Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59243 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran | <p>Jaciment arqueològic fruit d'una prospecció superficial realitzada per R. Subirana en la zona propera a l'antiga masia Can Duran (Mas Duran), llavors finca militar i ara un polígon industrial. Els materials recollits i conservats en el Museu de Sabadell són tres destrals de pedra polida ingressades per l'autor de l'excavació.</p> | 08180-3 | Zona urbana a l'est del terme municipal de Ripollet (08291) | <p>Les úniques referències documentals sobre aquest jaciment són els pocs materials dipositats en el Museu de Sabadell, fruit de la prospecció d'en R. Subirana. El Mas Duran era una gran finca ubicada a la línia limítrofa amb Montcada i Reixac, al costat del carrer de València, i propietat durant el segle XIX de Joan Almirall i Vida.</p> | 41.4977900,2.1670700 | 430479 | 4594354 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Prospecció realitzada per R. Subirana, Museu de Sabadell, 1988. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2497. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||
| 59245 | Bòbila Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-padro | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.</p> | <p>Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels 'sepulcres de fossa''(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.</p> | 08180-5 | Barri del Pont Vell - Can Tiana (08291) | <p>En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.</p> | 41.4981400,2.1436700 | 428526 | 4594412 | 08180 | Ripollet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 59285 | Jaciment del Parc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-parc-dels-pinetons | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>Un jaciment encara sota investigació (2007), per tant, es desconeix la totalitat de la troballa. S'han descobert 90 estructures arqueològiques conegudes com a fosses, cubetes, sitges o retalls subterranis tipus cabana, però fins ara només s'han excavat 20 d'elles. Les diferents troballes estan datades, en una primera anàlisi, entre els anys 800 i 1100 aC i per tant, se situarien a l'Edat de Bronze final. Entre les peces trobades destaquem: olles, gerros, denes d'un collaret i una agulla ornamental. Les sitges excavades eren destinades principalment per emmagatzemar cereals, i posteriorment també van ser utilitzades com abocadors de deixalles.</p> | 08180-45 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007.</p> | 41.5079700,2.1522900 | 429256 | 4595496 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | L'estudi d'aquest material permetrà precisar la datació de l'estructura dins l'etapa del Bronze final i l'Edat del Ferro. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 59327 | Riu Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ripoll | <p>MOGAS, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp.. 97-99. MOGAS, M. 'El riu Ripoll i la Sèquia Monar', Ripollet Mensual, Núm. 4, juny, 1980. p 10.</p> | Contaminat | <p>El riu Ripoll neix a Sant Llorenç Savall i conflueix amb el riu Besòs a Montcada i Reixac, després de recórrer uns 46 quilometres. El tram que passa pel municipi fa uns 2.6 km, i s'uneix amb el torrent riu Sec a l'extrem sud-oest del terme. Actualment el llit del riu ocupa una zona de 50 m d'amplada a l'inici del terme municipal i s'eixampla a més de 100 m a la frontera amb el terme de Montcada i Reixac. Es troben horts municipals situats al marge del riu regats per les seves aigües.</p> | 08180-96 | Terme municipal de Ripollet (08291) | <p>El riu Ripoll neix i recorre tota la comarca del Vallès Occidental. Com a riu mediterrani, el Ripoll es caracteritza per un cabal normalment escàs i per un règim irregular de crescudes, molt poc freqüents però molt importants. La seva ubicació prop del municipi li confereix la singularitat de ser el punt de contacte entre l'espai urbà i el medi natural.</p> | 41.4913700,2.1564500 | 429585 | 4593650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59327-foto-08180-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El riu Ripoll constitueix un referent per entendre l'evolució de l'entorn paisatgístic, urbà i econòmic local. A més de donar el nom al poble de Ripollet també ha donat prosperitat, les seves aigües havien estat font energètica dels antics molins fariners i paperers i la seva ribera proporcionava productives terres de conreu. El riu ha estat aprofitat durant segles per l'agricultura i posteriorment per a la indústria. Per la seva proximitat a la ciutat, ha estat també un lloc predilecte de lleure per als ripolletencs. La relació del riu amb el poble ha estat sempre molt intensa i, en alguns moments també dramàtica. Els horts i els seus petits canals configuren un entorn valuós entre el municipi i la seva economia tradicional de regadiu i un entorn molt sensible del medi natural | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||
| 59393 | Jaciment dels Pinetons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-pinetons-2 | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>En aquest jaciment, relacionat amb el del Parc del Pinetons (fitxa 45), foren localitzades restes d'un mas medieval. Amb tot, la importància del jaciment ve donada per la localització de 73 estructures prehistòriques al terreny destinat a la construcció de l'edifici on s'ubicarà el Centre Integral de la Gent Gran. La cronologia del jaciment sembla correspondre's majoritàriament al bronze final (1.100 a.c ( 800 a.c.), tot i que hi ha algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important fins el moment, de tot el jaciment, ha estat la localització d'un enterrament subterrani (hipogeu) del bronze inicial. Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d'esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d'una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s'hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.500 a.C.,uns 300-400 anys abans que el poblat localitzat en el mateix terreny. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d'accés cilíndric, d'un metre i mig de fondària, que permet l'accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d'uns tres metres de llargada per uns dos metres d'amplada, que presenta una entrada fent cova. En aquest hipogeu s'han definit diverses fases d'enterrament. Els darrers cossos enterrats serien els corresponents als dos esquelets que es van trobar a l'entrada de la cambra, ben disposats i ajaguts (posició de decúbit lateral) i amb molt bon estat de conservació, segurament pertanyent a un home i una dona. Una segona fase d'enterrament, anterior a la dels dos esquelets anteriors, queda definida per la presència de les restes d'almenys 15 individus més, amuntegades al fons de la cova pel fet que, a mesura que s'anaven fent noves inhumacions a la cova, arraconaven cap el fons les restes anteriors. I encara es pot parlar d'una altra fase d'enterrament, doncs es van trobar un altre conjunt d'ossos també arraconats i amuntegats que se suposa són els primers que es van dipositar a la cova. En total, en aquest hipogeu s'han catalogat fins al moment uns 32 cossos. Després del seu darrer ús, l'hipogeu va ser segellat amb pedres; quan aquestes cambres es tancaven, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona. Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s'han recuperat diversos botons d'os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d'hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès; a la nostra comarca s'han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta, però segons els arqueòlegs del jaciment local, l'hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d'individus enterrats.</p> | 08180-162 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007. Justament al costat d'aquest jaciment hi ha un terreny delimitat pels carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya on actualment s'està construint el Centre Integral per a la Gent Gran. Donat que el terreny es trobava en l'àrea d'influència del Jaciment dels Pinetons, s'hi va realitzar una prospecció preventiva que també va donar resultats positius.</p> | 41.5071000,2.1532500 | 429335 | 4595399 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les troballes encara han de ser estudiades més exhaustivament, per poder determinar, de forma més concreta, el nombre d'individus, el seu sexe i edat, entre d'altres dades. L'empresa Arrago S.L., és la responsable de les excavacions, les quals són finançades per l'Ajuntament de Ripollet. Caldrà esperar als resultats dels estudis de les excavacions, però sens dubte, estem davant d'una troballa que donarà una important font de llum a la història local i que a més, situarà Ripollet en un lloc destacat en el panorama arqueològic català. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||
| 59244 | Carretera de Ripollet a Santiga 'Fons de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-ripollet-a-santiga-fons-de-ripollet | <p>MARCET, R., PETIT, Mª A. 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès, del Neolític al Bronze final'. Estudios de la Antigüedad, nº2, UAB, 1986, p.113. RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell 1934, p.21</p> | IXaC-VIIaC | <p>Jaciment arqueològic proper al punt quilomètric 1 de la carretera que va de Ripollet a Santiga, entre la plana i la masia Can Grasses, van ser localitzades i excavades un nombre indeterminat d'estructures circulars de 2m. de diàmetre del Bronze Final (-900 / -650) Eren molt pròximes les unes amb les altres. Segons R. Marcet i Mª A. Petit, probablement es tractava d'un conjunt de fons de cabanes corresponents al Bronze final, en un moment força avançat. Cal destacar que conservaven en el seu interior gran quantitat de tovots, tots ells amb una cara plana, els quals devien formar part del sosteniment d'aquestes estructures.</p> | 08180-4 | Zona urbana de la carretera Santiga de Ripollet | <p>V. Renom va excavar la zona durant el mes d'agost de 1934. Actualment és un camp de conreu al costat de la carretera de Santiga.</p> | 41.5052500,2.1493300 | 429006 | 4595196 | -900-650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El material arqueològics són dipositats al Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) amb el número d'inventari 2432, número d'accés 6.100. | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59304 | Sèquia Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-monar | <p>BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll (Sabadell, Vallès Occidental) CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 130-1 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001, pp. 11-26.</p> | X - XX | Molt deteriorat. | <p>Rec d'origen medieval, avui gairebé soterrat i convertit en una claveguera d'aigües residuals. El tram que passava pel terme municipal arrencava de la resclosa de Can Clos i feia moure els molins d'en Clos, d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.</p> | 08180-73 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En època medieval, l'aigua de la Sèquia Monar movia un gran nombre de molins fariners i drapers, i en època moderna un nombre important d'instal·lacions industrials, sobretot molins paperers. La Comunitat de Regants va controlar l'ús de les aigües del rec a partir del 1908 i fins que la seva gestió va passar a l'Ajuntament.</p> | 41.4969800,2.1529300 | 429298 | 4594275 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59304-foto-08180-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59304-foto-08180-73-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, recollia les aigües de la resclosa del Pinetó, en el terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud el terme de Sabadell, d'una banda a altra del marge del riu Ripoll, i moria al terme de Montcada, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. En l'època medieval, molt probablement, hi havia un conjunt de sèquies que canalitzaven les aigües del riu Ripoll mitjançant rescloses i recs que servien en primer lloc per a donar força motriu als molins i també per a regar els conreus i horts. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59302 | Dues moles a l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-moles-a-lesglesia-de-sant-esteve | <p>SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001. p. 11-26.</p> | XII | Caldria examinar les pedres per establir el seu origen. | <p>Dues pedres arrodonides amb forats centrals, possiblement antigues moles o pedres pollegueres, incorporades als murs de l'església i visibles des del carrer de la Sagrera. Una és a l'absis i l'altra al mur est de la nau nord. Fan uns 50 cm de diàmetre, i són de color vermellós i bru .</p> | 08180-62 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els molins fariners medievals tenien una roda horitzontal o rodet instal·lada directament sota la mola. La pressió de l'aigua es convertia en moviment rotatori del rodet, que tenia una força d'uns 0,5 CV. Un arbre o eix comunicava el moviment directament a les pedres o moles a la sala superior. La mola era un joc de dues pedres de fins a un metre i mig de diàmetre. La pedra inferior era fixa mentre que la de dalt estava connectada a un eix que li transmetia moviment. Una polleguera és una peça de pedra, ferro, o una altra matèria dura, amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l'extrem d'un eix de rotació o d'un arbre d'una porta, d'una barrera, d'un motor, d'una turbina, etc.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59302-foto-08180-62-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les dues pedres són petites i possiblement tenen el seu origen en un molí fariner medieval bé en una porta d'algun edifici d'importants dimensions, la qual cosa ofereix un valor arqueològic local important. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59311 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de Ripollet. Entre les més rellevants destaca el Cartulari del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El Cartulari conté la còpia de 1260 documents relatius al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el més antic és de l'any 904 i el més modern del 1246.</p> | 08180-80 | Nucli urbà de Barcelona | <p>L'Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l'any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l'Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l'administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l'ingrés dels registres i dels pergamins a l'Arxiu.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||||
| 59242 | Església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>AA.DD. (1991) Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental El Vallès Occidental. p. 141. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. Columna Edicions S.A. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Editorial Moll, Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44. PADRÓ, P 'Repassant la història', La Revista de Ripollet, abril, 1993. p. 31. PALAU i CODONYERS, Agustí (1984). Ripollet ara fa mil anys: les arrels del nostre poble. Barberà del Vallès. p. 55. RIUS SERRA, J (1945-47) El Cartulari de 'Sant Cugat', 32 vols. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona.</p> | XII-XIX | <p>L'església està construïda de pedra de mida mitjana i cara aplanada, d'aparell horitzontals regulars, amb una volta amb palets de riu disposats en forma de semicercles concèntrics. L'església original tenia planta de creu llatina, amb un absis de planta semicircular cobert amb volta d'esfera i una nau amb volta de canó apuntada. A la façana sud, sobre el portal, es troba un òscul de pedra, i més amunt es poden distingir les restes d'una finestra d'arc de mig punt. Les dues naus laterals de l'actual església van ser afegides posteriorment a l'estructura visigòtica, la nau nord el 1603 i la sud adaptada de l'antiga galeria del claustre el 1862. Un pòrtic davant el mur sud indica l'entrada originària. La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. De l'antic claustre es conserven unes arcades cegues, inferiors i superiors, descobertes a l'enderroc de l'antiga rectoria el 1948. [MOGAS 1983:29]. El portal forma part d'una reforma, d'estil renaixentista en el segle XVII. Consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulat amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà. La primitiva església va tenir un campanar espadanya, del qual es conserven tres pilars. Va ser tapat quan es va aixecar la teulada el 1803 i encara és visible a les golfes. A l'angle nord-oest, l'antic campanar és de tres pisos, arribant al nivell de la nau central, amb un òscul al mur nord i una teulada de quatre vessants. La capella del Santíssim Sagrament es va fer el 1883 allargant el transsepte sud. L'actual campanar a l'altre costat de la façana es va aixecar el 1892, d'estil modernista. És una torre quadrada fins a l'alçada de les campanes que passa a ser poligonal amb vuit finestres.</p> | 08180-2 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El primer testimoni documental de l'església es troba el 981 en un precepte del rei anomenat Lotari, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tot els seus béns, però Sant Esteve no figura esmentada com a parròquia fins l'any 1066. Entre els llegats que va rebre tenim el de Berenguer de Ripollet per una reforma de l'edifici l'any 1145. Al llarg dels segles XII i XIII són moltes les donacions de terres, molins, alous i altres béns de Ripollet a favor dels abats de Sant Cugat. D'una primera determinació cronològica, en resultarien una nau i un absis del XII, amb una ampliació de la nau pel costat nord conjuntament amb una torre i un pòrtic al costat sud no anterior al XV. Dues notes indiquen l'existència d'un claustre, una del 1692 que demana als paletes que facin adobar la porta del claustre que entra a l'església i una segona nota referent a un contracte de matrimoni del 1738 en els claustres de la rectoria de Ripollet. MOGAS [1983:34] L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, fent una cúpula apuntada més baixa amb teules en forma d'escata. L'església i la casa rectoral van ser saquejades l'any 1936 i cremat tot l'immobiliari a l'antiga plaça de l'Ajuntament. Van desaparèixer l'arxiu parroquial, l'altar d'estil barroc del XVIIl, l'altar del Roser del XVI, la capella del Santíssim Sagrament, i les campanes. L'any 1978-9 es va netejar l'exterior deixant al descobert els murs de pedra i còdols.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | L'actual església va ser bastida sobre una antiga basílica romànica però conserva escassos vestigis d'aquella època havent-hi sofert nombroses modificacions a través el temps. L'església presideix el nucli més antic del poble amb cases adossades que impedeixen la visió externa de l'absis. Es poden veure dues antigues moles hidràuliques o dues pedres pollegueres incorporades dins del paredat de l'absis i de la façana nord. | 92|94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||
| 59313 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-18 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 13. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 40.</p> | XIV, XIX | Caldria fer una restauració urgent a la casa. | <p>Casa, actualment dividida en dos habitatges, adossada al carrer Isabel la Catòlica, 16 i dotada amb una altra entrada a la façana lateral esquerra del c/ de la Sagrera. Els murs es van aixecar de pedra, tàpia i maons amb morter de cal. La façana arrebossada, coberta de dos vessants amb el carener perpendicular al carrer i teula àrab. Planta baixa i dos pisos, l'entrada original central i una segona més estreta a mà dreta. Al segon i tercer pis presenta dues finestres quadrangulars sobre les entrades amb balcons de pedra i baranes metàl·liques. La façana del carrer de la Sagrera s'ha aixecat sobre un mur més gruixut, obra construïda amb una tècnica diferent, a base de còdols irregulars i morter de calç.</p> | 08180-82 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ocupa un lloc privilegiat al nucli antic de Ripollet. En aquest indret, es comenta popularment de l'existència d'un castell o d'una obra defensiva construïda durant l'època post-romana. Sembla ser que les pedres al basament de les parets laterals del carrer de la Sagrera són d'una tipologia arquitectònica força diferent de la resta de l'edifici, motiu pel quals s'ha raonat aquesta interpretació defensiva. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats a la part nord de l'església en el segle XIV, configurant un conjunt d'edificacions de tipologia popular</p> | 41.4976200,2.1542400 | 429408 | 4594345 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59257 | Plaça d'en Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-den-clos | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona pp. 38-39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 153. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XIV-XIX | Plaça reformada al 2010 | <p>Un espai irregular format per la intersecció de sis carrers, principalment el dels Afores que arriba al nucli urbà des del nord i fa una cruïlla amb els carrers de La Palma i de la Salut. Conformada per cases de poble de planta i pis, algunes es poden datar al segle XIV, però moltes recuperades i reformades. Destaca la casa de la Societat Coral 'El Vallès' i la casa Plaça d'en Clos, 1 i 2.</p> | 08180-17 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Urbanísticament els seus orígens cal buscar-los al camí que des de Ripollet menava a Santa Perpetua sortint de la plaça, i seguint l'actual c/ dels Afores en direcció nord. El 1881 va ser creat el nou carrer de les Afores. El nom de la plaça ha canviat al llarg del temps . Va ser anomenada originàriament com la plaça de la Salut. L'any 1877 es va conèixer com la placa d'en Clos, nom donat a partir del casal d'en Clos, enderrocat fa uns anys. L'any 1931 va rebre el nom plaça de Francesc Macià, i en el 1939 va recuperar el seu nom actual. En el casal d'en Clos va viure tancat durant molts anys, l'Ezequiel Clos, conegut com el boig de la Plaça Clos (fitxa 118) i que va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata (fitxa 37).</p> | 41.4983100,2.1543200 | 429415 | 4594422 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Un dels nuclis més antics de la vila. La plaça va ser considerada com a frontera límit del poble fins el moment en què es va produir el creixement industrial i urbà modern. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59275 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-1 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.84-85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 81, 89, 157. OLLER, T 'Topografia i toponímia de Ripollet segons un estudi de l'any 1932', Revista de Ripollet, núm. 8, abril, 1988. p. 9. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al cos principal s'hi adossa un altre més petit cobert amb teulada inclinada. Edificada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars ben escairats. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és simètrica, i s'obre a la planta baixa amb un portal coronat per un arc de mig punt amb marc arrebossat. A banda i banda del portal s'obren finestres rectangulars a cada banda, substituint les finestres antigues d'arc rodó de maó. El primer pis s'obre amb tres finestres rectangulars amb marcs de pedra motllurada, la central amb ampit. A les golfes es troba un conjunt de tres finestres d'arc de mig punt de maó, la central més alta i ampla, i dues finestres més petites amb arcs escarsers a cada banda. La coberta té ràfecs amb dentellons decoratius. Un rellotge de sol inacabat ocupa l'espai entre les finestres del primer pis. Les façanes laterals amb finestres més petites de distribució irregular. A l'interior es destaca l'escala central de dos trams per planta, els paviments, les fusteries de les finestres, les portes, els sostres, l'escala i les golfes originals. A les golfes es troba la data 1787 inscrita amb un dit a una de les rajoles del terra. L'antic celler té una volta de canó. Un petit jardí ocupa la façana sud amb mur de tancament i una segona entrada a la casa. A darrera es troba el pou i una pedra que marcava el límit del territori de la finca inscrita 'J G (Joan Gallarda) / Terreno acotado'.</p> | 08180-35 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La primera referència escrita d'aquest Mas és del segle XIV però la seva existència és anterior tot i no està datada. El primer nom amb que apareix és Mas Font. Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La font i el safareig de Can Mas s'ubicava a l'altre banda del carrer, cap al riu Ripoll. Desapareguda fa uns anys, actualment està en projecte de reconstrucció.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 1787 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Representa un dels dos exemples locals de la típica masia catalana de l'edat moderna, més evolucionada que la masia medieval. Can Mas se situava en la cruïlla d'antics camins que comunicaven tota la comarca. La casa conserva una col·lecció d'eines emprades en el cultiu dels terrenys de la masia. El cup ha desaparegut però es conserva el pou al jardí. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59251 | Can Bertran o Can Foyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-o-can-foye | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona. p. 56-7. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XIX | <p>Casa de planta rectangular, edificada amb maó arrebossat i coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Una façana simètrica d'una planta i pis estructurat verticalment en tres cossos, el central més alt que els laterals. Un sòcol arriba a l'altura de l'ampit de les finestres inferiors, tots rectangulars amb decoració de punts de diamant al nivell de les llindes. Tres balcons al primer pis, el central amb barana recta i suportat per mènsules perpendiculars, els laterals semicirculars amb mènsules de disposició diagonal, les cantoneres de les mènsules revestides amb rajoles. Els balustres són de perfil arrodonits. La façana està coronada per tres voladissos amb ràfecs falsos, el central aixecat sobre un escut sense motiu heràldic envoltat per una motllura rectangular de forma conopial. Un pati interior ample amb jardí, llar de foc d'estil oriental i plafó ceràmic que representa la Mare de Deu del Roser.</p> | 08180-11 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El disseny i la construcció corria a càrrec del mestre d'obres Bernat Verdaguer. Construïda com a residència d'estiu per la família Foyé que va estiuejar a Ripollet fins a la Guerra Civil. Un dels fills, en Marià Foyé, va ser un aviador pioner que va impulsar el vol sense motor a Catalunya i va aconseguir el rècord de permanència a l'aire. En aquesta casa també hi va viure , anys després, el mestre Antoni Oliva, autor de la partitura del Cant a Ripollet, himne local. Històricament la importància de la casa s'ha d'entendre dins del context de l'evolució urbana i arquitectònica del carrer Calvari, que va passar de convertir-se en un carrer de cases d'arquitectura popular a un carrer amb cases de caire modernista utilitzades com a cases d'estiueig.</p> | 41.4962300,2.1572100 | 429654 | 4594188 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa també és coneguda amb el nom de Can Foyé, per associació al cognom de la família propietària que estiuejava a la casa fins al 1936. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59253 | Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muc | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 60-1</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta rectangular construïda en maó arrebossat, maó vist pintat al pis, i coberta plana. Es tracta d'una façana simètrica de tres cossos allargada a mà dreta amb l'obertura per a l'entrada de vehicles. Planta i pilastres laterals estucats amb juntes inscrites, i un frontis adornat amb motllures geomètriques que emmarquen sis respiralls, rematat amb una balustrada de tres trams coronada per quatre esferes. Al primer pis, tres finestres amb marcs estucats i balcons amb baranes treballades en ferro forjat. Una planta soterrani consta d'una única sala que dóna al jardí. En el jardí es conserva el pou i l'antic safareig de rentar.</p> | 08180-13 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A Cal Muç han viscut cinc generacions de la família Dausà, una saga de constructors iniciada per Muç Dausà Estapé i Mariona Roviralta Mauri, casats al tercer terç del segle XIX i que tingueren 3 fills i cinc filles. D'aquest matrimoni es conserven dos retrats a l'oli que encara pengen d'una paret de la casa. El propi Muç Dausà, constructor d'ofici, va aixecar la casa. Tant ell com els seus tres fills (Joan, Josep i Muçet) van participar en la construcció d'infraestructures locals tan importants com el cementiri, les primeres escoles públiques (actual escola Anselm Clavé), o el campanar actual de l'església. Cal destacar que en Muç pare sempre fou analfabet, però amb la seva tenacitat va aconseguir un important patrimoni que passà en herència a l'hereu Muçet. En Josep i en Joan van formar una societat i mentre un era el cap dels manobres que aixecaven la fàbrica Uralita, l'altre projectava torres d'estiueig o vivendes. Tots dos germans van ser capturats i afusellats per milícies descontrolades durant l'etapa de la Guerra Civil. Un dels fills d'en Joan, Albert Dausà, fou més tard batlle de Ripollet, entre 1966 i 1979. La casa continua, en bon estat, en mans de la família Dausà.</p> | 41.4955900,2.1583800 | 429751 | 4594116 | 1882 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Muç | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59259 | Casa al C/ de la Salut, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-de-la-salut-16 | XIX | S'hauria de reparar l'exterior a causa de la falta de manteniment. | <p>Es tracta d'una casa adossada de planta rectangular i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i pis, la façana arrebossada de còdols, i la paret mitgera de pedra i tàpia. L'entrada i la finestra a la planta baixa d'arc escarser, i les dues finestres arrodonides amb balcons corbats de ferro forjat en estil cistelleria.</p> | 08180-19 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal pensar que l'edifici original tingui els seus orígens a cavall entre els segles XVIII i XIX amb una façana modernitzada sota criteris arquitectònics de principi del XX. El carrer de la Salut va ser un dels primers carrers urbanitzats a Ripollet ja al segle XIV, a la part nord de l'església, on s'iniciava el camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. El carrer estava format per cases de tipologia popular de murs fets amb materials força toscos com argila, com es pot veure en aquest exemple.</p> | 41.4977700,2.1541500 | 429400 | 4594362 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59259-foto-08180-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El carrer de la Salut començava el camí de la Salut, ara desaparegut, que menava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59260 | Casa Col·legi de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-collegi-de-les-germanes-dominiques | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.120-1. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 211-213.</p> | XIX | <p>Edifici format per la casa col·legi de les antigues dominiques. Construït amb maó que posteriorment s'ha arrebossat i pintat de color groc. La casa col·legi compta amb planta baixa, dos pisos i golfes separades per impostes i flanquejat per pilastres i es cobreix a dues aigües. A la planta baixa s'obren finestres rectangulars, i al primer i segon pis s'alternen finestres i balcons ampitadors amb baranes d'obra formades per balustre treballades. Al pis de les golfes s'observen respiralls ovalats sota la cornisa. Interiorment l'escola té una estructura adaptada a les funcions d'escola. Destaca l'existència de columnes de ferro colat amb capitells amb decoració floral, i bigues de fusta amb revoltons.</p> | 08180-20 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les religioses de l'ordre de les Germanes Dominiques de l'Anunciada van arribar a Ripollet l'any 1893. Amb l'ajuda de la mecenes Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i el seu nebot Joan Buxó, es van adquirir i enderrocar set cases i van construir de nova planta la Casa convent, el Col·legi i van afegir la Capella adossada el 1899. La capella va ser declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936. Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil fins el 1939. El convent va ser la seu de la FAI durant la Guerra Civil.</p> | 41.4977300,2.1541800 | 429403 | 4594357 | 1899 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59263 | Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-pau | <p>AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 44-45.</p> | XIX | <p>Casa adossada de maó arrebossat que compta amb planta i pis i coberta plana. Una façana simètrica amb dues portes flanquejant una finestra ampla amb ampit, la porta a la dreta dóna accés a la planta baixa i la de l'esquerra al pis. Llinda decorativa amb la data 1859 (any de la fundació de la Caixa de Sabadell), les inicials C.A. i una guardiola, l'emblema de la Caixa de Sabadell. Una cornisa separa el pis, amb una altra gran finestra balconera amb balustrada lleugerament corbada de pedra i motllures a la llinda, on de nou apareixen l'element decoratiu en forma d'escut llis. Línies inscrites a l'estuc de cada banda, i una balustrada de pedra.</p> | 08180-23 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Caixa de Sabadell va comprar l'antiga casa Cal Lluís Fuster després de la Guerra Civil, i en va reformar la façana amb la intenció que tingués un aspecte més monumental i apropiat per a una sucursal bancària. Les oficines es van situar al pis de baix. El 23 d'abril de 1957, s'inaugurava la primera biblioteca pública de Ripollet, la qual va tancar les portes els anys 70. Adquirit per l'Ajuntament, va funcionar durant uns anys com a seu del Centre Municipal de Salut Pública, i últimament com a Jutjat de Pau. El carrer Nou es va crear en el 1855 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.</p> | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1859 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59267 | Can Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pesseta | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 33.</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat i teula a dos vessants, la carena paral·lel a la façana, amb teula àrab. Una façana simètrica ordenada amb divisions horitzontals i verticals entre les obertures i una balustrada amb gerros sobre pilars. Porta central amb llinda horitzontal, finestres rectangulars, tres balcons al primer pis sobre mènsules amb baranes de ferro forjat. Tres grups de dues finestres petites a les golfes. Motius ornamentals incisos als marcs dels balcons i , damunt l'entrada, figura la data 1884. A l'interior es conserven els paviments de mosaics en algunes de les habitacions de la planta baixa i primer pis, les decoracions dels murs i sostres de revoltons són pintats a l'estil modernista. Destaca un model de terra cuita de l'escultura de Sant Francesc d'Asis, de l'artista Josep Viladomat dipositada al Museu de Montserrat. L'escultor anava a coure les peces a la bòbila Padró i en agraïment va regalar a la Josefa Padró, esposa del Jacint Padró Cirera, aquest model. Al jardí darrera la casa es troba un espai que acull l'antic forn de pa i una petita col·lecció d'eines de camp, bàscules i martells. El cub es troba a la galeria del pati.</p> | 08180-27 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Construïda com la residència de la família Padró, vinculada des de fa molts anys a la vida social, política i econòmica de Ripollet. Els Padró van venir al poble el segle XVII i eren propietaris de bòbiles. El nom de la casa ve de la bòbila del mateix nom que va ser la primera en pagar el combustible, feix de llenya, a pesseta, com a nova unitat de moneda vigent des del 1868. Fins llavors s'havia pagat a cèntims.</p> | 41.4990000,2.1552800 | 429496 | 4594498 | 1884 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59267-foto-08180-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59267-foto-08180-27-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Destaquem la distribució original de la casa i la decoració modernista de finals del XIX. Seu de l'Agrupació Pessebrista de Ripollet i de l'entitat Cultura i Tradició. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59271 | Resclosa de can Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-clos | <p>BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll. Sabadell, Vallès Occidental MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 100-01.</p> | XIX | Caldria una restauració urgent, es troba la resclosa força deteriorada. | <p>Es tracta d'una resclosa amb un salt d'uns 3 m que travessa el riu Ripoll amb l'objectiu de desviar aigua a la Sèquia Monar.</p> | 08180-31 | Zona nord de Ripollet prop de Barberà (08291) | <p>Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, que s'arrencava a una resclosa al Pinetó, al terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud del terme de Sabadell, d'una banda o altra al costat del riu Ripoll, i moria al terme de Ripollet, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. Per mitjà de la resclosa, la Sèquia Monar, conduïa les aigües del riu pel seu marge esquerra per a moure els molins de l'Atmetller, d'en Xec, d'en Clos (Molí d'en Rata), d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.</p> | 41.5055300,2.1469800 | 428810 | 4595229 | 75 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59271-foto-08180-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59271-foto-08180-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ara ha perdut la seva funció original però encara serveix per a regularitzar el cabal del riu. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||
| 59277 | Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rata | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.96-97. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 110-12 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), pp. 11-26.</p> | XIX | <p>L'antic molí fariner és un edifici de pedra arrebossada; compta amb planta rectangular de planta, pis i soterrani, cobert a la catalana a un vessant (baixa a la façana principal) de teula àrab sobre un ràfec de maó prim. La façana principal encarada a l'est, seguint la línia del carrer Molí d'en Rata; el terra baixa inclinat fins a la planta soterrani on s'obre una arcuació de cinc arcs d'obra vista, tres arcs carpanells entre dos més estrets de mig punt. A la planta baixa i primer pis s'obren tres finestres emmarcats amb files de maó. Entrades a les dues façanes laterals, i darrera, una fila de tres finestres al primer pis. Conserva la maquinària original. Va ser restaurat pel Patronat Municipal d'ocupació, avui és un espai museïtzat.</p> | 08180-37 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El permís per construir el molí el va obtenir en Bartomeu Clos Braut el 1825. En Bartomeu Clos no havia contribuït a les despeses ocasionades per la construcció d'una mina per a buscar aigua i augmentar el cabal, i les objeccions de la Societat de Regants i Usuaris de la Sèquia va impedir la seva posta en marxa fins que l'any 1859 es va acceptar que el fill de l'anterior, Josep Clos, pogués incorporar-se a aquella societat i posar en marxa el molí. El següent propietari va ser el seu fill, Ezequiel Clos, que va morir el 1945. Va funcionar com a molí fariner fins a principis dels anys cinquanta. L'habitatge del moliner va ocupar al primer pis, les moles eren a la planta baixa i la roda al soterrani. El nom del molí ve del fet que un dels moliners tenia molts fills, als quals els deien 'Les ratetes' i al seu pare li va quedar el nom de 'Rata'. El 2006, va ser rehabilitat i actualment forma part de l'equipament CIP. Molí d'en Rata.</p> | 41.4995200,2.1525900 | 429272 | 4594558 | 1825 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | A la fotografia del molí publicada el 1983 es veuen dues finestres més petites a cada planta, per tant es pot suposar que les obertures actuals són d'una fase posterior o fruit de la restauració portada a terme el 2006. MOGAS [1983:110) | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59278 | Font a can Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-a-can-boniquet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 43.</p> | XIX | Manca de manteniment. | <p>Font decorativa adossada a una paret del jardí o pati interior de Can Boniquet. Font d'estil rococó executada amb pedretes de riu negres, blanques i petxines. La font presenta un nínxol central d'arc de mig punt, i un frontis triangular que compta amb una representació d'una caseta petita.</p> | 08180-38 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ha estat també coneguda com a Cal Cepat i Can Badia, i porta la data del 1871 a la façana. La font és de finals del segle XIX.</p> | 41.4982300,2.1560500 | 429559 | 4594411 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59278-foto-08180-38-1.jpg | Física | Rococó | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una mostra ben executada d'ornament jardiner d'estil rococó. | 97 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59286 | Premsa de vi a la plaça dels Vinaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-a-la-placa-dels-vinaters | XIX | Cal restaurar les bótes i l'estat de conservació de la fusta no està bé. | <p>Rotonda amb elements al·legòrics al vi. El monument consta d'una premsa de vi amb una bóta de fusta i cargol metàl·lic, muntada sobre un plint de formigó decorat amb vuit botes jardineres.</p> | 08180-46 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La premsa i les botes són elements industrials decoratius que provenen de fora del municipi.</p> | 41.5025800,2.1571500 | 429656 | 4594894 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59286-foto-08180-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 59292 | Can Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boniquet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 42-43</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta i dos pisos, de maó arrebossat i terrat. Entrada a mà dreta, la porta i la finestra d'arc rebaixat, amb data 1871. Dues finestres rectangulars a cada pis, els balcons del primer pis amb gran balconada d'una sola llosana, i dos balcons al segon pis. Totes amb baranes de ferro forjat. Una balustrada al terrat sobre una cornisa dentada, dessota de la qual s'obren tres petits respiralls circulars. Compta amb coberta practicable (terrassa) equipada amb cambra d'aire, visible pels respiralls. Una façana posterior amb galeria de dos arcs escarsers que aguanten quatre arcs al primer pis i una escultura femenina vuitcentista adossada a la paret. Dóna a un petit pati on està ubicada una font d'estil rococó (fitxa 38).</p> | 08180-52 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Edificada com a casa d'estiueig pel Baltasar Boniquet Bohigas, però sempre llogada per la seva família. Comprada el 1915 per Jaume Diviu Joana, veí de Cerdanyola. La casa ha estat també coneguda com a Cal Cepat i Can Badia, i porta la data 1871 a la façana.</p> | 41.4982300,2.1560500 | 429559 | 4594411 | 1871 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Cal Boniquet es va construir contigua al -llavors- gran solar de Can Vidal i Valls, quan encara el carrer del Sol no estava urbanitzat. Ambdues torres representaven els dos únics exemplars de residència d'estiueig en aquest carrer, ja que a partir de llavors tan sols s'hi van bastir petites cases rurals de planta baixa i pis. | 99|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59293 | Casa del C/ Anselm Clavé, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-anselm-clave-17 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.. 46-47</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat, que fa cantonada amb el c/ Padró. La façana presenta una distribució d'obertures asimètriques, dividida per un sòcol de rajoles i cornises que segueixen les línies de les finestres superiors. El pis té dues finestres balconeres de vidre que s'obren a un balcó amb barana metàl·lica; finestres quadrades a les golfes sota un ràfec pronunciat, coberta de doble vessant i teula àrab. De les façanes laterals i posteriors presenten una gran terrassa al primer nivell amb balustrada on s'obren diversos accessos, així com d'una galeria d'arcs de mig punt, coberta amb un seguit de voltes lleugerament apuntades. Destaca una porta d'estil modernista de vidres de color.</p> | 08180-53 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La construcció de la casa va ser un encàrrec de Josefa Vidal i el seu marit Joan Amigó. L'any 1921, la farmàcia que la família Sales tenien al carrer Calvari, des de l'últim terç del segle XIX, ( propietat de la família d'Andreu Solà), fou traslladada als baixos d'aquest immoble, cosa que explica l'ampla finestra de la planta baixa, fruit d'una reforma els anys 30 i l'any 1985. Es va crear el carrer Anselm Clavé el 1830 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.</p> | 41.4969800,2.1560600 | 429559 | 4594273 | 1888 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59293-foto-08180-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ubicada a la cruïlla entre els carrers Calvari, Padró, i Anselm Clavé. Al xamfrà entre c/ Padró i c/ Anselm Clavé es troba el Mosaic Romà de Josep Brull. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59295 | Cal Dr. Figarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dr-figarola | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 50-51 'Dues cares de la façana', Revista de Ripollet, núm. 340, divendres 13 de febrer, 2004</p> | XIX | <p>Casa adossada de tres cossos formada per planta baixa i pis, la coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són rectangulars i emmarcats per uns emmotllats senzills. D'entre totes les obertures destaca la presència de la porta principal d'accés a la vivenda. Es tracta d'una porta adintellada de grans dimensions protegida per una porta de fusta doble de dos batents. La part interior de la porta és de vidrieres per tal de permetre el pas de la llum del carrer. El balcó del cos central té una barana de ferro colat, al seu damunt trobem un medalló en relleu del cap de Cervantes. L'interior de la casa conserva molts dels elements originals, com els enrajolats del terra i els arrimadors, o les pintures d'algun sostre.</p> | 08180-55 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa fou als seus orígens residència d'estiu de dos metges de Barcelona, pare i fill. El primer, Severo Figarola Serret, havia estat el metge de Ripollet a l'ultima dècada del segle XIX. Va morir al 1909 i té un carrer dedicat al municipi. El seu fill, Severo Figarola Pera va ser un reconegut metge i propulsor de les Companyies d'Assistència Sanitèria. A la casa hi van viure posteriorment el Dr. Martínez i el Dr. García. Al 1957 la va comprar l'actual propietari reformant-la i donant-li el seu aspecte actual, tot i que ha sabut conservar la fisonomia pròpia del segle XIX.</p> | 41.4964900,2.1566100 | 429604 | 4594218 | 1910 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El cap de Cervantes, abans de la reforma executada a mitjans de segle, se situava en un coronament superior flanquejat per balustrades. Juntament amb la casa del carrer Anselm Clavé, 22 (fitxa 159) és de les poques que conserva la tipologia de doble porta amb vidrieres interiors molt comuna a les cases de Ripollet. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59307 | Bosc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-pinetons | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet, Ripollet.</p> | XIX | <p>Els Pinetons és una pineda, formada per uns cinc-cents pins pinyoners (Pinus pinea), situada en el turonet més alt del poble. En aquest indret és possible trobar rastres i petjades de la fauna dels rodals de Ripollet. Els Pinetons comprèn una àrea triangular amb els límits del terme municipal entre Ripollet i Barberà del Vallès a l'oest i nord, i l'Avinguda del Mediterrani al sud-est, el camí de la Serra passa al costat.</p> | 08180-76 | Ripollet (08291) | <p>L'origen dels pins es remunta a finals del segle XIX, principis del segle XX, quan van ser sembrats als afores del municipi en uns terrenys rics en guixos i poc adequats pel conreu.</p> | 41.5062700,2.1600200 | 429899 | 4595301 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59307-foto-08180-76-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona més salvatge del Bosc, en el terme de Montcada i Reixac, és un important corredor biològic. D'altra banda, el camí de la Serra constitueix un referent topogràfic entre el límit de les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, actuant com a corredor biològic. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59323 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-7 | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en parament de pedra irregular, arrebossat i pintat en color groguenc. Compta amb semisoterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal presenta uns pilastres i bandes decoratives entre els pisos pintats de color blanc, una entrada central, tres finestres que s'obren al primer pis amb una gran balconada amb barana ceràmica de quatre trams, i dos respiralls al capcer. Presenta una altra entrada des del c/ Isabel la Catòlica al nivell del segon pis. Des de l'esplanada davant la casa baixa una escala a través d'un alt mur de retenció de pedra amb baranes de terra cuita, construït a final del segle XX.</p> | 08180-92 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La família Buxó/Gassó, propietaris de la finca de Can Buxó i del molí d'en Buxó (molí d'en Calvet), han viscut a la finca des del segle XVII, la casa estava relacionada amb el molí ubicat al seu costat nord. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats de Ripollet en el segle XIV, formant un conjunt de cases de tipologia popular a la part nord de l'església.</p> | 41.4976800,2.1537400 | 429366 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59323-foto-08180-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquest edifici forma part del complex panoràmic de l'anomenada 'la façana de Ripollet' amb Can Buxó i la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59333 | Festa de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-caramelles | <p>AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, p255.</p> | XIX | <p>Les Caramelles és una de les manifestacions festives més típiques i més antigues de la festa de Pasqua que s'ha mantingut sense interrupcions des del segle XIX. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet fa molts anys que manté viva aquesta tradició. Antigament els grups de cantaires de Caramelles sortien el diumenge de resurrecció de Pasqua. Portaven els característics cistells guarnits que van penjats al capdamunt d'un pal per recollir tots els obsequis per premiar els cantaires. Cantaven cançons populars pels carrers i en les cases que els reclamaven. Actualment Les caramelles són obertes a tothom.</p> | 08180-102 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els cants de les Caramelles venien a festejar la Resurrecció del Senyor després de la severitat de Setmana Santa. La dada més antiga que és coneguda de caramelles a Barcelona correspon a l'any 1766, però no foren generalitzades fins l'any 1880. Quan el Josep Anselm Clavé va fundar la primera societat coral l'any 1852, entre el programa de tasques a realitzar figurava la d'anar a fer serenates a les donzelles a tall de caramelles. Després de l'any 1880, cada any sortiren un nombre incalculable de colles que envaïen la ciutat.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 59335 | Goigs en llaor del Santíssim Sacrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-santissim-sacrament | <p>CARDONA i ROIG, O (1986) Els goigs i els càntics de J. Verdaguer, Barcelona.</p> | XIX | <p>Composició poètica cantada en lloança del Santíssim Sacrament i composat per Mossèn Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902) que es canta a l'església de Sant Esteve de Ripollet, amb música de Maria dels Dolors Fuster. El primer dels deu versos del goig comença així: Puig que haveu volgut, Senyor/ entre els homes habitar;/ Rebem tots, ben nets de cor/ el Sacrament de l'Altar.'..</p> | 08180-104 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La lletra del goig es va publicar l'any 1883 amb motiu de la inauguració de la capella dedicada al Santíssim Sacrament a l'església parroquial. La cerimònia va tenir lloc el dia 4 de gener.</p> | 41.4969500,2.1554900 | 429511 | 4594270 | 1883 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59335-foto-08180-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | J Douet | Fuster, Maria dels Dolors/Verdaguer, Jacint. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||
| 59338 | Molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-0 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.98-99.</p> | XIX | <p>Antic molí de vent amb una roda metàl·lica i un ventall per controlar la seva orientació cap al vent. Es recolza sobre un peu de ferro amb forma trapezoïdal, que s'insereix de forma perpendicular en una barana de ferro, que forma part del mobiliari urbà de la zona.</p> | 08180-107 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'any 1870, Jacint Padró va construir una rajoleria al Torrent de Seranova, l'actual Rambla de Sant Esteve, espai que es va convertir el 1896 en safareig públic. El molí va ser utilitzat com a bomba d'aigua per a proveir al safareig públic, muntat sobre una torre quadrada de maó vist. CASANOVA i FONDEVILA [1993:99) Va funcionar fins al 1987, i després el molí va ser desmuntat i restaurat, per tal de ser erigit al seu lloc actual com a monument i escultura pública.</p> | 41.4989400,2.1573200 | 429666 | 4594489 | 1870 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59341 | Xiprer de l'entrada del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lentrada-del-cementiri | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 73-76</p> | XIX | <p>Xiprer (Cupressus sempervirens) que marca l'entrada del cementiri municipal.</p> | 08180-110 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Probablement va ser plantat en el moment en què es va inaugurar el nou cementiri, cap a l'any 1847.</p> | 41.4998400,2.1594300 | 429843 | 4594587 | 1847 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59341-foto-08180-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | El xiprer té una simbologia funerària per la seva longevitat, de fet, hi han exemplars que poden tenir més de 100 anys, la seva fusta és molt dura i resistent i és molt resistent als atacs dels corcs. Aquesta longevitat i resistència el fan un arbre amb un fort contingut simbòlic en els cementiris. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59347 | Campanar de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona. p 126. JORBA, J 'Campanes de temps', Revista de Ripollet, març, 1989. p. 9. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 38-9.</p> | XIX | <p>Torre campanar de traça quadrada lligada a l'angle est de la façana sud de l'església parroquial. Parament de maó vist amb pannells arrebossats pintats de color rosa. Estructurada en cinc nivells, els primers amb cadena de perfil triangular, finestres d'arc ogival a cada pis i al quart, el rellotge. L'entrada dóna a l'oest amb una porta de llinda esglaonada. El cinquè nivell, on estan col·locades les campanes, de planta octagonal i compta amb una galeria de vuit finestres d'arc ogival. El coronament en merlets del campanar es combina amb una sèrie de baranes de ferro forjat, destacant principalment l'existència d'un cos central treballat amb ferro on es troben un seguit de petites campanes. Les quatre campanes són de 750, 400, 200 i 90 quilograms. El rellotge té una esfera blanca i numeració de tipus aràbic, així com una inscripció amb el nom 'Roma'. Es troba ubicat en un quadrat de rajoles blaves amb motius ornamentals.</p> | 08180-116 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, originalment de cúpula més baixa amb teules en forma d'escata. El nou campanar va ser finançat amb l'ajut econòmic de Maria Torras i Olivé, del Mas Duran, també van fer donació del nou rellotge i la seva maquinària francesa. De la construcció en va tenir cura el mestre d'obres local Muç Dausà. Les campanes, que eren del 1852, van foses durant la Guerra Civil per a fabricar material bèl·lic. Les quatre noves campanes comprades pels propietaris dels molins de cartró local, a la Foneria Barberí d'Olot el 1945</p> | 41.4969900,2.1552500 | 429491 | 4594274 | 1892 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Torres Argullol, José | El campanar és un dels protagonistes del paisatge urbà de Ripollet i un símbol visual de la identitat de la vila. El mecanisme del rellotge l'ha conservat l'ajuntament i té una fitxa independent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||
| 59348 | Esgrafiats a can Rosito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-a-can-rosito | XIX | <p>Decoració esgrafiada del 1806, situat a la façana lateral nord que ha estat exposada a través d'unes finestres o obertures tallades a l'arrebossat. La casa compta de planta i pis amb una façana simètrica marcada per carreus estucats i una cornisa dessota un frontis amb un escut quadrat, coronat per una urna central de pedra.</p> | 08180-117 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El Rosito era el masover de Can Buxó quan es va produir la crescuda d'aigües del Riu Ripoll en l'any 1962. A partir d'aquest esdeveniment va anar-se'n a una zona més segura del poble.</p> | 41.4974800,2.1530700 | 429310 | 4594331 | 1806 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa no té un interès patrimonial, ha sofert fortes transformacions, però està estretament relacionada amb Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59376 | Capella del Col·legi de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-collegi-de-les-germanes-dominiques | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.120-1. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 211-213.</p> | XIX | <p>Capella annexa adossada al nord de l'edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d'una porta rectangular sota un timpà decoratiu d'arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d'ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles. A banda i banda de la porta s'obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d'espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L'interior de la capella és de nau única amb l'espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal. El sostre interior permet la visió de l'embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s'ornamenta amb un seguit d'arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L'ascensió, L'anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu. El cos central del finestral de l'absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d'un conjunt escultòric de guix amb policromia.</p> | 08180-145 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les religioses de l'ordre de les Germanes Dominiques de l'Anunciata van arribar a Ripollet l'any 1893. Amb l'ajuda de la mecenes Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i el seu nebot Joan Buxó, es van adquirir i enderrocar set cases i van construir de nova planta la casa convent, el Col·legi i van afegir la Capella adossada el 1899. La capella va ser declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936. Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil fins el 1939. El convent va ser la seu de la FAI durant la Guerra Civil, i passat el conflicte va tornar al seu ús religiós.</p> | 41.4977300,2.1541800 | 429403 | 4594357 | 1899 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Forma part del conjunt del col·legi Mare de Déu del Roser, juntament amb la casa. | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59382 | Casa del carrer Palma, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-palma-17 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrangular situat al carrer Palma, 17, aixecat en mur de parament irregular de còdols arrebossat i pintat en color clar amb un sòcol de morter a nivell de planta baixa. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba encarada a migdia seguint la línia de la resta de cases del carrer. La característica principal de l'edifici és l'existència d'un cos quadrangular afegit a nivell de planta baixa, en forma d'angle recte en la línia de façanes del carrer. Es tracta d'un cos obert amb una finestra rectangular protegida per un porticó de fusta, que podria tractar-se d'un antic cup o tina integrat a la casa. A nivell de planta baixa la façana principal, que resta enrera, s'obre amb un portal format per un arc rebaixat lleugerament tallat pel cos adossat, que es protegeix amb unes portes de fusta de doble batent. A nivell de primer pis l'edifici compta amb un terrat sobre el cos quadrangular adossat i es prolonga un tram sobre la porta de la planta baixa, creant una arcada rebaixada sobre aquesta porta, donant la sensació d'una doble arcada. Com a obertura, a nivell del primer pis, només s'observa la presència de la porta que dóna accés al terrat.</p> | 08180-151 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot sembla indicar que es tracta d'una antiga casa de tipologia agrària a l'estil de les cases del carrer Calvari, 46 (fitxa 87), aixecada a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. De l'observació de l'edifici es dedueix però, que la casa va tenir una segona fase constructiva important que suposà l'annexió d'un cos quadrangular a la façana principal, que va tallar lleugerament el portal d'entrada i va provocar el flanqueig de la línia del carrer. Possiblement l'explicació d'aquest cos annexat tingui a veure amb tasques agrícoles relacionades amb el treball de la vinya. Una tercera fase constructiva tindria lloc al segle XX i implicaria la restauració exterior i possiblement també interior de les estructures de la casa, però tot conservant l'estil original de la construcció.</p> | 41.4982400,2.1547200 | 429448 | 4594414 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59382-foto-08180-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldria un estudi detallat dels interiors de la casa a la recerca d'elements relacionats amb el treball de la vinya. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59386 | Torre de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XIX | <p>Cos quadrangular construït sobre la teulada d'un edifici de planta baixa i primer pis utilitzat com a vivenda. Tot el conjunt de vivenda i torre de l'aigua resten incloses dins d'una finca protegida per una tanca exterior (fitxa 88), la porta de la qual, mostra decoració en maó similar a la torre. La torre pròpiament dita és un cos construït en maó prim, que conserva encara actualment restes de l'arrebossat i la pintura blanca original. Les cantonades es troben reforçades per fileres de maons que sobresurten lleugerament del mur. El cobriment del cos es realitza amb una ala circular que sobresurt amb un ampli voladís, sobre el qual recau una barana metàl·lica reforçada pels pilars quadrangulars de maó, que resulten de la prolongació de les cantonades de l'edifici, i que dóna lloc a una terrassa-mirador. Com a element decoratiu, cal fer esment d'algunes fileres de maons afegides sota el voladís de la coberta, a l'estil de permòdols. La Torre compta amb una gran obertura formada per una porta oberta a la façana Est, protegida per porticó de fusta. Sobre aquest porticó, s'obre una finestra quandrangular sense cap protecció exterior.</p> | 08180-155 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot i no tenir dades exactes sobre aquest element constructiu, a nivell general, les torres de l'aigua són una tipologia constructiva molt comuna a tot el Vallès Occidental, aixecades per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu era acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll. A nivell general uns equips de bombes acostumaven a pujar l'aigua dels pous del riu des del nivell del riu a pla d'entrada fins dalt. La seva capacitat aproximada pot ser estimada en uns 500 m³. Com bona part d'aquestes torres devia deixar de funcionar entorn al 1965, a mida que s'instal·lava la xarxa de canalització d'aigua potable.</p> | 41.4982400,2.1536300 | 429357 | 4594415 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59386-foto-08180-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 59388 | Romanç de l'assassinat de l'alcalde Josep Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanc-de-lassassinat-de-lalcalde-josep-clot | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa. Pàg.195-202.</p> | XIX | <p>Romanç popular que recorda els fets ocorreguts a Ripollet relacionats amb l'assassinat de l'alcalde Josep Cot: Vivan los mozos de escuadra/ terror que son de bandidos/ mueran los malos malvados/ que nos tienen aterrados....</p> | 08180-157 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En Josep Cot i Puig fou elegit alcalde de Ripollet el 19 de maig de 1857 i assassinat el 1858, donant lloc a una de les històries populars de les quals es guarda memòria a Ripollet. Històricament als llibres d'actes conservats a l'Ajuntament de Ripollet es dóna constància de la notícia de l'assassinat produïda a tocar del carrer Calvari el 3 de setembre del 1858 per arma de foc, i del procés judicial dut a terme contra Francesc Font, àlies el Negre; Josep Gorch; Pau Bigas, àlies el Pau del Simón; Joan Amigó, alies el Joan del Papiol; Agustí i Jaume Bordas de Montcada; i Pere Bordas, també de Montcada. La sentència judicial va finalitzar amb l'execució amb el sistema del garrot vil de Francesc Vilaró, duta a terme el 29 d'octubre de 1858 a Ripollet, a un patíbul aixecat a una zona anomenada el Massot, i la condemna a cadena perpètua de Joan Bordas.</p> | 41.4919900,2.1513000 | 429156 | 4593723 | 1858 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||
| 59258 | Casa de la Societat Coral 'El Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-societat-coral-el-valles | <p>AA.DD. (1970) Dinámica y perspectivas del Vallés. Sabadell. AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. AA.DD. (1988) Guia d'or: Ripollet a les vostres mans. Gabinet municipal de Comunicació. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 214-221.</p> | XIX - XX | L'estat interior necessita d'una reforma o restauració. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l'emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l'edifici, i la inscripció 'SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.</p> | 08180-18 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aixecat com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble. A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d'una altra família, que va tancar la botiga. Va ser coneguda com Ca la Martria o Cal Mero. El 1985 la Societat Coral 'el Vallès' la va convertir en la seva seu i la casa va ser refeta per l'arquitecte Joan Canals qui va restaurar la façana i remodelar l'interior amb motiu de la instal·lació de la Coral. La Societat Coral es va fundar l'any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos 3, conegut com Ca la Martria o Cal Meros. A Montenys el seguiren Prats, Pere Artigues, Olivella, Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargués i Pere Miquel Baqués des de 1929 i durant 57 anys i, actualment, en Jordi Giménez des de 2009. Després vingueren Joaquim de la Cuesta, Maria José Toledano, Iolanda Olivella i Toni Santiago, sota la direcció del qual s'enregistrà l'Himne a Ripollet.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La Societat Coral El Vallès es va fundar el 1877, amb el primer director en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola el 1845. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59349 | Llegenda del boig de la plaça d'en Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-boig-de-la-placa-den-clos | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 233-4.</p> | XIX - XX | <p>L'hereu i propietari de la finca de Can Clos, Ezequiel Clos i Fatjó, va restar tancat a la casa de can Clos, avui desapareguda, i situada a la plaça del mateix nom des del 1891 fins a la seva mort en el 1943. Tenia una vida solitària, únicament amb l'assistència d'algú per atendre'l en les seves necessitats. Sembla que la seva solitud va ser provocada per les desavinences amb la seva promesa, i pel fet de que aquesta va trencar les relacions. L'Ezequiel no va poder superar aquest encontre, fins el punt que se li va capgirar el cervell. Els seus familiars, veient el seu estat de bogeria van ingressar-lo en un manicomi. Al cap d'un temps, el van portar a Ripollet on va restar tancat a la casa de can Clos. Temps després, pels vols del 1891- els familiars decidiren tancar-lo de nou, aquesta vegada sembla ser que per interessos econòmics. Aquesta decisió fou molt mal rebuda pels veïns de Ripollet, i tot i que el cotxe que se l'havia d'endur tenia els cascots dels cavalls i les rodes coberts amb sacs i roba per marxar d'incògnit, els veïns van envoltar la casa amb eines del camp i pedres, impedint que marxés. En total es calcula que va viure uns 50 anys tancat a casa. La llegenda popular fa creure que finalment fou enverinat per la minyona. Aquesta és un història oral encara viva entre els pares i infants del Ripollet</p> | 08180-118 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa Can Clos ocupava la cantonada entre la plaça d'en Clos i carrer dels Afores fins a principis del segle XXI. El vell casal dels Clos va ser una des les edificacions primeres a la plaça, existint ja en el segle XVII, una casa de pagès que presentava dos nivells. L'Ezequiel Clos va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata.</p> | 41.4984800,2.1544600 | 429427 | 4594441 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 59239 | Fons documental de la Societat Coral 'el Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-societat-coral-el-valles | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 215-20.</p> | XIX, XX | Cal ordenar la col·lecció. | <p>La col·lecció de la societat formada per (quadres, plaques, fotografies, medalles, pergamins etc...) que marquen el pas del temps de la seva vida des de la seva fundació a Ripollet l'any 1879. - Una sèrie important de sis carpetes amb més de cent partitures, composicions de la coral des de l'any 1886, moltes escrites a mà. - Fotografies dels membres de la coral, de concerts i altres activitats, la majoria són dels anys 80, però es troba també imatges més antigues, per exemple una del 1928; - L'estatut de la coral del 1879. - Acte fundacional del 1877. - Arxiu de fitxes manuscrites de molts cantaires del poble. - Al voltant de 100 medalles en una vitrina; - Els llibres d'actes i els llibres de comptabilitat de l'entitat des de la seva creació; - Quatre o cinc estendards, penons o banderes de la coral; - Una quantitat no establerta de diplomes que celebren algun concert o activitat especial.</p> | 08180-70 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Societat Coral es va fundar l'any 1877 per Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargué i Jeroni Monteys com a primer director, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos, 3 conegut com Ca la Martria o Cal Meros.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59239-foto-08180-70-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La societat té un projecte de digitalització de les partitures. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet organitza la festa de les Caramelles. La societat disposa de tres corals, les Veus del Vallès, la coral tradicional i la coral infantil. La pàgina web de la societat és http://www.coral-valles.com/ | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 59236 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XIX- XX | <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> | 08180-67 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||
| 59247 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 49.</p> | XIX-XX | <p>Casa d'estiueig bastida aprofitant una antiga casa adossada existent, construïda de pedra arrebossada amb coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Planta baixa i pis amb dues obertures a cada pis, totes d'arc mixtilini amb rajoles blaves a banda i banda de la llinda, una porta ampla envidriada a mà d'esquerra, sota una finestra amb balcó d'obra amb formes geomètriques i les inicials JG calades al centre, una finestra reixada a mà dreta, tapiada al primer pis. Dos estrets respiralls entre una motllura prima i el ràfec.</p> | 08180-7 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es tracta d'una antiga casa d'estructura original de finals del segle XVIII en l'antic carrer de Calvari, rehabilitada com a casa d'estiueig entre els anys 1930 i 1940 per a la família Govern. La documentació històrica de la casa s'ha de entendre en el conjunt de l'evolució històrica, arquitectònica i urbana del carrer en el qual es troba. El carrer Calvari era sens dubte l'antiga carretera del Masrampinyo i formava part del nucli antic de Ripollet ocupat per construccions i vivendes de planta baixa i un pis. La construcció de la carretera N-150 va convertir la vella carretera en carrer i va propiciar la conversió de les antigues cases en cases d'estiueig a finals del segle XX.</p> | 41.4965800,2.1564500 | 429591 | 4594228 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59247-foto-08180-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59247-foto-08180-7-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Els elements decoratius de ceràmica i ferro, tot i que senzills, palesen la pervivència del modernisme en el seu vessant popular. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59252 | La Valenciana, cal Matxamarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-valenciana-cal-matxamarro | <p>FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. SÀNCHEZ, P i SERRANO, J 'Més enllà del riu: la frontera', Revista de Ripollet, febrer, núm. 2, any 1, 1988, p. 58-59.</p> | XIX-XX | <p>Casa adossada de planta rectangular, construïda amb pedra arrebossada i decorada amb estucs amb juntes falses i una coberta de doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre a la planta baixa amb dues finestres inferiors i al primer pis amb un balcó protegit per unes contrafinestres de fusta, que resta emmarcat en un fals arc de diafragma ornamental que decora la façana del primer pis. La porta del balcó compta a banda i banda amb la decoració de dues columnes de fusta estriades amb base i capitell d'imitació jònica. El balcó es troba suportat per quatre mènsules ocupant tota la façana, la superfície inferior enriquida amb una decoració en guix, sota un arc estucat sec amb falses dovelles que passa per sobre la finestra. Sobre la façana projecta un ràfec pronunciat suportat per permòdols i mènsules als extrems, i dos pedestals amb gerros decoratius com a coronament del voladís</p> | 08180-12 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El senyor Escursell, un carnisser conegut com a Matxamarro, va muntar un local comercial a la planta baixa, dotant la façana d'una vistosa decoració per atreure l'atenció dels estiuejants. Les modificacions són fruit d'una profunda reforma practicada a una antiga casa a principis del segle XX per la família Escursell. La casa original deuria datar-se un o dos segles enrere, i deuria tenir la tipologia rural (planta baixa i pis, amb façana de còdols encallada) de les cases originàries d'aquest carrer. Després de carnisseria, dels anys 40 als 70 va ser ferreteria propietat de la família Vilalta. L'altre nom amb que es coneix l'edifici, on ara hi ha una botiga de roba, és Ca la Valenciana. El nom ve de l'actual llogatera de la vivenda que és d'origen llevantí. Aquest carrer és l'antiga carretera de Masrampinyo, i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. El carrer Calvari és l'antiga carretera de Masrampinyo i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. Encara hi trobem cases antigues de planta baixa d'un cos. La importància del carrer Calvari va declinar a partir de la construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, una evolució que continuava amb la construcció de cases noves i la conversió de cases existents per a estiuejants a finals del segle XX.</p> | 41.4961600,2.1574400 | 429673 | 4594181 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquesta casa també es coneguda amb el sobrenom de Cal Matxamarro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59301 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-1 | <p>JORBA, J, 'Sant Antoni, una festa popular', Revista de Ripollet, Any II, gener, II època, 1989. p. 4. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet, pp. 72-3.</p> | XIX-XX | <p>Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener. Tot i que Sant Antoni és el dia 17 de gener, la festa es celebra cada any el diumenge posterior.</p> | 08180-61 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La diada de Sant Antoni Abat i la cavalcada dels Tres Tombs és una de les tres festes tradicionals definides i arrelades ja a finals del segle XIX a Ripollet, entroncada clarament amb la tradició pagesa. La diada es celebra cada any a finals de gener, amb la celebració del Solemne Ofici, la benedicció de les cavalleries guarnides, una desfilada pel poble fins a la Plaça Onze de Setembre com a centre de reunió de la festa, la degustació de la coca i vi i, com cloenda de la festa, un ball de tarda. La tradicional cavalcada dels Tres Tombs és l'acte més popular de la jornada, amb una desfilada pels principals carrers de la vila de més de 160 carros i cavalls de la vila i d'arreu de la comarca, i ha comptat ocasionalment amb presència de la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona, vestits de gala. Els animals van guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam guarnits expressament per aquest dia, coberts de fils de seda que formen dibuixos amb boniques combinacions de colors'. [AMADES 1983:363]. Les colles van capitanejades pel banderer, nomenat per la comissió organitzadora. Conserva encara la figura de l'associat de la festa. El banderer es l'encarregat de dur el penó de la festa. El ball de tarda és una tradició més recent. [JORBA 1989: 8-9]. En el ball es sorteja un poltre, un xai i un porc entre els socis. Cada any es presenta alguna novetat destacada. Altres elements importants són el solemne ofici on participa la coral de la Societat Coral 'El Vallès', i la ballada de sardanes.</p> | 41.5040400,2.1577600 | 429708 | 4595055 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59301-foto-08180-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener - l'any 2007 va ser el 17 de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||||
| 59359 | Fons de l'Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-cerdanyola-del-valles | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Cerdanyola té un àmbit cronològic des dels segles XIX al segle XX i disposa d' uns 1052 metres lineals de documents. Destaquem del fons arxivistic: - El fons de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès- Ripollet- Montcada i Reixac, documents de la dècada dels 1960 fins a l'actualitat. - Col·lecció fotogràfica amb imatges des de 1880, fins a mitjans de la dècada de 1960. La col·lecció està formada per 2,505 imatges cedides, inicialment per l'Editorial Enfadós i l'edició del volum 'Abans Cerdanyola del Vallès'. Entre els anys 25 i 50 tenen relació amb el municipi de Ripollet, tant pel que fa a personatges com pel que fa al territori. - Col·lecció de fotografies Gabriel Escursell, formada per una sèrie de fotografies de la riuada del 1962 a Ripollet. Aquesta col·lecció forma part de l'arxiu fotogràfic que el fotògraf cerdanyolenc, Gabriel Escursell, va donar a l'Ajuntament de Cerdanyola</p> | 08180-128 | Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès (08290) | <p>Els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac es van mancomunar en la dècada dels anys seixanta. Les finalitats inicials d'aquesta Mancomunitat eren el sosteniment del quarter de la Guàrdia Civil i l'Assemblea de la Creu Roja, els serveis d'enllumenat públic, la pavimentació i regulació del trànsit en vies comunes i els passos subterranis, així d'altres serveis que es considerin d'àmbit comunal. La gestió de la Mancomunitat era rotatòria entre els diferents ajuntaments que la componien, per aquest motiu, trobem a l'Arxiu Municipal de Cerdanyola, fons documentals de Ripollet.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'Arxiu Municipal és un servei especialitzat per gestionar, tractar, conservar i difondre la documentació que produeix l'ajuntament de Cerdanyola. També vetlla per la recuperació del patrimoni documental que no produeix directament l'ajuntament però resta vinculat al municipi per raons socials, econòmiques i culturals. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 59366 | Mola a la plaça Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-a-la-placa-lluis-millet | <p>SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001). pp. 11-26.</p> | XIX-XX | <p>Mola procedent d'un molí paperer. Una pedra de forma circular d' 1,8 metres d'alçada per 60 centímetres de diàmetre, dividida per unes incisions tallades a la superfície.</p> | 08180-135 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La mola era un joc de dues pedres verticals muntades dins d'una tina. La seva finalitat era trinxar els draps per reduir-los a pasta.</p> | 41.5035000,2.1545500 | 429440 | 4594998 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59366-foto-08180-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59366-foto-08180-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Alguns autors afirmen que aquesta mola prové del molí d'en Ginestar (Masachs). | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml