API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
58850	Barraca 1 del Torrent de la Font d'en Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-torrent-de-la-font-den-sala	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Mantenir la vegetació arbòria i arbustiva del seu entorn és un factor important per a la seva conservació.	Barraca de pedra seca situada per sota el Camí de Rellinars a Casajoana, en el vessant dret del Torrent de la Font d'en Sala. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, construïda en un extrem de feixa, reforçada per un muret de pedra seca. És de planta circular (2,60 m de diàmetre). Feta de pedra irregular desbastada en alguns indrets per formar una perspectiva planera en la col·locació exterior de la pedra. Les més grans s'han emprat en la construcció dels brancals i la llinda plana. La porta d'accés està orientada al sud, sud-est (1,27 m d'alçada per 0,60 m d'amplada màxima i mínima de 0,50 m). Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada interior, des del terra al punt central de la volta és de 2,70 metres. Conserva tot el voladís (que mesura des del terra 2,20 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Conserva també el recobriment exterior característic de terra i pedruscall amb estrat herbaci que impermeabilitza l'interior de l'habitacle. A l'interior, al davant mateix de la porta hi ha tres cocons. Un d'individual a mà esquerra, arran de terra (0,30 m d'amplada per 0,34 m d'alçada per 0,50 m de fondària) i un de doble (el superior mesura 0,36 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,35 m de fondària; mentre que l'inferior fa 0,32 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,45 m de fondària respectivament). Hi ha una espitllera, orientada al sud, sud-est.	08179-181	El Gibert - Camí de Casajoana	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6458000,1.9216400	410199	4611013		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58850-foto-08179-181-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58850-foto-08179-181-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58850-foto-08179-181-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3311.	119\|94\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58851	Urna de votació	https://patrimonicultural.diba.cat/element/urna-de-votacio	CORNADÓ, Carles (2018). La tupinada de Rellinars; dins El Brogit, núm. 429, gener de 2018. El Brogit. Castellbell i el Vilar, pp. 8-10. LLURBA, Rossend (2017) Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer. Comanegra. Barcelona. PUY I JUANICO, Josep. (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions; dins Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Fundació Torre del Palau. Terrassa. http://mobiols.blogspot.com.es/2016/02/banda-sonora-del-mes-de-febrer-la.html https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/rafael-comas/ https://soundcloud.com/betzuca http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/palet-i-barba-dom%C3%A8nec http://irla.cat/wp-content/uploads/2015/12/palet-i-barba.pdf http://www.lavanguardia.com/hemeroteca https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_Sala_i_Argem%C3%AD	XX		Recipient de vidre en forma de gran copa, amb un peu alt i la part superior esfèrica; amb una tapadora feta de llautó, que la tanca i li dona l'aspecte d'urna, amb un orifici longitudinal en forma de ranura per poder-hi introduir les paperetes de votació.	08179-182	Plaça de l'Ajuntament, s/n	Segons Dolors Moreno, la va trobar abans de la reforma de l'edifici de l'Ajuntament, a les golfes i encara conservava paperetes de votació que podrien correspondre a l'època dels fets ocorreguts a Rellinars durant les eleccions a Corts del 19 de desembre de l'any 1920, en la lluita per ser escollits diputats els candidats Alfons Sala i Domènec Palet i que es van conèixer com La tupinada de Rellinars. Dels que se'n van fer cuplets satírics.	41.6375100,1.9109300	409295	4610103		08179	Rellinars	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58851-foto-08179-182-2.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98	52	2.2		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58852	Barraca 3 del Casot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-casot	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX		Barraca de pedra seca situada a mà dreta, per sobre del camí carreter que va de les Ferreres a la Font del Bosc, resseguint el torrent de l'Esbarzer per la seva riba esquerra, passada una antiga barrera metàl·lica, abans d'arribar al trencall que mena al Ginebral. Es tracta d'una construcció aïllada, lleugerament adossada al marge. És de planta circular de 2,70 m de diàmetre. Està feta de pedra irregular, amb la part visible retocada i calçada amb falques. La pedra més gran està situada en el basament, muntants i llinda que tot i que no és gruixuda si que mesura vuitanta centímetres d'amplada. La porta d'accés està orientada al sud, mesura 1,38 m d'alçada per 0,70 m d'amplada màxima i mínima a l'interior de 0,60 m. Els murs tenen un gruix de 0,77 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada màxima interior és de 2,60 m. A l'exterior, conserva el voladís (que mesura des del terra 1,80 m) i el recobriment de terra amb estrat herbaci, molses a la part posterior i sèdums que la protegeixen de filtracions d'aigua. A l'interior, a mà dreta hi ha un cocó o tinell que mesura 0,40 m d'amplada per 0,50 m d'alçada per 0,50 m de fons. No té espitlleres. A l'exterior, a mà dreta, resseguint la mica de marge hi ha un muret de pedra seca que mesura 1,25 m de llargària per 0,40 m d'alçada emprat com a pedrís per seure. A mà esquerra, arran de terra, hi ha dues lloses ben planes amb funció de banc.	08179-183	El Casot	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6507300,1.9141900	409585	4611568		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58852-foto-08179-183-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58852-foto-08179-183-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58852-foto-08179-183-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3315.	98\|94\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58853	Barraca 12 de Les Ferreres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-les-ferreres	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	L'arrelament de varis peus de romaní a més de les branques d'un càdec havien desplaçat varies lloses de tancament.	Barraca de pedra seca situada a mà dreta situada en el paratge de Les Ferreres, per sota mateix del marge, a mà dreta del camí de Cal Manel. Deixar enrere el trencall a mà esquerra que mena a Les Llobatones. Després d'un tram costerut que comença per sota d'una primera línia elèctrica s'arriba a un revolt en forma de lletra L invertida. La construcció es localitza a una cinquantena de metres. És del tipus aèria lleugerament adossada al pendent del marge. És de planta circular, de 2,30 m de diàmetre. La porta, orientada al sud-est mesura 1,22 m d'alçada per 0,67 m d'amplada a l'exterior i de 0,48 m a l'interior. Els muntants, rectes, suporten dues llindes, ambdues planes. El gruix dels murs és de 0,65 m. La coberta és de falsa cúpula, construïda per aproximació de filades. L'alçada màxima és de 2,15 m. A l'exterior ha perdut tot el recobriment de terra i agreujat per l'arrelament de varis peus de romaní a més de les branques d'un càdec havien desplaçat varies lloses de tancament. El voladís, té una alçada d'1,40 m. A l'interior de l'estança, entrant a mà dreta hi ha un fumeral en perfecte estat de conservació i posicionats frontalment a la porta, tres tinells. Un és doble, sobreposat; el primer d'ells està arranat al terra, mesura 0,30 m de costat per 0,50 m de fondària. El segon, fa 0,24 m d'amplada per 0,35 m d'alçada per 0,45 m de fondària. A mà dreta d'aquest conjunt n'hi ha un segon, arranat al terra que fa 0,40 m d'amplada per 0,24 d'alçada per 0,20 de fondària.	08179-184	Camí de Cal Manel - paratge de Les Ferreres	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6485200,1.9079900	409066	4611329		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58853-foto-08179-184-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58853-foto-08179-184-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58853-foto-08179-184-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3320.	98\|94\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58854	Fons d'imatges de Rellinars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-rellinars		XX		Fons de 194 imatges escanejades del municipi de Rellinars aportades per diferents veïns del poble i digitalitzades per l'Ajuntament. N'hi ha en blanc i negre i en color. Algunes són de caràcter familiar, però d'altres s'hi mostren fonts, cases, llocs emblemàtics i moltes altres són de festes i activitats.	08179-185	Plaça de l'Ajuntament, s/n, - 08299 Rellinars		41.6375000,1.9109800	409299	4610102		08179	Rellinars	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58854-foto-08179-185-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58854-foto-08179-185-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló	La primera foto és de la Diada Capablanca de l'any 1973.La segona és El Serrat. Colònies. anys 30-40.La tercera foto correspon a la Font del Ginjoler.	98	55	3.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58855	Barraca 7 de Les Serres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-les-serres	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	L'estabilitat general de la barraca comença a perillar degut al creixement d'un gran cirerer d'arboç que arrelat pel darrera mateix de la corona posterior, recolza les branques al damunt de la coberta. Un dels tinells té la llosa superior partida i l'altre presenta un inici d'enderroc de la pedra del fons.	Barraca de pedra seca situada en el paratge de Les Serres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent del Robert, que fa divisòria amb el terme de Castellbell i el Vilar. L'accés es fa des de la carretera B122, un cop deixat enrere el molí Mansuet, en el punt quilomètric 19,300. En aquest punt, a mà esquerra hi ha un camí de terra que porta a Cal Bessó i continua pujant fins arribar a l'antic mas de Les Comes, avui abandonat. Des d'aquí s'ha de continuar per la pista passant pel davant de Cal Robert fins a trobar una esplanada, amb un roc al bell mig del camí i d'on surt un corriol a mà esquerra. La barraca està situada uns dos-cents metres més endavant a mà dreta. S'ha de pujar pel dret entremig de la brolla de romaní. Es tracta d'una construcció adossada al marge per la seva part posterior. És de planta circular d'1,50 m de diàmetre interior. La pedra emprada és del tipus calcari. La porta, orientada al sud-oest, té els brancals rectes amb marxapeus. Mesura 1,17 m d'alçada per una amplada que oscil·la entre els 0,60 i els 0,50 m amb una sola llinda plana que presenta una esquerda important. A l'exterior, per sobre de la llinda hi ha una lleixa. El gruix de murs és de 0,50 m. A l'interior no té espitlleres però sí dos cocons o tinells. El primer d'ells està situat a mà dreta, mesura 0,30 m de costat per 0,35 m de fons (la llosa superior que coincideix amb l'aixecament de la volta està partida per la meitat). El segon situat a mà esquerra mesura 0,30 m d'amplada per 0,35 m d'alçada per 0,45 m de fons. La coberta està feta per superposició de filades amb caramull. A l'exterior ha perdut tota el recobriment de terra i pedruscall amb substrat herbaci. L'interior mesura dos metres d'alçada fins el caramull mentre que l'alçada del voladís (mesures preses davant de la porta) és d'1,80 m.	08179-186	Les Serres	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6324200,1.8919100	407704	4609559		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58855-foto-08179-186-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58855-foto-08179-186-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58855-foto-08179-186-3.jpg	Legal	Popular\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 8082.Segons informació oral proporcionada per Carles Cornadó, aquest paratge havia estat propietat del mas de Les Ferreres.	119\|94\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58856	Barraca de Les Boades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-boades	<p>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</p>	XVIII-XX	Restaurada per l'Associació d'Amics de Rellinars a finals del segle XX.	<p>Barraca de pedra seca situada en el camí que surt de Le Boades cap el Castell de Bócs, coincidint amb el GR-5. La barraca dista 390 metres de la casa i seguint aquesta direcció la trobarem a mà dreta a quatre metres del camí. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (2,20 m de diàmetre), en molt bon estat de conservació. Feta de pedra irregular, desbastada en alguns indrets de l'estructura. Les pedres més grans són els brancals i la llinda, plana. La porta d'accés està orientada al sud (1,20 m d'alçada per 0,70 m d'amplada exterior i 0,60 metres interior). Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament central. L'alçada des del terra al centre de la volta és d'1,9 metres. Conserva tot el voladís (que mesura des del terra 1,43 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja, i el recobriment característic de pedra i pedruscall. Les molses, però sobretot la vegetació herbàcia retenen la terra en superfície i n'impedeixen l'erosió. El tancament exterior és amb caramull piramidal. A l'interior hi ha tres tinells o cocons. el primer es doble, superposat; el superior mesura 0,40 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,38 de fondo, metre que l'inferior presenta les mateixes mides però la fondària és de 0,50 metres. El segon cocó mesura 0,43 m d'amplada per 0,42 m d'alçada per 0,43 m de fondària. Hi ha dues espitlleres, una situada al sud-est i l'altre ho fa al nord-est.</p>	08179-187	Les Boades	<p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p>	41.6428200,1.9373500	411503	4610666		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58856-foto-08179-187-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58856-foto-08179-187-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58856-foto-08179-187-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2021-11-23 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 10039.	98\|119\|94	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58857	Barraca 2 de la Carena de la Casa Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-carena-de-la-casa-vella	<p>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</p>	XVIII-XX	Enfonsada. Per la seva fàcil accessibilitat, probablement els caminants hi van col·locant pedres perquè no acabi desapareixent.	<p>Barraca de pedra seca aèria, situada a la Carena de la Casa Vella, en un claper, al costat dret del camí. S'hi accedeix, a partir del Camí de Les Boades en direcció a Les Cases, resseguint la carena de la Casa Vella, després d'un llarg revolt. És de planta circular (2 metres). De la porta, orientada a l'oest, només es conserva una alçada de 0,60 m per una amplada de 0,60m. La coberta està enfonsada. No té espitlleres ni s'observa cap cocó o tinell. El gruix de murs és de 0,50 metres i l'alçada conservada oscil·la entre 1,20 i 1,40 metres. Es diferencia molt bé l'estructura originària del que es veu actualment, que era molt més reduïda, amb pedra molt més grossa sense desbastar a la base. Probablement els caminants han anat col·locant pedra més petita per pujar les parets, i tot i que s'aguanta, estructuralment no suportaria el pes d'una coberta.</p>	08179-188	Carena de la Casa Vella	<p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p>	41.6352400,1.9303600	410910	4609831		08179	Rellinars	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58857-foto-08179-188-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58857-foto-08179-188-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58857-foto-08179-188-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2021-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 7385.	98\|119\|94	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58858	Barraca 1 de Cal Ganàpia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-cal-ganapia	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Té algun enfonsament parcial.	Barraca de pedra seca ubicada en els Camps de Cal Ganàpia. L'accés es fa des de la carretera B-122 en direcció a l'Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí. Uns dos-cents metres abans d'arribar-hi, a mà esquerra, hi ha un trencall des d'on neix un camí costerut que mena a les antigues feixes. Arribats a una bifurcació, a mà esquerra cal pujar pel corriol de més amunt, ben ombrejat. Es tracta d'una construcció de planta circular, de 2,20 m de diàmetre interior. La pedra emprada és irregular, amb les més grosses situades a la part inferior i falcada amb pedruscall. La porta, orientada al sud, mesura 1,55 m d'alçada per una amplada exterior de 0,65 m i interior de 0,45 m. Té triple llinda, planes totes elles. El gruix dels murs és de 0,60 m. La coberta, és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament central. A l'exterior conserva bona part de la terra de recobriment amb substrat herbaci. La pressió exercida per les branques dels pins i arbusts sobre una part de la corona exterior ha provocat un despreniment a nivell del voladís i de la corona, sense que encara hagi afectat a l'interior, però sí que la porta ha patit un lleuger moviment estructural, inclinant-se cap un costat. L'alçada màxima a l'interior és de 2,40 m mentre que el voladís (mesura presa al davant de la porta) és d'1,62 m. Al seu interior no hi ha cap tinell o cocó però sí una espitllera orientada al nord-est.	08179-189	Camps de Cal Ganàpia	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6371700,1.9029600	408631	4610074		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58858-foto-08179-189-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58858-foto-08179-189-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58858-foto-08179-189-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 7384.	94\|98\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58859	Barraca 1del Cisternot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1del-cisternot	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Corona de llevant en procés d'esfondrament i la llinda, partida per la meitat ja no rep la pressió del mur.	Barraca de pedra seca situada al sud del turó del Cisternot. L'accés es fa per la carretera B-122, en el punt quilomètric 17, pujant pel dret directament des de Can Cotis. Es tracta d'una construcció de planta circular, de 2,20 m de diàmetre interior. La pedra emprada és irregular amb blocs molt grossos a la base i muntants i de conglomerat, més feble. La porta, orientada al sud, és molt baixa, amb lleixa interior i una sola llinda plana, partida i a punt de caure. L'alçada és de 0,80 m mentre que l'amplada exterior mesura 0,82 m i l'interior 0,60 m. El gruix dels murs varia entre els 0,60 i els 0,70 m respectivament. La coberta està feta amb lloses planes, disposades per aproximació de filades, seguint el sistema de la volta de falsa cúpula. L'alçada màxima a l'interior és de 2,10 m. A l'exterior està parcialment enfonsada, sense recobriment de terra i ha perdut la llosa de tancament. L'alçada del voladís al davant de la porta (que encara es conserva) és d'1,26 m. A l'interior de l'habitacle hi ha dos tinells o cocons. El primer es localitza entrant a mà esquerra, arran de terra (0,50 m d'amplada per 0,20 m d'alçada per 0,60 m de fons). El segon està situat al davant de la porta (fa 0,36 m d'amplada per 0,37 m d'alçada per0,50 m de fons).	08179-190	El Cisternot	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6405700,1.8986400	408276	4610456		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58859-foto-08179-190-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58859-foto-08179-190-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58859-foto-08179-190-3.jpg	Legal	Popular\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 7876.Les terres pertanyen al mas de Les Ferreres i Can Cotis era juntament amb Les Llobatones masoveria d'aquest important mas de Rellinars.	119\|94\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58860	Barraca 2 del Ginebral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-ginebral	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX		Barraca de pedra seca situada en un revolt, a mà esquerra del camí que mena al mas del Ginebral, just després d'haver deixat enrere el corriol que hi puja directament. L'accés és fa pujant pel camí del Ginebral. Es tracta d'una construcció del tipus aèria aïllada, de planta circular, que mesura 2,26 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-oest, mesura 1,02 m d'alçada per 0,50 m d'amplada màxima; té marxapeus. Els muntants són totalment rectes, amb la pedra perfilada i una llinda plana de pedra sorrenca vermellosa al seu damunt que destaca de la resta de calcàries blanques; a l'interior hi ha una contra llinda. El gruix dels murs és de 0,60 m. La coberta és de falsa cúpula, amb caramull. L'alçada màxima a l'interior de l'estança és de 2,50 m. A l'exterior encara conserva una bona part del recobriment de terra amb alguns sèdums, tot i que la vegetació, bàsicament de romaní i un parell de cirerers d'arboç que creixen a cada costat comencen a pressionar amb les seves branques tant la corona exterior com la coberta. L'alçada del voladís mesurat davant de la porta és d'1,64 m. No té cap espitllera ni altre element destacable, però a l'exterior a mà dreta de la porta hi ha un petit muret de pedra adossat a la corona que a més de retenir la terra del marge, servia de bancada per seure.	08179-191	El Ginebral	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6613500,1.9135100	409543	4612748		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58860-foto-08179-191-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58860-foto-08179-191-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58860-foto-08179-191-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 2989.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58861	Barraca 1 del Ginebral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-ginebral	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Moviment estructural i enfonsament parcial de la corona i capa superior de la coberta.	Barraca de pedra seca situada per sobre del marge del camí que mena al mas del Ginebral, una vintena de metres abans de trobar el corriol que puja fins a la masia. L'accés es fa pujant pel camí del Ginebral. Es tracta d'una construcció del tipus aèria aïllada, de planta circular que mesura 2,15 m de diàmetre interior. Està construïda amb blocs de pedra calcària irregulars falcats amb pedruscall al damunt d'un petit altiplà del terreny, reforçat per un muret de pedra i uns graons fets malbé que hi permetien accedir. La porta, orientada al sud-oest mesura 1,34 m d'alçada per una amplada màxima a l'exterior de 0,70 m i de 0,55 m a l'interior. Els muntants són rectes; destaca la llinda voltada natural. A l'interior hi ha una contra llinda de les mateixes característiques. El gruix dels murs és de 0,70 m. Dins de l'estança es localitzen dos conjunts de tinells sobreposats. El primer està situat al davant mateix de la porta; el primer, arranat a terra mesura 0,48 m d'amplada per 0,23 m d'alçada per 0,40 m de fons, mentre que el superior fa 0,30 m d'amplada per 0,25 m d'alçada per 0,37 m de fons. A mà esquerra, hi ha el segon tinell; el primer també està arranat al terra i fa 0,40 m d'amplada per 0,24 m d'alçada per 0,50 m de fondària, mentre que el de sobre mesura 0,30 m d'amplada per 0,26 m d'alçada per 0,32 m de fondària. Per sobre d'aquest hi ha una espitllera, orientada al nord-oest. En sentit contrari, en direcció sud-est hi ha un enfonsament de la corona que deixa entrar el dia que hauria pogut coincidir amb la ubicació d'una segona espitllera, però no es pot afirmar amb certesa. La coberta, de falsa cúpula, deixa entrar la llum per la part central. A l'interior de l'estança, l'alçada màxima mesurada és de 2,20 m. A l'exterior, ha perdut una part del voladís (que mesura 1,94 m d'alçada) i el recobriment de terra. La corona exterior ha començat a desprendre's en varis indrets.	08179-192	El Ginebral	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6625300,1.9113600	409366	4612881		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58861-foto-08179-192-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58861-foto-08179-192-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58861-foto-08179-192-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 2990.	94\|98\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58862	Barraca 4 de Les Llobatones	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-llobatones	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Hi ha algunes filtracions d'aigua degut a la pèrdua del recobriment de terra de la coberta que estan afectant a l'estructura general.	Barraca de pedra seca situada al vessant hidrogràfic dret del torrent de Les Llobatones. L'accés es fa des del camí de cal Manel agafant el trencall a mà esquerra que mena directament a la masia de Les Llobatones. Un cop situats a la capçada del torrent, en un revolt ben tancat del camí, comptar cent vuitanta-cinc metres i baixar pel dret entre les roques. Es tracta d'una construcció del tipus aèria aïllada situada en un cap de feixa, en un indret on els marges són molt estrets i pedregosos, degut a l'alçada del torrent. És de planta circular, de 2,60 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-oest té els brancals rectes, fets amb tres rocs ben grossos on s'hi sobreposa una llinda plana. L'alçada és de 0,80 m i l'amplada mesura 0,70 a l'exterior per 0,45 m a l'interior. La coberta és de volta està feta per aproximació de filades amb llosa de tancament central que està esquerdada. L'alçada màxima a l'interior és d'1,80 m. No queden rastres del recobriment de terra exterior i per la banda nord-est s'ha començat a esfondrar amb una part de la corona exterior. L'alçada del voladís mesurat davant de la porta és d'1,25 m. Al seu interior s'ha localitzat un jaç de senglar encara amb l'herba tendra. La barraca està en terres de la masia de Les Llobatones, que juntament amb cal Cotis era una masoveria del mas de Les Ferreres.	08179-193	Les Llobatones	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6443000,1.9003800	408426	4610868		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58862-foto-08179-193-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58862-foto-08179-193-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58862-foto-08179-193-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3335.	119\|98\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58863	Barraca 2 del Cellers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cellers	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX		Barraca de pedra seca situada a peu del camí que va del Cellers a la Pòpia. L'accés es pot fer des de Les Llobatones o entrant per la finca del Cellers. Es tracta d'una construcció en molt bon estat de conservació, malgrat ja no conserva gairebé el recobriment de terra de la coberta. Està construïda en pedra calcària, predominant a tota la zona. És del tipus aèria aïllada, de planta circular, que mesura 2,50 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-oest mesura 1,25 m d'alçada per 0,70 m d'amplada màxima exterior i 0,50 de mínima a l'interior. El gruix dels murs és de 0,70 m. Els muntants, estan lleugerament inclinats i suporten una doble llinda, plana. La coberta és de falsa cúpula, per aproximació de filades. L'alçada màxima a l'interior és de 2,55 m, mentre que la del voladís és d'1,75 m (mides preses al davant de la porta). A l'interior, hi ha dos tinells dobles, sobreposats, situats per sota l'arrencada de la volta. El primer d'ells a mà dreta està arranat al terra; mesura 0,50 m d'amplada per 0,20 d'alçada per 0,70 m de fondària, mentre que el superior fa 0,30 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per 0,40 m de fons. El segon conjunt, situat entrant a mà esquerra, té les mateixes mides, mesura tan un com l'altre 0,40 m de costat per 0,50 m de fons. Té una espitllera orientada a l'est.	08179-194	Camí del Cellers a la Pòpia	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6468500,1.8926300	407784	4611160		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58863-foto-08179-194-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58863-foto-08179-194-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58863-foto-08179-194-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3336.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58864	Barraca 8 de la Soleia de la Ferreria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-la-soleia-de-la-ferreria	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Ha perdut una bona part de la volta de tancament. Sense restauració el seu enfonsament és inevitable.	Barraca de pedra seca situada dins el bosc, sense corriol d'accés, al capdamunt del vessant de Soleia de la Ferreria. S'hi accedeix a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, i arribats al PK. 13.700 girar a mà esquerra en sentit oposat al Camí de Les Boades. En aquest indret, només entrar, la pista de terra bifurca. Deixarem el camí de mà dreta i continuarem pel de l'esquerre. Un cop travessat el torrent del turó de les Planeres, a mà dreta mateix del marge hi ha una barraca mig enfonsada (veure fitxa núm. 179). Des d'aquí s'ha de baixar pel dret, travessar el torrent dels Oms per davant d'un gran roure i enfilar-se pel dret. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (2,10 m de diàmetre), molt ben realitzada, damunt d'una codina. Feta de pedra irregular sense desbastar, ben falcada de pedruscall. Les pedres més grans estan situades al primer rengle de fonamentació, als brancals i la llinda, plana. La porta d'accés està orientada al sud (1,35 metres d'alçada per 0,65 d'amplada màxima a l'exterior i 0,55 de mínima a l'interior). Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament central, en aquest cas enfonsada. L'alçada des del terra al centre de la volta és de 2,10 metres. Conserva una part del voladís (que mesura des del terra 1,70 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Les molses i la vegetació herbàcia, retenen la poca terra que queda en superfície, però l'enderroc sembla inevitable. A l'interior hi ha tres tinells o cocons, un d'ells doble, superposat. El superior, mesura 0,40 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,50 de fondo. L'inferior mesura 0,40 m d'amplada, per 0,35 m d'alçada per 0,50 m de fondo respectivament. El tercer cocó està construït arran de terra (0,40 m d'amplada per 0,20 m d'alçada per 0,70 m de fondària); per les seves mides s'hauria utilitzat per a guardar-hi la perpalina o el xapo. Hi ha una espitllera, orientada cap al nord-oest.	08179-195	Solella de la Ferreria	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6268800,1.9318600	411024	4608901		08179	Rellinars	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58864-foto-08179-195-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58864-foto-08179-195-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58864-foto-08179-195-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 11984.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58865	Barraca 3 del Cellers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cellers	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Una part de la corona exterior s'està enfonsant.	Barraca de pedra seca situada a mà dreta del camí del Cellers a la Pòpia un cop passat el cobert del darrera del mas. Es tracta d'una construcció aèria, adossada al marge. És de planta circular, mesura tres metres de diàmetre interior per 2,20 m d'alçada màxima. La porta, orientada al sud-oest, mesura 1,37 m d'alçada per 0,80 m d'amplada exterior i 0,48 m a l'interior. Els muntants, rectes, suporten una llinda monumental, plana. El gruix dels murs és de 0,90 m, proporcional al diàmetre de l'estança. La coberta, de falsa cúpula, està feta per aproximació de filades amb llosa de tancament central. A l'exterior conserva una minsa part del recobriment de terra però per la part posterior presenta alguna esllavissada que també afecta a la corona exterior orientada al sud-est. El voladís, mesurat davant de la porta fa 1,90 m d'alçada. A l'interior s'han localitzat tres cocons arranats al terra i un d'ells sobreposat d'un tinell. D'esquerra a dreta, el primer d'ells mesura 0,40 m d'amplada per 0,25 m d'alçada per 0,50 m de fons; el del mig fa 0,40 m d'amplada per 0,30 d'alçada per 0,70 m de fons i el de la dreta mesura 0,38 d'amplada per 0,44 d'alçada per 0,50 m de fons. El tinell que està situat per sobre és més petit, mesura 0,27 m d'amplada per 0,35 d'alçada per 0,43 de fons. No hi ha cap espitllera.	08179-196	Camí del Cellers a la Pòpia	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6463400,1.8912700	407670	4611105		08179	Rellinars	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58865-foto-08179-196-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58865-foto-08179-196-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58865-foto-08179-196-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3345.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58866	Barraca 8 de les Ferreres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-les-ferreres	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	La llosa central de la volta s'ha esfondrat cap a l'interior de la barraca i hi ha un despreniment a nivell de la corona exterior.	Barraca de pedra seca situada a Les Ferreres. L'accés es fa pujant des de darrera el mas en direcció al Ginebral resseguint el torrent de l'Esbarzer. Després de deixar enrere les feixes del Gibert i un trencall a mà dreta, continuar una cinquantena de metres i entrar pel marge del vessant hidrogràfic dret d'una petita torrentera fins a localitzar dos roures. La barraca es localitza per sobre mateix. Es tracta d'una construcció del tipus aèria aïllada aixecada en una codina i envoltada de brolla de romaní. La porta, orientada al sud, mesura 1,27 m d'alçada per 0,65 m d'amplada màxima exterior, i 0,50 m de mínima a l'interior. El gruix de murs és de 0,75 m. La coberta, de falsa cúpula ha perdut part de la volta central, una gran llosa de tancament que es troba a l'interior de l'estança. L'alçada màxima conservada és de 2,20 m d'alçada mentre que al davant de la porta, el voladís, que es conserva en part, mesura 1,60 m d'alçada. Ha perdut el recobriment de terra exterior. Entrant a mà esquerra hi ha un cocó arranat a terra que mesura 0,40 m d'amplada per 0,30 m d'alçada per 0,60 m de fons. Té una espitllera orientada al sud-est.	08179-197	Les Ferreres	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6475500,1.9104600	409270	4611219		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58866-foto-08179-197-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58866-foto-08179-197-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58866-foto-08179-197-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3308.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58867	Barraca 3 de La Farinera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-farinera	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Enderrocada	Barraca de pedra seca situada dins de la propietat de La Farinera, al sud-oest de les ruïnes de Cal Tomàs, en el paratge conegut com La Mesquita. S'hi accedeix pel carrer del Roser que acaba en cul de sac. Arribats a un barri, a mà esquerra hi ha un pas que travessa la torrentera de Cal Tomàs, que s'afegeix a les moltes altres que nodreixen d'aigua el torrent de l'Alzina. A mà esquerra hi ha una feixa de conreu amb una barraca envoltada d'heura i la coberta ensorrada. Només s'ha de resseguir el marge que s'enfila cap el bosquet per un corriol fortament erosionat, a mà esquerra de les ruïnes de la casa. Està construïda aprofitant una codina. És de planta circular, d'1,90 metres de diàmetre per una alçada màxima conservada d'un metre. La porta, estava orientada al nord-est. L'amplada màxima era de 0,60m. Al davant mateix hi ha la llinda. Es tracta d'una pedra treballada i motllurada que devia formar part d'un dels muntants de la porta o finestra de Cal Tomàs. El parament està fet amb pedra irregular i alguna que altre pedra ben retallada que semblen haver estat situades al porta d'entrada. El gruix dels murs és de 0,65 metres. La coberta probablement construïda per aproximació de filades està enfonsada a l'interior i les de la corona als voltants immediat de la construcció, caigudes d'aplom. A l'interior, arran de terra hi ha dos cocons o tinells que mesuren respectivament 0,30 m de costat i fondària (el situat frontalment a la porta) i 0,30 m d'amplada per 0,35 m de fondària per 0,45 m de fondària el de més a la dreta.	08179-198	La Farinera	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6273300,1.8941100	407880	4608991		08179	Rellinars	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58867-foto-08179-198-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58867-foto-08179-198-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58867-foto-08179-198-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 10543.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58868	Barraca 4 de la Farinera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-farinera	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Ull de la volta enfonsat, pèrdua del recobriment de terra i moviment estructural de la corona de llevant.	Barraca de pedra seca situada per sobre del camí del Planet, a mà dreta baixant cap a l'antic molí fariner de la Farinera. En aquest indret, les feixes que fa uns anys havien estat entapissades d'oliveres, ara són un terreny erm on els marges de pedra van caient a causa de la invasió del bosc. L'accés es fa enfilant-se pel marge de la carretera, just abans de topar-se amb un camp sembrat. Després d'una franja boscosa amb predomini de pineda, s'obre una zona de matollars més aviat baixos i clars en què el romaní és més o menys dominant al costat d'altres arbustos i mates de port semblant. Cal pujar resseguint el corriolet, deixat per la gent i un cop dalt continuar a mà esquerra entre els pins fins arribar a una clapera. Es tracta d'una construcció aèria aïllada plantada enmig d'un espai pobre en terra. És de planta circular i mesura 1,90 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-oest, té una doble llinda amb lleixa interior. Els muntants tenen una lleugera inclinació cap a l'interior degut a un lleuger moviment estructural. L'obertura màxima, a l'exterior, és de 0,60 m mentre que l'interior fa 0,48 m. Els murs tenen un gruix de 0,60 m. La coberta segueix el sistema de la falsa cúpula, per aproximació de filades, però la part central de la volta s'ha enfonsat a l'interior i a l'exterior ja no queda la terra de recobriment que la protegeix de les filtracions. La corona exterior, per la banda de llevant ha començat a caure, amb el perill d'enfonsament que aquest fet comporta. A l'interior, davant mateix de la porta hi ha un doble tinell o cocó superposat. L'inferior mesura 0,44 m d'amplada per 0,36 m d'alçada per 0,70 m de fons. El superior fa 0,35 m d'amplada per 0,35 d'alçada i 0,40 m de fons. A mà dreta hi ha dos cocons més. Un arran de terra (0,30 m d'amplada per 0,25 m d'alçada per 0,35 de fons) mentre que el superior, reforçat amb pedra molt més gran degut a que la llosa superior forma part de l'arrencada de la volta, mesura 0,26 m d'amplada per 0,36 m d'alçada i 0,42 m de fondària. Té una espitllera orientada a l'oest.	08179-199	La Farinera	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6240100,1.8936100	407833	4608623		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58868-foto-08179-199-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58868-foto-08179-199-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58868-foto-08179-199-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 6851.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58869	Arneres de Les Serres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arneres-de-les-serres		XVIII-XX	Aquest indret va ser engolit per les flames ja fa uns anys. La mateixa escalfor del foc va afectar l'estructura. Amb el seu abandonament, la vegetació l'ha gairebé engolit.	<p>Arneres localitzades al nord-oest de les Serres. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena fins a l'alzina. D'aquí prendre la direcció cap el Collet dels Capellans sense mai deixar-lo. Les restes estan situades després d'un recorregut de 730 metres. Un cop arribats al revolt del camí, entrar per un corriolet que hi ha a mà esquerra, tot enfilant-se pel marge. Es tracta de les restes de dues arneres d'armari rudimentàries que formaven part d'un conjunt molt més extens alineat que resseguia el marge. Només dues queden dempeus, amb la terra que les ha mig colgat pel seu interior. Les pedres són sempre planeres, disposades en vertical i per sobre d'elles una llosa horitzontal.</p>	08179-200	Les Serres	<p>Les arneres construïdes aprofitant els marges de pedra seca són el testimoni d'una arquitectura popular que relaciona l'home amb l'aprofitament dels recursos naturals i l'economia de subsistència. En un indret on la pedra era el material de construcció per excel·lència no hauria de ser estrany trobar murs de pedra seca o baumes emprats per tenir-hi arneres. Malauradament n'han quedat molt poques d'aquestes construccions. Els processos de mecanització del camp o l'abandonament de les terres de conreu, han esborrat algunes de les construccions més representatives de l'arquitectura popular rural. Podríem considerar que les primeres arnes a més dels eixams localitzats a la natura haurien pogut estar troncs d'arbres buidats com l'escorça de suro, en el sentit més rudimentari. Les tècniques s'haurien perfeccionat amb el pas dels segles per tal d'aprofitar al màxim la mel i la cera. Moltes cases i masos tenien arnes per al consum familiar, procurant-se els eixams silvestres i semi-domesticant les abelles. Durant el procés de construcció dels murs calia tenir molt present les dimensions de les arnes i la tipologia per tal de poder-les encabir correctament. L'arna podia ser feta amb el tronc buidat d'un suro, com en queden encara al Maresme i al Vallès, de canya o de sarga i també de fusta, aprofitant una portadora vella, o una capsa de llauna. Amb aquestes construccions es podien protegir les abelles i la mel no només de les inclemències del temps sinó també d'alguns depredadors, ja que emprant aquest sistema només quedava al descobert la cara exterior de l'arna amb els forats d'entrada i sortida de les abelles.</p>	41.6342600,1.8982100	408231	4609756		08179	Rellinars	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58869-foto-08179-200-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58869-foto-08179-200-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58869-foto-08179-200-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-05-23 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Localitzades i documentades per primer cop durant la realització del treball de camp pel Mapa de Patrimoni Cultural del municipi.Inventariat dins del projecte Wikipedra de l'Observatori del Paisatge de Catalunya a la categoria d'Altres construccions amb el número 2032.	98\|119\|94	47	1.3	2484	40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58870	Barraca 8 de Les Serres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-les-serres	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX		Barraca de pedra seca situada al nord-oest de les Serres. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena fins a l'alzina. D'aquí prendre la direcció cap el Collet dels Capellans sense mai deixar-lo. Després d'un recorregut de 730 metres, arribats a un revolt que fa el camí, entrar per un corriolet que hi ha a mà esquerra, tot enfilant-se pel marge. La barraca està envoltada per càdec i argelaga i s'hi accedeix des del darrera mateix, arran de coberta. Es tracta d'una construcció adossada al marge per la banda nord-est. La corona és de planta circular, mentre que a l'interior de l'habitacle (1,90 m per 2,20 m de costat) la planta és quadrangular degut a que està excavada a la roca. La pedra emprada és irregular però molt ben col·locada i falcada amb pedruscall de manera a no deixar cap espai buit. La porta, orientada al sud-oest mesura 1,30 m d'alçada per 0,60 m d'amplada màxima a l'exterior i de 0,50 m màxima a l'interior. Té marxapeus. Els muntants són rectes, amb dues llindes planes (la llinda interior fa de descàrrega de la coberta). Els murs tenen un gruix de 0,80 m. La coberta segueix el sistema de la falsa cúpula, per aproximació de filades, amb una alçada total de 2,25 m. La coberta ha perdut la totalitat del recobriment de terra i pedruscall. El voladís, que mesura arran de porta 1,72 m està en molt bon estat de conservació. A l'interior, davant mateix de la porta hi ha un tinell o cocó molt ben executat, a mitja alçada, per sota l'arrencada de la volta (mesura 0,38 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per 0,45 de fons). Per sota, en el mur de tramuntana hi ha una bancada retallada a la roca que va d'un costat a l'altre de la barraca. Té una alçada de 0,35 m i una fondària de 0,20 m. Entrant a mà dreta, en el mur de llevant hi ha un segon tinell o cocó (0,44 m d'amplada per 0,50 m d'alçada per 0,60 m de fons). Té una espitllera orientada al nord-oest. A la feixa superior, per darrera la barraca, tot i que plena de vegetació, s'ha localitzat un rasot excavat arran de roca que permetia aprofitar l'aigua d'escorrentia. En el cas d'haver-hi alguna mena d'aljub o dipòsit de recollida estaria ple o dissimulat per la vegetació.	08179-201	Les Serres	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6333000,1.8994700	408335	4609648		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58870-foto-08179-201-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58870-foto-08179-201-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58870-foto-08179-201-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 5567.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58871	Barraca 9 de Les Serres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-les-serres	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Parcialment enfonsada.	Barraca de pedra seca situada al vessant de tramuntana dels Pivents. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena cap a les Serres i el Collet dels Capellans. Un cop deixat enrere el collet, un centenar de metres més endavant, a mà dreta, ja es veuen les restes de la construcció i un pi aïllat situat damunt d'una codina. Es tracta d'una construcció aèria aïllada plantada enmig d'un espai pobre en terra i envoltada de brolla calcícola. És de planta circular que mesura 2,20 m de diàmetre interior. De la porta, orientada al sud-oest només se'n conserven els muntants, rectes amb una alçada màxima conservada de 0,90 m i de 0,55 m d'amplada. La llinda, caiguda al davant de la porta és del tipus monumental. Mesura 1,30 metres de llargària. L'alçada de la barraca actualment és d'1,70m. A l'interior, a mà esquerra de la porta hi ha un cocó situat arran de terra que mesura 0,40 m de constat i fondària respectivament. No tenia cap espitllera. Al darrera de la barraca, hi ha un pi aïllat que creix damunt d'una codina. És en aquest indret on s'han localitzat tres canals excavades a la roca en forma d''U'. La part superior està molt ben arrodonida. Aquesta zona va patir un incendi fa uns anys i els ginebres són força petits. Podria tractar-se de forns de ginebre.	08179-202	Les Serres	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6325200,1.8943500	407907	4609567		08179	Rellinars	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58871-foto-08179-202-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58871-foto-08179-202-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58871-foto-08179-202-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 5568.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58872	Barraca 10 de Les Serres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-les-serres	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	La llosa de tancament central de la coberta està desplaçada.	Barraca de pedra seca aèria adossada al marge situada en el vessant de tramuntana dels Pivents, per sobre del torrent del Robert. S'hi arriba des de la pista que ressegueix Les Serres en direcció al Collet dels Capellans. Un cop deixat enrere a mà esquerra, continuar en direcció al turó de l'Escletxa fins al primer revolt tancat per sota del qual hi ha una cinglera on neix una torrentera que aboca les aigües pluvials al torrent de cal Robert. L'accés a la barraca es fa a mà dreta del camí, a bans d'arribar a la cinglera, tot baixant en diagonal per la brolla de romaní fins a trobar la construcció. És de planta quadrangular, realitzada amb pedra calcària extreta del mateix marge superior que li ha servit de pedrera. Mesura 1,75 m per 1,70 m aproximadament de costat, amb un rebaix a nivell del terra per donar-li més fondària. La porta, orientada al sud està lleugerament desplaçada a mà esquerra de la façana principal. Els muntants són rectes amb la part superior més estreta, que suporta la llinda, plana. Mesura 1,10 m d'alçada per 0,70 m d'amplada. A l'interior per sobre de la llinda hi ha una lleixa. El gruix dels murs és de 0,62 m. L'alçada màxima a l'interior és d'1,85 m mentre que la del voladís (mesura presa davant de la porta) és d'1,50 m. La coberta, està realitzada per aproximació de filades, amb la llosa de tancament central desplaçada, amb la qual cosa quan plou hi entra aigua. A l'exterior ha perdut bona part del recobriment de terra que la protegeix de les filtracions i varis peus de romaní hi estan creixen al damunt. Les arrels ja han provocat l'esllavissament d'algunes pedres que formen el voladís perimetral. Al fons, aprofitant l'arrencada de la volta hi ha un tinell o cocó que mesura 0,30 m d'amplada per 0,14 m d'alçada per 0,30 m de fondària. Té dues espitlleres, orientades al nord-oest i al nord respectivament.	08179-203	Les Serres	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6330900,1.8935200	407839	4609631		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58872-foto-08179-203-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58872-foto-08179-203-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58872-foto-08179-203-3.jpg	Legal	Popular\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 5602.	119\|94\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58873	Barraca 11 de Les Serres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-les-serres	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX		Barraca situada al vessant de solana de Les Serres. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena cap a les Serres i el Collet dels Capellans. Arribats a l'alzina des de la qual surten quatre camins agafar la pista en direcció sud-oest que va resseguint la carena. Després d'un revolt molt tancat i un tram rectilini hi ha una petita esplanada de la qual, a mà dreta neix un corriol que recorre tota la serra per la carena fins a Cal Ganàpia i l'Església Vella. Es tracta d'una construcció adossada a un marge de la qual des del corriol, a mà esquerra només se'n endevina la coberta. És de planta allargassada al seu interior i mesura 1,90 m de fondària per una amplada màxima de 0,95. La porta, amb els muntants lleugerament inclinats cap a l'interior està orientada al sud-oest. Té una sola llinda i la seva alçada és d'1,10 per una amplada de 0,45 m. Els murs tenen un gruix de 0,70 m. La coberta segueix el sistema de la falsa cúpula, per aproximació de filades. Ha perdut la terra del recobriment exterior. L'alçada màxima interior és d'1,40 m mentre que a l'exterior l'alçada del voladís (mesurat davant de la porta) és d'1,20 m. La corona exterior, més arrodonida està enfonsada amb la qual cosa el seu aspecte.	08179-204	Les Serres	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6349200,1.8978100	408199	4609830		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58873-foto-08179-204-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58873-foto-08179-204-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58873-foto-08179-204-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 5603.	98\|94\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58874	Les Llobatones	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-llobatones	http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/2018/03/les-llobatones http://dcvb.iec.cat/	XVIII-XX	L'abandonament i la manca de manteniment ha provocat la caiguda de la coberta, d'algunes parets interiors i murs de càrrega a més part de la façana sud-oest.	Masoveria ubicada a ponent del terme municipal, en una elevació al nord-oest del Cisternot, entre el torrent del Cellers i el torrent de Les Llobatones que li permet dominar visualment una bona extensió de terreny. L'accés es fa des del camí de Cal Manel, agafant el primer trencall a mà dreta, sense mai deixar-lo. També s'hi pot accedir des del camí del Celler a la Pòpia, resseguint la carena. És de planta rectangular amb el celler, la tina i les corts annexades a la façana nord-est i el forn de pa i galliners i/o conillers a la façana sud-oest. El paredat és de pedra arrebossat amb morter de calç. El seu estat és ruïnós, ja que ha perdut la coberta i alguns dels murs han començat a caure o ja han cedit. Malgrat tot, encara s'entreveu la potència de la masia. En resten el murs de càrrega que delimiten la superfície, i algunes de les parets interiors que compartimentaven les diferents estances. La teulada era de teula àrab amb ràfec senzill pla, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est. A la planta baixa a mà esquerra hi ha la portalada que hauria estat de doble fulla amb els brancals de pedra carejada reaprofitada i un arc escarser de maó disposat a plec de llibre (per la part posterior hi ha dos posts de fusta malmesos). A mà dreta una finestreta petita i més a la dreta una segona obertura molt més gran un arc de pedra disposada a plec de llibre i l'ampit construït amb varies fileres de maons (podria haver estat una porta). A la planta pis s'alcen dues finestres amb brancals, llinda i ampit de pedra. Sembla que a la planta baixa hi havia almenys quatre estances ben delimitades amb les portes d'accés de pedra i les parets arrebossades. Entrant per la portalada principal, a mà esquerra hi ha la boca del forn de pa que sembla sencer. Annexat a mà dreta de l'edifici principal, hi ha la premsa del vi i el celler al darrera amb el que sembla una tina mig colgada de runa i reomplerta de vegetació. Es conserva part de l'estructura de la premsa de vi, el banc, els braços i la cassola mig colgada. A l'extrem dret de la façana, a mà dreta de la premsa hi ha una estança que sembla haver estat una cort, amb les restes de bigam de fusta i una menjadora de pedra que va de punta a punta de la paret (el mur de partió ha caigut) i dues finestres a mena d'espitllera situades a la façana principal i a la façana nord-est respectivament. La façana nord-oest només té una finestra situada a la planta pis i dues de petites a la planta baixa, la mes gran amb una reixeta de ferro.	08179-205	Les Llobatones	Segons informació oral facilitada per Carles Cornadó, la masia de Les Llobatones va ser juntament amb la de Can Cotis, dues masoveries del mas de Les Ferreres. Als anys trenta del segle XX va quedar abandonada i actualment tot i que el seu perímetre es manté net de vegetació, amenaça ruïna. Es desconeix l'origen del seu nom, que dona a pensar en les cries de llop. Però en català medieval existeix la paraula llobada, que es referiria a un espai de terreny deixat de llaurar o cavat.	41.6447800,1.8982800	408252	4610924		08179	Rellinars	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58874-foto-08179-205-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58874-foto-08179-205-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58874-foto-08179-205-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Una de les prioritats d'aquestes cases situades en paratges de gran bellesa, era l'obtenció d'aigua. Tot i que sempre es troben construïdes a proximitat d'algun torrent o riera, era important emmagatzemar l'aigua de pluja, o la d'alguna surgència o font. Les restes d'un baixant collat a la façana nord delaten una estructura soterrada de pedra i impermeabilitzada amb morter de calç. Mesura uns tres metres de costat per dos de fons. s'hi accedeix per la boca (0,60 m de diàmetre), semblant a la boca d'un pou que devia recollir les aigües pluvials de la coberta de la casa. Una de les pedres emprades per a la construcció del mur de sud-oest de la cisterna és una antiga pica o aigüera reciclada. En direcció sud-oest, per sota de la casa, es localitza una bassa de planta rectangular de pedra, construïda arran de terra, de 7 m per 4 m de costat per 1,20 de fons actual amb una pedra motllurada a mena de broc que recollia l'aigua de pluja a través d'un rasot en un dels extrems i una escala volada composta per quatre graons per baixar a l'interior (situada al mur de ponent). A mà dreta, de la bassa, al costat de llevant hi ha un safareig que mesura 1,70 m de costat per 0,60 m de fons. Al centre hi ha una llosa inclinada (63 cm d'amplada) utilitzada com a rentadora.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58875	Paper moneda d'1 pesseta del Consell Municipal de Rellinars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-d1-pesseta-del-consell-municipal-de-rellinars	TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163	XX		A la Universitat de Barcelona es conserva un exemplar amb paper moneda del Pavelló de la República de 70 x 105 mm. A l'anvers hi ha la reproducció de l'edifici de l'Ajuntament de la localitat presidit per l'escut de Catalunya i emmarcat per una sanefa. Al revers, el valor de canvi està enquadrat per una orla. Color: verd fosc; emès el 1937; tiratge de 1.500 exemplars; Va ser imprès pel Centre Administratiu Municipal de Barcelona l'any 1937. Núm. del catàleg Turró: 2.393; considerat molt rar.	08179-206	Rellinars		41.6375000,1.9109500	409297	4610102	1937	08179	Rellinars	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58875-foto-08179-206-2.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58876	Font de l'Homenatge	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhomenatge		XX		La font de l'homenatge està situada a mà esquerra tot baixant per la carretera que mena a Rellinars, en el darrer revolt abans d'arribar a l'Ajuntament, a la cantonada de l'Av. Vacarisses que porta a Cal Felip-Neri. Queda ubicada ben bé al mig del carrer i fa de divisòria del carril d'entrada i sortida. Presenta un port piramidal i està ubicada damunt d'una peanya de rajols de morter polits, típics de les voreres amb el perfil exterior inclinat pintat intermitentment de color blanc i vermell. Els murs estan fets amb totxo arrebossat mentre que els perfils són metàl·lics pintats de negre. La font consisteix en una pica de pedra de perfil rodó col·locada damunt d'una columna d'obra per on passa el desaigua. Al damunt, collat a la paret hi ha una pedra amb un broc d'aigua i aixeta de polsador de bronze. El nom de la font amb l'any d'inauguració estan fets amb lletra arrodonida de forja i collats a la paret, per sobre de de l'aixeta. Les lletres i xifres estan pintades amb pintura protectora metàl·lica de color negre. Al darrera, en els dos àmbits piramidals s'hi ha col·locat un banc de pedra que ressegueixen la forma geomètrica de la paret.	08179-87	Passeig d'en Capablanca		41.6353000,1.9119300	409375	4609857	1972	08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58876-foto-08179-87-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58876-foto-08179-87-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58877	Font del Bosc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-1	CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. SUADES, Ramon (2016). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac			La font del Bosc és una deu d'aigua situada en un revolt del paratge conegut amb el nom d'obaga de la Font del Bosc, pujant pel camí que mena cap a la carena del Panissar. L'accés és fa resseguint el torrent de l'Esbarzer pel camí que discorre paral·lel pel vessant hidrogràfic dret fins arribar a una barrera de ferro (oberta). Deixant enrere, a mà dreta, el camí de Casajoana que travessa els guals del torrent de l'Esbarzer i el de Casajoana, continuarem recte deixant el trencall a mà esquerra que puja cap al Ginebral i a la Casa del Racó i continuarem en direcció al Panissar. La font està situada en el primer revolt tancat que ressegueix l'obaga, abans d'arribar al capdamunt d'aquest camí costerut. En aquest indret el revolt és ample, fa una lleugera esplanada, i s'endevina que hi ha una torrentera que baixa per allí. Entrant cap a la raconada, ja es veu damunt del marge, a una dotzena de metres, una barraqueta de pedra seca a la qual s'hi accedeix per uns graons de pedra ben humits. L'indret és molt ombrívol i gairebé a tocar de la coberta hi creix un cirerer d'arboç ben ufanós. La deu d'aigua està protegida per una construcció de pedra seca, de planta quadrada semblant a una barraca amb coberta de falsa cúpula de la qual destaca una llinda prima i allargassada recolzada damunt de dos muntants, un més alt que l'altra que li dona una inclinació. La porta d'accés fa un metre d'alçada per 0,55 m d'amplada, mentre que el gruix dels murs és de 0,40 m. A l'interior, l'aigua brolla d'una roca encastada al terra on hi ha una mena d''Y' amb concrecions calcàries per on regalima l'aigua de manera constant. El seu cabal varia segons la climatologia. A l'exterior, a mà esquerra, la bancada de pedra seca permet asseure's, mentre que la del costat dret està coberta per la mateixa terra esllavissada del marge. La coberta exterior està completament envaïda de vegetació arbustiva i gran quantitat de terra provinent de les esllavissades fet que ha provocat un moviment estructural i a l'interior les diferents filades de pedra presenten un evident perill d'enfonsament.	08179-88	Obaga de la Font del Bosc - Camí del Casot		41.6540300,1.9179200	409900	4611930		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58877-foto-08179-88-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58877-foto-08179-88-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Envoltada de vegetació que els excursionistes netegen per evitar que desaparegui. Però la pressió de la vegetació arbustiva està provocant el moviment de les lloses a l'interior que presenten perill d'enfonsament. Caldria desbrossar amb cura i treure una part de la terra que la recobreix. Així potser es podria fer una intervenció a nivell de la coberta per evitar que aquesta font tan bonica i emblemàtica es perdi.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58878	Font del Càntir	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cantir	CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. GRUP de RECERCA i RECUPERACIÓ d'AMICS de RELLINARS (1997). Parlem de fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 41 - 43. https://espeleoworld.com/c/font-del-cantir			La font del càntir està situada en una cova de divuit metres de recorregut anomenada cova Japarrona. S'hi accedeix pujant pel camí del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer fins al trencall a mà dreta que ressegueix pel sud, el Casot travessant els guals del torrent del Racó i el de Casajoana. Un cop deixada a mà esquerra una presa que hi ha dins del torrent s'haurà de travessar novament el gual del torrent de Casajoana i just un cop fora del revolt, a mà esquerra de la pista, neix un corriol de brolla de romaní i mata amb arítjol que es va endinsant cap a un penya-segat fins a trobar la cova. Un post amb el dibuix d'una font potable convida a pujar uns graons excavats al terra fins a l'interior. Es tracta d'una cavitat ombrívola i fresca, situada per sota de conglomerats amb senyals evidents d'haver estat excavada per al seu aprofitament com habitacle. La boca d'entrada, parcialment segellada amb un mur de pedra seca i blocs despresos de la part superior, mesura 2,65 metres per 2,39 metres. Dona pas a una sala ample que es va fent cada vegada més baixa fins impossibilitar restar dempeus. La pedra de tancament superior d'aquest mur collat amb morter de garsa per l'exterior, té gravat un cercle pintat de color blau (per simbolitzar el punt d'aigua de boca), un càntir pintat de color verd i per sobre una flor de cinc pètals amb la data de realització, 1993. Des de la porta, a uns 3 metres de profunditat hi ha una pica de pedra rodona que recull l'aigua d'un degotall que regalima des del sostre a partir d'un càntir collat boca avall. La pica se sustenta al damunt d'un pilar de pedres i un altre objecte ceràmic semblant a un càntir, sobreposades per l'home, que amb el temps es van recobrint d'una pàtina a base de concrecions calcàries i molses. Unes pedres ben posades i alineades al davant de la font serveixen de pedrís per descansar. Un parell de metres cap a l'interior, hi ha un graó excavat al sòl de 0,40 m d'alçada. En aquest indret la galeria s'eixampla fins ocupar un espai d'uns 10 metres d'amplada mentre l'alçada disminueix fins arribar a 1,70 m. Arribats en aquest punt, l'alçada disminueix considerablement fins que es fa totalment impracticable. Al darrera de la font, arrambat al mur hi ha un altar fet per amuntegament de pedres, aprofitant un petita cavitat de concrecions calcàries. Està presidit per una Marededéu de Montserrat envoltada de flors naturals i artificials que hi deixen els caminants o els fidels. A la paret de l'abric, ben visible, un rètol pintat de color verd amb una flor blanca i un cercle blau senyalant la presència d'aigua de boca, porta el nom de la font demanant respecte: 'FONT DEL CÀNTIR. RESPECTEU-LA. 1993'.	08179-89	Torrent de la Font del Càntir	La primera referència espeleològica data del 9 de febrer de 2013, amb l'aixecament d'una topografia de l'indret efectuada per F. Rubinat (ERE-CEC) i A. Ferro (SIE-CEA) respectivament. Se sap que durant la Guerra Civil va ser emprada com amagatall dels objectors.	41.6529100,1.9221600	410252	4611801		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58878-foto-08179-89-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58878-foto-08179-89-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch			2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58879	Font del Ginjoler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ginjoler	AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40.			La Font del Ginjoler és una déu d'aigua permanent que neix en una raconada ombrívola del torrent de La Font d'en Sala, a un centenar de mestres de la font que porta el nom del torrent, en direcció a Casajoana. Per accedir-hi des de l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí, cal pujar pel camí de Casajoana que ressegueix el torrent per la seva llera esquerre. Uns 185 metres camí amunt, trobarem un corriol que s'endinsa tot baixant el marge del torrent que permet arribar-hi directament, tot i que en el darrer tram hi ha quatre graons fets de morter. La font està situada enfront mateix, a la llera dreta, sota la soca tallada d'un vell ginjoler. El lloc és ombrívol i la vegetació creix exuberant; hi predomina l'esbarzer i l'heura a més de l'herbassar característic que alterna amb clapes de jonc i canyissar i galzeran. L'aigua baixa tranquil·lament lliscant per damunt de la roca, erosionada i s'endinsa per una zona més abrupte i estreta, entre l'església de Sant Pere i Sant Fermí i el Gibert de Baix fins a retrobar la Riera de Rellinars de la qual n'és un important afluent. En el mur hi ha un pedrís de pedra amb maó ordinari de 5 cm de gruix per 30 cm de fons. Per sota, un tub encastat al seu interior amb morter fa funció de broc. Al dessota un gruix de dipòsit calcari s'envolta de falzia negre i molsa i a cada costat un reposa genolls fet de maó. Hi ha dos bancs amb respatller i reposa braços d'una llargada que oscil·la entre els tres i quatre metres. Ambdós tenen respatller i reposa-braços fets amb un bloc de pedra als extrems. El primer està situat a mà dreta del corriol, just abans de baixar les escales. Està completament tapat per l'heura. El segon està situat a mà dreta, un cop baixat les escales i és el que actualment permet seure-hi.	08179-90	Torrent de la Font d'en Sala - Serra de l'Obac	El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbre que no acostuma a passar dels deu a dotze metres d'alçada. Pertany a la família de les Rhamnaceae, originari de l'Àsia, malgrat que a la conca mediterrània es conrea des de temps molt antics. De fet Herodot ja en parlava de les seves virtuts. Tan és així que el seu fruit, el gínjol, ha donat naixement a l'expressió catalana 'més eixerit que un gínjol'. El seu fruit és comestible, recorda a una poma petitona tant per la forma com pel gust. Conté una gran quantitat de vitamina C i es pot conservar sec a l'abric de l'aire. És bo menjat amb verdura, per preparar licors, xarop i melmelades, a més de ser emprat com a expectorant o com a remei contra les afeccions respiratòries. Les seves arrels són també bones preparades adequadament contra la febre. En alguns indrets, el ginjoler es plantava a la part més assolellada de les cases i estava considerat com un símbol de fortuna. La fusta és molt apreciada per a fer instruments com gralles i tenores.	41.6422000,1.9151700	409655	4610620		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58879-foto-08179-90-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58879-foto-08179-90-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Caldria un manteniment de l'indret, ja que és un indret senyalitzat i molt concorregut pels excursionistes.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58880	Font del Noial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-noial	CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40.		La vegetació és tant exuberant amb tanta quantitat de bardisses que el pas queda totalment barrat.	La Font del Noial està situada al llit de la riera de Rellinars. L'accés es fa pel carrer del Molí, i arribats a un revolt molt tancat, baixar a mà esquerra per un camí de terra que mena directament als pous. D'aquí baixar per un corriol cap a la riera, i resseguir de manera ascendent per sota unes feixes abandonades fins a localitzar un roc arrodonit situat al mig del llit del torrent. La font està situada per sota un jaciment de travertí, en forma de doble v invertida, que brolla espontàniament. La terra de les diferents crescudes i la vegetació existent la manté colgada, tot i que el terra supuri aigua.	08179-91	Riera de Rellinars	Aquesta font hauria estat originada pels mateixos pagesos que cultivaven les feixes, riques en sediments aportats per les crescudes de la riera, abans d'arribar al molí. En abandonar els cultius, la font es va deixar de mantenir neta, amb la qual cosa ha proliferat la vegetació impossibilitant-ne l'accés. L'any 1996, la riera estava encara força neta i el senyor Claudi Perarnau va fer un vídeo casolà on va documentar la majoria de fonts i surgències del municipi. Actualment és l'únic testimoni en imatges que queda de l'existència de moltes de les fonts, salts i gorgs.	41.6365800,1.9144700	409589	4609996		08179	Rellinars	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58880-foto-08179-91-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58880-foto-08179-91-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Surt de la Riera de Rellinars i a cada crescuda o avinguda es perd.S'ha pogut documentar fotogràficament gràcies a l'amabilitat del senyor Claudi Perarnau, cedint les imatges realitzades l'any 1996.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58881	Font d'en Selva; font d'en Seuba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-selva-font-den-seuba	CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. VALLS i PUEYO, Joan (2012). Noticiari de Rellinars. La pagesia de Rellinars a l'entorn de l'any 1780. Arxiu Joan Valls Pueyo. Inèdit		Degut a la gran quantitat de vegetació que ha envaït la riera en aquest sector, l'accés a la font que ens fa el senyor Claudi Perarnau és fa del tot impossible. Però tractant-se d'una font situada a tocar del poble, seria interessant desbrossar l'indret per poder-hi accedir i condicionar l'espai .	La font d'en Selva està situada a la Riera de Rellinars, al dessota mateix de l'antic aqüeducte que portava l'aigua per regar els horts i que des de fa anys està condicionat com a passera. Hi ha un broc que surt d'un gran bloc de travertí o pedra tosca pe sota mateix del pilar que aguanta el pont, però cada vegada que hi ha una rierada queda colgada.	08179-92	Riera de Rellinars	Per estar a proximitat del nucli urbà, era una font molt concorreguda per la gent del poble que hi anava a berenar. A l'estiu hi passaven llargues estones a l'ombra de les alzines mentre la mainada jugava amb l'aigua per fer passar la calor. El capità d'infanteria Joaquim Soler i Mateu, veí de la ciutat de Manresa, va demanar el 22 de setembre de 1812, és a dir, en plena guerra del Francès, autorització per a fer mines i altres conduccions per a les aigües de l'heretat que posseïa al terme de Rellinars, una terra 'muy poco fecunda por ser pedregosa' situada al costat del mas Selva. També demanava permís per poder establir, quan 'evacuen la España los tiranos que la oprimen', una 'fabrica de hilados o molino papelero o harinero', pagant els censos corresponents. El governador de la ciutat de Manresa, Antoni Viladomar, va ordenar que es passés l'ofici a l'Ajuntament de Rellinars. En resposta del consistori esmenta la font, que en aquesta època és coneguda: 'En quanto al informe que pide V.S. en su oficio de 19 del corriente si sobre conceder a don Joaquin Soler y Matheu, capitan de Infanteria, avecindado en esa ciudad de Manresa, establecimiento de las aguas que se hallan o nacen en sus propias tierras de la hacienda que posehe en este termino de Rellinas, para con ellas regar las mismas tierras y construhir fabricas o molinos, puede seguirse perjuicio publico o privado, decimos; que ningun perjuicio publico ni privado puede seguirse por tener que pasar siempre las entendidas aguas por sus mismas tierras, menos en una distancia de 25 á 30 pasos que precisamente deben pasar siguiendo el mismo albeo de la riera por debaxo de un despeñadero perteneciente al manso Selva en el lugar mismo de la fuente de ese nombre, siendo en esta parte, media la sobredicha riera de la hacienda de don Joaquin Soler y del manso Selva; cuyo paso puede darselo el mismo Selva sin ningun perjuicio. 'Dios guarde a usted muchos años. Rellinas, 28 octubre de 1812. 'Por Valentin Sallés, bayle. Por Juan Llobet, regidor. Por Firmin Campá, regidor. Por Felipe Nerio Gibert, sindico, por no saber escribir ninguno de ellos, de sus voluntades, reverendo Pedro Xemani, presbitero regente la cura de almas, todos de Rellinas'.	41.6391200,1.9083800	409085	4610285		08179	Rellinars	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58881-foto-08179-92-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58881-foto-08179-92-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	La tercera fotografia està extreta d'una filmació del senyor Claudi Perarnau (1996) on el mateix indica el punt exacte on hi havia la font.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58882	Font del Trull	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-trull	CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. GRUP de RECERCA i RECUPERACIÓ d'AMICS de RELLINARS (1997). Parlem de fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 41 - 43. http://www.encos.cat/fonts/fonts.html			La Font del Trull és una surgència intermitent d'aigua situada a la llera dreta del Torrent de la Saiola. S'hi accedeix pel Camí de les Boades, des de la carretera de Terrassa a Rellinars. Deixant a mà dreta el Camí de la Font del Conill, cal continuar per la pista, passat el Pla de la Bàscula fins el segon trencall, també a mà dreta que transcorre paral·lelament al torrent i continua, ja fora del terme municipal fins a la Font de la Saiola (Vacarisses). La construcció està integrada al marge. Es tracta d'una cisterna de captació amb volta obrada de pedra, disposada a plec de llibre i obertura frontal. Té una profunditat d'uns tres metres aproximadament i una fondària de 0,8 metres. La boca té una amplada de 0,9 metres i una alçada màxima de 0,45 metres. La lleixa mesura 23 centímetres d'amplada però no és funcional ja que està feta amb pedres irregulars (tal vegada perquè ara ja no es fa servir el càntir). Per sota mateix, s'observa un orifici central que fa funció de sobreeixidor i un d'inferior amb un broc de ferro que tapat amb una branqueta no deixa escapar l'aigua acumulada al seu interior. Una canal obrada amb pedra permetria desguassar l'aigua del seu interior cap al torrent sense malmetre la font alhora que permet seure-s'hi. Un mur de quatre metres de llargada per una d'alçada màxima de setanta centímetres reté la terra i embelleix el conjunt. Al costat esquerre hi ha una pedra plana, ben escairada on s'hi ha gravat el nom de la font, amb una flor de cinc pètals pintats de blanc i una circumferència de color blau a mà dreta.	08179-93	Torrent de La Saiola	El Torrent de la Saiola juntament amb el de la Barbotera són els que donen naixement a la Riera de Rellinars. El primer té el seu origen en les deus d'aigua procedents de la carena del Castell de Bocs, mentre que el segon ho fa de la carena de la Casa Vella, ambdós dins del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Les inundacions de l'any 1962 va fer desaparèixer la font i als anys noranta del segle XX redescoberta. L'any 1995 es reconstrueix tal i com la coneixem avui. Segons s'explica (1997) l'haurien construït els carboners per poder tenir aigua en temps de sequera.	41.6345900,1.9344400	411249	4609755		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58882-foto-08179-93-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58882-foto-08179-93-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch			2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58883	Barraca 11 de la Serra Gallina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-serra-gallina	RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	La pressió exercida per la vegetació arbòria i arbustiva que l'envolta ha comportat la pèrdua de la cobertura de terra i l'esllavissada de lloses de la coberta i també de la corona en general. El muntant esquerre de la porta d'entrada ha fet moviment.	Barraca de pedra seca situada a l'obaga de Serra Gallina, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Casajoana. El seu accés es fa pujant pel camí carreter que ressegueix el torrent de l'Esbarzer pujant des del mas de Les Ferreres o bé des del camí de Rellinars a Casajoana que transcorre paral·lel al torrent de la Font d'en Sala. S'ha de pujar pel dret, enfilant-se des del camí pel marge. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, lleugerament adossada a una marjada de feixa. L'interior presenta una planta lleugerament irregular que mesura 2,20 de diàmetre màxim. La porta d'accés està orientada al sud i els muntants són inclinats; mesura 1,20 m d'alçada per 0, 56 m d'amplada amb una sola llinda més o menys plana per la part inferior que es recolza en els brancals. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta lleugerament allargassada és de falsa cúpula o per aproximació de filades. L'alçada màxima interior és de 2,05 metres. L'alçada del voladís mesurat a la porta d'entrada és d'1,50 m. Ha perdut el recobriment de terra i pedruscall de la coberta i l'estructura general de la corona està malmesa que ja ha afectat als muntants. A l'interior, a mà dreta, conserva un cocó o tinell, situat arran de terra que mesura 0,30 m d'amplada per 0,20 m d'alçada per 0,40 m de fondària. Té una espitllera orientada a l'oest.	08179-94	Serra Gallina	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6492400,1.9180400	409904	4611398		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58883-foto-08179-94-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58883-foto-08179-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58883-foto-08179-94-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Consta inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 18570.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58884	Font dels Llaminers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-llaminers	CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. GRUP de RECERCA i RECUPERACIÓ d'AMICS de RELLINARS (1997). Parlem de fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 41 - 43. http://www.encos.cat/index.html			La Font dels Llaminers és una surgència d'aigua intermitent, situada en el marge dret de la Riera de Rellinars que raja en episodis de pluges continuades. Per accedir-hi cal agafar el Camí de Les Boades, i un cop passada la Font de Carlets, uns dos-cents metres més amunt, a mà dreta, el bosc desapareix i dona pas a unes parets de conglomerats. En aquest indret el llit i les lleres de la riera són una plataforma rocosa amb canals erosionades, per on circula l'aigua. La font es troba a mà dreta, per sota del marge, on hi creixen unes alzines, bardissa i arítjol. En baixar a la riera, si baixa aigua, cal saltar al costat esquerra i avançar una quinzena de metres. Es tracta d'un petit frontal adossat al marge i arrebossat amb ciment. Del mig surt un broc de ferro recobert de tosca per on raja l'aigua cristal·lina. La molsa i la falzia roja ha colonitzat el frontal. Al damunt mateix hi ha una pedra rogenca amb el nom de la font, pintada amb lletres de color negre 'Els Llaminers'.	08179-95	Riera de Rellinars	Durant els anys trenta del segle XX, caçadors de Terrassa venien en aquest indret a esmorzar i acabaven l'àpat menjant pastisseria, fet que explicaria el nom de la font. Anys després, probablement degut a una riuada, la font va quedar en l'oblit. Pels volts de 1993 després de molts anys desapareguda es torna a localitzar, es neteja i s'adequa amb un broc. Al mes d'octubre de 1994 una riuada la malmet i l'any següent, es restaura novament.	41.6318700,1.9305900	410925	4609457		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58884-foto-08179-95-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58884-foto-08179-95-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	L'accés no està senyalitzat.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58885	Font d'en Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-sala	AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.			La Font d'en Sala és una déu d'aigua intermitent que neix en una raconada del torrent de La Font d'en Sala. Per accedir-hi des de l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí, cal pujar pel camí de Casajoana que ressegueix el torrent pel seu costat esquerre. Un cop deixada enrere la font del Ginjoler, senyalitzada amb un post de la Diputació de Barcelona, el camí fa un revolt cap a mà esquerra, on s'accedeix a la propietat del mas Gibert de Dalt però que si continuem el camí arribaríem a Casajoana. Just en aquest indret el torrent fa un salt important, que passa desapercebut per l'espessa vegetació. La font està situada a mà dreta, en un lloc ombrívol on la vegetació creix exuberant i on predomina l'esbarzer, l'arítjol i l'heura. Al davant, al peu del torrent hi creix ufanós el canyissar i diferents espècies de jonc a mes de l'herbassar característic, amb moltes i falgueres. Es tracta d'una petita mina de captació retallada a la roca natural, no gaire profunda per on brolla l'aigua. En algun moment aquest indret es deuria arranjar i s'hi va plantar un arbre al seu davant. Actualment el seu accés queda dificultat per la vegetació herbàcia que impedeix travessar amb seguretat sense posar els peus dins l'aigua.	08179-96	Torrent de la Font d'en Sala		41.6422000,1.9151700	409655	4610620		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58885-foto-08179-96-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58885-foto-08179-96-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	El seu accés no està senyalitzat i caldria un manteniment a nivell de la vegetació ja que és un indret molt concorregut per excursionistes.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58886	Font Falsa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-falsa	CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. FREIXES, Antoni; MONTERDE, Manuel; CERVELLÓ, Josep Maria (1983). El Paleocarst i el carst actual de les Serres de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac: el Carst Experimental de Rellinars. Unió Excursionista de Sabadell. Sabadell. http://www.fontsnaturals.org/?s=Rellinars		Passa per sota la pista i s'hi ha posat una llosa encimentada de protecció. Només raja molt de tant en tant.	Font intermitent que desaigua a la Riera de Rellinars, situada un cop passades les Fonts de Rellinars. S'hi accedeix per un camí un cop passat el pont de la Fàbrica, en un revolt molt tancat a mà dreta. Es tracta del camí de les Cases que ressegueix el torrent del Vetllador. Un cop arribem a la balma de l'Andaló, cal agafar el trencall a mà dreta, sempre de terra que passa per sobre mateix de la balma fins arribar a les Fonts de Rellinars que ens quedaran a mà dreta. Sense deixar la pista, uns cent metres abans d'arribar al mur de la presa hi ha un retall de ciment fet al terra. Per sota mateix del retall, en el marge d'alzines es pot veure una cavitat d'un metre aproximadament de fondària amb galets petits que s'han anat acumulant formant un llit de pedra. Es tracta d'una surgència que brolla de manera intermitent i només en èpoques molt plujoses. No està condicionada Al seu voltant no hi destaca cap tipus de vegetació característica de zones humides com podrien ser les falgueres o les molses, però sí que hi creixen alguns esbarzers i l'arítjol típic dels alzinars.	08179-97	Riera de Rellinars	Hi ha diferents tipus de fonts, ja sigui pel seu origen, per la seva freqüència o pel condicionament. Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac faciliten que una gran part les aigües pluvials s'infiltrin sota terra a través de les fissures de la roca, circuli pels circuits subterranis i només torni a sortir quan trobi una capa impermeable. Les xarxes antigues situades en alçades importants o Paleocarst són les responsables fa milers d'anys de les cavitats de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, que en origen eren surgències. Molt poques d'elles mantenen encara una activitat hidrològica. El Carst actual està situat per sota de l'anterior però a tota l'àrea d'influència d'aquest espai hi ha una gran quantitat de surgències, aprofitades per l'home en llarg de tota la història, però moltes d'elles com podria ser el cas de la font Falsa, de manera intermitent. És per això que la major part de les surgències se situen cap al nord com a conseqüència del plegament dels estrats en aquesta direcció.	41.6344800,1.9199100	410039	4609758		08179	Rellinars	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58886-foto-08179-97-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58886-foto-08179-97-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Es tracta d'una font intermitent que en el moment de la visita no brollava. L'activitat erosiva de l'aigua hi és però present, amb la qual cosa, el ferm del camí reforçat per una xapa de ciment perilla d'enfonsar-se en aquest indret amb el pes d'un vehicle.Les fotos on es veu brollar l'aigua són cedides per Joan Soler Gironès.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58887	Les Fonts de Rellinars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-de-rellinars	BOLÓS, Oriol de; VIGO, Josep (1984-2001). Flora dels Països Catalans. Vol. I - IV. Barcelona. Barcino. CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. FREIXES, Antoni; MONTERDE, Manuel; CERVELLÓ, Josep Maria (1983). El Paleocarst i el carst actual de les Serres de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac: el Carst Experimental de Rellinars. Unió Excursionista de Sabadell. Sabadell. http://www.fontsnaturals.org/?s=Rellinars https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/inventario-especies-terrestres/inventario-nacional-de-biodiversidad/ieet_flora_vasc_aloct_invas_cientifico_b.aspx		Al voltant de les surgències hi creix una espècie invasora, el bident frondós (Bidens frondosa). Cal fer una intervenció de seguiment anual i arrancar manualment abans de que faci llavors i s'escampin.	Surgències naturals d'aigua que s'han habilitat per reconduir-la i s'ha adequat l'entorn com a zona de pícnic. S'hi accedeix des d'un camí que surt a l'alçada de l'església parroquial. Es tracta del camí de les Cases. Ressegueix en bona part el torrent del Vetllador, que no s'ha de deixar fins que arribem a la balma de l'Andaló, amb senyalització de la Diputació de Barcelona. Cal agafar el trencall a mà dreta, sempre de terra que passa per sobre mateix de la balma i no deixar-lo fins que arribem a les fonts. L'espai està habilitat amb varies taules de fusta i arbres per fer ombra durant els mesos de calor. Es tracta de surgències naturals que ragen de les escletxes de la roca. Algunes d'elles ho fan a través de brolladors arranjats antròpicament. Quan plou l'aigua baixa generosa i malgrat la temperatura exterior, té una temperatura molt agradable. S'han pogut comptabilitzar una vintena de brolladors. L'aigua que cau es perd canalitzada a través d'una sèquia que ressegueix el torrent en direcció a la Fàbrica. A l'entorn de les fonts, la tosca calcària ha donat pas a un hàbitat on predominen algunes algues del tipus hepàtiques, les falgueres i molses característiques d'indrets humits. Destaca la capil·lera o falzia (Adiantum capillus-veneris), una delicada falguera pròpia d'escorrenties i degotalls d'aigua.	08179-98	Riera de Rellinars	L'aigua abundosa que raja d'aquestes surgències s'aprofitava a través d'una sèquia que encara és perfectament visible i que arribava fins a una bassa molt gran de forma polièdrica situada al capdamunt de l'edifici de la Fàbrica. D'allí baixava per una canal aèria fins la roda del molí que obtenia la força motriu necessària per a rodar. Una bassa molt més petita de planta rodona situada per sota d'aquest conducte i situada a la llera dreta també aprofitava l'aigua d'aquest conducte. Per les característiques del terreny probablement hagués servit per al reg dels horts de la Selva, situats a la mateixa cota del terreny. Hi ha diferents tipus de fonts, ja sigui pel seu origen, per la seva freqüència o pel condicionament. Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac faciliten que una gran part les aigües pluvials s'infiltrin sota terra a través de les fissures de la roca, circuli pels circuits subterranis i només torni a sortir quan trobi una capa impermeable. Les xarxes antigues situades en alçades importants o Paleocarst són les responsables fa milers d'anys de les cavitats de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, que en origen eren surgències. Molt poques d'elles mantenen encara una activitat hidrològica. El Carst actual està situat per sota de l'anterior però a tota l'àrea d'influència d'aquest espai hi ha una gran quantitat de surgències, aprofitades per l'home en llarg de tota la història, però moltes d'elles com podria ser el cas de la font Falsa, de manera intermitent. És per això que la major part de les surgències se situen cap al nord com a conseqüència del plegament dels estrats en aquesta direcció.	41.6357000,1.9193400	409993	4609894		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58887-foto-08179-98-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58887-foto-08179-98-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Element inclòs en la ruta: El racó de les Fonts, elaborada pels Amics de Rellinars, amb la col·laboració de l'Ajuntament, la Diputació de Barcelona - Xarxa de Parcs Naturals.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58888	Bassa de La Fàbrica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-fabrica	CANYAMERES, Ferran (1959). El Vallès (Vigor i bellesa), pàg. 261. Premi P. Maspons i Camarasa 1959. Selecta, Barcelona. CANYAMERES, Ferran (1992). Obra Completa V. El Vallès, vigor i bellesa, pàgs. 513 a 515. Columna MORENO, Dolors (1997). La Fàbrica, dins XVIII Ronda Vallesana. Rellinars, pàgs. 101 a 103. Unió Excursionista de Sabadell.	XX	Cal preservar i mantenir en perfectes condicions tan la sèquia que condueix l'aigua des de les Fonts de Rellinars com la bassa. En cas d'incendi forestal un helicòpter pot accedir-hi per xuclar l'aigua.	La Bassa de La Fàbrica és un embassament d'aigua de grans dimensions construïda en terres del Gibert de Dalt, en una cota superior a l'edifici fabril. Un conducte aeri de ferro que baixa des de la bassa fins al molí hidràulic ens indica la seva presència exacta. Per accedir-hi des del nucli urbà cal entrar pel Camí de les Cases, abans d'arribar al Cementiri. Uns dos-cents metres a mà esquerra, una barana de ferro pintada de color verd indica la bifurcació del camí. Recull l'aigua que transcorre a través d'una sèquia obrada procedent dels brolladors naturals de les Fonts de Rellinars. Està excavada a la roca i és de forma irregular, adaptant-se perfectament al terreny. El desnivell de les diferents parets s'ha solucionat amb la construcció de murets que van resseguint tot el perímetre. Actualment està protegit amb una tanca metàl·lica galvanitzada. L'interior està impermeabilitzat amb un arrebossat de morter que la fa estanca. En un dels seus extrems hi ha el conducte que baixa fins al molí hidràulic que aprofitava l'energia cinètica de l'aigua per a fer voltar la roda de calaix.	08179-99	Gibert de baix	El promotor de la és el Miquel Villà i Ibran, que pels vols dels anys 1930 compra la fàbrica a Joan Chevalier i Robert. L'empresa funciona i l'activitat dona treball a la població rellinasenca. L'any 1934 s'inicia la construcció de la bassa gran degut a la potència que necessitaven el nous telers i la bassa de planta circular situada a la llera dreta de la Riera de Rellinars queda en desús. Dolors Moreno (1997) recull de fonts orals el record de les explosions de dinamita, el toc de trompeta anunciant la barrinada i fins i tot com en una de les explosions, un dels rocs sortint disparat, va escantonar la paret de l'antiga presó que estava situada sota de l'Ajuntament. Ferran Canyameres (CANYAMERES, 1959) escriu que 'la font de Carlets, seguint el curs de la Saiola, porta les seves aigües a barrejar-se amb les que van al torrent, procedents de les fonts, una part de les quals, recollida, va a parar a un rec que utilitzen els pagesos per a llurs horts, i més avall, a uns tres quilòmetres, va a parar a una bassa per moure una turbina que acciona la fàbrica de teixits de cotó, coneguda pel Molí'.	41.6396700,1.9135300	409515	4610341	1934	08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58888-foto-08179-99-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58888-foto-08179-99-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	L'edifici de La Fàbrica fa més de cinquanta anys que està en desús i el Molí s'ha convertit en un habitatge. La bassa però i la sèquia estan en molt bon estat de conservació.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58889	Bassa del Ginebral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-ginebral		XVIII-XX	Si no se'n fa un manteniment adequat la bassa s'omplirà de terra i vegetació i probablement s'acabi malmetent. Els rasots i les conques que hi aportaven aigua s'han abandonat i malmès.	Bassa per emmagatzemar aigües pluvials i/o de surgència situada a una seixantena de metres al nord de la masia del Ginebral. L'accés es fa pujant pel camí del Ginebral que ressegueix la carena. És de planta circular de grans dimensions que mesura uns catorze metres de diàmetre per gairebé cinc de fondària aproximadament. La construcció està excavada en un terreny argilós, amb el pendent necessari perquè l'aigua del capdamunt de la carena del Ginebral s'hi pugui canalitzar a través de rasots. Per la banda de tramuntana queda arranada al nivell del sòl, mentre que pel costat sud hi ha un mur de dos a tres metres d'alçada. Els murs, de més d'un metre d'amplada, estan fets de pedra i argamassa. Les parets interiors estan recobertes per llosetes de maó pla que sembla haver estat posar a posteriori. Probablement en origen els murs devien estar només impermeabilitzats amb morter de calç. El fons està recobert per una capa de terra amb aigua on hi creix canyissar. Es desconeix per tant si està excavat a la roca o bé segueix el mateix recobriment que les parets interiors. El mur exterior orientat al sud, està completament envoltat de vegetació arbustiva i herbàcia que impedeix l'accés i permetria observar el sistema de sortida o evacuació de l'aigua per regar les feixes dels voltants.	08179-100	El Ginebral	A la conca mediterrània, l'aprofitament de l'aigua ha estat una preocupació constant per l'home que ha enginyat tota mena de construccions anomenades populars disperses en el medi rural i constitueix per tant una manera d'entendre el paisatge, com el resultat de l'empremta humana sobre el medi natural. Aquest és divers i per tant presenta unes característiques determinades i alhora ofereix uns recursos que condicionen la vida de les persones que viuen en aquell paisatge. Les condicions orogràfiques, climatològiques i geològiques, com el tipus de pedra, de terra o la disponibilitat d'aigua expliquen l'existència de determinats tipus de construccions en un indret o en un altre. Les basses, construïdes en pedra seca, o segellades amb argamassa, aèries o excavades a la roca o en un marge per l'aprofitament de l'aigua de pluja és un exemple de la superació de l'home per viure i conrear en llocs que d'altre manera serien totalment inhòspits. Fins fa poc la prioritat de la gent que treballaven al bosc, a la muntanya (pagesos, carboners, caçadors, pastors o llenyataires) era la de conèixer els recursos hídrics propers i disposar d'una captació d'aigua o una font, encara que el cabal fos intermitent i mínim.	41.6634900,1.9139000	409579	4612985		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58889-foto-08179-100-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58889-foto-08179-100-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58889-foto-08179-100-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Malgrat la casa estigui abandonada, una bassa d'aquestes característiques hauria de poder ser aprofitada com a estructura preventiva d'emmagatzematge d'aigua en cas d'incendis. El biòtop aquàtic de les basses, siguin permanents o intermitents, manté una relació intensa i estreta amb els sistemes ecològics terrestres que l'envolten. La flora i la fauna d'aquests indrets tenen vida pròpia, des de plantes aquàtiques i a un gran reguitzell d'animalons, des de insectes a petits mamífers i amfibis de gran importància per l'estabilitat de l'ecosistema.	98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58890	La Presa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-presa	AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.	XX		La presa del torrent de Casajoana està situada a l'obaga de Serra Gallina aprofitant un gorg natural. Consisteix en un mur de contenció atalussat construït amb formigó armat. Mesura setze metres d'amplada per una alçada aproximada d'uns set metres. Recull l'aigua del torrent de Casajoana i del seus afluents principals, el torrent de la Morella i el torrent de la Font del Càntir a més de les aigües d'escorrentia.	08179-101	Torrent de Casajoana	En els mapes dels vols de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya realitzats a partir de 1946 no s'observa cap obra civil en aquest indret. La primera fotografia on s'observa l'estructura és en el vol de 1984.	41.6508300,1.9196000	410036	4611573		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58890-foto-08179-101-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58890-foto-08179-101-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58891	Torrent d'Anton Casas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-danton-casas			El tram a proximitat de la població és el més delicat ja que està completament embardissat. Un dels problemes més grans són els abocaments de restes vegetals de les cases veïnes. Aquestes restes de poda, a més a més d'aportar llavors de plantes de vegades al·lòctones, trenquen l'equilibri de la vegetació pròpia de la riera alhora que en cas de crescuda sobtada per pluges, són una de les causes de taponaments innecessaris i, de vegades, inundacions a d'altres propietats.	El torrent d'Anton Casas és un curs d'aigua intermitent situat a l'extrem sud del municipi de Rellinars que fa de partió amb Castellbell i el Vilar. Neix al sud-est del turó de l'Escletxa, per sota els Pivents, de tres brancals principals i algun rasot que hi aboca les aigües en èpoques de pluges. Desemboca per sota dels horts de l'antic molí de la Farinera, incorporant-se a la Riera de Sanana. En el seu recorregut, de poc més d'un quilòmetre, té alguns salts i barrancs, no de gran profunditat però ben emboscats i embardissats. En arribar a la urbanització de La Farinera, s'estreny fins a desguassar a la riera de Sanana. El tram que transcorre paral·lel a la urbanització està completament envaït de vegetació, amb una gran profusió de bardissa i és en aquesta zona on s'ha detectat abocadors de restes vegetals procedents de les podes dels jardins. A l'alçada del Molí de la Farinera, rep les aigües sobrants d'omplir l'antiga bassa del molí que travessen canalitzades per sota el camí asfaltat.	08179-102	Ponent de Rellinars- partió amb Castellbell i el Vilar		41.6212400,1.8935500	407824	4608316		08179	Rellinars	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58891-foto-08179-102-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58891-foto-08179-102-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch			2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58892	Torrent de Cal Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-robert	http://patrimonicultural.diba.cat/ http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/?q=canaletes			És un curs d'aigua intermitent de flux impetuós situat al sud-oest del municipi de Rellinars. Neix al vessant de llevant del Turó de l'Escletxa (en el municipi de Castellbell i el Vilar) i té varies torrenteres afluents situades, una al vessant hidrogràfic esquerre i les altres, majoritàriament ho fan pel vessant dret. Al vessant esquerre destaca, a més de la capçalera i alguns rasots menors, la torrentera que baixa del mas de Les Comes. El seu nom prové d'una casa de pagès situada entre el mas de Les Comes i el turó de l'Escletxa (en terme de Castellbell i el Vilar). El vessant amb més torrenteres que aflueixen al torrent de Cal Robert és el dret, que coincideix amb l'obaga dels Pivents i les Serres. El primer neix en un barranc, per sota del Collet dels Capellans. El següent és la torrentera o torrent de la Font de Canaletes, amb tres rasots importants i una font molt concorreguda per la gent de Castellbell i el Vilar que vivien al voltant de La Riereta. A l'obaga de Les Serres també se n'originen dos d'importants que conflueixen a uns dos-cents metres de la Riera de Rellinars. Al capdamunt del seu naixement té una font que porta el nom de Cal Robert fàcilment localitzable i on la gent de la casa hi anava a buscar aigua. Una part del seu recorregut coincideix amb el límit municipal que separa Rellinars de Castellbell i el Vilar per la vall de Cal Robert i les Comes fins a trobar-se amb la Riera de Rellinars. El llit és planer amb trams importants de pedra, on el llit s'eixampla formant lloses pedregoses que permeten transitar-hi a peu i travessar-lo d'un costat a l'altre. per gairebé tota la vall, mentre que les torrenteres i barrancs estan emboscats malgrat l'incendi que va patir aquest indret ja fa uns anys. Destaca un salt o gorg important que hi ha en el torrent o torrentera de la Font de Canaletes per sobre del qual es pot travessar amb facilitat. El paisatge, en aquest indret presenta una vegetació de brolla litoral calcícola de romaní i bruc d'hivern i brolla litoral silicícola comuna d'estepes, amb garric i romaní. L'alzinar també hi és present però barrejat amb zones de pineda de pi blanc degut als incendis. A les zones més humides hi creix la bardissa i el roser salvatge i el roldor. En alguns dels trams on s'estanca l'aigua es pot veure canyissar i algun jonc a més de l'herbassar característic amb molsa i falguera. Aquest indret és també un corredor biològic i espai de refugi, cria i hivernada per a moltes espècies. Els ocells són tal vegada el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i alguna marcenca. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina o cabirol i especialment de senglar, present a tot el municipi. Tots ells aprofiten les surgències que brollen espontàniament del llit calcari per assedegar-se, a més de les barraques de pedra seca per a fer-hi el jaç.	08179-103	Torrent de Cal Robert	El nom del torrent estaria originat per un antic propietari de la casa, Robert Viladoms, provinent del mas de Viladoms de Dalt, en terme de Castellbell i el Vilar.	41.6359700,1.8919800	407715	4609953		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58892-foto-08179-103-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58892-foto-08179-103-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	En el mapa topogràfic de l'ICGC la font de Canaletes està mal situada.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58893	Torrent de Casajoana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-casajoana				El torrent de Casajoana neix a 545 metres d'alçada en els vessants de La Morella. Rep el nom del mas pel qual discorren les seves aigües. És un corrent d'aigua intermitent, amb surgències que traspuen per la roca al llarg del seu recorregut. A les parts més altres de les obagues de La Morella i La Boïga, es presenta encaixat, amb pendents rocallosos i força drets en les zones de més difícil accés. L'erosió només s'activa en èpoques de pluja amb arrossegament de pedra i còdols. El seu cabal és molt irregular, durant la major part de l'any es manté sec, sobretot a nivell dels guals per on el travessa el camí carreter que puja fins la masia situada en una zona planera, a l'extrem nord de Serra Gallina. Es nodreix de dues torrenteres amb els seus respectius ramals que neixen per sota la carena del Camí Ral i d'un brancal més important que neix per sota del Turó de la Morella, a 568 metres d'alçada i que conflueix just en el giravolt que fa el camí que ressegueix tota la Serra Gallina pel vessant d'obaga, just abans d'enfilar cap a la masia closa. Uns metres més avall recull les aigües del torrent de la Font del Càntir que amb els seus ramals respectius neix a la carena del Panissar i baixa per canals abruptes amb salts d'aigua importants en temps de pluges fins a desguassar just on hi ha el gual de pas del camí carreter de Casajoana. Uns metres més avall hi ha una presa construïda aprofitant un gorg natural del qual ja no en queda cap resta. Consisteix en un mur de contenció atalussat construït amb formigó armat. Mesura setze metres d'amplada per una alçada aproximada d'uns set metres. Recull l'aigua del torrent de Casajoana i del seus afluents principals, el torrent de la Morella i el torrent de la Font del Càntir a més de les aigües d'escorrentia. Aquest tram de torrent, ressegueix el turó d'El Casot pel seu vessant de soleia del qual rep el darrer dels afluents abans de retrobar-se, per sota mateix d'El Casot en direcció sud amb el torrent del Racó donant nom a un nou torrent que rep el nom de l'Esbarzer, que baixa paral·lel a la Serra Gallina fins a desguassar a la Riera de Rellinars. Destaca una mena de bauma a l'interior del llit del torrent fruit de l'erosió on s'hi acumula l'aigua formant bassots. En el seu recorregut, no massa lluny de la masia, té una font important que rep el nom de Font de Casajoana, que neix en una fondalada humida i ombrejada, envoltada per una vegetació densa i que està canalitzada cap a la casa com a aigua de boca. Les espècies vegetals i arbòries que trobem en aquest ambient pertanyen a diverses associacions vegetals. En algunes clarianes de les parts baixes apareixen canyissars amb romaní, mata i alzina o fins i tot pi amb bardissar, però quan esdevé tancat en els trams més d'obaga, a més d'alzinar amb arítjol impenetrable, apareixen espècies de la jonquera característica i a les vorades de bosc més humides ho fa la bardissa i la gatelleda. La vegetació més aigualosa es troba en indrets on el llit de pedra forma bassals; aquí hi poden haver espècies de jonquera, creixenar i també canyissar.	08179-104	Casajoana		41.6515600,1.9270700	410659	4611646		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58893-foto-08179-104-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58893-foto-08179-104-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	El Parc de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, emparats en el Text normatiu del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge regula un seguit d'activitats com l'escalada, accés a coves i avencs, acampada, circulació motoritzada i bicicleta amb l'objectiu de garantir la nidificació d'espècies d'ocells protegits.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58894	Torrent de La Barbotera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-barbotera	VALLS i PUEYO, Joan (2012). Arnau de Ràfecs, rector de Rellinars. Arxiu Joan Valls i Pueyo. Inèdit.			El Torrent de la Barbotera és un curs d'aigua intermitent que neix de la confluència de dues conques abruptes situades al capdamunt de la carena del Camí Ral, que circulen entre el Castell de Bocs i la Roca del Duc, en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac. Es nodreix de les torrenteres abruptes que se situen a banda i banda del curs fluvial, com el torrent de Les Boades Velles. Per accedir-hi cal entrar pel Camí de les Boades, una pista rodada i passar la Font de Carlets i la dels Llaminers. Deixant a mà dreta un primer trencall, uns dos-cents metres més amunt hi ha l'accés al Camí de la Font de la Saiola. Entrant per aquest punt, creuarem el gual on desguassa el torrent de la Barbotera i el de la Saiola per donar pas a la Riera de Rellinars. És un espai abrupte, emboscat on l'aigua, quan plou pot baixar amb molta força. L'erosió del llit només s'activa en èpoques de molta pluja. És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina i especialment de senglar, present a tot el municipi. La vegetació característica és l'alzina, que en alguns indrets s'identifica clarament com de rebrot resultat del seu aprofitament per a l'obtenció de llenya i carbó vegetal. A les clarianes hi ha brolla calcícola de romaní i jonceda. En les zones més obagues i fondals l'alzinar s'enriqueix amb el boix i la roureda, mentre que a les parts de soleia es barreja amb el pi blanc, bruc i cirerer d'arboç. La vegetació de ribera està supeditada al caràcter intermitent del torrent; es redueix a comunitats arbustives i herbàcies que en aquest cas colonitzen la llera o els indrets on la s'acumulen sediments. S'hi localitza jonquera amb molínia, canyís i boixedes que poden resseguir les lleres. Destaca la grevolosa o grevolar que hi ha al voltant de l'avenc i de la font. La seva mida depassa els quatre metres d'alçada i està situada en el torrent, en una zona ombrívola que s'inicia en l'indret on està situada la Font de la Barbotera i també l'avenc del mateix nom. Les seves fulles són fàcilment identificables i el seu estat és excel·lent. En aquest torrent s'hi localitza la font que porta el mateix nom, l'avenc que la nodreix i un forn de calç que ha estat localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni.	08179-105	Torrent de La Barbotera	El nom de la riera de la Barbotera està documentada des del segle XIII (VALLS i PUEYO:2012). En un document on el dia 14 de setembre de 1292 Jaume de Sala, amb el consentiment de la seva esposa Alamanda, i el seu fill Gilabert, veïns de Rellinars, van vendre al jurisperit Guillem de Solà un tros de terra anomenat Plana Barbota, situat al terme de Rellinars i que era una possessió de l'església de Santa Maria de l'Estany. Aquella terra termenava amb les terres del mas Alavedra, amb les terres de Ramon Alavedra i amb la riera de Barbotera. Els masos Torrents i Ladarnal, que eren feus del mateix Guillem de Solà, els conreava l'esmentat Jaume de Sala.	41.6376300,1.9356600	411355	4610091		08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58894-foto-08179-105-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58894-foto-08179-105-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Mereix una protecció especial la grevoleda basada en l'Ordre de 28 d'octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol -article 2 -(Correcció d'errada en el DOGC núm. 842, p. 1984, de 22.5.1987)		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58895	Llegenda de l'Hostal de la Mort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-de-la-mort	FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les Sendes dels Bandolers (Sant Llorenç del Munt- Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.		Publicada	La llegenda se situa als Hostalets de Daví, hostal situat al Camí Ral i conta que un dels hostalers es dedicava a robar als seus hostes i, fins i tot, si calia matava. Aquest sinistre personatge triava els hostes més acabalats. Un cop havia escollit la seva víctima li oferia una habitació, que ja tenia a punt, on al sostre, per sobre del llit hi havia col·locada una gran llosa, de tal manera que quan el viatger estava dormint, la llosa es precipitava damunt d'ell acabant amb la seva vida. No s'acabava tot aquí, sinó que de les seves víctimes en feia filets que donava de menjar a les següents. Sembla ser que tot es va descobrir quan un home que es donava per segur que havia fet nit a l'hostal no va continuar amb el seu viatge.	08179-266	Hostalets del Daví - Camí Ral	L'abandonament dels Hostalets del Daví s'hauria produït en el transcurs de la segona meitat del segle XIX, a favor de les noves rutes per carretera i ferrocarril que s'havien obert entre Barcelona i Manresa. Després del seu tancament l'edifici va servir com a amagatall però també com a refugi de pastors i carboners. Ricard Gomis, membre del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet va recollir la informació oral en les seves converses amb els avis de Rellinars que Antoni Ferrando i Roig va recopilar en el seu llibre sobre les Sendes dels Bandolers.	41.6520100,1.9346300	411289	4611689		08179	Rellinars	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58895-foto-08179-266-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58895-foto-08179-266-3.jpg	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch			61	4.3		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58896	Barraca 1 de la Boïga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-boiga	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. SUADES, Ramon (2016). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.	XVIII-XX	La vegetació que hi ha a la part posterior està pressionant l'estructura. Les bardisses estan entrant a nivell de l'espitllera i ben aviat ho faran per entre les pedres. Si no es desbrossa el perímetre, aquesta barraca realment molt ben realitzada acabarà per enfonsar-se.	Barraca de pedra seca ubicada en el vessant de soleia de la Boïga. Per arribar-hi, un cop a Casajoana, cal pujar per la pista que s'inicia a mà esquerra del safareig de la casa, que condueix al Coll de la Morella. Just abans que el camí deixi de ser de terra, a mà dreta, hi ha dues fites. Cal baixar pel marge en direcció nord-est, i buscar un corriol entremig de la feixa que ens hi porta. Es tracta d'una construcció aèria, de planta circular (2,33 m de diàmetre) construïda en un extrem de la feixa i reforçada amb un marge de pedra seca. És una construcció robusta, parcialment adossada al marge, feta de pedra irregular, algunes d'elles desbastades. Les pedres més grans s'han emprat en la construcció dels brancals i la doble llinda, ambdues planes. La porta d'accés està orientada al sud-est (1,16 m d'alçada per 0,80 m d'amplada màxima). Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada interior, des del terra al punt central de la volta és d' 1,90 metres. Conserva tot el voladís (que mesura des del terra 1,50 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. La terra característica del recobriment exterior és molt minsa. A l'interior hi ha un triple tinell o cocó molt ben executat. El superior mesura 0,20 metres de costat per 0,45 m de fons; el del mig fa 0,45 m d'amplada per 0,35 m d'alçada per 0,60 de fondo; finalment, l'inferior fa 0,63 m d'amplada per 0,45 m d'alçada per 0,65 m de fondo. Té dues espitlleres, una orientada al sud-oest i l'altra orientada al nord est.	08179-267	La Boïga	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6503600,1.9286500	410789	4611512		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58896-foto-08179-267-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58896-foto-08179-267-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58896-foto-08179-267-3.jpg	Legal	Popular\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta barraca fou incorporada a l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca amb el número 19143, en data posterior al treball de camp del Mapa de patrimoni cultural i natural del municipi.Si que constava en la Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac de Ramon Suades (2016).	119\|94\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58897	Barraca 2 de la Boïga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-boiga	PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX		Es tracta d'una construcció aèria, de planta circular (2,35 m de diàmetre) construïda en un extrem de la feixa reforçada amb un marge de pedra seca. És una construcció robusta, parcialment adossada al marge, feta de pedra irregular, algunes d'elles desbastades. Les pedres més grans s'han emprat en la construcció dels brancals i la doble llinda, ambdues planes. La porta d'accés està orientada al sud-oest (1,10 m d'alçada per 0,68 m d'amplada màxima). Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada interior, des del terra al punt central de la volta és d' 2,40 metres. Conserva gairebé tot el voladís (que mesura des del terra 1,66 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. A l'interior hi ha un doble tinell o cocó molt ben realitzat. El superior mesura 0,37 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,48 de fondo; l'inferior fa 0,43 m d'amplada per 0,46 m d'alçada per 0,70 m de fondo. Hi ha una espitllera, orientada al nord-oest.	08179-268	La Boïga	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6489500,1.9280500	410737	4611356		08179	Rellinars	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58897-foto-08179-268-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58897-foto-08179-268-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58897-foto-08179-268-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta barraca fou incorporada a l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca amb el número 1925, en data posterior al treball de camp del Mapa de patrimoni cultural i natural del municipi.Si que constava en la Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac de Ramon Suades (2016).	94\|98\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58898	Barraca 3 de la Boïga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-boiga	AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XVIII-XX	Enderrocada	Barraca de pedra seca situada per sota el Camí de Rellinars a Casajoana, en el vessant dret del Torrent de la Font d'en Sala. Es tracta d'una construcció aèria aïllada adossada al marge, en un extrem de feixa, a la llera dreta d'una torrentera que desguassa al Torrent d'en Sala. Està emboscada i per localitzar-la cal entrar pel torrent i pujar lleugerament pel marge esquerra d'aquest fins a poder-lo travessar. En aquest punt la torrentera és molt estreta i es veuen les restes d'una construcció realitzada per l'home que permetien reconduir l'aigua del torrent sense erosionar la feixa. La barraca està situada per sobre mateix, al costat d'una alzina. Les restes observades són les d'una barraca de planta circular (2,10 m de diàmetre). Estava feta de pedra irregular i s'accedia a la porta salvant dos graons de pedra integrats al marge, també de pedra seca. La porta d'accés estava orientada al sud-oest , però només es conserva una part del muntant esquerre. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta era de volta per aproximació de filades, enderrocada a l'interior de l'habitacle. L'alçada màxima conservada coincidint amb l'arrencada de la volta posterior mesura 1,50 m.	08179-269	La Boïga	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6460000,1.9268000	410629	4611029		08179	Rellinars	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58898-foto-08179-269-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58898-foto-08179-269-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58898-foto-08179-269-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta barraca fou incorporada a l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca amb el número 19285, en data posterior al treball de camp del Mapa de patrimoni cultural i natural del municipi. En el Catàleg municipal de Béns a protegir, s'ubica en aquest indret una barraca amb una fotografia que no es correspon amb la realitat.	94\|98\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12
58899	Can Vacarisses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vacarisses		XVIII-XX		Casa de petites dimensions situada al carrer d'Emili Riera, just per sota de Can Massana. La principal particularitat d'aquesta casa és la tina adossada a la façana nord i el rellotge de sol de la façana principal. És una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Les obertures de la façana principal estan disposades irregularment, sense cap mena d'alineació. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés de llinda plana i a l'esquerra, una petita finestra. A la planta pis, hi ha dues finestres, a la meitat dreta de la façana, i el rellotge de sol, a la meitat esquerra. Damunt la porta d'accés hi ha una data gravada i pintada al damunt que sembla que sigui de 1791. Els paraments de la casa estan arrebossat i pintats de blanc a excepció de la planta baixa de la façana principal, que és de pedra vista, irregular i lligada amb morter de calç. L'accés a la tina es fa pel pati davant la façana a partir d'unes escales de pedra. La tina és de planta quadrada amb la coberta a una aigua. Els parament són de pedra vista. No s'hi ha pogut accedir.	08179-270	Carrer d'Emili Riera, 6		41.6372000,1.9085300	409095	4610072	1791	08179	Rellinars	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58899-foto-08179-270-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58899-foto-08179-270-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58899-foto-08179-270-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:12

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús