Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58416 | Col·lecció del Campament de l'Exèrcit Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-campament-de-lexercit-republica | http://www.exercitpopular.org/Centre%20recepcio%20visitants.htm | XX | Al Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular hi ha exposada una col·lecció d'objectes relacionats amb el campament republicà. Es tracta de peces recollides en les excavancions arqueològiques realitzades al lloc, com també del material que han cedit els familiars d'antics soldats. S'ha classificat segons la seva tipologia en Vida Militar, El dia a dia, Alimentació i Relació familiar. Hi trobem munició, galons, llibretons, fotografies, material constructiu, llibrets, roba, plats, ampolles, monedes, etc. Destaca una insígnia metàl·lica, amb agulla imperdible, de la Generalitat republicana, amb l'escut de la Generalitat i la llegenda 'Preparem-nos', que va aparèixer a les excavacions. La Generalitat feia lliurament d'aquesta insígnia als soldats quan ingressaven a l'exèrcit | 08176-26 | Centre d'Interpretació del Campament. Obac de les Escomes | El Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular va ser inaugurat el 10 d'octubre de l'any 2010. El projecte va ser finançat per l'Ajuntament de Pujalt, el Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Interior del Govern d'Espanya. Té una exposició permanent on s'expliquen el context històric i la vida al campament republicà de Pujalt i que s'estructura en els següents apartats: cronologia, el perquè, la vida al campament, el comandant, Joan Olivé Porter i Castelao. Una sala audiovisual completa el contingut de l'exposició. | 41.7202400,1.4239800 | 368906 | 4619916 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||||
| 58445 | Esteles funeràries discoïdals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esteles-funeraries-discoidals | <p>Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007.</p> | XIII-XVIII | <p>Al costat del cementiri i de l'església de la Guàrdia Pilosa s'hi localitzen set esteles funeràries discoïdals. Es tracta de monuments funeraris fets de pedra, amb la part superior amb forma de disc sobre una base trapezoïdal. A la part frontal hi ha gravades creus i d'altres motius, alguns no identificats a causa de l'erosió. Estan col·locades sobre un suport de ferro que en permet la rotació.</p> | 08176-55 | La Guàrdia Pilosa | <p>Es tracta de set esteles de forma discoïdals localitzades a l'antic cementiri, darrere l'església de Sant Jaume, les quals es van museïtzar l'any 2007 per tal de ser visitades. Aquest tipus d'element indicatiu d'una sepultura al subsòl, és utilitzat a Catalunya des del segle XII i fins el segle XVIII, sense canvis estilístics evidents que permetin una distinció clara entre les primerenques i les últimes, per tant es tracta d'esteles de difícil adscripció cronològica. Com a motius decoratius poden presentar diferents símbols com creus, motius geomètrics, escuts o símbols d'oficis.</p> | 41.7064500,1.4708000 | 372773 | 4618314 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-29 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Estan acompanyades d'un cartell identificatiu. | 94|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||
| 58468 | Col·lecció de material arqueològic de la necròpolis de Vilamajor al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-necropolis-de-vilamajor-al-museu-comarcal-de-lanoia | Al Museu la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'hi conserva material arqueològic procedent de Pujalt. En concret, es tracta de restes d'animals localitzats a la necròpolis de Vilamajor. | 08176-78 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||||||||
| 58501 | Nucli de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-vilamajor | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. | XI-XX | Presenta cert estat d'abandonament. | Vilamajor és un petit nucli rural situat a l'extrem sud del terme municipal de Pujalt. Està format per un grup de cases construïdes a l'entorn d'una torre de guaita d'origen medieval, coneguda com la Torre del Cavaller. Les cases són de dues a tres crugies i conserven portals adovellats i finestrals de pedra carejada als pisos. Totes elles són fetes de pedra, que es troba sense revestir. És de destacar l'arc de passatge apuntat que comunica dos edificis. Als afores hi ha l'església romànica de Sant Joan de Vilamajor. | 08176-111 | Vilamajor | Es tracta del nucli de població més meridional del municipi de Pujalt. Les primeres notícies històriques que tenim de Vilamajor corresponen a una entrega que el bisbe de Vic atorgà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, on hi consta la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Sant Joan de Vilamajor. Aquest document data de l'any 1157. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Probablement l'església té els orígens vers el segle X o inicis del segle XI ja que estaria vinculada a la construcció del castell de Vilamajor. D'aquest però tampoc se'n té documentació però és versemblant creure que s'hauria edificat vers aquestes centúries, ja que entre els anys 1001 i 1035 es fundà la marca o frontera del comtat de Berga, propietat dels comtes de Cerdanya-Berga i que anava des de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. L'any 1332 trobem esmentada la població de Vilamajor en un document de cessió de drets perceptors que el rector de l'església de Segur cedí per un període de dos anys al prevere Berenguer Sabater. No serà fins l'any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat. Actualment aquesta torre es coneix com la Torre del Cavaller i ha quedat absorbida parcialment per les cases de l'entorn, algunes de les quals semblarien tenir els orígens vers el segle XIV com per exemple Cal Ton, el qual conservava una arcada apuntada abans no fos restaurat l'edifici al segle XXI. L'església de Sant Joan de Vilamajor deixà d'esser sufragània de Santa Maria de Segur al segle XVII per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. | 41.6772400,1.4275600 | 369116 | 4615136 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58502 | Nucli de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-pujalt | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. CLOSA, F. (2004). 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007). Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora] GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PASCUAL, S. (2009). 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | Pujalt és una vila closa que va néixer a partir del seu castell, les restes del qual encara es conserven a la part més alta del poble. Dins del conjunt castral hi havia la capella de Sant Ponç, les restes de la qual encara es conserven. El nucli va créixer vers el sud de forma circular, amb els carrers Major, del Call i de Dalt com a principals. Aquests carrers confluïen a la placeta de Dalt i comunicaven entre sí amb carrers com el de les Voltes. De la vila closa encara en queda el portal de Baix, situat entre Cal Franquesa i la capella gòtica de la Concepció. L'església parroquial de Sant Andreu de Pujalt, d'origen romànic, estava fora muralles. En època moderna es van construir la majoria de cases conservades fins l'actualitat, tot i que darrerament algunes han estat enderrocades o reconstruïdes. El creixement fora muralles no es va fer fins la segona meitat del segle XX, amb nous carrers com el de Sant Andreu o el de la Mota. | 08176-112 | Pujalt | A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Durant aquest llarg període Pujalt obtingué alguns privilegis com per exemple la creació d'un mercat setmanal els dimarts (1376) o el permís per edificar una capella a l'interior del recinte emmurallat (1399). Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials al segle XIX. Durant la guerra civil espanyola el municipi fou un enclavament important ja que s'hi instal·là la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (març de 1938-gener de 1939), el qual comportà enormes canvis a la vila, convertint edificis privats en serveis públics com escoles i hospitals; o convertint l'església de Sant Andreu en una sala d'esbarjo/bar anomenada El Hogar del Soldado. | 41.7171000,1.4208700 | 368641 | 4619572 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58502-foto-08176-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58502-foto-08176-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58502-foto-08176-112-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58503 | Nucli de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-lastor | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. | XII-XX | L'Astor té el seu origen en una quadra medieval, formada per un seguit de cases que es tancaven formant un petit nucli clos. De la població fortificada se'n conserva la porta sud, situada sota del casal d'origen medieval de Cal Pou. L'església romànica de Santa Magdalena es trobava fora del recinte, com també casals com el de Can Carulla. Fins fa pocs anys a la part nord encara hi havia una antiga bassa que presumiblement hauria funcionat com a fossat. En època moderna s'hi construiren més cases i se'n consolidaren d'antigues, i no fou fins fa poc que s'ha començat a construir cases a l'altre costat de la carretera. El nucli antic és de petites dimensions, està vertebrat a través de dos carrerons tortuosos i conserva diverses cases de pedra. | 08176-113 | L'Astor | L'església de la població, Santa Magdalena de l'Astor (Austor), apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània (encara avui dia). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. L'any 1332 tornem a trobar esmentada la població de l'Astor (Çastor) en un document de cessió de drets perceptors que el rector de l'església de Segur cedí per un període de dos anys al prevere Berenguer Sabater. En els fogatges de 1358 i 1365-1370, la població de l'Astor passà de cinc focs a set i estava sota domini de Berenguer de Guardia. La població adquirí major importància a partir de les acaballes del segle XV, quan el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472. Les fonts documentals conegudes fins avui dia, no deixen clar si l'Astor tenia castell propi i si pel contrari el castell que apareix mencionat a alguns documents, correspon al mateix castell de Montesquiu. Va tenir municipalitat pròpia fins l'any 1845 quan va passar a formar part del municipi de Pujalt. | 41.6897900,1.4271300 | 369106 | 4616530 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58503-foto-08176-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58503-foto-08176-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58503-foto-08176-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58504 | Nucli de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-conill | AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ). 'Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII', dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona. GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. | XI-XX | El poble de Conill va néixer a redós del seu castell, les restes del qual s'empraren per construir algunes de les seves cases ja en època moderna. De la fortificació en queden vestigis notables dins de Cal Ramonet, on hi ha part d'una torre circular i arcs de tradició medieval. Entre les cases bastides en època moderna trobem la pairalia de Cal Senyoret, Cal Tomàs i Cal Solé, on s'hi conserven elements arquitectònics d'aquest període.També fou al segle XVII quan es construí l'església actual de Sant Vicenç, com també la capella particular de Cal Senyoret, sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser. En època contemporània algunes cases com Cal Senyoret foren ampliades i se'n construiren de noves, tot i que el creixement ha estat prou sostingut per mantenir l'estructura radial a l'entorn del desaparegut castell. | 08176-114 | Conill | Es tracta d'un nucli de població situat a l'extrem nord-est del municipi de Pujalt, en un punt dominant de la carretera N 141a, per on transcorria l'antic camí reial que unia Calaf amb Cervera. Es va formar a redós del castell de Conill, el qual apareix documentat per primera vegada lany 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. L'església de Sant Vicenç però no estava situada prop del castell sinó als peus del turó, a l'est de la població. L'església apareix documentada per primera vegada en un document que es podria datar entre els anys 1025 i 1050. Es tracta d'una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix Conill. A la segona meitat del segle XI l'església formava part de les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment al lloc de Conill) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. Al segle XVII es construí la nova església parroquial a l'interior del poble, deixant l'església vella en segon lloc però encara en funcionament ja que l'any 1685 estava a càrrec del Mas Piquer. No serà fins a finals del segle XVIII que l'església deixa de funcionar i s'abandona. Alguns dels edificis més remarcables del municipi són Cal Senyoret, que podria tenir els orígens vers el segle XVI; la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda l'any 1654 per a ús privat de la família Felip (que vivien a Cal Senyoret); Cal Tomas i Cal Solé, ambdós edificis amb finestrals renaixentistes i l'antiga rectoria, convertida actualment en una petita plaça. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial. | 41.7257600,1.4604300 | 371949 | 4620474 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58505 | Nucli de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-guardia-pilosa | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | El poble de la Guàrdia Pilosa va néixer a redós del seu castell, les restes del qual s'empraren per construir algunes de les seves cases i coberts ja en època contempoània. De la fortificació en queden vestigis notables en el turonet que hi ha a ponent de la població. En època baix medieval ja hi havia diversos casals, tal com ho testimonien els elements arquitectònics de tradició gòtica conservats a Cal Tinets, Can Closa, Cal Mensa, Cal Pons o Cal Torra. L'estructura linial del poble no es consolidà fins a l'època moderna, quan es construiren noves cases que formaren el carrer Major i que culminava a la nova església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. Durant el període contemporani la població quedà pràcticament deshabitada; tendència que s'invertí a finals del segle XX, quan també es van bastir cases noves al sector nord. | 08176-115 | La Guàrdia Pilosa | Situat a l'est del terme municipal de Pujalt, s'incorporà a aquest al segle XIX. El nucli de població s'instal·là a redós del castell de la Guàrdia Pilosa ubicat damunt un turó des d'on es domina tota la plana de Sant Martí Sesgueioles. L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022, quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat. Pel què fa a l'església de Sant Jaume, apareix citada clarament per primer cop al testament de l'any 1078, quan Sendred Company (senyor del castell de Castellar, Aguilà de Segarra) feu una deixa a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. No es descarta però que l'església sigui anterior ja que en una relació de parròquies del bisbat de Vic del segon quart del segle XI es parla d'una parròquia amb el nom de “Pelosa”. Alguns dels edificis més rellevants de la població són Cal Mensa, Can Closa, Cal Pons, Cal Tinets i Can Torra. Era també d'interès la casa de Cal Vicençó, que comunicava amb un pontet amb Cal Trullàs i que fou enderrocada fa uns anys. | 41.7069900,1.4711600 | 372804 | 4618374 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58532 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-12 | XIV-XX | El carrer Major de Pujalt és el carrer principal de la població, que recorre de llevant a ponent fins a la plaça d'Urbano Izquierdo, on segueix amb el nom de carrer del Call. El carrer Major està configurat per cases entre mitgeres a banda i banda, en general de dues a tres crugies i les cobertes a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria de cases conserven portals d'arc de mig punt, finestres amb llinda de fusta i sovint balcons amb baranes de forja. El tractament exterior dels murs és de pedra vista. | 08176-142 | Pujalt | 41.7169700,1.4213800 | 368683 | 4619556 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58532-foto-08176-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58532-foto-08176-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||||
| 58553 | Carrer de les Voltes de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-voltes-de-lastor | XVI-XVIII | El carrer de les Voltes de l'Astor és un carrer que discorre paral·lel a Cal Carulla i la Figuera, les quals presenten una estructura porxada al seu pas. En tots dos costats s'obre amb un arc escarser de pedra; al tram de la Figuera està cobert amb bigues de fusta i el segueix un tram descobert. Al tram de Cal Carulla presenta una part coberta amb bigues de fusta i una altra amb volta rebaixada de pedra. Hi ha diversos portals que comuniquen amb les cases, com són un de pedra carejada amb l'any '1639' invertit, i un amb llinda de fusta. | 08176-163 | C. de les Voltes. L'Astor | 41.6894500,1.4274300 | 369130 | 4616492 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58553-foto-08176-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58553-foto-08176-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58553-foto-08176-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||||
| 58554 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-2 | XIV-XX | El carrer del Mig travessa el nucli de l'Astor de sud a nord. Es tracta d'un carrer estret en sentit ascendent, amb petites escales al seu pas que salven el desnivell. Transcorre sota dos passos coberts; el primer el que forma el portal de Baix i el segon a l'alçada de Cal Janer. A banda i banda hi ha cases de pedra amb els portals d'accés de diverses tipologies. | 08176-164 | L'Astor | 41.6899700,1.4270800 | 369102 | 4616550 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58554-foto-08176-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58554-foto-08176-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58554-foto-08176-164-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||||
| 58639 | Carrer Major de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-de-la-guardia | XIV-XX | El carrer Major de la Guàrdia és el carrer principal del seu nucli, que recorre de nord a sud i finalitza a la plaça de l'església. Les cases que hi ha a banda i banda són entre mitgeres, en general d'una a dues crugies i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La tipologia d'obertures és diversa; la majoria emmarcades amb pedra o amb llinda de fusta. El parament dels murs de les cases és de pedra, totes elles sense revestir. En destaquen diverses cases on s'hi conserven elements de tradició gòtica, com Cal Closa, Cal Tinets, Cal Torra o Cal Pons. | 08176-249 | La Guàrdia Pilosa | Les cases més antigues del nucli de la Guàrdia Pilosa són d'origen baix medieval i es situen en la proximitat del carrer Major. Tanmateix, aquest carrer no es configurà fins a l'època moderna, quan es bastiren la majoria de les seves cases. | 41.7069400,1.4711100 | 372800 | 4618368 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58639-foto-08176-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58639-foto-08176-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58639-foto-08176-249-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58457 | Tradició de plantar el maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-plantar-el-maig | COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es fa. | Antigament, el primer diumenge de maig era tradició a Pujalt plantar un pi al mig de la plaça del poble. Tot el jovent treballava de nit perquè el pi ja estigués plantat en sortir de missa del matí. Un cop plantat, el jovent s'hi enfilava fins a tocar la bandera que es posava fins a dalt. Passat el mes de maig, el pi es subhastava i amb la recaptació es feia un berenar popular. | 08176-67 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||||
| 58465 | Joc de pilota o frontó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-pilota-o-fronto | TORRESCASSANA, J.M; TORRESCASSANA, E. (1988). Inventari toponímic del poble de Pujalt. Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica. | XVII | Segons tradició oral, el joc de la pilota es jugava on actualment hi ha la plaça de l'arbre, ja des del segle XVII, moment en que es construí la línia de pedra arenisca de color marró clar situada a la banda sud de la plaça i que marca la línia de joc. A la pedra central hi ha inscrita la data de construcció però es troba en molt mal estat de conservació. | 08176-75 | Plaça de l'arbre. Pujalt | Al joc s'hi jugava amb una pilota feta de llana la qual es colpejava amb la mà vers la paret i per damunt de la línia. Sovint s'hi jugaven diners els quals es dipositaven a un petit orifici situat a la façana. | 41.7167000,1.4214100 | 368685 | 4619526 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58465-foto-08176-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58465-foto-08176-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58471 | Esquellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellots | COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es fa. | Antigament era costum a Pujalt de fer els anomenats 'esquellots'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan aquests no feien una convidada al jovent del poble. Aleshores cada vespre es presentaven davant de casa seva amb tota mena de trastos fent un gran xivarri. Els esquellots duraven fins que aquests pagaven, i cada dia que passava havien de pagar un duro més. | 08176-81 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||||
| 58489 | Costum de la creu de terme de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-creu-de-terme-de-conill | AMADES, J. (1984): Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat. | XIX-XX | Ja no es fa. | Antigament, la sega del cereal es realitzava a mà i existien professionals de la sega que es movien pel territori desenvolupant aquesta tasca a partir del mes de juny. Un d'aquests trajectes era el de desplaçar-se cap als camps de cereals de la plana lleidetana. Aquest recorregut es feia passant pel camí ral que des de Manresa, passava per Conill i seguia fins a Lleida. Arribats a Conill, els segadors es paraven als peus de la creu de terme ja que des d'aquest punt, és l'últim lloc des d'on es visualitza la muntanya de Montserrat abans de continuar el trajecte vers Lleida. Deien una salve a la Moreneta demanant protecció per a ells i per a les futures collites, considerant així la Mare de Déu de Montserrat com a advocada i protectora del blat. | 08176-99 | Conill | 41.7260200,1.4579000 | 371739 | 4620506 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||||
| 58392 | Portal i murs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XVIII | <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> | 08176-2 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7166100,1.4210300 | 368653 | 4619517 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||
| 58393 | Castell de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> | 08176-3 | Guàrdia Pilosa | <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> | 41.7072900,1.4702900 | 372732 | 4618408 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||
| 58394 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> | 08176-4 | Serra de Montesquiu | <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> | 41.6940500,1.4249000 | 368929 | 4617006 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||
| 58395 | Castell de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Se'n conserven poques restes. | <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> | 08176-5 | Plaça del Castell. Nucli de Conill | <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> | 41.7259400,1.4601800 | 371928 | 4620494 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||
| 58396 | Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pujalt | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, Josep Vicenç (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Andreu és un edifici d'origen medieval situat fora de l'antic recinte emmurallat de Pujalt. Entre els segles XVIII i XIX l'estructura romànica fou notablement reformada, amb l'obertura d'un nou portal, la construcció de capelles laterals i la substitució de l'absis per un de quadrangular i la construcció d'un campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó enguixada. Presenta tres capelles laterals en un costat i una en l'altre, formada per un gran arc apuntat de pedra. La part del presbiteri està definida per un altar modern i la imatge del patró damunt d'una peana. Darrera d'aquest hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb volta de creueria i delimitat amb una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de dos òculs i dues petites finestres, una d'elles geminada. A nivell exterior, el frontis és molt auster, obert únicament amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Fa uns anys, sobre el portal encara s'hi podia llegir amb lletres blaves 'HOGAR DEL SOLDADO', testimoni de l'ús que va tenir durant la Guerra Civil, tot i que pràcticament ha desaparegut. Al costat nord de la façana s'alça el campanar de quatre nivells, els dos inferiors quadrangulars i els superiors poligonals. Presenta quatre obertures de mig punt al nivell superior i està rematat per una barana metàl·lica on hi consta l'any '1924'. També consta l'any '1871' gravat en una pedra de la base. A la façana de migdia s'ha recuperat el portal primitiu, d'arc de mig punt de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestiment. Darrerament s'han fet diverses intervencions, com són la substitució de la coberta per una de nova de grans lloses, l'enguixat i pintat de l'interior o bé la supressió del paviment (en el moment de fer l'inventari era a base de grava). | 08176-6 | Pl. de Sant Andreu. Pujalt | Tot i ubicar-se fora del recinte emmurallat del poble de Pujalt, l'església documentada ja des de la primer meitat del segle XI, i exercint funcions parroquials, estava dins el terme del castell, anomenat llavors Puig Alt. L'església és esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic realitzada entre els anys 1025 i 1050. L'edifici actual no correspon al construït originàriament, atès que ha patit nombroses remodelacions fins a adquirir l'aspecte actual. Entre les acaballes del segle XVII i XVIII, es substituí l'absis de planta semicircular per un presbiteri de planta rectangular, es construïren capelles als laterals i s'edificà un nou campanar de planta poligonal, substituint l'anterior, que era d'espadanya. També es tapià el portal original situat a la façana meridional per donar accés a la façana de ponent mitjançant una nova porta adovellada, la qual s'ha reobert en unes reformes de rehabilitació de l'edifici dutes a terme durant l'any 2014. El campanar poligonal fou reformat parcialment l'any 1871. Cal destacar que durant la guerra civil española, l'església fou cremada a l'estiu de l'any 1936 i reconvertida en 'El Hogar del soldado' l'any 1938, com a lloc d'esbarjo per als soldats que s'allotjaven al campament militar situat al municipi. Al campanar s'hi va posar una sirena per avisar en cas d'atac enemic. | 41.7174900,1.4229600 | 368815 | 4619612 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58397 | Capella de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya; Alt Penedès, Baix Penedès; Garraf i Anoia. Barcelona: Enciclopedia Catalana. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona. | XIV-XVII | La façana posterior presenta una esquerda estructural. | La capella de la Puríssima Concepció és un edifici d'origen medieval construïda al costat del portal de Baix de la vila fortificada de Pujalt. En època moderna s'hi afegí el característic campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada de pedra. No presenta capelles laterals. El presbiteri està presidit per un notable retaule barroc, al costat del qual hi ha una porta que condueix a la sagristia, situada a la planta baixa de l'edifici contigu. No té cor, i la il·luminació de la nau es fa únicament per un òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral. A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge de la Verge emmarcada entre pilatres i un frontó de pedra motllurada. A la façana lateral s'alça el campanar d'espadanya de notables dimensions, obert amb tres ulls i amb coronament triangular. La mateixa façana lateral queda tapada en la seva pràctica totalitat per l'edifici de l'antic ajuntament. La façana posterior té una petita finestra amb forma de creu. El parament dels murs és la pedra vista, disposada en filades. | 08176-7 | Pl. del Pare Urbano Izquierdo. Pujalt | No està clara la construcció de la capella. Segons el reverent Jaume Corbatera, a les 'Notes Històriques Documentades de la Parròquia de Sant Andreu de Pujalt' de l'any 1924, esmenta que Hug de Cardona Anglesola, senyor de la vila, concedí l'alou del terreny a la població per tal de construir la capella l'any 1329, permís que atorgà el bisbe de Vic el 23 de juny del mateix any; mentre que l'historiador Antoni Pladevall a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' publicada l'any 1992, situa el moment de construcció a l'any 1399. L'historiador local Pau Llacuna també esmenta com a data de construcció l'any 1399, permís que concedí Hug II de Cardona. La construcció de la capella a l'interior del recinte emmurallat de la població es deu a la incomoditat que suposava tenir la parròquia de Sant Andreu fora de la població. Al segle XVII es construí el retaule dedicat a la Mare de Déu, el qual encara es conserva avui dia, i que representa una magnífica obra del barroc català a la comarca de l'Anoia. Durant la Guerra Civil, va servir com a centre cultural de la base d'instrucció militar de l'exèrcit republicà instal·lat al poble. | 41.7165700,1.4209600 | 368647 | 4619513 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58398 | Capella de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ponc | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, J. V. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A., dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>La capella romànica de Sant Ponç està situada prop de les ruïnes del castell de Pujalt, al costat d'un edifici de nova construcció. Es troba en estat ruïnós, si bé ha una part ha estat rehabilitada. Consta d'una sola nau amb l'absis semicircular, probablement coberta amb volta de canó, com s'ha reconstruït als peus del temple. Conserva els murs fins a mitja alçada, on s'observen diveses pilastres. El presbiteri té un petit altar de pedra i queda elevat de la resta a través de tres graons de pedra. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra amb arquivolta; al mur de tramuntana n'hi ha un altre de tapiat més senzill. El parament dels murs és la pedra vista disposada en filades.</p> | 08176-8 | C. de Sant Ponç. Pujalt | <p>Molt probablement, la capella formava part del conjunt arquitectònic del castell de Pujalt i per tant, tindria els seus orígens vers el segle XI, quan es documenta per primera vegada el castell. Tot i formar part del castell, el qual era domini del comtat de Berga, la capella, eclesiàsticament sempre va dependre del bisbat de Vic. A partir del segle XVI l'activitat eclesiàstica minvà fins al punt que la documentació sobre les visites pastorals no en donen gaires detalls, i finalment s'abandonà l'espai ja al segle XIX. Recentment i per iniciativa popular, s'ha realitzat una rehabilitació de la capella per tal de posar-la en valor i evitar la seva desaparició.</p> | 41.7174800,1.4210900 | 368660 | 4619614 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||
| 58399 | Santa Magdalena de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lastor | AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Barcelona: Abadia de Montserrat. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997):Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'església romànica de Santa Magdalena està situada fora del recinte emmurallat de l'Astor. Va ser reformada al segle XVI, quan s'hi construí el campanar. Consta d'una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb arquivolta, amb un escut heràldic a sobre. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades. | 08176-9 | L'Astor | L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Santa Magdalena de l'Astor (Austor). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. L'església mai ha tingut estatus de parròquia i encara avui dia és sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. L'any 1520 l'església va ser reformada completament atorgant-li l'aspecte que encara conserva avui dia. | 41.6901200,1.4282600 | 369201 | 4616565 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de Sant Cosme i l'altra de Sant Damià (fitxa 74). Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58400 | Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-conill | AYMAMÍ, G. (2011): Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ): 'Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII', dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona. GAVÍN, JM. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XVII-XIX | L'església de Sant Vicenç de Conill va ser construïda al segle XVII i va ser reformada als segles XVIII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta de dues naus cobertes amb volta de creueria, separades entre si per un arc de mig punt. El presbiteri presenta una fornícula amb la imatge del Sant i un senzill altar. La nau lateral també presenta una fornícula. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb baranes de fusta. L'entrada al temple es fa a través d'un atri o vestíbul. A nivell exterior, presenta un frontis molt senzill. El portal és d'arc escarser de pedra carejada, on hi consta gravat l'anagrama de Crist i l'any '1803'. A cada costat hi ha un pedrís i a sobre una finestra d'arc de mig punt. La porta té gravat 'ANY 1859'. La façana queda rematada per una creu de pedra amb unes estisores en relleu a la base. A la part posterior s'hi adossa un campanar de torre d'un sol nivell, obert amb una finestra d'arc carpanell per costat. En un dels carreus de la cantonada de la façana posterior hi consta inscrit l'any '1775'. L'acabat exterior de l'església és la pedra vista. | 08176-10 | Pl. de l'Església. Conill | La primera notícia documental que tenim del temple data de l'any 1693, quan en una visita pastoral s'esmenta l'existència de dues esglésies, la vella i la parroquial. És possible però pensar que l'església es construí uns anys abans ja que l'any 1651 es contractà els serveis de l'escultor Joan Grau, per la construcció del retaule major de l'església de Conill. Tanmateix, en una visita pastoral de l'any 1681 s'esmenta l'altar dedicat al Sant Crist, el qual apareixerà en documents posteriors sempre vinculat a la nova església. La nova església parroquial es va construir per substituir l'anterior església de Sant Vicenç, situada a l'exterior de la població. No obstant, aquesta no deixà de desenvolupar les seves funcions fins a finals del segle XVIII, quan es traslladà el cementiri de l'antiga església a la nova. L'església situada a l'interior de la població, possiblement va patir diverses reformes al llarg del segle XIX com així evidencien les dues data que apareixen inscrites, 1803 i 1859. L'any 1936 es va destruir l'altar major construït per Joan Grau, el mateix autor que realitzà el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt. | 41.7255600,1.4608500 | 371983 | 4620451 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Hi ha una placa commemorativa on es llegeix: 'EN COMMEMORACIÓ DE LA VISITA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ EXCM. SR. ANTONI DALMAU I RIBALTA. CONILL A 8 DE JUNY DE 1986'. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58401 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XXI | Cal Senyoret és una casa pairal del segle XVI situada al nucli de Conill. A principi del segle XX s'hi va fer una reforma i ampliació notable que li van donar el seu aspecte actual. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual n'hi ha un altre d'arc pla sobre impostes. Sobre els seus eixos hi ha sengles finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té sortida a un balcó corregut amb baranes forjades. La façana queda pacialment tapada per un arc de passatge construït de forma perpendicular, que permet accedir al segon volum directament pel pis. S'obre a la planta baixa amb un arc carpanell de pedra, i s'obre amb una galeria per pis que es prolonga per la façana del segon volum. Al primer pis els pòrtics són d'arc de mig punt ceràmic i són de majors dimensions que les del segon. La major part de les obertures dels dos volums són d'arc rebaixat ceràmic, tot i que se'n conserven algunes d'antigues d'arc pla de pedra carejada, dues d'elles inscrites, amb un sol i amb l'any '1644'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que es troba sense revestir. Al costat de ponent hi ha un cos annex de dos nivells d'alçat. Al costat de migdia de la façana hi ha la capella de la casa, dedicada al Roser. A nivell interior, la casa ha estat reformada i adequada com a allotjament rural. | 08176-11 | C. del Pont, 5. Conill | La casa de Cal Senyoret està documentada des del segle XVI, quan pertanyia a la família Felip.L'any 1654 Esteve Felip feu construir la capella del Roser al costat de la casa. Al segle XIX Baltasar de Solà, senyor dels llocs i termes de Donzell i Rocamartí de l'Urgell, es va casar amb la pubilla. Aviat la casa passà a ser coneguda com a Cal Senyoret. | 41.7258000,1.4601100 | 371922 | 4620479 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58402 | Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XIX | La pintura interior es troba força deteriorada. | L'església de la Guàrdia Pilosa va ser construïda en època medieval, tot i que l'aspecte actual és el resultat d'una reforma feta entre els segles XVII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, dividida amb arcs torals i llunetes intercalades. Els arcs descansen sobre una cornisa que ressegueix la nau i descansa sobre pilastres. Presenta dues capelles laterals a mode de transcepte, i el presbiteri està ocupat per una tarima i un retaule amb altar. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb un arc carpanell que descansa sobre pilastres i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de l'òcul de la façana i de petites finestres laterals. La pintura interior, que imita carreus i ressalta els elements arquitectònics, es troba força deteriorada. A nivell exterior, és una església força austera. El portal d'accés és d'arc pla de pedra carejada, amb tres arcs motllurats en degradació. L'altre únic element de la façana és un petit òcul. En un angle de la façana posterior s'hi alça el campanar, de planta quadrangular i tres nivells. A la part superior s'obre amb un pòrtic per costat d'arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, enllaçades entre sí per una cornisa. El tractament dels murs de l'església és la pedra vista, entre la que destaca la del costat del portal, on són carreus escairats de mitjanes dimensions. | 08176-12 | Plaça de l'Església de la Guàrdia Pilosa | L'edifici actual de l'església respon a diferents reformes que patí el temple sobretot a partir dels segles XVII-XVIII. L'església apareix citada clarament per primer cop al testament de l'any 1078, quan Sendred Company (senyor del castell de Castellar, Aguilar de Segarra) feu una deixa a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. No es descarta però que l'església sigui anterior ja que el lloc de la Guàrdia Pilosa es documenta ja l'any 1022, quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill. També en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable al segon quart del segle XI es parla d'una parròquia amb el nom de 'Pelosa'. Així doncs l'església es configurà com a parròquia de ben aviat i encara avui dia exerceix les funcions parroquials. | 41.7065800,1.4708900 | 372781 | 4618329 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | A l'interior conserva dos retaules. El major, amb una talla policromada del segle XVII i el menor, amb una estructura arquitectònica del segle XVI. Al Museu Episcopal de Vic se'n conserva un altre de gòtic (veure fitxa 77). | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||
| 58403 | Sant Joan de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-torres | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. | XIV-XVII | Està coberta de vegetació. | La capella de Sant Joan de les Torres va ser construïda en època medieval, probablement al segle XIV. Fou reconstruïda al segle XV i s'hi afegí el campanar al segle XVII. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i té la façana de migdia adossada a Ca l'Ermità. Només és visible la façana de llevant; les restants estan cobertes de vegetació. En aquesta hi ha un petit portal d'arc escarser ceràmic, que va ser incorporat posteriorment. A la part de ponent hi ha adossada la sagristia i en sobresurt un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-13 | Les Torres | Es tracta d'una petita capella sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt. La primera notícia que es té de l'edifici data de l'any 1329, tot i que és possible pensar que podria tenir un origen romànic. Durant els terratrèmols que afectaren Catalunya entre els anys 1427 i 1428 l'església quedà molt malmesa i s'hagué de reconstruir l'any 1428. En la visita pastoral de 1599 el bisbe Robuster va manar cobrir la capella i arranjar el seu campanar. Segons podem veure en les successives visites pastorals del segle XVII, la capella tenia priors que portaven un llibre de comptes on administraven les seves terres i llegats i en rendien comptes al rector. Probablement aquest càrrec el regentaven els propis veïns. Les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista, junt amb els exvots de les parets, foren retirades al segle XIX i es posà una nova imatge de la Divina Providència. L'any 1885 només s'hi celebraven 4 misses a l'any. El rector de Pujalt Mn. Jaume Corbatera, va manar fer reformes a la capella l'any 1917, entre les que consta que fou pintada per Josep Corrons de Manresa. Aleshores s'hi celebrava un aplec el dilluns de Sincogesma. Durant la Guerra Civil quedà malmesa, tot i que els objectes litúrgics foren custodiats a la masia Terrats. L'any 1945 s'hi celebrà missa de nou i segons Mn. Pladevall l'any 1977 encara hi havia culte. La capella està situada al veïnat de les Torres de la Ceriola. | 41.6989800,1.4158700 | 368188 | 4617568 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La campana ha estat robada recentment. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||
| 58404 | Sant Joan de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-vilamajor | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'estat de l'església és bo, malgrat l'erosió de la clau del portal. | L'església de Sant Joan de Vilamajor és una construcció romànica, sobre la qual s'hi feren algunes reformes (obertura d'un nou portal i reforç amb contraforts) en època moderna, tot mantenint l'estructura original. És d'una sola nau de planta absidial, coberta amb volta de canó de pedra. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb l'extradós i les impostes motllurades. A la clau presenta una imatge en relleu, força erosionada, que s'ha identificat com a Sant Jordi. Els brancals del portal són de factura moderna, incorporats en la darrera restauració. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, on no conserva les campanes. Les façanes laterals estan reforçades amb tres i dos contraforts per banda; sota d'un d'aquests darrers s'hi entreveuen les restes del portal primitiu. A la mateixa façana en sobresurt un cos, probablement la sagristia. Pel que fa a l'absis, presenta arcuacions cegues, així com una finestra esqueixada. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa. | 08176-14 | Vilamajor | De la mateixa manera que l'església de Santa Magdalena de l'Astor, aquesta també fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. Està situada dins l'antic terme del castell de Vilamajor del que es conserva una torre al centre del nucli de població, absorbida per les cases actuals. Molt probablement l'església té els orígens vers les acaballes del segle X principis del segle XI, coincidint amb la construcció del castell de Vilamajor. La primera referència documental de l'església es remunta a l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Des d'aquest moment, al seu voltant hi havia la sagrera, com també un cementiri. Al segle XVII deixà d'ésser sufragània de l'església de Santa Maria de Segur per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. A cavall entre l'època medieval i moderna patí algunes reformes que comportaren la construcció de contraforts als laterals, eliminant així la porta d'accés original situada a la façana meridional; se li va afegir una capella lateral (sagristia actual) i es construí el nou accés a ponent amb la figura de Sant Jordi esculpida a la dovella central. L'aspecte actual de la capella i l'entorn és fruit de la última restauració realitzada l'any 2000. | 41.6771500,1.4279400 | 369148 | 4615125 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58405 | Cal Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pou | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XVII | Cal Pou és un gran casal d'origen medieval en un costat del qual s'integra l'arc de passatge que antigament tancava el recinte fortificat de l'Astor. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia, situada extramuralles, forma junt amb les cases contigües una placeta oberta. A l'extrem de llevant, formant part de la casa de Cal Pont, s'obre l'arc de passatge que dóna accés al nucli de l'Astor. Al costat hi ha el portal d'accés, descentrat en el frontis i d'arc rebaixat de pedra carejada, sobre el qual s'hi disposen de forma aleatòria diverses obertures de tipologia diversa. En destaca especialment una finestra d'època moderna situada al pis, amb motllures a l'intradós, així com la finestra lobulada d'estil gòtic que hi ha al segon pis. Aquesta darrera podria prodecir d'una edificació anterior. La façana lateral de llevant i la posterior presenten menor alçada a causa del desnivell del terreny i s'hi han construït diverses obertures de factura moderna imitant les antigues. La façana de ponent està tapada per una altra edificació. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, sense revestir. | 08176-15 | Pl. Alex Botines. L'Astor | 41.6896600,1.4271000 | 369103 | 4616516 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58406 | Cal Carulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carulla | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Cal Carulla és un casal d'origen medieval situat fora del recinte emmurallat de l'Astor i que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII. A finals del segle XX va reformar-se en la seva totalitat per adaptar-hi com a allotjament rural. Està constituïda per diversos volums; el principal enllaçat amb un annex per un pas cobert. La resta de volums també eren annexes agrícoles i actualment s'han habilitat com a allotjaments rurals. El volum principal és de planta rectangular, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'orienta al nord i es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal al centre d'arc de mig punt adovellat, amb l'intradós motllurat i dos escuts amb el motiu esborrat a la part superior. Sobre d'aquest hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes forjades. Al costat hi ha un altre finestral amb l'any '1745' inscrit. Des d'aquí surt un pas cobert perpendicular sostingut amb arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, sobre el qual hi ha una finestra amb l'any '1678' inscrit. La façana de llevant té una escala exterior adossada en paral·lel i que permet accedir directament pel pis. La part posterior, orientada a migdia, destaca especialment per un pas porticat, amb diferents trams coberts amb volta de mig punt de pedra i bigues de fusta, que segueix a la casa següent (La Figuera). Sota del segon tram hi ha una porta d'arc pla de pedra, amb la llinda invertida amb l'any '1639' inscrit. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestiment. A l'interior en destaca especialment el soterrani, on s'hi conserven diversos arcs apuntats gòtics. Pel que fa als annexes agrícoles, es troben tots reformats i adequats com a allotjament rural. | 08176-16 | L'Astor | 41.6895300,1.4275500 | 369140 | 4616500 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58407 | Arc de passatge del carrer de les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-del-carrer-de-les-voltes | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV | Les bigues d'alguns trams es troben deteriorades. | <p>Arc de passatge que s'obre a l'antiga rectoria de Pujalt, formant el carrer de les Voltes que comunica la plaça Urbano Izquierdo amb el carrer de Dalt. S'obre a la plaça en arc de mig punt de pedra col·locada a sardinell, que descansa sobre impostes. La part interior està formada per diferents trams coberts amb bigues de fusta, on s'intercalen tres arcs de mig punt de pedra col·locada a sardinell que descansen sobre impostes. Les parets que el delimiten són fetes de pedra escairada i presenten elements de notable interès, tals com espitlleres i un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. L'altre costat s'obre amb un arc irregular semblant a un arc rampant.</p> | 08176-17 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7167300,1.4208700 | 368640 | 4619531 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||
| 58408 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | La coberta es troba en estat deficient i es troba força deteriorada per trobar-se deshabitada. | L'antic Ajuntament és un edifici construït en època moderna al costat de la capella de la Mare de Déu de la Concepció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. La façana s'obre amb dos portals amb llinda de fusta, un dels quals situat al pis i amb accés per unes escales de pedra adossades en paral·lel al mur de la capella. El pis superior s'obre amb un gran pòrtic. Sobre la coberta hi ha un petit cos on hi ha les restes de l'antic rellotge. La façana lateral, que antigament tenia adossat un altre edifici, només té una finestreta a la part superior. A la façana posterior hi ha dues finestres, la de la planta baixa d'arc de mig punt i que es correspon amb la sagristia, que ocupa part de la planta baixa d'aquest edifici. El parament dels murs és de pedra, sense revestir. | 08176-18 | Pl. Urbano Izquierdo. Pujalt | Durant la Guerra Civil l'edifici fou ocupat per la base d'instrucció del 18è cos de l'exèrcit republicà que s'instal·là a Pujalt. Junt amb la capella de la Concepció, foren utilitzats com a centre social i cultural. | 41.7166300,1.4208700 | 368640 | 4619520 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58417 | Cal Pont de Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pont-de-vilaltella | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | Cal Pont és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII, tot i que va ser durant la primera meitat del segle XX quan se li va donar l'aparença actual. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés és d'arc carpanell ceràmic, con ho són les dues finestres dels pisos, que es situen sobre el mateix eix. Bona part de la façana principal està tapada per un cos adossat de dos nivells d'alçat, que al pis representa una prolongació d'una sala i una terrassa i a la planta baixa corrals. Aquest cos presenta dos grans portals d'arc carpanell ceràmic que dónen sortida a la terrassa, entre els quals hi ha una pedra on hi consta: ' S. C. 1928'. La part de les golfes s'obre amb òculs ceràmics. La façana posterior també presenta un cos adossat, que constitueix una eixida i presenta una cisterna amb una corriola. Les poques obertures d'aquesta façana també són d'arc carpanell ceràmic. A nivell interior, hem de destacar els arcs ogivals de pedra, d'estil gòtic, que sostenen la planta baixa de la construcció. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç. A l'entorn de la masia hi ha un gran nombre d'edificis annexes, tots ells datats de la primera meitat del segle XX (tal com consta en sengles inscripcions). Alguns són de dimensions notables, són fets de pedra i estan coberts amb volta de canó. També trobem un hort i un safareig tancats amb un mur de pedra situats en una feixa davant la casa. | 08176-27 | Camí de Cal Pont | En el fogatge de 1553 hi consta 'Joan Lordella de Vilaltell', que probablement es correspon amb el que més tard seria Cal Pont de Vilaltell. | 41.7047000,1.4079500 | 367540 | 4618215 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58418 | Cal Llobet dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-dels-plans | XX | Cal Llobet és una masia del segle XX construïda a peu de la carretera de Pujalt a l'Astor. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, feta d'uralita. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla ceràmic, amb una petita obertura romboïdal a les golfes. Pel que fa a la resta de façanes, únicament presenta obertures la de xaloc, igualment d'arc pla ceràmic. A la façana de mestral hi ha adossada una petita cisterna. Entre aquesta façana i la posterior s'hi adossen dos cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs és la pedra vista, lligada amb morter, mentre que els cossos annexes estan arrebossats amb ciment. | 08176-28 | Carretera de Pujalt a l'Astor, s/n | 41.7098600,1.4427400 | 370445 | 4618735 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58418-foto-08176-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58418-foto-08176-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58418-foto-08176-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||||
| 58419 | Cal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catala | XX | Cal Català és una masia que ha estat reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. Està constituïda per dos volums diferenciats, que s'adossen formant una 'L'. El volum principal presenta dos cossos: el central en forma de torre, de tres nivells d'alçat i coberta a quatre vessants; el lateral de dos nivells i coberta a un vessant que fa el desaiguat al lateral. Totes les obertures d'aquest volum són de factura moderna, excepte una del lateral de pedra carejada. El segon volum correspon a la masoveria i s'adossa de forma perpendicular al primer. És de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants. Aquí la major part de les obertures també són d'arc pla de factura moderna, excepte dos portals d'arc escarser arrebossat. El parament dels murs és la pedra vista. A pocs metres hi ha una pallissa de notables dimensions i un pou. | 08176-29 | Cal Català, s/n | 41.7262200,1.4256200 | 369054 | 4620577 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58419-foto-08176-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58419-foto-08176-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58419-foto-08176-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||||
| 58420 | La Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca-1 | XX | Es troba en estat ruïnós. | Masia del segle XX construïda enmig d'un camp de conreu. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Es troba en estat ruïnós, havent perdut la coberta i l'estructura interior. Constava de planta baixa, pis i golfes i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedia per un portal d'arc escarser arrebossat, i presenta tres finestres d'arc pla arrebossat al pis. A les golfes té una petita obertura romboïdal. La resta de façanes presenten poques obertures, totes de petites dimensions. El parament dels murs és la pedra, que es troba revestida amb morter. La casa queda frontalment tancada per un baluard, que es prolonga per la part posterior formant sengles patis. Tots dos estan coberts de vegetació i en el posterior hi ha un petit cobert en ruïnes. | 08176-30 | Camí de la Casa Blanca | Va perdre la coberta per l'efecte d'un llamp. | 41.7309300,1.4366200 | 369979 | 4621083 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58420-foto-08176-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58420-foto-08176-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58420-foto-08176-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com la Casilla. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58421 | Cal Vilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilet | XX | Cal Vilet és una casa construïda al segle XX. És de planta rectangular i s'hi adossen diversos coberts i un cos annex d'un sol nivell d'alçat que s'ha adaptat com a habitatge. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08176-31 | Cal Vilet, s/n | 41.7175600,1.4171100 | 368329 | 4619629 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58421-foto-08176-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58421-foto-08176-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58421-foto-08176-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||||
| 58422 | Cal Mau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mau-0 | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Cal Mau és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba atalusada i com a única obertura hi ha el portal d'arc escarser adovellat. Part de la façana està tapada per un cos adossat de dos nivells, que s'obre amb dues galeries horitzontals per pis. La resta de façana presenta poques obertures, totes de pedra i de petites dimensions. La part posterior de la construcció va ser afegida amb posterioritat, probablement en època moderna, junt amb el cup circular revestit amb cairons de ceràmica vidriada de la façana lateral. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, a la part frontal i les cantonades més ben escairada. Algunes façanes estan tapades de vegetació. A uns metres de la casa, a l'altre costat del camí, hi ha una pallissa en estat ruïnós. Té la coberta a un vessant i s'obre amb un portal amb llinda de fusta. És feta de pedra escairada disposada en filades. | 08176-32 | Camí de Cal Mau | En el fogatge de 1553 hi consta 'Andreu Lordella de Torradalmau'. | 41.6987000,1.4032300 | 367135 | 4617556 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58422-foto-08176-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58422-foto-08176-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58422-foto-08176-32-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58423 | Masia de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-pobla | XX | Es troba en estat ruïnós. | La Pobla és una construcció en estat ruïnós del qual només s'identifiquen annexes agrícoles. | 08176-33 | Camí de la masia de la Pobla | 41.6965000,1.4253600 | 368972 | 4617278 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58423-foto-08176-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58423-foto-08176-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58423-foto-08176-33-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58424 | Cal Malloll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malloll | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | Es troba en estat ruïnós. | Cal Mallol és una masia d'origen que encapçala l'antiga quadra de Ceriola. Les restes que es conserven de la casa posen de manifest la importància que adquirí en època moderna, visible tant per les seves dimensions com per les característiques constructives. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en tres crugies. La coberta i bona part de l'estructura interior es troben enderrocades. El frontis es conserva en la seva pràctica totalitat (excepte la part superior); a la planta baixa presenta un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat i petites finestres, algunes a mode d'espitllera; al pis presenta diverses finestres d'arc pla de pedra carejada; al segon pis són d'arc pla arrebossat. Vers el segle XVIII l'entrada fou coberta amb un cos porticat, cobert amb volta de creueria, del qual se'n conserva una part. La part frontal presentava un pati tancat, amb diversos cossos annexes, un pou i la casa de Cal Bargués, entre la qual hi ha un pas estret que portava a la lliça, on hi ha un altre portal d'arc de mig punt de pedra A la façana lateral de garbí hi ha diversos pòrtics tapiats d'arc de mig punt, com també tres finestres del pis d'arc pla de pedra carejada, que han estat parcialment mutilades. Al seu davant hi ha diversos cossos annexes en ruïnes, i a pocs metres una antiga bassa de pedra. La façana posterior, davant la qual passa un camí nou, presenta poques obertures i, com la lateral de gregal, es conserva en la seva pràctica totalitat. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter; en alguns trams conserva el revestiment de morter de calç. | 08176-34 | Quadra de Ceriola | Al fogatge de 1553 hi consta Valentí Mallol. | 41.7147100,1.4014600 | 367021 | 4619336 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58424-foto-08176-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58424-foto-08176-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58424-foto-08176-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix per Cal Cercola. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||
| 58425 | Cal Bargués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bargues-0 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XIX | Una part dels cossos es troben en estat ruïnós. | Cal Bargués és una casa d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna i contemporània. Actualment, en queda en peus una casa del segle XIX, així com les ruïnes d'altres edificacions, tots davant la masia de Cal Mallol. El volum principal està separat de la resta per un pas estret que condueix al portal de la lliça de Cal Mallol, els brancals del qual estan parcialment tapats. El volum principal actual consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana. El frontis presenta dos eixos d'obertures, amb dos portals a la planta baixa i dos finestrals al pis, tots d'arc pla arrebossat excepte un dels portals que és d'arc escarser. Un dels finestrals té sortida a un petit balcó de baranes forjades. Les façanes laterals presenten poques obertures, d'arc pla arrebossat, i la façana posterior queda tapada per un dels volums de Cal Mallol. Els cossos de l'altre costat del pas es troben en estat ruïnós. A l'altre costat del camí, que passa per davant de la casa, hi ha un corral en estat ruïnós. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestir a tots els cossos excepte a la façana del volum principal. | 08176-35 | Quadra de Ceriola | El nom Bargués ja consta en els fogatges de Pujalt de 1497 i 1553, que formava part de la colecta de Cardona. Al primer fogatge hi costa un tal Johan Bergues i al segon Joan Bargues. | 41.7146700,1.4016700 | 367038 | 4619331 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58425-foto-08176-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58425-foto-08176-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58425-foto-08176-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58426 | Cal Saravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saravalls | http://www.parroquiescalaf.com/index.php/parroquies/pujalt | XIV-XX | Cal Saravalls és una masia d'origen medieval que ha estat reformada al segle XX. És un edifici de planta rectangular, perpendicular a la masia de Cal Rubio. Es composa de diversos cossos de planta baixa i pis, d'un i dos vessants. El frontis està unificat i presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat, una de les quals té un ampit de pedra motllurada. Una part de la façana està tapada per un cos d'un nivell d'alçat, amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. A l'altre extrem de la façana hi ha un gran portal de factura moderna i al costat té un contrafort. El parament dels murs és la pedra, que es troba revestida amb morter. Davant la casa hi ha una gran era, amb dos cossos annexes de pedra. | 08176-36 | Les Torres de Més Avall | El mas Saravalls probablement es correspon amb l'antic mas Ces Valls, que ja apareix en la documentació de l'any 1329. | 41.6943400,1.4112700 | 367795 | 4617059 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | |||||||||
| 58427 | Cal Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-isidro | XIV-XIX | Presenta deficiències estructurals importants. | Cal Isidro és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna i contemporània. Està constituïda per diversos volums, que pateixen deficiències estructurals notables. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana lateral. El frontis presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, que com la resta d'obertures de la façana han estat tapiades i/o reformades. La façana lateral té la base atalusada i presenta poques obertures, dues amb forma d'espitllera. L'altra façana lateral està tapada per un segon volum, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Part de la façana dels dos volums queden tapades per un tercer volum que s'hi adossa de forma perpendicular, on destaca un gran arc de mig punt de pedra tapiat. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter; al cos central del volum principal és fet de carreus escairats disposats en filades. A l'interior s'hi conserva un arc apuntat i la cuina antiga, entre d'altres elements destacats. | 08176-37 | Les Torres de Més Amunt | 41.6996600,1.4153200 | 368143 | 4617644 | 08176 | Pujalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58427-foto-08176-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58427-foto-08176-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58427-foto-08176-37-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58428 | Cal Terrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terrats | XIII-XX | Els cossos annexes es troben en estat ruïnós i la casa presenta cert estat de deteriorament. | Cal Terrats és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna i contemporània. A la planta baixa de la masia s'hi conserven vestigis notables d'una torre medieval, com també diverses estances sostingudes per arcs apuntats de tradició gòtica. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, que queda parcialment tapat per un cos de dos nivells que s'obre amb un gran pòrtic d'arc carpanell davant del portal i una galeria horitzontal amb tres pòrtics al pis. Davant d'aquesta façana hi ha un pati tancat per un baluard i diversos cossos annexes, la majoria en estat ruïnós. La resta de façanes presenten poques obertures d'arc pla arrebossat o amb llinda de fusta. El parament dels murs és la pedra lligada amb morter, revestits amb morter de calç. A l'entorn s'hi localitza un femer i una pallissa. | 08176-38 | Les Torres de Més Amunt | 41.6996600,1.4156400 | 368170 | 4617643 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58429 | Cal Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubio | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'entorn és ple de deixalles. | Cal Rubió és una masia construïda al segle XVI, possiblement sobre una edificació anterior, que va consolidar-se en època contemporània El volum principal està envoltat per diversos cossos annexes que formen un pati frontal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis té poques obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc carpanell. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que es troba revestida amb morter de calç. A pocs metres de la casa hi ha una bassa on sobresurt un curiós rellotge de sol. | 08176-39 | Les Torres de Més Avall | Al fogatge de Pujalt de 1553 hi consta en 'Robio de les Torres pus avall' | 41.6944500,1.4115000 | 367815 | 4617071 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||
| 58430 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-0 | XVI | Es troba en estat ruïnós. | Ca l'Ermità és la rectoria de Sant Joan de les Torres i està adossada a migdia de la capella. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. La coberta i part de l'estructura interior es troben enderrocats, així com el tram central de la façana principal, on hi hauria hagut el portal d'accés. Al seu costat en sobresurt un cos quadrangular fet amb carreus de mitjanes dimensions. La majoria d'obertures que conserva són amb llinda de fusta, concentrades especialment a la façana de llevant, on hi ha un portal reformat d'arc rebaixat amb pedra col·locada a plec de llibre. A la façana de ponent s'hi adossa un cos annex, també en estat ruïnós. L'interior és ple de runa procedent de l'enderroc, i s'observen restes d'obertures, de l'embigat i d'un forn de pa. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A pocs metres en direcció migdia hi ha les restes d'un altre annex, cobert amb volta de canó de pedra, probablement corresponent al femer. | 08176-40 | Les Torres de Més Amunt | 41.6989700,1.4158400 | 368185 | 4617566 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58430-foto-08176-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58430-foto-08176-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58430-foto-08176-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58431 | Masia del Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-casanoves | XVIII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | La masia del Casanoves és un edifici en estat ruïnós, totalment cobert de vegetació. Conserva part dels murs perimetrals i de la coberta, que era a dos vessants. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. Al costat hi ha un cobert de construcció posterior, amb parets de pedra i teulada d'uralita. | 08176-41 | L'Astor | 41.6912000,1.4246200 | 368900 | 4616690 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58431-foto-08176-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58431-foto-08176-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58431-foto-08176-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58432 | Cal Mitjanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mitjanes | XX | Cal Mitjanes és una casa aïllada del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla ceràmic excepte el portal d'arc carpanell. Els finestrals del pis tenen sortira a balcons amb baranes de forja. Les golfes s'obren amb tres òculs ceràmics. El ràfec està acabat amb una imbricació decorativa de rajols ceràmics. En un extrem de la façana s'hi conserva un petit fragment de l'arrebossat que revestia la façana, actualment de pedra vista, on hi ha senyals de metralla. A la part interior de la porta, a l'arrebossat de la paret, hi ha gravada la data '1922'. | 08176-42 | L'Astor | Segons un testimoni oral, es tracta d'una pallissa reformada entre els anys 1920 i 1922 per adaptar-la a vivenda. Durant la guerra civil la casa va ser objecte d'impactes d'artilleria, ja que l'exèrcit nacional va divisar soldats republicans que circulaven pel camí que hi ha a la banda nord de l'edifici. Davant d'això, disparà diversos morters que impactaren a l'edifici, danyant la teulada i deixant impactes de metralla a la façana, que el propietari ha volgut mantenir com a testimoni. | 41.6910900,1.4254800 | 368971 | 4616677 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58432-foto-08176-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58432-foto-08176-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58432-foto-08176-42-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 | ||||||||||
| 58433 | Cal Mitjanes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mitjanes-vell | XIX-XX | Es troba en estat ruïnós. | El que es coneix com a Cal Mitjanes Vell s'identifica com a una pallissa i un cobert, actualment en estat ruïnós. La pallissa és de planta rectangular i es divideix en dos cossos. Presenta tres grans obertures a la part frontal. Tenia la coberta a un vessant que feia el desaiguat a la façana; actualment tant sols se'n conserva un tram, que es recolza en un pilar de pedra que hi ha en un costat de la nau. El cobert és de menors dimensions, conserva la coberta i té una cisterna a l'interior. A pocs metres hi ha el segon cobert, dividit en dos cossos. També s'obre a la part frontal amb un gran portal amb llinda de fusta. La coberta és a un vessant que fa el desaiguat a la part posterior. | 08176-43 | Pla de la Pobla | Probablement va ser construït al segle XIX i presenta una reforma realitzada l'any 1986 en una de les portes d'accés. | 41.6928100,1.4219700 | 368683 | 4616873 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58433-foto-08176-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58433-foto-08176-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58433-foto-08176-43-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,97 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.