Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58781 | Barraca 4 de la Serra Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-serra-gallina | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Tot i que l'estat general de la barraca és bo, la llosa de tancament central està desplaçada, probablement degut al moviment de la branca d'un pi que creix al seu costat. | Barraca de pedra seca situada al vessant hidrogràfic esquerre del Torrent de Casajoana, concretament a l'obaga de Serra Gallina. L'accés es fa pujant pel camí del Ginebral. Un cop al peu del turó del Casot, trencar cap a la dreta pel camí de Casajoana. Un cop travessats els guals dels torrents de l'Esbarzer i el de Casajoana, a un centenar de metres a mà dreta, pujar pel dret, resseguint una torrentera fins a la seva capçalera. Es tracta d'una construcció aèria, adossada al marge pel costat nord-est i situada parcialment damunt d'una codina. És de planta circular d'1,90 m de diàmetre interior. Està feta amb pedra irregular, falcada amb pedruscall. La porta, orientada a l'oest, té els muntants rectes amb una sola llinda plana al damunt. Mesura 1,05 m d'alçada per 0,54 m d'amplada, mentre que el gruix de murs és de 0,60 m. La coberta, és de falsa cúpula, construïda per aproximació de filades amb llosa de tancament central, lleugerament desplaçada. Mesura dos metres d'alçada màxima interior. Conserva tot el voladís que mesura 1,55 m d'alçada (mesura presa davant de la porta) i una gran part del recobriment de terra amb substrat de molses. A l'interior, hi ha un cocó i un tinell sobreposat amb espitllera al damunt. El primer està situat a mà dreta, arran de terra (0,37 m d'amplada per 0,33 d'alçada per 0,44 m de fons). El sobreposat es localitza a mà esquerra; el que està arranat al terra fa tot just 0,25 m d'alçada per 0,35 d'amplada, desconeixent la fondària ja que està ple de terra. El superior, per on entra una mica de llum exterior, mesura 0,30 m d'amplada per 0,33 m d'alçada per 0,50 m de fondària. L'espitllera, està orientada al nord-oest. | 08179-131 | Serra Gallina | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6486000,1.9170800 | 409823 | 4611328 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58781-foto-08179-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58781-foto-08179-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58781-foto-08179-131-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 18460. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58782 | Barraca 1 del Torrent de Les Pasteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-torrent-de-les-pasteres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Sense la protecció de la terra damunt de la coberta, i la vegetació que l'envolta, amb el pas del temps s'ha produït un moviment estructural que va afectant tota l'estructura. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant sud-oest de la carena del Cellers, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de les Pasteres, que en aquest indret fa de partió entre els termes municipals de Rellinars i Castellbell i el Vilar. L'accés es fa, des del camí del Cellers fins al Raval del Pujolet. Un cop situats a l'antiga masoveria de la Caseta, entrar per un camí mig emboscat que es localitza a un centenar de metres a llevant de la casa. Aquest va baixant progressivament fins a trobar el torrent de les Pasteres i continua en direcció nord-oest fins a la barraca, envoltada de vegetació. Es tracta d'una construcció del tipus aèria aïllada, de planta circular que mesura 1,90 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud, mesura un metre d'alçada per 0,65 m d'amplada a l'exterior, i de 0,50 a l'interior. Els muntants són rectes amb dues llindes planes i contra llinda amb lleixa oberta a l'exterior. El gruix dels murs és de 0,75 m. La coberta, és de falsa cúpula, per aproximació de filades, però una de les lloses de tancament està desplaçada, amb la qual cosa deixa entrar l'aigua de pluja. Té una alçada màxima d'1,98 m. A l'exterior, ha perdut el recobriment de terra amb pedruscall i en molts indrets, la pedra ha fet moviment deixant entrar la claror a l'interior. El voladís només es conserva en part damunt de la porta i en part al costat de llevant. L'alçada mesurada és d'1,40 m. A l'interior de l'estança destaca un doble tinell sobreposat. El primer d'ells està arranat al terra, mesura 0,40 m d'amplada per 0,16 m d'alçada, per 0,70 m de fondària, mentre que el superior fa 0,30 d'amplada per 0,25 d'alçada per 0,35 de fons. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08179-132 | Carena del Cellers - Vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Les Pasteres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6494300,1.8873200 | 407346 | 4611452 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58782-foto-08179-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58782-foto-08179-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58782-foto-08179-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 14192. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58783 | Barraca 1 de Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-serres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Enfonsada en la seva pràctica totalitat. | Restes d'una barraca de pedra seca que es localitza arran d'un corriol que travessa de nord-oest a sud-est la carena de Les Serres, completament envoltada de brolla calcícola (romaní i argelaga). L'accés es pot fer des del camí de les Serres al Collet dels Capellans, o bé des de l'Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí. Consisteix en una estructura de planta circular d'entre 1,85 i 1,60 m de diàmetre, adossada parcialment per la part posterior a un marge de terra. Part de l'enderroc està escampat per l'interior i perímetre immediat. La porta, de la que queda part del muntant esquerre i el basament del dret, mesura 0,80 m d'alçada per una amplada màxima de 0,60 m. Està orientada al sud-oest. El gruix dels murs és de 0,50 m. Hi ha una espitllera orientada al nord-oest. | 08179-133 | Les Serres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6366200,1.8953700 | 407998 | 4610021 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58783-foto-08179-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58783-foto-08179-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58783-foto-08179-133-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 8071. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58784 | Barraca 2 de Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-serres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada al vessant de soleia de les Serres, per sobre del camí de Cal Ganàpia. L'accés s'ha de fer bé des de la carena del serrat, baixant pel dret per sota de la línia elèctrica o bé demanant permís als propietaris. Es tracta d'una construcció aèria amb la corona sud-oest adossada lleugerament al marge i aixecada damunt d'una codina. És de planta circular, de 2,40 m de diàmetre interior. Està feta amb pedra irregular, de mida petita, molt ben encaixada i falcada a excepció dels muntants, on és molt més gran. La porta, orientada al sud-est, té una sola llinda, plana. Mesura 1,14 m d'alçada per una amplada que oscil·la entre els 0,60 i els 0,50 m. El gruix dels murs és de 0,60 m. L'alçada màxima a l'interior és de 2,50 m mentre que el voladís (mesures preses al davant de la porta) mesura 1,94 m d'alçada. La coberta està feta per aproximació de filades. A l'exterior ha perdut el recobriment de terra i substrat herbaci amb la qual cosa alguna de les pedres de l'interior presenta una capa fina de verdet provocat per la mateixa humitat. Entrant a mà esquerra, hi ha un doble tinell o cocó superposat, molt ben realitzat. L'inferior està arranat al terra; mesura 0,36 m d'amplada per 0,50 m d'alçada per 0,60 m de fons, mentre que el superior fa 0,30 m d'amplada per 0,44 m d'alçada per 0,55 m de fons. A l'interior, hi ha una espitllera, orientada al nord-est. | 08179-134 | Les Serres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6376800,1.8960300 | 408054 | 4610138 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58784-foto-08179-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58784-foto-08179-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58784-foto-08179-134-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 8068.Els propietaris del terreny on hi ha la barraca de pedra seca hi tenen posada l'antena de la televisió. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58785 | Barraca 1 del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cellers | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Enfonsament d'una part de la corona exterior. | Barraca de pedra seca situada al sud-oest de la carena del Cellers, a cent vint metres al nord de l'antiga masoveria del Cellers coneguda amb el nom de La Caseta, per sota mateix del marge del camí, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Les Pasteres. L'accés es fa pujant des del Cellers cap a la carena o tot i que també s'hi pot anar pel camí de Les Llobatones. Es tracta d'una construcció del tipus aèria aïllada, construïda damunt d'una codina. És de planta circular que mesura dos metres de diàmetre interior. La pedra emprada en la construcció és molt irregular. La porta, orientada al sud-est mesura 1,24 m d'alçada per 0,74m d'amplada a l'exterior i de 0,50 m a l'interior. Els muntants, rectes, suporten una única llinda, plana. El gruix dels murs és de 0,56 m d'amplada. La coberta és de falsa cúpula, per aproximació de filades. L'alçada màxima dins l'estança és de dos metres. A l'exterior, ha perdut gairebé tot el recobriment de terra amb pedruscall i gairebé a tocar del voladís plantes del tipus sèdums com el crespinell, s'aferren a la minsa capa de terra que hi ha entre les pedres. L'alçada del voladís (mida presa davant de la porta) és d'1,40 m. Té una espitllera quadrangular orientada al nord-oest. | 08179-135 | Carena del Cellers - Vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Les Pasteres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6510800,1.8884800 | 407445 | 4611634 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58785-foto-08179-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58785-foto-08179-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58785-foto-08179-135-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 14194. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58786 | Barraca 9 de la Solella de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-la-solella-de-la-ferreria | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</p> | XVIII-XX | Malgrat conserva la coberta, s'ha detectat un moviment estructural a nivell del ventre de la barraca que fa perillar la seva estabilitat. De fet la llinda ja està partida i de moment s'aguanta per la pressió mateixa que exerceixen les pedres. | <p>Barraca de pedra seca situada per sota del Turó de Planeres, a mà esquerra del naixement del torrent del Turó de Planeres que juntament amb el de la Figuerota es converteixen en afluents de la Riera de Sanana. S'hi accedeix a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, i arribats al PK. 13.700 girar a mà esquerra en sentit oposat al Camí de Les Boades. En aquest indret, només entrar, la pista de terra bifurca. Deixarem el camí de mà dreta i continuarem pel de l'esquerre fins arribar a un revolt on hi ha un claper al davant mateix. La barraca està a mà esquerra, a una vintena de metres del camí en direcció nord-oest. Es tracta d'una construcció aèria, construïda aprofitant el sortint de roca en el pendent natural del terreny. Està adossada al marge, de planta irregular (1,20 m d'amplada per 1,50 m aproximadament). Feta de pedra irregular sense desbastar. Les pedres més grans s'han emprat en la construcció dels brancals i la llinda plana (esquerdada d'un costat a l'altra). La porta d'accés està orientada al sud-oest (1,05 m d'alçada per 0,65 m d'amplada màxima). Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,55 i els 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada interior, des del terra al punt central de la volta és d' 1,70 metres. Conserva parcialment el voladís (que mesura des del terra 1,55 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Ha perdut una gran part del recobriment exterior característic de terra i pedruscall que impermeabilitzen l'interior de l'habitacle; Per la part posterior hi creix un càdec que està exercint una forta pressió sobre la coberta. A l'interior hi ha un tinell o cocó gairebé imperceptible que mesura uns vint centímetres de costat. Mesura 0,30 m d'amplada per 0,25 m d'alçada per 0,58 de fondo. Hi ha una espitllera, orientada al sud-est.</p> | 08179-136 | Solella de la Ferreria | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6269100,1.9254000 | 410486 | 4608911 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58786-foto-08179-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58786-foto-08179-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58786-foto-08179-136-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 17087. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58787 | Barraca de La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-ferreria | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Parcialment enfonsada | Barraca de pedra seca, situada en terres ermes, per sota del paratge anomenat de La Ferreria. Al costat mateix hi ha el naixement d'una torrentera que desguassa al Gorg del Torrent del Conill. L'accés més fàcil es fa a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, en el PK. 12.300. Un replà permet deixar el vehicle. Des d'allí mateix cal agafar una drecera en direcció nord que va a trobar un corriol més ample que baixa seguint la cota del terreny per una feixa ample amb vistes al Paller de Tot l'Any. Es tracta d'una construcció aèria de planta quadrangular (1,90 m per 1,70 m de costat), construïda aprofitant el marge. Ja fa anys que està enfonsada; al seu interior hi creix una Pistacia lentiscus, i per sobre el marge mateix una alzina. Les restes de la construcció consisteixen en paredats de pedra sense desbastar a excepció dels dos rengles inferiors, d'1,70 metres d'alçada màxima conservada. El gruix de murs de 0,60 metres. La porta, tot i que ja no es conserva la llinda (alçada màxima conservada de 0,45 m) està orientada cap el sud-oest. | 08179-137 | La Ferreria | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6277200,1.9340200 | 411205 | 4608992 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58787-foto-08179-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58787-foto-08179-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58787-foto-08179-137-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 17088. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58788 | Barraca 3 de Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-serres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Enderrocada en la seva pràctica totalitat. | Barraca de pedra seca situada a la carena dels Pivents, a mà esquerra del camí que condueix al Turó de l'Escletxa. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena cap el Collet dels Capellans sense mai deixar-lo. Es tracta d'una construcció aèria aïllada plantada enmig d'un terreny calcari i envoltada de brolla calcícola. La façana nord aprofita en la seva base la beta de pedra natural del terreny (que un cop a l'interior li dona un aspecte irregular). És de planta rectangular de 2,40 m per 1,70 m de costat (mesures preses a l'exterior). La porta estava situada a mà esquerra de la façana principal, orientada al sud. El gruix dels murs és de 0,50 m i l'alçada conservada és d'1,40 m. | 08179-138 | Les Serres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6293800,1.8907300 | 407601 | 4609222 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58788-foto-08179-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58788-foto-08179-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58788-foto-08179-138-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 5569. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58789 | Barraca 4 de Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-serres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Malgrat el seu bon estat aparent de conservació, la manca de recobriment exterior de la coberta ha comportat el desplaçament de la llosa de tancament central de la coberta i una petita esllavissada a nivell del voladís en el mur nord-oest. | Barraca de pedra seca situada al nord-oest del Collet dels Capellans. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena cap el Collet dels Capellans sense mai deixar-lo. La construcció està situada un cop deixat el collet enrere, en el primer revolt a mà esquerra on s'ha de resseguir un corriolet que hi mena directament. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, construïda damunt d'una codina. Està envoltada per brolla del tipus calcícola amb un cirerer d'arboç al seu costat esquerre. És de planta circular, de 2,30 m de diàmetre per una alçada màxima interior de 2,15 m. La porta, orientada al sud-oest té una sola llinda, plana amb un arc de descàrrega de la volta a l'interior. Els brancals o muntants són rectes. L'amplada exterior és de 0,90 m mentre que a l'interior fa 0,70 m respectivament. El gruix dels murs oscil·la entre els 0,60 i els 0,65 m. La coberta és de falsa cúpula, realitzada per aproximació de filades. A l'exterior ha perdut el recobriment de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua. L'alçada del voladís al davant de la porta és d'1,60 m. Hi ha una espitllera orientada al nord-est. No té cap cocó o tinell. | 08179-139 | Les Serres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6317200,1.8940000 | 407877 | 4609479 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58789-foto-08179-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58789-foto-08179-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58789-foto-08179-139-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 5595. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58790 | Barraca de la Vinya del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-masnou | AMICS de RELLINARS. Ruta del Racó de les fonts; dins http://www.rellinars.cat/turisme/rutes/ruta-del-raco-de-les-fonts.html [consulta realitzada el 28 de gener de 2019]. MORENO, Maria Dolors i PERARNAU, Claudi (2002). Un projecte de restauració: les barraques de vinya de Rellinars; dins Vª Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Monografies, 35. Diputació de Barcelona: Barcelona, pp. 205 - 208.Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/10/la-segona-vida-de-les-barraques-de.html#.XFBqG1VKhaQ | XX | Cal reforçar les dues llindes ja que podrien provocar un enderroc important de l'estructura. | Barraca de pedra seca situada a la propietat de Les Cases. Un cop s'han deixat enrere les Fonts de Rellinars, a l'alçada de La Presa, cal agafar el trencall que puja seguint la línia elèctrica, perfectament senyalitzada com el sender local SL-55, que passa pel costat de la barraca dita de les Fonts i resseguir el camí fins arribar en un replà. Es tracta d'una barraca de planta circular (2,10 m de diàmetre interior) adossada al marge, que s'aprofita com a tancament posterior de la barraca. Està feta de pedra irregular sense desbastar. La porta d'entrada, orientada al sud, té els brancals rectes (1,15 m d'alçada per 0,60 m d'amplada) i doble llinda plana, ambdues esquerdades. Un rètol de fusta, collat a l'exterior, avui esborrat, portava el nom de la barraca. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres aproximadament. La coberta és de falsa cúpula amb llosa de tancament i caramull piramidal. Conserva el voladís (mesura des del terra 2,15 metres) que impedeix les filtracions d'aigua i el recobriment exterior de pedruscall amb restes de vegetació herbàcia i molses que retenen la terra en superfície i n'impedeixen l'erosió. A l'interior destaca un banc retallat (2,10 m de llargària per 0,50 m d'amplada i 0,12 m d'alçada) fortament erosionat per les filtracions d'aigua que va d'un extrem a l'altre del marge i una pedra de superfície plana posada al mig. L'alçada des del centre de l'habitacle fins al sostre és de 2,40 metres. Té dues espitlleres, orientades una a l'est i l'altra a l'oest. | 08179-140 | Sector Les Cases | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6358600,1.9226300 | 410267 | 4609908 | 1950 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58790-foto-08179-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58790-foto-08179-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58790-foto-08179-140-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tonet de Cal Masferrer i Pere Vaquer | Barraca construïda pel Tonet de Cal Masferrer i el Pere Vaquer.Consta inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 7004. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58791 | Barraca de l'avinguda de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lavinguda-de-vacarisses | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Coberta enfonsada. | Barraca de pedra seca, situada en sòl urbanitzable, a mà dreta per sota el marge de l'Avinguda de Vacarisses, abans de que s'acabi l'asfaltat del carrer. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (2,10 m de diàmetre), recolzada en el marge d'una antiga feixa de conreu. Ja fa anys que està enfonsada. És conserva una alçada màxima d'1,10 metres. El gruix de murs és de 0,50 metres. La porta, tot i que ja no es conserva la llinda té orientació est amb l'estructura característica de ventall, 0,60 m d'obertura màxima a l'exterior, per 0,40 m a l'interior. | 08179-141 | Avinguda de Vacarisses, s/n | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6344800,1.9083700 | 409078 | 4609770 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58791-foto-08179-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58791-foto-08179-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58791-foto-08179-141-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 15508. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58792 | Barraca 1 de Les Llobatones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-llobatones | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Per evitar filtracions s'ha tornat a posar la pedra de tancament del caramull (que estava desplaçada) al seu indret corresponent. | Barraca de pedra seca situada per sobre el marge, a mà dreta del camí de Les Llobatones, abans d'arribar al torrent que porta el mateix nom. Es tracta d'una construcció del tipus aèria adossada (al marge per la seva part posterior), de planta quadrangular que mesura 2 metres de costat (mides preses a l'interior). La pedra emprada és calcària, com tota aquesta zona del municipi, fàcil de treballar i normalment ben carejada. L'amplada de façana exterior és de 2,45 m. La porta, lleugerament desplaçada cap a la dreta de la façana principal està orientada al sud-oest; la seva alçada és d'1,30 m mentre que l'amplada fa 0,65 m. Els muntants estan una mica inclinats amb dues llindes planes. El gruix de murs és de 0,55 m. La coberta és de volta per aproximació de filades, perfectament realitzada, amb caramull quadrangular. L'alçada màxima interior és de 2,50 m. A l'exterior conserva una part de la terra de recobriment tot i que a l'estar completament adossada al marge, la brolla de romaní està començant a envair la coberta. Ha perdut una bona part de les lloses del voladís, que arran de porta mesura 2,10 m d'alçada. A l'interior, en els murs orientats al nord-oest i al sud-est hi ha dos cocons situats arran de terra, un enfront de l'altre. El de la dreta mesura 0,40 m d'amplada per 0,33 m d'alçada per 0,60 m de fons, mentre que l'esquerre fa 0,33 m de costat per 0,75 m de fons. En aquestes mateixes parets, hi ha dues espitlleres ben centrades. A l'interior, per sobre de la llinda hi ha una inscripció molt moderna realitzada probablement amb una altre pedra amb el nom de tres visitants 'Andreu, Carles, Lluís'. La barraca està en terres de la masia de Les Llobatones, que juntament amb cal Cotis era una masoveria del mas de Les Ferreres. | 08179-142 | Les Llobatones | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6447900,1.9023600 | 408592 | 4610921 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58792-foto-08179-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58792-foto-08179-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58792-foto-08179-142-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3333. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58793 | Barraca 2 de les Llobatones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-llobatones | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | El caramull està desplaçat i l'aigua de pluja entra a l'interior. | Barraca de pedra seca situada al vessant hidrogràfic esquerre del torrent de les Llobatones, a la partida anomenada Fondo del Cisternot. L'accés es fa des del camí de Les Llobatones després d'un revolt on s'observen una petita vall oberta amb els camps erms fins gairebé el final mirant de baixar-hi pel lloc més adient, ja que en bona part del seu recorregut està molt emboscat amb parets escarpades. Es tracta d'una construcció del tipus aèria adossada en part al marge, de planta circular, que mesura 2,60 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-oest mesura 1,05 m d'alçada per una amplada màxima de 0,65 m a l'exterior i de 0,60 a l'interior. Els muntants són rectes, amb una llinda plana i contra-llinda a l'interior. El gruix dels murs varia entre els 0,45 i els 0,50 m respectivament. La coberta és de volta per aproximació de filades o falsa cúpula amb la particularitat que té una forma lleugerament troncocònica. Per tal de poder suportar el pes, a més de la contra-llinda s'han col·locat a la part superior quatre falques travessades a mena de biga, que sobresurten cap a l'interior (una d'elles està partida). A l'exterior encara conserva gairebé tot el voladís, però ha perdut ha perdut el recobriment de terra que lligada amb el pedruscall la impermeabilitza de les filtracions d'aigua. El caramull es conserva però la llosa de tancament està desplaçada i l'aigua de pluja entra a l'interior. La presència d'una gran mata i d'un càdec que creixen al davant mateix de la construcció, ha provocat alguns moviments estructurals a nivell de la coberta que es troba arran de marge. Té una espitllera orientada al nord-est. | 08179-143 | Torrent de les Llobatones | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6442000,1.9011000 | 408486 | 4610857 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58793-foto-08179-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58793-foto-08179-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58793-foto-08179-143-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3334. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58794 | Barraca 1 del camí de la Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-la-font-del-bosc | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | La corona exterior ha fet moviment i la seva proximitat i ubicació arran de camí fa perillar la seva estabilitat. | Barraca de pedra seca situada per sota mateix del camí que mena a l'Obaga de la Font del Bosc pujant per l'obaga del Casot. Un cop es deixa a mà esquerra el trencall del Ginebral, el camí s'enfila resseguint la riba esquerra del torrent de l'Esbarzer, pocs metres abans de la confluència dels torrents de la Font del Bosc i del torrent del Racó que en donen origen. Es tracta d'una construcció aèria adossada al marge del camí. Està construïda arran d'una petita torrentera que baixa des de l'obaga del Casot fins a trobar el torrent. Des del camí s'endevina la coberta, desproveïda de vegetació. És de planta circular de dos metres de diàmetre. La porta d'accés està orientada al, sud-oest, mesura un metre d'alçada per 0,65 m d'amplada màxima a l'exterior i de 0,50 m a l'interior. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta segueix l'esquema de la falsa cúpula, per aproximació de filades amb llosa de tancament central, amb una alçada total de dos metres. L'alçada del voladís mesurat a la porta d'entrada és d'1,40 m. Ha perdut tota la terra i l'heura ha començat a envair-la. La corona exterior, per la banda nord-oest ha començat a desprendre's, fet que pot accentuar la seva degradació. A l'interior, a mà dreta, aprofitant l'estructura encastada en el marge conserva dos tinells o cocons dobles, superposats. L'inferior està situat arran de terra (0,35 m d'amplada per 0,50 m d'alçada per 0,40 m de fondo) mentre que el superior mesura 0,40 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,50 m de fondo. Té una espitllera orientada al nord-oest. | 08179-144 | Camí de la Font del Bosc | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6522000,1.9149800 | 409653 | 4611730 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58794-foto-08179-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58794-foto-08179-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58794-foto-08179-144-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 16802. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58795 | Barraca 7 de la Soleia de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-soleia-de-la-ferreria | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Ha perdut la volta de tancament. | Barraca de pedra seca situada dins el bosc, sense corriol d'accés, en el vessant de Soleia de la Ferreria. S'hi accedeix a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, i arribats al PK. 13.700 girar a mà esquerra en sentit oposat al Camí de Les Boades. En aquest indret, només entrar, la pista de terra bifurca. Deixarem el camí de mà dreta i continuarem pel de l'esquerre. Un cop travessat el torrent del turó de les Planeres, a mà dreta mateix del marge hi ha una barraca mig enfonsada (veure fitxa núm. 179). Des d'aquí s'ha de baixar pel dret, travessar el torrent dels Oms per davant d'un gran roure i enfilar-se pel dret on s'observen les terrasses emboscades, fins a trobar una codina. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (2,10 m de diàmetre), molt ben realitzada, damunt la roca. El seu estat de conservació seria excel·lent si no hagués perdut la volta de tancament. Feta de pedra irregular de mida petita - mitjana, sense desbastar, ben falcada de pedruscall. Les pedres més grans estan situades a la base dels brancals i la llinda, plana, que destaca per la seva grandària. Al damunt mateix una mena de lleixa fa funció de doble llinda superposada que permet guanyar en alçada. La porta d'accés està orientada al sud (1,25 metres d'alçada per 0,50 d'amplada màxima a l'exterior i 0,45 de mínima a l'interior). Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament central, en aquest cas enfonsada. L'alçada des del terra al centre de la volta és de 2,30 metres. Conserva bona part del voladís (que mesura des del terra dos metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Les molses i la vegetació herbàcia, retenen la poca terra que queda en superfície, però l'enderroc sembla inevitable. A l'interior hi ha un doble tinell o cocó, superposat que adopten una forma tronco piramidal, molt ben realitzats. El superior, mesura 0,33 m d'amplada per 0,48 m d'alçada per 0,50 de fondo. L'inferior mesura 0,34 m d'amplada, per 0,34 m d'alçada per 0,55 m de fondo respectivament. Hi ha una espitllera, orientada cap al nord. | 08179-145 | Solella de la Ferreria | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6248300,1.9294200 | 410818 | 4608676 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58795-foto-08179-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58795-foto-08179-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58795-foto-08179-145-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 11759. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58796 | Barraca 6 de la Soleia de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-soleia-de-la-ferreria | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada dins el bosc, sense corriol d'accés, al capdamunt del vessant de Soleia de la Ferreria. L'accés més fàcil es fa a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, per sota del marge esquerra, en el PK. 12.800. Des d'aquest indret, només cal baixar pel dret, una dotzena de metres. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (1,90 m de diàmetre), que aprofita el pendent rocós del marge. Està feta de pedra irregular sense desbastar, falcada de pedruscall. Té una llinda, plana ben treballada. La porta d'accés està orientada a l'oest (1,30 metres d'alçada per 0,60 d'amplada màxima i 0,50 de mínima interior). Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades o falsa cúpula, amb la particularitat que té una forma lleugerament troncocònica. Per tal de poder suportar el pes, a la part superior s'hi ha col·locat una falca travessada a mena de biga, que sobresurt cap a l'interior. La llosa de tancament està lleugerament desplaçada, però per ara no s'observen filtracions importants d'aigua. L'alçada des del terra al centre de la volta és d' 2,38 metres. Conserva gairebé tot voladís (que mesura des del terra 1,85 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. La vegetació herbàcia i els sèdums, retenen la poca terra que queda en superfície. Hi ha una espitllera, orientada al nord-est. Pel seu fàcil accés caldria fer-hi una intervenció d'urgència recobrint la coberta de terra amb el pedruscall característic i re col·locar les tres o quatre lloses del voladís que han caigut. Una podada a la vegetació circumdant, bàsicament de Pistacia lentiscus evitaria que pressioni l'estructura amb les seves potents branques. | 08179-146 | Solella de la Ferreria | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6274900,1.9310900 | 410960 | 4608970 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58796-foto-08179-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58796-foto-08179-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58796-foto-08179-146-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 11808. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58797 | Barraca 1 del Fondo del Cisternot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-fondo-del-cisternot | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Però amb el caramull lleugerament desplaçat. La vegetació està creixent arran de la corona i malmetent-la. | Barraca de pedra seca situada a la partida anomenada Fondo del Cisternot, a mà esquerra del camí de Les Llobatones. L'accés es fa pujant pel camí de Cal Manel i en arribar al primer trencall a mà esquerra continuar per aquest camí en direcció a Les Llobatones. La barraca està situada al vessant esquerre del camí, després d'un revolt que travessa unes feixes ermes. Es tracta d'una construcció del tipus aèria adossada lleugerament al marge. És de planta circular, de 2,10 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud mesura 1,24 m d'alçada per 0,65 m d'amplada exterior i 0,59 a l'interior. Els muntants són rectes, amb dues llindes, ambdues planes. El gruix dels murs varien; a mà esquerra mesura 0,70 m mentre que el dret fa 0,60 m. Destaca el doble ràfec amb voladís superior per protegir la corona de les filtracions d'aigua. Mesura d'1,60 m (mides preses davant de la porta). La coberta és de falsa cúpula amb caramull que actualment està desplaçat. Ha perdut gairebé el recobriment de terra exterior. La seva alçada màxima és de 2,10 m. A l'interior, a mà dreta es localitza un doble tinell sobreposat. L'inferior està arranat al terra; mesura 0,30 m d'amplada per 0,52 m d'alçada per 0,64 m de fons, mentre que el superior fa 0,40 m d'amplada per 0,32 m d'alçada per 0,30 de fons. Té una espitllera orientada al sud-oest. | 08179-147 | Fondo del Cisternot | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6444700,1.9038100 | 408712 | 4610884 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58797-foto-08179-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58797-foto-08179-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58797-foto-08179-147-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3331. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58798 | Barraca 2 del Fondo del Cisternot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-del-cisternot | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada en la partida Fondo del Cisternot a tocar d'uns camps erms que es localitzen a mà esquerra del camí que mena a Les Llobatones, un cop deixat enrere el pla de la Creueta. Es tracta d'una construcció aèria, adossada parcialment al marge, de planta circular, que mesura 1,90 m de diàmetre interior. La porta, orientada a l'est mesura 1,05 m d'alçada per 0,70 m d'amplada exterior i 0,47 m a l'interior. Els muntants són rectes, amb una doble llinda, ambdues planes i lleixa interior. El gruix dels murs varia entre els 0,57 i els 0,65 m. La coberta és de falsa cúpula, realitzada per aproximació de filades, en molt bon estat de conservació, tot i que per l'exterior ja ha perdut bona part del recobriment de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua de pluja. L'alçada a l'interior és de 2 metres. El voladís es conserva gairebé sencer, a excepció del costat dret on la vegetació arbòria l'havia malmès. La seva alçada al davant de la porta és d'1'45 m. A l'interior, hi ha una espitllera orientada al nord-est i un tinell doble sobreposat. El primer d'ells està arranat al terra. Mesura 0,40 m d'amplada per 0,30 d'alçada per 0,70 m de fondària, mentre que el segon té la mateixa amplada per 0,45 m d'alçada per 0,40 m de fons. Destaca un muret que reté la terra i alhora fa funció de banqueta per asseure's situat a mà dreta del portal, d'un metre de llargària per 0,40 m de fons. | 08179-148 | Camí de les Llobatones - Partida Fondo del Cisternot | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6438100,1.9020000 | 408560 | 4610812 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58798-foto-08179-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58798-foto-08179-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58798-foto-08179-148-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3332. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58799 | Barraca 2 de Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Enfonsament parcial del caramull. | Barraca de pedra seca ubicada en el marge esquerre d'un turonet pujant pel camí de Cal Manel. El seu accés es fa un cop travessada per sota la línia elèctrica. Arribats a un replà del camí després d'un petit tram costerut cal buscar un corriolet que es va obrint entremig del matollar. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, situada damunt d'una gran codina calcària. És de planta circular, de 2,30 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-oest, mesura 1,11 m mentre que l'amplada fa 0,65 m a l'exterior i 0,50 m a l'interior. Té una llinda plana que reposa sobre muntants rectes. El gruix dels murs és de 0,60 m. La coberta, de falsa cúpula, realitzada per aproximació de filades ha perdut tot el recobriment de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua i presenta per la banda de llevant un petit despreniment que amb el pas del temps acabarà afectant l'estructura de la corona. La volta central s'està enfonsant. L'alçada del voladís mesura 1,62 m d'alçada (mesura presa davant de la porta), mentre que a l'interior, l'alçada màxima de l'habitacle és de 2,25 m. Entrant a mà esquerra hi ha un cocó ben arranat al terra; mesura 0,40 m d'amplada per 0,16 m d'alçada per 0,70 m de fondària. Té una espitllera orientada a l'est. | 08179-149 | Camí de Cal Manel - Paratge de Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6473800,1.9083200 | 409092 | 4611202 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58799-foto-08179-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58799-foto-08179-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58799-foto-08179-149-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3321. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58800 | Barraca del Pere Baqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pere-baque | DATZIRA, Enric (2001). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Excursions senyalitzades: la pedra seca. Diputació de Barcelona; Xarxa de municipis. PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Restaurada pels amics de Rellinars. | Barraca de pedra seca situada en terres del mas de Les Ferreres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent de l'Esbarzer. L'accés es fa pujant pel camí del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer fins arribar al gorg, per sota del revolt que fa el camí. En aquest indret, a mà esquerra s'enfila un corriol costerut que mena fins a la Pòpia. La barraca es troba situada en un pla rocallós, a una cinquantena de metres del camí. Es tracta d'una construcció aèria, aïllada, de planta circular que mesura 2,15 m de diàmetre interior. La porta, orientada a l'oest, mesura 1,20 m d'alçada per 0,74 m d'amplada a l'exterior i 0,50 m a l'interior. Té marxapeus. Els muntants, rectes, suporten tres llindes, de les quals, la davantera està partida per la meitat. El gruix de murs és de 0,80 m. La coberta és de falsa cúpula amb caramull, seguint el sistema d'aproximació de filades. L'alçada màxima a l'interior de l'habitacle és de 2,45 m. A l'exterior, ha perdut tot el recobriment de terra que la impermeabilitza. Conserva tot el voladís amb una alçada (mesurada davant de la porta) d'1,60 m. A banda i banda de la porta d'entrada hi ha una banqueta de pedra. A l'interior, hi ha un doble tinell sobreposat. El primer arranat al terra mesura 0,40 m d'amplada per 0,43 m d'alçada per 0,60 m de fondària, mentre que el superior fa 0,34 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,50 m de fons. Té una espitllera orientada a l'est. | 08179-150 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6482800,1.9112400 | 409336 | 4611299 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58800-foto-08179-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58800-foto-08179-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58800-foto-08179-150-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3307. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58801 | Barraca 3 de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Malgrat que encara resisteix el pas del temps força bé, la vegetació l'està envoltant i la llinda, partida encara que pugui durar varis anys, acabarà ressentint-se i caient. | Barraca de pedra seca situada en terres del mas de Les Ferreres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent de l'Esbarzer. L'accés es fa pujant pel camí del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer fins arribar al gorg, per sota del revolt que fa el camí. En aquest indret, a mà esquerra s'enfila un corriol costerut que mena fins a la Pòpia. Després d'uns dos-cents metres de pujada, el corriol s'eixampla per deixar lloc a una pedrera natural de pedra calcària. Sense enfilar-se, a mà dreta s'entra a una feixa resseguida per un mur de pedra procedent d'aquesta pedrera on s'ha de deixar enrere una barraca adossada al mur i continuar un centenar de metres per entre la brolla calcícola. Es tracta d'una construcció del tipus aèria adossada al marge situada al davant mateix de la pedrera que es va emprar tan per fer la barraca com els murs adjacents. És de planta circular, de 2,70 m de diàmetre interior. La porta, orientada a l'est, és de grans dimensions, amb els muntants inclinats dels quals destaquen els dos grans blocs de pedra que sustenten la única llinda de més d'1,20 m de llargada, que està partida. Mesura 1,40 m d'alçada per 1,20 m d'amplada màxima a l'exterior i de 0,70 mínima a l'interior. La coberta a l'interior és de falsa cúpula, amb caramull exterior. La seva alçada a l'interior és de 2,30 m. A l'exterior, la part davantera de la coberta ha perdut el voladís (que mesura 1,60 m) i bona part del recobriment de terra, mentre que la part posterior es conserva amb la presència de varis peus de romaní que hi estan creixent. La corona exterior per la part del darrera ha fet moviment hi es poden veure varies lloses que s'han després. A l'interior, no hi ha cap element distintiu, a part d'una espitllera orientada al sud-est. Està protegida per un marge de dos metres d'alçada fet tot ell amb pedra seca que ressegueix l'orografia del terreny. Immediatament per sota, arran de mur hi ha un sistema de recollida d'aigües pluvials obrat amb pedra seca molt ben col·locada, amb un graó d'accés a un altre feixa. Una neteja permetria observar el domini de la tècnica de la pedra seca des del lloc d'extracció de la pedra fins a la construcció dels diferents elements necessaris per al cultiu de vinya o olivera, marges, rasots, etc. | 08179-151 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6509200,1.9100400 | 409240 | 4611593 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58801-foto-08179-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58801-foto-08179-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58801-foto-08179-151-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3325. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58802 | Barraca de Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-casajoana | MORENO, M. Dolors; PERARNAU, Claudi (2002). Un projecte de restauració: les barraques de vinya de Rellinars, dins V Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Monografies, 35. Diputació de Barcelona, pp.205 - 208. Barcelona. PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca ubicada a mà dreta del camí carreter que mena a Casajoana pujant per l'obaga de Serra Gallina, en el vessant dret del torrent que porta el nom del mas. La seva ubicació ve senyalada amb un post indicador que porta el nom de la barraca i la marca del sender SL-C 57. Un corriolet que salva el marge a partir unes escales construïdes amb motiu de la inauguració de la ruta hi mena directament. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta quadrangular que mesura 2,70 per 2,50 metres de costat (mides preses a l'interior) i de 3,80 m per 3,50 m s l'exterior. Està situada al damunt d'una feixa, reforçada per un marge no massa alt de pedra seca. Els paredats estan construïts amb blocs de pedra irregular, falcada amb pedruscall. Amb la restauració, les pedres cantoneres es veuen més desbastades. La porta, orientada a l'oest, està desplaçada cap el costat dret de la façana principal; mesura 1,54 m d'alçada per 0,60 m d'amplada màxima a l'exterior i de 0,65 m a l'interior. Té llinda plana i contra llinda de descàrrega amb lleixa. Els brancals són rectes i el marxapeus sobre elevat (0,15 m). A nivell dels brancals, els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb caramull obert i amb una alçada màxima de 2,75 metres a l'interior, mentre que l'alçada del voladís (mesura presa al davant de la porta) fa 2 m. Conserva el recobriment de terra exterior amb substrat herbaci, molses i sèdums que retenen la terra i impedeixen les filtracions d'aigua. A l'interior, destaca un doble cocó o tinell superposat situat al davant de la porta, perfectament executat amb una llosa plana disposada verticalment al fons. El primer d'ells, arran de terra, mesura 0,45 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per 0,63 m de fondària mentre que el superior fa 0,42 m per 0,37 m de costat per 0,41 m de fondària respectivament. El mur de ponent té una espitllera quadrangular. | 08179-152 | Camí de Casajoana - El Panissar | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6510600,1.9260700 | 410575 | 4611592 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58802-foto-08179-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58802-foto-08179-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58802-foto-08179-152-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3310.Restaurada per l'Associació Amics de Rellinars als anys 2000 amb motiu de l'inventari i posterior ruta SL.C 57 per donar a conèixer el patrimoni de la pedra seca al municipi. Un d'aquests homes era en Ramon Jover, paleta d'ofici que de jovenet havia visitat al seu pare Gori Jover mentre va viure amagat als boscos de l'Obac, al Sot de la Calsina, sota el Paller de Tot l'Any per no tornar a la presó de la Model on hi havia passat vuit anys de la seva vida denunciat per roig. Havent-se d'espavilar vivia en una barraca de carboner i feia carbó per al Mundet. Un cop assabentada la família, en Ramon, durant l'hivern, pujava al bosc per ajudar al seu pare.Jubilat, va decidir tornar a agafar les eines per intentar refer la barraca del darrera de casa seva. L'èxit i el ressò de la proesa varen fer la resta. Es creà un grup amb l'objectiu de restaurar les barraques, netejar el seu entorn per fer-les accessibles i obrir una ruta perquè els caminants i els fills del poble en poguessin gaudir. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58803 | Barraca 3 de Les Llobatones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-llobatones | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada a mà esquerra del camí de Cal Manel, just quan aquest fa un revolt cap a la dreta, uns cent cinquanta metres abans d'arribar a la bifurcació que fa el camí per anar cap a Les Llobatones. Es tracta d'una construcció aèria aïllada situada en un cap de feixa, de planta circular, que mesura 2,35 m de diàmetre interior. El paredat és irregular amb els muntants lleugerament carejats. La porta, orientada a l'est, mesura 1,46 m d'alçada per 0,70 m d'amplada màxima exterior i de 0,45 m a l'interior. Té una doble llinda, plana amb lleixa interior. El gruix dels murs és de 0,60 m. La coberta, de volta per aproximació de filades es conserva en bon estat i té una alçada màxima interior de 2,40 metres. Conserva bona part del recobriment de terra exterior amb una mica de substrat herbaci. Del voladís, que protegeix la corona de les filtracions d'aigua, en manca un parell de lloses just per sobre de la porta; la seva alçada en aquest indret és d'1,85 m. A l'interior, gairebé davant de la porta hi ha un doble tinell o cocó superposat molt ben executat. El primer d'ells, construït arran de terra mesura 0,40 m d'amplada per 0,30 m d'alçada per una fondària de 0,70m, mentre que el superior fa 0,34 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,50 m de fons. A ma dreta just per sota l'inici de la volta n'hi ha un altre (0,25 m per 0,25 m per 0,40 m respectivament). Té també una espitllera orientada al sud. A la feixa situada per sobre mateix de la barraca hi ha un rasot i per sota arran de marge un altre, dels quals encara es poden veure les lloses de pedra que servien per a canalitzar l'aigua. No s'ha localitzat cap dipòsit o aljub on s'hauria pogut emmagatzemar, però l'abandonament de la terra i la pluja poden haver-lo colgat o embardissat. | 08179-153 | Les Llobatones | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6442900,1.9078200 | 409046 | 4610859 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58803-foto-08179-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58803-foto-08179-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58803-foto-08179-153-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3312.La barraca de pedra seca està en terres del mas de Les Ferreres. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58804 | Barraca d'en Ramon del Gibert de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-ramon-del-gibert-de-baix | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Restaurada | Barraca de pedra seca situada a mà dreta del camí carreter que va de les Ferreres a Casajoana resseguint el torrent de l'Esbarzer per la seva riba dreta. Un cop deixat enrere un revolt costerut del camí, un gorg profund, es veu un corriol a mà dreta senyalitzat amb un post del SL-C 57 013. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda en el que havia estat una feixa planera. És de planta circular d'1,80 m de diàmetre interior. Està feta de pedra irregular, les més grosses s'han emprat en la construcció dels muntants i basament. Té una doble llinda plana. La porta d'accés està orientada al sud, mesura 1,10 m d'alçada per 0,50 m d'amplada màxima. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. A l'exterior, conserva el voladís (que mesura des del terra 1,40 m) i el recobriment de terra amb estrat herbaci i sèdums que la protegeixen de filtracions d'aigua. A l'interior, enfront mateix de la porta hi ha un doble cocó o tinell superposat. L'inferior, mesura 0,40 m d'amplada per 0,30 m d'alçada per 0,30 m de fondo, mentre que el superior fa 0,34 m d'amplada, per 0,20 m d'alçada per 0,30 m de fons. Té una espitllera orientada a l'oest. En el cocó superior hi ha una Marededéu de Montserrat i un gerret amb flors. | 08179-154 | Torrent de l'Esbarzer - Casajoana | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6491900,1.9135900 | 409533 | 4611397 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58804-foto-08179-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58804-foto-08179-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58804-foto-08179-154-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3318. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58805 | Barraca 20 de Les Llobatones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20-de-les-llobatones | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | L'interior està força brut i el terra ple de cavitats fetes pel bestiar. A l'exterior, arran de corona, hi té un pi que inclina les seves branques cap al damunt de la barraca i arranat al sòcol de la construcció hi arrelen peus de romaní i mata que han provocat algun trencament i desplaçament de la pedra calcària. | Barraca de pedra seca situada a mà dreta del camí de cal Manel, just davant mateix del trencall que porta fins a Les Llobatones. L'accés és fa des del camí que resseguint el torrent de l'Esbarzer, per darrera el mas de Les Ferreres puja cap al Ginebral. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, de planta circular que mesura dos metres de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-est té una alçada d'1,25 m per 0,55 d'amplada màxima a l'exterior i de 0,45 m a l'interior. La llinda és plana i presenta alguna fissura. El gruix dels murs és de 0,60 m. La coberta és de volta per superposició de filades amb llosa de tancament central. L'alçada màxima a l'interior és d' 1,80 m. A l'exterior conserva bona part del recobriment de terra i pedruscall i el voladís, que al davant de la porta mesura 1,45 m d'alçada. Entrant a mà dreta hi ha un tinell o cocó que mesura 0,35 m d'amplada per 0,38 m d'alçada per 0,30 de fondària. Té dues espitlleres orientades al nord i una a l'oest respectivament. A l'exterior, a mà dreta hi ha un banc correder, que sembla que faci de contrafort. | 08179-155 | Les Llobatones | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6455200,1.9082800 | 409086 | 4610996 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58805-foto-08179-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58805-foto-08179-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58805-foto-08179-155-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La barraca està situada en terres del mas de Les Ferreres.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3319. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58806 | Barraca 3 de la Soleia de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-soleia-de-la-ferreria | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Ha perdut la llosa de tancament de la cúpula, que està desplaçada per l'exterior. Aquest fet és característic dels caçadors, que aprofiten aquestes estructures ja sigui com a lloc de guaita, o bé per a fer-hi foc. Això provoca l'entrada d'aigua i accelera la seva degradació i esfondrament. | Barraca de pedra seca situada dins el bosc, sense corriol d'accés, en el vessant de Soleia de la Ferreria. S'hi accedeix a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, i arribats al PK. 13.700 girar a mà esquerra en sentit oposat al Camí de Les Boades. En aquest indret, només entrar, la pista de terra bifurca. Deixarem el camí de mà dreta i continuarem pel de l'esquerre. Un cop travessat el torrent del turó de les Planeres, a mà dreta mateix del marge hi ha una barraca mig enfonsada (veure fitxa núm. 179). Des d'aquí s'ha de baixar pel dret seguint les indicacions del GPS, sense creuar la torrentera. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (1,80 m de diàmetre), que aprofita el desnivell del marge pel costat nord-oest. Està feta de pedra irregular sense desbastar, ben falcada de pedruscall. Les pedres més grans són els brancals i la llinda plana, que destaca per la seva grandària. La porta d'accés està orientada al sud-oest (1 metre d'alçada per 0,60 d'amplada màxima a l'exterior i 0,50 de mínima a l'interior). Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,50 i els 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament central, en aquest cas desplaçada. L'alçada des del terra al centre de la volta és d'1,60 metres. Conserva gairebé tot el voladís (que mesura des del terra 1,30 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja i el recobriment exterior característic de pedra i pedruscall. Les molses i la vegetació herbàcia, bàsicament falzia roja i alguns sèdums, retenen la poca terra que queda en superfície i n'impedeixen l'erosió. A l'interior hi ha un doble tinell o cocó, superposat. El superior, mesura 0,32 m d'amplada per 0,32 m d'alçada per 0,50 de fondo. L'inferior mesura 0,30 m d'amplada, per 0,25 m d'alçada per 0,50 m de fondo respectivament. Hi ha una espitllera, orientada cap a l'est. | 08179-156 | Soleia de la Ferreria | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6251500,1.9284500 | 410737 | 4608713 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58806-foto-08179-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58806-foto-08179-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58806-foto-08179-156-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 11758. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58807 | Barraca 4 de la Soleia de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-soleia-de-la-ferreria | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Coberta enfonsada. | Barraca de pedra seca parcialment enfonsada, situada dins el bosc, al capdamunt del vessant de Soleia de la Ferreria. L'accés més fàcil es fa a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, per sota del marge esquerra, en el PK. 12.900. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (1,90 m de diàmetre), que aprofita el pendent natural del terreny. Feta de pedra irregular sense desbastar. Conserva la llinda, plana ben treballada. La porta d'accés està orientada en direcció sud, sud-oest (1,30 metres d'alçada per 0,55 m d'amplada màxima i 0,45 m de mínima interior). Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta, de volta per aproximació de filades o falsa cúpula s'ha enfonsat, probablement degut al pi que hi creix per la part posterior que és on l'estructura està més afectada. L'alçada des del terra l'arrencada de la volta és d'1,80 metres. Conserva algunes lloses del voladís (que mesura des del terra 1,50 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. A l'interior, es conserva un doble cocó o tinell, superposat. El superior mesura 0,35 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,40 m de fondària, mentre que l'inferior mesura 0,30 m de costat per 0,60 m de fondària. Té una espitllera orientada al nord-oest. | 08179-157 | Soleia de la Ferreria | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6274000,1.9300200 | 410871 | 4608961 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58807-foto-08179-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58807-foto-08179-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58807-foto-08179-157-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 11796. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58808 | Barraca 4 de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada en terres del mas de Les Ferreres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent de l'Esbarzer. L'accés es fa pujant pel camí del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer fins arribar al gorg, per sota del revolt que fa el camí. En aquest indret, a mà esquerra s'enfila un corriol costerut que mena fins a la Pòpia. Després d'uns dos-cents metres de pujada, el corriol s'eixampla per deixar lloc a una pedrera natural de pedra calcària. Sense enfilar-se, a mà dreta s'entra a una feixa resseguida per un mur de pedra procedent d'aquesta pedrera on hi està adossada la barraca. Es tracta d'una construcció del tipus aèria adossada al marge. És de planta circular, d'1,95 m de diàmetre interior i reposa damunt d'una codina. La porta, orientada al sud té una sola llinda plana, amb els muntant rectes que destaquen de la resta de pedra emprada en la construcció de la corona exterior, molt més petita. Mesura 1,25 m d'alçada per 0,67 metres d'amplada màxima d'obertura i de 0,53 m de mínima interior. El gruix dels murs és de 0,56 m. La coberta és de falsa cúpula, seguint el sistema d'aproximació de filades amb una alçada interior de 2,15 m. A l'exterior ha perdut el recobriment de terra però conserva tot el voladís que fa 1,50 m d'alçada (mida presa al davant de la porta). A l'interior de l'estança, a mà esquerra hi ha un cocó que mesura 0,30 m d'amplada per 0,47 m d'alçada per 0,40 m de fons. A mà dreta hi ha una espitllera quadrangular orientada al nord-est. | 08179-158 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6502100,1.9100200 | 409237 | 4611514 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58808-foto-08179-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58808-foto-08179-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58808-foto-08179-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3324. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58809 | Barraca 5 de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Presenta un moviment estructural preocupant tant de la coberta com dels murs. | Barraca de pedra seca situada al capdamunt del paratge anomenat Les Ferreres, en el vessant de solana de La Pòpia. El seu accés es fa pujant pel camí del Ginebral, resseguint el torrent de l'Esbarzer per la seva llera dreta. Arribats al gorg, del marge esquerre del camí surt un corriol que s'enfila cap a la barraca d'en Pere Baqué i una mica més endavant des del mateix camí surt un altre corriol marcat amb unes pedres que s'enfila molt dret per l'altre costat del turó. Seguir-lo sense mai deixar-lo uns tres-cents trenta metres fins arribar al que sembla una bifurcació del mateix caminoi, per sobre d'unes roques. La barraca està dins la feixa, adossada al marge, amb una alzina jove al davant mateix i la pedra calcària del terreny permet identificar-la fàcilment. Es tracta d'una construcció del tipus aïllada adossada al marge. Malgrat el seu aspecte circular, s'adapta al terreny i l'interior de l'estança és força irregular. Mesura dos metres per 1,60 m de costat resseguint la roca on se sustenta. La porta, orientada al sud-oest presenta els muntants inclinats, amb una sola llinda plana i lleixa oberta per sobre mateix. Fa 1,14 m d'alçada per 0,55 d'amplada. El gruix dels murs oscil·la entre els 0,30 m i els 0,40 m respectivament. La coberta, feta per aproximació de filades, ja ha perdut la part central de la volta i a l'exterior no queda cap traça del recobriment de terra que l'impermeabilitzava. L'alçada màxima a l'interior és de 2,20 m mentre que la del voladís (mesura presa davant de la porta) és d'1,46 m respectivament. A l'interior, a l'extrem dret del mur posterior hi ha un doble tinell sobreposat excavat en el marge. El primer, arranat al terra mesura 0,40 m d'amplada per 0,33 m d'alçada per 0,40 m de fondària. El superior mesura 0,25 m d'amplada per 0,33 d'alçada per 0,30 m de fons (la llosa està fortament inclinada cap a davant). Té dues espitlleres orientades cap el nord-oest i sud-est respectivament. | 08179-159 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6508700,1.9111600 | 409333 | 4611586 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58809-foto-08179-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58809-foto-08179-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58809-foto-08179-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3326. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58810 | Barraca 6 de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | La coberta ha perdut tot rastre del recobriment de terra i les arrels han travessat la corona. | Barraca de pedra seca situada al capdamunt del paratge anomenat Les Ferreres, en el vessant de solana de La Pòpia. El seu accés es fa pujant pel camí del Ginebral, resseguint el torrent de l'Esbarzer per la seva llera dreta. Arribats al gorg, del marge esquerre del camí surt un corriol que s'enfila cap a la barraca d'en Pere Baqué i una mica més endavant des del mateix camí surt un altre corriol marcat amb unes pedres que s'enfila molt dret per l'altre costat del turó. Sense mai deixar-lo avançar uns tres-cents fins trobar el pla. La barraca està a mà esquerra, entrant per entremig de la brolla abans d'arribar a la torrentera. Es tracta d'una construcció aèria adossada al marge construïda amb blocs de pedra irregulars, de mida més aviat grossa. És de planta circular que s'adapta a l'orografia del terreny. El diàmetre interior varia entre els 2,30 m i els dos metres. Els marges al voltant de la construcció estan reforçats amb murs atalussats de pedra seca i el seu accés normal es feia a través d'un parell o tres de graons. La porta, orientada al sud-oest té els muntants rectes que suporten dues llindes planes. Mesura 1,15 m d'alçada per 0,55 m d'amplada mentre que el gruix dels murs és de 0,60 m. La coberta de falsa cúpula està feta per aproximació de filades. L'alçada màxima a l'interior és de 2,20 m. A l'exterior ha perdut totalment el recobriment de terra i els blocs de pedra que hi ha al damunt s'han començat a desprendre, que en caure es troben dispersos al voltant de la barraca. El voladís, del qual no en queda gairebé cap rastre, mesura, a l'alçada de la porta, 1,30 m. A l'interior de l'estança, en el mur orientat al nord-est hi ha un tinell o cocó situat a cada extrem just per sota l'arrencada de la volta. El primer d'ells, situat a mà esquerra mesura 0,40 m d'amplada per 0,25 m d'alçada per 0,40 m de fons, mentre que el segon, a mà dreta fa 0,30 m d'amplada per 0,25 m d'alçada per 0,40 m de fondària. No té espitlleres. | 08179-160 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6501600,1.9110800 | 409325 | 4611508 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58810-foto-08179-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58810-foto-08179-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58810-foto-08179-160-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3327. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58811 | Barraca 9 de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada en terres del mas de Les Ferreres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent de l'Esbarzer. L'accés es fa pujant pel camí del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer fins arribar al gorg, per sota del revolt que fa el camí. En aquest indret, a mà esquerra s'enfila un corriol costerut que mena fins a la Pòpia. Arribats a una torreta elèctrica en desús, després d'uns 120 metres de pujada baixar a mà dreta pels bancals fins a trobar la barraca que està mig amagada per la vegetació. Es tracta d'una barraca aèria adossada al marge situada en un cap de feixa. És de planta circular, d'1,90 m de diàmetre interior. Està tota ella construïda amb pedra calcària, que és el que es pot trobar en aquest indret, una pedra fàcil de treballar i naturalment perfilada. La porta, orientada al sud-est mesura 0,80 m d'alçada. Té doble llinda plana i lleixa interior; la interior destaca per la seva llargada i la situada a l'exterior perquè conté una inscripció molt erosionada, que un cop revisada amb filtre infraroig, sembla indicar les inicials J.(C?) M. 1879, que podrien coincidir amb les localitzades també a l'interior on es llegeix clarament les inicials J.C.M. en una pedra, i al costat, en un altre molt més esborrades la data que sembla coincidir. Els muntants, estan lleugerament inclinats. L'amplada màxima és de 0,65 m, mentre que la mínima és de 0,50 m respectivament. El gruix dels murs és de 0,70 m. La coberta, és de falsa cúpula, realitzada per aproximació de filades amb una alçada màxima d'1,95 m. A l'exterior, conserva bona part encara del recobriment de terra amb substrat herbaci i sèdums. El voladís que es conserva en perfecte estat mesura 1,35 m (mesures preses al davant de la porta). A l'interior també hi ha dos tinells. El primer situat a l'esquerra és el més petit; mesura 0,30 m de costat per 0,40 m de fondària, mentre que el que està a mà dreta, fa 0,40 de costat per 0,40 m de fondària. Té una espitllera orientada al nord-est. | 08179-161 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6493000,1.9105300 | 409278 | 4611413 | 1879 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58811-foto-08179-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58811-foto-08179-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58811-foto-08179-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3329. | 98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58812 | Barraca de l'hort d'en Mariano Sellarés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-mariano-sellares | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Les pedres que conformen la corona exterior van desprenent-se i sense restauració acabarà per enfonsar-se. El seu propietari la vol restaurar. | Barraca de pedra seca situada a les hortes d'en Mariano Sellarés, per sota Cal Feliu, entre l'avinguda del Solei i el torrent de l'Alzina. Està dins d'una finca vallada i cal permís del propietari per accedir-hi. Es tracta d'una construcció aïllada situada al final de la feixa. És de planta circular de dos metres de diàmetre interior. Està feta de pedra irregular i falcada amb pedres més petites. La pedra més gran està situada en el basament, en els muntants i a la llinda. La porta d'accés, amb els muntants lleugerament inclinats està orientada al sud, mesura 1,20 m d'alçada per 0,55 m d'amplada màxima. Els murs, en aquest indret tenen un gruix de 0,55 m tot i que la corona per la seva part posterior és molt més gruixuda, mesura 0,70 m. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada màxima interior és de 2,80 m. A l'exterior, conserva una part del voladís, que mesura des del terra 1,80 m. El recobriment exterior de la coberta s'està perdent a mida que les pedres de la corona es desprenen de l'estructura. A l'interior, al davant mateix de la porta, hi ha un cocó arran de terra que mesura 0,35 m d'amplada per 0,50 m d'alçada per 0,55 m de fons. Té dues espitlleres orientades a l'est i a l'oest respectivament. | 08179-162 | Avinguda del Solei, s/n | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6315000,1.9094700 | 409165 | 4609438 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58812-foto-08179-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58812-foto-08179-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58812-foto-08179-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 6334. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58814 | Barraca 10 de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX | Però amb la llosa de tancament de la coberta lleugerament desplaçada. | Barraca de pedra seca situada en el paratge de Les Ferreres, al vessant esquerre de la capçada d'una torrentera afluent del torrent de l'Esbarzer. L'accés es fa pujant pel camí de Cal Manel. Deixar enrere el trencall a mà esquerra que mena a Les Llobatones. Després d'un tram costerut que comença per sota d'una primera línia elèctrica s'arriba a un revolt en forma de lletra L invertida. A mà dreta del camí hi una pista oberta per al manteniment d'una torre elèctrica. Des d'aquí baixar per un corriol en direcció a la barraca que es veu a l'altre costat del torrent. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, de planta circular que mesura 2,15 m de diàmetre interior. S'hi accedeix a patir d'un marxapeus de 0,20 m d'alçada. La porta, orientada als sud-oest mesura 1,22 d'alçada per 0,62 m d'amplada. Els muntants són rectes, amb una sola llinda al capdamunt. Al bell mig del muntant dret, destaca la inscripció de l'any de construcció, gravada amb un objecte punxegut ' 1886-1887', molt ben conservada. El gruix dels murs en aquest indret és de 0,50 m. La coberta és de falsa cúpula, per aproximació de filades, amb caramull. Conserva bona part del recobriment exterior de terra que la impermeabilitza. L'alçada màxima a l'interior és de 2,45 m mentre que la del voladís (mesura presa al davant de la porta) és de 2,08 m respectivament. A l'interior de l'estança només destaquen les dues espitlleres, orientades al nord-oest i al nord-est respectivament. | 08179-163 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6494400,1.9087900 | 409134 | 4611430 | 1886 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58814-foto-08179-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58814-foto-08179-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58814-foto-08179-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3322. | 98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58816 | Barraca 11 de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Malgrat no hi ha gaire filtracions d'aigua de pluja la coberta ha quedat molt desprotegida. | Barraca de pedra seca situada en terres del mas de Les Ferreres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent de l'Esbarzer. L'accés es fa pujant pel camí del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer fins arribar al gorg, per sota del revolt que fa el camí. En aquest indret, a mà esquerra s'enfila un corriol costerut que mena fins a la Pòpia. Després d'uns dos-cents metres de pujada, el corriol s'eixampla per deixar lloc a una pedrera natural de pedra calcària. Sense enfilar-se, a mà esquerra s'entra a una feixa per un claper de brolla calcícola que cal resseguir seguint la corba de nivell fins arribar després d'un centenar i escaig de metres a mà esquerra d'un rasot que origina una torrentera que baixa fins al torrent de l'Esbarzer. La barraca està situada en el seu vessant hidrogràfic esquerre, construïda damunt d'una gran codina. Es tracta d'una construcció del tipus aèria aïllada adossada al marge, situada al davant mateix de la pedrera on es va extreure la pedra per a la seva construcció. És de planta circular, d'1,95 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-oest, té una doble llinda, plana. Mesura amb el marxapeus un metre d'alçada (sense ell fa 1,20m) per una amplada màxima exterior de 0,75 m i mínima de 0,45m. Els muntants són rectes, destacant les dues pedres que sustenten la llinda. El gruix dels murs és de 0,60 m. La coberta és de falsa cúpula, seguint el sistema de superposició de filades. A l'exterior ha perdut la capa de recobriment de terra i el caramull desprotegit ha començat a patir els efectes de la pluja i els agents erosius, amb una fissura a nivell de la llosa de tancament. L'alçada màxima a l'interior és d'1,70 m mentre que la del voladís (mesura presa davant de la porta) és d'1,50 m respectivament. A l'interior, situat enfront de la porta hi ha un doble tinell sobreposat. El primer, arranat al terra, anomenat també cocó mesura 0,42 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per un metre de fons; mentre que el superior fa 0,30 m de costat per 0,45 m de fons. A mà dreta hi ha un altre tinell de 0,25 m d'amplada per 0,27 m d'alçada per 0,35 m de fons. Té una espitllera quadrangular, orientada a l'oest. Està construïda a l'arrencada de la volta i el seu ampit és una gran llosa que mesura 0,90 m de fons. | 08179-164 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6502000,1.9084200 | 409104 | 4611515 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58816-foto-08179-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58816-foto-08179-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58816-foto-08179-164-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3323. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58818 | Barraca 7 de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-les-ferreres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada al capdamunt del paratge anomenat Les Ferreres, en el vessant de solana de La Pòpia. El seu accés es fa pujant pel camí del Ginebral, resseguint el torrent de l'Esbarzer per la seva llera dreta. Arribats al gorg, del marge esquerre del camí surt un corriol que s'enfila cap a la barraca d'en Pere Baqué i una mica més endavant des del mateix camí surt un altre corriol marcat amb unes pedres que s'enfila molt dret per l'altre costat del turó. Abans d'arribar al capdamunt entrar a mà esquerra per una feixa abandonada seguint la diagonal del marge de pedra seca fins a localitzar un pi mort. Es tracta d'una construcció en molt bon estat de conservació, del tipus aèria adossada al marge. És de planta circular, d'1,80 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud, té un muret posat al davant probablement pels caçadors per impedir que no hi entri cap bèstia a fer-hi el cau. Mesura 1,10 m d'alçada per 0,75 m d'amplada màxima a l'exterior i de 0,55 m a l'interior. El gruix dels murs varia entre els 0,65 i els 0,70 m. Té dues llindes planes, la davantera, de grans dimensions que destaca de la resta de la construcció. La coberta, de falsa cúpula està feta per aproximació de filades amb caramull piramidal que per l'exterior hi té una gallera de zenc al damunt. El recobriment de terra es conserva molt bé i també el voladís de tot el voltant que mesura arran de porta 1,35 m d'alçada. A l'interior, a mà dreta té tres tinells o cocons. Els dos primers estan sobreposats; l'inferior, arranat al terra té terra a l'interior, mesura a 0,35 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,50 m de fons mentre que el superior fa 0,40 m de costat per 0,45 de fons. A mà dreta del conjunt n'hi un tercer, també arranat al terra que mesura 0,25 m d'amplada per 0,30 d'alçada per 0,40 de fondària. Té una espitllera orientada al nord (per l'exterior queda dissimulada pel creixement del tronc d'un pi). | 08179-165 | Les Ferreres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6494900,1.9110500 | 409322 | 4611433 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58818-foto-08179-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58818-foto-08179-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58818-foto-08179-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3328. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58820 | Barraca doble del Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-doble-del-casot | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca doble de pedra seca situada en el vessant de soleia del Casot, per sobre del torrent de Casajoana. A la seva dreta, a pocs metres hi ha un esvoranc natural on neix la torrentera que alimenta la presa del torrent. Per arribar-hi cal seguir la pista que mena a la Font del Bosc i un cop arribats a un revolt planer que fa la pista carenera, deixar a mà esquerra el camí d'accés a la zona de protecció ornitològica (barrera i senyalització del parc) i agafar un trencall en direcció sud-est que baixa per un corriol pedregós, per entremig de les feixes abandonades plenes de brolla de romaní. Es tracta d'una construcció doble del tipus bessona-composta, aèria aïllada construïda en el pla d'una feixa. Està formada per l'estança del pagès i adossada a ella l'estança del bestiar. El conjunt mesura 5,40 m de façana per 2,65 de costat amb les obertures respectives orientades al sud, sud-oest. La barraca de pagès es troba al costat de llevant del conjunt. És de planta circular i mesura dos metres de diàmetre (mides preses a l'interior). La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment exterior de terra lligada amb pedruscall ha desaparegut. El voladís de la coberta està molt ben conservat i mesura des de la façana principal 1,60 metres. El gruix dels murs oscil·la entre els 0,60 i els 0,70 metres. Els brancals o muntants són inclinats amb una sola llinda plana. La porta d'entrada està centrada a la façana; mesura 1,35 metres d'alçada per 0,55 metres d'amplada màxima a l'exterior i 0,43 m d'amplada interior. Conserva dos tinells o cocons superposats a l'interior (el superior mesura 0,45 m d'amplada per 0,32 m d'alçada per 0,55 m de fons, mentre que l'inferior, situat arran de terra mesura 0,50 m d'amplada per 0,53 m d'alçada per 0,70 m de fondària). Disposa d'una obertura a mena d'espitllera, orientada al nord-est. L'alçada màxima a l'interior és de 2,10 m. L'aixopluc per a la mula o altre animal de càrrega s'ubica al costat esquerre de la façana principal. Els muntants són inclinats donant la sensació d'una estructura troncocònica, amb la coberta de falsa cúpula i una sola llinda plana. Una part del voladís de la façana de ponent s'ha després i ha caigut al terra. L'estança interior és de planta quadrangular, mesura 1,85 metres de costat aproximadament. L'obertura de la porta mesura 1,70 metres d'alçada per un metre d'amplada. Al fons hi ha la menjadora pel farratge de l'animal que mesura 0,50 m d'amplada per 0,50 m d'alçada per 0,50 m de fondària. L'alçada màxima interior és de 2,30 metres. | 08179-166 | El Casot | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6518300,1.9186900 | 409961 | 4611685 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58820-foto-08179-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58820-foto-08179-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58820-foto-08179-166-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3313. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58822 | Barraca 1 del Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-casot | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | L'esllavissament de la corona i part de la coberta van passant factura a la construcció. La pressió exercida pels murs en desestabilització ja han provocat l'esquerda de la llinda interior. | Barraca de pedra seca situada en el vessant de soleia del Casot, per sobre el torrent de Casajoana. Per arribar-hi cal seguir la pista que mena a la Font del Bosc i un cop arribats a un revolt planer que fa el camí, deixar a mà esquerra la pista carenera d'accés a la zona de protecció ornitològica (barrera i senyalització del parc) i agafar un trencall en direcció sud-oest que baixa per un corriol pedregós fins al Casot i baixar fins a la barraca per entremig de les feixes més planeres, per sota d'una alzina molt gran amb una dotzena de rebrots. Es tracta d'una construcció aèria aïllada construïda en el revolt d'una feixa, amb vistes al mas de Casajoana. S'hi accedeix a partir de dos graons encaixats en el marge de pedra. L'interior és de planta circular, de 2,30 m de diàmetre. La pedra està molt ben col·locada i falcada amb pedruscall però un moviment estructural ha provocat l'enfonsament d'una part de la corona exterior i conseqüentment de la coberta que ja ha perdut gairebé tot el recobriment de terra. La porta d'accés està orientada al sud-est, i mesura 1,24 m d'alçada per 0,68 m d'amplada màxima a l'exterior per 0,50 m d'amplada mínima a l'interior. Té doble llinda, plana i la interior presenta una esquerda important. Els murs tenen un gruix de 0,60 a 0,65 metres. La coberta segueix l'esquema de la falsa cúpula, per aproximació de filades amb llosa de tancament central. L'alçada màxima a l'interior és de 2,55 metres. L'alçada del voladís mesurat a la porta d'entrada és d'1,85 m. A l'interior, entrant a mà esquerra hi ha un doble cocó o tinell. L'inferior mesura 0,33 m d'amplada per 0,55 m d'alçada per 0,70 m de fons, mentre que el superior mesura 0,33 m d'amplada per 0,26 m d'alçada per 0,55 m de fons. | 08179-167 | El Casot | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6512500,1.9166700 | 409792 | 4611623 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58822-foto-08179-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58822-foto-08179-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58822-foto-08179-167-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3314. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58824 | Barraca 2 del camí de la Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-la-font-del-bosc | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Malgrat que el seu estat general a primera vista és bo, la manca d'impermeabilització de la coberta amb la terra està provocant filtracions d'aigua que es tradueix en el verdet característic de la pedra i sòl. Aquest fet afebleix considerablement l'estructura, fins que cedeix i s'enfonsa. | Barraca de pedra seca situada per sobre del camí que mena a l'Obaga de la Font del Bosc pujant per l'obaga del Casot. Un cop es deixa a mà esquerra el trencall del Ginebral, el camí s'enfila resseguint la riba esquerra del torrent de la Font del Bosc. Cal enfilar-se per la torrentera de l'obaga del Casot per on un corriol permet salvar les diferents feixes i la brolla de romaní. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, lleugerament adossada a una marjada de feixa que s'aprofita com a pedrís. És de planta circular de dos metres de diàmetre. La porta d'accés està orientada al sud-oest. Mesura 1,15 m d'alçada per 0,70 m d'amplada màxima a l'exterior i de 0,50 m. a l'interior amb doble llinda, plana. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta segueix l'esquema de la falsa cúpula, per aproximació de filades amb llosa de tancament central, amb una alçada interior de dos metres. L'alçada del voladís mesurat a la porta d'entrada és d'1,45 m. Ha perdut tota la terra i pedruscall. Presenta un lleuger moviment estructural a nivell del brancal o muntant esquerre. A l'interior, a mà dreta, aprofitant l'estructura encastada en el marge conserva dos tinells o cocons. L'inferior està situat arran de terra (0,40 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,70 m de fondo). El superior, lleugerament desplaçat cap a l'esquerra, està construït aprofitant la llosa d'arrencada de la volta, i mesura 0,45 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per 0,45 m de fondo. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08179-168 | Camí de la Font del Bosc | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6531100,1.9156300 | 409708 | 4611830 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58824-foto-08179-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58824-foto-08179-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58824-foto-08179-168-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3316. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58826 | Barraca 3 del camí de la Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-de-la-font-del-bosc | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada per sobre del camí que mena a l'Obaga de la Font del Bosc, abans d'arribar a un revolt molt tancat, que travessa una torrentera que neix per sota mateix de la carena i desguassa al torrent de la Font del Bosc. Cal enfilar-se pel dret, entremig d'una vegetació espessa de bruc, mata i cirerer d'arboç. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, construïda en un cap de feixa, damunt de la roca. És de planta circular de dos metres de diàmetre. La pedra està molt ben col·locada i falcada amb pedruscall, deixant la més grossa pels muntants i la llinda. Algunes de les pedres estan retocades perquè encaixin perfectament. La porta d'accés està orientada al sud-oest, mesura 1,15 m d'alçada per 0,70 m d'amplada màxima a l'exterior i de 0,50 m a l'interior amb una sola llinda, plana. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres. La coberta segueix l'esquema de la falsa cúpula, per aproximació de filades amb llosa de tancament central. A l'exterior, es conserva una capa molt minsa de terra retinguda per molses i sèdums. L'alçada màxima a l'interior és de 2,45 metres. L'alçada del voladís mesurat a la porta d'entrada és d'1,60 m. Entrant a mà dreta, arran de terra hi ha un cocó, que mesura 0,40 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per 0,70 m de fondo. Té una espitllera orientada a l'est. | 08179-169 | Camí de la Font del Bosc | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6539400,1.9170500 | 409828 | 4611921 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58826-foto-08179-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58826-foto-08179-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58826-foto-08179-169-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3317. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58828 | Barraca 1 de la Serra Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-gallina | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Caldria re col·locar la pedra exterior de tancament de la volta i recobrir-la amb terra per tal de preservar-la. | Barraca de pedra seca situada a la Serra Gallina. Per accedir-hi cal agafar el Camí del Gibert a Casajoana que neix pel darrera mateix de la masia del Gibert, a mà dreta de la bassa. Un centenar de metres més endavant hi ha un revolt tancat. En aquest indret cal agafar el corriol que trenca a mà dreta i que resseguint la carena ens hi porta directament. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, construïda al damunt d'una codina. És de planta circular (2,50 m de diàmetre interior). Feta de pedra irregular desbastada, falcada amb pedruscall. La porta d'accés, destaca per la seva monumentalitat. Té una única llinda, plana; està orientada al sud (1,30 m d'alçada per 0,63 m d'amplada màxima i mínima a l'interior de 0,50 m). Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta, molt ben executada és de volta per aproximació de filades amb un lleuger desplaçament a nivell del tancament. L'alçada màxima a l'interior és de 2,30 metres. Conserva tot voladís (que mesura des del terra 1,85 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Ha perdut el recobriment exterior característic de terra i pedruscall amb estrat herbaci que impermeabilitza l'interior de l'habitacle. A l'interior hi ha tres tinells o cocons, dos d'ells superposats. L'individual està situat entrant a mà dreta, arran de terra (0,40 m d'amplada per 0,20 d'alçada per 0,70 m de fondo). El superposat està ubicat al davant mateix de la porta. L'inferior, situat arran de terra mesura 0,50 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,50 m de fondo, mentre que el superior fa 0,40 m d'amplada per 0,35 m d'alçada per 0,60 m de fondària. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08179-170 | Serra de Gallina | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6447000,1.9162000 | 409744 | 4610896 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58828-foto-08179-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58828-foto-08179-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58828-foto-08179-170-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 9445. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58830 | Barraca de la vinya de Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-domingo | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada a les feixes de Cal Domingo, per sobre del torrent de l'Alzina. Per accedir-hi, un cop situats a la Plaça de l'Onze de Setembre, cal entrar pel carrer de la Vinya, prop del poliesportiu, fins al final del carrer, que ja no està asfaltat. Entrar a mà dreta resseguint el mur de la finca núm. 10 i un cop davant de la façana de Ca la Dolores, resseguir la feixa d'oliveres en direcció sud, sud-oest, una cinquantena de metres. La barraca queda dissimulada per una alzina situada a la seva esquerra. Es tracta d'una construcció parcialment enfonsada, adossada al marge. És de planta circular d'1,50 metres de diàmetre i conserva la part posterior de l'arrencada de la volta. La coberta s'ha enfonsat i ha caigut la llinda. De la porta, orientada a l'oest, es conserva una part dels muntants amb una alçada de 0,67 m per una amplada màxima de 0,50 i mínima interior de 0,40 m. El gruix dels murs conservats és de 0,50 m. | 08179-171 | Torrent de l'Alzina | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6326400,1.9118400 | 409364 | 4609562 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58830-foto-08179-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58830-foto-08179-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58830-foto-08179-171-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca situada a la vinya coneguda amb el nom de Cal Domingo, nom facilitat pel senyor Mariano Sellarés.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 6330. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58832 | Barraca de la Soleia de Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia-de-les-serres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | La vegetació i les arrels de la feixa superior estan provocant una forta pressió del mur dret que de mica en mica va cedint. Malgrat el seu fàcil accés, cal desbrossar per poder-hi accedir. | Barraca de pedra seca situada en el vessant de soleia de Les Serres que aprofita una cavitat natural. S'hi accedeix des del carrer de Ramon Martí o també des del camí de Les Serres. Deixant l'asfalt, s'inicia una pista estreta que va pujant fins arribar a una cruïlla de camins, amb una alzina al bell mig. Per sota mateix de l'alzina, en direcció oest, entremig de la vegetació surt un corriolet que hi porta directe. Es tracta d'una construcció anomenada terrera margera, de planta irregular. Està encastada totalment dins d'un marge de pedra seca de 2,30 metres d'alçada màxima. Consta d'un portal d'accés amb passadís i cambra interior. La porta d'accés té forma tronco-piramidal (1,25 m d'alçada per 0,60 m d'amplada màxima i 0,35 m mínima). El passadís mesura dos metres de llargada per 0,60 m d'ample. Està reforçat amb pedra per ambdós costats i una filera de lloses sobreposades al sostre. Immediatament després una volta de pedra natural dona pas a l'interior de l'habitacle, que mesura 1,30 m per 1 m aproximadament. Té un banc retallat que ressegueix el perfil del mur intern. Les pedres són irregulars, sense desbastar, a excepció dels muntants i la llinda que estan una mica més treballades. A l'exterior, a banda i banda del portal hi ha un pedrís per seure. El del costat esquerre consisteix en un bloc ben escairat i planer de 0,70 m de llargada, mentre que a la banda dreta es compon de varies pedres sobreposades fins a crear l'alçada desitjada. | 08179-172 | Solella de Les Serres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6362900,1.9014000 | 408500 | 4609978 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58832-foto-08179-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58832-foto-08179-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58832-foto-08179-172-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 6644. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58834 | Barraca del Clot del Faixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-del-faixons | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII | No conserva la coberta i l'enderroc és general. | Barraca de pedra seca situada al vessant dret d'una torrentera intermitent que neix entre el Cisternot i la Creueta, desembocant a la riera de Rellinars, en el sector de Les Codines. S'hi accedeix entrant pel camí de Les Ferreres des de la carretera B122, a l'alçada de Can Cotis i arribats al primer revolt, entrar a mà esquerra per dins la torrentera fins a topar amb la barraca que queda a mà esquerra. Es tracta d'una construcció de planta circular, d'1,75 m de diàmetre interior, amb la coberta enfonsada. La corona es conserva dempeus, amb un gruix de murs de 0,60 m. La porta, orientada al sud, té una llinda plana; mesura 1,25 m d'alçada per una amplada màxima de 0,80 m i mínima a l'interior de 0,57 m. El seu darrer propietari hi tenia una porta de fusta collada amb dues frontisses de ferro collades als muntants amb morter de calç. La coberta està enfonsada a l'interior i només es conserva una minsa part de l'arrencada de la volta, amb una alçada màxima d'1,50 m a l'interior, mentre que el voladís mesura 1,25. A l'interior, gairebé davant de la porta hi ha dos tinells, un al costat de l'altre. El de mà esquerra mesura 0,30 m d'amplada per 0,25 m d'alçada per 0,40 m de fons, mentre que el de mà dreta fa 0,40 m d'amplada per 0,35 d'alçada per 0,70 m de fons. Es conserva una espitllera orientada al nord. | 08179-173 | Les Codines | Segons informació facilitada per Dolors Moreno la barraca es troba documentada en un establiment del notari Francesc Rallat Fargas, datat el 7 de maig de l'any 1777 en l'indret anomenat Clot del Faixons (Manual 1777. AHPM-5016. Establiment. CD-34793-34794). | 41.6412600,1.9021500 | 408569 | 4610529 | 1777 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58834-foto-08179-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58834-foto-08179-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58834-foto-08179-173-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En aquest indret les feixes són amples amb alguns ullastres i ametllers i al darrera, hi ha un marge amb un mur de pedra seca de dos metres d'alçada. El rasot o torrentera que porta aigua més aviat en dies de pluja té el llit en bona part de pedra i forma algunes cassoletes que en quedar plenes podien abastir d'aigua el pagès.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 6639. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58836 | Barraca 5 de Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-serres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | S'ha de recobrir la coberta exterior, i mantenir el perímetre net de vegetació perquè les arrels i branques no afectin l'estructura exterior, ja que es tracta d'una construcció molt ben feta i amb un element, el fumeral, que li aporta una singularitat en la tipologia constructiva. S'han detectar alguns moviments estructurals com a conseqüència de la manca de protecció de la coberta i la pèrdua d'algunes lloses del voladís. | Barraca de pedra seca que es localitza al vessant de solana de Les Serres, prop del gorg del torrent del Collet dels Capellans, afluent del torrent del Robert (en terme de Castellbell i el Vilar). L'accés es fa des del camí de les Serres al Collet dels Capellans, per un corriol que passa molt a prop o bé per una canal directe que baixa des de Les Serres. Es tracta d'una construcció aèria amb la façana nord-est adossada parcialment al marge. És de planta quadrangular que mesura (mides preses a l'exterior) 3,25 m per 3,20 m de costat, mentre que l'interior fa 2,05 m de costat respectivament. Està feta de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La pedra més gran s'ha emprat en la construcció del basament, brancals i arrencada de la volta. La porta d'accés, orientada al sud-oest, està lleugerament desplaçada al costat esquerre de la façana principal. Mesura 1,15 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. Destaca la triple llinda (amb la interior esquerdada), totes elles de perfil pla, amb lleixa interior. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb caramull. L'alçada màxima interior és de 2,28 m. Conserva tot el voladís a excepció d'un parell de lloses per sobre de la porta (mesura arran de porta 1,65 m). Ha perdut tot el recobriment exterior característic de terra i pedruscall amb estrat herbaci que impermeabilitza l'interior de l'habitacle. A l'interior, davant mateix de la porta hi ha un tinell o cocó arran de terra amb sòcol de pedra. Mesura 0,40 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per 0,40 m de fons. Té dues espitlleres situades en els murs orientats al nord-oest i sud-est respectivament. Destaca un fumeral amb l'obertura a mena d'espitllera o finestra situat a la façana orientada al nord-oest. Consisteix en obrir una canal interna en el mur de pedra seca que comuniqui amb l'exterior per impedir que el fum d'una llar quedi a l'interior de l'habitacle. | 08179-174 | Les Serres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6358300,1.8941700 | 407897 | 4609935 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58836-foto-08179-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58836-foto-08179-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58836-foto-08179-174-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 8083. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58838 | Barraca 1 de Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-cal-tomas | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/10/la-segona-vida-de-les-barraques-de.html#.XFBqG1VKhaQ | XVIII-XX | La llinda està partida i reforçada per sota amb quatre barres de ferro. | Barraca de pedra seca situada a la propietat de Les Cases. Per accedir-hi cal arribar fins a La Presa i agafar el trencall que puja seguint la línia elèctrica, perfectament senyalitzada com el sender local SL-55 que passa pel costat de la barraca dita de les Fonts i resseguir el camí fins un replà on trobarem a mà esquerra una pica per a preparar el caldo bordelès i al davant mateix la barraca de la Vinya del Masnou. És en aquest punt, per sota de la barraca hi ha un corriol que segueix el pla de les feixes i entra cap un bosc de pi blanc (Pinus halepensis). El seguirem fins a trobar en un revolt una petita torrentera que nodreix la riera de Rellinars. La barraca està situada a mà esquerra, a una quinzena de metres del camí. Es tracta d'una barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular (2,10 m de diàmetre interior). Està feta de pedra irregular sense desbastar. La porta d'entrada, orientada al sud, sud-oest, té els brancals rectes (1,05 m d'alçada per 0,65 m d'amplada) amb una sola llinda, plana i inclinada. Està partida i per sota s'hi varen col·locar quatre barres de ferro per evitar el seu enfonsament. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres aproximadament. La coberta és de falsa cúpula amb llosa de tancament i caramull ben arrodonit. Conserva bona part del voladís (mesura des del terra 1,38 metres) que impedeix les filtracions d'aigua i el recobriment exterior de pedruscall amb restes de vegetació herbàcia i molses que retenen la terra en superfície i n'impedeixen l'erosió. A l'interior hi ha un cocó arran de terra (mesura 0,38 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per 0,55 m de fondària). L'alçada des del centre de l'habitacle fins al sostre és de 2 metres. Té una espitllera orientada al nord. | 08179-175 | Sector Les Cases | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6367800,1.9253600 | 410496 | 4610007 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58838-foto-08179-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58838-foto-08179-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58838-foto-08179-175-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 7005.Aquesta barraca es publica amb el nom de Cal Tomàs en el bloc: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/10/la-segona-vida-de-les-barraques-de.html#.XFBqG1VKhaQ | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58840 | Barraca sobre les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-les-fonts | AMICS de RELLINARS. Ruta del Racó de les fonts; dins http://www.rellinars.cat/turisme/rutes/ruta-del-raco-de-les-fonts.html [consulta realitzada el 28 de gener de 2019]. MORENO, Maria Dolors i PERARNAU, Claudi (2002). Un projecte de restauració: les barraques de vinya de Rellinars; dins Vª Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Monografies, 35. Diputació de Barcelona: Barcelona, pp. 205 - 208. PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/10/la-segona-vida-de-les-barraques-de.html#.XFBqG1VKhaQ | XVIII-XX | Restaurada per l'Associació d'Amics de Rellinars els anys 90. | Barraca de pedra seca situada per sota de la línia elèctrica per on transcorre el sender local SL-C55 que s'inicia a la plaça de Ca l'Anton, sota de l'Ajuntament. S'hi pot accedir a partir de la ruta del racó de les fonts realitzada pels Amics de Rellinars i també parcialment amb vehicle pel camí de les Fonts, en direcció a la presa i un cop allí, a mà esquerra, seguint la línia elèctrica continuar en direcció a les barraques de les Cases, perfectament senyalitzat. La barraca està situada a prop d'una torre d'alta tensió, al bell mig del pendent. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (2 m de diàmetre), en molt bon estat de conservació. Feta de pedra irregular sense desbastar. Les pedres més grans són els brancals i la doble llinda. La porta d'accés està orientada al sud (1,10 metres d'alçada per 0,52 d'amplada màxima). Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,50 i els 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada des del terra al centre de la volta és de 1,95 metres. Conserva bona part del voladís (que mesura des del terra 1,50 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja, i el recobriment exterior característic de pedra i pedruscall. Les molses i vegetació herbàcia retenen la terra en superfície i n'impedeixen l'erosió. El tancament exterior és amb caramull trapezoïdal. A l'interior hi ha una lleixa, damunt la llinda, que permet deixar-hi les claus, el podall de butxaca o encara l'empeltador. També hi ha dos tinells o cocons més. El primer és doble; l'inferior mesura 0,46 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,50 m de fondària, mentre que el superior fa 0,35 m d'amplada per 0,22 m d'alçada per 0,32 m de fondària. El segon cocó mesura 0,32 m d'amplada per ,030 m d'alçada i 0,40 m de fondària. Hi ha una espitllera orientada a l'oest. | 08179-176 | Llera dreta de la Riera de Rellinars | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6352800,1.9208100 | 410115 | 4609846 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58840-foto-08179-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58840-foto-08179-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58840-foto-08179-176-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 7006. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58842 | Barraca 2 de la Serra Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-serra-gallina | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada al vessant hidrogràfic esquerre del torrent de l'Esbarzer, al vessant sud-oest de Serra Gallina. S'hi accedeix des del Camí del Ginebral, en el punt on bifurca amb el camí que des de la Font de l'Esbarzer puja fins al Gibert de Dalt. Un cop aquí l'accés es fa enfilant-se cap el bosc en direcció a un sortint rocallós. Es tracta d'una construcció aèria situada damunt d'un roqueter que sembla haver estat emprat en altres temps per a l'obtenció de pedra. És de planta circular, de 2,10 m de diàmetre. Està feta de pedra irregular, molt ben col·locada, desbastada en alguns indrets per formar una perspectiva planera en la col·locació exterior de la pedra. Les més ben escairades s'han emprat en la construcció dels brancals. La porta d'accés està orientada al sud-oest; mesura un metre d'alçada per 0,55 m d'amplada màxima exterior i 0,50 m de mínima interior, amb una triple llinda, plana. Els murs tenen un gruix a nivell dels muntants que oscil·la entre els 0,65 i els 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb fumeral. No conserva el recobriment de terra amb pedruscall. L'alçada interior, des del terra fins al punt central de la volta és de 2,20 mestres. Conserva el voladís que a nivell de la porta mesura 1,30 metres. El seu interior és sobri, sense tinells ni espitlleres. | 08179-177 | Serra de Gallina | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6462900,1.9128200 | 409465 | 4611076 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58842-foto-08179-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58842-foto-08179-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58842-foto-08179-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 9508. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58844 | Barraca 6 de Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-les-serres | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Enfonsament de la corona nord cap a l'interior de la barraca. | Barraca situada al vessant de tramuntana de Les Serres. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena cap a les Serres i el Collet dels Capellans. Arribats a l'alzina des de la qual surten quatre camins agafar la pista en direcció sud-oest que va resseguint la carena fins arribar a un revolt molt tancat, a mà esquerra. D'aquí mateix, neix un caminoi de roca mare envoltat de brolla calcícola que mena a la Serra dels Pivents. La barraca està situada a mà esquerra, al costat d'un cirerer d'arboç. Es tracta d'una construcció aèria adossada a un marge d'extracció de calç. És de planta circular que mesura 2,20 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud té una doble llinda amb lleixa interior. Els muntants s'inclinen lleugerament cap a l'interior probablement degut al moviment estructural. L'obertura màxima a l'exterior és de 0,95 m mentre que l'interior fa 0,50 m. Els murs tenen un gruix de 0,60 m. La coberta segueix el sistema de la falsa cúpula, per aproximació de filades. A l'exterior conserva una capa molt fina de terra, deixant al descobert la llosa central de tancament que és de grans dimensions. L'alçada interior de l'habitacle és de 2,20 m mentre que a l'exterior l'alçada del voladís (mesurat davant de la porta) és d'1,70 m. La corona exterior, per la banda de ponent ha començat a caure, amb el perill d'enfonsament que aquest fet comporta. No té cap element destacable al seu interior ni espitlleres. A l'exterior a mà dreta hi ha un muret d'1,10 m de llargada per 0,60 m d'alçada i 0,60 m d'amplada que feia servei de pedrís per seure. Construïda amb la tècnica de la pedra seca podria tractar-se de la barraca dels calciners, ja que està adossada a un roquissar emprat com a pedrera de calç i al peu del camí que mena a un forn de calç situat una vintena de metres més amunt. Per sobre de la llinda hi ha una planxa de fusta que portava el nom de la barraca dins de la senyalització de la ruta de les barraques del municipi. | 08179-178 | Les Serres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6339300,1.9001000 | 408388 | 4609717 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58844-foto-08179-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58844-foto-08179-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58844-foto-08179-178-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 5565. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58846 | Barraca 5 de la Soleia de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-la-soleia-de-la-ferreria | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Enfonsada en la seva pràctica totalitat. | Barraca de pedra seca situada en un revolt, a mà dreta del camí de terra que ressegueix el vessant de Soleia de la Ferreria. S'hi accedeix a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, i arribats al PK. 13.700 girar a mà esquerra en sentit oposat al Camí de Les Boades. En aquest indret, només entrar, la pista de terra bifurca. Deixarem el camí de mà dreta que va de Rellinars a Can Còdol i continuarem pel de l'esquerre. Un cop travessat el torrent del turó de les Planeres. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (2,20 m de diàmetre), en mal estat de conservació. Feta de pedra irregular sense desbastar. La porta d'accés està orientada al sud, sud-oest (es conserven 0,90 metres d'alçada per 0,55 d'amplada màxima). Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,50 i els 0,60 metres. De la coberta, només se'n conserva l'arrencada de la volta (mur orientat al sud-est), que era per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. Conserva una pedra del voladís (que mesura des del terra 1,50 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. A l'interior, a l'oest, per sota el marge hi ha dos tinells o cocons superposats (l'inferior arran de terra) mig enderrocats que mesuren 0,35 m d'amplada per 0,48 m d'alçada, per 0,35 m de fons aproximadament. | 08179-179 | Solella de la Ferreria | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6255500,1.9277700 | 410681 | 4608758 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58846-foto-08179-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58846-foto-08179-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58846-foto-08179-179-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 11776. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58848 | Barraca 2 de Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-casajoana | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de pedra seca situada al sud-est de la Morella, en el vessant hidrogràfic dret del torrent de Casajoana. L'accés es fa pel camí de Casajoana que puja per l'obaga de Serra Gallina, un cop deixat enrere el trencall a mà esquerra de la Font del Càntir. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, construïda en un extrem de feixa, aprofitant el pendent natural del terreny situada damunt del marge just abans d'un revolt que fa el camí. És de planta circular; el seu interior mesura dos metres de diàmetre. Està feta de pedra irregular, però algunes d'elles han estat desbastades per utilitzar-les en la construcció dels muntants i la llinda. La porta d'accés està orientada al sud-oest. Els muntant estan inclinats; mesura 1,30 m d'alçada per 0,70 m d'amplada màxima a l'exterior, i 0,60 m d'amplada màxima a l'interior. Té una sola llinda, plana. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una alçada màxima de 2,33 metres, mentre que l'alçada del voladís (mesura presa al davant de la porta) fa 2,10 m. Conserva el recobriment de terra de la coberta amb substrat herbaci i sèdums. A l'interior, a mà esquerra, conserva un tinell o cocó, situat arran de terra, amb la llinda semicircular invertida; mesura 0,62 m d'amplada per 0,62 m d'alçada per 0,56 m de fons aproximadament. Té una espitllera orientada cap a sud-est que permet l'entrada de llum i ventilació de l'habitacle.</p> | 08179-180 | Sud-est de la Morella | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6510600,1.9244000 | 410436 | 4611594 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58848-foto-08179-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58848-foto-08179-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58848-foto-08179-180-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3309. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc