franceses de 5 francs i 35 exemplars d'altres procedències, encara que de valor equivalent als 5 francs francesos. El tresor també contenia 51 monedes d'or de seques espanyoles -peninsulars i dels territoris d'ultramar-, que corresponien als regnats de Carles III, Carles IV, Ferran VII i Isabel II. El tresor de Puig-reig mostra, doncs, com a mitjan segle XIX, la circulació de moneda de plata era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques d'Espanya i dels seus dominis d'ultramar. Altres troballes monetàries i la documentació escrita també reflecteixen aquesta dualitat. En aquest sentit, és especialment interessant un recompte de monedes de la caixa del Banc d'Espanya que, per encàrrec de la Junta de Moneda, va fer Vicente Vázquez Queipo l'any 1849. El conjunt de moneda d'or que s'hi va trobar el formaven moltes unces de Carles IV i Ferran VII, mitges unces sobretot de Ferran VI, i doblons d'or. Pel que fa a la moneda de plata, només hi havia peces franceses de 5 francs, la majoria a nom de Lluís XVIII i Lluís Felip. | 08175-72 | Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona | L'any 1964 es va trobar un important dipòsit de 20 quilos de monedes amagat en una masia situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). Es tracta d'un conjunt tancat que documenta, a grans trets, com a mitjan segle XIX la circulació de la moneda de plata a Catalunya era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques espanyoles de la Península i d'ultramar. Així, el tresor es componia de 781 peces d'una àmplia cronologia que abastava des del segle XVIII fins al 1855, de les quals 730 eren de plata mentre que 51 eren d'or. Aquesta proporció la confirmen també altres troballes i informes monetaris oficials de mitjan segle XIX. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 1964 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78775 | Col·lecció Museu de la Colònia Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-de-la-colonia-vidal | <p>VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5. SERRA, R. La colonia Vidal, un museu, a L'EROL 39, Berga 1992, p.33-35. E.VIDAL. La colonia Vidal.10 anys de museu, a L'EROL 86-87,p. 61-64</p> | XX | <p>La col·lecció del Museu de la Colònia Vidal esta formada per un conjunt de peces que s'agrupen en dues grans categories: elements tècnics relacionats amb l'activitat tèxtil (concentrats especialment a la part de les naus industrials i que consten de maquinaria de diferent tipus tal com màquina de vapor, telers de garrot, ordidores, continues, etc.), objectes relacionats amb la vida quotidiana i que formen el que podria ser la col·lecció antropològica i que s'exposen al habitatge miner, a l'escola i a l'espai de l'exposició permanent. El Museu ens proposa conèixer com era la vida i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per l'interior de la Colònia Vidal que fins a l'actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat. La visita comença amb un àudio-visual i tot seguit es fa un itinerari amè que permet visitar els serveis de la colònia obrera, l'habitatge, l'escola, la biblioteca, la peixateria, el safareig, les dutxes, la sucursal de caixa Manresa i una exposició permanent que ens explica el dia a dia dels homes i les dones que treballaven a la fàbrica i els serveis del conjunt industrial on es poden veure els elements bàsics de l'aprofitament del aigua com a font d'energia, - resclosa, canal, turbines- la màquina de vapor i la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó - obridora, continues de filar, telers de garrot-. l'exposició permanent, els visitants es poden fer una idea clara de com era una jornada de treball o de lleure a Colònia Vidal. A través de rellotges dibuixats a la paret que marquen les hores d'un dia qualsevol i de frases explicatives, hom pot entendre el dia a dia d'una treballadora o d'un treballador. Al mateix temps, el visitant pot veure una selecció d'objectes exposats en vitrines i un plafó amb fotografies que il·lustren la vida social a la colònia al llarg del segle XX.</p> | 08175-73 | Pl. Puríssima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig | <p>La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un museu que permet explicar com era la vida a la colònies.</p> | 41.9442500,1.8808000 | 407229 | 4644192 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El museu forma part del Sistema Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78776 | Col·lecció Pintura Ajuntament de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-ajuntament-de-puig-reig | www.cquie.org | XX-XXI | La col·lecció de Pintura que conserva l'Ajuntament de Puig-reig procedeix del concurs de Pintura que organitza, des de fa anys, el Centre de Quitxalla Excursionista de Puig-reig (CQUIE) els dies de la Festa Major de Puig-reig. Les obres corresponen a diferents pintors: Joan Pons, Francesc Alquèzar, Vila Arimany, Aleix Genescà, Joan Sallent Tatjer, Josep Font Bartomeus, Albert Carnicé, Pujadas Roig, J. Nacenta, Lluís Puiggrós, Maria Valenzeula, entelles, etc. Format per una trentena d'olis, acrílics i aquarel·les de diferents autors, s'exposen en diferents dependències de les oficines de l'Ajuntament de Puig-reig. L'ajuntament de Puig-reig disposa d'un inventari que recull el nom de l'autor, el títol de l'obra, la tècnica, mides i el valor d'adquisició. | 08175-74 | C/ Pau Casals, 1, 08692-Puig-reig08692 Puig-reig | El concurs de Pintura ràpida, organitzat pel Cquie, va neixier fa uns trenta anys i des d'aleshores l'Ajuntament de Puig-reig aporta el valor econòmic d'un dels primers premis. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78776-foto-08175-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78776-foto-08175-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78777 | Col·lecció Centre d'Interpretació Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-centre-dinterpretacio-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | XX | La col·lecció de peces de l'església de cal Pons es troba distribuïda en tres grans conjunts: el mobiliari i la imatgeria religiosa està ubicada al seu lloc d'origen, es a dir, a l'altar i al es capelles laterals de l'església; a la capella de Santa Llúcia, formant part d'un retaule-audiovisual es mostren les peces més rellevant de l'orfebreria religiosa de l'església (custòdia, creu processional, reliquiari, calze i patena) pagades per la família Pons el 1887. El tercer conjunt el formen els objectes antropològics cedits per persones vinculades a la colònia Pons i estan col·locats en una vitrina situada al cor de l'església. | 08175-75 | Església Sant Josep de la Colònia Pons, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | El Centre d'Interpretació de l'Església de la Colònia Pons, a través de tres espais museïtzats, dóna a conèixer el paper que va jugar l'Església en la consolidació del sistema de colònia industrial a Catalunya, tant des del punt de vista dels treballadors i treballadores com dels amos de les colònies. El Centre d'interpretació és format per moderns sistemes d'interpretació i les tècniques audiovisuals més capdavanteres, que aconsegueixen traslladar el visitant a un entorn suggestiu i vivencial. El projecte de museïtzació se centra en tres espais de l'edifici religiós (la capella de Santa Llúcia, el cor i la cripta) i s'integra i conviu respectuosament amb aquest, compatible amb la principal funció que encara té l'edifici: la religiosa, amb un horari de misses i d'actes litúrgics que el centre d'interpretació respecta en tot moment. | 41.9663200,1.8860700 | 407698 | 4646637 | 1887 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78777-foto-08175-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78777-foto-08175-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78777-foto-08175-75-3.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat ofereix visites guiades a l'església i pertant en el curs d'aquestes es pot veure la colecció de peces (www.parcfluvial.cat). | 98|119 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78778 | Pintures romàniques de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. SERRA ROTÉS, R. (1994). Les pintures murals de Sant Martí de Puig-reig, A L'EROL núm. 45</p> | XIII | Estan protegides per una estructura de ferro que sosté uns gruixuts vidres i que tanquen l'arcosoli | <p>Conservades en tres plafons diferents, les pintures murals romàniques de Sant Martí de Puig-reig corresponen a L'Anunciació i la Visitació (2,36mx1,95m), la Mare de Déu i el Nen (0,72x0,68m) i el tema animalístic de l'amfisbema (0,96x0,76m). L'escena de la Visitació mostra els personatges sota una arcades i singularment destaquen per què a la tradicional manera de representar el tema de la Visitació (l'arcàngel Gabriel anuncia a Maria que serà mare) l'acompanya una Visitació amb tres personatge, Maria, la seva cosina Isabel i un personatge que s'ha identificat com el profeta Isaïes, que des dels orígens de l'art cristià acompanya sovint aquesta escena atès que el profeta és el primer que des de la llunyania de l'Antic Testament anuncia la vinguda del Salvador (Isaïes, 11, 1). La representació e Maria a mig cos amb el Nen, també sota una arcuació, respon a l'esquema dels models orientals o bizantins, i sembla una versió de la Mare de Déu del Pòpolo italiana, i molt poc usual a Catalunya. També es excepcional la representació de l'amfisbena, les serpents entrellaçades formant una xarxa romboide, i amb dos caps, que estableix un paral·lelisme entre EVA i AVE. L'animal és definit en els bestiaris antics com el símbol de la dualitat i relacionat amb religions medievals dualistes. Des del punt de vista estilístic es propi del final de la pintura mural catalana; la tècnica emprada es el tremp sobre una preparació de calç, combinant el fresc i dissolent els colors en un medi greixós. Quan als colors, dominen els vermellosos però també destaca per la seva intensitat el verd; el negre és el color utilitzat pel dibuix, mentre que els volums s'aconsegueixen amb diferents gradacions de vermell i un blanc poc lluminós. Les pintures s'han datat de començaments del s. XIII i tant pel tema com per la correspondència històrica cal pensar que foren encarregades pel Comanador de Puig-reig,</p> | 08175-76 | Església romànica de Puig-reig, Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. L'arquebisbe de Tarragona Arnau Cescomes i fill de les Comes de Puig-reig jugà un paper important en la vida política catalana, essent conseller del rei Jaume II i jugant un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya el 1312. En agraïment a la seva tasca l'orde militar de l'Hospital, hereva d'una part important del patrimoni immobiliari dels Templers, li cedí tot el terme casteller de Puig-reig. La importància del lloc féu repensar els Hospitalers, els quals, finalment, recuperaren el castell de Puig-reig, i el varen unir al patrimoni de la Comanda Hospitalera de Berga, formant amb les cases de Cervera i l'Ametlla una única comanda Hospitalera que subsistí fins al segle XIX amb el nom de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig.</p> | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78778-foto-08175-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78778-foto-08175-76-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cercle del Mestre de Lluçà | Durant els treball de consolidació i restauració que va efectuar el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona el 1954, es van descobrir, sota l'arrebossat d'un arcosoli d'arc apuntat situat la dreta de l'absis, les restes de les pintures romàniques. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78779 | Pintures romàniques de Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-andreu-de-cal-pallot | <p>SERRA, R. (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII“ El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398</p> | XIII | Consolidades però conservades en estat molt precari | <p>Fa uns anys foren descobertes unes restes, molt fragmentades, de pintura mural romànica que ornamentaven la capçalera interior de l'església de Sant Andreu de cal Pallot, les quals foren consolidades pel Servei de Restauració de la Generalitat l'any 1985. Aquestes pintures pertanyen al corrent estilístic neobizantinitzant i són datades a la primera meitat del segle XIII. Les restes conservades decoraven l'absis, l'arc triomfal i part de la nau de migdia. A l'absis es conserven restes de pintura a la part inferior, amb els característics cortinatges i un fragment de decoració geomètrica de la finestra. Al costat de migjorn hi ha un grup de quatre personatges sota la inscripció MULTA, al·lusiva a la multitud dels pobles. A l'arc triomfal es conserven restes d'ornamentació vegetal i geomètrica, així com la figura d'un personatge de perfil. Als murs de la nau, del costat de migjorn, hi ha tres creus pintades inscrites dintre d'uns cercles, i un fragment rectangular que representa el tema de la Psicostasi o pesament de les ànimes per Sant Miquel en el Judici Final.</p> | 08175-77 | Església de Sant Andreu de cal Pallot | <p>L'església de Sant Andreu de cal Pallot és una construcció romànica del segle XII, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. Les pintures s'inscriuen dins el corrent estilístic neobizantinitzant, datades entre els anys de 1230 i 1250. Es tracta d'un dels últims períodes de la pintura romànica catalana. Sembla que cal descartar l'atribució que inicialment s'havia fet d'aquestes pintures al mestre de Lluçà. L'obra de Sant Andreu de cal Pallot comparteix molts trets comuns a moltes pintures catalanes de l'època i podrien ser del mateix autor que les de Sant Martí de Puig-reig.</p> | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78780 | Retaule de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sadurni-de-fonollet | <p>R.SERRA (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgelia”, vol. 1, La Seu d'Urgell, p. 103. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Sadurní de Fonollet”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 387-388 BUSQUETS, J (2007): Fonollet, any 1946 situació socio-religiosa L'EROL núm. 95, p. 27-29 http://Fonollet.net SERRA, Rosa (2008). “Sant Sadurní de Fonollet” SITGES I MOLINS, Xavier (2003), La pintura gòtica de Fonollet, a L'EROL núm. 77</p> | XV | <p>Plafó central que és l'única part conservada del retaule gòtic dedicat a Sant Serni o Sant Sadurní de Tolosa, de l'església del mateix nom a Fonollet. Consisteix en una taula rectangular amb la part superior arrodonida en la qual s'hi representa la figura del sant, dret i amb indumentària de bisbe, amb mitra i bàcul. Té una ma alçada mostrant diversos anells. Cobreix el sant un celatge daurat a l'estil del gòtic internacional. El plafó és emmarcat dins una part de l'estructura del retaule, de fusta tallada.</p> | 08175-78 | Església de Sant Sadurní de Fonollet | <p>L'Església de Fonollet fou advocada a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa, com moltes altres esglésies de les zones pirinenques i prepirinenques. La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. L'església actual correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. La primera notícia documental de l'església és de l'any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà en què es compromet a donar el delme que percebia de l'església de Sant Sadurní. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. L'església era sufragània de la de Sant Miquel de Puig-reig. Almenys així consta en una visita pastoral de l'any 1312. El retaule fou destruït durant la Guerra Civil de 1936, excepte la petita part que s'ha conservat. Als incendis de 1994 la casa pairal, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure's afectats, però l'església va quedar indemne.</p> | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78780-foto-08175-78-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 1945 n'era rector Mn Joan Vilalta Orriols, que responent al qüestionari que li feu arribar el bisbe Tarancón es pot fer una bona reconstrucció del que era la vida parroquial en aquests anys, describia així el retaule: 'Darrera de l'altar, una mica aixecat i formant com un retaule, s'hi troba un quadre de Sant Sadurní i, arrambades a la paret, s'hi poden veure les imatges del Sagrat Cor de Jesús, la Mare de Déu del Roser, Sant Antoni de Pàdua, Santa Llúcia i Sant Ramon Nonat'. | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78781 | Festa de Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-andreu-de-cal-pallot | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XXI | El dia 30 de novembre s'aplega un bon nombre de persones, gairebé totes de Puig-reig, a la capella de Sant Andreu de Cal Pallot, molts amb cotxe i pocs a peu. S'oeix missa, es canten els goigs i es beneeix el panet de Sant Andreu, que es reparteix a tots els assistents. Fins els anys setanta del s. XX, els assistents pujaven al primer pis de la casa on trobaven la taula parada amb coca i xocolata. S'aprofitava per buscar llenegues. | 08175-79 | Cal Pallot | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78781-foto-08175-79-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78782 | Costums del nèixer i el morir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-del-neixer-i-el-morir | AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Costums i creences, Ed. Selecta, p. 37 i 81 Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | - Per ajudar al part feien bufar a la partera ben fort dins d'un càntir gros, primer pel tot i després pel galet. - Quan naixia una criatura els parents regalaven a la 'partera' una gallina vella per poder fer bon caldo. - El bateig es celebrava amb un bon refresc i el presidia la 'llevadora' i s'anunciava a toc de campanes que pagava el padrí o padrina. - A Puig-reig es creia que es tallava la creixença de les criatures si se'ls feia passar per sota una cadira, una escala de mà oberta o recolzada a la paret, o per sota les cames d'un adult. També se li talla la creixença si se'l pega amb una canya verda, i si s'embriaga amb aiguardent. - El singlot es però exemple de que l'infant creix; per guarir-lo, si es molt intens, s'ha de posar borrissol de baieta groga damunt el seu front. - Els casaments de vidus anaven sempre acompanyats d'esquellots fins que els nuvis pagaven vi bo. - L'arribada de la mort es senyalava amb una cinta negra que es penjava a l'entrada de la casa; el dol es mantenia com a mínim un any. | 08175-80 | Puig-reig | Doxumentacio Oral: Rafel Balmes de Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78783 | Costum de curar de l'espatllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-curar-de-lespatllat | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XVIII-XX | Quan una persona no es troba bé però no té mal enlloc, es diu que està “espatllat”, i aleshores aquest males cura en contacte amb persones que el saben curar amb una pràctica que combina oracions i unes accions peculiars que consisteixen en asseuré sobre els peus de la persona que, també asseguda en una cadira baixa, sap curar de l' “espatllat” . Un cop asseguda, qui cura pren els braços creuats del malalt i fa espetegar els ossos. El mateix objectiu s'aconsegueix de peu dret, fent pressió a l'os de la carcanada entre les dues mans de qui fa de 'curandero'. | 08175-81 | Puig-reig | Doxumentacio Oral: Rafel Balmes de Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78784 | Traçat del Ferrocarril Manresa-Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tracat-del-ferrocarril-manresa-berga | SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona | XIX-XX | La construcció del tren fou una iniciativa dels fabricants cotoners de l'Alt Llobregat que volien enllaçar les seves fàbriques amb la línia de tren Manresa-Barcelona per optimitzar el transport de bales de cotó del port a les fàbriques i també una sortida més econòmica i ràpida per als seus productes ja manufacturats, i per això la línia discorre paral·lela al riu i les estacions s'ubiquen, a més dels pobles, al costat de les colònies. En el cas de Puig-reig, l'estació es va construir davant la colònia Pons , un xic allunyada del nucli urbà com hauria estat lògic ja que la línia travessava el poble pel bell mig. A més d'aquesta estació també es conserva la de Cal Vidal. A partir de 1904, el ferrocarril Manresa-Cal Rosal es connectava amb el carrilet que Baixava de Guardiola de Berguedà, fet que permetia una sortida als lignits de les mines de l'Alt Berguedà, que també s'aprofitaven a les colònies tèxtils com a font d'energia quan el Llobregat no tenia cabal suficient per a produir l'energia necessària. | 08175-82 | Terme municipal de Puig-reig | Oficialment el 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga', començà a veure la llum quan el seu projecte, plantejat des de feia temps, va ser presentat per a la seva aprovació a Corts el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. a Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat. | 41.9591500,1.8813400 | 407295 | 4645846 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78784-foto-08175-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78784-foto-08175-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Forces trams de l'antic camí s'han perdut fruit de les successives ampliacions de la carretera C.1411; en alguns punts la traça s'ha adaptat com a camí de vianants, concretament el tram que uneix cal Marçal amb l'estació de Puig-reig. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78785 | Molí de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-pallot | SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XIII-XIV | En ruïna | Restes del molí fariner de Cal Pallot, que són visibles entre la brossa i l'arbrat, al peu de la riera de Merlès. Del molí se'n conserva una part del casal i possibles restes de la bassa. El casal és una construcció de planta quadrada que conserva la volta lleugerament apuntada que el cobria i que el separava del pis superior, del qual no se'n conserva cap vestigi. Els murs són fets amb carreus de mides considerables, ben tallats, polits i col·locats a trencajunt. La porta d'accés és a migdia i és formada per un arc amb grans dovelles que dibuixen mig punt. Aquest casal té, a la part superior, l'obertura per on el mecanisme accionava les moles (probablement colgades sota la runa) i movia el rodet. Adossat darrera el casal hi ha un mur i, més amunt, un altre: tots dos d'una alçada considerable i situats a diferents nivells, de manera aterrassada. Cal suposar que aquestes estructures, ara totalment colgades per la vegetació, corresponen a la bassa del molí. Actualment no s'observen restes del carcabà ni del rec. | 08175-83 | Cal Pallot | El lloc, juntament amb l'església i la casa, era conegut fins a l'època moderna amb el nom de Gamissans. Al segle X és documentat com un dels límits d'un important alou que fou cedit al Monestir de Santa Maria de Ripoll, i l'Església de Sant Andreu de Gamissans surt en el llistat de parròquies del bisbat d'Urgell de l'any 1312-1314. Del molí se'n té cap notícia documental, però per les restes trobades cal pensar que és una construcció de finals del segle XIII o, més probablement, del segle XIV. | 41.9733200,1.9108500 | 409761 | 4647388 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78785-foto-08175-83-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78786 | Lipsanoteca de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R. SERRA. 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa 1982 VIGUE, Jordi (1986): Monuments de la Catalunya Romànica.XXII. Museu Episcopal de Vic. ;useu Diocesà i Comarcal de Solsona, Fundacio Enciclopedia Catalana.</p> | XII | <p>Lipsanoteca de Sant Martí de Puigreig es una caixa de fusta de 20 cm de lIarg, 9 cm d 'alt i 8 '40 d'ample que té la forma de cofre amb unes simples decoracions d'arcs semblants als que decoren absis i murs de les esglésies del primer romanic català. A I'interior es va trobar un paper amb la següent inscripció: 'Lipsanoteca procedent de l'església parroquial de Puig-reig .En 1935 fou portada al museu, a instancies del qui subscriu, pel Rvd Mn . Pere Cabra, econom. Esta completament violada. Joan San tamaria.'</p> | 08175-84 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1. 25280 SOLSONA | <p>La formació del 'Musaeum Archaeologicum Dioecesanum' de Solsona cal emmarcar-la dintre del procés històric de reconstrucció nacional catalana que s'endegà al voltant dels cercles culturals de la Renaixensa i que l'Església del nostre país impulsà, decididament, en l'àmbit museístic, primer amb la creació, l'any 1891 del Museu Episcopal de Vic i després, l'any 1896, amb la del Museu de Solsona. En aquest any el bisbe Ramon Riu i Cabanes, a més de crear l´Aula d'Arqueologia Cristiana, inaugurà el nou Museu Diocesà amb una col·lecció incipient d'objectes d'art i d'ús litúrgic instal·lada, en un primer moment, a l'edifici del Seminari, el qual havia estat Universitat Literària, Col·legi, Hospital i Casal dels Llobera. El bisbe Miquel Moncadas feu de gran part de l'edifici del Palau Episcopal per a usos museístics que varen fer possible, amb inversions del Departament de Cultura de la Generalitat, i a l'ajut del Bisbat, Ajuntament de la ciutat de Solsona i Diputació de Lleida, van obrir pas a la remodelació i modernització del museu i de la totalitat dels fons del Museu conservats. La inauguració de les sales d'arqueologia i art romànic s'efectuà el dia 26 de novembre de 1983, i el 25 de novembre de 1989 s'inauguraren la resta de les sales. La lipsanoteca de Puig-reig forma part de l'exposició permanent, amb el número Núm 961 d'Inventari.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78786-foto-08175-84-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Va ingresar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1935; li fou donat el número d'inventari 292 que, un cop reordenat el museu passà a ser el 96, que acrualment encara conserva. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78787 | Tapa de sarcòfag medieval cavaller de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapa-de-sarcofag-medieval-cavaller-de-puig-reig | R. SERRA. 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa 1982 XAVIER SITJES I MOLINS: Sarcofags gotics amb la imatge del difunt, a L'Erol VIGUÉ, J. (1985). Catalunya Romànica. XII.El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIV | Es conserva a l'Espai d'Interpretació del Museu Comarcal de Berga | Tapa d'ossera amb la imatge del mort, un cavaller, és la que es conserva a l'Espai d'Interpretació del Museu de Berga, i que procedeix de l'església romànica de Sant Martí de Puig-reig, on estigué encastada en posició vertical durant molts anys al parament fora del mur de migdia de I'església. Originàriament degué ser I'arcosoli gòtic, fa anys desaparegut, que hi hagué arrambat a la façana de ponent del temple romànic, arcada que es pot veure en una fotografia de principis de segle, publicada per C.A.Torras l'any 1905. Aquesta tapa d'urna amb la imatge en relleu d'un cavaller ajagut, presenta una lIeu inclinació cap al costat esquerre d'aquest, a fi de poder ser més ben vista per qui la volgués contemplar, la qual cosa indica que I'ossera anava arrambada a la paret. El cavaller jau amb les mans sobre el pit, ajuntades, en actitud orant; e l cap li descansa sobre un coixí guarnit amb borles i els peus, en un gos amb collar de picarols i que mossega la punta de I'espasa del seu amo. Aquest duu una sobrevesta de manegues curtes i amb faldó obert per davant, per no fer nosa en cavalcar. I a sota, una cota de malles curta fins als genolls; a les mans, guantelets. I a les cames, gamberes decorades amb un rengle de losanges a I'aresta . El cap el té descobert i duu una cabellera no gaire llarga. Penjant de la cintura, a esquerra hi té l'espasa, de pom rodó i creu recta, i a la dreta , el punyal. | 08175-85 | Espai d'Intererpretació de Berga, Plaza de Doctor Saló, 6, 08600-Berga 08600 Berga | a imatge no es pot identificar amb el famós Guillem de Bergueda, el trobador que en el seu testament va afavorir els templers, lIegant-los el castell de Puig-reig, entre altres béns, per què entre la mort de GuilIem i la construcció del sarcòfeg hi ha massa anys de diferencia. També cal descartar que el cavaller fos un templer o un hospitaler, ja que no duu cap creu al pitó Xavier Sitjes veu en I'escudet que hi ha al pom de I'espasa, un senyal d'una o dues faixes, ara bastant esborrades per I'erosió de la pedra, pero que en fotografies antigues s'aprecien millor, seria I'escut deis Sescomes, important família ben arrelada en el terme i un membre de la qual, Pere Sescomes, que es titulava senyor de Puig-reig I'any 1324, era persona prou adinerada per haver encarregat als seus hereus la construcció del monument, o que aquests se I'haguessin empres per prescripció del difunt o sense. Arran de les obres de restauració de l'església romànica de Sant Martí, la tapa del sarcòfeg fou desmuntada i traslladada al Museu de Berga. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78787-foto-08175-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78787-foto-08175-85-2.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78788 | Cista de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-cal-pallot | <p>SERRA VILARÓ, J. (1922). 'La Cova de Can Mauri i els megàlits del Coll de l'Oreller', 'Museaeum Archeologicum Diocesanum', Solsona XANDRI, Joanna (1986), 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (2)', a L'EROL núm. 18, p. 49-50. VILADES, R. (1994). Senyors i pagesos a la vall de Merlès, a L'EROL núm. 44 SANCHEZ, E (1989). 'Del bronze final a la primera edat del ferr oa Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V a C), a 'Esàcio, Tiempo y Forma,. S.I. Prehistoria y arqueologia, Tomo 2, p.249-280. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.7</p> | 3.000 a C | <p>Cista funerària formada per dues lloses de la cambra sepulcral, saquejada, que contenia al menys dos esquelets, un dels quals encara conservava el crani quan Mn. Serra Vilaró el va localitzar. En la mateixa cista s'hi va recollir una peça de dentàlium, un disc de petxina perforat i dos fragments de ceràmica a mà, de pasta grollera i de color rogenc. Tots aquests elements constituïen part d'un aixovar segurament més ampli.</p> | 08175-86 | Museo Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1, 25280 Solsona25280 Solsona | <p>A Catalunya els dòlmens són un fenomen característic de la seva zona nord i central. Al sud del Cardoner i del Gaià no es coneixen sepulcres megalítics. El megalitisme català està dividit en dos subgrups molt diferents: el de les planes i serralades litorals, el de les muntanyes pirinenques, i el dels altipans centrals, manifest en cistes amb túmuls (mitjan del V mil·lenni A.C.), que evoluciona cap a les cistes o cambres del Solsonià (primera meitat del IV). Entre el IV i el III mil·lenni hi arriben sepulcres de l'àrea litoral que coneixien un gran apogeu en el III ,mil·leni. Les sepultures megalítiques presenten arquitectures variades, destinades a servir per a un sol enterrament o a ser reutilitzades moltes vegades, i entre les primeres, com és el cas de la de Cal Pallot, hi ha les cistes amb túmul del neolític mitjà (V-IV mil·lenni A.C.), amb cambres poligonals dins de grans estructures tumulàries; i també les petites cistes quadrangulars - anomenades megalítiques - del calcolític i edat del bronze (III-II mil·lenni A.C.), especialment a la meitat nord del país, molt lluny de les primeres tombes megalítiques, pensades per ser reutilizades, són els sepulcres de corredor, i les darreres els dòlmens simples.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Regular | Legal i física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 79 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78789 | Col·lecció de Ceràmica ibèrica del Serrat de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-iberica-del-serrat-de-loca | SANCHEZ, E (1988). 'Jaciment inèdit en fase d'excavació. Memòria de la campanya de 1987, Servei d'Arqueologia de Catalunya. SÁNCHEZ, E., [et al.] (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 189-194 SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). El Serrat de l'Oca (Puig-reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. | VI a C | Conjunt de ceràmica procedent del jaciment del Serrat de l'Oca, situat cronològicament al segle VI aC, en un moment de transició entre el bronze final o l'edat del ferro i el període protoibèric. La col·lecció es conserva a l'Ajuntament de Puig-reig, exposada en una vitrina. Entre el conjunt destaquen 11 peces que es troben en més bon estat de conservació. Concretament, ceràmica feta a mà pròpia del bronze final (coneguda com hallstàtica), amb quatre vasos de formes diverses de superfícies brunyides i cuidades, cinc recipients (bàsicament olles) amb superfícies menys acurades i rugoses, i dos plats-tapadores bàsicament brunyits. Les decoracions són variades: majoritàriament a cordons aplicats amb incisions o impressions (de cardium, incisions en espiga i impressions de cordill metàl·lic enrotllat). El conjunt també inclou fragments de ceràmica feta a torn, probablement de tipus ibèric importada de la zona costanera. | 08175-87 | Sala de reunions regidoria d'Urbanisme, Ajuntament de Puig-reig, Carrer Pau Casals, 1 | Les excavacions fetes als jaciments del Serrat de l'Oca i al Serrat dels Lladres han pogut demostrar que al terme municipal de Puig-reig hi havia emplaçaments humans estables abans del segle VIII a.C., en el període del Bronze final i el ferro, caracteritzats per l'abandonament de la vida cavernícola i el desenvolupament d'una agricultura que possibilitava els excedents agraris amb la proliferació de sitges i un interessant sistema d'emmagatzement d'aigua; aquestes comunitats entraren en contacte amb els pobles colonials, i es produí un clar procés d'iberització (Serrat dels Lladres), amb importants restes constructives i ceràmiques a l'entorn del segle IV a.C. El jaciment fou localitzat pel grup d'aficionats locals del Centre Excursionista de Puig-reig a principi de la dècada de 1980. L'any 1987 Eduard Sánchez va portar a terme una prospecció arqueològica en aquest indret, dins un programa d'investigació de les conques altes del Llobregat i el Cardener. Els anys 1988 i 1989 es va realitzar l'excavació del jaciment, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Goreti Vila. El material recuperat va ser dipositat a l'Ajuntament de Puig-reig el 1987. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78789-foto-08175-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78789-foto-08175-87-2.jpg | Física | Antic|Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 80|79|81 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78790 | Gegants i nans de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-puig-reig | <p>Muntada, Albert; Montraveta, Anselm. Manel Casserras (1997): 'Obra de gegants'. Manresa: Edicions Intercomarcals.</p> | XX | <p>El Martí i la Carme van rebre aquest nom per què és el nom del patró de Puig-reig i de la patrona de l'església de Periques. Representen l'hereu i la pubilla, en record del passat del poble de Puig-reig, definits clarament pel vestuari que porten. El genant, amb un pes de 45 quilos i 3,20 m d'alt, porta vestit de vellut verd amb americana, capa marró, barretina vermella, camisa blanca i llacet al coll, i a la mà el pergamí de la carta de poblament. La geganta, de 40 quilos i 3,10 metres d'alçada, porta el típic vestit de catalana, amb faldilla i davantal, brusa negra, mantellina blanca, gallana i mitenes; aguanta amb la mà un mocador i amb un ram de flors. El seu constructor fou el geganter Manel Casserras de Solsona. El gegants tenen el bust i les mans de cartró - pedra, els cossos i els braços de cartró i fibra de vidre i l'estructura és de fusta.</p> | 08175-88 | Plaça del Sol, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | <p>Els Gegants de Puig-reig van neixer l'any 1981 en el context de les Festa de Sant Martí i especialment per celebrar els 700 anys de la Carta de Poblament.. Amb ells va neixer també la trobada de gegants i el passacarrers que omplenaren, conjuntament amb l'elecció de la Pubilla, els actes més significatius d'aquesta festa major d'hivern.</p> | 41.9655500,1.8855000 | 407649 | 4646552 | 1981 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78790-foto-08175-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Manel Casserres | 119 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78791 | Gegants de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA (2000), Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial. Muntada, Albert; Montraveta, Anselm. Manel Casserras (1997): 'Obra de gegants'. Manresa: Edicions Intercomarcals.</p> | XX | <p>En Mateu i la Maria de l'Ametlla de Merola, reberen aquest nom per votació popular entre tots els socis. Mateu perquè és el nom del patró de l'Ametlla i Maria en honor a la Mare de Déu de Merola, antiga parròquia de l'Ametlla. Representen un teixidor i una filadora, les feines que antigament feien viure la nostra colònia, i que el seu vestuari acaba de definir, amb una americana de vellut, camisa ratllada, faixa morada i gorra per al gegant, i vestit de sac, faldilla i mantellina per a la geganta; era el vestit de festa de la colònia de principis de segle. El seu constructor és en Manel Casserras de Solsona. El gegants tenen el bust i les mans de cartró - pedra, els cossos i els braços de cartró i fibra de vidre i l'estructura és de fusta. En Mateu pesa 41 quilos, medeix 365,5 cm i porta una llançadora. La Maria pesa 36 quilos, medeix 352 cm. i porta una fusada de metxera.</p> | 08175-89 | L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola | <p>L'Ametlla de Merola pot definir-se com un ampli compendi d'activitats culturals i folklòriques que s'han anat desenvolupant al llarg de la seva història, fent que el seu tarannà fos característic i especial. Dins aquest context s'hi afegí, l'any 1990, la colla gegantera de l'Ametlla de Merola, que suposa un nou pas en el bagatge cultural, un nou valor que calia donar a conèixer. La idea de fer uns gegants era força vella. El que va néixer primer fou la il·lusió cultural, que ja estava latent amb l'existència dels seus avantpassats, el sol i la mulassa que daten de l'any 1980. Finalment, l'any 1990, la il·lusió es va transformar en realitat i es va poder completar l'equip de nans i cascavells de vida centenària i celebrar també el 150è aniversari de l'empresa Serra i Feliu S.A., sempre lligada a l'activitat cultural de l'Ametlla de Merola. El desenvolupament de la idea va anar a càrrec de l'Associació Cultural Esplai, que va cridar a reunió a tots els joves per exposar els motius i les ganes de fer els gegants. D'aquí es formà una junta promotora que es va posar en contacte amb l'escultor Manel Casserras de Solsona, gran constructor de la majoria de gegants de Catalunya. El projecte es va anar convertint en una realitat que fou possible gràcies a la col·laboració econòmica de tota la gent de l'Ametlla de Merola, de la Caixa d'Estalvis de Manresa, de l'empresa Serra i Feliu (ara ja desapareguda), de l'Ajuntament de Puig-reig i de d'altres administracions públiques. El seu bateig fou el 16 de setembre del 1990, dins els actes de la Festa Major, i els seus padrins foren els Nans, que feia molt de temps que els esperaven. Amb la seva creació també va néixer la Colla Gegantera, formada per una cinquantena de persones, que va assumir la tasca de fer conèixer els gegants arreu de Catalunya. Tenia sempre el suport dels seus socis i de les altres entitats de l'Ametlla. Aquesta tasca va celebrar 10 anys el passat 1 de setembre de l'any 2000, fet innegable de persistència i conservació, encara, de la cultura popular de l'Ametlla de Merola.</p> | 41.9083400,1.8837500 | 407422 | 4640202 | 1980 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Manel Casserras (Solsona) | Els acompanyen els geganters i grallers que vesteixen pantaló negre, faixa morada, camisa ratllada i armilla. Tots calcen espardenyes de set vetes. La música per a cobla és d'en Josep Ma Conangla i Triviño, nét del mestre Josep Conangla, que havia arranjat la música dels nans i cascavells. La coreografia del ball és obra d'en Joan Josep Mora. El ball de gegants es divideix en dues parts, el vals i el galop. En el vals ballen els gegants sols i passegen d'un costat a l'altre de la plaça saludant-se cada cop que es troben fins que queden un enfront de l'altre i, en vals lent, la geganta volta al costat del gegant fent-li l'aleta; un cop ha donat tota la volta, s'escapa i el gegant li va al darrera fins a trobar-la i llavors junts avancen pel mig de la plaça fins que, en acabar la música, dansen amb grans voltes. En el galop, els gegants són acompanyats per vuit parelles de balladors que vesteixen igual que ells; els gegants, en pas de galop, fan quatre compassos endavant i quatre de volta alternativament fins a acabar voltant molt fort; els balladors dansen al seu voltant fins a acabar encerclant els gegants en sardana. | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78792 | Nans de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-lametlla-de-merola | <p>Marc FITE MORA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XIX | Els nans es conserven en caixes de fusta en l'espai de l'Aspirantat. Periòdicament són objecte de restauracions per part d'experts restauradors. | <p>Els quatre nans o capgrosos de l'Ametlla de Merola són figures centenaries fabricades de manera artesanal amb cartró premsat o paper faller, fabricat a partir de cartró, guix i oli secant sobre els quals s'hi colocaren capes d'argila amb les quals fou possible modular els trets facials dels quatre personatges: celles, ulls, la boca, el nas, les galtes, el nas, i també els cavells i els bigotis. Sobre aquets materials convenientment aixuts i polits si va estendre diferents capes de pintura.</p> | 08175-90 | L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola | <p>Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa “La Veu de Montserrat”, de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: “Il Rigoletto”, “El Trobador”, “Don Juan” i “El Barbero de Sevilla”. Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals. La seva dansa es compon de tres parts: 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella. 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada. 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap cap a dintre</p> | 41.9083400,1.8837500 | 407422 | 4640202 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-13 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78794 | Sarcòfag medieval Museu Nacional d'Art de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-medieval-museu-nacional-dart-de-catalunya | AINAUD DE LASARTE, Joan: Arte Románico. Guia, Barcelona 1973, p. 51 El arte románico, Barcelona, 1961, pag.7. Catalunya Romànica.I., Barcelona, GEC, 1994, p.257-258. | XII | El sarcòfag es va trobar en el curs d'unes obres efectuades a la carretera de L'Espunyola a Puig-reig (El arte romànico, 1961, p.7). Es un bloc de pedra buidat, d'estructura prismàtica, cobert amb una tapa llisa. La cara frontal presenta una interessant decoració figurativa amb un treball de relleu incís. El motiu central, emmarcat per dues torres amb merlets, situades a banda i banda, es compost per dos cercles amb vuit radis, separats per una creu central. Tant la representació de la creu com dels cercles radials, al·lusió esquemàtica a una flor, són del tipus de figuració freqüent en la decoració dels sarcòfags i altres peces de tipus funerari, motius que es poden relacionar amb la salvació de l'ànima. També les torres són símbols de l'anima i del concepte d'ascensió, i té un sentit ascendent, eleva l'ànima cap a Déu, i que en aquest cas estaria representada per símbol radial. | 08175-92 | Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona | Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. L'església fou consagrada pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell a instàncies dels pobladors del lloc que, ben segur, l'havien edificada en època de Guifré el Pelós, arran de la intensa repoblació i organització del comtat de Berga. Consta com una de les moltes parròquies esmentades en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (document de finals del segle X o començaments del segle XI). L'església de Sant Martí era, també, l'església del castell de Puig-reig, una petita fortificació encimbellada dalt el turó que dominava l'estreta vall del Llobregat. El terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà. El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Mides: 75,5x110x52 cmInventari: MNAC/MAC 45.858Data d'ingrés: abans de 1961Ingrés: Donació de Cubiertas y Tejados SA | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78795 | Creu de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-puig-reig | SERRA, R. (1986). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa c.1 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa c.1 | XX | La creu que dona nom a la Plaça de Puig-reig es una típica creu de terme que com totes aquestes estructures monumentals de pedra tenen simbologia clarament religiosa, i es situen generalment vora d'un camí, a prop de l'entrada a un nucli habitat; en aquest cas donava entrada al recinte casteller de Puig-reig, just davant del portal del mateix nom, portal de la Creu. La creu original, destruïda durant la Guerra Civil (1936-39), era un excel·lent exemplar gòtic amb les figures de la Crucifixió i la Verge. Fou restaurada, gairebé refeta de nou, després del conflicte civil i col·locada de nou al mateix indret que des de feia segles donava pas al recinte del castell de Puig-reig. El pedestal es molt probablement obra de principis del s. XX. | 08175-93 | Plaça de la Creu, 08692-Puig-reig | La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins, i en el cas de la de Puig-reig es molt probable que s'alcés quan els Templers van accedir al plé domini sobre el castell de Puig-reig i el rei Jaume I els hi va reconeixier els drets com a senyors jurisdiccionals del lloc, al 1213. L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió. En el cas de Puig-reig s'hi feia processó el dia de la festa del Roser: ' Lo primer diumenge de octubre que és lo Roser Universal de Maria SS., se cante la missa major, y se fa processó fins ala creu del Sala, e treu la Vera Creu ales dos missasm y lo ofici és per los confrares del Roser'. | 41.9733500,1.8800200 | 407207 | 4647424 | 1943 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78795-foto-08175-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78795-foto-08175-93-2.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85|93|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78796 | Monument a la Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-salle | XX | Monument format per un monolit de formigó amb decoració de rajola vidriada, de tres cares concaves, la principal amb el medalló del Sagrat Cor de Jesús. El monolit està envoltat per un petit jardinet | 08175-94 | Carrer de Les Abelles | Els Germans de les Escoles Cristianes, popularment coneguts com a Germans de La Salle o, al Principat, com La Salle (en llatí Institutum Fratrum Scholarum Christianarum) formen un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.C. La congregació va ésser fundada el 1682 a Reims per Jean-Baptiste de La Salle per donar educació primària i professional als nens. Els germans lassal·lians van arribar a Puig-reig envoltats de prestigi per la tasca educativa que estaven fent a Berga, des del 1902 i a Manresa des del 1910 on s'havien instal·lat amb el suport dels fabricants tèxtils. A Puig-reig es va construir l'escola amb el suport dels industrials i amb el lideratge de la parròquia, entre 1920 i 1925. Com que era una esola primària, l'ensenyament era gratuït i seguint l'esperit del fundador, Jean-Baptiste de La Salle, si ensenyava lectura en llengua materna. En reconeixiement a la tasca que els Germans de la Salle van fer a Puig-reig, es va alçar el monument lentre 1945 i 1950. | 41.9698900,1.8801200 | 407210 | 4647040 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 78797 | Monument de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-cal-marcal | XX | Teler automàtic Ruti amb revòlver suís procedent de la fàbrica de Cal Marçal, col·locat sobre una base de formigó amb l'objectiu de recordar el passat tèxtil de la colònia i la barriada. Es va instal·lar a començaments del 2000. | 08175-95 | Cal Marçal | El teler es la màquina per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent: al darrere té col·locat el plegador d'ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l'ordit. Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal. Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços, els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada. Més endavant hi ha el batà, animat d'un moviment de vaivé, compost de les taules, per on corre la llançadora, de la pua o pinta de teixir, per entre les palletes de la qual passa l'ordit, i del retauló o passamà, que subjecta la part superior de la pua. La llançadora passa per dintre de la calada, guiada per les taules i la pua, i deixa darrere d'ella un tros de fil de trama anomenat passada. Un cop la llançadora ha passat, el batà avança, mentre canvia la calada, i la pua bat la passada, és a dir, la prem contra la passada anterior, i així resta fet el teixit. Aquest continua horitzontalment cap endavant, passa per sobre del catxapit i es dirigeix cap avall envoltant un corró revestit d'un material aspre que l'arrossega per fricció i finalment s'enrotlla. Els telers Rutti van marcar un moment brillant de la història de lai ndustria tèxtil de Catalunya en generañ ide cal Marçal en particular. | 41.9592000,1.8814600 | 407305 | 4645851 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78797-foto-08175-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78798 | Pont de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-periques | SERRA, R. (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Manresa SERRA, R. I VILADES, R. (1989). 'L'església i la casa de Periques', Ajuntament de Puig-reig. VILADÉS, R. (1986). 'El Mas Periques de Puig-reig: probable esdifici dels Ordes Militars (arquitectura)', a L'EROL 15, Berga 1986, p.28-30 FUGUET, Joan (1989). 'L'arquetectura dels Templers a Catalunya'. Tesi Doctoral inèdita, UB, Facultat Geografia i Història, departament d'Historia de l'Art', 1989. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.1. MACIÀ BIGORRA,T. (1993). El pont de Periques de Puig-Reig: estudi documental, històric i artístic. Barcelona. MACIA BIGORRA,T. (1996). «Estudi documental, històric i artístic del Pont de Periques de Puig-reig». Quaderns Científics i Tècnics 8: Estudis, informes i textos del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local: 5-38. CAIXAL, A. (2006), Els ponts, testimonis de les transformacions històriques al Berguedà, a L'Erol 89, Berga. LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60-61 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.1 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.1 | XIII-XIV | El pont fou restaurat d'una manera integral pel SPAL de la Diputació de Barcelona entre 1995 i 2001 | El pont té 60 metres de longitud i quatre arcs (originàriament el pont tenia cinc arcs, però fou trencat durant la Guerra Civil), que descansen sobre tres pilars de planta quadrada. L'aparell dels pilars és regular i es distribueix en filades horitzontals de carreus rectangulars, ben treballats, encoixinats i de mesures regulars. A la cara nord des dos pilar més orientals del pont hi ha dos tallamars adossats de planta triangular. La caixa del pont fa 325 cm d'amplada. | 08175-96 | Periques | El pont fou una de les obres que impulsaren els Templers quan esdeveniren, a partir del 1231, senyors del castell de Puigreig després que el rei Jaume I confirmés el testament de Guillem de Berguedà de 1187. Les obres del pont anaven vinculades a les de la nova casa conventual de periques i per tant tambér a la creació de la comanda de Puig-reig. En 1307, en abolir-se l'ordre, es paralitzen les obres, cedint-ne la possessió els Hospitalers a Sescomes, futur arquebisbe de Tarragona, que el completà en el primer terç del segle XIV amb un paviment compacte mitjançant un sòl de còdols i palets de riu barrejats amb sorra i argila. El pont es va mantenir en relatiu bon estat fins a s. XIX. El 1877, en motiu de les obres de construcció de la fàbrica tèxtil de Cal Casas, un dels fou dinamitat per tal de poder aixemplar-lo i deixar pas a l'entrada del canal que havia d'alimentar la turbina de la fàbrica. L'arc es va refer, amb materials nous. A la paert superior també es van fer obres diferents al llarg del s. XIX i XX especialment destionades a garantir la seguretat dels vianants, i dels automóvils que hi han circular fins que la dipitació de barceklona reconstruí el nou pont, que s'inaugurá a finals de la dècada dels setanta del segle XX. | 41.9776800,1.8839000 | 407534 | 4647900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78798-foto-08175-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78798-foto-08175-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78798-foto-08175-96-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 1995 s'elabora una estratigrafía del pont de cara als sondejos realitzats per al Projecte de Restauració, detectant-se dues pavimentacions, una del segle XVI i l'altra de mitjan del segle XVIII. La evolució del pont contempla, a més, una primera fase a finals del segle XIII, en el moment de la construcció d'una casa convent dels templers. La caixa del pont fa 325 cm d'amplada. Els sondejos arqueològics realitzats l'any 1995 van detectar dues pavimentacions: una del segle XVI i una altra de mitjan segle XVIII. | 85|93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78799 | Màquina de vapor de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-cal-vidal | BAYO, Conxa (1995): La màquina de vapor de Cal Vidal: del Vallès al Berguedà, a L'EROL, n. 47 Dossier 'Arqueologia industrial: El tèxtil', berga p. 38-39. | XIX-XX | La maquina de vapor del sistema CorIys, i fabricada a França per l'empresa WEYLER & RICHEMON I'any 1894, va fu cionar fins I'any 1884 fins el 1956 a l'empresa terrasenca 'Hilados y Tintes Soler'. L'empresa WEYLER & RICHEMON tenia I'autorització de Corlys per poder fabri ca r aquest tipus de maquines per tot l' Estat frances. La màquina, amb una potencia de 400 CV, un cilindre horitzontal, un diametre de pistó de 350 mm i un recorregut de 750 mm, té un dàmetre de volant: 2,5 m amb un pes de 8.000 kg i 50-60 reolucions per minut. La pressió del vapor es de 8 kg/cm2 i porta acoblat el condensador de vapor, situat sota mateix del pistó. El ci lindre treballa horitzontalment. La distribució del vapor consta de quatre claus, dues d 'admissió i dues d'escapament, característiques de les maquines amb sistema Corlys. | 08175-97 | Espai de la Fàbrica, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | a Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un museu que permet explicar com era la vida a la colònies. | 41.9444800,1.8809400 | 407241 | 4644217 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78799-foto-08175-97-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Museu de la Ciencia i de la Tecnica de Catalunya coneixia l'existencia d 'aquesta maquina i y la va adquirir el 1993 a l'empresa 'Hilados y Tintes Soler'; i la va instal·lar en una nau de la colònia Vidal, nau que forma part de l'itinerari de visita del Museu de la Colònia Vidal. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78800 | Pont de ferro de Cal Besa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-de-cal-besa | SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona | XIX | Pont de ferro format a base d'una estructura feta amb dues grans bigues de ferro en forma de I, amb les juntes reblonades i lligades entre elles formant creus de Sant Andreu. Sobre les bigues travesseres recolza el paviment del carrer Pau Casals i d'aquesta manera es salva la trinxera que es va obrir per tal de permetre l'entrada del tren a la zona del baixador de Puig-reig. El conjunt esta sustentat per dos grans i massissos pilars de pedra. | 08175-98 | Carrer Pau Casals 3 | El 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga' va ser aprovat per les Corts espanyoles el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys; el tram fins a Puig-reig s'inaugurà el 1885. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia dos viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat. | 41.9743100,1.8788900 | 407114 | 4647532 | 1885 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78800-foto-08175-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78800-foto-08175-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78801 | Pont de la Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-granja | SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona | XIX | Pont de pedra del ferrocarril Manresa-Berga que salvava la riera de la Granja, a cal Marçal. L'estructura, una bona obra bastida amb pedra ben picada i col·locada a contrapunt, consta de dos grans arcs de mig punt, reforçats amb maó vist. | 08175-99 | Riera de la Granja, Cal Marçal | El 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga' va ser aprovat per les Corts espanyoles el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat. | 41.9552800,1.8786900 | 407070 | 4645419 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78801-foto-08175-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78801-foto-08175-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78802 | Necròpolis Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-sant-marti-de-puig-reig | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.2 SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Sant Martí de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VILADES, R. (2007). L'església de Sant Martí, L'ERL núm. 95, p. 12-15 | XII-XVIII | El cementiri de l'actual església romànica, que fou anul·lat a finals del s. XIX uan es va construir el cementiri actul, estava situat al ostat de migdia de l'església, entre aquesta i la rectoria, ubicaicó que obligà a fer la portad'accès al temple al sector de ponent. La necròpoli, identificada arran de les obres de restauració de l'església romànica dirigides per Camil Pallàs el 1956, fou tapat al aixemplar-se i pavimentar-se el camí que des de l'església i la rectoria porta al castell i al cementiri. | 08175-100 | Carrer de l'Església s/n, 08693-Puig-reig | Anteriorment a l'església actual en va haver una pre-romànica consagrada per el bisbe d'Urgell. Fou edificada dins del recinte del castell terminat de Puig-reig sota el patrocini de Guifré el Pelòs, dins de la seva obra de repoblació a la comarca de Berguedà al segle X. D'aquesta primera construcció no es conserva res. L'església actual es del segle XII i possiblement fou erigida per la família vescomtat del Berguedà. L'any 1187, Guillem de Berguedà cedi l'església i tot el terme del castell als Templers i quan l'ordre fou abolida passa als Hospitalers. Durant la Guerra Civil l'església fou incendiada i es varen perdre els retables barrocs que hi havia al interior. | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78802-foto-08175-100-1.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | No es coneixien fotografies de la necropolis `pero la històra oral en confirma la ubicaicó sota el quitrà actual. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78803 | Pont de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lalba | SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.3 | XIX | L'antic pont unia el ferrocarril de Manresa i la Olvan i Guardiola de Berguedà; el pont que salva el torrent de Cal Sagués, entre Cal Marçal i cal Pons, és un dels més alts que va construir la companyia ferroviària. Consta de tres grans arcs de mig punt i avui està integrat al camí pavimentat de vianants que uneix Cal Marçal amb Puig-reig. Constava de dos arcs de mig punt de pedra i els arcs reforçats amb maó vist. | 08175-101 | Pont de l'Alba, Carretera C-1411 | El 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga' va ser aprovat per les Corts espanyoles el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat. | 41.9622900,1.8804700 | 407228 | 4646195 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 78804 | Resclosa i canal de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-prat | R.SERRA (2000). Les colònies textils de Catalunya, Manresa. VV.AA. Cal Prat, Consorci del Parc fluvial del Llobregat, (s/d). R.SERRA (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig. T EIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal de cal Prat es van construir entre 1871 i 1875 amb l'objectiu de barrar el pas transversalment al riu Llobregat i aconseguir desviar l'aigua embassada per un canal paral·lel que la porta fins a la turbina de la fàbrica on la força de l'aigua es converteix en energia mecànica i aquesta en elèctrica. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i en supervisava la seva construcció. L'alçada de la resclosa estava calculada per què l'embassament d'aigua que formaria no pogués superar el límit inferior del canal de desguàs de la fabrica projectada pels industrials Mata i Pons, uns quants quilòmetres riu avall; el 199 fou autoritzades les obres d'ampliació, aixecant 40 cm més la presa. El canal de derivació amb una longitud de prop de 800 m, 1,5 m d'ampla i 0,50 litres de profunditat, i segueix una lleugera pendent de secció suficient per a donar pas a prop de 3000 l/s. Conserva en molt bon estat les comportes del vagant del canal. | 08175-102 | Camí de la Resclosa, Colònia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9903500,1.8887800 | 407957 | 4649302 | 1870-74 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78804-foto-08175-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78804-foto-08175-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78804-foto-08175-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interessos del sector minihidráulic a Catalunya. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78805 | Resclosa i canal de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-casas | R.SERRA (2000). Les colònies textils de Catalunya, Manresa R.SERRA (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig. R.SERRA. (11997). 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal de cal Casas es va construir aprofitant les velles estructures del primer canal del que havia estat des de l'època medieval, molí de Puig-reig. La resclosa es va construir, riu amunt de la fàbrica i del molí, i és una obra de formigó, de forma semicircular, que talla el riu i crea una gran platja, i des de la qual, gràcies a les comportes i vagant, l'aigua arriba a la fàbrica a partir d'un llarg canal de prop d'un quilòmetre. Per a construir-lo va caldre fer importants obres al pont medieval de Periques. Totes les obres d'enginyeria hidràulica foren supervisades y autoritzades per l'enginyer en cap responsable del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre e! terreny el projecte de resclosa i embassament, i en avaluava la seva construcció. El canal de derivació amb una longitud d'un quilòmetre de llargada, 1 metre d'amplada i 0,50 metres de profunditat, segueix una lleugera pendent, suficient per a donar pas a prop de 3000 l/s; el 1873 s'autoritza allargar-lo 270 m més, i el 1925 les autoritats van autoritzar la construcció de l'actual resclosa de pedra que va substituir una de fusta del 1870. Conserva en molt bon estat les comportes del vagant del canal | 08175-103 | Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible. | 41.9810700,1.8839600 | 407544 | 4648277 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78805-foto-08175-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78805-foto-08175-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78805-foto-08175-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interessos del sector minihidráulic a Catalunya. | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78806 | Resclosa i canal de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal de cal Pons es van construir entre 1875 i 1889; la resclosa es va construir, riu amunt de la fàbrica i és una obra de pedra formigó, de forma semicircular, que talla el riu i crea una gran platja, i des de la qual, gràcies a les comportes i vagant, l'aigua arriba a la fàbrica a partir d'un canal de mig quilòmetre. Totes les obres d'enginyeria hidràulica foren supervisades y autoritzades per l'enginyer en cap responsable del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre e! terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció. El canal de derivació amb un metre d'amplada i 0,50 metres de profunditat, segueix una lleugera pendent, suficient per a donar pas a prop de 4.620 l/s. Conserva en molt bon estat les comportes del vagant del canal | 08175-104 | Colònia Pons o Cal Pons, 08692-Puig-reig | Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9679900,1.8891800 | 407958 | 4646819 | 1875 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78806-foto-08175-104-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interessos del sector minihidráulic a Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78807 | Resclosa i canal de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-marcal | TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal de cal Marçal es es van construir entre 1880 i 1882; la resclosa d'una copsiderable alçada, és una obra de pedra formigó, de forma semicircular, que talla el riu i crea una gran platja, i des de la qual, gracies a les comportes i bagants, l'aigua arriba a la fàbrica a partir d'un canal de mig quilòmetre. Totes les obres d'enginyeria hidràulica foren supervisades y autoritzades per l'enginyer en cap responsable del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre e! terreny el projecte de resclosa i embassament, i en supervisaba la seva construcció. El canal de derivació amb un metre d'amplada i 0,70 metres de profunditat, segueix una lleugera pendent, suficient per a donar pas a prop de 4.000 l/s. Conserva en molt bon estat les comportes del bagant del canal | 08175-105 | Cal Marçal, 08692-Puig-reig | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social “Antonio Torra. Hijos y Compañia”, de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. | 41.9561100,1.8841300 | 407522 | 4645505 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78807-foto-08175-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78807-foto-08175-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78807-foto-08175-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159 ¡ 8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil.La resclosa iel canal són claus en el sistema e funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78808 | Resclosa i canal de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-vidal | VV.AA (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga Josep CAMPRUBI (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2002): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (1994) Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. esi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. CLUA, J. (1992)La concessió del salt d'agua de cal Vidal, a l'EROL39, Berga, p. 13-16. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. CLOTET, D i SERRA, R: (2005) 'L'aigua com a font d'energia', a Històries el riu. El llegat de les colònies textils, Regio7, p. 8-10 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. ALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa de cal Vidal , obra de pedra i formigó, té una alçada de 17,56 m, i el seu canal de derivació 135 m de llarg, 1 m d'ampla i 0,40 de profunditat. Amb aquestes dimensions s'obté una força de 502 CV amb un aprofitament hidràulic d'uns 3000 l/seg. El canal, avui totalment automatitzat, porta l'aigua a les turbines (dues turbines verticals Francis de 795CV i 110CV que foren instal·lades el 1942, amb un aprofitament hidràulic de 5.150 l/seg. | 08175-106 | Carrer de la Fàbrica, Cal Vidal, 08692-Puig-reig | La fàbrica es posa en marxà l'any 1900, però anteriorment s'hagué de construir (a partir de 1894) una resclosa de 17 metres d'alçada (la més alta de la zona) i un canal de derivació que permetessin aprofitar l'aigua del Llobregat com a font d'energia. El canal feia arribar l'aigua fins la turbina i aquesta transformava la força de l'aigua en energia mecànica que es distribuïa per tota la fàbrica mitjançant el sistema de l'arbre dret. Més endavant, a finals dels anys vint del segle XX, es modernitzà aquest sistema instal·lant un alternador al costat de les dues noves turbines model Francis. D'aquesta manera, l'energia que feia moure la fàbrica deixà de ser mecànica per esdevenir electricitat. | 41.9421700,1.8816300 | 407295 | 4643960 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La turbina de cal Vidal està en actiu i està connectada a la xarxa elèctrica. La visita al Museu de la Colònia Vidal permet veure de molt aprop la resclosa, el canal i les turbines. La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interessos del sector minihidráulic a Catalunya. | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78809 | Resclosa i canal de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-riera | R.SERRA: Cal Riera, Parc Fluvial del Llobregat s/d R.SERRA: Les colonies tèxtils a Catalunya, Manresa, Angle Editorial, 2000 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. La resclosa iel canal són claus en el sistema e funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal actuals de cal Riera son fruits d'unes obres d'adequació que es van fer a principis del S.XIX i que van substituir una antiga resclosa de fusta en un punt en que els amos de cal Riera volien construir un molí. La resclosa aprofita un pas estret del Llobregat i amb un canal molt curt aconsegueix la força suficient per fer funcionar la turbina. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció. L'alçada de la resclosa actual, construïda el 1900 en substitució d'una primera de fusta construïda a mitjans s. XIX, estava calculada per que l'embassament d'aigua que formaria no pogués superar el límit inferior del canal de desguàs de la fabrica de l'Ametlla de Merola, situada uns quants quilòmetres riu avall. El canal, d'1 metre d'amplada i 0,50 de profunditat, segueix una lleugera pendent de secció suficient per a donar pas a prop de 3000 l/s. Conserva en molt bon estat les comportes del vagant del canal | 08175-107 | Colònia de Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages). | 41.9309300,1.8808500 | 407214 | 4642713 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78809-foto-08175-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78809-foto-08175-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78809-foto-08175-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78810 | Viaducte de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-puig-reig | COSTA, A. (2006). 'Els ponts i viaductes que s'estan construint quedaran ben integrats en el territori. Entrevista a Jordi Solanes, director tecnic de les obres de desdoblarnent de I'eix del Llobregat de Puig-reig a Berga', a L'EROL 89, p. 34. LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60-61 PARDO, J. (1990): 'L'Eix del Llobregat, de cul-de-sac a autopista internacional', dins de 'Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques Barcelona núm. 24, p. 4-11. VV.AA. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Tunel del Cadí, C.E.S.A. | XXI | La conservació està adjudicadaa, per un perídoe de 33 anys des de 2007 a CEDINSA. | El viaducte de Puig-reig es una de les obres que l'enginyeria punta ha deixat en les recents obres del desdoblament de l'eix del Llobregat. Situat a l'altura de Cal Prat s'ha descrit com una obra d'autor i constitueix una 'escultura dins del paisatge'. El pont, obra dels enginyers Juan Luis Bellord i Peter Tanner, i els directors d'obra Jordi Solanes i C. Losertales, fa 568 metres de llarg per 46 metres d'alt, i va ser última obra acabada de la tota l'autovia, a finals de 2007. Està projectat i executat amb una sola plataforma per tal de disminuir l'impacte ambiental. La plataforma de 23,80 m d'amplada, s'assenta sobre una estructura mixta d'acer i formigó de 2,80 metres d'altura que recolza sobre vuit gruixuts pilars encofrats amb estries horitzontals i amb les arestes ressaltades en el pla vertical. | 08175-108 | Carretera C-16/E9 Eix del Llobregat a Cal Prat | El viaducte de Puig-reig, inaugurat oficialment el 21.12.2007 per José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, ha posat fi a les obres de construcció de l'autovia de Manresa a Berga, l'únic tram que quedava pendent de posar en servei de les obres de desdoblament de l'eix del Llobregat fins a Berga. El viaducte forma part dels 21 quilòmetres del tram que separa Puig-reig de Berga i ha suposat una inversió de 234,4 milions d'euros. | 41.9837500,1.8849600 | 407631 | 4648573 | 2007 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78810-foto-08175-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78810-foto-08175-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Juan Luis Bellord i Peter Tanner | El viaducte està connectat directament amb una innovació en el tractament de l'esboranc obert a la muntanya, conegut amb el nom de Talús Royal, i que per primera vegada es va aplicar a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 78811 | Xemeneia de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-vidal | VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i d'una alçada notable que fa que sigui, actualment, la més alta de la comarca del Berguedà. La boca de fums presenta un coronament a manera de barbacana. Per la seva situació identifica el conjunt fabril de cal Vidal. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent; les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera, i els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums; el fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-109 | Recinte fabril de la Colònia Vidal, 08692- Puig-reig | Malgrat l'importantíssim paper que desenvolupava l'energia hidràulica a la colònia Vidal, aquesta es va haver de complementar amb l'ajuda d'una màquina de vapor. La última que es va posar en funcionament s'inaugurà el 1945-47 i respon al necessitat d'aconseguir energia regular degut a la gran quantitat de màquines, el triple torn de trebalal i a superar les deficiències del subministre elèctric en uns anys, els de la postguerra, de restriccions elèctriques. El carbó arribava a la colònia amb ferrocarril procedent de la conca carbonífera de l'alt Berguedà (Cercs-Fígols). La construcció de la màquina de vapor amb els seus edificis annexes, inclosa la caldera i la xemeneia, va suposar la desaparació de part de l'inicial nucli obrer, situat molt a prop de la fàbrica; la xemeneia i les antigues carboneres, construides a començaments del XIX, s'aprofitaren per a fer funcinar la màquina de vapor i lescalderes inatal·lades a mitjans s. XX. Per tant, podriem dir que el recinte fabril que es pot veure avui en dia es el resultat de les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la seva història. És per aquest motiu que els murs estan plens de marques d'obres que senyalen ampliacions, obertures de portes o tancaments de finestres. | 41.9424000,1.8809300 | 407237 | 4643987 | 1901 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78812 | Xemeneia de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i poca alçada, amb la boca de fums que presenta un coronament a manera de barbacana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-110 | Carrer de la Fàbrica, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9649000,1.8838900 | 407515 | 4646482 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78812-foto-08175-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78813 | Resclosa i canal de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial. SERRA, Rosa: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978).'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I. (1980).'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona TERRADAS SABORIT, I. (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa SERRA, Rosa (2000).. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal actuals són fruit d'un seguit d'obres que tenen com a punt de partida l'estructura hidràulica d'un vell molí fariner que funcionava des de començaments del s. XIX. Amb el pas dels anys i amb la concessió d'aprofitament hidràulic augmentada per a usos industrials, es construeix el nou canal o rec que, seguint les corbes de nivell i la forma del meandre del riu, porta l'aigua des de la resclosa fins a la turbina. La resclosa, una imponent estructura de pedra i formigó de finals del s. XIX, també substituí la vella de fusta. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció. | 08175-111 | Camí de la Resclosa, 08736-L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9110900,1.8834200 | 407398 | 4640507 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78814 | Safareig de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982.Any: 1995 Núm.: 47 R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D i SERRA, R. 'L'aigua per a ús domèstic', a Histories del Riu. El llegat de les colònies industrials, Regio7, 2005, p.15-18 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa c.2 | XIX-XX | Construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l'estructura. | 08175-112 | Carrer de Cal Casas | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible. | 41.9762100,1.8797900 | 407192 | 4647742 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78814-foto-08175-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78814-foto-08175-112-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 230,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc