Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59355 | Om del Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-del-martinet | XX | <p>Els nostres oms són dos exemplar destacables perquè els oms d'aquesta edat es van veure afectats per la grafiosi i és difícil trobar-ne algun supervivent. Però aquests arbres ho són, conserven bona salut i tenen un port excel·lent perquè la seva estructura no ha estat modificada per podes. El primer creix en els terrenys de la zona Martinet, al costat de l'aigua; el segon és més jove que el del Martinet i creix al costat del riu Sec, darrere del CAP II.</p> | 08180-124 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Curiositats. Les seves fulles són molt preuades per cabres, bous i ovelles. El conreu massiu d'aquesta espècie, anys enrere, va contribuir a dispersar una malaltia letal que els afecta, anomenada grafiosi. Aquesta malaltia provenia d'Holanda i va matar molts exemplars centenaris durant els anys 80. La transmet un fong que s'introdueix a l'arbre a través d'un petit insecte que se'l menja, l'utilitza per a la posta i fa galeries entre la fusta i l'escorça. Amb aquestes activitats els insectes injecten l'espora del fong en el teixit vegetal i es desenvolupa així la malaltia.</p> | 41.4906600,2.1525700 | 429261 | 4593574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59355-foto-08180-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Aquest espècimen botànic no té un valor monumental, si però simbòlic ja que és un dels pocs representats del terme municipal | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59327 | Riu Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ripoll | <p>MOGAS, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp.. 97-99. MOGAS, M. 'El riu Ripoll i la Sèquia Monar', Ripollet Mensual, Núm. 4, juny, 1980. p 10.</p> | Contaminat | <p>El riu Ripoll neix a Sant Llorenç Savall i conflueix amb el riu Besòs a Montcada i Reixac, després de recórrer uns 46 quilometres. El tram que passa pel municipi fa uns 2.6 km, i s'uneix amb el torrent riu Sec a l'extrem sud-oest del terme. Actualment el llit del riu ocupa una zona de 50 m d'amplada a l'inici del terme municipal i s'eixampla a més de 100 m a la frontera amb el terme de Montcada i Reixac. Es troben horts municipals situats al marge del riu regats per les seves aigües.</p> | 08180-96 | Terme municipal de Ripollet (08291) | <p>El riu Ripoll neix i recorre tota la comarca del Vallès Occidental. Com a riu mediterrani, el Ripoll es caracteritza per un cabal normalment escàs i per un règim irregular de crescudes, molt poc freqüents però molt importants. La seva ubicació prop del municipi li confereix la singularitat de ser el punt de contacte entre l'espai urbà i el medi natural.</p> | 41.4913700,2.1564500 | 429585 | 4593650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59327-foto-08180-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El riu Ripoll constitueix un referent per entendre l'evolució de l'entorn paisatgístic, urbà i econòmic local. A més de donar el nom al poble de Ripollet també ha donat prosperitat, les seves aigües havien estat font energètica dels antics molins fariners i paperers i la seva ribera proporcionava productives terres de conreu. El riu ha estat aprofitat durant segles per l'agricultura i posteriorment per a la indústria. Per la seva proximitat a la ciutat, ha estat també un lloc predilecte de lleure per als ripolletencs. La relació del riu amb el poble ha estat sempre molt intensa i, en alguns moments també dramàtica. Els horts i els seus petits canals configuren un entorn valuós entre el municipi i la seva economia tradicional de regadiu i un entorn molt sensible del medi natural | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 92999 | Pintura mural dels locals d'assaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-dels-locals-dassaig | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Mural als Locals d'assaig municipals que representa un concert que reivindica la música en directe. Al lateral es pot veure la silueta d'una multitud de gent, que és el públic del concert. A la part dreta s'hi ha pintat un escenari amb músics en directe.</p> | 08180-172 | A la façana dels Locals d’assaig municipals (Carrer Jaume I, 77) | <p>El 30 de març de 2019, amb motiu de l'acte d'homenatge a David Martínez, de l'Associació Musical Kanyapollet, es va pintar la façana amb un mural. L'autor és en Manolito Rastamán i Barri.</p> | 41.4914999,2.1619479 | 430045 | 4593660 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Manolito Rastamán i Barri | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59388 | Romanç de l'assassinat de l'alcalde Josep Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanc-de-lassassinat-de-lalcalde-josep-clot | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa. Pàg.195-202.</p> | XIX | <p>Romanç popular que recorda els fets ocorreguts a Ripollet relacionats amb l'assassinat de l'alcalde Josep Cot: Vivan los mozos de escuadra/ terror que son de bandidos/ mueran los malos malvados/ que nos tienen aterrados....</p> | 08180-157 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En Josep Cot i Puig fou elegit alcalde de Ripollet el 19 de maig de 1857 i assassinat el 1858, donant lloc a una de les històries populars de les quals es guarda memòria a Ripollet. Històricament als llibres d'actes conservats a l'Ajuntament de Ripollet es dóna constància de la notícia de l'assassinat produïda a tocar del carrer Calvari el 3 de setembre del 1858 per arma de foc, i del procés judicial dut a terme contra Francesc Font, àlies el Negre; Josep Gorch; Pau Bigas, àlies el Pau del Simón; Joan Amigó, alies el Joan del Papiol; Agustí i Jaume Bordas de Montcada; i Pere Bordas, també de Montcada. La sentència judicial va finalitzar amb l'execució amb el sistema del garrot vil de Francesc Vilaró, duta a terme el 29 d'octubre de 1858 a Ripollet, a un patíbul aixecat a una zona anomenada el Massot, i la condemna a cadena perpètua de Joan Bordas.</p> | 41.4919900,2.1513000 | 429156 | 4593723 | 1858 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93057 | Pintura mural per la setmana de la gent gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-per-la-setmana-de-la-gent-gran | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>L’Esplai la Gresca i la Creu Roja van celebrar l’any 2021 la primera edició de la Setmana de la Gent Gran al barri del Pont Vell i Tiana. Una iniciativa que busca donar veu i visibilitzar la gent gran, oferir espais de retrobament un cop aixecades les limitacions de la pandèmia i, anant més enllà, donar a conèixer els serveis disponibles i combatre la soledat. <br /> La tarda de l’1 d’octubre, en celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, i com a culminació de la setmana, es va realitzar al Parc Massot un mural commemoratiu amb la participació de grups de joves de La Gresca i gent gran del barri del Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons. El mural va acompanyat de la frase “Som un barri ple de grans persones”. </p> | 08180-185 | Al Parc Massot | <p>Realitzat a l'octubre de 2021</p> | 41.4926378,2.1502224 | 429067 | 4593796 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Berta Artigal | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59280 | Casa del C/ Bonavista, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bonavista-7 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 24.</p> | XX | <p>Casa adossada de maó arrebossat, d'una planta amb carener paral·lel a la façana i teula àrab. S'obre amb una entrada situada a la dreta i una finestra al seu costat. La façana mostra una decoració esgrafiada amb sòcol, les obertures emmarcades amb línies florals, i flors i petits escuts esculpides a les llindes. Un frontis dessota el ràfec està adornat amb esgrafiats florals que emmarquen dos respiralls.</p> | 08180-40 | Barri del Pont Vell (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell – Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els nens, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4928600,2.1499500 | 429044 | 4593820 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una de les últimes cases d'estiueig que es conserven al barri, que es van construir en aquesta zona prop de l'estació de trens a principis del XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59398 | Garatge d'en Fatjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-den-fatjo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 116.</p> | XX | <p>Edifici adossat entre mitgeres, de planta rectangular. Aquesta construcció de maó, arrebossada i pintada, destaca principalment per la presència d'un coronament format per una cornisa motllurada que combina línies rectes amb un remat central de caire circular. Aquest edifici es troba dins d'una arquitectura que podríem qualificar de funcional o servei.</p> | 08180-167 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Domingo Fatjo i Vallès, propietari de la Finca de Can Fatjó del Molí, va encarregar a l'arquitecte municipal de Ripollet, Joan Baptista Serra, la construcció de dos edificis de planta baixa destinats a taller de reparació i garatge d'automòbils.</p> | 41.4928800,2.1489000 | 428957 | 4593823 | 1925 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joan Baptista Serra | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 59275 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-1 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.84-85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 81, 89, 157. OLLER, T 'Topografia i toponímia de Ripollet segons un estudi de l'any 1932', Revista de Ripollet, núm. 8, abril, 1988. p. 9. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al cos principal s'hi adossa un altre més petit cobert amb teulada inclinada. Edificada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars ben escairats. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és simètrica, i s'obre a la planta baixa amb un portal coronat per un arc de mig punt amb marc arrebossat. A banda i banda del portal s'obren finestres rectangulars a cada banda, substituint les finestres antigues d'arc rodó de maó. El primer pis s'obre amb tres finestres rectangulars amb marcs de pedra motllurada, la central amb ampit. A les golfes es troba un conjunt de tres finestres d'arc de mig punt de maó, la central més alta i ampla, i dues finestres més petites amb arcs escarsers a cada banda. La coberta té ràfecs amb dentellons decoratius. Un rellotge de sol inacabat ocupa l'espai entre les finestres del primer pis. Les façanes laterals amb finestres més petites de distribució irregular. A l'interior es destaca l'escala central de dos trams per planta, els paviments, les fusteries de les finestres, les portes, els sostres, l'escala i les golfes originals. A les golfes es troba la data 1787 inscrita amb un dit a una de les rajoles del terra. L'antic celler té una volta de canó. Un petit jardí ocupa la façana sud amb mur de tancament i una segona entrada a la casa. A darrera es troba el pou i una pedra que marcava el límit del territori de la finca inscrita 'J G (Joan Gallarda) / Terreno acotado'.</p> | 08180-35 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La primera referència escrita d'aquest Mas és del segle XIV però la seva existència és anterior tot i no està datada. El primer nom amb que apareix és Mas Font. Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La font i el safareig de Can Mas s'ubicava a l'altre banda del carrer, cap al riu Ripoll. Desapareguda fa uns anys, actualment està en projecte de reconstrucció.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 1787 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Representa un dels dos exemples locals de la típica masia catalana de l'edat moderna, més evolucionada que la masia medieval. Can Mas se situava en la cruïlla d'antics camins que comunicaven tota la comarca. La casa conserva una col·lecció d'eines emprades en el cultiu dels terrenys de la masia. El cup ha desaparegut però es conserva el pou al jardí. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 59384 | Placa de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-can-mas | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Placa publicitària encastada en l'angle sud-oest de la casa de Can Mas, a l'alçada del primer pis, on es pot llegir: 'ENSANCHE DE RIPOLLET -CAN MAS- VENTA DE SOLARES SIN GRAVAMEN AL ALCANCE DE TODOS Informe y venta: en Barcelona CALLE TRAFALGAR Nº 56, 1º2ª Y AQUÍ LOS DIAS FESTIVOS'. Es tracta d'una placa rectangular de ciment pòrtland que destaca sobre el parament de pedra irregular en que és construïda la casa. No compta amb elements pictòrics ni decoratius. La inscripció es feta amb lletra capital majúscula, a excepció de la cinquena línia.</p> | 08180-153 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa molts anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La placa orna la paret de ponent de la casa. Cronològicament pot ser ubicada a començaments del segle XX, en el context de la parcel·lació i venda dels terrenys que envoltaven la casa de Can Mas.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59375 | El Poll Foll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poll-foll | XX | <p>El Poll Foll va ser construït per l'artista Ramon Aumedes, al taller Sarandaca l'any 1999, a partir de la idea i el disseny de Diables de Ripollet. És una peça singular del bestiari festiu i popular que pesa 50 quilos i fa dotze pams de llargada, vuitanta i mig d'amplada i dotze i mig d'alçada. Està fet amb fibra de vidre i cal considerar-la com a bèstia de foc ja que disposa de cinc punts quàdruples, la qual cosa li permet disparar vint sortidors de foc a la vegada. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet que vulguin o puguin acudir a les actuacions que tenen durant l'any. El Poll Foll necessita un mínim de persones que varia segons la duració del recorregut i la quantitat de pirotècnia que s'hagi d'encendre. Amb 4 portadors (1 dintre i 3 controlant a l'exterior) és suficient, un portador de pirotècnia que controla la quantitat de material per tal de no fer curt i tants músics com es pugui per donar el màxim d'alegria a l'actuació. Naturalment que un d'aquests components ha de ser el conductor d'un dels dos cotxes que tenen preparats per arrossegar el remolc fet a mida pel Poll Foll.</p> | 08180-144 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va presentar per primera vegada a la Festa Major de Ripollet l'agost de 1999 i va rebre el bateig de foc a les Festes de la Tardor del mateix any. S'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, per Carnaval, per la Festa Major i a les Festes de la Tardor. A la Festa Major de 2001el Poll Foll va ser l'amfitrió de la I Mostra de Bestiari Festiu i Popular a Ripollet.</p> | 41.4939000,2.1498100 | 429034 | 4593936 | 1999 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Ramon Aumedes | El Poll Foll s'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, pel Carnaval, per la Festa Major i per les Festes de Tardor. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet. http://www.diablesderipollet.com/ | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 59353 | Monument a Emma Maleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emma-maleras | XXI | <p>Una placa rectangular, realitzada en acer corten per la brigada municipal i l´empresa local Caldererías Delgado, que té la forma d'un faristol que fa un pla inclinat amb una secció vertical i un peu horitzontal. La part inclinada està inscrita: Ajuntament de Ripollet a Emma Maleras nascuda a Ripollet en aquesta plaça l'any 1919. Ballarina i creadora del mètode per aprendre a tocar castanyoles, reconegut internacionalment. 29 de Setembre de 1996. Dessota el text es veu una castanyola en relleu amb dos forats per on passa el fil ferro que la lliga.</p> | 08180-122 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>El CIP Molí d'en Rata ha dedicat un espai a Maleras. Allà conserva les castanyoles de l'artista, així com una col·lecció de castanyoles d'arreu del món donades per ella a la vila de Ripollet.</p> | 41.4943200,2.1499400 | 429045 | 4593982 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererías Delgado | El monument es troba mal col·locat al costat de l'entrada de la passarel·la. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93056 | Pintura mural a Federico García Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-a-federico-garcia-lorca | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>Es tracta d’un mural dedicat a Lorca, pintat a la façana principal del Casal d’Avis, en una acció emmarcada dins l’EnLorca’t de l’any 2021. S’hi mostra un retrat de Lorca, acompanyat de la frase “Lo que més me importa es vivir”. </p> | 08180-184 | A la façana del Casal d’Avis (Carrer Calvari, 90) | <p>Els promotors van ser FAGC Ripollet, Col·lectiu Popular l’Aresta, Proud LGTBI Ripollet, veïns i veïnes, Casal d’Avis, AV Sant Andreu i AV Can Fargas. Es va realitzar el setembre del 2021.</p> | 41.4950192,2.1595857 | 429851 | 4594052 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Zurik | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93053 | Pintura mural de l'escola popular Rizal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lescola-popular-rizal | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>En el mural s’hi representa un grups d’adults i infants subjectant un cartell amb la inscripció “Escola popular Rizal”, i un altre amb la inscripció “PAH” </p> | 08180-181 | Davant de la seu de la PAH (Passatge Monturiol) | <p>L’Escola Popular Rizal, al costat de la seu de la PAH Ripollet-Cerdanyola, ofereix un acompanyament acadèmic i educatiu als infants de famílies vulnerables. Per celebrar el final del curs 2019, l’Escola va organitzar una festa destinada als més petits, en la què l’artista Mar Piella va pintar un mural segons les idees que aportaven els infants. </p> | 41.4951426,2.1626279 | 430105 | 4594063 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Mar Piella | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59340 | Palmera al carrer Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-al-carrer-balmes | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Dues palmeres (Phoenix canariensis) situades a una illeta entre el carrer Balmes i el carrer Maragall.</p> | 08180-109 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquest exemplar de palmera prové del jardí de la casa anomenada ca l'Atmetllera situada al carrer Calvari, que era la casa on va viure el pintor Andreu Solà. Vers l'any 1969, amb motiu de les obres de l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (l'antiga biblioteca), la casa l'Atmetllera i el seu jardí van desaparèixer, excepte la palmera que va ser cedida a l'Ajuntament per replantar-la de nou.</p> | 41.4952000,2.1563700 | 429583 | 4594075 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Les palmeres del gènere Phoénix plantades davant les cases del camp han estat associades com a símbol d'hospitalitat; una palmera indicava que el viatger podia aturar-se, dues palmeres, que a més d'aigua també rebria aliment, i tres palmeres, que a més hi podria passar la nit. Avui cultivades com a arbre ornamental a les proximitats de les masies o als jardins, parcs i passeigs dels nuclis urbans. La palmera de dàtils ( Phoénix dactilífera) és autòctona d'Aràbia, a l'Egipte, a Tunísia i al Sàhara. La palmera de Canàries ( Phoénix carariénsis) similar a la palmera de dàtils però avui cultivada com a arbre ornamental. Els seus dàtils, a diferència de la palmera de dàtils, manca de bon sabor. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93174 | Monument LGBTQ+ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-lgbtq | XXI | Alguns cargols oxidats i manca de neteja. | <p>Faristol de ferro pintat en un costat, amb una placa de metacrilat impresa en color blanc fixada amb cargols amb tapa. Al costat dret hi apareix una bandera del col·lectiu LGTBI+, al costat esquerre i central, una llegenda amb el reconeixement de la lluita del col·lectiu.</p> | 08180-191 | Parc del Riu Ripoll | <p>Es tracta del primer monument d'Espanya dedicat als activistes LGTBI. ERs va inaugurar el 22 de juliol de 2017.</p> | 41.4952898,2.1526985 | 429277 | 4594088 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93174-alella2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93173 | Monument a les víctimes de les riuades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-les-riuades | XX | Amb brutícia i una mica oxidat | <p>Dos faristols de ferro oxidat unides pel seu marge, cadascun amb una planxa d’acer corten amb un text imprès en negre. Les inscripcions que tenen fan referència a les riuades de 1962 i són un homenatge a les víctimes que van provocar.</p> | 08180-190 | Placeta entre el c. Balmes i el c. Maragall | 41.4953020,2.1563755 | 429584 | 4594086 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93173-alella0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-12-07 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59344 | Monument 'La Llevantada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-llevantada | XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo, s'observen grafits a la placa i sobre el ferro. | <p>'La Llevantada', és una escultura de ferro rovellat dedicada als veïns i veïnes de Ripollet víctimes de les riuades de l'any 1962. El monument és obra de Ferran Capdevila. L'escultura representa els nivells de l'aigua, la seva força, els vendavals i les inclemències del temps. La forma d'arc simbolitza la mà estesa cap al poble de Ripollet.</p> | 08180-113 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de veïns que van viure les riuades de 1962, entre ells es trobava Maria Teresa Giménez, que llavors tenia 13 anys i va perdre els seus dos germans en aquesta tragèdia.</p> | 41.4953300,2.1523600 | 429248 | 4594093 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93001 | Pintura mural 'Estima els animals' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-estima-els-animals | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>Un gat, dos gossos (un llebrer i un gos mestís) i una fura, amb el missatge “Estima els animals. Adopta'ls”. </p> <p><br /> Es tracta d'un mural que vol conscienciar la ciutadania, ubicat en un lloc simbòlic, envoltat de natura, on hi ha colònies de gats i per on passegen diàriament moltes persones amb els seus gossos. També és destacable el fet que hi aparegui un gat, un gos i una fura, donat que són els tres animals domèstics que la legislació catalana obliga a xipar i censar, tal com es recull a l'Ordenança reguladora de protecció, tinença i venda d'animals a Ripollet, aprovada al Ple el mes de febrer del 2019.</p> | 08180-174 | A les escales del pont per vianants | <p>L'il·lustrador i muralista cordovès Sake Ink, conegut per la seva lluita contra el maltractament animal, és l'autor del mural animalista que es pot veure al mur de la passarel·la de vianants. El mural, realitzat de forma altruista, forma part de la campanya 'Adopta', impulsada per l'artista andalús.</p> | 41.4953581,2.1518119 | 429202 | 4594096 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Sake In | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59296 | Col·lecció de mapes del Departament d'Urbanisme i Obres Particulars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mapes-del-departament-durbanisme-i-obres-particulars | XX | Cal ordenar i arxivar els documents. | <p>El Departament d'Urbanisme i Obres Particulars de l'ajuntament té una col·lecció de quatre mapes de l'àrea del municipi de Ripollet que pertanyen a l'època franquista, quan el municipi va patir la transformació d'un poble de caràcter bàsicament rural a un altre de caràcter industrial. Plano del término de Ripollet, octubre 1956, 1:10.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Un gran plànol de més d'un metre de diàmetre amb les propostes per l'ordenança urbana del municipi del seu dia. Plano General de Ripollet. Ripollet 1957. 1:2.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de ordenanza urbana de Barcelona y su zona de influencia. Termino Municipal de Ripollet. Plan parcial Nº4 de Ripollet, Plano Nº 5 Plan de Ordenación, Enero 1964. 1:5.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de Ripollet'. Sense data (probablement la dècada dels seixanta), 1: 5.000. Destaca la presència dels molins (oest a est) Molino Atmeller, d'en Xec, Masachs, de'¡en Coll (Font) i la Granja Militar, seguint la línia de la Sèquia Monar. A l'arxiu es troben també documents cadastrals des del 1944.</p> | 08180-56 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4953600,2.1552700 | 429491 | 4594093 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93050 | Pintura mural LGTBI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-lgtbi | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Les imatges que el configuren aquest mural de 42 metres lineals es basen en fotografies de diferents moments històrics de la lluita LGTBI, tant a nivell internacional com nacional i local. Així, trobem des d'imatges sobre els fets de Stonewall a Nova York l'any 1969; passant per la primera manifestació LGTBI a Espanya; fins a la gran manifestació descentralitzada del Dia de l'Alliberament LGTBI, que va tenir lloc a Ripollet l'any 2016 i on van participar, entre d'altres col·lectius, membres del grup d'activistes britànics Lesbians and Gays Support the Miners (LGSM) dirigit per Matthew Warchus. </p> | 08180-178 | A les parets de la base de la passarel·la de vianants que travessa el vial del Ripollet, al Parc del Riu Ripoll. | <p>L’Ajuntament va anunciar l’inici d’un nou mural al municipi amb motiu del Dia Internacional per la Visibilitat Bisexual del 2020.</p> | 41.4955630,2.1520472 | 429223 | 4594118 | 2020 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Manolito Rastamán i Barri | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59253 | Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muc | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 60-1</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta rectangular construïda en maó arrebossat, maó vist pintat al pis, i coberta plana. Es tracta d'una façana simètrica de tres cossos allargada a mà dreta amb l'obertura per a l'entrada de vehicles. Planta i pilastres laterals estucats amb juntes inscrites, i un frontis adornat amb motllures geomètriques que emmarquen sis respiralls, rematat amb una balustrada de tres trams coronada per quatre esferes. Al primer pis, tres finestres amb marcs estucats i balcons amb baranes treballades en ferro forjat. Una planta soterrani consta d'una única sala que dóna al jardí. En el jardí es conserva el pou i l'antic safareig de rentar.</p> | 08180-13 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A Cal Muç han viscut cinc generacions de la família Dausà, una saga de constructors iniciada per Muç Dausà Estapé i Mariona Roviralta Mauri, casats al tercer terç del segle XIX i que tingueren 3 fills i cinc filles. D'aquest matrimoni es conserven dos retrats a l'oli que encara pengen d'una paret de la casa. El propi Muç Dausà, constructor d'ofici, va aixecar la casa. Tant ell com els seus tres fills (Joan, Josep i Muçet) van participar en la construcció d'infraestructures locals tan importants com el cementiri, les primeres escoles públiques (actual escola Anselm Clavé), o el campanar actual de l'església. Cal destacar que en Muç pare sempre fou analfabet, però amb la seva tenacitat va aconseguir un important patrimoni que passà en herència a l'hereu Muçet. En Josep i en Joan van formar una societat i mentre un era el cap dels manobres que aixecaven la fàbrica Uralita, l'altre projectava torres d'estiueig o vivendes. Tots dos germans van ser capturats i afusellats per milícies descontrolades durant l'etapa de la Guerra Civil. Un dels fills d'en Joan, Albert Dausà, fou més tard batlle de Ripollet, entre 1966 i 1979. La casa continua, en bon estat, en mans de la família Dausà.</p> | 41.4955900,2.1583800 | 429751 | 4594116 | 1882 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Muç | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 59370 | Font Homenatge a Joan Maragall / Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-homenatge-a-joan-maragall-monument-a-joan-maragall | <p>SEGURA, C, FARRÉ, E i CAMPS, E (2001) Les places de Gràcia. Taller d'Història de Gràcia, Barcelona. p. 104.</p> | XXI | No funciona. | <p>El monument consta d'una columna prima de bronze de 2 x 0,60 metres. La font està envoltada per un cèrcol amb un fragment de 'Les muntanyes', de Joan Maragall: A L'HORA QUE EL SOL SE PON, / BEVENT AL RAIG DE LA FONT, / HE ASSABORIT ELS SECRETS / DE LA TERRA MISTERIOSA.</p> | 08180-139 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La font era una de les 38 que s'havien de distribuir pels deu districtes de Barcelona i a les poblacions dels rodals que conformaven l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, segons un acord d'aquesta institució pres el 24 de gener de 1985. Se'n van instal·lar quatre a Barcelona: al Parc de la Ciutadella, al passeig de Colom, al parc de l'Espanya Industrial i al carrer del Torrent de l'Olla, tocant a la plaça de Lesseps. Cadascuna tenia un cost de mig milió de pessetes. La desaparició de la Corporació Metropolitana en el 1987, va interrompre la futura instal·lació de bona part d'aquests elements urbans.</p> | 41.4956300,2.1670700 | 430476 | 4594114 | 1985 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59370-foto-08180-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59370-foto-08180-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Corberó, Xavier | La font s'inscriu dins l'etapa més minimalista de l'escultor Xavier Corberó. En aquesta proposta, l'autor juga amb el contrast entre un material sòlid ( el bronze) , i un material líquid (l'aigua), que brolla permanentment des de la part superior de la font i descendeix a través de les arestes de la columna, afavorint la seva oxidació. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92996 | Pintura mural de l'Any Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lany-clave | XXI | <p>Fer arribar la cultura a les classes populars és el motiu principal del mural dedicat a Josep Anselm Clavé, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. L'esperit del seu llegat és molt present a la història del municipi i també a la pròpia ciutat, on té dedicat un parc, un carrer i una escola.</p> | 08180-169 | Al Parc de l’Anselm Clavé, Carrer de Montcada, 32 | <p>L'any 2017, amb motiu de la celebració de l'Any Clavé a Ripollet, i el 140 aniversari de la Societat Coral 'El Vallès', es va restaurar el monument instal·lat l'any 1977 i es va millorar l'estètica del parc d'Anselm Clavé. Aquesta obra compta amb la frase de Clavé: 'Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços'.</p> | 41.4956965,2.1601795 | 429901 | 4594127 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-04-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 59362 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-5 | XX | <p>Monument monolític de pedra de dos metres d'alçada, dedicat a Anselm Clavé, dissenyat per Josep Maria Brull i picat per Josep Garríga. A la part oest del monument trobem la cara, en relleu i en bronze, d'Anselm Clavé, sobre una inscripció: 'LA SOCIETAT CORAL 'EL VALLÈS' EN EL SEU CENTENARI - A - J. A. CLAVÈ / 1877-1977', i l'escut de la vila.</p> | 08180-131 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Introdueix el moviment coral a Catalunya i la resta d'Espanya. Impulsor del moviment associatiu, el qual va més enllà del món estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la cultura a la societat catalana. La societat coral 'El Vallès' va ser fundada en el 1877 i Jeroni Monteys en va ser el seu primer director.</p> | 41.4958200,2.1601400 | 429898 | 4594141 | 1977 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Maria | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59291 | Fons Associació Amics del Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-associacio-amics-del-teatre | <p>TORRES, JUDITH (2001) . Recerca de la història d'Amics del Teatre.</p> | XX-XXI | <p>La col·lecció de l'entitat Amics del Teatre està formada per fotografies, enregistraments audiovisuals, premis, textos de teatre, cartells i vestuari relacionat amb l'activitat d'aquesta associació: Col·lecció de programes de gairebé totes les obres representades des del 3 d'agost de 1952. Enregistrament de la majoria d'obres representades des de principis dels anys 90. Exemplars de totes les obres representades. Col·lecció de fotografies de l'entitat. Algunes dels anys 20 i després ja a partir dels anys 50 i fins l'actualitat. Trofeigs aconseguits en concursos de teatre amateur. Vestuari divers. Estatuts fundacionals</p> | 08180-51 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els orígens de l'activitat d'aquesta entitat es remunten al 1900 aproximadament. A principis del segle XX, una colla de joves de la vila de Ripollet, vinculats a la Parròquia, van agrupar-se amb la idea de fer teatre. Van muntar de manera molt rudimentària un petit escenari amb quatre cadires al voltant en un local de l'actual plaça Onze de Setembre. Poc a poc s'hi van aplegar més persones i el local es va fer petit. Llavors van trobar-ne un altre de més gran, La Llana, on avui trobem una zona edificada davant l'Ajuntament vell. La consolidació d'aquest grup va representar un punt d'inflexió en la vida de Ripollet ja que es van convertir en l'eix de la vida social del poble. Dins del grup van sorgir nous interessos i arran d'això es van crear altres seccions: una d'excursionisme, el grup de tennis taula, un conjunt de ballet i fins i tot un bar. D'aquesta manera es va formar el grup de teatre de la Juventud Católica. Al 1925 el grup es trasllada a un edifici de nova construcció, l'actual Centre Parroquial, aixecat en uns terrenys cedits per Josep Gassó i Vidal, tot i la idea no va ser ben vista per tothom. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una bomba va destruir part de l'edifici però la secció de teatre no va voler deixar la seva activitat. Va seguir assajant i representant les seves obres al Cine Aliança (conegut també com Cine Coliseu). Justament la posada en escena d'una obra teatral va desencadenar la reconstrucció del Centre Parroquial. Després de la guerra civil passaria a ser el Centro de la Juventud Católica de Ripollet, centre que ja existia en moltes comunitats veïnes. El nou centre es va inaugurar al desembre de 1951 i des de 1952 s'ha fet teatre de manera regular i fins a l'actualitat. La secció de Teatre apareix als programes amb el nom d'Amics del Teatre ja l'any 1967. Actualment el quadre representa tres obres a l'any a banda de col·laboracions puntuals com la que es fa pel Dia de la Dona Treballadora o la participació en el programa de la Festa Major amb el Taller de Maquillatge. El grup està format per una cinquantena d'actors i actrius de totes les edats i ha rebut diversos premis i guardons.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59291-foto-08180-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | E.Vilalta | La col·lecció està molt relacionada amb la del Centre Parroquial, ja que Amics del Teatre és una secció de la primera. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 59310 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-sabadell | XVI-XVIII | <p>A l'Arxiu Històric de Sabadell es conserven series documentals pertanyent a l'administració de Ripollet: Fons de l'administració reial i senyorial, 1347-1795: Fons de la cort del batlle de Ripollet, 1552-1773. Fons general del batlle de la parròquia i terme de Sant Esteve de Ripollet. El fons és integrat per llibres de cort (1552-1773) i 110 processos judicials (1583-1773) amb notable llacunes. També conté 6 lletres 1607-1694. Arxiu Notarial: Notaries foraries 1441-1908. Arxiu 31. Joan Ametller i Corderes, prevere i rector i notari de l'església parroquial. Plec de documentació divers. 1643 gener 4. Carp / E 447/34, Tres pergamins Arxiu 46. 240, 570,657</p> | 08180-79 | Nucli urbà de Sabadell (08202) | <p>L'origen de l'actual Arxiu Històric de Sabadell és el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila: així s'anomenà la primera forma d'organització col·lectiva a través de la constitució d'uns òrgans de govern propis. Els primers fons es referien a la constitució d'aquests òrgans de govern municipals. Paral·lelament, s'hi afegí la documentació generada per les activitats pròpies del Comú: les actes del Consell de la vila i els comptes del clavariat. El 1621, el Consell adquirí la notaria feudal i, amb ella, s'incorporaren al Comú dos fons documentals molt rics: el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn. El Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 2004 aprovà definitivament la constitució i els estatuts de l'organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell, que integra al mateix temps les organitzacions de l'organisme Autònom de Museus Municipals i l'Organisme Autònom Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 59311 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de Ripollet. Entre les més rellevants destaca el Cartulari del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El Cartulari conté la còpia de 1260 documents relatius al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el més antic és de l'any 904 i el més modern del 1246.</p> | 08180-80 | Nucli urbà de Barcelona | <p>L'Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l'any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l'Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l'administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l'ingrés dels registres i dels pergamins a l'Arxiu.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 59359 | Fons de l'Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-cerdanyola-del-valles | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Cerdanyola té un àmbit cronològic des dels segles XIX al segle XX i disposa d' uns 1052 metres lineals de documents. Destaquem del fons arxivistic: - El fons de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès- Ripollet- Montcada i Reixac, documents de la dècada dels 1960 fins a l'actualitat. - Col·lecció fotogràfica amb imatges des de 1880, fins a mitjans de la dècada de 1960. La col·lecció està formada per 2,505 imatges cedides, inicialment per l'Editorial Enfadós i l'edició del volum 'Abans Cerdanyola del Vallès'. Entre els anys 25 i 50 tenen relació amb el municipi de Ripollet, tant pel que fa a personatges com pel que fa al territori. - Col·lecció de fotografies Gabriel Escursell, formada per una sèrie de fotografies de la riuada del 1962 a Ripollet. Aquesta col·lecció forma part de l'arxiu fotogràfic que el fotògraf cerdanyolenc, Gabriel Escursell, va donar a l'Ajuntament de Cerdanyola</p> | 08180-128 | Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès (08290) | <p>Els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac es van mancomunar en la dècada dels anys seixanta. Les finalitats inicials d'aquesta Mancomunitat eren el sosteniment del quarter de la Guàrdia Civil i l'Assemblea de la Creu Roja, els serveis d'enllumenat públic, la pavimentació i regulació del trànsit en vies comunes i els passos subterranis, així d'altres serveis que es considerin d'àmbit comunal. La gestió de la Mancomunitat era rotatòria entre els diferents ajuntaments que la componien, per aquest motiu, trobem a l'Arxiu Municipal de Cerdanyola, fons documentals de Ripollet.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'Arxiu Municipal és un servei especialitzat per gestionar, tractar, conservar i difondre la documentació que produeix l'ajuntament de Cerdanyola. També vetlla per la recuperació del patrimoni documental que no produeix directament l'ajuntament però resta vinculat al municipi per raons socials, econòmiques i culturals. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 59391 | Fons documental de l´Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-2 | XVI-XIX | <p>L´arxiu diocesà de Barcelona concentra bona part dels llibres de visites pastorals que els delegats del Bisbe de Barcelona efectuaven periòdicament a les parròquies depenent del Bisbat. Directament relacionat amb Ripollet es conserva: - Relació de documents de parròquies, Carpeta 5, Nº 590. - 129 epígrafs divers pertanyent a l'administració eclesiàstica i econòmica de les l'església del terme de Ripollet. El més antic és de l'any 1689, n'hi ha dos més del 1784 i 1799, i els altres són a partir del 1819, i continuen fins al 1992. - Inventari de l'arxiu parroquial' (2 folis) del 1933. També es conserva de la sèrie Gratiarum, que fa referència a les llicències d´obra donades bel Bisbat a parròquies i particulars per la realització d´obres de remodelació els següents llibres: - Gratiarum-1663. - pressupostos per les obres de l'església i de la casa rectoral del 1857 i 1881</p> | 08180-160 | Barcelona (08001 Barcelona) | <p>L´origen dels fons de l´Arxiu Episcopal de Barcelona es troba en la relació existent entre el Bisbat de Barcelona i les parròquies depenent d´aquest. Periòdicament els Bisbes i els delegats episcopals efectuaven visites a les parròquies comprovant l´estat físic d´aquestes, així com els costums i el correcte compliment de la litúrgia establerta. La crònica d´aquestes visites quedava reflectida en els Llibres de visites parroquials.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 59318 | Casa del C/ Calvari, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-46 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada entre mitgeres de planta rectangular. Construïda en mur de parament irregular format per còdols amb petites pedres pintada amb cal, un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab. Planta baixa i pis, l'entrada en arc escarser de pedra a la banda esquerra de la façana, coronada per una finestra definida amb maons.</p> | 08180-87 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen de l'edifici del carrer Calvari, 46, cal cercar-lo en al canvi del segle XVIII-XIX. La tipologia constructiva mostra una arquitectura rural típica de les cases pageses d'aquest període. El carrer Calvari seguia el traçat de l'antic camí del Mas Rampinyo, però la construcció de la nova carretera de Sabadell a Barcelona l'any 1852 va convertir el carrer en una via urbana interior.</p> | 41.4961400,2.1575500 | 429682 | 4594178 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, dins un tipus d'arquitectura modesta de gran interès històric. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59252 | La Valenciana, cal Matxamarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-valenciana-cal-matxamarro | <p>FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. SÀNCHEZ, P i SERRANO, J 'Més enllà del riu: la frontera', Revista de Ripollet, febrer, núm. 2, any 1, 1988, p. 58-59.</p> | XIX-XX | <p>Casa adossada de planta rectangular, construïda amb pedra arrebossada i decorada amb estucs amb juntes falses i una coberta de doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre a la planta baixa amb dues finestres inferiors i al primer pis amb un balcó protegit per unes contrafinestres de fusta, que resta emmarcat en un fals arc de diafragma ornamental que decora la façana del primer pis. La porta del balcó compta a banda i banda amb la decoració de dues columnes de fusta estriades amb base i capitell d'imitació jònica. El balcó es troba suportat per quatre mènsules ocupant tota la façana, la superfície inferior enriquida amb una decoració en guix, sota un arc estucat sec amb falses dovelles que passa per sobre la finestra. Sobre la façana projecta un ràfec pronunciat suportat per permòdols i mènsules als extrems, i dos pedestals amb gerros decoratius com a coronament del voladís</p> | 08180-12 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El senyor Escursell, un carnisser conegut com a Matxamarro, va muntar un local comercial a la planta baixa, dotant la façana d'una vistosa decoració per atreure l'atenció dels estiuejants. Les modificacions són fruit d'una profunda reforma practicada a una antiga casa a principis del segle XX per la família Escursell. La casa original deuria datar-se un o dos segles enrere, i deuria tenir la tipologia rural (planta baixa i pis, amb façana de còdols encallada) de les cases originàries d'aquest carrer. Després de carnisseria, dels anys 40 als 70 va ser ferreteria propietat de la família Vilalta. L'altre nom amb que es coneix l'edifici, on ara hi ha una botiga de roba, és Ca la Valenciana. El nom ve de l'actual llogatera de la vivenda que és d'origen llevantí. Aquest carrer és l'antiga carretera de Masrampinyo, i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. El carrer Calvari és l'antiga carretera de Masrampinyo i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. Encara hi trobem cases antigues de planta baixa d'un cos. La importància del carrer Calvari va declinar a partir de la construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, una evolució que continuava amb la construcció de cases noves i la conversió de cases existents per a estiuejants a finals del segle XX.</p> | 41.4961600,2.1574400 | 429673 | 4594181 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquesta casa també es coneguda amb el sobrenom de Cal Matxamarro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59241 | Molí d'en Masachs (Molí d'en Ginestar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-masachs-moli-den-ginestar | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.90-91. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA ACCN: 15637. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 113-7. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), p. 11-26.</p> | XVII, XIX | Cal destacar l'estat provisional del soterrani, que es correspon a les estructures primitives de l'edifici en fase de recuperació. | <p>L'espai arquitectònic que es defineix durant el segle XVIII fou el d'una planta molt similar a la que es conserva actualment en el soterrani de l'edifici. Al segle XIX es va construir la planta baixa i primera del molí, que es conserva actualment a la zona central i est. D'aquest edifici destaquen les finestres a la planta superior, característiques dels molins paperers i destinades al pas d'aire per a facilitar que el paper s'assequés, ja que s'estenien els fulls en aquestes plantes superiors. La fàbrica de cartró va estar en funcionament fins el 1979, en què va tancar definitivament. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. [CABALLÉ i VALDENEBRO 2006].</p> | 08180-1 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El molí apareix com a molí del Prat, vinculat a la Sèquia Monar, des del 1302 fins el 1650. S'ha constatat l'existència, l'any 1578, de dos molins: un de draper i un altre de fariner (d'una mola). Entre els anys 1647-1648 es va construir un tercer molí polvorer. A finals del segle XVII el molí fariner i el polvorer deixaran de funcionar, i el molí draper passarà a ser molí paperer. L'any 1739 el molí és comprat per Carles Ginestar. La família Ginestar fou la propietària fins el 1861, any en què Aleix Masachs hereta el molí a partir del testament de Carles Ginestar Pasapera. A partir d'aquest moment, el molí es coneix també com a molí Masachs. En els inicis del segle XX, Miquel Masachs (fill d'Aleix Masachs) adquireix un seguit de finques del voltant del molí per a construir naus i, així ampliar la fàbrica, que passarà a ser de cartró. En el mateix moment en què es va ampliar la fàbrica es va construir la masia de Can Masachs, situada a l'oest del molí i actualment seu de l'ajuntament de Ripollet.[CABALLÉ i VALDENEBRO 2006]</p> | 41.4961800,2.1539000 | 429378 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 59379 | Himne de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-ripollet | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa. Pàg.313-315.</p> | XXI | <p>Himne de la població de Ripollet anomenat Cant a Ripollet, que conté la següent lletra: Amb el nom de la nostra vila unim nostres sentiments fem brollar del cor als llavis Ripollet als quatre vents¡ Terra roja, terra blanca vora el riu que duu el seu nom amb una horta ben gemada i un got de vi per tothom. Ripollet meitat pagesa, i meitat industrial matineja, canta i tresca i té nobles ideals. El treball que a tots honora la virtut que ens fa més bons la cortesia i la joia i un pomell de bons cantors.</p> | 08180-148 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La tardor del 2007, en el decurs d'una trobada de Gegants a Ripollet es va fer manifesta la voluntat d'algunes entitats culturals com la CRAC, o la societat Coral El Vallès, de convertir el Cant a Ripollet de Josep Maria Brull en l'himne oficial de la població. A més de la conversió en l'himne del poble, es va pensar que seria un magnífic tancament de l'any Brull, que s'estava celebrant enguany, i un homenatge a l'artista. Aquest cant havia sortit d'un poema de Josep Maria Brull, del qual no es conserva l'original, però sí una partitura del 1956, musicada per Antoni Oliva Oliva. Aquest cant havia estat interpretat diverses vegades per la Societat Coral del Vallès. Al Ple ordinari del 28 de febrer del 2008 es va fer l'aprovació inicial per manar a la Generalitat l'oficialitat del poema. Poc desprès es va decidir per fer dues versions del mateix himne, una oficial i una versió popular feta amb veus infantils. Finalment el 18 d'abril del 2008 es proclamava l'oficialitat de l'himne. El dia 20 d'abril del mateix any l'himne va ser presentat a la població de forma oficial en una interpretació dels membres de la Societat Coral El Vallès, acompanyats de la soprano Anna Borrego.</p> | 41.4961800,2.1539500 | 429382 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es tracta d'una partitura original per a cor masculí de 4 veus d'Antoni Oliva i Oliva. La lletra és original de Josep Maria Brull. L'any 2007 va ser enregistrada una versió cantada en CD a càrrec de la Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet, amb suport de membres de la Coral 'Belles Arts' de Sabadell i del cor infantil d'alumnes de les escoles de Ripollet i amb músics de l'escola de música, Ripollet Educació. Els arranjaments van anar a càrrec de Toni Santiago i Esteve Costa | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 59325 | Casa del C/ Sant Sebastià, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-2 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | Abandonada. | <p>Casa aïllada de quatre plantes, una al nivell del carrer i tres plantes soterranis que obren cap al nord. Construïda amb maons i posteriorment arrebossada, compta amb coberta practicable (terrassa). L'entrada central flaquejada per finestres decorades amb rajoles i ferro forjat, una cornisa dessota de la qual s'obren tres respiralls rectangulars florals. Una balustrada molt treballada de terrat amb un pannell central amb escut, motius florals, quatre urnes i petites columnes que aguanten arcs metàl·lics. La façana posterior baixa tres plantes i dóna al riu, i té una estructura de columnes i bigues de formigó armat. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una urna.</p> | 08180-94 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962000,2.1478700 | 428874 | 4594193 | 1930 | 08180 | Ripollet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de la construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 59251 | Can Bertran o Can Foyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-o-can-foye | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona. p. 56-7. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XIX | <p>Casa de planta rectangular, edificada amb maó arrebossat i coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Una façana simètrica d'una planta i pis estructurat verticalment en tres cossos, el central més alt que els laterals. Un sòcol arriba a l'altura de l'ampit de les finestres inferiors, tots rectangulars amb decoració de punts de diamant al nivell de les llindes. Tres balcons al primer pis, el central amb barana recta i suportat per mènsules perpendiculars, els laterals semicirculars amb mènsules de disposició diagonal, les cantoneres de les mènsules revestides amb rajoles. Els balustres són de perfil arrodonits. La façana està coronada per tres voladissos amb ràfecs falsos, el central aixecat sobre un escut sense motiu heràldic envoltat per una motllura rectangular de forma conopial. Un pati interior ample amb jardí, llar de foc d'estil oriental i plafó ceràmic que representa la Mare de Deu del Roser.</p> | 08180-11 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El disseny i la construcció corria a càrrec del mestre d'obres Bernat Verdaguer. Construïda com a residència d'estiu per la família Foyé que va estiuejar a Ripollet fins a la Guerra Civil. Un dels fills, en Marià Foyé, va ser un aviador pioner que va impulsar el vol sense motor a Catalunya i va aconseguir el rècord de permanència a l'aire. En aquesta casa també hi va viure , anys després, el mestre Antoni Oliva, autor de la partitura del Cant a Ripollet, himne local. Històricament la importància de la casa s'ha d'entendre dins del context de l'evolució urbana i arquitectònica del carrer Calvari, que va passar de convertir-se en un carrer de cases d'arquitectura popular a un carrer amb cases de caire modernista utilitzades com a cases d'estiueig.</p> | 41.4962300,2.1572100 | 429654 | 4594188 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa també és coneguda amb el nom de Can Foyé, per associació al cognom de la família propietària que estiuejava a la casa fins al 1936. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59273 | Torre de l'Argentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-largentera | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.70-71. MARTOS CALPENA, R 'La Torre de l'Argentera: història d'una destrucció'. Ràdio Ripollet, febrer, núm. 12 any, IV, 1987. p. 5. MOGAS, M (1990-91) Ripollet. Butlletí Informació Municipal: Ripollet.</p> | XX | <p>Torre d'estiueig construïda amb maó arrebossat amb cobertures de teula àrab d'una, dues i quatre vessants i terrassa. El volum de la casa es desenvolupa a partir d'una traça complexa amb cossos de planta, planta i pis i, planta i dos pisos. L'entrada central d'arc de mig punt, finestres d'arc escarser al cos central i d'arc de mig punt a la resta de l'edifici. Destaquen tres dracs de ferro forjat que coronen la façana nord. A la façana posterior es troba un vitrall de plom amb motiu d'un vaixell de vela. L'interior ha perdut gairebé tota la decoració original.</p> | 08180-33 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Una de les darreres torres d'estiueig construïdes a Ripollet, i habitada regularment per la Pepita Sarroca, l'argentera, anomenada així per ser la vídua d'un joier del carrer Pelai de Barcelona, el sr. Àngel Grau. L'Ajuntament va comprar l'immoble després de la mort de la propietària. L'edifici ha tingut diferents usos en els últims anys, parvulari, casal d'avis i actualment Oficina de Treball de la Generalitat. L'interior ha sofert la destrucció de rajoles, de figures i d'altres elements ornamentals, així com la crema de l'arxiu documental de la casa. La rambla de Sant Jordi va sorgir al primer terç del segle XX, on es va construir torres i cases d'estiueig amb jardí, sovint propietat de famílies de Barcelona. Com a prolongació del vell nucli, es transformava en una de les principals artèries de la vila on es van instal·lar serveis importants.</p> | 41.4962700,2.1617900 | 430036 | 4594189 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El disseny original de l'interior de la casa es troba documentat a la Col·lecció Ramon Martos. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59235 | Casa del C/ Verge de Montserrat, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-verge-de-montserrat-72 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera. Ed. Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet, Ripollet.</p> | XX | La casa es troba força degradada i caldria fer unes reparacions. | <p>Una antiga casa d'estiueig d'una planta i coberta de dos vessants amagada per un frontis. Es presenta una façana simètrica amb obertures rectangulars, tres respiralls quadrats a la cambra d'aire i coronada per un frontis de perfil corbat, dividit en tres seccions per motllures verticals que sobresurten del frontis. La façana mostra una decoració esgrafiada de garlandes sobre les obertures i rajoles blanques, verdes i blaves. Un petit jardí tancat per un mur coronat amb rajoles de color blanc i blau i una barana de ferro forjat amb una porta metàl·lica.</p> | 08180-66 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell . Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962800,2.1469100 | 428794 | 4594202 | 1930 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59235-foto-08180-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 59297 | Inscripció a la façana de ca la Tia Jove | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-la-facana-de-ca-la-tia-jove | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.. 55.</p> | XVIII | Resta pendent d'instal·lació | <p>Inscripció d'una pedra incorporada a la façana principal del primer pis: 1791 / FRANCESC ALTIMIRA.</p> | 08180-57 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El nom Francesc Altimira consta en un dels cadastres de l'època, tot i que no es pot saber si correspon al primer propietari. La casa ha estat enderroca i la placa s'ha guardat per ser incorporada al nou edifici.</p> | 41.4963000,2.1570300 | 429639 | 4594196 | 1791 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59297-foto-08180-57-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha estat remorejada i no ha mantingut les seves característiques originàries i la inscripció resta pendent de la seva instal·lació. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 59279 | Monument Víctimes camps concentració nazis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-victimes-camps-concentracio-nazis | <p>MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç, 108, 1987</p> | XXI | <p>Monument als ciutadans de Ripollet morts als camps de concentració nazi. Un bloc rectangular de pedra grisa amb la cara inclinada i una placa amb la inscripció:'Vençuts, pledejarem encara l'embosta de llum que ens has promès, i pels braços cansats la nostra veu caurà damunt la terra com un ocell ferit, com una pluja.'. Faula primera (fragment) Miquel Martí i Pol Ripollet, en memòria dels seus ciutadans morts als camps de concentració. Ripollet, Octubre 2005. Al revers, set petits esglaons amb les inscripcions dels noms de les cinc persones fallides.</p> | 08180-39 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Monument homenatge als cinc ripolletencs que van morir al camp nazi de Mauthausen. Aquests vilatans van ser empresonats en un camp de treball a França i traslladats a Mauthausen el 1940, entre un grup de 392 persones que formaven del primer contingent de republicans que arribaven a aquest camp d'extermini.</p> | 41.4963200,2.1538400 | 429373 | 4594201 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59279-foto-08180-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererias Delgado | L'escultura va ser dissenyada i construïda per la firma ripolletenca Calderería Delgado, empresa especialitzada en la fabricació d'elements no seriats per a l'espai públic. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 59342 | Troana a can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troana-a-can-masachs | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Troana (Ligustrum lucidum) situat davant de la sala de plens de l'Ajuntament.</p> | 08180-111 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Probablement va formar part del jardí de la casa de Can Masachs, de la dècada dels 1920, o de les instal·lacions de l'antic molí paperer molí d'en Ginestar.</p> | 41.4963400,2.1537700 | 429367 | 4594204 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59342-foto-08180-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59342-foto-08180-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | La troana (Ligustrum lucidum) és un arbre de fulles persistents durant tot l'any. Té una escorça llisa i esquerdada, de color gris fosc. Com tots els arbres creix més petit a ciutat. I el fa especialment adequat per als carrers estrets. Els seus fruits en forma de raïm són especialment importants per la fauna ornitològica urbana i silvestre, especialment pels ocells hivernals com el tallarols de casquet. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59343 | Llorer al costat de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-al-costat-de-lajuntament | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Llorer (Laurus nobilis) situat al costat de les oficines de l'ajuntament.</p> | 08180-112 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'arbre es troba ubicat davant de la casa de Can Masachs, l'actual seu de l'ajuntament, al costat del molí d'en Ginestar i probablement plantat a principis del segle XX. La fulla del llorer és coneguda per la seva forta aromatització i s'utilitza com a condiment. El diumenge de rams se'n porten branques a beneir.</p> | 41.4964400,2.1535800 | 429351 | 4594215 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59343-foto-08180-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 59249 | Rajoles ceràmiques de la casa del c/ Calvari, 20-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-ceramiques-de-la-casa-del-c-calvari-20-22 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 52-3.</p> | XVIII | <p>Conjunt de sis rajoles ceràmiques quadrades sense pigmentar aprofitades amb caràcter commemoratiu, que es conserven a la part central de la façana de l'edifici del carrer Calvari, 20-22. Es troben disposades en ordre de 1, 2, 1 i 2 rajoles, creant una composició vertical . Les inscripcions són: IPH / rajoles amb símbols de la Sagrada Família / JOAN FUSTA / 1791.</p> | 08180-9 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Un conjunt de sis rajoles originals de finals del segle XVIII procedents de la casa de Cal Panxa, situada al c/ Calvari, núm. 20. Aquestes rajoles ja eren instal·lades a l'antiga casa i avui incorporades a la façana restaurada. Cal Panxa va ser una casa de tipologia popular del s.XVIII que patí importants reformes a la dècada del 1980.</p> | 41.4964400,2.1566800 | 429610 | 4594212 | 1791 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59249-foto-08180-9-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | També es troba una finestra gòtica incorporada a la mateixa façana, de la casa Cal Mistre, c/ Calvari, 22, amb una fitxa separada. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 59250 | Finestra de la casa del c/ Calvari, 20-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-la-casa-del-c-calvari-20-22 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 54 i 137. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 15, 79.</p> | XVII | <p>Finestra rectangular disposada en sentit vertical que ha estat aprofitada i inserida al segon pis de l'edifici del carrer Calvari, 20-22. Es tracta d'un finestra formada per diferents carreus de pedra quadrangulars que conformen una doble obertura geminada d'estil gòtic flamíger. L'intradós del dintell el formen dos arcs ogivals lobulat recolzats sobre un capitell rectangular sense decoració que es recolza sobre columneta prima.</p> | 08180-10 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La finestra procedeix de l'antiga masia Can Clos Vell; apareix en una fotografia del 1935. MOGAS:(1983 :15]. Can Clos era una de les masies més antigues de Ripollet, ja que la seva construcció podria ser de l'època medieval. Segons fonts orals, els dos arcs de la finestra van ser traslladats per Marc Dulcet Comadrán a la casa Cal Mistre del c/ Calvari 22. De fet, Ezequiel Clos i Fatjó, antic propietari de Can Clos, havia deixat en herència Can Clos Vell als propietaris de Cal Mistre. Durant la segona meitat del segle XX les dues cases - Cal Mistre i Can Clos Vell- foren enderrocades i la finestra es conservà i fou incorporada a l'edifici de pisos actual aixecat al seu lloc.</p> | 41.4964400,2.1566900 | 429611 | 4594212 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | També es troben unes rajoles amb una inscripció commemorativa incorporades a la mateixa façana, de la casa Cal Panxa, c/ Calvari, 20 | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59326 | Casa del C/ Sant Sebastià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-10 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | <p>Casa aïllada d'una planta, coberta de quatre aigües i teula plana d'encaix. Façana simètrica, les llindes de les obertures enriquides amb rajoles de color, i un frontis en tres trams amb un respirall central, i que puja sobre la entrada amb un arc de mig punt. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una bola.</p> | 08180-95 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4964800,2.1474800 | 428842 | 4594224 | 1929 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59326-foto-08180-95-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 59295 | Cal Dr. Figarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dr-figarola | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 50-51 'Dues cares de la façana', Revista de Ripollet, núm. 340, divendres 13 de febrer, 2004</p> | XIX | <p>Casa adossada de tres cossos formada per planta baixa i pis, la coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són rectangulars i emmarcats per uns emmotllats senzills. D'entre totes les obertures destaca la presència de la porta principal d'accés a la vivenda. Es tracta d'una porta adintellada de grans dimensions protegida per una porta de fusta doble de dos batents. La part interior de la porta és de vidrieres per tal de permetre el pas de la llum del carrer. El balcó del cos central té una barana de ferro colat, al seu damunt trobem un medalló en relleu del cap de Cervantes. L'interior de la casa conserva molts dels elements originals, com els enrajolats del terra i els arrimadors, o les pintures d'algun sostre.</p> | 08180-55 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa fou als seus orígens residència d'estiu de dos metges de Barcelona, pare i fill. El primer, Severo Figarola Serret, havia estat el metge de Ripollet a l'ultima dècada del segle XIX. Va morir al 1909 i té un carrer dedicat al municipi. El seu fill, Severo Figarola Pera va ser un reconegut metge i propulsor de les Companyies d'Assistència Sanitèria. A la casa hi van viure posteriorment el Dr. Martínez i el Dr. García. Al 1957 la va comprar l'actual propietari reformant-la i donant-li el seu aspecte actual, tot i que ha sabut conservar la fisonomia pròpia del segle XIX.</p> | 41.4964900,2.1566100 | 429604 | 4594218 | 1910 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El cap de Cervantes, abans de la reforma executada a mitjans de segle, se situava en un coronament superior flanquejat per balustrades. Juntament amb la casa del carrer Anselm Clavé, 22 (fitxa 159) és de les poques que conserva la tipologia de doble porta amb vidrieres interiors molt comuna a les cases de Ripollet. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 59288 | Casa del C/ Calvari, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-15 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 18-19.</p> | XX | <p>Una casa adossada de planta baixa i pis, la coberta de dues aigües amb carener paral·lel a la façana oculta per un frontis. Presenta una façana simètrica de planta baixa i pis, adossada amb pilastres laterals, les obertures a la planta baixa emmarcades amb motllures de pedra. Al pis, s'obren dues finestres balconeres amb petits balcons i llindes amb motllura floral; destaca els dos respiralls també amb motllura decorativa. La façana està coronada per una cornisa dentellada dessota un frontis de tres trams, el central aixecat amb un buit rodó envoltat per una motllura rectangular de forma floral.</p> | 08180-48 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les cases del carrer Calvari es troben lligades a l'existència del carrer. Aquest carrer és en realitat l'antiga carretera de Masrampinyo, i també formava part del nucli antic del poble. La construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, va convertir el carrer en una via de trànsit interior del poble, proclive a la construcció de cases d'estiueig.</p> | 41.4965400,2.1565500 | 429599 | 4594223 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59288-foto-08180-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59288-foto-08180-48-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una casa d'estil estiueig de principis del segle XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 59287 | Can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masachs | <p>BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental). CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 28-29. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XX | <p>Casa familiar convertida en oficines municipals, de planta quadrangular, amb una combinació de diferents espais i nivells que proporciona al conjunt un espai dinàmic d'entrants i sortints. Els murs aixecats de maó arrebossat i coberta inclinada de dos vents de teula àrab i carener perpendicular a les tres façanes. Sota el ràfec de la teulada es troben fileres imbricades de caps de teula àrab en forma de volada de coberta. Coberta amagada darrera de frontons en forma de pinyó, de perfil de motllura amb trams corbats i rectes, les cadenes i el carener coronades per gerros i una esfera. La façana de l'entrada encarada al nord es troba precedida per un pòrtic semicircular amb escala d'accés lateral i balustrada, i sostingut per columnes que aguanten un seguit de permòdols dessota un teuladet. S'obre amb tres portals d'arc de mig punt. La façana principal dóna a l'oest i s'obren una línia de cinc finestres arrodonides al pis amb un balcó a mà esquerra. Una galeria d'estructura ondulant continua adossada a un cos de planta i soterrani a la façana sud, sobre amb una porxada d'arcs de mig punt.</p> | 08180-47 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va construir la masia de Can Masachs en els anys 1920, situada a l'oest de la fàbrica de cartró Molí d'en Masachs. Antigament, els propietaris tenien la seva residència al molí, i la construcció de la nova casa permetia l'ampliació dels espais de la fàbrica. Va ser construïda per Miquel Masachs, fill d'Aleix Masachs el propietari del molí des del 1861, qui va encarregar Eduard Mª Balcells, arquitecte municipal de Cerdanyola, una casa amb l'aspecte propi d'una torre d'estiueig, envoltada de jardins i horts.</p> | 41.4965600,2.1534800 | 429343 | 4594228 | 1920 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Eduard Mª Balcells i Buigas | La casa de can Masachs és l'actual seu de l'Ajuntament i està directament vinculada amb el Molí d'en Masachs ( Molí d'en Ginestar). Plànols a l'Arxiu Històric del Col·legi d'arquitectes de Barcelona: 'Casa de lloguer del Sr. Masachs, Av. de la Creu Roja, s/n; c. Balmes. BALCELLS I BUIGAS, Eduard Maria. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc