Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59292 | Can Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boniquet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 42-43</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta i dos pisos, de maó arrebossat i terrat. Entrada a mà dreta, la porta i la finestra d'arc rebaixat, amb data 1871. Dues finestres rectangulars a cada pis, els balcons del primer pis amb gran balconada d'una sola llosana, i dos balcons al segon pis. Totes amb baranes de ferro forjat. Una balustrada al terrat sobre una cornisa dentada, dessota de la qual s'obren tres petits respiralls circulars. Compta amb coberta practicable (terrassa) equipada amb cambra d'aire, visible pels respiralls. Una façana posterior amb galeria de dos arcs escarsers que aguanten quatre arcs al primer pis i una escultura femenina vuitcentista adossada a la paret. Dóna a un petit pati on està ubicada una font d'estil rococó (fitxa 38).</p> | 08180-52 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Edificada com a casa d'estiueig pel Baltasar Boniquet Bohigas, però sempre llogada per la seva família. Comprada el 1915 per Jaume Diviu Joana, veí de Cerdanyola. La casa ha estat també coneguda com a Cal Cepat i Can Badia, i porta la data 1871 a la façana.</p> | 41.4982300,2.1560500 | 429559 | 4594411 | 1871 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Cal Boniquet es va construir contigua al -llavors- gran solar de Can Vidal i Valls, quan encara el carrer del Sol no estava urbanitzat. Ambdues torres representaven els dos únics exemplars de residència d'estiueig en aquest carrer, ja que a partir de llavors tan sols s'hi van bastir petites cases rurals de planta baixa i pis. | 99|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59233 | Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serra | XVI-XXI | <p>Camí entre Montcada i Reixac i Santa Perpetua en direcció nord-oest, sud-est i segueix la serra que marca els límits entre el municipi de Ripollet i Montcada. El tram del costat nord del Bosc dels Pinetons conserva encara una part del camí natural, mentre que el tram més al sud-est resta asfaltat com a carrer (Camí de la Serra). El camí gira en sentit nord al costat del dipòsit d'aigua i continua cap a Santa Perpetua. Continua entre UTM X:429913 Y:4595632 a UTM X:430675 Y:4594382, i baixa de 112 m d'altitud a 70 m.</p> | 08180-64 | Límit nord-est del municipi, la frontera entre Montcada i Reixac | <p>El camí, d'origen medieval, tenia enllaços amb els camins de la Salut, de Santa Perpetua i del Mas Duran, avui desapareguts.</p> | 41.5066900,2.1601700 | 429912 | 4595347 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El camí és avui el límit entre les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, marcant un important corredor biològic. Actualment el camí de la Serra està integrat a la xarxa de camins de l'Itinerari del Vallès Natural, formant una secció del camí l'Eix de Llevant. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 59240 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-2 | <p>AA.DD. 'Dues cares de la façana'. Revista de Ripollet, núm. 341, 20 de febrer, 2004. BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.74-75. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MEYER, F S (1966) Manual de ornamentació... Barcelona. RIGALT, L (1857) Album enciclopédico-pintoresco de los industriales. Barcelona: Litografia de la Unión de don francisco de Campaña.</p> | XX | Ha esta objecte l'any 2007 d'una restauració de la façana. | <p>Casa adossada de maó arrebossat, planta i pis amb coberta plana. A la façana simètrica s'incorporen molts elements decoratius com rajoles de ceràmica de color blanc i verd, i que van emmarcant tant les portes com les finestres. Una balconada uneix les tres finestres del pis superior on s'obren tres portes de formes rectangulars que presenten emmarcaments motllurats rebaixats i tancament superior mixtilini. El balcó té com a suport quatre grans cartel·les ornamentades i una barana de ferro forjat entre quatre pilars. El frontís està dividit per set merlots de diferents dimensions lligats per ferro forjat i amb coronaments de ferro i ceràmica. A l'interior, reformat el 2007, es conserven la distribució original amb els paviments de mosaic a algunes de les habitacions, i els accessos als passadissos de dalt amb perfil esglaonat.</p> | 08180-71 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Entre 1910 i 1911, el senyor Magí Baqués i Cot féu construir dues cases d'estil modernista per als seus fills, a la Plaça Onze de Setembre. Dels dos edificis, un d'ells (núm.14) passà a ser propietat de Pere Baqués Samaranch, qui més tard el va llogar a un metge de Ripollet, que va emigrar a la dècada del 1960 a Veneçuela, on va residir fins a la dècada del 1990. A la casa hi va continuar vivint la seva germana. A la seva mort, al garatge de la casa, es van localitzar les restes d'una bomba de la Guerra Civil Espanyola, que va haver de ser desactivada per especialistes.</p> | 41.4965700,2.1583900 | 429753 | 4594225 | 1910-11 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59240-foto-08180-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59240-foto-08180-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Josep Mª | La façana amb el veí número 12 es de les més espectaculars de tot el municipi, de marcat estil modernista. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 59274 | Complex panoràmic 'la façana de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-panoramic-la-facana-de-ripollet | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica; Ripollet.</p> | XVII-XX | Amb l'excepció de la casa al c/ Isabel la Catòlica, 18, els elements són en un bon estat de conservació. | <p>Complex panoràmic que segueix la carena de la serra a l'antic nucli del poble i que correspon a l'últim tram de la vista del poble conegut els anys 70 com ' la façana de Ripollet'. Aquest complex compta amb un conjunt d'edificis fitxats i no-fitxats. Els elements fitxats, d'oest a est, són: la xemeneia de l'antic molí d'en Calvet (molí d'en Buxó), Can Buxó, Can Rossito, la casa al c/ Isabel la Catòlica 7, la capella i la residència del col·legi de les Germanes Dominiques, la casa al c/ Isabel la Catòlica 18, la Torre de l'aigua i Cal Roda. Entre els elements no fixats, esmentem les cases i murs de la Baixada dels Corbs.</p> | 08180-34 | Nucli urbà de Ripollet (08291 | <p>La vista d'aquest complex apareix a moltes postals i fotografies de Ripollet a partir de les darreres del segle XIX fins a la dècada dels 70. La construcció de blocs de pisos als terrenys davant de l'església Sant Esteve de Ripollet (el barri de Maragall) es va trencar la vista de l'església parroquial, deixant només aquest conjunt situat a l'esquerra del carrer del Padró, l'antiga 'entrada al poble'. [MARTOS i MIMÓ 1996:30]</p> | 41.4976800,2.1539200 | 429381 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59290 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-2 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 32.</p> | XX | <p>Casa adossada de planta baixa, sòcol, ràfec i coberta de dues aigües i teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. El parament de pedra arrebossada, amb entrada central flanquejada per finestres, es veu un projecte decoratiu d'inscripcions o esgrafiats, arcs escarsers sobre les obertures i franquejant les finestres, una mena de garlanda o cadena de fulles.</p> | 08180-50 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Casa i farga de l'antic ferrer del poble, Miquel Palau.</p> | 41.4997100,2.1563600 | 429587 | 4594576 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La construcció de l'edifici probablement correspon a les primeres fases d'aixecament de les Escoles Públiques al mateix carrer, entre els 1910 i 1930. En el disseny podem apreciar la influència de les cases d'estiueig construïdes a d'altres zones del poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59347 | Campanar de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona. p 126. JORBA, J 'Campanes de temps', Revista de Ripollet, març, 1989. p. 9. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 38-9.</p> | XIX | <p>Torre campanar de traça quadrada lligada a l'angle est de la façana sud de l'església parroquial. Parament de maó vist amb pannells arrebossats pintats de color rosa. Estructurada en cinc nivells, els primers amb cadena de perfil triangular, finestres d'arc ogival a cada pis i al quart, el rellotge. L'entrada dóna a l'oest amb una porta de llinda esglaonada. El cinquè nivell, on estan col·locades les campanes, de planta octagonal i compta amb una galeria de vuit finestres d'arc ogival. El coronament en merlets del campanar es combina amb una sèrie de baranes de ferro forjat, destacant principalment l'existència d'un cos central treballat amb ferro on es troben un seguit de petites campanes. Les quatre campanes són de 750, 400, 200 i 90 quilograms. El rellotge té una esfera blanca i numeració de tipus aràbic, així com una inscripció amb el nom 'Roma'. Es troba ubicat en un quadrat de rajoles blaves amb motius ornamentals.</p> | 08180-116 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, originalment de cúpula més baixa amb teules en forma d'escata. El nou campanar va ser finançat amb l'ajut econòmic de Maria Torras i Olivé, del Mas Duran, també van fer donació del nou rellotge i la seva maquinària francesa. De la construcció en va tenir cura el mestre d'obres local Muç Dausà. Les campanes, que eren del 1852, van foses durant la Guerra Civil per a fabricar material bèl·lic. Les quatre noves campanes comprades pels propietaris dels molins de cartró local, a la Foneria Barberí d'Olot el 1945</p> | 41.4969900,2.1552500 | 429491 | 4594274 | 1892 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Torres Argullol, José | El campanar és un dels protagonistes del paisatge urbà de Ripollet i un símbol visual de la identitat de la vila. El mecanisme del rellotge l'ha conservat l'ajuntament i té una fitxa independent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59241 | Molí d'en Masachs (Molí d'en Ginestar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-masachs-moli-den-ginestar | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.90-91. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA ACCN: 15637. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 113-7. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), p. 11-26.</p> | XVII, XIX | Cal destacar l'estat provisional del soterrani, que es correspon a les estructures primitives de l'edifici en fase de recuperació. | <p>L'espai arquitectònic que es defineix durant el segle XVIII fou el d'una planta molt similar a la que es conserva actualment en el soterrani de l'edifici. Al segle XIX es va construir la planta baixa i primera del molí, que es conserva actualment a la zona central i est. D'aquest edifici destaquen les finestres a la planta superior, característiques dels molins paperers i destinades al pas d'aire per a facilitar que el paper s'assequés, ja que s'estenien els fulls en aquestes plantes superiors. La fàbrica de cartró va estar en funcionament fins el 1979, en què va tancar definitivament. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. [CABALLÉ i VALDENEBRO 2006].</p> | 08180-1 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El molí apareix com a molí del Prat, vinculat a la Sèquia Monar, des del 1302 fins el 1650. S'ha constatat l'existència, l'any 1578, de dos molins: un de draper i un altre de fariner (d'una mola). Entre els anys 1647-1648 es va construir un tercer molí polvorer. A finals del segle XVII el molí fariner i el polvorer deixaran de funcionar, i el molí draper passarà a ser molí paperer. L'any 1739 el molí és comprat per Carles Ginestar. La família Ginestar fou la propietària fins el 1861, any en què Aleix Masachs hereta el molí a partir del testament de Carles Ginestar Pasapera. A partir d'aquest moment, el molí es coneix també com a molí Masachs. En els inicis del segle XX, Miquel Masachs (fill d'Aleix Masachs) adquireix un seguit de finques del voltant del molí per a construir naus i, així ampliar la fàbrica, que passarà a ser de cartró. En el mateix moment en què es va ampliar la fàbrica es va construir la masia de Can Masachs, situada a l'oest del molí i actualment seu de l'ajuntament de Ripollet.[CABALLÉ i VALDENEBRO 2006]</p> | 41.4961800,2.1539000 | 429378 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 59318 | Casa del C/ Calvari, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-46 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada entre mitgeres de planta rectangular. Construïda en mur de parament irregular format per còdols amb petites pedres pintada amb cal, un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab. Planta baixa i pis, l'entrada en arc escarser de pedra a la banda esquerra de la façana, coronada per una finestra definida amb maons.</p> | 08180-87 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen de l'edifici del carrer Calvari, 46, cal cercar-lo en al canvi del segle XVIII-XIX. La tipologia constructiva mostra una arquitectura rural típica de les cases pageses d'aquest període. El carrer Calvari seguia el traçat de l'antic camí del Mas Rampinyo, però la construcció de la nova carretera de Sabadell a Barcelona l'any 1852 va convertir el carrer en una via urbana interior.</p> | 41.4961400,2.1575500 | 429682 | 4594178 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, dins un tipus d'arquitectura modesta de gran interès històric. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59313 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-18 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 13. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 40.</p> | XIV, XIX | Caldria fer una restauració urgent a la casa. | <p>Casa, actualment dividida en dos habitatges, adossada al carrer Isabel la Catòlica, 16 i dotada amb una altra entrada a la façana lateral esquerra del c/ de la Sagrera. Els murs es van aixecar de pedra, tàpia i maons amb morter de cal. La façana arrebossada, coberta de dos vessants amb el carener perpendicular al carrer i teula àrab. Planta baixa i dos pisos, l'entrada original central i una segona més estreta a mà dreta. Al segon i tercer pis presenta dues finestres quadrangulars sobre les entrades amb balcons de pedra i baranes metàl·liques. La façana del carrer de la Sagrera s'ha aixecat sobre un mur més gruixut, obra construïda amb una tècnica diferent, a base de còdols irregulars i morter de calç.</p> | 08180-82 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ocupa un lloc privilegiat al nucli antic de Ripollet. En aquest indret, es comenta popularment de l'existència d'un castell o d'una obra defensiva construïda durant l'època post-romana. Sembla ser que les pedres al basament de les parets laterals del carrer de la Sagrera són d'una tipologia arquitectònica força diferent de la resta de l'edifici, motiu pel quals s'ha raonat aquesta interpretació defensiva. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats a la part nord de l'església en el segle XIV, configurant un conjunt d'edificacions de tipologia popular</p> | 41.4976200,2.1542400 | 429408 | 4594345 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59232 | Monument a l'Atleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-latleta | <p>AA.DD (2007). Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet. AA.DD. (2001). Les pintures murals catalanes, Institut d'Estudis Catalans [1907], Barcelona</p> | XX | <p>Un mosaic d'estil romà, de forma triangular muntat a la paret lateral de l'entrada al Pavelló Municipal d'Esports Joan Creus. Es tracta d'un atleta corrent amb una flama olímpica a la mà esquerra</p> | 08180-63 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor.</p> | 41.5011100,2.1573100 | 429668 | 4594730 | 1970 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59232-foto-08180-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59232-foto-08180-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Maria | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||
| 59235 | Casa del C/ Verge de Montserrat, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-verge-de-montserrat-72 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera. Ed. Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet, Ripollet.</p> | XX | La casa es troba força degradada i caldria fer unes reparacions. | <p>Una antiga casa d'estiueig d'una planta i coberta de dos vessants amagada per un frontis. Es presenta una façana simètrica amb obertures rectangulars, tres respiralls quadrats a la cambra d'aire i coronada per un frontis de perfil corbat, dividit en tres seccions per motllures verticals que sobresurten del frontis. La façana mostra una decoració esgrafiada de garlandes sobre les obertures i rajoles blanques, verdes i blaves. Un petit jardí tancat per un mur coronat amb rajoles de color blanc i blau i una barana de ferro forjat amb una porta metàl·lica.</p> | 08180-66 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell . Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962800,2.1469100 | 428794 | 4594202 | 1930 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59235-foto-08180-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59236 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XIX- XX | <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> | 08180-67 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59237 | CEIP Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-anselm-clave | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.110-111. MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç núm. 108, 1987. pp. 103-05..</p> | XX | <p>Escola pública construïda en diferents fases. La façana principal del carrer Sol presenta una planta baixa de pedra artificial, primer i segon pisos de maó arrebossat, i dividida en diferents trams mitjançant pilastres, unes finestres rectangulars a cada tram. La coberta és de dues aigües i teula plana d'encaix amb carener paral·lel al carrer. Els dos edificis paral·lels que conformen el conjunt en forma d'una 'U' oberta al carrer de l'Escola, amb un cobert semitransparent entre els dos. Un mur de tancament amb trams de reixa metàl·lica envolta la façana al c/ del Sol.</p> | 08180-68 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La benefactora Maria Torras i la seva néta Encarnació Buxó van fer la donació d'un edifici al carrer del Sol per la construcció de les Escoles Públiques l'any 1914. El 1931, es va construir un edifici annex destinat a les noies, mantenint però la separació dels sexes, en un edifici que correspon a la nau de pedra artificial. Les escoles públiques van ser una obra important de la Mancomunitat durant la Segona República. Cap als anys 50, es va ampliar el conjunt escolar amb una segona nau paral·lel. Entre els anys 60 i 70 s'afegien dues plantes al cos més antic, i finalment, el 1988 es van construir el parvulari.</p> | 41.4989500,2.1563600 | 429586 | 4594491 | 1936 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59237-foto-08180-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les Escoles Publiques de Ripollet van participar en el programa escolar de la Mancomunitat de Catalunya. El mercat municipal (ara Teatre Auditori municipal) i les Escoles Públiques van ser un dels grans projectes urbanístics de l'administració de la Segona República. L'escola disposa d'un fons documental amb el llibre de matrícules, el llibre d'actes de l'època franquista i un full de matrícules del segle XIX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59239 | Fons documental de la Societat Coral 'el Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-societat-coral-el-valles | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 215-20.</p> | XIX, XX | Cal ordenar la col·lecció. | <p>La col·lecció de la societat formada per (quadres, plaques, fotografies, medalles, pergamins etc...) que marquen el pas del temps de la seva vida des de la seva fundació a Ripollet l'any 1879. - Una sèrie important de sis carpetes amb més de cent partitures, composicions de la coral des de l'any 1886, moltes escrites a mà. - Fotografies dels membres de la coral, de concerts i altres activitats, la majoria són dels anys 80, però es troba també imatges més antigues, per exemple una del 1928; - L'estatut de la coral del 1879. - Acte fundacional del 1877. - Arxiu de fitxes manuscrites de molts cantaires del poble. - Al voltant de 100 medalles en una vitrina; - Els llibres d'actes i els llibres de comptabilitat de l'entitat des de la seva creació; - Quatre o cinc estendards, penons o banderes de la coral; - Una quantitat no establerta de diplomes que celebren algun concert o activitat especial.</p> | 08180-70 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Societat Coral es va fundar l'any 1877 per Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargué i Jeroni Monteys com a primer director, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos, 3 conegut com Ca la Martria o Cal Meros.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59239-foto-08180-70-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La societat té un projecte de digitalització de les partitures. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet organitza la festa de les Caramelles. La societat disposa de tres corals, les Veus del Vallès, la coral tradicional i la coral infantil. La pàgina web de la societat és http://www.coral-valles.com/ | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59248 | Rellotge del campanar de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 126. MOGAS I SALVADÓ,M. (1983), Històries de Ripollet</p> | XX | Rellotge restaurat al 2008 | <p>Mecanisme metàl·lic del rellotge del campanar de l'església parroquial de la vila, de ferro amb peces de bronze i fil ferro. La placa del fabricant està inscrita: Régulateurs, Pèndules, Montres / Henry-Lepaute / Phares et Horloges Publiques / 6, Rue la Fayette, 6 / Paris. Una peca rodona de bronze també està inscrita amb el nom de ?DAISA JOSË 27, T / Barcelona / Octobre, 189?3.</p> | 08180-8 | CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI LOCAL MOLÍ D'EN RATA | <p>L'església parroquial va tenir primer un campanar d'espadanya, del qual se'n poden veure les restes des de l'interior de les golfes de l'edifici. Posteriorment es va construir un altre campanar que a principis del segle XVIII va quedar literalment partit per un llamp. Tot i ser reconstruït, un segle després, el seu estat ruïnós va fer que fos enderrocat fins a la meitat i que, justament a l'angle oposat del campanar vell, s'hi construís un nou campanar amb un nou rellotge. Era l'any 1892. Tant la construcció del nou campanar com la compra del nou rellotge van ser finançats per la benefactora Maria Torras. Aquest campanar va ser un dels primers de la comarca d'estil modernista català. Construït i decorat amb el material típic d'aquest estil, el totxo, destaca per la seva esveltesa i elegància de formes. L'edifici està coronat per una interessant cúpula de ferro forjat, on hi ha les campanes del rellotge, la maquinària del qual fa pocs anys va ser substituïda per un sistema electrònic, seguint les darreres tendències de substituir els rellotges de funcionament mecànic per enginys més moderns d'aplicació electrònica que no requereixen un manteniment tan acurat.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 1893 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59248-foto-08180-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59248-foto-08180-8-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Anteriorment a aquest rellotge, n'hi va haver un altre instal·lat l'any 1793 que va ser sufragat amb la participació de la gent del poble. Va ser construït en el mateix poble sota l'assessorament d'un rellotger i els components metàl·lics van ser proveïts per la farga Martinet. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59255 | Teatre Auditori Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-municipal | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.108-109. FONTBONA, M (1983) Del neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888. Barcelona. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T, 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç 108, 1987 pp. 103-05.</p> | XX | <p>Teatre municipal, instal·lat a les antigues dependències del Mercat Vell de Ripollet. Un alt sòcol de pedra de paredat comú i murs de maó vist. De planta quadrada, es tracta de dos cossos alts de l'antic mercat, els coberts de doble vessant amb intersecció creant una creu grega, i que donen peu a quatre façanes simètriques. Els espais entre els cossos són més baixos i completen el quadrat. Les façanes presenten una motllura semicircular on s'inscriuen sis finestres allargades d'arcada de mig punt i d'alçada variant. Les entrades, d'estil clàssic, són de pedra picada amb motllura i frontó triangular. L'entrada principal al Teatre Auditori es troba adossada a façana est, amb un portal metàl·lic corbat. A l'interior es troba un mural de l'escultor Antoni Fernández Pareja, nascut a Ripollet.</p> | 08180-15 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La plaça anomenada inicialment Plaça Buxó i després plaça de Sant Joan, va ser un espai buit fins que es va edificar el mercat. El mercat va ser, amb l'escola Anselm Clavé, un dels grans projectes de l'administració de la Segona República, i un equipament municipal en la tradició dels grans mercats locals del XIX de Barcelona o Terrassa. A partir de 1982-83 el mercat municipal es va traslladar a un nou lloc a la rambla de Sant Esteve. El Mercat va ser convertit en teatre l'any 1994.</p> | 41.4968400,2.1582100 | 429738 | 4594255 | 1932 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59255-foto-08180-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59255-foto-08180-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El teatre és gestionat pel Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Ripollet. Disposa d'instal·lacions que permeten tant la celebració d'espectacles de petit format, com de la programació professional estable, que organitza l'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59258 | Casa de la Societat Coral 'El Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-societat-coral-el-valles | <p>AA.DD. (1970) Dinámica y perspectivas del Vallés. Sabadell. AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. AA.DD. (1988) Guia d'or: Ripollet a les vostres mans. Gabinet municipal de Comunicació. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 214-221.</p> | XIX - XX | L'estat interior necessita d'una reforma o restauració. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l'emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l'edifici, i la inscripció 'SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.</p> | 08180-18 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aixecat com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble. A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d'una altra família, que va tancar la botiga. Va ser coneguda com Ca la Martria o Cal Mero. El 1985 la Societat Coral 'el Vallès' la va convertir en la seva seu i la casa va ser refeta per l'arquitecte Joan Canals qui va restaurar la façana i remodelar l'interior amb motiu de la instal·lació de la Coral. La Societat Coral es va fundar l'any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos 3, conegut com Ca la Martria o Cal Meros. A Montenys el seguiren Prats, Pere Artigues, Olivella, Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargués i Pere Miquel Baqués des de 1929 i durant 57 anys i, actualment, en Jordi Giménez des de 2009. Després vingueren Joaquim de la Cuesta, Maria José Toledano, Iolanda Olivella i Toni Santiago, sota la direcció del qual s'enregistrà l'Himne a Ripollet.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La Societat Coral El Vallès es va fundar el 1877, amb el primer director en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola el 1845. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59259 | Casa al C/ de la Salut, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-de-la-salut-16 | XIX | S'hauria de reparar l'exterior a causa de la falta de manteniment. | <p>Es tracta d'una casa adossada de planta rectangular i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i pis, la façana arrebossada de còdols, i la paret mitgera de pedra i tàpia. L'entrada i la finestra a la planta baixa d'arc escarser, i les dues finestres arrodonides amb balcons corbats de ferro forjat en estil cistelleria.</p> | 08180-19 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal pensar que l'edifici original tingui els seus orígens a cavall entre els segles XVIII i XIX amb una façana modernitzada sota criteris arquitectònics de principi del XX. El carrer de la Salut va ser un dels primers carrers urbanitzats a Ripollet ja al segle XIV, a la part nord de l'església, on s'iniciava el camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. El carrer estava format per cases de tipologia popular de murs fets amb materials força toscos com argila, com es pot veure en aquest exemple.</p> | 41.4977700,2.1541500 | 429400 | 4594362 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59259-foto-08180-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El carrer de la Salut començava el camí de la Salut, ara desaparegut, que menava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59261 | Creu amb Crist a l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-amb-crist-a-lesglesia-parroquial | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>Una gran crucifix de fusta resta sobre una base de pedra sobre l'Altar Major, obra de l'escultor Josep Maria Brull. Compta com a única decoració amb la presència d'una petita incisió romboïdal als extrems dels braços de la creu a les quals s'han inserit rajoles vermelles. La figura de Crist sobresurt com un alt relleu al centre de la creu, mantenint la posició dels peus separats a l'estil de les creus romàniques. Està associada amb el baldaquí hexagonal penjat del sostre per a il·luminar l'església.</p> | 08180-21 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'escultor Josep Mª Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb d'altres artistes com Vila Cinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. L'any 1939 s'instal·là definitivament a Ripollet, on visqué fins a la seva mort i on va crear un taller escola. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys. L'any 2007 es va celebrar l'Any Brull.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59261-foto-08180-21-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Mª amb la col·laboració de l'ebenista Júlio Gómez | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59265 | Mural mosaic romà al xamfrà entre c/ Padro i c/ Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-mosaic-roma-al-xamfra-entre-c-padro-i-c-anselm-clave | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet. AA.DD, (2001) Les pintures murals catalanes Institut d'Estudis Catalans [1907], Barcelona</p> | XX | <p>Mosaic policrom realitzat amb rajoles de pedra que ocupa el xamfrà entre els carrers Padró i Anselm Clavé. El mosaic, a l'estil figuratiu, és una al·legoria del món rural i industrial, on un home porta un engranatge entre símbols de la indústria, xemeneies, avions, fàbriques, etc., i una dona fa tasques domèstiques o rurals. Simbolitza la transformació del Ripollet rural al Ripollet industrial.</p> | 08180-25 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'escultor Josep Mª Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, on va estar en contacte amb artistes com Vila Cinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys. Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor.L'any 2007 es va celebrar l'Any Brull.</p> | 41.4969600,2.1561100 | 429563 | 4594270 | 1965 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59265-foto-08180-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59265-foto-08180-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Brull, Josep Maria | Art urbà.Trobem d'altres obres de Josep Maria Brull al CIP Molí d'en Rata, a l'Església Parroquial, al Pavelló d'esports Joan Creus i un mosaic al Cementiri Municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||
| 59271 | Resclosa de can Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-clos | <p>BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll. Sabadell, Vallès Occidental MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 100-01.</p> | XIX | Caldria una restauració urgent, es troba la resclosa força deteriorada. | <p>Es tracta d'una resclosa amb un salt d'uns 3 m que travessa el riu Ripoll amb l'objectiu de desviar aigua a la Sèquia Monar.</p> | 08180-31 | Zona nord de Ripollet prop de Barberà (08291) | <p>Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, que s'arrencava a una resclosa al Pinetó, al terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud del terme de Sabadell, d'una banda o altra al costat del riu Ripoll, i moria al terme de Ripollet, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. Per mitjà de la resclosa, la Sèquia Monar, conduïa les aigües del riu pel seu marge esquerra per a moure els molins de l'Atmetller, d'en Xec, d'en Clos (Molí d'en Rata), d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.</p> | 41.5055300,2.1469800 | 428810 | 4595229 | 75 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59271-foto-08180-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59271-foto-08180-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ara ha perdut la seva funció original però encara serveix per a regularitzar el cabal del riu. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59272 | Monument en honor a Rafael Casanoves a la plaça Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-honor-a-rafael-casanoves-a-la-placa-onze-de-setembre | XX | <p>Monòlit format per un monòlit de pedra calcària de St. Vicens de Castellet de 2 metres d'alçada amb un relleu de bronze, d'una figura amb el braç allargat i una bandera, sobre un pannell amb la inscripció: RIPOLLET A / RAFAEL CASANOVA / 11 SETEMBRE 1714.</p> | 08180-32 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Rafael Casanova i Comes (Moià , Bages 1660 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat 3 de maig de 1743) fou advocat i Conseller en Cap de Barcelona. Casanova es nomenat conseller en cap de Barcelona, i màxima autoritat durant la setge de la ciutat del 1714. Després, s'instal·là a Sant Boi de Llobregat, on va seguir exercint com a advocat fins al 1737, any en què es va retirar. El 1719 va ser amnistiat públicament per Felip V i morí el 1743 a Sant Boi de Llobregat. El 1981 l'ajuntament de Ripollet encarregà a l'artista Josep Garriga la creació del monument.</p> | 41.4968600,2.1580400 | 429724 | 4594258 | 1981 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59272-foto-08180-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Garriga Sauló, Josep | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59276 | Monument a Andreu Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-andreu-sola | <p>AA.DD. (2003). Andreu Solà Vidal (1863-1902). Després de l'oblit, Comissió Promotora de l'any Solà, Ripollet , pp.. 19-22. OLLER, T 'Andreu Solá, un pintor oblidat', Revista de Ripollet, núm. 12, agost, 1988. pp. 3-4.</p> | XXI | <p>Monument al pintor paisatgístic Andreu Solà i Vidal situat a la cruïlla entre els carrers Calvari i Padró. Olivera envoltada per un banc de granit, encerclat per un envellidor de metall, en el que s'integra un monòlit triangular de ferro, il·luminat, amb la cara inclinada. El monòlit porta la inscripció: En l'antic núm. 7 d'aquest carrer es trobava la casa on va néixer i morir el pintor ripolletenc Andreu Solà i Vidal (1863-1909). La vila de Ripollet en la memòria cent anys després de la seva mort. Desembre 2003</p> | 08180-36 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i una altra a la Nacional de Madrid del 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Aficionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. Va il·lustrar el Dietari d'un Pelegrí a Terra Santa de Mossèn Cinto Verdaguer.</p> | 41.4968000,2.1562300 | 429573 | 4594253 | 2003 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59276-foto-08180-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59276-foto-08180-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ventura Batlló, Ferran | Es conserva l'arxiu del pintor a l'Arxiu Nacional de Catalunya i part de la seva obra al CIP. Molí d'en Rata. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59279 | Monument Víctimes camps concentració nazis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-victimes-camps-concentracio-nazis | <p>MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç, 108, 1987</p> | XXI | <p>Monument als ciutadans de Ripollet morts als camps de concentració nazi. Un bloc rectangular de pedra grisa amb la cara inclinada i una placa amb la inscripció:'Vençuts, pledejarem encara l'embosta de llum que ens has promès, i pels braços cansats la nostra veu caurà damunt la terra com un ocell ferit, com una pluja.'. Faula primera (fragment) Miquel Martí i Pol Ripollet, en memòria dels seus ciutadans morts als camps de concentració. Ripollet, Octubre 2005. Al revers, set petits esglaons amb les inscripcions dels noms de les cinc persones fallides.</p> | 08180-39 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Monument homenatge als cinc ripolletencs que van morir al camp nazi de Mauthausen. Aquests vilatans van ser empresonats en un camp de treball a França i traslladats a Mauthausen el 1940, entre un grup de 392 persones que formaven del primer contingent de republicans que arribaven a aquest camp d'extermini.</p> | 41.4963200,2.1538400 | 429373 | 4594201 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59279-foto-08180-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererias Delgado | L'escultura va ser dissenyada i construïda per la firma ripolletenca Calderería Delgado, empresa especialitzada en la fabricació d'elements no seriats per a l'espai públic. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59286 | Premsa de vi a la plaça dels Vinaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-a-la-placa-dels-vinaters | XIX | Cal restaurar les bótes i l'estat de conservació de la fusta no està bé. | <p>Rotonda amb elements al·legòrics al vi. El monument consta d'una premsa de vi amb una bóta de fusta i cargol metàl·lic, muntada sobre un plint de formigó decorat amb vuit botes jardineres.</p> | 08180-46 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La premsa i les botes són elements industrials decoratius que provenen de fora del municipi.</p> | 41.5025800,2.1571500 | 429656 | 4594894 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59286-foto-08180-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 59291 | Fons Associació Amics del Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-associacio-amics-del-teatre | <p>TORRES, JUDITH (2001) . Recerca de la història d'Amics del Teatre.</p> | XX-XXI | <p>La col·lecció de l'entitat Amics del Teatre està formada per fotografies, enregistraments audiovisuals, premis, textos de teatre, cartells i vestuari relacionat amb l'activitat d'aquesta associació: Col·lecció de programes de gairebé totes les obres representades des del 3 d'agost de 1952. Enregistrament de la majoria d'obres representades des de principis dels anys 90. Exemplars de totes les obres representades. Col·lecció de fotografies de l'entitat. Algunes dels anys 20 i després ja a partir dels anys 50 i fins l'actualitat. Trofeigs aconseguits en concursos de teatre amateur. Vestuari divers. Estatuts fundacionals</p> | 08180-51 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els orígens de l'activitat d'aquesta entitat es remunten al 1900 aproximadament. A principis del segle XX, una colla de joves de la vila de Ripollet, vinculats a la Parròquia, van agrupar-se amb la idea de fer teatre. Van muntar de manera molt rudimentària un petit escenari amb quatre cadires al voltant en un local de l'actual plaça Onze de Setembre. Poc a poc s'hi van aplegar més persones i el local es va fer petit. Llavors van trobar-ne un altre de més gran, La Llana, on avui trobem una zona edificada davant l'Ajuntament vell. La consolidació d'aquest grup va representar un punt d'inflexió en la vida de Ripollet ja que es van convertir en l'eix de la vida social del poble. Dins del grup van sorgir nous interessos i arran d'això es van crear altres seccions: una d'excursionisme, el grup de tennis taula, un conjunt de ballet i fins i tot un bar. D'aquesta manera es va formar el grup de teatre de la Juventud Católica. Al 1925 el grup es trasllada a un edifici de nova construcció, l'actual Centre Parroquial, aixecat en uns terrenys cedits per Josep Gassó i Vidal, tot i la idea no va ser ben vista per tothom. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una bomba va destruir part de l'edifici però la secció de teatre no va voler deixar la seva activitat. Va seguir assajant i representant les seves obres al Cine Aliança (conegut també com Cine Coliseu). Justament la posada en escena d'una obra teatral va desencadenar la reconstrucció del Centre Parroquial. Després de la guerra civil passaria a ser el Centro de la Juventud Católica de Ripollet, centre que ja existia en moltes comunitats veïnes. El nou centre es va inaugurar al desembre de 1951 i des de 1952 s'ha fet teatre de manera regular i fins a l'actualitat. La secció de Teatre apareix als programes amb el nom d'Amics del Teatre ja l'any 1967. Actualment el quadre representa tres obres a l'any a banda de col·laboracions puntuals com la que es fa pel Dia de la Dona Treballadora o la participació en el programa de la Festa Major amb el Taller de Maquillatge. El grup està format per una cinquantena d'actors i actrius de totes les edats i ha rebut diversos premis i guardons.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59291-foto-08180-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | E.Vilalta | La col·lecció està molt relacionada amb la del Centre Parroquial, ja que Amics del Teatre és una secció de la primera. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59293 | Casa del C/ Anselm Clavé, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-anselm-clave-17 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.. 46-47</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat, que fa cantonada amb el c/ Padró. La façana presenta una distribució d'obertures asimètriques, dividida per un sòcol de rajoles i cornises que segueixen les línies de les finestres superiors. El pis té dues finestres balconeres de vidre que s'obren a un balcó amb barana metàl·lica; finestres quadrades a les golfes sota un ràfec pronunciat, coberta de doble vessant i teula àrab. De les façanes laterals i posteriors presenten una gran terrassa al primer nivell amb balustrada on s'obren diversos accessos, així com d'una galeria d'arcs de mig punt, coberta amb un seguit de voltes lleugerament apuntades. Destaca una porta d'estil modernista de vidres de color.</p> | 08180-53 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La construcció de la casa va ser un encàrrec de Josefa Vidal i el seu marit Joan Amigó. L'any 1921, la farmàcia que la família Sales tenien al carrer Calvari, des de l'últim terç del segle XIX, ( propietat de la família d'Andreu Solà), fou traslladada als baixos d'aquest immoble, cosa que explica l'ampla finestra de la planta baixa, fruit d'una reforma els anys 30 i l'any 1985. Es va crear el carrer Anselm Clavé el 1830 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.</p> | 41.4969800,2.1560600 | 429559 | 4594273 | 1888 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59293-foto-08180-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ubicada a la cruïlla entre els carrers Calvari, Padró, i Anselm Clavé. Al xamfrà entre c/ Padró i c/ Anselm Clavé es troba el Mosaic Romà de Josep Brull. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59295 | Cal Dr. Figarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dr-figarola | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 50-51 'Dues cares de la façana', Revista de Ripollet, núm. 340, divendres 13 de febrer, 2004</p> | XIX | <p>Casa adossada de tres cossos formada per planta baixa i pis, la coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són rectangulars i emmarcats per uns emmotllats senzills. D'entre totes les obertures destaca la presència de la porta principal d'accés a la vivenda. Es tracta d'una porta adintellada de grans dimensions protegida per una porta de fusta doble de dos batents. La part interior de la porta és de vidrieres per tal de permetre el pas de la llum del carrer. El balcó del cos central té una barana de ferro colat, al seu damunt trobem un medalló en relleu del cap de Cervantes. L'interior de la casa conserva molts dels elements originals, com els enrajolats del terra i els arrimadors, o les pintures d'algun sostre.</p> | 08180-55 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa fou als seus orígens residència d'estiu de dos metges de Barcelona, pare i fill. El primer, Severo Figarola Serret, havia estat el metge de Ripollet a l'ultima dècada del segle XIX. Va morir al 1909 i té un carrer dedicat al municipi. El seu fill, Severo Figarola Pera va ser un reconegut metge i propulsor de les Companyies d'Assistència Sanitèria. A la casa hi van viure posteriorment el Dr. Martínez i el Dr. García. Al 1957 la va comprar l'actual propietari reformant-la i donant-li el seu aspecte actual, tot i que ha sabut conservar la fisonomia pròpia del segle XIX.</p> | 41.4964900,2.1566100 | 429604 | 4594218 | 1910 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El cap de Cervantes, abans de la reforma executada a mitjans de segle, se situava en un coronament superior flanquejat per balustrades. Juntament amb la casa del carrer Anselm Clavé, 22 (fitxa 159) és de les poques que conserva la tipologia de doble porta amb vidrieres interiors molt comuna a les cases de Ripollet. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59301 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-1 | <p>JORBA, J, 'Sant Antoni, una festa popular', Revista de Ripollet, Any II, gener, II època, 1989. p. 4. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet, pp. 72-3.</p> | XIX-XX | <p>Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener. Tot i que Sant Antoni és el dia 17 de gener, la festa es celebra cada any el diumenge posterior.</p> | 08180-61 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La diada de Sant Antoni Abat i la cavalcada dels Tres Tombs és una de les tres festes tradicionals definides i arrelades ja a finals del segle XIX a Ripollet, entroncada clarament amb la tradició pagesa. La diada es celebra cada any a finals de gener, amb la celebració del Solemne Ofici, la benedicció de les cavalleries guarnides, una desfilada pel poble fins a la Plaça Onze de Setembre com a centre de reunió de la festa, la degustació de la coca i vi i, com cloenda de la festa, un ball de tarda. La tradicional cavalcada dels Tres Tombs és l'acte més popular de la jornada, amb una desfilada pels principals carrers de la vila de més de 160 carros i cavalls de la vila i d'arreu de la comarca, i ha comptat ocasionalment amb presència de la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona, vestits de gala. Els animals van guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam guarnits expressament per aquest dia, coberts de fils de seda que formen dibuixos amb boniques combinacions de colors'. [AMADES 1983:363]. Les colles van capitanejades pel banderer, nomenat per la comissió organitzadora. Conserva encara la figura de l'associat de la festa. El banderer es l'encarregat de dur el penó de la festa. El ball de tarda és una tradició més recent. [JORBA 1989: 8-9]. En el ball es sorteja un poltre, un xai i un porc entre els socis. Cada any es presenta alguna novetat destacada. Altres elements importants són el solemne ofici on participa la coral de la Societat Coral 'El Vallès', i la ballada de sardanes.</p> | 41.5040400,2.1577600 | 429708 | 4595055 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59301-foto-08180-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener - l'any 2007 va ser el 17 de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59303 | Dues columnes a la Casa Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-columnes-a-la-casa-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp, 124-25. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 37.</p> | XX | <p>Es troben dues columnes procedents de l'església parroquial incorporades als murs de la Casa Rectoral: una, baixa i gruixuda, procedent de l'altar major i una altra, més prima, procedent d'una pila d'aigua beneïda. La més prima es troba avui integrada a la columneta central o mainell d'una finestra geminada d'arcs arrodonits en el passeig que uneix la Casa Parroquial amb el transsepte sud de l'església. És estriada amb petits capitells, i fa un metre d'alçada. L'altra columna es troba integrada a la finestra arrodonida a la cantonada sud de l'edifici. Aquesta darrera és més gruixuda i baixa, amb capitell i base d'estil romànic.</p> | 08180-72 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església i la casa rectoral van ser saquejades en el 1936. En reconstruir la nova rectoria es varen aprofitar antics elements arquitectònics.</p> | 41.4968600,2.1553200 | 429497 | 4594260 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59303-foto-08180-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59303-foto-08180-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es conserven fotografies de les dues columnes a l'Arxiu Casañas al Museu Història de Sabadell: Columna baixa: Museu Història de Sabadell PU 115, 'Capitell de l'altar major'. Columna prima: Museu Història de Sabadell PU 117, 'Pila d'aigua beneïda'. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59305 | Xemenèia del Molí d'en Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-moli-den-calvet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 140-1. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p120.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó vist, erigida pels vols dels anys cinquanta, de secció hexagonal amb una petita motllura o coronament. La xemeneia servia per evacuar els gasos del fogar de la caldera del molí per obtenir vapor d'aigua per assecar el cartró fabricat.</p> | 08180-74 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es desconeix l'origen d'aquest molí però sí se sap que fou un dels seus antics propietaris, pertanyent a la família Llovateres, qui cap al segle XVII, es va fer construir una residència a tocar del molí i que avui coneixem com Can Buxó. Per tant la situació de la casa es deu a l'existència prèvia del molí, bastit en aquest indret degut al pas del rec Monnar. Segurament l'aparença originària era similar a la d'altres molins medievals: planta baixa i pis i coberta a una aigua. El molí fou comprat per Joan Buxó el 1712 i va pertànyer a aquesta família durant uns 200 anys tot i que va tenir diversos arrendataris. Amb el temps l'edifici es va anar ampliant i reformant per allotjar nova maquinària. L'any 1896 el moli s'adaptà per a fabricar cartró. Fruit d'aquest canvi es va construir una xemeneia de maó que s'alçava sobre les naus del molí. El 1913 la família Calvet, arrendatària del molí d'en Coll, va comprar el molí dels Buxó i als anys cinquanta va dur a terme les últimes modernitzacions del molí, amb la construcció de la xemeneia que avui es conserva. El molí es va desmantellar i traslladar a La Llagosta en els anys setanta, però la xemeneia es va conservar i restaurar com a monument emblemàtic de la història industrial del poble.</p> | 41.4978500,2.1533500 | 429334 | 4594371 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59305-foto-08180-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59305-foto-08180-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La xemeneia és el símbol industrial del Parc de la Xemeneia de 1.825 m2. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59307 | Bosc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-pinetons | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet, Ripollet.</p> | XIX | <p>Els Pinetons és una pineda, formada per uns cinc-cents pins pinyoners (Pinus pinea), situada en el turonet més alt del poble. En aquest indret és possible trobar rastres i petjades de la fauna dels rodals de Ripollet. Els Pinetons comprèn una àrea triangular amb els límits del terme municipal entre Ripollet i Barberà del Vallès a l'oest i nord, i l'Avinguda del Mediterrani al sud-est, el camí de la Serra passa al costat.</p> | 08180-76 | Ripollet (08291) | <p>L'origen dels pins es remunta a finals del segle XIX, principis del segle XX, quan van ser sembrats als afores del municipi en uns terrenys rics en guixos i poc adequats pel conreu.</p> | 41.5062700,2.1600200 | 429899 | 4595301 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59307-foto-08180-76-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona més salvatge del Bosc, en el terme de Montcada i Reixac, és un important corredor biològic. D'altra banda, el camí de la Serra constitueix un referent topogràfic entre el límit de les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, actuant com a corredor biològic. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59308 | Capella a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 80-1.</p> | XX | <p>Al centre de la pintura mural trobem una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron adornat, Jesús assegut a la seva falda, flanquejada per dos àngels, i quatre sants a ambdós costats entre palmeres; les cares de les figures són retrats de membres de la família Buxó / Gassó. La part de baix està pintada amb una franja amb ovelles. Les bigues de la capella i el sostre resten pintades.</p> | 08180-77 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX van variar la distribució de les habitacions de Can Buxó, i l'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb l´escalinata d'accés al primer pis. La porta de l'antic accés va passar a donar pas a la capella familiar de nova factura.</p> | 41.4976300,2.1533900 | 429337 | 4594347 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59308-foto-08180-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Gassó i Buxó, Josep Mª | L'oratori és dedicat a la Patrona de Catalunya i va ser decorat per un fill de la casa, Josep Mª Gassó i Buxó, monjo benedictí de Montserrat. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59315 | Monument a Neus Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-neus-catala | XXI | <p>Monument commemoratiu a Neus Català. Format per un grup de cinc monòlits petits encerclen una placa metàl·lica en la forma de la cara de Neus Català, la supervivent del camp de concentració nazi. Està instal·lat a la cruïlla entre la rambla dels Pinetons amb l'Avinguda Maria Torras.</p> | 08180-84 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El monument fou dissenyat per Salvador Mañosa i realitzat per Joaquin Viera. Neus Català va ser homenatjada a Ripollet el maig de l'any 2006, fent coincidir el 75ª aniversari de la declaració de la II República. Va dedicar una bona part de la seva vida a la divulgació de les seves vivències personals i dramàtiques de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. Un homenatge personal a la memòria a les víctimes del nazisme.</p> | 41.5040000,2.1594700 | 429851 | 4595049 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59315-foto-08180-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dissenyat per Salvador Mañosa i realitzat per Joaquin Viera (Brigada Municipal). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59321 | Monument a l'Esport i als Nens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lesport-i-als-nens | XXI | Excrements d’aus; teranyines i pancartes (2023) | <p>Escultura en la forma d'una estructura metàl·lica, de planta hexagonal, amb figures de diferents esportistes a tres de les sis cares, realitzada per Manuel Cajaraville. A una banda es troba una placa de ferro com un llibre obert. A mà esquerra estan escrits els noms dels dotze nens, i a mà dreta: En agraïment al poble de Ripollet. Retorn a casa' Ripollet, 6 de juny del 2000 Als nostres adolescents, que ens van /deixar el 6 de juliol del 2000 a Golmayo./ Son coloms blancs en un cel net/ ple de roselles./ Us retrobem en la claror/ de cada estrella./ Son fils de llum que somriu/al nostre poble/ i ens repeteix que us hem quedat molt a la vora./ I cada nit, en contemplar/ que ha mort la tarda, sabrem que el cor de vostre cor retorna a casa. Manel Tort i Martí</p> | 08180-90 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Obra escultòrica erigida a la memòria dels alumnes d'ESO del col·legi de Sant Esteve, en motiu del tràgic accident succeït durant el desplaçament als campaments d'estiu a La Aguilera (Burgos), succeït el 6 de juliol del 2000 a la població de Golmayo ( Soria).</p> | 41.5008800,2.1575200 | 429685 | 4594704 | 2000 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59321-foto-08180-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Disseny: Manuel Cajaraville, Dibuix: Emilio Mendivil, Realització: Joaquin Viera | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 59323 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-7 | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en parament de pedra irregular, arrebossat i pintat en color groguenc. Compta amb semisoterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal presenta uns pilastres i bandes decoratives entre els pisos pintats de color blanc, una entrada central, tres finestres que s'obren al primer pis amb una gran balconada amb barana ceràmica de quatre trams, i dos respiralls al capcer. Presenta una altra entrada des del c/ Isabel la Catòlica al nivell del segon pis. Des de l'esplanada davant la casa baixa una escala a través d'un alt mur de retenció de pedra amb baranes de terra cuita, construït a final del segle XX.</p> | 08180-92 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La família Buxó/Gassó, propietaris de la finca de Can Buxó i del molí d'en Buxó (molí d'en Calvet), han viscut a la finca des del segle XVII, la casa estava relacionada amb el molí ubicat al seu costat nord. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats de Ripollet en el segle XIV, formant un conjunt de cases de tipologia popular a la part nord de l'església.</p> | 41.4976800,2.1537400 | 429366 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59323-foto-08180-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquest edifici forma part del complex panoràmic de l'anomenada 'la façana de Ripollet' amb Can Buxó i la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59328 | Font pública a la placeta la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-a-la-placeta-la-palma | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 13</p> | XX | <p>Font formada per un brollador metàl·lic emmarcat en un mur fet a base de grans còdols units amb morter de ciment pòrtland que compta amb un cos central alçat. Davant del mur es situen dos fragments més de mur de les mateixes característiques que protegeixen dues escales simètriques que pugen a banda i banda de la plaça. La placeta està formada per la confluència del carrer Duc de Tetuan i la Palma i de la Salut.</p> | 08180-97 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La font és l'única que s'ha conservat al nucli urbà de Ripollet. El carrer de la Palma és on començava el camí que portava a Santa Perpetua de la Moguda. El carrer de la Salut era l'inici del camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell.</p> | 41.4985800,2.1541000 | 429397 | 4594452 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59328-foto-08180-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59328-foto-08180-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La font i les parets a definir aquest petit espai públic, format per uns dels carrers més antics de la vila. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59329 | Monument de l'Agermanament amb Avrillè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-lagermanament-amb-avrille | XXI | <p>Escultura al·legòrica formada per una lletra U i una lletra A, que representen unitat, agermanament i Avrillé. De 8,5 metres d'alçada, està col·locada sobre una base de formigó i realitzada en acer corten i acer inoxidable.</p> | 08180-98 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va inaugurar el 26 d'abril del 2003 a la plaça d'Avrillè, situada a la rambla de les Vinyes amb motiu del 10e aniversari de l'acte d'agermanament de Ripollet amb aquest municipi francès. L'escultura va ser dissenyada i construida per la firma ripolletenca Calderería Delgado, empresa especialitzada en la fabricació d'elements no seriats per a l'espai públic.</p> | 41.5060400,2.1569600 | 429644 | 4595278 | 2003 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59329-foto-08180-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet | Calderería Delgado | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 59330 | Rellotge de sol a la Baixada dels Corbs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-baixada-dels-corbs | XVIII-XIX | Casa abandonada. | <p>Rellotge de sol ubicat a la part esquerra de la façana de migdia de l'última casa, pujant a mà dreta. Els numerals són pintats en vermell amb un gnòmon de ferro.</p> | 08180-99 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4976000,2.1542200 | 429406 | 4594343 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59330-foto-08180-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 59332 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-18 | <p>AA.DD. (1982-85) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, pp. 81-85.</p> | XX | <p>La Festa Major de Ripollet ha estat durant molts anys motiu de retrobada de la gent del poble. El seu origen pagès entronca amb la fi i l'inici de les feines del camp. Avui és la manifestació festiva més important de tot l'any a la qual hi participen massivament els ripolletencs. La festa Major es celebra durant quatre dies de la setmana de l'últim diumenge d'agost. Destaca l'alta participació de les entitats locals. Les activitats festives compten amb concerts i balls: el Concert de Rock, amb la participació dels grups musicals de Ripollet, el festival de flamenc, concerts de jazz o el concert de Festa Major de diumenge. També compta amb balls per a totes les edats, des del ball de la Tercera Edat passant per les ballades de sardanes, i una exhibició d'Amics del Ball per acabar amb el tradicional Ball de Confetti. Els Amics del Teatre organitzen cada any una representació al Centre Parroquial. Un altre dels eixos fonamentals de la festa són les activitats que ajuden a mantenir la cultura catalana durant la Festa Major, gràcies a la participació de diferents entitats de la vila. Precisament, una de les actuacions tradicionals és la Cercavila infernal, a càrrec dels Diables de Ripollet; les Bruixes de Ripollet i altres colles convidades. La cercavila s'inicia davant del Centre Cultural. En el Parc dels Pinetons té lloc un tradicional castell de focs artificials. Els Diables també organitzen una mostra de bestiari festiu i popular. Altre dels actes importants és el tradicional concurs d'arrossegament i fira de cavalls, organitzada per la Comissió de la Festa Sant Antoni Abat, i els Gegants actuen a la Rambla de Sant Jordi. Últimament s'ha recuperat la tradició de les vinyes a Ripollet, mitjançant les sessions introductòries al món del tast del vi. Finalment, per a completar les activitats de Festa Major, el programa també inclou diverses activitats infantils, els concursos de dibuix infantil, de pintura ràpida, i diferents activitats esportives, com ara el campionat de petanca, la cursa de bicicletes tot terreny i la cursa popular de Festa Major.</p> | 08180-101 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Festa Major es celebrava el primer diumenge d'agost en commemoració del Patró, Sant Esteve, que és el 3 d'agost. Tenim documentat que en l'any 1896 encara es feia el primer diumenge d'agost i desconeixem a quin any varen canviar a la data actual. Fins a la dècada dels 90 gran part de les actuacions es duien a terme a l'envelat.</p> | 41.4965800,2.1534400 | 429340 | 4594230 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La Festa Major està organitzada pel Patronat Municipal de Cultura i la Comissió de Festa Major, integrada per representats dels diferents agents associatius que participen en l'organització dels actes. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59335 | Goigs en llaor del Santíssim Sacrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-santissim-sacrament | <p>CARDONA i ROIG, O (1986) Els goigs i els càntics de J. Verdaguer, Barcelona.</p> | XIX | <p>Composició poètica cantada en lloança del Santíssim Sacrament i composat per Mossèn Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902) que es canta a l'església de Sant Esteve de Ripollet, amb música de Maria dels Dolors Fuster. El primer dels deu versos del goig comença així: Puig que haveu volgut, Senyor/ entre els homes habitar;/ Rebem tots, ben nets de cor/ el Sacrament de l'Altar.'..</p> | 08180-104 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La lletra del goig es va publicar l'any 1883 amb motiu de la inauguració de la capella dedicada al Santíssim Sacrament a l'església parroquial. La cerimònia va tenir lloc el dia 4 de gener.</p> | 41.4969500,2.1554900 | 429511 | 4594270 | 1883 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59335-foto-08180-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | J Douet | Fuster, Maria dels Dolors/Verdaguer, Jacint. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 59336 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 235-7. PADRÓ, P 'Repassant la història', Revista de Ripollet, maig, 2004. p. 29.</p> | XX | <p>Festa religiosa i popular organitzada per l'Associació Cultura i Tradició i la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet en el mes de juny. Segons la documentació històrica, la tradició d'adornar els carrers la diada de Corpus Christi, per dignificar el pas de la processó, és molt antiga. Es va deixar de celebrar la festa a Ripollet el 1971 i va ser recuperada a partir del 1996. Es va tornar a confeccionar les catifes florals a la festa del 2002. El programa d'actes comença el dissabte amb la recollida i desfullada de la flor. Diumenge al matí els catifaires comencen la confecció de les catifes florals als carrers del nucli antic on passarà la Custòdia Eucarística: els carrers de la Salut, plaça d'en Clos, carrer dels Afores, del Dr. Figarola, del Sol, Anselm Clavé i Nou. Primer es fan els dissenys en petit format per passar-los en paper a la mida del carrer. El dia de la celebració s'estén el paper, s'enganxa i s'omple amb els materials determinants prèviament. Aquests són clavells de diferents colors i elements naturals com arròs, gespa, terres, marro de cafè, diferents fulles del bosc, etc. Cap a migdia es pot anar visitant les catifes acabades. A la tarda, es celebra la missa solemne a l'Església Parroquial, i comença la processó a l'església amb un gonfanó, la creu parroquial, la Custòdia i els penons de diverses associacions, una banda musical i al final els gegants. El recorregut sobre les catifes passa pels altars preparats als carrers dels Afores, Sol i a la plaça d'en Clos. A les darreres edicions han participat en la celebració els Trabucaires de Ripollet, l'Escola de Música, la Banda de l'Agrupació Musical de Ripollet i els gegants de Ripollet de la CRAC. Cada any el programa d'actes compta amb algunes novetats. Recentment s'ha incorporat a l'espai enjardinat de l'absis de l'església, l'ou com balla.</p> | 08180-105 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La celebració de Corpus Christi es remunta a començaments del s. XIII, l'any 1261 el Papa Urbà IV va proclamar aquesta festa per commemorar l'Eucaristia. A partir del 1311 es va convertir en una de les festes més importants del calendari litúrgic de l'Església; Barcelona va ser una de les primeres ciutats en celebrar-la als vols de l'any 1320. El Gegant ja participava en la processió de Corpus de diverses poblacions catalanes al segle XIV i a partir del segle XVI ja hi ha constància de la participació de la Geganta, tot i que hi ha diverses teories sobre la seva simbologia i participació en la festa.</p> | 41.4989800,2.1551500 | 429485 | 4594495 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ripollet és membre de la Federació Catalana de Catifaires que compren sis municipis, Arbúcies, Blanes, Caldes de Montbui, La Garriga, Sitges i Ripollet. Informació: Federació Catalana de Catifaires, Joan Miró, 7, Caldes de Montbui, 08140. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59337 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-6 | <p>AA.DD. (1989) Calendari de festes de Catalunya, Aragó i la Franja, Barcelona. AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, pp. 64-66, 33-35, 326, 369. FONOLLET i PAÑOS, A (2005) Miguel Espàrrech i Sallent i el Ball de Gitanes a Ripollet, Ripollet.</p> | XX | <p>El Ball de Gitanes no és considerat un ball seriós sinó un espectacle tradicional que se celebra per carnaval a diversos llocs de la comarca als mesos de l'estiu. D'entre els elements simbòlics cal destacar els nuvis, l'any que comença, contraposat amb els vells, que cauen, exhausts, després de ballar amb la vella, la qual en un moment de la dansa simula un part que equival al naixement del nou cicle estacional. Si els balladors simbolitzen el bé, els diablots que són els qui mantenen l'espai per ballar per tant, són els vigilants del cercle màgic de la dansa, simbolitzen el mal. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van davant seguits dels padrins i convidats. Es una dansa molt completa ja que consta d'un passeig d'entrada i d'un de sortida, contradanses, xotis, catxutxes i d'una jota final. El Ball de Gitanes va desaparèixer de Ripollet l'any 1982 i es va constituir una nova colla de gitanes el 2003. Hi havia dotze parelles a les colles de Ripollet. Actualment hi ha dues colles, la de grans i la de petits.</p> | 08180-106 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen del Ball de Gitanes podria enllaçar amb les antigues festivitats però la data més antiga són uns textos del 1767 en els quals figura una ballada de Gitanes a Sant Celoni. El Ball de Gitanes a Ripollet té el seu origen l'any 1845, ballat per una colla de gitanos nòmades que es van assentar al terme. Avui aquest ball ha sofert diverses modificacions en la coreografia, la interpretació i el vestuari .</p> | 41.4982100,2.1585600 | 429769 | 4594407 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59337-foto-08180-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troba documentació sobre el Ball de Gitanes a l'associació Colla de Gitanes de Ripollet, c/ Escoles, 9. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59338 | Molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-0 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.98-99.</p> | XIX | <p>Antic molí de vent amb una roda metàl·lica i un ventall per controlar la seva orientació cap al vent. Es recolza sobre un peu de ferro amb forma trapezoïdal, que s'insereix de forma perpendicular en una barana de ferro, que forma part del mobiliari urbà de la zona.</p> | 08180-107 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'any 1870, Jacint Padró va construir una rajoleria al Torrent de Seranova, l'actual Rambla de Sant Esteve, espai que es va convertir el 1896 en safareig públic. El molí va ser utilitzat com a bomba d'aigua per a proveir al safareig públic, muntat sobre una torre quadrada de maó vist. CASANOVA i FONDEVILA [1993:99) Va funcionar fins al 1987, i després el molí va ser desmuntat i restaurat, per tal de ser erigit al seu lloc actual com a monument i escultura pública.</p> | 41.4989400,2.1573200 | 429666 | 4594489 | 1870 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59339 | Placa commemorativa a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-anselm-clave | <p>POBLET, JOSEP MARIA (1973) Josep Anselm Clavé i la Seva Època, 1824-1874. Barcelona.</p> | XX | <p>Monument a Josep Anselm Clavé comprèn dues plaques rectangulars de marbre blanc muntades a la paret. La més antiga, del 1928, a mà esquerra, trobem inscrit: 'CALLE JOSÉ ANSELMO CLAVÉ / EN CONMEMORACIÓN AL CINCUENTENARIO DE LA FUNDACIÓN DE LA SOCIEDAD CORAL EL VALLÈS / 15-1-1928'. La segona, del 2003, està inscrita:'CARRER JOSEP ANSELM CLAVÉ / 1824-1874 / MÚSIC, POETA I POLÍTIC / FUNDADOR DELS CORS DE CLAVÉ / Ripollet 8 2003'.</p> | 08180-108 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral i associatiu a Catalunya i Espanya. La Societat Coral 'El Vallès' es va fundar el 1877. El seu primer director fou en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola en el 1845.</p> | 41.4979700,2.1552700 | 429494 | 4594383 | 1928 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59339-foto-08180-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59339-foto-08180-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La placa s'ha instal·lat de nou a la façana de la casa situada a la cruïlla entre c/ Sol i c/ Anselm Clavé. Lloc on havia estat originalment. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59340 | Palmera al carrer Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-al-carrer-balmes | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Dues palmeres (Phoenix canariensis) situades a una illeta entre el carrer Balmes i el carrer Maragall.</p> | 08180-109 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquest exemplar de palmera prové del jardí de la casa anomenada ca l'Atmetllera situada al carrer Calvari, que era la casa on va viure el pintor Andreu Solà. Vers l'any 1969, amb motiu de les obres de l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (l'antiga biblioteca), la casa l'Atmetllera i el seu jardí van desaparèixer, excepte la palmera que va ser cedida a l'Ajuntament per replantar-la de nou.</p> | 41.4952000,2.1563700 | 429583 | 4594075 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Les palmeres del gènere Phoénix plantades davant les cases del camp han estat associades com a símbol d'hospitalitat; una palmera indicava que el viatger podia aturar-se, dues palmeres, que a més d'aigua també rebria aliment, i tres palmeres, que a més hi podria passar la nit. Avui cultivades com a arbre ornamental a les proximitats de les masies o als jardins, parcs i passeigs dels nuclis urbans. La palmera de dàtils ( Phoénix dactilífera) és autòctona d'Aràbia, a l'Egipte, a Tunísia i al Sàhara. La palmera de Canàries ( Phoénix carariénsis) similar a la palmera de dàtils però avui cultivada com a arbre ornamental. Els seus dàtils, a diferència de la palmera de dàtils, manca de bon sabor. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59341 | Xiprer de l'entrada del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lentrada-del-cementiri | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 73-76</p> | XIX | <p>Xiprer (Cupressus sempervirens) que marca l'entrada del cementiri municipal.</p> | 08180-110 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Probablement va ser plantat en el moment en què es va inaugurar el nou cementiri, cap a l'any 1847.</p> | 41.4998400,2.1594300 | 429843 | 4594587 | 1847 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59341-foto-08180-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | El xiprer té una simbologia funerària per la seva longevitat, de fet, hi han exemplars que poden tenir més de 100 anys, la seva fusta és molt dura i resistent i és molt resistent als atacs dels corcs. Aquesta longevitat i resistència el fan un arbre amb un fort contingut simbòlic en els cementiris. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59342 | Troana a can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troana-a-can-masachs | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Troana (Ligustrum lucidum) situat davant de la sala de plens de l'Ajuntament.</p> | 08180-111 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Probablement va formar part del jardí de la casa de Can Masachs, de la dècada dels 1920, o de les instal·lacions de l'antic molí paperer molí d'en Ginestar.</p> | 41.4963400,2.1537700 | 429367 | 4594204 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59342-foto-08180-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59342-foto-08180-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | La troana (Ligustrum lucidum) és un arbre de fulles persistents durant tot l'any. Té una escorça llisa i esquerdada, de color gris fosc. Com tots els arbres creix més petit a ciutat. I el fa especialment adequat per als carrers estrets. Els seus fruits en forma de raïm són especialment importants per la fauna ornitològica urbana i silvestre, especialment pels ocells hivernals com el tallarols de casquet. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml