Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58510 | Roureda de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-lastor | MACIÀ, D. (1992). Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia. | XX | La roureda de l'Astor destaca per ser un dels boscos de roures més extens de la comarca de l'Anoia. Correspon a un bosc d'arbres joves amb absència d'arbres monumentals, de formes curioses o antigues. Està situada al sud-est del terme municipal de Pujalt, a tocar del nucli de població de l'Astor, i està creuada per la carretera BV-1007, que comunica la carretera BV-1001 amb el nucli de l'Astor. | 08176-120 | Plans d'en Carabassa | 41.6808500,1.4438000 | 370475 | 4615512 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58510-foto-08176-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58510-foto-08176-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58555 | Alzina de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-conill | XX | Alzina situada a l'entrada de Conill. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut, amb dues vesses i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida. | 08176-165 | Carrer de l'Alzina. Conill | 41.7252400,1.4598800 | 371902 | 4620417 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58555-foto-08176-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58555-foto-08176-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58672 | Camps esportius i de tir del campament de l'Exèrcit Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-esportius-i-de-tir-del-campament-de-lexercit-popular | CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. | XX | Cobert de vegetació. | El camp esportiu i de tir del campament de l'Exèrcit Popular era el lloc d'entrenament dels soldats. Actualment és un camp de conreu, però s'hi conserven dues rases, una davant de l'altra, on es col·locaven blancs per diparar. | 08176-282 | Les Escomes | La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. Passada la guerra, durant un temps es van aprofitar les galeries per a cultivar xampinyons. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. | 41.7225300,1.4261800 | 369093 | 4620166 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58676 | Alzina de Cal Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-pont | XX | Alzina situada al vessant oest del turó on es troba la masia de Cal Pont, a tocar del camí que comunica la finca amb el camí de Gàver. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut, amb una vessa i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida. | 08176-286 | Camí de Cal Pont al camí de Gàver | 41.7038000,1.4064800 | 367416 | 4618117 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58676-foto-08176-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58676-foto-08176-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58416 | Col·lecció del Campament de l'Exèrcit Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-campament-de-lexercit-republica | http://www.exercitpopular.org/Centre%20recepcio%20visitants.htm | XX | Al Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular hi ha exposada una col·lecció d'objectes relacionats amb el campament republicà. Es tracta de peces recollides en les excavancions arqueològiques realitzades al lloc, com també del material que han cedit els familiars d'antics soldats. S'ha classificat segons la seva tipologia en Vida Militar, El dia a dia, Alimentació i Relació familiar. Hi trobem munició, galons, llibretons, fotografies, material constructiu, llibrets, roba, plats, ampolles, monedes, etc. Destaca una insígnia metàl·lica, amb agulla imperdible, de la Generalitat republicana, amb l'escut de la Generalitat i la llegenda 'Preparem-nos', que va aparèixer a les excavacions. La Generalitat feia lliurament d'aquesta insígnia als soldats quan ingressaven a l'exèrcit | 08176-26 | Centre d'Interpretació del Campament. Obac de les Escomes | El Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular va ser inaugurat el 10 d'octubre de l'any 2010. El projecte va ser finançat per l'Ajuntament de Pujalt, el Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Interior del Govern d'Espanya. Té una exposició permanent on s'expliquen el context històric i la vida al campament republicà de Pujalt i que s'estructura en els següents apartats: cronologia, el perquè, la vida al campament, el comandant, Joan Olivé Porter i Castelao. Una sala audiovisual completa el contingut de l'exposició. | 41.7202400,1.4239800 | 368906 | 4619916 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58445 | Esteles funeràries discoïdals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esteles-funeraries-discoidals | <p>Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007.</p> | XIII-XVIII | <p>Al costat del cementiri i de l'església de la Guàrdia Pilosa s'hi localitzen set esteles funeràries discoïdals. Es tracta de monuments funeraris fets de pedra, amb la part superior amb forma de disc sobre una base trapezoïdal. A la part frontal hi ha gravades creus i d'altres motius, alguns no identificats a causa de l'erosió. Estan col·locades sobre un suport de ferro que en permet la rotació.</p> | 08176-55 | La Guàrdia Pilosa | <p>Es tracta de set esteles de forma discoïdals localitzades a l'antic cementiri, darrere l'església de Sant Jaume, les quals es van museïtzar l'any 2007 per tal de ser visitades. Aquest tipus d'element indicatiu d'una sepultura al subsòl, és utilitzat a Catalunya des del segle XII i fins el segle XVIII, sense canvis estilístics evidents que permetin una distinció clara entre les primerenques i les últimes, per tant es tracta d'esteles de difícil adscripció cronològica. Com a motius decoratius poden presentar diferents símbols com creus, motius geomètrics, escuts o símbols d'oficis.</p> | 41.7064500,1.4708000 | 372773 | 4618314 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-29 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Estan acompanyades d'un cartell identificatiu. | 94|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58464 | Imatges de Santa Magdalena de l'Astor al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-santa-magdalena-de-lastor-al-museu-episcopal-de-vic | XIII | Estan erosionades, especialment la de Sant Cosme. | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dues imatges procedents de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta de dues talles romàniques de fusta policromada, una identificada com a Sant Cosme i l'altra com a Sant Damià. La imatge de Sant Cosme vesteix túnica i sosté un vas; la de Sant Damià vesteix túnica i mantell i sosté un pot amb tapa cilíndrica. Totes dues figures presenten dos forats, que indiquen que probablement anaven fixades a un retaule o tríptic.</p> | 08176-74 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. Les imatges de Sant Cosme i Sant Damià procedents de de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Regular | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 58466 | Compartiment de retaule de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/compartiment-de-retaule-de-lastor | XV | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un compartiment de retaule procedent de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 98 x 81,2 x 5 cm. S'hi representa la imatge de Sant Agustí d'Hipona en l'actitud d'estudiós, com a Pare de l'Església. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'escola tarragonina.</p> | 08176-76 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58467 | Retaule de la Guàrdia Pilosa al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-guardia-pilosa-al-museu-episcopal-de-vic | XV | La part dreta del retaule es troba força deteriorada. | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule procedent de l'església de la Guàrdia Pilosa. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 208 x 151,5 x 10,5 cm. S'hi representa la Mare de Déu i l'Infant, amb un emmarcament amb traceria gòtica. Es creu que el seu autor és el Mestre de la Guàrdia Pilosa.</p> | 08176-77 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar l'any 1900.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Regular | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Mestre de la Guàrdia Pilosa | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58468 | Col·lecció de material arqueològic de la necròpolis de Vilamajor al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-necropolis-de-vilamajor-al-museu-comarcal-de-lanoia | Al Museu la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'hi conserva material arqueològic procedent de Pujalt. En concret, es tracta de restes d'animals localitzats a la necròpolis de Vilamajor. | 08176-78 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||||
| 58469 | Mare de Déu de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-purissima-concepcio | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona.</p> | XIV | <p>La Mare de Déu de la Concepció presideix el retaule major de la Capella de la Concepció de Pujalt. Es tracta d'una imatge gòtica policromada feta de marbre, que representa la Mare de Déu amb el Nen en braços, que sosté un llibre. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'anomenada escola de Lleida.</p> | 08176-79 | Capella de la Puríssima Concepció de Pujalt | <p>Es desconeix la seva procedència, però la seva aparició va lligada a la construcció del retaule; segons una llegenda tardana, la imatge va ser trobada vers l'any 1600 en un lloc conegut com la Coma d'en Roig. Durant la guerra civil espanyola, la imatge va ser malmesa parcialment trencant els caps de la Mare de Déu i del nen Jesús. Aleshores va ser traslladada a l'Ajuntament i l'any 1939 es va traslladar a Manresa, per ser restaurada i retornada al municipi l'any següent.</p> | 41.7165000,1.4209400 | 368645 | 4619505 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58486 | Font de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escoles | 1973. Projecte d'Abastament d'aigües potables i fonts públiques. ACI. | XX | Font urbana situada al costat de l'edifici de l'Ajuntament. És una estructura rectangular de pedra lligada amb morter, amb una aixeta metàl·lica fixada a la part frontal. L'aigua cau en una pica rectangular que també està feta de pedra lligada amb morter. | 08176-96 | C. del Call. Pujalt | L'any 1973 es millorà el subministrament d'aigua potable a Pujalt i es van construir diverses fonts repartides pel nucli: aquestes fonts són la Font del Portal on antigament hi havia el portal de Dalt; la font de la Plaça de Dalt ; la font de les Escoles i la font dels Enamorats, a la plaça Pare Urbano Izquierdo. | 41.7173500,1.4224200 | 368770 | 4619597 | 1973 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58486-foto-08176-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58492 | Imatge de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-vicenc | XVII | <p>En una fornícula de la capella lateral de l'església de Sant Vicenç de Conill s'hi conserva una imatge barroca de Sant Vicenç de Conill. És feta de plata i sosté palma de màrtir en una mà i la mola recolzada al terra amb l'altra, com a atributs propis del Sant. La corona que porta presenta una delicada ornamentació floral. Tot i que se'n desconeix l'autoria, fou obra d'un mestre argenter de Barcelona, tal com indica la inscripció '+BAR'.</p> | 08176-102 | Església de Sant Vicenç de Conill | 41.7255200,1.4608200 | 371981 | 4620446 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58492-foto-08176-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58492-foto-08176-102-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58493 | Creu processional de Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-vicenc-de-conill | XVII | <p>Creu processional barroca obrada en plata Té la canya llisa amb una magolla esfèrica amb decoració vegetal. La creu és de perfil flordelisat amb frondes i els braços decorats amb motius vegetals. A l'anvers presenta un medalló per braç, amb el Crist crucificat al centre. Al revers, té quatre medallons més i la Verge amb el Nen al centre.</p> | 08176-103 | Església de Sant Vicenç de Conill | 41.7255200,1.4608200 | 371981 | 4620446 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58494 | Retaule de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | XVII | <p>El retaule de l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa està situat al seu absis. Es composa de dos nivells i de tres eixos, presidit per una gran fornícula que acull la imatge de Sant Jaume. El segon pis queda sostingut per mènsules i està profusament decorat amb volutes i cornises entre les que s'intercalen els sants. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08176-104 | Església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | 41.7065800,1.4708600 | 372778 | 4618329 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58494-foto-08176-104-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58495 | Retaule de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-purissima-concepcio | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona.</p> | XVII | <p>El retaule de la capella de la Concepció està situat al seu absis. Es composa de dos nivells i de tres eixos, presidit per una fornícula que acull la imatge de la Mare de Déu. La fornícula està custodiada per una columna salomònica per costat, que sostenen un frontó partit. Als eixos laterals, els frontons són triangulars. El segon nivell està presidit per la imatge del Pare Etern, emmarcada entre columnes estriades i una orla per costat on s'hi llegeix. 'ANY 1686'. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08176-105 | Capella de la Puríssima Concepció de Pujalt | <p>L'inici de la construcció del retaule data del 4 de maig de 1638, quan els jurats de la vila i l'escultor Joan Grau de Manresa, signaren el contracte. En la construcció del retaule hi col·laboraren també l'escultor Josep Torres i el fuster Pau Sunyer. Després d'aturar-se les obres l'any 1640 a causa de la Guerra dels Segadors i per diverses penúries que passà la població de Pujalt a causa de la sequera i de dues plagues de llagosta, es reprengueren les tasques a les acaballes del segle XVII i es finalitzà la policromia i daurat l'any 1686, data que consta als dos carrers intermedis de l'obra.</p> | 41.7165500,1.4209500 | 368646 | 4619511 | 1686 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Joan Grau | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 58556 | Monòlit de la plaça de la Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-la-placa-de-la-bassa | XX | Monòlit commemoratiu situat en un costat de la plaça de la Bassa de l'Astor. A la part frontal hi ha fixada una placa metàl·lica on hi ha inscrit: ' PLAÇA DE LA BASSA / INAUGURADA PER L'IL·LUSTRÍSSIM SENYOR/ JOAN RAVENTÓS I PUJADÓ/ DIRECTOR GENERAL D'ADMINISTRACIÓ LOCAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA / ASTOR, 10 DE SETEMBRE DE 1995'. | 08176-166 | L'Astor | 41.6901400,1.4272900 | 369120 | 4616569 | 1995 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58556-foto-08176-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58556-foto-08176-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58560 | Gegants de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-guardia-pilosa | XX | <p>Els gegants de la Guàrdia Pilosa s'anomenen Anna i Jaume. El gegant representa un guerrer amb casc, capa i faixa. La geganta va vestida de donzella i sosté un pom de flors.</p> | 08176-170 | Església de Sant Jaume | <p>Els gegants de la Guàrdia Pilosa van estrenar el seu ball durant la Festa Major de l'any 2009.</p> | 41.7066600,1.4708900 | 372781 | 4618337 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58560-foto-08176-170-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-09 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58625 | Font del poliesportiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-poliesportiu | XX | Font de pedra d'estructura rectangular que té la part central més elevada. En aquesta hi ha fixada una aixeta metàl·lica, sota la qual hi ha una pica semicircular de pedra. A cada costat hi ha un plafó commemoratiu. | 08176-235 | Pujalt | 41.7173700,1.4237700 | 368882 | 4619597 | 1989 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58625-foto-08176-235-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58626 | Font del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-portal | 1973. Projecte d'Abastament d'aigües potables i fonts públiques. ACI. | XX | Font urbana construïda dins un parterre quadrangular. Està feta amb un corró de batuda acanalat en posició horitzontal, en un costat del qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra. Al costat hi ha plantes ornamentals. | 08176-236 | Pujalt | L'any 1973 es millorà el subministrament d'aigua potable a Pujalt i es van construir diverses fonts repartides pel nucli: aquestes fonts són la Font del Portal on antigament hi havia el portal de Dalt; la font de la Plaça de Dalt ; la font de les Escoles i la font dels Enamorats, a la plaça Pare Urbano Izquierdo. | 41.7175400,1.4216100 | 368703 | 4619619 | 1973 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58626-foto-08176-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58626-foto-08176-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58627 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-0 | 1973. Projecte d'Abastament d'aigües potables i fonts públiques. ACI. | XX | Font urbana adossada al mur de l'antic ajuntament. Està construïda en una estructura rectangular de pedra, sobre la qual hi ha un pilar, on s'hi fixa una aixeta metàl·lica. Damunt seu hi ha una placa identificativa. La pica està tallada a la base. | 08176-237 | Pl. Urbano Izquierdo. Pujalt | L'any 1973 es millorà el subministrament d'aigua potable a Pujalt i es van construir diverses fonts repartides pel nucli: aquestes fonts són la Font del Portal on antigament hi havia el portal de Dalt; la font de la Plaça de Dalt ; la font de les Escoles i la font dels Enamorats, a la plaça Pare Urbano Izquierdo. | 41.7166200,1.4208100 | 368635 | 4619519 | 1973 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58627-foto-08176-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58627-foto-08176-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58641 | Picota de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picota-de-pujalt | XIV-XVIII | A la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament de Pujalt s'hi conserven diversos objectes antics, entre els qual hi ha una picota. És una estructura longitudinal de fusta, on hi ha tres parells de forats, dos dels quals de petites dimensions, suposem per subjectar infants o persones menudes. | 08176-251 | Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt | Antigament, les picotes eren utilitzades per subjectar els delinqüents i sovint per sotmetre'ls a càstigs públics. | 41.7171800,1.4223500 | 368764 | 4619578 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58641-foto-08176-251-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58644 | Estela funerària de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria-de-pujalt | XVIII | Té les vores erosionades i està tacada amb morter. | A la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament de Pujalt s'hi conserven diversos objectes antics, entre els qual hi ha una estela funerària. Es tracta d'un monument funerari fet de pedra, de la qual se'n conserva la part superior amb forma de disc. A la part frontal hi ha gravada una creu de malta i l'any '1792' intercalat. | 08176-254 | Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt | 41.7171800,1.4223500 | 368764 | 4619578 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58644-foto-08176-254-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58646 | Font de la plaça de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-dalt | 1973. Projecte d'Abastament d'aigües potables i fonts públiques. ACI. | XX | Font urbana formada per una estructura quadrangular de pedra. A la part frontal hi ha fixada una aixeta metàl·lica, des d'on cau l'aigua fins a una pica semicircular de pedra. A la part superior hi ha una figura tallada de pedra amb un vailet assegut sobre una bóta. | 08176-256 | Pl. de Dalt. Pujalt | L'any 1973 es millorà el subministrament d'aigua potable a Pujalt i es van construir diverses fonts repartides pel nucli: aquestes fonts són la Font del Portal on antigament hi havia el portal de Dalt; la font de la Plaça de Dalt ; la font de les Escoles i la font dels Enamorats, a la plaça Pare Urbano Izquierdo. | 41.7171000,1.4209900 | 368651 | 4619572 | 1973 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58646-foto-08176-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58646-foto-08176-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58648 | Font del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-major-0 | XX | Font situada en un mur de contenció del carrer Major, davant la placeta que hi ha davant l'església. Està encastada a la paret, amb forma d'arc de mig punt de pedra. A la part central hi ha fixat un brollador metàl·lic, sota el qual hi ha una pica rectangular de pedra que sobresurt del plom del mur. Al costat hi ha una tapa de registre on hi consta l'any '1994'. | 08176-258 | La Guàrdia Pilosa | 41.7067500,1.4709000 | 372782 | 4618347 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58648-foto-08176-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58648-foto-08176-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58391 | Castell de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pujalt | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del castell de Pujalt es troben encimbellades sobre el nucli antic de la població. A nivell de superfície, tan sols s'observen dos panys de mur fets de carreus irregulars disposats en filades, situats en els marges de ponent i de tramuntana.Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A la part superior hi ha un dipòsit modern de formigó.</p> | 08176-1 | C. Castell de Pujalt, s/n. Pujalt | <p>A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials. Al segle XIX ja consta com a derruït.</p> | 41.7175200,1.4207600 | 368632 | 4619619 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com La Mota. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||
| 58392 | Portal i murs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XVIII | <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> | 08176-2 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7166100,1.4210300 | 368653 | 4619517 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58393 | Castell de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> | 08176-3 | Guàrdia Pilosa | <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> | 41.7072900,1.4702900 | 372732 | 4618408 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58394 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> | 08176-4 | Serra de Montesquiu | <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> | 41.6940500,1.4249000 | 368929 | 4617006 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58395 | Castell de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Se'n conserven poques restes. | <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> | 08176-5 | Plaça del Castell. Nucli de Conill | <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> | 41.7259400,1.4601800 | 371928 | 4620494 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58396 | Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pujalt | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, Josep Vicenç (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Andreu és un edifici d'origen medieval situat fora de l'antic recinte emmurallat de Pujalt. Entre els segles XVIII i XIX l'estructura romànica fou notablement reformada, amb l'obertura d'un nou portal, la construcció de capelles laterals i la substitució de l'absis per un de quadrangular i la construcció d'un campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó enguixada. Presenta tres capelles laterals en un costat i una en l'altre, formada per un gran arc apuntat de pedra. La part del presbiteri està definida per un altar modern i la imatge del patró damunt d'una peana. Darrera d'aquest hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb volta de creueria i delimitat amb una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de dos òculs i dues petites finestres, una d'elles geminada. A nivell exterior, el frontis és molt auster, obert únicament amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Fa uns anys, sobre el portal encara s'hi podia llegir amb lletres blaves 'HOGAR DEL SOLDADO', testimoni de l'ús que va tenir durant la Guerra Civil, tot i que pràcticament ha desaparegut. Al costat nord de la façana s'alça el campanar de quatre nivells, els dos inferiors quadrangulars i els superiors poligonals. Presenta quatre obertures de mig punt al nivell superior i està rematat per una barana metàl·lica on hi consta l'any '1924'. També consta l'any '1871' gravat en una pedra de la base. A la façana de migdia s'ha recuperat el portal primitiu, d'arc de mig punt de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestiment. Darrerament s'han fet diverses intervencions, com són la substitució de la coberta per una de nova de grans lloses, l'enguixat i pintat de l'interior o bé la supressió del paviment (en el moment de fer l'inventari era a base de grava). | 08176-6 | Pl. de Sant Andreu. Pujalt | Tot i ubicar-se fora del recinte emmurallat del poble de Pujalt, l'església documentada ja des de la primer meitat del segle XI, i exercint funcions parroquials, estava dins el terme del castell, anomenat llavors Puig Alt. L'església és esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic realitzada entre els anys 1025 i 1050. L'edifici actual no correspon al construït originàriament, atès que ha patit nombroses remodelacions fins a adquirir l'aspecte actual. Entre les acaballes del segle XVII i XVIII, es substituí l'absis de planta semicircular per un presbiteri de planta rectangular, es construïren capelles als laterals i s'edificà un nou campanar de planta poligonal, substituint l'anterior, que era d'espadanya. També es tapià el portal original situat a la façana meridional per donar accés a la façana de ponent mitjançant una nova porta adovellada, la qual s'ha reobert en unes reformes de rehabilitació de l'edifici dutes a terme durant l'any 2014. El campanar poligonal fou reformat parcialment l'any 1871. Cal destacar que durant la guerra civil española, l'església fou cremada a l'estiu de l'any 1936 i reconvertida en 'El Hogar del soldado' l'any 1938, com a lloc d'esbarjo per als soldats que s'allotjaven al campament militar situat al municipi. Al campanar s'hi va posar una sirena per avisar en cas d'atac enemic. | 41.7174900,1.4229600 | 368815 | 4619612 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58397 | Capella de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya; Alt Penedès, Baix Penedès; Garraf i Anoia. Barcelona: Enciclopedia Catalana. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona. | XIV-XVII | La façana posterior presenta una esquerda estructural. | La capella de la Puríssima Concepció és un edifici d'origen medieval construïda al costat del portal de Baix de la vila fortificada de Pujalt. En època moderna s'hi afegí el característic campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada de pedra. No presenta capelles laterals. El presbiteri està presidit per un notable retaule barroc, al costat del qual hi ha una porta que condueix a la sagristia, situada a la planta baixa de l'edifici contigu. No té cor, i la il·luminació de la nau es fa únicament per un òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral. A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge de la Verge emmarcada entre pilatres i un frontó de pedra motllurada. A la façana lateral s'alça el campanar d'espadanya de notables dimensions, obert amb tres ulls i amb coronament triangular. La mateixa façana lateral queda tapada en la seva pràctica totalitat per l'edifici de l'antic ajuntament. La façana posterior té una petita finestra amb forma de creu. El parament dels murs és la pedra vista, disposada en filades. | 08176-7 | Pl. del Pare Urbano Izquierdo. Pujalt | No està clara la construcció de la capella. Segons el reverent Jaume Corbatera, a les 'Notes Històriques Documentades de la Parròquia de Sant Andreu de Pujalt' de l'any 1924, esmenta que Hug de Cardona Anglesola, senyor de la vila, concedí l'alou del terreny a la població per tal de construir la capella l'any 1329, permís que atorgà el bisbe de Vic el 23 de juny del mateix any; mentre que l'historiador Antoni Pladevall a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' publicada l'any 1992, situa el moment de construcció a l'any 1399. L'historiador local Pau Llacuna també esmenta com a data de construcció l'any 1399, permís que concedí Hug II de Cardona. La construcció de la capella a l'interior del recinte emmurallat de la població es deu a la incomoditat que suposava tenir la parròquia de Sant Andreu fora de la població. Al segle XVII es construí el retaule dedicat a la Mare de Déu, el qual encara es conserva avui dia, i que representa una magnífica obra del barroc català a la comarca de l'Anoia. Durant la Guerra Civil, va servir com a centre cultural de la base d'instrucció militar de l'exèrcit republicà instal·lat al poble. | 41.7165700,1.4209600 | 368647 | 4619513 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58398 | Capella de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ponc | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, J. V. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A., dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>La capella romànica de Sant Ponç està situada prop de les ruïnes del castell de Pujalt, al costat d'un edifici de nova construcció. Es troba en estat ruïnós, si bé ha una part ha estat rehabilitada. Consta d'una sola nau amb l'absis semicircular, probablement coberta amb volta de canó, com s'ha reconstruït als peus del temple. Conserva els murs fins a mitja alçada, on s'observen diveses pilastres. El presbiteri té un petit altar de pedra i queda elevat de la resta a través de tres graons de pedra. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra amb arquivolta; al mur de tramuntana n'hi ha un altre de tapiat més senzill. El parament dels murs és la pedra vista disposada en filades.</p> | 08176-8 | C. de Sant Ponç. Pujalt | <p>Molt probablement, la capella formava part del conjunt arquitectònic del castell de Pujalt i per tant, tindria els seus orígens vers el segle XI, quan es documenta per primera vegada el castell. Tot i formar part del castell, el qual era domini del comtat de Berga, la capella, eclesiàsticament sempre va dependre del bisbat de Vic. A partir del segle XVI l'activitat eclesiàstica minvà fins al punt que la documentació sobre les visites pastorals no en donen gaires detalls, i finalment s'abandonà l'espai ja al segle XIX. Recentment i per iniciativa popular, s'ha realitzat una rehabilitació de la capella per tal de posar-la en valor i evitar la seva desaparició.</p> | 41.7174800,1.4210900 | 368660 | 4619614 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 58399 | Santa Magdalena de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lastor | AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Barcelona: Abadia de Montserrat. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997):Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'església romànica de Santa Magdalena està situada fora del recinte emmurallat de l'Astor. Va ser reformada al segle XVI, quan s'hi construí el campanar. Consta d'una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb arquivolta, amb un escut heràldic a sobre. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades. | 08176-9 | L'Astor | L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Santa Magdalena de l'Astor (Austor). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. L'església mai ha tingut estatus de parròquia i encara avui dia és sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. L'any 1520 l'església va ser reformada completament atorgant-li l'aspecte que encara conserva avui dia. | 41.6901200,1.4282600 | 369201 | 4616565 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de Sant Cosme i l'altra de Sant Damià (fitxa 74). Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58400 | Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-conill | AYMAMÍ, G. (2011): Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ): 'Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII', dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona. GAVÍN, JM. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XVII-XIX | L'església de Sant Vicenç de Conill va ser construïda al segle XVII i va ser reformada als segles XVIII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta de dues naus cobertes amb volta de creueria, separades entre si per un arc de mig punt. El presbiteri presenta una fornícula amb la imatge del Sant i un senzill altar. La nau lateral també presenta una fornícula. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb baranes de fusta. L'entrada al temple es fa a través d'un atri o vestíbul. A nivell exterior, presenta un frontis molt senzill. El portal és d'arc escarser de pedra carejada, on hi consta gravat l'anagrama de Crist i l'any '1803'. A cada costat hi ha un pedrís i a sobre una finestra d'arc de mig punt. La porta té gravat 'ANY 1859'. La façana queda rematada per una creu de pedra amb unes estisores en relleu a la base. A la part posterior s'hi adossa un campanar de torre d'un sol nivell, obert amb una finestra d'arc carpanell per costat. En un dels carreus de la cantonada de la façana posterior hi consta inscrit l'any '1775'. L'acabat exterior de l'església és la pedra vista. | 08176-10 | Pl. de l'Església. Conill | La primera notícia documental que tenim del temple data de l'any 1693, quan en una visita pastoral s'esmenta l'existència de dues esglésies, la vella i la parroquial. És possible però pensar que l'església es construí uns anys abans ja que l'any 1651 es contractà els serveis de l'escultor Joan Grau, per la construcció del retaule major de l'església de Conill. Tanmateix, en una visita pastoral de l'any 1681 s'esmenta l'altar dedicat al Sant Crist, el qual apareixerà en documents posteriors sempre vinculat a la nova església. La nova església parroquial es va construir per substituir l'anterior església de Sant Vicenç, situada a l'exterior de la població. No obstant, aquesta no deixà de desenvolupar les seves funcions fins a finals del segle XVIII, quan es traslladà el cementiri de l'antiga església a la nova. L'església situada a l'interior de la població, possiblement va patir diverses reformes al llarg del segle XIX com així evidencien les dues data que apareixen inscrites, 1803 i 1859. L'any 1936 es va destruir l'altar major construït per Joan Grau, el mateix autor que realitzà el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt. | 41.7255600,1.4608500 | 371983 | 4620451 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Hi ha una placa commemorativa on es llegeix: 'EN COMMEMORACIÓ DE LA VISITA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ EXCM. SR. ANTONI DALMAU I RIBALTA. CONILL A 8 DE JUNY DE 1986'. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58401 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XXI | Cal Senyoret és una casa pairal del segle XVI situada al nucli de Conill. A principi del segle XX s'hi va fer una reforma i ampliació notable que li van donar el seu aspecte actual. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual n'hi ha un altre d'arc pla sobre impostes. Sobre els seus eixos hi ha sengles finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té sortida a un balcó corregut amb baranes forjades. La façana queda pacialment tapada per un arc de passatge construït de forma perpendicular, que permet accedir al segon volum directament pel pis. S'obre a la planta baixa amb un arc carpanell de pedra, i s'obre amb una galeria per pis que es prolonga per la façana del segon volum. Al primer pis els pòrtics són d'arc de mig punt ceràmic i són de majors dimensions que les del segon. La major part de les obertures dels dos volums són d'arc rebaixat ceràmic, tot i que se'n conserven algunes d'antigues d'arc pla de pedra carejada, dues d'elles inscrites, amb un sol i amb l'any '1644'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que es troba sense revestir. Al costat de ponent hi ha un cos annex de dos nivells d'alçat. Al costat de migdia de la façana hi ha la capella de la casa, dedicada al Roser. A nivell interior, la casa ha estat reformada i adequada com a allotjament rural. | 08176-11 | C. del Pont, 5. Conill | La casa de Cal Senyoret està documentada des del segle XVI, quan pertanyia a la família Felip.L'any 1654 Esteve Felip feu construir la capella del Roser al costat de la casa. Al segle XIX Baltasar de Solà, senyor dels llocs i termes de Donzell i Rocamartí de l'Urgell, es va casar amb la pubilla. Aviat la casa passà a ser coneguda com a Cal Senyoret. | 41.7258000,1.4601100 | 371922 | 4620479 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58402 | Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XIX | La pintura interior es troba força deteriorada. | L'església de la Guàrdia Pilosa va ser construïda en època medieval, tot i que l'aspecte actual és el resultat d'una reforma feta entre els segles XVII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, dividida amb arcs torals i llunetes intercalades. Els arcs descansen sobre una cornisa que ressegueix la nau i descansa sobre pilastres. Presenta dues capelles laterals a mode de transcepte, i el presbiteri està ocupat per una tarima i un retaule amb altar. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb un arc carpanell que descansa sobre pilastres i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de l'òcul de la façana i de petites finestres laterals. La pintura interior, que imita carreus i ressalta els elements arquitectònics, es troba força deteriorada. A nivell exterior, és una església força austera. El portal d'accés és d'arc pla de pedra carejada, amb tres arcs motllurats en degradació. L'altre únic element de la façana és un petit òcul. En un angle de la façana posterior s'hi alça el campanar, de planta quadrangular i tres nivells. A la part superior s'obre amb un pòrtic per costat d'arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, enllaçades entre sí per una cornisa. El tractament dels murs de l'església és la pedra vista, entre la que destaca la del costat del portal, on són carreus escairats de mitjanes dimensions. | 08176-12 | Plaça de l'Església de la Guàrdia Pilosa | L'edifici actual de l'església respon a diferents reformes que patí el temple sobretot a partir dels segles XVII-XVIII. L'església apareix citada clarament per primer cop al testament de l'any 1078, quan Sendred Company (senyor del castell de Castellar, Aguilar de Segarra) feu una deixa a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. No es descarta però que l'església sigui anterior ja que el lloc de la Guàrdia Pilosa es documenta ja l'any 1022, quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill. També en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable al segon quart del segle XI es parla d'una parròquia amb el nom de 'Pelosa'. Així doncs l'església es configurà com a parròquia de ben aviat i encara avui dia exerceix les funcions parroquials. | 41.7065800,1.4708900 | 372781 | 4618329 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | A l'interior conserva dos retaules. El major, amb una talla policromada del segle XVII i el menor, amb una estructura arquitectònica del segle XVI. Al Museu Episcopal de Vic se'n conserva un altre de gòtic (veure fitxa 77). | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 58403 | Sant Joan de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-torres | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. | XIV-XVII | Està coberta de vegetació. | La capella de Sant Joan de les Torres va ser construïda en època medieval, probablement al segle XIV. Fou reconstruïda al segle XV i s'hi afegí el campanar al segle XVII. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i té la façana de migdia adossada a Ca l'Ermità. Només és visible la façana de llevant; les restants estan cobertes de vegetació. En aquesta hi ha un petit portal d'arc escarser ceràmic, que va ser incorporat posteriorment. A la part de ponent hi ha adossada la sagristia i en sobresurt un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-13 | Les Torres | Es tracta d'una petita capella sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt. La primera notícia que es té de l'edifici data de l'any 1329, tot i que és possible pensar que podria tenir un origen romànic. Durant els terratrèmols que afectaren Catalunya entre els anys 1427 i 1428 l'església quedà molt malmesa i s'hagué de reconstruir l'any 1428. En la visita pastoral de 1599 el bisbe Robuster va manar cobrir la capella i arranjar el seu campanar. Segons podem veure en les successives visites pastorals del segle XVII, la capella tenia priors que portaven un llibre de comptes on administraven les seves terres i llegats i en rendien comptes al rector. Probablement aquest càrrec el regentaven els propis veïns. Les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista, junt amb els exvots de les parets, foren retirades al segle XIX i es posà una nova imatge de la Divina Providència. L'any 1885 només s'hi celebraven 4 misses a l'any. El rector de Pujalt Mn. Jaume Corbatera, va manar fer reformes a la capella l'any 1917, entre les que consta que fou pintada per Josep Corrons de Manresa. Aleshores s'hi celebrava un aplec el dilluns de Sincogesma. Durant la Guerra Civil quedà malmesa, tot i que els objectes litúrgics foren custodiats a la masia Terrats. L'any 1945 s'hi celebrà missa de nou i segons Mn. Pladevall l'any 1977 encara hi havia culte. La capella està situada al veïnat de les Torres de la Ceriola. | 41.6989800,1.4158700 | 368188 | 4617568 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La campana ha estat robada recentment. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 58404 | Sant Joan de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-vilamajor | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'estat de l'església és bo, malgrat l'erosió de la clau del portal. | L'església de Sant Joan de Vilamajor és una construcció romànica, sobre la qual s'hi feren algunes reformes (obertura d'un nou portal i reforç amb contraforts) en època moderna, tot mantenint l'estructura original. És d'una sola nau de planta absidial, coberta amb volta de canó de pedra. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb l'extradós i les impostes motllurades. A la clau presenta una imatge en relleu, força erosionada, que s'ha identificat com a Sant Jordi. Els brancals del portal són de factura moderna, incorporats en la darrera restauració. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, on no conserva les campanes. Les façanes laterals estan reforçades amb tres i dos contraforts per banda; sota d'un d'aquests darrers s'hi entreveuen les restes del portal primitiu. A la mateixa façana en sobresurt un cos, probablement la sagristia. Pel que fa a l'absis, presenta arcuacions cegues, així com una finestra esqueixada. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa. | 08176-14 | Vilamajor | De la mateixa manera que l'església de Santa Magdalena de l'Astor, aquesta també fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. Està situada dins l'antic terme del castell de Vilamajor del que es conserva una torre al centre del nucli de població, absorbida per les cases actuals. Molt probablement l'església té els orígens vers les acaballes del segle X principis del segle XI, coincidint amb la construcció del castell de Vilamajor. La primera referència documental de l'església es remunta a l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Des d'aquest moment, al seu voltant hi havia la sagrera, com també un cementiri. Al segle XVII deixà d'ésser sufragània de l'església de Santa Maria de Segur per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. A cavall entre l'època medieval i moderna patí algunes reformes que comportaren la construcció de contraforts als laterals, eliminant així la porta d'accés original situada a la façana meridional; se li va afegir una capella lateral (sagristia actual) i es construí el nou accés a ponent amb la figura de Sant Jordi esculpida a la dovella central. L'aspecte actual de la capella i l'entorn és fruit de la última restauració realitzada l'any 2000. | 41.6771500,1.4279400 | 369148 | 4615125 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58405 | Cal Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pou | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XVII | Cal Pou és un gran casal d'origen medieval en un costat del qual s'integra l'arc de passatge que antigament tancava el recinte fortificat de l'Astor. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia, situada extramuralles, forma junt amb les cases contigües una placeta oberta. A l'extrem de llevant, formant part de la casa de Cal Pont, s'obre l'arc de passatge que dóna accés al nucli de l'Astor. Al costat hi ha el portal d'accés, descentrat en el frontis i d'arc rebaixat de pedra carejada, sobre el qual s'hi disposen de forma aleatòria diverses obertures de tipologia diversa. En destaca especialment una finestra d'època moderna situada al pis, amb motllures a l'intradós, així com la finestra lobulada d'estil gòtic que hi ha al segon pis. Aquesta darrera podria prodecir d'una edificació anterior. La façana lateral de llevant i la posterior presenten menor alçada a causa del desnivell del terreny i s'hi han construït diverses obertures de factura moderna imitant les antigues. La façana de ponent està tapada per una altra edificació. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, sense revestir. | 08176-15 | Pl. Alex Botines. L'Astor | 41.6896600,1.4271000 | 369103 | 4616516 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58406 | Cal Carulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carulla | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Cal Carulla és un casal d'origen medieval situat fora del recinte emmurallat de l'Astor i que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII. A finals del segle XX va reformar-se en la seva totalitat per adaptar-hi com a allotjament rural. Està constituïda per diversos volums; el principal enllaçat amb un annex per un pas cobert. La resta de volums també eren annexes agrícoles i actualment s'han habilitat com a allotjaments rurals. El volum principal és de planta rectangular, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'orienta al nord i es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal al centre d'arc de mig punt adovellat, amb l'intradós motllurat i dos escuts amb el motiu esborrat a la part superior. Sobre d'aquest hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes forjades. Al costat hi ha un altre finestral amb l'any '1745' inscrit. Des d'aquí surt un pas cobert perpendicular sostingut amb arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, sobre el qual hi ha una finestra amb l'any '1678' inscrit. La façana de llevant té una escala exterior adossada en paral·lel i que permet accedir directament pel pis. La part posterior, orientada a migdia, destaca especialment per un pas porticat, amb diferents trams coberts amb volta de mig punt de pedra i bigues de fusta, que segueix a la casa següent (La Figuera). Sota del segon tram hi ha una porta d'arc pla de pedra, amb la llinda invertida amb l'any '1639' inscrit. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestiment. A l'interior en destaca especialment el soterrani, on s'hi conserven diversos arcs apuntats gòtics. Pel que fa als annexes agrícoles, es troben tots reformats i adequats com a allotjament rural. | 08176-16 | L'Astor | 41.6895300,1.4275500 | 369140 | 4616500 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58407 | Arc de passatge del carrer de les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-del-carrer-de-les-voltes | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV | Les bigues d'alguns trams es troben deteriorades. | <p>Arc de passatge que s'obre a l'antiga rectoria de Pujalt, formant el carrer de les Voltes que comunica la plaça Urbano Izquierdo amb el carrer de Dalt. S'obre a la plaça en arc de mig punt de pedra col·locada a sardinell, que descansa sobre impostes. La part interior està formada per diferents trams coberts amb bigues de fusta, on s'intercalen tres arcs de mig punt de pedra col·locada a sardinell que descansen sobre impostes. Les parets que el delimiten són fetes de pedra escairada i presenten elements de notable interès, tals com espitlleres i un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. L'altre costat s'obre amb un arc irregular semblant a un arc rampant.</p> | 08176-17 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7167300,1.4208700 | 368640 | 4619531 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 58408 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | La coberta es troba en estat deficient i es troba força deteriorada per trobar-se deshabitada. | L'antic Ajuntament és un edifici construït en època moderna al costat de la capella de la Mare de Déu de la Concepció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. La façana s'obre amb dos portals amb llinda de fusta, un dels quals situat al pis i amb accés per unes escales de pedra adossades en paral·lel al mur de la capella. El pis superior s'obre amb un gran pòrtic. Sobre la coberta hi ha un petit cos on hi ha les restes de l'antic rellotge. La façana lateral, que antigament tenia adossat un altre edifici, només té una finestreta a la part superior. A la façana posterior hi ha dues finestres, la de la planta baixa d'arc de mig punt i que es correspon amb la sagristia, que ocupa part de la planta baixa d'aquest edifici. El parament dels murs és de pedra, sense revestir. | 08176-18 | Pl. Urbano Izquierdo. Pujalt | Durant la Guerra Civil l'edifici fou ocupat per la base d'instrucció del 18è cos de l'exèrcit republicà que s'instal·là a Pujalt. Junt amb la capella de la Concepció, foren utilitzats com a centre social i cultural. | 41.7166300,1.4208700 | 368640 | 4619520 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58409 | Sant Pere de la Tosquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-tosquella | CORBATERA, J. (1924). Notes històriques de la Vila i Parroquia de Sant Andreu de Pujalt. Sense editar. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | En ruïnes. | Les restes de l'església de Sant Pere de la Tosquella foren descobertes en obrir la carretera de Pujalt a Conill, prop del camí de Cal Català. Actualment es conserva part del mur septentrional i s'intueixen els murs restants coberts d'enderroc i que denoten un edifici de planta rectangular de 90m quadrats aproximadament. | 08176-19 | Ctra. N-141a | Segons mossèn Jaume Corbatera, l'any 1924 es va obrir la carretera de Calaf a Tarroja i es van localitzar les restes d'un convent i església, que segons tradició es corresponien a les de Sant Pere de Tosquella. | 41.7250900,1.4266900 | 369141 | 4620450 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58409-foto-08176-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58409-foto-08176-19-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58410 | Necròpolis medieval de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-medieval-de-vilamajor | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Diversos autors (1994). Acta histórica et archaeologia mediaevalia 14-15. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. ENRICH, J.; ENRICH, J. (1998): 'Necròpoli de Sant Joan de Vilamajor (Pujalt)' dins, Arqueologia medieval a l'Anoia. ACRAM. Pp. 60-61. ENRICH, J. ; SALES, J., ENRICH, J. (2003): 'Les Necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia : els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', dins II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès. Pp. 662-673. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XII | Es tracta d'una necròpolis situada a peu d'un camí antic, formada per setze enterraments datats d'època medieval. Es trobaven agrupats en disposició horitzontal. Dotze de les tombes són cistes no antropomorfes, de planta rectangular lleugerament trapezoïdal i fetes amb lloses. Les quatre restants estan parcialment excavades al terreny natural i presenten una estructura mixta. Només conservaven restes humanes deu tombes, que s'han identificat com a deu adults i sis infants. S'hi va localitzar una estela anepigràfica. | 08176-20 | Vilamajor | La necròpolis de Vilamajor va ser estudiada per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Es tracta d'un conjunt de setze enterraments de caixa de lloses (algunes aprofiten el fiter com a paret) disposades d'oest a est amb el cap a l'oest i en posició de decúbit supí. Un dels elements a destacar del conjunt cementirial és una estela anepigràfica formada per una pedra rectangular clavada a la capçalera d'una de les sepultures. L'absència de material ceràmic i d'una estructura d'habitacle propera, va comportar que es datessin seguint criteris tipològics de les tombes i que es relacionessin amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, tot i la seva llunyania. Així doncs es va proposar el segle XII com a datació de la necròpolis. | 41.6786300,1.4233200 | 368766 | 4615297 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58410-foto-08176-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58410-foto-08176-20-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58411 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-1 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Es tracta d'un jaciment no excavat situat al sud del nucli de La Guàrdia Pilosa. S'hi van localitzar tres martells de basalt i dues destrals sense material ceràmic que permetés obtenir una datació aproximada de les restes. També es van identificar fragments de ceràmica grisa d'època medieval, possiblement procedents del poblat de La Guàrdia Pilosa, atès que sembla tenir els orígens vers el segle XI. | 08176-21 | Coma de Sant Jaume | Va ser descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7051900,1.4700500 | 372708 | 4618175 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58411-foto-08176-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58411-foto-08176-21-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58412 | Soler Lladrús - Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-lladrus-ca-loliva-0 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIX/V | Es tracta d'un jaciment no excavat situat a uns camps de conreu prop de la masia de Ca l'Oliver, situada al terme de Calaf. Es tracta de fragments de ceràmica en superfície, d'època del bronze; ibèrica i romana, sense estructures identificades. També es va localitzar alguna destral, una dena i fragments d'ascles de sílex. | 08176-22 | La Guàrdia Pilosa | Va ser descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7074000,1.4833600 | 373820 | 4618401 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58413 | Jaciment de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-guardia-pilosa | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XII-XVIII | Durant els treballs de rebaix del subsòl a l'est del nucli de població de La Guàrdia Pilosa, varen aparèixer diverses restes arqueològiques que propiciaren l'excavació de l'espai en dues intervencions arqueològiques diferents dutes a terme la primera l'any 2000 i la segona l'any 2007. Es va identificar un edifici de planta rectangular amb murs de fins a 1'2m d'amplada, una tomba amb ressalt antropomorf a la capçalera i nombroses restes òssies humanes, així com abundants monedes que proporcionen una cronologia entre el segles XII i XVIII. El conjunt del jaciment s'ha identificat com les restes d'una església, probablement la Santa Anna, de la qual fa referència el llibre Catalunya Romànica. | 08176-23 | A l'est de la Guàrdia Pilosa | 41.7067800,1.4731200 | 372967 | 4618347 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com el jaciment de l'Església de Santa Maria - Santa Anna de la Guàrdia Pilosa. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58414 | Campament de l'Exèrcit Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-de-lexercit-popular | CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. | XX | A l'indret conegut com l'Obac de les Escomes s'hi localitzen les restes de la Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República, que va establir-se a la localitat el març de 1938. La intervenció arqueològica va posar al descobert diverses estructures del mateix, com són dues zones d'allotjaments (un barracot i sis tendes de campanya), refugis antiaeris subterranis, un povorí, nius d'ametralladores, zona esportiva, safareigs, camp de tir...La base també va utilitzar diversos edificis del nucli de Pujalt per a ús militar: l'antic ajuntament, la casa dels refugiats, oficina d'administració, centre cultural, Hogar del Soldado i Hospital. A més, també hi havia un refugi antiaeri al poble per la població civil. Després de la intervenció arqueològica es va museitzar el campament, tot contemplant la reconstrucció de barracots, latrines, tendes de campanya, i habitatges. | 08176-24 | Obac de les Escomes | La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. | 41.7229600,1.4186900 | 368471 | 4620226 | 1938 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58414-foto-08176-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58414-foto-08176-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Els refugis han estat consolidats i oberts a les visites, i el campament ha estat museïtzat i adaptat a la visita pública, amb itineraris a peu, plafons i restitucions de diversos elements (latrines, tendes suïses, un barracot, nius d'ametralladores....), a iniciativa municipal, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i del Memorial Democràtic. L'equipament porta el nom de Memorial de l'Exèrcit Popular i va ser inaugurat el 22 d'abril de 2007. L'actual Centre de Recepció de Visitants es construí posteriorment i s'inaugurà el 10 d'octubre de 2010. Els elements que formen part del campament s'han inventariat de forma específica amb fitxes independents. | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 58415 | Capella romànica de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-romanica-de-conill | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010). 'Estudi historic i arqueològic de l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt)', Urtx: revista cultural de l'Urgell, núm. 24. Tàrrega: Museu Comarcal de l'Urgell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XVIII | En estat ruïnós. | L'església romànica de Sant Vicenç de Conill va posar-se al descobert durant la intervenció arqueològica feta a l'indret conegut com el Pedró, on ja es coneixia l'existència d'estructures construïdes. La intervenció va permetre identificar una primera capella del segle XI, sobre la qual es va construir al segle XII la capella romànica de planta rectangular amb l'absis semicircular. Aquesta va mantenir-se amb pocs canvis (el campanar va convertir-se en capella) fins a finals del segle XVIII, quan es va esfondrar i se'n va anar perdent el rastre. | 08176-25 | El Pedró | L'església apareix documentada per primera vegada en un document datable entre els anys 1025 i 1050. Es tracta d'una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix Conill. A la segona meitat del segle XI l'església formava part de les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XVII es construí la nova església parroquial a l'interior del poble, deixant l'església vella en segon lloc, però encara en funcionament ja que l'any 1685 estava a càrrec del Mas Piquer. A finals del segle XVIII deixa de funcionar i és abandonada, coincidint amb el trasllat del cementiri a la nova església. L'any 2007 l'Ajuntament de Pujalt en va promoure l'excavació arqueològica, que van dirigir Cristian Folch i Jordi Gibert. S'hi van identificar un total de sis fases constructives. | 41.7264600,1.4633100 | 372190 | 4620547 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com l'Església Vella de Sant Vicenç de Conill. De forma errònia, se l'ha anomenat Santa Maria de Conill, que apareix a la documentació antiga i que probablement era la capella castral. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml