Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
58481 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-pujalt XIV-XX <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> 08176-91 Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 94|98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58483 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-jaume-de-la-guardia-pilosa XIX-XX <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa des de principi del segle XIX fins a principi del XX. Concretament, hi trobem els llibres de comptes del culte de l'arxiprestat de calaf. Estan escrits en català i castellà.</p> 08176-93 Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58482 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-conill XVII-XX <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Conill des de l'època moderna fins a principi del segle XX. Concretament, hi trobem els llibres d'administració i correspondència. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> 08176-92 Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58535 Torre del Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cavaller <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> XI L'interior és ple de runa i pateix deficiències estructurals. <p>Actualment el castell de Vilamajor es coneix com la Torre del Cavaller. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, del qual tant la façana de llevant com meridional com part de la septentrional han quedat integrades dins les edificacions actuals. Aquest fet no pot ser molt tardà ja que segons testimonis orals, al voltant de la torre hi havia un carreró que l'envoltava en tot el seu perímetre. L'accés a la fortificació estava situat a llevant i va ser tapiat recentment per l'ampliació de l'edifici de Cal Carulla i que tindria els orígens vers l'època moderna. Pel nord se li adossa l'edifici de Ca la Mestressa i pel sud l'edifici de Cal Ravasé. La torre conserva una alçada aproximada d'entre 6 i 7 metres i està farcida amb runa i terra en seva totalitat. A la part superior de la façana de ponent s'hi observen dues espitlleres i una obertura amb arc de mig punt tapiada, les quals són visibles des de l'interior de l'edifici de Cal Ton, el qual s'adossa a la façana de ponent només a l'alçada de la segona planta mitjançant una estança sustentada per un embigat de fusta i una arcada de mig punt.</p> 08176-145 Vilamajor <p>Tant la torre del cavaller o castell de Vilamajor, com l'església de Sant Joan de Vilamajor semblaria que es podrien haver bastit al mateix moment, ja que el propi procés de reconquesta implicava la construcció d'una fortificació per tal d'assegurar-se el control d'un territori i la construcció d'un edifici religiós atès que en aquest procés hi participà l'església catòlica de forma molt activa. Així doncs tot i que les primeres notícies documentals referents a l'església de Sant Joan de Vilamajor daten de l'any 1157, és versemblant creure que tant la torre com l'església podrien tenir els orígens vers les acaballes del segle X o inicis del segle XI, ja que és en aquest període quan es configura la frontera del comtat de Cerdanya-Berga i que transcorre per les poblacions de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. No serà fins l'any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat.</p> 41.6773000,1.4274200 369105 4615143 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-03 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 119|85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58466 Compartiment de retaule de l'Astor https://patrimonicultural.diba.cat/element/compartiment-de-retaule-de-lastor XV <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un compartiment de retaule procedent de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 98 x 81,2 x 5 cm. S'hi representa la imatge de Sant Agustí d'Hipona en l'actitud d'estudiós, com a Pare de l'Església. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'escola tarragonina.</p> 08176-76 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Bo Legal i física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 93 52 2.2 1781 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58467 Retaule de la Guàrdia Pilosa al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-guardia-pilosa-al-museu-episcopal-de-vic XV La part dreta del retaule es troba força deteriorada. <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule procedent de l'església de la Guàrdia Pilosa. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 208 x 151,5 x 10,5 cm. S'hi representa la Mare de Déu i l'Infant, amb un emmarcament amb traceria gòtica. Es creu que el seu autor és el Mestre de la Guàrdia Pilosa.</p> 08176-77 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar l'any 1900.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Regular Legal i física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret Mestre de la Guàrdia Pilosa La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 93 52 2.2 1773 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58464 Imatges de Santa Magdalena de l'Astor al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-santa-magdalena-de-lastor-al-museu-episcopal-de-vic XIII Estan erosionades, especialment la de Sant Cosme. <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dues imatges procedents de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta de dues talles romàniques de fusta policromada, una identificada com a Sant Cosme i l'altra com a Sant Damià. La imatge de Sant Cosme vesteix túnica i sosté un vas; la de Sant Damià vesteix túnica i mantell i sosté un pot amb tapa cilíndrica. Totes dues figures presenten dos forats, que indiquen que probablement anaven fixades a un retaule o tríptic.</p> 08176-74 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. Les imatges de Sant Cosme i Sant Damià procedents de de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Regular Legal i física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 1773 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58445 Esteles funeràries discoïdals https://patrimonicultural.diba.cat/element/esteles-funeraries-discoidals <p>Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007.</p> XIII-XVIII <p>Al costat del cementiri i de l'església de la Guàrdia Pilosa s'hi localitzen set esteles funeràries discoïdals. Es tracta de monuments funeraris fets de pedra, amb la part superior amb forma de disc sobre una base trapezoïdal. A la part frontal hi ha gravades creus i d'altres motius, alguns no identificats a causa de l'erosió. Estan col·locades sobre un suport de ferro que en permet la rotació.</p> 08176-55 La Guàrdia Pilosa <p>Es tracta de set esteles de forma discoïdals localitzades a l'antic cementiri, darrere l'església de Sant Jaume, les quals es van museïtzar l'any 2007 per tal de ser visitades. Aquest tipus d'element indicatiu d'una sepultura al subsòl, és utilitzat a Catalunya des del segle XII i fins el segle XVIII, sense canvis estilístics evidents que permetin una distinció clara entre les primerenques i les últimes, per tant es tracta d'esteles de difícil adscripció cronològica. Com a motius decoratius poden presentar diferents símbols com creus, motius geomètrics, escuts o símbols d'oficis.</p> 41.7064500,1.4708000 372773 4618314 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic Inexistent 2022-06-29 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret Estan acompanyades d'un cartell identificatiu. 94|85 53 2.3 2484 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58407 Arc de passatge del carrer de les Voltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-del-carrer-de-les-voltes <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> XIV Les bigues d'alguns trams es troben deteriorades. <p>Arc de passatge que s'obre a l'antiga rectoria de Pujalt, formant el carrer de les Voltes que comunica la plaça Urbano Izquierdo amb el carrer de Dalt. S'obre a la plaça en arc de mig punt de pedra col·locada a sardinell, que descansa sobre impostes. La part interior està formada per diferents trams coberts amb bigues de fusta, on s'intercalen tres arcs de mig punt de pedra col·locada a sardinell que descansen sobre impostes. Les parets que el delimiten són fetes de pedra escairada i presenten elements de notable interès, tals com espitlleres i un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. L'altre costat s'obre amb un arc irregular semblant a un arc rampant.</p> 08176-17 C. de les Voltes. Pujalt 41.7167300,1.4208700 368640 4619531 08176 Pujalt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58443 Creu de terme de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-conill XVI No es conserva la creu i està força erosionada. <p>Creu de terme situada a peu del camí de Sant Martí Sesgueioles a Conill. És feta de pedra i es troba mutilada, havent perdut la part de la creu. Conserva el fust de secció hexagonal i base quadrangular, on hi ha un escut en relleu amb un conill i unes tisores. A sobre hi ha un capitell octogonal tallada a cada cara amb figures de sants dins de fornícules. El fust està fixat sobre un bloc de pedra quadrangular.</p> 08176-53 Camí de Sant Martí Sesgueioles a Conill 41.7257900,1.4582400 371767 4620480 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58443-foto-08176-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58443-foto-08176-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58443-foto-08176-53-3.jpg Legal Modern|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 94|93 47 1.3 1781 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58493 Creu processional de Sant Vicenç de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-vicenc-de-conill XVII <p>Creu processional barroca obrada en plata Té la canya llisa amb una magolla esfèrica amb decoració vegetal. La creu és de perfil flordelisat amb frondes i els braços decorats amb motius vegetals. A l'anvers presenta un medalló per braç, amb el Crist crucificat al centre. Al revers, té quatre medallons més i la Verge amb el Nen al centre.</p> 08176-103 Església de Sant Vicenç de Conill 41.7255200,1.4608200 371981 4620446 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 96|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58667 Fons documental de Pujalt al Centro Documental de la Memoria Histórica https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-al-centro-documental-de-la-memoria-historica <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XX <p>El Centre Documental de la Memòria Històrica disposa de nombrosos documents generats entre els anys 1936 i 1939, referents a incautacions dutes a terme a diferents municipis de la comarca de l'Anoia, entre els que hi apareix Pujalt. També disposa de documents corresponents a la constitució de l'ajuntament de Pujalt entre els anys 1936 i 1937.</p> 08176-277 Centro Documental de la Memoria Histórica. C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca <p>El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' va ser creat l'any 2007 amb l'objectiu d'organitzar i recuperar tots els fons documentals compresos durant el període històric de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fins la Constitució de l'any 1978. Té la seu a Salamanca i depèn del Ministeri de Cultura de l'Estat Espanyol.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2021-04-23 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58394 Castell de Montesquiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> XIV Es troba en estat ruïnós. <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> 08176-4 Serra de Montesquiu <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> 41.6940500,1.4249000 368929 4617006 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 93|85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58494 Retaule de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-jaume-de-la-guardia-pilosa XVII <p>El retaule de l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa està situat al seu absis. Es composa de dos nivells i de tres eixos, presidit per una gran fornícula que acull la imatge de Sant Jaume. El segon pis queda sostingut per mènsules i està profusament decorat amb volutes i cornises entre les que s'intercalen els sants. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> 08176-104 Església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa 41.7065800,1.4708600 372778 4618329 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58494-foto-08176-104-1.jpg Inexistent Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental 2020-01-16 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 96 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58495 Retaule de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-purissima-concepcio <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona.</p> XVII <p>El retaule de la capella de la Concepció està situat al seu absis. Es composa de dos nivells i de tres eixos, presidit per una fornícula que acull la imatge de la Mare de Déu. La fornícula està custodiada per una columna salomònica per costat, que sostenen un frontó partit. Als eixos laterals, els frontons són triangulars. El segon nivell està presidit per la imatge del Pare Etern, emmarcada entre columnes estriades i una orla per costat on s'hi llegeix. 'ANY 1686'. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> 08176-105 Capella de la Puríssima Concepció de Pujalt <p>L'inici de la construcció del retaule data del 4 de maig de 1638, quan els jurats de la vila i l'escultor Joan Grau de Manresa, signaren el contracte. En la construcció del retaule hi col·laboraren també l'escultor Josep Torres i el fuster Pau Sunyer. Després d'aturar-se les obres l'any 1640 a causa de la Guerra dels Segadors i per diverses penúries que passà la població de Pujalt a causa de la sequera i de dues plagues de llagosta, es reprengueren les tasques a les acaballes del segle XVII i es finalitzà la policromia i daurat l'any 1686, data que consta als dos carrers intermedis de l'obra.</p> 41.7165500,1.4209500 368646 4619511 1686 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret Joan Grau 96|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58560 Gegants de la Guàrdia Pilosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-guardia-pilosa XX <p>Els gegants de la Guàrdia Pilosa s'anomenen Anna i Jaume. El gegant representa un guerrer amb casc, capa i faixa. La geganta va vestida de donzella i sosté un pom de flors.</p> 08176-170 Església de Sant Jaume <p>Els gegants de la Guàrdia Pilosa van estrenar el seu ball durant la Festa Major de l'any 2009.</p> 41.7066600,1.4708900 372781 4618337 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58560-foto-08176-170-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Social 2020-01-09 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58522 Goigs a Il·luminat, Fructuós, Beata i Veneranda https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-illuminat-fructuos-beata-i-veneranda <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XIX Ja no es canten. <p>Els goigs als Gloriosos Sants Màrtirs Il·luminat, Fructuós Bisbe, Beata i Veneranda es veneraven a l'església de Santa Maria (de Durfort?, de Conill?) de la parròquia de Pujalt. Se'n conserva una versió editada entre els anys 1824 i 1869 a la impremta de Soler Hermanos de Vic. Comença així: 'Martirs Sants, que en vostre pit Portau los dons del Senyor, Inflamaumos l'esperit Ab foch del divino amor. (...)'</p> 08176-132 Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Sense ús 2020-01-24 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58573 Goigs dels Sants Màrtirs https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-martirs <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XX <p>Els goigs dels Sants Màrtirs Justino, Benet, Severa, Candia, Celestino, Feliciano, Victorià, Gaudiós, Concordia i Aurelia es veneren a l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Se'n conserven una versió editada durant la segona meitat del segle XX. Comença així: 'Puig ab corona de gloria sòu en lo Cel coronats: Mártirs Benaventurats teniunos en la memoria. Vostra constancia probá. Com en la fornal al or, ab grans penas y rigor lo cruel é ínich tirá: pero quedáren frustrats sos intens, cosa es notoria.(...)'</p> 08176-183 Santa Magdalena de l'Astor 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58668 Goigs de Sant Andreu de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-de-pujalt <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XVIII-XX <p>Els goigs en honor a l'apòstol Sant Andreu, patró de Pujalt, es cantaven el dia de la seva festivitat, el 27 d'abril. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi hau una edició revisada de 1971 que es remet a un exemplar antic, probablement del segle XVIII, feta per l'estamper Joan Pla al carrer dels Cotoners de Barcelona. Segons s'explica en una nota històrica feta pel prevere Valentí Miserachs, únicament difereix del text antic per la incorporació de la darrera estrofa. Comença així: 'De Jesús deixeble amat, Patró nostre puix sou vós! Sigueu-nos sempre advocat, sant Andreu molt gloriós. De Betsaida natural, essent destre pescador caleu xarxa amb més braó dins el pèlag divinal. Si molts homes heu pescat n'està el Cel sempre joiós. (...)' pregau per nos al Senyor, Vicens Benaventurat nostre Patrò, y Protector. De Guesca fou natural, Ciutat noble en Aragò, per servir al Eternal, estudiareu ab fervor: Isquereu assenyalat, com de tant gran preceptor (...)'.</p> 08176-278 Sant Andreu de Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58668-foto-08176-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58668-foto-08176-278-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98|94 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58521 Goigs a Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XX <p>Els goigs en honor al bisbe i màrtir Sant Ponç , venerat a l'església romànica de Pujalt, es canten el dia 11 de maig. Se'n conserven una versió editada l'any 1983 a Vilanova i la Geltrú, per Ricard Vives i Sabaté. Comença així: 'Puix a Pujalt sou com vera font de fe, sense minvant: Sant Ponç, amb mà mitjancera, siau-nos guia constant. De pares gentils naixéreu, i d'un llinatge preclar; Vós que en feliç jorn vinguéreu, com do cèlic i preclar. Vostra aparició primera, al diable causà espant.(...)'</p> 08176-131 Sant Andreu de Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 1983 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58492 Imatge de Sant Vicenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-vicenc XVII <p>En una fornícula de la capella lateral de l'església de Sant Vicenç de Conill s'hi conserva una imatge barroca de Sant Vicenç de Conill. És feta de plata i sosté palma de màrtir en una mà i la mola recolzada al terra amb l'altra, com a atributs propis del Sant. La corona que porta presenta una delicada ornamentació floral. Tot i que se'n desconeix l'autoria, fou obra d'un mestre argenter de Barcelona, tal com indica la inscripció '+BAR'.</p> 08176-102 Església de Sant Vicenç de Conill 41.7255200,1.4608200 371981 4620446 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58492-foto-08176-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58492-foto-08176-102-2.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-10 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 96|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58460 Escut heràldic de Santa Magdalena de l'Astor https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-santa-magdalena-de-lastor XV Es troba molt erosionat i està esquerdat. <p>Escut heràldic situat en una pedra que hi ha sobre el portal de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. El camper és quarterat i està tallat en alt relleu. Els motius heràldics estan molt erosionats, tot i que s'hi distingueixen faixes dentades al primer i al quart quarter.</p> 08176-70 Església de Santa Magdalena de l'Astor 41.6901100,1.4281900 369195 4616564 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58460-foto-08176-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58460-foto-08176-70-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 85 47 1.3 1769 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58393 Castell de la Guàrdia Pilosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> XI Es troba en estat ruïnós. <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> 08176-3 Guàrdia Pilosa <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> 41.7072900,1.4702900 372732 4618408 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 92|85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58497 Goigs a la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-tarros-i-de-les-neus <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XIX <p>Goigs en honor a la Verge de la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus, venerada a l'església de Sant Andreu de Pujalt . Se'n conserven una versió editada l'any 1877, a la impremta de Torras, a la plaça del Bonsuccés. Comença així: 'Del Sol de justicia Aurora, Causa de nostra alegria: Del Tarros Vérge Maria defensáunos en tota hora. La humana naturalesa, per lo pecat, se trobaba com terra seca, y clamaba que vinguésseu, gran Princesa, sabent que reparadora rosada per vos tindria. (...)'</p> 08176-107 Sant Andreu de Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 1877 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58666 Fons documental de Pujalt a l'Archivo Histórico Nacional https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larchivo-historico-nacional <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XVIII-XX <p>L'Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons de varis documents que fan referència al municipi de Pujalt, dividit en 3 seccions que enumerem seguidament: Fiscalia del Tribunal Suprem (diversos documents pertanyents al partit judicial d'Igualada entre els anys 1940 i 1968); Col·lecció de segells en tinta (segell de l'any 1876 de l'Ajuntament Constitucional de Pujalt); Consell de Castella (document referent a l'estat de les cobraries i congregacions corresponent al partit judicial de Cervera entre els anys 1770 i 1771).</p> 08176-276 Archivo Histórico Nacional <p>L'Archivo Histórico Nacional va ser creat l'any 1866 per tal de preservar la documentació provinent d'institucions suprimides (administratives, eclesiàstiques, econòmiques, etc...) fruit de la reforma de l'administració pública durant el canvi de l'antic règim al Règim Liberal. La primera seu s'instal·là a l'edifici de la Reial Acadèmia de la Història. L'any 1896 fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus i finalment, l'any 1953 s'instal·là al complex del Consell Superior d'Investigacions Científiques.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 56 3.2 1773 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58665 Fons documental de Pujalt a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larxiu-de-la-corona-darago <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XIV-XX <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons de 46 documents que fan referència al municipi de Pujalt, dividit en 7 seccions que enumerem seguidament: Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya (10 documents entre 1344 i 1727); Reial Audiència de Catalunya (17 documents referents a causes judicials entre els anys 1600 i 1844); Generalitat de Catalunya (1 document d'admissió pel batlle i regidors de Pujalt de la carta de poder del Regent de la Reial Audiència Leonardo Gutiérrez l'any 1728); Marquès de Monistrol (5 documents referents a compraventa de terres entre els anys 1500 i 1501); Delegació Provincial d'Hisenda de Barcelona (7 documents cadastrals entre els anys 1948 i 1953); Arxiu Reial (Reial Cancelleria) (5 documents entre els anys 1237 i 1252, referents a permutes, venta de drets i documents nupcials; Mapes i plànols (1 plànol esquemàtic de la Guàrdia Pilosa de l'any 1798).</p> 08176-275 Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018 Barcelona <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. Al segle XIX l'arxiu es traslladà al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 s'inaugurà la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 94|98 56 3.2 1773 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58469 Mare de Déu de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-purissima-concepcio <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona.</p> XIV <p>La Mare de Déu de la Concepció presideix el retaule major de la Capella de la Concepció de Pujalt. Es tracta d'una imatge gòtica policromada feta de marbre, que representa la Mare de Déu amb el Nen en braços, que sosté un llibre. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'anomenada escola de Lleida.</p> 08176-79 Capella de la Puríssima Concepció de Pujalt <p>Es desconeix la seva procedència, però la seva aparició va lligada a la construcció del retaule; segons una llegenda tardana, la imatge va ser trobada vers l'any 1600 en un lloc conegut com la Coma d'en Roig. Durant la guerra civil espanyola, la imatge va ser malmesa parcialment trencant els caps de la Mare de Déu i del nen Jesús. Aleshores va ser traslladada a l'Ajuntament i l'any 1939 es va traslladar a Manresa, per ser restaurada i retornada al municipi l'any següent.</p> 41.7165000,1.4209400 368645 4619505 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-3.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-13 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 93|85 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58398 Capella de Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ponc <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, J. V. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A., dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> XI-XII Es troba en estat ruïnós. <p>La capella romànica de Sant Ponç està situada prop de les ruïnes del castell de Pujalt, al costat d'un edifici de nova construcció. Es troba en estat ruïnós, si bé ha una part ha estat rehabilitada. Consta d'una sola nau amb l'absis semicircular, probablement coberta amb volta de canó, com s'ha reconstruït als peus del temple. Conserva els murs fins a mitja alçada, on s'observen diveses pilastres. El presbiteri té un petit altar de pedra i queda elevat de la resta a través de tres graons de pedra. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra amb arquivolta; al mur de tramuntana n'hi ha un altre de tapiat més senzill. El parament dels murs és la pedra vista disposada en filades.</p> 08176-8 C. de Sant Ponç. Pujalt <p>Molt probablement, la capella formava part del conjunt arquitectònic del castell de Pujalt i per tant, tindria els seus orígens vers el segle XI, quan es documenta per primera vegada el castell. Tot i formar part del castell, el qual era domini del comtat de Berga, la capella, eclesiàsticament sempre va dependre del bisbat de Vic. A partir del segle XVI l'activitat eclesiàstica minvà fins al punt que la documentació sobre les visites pastorals no en donen gaires detalls, i finalment s'abandonà l'espai ja al segle XIX. Recentment i per iniciativa popular, s'ha realitzat una rehabilitació de la capella per tal de posar-la en valor i evitar la seva desaparició.</p> 41.7174800,1.4210900 368660 4619614 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 92|85 45 1.1 1781 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58513 Torre de Cal Terrats https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-terrats XII Els nivells superiors han estat adaptats com a habitatge. <p>La masia de Cal Terrats va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval, que va quedar integrada dins l'estructura de la casa. És una torre de planta quadrangular que es conserva almenys fins al primer pis. La part més ben conservada és el soterrani, on s'identifica l'estructura quadrangular, amb murs de carreus escairats de notable amplada. A cada costat s'hi observa una espitllera amb esplandit. Malgrat la integració de la torre dins la casa, es pot accedir al seu interior, com també seguir dos dels panys de mur; un d'ells des d'una nau allargada on s'endevina una estructura rectangular coberta a dues aigües i que estaria relacionada amb la construcció. L'amplada dels murs de la torre és encara palesa a la planta pis de la casa.</p> 08176-123 Masia de Cal Terrats <p>El topònim dels veïnats de les Torres de Més Amunt i les Torres de Més Avall apunta a que originalment hi hauria hagut diverses torres. Una d'elles ha estat indentificada dins la masia de Cal Terrats.</p> 41.6996300,1.4156700 368172 4617640 08176 Pujalt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 119|85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58392 Portal i murs de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> XIV-XVIII <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> 08176-2 C. de les Voltes. Pujalt 41.7166100,1.4210300 368653 4619517 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58391 Castell de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pujalt <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> XI Es troba en estat ruïnós. <p>Les restes del castell de Pujalt es troben encimbellades sobre el nucli antic de la població. A nivell de superfície, tan sols s'observen dos panys de mur fets de carreus irregulars disposats en filades, situats en els marges de ponent i de tramuntana.Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A la part superior hi ha un dipòsit modern de formigó.</p> 08176-1 C. Castell de Pujalt, s/n. Pujalt <p>A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials. Al segle XIX ja consta com a derruït.</p> 41.7175200,1.4207600 368632 4619619 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret També es coneix com La Mota. 85|92 1754 1.4 1771 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58395 Castell de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> XI Se'n conserven poques restes. <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> 08176-5 Plaça del Castell. Nucli de Conill <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> 41.7259400,1.4601800 371928 4620494 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58484 Fons fotogràfic de Pujalt a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pujalt-a-larxiu-nacional-de-catalunya XX A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha el fons fotogràfic de Montserrat Segarra Zacarini, dins el qual en trobem diverses imatges de Pujalt. En concret, es tracta de divuit fotografies fetes l'any 1982 de diversos indrets del terme: l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, el poble de Conill, la capella de la Concepció de Pujalt, l'església de Sant Andreu de Pujalt, restes de la muralla de Pujalt, el carrer de les Voltes de Pujalt, els pous dels Horts d'en Gomar i vistes generals del municipi. 08176-94 Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès El fons Montserrat Sagarra Zacarini es conservà a l'estudi de l'autora al barri de Gràcia de Barcelona fins que va ser adquirit pel Departament de Presidència el desembre de 1994. El fons ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat a aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 1982 08176 Pujalt Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58414 Campament de l'Exèrcit Popular https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-de-lexercit-popular CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. XX A l'indret conegut com l'Obac de les Escomes s'hi localitzen les restes de la Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República, que va establir-se a la localitat el març de 1938. La intervenció arqueològica va posar al descobert diverses estructures del mateix, com són dues zones d'allotjaments (un barracot i sis tendes de campanya), refugis antiaeris subterranis, un povorí, nius d'ametralladores, zona esportiva, safareigs, camp de tir...La base també va utilitzar diversos edificis del nucli de Pujalt per a ús militar: l'antic ajuntament, la casa dels refugiats, oficina d'administració, centre cultural, Hogar del Soldado i Hospital. A més, també hi havia un refugi antiaeri al poble per la població civil. Després de la intervenció arqueològica es va museitzar el campament, tot contemplant la reconstrucció de barracots, latrines, tendes de campanya, i habitatges. 08176-24 Obac de les Escomes La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. 41.7229600,1.4186900 368471 4620226 1938 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58414-foto-08176-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58414-foto-08176-24-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret Els refugis han estat consolidats i oberts a les visites, i el campament ha estat museïtzat i adaptat a la visita pública, amb itineraris a peu, plafons i restitucions de diversos elements (latrines, tendes suïses, un barracot, nius d'ametralladores....), a iniciativa municipal, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i del Memorial Democràtic. L'equipament porta el nom de Memorial de l'Exèrcit Popular i va ser inaugurat el 22 d'abril de 2007. L'actual Centre de Recepció de Visitants es construí posteriorment i s'inaugurà el 10 d'octubre de 2010. Els elements que formen part del campament s'han inventariat de forma específica amb fitxes independents. 98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58669 Niu de metralladores del Campament de l'Exèrcit Popular I https://patrimonicultural.diba.cat/element/niu-de-metralladores-del-campament-de-lexercit-popular-i CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. XX A la part superior del Campament de l'Exèrcit Popular de Pujalt s'hi van instal·lar dos nius de metralladores. El primer és de planta circular, fet de pedra lligada amb morter i excavat al terreny natural. A la part central té un pilar circular de pedra i morter on es fixava la metralladora i que permetia el moviment circular per apuntar a totes direccions. Un banc de pedra recorria reforçava l'estructura interior. Al costat hi havia unes barraques destinades a guardar la munició. 08176-279 Bosc de les Escomes La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. 41.7226000,1.4180500 368417 4620187 1938 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58669-foto-08176-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58669-foto-08176-279-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58679 Niu de metralladores del Campament de l'Exèrcit Popular II https://patrimonicultural.diba.cat/element/niu-de-metralladores-del-campament-de-lexercit-popular-ii CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. XX A la part superior del Campament de l'Exèrcit Popular de Pujalt s'hi van instal·lar dos nius de metralladores. El primer és de planta circular, fet de pedra lligada amb morter i excavat al terreny natural. A la part central té un pilar circular de pedra i morter on es fixava la metralladora i que permetia el moviment circular per apuntar a totes direccions. Un banc de pedra recorria reforçava l'estructura interior. Al costat hi havia unes barraques destinades a guardar la munició. 08176-289 Bosc de les Escomes La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. 41.7206600,1.4221800 368757 4619965 1938 08176 Pujalt Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58644 Estela funerària de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria-de-pujalt XVIII Té les vores erosionades i està tacada amb morter. A la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament de Pujalt s'hi conserven diversos objectes antics, entre els qual hi ha una estela funerària. Es tracta d'un monument funerari fet de pedra, de la qual se'n conserva la part superior amb forma de disc. A la part frontal hi ha gravada una creu de malta i l'any '1792' intercalat. 08176-254 Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt 41.7171800,1.4223500 368764 4619578 08176 Pujalt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58644-foto-08176-254-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58641 Picota de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/picota-de-pujalt XIV-XVIII A la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament de Pujalt s'hi conserven diversos objectes antics, entre els qual hi ha una picota. És una estructura longitudinal de fusta, on hi ha tres parells de forats, dos dels quals de petites dimensions, suposem per subjectar infants o persones menudes. 08176-251 Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt Antigament, les picotes eren utilitzades per subjectar els delinqüents i sovint per sotmetre'ls a càstigs públics. 41.7171800,1.4223500 368764 4619578 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58641-foto-08176-251-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58650 Marges de la vinya de Cal Saravalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-la-vinya-de-cal-saravalls XVIII-XX Alguns murs presenten pedres despreses. A la vinya de Cal Seravalls s'hi conserven diversos murs de feixa de notables dimensions, fets de pedra seca. En un d'ells s'observen cinc fornícules, on antigament s'hi col·locaven ruscs d'abelles. 08176-260 Les Censades 41.6942900,1.4057900 367339 4617062 08176 Pujalt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58650-foto-08176-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58650-foto-08176-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58650-foto-08176-260-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98|94 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58416 Col·lecció del Campament de l'Exèrcit Republicà https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-campament-de-lexercit-republica http://www.exercitpopular.org/Centre%20recepcio%20visitants.htm XX Al Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular hi ha exposada una col·lecció d'objectes relacionats amb el campament republicà. Es tracta de peces recollides en les excavancions arqueològiques realitzades al lloc, com també del material que han cedit els familiars d'antics soldats. S'ha classificat segons la seva tipologia en Vida Militar, El dia a dia, Alimentació i Relació familiar. Hi trobem munició, galons, llibretons, fotografies, material constructiu, llibrets, roba, plats, ampolles, monedes, etc. Destaca una insígnia metàl·lica, amb agulla imperdible, de la Generalitat republicana, amb l'escut de la Generalitat i la llegenda 'Preparem-nos', que va aparèixer a les excavacions. La Generalitat feia lliurament d'aquesta insígnia als soldats quan ingressaven a l'exèrcit 08176-26 Centre d'Interpretació del Campament. Obac de les Escomes El Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular va ser inaugurat el 10 d'octubre de l'any 2010. El projecte va ser finançat per l'Ajuntament de Pujalt, el Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Interior del Govern d'Espanya. Té una exposició permanent on s'expliquen el context històric i la vida al campament republicà de Pujalt i que s'estructura en els següents apartats: cronologia, el perquè, la vida al campament, el comandant, Joan Olivé Porter i Castelao. Una sala audiovisual completa el contingut de l'exposició. 41.7202400,1.4239800 368906 4619916 08176 Pujalt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58468 Col·lecció de material arqueològic de la necròpolis de Vilamajor al Museu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-necropolis-de-vilamajor-al-museu-comarcal-de-lanoia Al Museu la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'hi conserva material arqueològic procedent de Pujalt. En concret, es tracta de restes d'animals localitzats a la necròpolis de Vilamajor. 08176-78 Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58660 Barraca del Pla dels Campaments https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-dels-campaments XVIII-XX En estat ruïnós i cobert de vegetació. Al Pla dels Campaments hi ha les restes d'una barraca. És de planta rectangular i conserva part dels murs perimetrals, que són fets de pedra lligada amb morter. La coberta està totalment enderrocada. L'entorn i l'interior estan coberts de vegetació. 08176-270 Pla dels Campaments 41.7210000,1.4194000 368526 4620007 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58660-foto-08176-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58660-foto-08176-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58660-foto-08176-270-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58661 Pallissa i corral del Pla dels Campaments https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-corral-del-pla-dels-campaments XVIII-XX En estat ruïnós i cobert de vegetació. Al Pla dels Campaments hi ha les restes d'una pallissa i un corral. Són d'estructura rectangular i conserven part dels murs perimetrals, que són fets de pedra lligada amb morter. L'entorn i l'interior estan coberts de vegetació. 08176-271 Pla dels Campaments 41.7209400,1.4191700 368507 4620001 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58661-foto-08176-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58661-foto-08176-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58661-foto-08176-271-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58518 Mausoleu de Josefa Mallol https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-de-josefa-mallol XX Al final del cementiri de Pujalt trobem el mausoleu de la família Mallol. És un cos de planta rectangular que presenta una obertura frontal d'arc de mig punt amb dues arquivoltes i columnetes als brancals. La reixa metàl·lica que tanca el mausoleu té les inicials 'J M' a la part superior. La resta del mur és de pedra lligada amb morter disposada en filades, amb una franja vertical a cada costat de carreus encoixinats. A l'interior està cobert amb volta rebaixada, que descansa sobre una cornisa motllurada i decorada amb motius vegetals. Al fons de la nau hi ha un altar; al terra hi ha una trapa que condueix a la cripta, amb tres nínxols per banda. 08176-128 Cementiri de Pujalt Cal Mallol va ser una de les cases pairals més importants de la contrada. 41.7169700,1.4293200 369343 4619544 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58518-foto-08176-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58518-foto-08176-128-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58555 Alzina de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-conill XX Alzina situada a l'entrada de Conill. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut, amb dues vesses i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida. 08176-165 Carrer de l'Alzina. Conill 41.7252400,1.4598800 371902 4620417 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58555-foto-08176-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58555-foto-08176-165-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58676 Alzina de Cal Pont https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-pont XX Alzina situada al vessant oest del turó on es troba la masia de Cal Pont, a tocar del camí que comunica la finca amb el camí de Gàver. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut, amb una vessa i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida. 08176-286 Camí de Cal Pont al camí de Gàver 41.7038000,1.4064800 367416 4618117 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58676-foto-08176-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58676-foto-08176-286-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58649 Horts i basses del Cugul https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-i-basses-del-cugul XVIII-XX Cobert de vegetació. Antiga zona d'horta que estava formada per diverses petites parcel·les i una bassa quadrangular de pedra. La primera bassa, feta de grans carreus, fou ampliada vers al sud amb parets de pedra. Més tard, encara s'hi construí una altra bassa ovalada, amb les parets recobertes amb lona. A l'altre costat del camí encara es poden veure els petits horts. Actualment, tot el conjunt es troba en estat d'abandó i cobert de vegetació. 08176-259 Camí de Sant Martí Sesgueioles a Pujalt 41.7048500,1.4759100 373195 4618129 08176 Pujalt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58649-foto-08176-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58649-foto-08176-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58649-foto-08176-259-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret Per les característiques dels carreus de la primera bassa, podrien prodecir del castell de la Guàrdia Pilosa 98|94 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58453 Festa de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-purissima-concepcio COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. XX Antigament a Pujalt es celebraven dues festes majors, la gran que era la d'estiu i la petita que era la d'hivern. La d'hivern es celebrava el dia de la Puríssima Concepció i amb els anys ha anat perdent protagonista en detriment de la d'estiu. Tot i així, en l'actualitat encara es celebra una missa solemne a la seva capella. 08176-63 Capella de la Concepció de Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58471 Esquellots https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellots COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. XIX-XX Ja no es fa. Antigament era costum a Pujalt de fer els anomenats 'esquellots'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan aquests no feien una convidada al jovent del poble. Aleshores cada vespre es presentaven davant de casa seva amb tota mena de trastos fent un gran xivarri. Els esquellots duraven fins que aquests pagaven, i cada dia que passava havien de pagar un duro més. 08176-81 Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
58477 Aplec de Sant Joan de les Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-les-torres SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. XVII-XIX Ja no s'hi va. Antigament, el dia de Sant Joan es celebrava el tradicional aplec a Sant Joan de les Torres. Els veïns de les masies de les Torres i els de Pujalt hi anaven a peu per assistir a la missa solemne. 08176-87 Veïnat de les Torres Tenim notícies documentals que al segle XVII ja s'hi celebrava l'aplec. L'any 1917 Mn. Jaume Corbatera ja diu que l'aplec feia poc que s'havia deixat de celebrar. 41.6990400,1.4157600 368179 4617574 08176 Pujalt Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:47
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 194,71 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc