Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58479 | Fons documental del soldat republicà Manel López Guinter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-soldat-republica-manel-lopez-guinter | XX | Es tracta del fons documental de Manel López Guinter, soldat de l'exèrcit republicà que fou destinat a la base de Pujalt. Està constituït per diversos documents, cartes, revistes i publicacions relacionades amb la Guerra Civil i el campament de Pujalt. Especialment les cartes, han servit per conèixer el dia a dia de la guerra i de com funcionava la base d'instrucció. | 08176-89 | Pujalt | Manel López Guinter va ser soldat de la Lleva del biberó i va formar part de l'Exèrcit Popular de la República. Els darrers mesos de 1938 va ser detinat a la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. Després de la seva mort l'any 2013, la seva esposa va fer donació del seu fons documental al Memorial de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58480 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-pujalt | XX | L'arxiu municipal de Pujalt està situat a la planta baixa de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament dels últims anys. | 08176-90 | Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58480-foto-08176-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58480-foto-08176-90-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Bona part del fons es conserva a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, a Igualada. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58481 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-pujalt | XIV-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-91 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58482 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-conill | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Conill des de l'època moderna fins a principi del segle XX. Concretament, hi trobem els llibres d'administració i correspondència. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-92 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58483 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa des de principi del segle XIX fins a principi del XX. Concretament, hi trobem els llibres de comptes del culte de l'arxiprestat de calaf. Estan escrits en català i castellà.</p> | 08176-93 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58484 | Fons fotogràfic de Pujalt a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pujalt-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha el fons fotogràfic de Montserrat Segarra Zacarini, dins el qual en trobem diverses imatges de Pujalt. En concret, es tracta de divuit fotografies fetes l'any 1982 de diversos indrets del terme: l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, el poble de Conill, la capella de la Concepció de Pujalt, l'església de Sant Andreu de Pujalt, restes de la muralla de Pujalt, el carrer de les Voltes de Pujalt, els pous dels Horts d'en Gomar i vistes generals del municipi. | 08176-94 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons Montserrat Sagarra Zacarini es conservà a l'estudi de l'autora al barri de Gràcia de Barcelona fins que va ser adquirit pel Departament de Presidència el desembre de 1994. El fons ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat a aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 1982 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58497 | Goigs a la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-tarros-i-de-les-neus | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XIX | <p>Goigs en honor a la Verge de la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus, venerada a l'església de Sant Andreu de Pujalt . Se'n conserven una versió editada l'any 1877, a la impremta de Torras, a la plaça del Bonsuccés. Comença així: 'Del Sol de justicia Aurora, Causa de nostra alegria: Del Tarros Vérge Maria defensáunos en tota hora. La humana naturalesa, per lo pecat, se trobaba com terra seca, y clamaba que vinguésseu, gran Princesa, sabent que reparadora rosada per vos tindria. (...)'</p> | 08176-107 | Sant Andreu de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 1877 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58521 | Goigs a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XX | <p>Els goigs en honor al bisbe i màrtir Sant Ponç , venerat a l'església romànica de Pujalt, es canten el dia 11 de maig. Se'n conserven una versió editada l'any 1983 a Vilanova i la Geltrú, per Ricard Vives i Sabaté. Comença així: 'Puix a Pujalt sou com vera font de fe, sense minvant: Sant Ponç, amb mà mitjancera, siau-nos guia constant. De pares gentils naixéreu, i d'un llinatge preclar; Vós que en feliç jorn vinguéreu, com do cèlic i preclar. Vostra aparició primera, al diable causà espant.(...)'</p> | 08176-131 | Sant Andreu de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 1983 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58522 | Goigs a Il·luminat, Fructuós, Beata i Veneranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-illuminat-fructuos-beata-i-veneranda | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XIX | Ja no es canten. | <p>Els goigs als Gloriosos Sants Màrtirs Il·luminat, Fructuós Bisbe, Beata i Veneranda es veneraven a l'església de Santa Maria (de Durfort?, de Conill?) de la parròquia de Pujalt. Se'n conserva una versió editada entre els anys 1824 i 1869 a la impremta de Soler Hermanos de Vic. Comença així: 'Martirs Sants, que en vostre pit Portau los dons del Senyor, Inflamaumos l'esperit Ab foch del divino amor. (...)'</p> | 08176-132 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58573 | Goigs dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-martirs | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XX | <p>Els goigs dels Sants Màrtirs Justino, Benet, Severa, Candia, Celestino, Feliciano, Victorià, Gaudiós, Concordia i Aurelia es veneren a l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Se'n conserven una versió editada durant la segona meitat del segle XX. Comença així: 'Puig ab corona de gloria sòu en lo Cel coronats: Mártirs Benaventurats teniunos en la memoria. Vostra constancia probá. Com en la fornal al or, ab grans penas y rigor lo cruel é ínich tirá: pero quedáren frustrats sos intens, cosa es notoria.(...)'</p> | 08176-183 | Santa Magdalena de l'Astor | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58624 | Fons documental de Pujalt a l'Arxiu Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larxiu-comarcal-digualada | XVII-XX | L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons amb 1470 documents relacionats amb Pujalt, que ocupen una superfície de 19,5m linials, compresos entre els anys 1850 i 1992. La totalitat de la documentació prové de l'Arxiu Municipal de Pujalt, el qual es traslladà a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia l'any 1992. El fons documental està dividit en 14 seccions que descrivim a continuació: Administració General (304 documents entre els anys 1850 i 1992) ; Hisenda (733 documents entre els anys 1850 i 1992) ; Proveïments (17 documents entre els anys 1911 i 1984); Beneficiència i assistència social (38 documents entre els anys 1911 i 1984); Sanitat (6 documents entre els anys 1940 i 1990); Obres i urbanisme (66 documents entre els anys 1855 i 1989) ; Seguretat pública (7 documents entre els anys 1933 i 1989); Serveis militars (51 documents entre els anys 1856 i 1989); Població (97 documents entre els anys 1857 i 1984); Eleccions (64 documents entre els anys 1851 i 1991); Instrucció pública (24 documents entre els anys 1868 i 1971); Cultura (3 documents entre els anys 1946 i 1990) ; Serveis agropecuaris (51 documents entre els anys 1879 i 1985); Col·leccions factícies (9 documents de l'any 1927). Per altra banda, l'Arxiu Comarcal de l'Anoia també disposa de 5 documents provinents de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Pujalt, corresponents a plets judicials, que abracen una cronologia entre els anys 1633 i 1850, essent més antic un plet entre Josep Botines de Pujalt contra Felip Cortes. | 08176-234 | Plaça de la Creu, 18. 08700 Igualada | L'Arxiu Comarcal de l'Anoia es va crear l'any 1982 després de signar un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Igualada, i es va inaugurar l'any 1986 a l'edifici d'estil eclèctic de Cal Maco. Des de l'any 1990 l'arxiu està gestionat pel Consell Comarcal de l'Anoia. Ja des del segle XVIII es té informació de l'existència de l'Arxiu Municipal d'Igualada, quan en dues disposicions es nomenen dues persones perquè ordenin l'arxiu. També existeix una reial ordre que sol·licita més protecció a l'arxiu. L'any 1883 les dependències de l'arxiu es situen a l'actual edifici consistorial, on romandrà fins al trasllat definitiu a l'actual edifici de la plaça de la Creu. Durant aqueta etapa cal destacar la tasca realitzada per Jaume Serra, qui fou el primer arxiver; Gabriel Castellà, que ordenà i classificar els documents solts en lligalls i Procopi Llucià, el qual fundà l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada l'any 1932, recollint així les feines ue es desenvolupaven des de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada des de l'any 1929. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58624-foto-08176-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58624-foto-08176-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58624-foto-08176-234-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58665 | Fons documental de Pujalt a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons de 46 documents que fan referència al municipi de Pujalt, dividit en 7 seccions que enumerem seguidament: Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya (10 documents entre 1344 i 1727); Reial Audiència de Catalunya (17 documents referents a causes judicials entre els anys 1600 i 1844); Generalitat de Catalunya (1 document d'admissió pel batlle i regidors de Pujalt de la carta de poder del Regent de la Reial Audiència Leonardo Gutiérrez l'any 1728); Marquès de Monistrol (5 documents referents a compraventa de terres entre els anys 1500 i 1501); Delegació Provincial d'Hisenda de Barcelona (7 documents cadastrals entre els anys 1948 i 1953); Arxiu Reial (Reial Cancelleria) (5 documents entre els anys 1237 i 1252, referents a permutes, venta de drets i documents nupcials; Mapes i plànols (1 plànol esquemàtic de la Guàrdia Pilosa de l'any 1798).</p> | 08176-275 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. Al segle XIX l'arxiu es traslladà al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 s'inaugurà la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58666 | Fons documental de Pujalt a l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larchivo-historico-nacional | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XVIII-XX | <p>L'Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons de varis documents que fan referència al municipi de Pujalt, dividit en 3 seccions que enumerem seguidament: Fiscalia del Tribunal Suprem (diversos documents pertanyents al partit judicial d'Igualada entre els anys 1940 i 1968); Col·lecció de segells en tinta (segell de l'any 1876 de l'Ajuntament Constitucional de Pujalt); Consell de Castella (document referent a l'estat de les cobraries i congregacions corresponent al partit judicial de Cervera entre els anys 1770 i 1771).</p> | 08176-276 | Archivo Histórico Nacional | <p>L'Archivo Histórico Nacional va ser creat l'any 1866 per tal de preservar la documentació provinent d'institucions suprimides (administratives, eclesiàstiques, econòmiques, etc...) fruit de la reforma de l'administració pública durant el canvi de l'antic règim al Règim Liberal. La primera seu s'instal·là a l'edifici de la Reial Acadèmia de la Història. L'any 1896 fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus i finalment, l'any 1953 s'instal·là al complex del Consell Superior d'Investigacions Científiques.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58667 | Fons documental de Pujalt al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XX | <p>El Centre Documental de la Memòria Històrica disposa de nombrosos documents generats entre els anys 1936 i 1939, referents a incautacions dutes a terme a diferents municipis de la comarca de l'Anoia, entre els que hi apareix Pujalt. També disposa de documents corresponents a la constitució de l'ajuntament de Pujalt entre els anys 1936 i 1937.</p> | 08176-277 | Centro Documental de la Memoria Histórica. C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca | <p>El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' va ser creat l'any 2007 amb l'objectiu d'organitzar i recuperar tots els fons documentals compresos durant el període històric de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fins la Constitució de l'any 1978. Té la seu a Salamanca i depèn del Ministeri de Cultura de l'Estat Espanyol.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-23 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58668 | Goigs de Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-de-pujalt | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XVIII-XX | <p>Els goigs en honor a l'apòstol Sant Andreu, patró de Pujalt, es cantaven el dia de la seva festivitat, el 27 d'abril. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi hau una edició revisada de 1971 que es remet a un exemplar antic, probablement del segle XVIII, feta per l'estamper Joan Pla al carrer dels Cotoners de Barcelona. Segons s'explica en una nota històrica feta pel prevere Valentí Miserachs, únicament difereix del text antic per la incorporació de la darrera estrofa. Comença així: 'De Jesús deixeble amat, Patró nostre puix sou vós! Sigueu-nos sempre advocat, sant Andreu molt gloriós. De Betsaida natural, essent destre pescador caleu xarxa amb més braó dins el pèlag divinal. Si molts homes heu pescat n'està el Cel sempre joiós. (...)' pregau per nos al Senyor, Vicens Benaventurat nostre Patrò, y Protector. De Guesca fou natural, Ciutat noble en Aragò, per servir al Eternal, estudiareu ab fervor: Isquereu assenyalat, com de tant gran preceptor (...)'.</p> | 08176-278 | Sant Andreu de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58668-foto-08176-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58668-foto-08176-278-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58453 | Festa de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-purissima-concepcio | COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. | XX | Antigament a Pujalt es celebraven dues festes majors, la gran que era la d'estiu i la petita que era la d'hivern. La d'hivern es celebrava el dia de la Puríssima Concepció i amb els anys ha anat perdent protagonista en detriment de la d'estiu. Tot i així, en l'actualitat encara es celebra una missa solemne a la seva capella. | 08176-63 | Capella de la Concepció de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58454 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-0 | COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. | XX | Ja no es celebra. | Segons la tradició, al poble de Pujalt hi va morir molta gent a causa de la pesta. Els veïns del poble van invocar a Sant Sebastià perquè els lliurés de la pesta, qui així ho feu. Per agrair-li van prometre dedicar-li una festa anual. Des de fa anys que no es celebra. | 08176-64 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58457 | Tradició de plantar el maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-plantar-el-maig | COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es fa. | Antigament, el primer diumenge de maig era tradició a Pujalt plantar un pi al mig de la plaça del poble. Tot el jovent treballava de nit perquè el pi ja estigués plantat en sortir de missa del matí. Un cop plantat, el jovent s'hi enfilava fins a tocar la bandera que es posava fins a dalt. Passat el mes de maig, el pi es subhastava i amb la recaptació es feia un berenar popular. | 08176-67 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58465 | Joc de pilota o frontó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-pilota-o-fronto | TORRESCASSANA, J.M; TORRESCASSANA, E. (1988). Inventari toponímic del poble de Pujalt. Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica. | XVII | Segons tradició oral, el joc de la pilota es jugava on actualment hi ha la plaça de l'arbre, ja des del segle XVII, moment en que es construí la línia de pedra arenisca de color marró clar situada a la banda sud de la plaça i que marca la línia de joc. A la pedra central hi ha inscrita la data de construcció però es troba en molt mal estat de conservació. | 08176-75 | Plaça de l'arbre. Pujalt | Al joc s'hi jugava amb una pilota feta de llana la qual es colpejava amb la mà vers la paret i per damunt de la línia. Sovint s'hi jugaven diners els quals es dipositaven a un petit orifici situat a la façana. | 41.7167000,1.4214100 | 368685 | 4619526 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58465-foto-08176-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58465-foto-08176-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58470 | Festa Major de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pujalt | XX | La Festa Major de Pujalt es celebra cada any el tercer diumenge d'agost. La festa comença el divendres amb una obra de teatre que va seguida d'un sopar popular. El diumenge té com a acte central l'ofici solemne. Durant tot el cap de setmana s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, àpats populars, futbol, espectacles infantils, etc. | 08176-80 | Pujalt | Tradicionalment, la festa major es celebrava el quart diumenge de setembre. Com que coincidia amb la de Cervera, es va decidir canviar-la al tercer diumenge d'agost, excepte quan coincideix amb la Mare de Déu d'Agost. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58471 | Esquellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellots | COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es fa. | Antigament era costum a Pujalt de fer els anomenats 'esquellots'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan aquests no feien una convidada al jovent del poble. Aleshores cada vespre es presentaven davant de casa seva amb tota mena de trastos fent un gran xivarri. Els esquellots duraven fins que aquests pagaven, i cada dia que passava havien de pagar un duro més. | 08176-81 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58472 | Refrany del temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-temps | COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. | XX | Ja no es diu. | Fa anys a Pujalt es deia el següent refrany: ' Quan vegis núvols blancs darrera de la torre del Català, agafa la manta que segur que fred farà'. | 08176-82 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58473 | Festa Major d'Hivern de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-conill | XX | La Festa Major de Conill es celebra cada any el segon cap de setmana de setembre. La festa comença amb un parc infantil i xocolatada, seguida de la cantada d'havaneres i rom cremat al vespre. El dia següent l'acte central és la missa solemne i vermut a la sortida. Tanca la festa el ball amb orquestra, que inclou coca de recapte a l'intermedi. | 08176-83 | Conill | 41.7256600,1.4609000 | 371988 | 4620462 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 58474 | Festa Major de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-guardia-pilosa | XX | La Festa Major del nucli de la Guàrdia Pilosa es celebra cada any el diumenge de Pasqua Granada. L'acte central de la festa és la missa solemne de diumenge al matí, que va seguida d'un repic de campanes. Al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques, com són la cercavila amb gegants, ball amb orquestra, àpats populars, tallers, etc. | 08176-84 | La Guàrdia Pilosa | 41.7067400,1.4709600 | 372787 | 4618346 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 58476 | Festa Major de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lastor | XX | La Festa Major del nucli de l'Astor es celebra cada any el darrer diumenge d'agost. Com a acte central hi ha la missa solemne, que dóna el tret de sortida a la festa. A la tarda s'organitzen diverses activitats lúdiques i finalitza amb el ball de Festa Major i un àpat popular. | 08176-86 | L'Astor | 41.6896200,1.4271700 | 369109 | 4616511 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 58477 | Aplec de Sant Joan de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-les-torres | SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. | XVII-XIX | Ja no s'hi va. | Antigament, el dia de Sant Joan es celebrava el tradicional aplec a Sant Joan de les Torres. Els veïns de les masies de les Torres i els de Pujalt hi anaven a peu per assistir a la missa solemne. | 08176-87 | Veïnat de les Torres | Tenim notícies documentals que al segle XVII ja s'hi celebrava l'aplec. L'any 1917 Mn. Jaume Corbatera ja diu que l'aplec feia poc que s'havia deixat de celebrar. | 41.6990400,1.4157600 | 368179 | 4617574 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58478 | Llegenda de la Mare de Déu de la Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio | GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. | XIX-XX | Segons tradició oral, la Mare de Déu de la Concepció va ser trobada en un roser del pedregar de la Coma d'en Roig, cap a l'any 1600. La imatge fou portada a la capella, però ella no hi volia estar i cada dia tornava al mateix lloc. Aleshores el poble li feu la prometença que li resaria cada dia el Sant Rosari, i des d'alehores ha presidit el retaule de la capella. Segons sembla, el roser encara existeix i 'mai s'ha pogut fer perdre'. Una altra versió de la llegenda és que fins que el poble no li feu construir el retaule no es volgué quedar a la capella. | 08176-88 | Pujalt | 41.7165300,1.4209200 | 368644 | 4619508 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58487 | Tradició del pou dels Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-del-pou-dels-carlins | XX | El Pou dels Carlins és com es coneix a la població de Pujalt la cisterna que probablement corresponia al castell. En aquest espai, durant les guerres carlistes, s'hi refugiaren dos presoners carlins que es trobaven empresonats a l'església de Sant Andreu de Pujalt, després que aconseguiren escapar-se. | 08176-97 | Pujalt | Es tracta d'una llegenda que s'ha transmès de forma oral. | 41.7175500,1.4210600 | 368657 | 4619621 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58488 | Llegenda de la Font de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-lhome-mort | BELLMUNT, J. (1988): Fets, costums i llegendes de la Segarra, vol. III. Lleida: Editorial Virgili i Pagès. | XX | Explica la llegenda que fa molt i molt temps, un captaire va arribar a la població de l'Astor i es va instal·lar a una barraca als afores. Un dia es va produir un robatori i els veïns van creure culpable el captaire, i el van perseguir, atrapar i finalment matar. Un cop mort tampoc van ser capaços de trobar l'objecte usurpat, per això van dubtar de la seva culpabilitat. Amb tot, el van enterrar en una fondalada on anys més tard hi brollà una font. Al cap d'uns anys un home va anar a beure de la font i per sorpresa seva va descobrir el mort encara intacte. Des de llavors, la font es digué la Font de l'Home Mort. | 08176-98 | L'Astor | 41.6863700,1.4091400 | 367602 | 4616178 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58489 | Costum de la creu de terme de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-creu-de-terme-de-conill | AMADES, J. (1984): Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat. | XIX-XX | Ja no es fa. | Antigament, la sega del cereal es realitzava a mà i existien professionals de la sega que es movien pel territori desenvolupant aquesta tasca a partir del mes de juny. Un d'aquests trajectes era el de desplaçar-se cap als camps de cereals de la plana lleidetana. Aquest recorregut es feia passant pel camí ral que des de Manresa, passava per Conill i seguia fins a Lleida. Arribats a Conill, els segadors es paraven als peus de la creu de terme ja que des d'aquest punt, és l'últim lloc des d'on es visualitza la muntanya de Montserrat abans de continuar el trajecte vers Lleida. Deien una salve a la Moreneta demanant protecció per a ells i per a les futures collites, considerant així la Mare de Déu de Montserrat com a advocada i protectora del blat. | 08176-99 | Conill | 41.7260200,1.4579000 | 371739 | 4620506 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58490 | Llegenda del Castell de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-pujalt | CORBATERA, J. (1923). Notes històriques de la Vila i Parròquia de Sant Andreu de Pujalt. Inèdit. | XIX-XX | Segons explica la tradició, el darrer castlà del castell de Pujalt tingué la desgràcia que se li morí el fill ofegat en el pou públic de la plaça de la Capella, abans dita de l'Hom (actual plaça del Pare Urbano Izquierdo). Aquest fet tràgic suposà el desmantellament del castell. | 08176-100 | Pujalt | 41.7175200,1.4207600 | 368632 | 4619619 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58496 | Festa Major de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilamajor | XX | La Festa Major del nucli rural de Vilamajor es celebra cada any el primer diumenge de juny. Com a acte central hi ha la missa solemne a l'ermita de Sant Joan de Vilamajor, amb aperitiu popular a la sortida acompanyat d'actuació musical. | 08176-106 | Vilamajor | 41.6771600,1.4278300 | 369139 | 4615127 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 58391 | Castell de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pujalt | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del castell de Pujalt es troben encimbellades sobre el nucli antic de la població. A nivell de superfície, tan sols s'observen dos panys de mur fets de carreus irregulars disposats en filades, situats en els marges de ponent i de tramuntana.Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A la part superior hi ha un dipòsit modern de formigó.</p> | 08176-1 | C. Castell de Pujalt, s/n. Pujalt | <p>A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials. Al segle XIX ja consta com a derruït.</p> | 41.7175200,1.4207600 | 368632 | 4619619 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com La Mota. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||
| 58392 | Portal i murs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XVIII | <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> | 08176-2 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7166100,1.4210300 | 368653 | 4619517 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58393 | Castell de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> | 08176-3 | Guàrdia Pilosa | <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> | 41.7072900,1.4702900 | 372732 | 4618408 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58394 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> | 08176-4 | Serra de Montesquiu | <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> | 41.6940500,1.4249000 | 368929 | 4617006 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58395 | Castell de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Se'n conserven poques restes. | <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> | 08176-5 | Plaça del Castell. Nucli de Conill | <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> | 41.7259400,1.4601800 | 371928 | 4620494 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58396 | Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pujalt | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, Josep Vicenç (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Andreu és un edifici d'origen medieval situat fora de l'antic recinte emmurallat de Pujalt. Entre els segles XVIII i XIX l'estructura romànica fou notablement reformada, amb l'obertura d'un nou portal, la construcció de capelles laterals i la substitució de l'absis per un de quadrangular i la construcció d'un campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó enguixada. Presenta tres capelles laterals en un costat i una en l'altre, formada per un gran arc apuntat de pedra. La part del presbiteri està definida per un altar modern i la imatge del patró damunt d'una peana. Darrera d'aquest hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb volta de creueria i delimitat amb una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de dos òculs i dues petites finestres, una d'elles geminada. A nivell exterior, el frontis és molt auster, obert únicament amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Fa uns anys, sobre el portal encara s'hi podia llegir amb lletres blaves 'HOGAR DEL SOLDADO', testimoni de l'ús que va tenir durant la Guerra Civil, tot i que pràcticament ha desaparegut. Al costat nord de la façana s'alça el campanar de quatre nivells, els dos inferiors quadrangulars i els superiors poligonals. Presenta quatre obertures de mig punt al nivell superior i està rematat per una barana metàl·lica on hi consta l'any '1924'. També consta l'any '1871' gravat en una pedra de la base. A la façana de migdia s'ha recuperat el portal primitiu, d'arc de mig punt de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestiment. Darrerament s'han fet diverses intervencions, com són la substitució de la coberta per una de nova de grans lloses, l'enguixat i pintat de l'interior o bé la supressió del paviment (en el moment de fer l'inventari era a base de grava). | 08176-6 | Pl. de Sant Andreu. Pujalt | Tot i ubicar-se fora del recinte emmurallat del poble de Pujalt, l'església documentada ja des de la primer meitat del segle XI, i exercint funcions parroquials, estava dins el terme del castell, anomenat llavors Puig Alt. L'església és esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic realitzada entre els anys 1025 i 1050. L'edifici actual no correspon al construït originàriament, atès que ha patit nombroses remodelacions fins a adquirir l'aspecte actual. Entre les acaballes del segle XVII i XVIII, es substituí l'absis de planta semicircular per un presbiteri de planta rectangular, es construïren capelles als laterals i s'edificà un nou campanar de planta poligonal, substituint l'anterior, que era d'espadanya. També es tapià el portal original situat a la façana meridional per donar accés a la façana de ponent mitjançant una nova porta adovellada, la qual s'ha reobert en unes reformes de rehabilitació de l'edifici dutes a terme durant l'any 2014. El campanar poligonal fou reformat parcialment l'any 1871. Cal destacar que durant la guerra civil española, l'església fou cremada a l'estiu de l'any 1936 i reconvertida en 'El Hogar del soldado' l'any 1938, com a lloc d'esbarjo per als soldats que s'allotjaven al campament militar situat al municipi. Al campanar s'hi va posar una sirena per avisar en cas d'atac enemic. | 41.7174900,1.4229600 | 368815 | 4619612 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58397 | Capella de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya; Alt Penedès, Baix Penedès; Garraf i Anoia. Barcelona: Enciclopedia Catalana. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona. | XIV-XVII | La façana posterior presenta una esquerda estructural. | La capella de la Puríssima Concepció és un edifici d'origen medieval construïda al costat del portal de Baix de la vila fortificada de Pujalt. En època moderna s'hi afegí el característic campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada de pedra. No presenta capelles laterals. El presbiteri està presidit per un notable retaule barroc, al costat del qual hi ha una porta que condueix a la sagristia, situada a la planta baixa de l'edifici contigu. No té cor, i la il·luminació de la nau es fa únicament per un òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral. A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge de la Verge emmarcada entre pilatres i un frontó de pedra motllurada. A la façana lateral s'alça el campanar d'espadanya de notables dimensions, obert amb tres ulls i amb coronament triangular. La mateixa façana lateral queda tapada en la seva pràctica totalitat per l'edifici de l'antic ajuntament. La façana posterior té una petita finestra amb forma de creu. El parament dels murs és la pedra vista, disposada en filades. | 08176-7 | Pl. del Pare Urbano Izquierdo. Pujalt | No està clara la construcció de la capella. Segons el reverent Jaume Corbatera, a les 'Notes Històriques Documentades de la Parròquia de Sant Andreu de Pujalt' de l'any 1924, esmenta que Hug de Cardona Anglesola, senyor de la vila, concedí l'alou del terreny a la població per tal de construir la capella l'any 1329, permís que atorgà el bisbe de Vic el 23 de juny del mateix any; mentre que l'historiador Antoni Pladevall a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' publicada l'any 1992, situa el moment de construcció a l'any 1399. L'historiador local Pau Llacuna també esmenta com a data de construcció l'any 1399, permís que concedí Hug II de Cardona. La construcció de la capella a l'interior del recinte emmurallat de la població es deu a la incomoditat que suposava tenir la parròquia de Sant Andreu fora de la població. Al segle XVII es construí el retaule dedicat a la Mare de Déu, el qual encara es conserva avui dia, i que representa una magnífica obra del barroc català a la comarca de l'Anoia. Durant la Guerra Civil, va servir com a centre cultural de la base d'instrucció militar de l'exèrcit republicà instal·lat al poble. | 41.7165700,1.4209600 | 368647 | 4619513 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58398 | Capella de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ponc | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, J. V. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A., dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>La capella romànica de Sant Ponç està situada prop de les ruïnes del castell de Pujalt, al costat d'un edifici de nova construcció. Es troba en estat ruïnós, si bé ha una part ha estat rehabilitada. Consta d'una sola nau amb l'absis semicircular, probablement coberta amb volta de canó, com s'ha reconstruït als peus del temple. Conserva els murs fins a mitja alçada, on s'observen diveses pilastres. El presbiteri té un petit altar de pedra i queda elevat de la resta a través de tres graons de pedra. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra amb arquivolta; al mur de tramuntana n'hi ha un altre de tapiat més senzill. El parament dels murs és la pedra vista disposada en filades.</p> | 08176-8 | C. de Sant Ponç. Pujalt | <p>Molt probablement, la capella formava part del conjunt arquitectònic del castell de Pujalt i per tant, tindria els seus orígens vers el segle XI, quan es documenta per primera vegada el castell. Tot i formar part del castell, el qual era domini del comtat de Berga, la capella, eclesiàsticament sempre va dependre del bisbat de Vic. A partir del segle XVI l'activitat eclesiàstica minvà fins al punt que la documentació sobre les visites pastorals no en donen gaires detalls, i finalment s'abandonà l'espai ja al segle XIX. Recentment i per iniciativa popular, s'ha realitzat una rehabilitació de la capella per tal de posar-la en valor i evitar la seva desaparició.</p> | 41.7174800,1.4210900 | 368660 | 4619614 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58399 | Santa Magdalena de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lastor | AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Barcelona: Abadia de Montserrat. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997):Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'església romànica de Santa Magdalena està situada fora del recinte emmurallat de l'Astor. Va ser reformada al segle XVI, quan s'hi construí el campanar. Consta d'una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb arquivolta, amb un escut heràldic a sobre. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades. | 08176-9 | L'Astor | L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Santa Magdalena de l'Astor (Austor). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. L'església mai ha tingut estatus de parròquia i encara avui dia és sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. L'any 1520 l'església va ser reformada completament atorgant-li l'aspecte que encara conserva avui dia. | 41.6901200,1.4282600 | 369201 | 4616565 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de Sant Cosme i l'altra de Sant Damià (fitxa 74). Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58400 | Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-conill | AYMAMÍ, G. (2011): Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ): 'Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII', dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona. GAVÍN, JM. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XVII-XIX | L'església de Sant Vicenç de Conill va ser construïda al segle XVII i va ser reformada als segles XVIII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta de dues naus cobertes amb volta de creueria, separades entre si per un arc de mig punt. El presbiteri presenta una fornícula amb la imatge del Sant i un senzill altar. La nau lateral també presenta una fornícula. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb baranes de fusta. L'entrada al temple es fa a través d'un atri o vestíbul. A nivell exterior, presenta un frontis molt senzill. El portal és d'arc escarser de pedra carejada, on hi consta gravat l'anagrama de Crist i l'any '1803'. A cada costat hi ha un pedrís i a sobre una finestra d'arc de mig punt. La porta té gravat 'ANY 1859'. La façana queda rematada per una creu de pedra amb unes estisores en relleu a la base. A la part posterior s'hi adossa un campanar de torre d'un sol nivell, obert amb una finestra d'arc carpanell per costat. En un dels carreus de la cantonada de la façana posterior hi consta inscrit l'any '1775'. L'acabat exterior de l'església és la pedra vista. | 08176-10 | Pl. de l'Església. Conill | La primera notícia documental que tenim del temple data de l'any 1693, quan en una visita pastoral s'esmenta l'existència de dues esglésies, la vella i la parroquial. És possible però pensar que l'església es construí uns anys abans ja que l'any 1651 es contractà els serveis de l'escultor Joan Grau, per la construcció del retaule major de l'església de Conill. Tanmateix, en una visita pastoral de l'any 1681 s'esmenta l'altar dedicat al Sant Crist, el qual apareixerà en documents posteriors sempre vinculat a la nova església. La nova església parroquial es va construir per substituir l'anterior església de Sant Vicenç, situada a l'exterior de la població. No obstant, aquesta no deixà de desenvolupar les seves funcions fins a finals del segle XVIII, quan es traslladà el cementiri de l'antiga església a la nova. L'església situada a l'interior de la població, possiblement va patir diverses reformes al llarg del segle XIX com així evidencien les dues data que apareixen inscrites, 1803 i 1859. L'any 1936 es va destruir l'altar major construït per Joan Grau, el mateix autor que realitzà el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt. | 41.7255600,1.4608500 | 371983 | 4620451 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Hi ha una placa commemorativa on es llegeix: 'EN COMMEMORACIÓ DE LA VISITA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ EXCM. SR. ANTONI DALMAU I RIBALTA. CONILL A 8 DE JUNY DE 1986'. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58401 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XXI | Cal Senyoret és una casa pairal del segle XVI situada al nucli de Conill. A principi del segle XX s'hi va fer una reforma i ampliació notable que li van donar el seu aspecte actual. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual n'hi ha un altre d'arc pla sobre impostes. Sobre els seus eixos hi ha sengles finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té sortida a un balcó corregut amb baranes forjades. La façana queda pacialment tapada per un arc de passatge construït de forma perpendicular, que permet accedir al segon volum directament pel pis. S'obre a la planta baixa amb un arc carpanell de pedra, i s'obre amb una galeria per pis que es prolonga per la façana del segon volum. Al primer pis els pòrtics són d'arc de mig punt ceràmic i són de majors dimensions que les del segon. La major part de les obertures dels dos volums són d'arc rebaixat ceràmic, tot i que se'n conserven algunes d'antigues d'arc pla de pedra carejada, dues d'elles inscrites, amb un sol i amb l'any '1644'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que es troba sense revestir. Al costat de ponent hi ha un cos annex de dos nivells d'alçat. Al costat de migdia de la façana hi ha la capella de la casa, dedicada al Roser. A nivell interior, la casa ha estat reformada i adequada com a allotjament rural. | 08176-11 | C. del Pont, 5. Conill | La casa de Cal Senyoret està documentada des del segle XVI, quan pertanyia a la família Felip.L'any 1654 Esteve Felip feu construir la capella del Roser al costat de la casa. Al segle XIX Baltasar de Solà, senyor dels llocs i termes de Donzell i Rocamartí de l'Urgell, es va casar amb la pubilla. Aviat la casa passà a ser coneguda com a Cal Senyoret. | 41.7258000,1.4601100 | 371922 | 4620479 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58402 | Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XIX | La pintura interior es troba força deteriorada. | L'església de la Guàrdia Pilosa va ser construïda en època medieval, tot i que l'aspecte actual és el resultat d'una reforma feta entre els segles XVII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, dividida amb arcs torals i llunetes intercalades. Els arcs descansen sobre una cornisa que ressegueix la nau i descansa sobre pilastres. Presenta dues capelles laterals a mode de transcepte, i el presbiteri està ocupat per una tarima i un retaule amb altar. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb un arc carpanell que descansa sobre pilastres i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de l'òcul de la façana i de petites finestres laterals. La pintura interior, que imita carreus i ressalta els elements arquitectònics, es troba força deteriorada. A nivell exterior, és una església força austera. El portal d'accés és d'arc pla de pedra carejada, amb tres arcs motllurats en degradació. L'altre únic element de la façana és un petit òcul. En un angle de la façana posterior s'hi alça el campanar, de planta quadrangular i tres nivells. A la part superior s'obre amb un pòrtic per costat d'arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, enllaçades entre sí per una cornisa. El tractament dels murs de l'església és la pedra vista, entre la que destaca la del costat del portal, on són carreus escairats de mitjanes dimensions. | 08176-12 | Plaça de l'Església de la Guàrdia Pilosa | L'edifici actual de l'església respon a diferents reformes que patí el temple sobretot a partir dels segles XVII-XVIII. L'església apareix citada clarament per primer cop al testament de l'any 1078, quan Sendred Company (senyor del castell de Castellar, Aguilar de Segarra) feu una deixa a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. No es descarta però que l'església sigui anterior ja que el lloc de la Guàrdia Pilosa es documenta ja l'any 1022, quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill. També en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable al segon quart del segle XI es parla d'una parròquia amb el nom de 'Pelosa'. Així doncs l'església es configurà com a parròquia de ben aviat i encara avui dia exerceix les funcions parroquials. | 41.7065800,1.4708900 | 372781 | 4618329 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | A l'interior conserva dos retaules. El major, amb una talla policromada del segle XVII i el menor, amb una estructura arquitectònica del segle XVI. Al Museu Episcopal de Vic se'n conserva un altre de gòtic (veure fitxa 77). | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 58403 | Sant Joan de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-torres | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. | XIV-XVII | Està coberta de vegetació. | La capella de Sant Joan de les Torres va ser construïda en època medieval, probablement al segle XIV. Fou reconstruïda al segle XV i s'hi afegí el campanar al segle XVII. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i té la façana de migdia adossada a Ca l'Ermità. Només és visible la façana de llevant; les restants estan cobertes de vegetació. En aquesta hi ha un petit portal d'arc escarser ceràmic, que va ser incorporat posteriorment. A la part de ponent hi ha adossada la sagristia i en sobresurt un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-13 | Les Torres | Es tracta d'una petita capella sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt. La primera notícia que es té de l'edifici data de l'any 1329, tot i que és possible pensar que podria tenir un origen romànic. Durant els terratrèmols que afectaren Catalunya entre els anys 1427 i 1428 l'església quedà molt malmesa i s'hagué de reconstruir l'any 1428. En la visita pastoral de 1599 el bisbe Robuster va manar cobrir la capella i arranjar el seu campanar. Segons podem veure en les successives visites pastorals del segle XVII, la capella tenia priors que portaven un llibre de comptes on administraven les seves terres i llegats i en rendien comptes al rector. Probablement aquest càrrec el regentaven els propis veïns. Les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista, junt amb els exvots de les parets, foren retirades al segle XIX i es posà una nova imatge de la Divina Providència. L'any 1885 només s'hi celebraven 4 misses a l'any. El rector de Pujalt Mn. Jaume Corbatera, va manar fer reformes a la capella l'any 1917, entre les que consta que fou pintada per Josep Corrons de Manresa. Aleshores s'hi celebrava un aplec el dilluns de Sincogesma. Durant la Guerra Civil quedà malmesa, tot i que els objectes litúrgics foren custodiats a la masia Terrats. L'any 1945 s'hi celebrà missa de nou i segons Mn. Pladevall l'any 1977 encara hi havia culte. La capella està situada al veïnat de les Torres de la Ceriola. | 41.6989800,1.4158700 | 368188 | 4617568 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La campana ha estat robada recentment. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 58404 | Sant Joan de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-vilamajor | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'estat de l'església és bo, malgrat l'erosió de la clau del portal. | L'església de Sant Joan de Vilamajor és una construcció romànica, sobre la qual s'hi feren algunes reformes (obertura d'un nou portal i reforç amb contraforts) en època moderna, tot mantenint l'estructura original. És d'una sola nau de planta absidial, coberta amb volta de canó de pedra. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb l'extradós i les impostes motllurades. A la clau presenta una imatge en relleu, força erosionada, que s'ha identificat com a Sant Jordi. Els brancals del portal són de factura moderna, incorporats en la darrera restauració. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, on no conserva les campanes. Les façanes laterals estan reforçades amb tres i dos contraforts per banda; sota d'un d'aquests darrers s'hi entreveuen les restes del portal primitiu. A la mateixa façana en sobresurt un cos, probablement la sagristia. Pel que fa a l'absis, presenta arcuacions cegues, així com una finestra esqueixada. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa. | 08176-14 | Vilamajor | De la mateixa manera que l'església de Santa Magdalena de l'Astor, aquesta també fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. Està situada dins l'antic terme del castell de Vilamajor del que es conserva una torre al centre del nucli de població, absorbida per les cases actuals. Molt probablement l'església té els orígens vers les acaballes del segle X principis del segle XI, coincidint amb la construcció del castell de Vilamajor. La primera referència documental de l'església es remunta a l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Des d'aquest moment, al seu voltant hi havia la sagrera, com també un cementiri. Al segle XVII deixà d'ésser sufragània de l'església de Santa Maria de Segur per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. A cavall entre l'època medieval i moderna patí algunes reformes que comportaren la construcció de contraforts als laterals, eliminant així la porta d'accés original situada a la façana meridional; se li va afegir una capella lateral (sagristia actual) i es construí el nou accés a ponent amb la figura de Sant Jordi esculpida a la dovella central. L'aspecte actual de la capella i l'entorn és fruit de la última restauració realitzada l'any 2000. | 41.6771500,1.4279400 | 369148 | 4615125 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58405 | Cal Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pou | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XVII | Cal Pou és un gran casal d'origen medieval en un costat del qual s'integra l'arc de passatge que antigament tancava el recinte fortificat de l'Astor. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia, situada extramuralles, forma junt amb les cases contigües una placeta oberta. A l'extrem de llevant, formant part de la casa de Cal Pont, s'obre l'arc de passatge que dóna accés al nucli de l'Astor. Al costat hi ha el portal d'accés, descentrat en el frontis i d'arc rebaixat de pedra carejada, sobre el qual s'hi disposen de forma aleatòria diverses obertures de tipologia diversa. En destaca especialment una finestra d'època moderna situada al pis, amb motllures a l'intradós, així com la finestra lobulada d'estil gòtic que hi ha al segon pis. Aquesta darrera podria prodecir d'una edificació anterior. La façana lateral de llevant i la posterior presenten menor alçada a causa del desnivell del terreny i s'hi han construït diverses obertures de factura moderna imitant les antigues. La façana de ponent està tapada per una altra edificació. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, sense revestir. | 08176-15 | Pl. Alex Botines. L'Astor | 41.6896600,1.4271000 | 369103 | 4616516 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58406 | Cal Carulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carulla | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Cal Carulla és un casal d'origen medieval situat fora del recinte emmurallat de l'Astor i que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII. A finals del segle XX va reformar-se en la seva totalitat per adaptar-hi com a allotjament rural. Està constituïda per diversos volums; el principal enllaçat amb un annex per un pas cobert. La resta de volums també eren annexes agrícoles i actualment s'han habilitat com a allotjaments rurals. El volum principal és de planta rectangular, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'orienta al nord i es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal al centre d'arc de mig punt adovellat, amb l'intradós motllurat i dos escuts amb el motiu esborrat a la part superior. Sobre d'aquest hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes forjades. Al costat hi ha un altre finestral amb l'any '1745' inscrit. Des d'aquí surt un pas cobert perpendicular sostingut amb arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, sobre el qual hi ha una finestra amb l'any '1678' inscrit. La façana de llevant té una escala exterior adossada en paral·lel i que permet accedir directament pel pis. La part posterior, orientada a migdia, destaca especialment per un pas porticat, amb diferents trams coberts amb volta de mig punt de pedra i bigues de fusta, que segueix a la casa següent (La Figuera). Sota del segon tram hi ha una porta d'arc pla de pedra, amb la llinda invertida amb l'any '1639' inscrit. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestiment. A l'interior en destaca especialment el soterrani, on s'hi conserven diversos arcs apuntats gòtics. Pel que fa als annexes agrícoles, es troben tots reformats i adequats com a allotjament rural. | 08176-16 | L'Astor | 41.6895300,1.4275500 | 369140 | 4616500 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58407 | Arc de passatge del carrer de les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-del-carrer-de-les-voltes | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV | Les bigues d'alguns trams es troben deteriorades. | <p>Arc de passatge que s'obre a l'antiga rectoria de Pujalt, formant el carrer de les Voltes que comunica la plaça Urbano Izquierdo amb el carrer de Dalt. S'obre a la plaça en arc de mig punt de pedra col·locada a sardinell, que descansa sobre impostes. La part interior està formada per diferents trams coberts amb bigues de fusta, on s'intercalen tres arcs de mig punt de pedra col·locada a sardinell que descansen sobre impostes. Les parets que el delimiten són fetes de pedra escairada i presenten elements de notable interès, tals com espitlleres i un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. L'altre costat s'obre amb un arc irregular semblant a un arc rampant.</p> | 08176-17 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7167300,1.4208700 | 368640 | 4619531 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 58408 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | La coberta es troba en estat deficient i es troba força deteriorada per trobar-se deshabitada. | L'antic Ajuntament és un edifici construït en època moderna al costat de la capella de la Mare de Déu de la Concepció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. La façana s'obre amb dos portals amb llinda de fusta, un dels quals situat al pis i amb accés per unes escales de pedra adossades en paral·lel al mur de la capella. El pis superior s'obre amb un gran pòrtic. Sobre la coberta hi ha un petit cos on hi ha les restes de l'antic rellotge. La façana lateral, que antigament tenia adossat un altre edifici, només té una finestreta a la part superior. A la façana posterior hi ha dues finestres, la de la planta baixa d'arc de mig punt i que es correspon amb la sagristia, que ocupa part de la planta baixa d'aquest edifici. El parament dels murs és de pedra, sense revestir. | 08176-18 | Pl. Urbano Izquierdo. Pujalt | Durant la Guerra Civil l'edifici fou ocupat per la base d'instrucció del 18è cos de l'exèrcit republicà que s'instal·là a Pujalt. Junt amb la capella de la Concepció, foren utilitzats com a centre social i cultural. | 41.7166300,1.4208700 | 368640 | 4619520 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/