Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58392 | Portal i murs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XVIII | <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> | 08176-2 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7166100,1.4210300 | 368653 | 4619517 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58396 | Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pujalt | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, Josep Vicenç (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Andreu és un edifici d'origen medieval situat fora de l'antic recinte emmurallat de Pujalt. Entre els segles XVIII i XIX l'estructura romànica fou notablement reformada, amb l'obertura d'un nou portal, la construcció de capelles laterals i la substitució de l'absis per un de quadrangular i la construcció d'un campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó enguixada. Presenta tres capelles laterals en un costat i una en l'altre, formada per un gran arc apuntat de pedra. La part del presbiteri està definida per un altar modern i la imatge del patró damunt d'una peana. Darrera d'aquest hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb volta de creueria i delimitat amb una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de dos òculs i dues petites finestres, una d'elles geminada. A nivell exterior, el frontis és molt auster, obert únicament amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Fa uns anys, sobre el portal encara s'hi podia llegir amb lletres blaves 'HOGAR DEL SOLDADO', testimoni de l'ús que va tenir durant la Guerra Civil, tot i que pràcticament ha desaparegut. Al costat nord de la façana s'alça el campanar de quatre nivells, els dos inferiors quadrangulars i els superiors poligonals. Presenta quatre obertures de mig punt al nivell superior i està rematat per una barana metàl·lica on hi consta l'any '1924'. També consta l'any '1871' gravat en una pedra de la base. A la façana de migdia s'ha recuperat el portal primitiu, d'arc de mig punt de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestiment. Darrerament s'han fet diverses intervencions, com són la substitució de la coberta per una de nova de grans lloses, l'enguixat i pintat de l'interior o bé la supressió del paviment (en el moment de fer l'inventari era a base de grava). | 08176-6 | Pl. de Sant Andreu. Pujalt | Tot i ubicar-se fora del recinte emmurallat del poble de Pujalt, l'església documentada ja des de la primer meitat del segle XI, i exercint funcions parroquials, estava dins el terme del castell, anomenat llavors Puig Alt. L'església és esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic realitzada entre els anys 1025 i 1050. L'edifici actual no correspon al construït originàriament, atès que ha patit nombroses remodelacions fins a adquirir l'aspecte actual. Entre les acaballes del segle XVII i XVIII, es substituí l'absis de planta semicircular per un presbiteri de planta rectangular, es construïren capelles als laterals i s'edificà un nou campanar de planta poligonal, substituint l'anterior, que era d'espadanya. També es tapià el portal original situat a la façana meridional per donar accés a la façana de ponent mitjançant una nova porta adovellada, la qual s'ha reobert en unes reformes de rehabilitació de l'edifici dutes a terme durant l'any 2014. El campanar poligonal fou reformat parcialment l'any 1871. Cal destacar que durant la guerra civil española, l'església fou cremada a l'estiu de l'any 1936 i reconvertida en 'El Hogar del soldado' l'any 1938, com a lloc d'esbarjo per als soldats que s'allotjaven al campament militar situat al municipi. Al campanar s'hi va posar una sirena per avisar en cas d'atac enemic. | 41.7174900,1.4229600 | 368815 | 4619612 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58399 | Santa Magdalena de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lastor | AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Barcelona: Abadia de Montserrat. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997):Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'església romànica de Santa Magdalena està situada fora del recinte emmurallat de l'Astor. Va ser reformada al segle XVI, quan s'hi construí el campanar. Consta d'una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb arquivolta, amb un escut heràldic a sobre. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades. | 08176-9 | L'Astor | L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Santa Magdalena de l'Astor (Austor). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. L'església mai ha tingut estatus de parròquia i encara avui dia és sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. L'any 1520 l'església va ser reformada completament atorgant-li l'aspecte que encara conserva avui dia. | 41.6901200,1.4282600 | 369201 | 4616565 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de Sant Cosme i l'altra de Sant Damià (fitxa 74). Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58400 | Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-conill | AYMAMÍ, G. (2011): Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ): 'Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII', dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona. GAVÍN, JM. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XVII-XIX | L'església de Sant Vicenç de Conill va ser construïda al segle XVII i va ser reformada als segles XVIII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta de dues naus cobertes amb volta de creueria, separades entre si per un arc de mig punt. El presbiteri presenta una fornícula amb la imatge del Sant i un senzill altar. La nau lateral també presenta una fornícula. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb baranes de fusta. L'entrada al temple es fa a través d'un atri o vestíbul. A nivell exterior, presenta un frontis molt senzill. El portal és d'arc escarser de pedra carejada, on hi consta gravat l'anagrama de Crist i l'any '1803'. A cada costat hi ha un pedrís i a sobre una finestra d'arc de mig punt. La porta té gravat 'ANY 1859'. La façana queda rematada per una creu de pedra amb unes estisores en relleu a la base. A la part posterior s'hi adossa un campanar de torre d'un sol nivell, obert amb una finestra d'arc carpanell per costat. En un dels carreus de la cantonada de la façana posterior hi consta inscrit l'any '1775'. L'acabat exterior de l'església és la pedra vista. | 08176-10 | Pl. de l'Església. Conill | La primera notícia documental que tenim del temple data de l'any 1693, quan en una visita pastoral s'esmenta l'existència de dues esglésies, la vella i la parroquial. És possible però pensar que l'església es construí uns anys abans ja que l'any 1651 es contractà els serveis de l'escultor Joan Grau, per la construcció del retaule major de l'església de Conill. Tanmateix, en una visita pastoral de l'any 1681 s'esmenta l'altar dedicat al Sant Crist, el qual apareixerà en documents posteriors sempre vinculat a la nova església. La nova església parroquial es va construir per substituir l'anterior església de Sant Vicenç, situada a l'exterior de la població. No obstant, aquesta no deixà de desenvolupar les seves funcions fins a finals del segle XVIII, quan es traslladà el cementiri de l'antiga església a la nova. L'església situada a l'interior de la població, possiblement va patir diverses reformes al llarg del segle XIX com així evidencien les dues data que apareixen inscrites, 1803 i 1859. L'any 1936 es va destruir l'altar major construït per Joan Grau, el mateix autor que realitzà el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt. | 41.7255600,1.4608500 | 371983 | 4620451 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Hi ha una placa commemorativa on es llegeix: 'EN COMMEMORACIÓ DE LA VISITA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ EXCM. SR. ANTONI DALMAU I RIBALTA. CONILL A 8 DE JUNY DE 1986'. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58401 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XXI | Cal Senyoret és una casa pairal del segle XVI situada al nucli de Conill. A principi del segle XX s'hi va fer una reforma i ampliació notable que li van donar el seu aspecte actual. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual n'hi ha un altre d'arc pla sobre impostes. Sobre els seus eixos hi ha sengles finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té sortida a un balcó corregut amb baranes forjades. La façana queda pacialment tapada per un arc de passatge construït de forma perpendicular, que permet accedir al segon volum directament pel pis. S'obre a la planta baixa amb un arc carpanell de pedra, i s'obre amb una galeria per pis que es prolonga per la façana del segon volum. Al primer pis els pòrtics són d'arc de mig punt ceràmic i són de majors dimensions que les del segon. La major part de les obertures dels dos volums són d'arc rebaixat ceràmic, tot i que se'n conserven algunes d'antigues d'arc pla de pedra carejada, dues d'elles inscrites, amb un sol i amb l'any '1644'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que es troba sense revestir. Al costat de ponent hi ha un cos annex de dos nivells d'alçat. Al costat de migdia de la façana hi ha la capella de la casa, dedicada al Roser. A nivell interior, la casa ha estat reformada i adequada com a allotjament rural. | 08176-11 | C. del Pont, 5. Conill | La casa de Cal Senyoret està documentada des del segle XVI, quan pertanyia a la família Felip.L'any 1654 Esteve Felip feu construir la capella del Roser al costat de la casa. Al segle XIX Baltasar de Solà, senyor dels llocs i termes de Donzell i Rocamartí de l'Urgell, es va casar amb la pubilla. Aviat la casa passà a ser coneguda com a Cal Senyoret. | 41.7258000,1.4601100 | 371922 | 4620479 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58404 | Sant Joan de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-vilamajor | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'estat de l'església és bo, malgrat l'erosió de la clau del portal. | L'església de Sant Joan de Vilamajor és una construcció romànica, sobre la qual s'hi feren algunes reformes (obertura d'un nou portal i reforç amb contraforts) en època moderna, tot mantenint l'estructura original. És d'una sola nau de planta absidial, coberta amb volta de canó de pedra. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb l'extradós i les impostes motllurades. A la clau presenta una imatge en relleu, força erosionada, que s'ha identificat com a Sant Jordi. Els brancals del portal són de factura moderna, incorporats en la darrera restauració. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, on no conserva les campanes. Les façanes laterals estan reforçades amb tres i dos contraforts per banda; sota d'un d'aquests darrers s'hi entreveuen les restes del portal primitiu. A la mateixa façana en sobresurt un cos, probablement la sagristia. Pel que fa a l'absis, presenta arcuacions cegues, així com una finestra esqueixada. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa. | 08176-14 | Vilamajor | De la mateixa manera que l'església de Santa Magdalena de l'Astor, aquesta també fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. Està situada dins l'antic terme del castell de Vilamajor del que es conserva una torre al centre del nucli de població, absorbida per les cases actuals. Molt probablement l'església té els orígens vers les acaballes del segle X principis del segle XI, coincidint amb la construcció del castell de Vilamajor. La primera referència documental de l'església es remunta a l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Des d'aquest moment, al seu voltant hi havia la sagrera, com també un cementiri. Al segle XVII deixà d'ésser sufragània de l'església de Santa Maria de Segur per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. A cavall entre l'època medieval i moderna patí algunes reformes que comportaren la construcció de contraforts als laterals, eliminant així la porta d'accés original situada a la façana meridional; se li va afegir una capella lateral (sagristia actual) i es construí el nou accés a ponent amb la figura de Sant Jordi esculpida a la dovella central. L'aspecte actual de la capella i l'entorn és fruit de la última restauració realitzada l'any 2000. | 41.6771500,1.4279400 | 369148 | 4615125 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58405 | Cal Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pou | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XVII | Cal Pou és un gran casal d'origen medieval en un costat del qual s'integra l'arc de passatge que antigament tancava el recinte fortificat de l'Astor. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia, situada extramuralles, forma junt amb les cases contigües una placeta oberta. A l'extrem de llevant, formant part de la casa de Cal Pont, s'obre l'arc de passatge que dóna accés al nucli de l'Astor. Al costat hi ha el portal d'accés, descentrat en el frontis i d'arc rebaixat de pedra carejada, sobre el qual s'hi disposen de forma aleatòria diverses obertures de tipologia diversa. En destaca especialment una finestra d'època moderna situada al pis, amb motllures a l'intradós, així com la finestra lobulada d'estil gòtic que hi ha al segon pis. Aquesta darrera podria prodecir d'una edificació anterior. La façana lateral de llevant i la posterior presenten menor alçada a causa del desnivell del terreny i s'hi han construït diverses obertures de factura moderna imitant les antigues. La façana de ponent està tapada per una altra edificació. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, sense revestir. | 08176-15 | Pl. Alex Botines. L'Astor | 41.6896600,1.4271000 | 369103 | 4616516 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58406 | Cal Carulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carulla | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Cal Carulla és un casal d'origen medieval situat fora del recinte emmurallat de l'Astor i que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII. A finals del segle XX va reformar-se en la seva totalitat per adaptar-hi com a allotjament rural. Està constituïda per diversos volums; el principal enllaçat amb un annex per un pas cobert. La resta de volums també eren annexes agrícoles i actualment s'han habilitat com a allotjaments rurals. El volum principal és de planta rectangular, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'orienta al nord i es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal al centre d'arc de mig punt adovellat, amb l'intradós motllurat i dos escuts amb el motiu esborrat a la part superior. Sobre d'aquest hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes forjades. Al costat hi ha un altre finestral amb l'any '1745' inscrit. Des d'aquí surt un pas cobert perpendicular sostingut amb arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, sobre el qual hi ha una finestra amb l'any '1678' inscrit. La façana de llevant té una escala exterior adossada en paral·lel i que permet accedir directament pel pis. La part posterior, orientada a migdia, destaca especialment per un pas porticat, amb diferents trams coberts amb volta de mig punt de pedra i bigues de fusta, que segueix a la casa següent (La Figuera). Sota del segon tram hi ha una porta d'arc pla de pedra, amb la llinda invertida amb l'any '1639' inscrit. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestiment. A l'interior en destaca especialment el soterrani, on s'hi conserven diversos arcs apuntats gòtics. Pel que fa als annexes agrícoles, es troben tots reformats i adequats com a allotjament rural. | 08176-16 | L'Astor | 41.6895300,1.4275500 | 369140 | 4616500 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58410 | Necròpolis medieval de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-medieval-de-vilamajor | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Diversos autors (1994). Acta histórica et archaeologia mediaevalia 14-15. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. ENRICH, J.; ENRICH, J. (1998): 'Necròpoli de Sant Joan de Vilamajor (Pujalt)' dins, Arqueologia medieval a l'Anoia. ACRAM. Pp. 60-61. ENRICH, J. ; SALES, J., ENRICH, J. (2003): 'Les Necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia : els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', dins II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès. Pp. 662-673. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XII | Es tracta d'una necròpolis situada a peu d'un camí antic, formada per setze enterraments datats d'època medieval. Es trobaven agrupats en disposició horitzontal. Dotze de les tombes són cistes no antropomorfes, de planta rectangular lleugerament trapezoïdal i fetes amb lloses. Les quatre restants estan parcialment excavades al terreny natural i presenten una estructura mixta. Només conservaven restes humanes deu tombes, que s'han identificat com a deu adults i sis infants. S'hi va localitzar una estela anepigràfica. | 08176-20 | Vilamajor | La necròpolis de Vilamajor va ser estudiada per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Es tracta d'un conjunt de setze enterraments de caixa de lloses (algunes aprofiten el fiter com a paret) disposades d'oest a est amb el cap a l'oest i en posició de decúbit supí. Un dels elements a destacar del conjunt cementirial és una estela anepigràfica formada per una pedra rectangular clavada a la capçalera d'una de les sepultures. L'absència de material ceràmic i d'una estructura d'habitacle propera, va comportar que es datessin seguint criteris tipològics de les tombes i que es relacionessin amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, tot i la seva llunyania. Així doncs es va proposar el segle XII com a datació de la necròpolis. | 41.6786300,1.4233200 | 368766 | 4615297 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58410-foto-08176-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58410-foto-08176-20-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58411 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-1 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Es tracta d'un jaciment no excavat situat al sud del nucli de La Guàrdia Pilosa. S'hi van localitzar tres martells de basalt i dues destrals sense material ceràmic que permetés obtenir una datació aproximada de les restes. També es van identificar fragments de ceràmica grisa d'època medieval, possiblement procedents del poblat de La Guàrdia Pilosa, atès que sembla tenir els orígens vers el segle XI. | 08176-21 | Coma de Sant Jaume | Va ser descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7051900,1.4700500 | 372708 | 4618175 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58411-foto-08176-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58411-foto-08176-21-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58412 | Soler Lladrús - Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-lladrus-ca-loliva-0 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIX/V | Es tracta d'un jaciment no excavat situat a uns camps de conreu prop de la masia de Ca l'Oliver, situada al terme de Calaf. Es tracta de fragments de ceràmica en superfície, d'època del bronze; ibèrica i romana, sense estructures identificades. També es va localitzar alguna destral, una dena i fragments d'ascles de sílex. | 08176-22 | La Guàrdia Pilosa | Va ser descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7074000,1.4833600 | 373820 | 4618401 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58413 | Jaciment de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-guardia-pilosa | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XII-XVIII | Durant els treballs de rebaix del subsòl a l'est del nucli de població de La Guàrdia Pilosa, varen aparèixer diverses restes arqueològiques que propiciaren l'excavació de l'espai en dues intervencions arqueològiques diferents dutes a terme la primera l'any 2000 i la segona l'any 2007. Es va identificar un edifici de planta rectangular amb murs de fins a 1'2m d'amplada, una tomba amb ressalt antropomorf a la capçalera i nombroses restes òssies humanes, així com abundants monedes que proporcionen una cronologia entre el segles XII i XVIII. El conjunt del jaciment s'ha identificat com les restes d'una església, probablement la Santa Anna, de la qual fa referència el llibre Catalunya Romànica. | 08176-23 | A l'est de la Guàrdia Pilosa | 41.7067800,1.4731200 | 372967 | 4618347 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com el jaciment de l'Església de Santa Maria - Santa Anna de la Guàrdia Pilosa. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58414 | Campament de l'Exèrcit Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-de-lexercit-popular | CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. | XX | A l'indret conegut com l'Obac de les Escomes s'hi localitzen les restes de la Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República, que va establir-se a la localitat el març de 1938. La intervenció arqueològica va posar al descobert diverses estructures del mateix, com són dues zones d'allotjaments (un barracot i sis tendes de campanya), refugis antiaeris subterranis, un povorí, nius d'ametralladores, zona esportiva, safareigs, camp de tir...La base també va utilitzar diversos edificis del nucli de Pujalt per a ús militar: l'antic ajuntament, la casa dels refugiats, oficina d'administració, centre cultural, Hogar del Soldado i Hospital. A més, també hi havia un refugi antiaeri al poble per la població civil. Després de la intervenció arqueològica es va museitzar el campament, tot contemplant la reconstrucció de barracots, latrines, tendes de campanya, i habitatges. | 08176-24 | Obac de les Escomes | La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. | 41.7229600,1.4186900 | 368471 | 4620226 | 1938 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58414-foto-08176-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58414-foto-08176-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Els refugis han estat consolidats i oberts a les visites, i el campament ha estat museïtzat i adaptat a la visita pública, amb itineraris a peu, plafons i restitucions de diversos elements (latrines, tendes suïses, un barracot, nius d'ametralladores....), a iniciativa municipal, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i del Memorial Democràtic. L'equipament porta el nom de Memorial de l'Exèrcit Popular i va ser inaugurat el 22 d'abril de 2007. L'actual Centre de Recepció de Visitants es construí posteriorment i s'inaugurà el 10 d'octubre de 2010. Els elements que formen part del campament s'han inventariat de forma específica amb fitxes independents. | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 58416 | Col·lecció del Campament de l'Exèrcit Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-campament-de-lexercit-republica | http://www.exercitpopular.org/Centre%20recepcio%20visitants.htm | XX | Al Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular hi ha exposada una col·lecció d'objectes relacionats amb el campament republicà. Es tracta de peces recollides en les excavancions arqueològiques realitzades al lloc, com també del material que han cedit els familiars d'antics soldats. S'ha classificat segons la seva tipologia en Vida Militar, El dia a dia, Alimentació i Relació familiar. Hi trobem munició, galons, llibretons, fotografies, material constructiu, llibrets, roba, plats, ampolles, monedes, etc. Destaca una insígnia metàl·lica, amb agulla imperdible, de la Generalitat republicana, amb l'escut de la Generalitat i la llegenda 'Preparem-nos', que va aparèixer a les excavacions. La Generalitat feia lliurament d'aquesta insígnia als soldats quan ingressaven a l'exèrcit | 08176-26 | Centre d'Interpretació del Campament. Obac de les Escomes | El Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular va ser inaugurat el 10 d'octubre de l'any 2010. El projecte va ser finançat per l'Ajuntament de Pujalt, el Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Interior del Govern d'Espanya. Té una exposició permanent on s'expliquen el context històric i la vida al campament republicà de Pujalt i que s'estructura en els següents apartats: cronologia, el perquè, la vida al campament, el comandant, Joan Olivé Porter i Castelao. Una sala audiovisual completa el contingut de l'exposició. | 41.7202400,1.4239800 | 368906 | 4619916 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58417 | Cal Pont de Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pont-de-vilaltella | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | Cal Pont és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII, tot i que va ser durant la primera meitat del segle XX quan se li va donar l'aparença actual. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés és d'arc carpanell ceràmic, con ho són les dues finestres dels pisos, que es situen sobre el mateix eix. Bona part de la façana principal està tapada per un cos adossat de dos nivells d'alçat, que al pis representa una prolongació d'una sala i una terrassa i a la planta baixa corrals. Aquest cos presenta dos grans portals d'arc carpanell ceràmic que dónen sortida a la terrassa, entre els quals hi ha una pedra on hi consta: ' S. C. 1928'. La part de les golfes s'obre amb òculs ceràmics. La façana posterior també presenta un cos adossat, que constitueix una eixida i presenta una cisterna amb una corriola. Les poques obertures d'aquesta façana també són d'arc carpanell ceràmic. A nivell interior, hem de destacar els arcs ogivals de pedra, d'estil gòtic, que sostenen la planta baixa de la construcció. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç. A l'entorn de la masia hi ha un gran nombre d'edificis annexes, tots ells datats de la primera meitat del segle XX (tal com consta en sengles inscripcions). Alguns són de dimensions notables, són fets de pedra i estan coberts amb volta de canó. També trobem un hort i un safareig tancats amb un mur de pedra situats en una feixa davant la casa. | 08176-27 | Camí de Cal Pont | En el fogatge de 1553 hi consta 'Joan Lordella de Vilaltell', que probablement es correspon amb el que més tard seria Cal Pont de Vilaltell. | 41.7047000,1.4079500 | 367540 | 4618215 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58418 | Cal Llobet dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-dels-plans | XX | Cal Llobet és una masia del segle XX construïda a peu de la carretera de Pujalt a l'Astor. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, feta d'uralita. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla ceràmic, amb una petita obertura romboïdal a les golfes. Pel que fa a la resta de façanes, únicament presenta obertures la de xaloc, igualment d'arc pla ceràmic. A la façana de mestral hi ha adossada una petita cisterna. Entre aquesta façana i la posterior s'hi adossen dos cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs és la pedra vista, lligada amb morter, mentre que els cossos annexes estan arrebossats amb ciment. | 08176-28 | Carretera de Pujalt a l'Astor, s/n | 41.7098600,1.4427400 | 370445 | 4618735 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58418-foto-08176-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58418-foto-08176-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58418-foto-08176-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58419 | Cal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catala | XX | Cal Català és una masia que ha estat reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. Està constituïda per dos volums diferenciats, que s'adossen formant una 'L'. El volum principal presenta dos cossos: el central en forma de torre, de tres nivells d'alçat i coberta a quatre vessants; el lateral de dos nivells i coberta a un vessant que fa el desaiguat al lateral. Totes les obertures d'aquest volum són de factura moderna, excepte una del lateral de pedra carejada. El segon volum correspon a la masoveria i s'adossa de forma perpendicular al primer. És de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants. Aquí la major part de les obertures també són d'arc pla de factura moderna, excepte dos portals d'arc escarser arrebossat. El parament dels murs és la pedra vista. A pocs metres hi ha una pallissa de notables dimensions i un pou. | 08176-29 | Cal Català, s/n | 41.7262200,1.4256200 | 369054 | 4620577 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58419-foto-08176-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58419-foto-08176-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58419-foto-08176-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58421 | Cal Vilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilet | XX | Cal Vilet és una casa construïda al segle XX. És de planta rectangular i s'hi adossen diversos coberts i un cos annex d'un sol nivell d'alçat que s'ha adaptat com a habitatge. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08176-31 | Cal Vilet, s/n | 41.7175600,1.4171100 | 368329 | 4619629 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58421-foto-08176-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58421-foto-08176-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58421-foto-08176-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58426 | Cal Saravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saravalls | http://www.parroquiescalaf.com/index.php/parroquies/pujalt | XIV-XX | Cal Saravalls és una masia d'origen medieval que ha estat reformada al segle XX. És un edifici de planta rectangular, perpendicular a la masia de Cal Rubio. Es composa de diversos cossos de planta baixa i pis, d'un i dos vessants. El frontis està unificat i presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat, una de les quals té un ampit de pedra motllurada. Una part de la façana està tapada per un cos d'un nivell d'alçat, amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. A l'altre extrem de la façana hi ha un gran portal de factura moderna i al costat té un contrafort. El parament dels murs és la pedra, que es troba revestida amb morter. Davant la casa hi ha una gran era, amb dos cossos annexes de pedra. | 08176-36 | Les Torres de Més Avall | El mas Saravalls probablement es correspon amb l'antic mas Ces Valls, que ja apareix en la documentació de l'any 1329. | 41.6943400,1.4112700 | 367795 | 4617059 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58432 | Cal Mitjanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mitjanes | XX | Cal Mitjanes és una casa aïllada del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla ceràmic excepte el portal d'arc carpanell. Els finestrals del pis tenen sortira a balcons amb baranes de forja. Les golfes s'obren amb tres òculs ceràmics. El ràfec està acabat amb una imbricació decorativa de rajols ceràmics. En un extrem de la façana s'hi conserva un petit fragment de l'arrebossat que revestia la façana, actualment de pedra vista, on hi ha senyals de metralla. A la part interior de la porta, a l'arrebossat de la paret, hi ha gravada la data '1922'. | 08176-42 | L'Astor | Segons un testimoni oral, es tracta d'una pallissa reformada entre els anys 1920 i 1922 per adaptar-la a vivenda. Durant la guerra civil la casa va ser objecte d'impactes d'artilleria, ja que l'exèrcit nacional va divisar soldats republicans que circulaven pel camí que hi ha a la banda nord de l'edifici. Davant d'això, disparà diversos morters que impactaren a l'edifici, danyant la teulada i deixant impactes de metralla a la façana, que el propietari ha volgut mantenir com a testimoni. | 41.6910900,1.4254800 | 368971 | 4616677 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58432-foto-08176-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58432-foto-08176-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58432-foto-08176-42-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58435 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-1 | XX | Cal Vila és una casa construïda al primer terç del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc carpanell, que s'emmarca amb una motllura sinuosa. Els finestrals del pis tenen sortida a sengles balcons sostinguts amb mènsules i delimitats amb baranes forjades. Les golfes s'obren amb òculs ovalats. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb els nivells de forjats, les cantonades i els emmarcaments de les obertures de diferent tonalitat. A banda i banda de la porta d'entrada hi ha un pedrís. Al costat de la casa hi ha diversos cossos annexes de construcció posterior. | 08176-45 | L'Astor | Segons un testimoni oral, el constructor que va construir aquest edifici fou el mateix que edificà Cal Mitjanes; d'aquí que ambdues cases comparteixin pràcticament la mateixa fesomia. Un cop finalitzada la primera, edificà la segona. | 41.6908900,1.4293300 | 369291 | 4616649 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58435-foto-08176-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58435-foto-08176-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58435-foto-08176-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Anteriorment aquesta casa s'anomenava Cal Frare. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58437 | Cal Vila- Cal Massover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-cal-massover | XX | Cal Vila - Cal Massover és un edifici d'ús agrícola construït al segle XX. A banda i banda té adossades naus de construcció moderna, quedant la façana encaixada enmig. És de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis únicament presenta un gran portal d'arc carpanell ceràmic i una finestra d'arc pla a sobre. La part de les façanes laterals que queden lliures i la posterior presenten poques obertures, totes d'arc pla. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, que es troba sense revestir. | 08176-47 | L'Astor | 41.6908900,1.4297600 | 369327 | 4616648 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 58438 | Cal Joan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-pau | http://www.caljoanpau.cat/ | XX | Cal Joan Pau és una masia construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures ceràmiques, totes d'arc pla excepte el portal d'arc escarser. El finestral central té sortida a un petit balcó de baranes forjades, i té a sobre una pedra inscrita: 'J.C./ AÑO /1913'. A les façanes laterals s'hi adossen cossos d'un sol nivell d'alçat i un porxo. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestir. | 08176-48 | Conill | Va ser construïda l'any 1913 per Josep Calmet com a habitatge pels masovers, la família Soler. La seva família hi va viure molts anys, fins que finalment quedà buida. Amb la voluntat de recuperar la casa familiar, l'any 2004 començà a restaurar-se. Des del 2006 funciona com a allotjament rural. | 41.7266900,1.4679500 | 372576 | 4620566 | 1913 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58438-foto-08176-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58438-foto-08176-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58438-foto-08176-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58439 | Cal Piqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pique | XX | Cal Piqué és una masia d'origen medieval que ha estat reconstruïda a finals del segle XX, tot ampliant-la i incorporant noves obertures. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra, totes de factura moderna. Les finestes del pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. A les golfes hi ha una única obertura biforada d'arcs lobulats i columneta central, també de factura moderna. A la façana de llevant s'hi adossa un cos de planta baixa i pis de nou amb un balcó corregut al pis. Entre aquesta façana i la posterior hi ha un cos perpendicular d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb dos arcs de mig punt de pedra. Pel que fa a la façana de ponent hi ha un cos quadrat adossat, amb terrassa superior, i un carreu de la cantonada inscrit: '1770'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. Al voltant de la casa hi ha diversos annexes agrícoles. | 08176-49 | Conill | La família Piqué és la propietària del mas Piqué des dels seus orígens, situats vers el segle XV. En una visita pastoral realitzada l'any 1685 a l'església vella de Sant Vicenç de Conill s'esmenta el Mas Piqué com a responsable de l'església. Amb l'auge de la producció vinícola de Catalunya, el mas va realitzar diverses reformes, essent la més destacada la construcció d'un cup l'any 1770, com indica la data inscrita en una de les pedres. Segons testimonis orals, la construcció del cup va suposar el desmuntatge d'una possible torre. El Mas Piqué era propietari dels masos de Cal Joan Pau, Cal Vicenç dels Bosc i Cal Quim Sastre, els quals eren parcers fins les acaballes de l'any 1940. A finals del segle XX la casa fou reconstruïda de nou. | 41.7302600,1.4687800 | 372652 | 4620961 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58439-foto-08176-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58439-foto-08176-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58439-foto-08176-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58440 | Masia Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-farres | XIX-XX | La Masia Farrés és una casa formada a partir de diversos coberts i corrals. És de planta amb forma de 'L', consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta poques obertures, d'arc pla arrebossat. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, en alguns trams revestit amb morter. Dins la mateixa finca hi ha un cobert d'un nivell d'alçat i la coberta a un vessant, fet de pedra. | 08176-50 | L'Astor | 41.6897500,1.4293700 | 369292 | 4616522 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58440-foto-08176-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58440-foto-08176-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58440-foto-08176-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58441 | Cal Vicenç del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-del-bosc | XIX | Cal Vicenç del Bosc és una masia del segle XIX. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; l'eix central té el portal i el finestral del pis d'arc rebaixat ceràmic; els eixos laterals tenen una petita obertura de pedra a la planta baixa i al pis finestres emmarcades amb pedra de factura moderna. Les golfes s'obren amb tres petites finestres de pedra, entre les quals s'observen els tirants que reforcen l'estructura de l'edifici. A la resta de façanes les finestres són d'arc pla arrebossat i s'hi distribueixen de forma aleatòria. A l'interior s'hi conserva una inscripció on consta: 'Ramon Bosc (...) any (...) 28 / Añ de 1881', sota una cara en relleu. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que en alguns trams es troba revestida amb morter. Al costat de la casa hi ha diverses naus agrícoles de factura moderna. | 08176-51 | Conill | Segons les inscripcions conservades a l'edifici, es construí a les acaballes del segle XIX. L'any 1881, s'edificà el corral; l'any següent es va construir la masia adossada al corral per la banda oest. Damunt l'arc rebaixat de l'entrada de la masia, s'hi podia observar la inscripció amb la data de l'any 1882 (actualment desapareguda). Des del segle XIX i fins la dècada de 1940 els propietaris eren parcers del Mas Piqué. La casa actual, a excepció dels annexes construïts de nova planta, conserva l'estructura original amb algunes petites reformes de manteniment. | 41.7335400,1.4681600 | 372607 | 4621326 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58441-foto-08176-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58441-foto-08176-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58441-foto-08176-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58442 | Cal Grau de Torremetzena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-grau-de-torremetzena | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | Masia construïda en època moderna sobre una torre de defensa baix medieval. En època contemporània va ser reformada per donar-li l'aspecte actual. Està formada per diversos volums superposats; el principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual s'ha fet modernament un cos avançat amb una gran finestra. Davant la porta hi ha un pati que queda tancat amb un baluard. Presenta poques obertures, la majoria de pedra o d'arc pla arrebossat. A la part posterior s'observen vestigis de la construcció primitiva, amb nombroses espitlleres i el parament de carreus. A la resta de la casa el parament és de pedra lligada amb morter, sense revestir. | 08176-52 | La Guàrdia Pilosa | El mot Torremetzena és l'evolució de Torre mitgera ja que es tracta d'una fortificació que unia visualment els castells de la Guàrdia Pilosa i Segur. L'any 1453 el mas de Torrametzena del terme del castell de la Guàrdia Pilosa fou venut per Antoni Codina i la seva muller de la parròquia de Vilallonga a Andreu Gueralt. Al fogatge de 1553 referent al lloc de la Guardia Pelosa, de la Collecta de Cardona, hi consta Andreu Grau. | 41.6973800,1.4803000 | 373546 | 4617293 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58442-foto-08176-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58442-foto-08176-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58442-foto-08176-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58444 | Creu de terme de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-pujalt | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. | XX | Creu de terme situada dins un parc infantil, davant de l'església de Sant Andreu. És una creu celta de pedra de braços rectes sense terminacions. En una cara presenta tallada la imatge de Crist crucificat, que té les cames mutilades, i a l'altra la Verge. Al capitell hi ha gravat l'any 1980. El fust és de secció hexagonal i està fixat sobre un pedestal quadrangular i tres graons de pedra. | 08176-54 | Pl. de Sant Andreu. Pujalt | L'actual creu de terme, situada front l'església de Sant Andreu de Pujalt, s'ubicà en aquest espai l'any 1980. Va ser reconstruïda per veïns del poble utilitzant parts de l'antiga creu com la base o el fust. La creu és completament nova. L'antiga datava de l'any 1695 i estava situada front Cal Lluc, al carrer de la Bassa i va ser destruïda per una forta ventada l'any 1915. | 41.7176000,1.4226200 | 368787 | 4619625 | 1980 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58444-foto-08176-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58444-foto-08176-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 58445 | Esteles funeràries discoïdals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esteles-funeraries-discoidals | <p>Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007.</p> | XIII-XVIII | <p>Al costat del cementiri i de l'església de la Guàrdia Pilosa s'hi localitzen set esteles funeràries discoïdals. Es tracta de monuments funeraris fets de pedra, amb la part superior amb forma de disc sobre una base trapezoïdal. A la part frontal hi ha gravades creus i d'altres motius, alguns no identificats a causa de l'erosió. Estan col·locades sobre un suport de ferro que en permet la rotació.</p> | 08176-55 | La Guàrdia Pilosa | <p>Es tracta de set esteles de forma discoïdals localitzades a l'antic cementiri, darrere l'església de Sant Jaume, les quals es van museïtzar l'any 2007 per tal de ser visitades. Aquest tipus d'element indicatiu d'una sepultura al subsòl, és utilitzat a Catalunya des del segle XII i fins el segle XVIII, sense canvis estilístics evidents que permetin una distinció clara entre les primerenques i les últimes, per tant es tracta d'esteles de difícil adscripció cronològica. Com a motius decoratius poden presentar diferents símbols com creus, motius geomètrics, escuts o símbols d'oficis.</p> | 41.7064500,1.4708000 | 372773 | 4618314 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-29 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Estan acompanyades d'un cartell identificatiu. | 94|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58446 | Capella de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. PLADEVALL, A. [coord.] (1997):Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. | XVII | La Mare de Déu del Roser és una capella petita del segle XVII adossada al costat de migdia de la façana de Cal Senyoret. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau està coberta amb volta de canó enguixada i presenta una fornícula a la part de l'altar. Com a obertures només presenta un òcul sobre la porta, una finestreta a la volta i una altra que comunica amb Cal Senyoret. Ha estat pintada recentment segons una iconografia pròxima a l'estètica ortodoxa. A nivell exterior presenta un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb el monograma de Crist i de Maria '1654 / ESTEVE PHELIP'. La façana està coronada per una creu de pedra. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades a la part frontal i de pedra lligada amb argamassa a la part posterior. | 08176-56 | Conill | La capella de la Mare de Déu del Roser va ser construïda l'any 1654 per Enrich Felip, adossada a la seva vivenda, Cal Felip (Cal Senyoret actualment). La capella era per a ús privat i comunicava amb la casa a través d'una porta a la part superior. Durant la guerra civil espanyola, la capella va ser cremada i parcialment destruïda. Actualment està completament restaurada. | 41.7257600,1.4601000 | 371921 | 4620474 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58446-foto-08176-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58446-foto-08176-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58446-foto-08176-56-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58447 | Arc de passatge de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-de-lastor | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XIV-XVI | Arc de passatge situat en un extrem de la façana de Cal Pou de l'Astor. La part exterior s'obre amb un portal d'arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre, inserit dins un arc apuntat d'origen anterior. L'interior està cobert amb bigues de fusta, entre les que s'intercala un antic portal, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals parcialment tapiats per les successives reformes que s'hi ha fet. A l'altre costat, que seria intramuralles, hi ha un portal amb biga de fusta. | 08176-57 | Cal Pou. L'Astor | L'arc de passatge de Cal Pou constituïa un punt d'entrada al nucli fortificat de l'Astor. | 41.6896800,1.4271900 | 369111 | 4616518 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58450 | Font de Cal Mitjanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-mitjanes | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XVIII | La Font de Cal Mitjanes està situada en el marge d'un camp de conreu, prop d'un camí. Es tracta d'una font subterrània que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix a través d'unes escales que descendeixen entre parets de pedra seca. A l'interior hi ha una cisterna rectangular col·locada en sentit perpendicular de l'entrada. Està oberta amb volta de canó de pedra i revestida amb morter i s'hi acumula una quantitat significativa d'aigua. | 08176-60 | Coma de Cal Terrat | 41.6943300,1.4189800 | 368437 | 4617046 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58450-foto-08176-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58450-foto-08176-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58451 | Font de la Boira Gebradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-boira-gebradora | XX | La font de la Boira Gebradora està situada al nucli de la Guàrdia Pilosa, al carreró que puja a la Placeta de les Heures. Està adossada en una casa i està formada per una estructura rectangular de pedra, on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sota hi ha una pica quadrangular de pedra que queda sostinguda amb una base semicircular. La part de dalt està parcialment coberta d'heura i s'hi llegeix 'Font de la Boira Gebradora / 1992'. | 08176-61 | Placeta de les Heures. La Guàrdia Pilosa | 41.7069600,1.4709300 | 372785 | 4618371 | 1992 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58451-foto-08176-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58451-foto-08176-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58452 | Font de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-conill | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XX | Font situada a peu del camí que va de Sant Martí de Sesgueioles a Conill. És una font subterrània situada dins una estructura de pedra coberta amb volta de canó de pedra. L'aigua es filtra tot omplint el terra i s'hi accedeix descendint unes escales. La boca exterior presenta un arc rebaixat de pedra disposada a sardinell. Sobre la font hi ha un molí de vent metàl·lic que pouava l'aigua fins a la superfície.Tot l'espai ha estat arranjat i delimitat amb una tanca com una àrea de lleure, amb zona d'acampada, taules, barbacoes i zona infantil. | 08176-62 | Coma de la Font | 41.7208200,1.4527600 | 371301 | 4619937 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58452-foto-08176-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58452-foto-08176-62-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58453 | Festa de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-purissima-concepcio | COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. | XX | Antigament a Pujalt es celebraven dues festes majors, la gran que era la d'estiu i la petita que era la d'hivern. La d'hivern es celebrava el dia de la Puríssima Concepció i amb els anys ha anat perdent protagonista en detriment de la d'estiu. Tot i així, en l'actualitat encara es celebra una missa solemne a la seva capella. | 08176-63 | Capella de la Concepció de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58455 | Font de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhome-mort | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XX | Font situada dins el torrent de l'Home Mort. Es tracta d'una mina subterrània que té sortida per una petita obertura feta en una paret de pedra d'un marge. Davant la boca s'hi embassa l'aigua directament sobre el sòl, formant una petita bassa semicircular. | 08176-65 | Torrent de l'Home Mort | 41.6863700,1.4091400 | 367602 | 4616178 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58455-foto-08176-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58455-foto-08176-65-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58461 | Barraca de les Escomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-escomes | XIX-XX | Barraca situada enmig d'un camp de conreu. És de planta rectangular i està coberta amb volta de canó de pedra. S'hi accedeix per una porta d'arc pla de pedra, que és la única obertura de la construcció. A l'interior s'hi conserva una menjadora per al bestiar. A nivell exterior està recoberta per un túmul de terra, amb la façana i la part posterior de pedra vista parcialment lligada amb morter. | 08176-71 | Les Escomes | 41.7203100,1.4289800 | 369322 | 4619916 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58461-foto-08176-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58461-foto-08176-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58461-foto-08176-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58465 | Joc de pilota o frontó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-pilota-o-fronto | TORRESCASSANA, J.M; TORRESCASSANA, E. (1988). Inventari toponímic del poble de Pujalt. Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica. | XVII | Segons tradició oral, el joc de la pilota es jugava on actualment hi ha la plaça de l'arbre, ja des del segle XVII, moment en que es construí la línia de pedra arenisca de color marró clar situada a la banda sud de la plaça i que marca la línia de joc. A la pedra central hi ha inscrita la data de construcció però es troba en molt mal estat de conservació. | 08176-75 | Plaça de l'arbre. Pujalt | Al joc s'hi jugava amb una pilota feta de llana la qual es colpejava amb la mà vers la paret i per damunt de la línia. Sovint s'hi jugaven diners els quals es dipositaven a un petit orifici situat a la façana. | 41.7167000,1.4214100 | 368685 | 4619526 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58465-foto-08176-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58465-foto-08176-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58466 | Compartiment de retaule de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/compartiment-de-retaule-de-lastor | XV | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un compartiment de retaule procedent de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 98 x 81,2 x 5 cm. S'hi representa la imatge de Sant Agustí d'Hipona en l'actitud d'estudiós, com a Pare de l'Església. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'escola tarragonina.</p> | 08176-76 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 58468 | Col·lecció de material arqueològic de la necròpolis de Vilamajor al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-necropolis-de-vilamajor-al-museu-comarcal-de-lanoia | Al Museu la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'hi conserva material arqueològic procedent de Pujalt. En concret, es tracta de restes d'animals localitzats a la necròpolis de Vilamajor. | 08176-78 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||||
| 58469 | Mare de Déu de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-purissima-concepcio | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona.</p> | XIV | <p>La Mare de Déu de la Concepció presideix el retaule major de la Capella de la Concepció de Pujalt. Es tracta d'una imatge gòtica policromada feta de marbre, que representa la Mare de Déu amb el Nen en braços, que sosté un llibre. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'anomenada escola de Lleida.</p> | 08176-79 | Capella de la Puríssima Concepció de Pujalt | <p>Es desconeix la seva procedència, però la seva aparició va lligada a la construcció del retaule; segons una llegenda tardana, la imatge va ser trobada vers l'any 1600 en un lloc conegut com la Coma d'en Roig. Durant la guerra civil espanyola, la imatge va ser malmesa parcialment trencant els caps de la Mare de Déu i del nen Jesús. Aleshores va ser traslladada a l'Ajuntament i l'any 1939 es va traslladar a Manresa, per ser restaurada i retornada al municipi l'any següent.</p> | 41.7165000,1.4209400 | 368645 | 4619505 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 58470 | Festa Major de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pujalt | XX | La Festa Major de Pujalt es celebra cada any el tercer diumenge d'agost. La festa comença el divendres amb una obra de teatre que va seguida d'un sopar popular. El diumenge té com a acte central l'ofici solemne. Durant tot el cap de setmana s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, àpats populars, futbol, espectacles infantils, etc. | 08176-80 | Pujalt | Tradicionalment, la festa major es celebrava el quart diumenge de setembre. Com que coincidia amb la de Cervera, es va decidir canviar-la al tercer diumenge d'agost, excepte quan coincideix amb la Mare de Déu d'Agost. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58473 | Festa Major d'Hivern de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-conill | XX | La Festa Major de Conill es celebra cada any el segon cap de setmana de setembre. La festa comença amb un parc infantil i xocolatada, seguida de la cantada d'havaneres i rom cremat al vespre. El dia següent l'acte central és la missa solemne i vermut a la sortida. Tanca la festa el ball amb orquestra, que inclou coca de recapte a l'intermedi. | 08176-83 | Conill | 41.7256600,1.4609000 | 371988 | 4620462 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 58474 | Festa Major de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-guardia-pilosa | XX | La Festa Major del nucli de la Guàrdia Pilosa es celebra cada any el diumenge de Pasqua Granada. L'acte central de la festa és la missa solemne de diumenge al matí, que va seguida d'un repic de campanes. Al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques, com són la cercavila amb gegants, ball amb orquestra, àpats populars, tallers, etc. | 08176-84 | La Guàrdia Pilosa | 41.7067400,1.4709600 | 372787 | 4618346 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 58476 | Festa Major de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lastor | XX | La Festa Major del nucli de l'Astor es celebra cada any el darrer diumenge d'agost. Com a acte central hi ha la missa solemne, que dóna el tret de sortida a la festa. A la tarda s'organitzen diverses activitats lúdiques i finalitza amb el ball de Festa Major i un àpat popular. | 08176-86 | L'Astor | 41.6896200,1.4271700 | 369109 | 4616511 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 58478 | Llegenda de la Mare de Déu de la Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio | GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. | XIX-XX | Segons tradició oral, la Mare de Déu de la Concepció va ser trobada en un roser del pedregar de la Coma d'en Roig, cap a l'any 1600. La imatge fou portada a la capella, però ella no hi volia estar i cada dia tornava al mateix lloc. Aleshores el poble li feu la prometença que li resaria cada dia el Sant Rosari, i des d'alehores ha presidit el retaule de la capella. Segons sembla, el roser encara existeix i 'mai s'ha pogut fer perdre'. Una altra versió de la llegenda és que fins que el poble no li feu construir el retaule no es volgué quedar a la capella. | 08176-88 | Pujalt | 41.7165300,1.4209200 | 368644 | 4619508 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58479 | Fons documental del soldat republicà Manel López Guinter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-soldat-republica-manel-lopez-guinter | XX | Es tracta del fons documental de Manel López Guinter, soldat de l'exèrcit republicà que fou destinat a la base de Pujalt. Està constituït per diversos documents, cartes, revistes i publicacions relacionades amb la Guerra Civil i el campament de Pujalt. Especialment les cartes, han servit per conèixer el dia a dia de la guerra i de com funcionava la base d'instrucció. | 08176-89 | Pujalt | Manel López Guinter va ser soldat de la Lleva del biberó i va formar part de l'Exèrcit Popular de la República. Els darrers mesos de 1938 va ser detinat a la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. Després de la seva mort l'any 2013, la seva esposa va fer donació del seu fons documental al Memorial de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 58480 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-pujalt | XX | L'arxiu municipal de Pujalt està situat a la planta baixa de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament dels últims anys. | 08176-90 | Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58480-foto-08176-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58480-foto-08176-90-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Bona part del fons es conserva a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, a Igualada. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 58481 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-pujalt | XIV-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-91 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 58482 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-conill | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Conill des de l'època moderna fins a principi del segle XX. Concretament, hi trobem els llibres d'administració i correspondència. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-92 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/