Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59245 | Bòbila Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-padro | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.</p> | <p>Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels 'sepulcres de fossa''(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.</p> | 08180-5 | Barri del Pont Vell - Can Tiana (08291) | <p>En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.</p> | 41.4981400,2.1436700 | 428526 | 4594412 | 08180 | Ripollet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 59325 | Casa del C/ Sant Sebastià, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-2 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | Abandonada. | <p>Casa aïllada de quatre plantes, una al nivell del carrer i tres plantes soterranis que obren cap al nord. Construïda amb maons i posteriorment arrebossada, compta amb coberta practicable (terrassa). L'entrada central flaquejada per finestres decorades amb rajoles i ferro forjat, una cornisa dessota de la qual s'obren tres respiralls rectangulars florals. Una balustrada molt treballada de terrat amb un pannell central amb escut, motius florals, quatre urnes i petites columnes que aguanten arcs metàl·lics. La façana posterior baixa tres plantes i dóna al riu, i té una estructura de columnes i bigues de formigó armat. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una urna.</p> | 08180-94 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962000,2.1478700 | 428874 | 4594193 | 1930 | 08180 | Ripollet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de la construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59232 | Monument a l'Atleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-latleta | <p>AA.DD (2007). Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet. AA.DD. (2001). Les pintures murals catalanes, Institut d'Estudis Catalans [1907], Barcelona</p> | XX | <p>Un mosaic d'estil romà, de forma triangular muntat a la paret lateral de l'entrada al Pavelló Municipal d'Esports Joan Creus. Es tracta d'un atleta corrent amb una flama olímpica a la mà esquerra</p> | 08180-63 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor.</p> | 41.5011100,2.1573100 | 429668 | 4594730 | 1970 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59232-foto-08180-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59232-foto-08180-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Maria | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||
| 59233 | Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serra | XVI-XXI | <p>Camí entre Montcada i Reixac i Santa Perpetua en direcció nord-oest, sud-est i segueix la serra que marca els límits entre el municipi de Ripollet i Montcada. El tram del costat nord del Bosc dels Pinetons conserva encara una part del camí natural, mentre que el tram més al sud-est resta asfaltat com a carrer (Camí de la Serra). El camí gira en sentit nord al costat del dipòsit d'aigua i continua cap a Santa Perpetua. Continua entre UTM X:429913 Y:4595632 a UTM X:430675 Y:4594382, i baixa de 112 m d'altitud a 70 m.</p> | 08180-64 | Límit nord-est del municipi, la frontera entre Montcada i Reixac | <p>El camí, d'origen medieval, tenia enllaços amb els camins de la Salut, de Santa Perpetua i del Mas Duran, avui desapareguts.</p> | 41.5066900,2.1601700 | 429912 | 4595347 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El camí és avui el límit entre les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, marcant un important corredor biològic. Actualment el camí de la Serra està integrat a la xarxa de camins de l'Itinerari del Vallès Natural, formant una secció del camí l'Eix de Llevant. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 59235 | Casa del C/ Verge de Montserrat, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-verge-de-montserrat-72 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera. Ed. Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet, Ripollet.</p> | XX | La casa es troba força degradada i caldria fer unes reparacions. | <p>Una antiga casa d'estiueig d'una planta i coberta de dos vessants amagada per un frontis. Es presenta una façana simètrica amb obertures rectangulars, tres respiralls quadrats a la cambra d'aire i coronada per un frontis de perfil corbat, dividit en tres seccions per motllures verticals que sobresurten del frontis. La façana mostra una decoració esgrafiada de garlandes sobre les obertures i rajoles blanques, verdes i blaves. Un petit jardí tancat per un mur coronat amb rajoles de color blanc i blau i una barana de ferro forjat amb una porta metàl·lica.</p> | 08180-66 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell . Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962800,2.1469100 | 428794 | 4594202 | 1930 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59235-foto-08180-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59236 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XIX- XX | <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> | 08180-67 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59237 | CEIP Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-anselm-clave | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.110-111. MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç núm. 108, 1987. pp. 103-05..</p> | XX | <p>Escola pública construïda en diferents fases. La façana principal del carrer Sol presenta una planta baixa de pedra artificial, primer i segon pisos de maó arrebossat, i dividida en diferents trams mitjançant pilastres, unes finestres rectangulars a cada tram. La coberta és de dues aigües i teula plana d'encaix amb carener paral·lel al carrer. Els dos edificis paral·lels que conformen el conjunt en forma d'una 'U' oberta al carrer de l'Escola, amb un cobert semitransparent entre els dos. Un mur de tancament amb trams de reixa metàl·lica envolta la façana al c/ del Sol.</p> | 08180-68 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La benefactora Maria Torras i la seva néta Encarnació Buxó van fer la donació d'un edifici al carrer del Sol per la construcció de les Escoles Públiques l'any 1914. El 1931, es va construir un edifici annex destinat a les noies, mantenint però la separació dels sexes, en un edifici que correspon a la nau de pedra artificial. Les escoles públiques van ser una obra important de la Mancomunitat durant la Segona República. Cap als anys 50, es va ampliar el conjunt escolar amb una segona nau paral·lel. Entre els anys 60 i 70 s'afegien dues plantes al cos més antic, i finalment, el 1988 es van construir el parvulari.</p> | 41.4989500,2.1563600 | 429586 | 4594491 | 1936 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59237-foto-08180-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les Escoles Publiques de Ripollet van participar en el programa escolar de la Mancomunitat de Catalunya. El mercat municipal (ara Teatre Auditori municipal) i les Escoles Públiques van ser un dels grans projectes urbanístics de l'administració de la Segona República. L'escola disposa d'un fons documental amb el llibre de matrícules, el llibre d'actes de l'època franquista i un full de matrícules del segle XIX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59239 | Fons documental de la Societat Coral 'el Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-societat-coral-el-valles | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 215-20.</p> | XIX, XX | Cal ordenar la col·lecció. | <p>La col·lecció de la societat formada per (quadres, plaques, fotografies, medalles, pergamins etc...) que marquen el pas del temps de la seva vida des de la seva fundació a Ripollet l'any 1879. - Una sèrie important de sis carpetes amb més de cent partitures, composicions de la coral des de l'any 1886, moltes escrites a mà. - Fotografies dels membres de la coral, de concerts i altres activitats, la majoria són dels anys 80, però es troba també imatges més antigues, per exemple una del 1928; - L'estatut de la coral del 1879. - Acte fundacional del 1877. - Arxiu de fitxes manuscrites de molts cantaires del poble. - Al voltant de 100 medalles en una vitrina; - Els llibres d'actes i els llibres de comptabilitat de l'entitat des de la seva creació; - Quatre o cinc estendards, penons o banderes de la coral; - Una quantitat no establerta de diplomes que celebren algun concert o activitat especial.</p> | 08180-70 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Societat Coral es va fundar l'any 1877 per Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargué i Jeroni Monteys com a primer director, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos, 3 conegut com Ca la Martria o Cal Meros.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59239-foto-08180-70-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La societat té un projecte de digitalització de les partitures. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet organitza la festa de les Caramelles. La societat disposa de tres corals, les Veus del Vallès, la coral tradicional i la coral infantil. La pàgina web de la societat és http://www.coral-valles.com/ | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59240 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-2 | <p>AA.DD. 'Dues cares de la façana'. Revista de Ripollet, núm. 341, 20 de febrer, 2004. BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.74-75. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MEYER, F S (1966) Manual de ornamentació... Barcelona. RIGALT, L (1857) Album enciclopédico-pintoresco de los industriales. Barcelona: Litografia de la Unión de don francisco de Campaña.</p> | XX | Ha esta objecte l'any 2007 d'una restauració de la façana. | <p>Casa adossada de maó arrebossat, planta i pis amb coberta plana. A la façana simètrica s'incorporen molts elements decoratius com rajoles de ceràmica de color blanc i verd, i que van emmarcant tant les portes com les finestres. Una balconada uneix les tres finestres del pis superior on s'obren tres portes de formes rectangulars que presenten emmarcaments motllurats rebaixats i tancament superior mixtilini. El balcó té com a suport quatre grans cartel·les ornamentades i una barana de ferro forjat entre quatre pilars. El frontís està dividit per set merlots de diferents dimensions lligats per ferro forjat i amb coronaments de ferro i ceràmica. A l'interior, reformat el 2007, es conserven la distribució original amb els paviments de mosaic a algunes de les habitacions, i els accessos als passadissos de dalt amb perfil esglaonat.</p> | 08180-71 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Entre 1910 i 1911, el senyor Magí Baqués i Cot féu construir dues cases d'estil modernista per als seus fills, a la Plaça Onze de Setembre. Dels dos edificis, un d'ells (núm.14) passà a ser propietat de Pere Baqués Samaranch, qui més tard el va llogar a un metge de Ripollet, que va emigrar a la dècada del 1960 a Veneçuela, on va residir fins a la dècada del 1990. A la casa hi va continuar vivint la seva germana. A la seva mort, al garatge de la casa, es van localitzar les restes d'una bomba de la Guerra Civil Espanyola, que va haver de ser desactivada per especialistes.</p> | 41.4965700,2.1583900 | 429753 | 4594225 | 1910-11 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59240-foto-08180-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59240-foto-08180-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Josep Mª | La façana amb el veí número 12 es de les més espectaculars de tot el municipi, de marcat estil modernista. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 59241 | Molí d'en Masachs (Molí d'en Ginestar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-masachs-moli-den-ginestar | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.90-91. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA ACCN: 15637. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 113-7. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), p. 11-26.</p> | XVII, XIX | Cal destacar l'estat provisional del soterrani, que es correspon a les estructures primitives de l'edifici en fase de recuperació. | <p>L'espai arquitectònic que es defineix durant el segle XVIII fou el d'una planta molt similar a la que es conserva actualment en el soterrani de l'edifici. Al segle XIX es va construir la planta baixa i primera del molí, que es conserva actualment a la zona central i est. D'aquest edifici destaquen les finestres a la planta superior, característiques dels molins paperers i destinades al pas d'aire per a facilitar que el paper s'assequés, ja que s'estenien els fulls en aquestes plantes superiors. La fàbrica de cartró va estar en funcionament fins el 1979, en què va tancar definitivament. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. [CABALLÉ i VALDENEBRO 2006].</p> | 08180-1 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El molí apareix com a molí del Prat, vinculat a la Sèquia Monar, des del 1302 fins el 1650. S'ha constatat l'existència, l'any 1578, de dos molins: un de draper i un altre de fariner (d'una mola). Entre els anys 1647-1648 es va construir un tercer molí polvorer. A finals del segle XVII el molí fariner i el polvorer deixaran de funcionar, i el molí draper passarà a ser molí paperer. L'any 1739 el molí és comprat per Carles Ginestar. La família Ginestar fou la propietària fins el 1861, any en què Aleix Masachs hereta el molí a partir del testament de Carles Ginestar Pasapera. A partir d'aquest moment, el molí es coneix també com a molí Masachs. En els inicis del segle XX, Miquel Masachs (fill d'Aleix Masachs) adquireix un seguit de finques del voltant del molí per a construir naus i, així ampliar la fàbrica, que passarà a ser de cartró. En el mateix moment en què es va ampliar la fàbrica es va construir la masia de Can Masachs, situada a l'oest del molí i actualment seu de l'ajuntament de Ripollet.[CABALLÉ i VALDENEBRO 2006]</p> | 41.4961800,2.1539000 | 429378 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59242 | Església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>AA.DD. (1991) Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental El Vallès Occidental. p. 141. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. Columna Edicions S.A. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Editorial Moll, Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44. PADRÓ, P 'Repassant la història', La Revista de Ripollet, abril, 1993. p. 31. PALAU i CODONYERS, Agustí (1984). Ripollet ara fa mil anys: les arrels del nostre poble. Barberà del Vallès. p. 55. RIUS SERRA, J (1945-47) El Cartulari de 'Sant Cugat', 32 vols. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona.</p> | XII-XIX | <p>L'església està construïda de pedra de mida mitjana i cara aplanada, d'aparell horitzontals regulars, amb una volta amb palets de riu disposats en forma de semicercles concèntrics. L'església original tenia planta de creu llatina, amb un absis de planta semicircular cobert amb volta d'esfera i una nau amb volta de canó apuntada. A la façana sud, sobre el portal, es troba un òscul de pedra, i més amunt es poden distingir les restes d'una finestra d'arc de mig punt. Les dues naus laterals de l'actual església van ser afegides posteriorment a l'estructura visigòtica, la nau nord el 1603 i la sud adaptada de l'antiga galeria del claustre el 1862. Un pòrtic davant el mur sud indica l'entrada originària. La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. De l'antic claustre es conserven unes arcades cegues, inferiors i superiors, descobertes a l'enderroc de l'antiga rectoria el 1948. [MOGAS 1983:29]. El portal forma part d'una reforma, d'estil renaixentista en el segle XVII. Consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulat amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà. La primitiva església va tenir un campanar espadanya, del qual es conserven tres pilars. Va ser tapat quan es va aixecar la teulada el 1803 i encara és visible a les golfes. A l'angle nord-oest, l'antic campanar és de tres pisos, arribant al nivell de la nau central, amb un òscul al mur nord i una teulada de quatre vessants. La capella del Santíssim Sagrament es va fer el 1883 allargant el transsepte sud. L'actual campanar a l'altre costat de la façana es va aixecar el 1892, d'estil modernista. És una torre quadrada fins a l'alçada de les campanes que passa a ser poligonal amb vuit finestres.</p> | 08180-2 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El primer testimoni documental de l'església es troba el 981 en un precepte del rei anomenat Lotari, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tot els seus béns, però Sant Esteve no figura esmentada com a parròquia fins l'any 1066. Entre els llegats que va rebre tenim el de Berenguer de Ripollet per una reforma de l'edifici l'any 1145. Al llarg dels segles XII i XIII són moltes les donacions de terres, molins, alous i altres béns de Ripollet a favor dels abats de Sant Cugat. D'una primera determinació cronològica, en resultarien una nau i un absis del XII, amb una ampliació de la nau pel costat nord conjuntament amb una torre i un pòrtic al costat sud no anterior al XV. Dues notes indiquen l'existència d'un claustre, una del 1692 que demana als paletes que facin adobar la porta del claustre que entra a l'església i una segona nota referent a un contracte de matrimoni del 1738 en els claustres de la rectoria de Ripollet. MOGAS [1983:34] L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, fent una cúpula apuntada més baixa amb teules en forma d'escata. L'església i la casa rectoral van ser saquejades l'any 1936 i cremat tot l'immobiliari a l'antiga plaça de l'Ajuntament. Van desaparèixer l'arxiu parroquial, l'altar d'estil barroc del XVIIl, l'altar del Roser del XVI, la capella del Santíssim Sagrament, i les campanes. L'any 1978-9 es va netejar l'exterior deixant al descobert els murs de pedra i còdols.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | L'actual església va ser bastida sobre una antiga basílica romànica però conserva escassos vestigis d'aquella època havent-hi sofert nombroses modificacions a través el temps. L'església presideix el nucli més antic del poble amb cases adossades que impedeixen la visió externa de l'absis. Es poden veure dues antigues moles hidràuliques o dues pedres pollegueres incorporades dins del paredat de l'absis i de la façana nord. | 92|94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59243 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran | <p>Jaciment arqueològic fruit d'una prospecció superficial realitzada per R. Subirana en la zona propera a l'antiga masia Can Duran (Mas Duran), llavors finca militar i ara un polígon industrial. Els materials recollits i conservats en el Museu de Sabadell són tres destrals de pedra polida ingressades per l'autor de l'excavació.</p> | 08180-3 | Zona urbana a l'est del terme municipal de Ripollet (08291) | <p>Les úniques referències documentals sobre aquest jaciment són els pocs materials dipositats en el Museu de Sabadell, fruit de la prospecció d'en R. Subirana. El Mas Duran era una gran finca ubicada a la línia limítrofa amb Montcada i Reixac, al costat del carrer de València, i propietat durant el segle XIX de Joan Almirall i Vida.</p> | 41.4977900,2.1670700 | 430479 | 4594354 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Prospecció realitzada per R. Subirana, Museu de Sabadell, 1988. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2497. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 59244 | Carretera de Ripollet a Santiga 'Fons de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-ripollet-a-santiga-fons-de-ripollet | <p>MARCET, R., PETIT, Mª A. 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès, del Neolític al Bronze final'. Estudios de la Antigüedad, nº2, UAB, 1986, p.113. RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell 1934, p.21</p> | IXaC-VIIaC | <p>Jaciment arqueològic proper al punt quilomètric 1 de la carretera que va de Ripollet a Santiga, entre la plana i la masia Can Grasses, van ser localitzades i excavades un nombre indeterminat d'estructures circulars de 2m. de diàmetre del Bronze Final (-900 / -650) Eren molt pròximes les unes amb les altres. Segons R. Marcet i Mª A. Petit, probablement es tractava d'un conjunt de fons de cabanes corresponents al Bronze final, en un moment força avançat. Cal destacar que conservaven en el seu interior gran quantitat de tovots, tots ells amb una cara plana, els quals devien formar part del sosteniment d'aquestes estructures.</p> | 08180-4 | Zona urbana de la carretera Santiga de Ripollet | <p>V. Renom va excavar la zona durant el mes d'agost de 1934. Actualment és un camp de conreu al costat de la carretera de Santiga.</p> | 41.5052500,2.1493300 | 429006 | 4595196 | -900-650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El material arqueològics són dipositats al Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) amb el número d'inventari 2432, número d'accés 6.100. | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 59247 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 49.</p> | XIX-XX | <p>Casa d'estiueig bastida aprofitant una antiga casa adossada existent, construïda de pedra arrebossada amb coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Planta baixa i pis amb dues obertures a cada pis, totes d'arc mixtilini amb rajoles blaves a banda i banda de la llinda, una porta ampla envidriada a mà d'esquerra, sota una finestra amb balcó d'obra amb formes geomètriques i les inicials JG calades al centre, una finestra reixada a mà dreta, tapiada al primer pis. Dos estrets respiralls entre una motllura prima i el ràfec.</p> | 08180-7 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es tracta d'una antiga casa d'estructura original de finals del segle XVIII en l'antic carrer de Calvari, rehabilitada com a casa d'estiueig entre els anys 1930 i 1940 per a la família Govern. La documentació històrica de la casa s'ha de entendre en el conjunt de l'evolució històrica, arquitectònica i urbana del carrer en el qual es troba. El carrer Calvari era sens dubte l'antiga carretera del Masrampinyo i formava part del nucli antic de Ripollet ocupat per construccions i vivendes de planta baixa i un pis. La construcció de la carretera N-150 va convertir la vella carretera en carrer i va propiciar la conversió de les antigues cases en cases d'estiueig a finals del segle XX.</p> | 41.4965800,2.1564500 | 429591 | 4594228 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59247-foto-08180-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59247-foto-08180-7-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Els elements decoratius de ceràmica i ferro, tot i que senzills, palesen la pervivència del modernisme en el seu vessant popular. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59248 | Rellotge del campanar de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 126. MOGAS I SALVADÓ,M. (1983), Històries de Ripollet</p> | XX | Rellotge restaurat al 2008 | <p>Mecanisme metàl·lic del rellotge del campanar de l'església parroquial de la vila, de ferro amb peces de bronze i fil ferro. La placa del fabricant està inscrita: Régulateurs, Pèndules, Montres / Henry-Lepaute / Phares et Horloges Publiques / 6, Rue la Fayette, 6 / Paris. Una peca rodona de bronze també està inscrita amb el nom de ?DAISA JOSË 27, T / Barcelona / Octobre, 189?3.</p> | 08180-8 | CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI LOCAL MOLÍ D'EN RATA | <p>L'església parroquial va tenir primer un campanar d'espadanya, del qual se'n poden veure les restes des de l'interior de les golfes de l'edifici. Posteriorment es va construir un altre campanar que a principis del segle XVIII va quedar literalment partit per un llamp. Tot i ser reconstruït, un segle després, el seu estat ruïnós va fer que fos enderrocat fins a la meitat i que, justament a l'angle oposat del campanar vell, s'hi construís un nou campanar amb un nou rellotge. Era l'any 1892. Tant la construcció del nou campanar com la compra del nou rellotge van ser finançats per la benefactora Maria Torras. Aquest campanar va ser un dels primers de la comarca d'estil modernista català. Construït i decorat amb el material típic d'aquest estil, el totxo, destaca per la seva esveltesa i elegància de formes. L'edifici està coronat per una interessant cúpula de ferro forjat, on hi ha les campanes del rellotge, la maquinària del qual fa pocs anys va ser substituïda per un sistema electrònic, seguint les darreres tendències de substituir els rellotges de funcionament mecànic per enginys més moderns d'aplicació electrònica que no requereixen un manteniment tan acurat.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 1893 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59248-foto-08180-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59248-foto-08180-8-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Anteriorment a aquest rellotge, n'hi va haver un altre instal·lat l'any 1793 que va ser sufragat amb la participació de la gent del poble. Va ser construït en el mateix poble sota l'assessorament d'un rellotger i els components metàl·lics van ser proveïts per la farga Martinet. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59249 | Rajoles ceràmiques de la casa del c/ Calvari, 20-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-ceramiques-de-la-casa-del-c-calvari-20-22 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 52-3.</p> | XVIII | <p>Conjunt de sis rajoles ceràmiques quadrades sense pigmentar aprofitades amb caràcter commemoratiu, que es conserven a la part central de la façana de l'edifici del carrer Calvari, 20-22. Es troben disposades en ordre de 1, 2, 1 i 2 rajoles, creant una composició vertical . Les inscripcions són: IPH / rajoles amb símbols de la Sagrada Família / JOAN FUSTA / 1791.</p> | 08180-9 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Un conjunt de sis rajoles originals de finals del segle XVIII procedents de la casa de Cal Panxa, situada al c/ Calvari, núm. 20. Aquestes rajoles ja eren instal·lades a l'antiga casa i avui incorporades a la façana restaurada. Cal Panxa va ser una casa de tipologia popular del s.XVIII que patí importants reformes a la dècada del 1980.</p> | 41.4964400,2.1566800 | 429610 | 4594212 | 1791 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59249-foto-08180-9-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | També es troba una finestra gòtica incorporada a la mateixa façana, de la casa Cal Mistre, c/ Calvari, 22, amb una fitxa separada. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59250 | Finestra de la casa del c/ Calvari, 20-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-la-casa-del-c-calvari-20-22 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 54 i 137. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 15, 79.</p> | XVII | <p>Finestra rectangular disposada en sentit vertical que ha estat aprofitada i inserida al segon pis de l'edifici del carrer Calvari, 20-22. Es tracta d'un finestra formada per diferents carreus de pedra quadrangulars que conformen una doble obertura geminada d'estil gòtic flamíger. L'intradós del dintell el formen dos arcs ogivals lobulat recolzats sobre un capitell rectangular sense decoració que es recolza sobre columneta prima.</p> | 08180-10 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La finestra procedeix de l'antiga masia Can Clos Vell; apareix en una fotografia del 1935. MOGAS:(1983 :15]. Can Clos era una de les masies més antigues de Ripollet, ja que la seva construcció podria ser de l'època medieval. Segons fonts orals, els dos arcs de la finestra van ser traslladats per Marc Dulcet Comadrán a la casa Cal Mistre del c/ Calvari 22. De fet, Ezequiel Clos i Fatjó, antic propietari de Can Clos, havia deixat en herència Can Clos Vell als propietaris de Cal Mistre. Durant la segona meitat del segle XX les dues cases - Cal Mistre i Can Clos Vell- foren enderrocades i la finestra es conservà i fou incorporada a l'edifici de pisos actual aixecat al seu lloc.</p> | 41.4964400,2.1566900 | 429611 | 4594212 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | També es troben unes rajoles amb una inscripció commemorativa incorporades a la mateixa façana, de la casa Cal Panxa, c/ Calvari, 20 | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59251 | Can Bertran o Can Foyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-o-can-foye | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona. p. 56-7. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XIX | <p>Casa de planta rectangular, edificada amb maó arrebossat i coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Una façana simètrica d'una planta i pis estructurat verticalment en tres cossos, el central més alt que els laterals. Un sòcol arriba a l'altura de l'ampit de les finestres inferiors, tots rectangulars amb decoració de punts de diamant al nivell de les llindes. Tres balcons al primer pis, el central amb barana recta i suportat per mènsules perpendiculars, els laterals semicirculars amb mènsules de disposició diagonal, les cantoneres de les mènsules revestides amb rajoles. Els balustres són de perfil arrodonits. La façana està coronada per tres voladissos amb ràfecs falsos, el central aixecat sobre un escut sense motiu heràldic envoltat per una motllura rectangular de forma conopial. Un pati interior ample amb jardí, llar de foc d'estil oriental i plafó ceràmic que representa la Mare de Deu del Roser.</p> | 08180-11 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El disseny i la construcció corria a càrrec del mestre d'obres Bernat Verdaguer. Construïda com a residència d'estiu per la família Foyé que va estiuejar a Ripollet fins a la Guerra Civil. Un dels fills, en Marià Foyé, va ser un aviador pioner que va impulsar el vol sense motor a Catalunya i va aconseguir el rècord de permanència a l'aire. En aquesta casa també hi va viure , anys després, el mestre Antoni Oliva, autor de la partitura del Cant a Ripollet, himne local. Històricament la importància de la casa s'ha d'entendre dins del context de l'evolució urbana i arquitectònica del carrer Calvari, que va passar de convertir-se en un carrer de cases d'arquitectura popular a un carrer amb cases de caire modernista utilitzades com a cases d'estiueig.</p> | 41.4962300,2.1572100 | 429654 | 4594188 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa també és coneguda amb el nom de Can Foyé, per associació al cognom de la família propietària que estiuejava a la casa fins al 1936. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59252 | La Valenciana, cal Matxamarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-valenciana-cal-matxamarro | <p>FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. SÀNCHEZ, P i SERRANO, J 'Més enllà del riu: la frontera', Revista de Ripollet, febrer, núm. 2, any 1, 1988, p. 58-59.</p> | XIX-XX | <p>Casa adossada de planta rectangular, construïda amb pedra arrebossada i decorada amb estucs amb juntes falses i una coberta de doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre a la planta baixa amb dues finestres inferiors i al primer pis amb un balcó protegit per unes contrafinestres de fusta, que resta emmarcat en un fals arc de diafragma ornamental que decora la façana del primer pis. La porta del balcó compta a banda i banda amb la decoració de dues columnes de fusta estriades amb base i capitell d'imitació jònica. El balcó es troba suportat per quatre mènsules ocupant tota la façana, la superfície inferior enriquida amb una decoració en guix, sota un arc estucat sec amb falses dovelles que passa per sobre la finestra. Sobre la façana projecta un ràfec pronunciat suportat per permòdols i mènsules als extrems, i dos pedestals amb gerros decoratius com a coronament del voladís</p> | 08180-12 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El senyor Escursell, un carnisser conegut com a Matxamarro, va muntar un local comercial a la planta baixa, dotant la façana d'una vistosa decoració per atreure l'atenció dels estiuejants. Les modificacions són fruit d'una profunda reforma practicada a una antiga casa a principis del segle XX per la família Escursell. La casa original deuria datar-se un o dos segles enrere, i deuria tenir la tipologia rural (planta baixa i pis, amb façana de còdols encallada) de les cases originàries d'aquest carrer. Després de carnisseria, dels anys 40 als 70 va ser ferreteria propietat de la família Vilalta. L'altre nom amb que es coneix l'edifici, on ara hi ha una botiga de roba, és Ca la Valenciana. El nom ve de l'actual llogatera de la vivenda que és d'origen llevantí. Aquest carrer és l'antiga carretera de Masrampinyo, i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. El carrer Calvari és l'antiga carretera de Masrampinyo i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. Encara hi trobem cases antigues de planta baixa d'un cos. La importància del carrer Calvari va declinar a partir de la construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, una evolució que continuava amb la construcció de cases noves i la conversió de cases existents per a estiuejants a finals del segle XX.</p> | 41.4961600,2.1574400 | 429673 | 4594181 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquesta casa també es coneguda amb el sobrenom de Cal Matxamarro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59253 | Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muc | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 60-1</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta rectangular construïda en maó arrebossat, maó vist pintat al pis, i coberta plana. Es tracta d'una façana simètrica de tres cossos allargada a mà dreta amb l'obertura per a l'entrada de vehicles. Planta i pilastres laterals estucats amb juntes inscrites, i un frontis adornat amb motllures geomètriques que emmarquen sis respiralls, rematat amb una balustrada de tres trams coronada per quatre esferes. Al primer pis, tres finestres amb marcs estucats i balcons amb baranes treballades en ferro forjat. Una planta soterrani consta d'una única sala que dóna al jardí. En el jardí es conserva el pou i l'antic safareig de rentar.</p> | 08180-13 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A Cal Muç han viscut cinc generacions de la família Dausà, una saga de constructors iniciada per Muç Dausà Estapé i Mariona Roviralta Mauri, casats al tercer terç del segle XIX i que tingueren 3 fills i cinc filles. D'aquest matrimoni es conserven dos retrats a l'oli que encara pengen d'una paret de la casa. El propi Muç Dausà, constructor d'ofici, va aixecar la casa. Tant ell com els seus tres fills (Joan, Josep i Muçet) van participar en la construcció d'infraestructures locals tan importants com el cementiri, les primeres escoles públiques (actual escola Anselm Clavé), o el campanar actual de l'església. Cal destacar que en Muç pare sempre fou analfabet, però amb la seva tenacitat va aconseguir un important patrimoni que passà en herència a l'hereu Muçet. En Josep i en Joan van formar una societat i mentre un era el cap dels manobres que aixecaven la fàbrica Uralita, l'altre projectava torres d'estiueig o vivendes. Tots dos germans van ser capturats i afusellats per milícies descontrolades durant l'etapa de la Guerra Civil. Un dels fills d'en Joan, Albert Dausà, fou més tard batlle de Ripollet, entre 1966 i 1979. La casa continua, en bon estat, en mans de la família Dausà.</p> | 41.4955900,2.1583800 | 429751 | 4594116 | 1882 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Muç | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 59255 | Teatre Auditori Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-municipal | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.108-109. FONTBONA, M (1983) Del neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888. Barcelona. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T, 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç 108, 1987 pp. 103-05.</p> | XX | <p>Teatre municipal, instal·lat a les antigues dependències del Mercat Vell de Ripollet. Un alt sòcol de pedra de paredat comú i murs de maó vist. De planta quadrada, es tracta de dos cossos alts de l'antic mercat, els coberts de doble vessant amb intersecció creant una creu grega, i que donen peu a quatre façanes simètriques. Els espais entre els cossos són més baixos i completen el quadrat. Les façanes presenten una motllura semicircular on s'inscriuen sis finestres allargades d'arcada de mig punt i d'alçada variant. Les entrades, d'estil clàssic, són de pedra picada amb motllura i frontó triangular. L'entrada principal al Teatre Auditori es troba adossada a façana est, amb un portal metàl·lic corbat. A l'interior es troba un mural de l'escultor Antoni Fernández Pareja, nascut a Ripollet.</p> | 08180-15 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La plaça anomenada inicialment Plaça Buxó i després plaça de Sant Joan, va ser un espai buit fins que es va edificar el mercat. El mercat va ser, amb l'escola Anselm Clavé, un dels grans projectes de l'administració de la Segona República, i un equipament municipal en la tradició dels grans mercats locals del XIX de Barcelona o Terrassa. A partir de 1982-83 el mercat municipal es va traslladar a un nou lloc a la rambla de Sant Esteve. El Mercat va ser convertit en teatre l'any 1994.</p> | 41.4968400,2.1582100 | 429738 | 4594255 | 1932 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59255-foto-08180-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59255-foto-08180-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El teatre és gestionat pel Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Ripollet. Disposa d'instal·lacions que permeten tant la celebració d'espectacles de petit format, com de la programació professional estable, que organitza l'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59256 | Casa de la plaça Onze de Setembre, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-onze-de-setembre-12 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.74-75</p> | XX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta rectangular, construïda amb maó arrebossat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada plana. La façana simètrica presenta dues entrades als extrems flanquejant dues finestres arrodonides, protegides per unes reixes decoratives, i amb petites decoracions de ceràmica verda als costats. S'entra per la porta a l'esquerra. Al primer pis, es localitzen dos balcons d'escàs voladís que es situen sobre les portes al primer pis. S'obren també quatre finestres cegues finalitzades a la part superior amb formes arrodonides i un tram central sobre elevat. La part superior de l'edifici es remata amb un frontis de sis merlots separats de baranes de ferro.</p> | 08180-16 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Entre 1910 i 1911, es varen construir dues cases d'estil modernista per als fills del propietari, a la Plaça Onze de Setembre. Dels dos edificis, un d'ells (núm. 14) passà a ser la casa del metge de Ripollet En canvi, l'altre (núm. 12) quedà en mans de les seves dues filles. Aquestes el van vendre i va quedar dividit posteriorment en dos habitatges diferents</p> | 41.4966300,2.1584700 | 429760 | 4594232 | 1910-11 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59256-foto-08180-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59256-foto-08180-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59256-foto-08180-16-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Josep Maria | Entre les façanes més espectaculars del poble, de marcat estil modernista. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 59257 | Plaça d'en Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-den-clos | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona pp. 38-39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 153. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XIV-XIX | Plaça reformada al 2010 | <p>Un espai irregular format per la intersecció de sis carrers, principalment el dels Afores que arriba al nucli urbà des del nord i fa una cruïlla amb els carrers de La Palma i de la Salut. Conformada per cases de poble de planta i pis, algunes es poden datar al segle XIV, però moltes recuperades i reformades. Destaca la casa de la Societat Coral 'El Vallès' i la casa Plaça d'en Clos, 1 i 2.</p> | 08180-17 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Urbanísticament els seus orígens cal buscar-los al camí que des de Ripollet menava a Santa Perpetua sortint de la plaça, i seguint l'actual c/ dels Afores en direcció nord. El 1881 va ser creat el nou carrer de les Afores. El nom de la plaça ha canviat al llarg del temps . Va ser anomenada originàriament com la plaça de la Salut. L'any 1877 es va conèixer com la placa d'en Clos, nom donat a partir del casal d'en Clos, enderrocat fa uns anys. L'any 1931 va rebre el nom plaça de Francesc Macià, i en el 1939 va recuperar el seu nom actual. En el casal d'en Clos va viure tancat durant molts anys, l'Ezequiel Clos, conegut com el boig de la Plaça Clos (fitxa 118) i que va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata (fitxa 37).</p> | 41.4983100,2.1543200 | 429415 | 4594422 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Un dels nuclis més antics de la vila. La plaça va ser considerada com a frontera límit del poble fins el moment en què es va produir el creixement industrial i urbà modern. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59258 | Casa de la Societat Coral 'El Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-societat-coral-el-valles | <p>AA.DD. (1970) Dinámica y perspectivas del Vallés. Sabadell. AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. AA.DD. (1988) Guia d'or: Ripollet a les vostres mans. Gabinet municipal de Comunicació. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 214-221.</p> | XIX - XX | L'estat interior necessita d'una reforma o restauració. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l'emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l'edifici, i la inscripció 'SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.</p> | 08180-18 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aixecat com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble. A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d'una altra família, que va tancar la botiga. Va ser coneguda com Ca la Martria o Cal Mero. El 1985 la Societat Coral 'el Vallès' la va convertir en la seva seu i la casa va ser refeta per l'arquitecte Joan Canals qui va restaurar la façana i remodelar l'interior amb motiu de la instal·lació de la Coral. La Societat Coral es va fundar l'any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos 3, conegut com Ca la Martria o Cal Meros. A Montenys el seguiren Prats, Pere Artigues, Olivella, Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargués i Pere Miquel Baqués des de 1929 i durant 57 anys i, actualment, en Jordi Giménez des de 2009. Després vingueren Joaquim de la Cuesta, Maria José Toledano, Iolanda Olivella i Toni Santiago, sota la direcció del qual s'enregistrà l'Himne a Ripollet.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La Societat Coral El Vallès es va fundar el 1877, amb el primer director en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola el 1845. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59259 | Casa al C/ de la Salut, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-de-la-salut-16 | XIX | S'hauria de reparar l'exterior a causa de la falta de manteniment. | <p>Es tracta d'una casa adossada de planta rectangular i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i pis, la façana arrebossada de còdols, i la paret mitgera de pedra i tàpia. L'entrada i la finestra a la planta baixa d'arc escarser, i les dues finestres arrodonides amb balcons corbats de ferro forjat en estil cistelleria.</p> | 08180-19 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal pensar que l'edifici original tingui els seus orígens a cavall entre els segles XVIII i XIX amb una façana modernitzada sota criteris arquitectònics de principi del XX. El carrer de la Salut va ser un dels primers carrers urbanitzats a Ripollet ja al segle XIV, a la part nord de l'església, on s'iniciava el camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. El carrer estava format per cases de tipologia popular de murs fets amb materials força toscos com argila, com es pot veure en aquest exemple.</p> | 41.4977700,2.1541500 | 429400 | 4594362 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59259-foto-08180-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El carrer de la Salut començava el camí de la Salut, ara desaparegut, que menava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59260 | Casa Col·legi de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-collegi-de-les-germanes-dominiques | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.120-1. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 211-213.</p> | XIX | <p>Edifici format per la casa col·legi de les antigues dominiques. Construït amb maó que posteriorment s'ha arrebossat i pintat de color groc. La casa col·legi compta amb planta baixa, dos pisos i golfes separades per impostes i flanquejat per pilastres i es cobreix a dues aigües. A la planta baixa s'obren finestres rectangulars, i al primer i segon pis s'alternen finestres i balcons ampitadors amb baranes d'obra formades per balustre treballades. Al pis de les golfes s'observen respiralls ovalats sota la cornisa. Interiorment l'escola té una estructura adaptada a les funcions d'escola. Destaca l'existència de columnes de ferro colat amb capitells amb decoració floral, i bigues de fusta amb revoltons.</p> | 08180-20 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les religioses de l'ordre de les Germanes Dominiques de l'Anunciada van arribar a Ripollet l'any 1893. Amb l'ajuda de la mecenes Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i el seu nebot Joan Buxó, es van adquirir i enderrocar set cases i van construir de nova planta la Casa convent, el Col·legi i van afegir la Capella adossada el 1899. La capella va ser declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936. Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil fins el 1939. El convent va ser la seu de la FAI durant la Guerra Civil.</p> | 41.4977300,2.1541800 | 429403 | 4594357 | 1899 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59261 | Creu amb Crist a l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-amb-crist-a-lesglesia-parroquial | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>Una gran crucifix de fusta resta sobre una base de pedra sobre l'Altar Major, obra de l'escultor Josep Maria Brull. Compta com a única decoració amb la presència d'una petita incisió romboïdal als extrems dels braços de la creu a les quals s'han inserit rajoles vermelles. La figura de Crist sobresurt com un alt relleu al centre de la creu, mantenint la posició dels peus separats a l'estil de les creus romàniques. Està associada amb el baldaquí hexagonal penjat del sostre per a il·luminar l'església.</p> | 08180-21 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'escultor Josep Mª Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb d'altres artistes com Vila Cinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. L'any 1939 s'instal·là definitivament a Ripollet, on visqué fins a la seva mort i on va crear un taller escola. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys. L'any 2007 es va celebrar l'Any Brull.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59261-foto-08180-21-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Mª amb la col·laboració de l'ebenista Júlio Gómez | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59262 | Can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-8. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XVII | <p>Edifici exempt format per la unió de tres cossos afegits de diferents mides i tipologia de plantes. Construïda amb murs de còdols i pedra picada formant un parament irregular, que resta sota una capa d'arrebossat sense pintar. Els tres cossos comptem amb cobertes independents a quatre aigües fetes amb teula àrab. El cos dret és una torre de planta quadradangular, de planta baixa, primer pis, golfes i coberta de quatre vessants. Destaca la presència d'una finestra rectangular al primer pis amb un balcó i pedres d'emmarcament i motllures a l'intradós. També s'observa la presència d'una galeria oberta a les golfes de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d'imposta. Una pedra sobre la finestra està inscrita IHS/1690. El cos central és de planta quadrangular i compta amb dos portals d'arc de mig punt, el de la dreta, l'actual oratori, amb dovelles i una reixa de ferro forjat, datat del 1946, i el de l'esquerra l'entrada principal. Al primer pis s'obren dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a l'intradós i baranes de ferro. Dues obertures petites a les golfes. Existeixen les restes d'un rellotge de sol. El cos més petit afegit a l'esquerra és de planta rectangular i es disposa en perpendicular als altres. Compta amb planta baixa i golfes, i s'obre amb tres balcons i portes d'arc escarser. L'entrada principal dóna pas a una escalinata cap al primer pis d'aquell tercer cos; l'escalinata està decorada amb tres arcs gòtics de pedra, originàries d'algun altre edifici desconegut. A mà esquerra es troba l'oratori o capella familiar creat a l'antiga entrada.</p> | 08180-22 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, avui desaparegut i situat al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó el 1712, un prohom de Barcelona, que hi va instal·lar masovers. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. A finals del segle XIX els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis. L'aigua procedint del molí d'en Buxó / Calvet discorria pels soterranis de Can Buxó, caient per un salt d'aigua que feia rodar una altra mola situada entre les bodegues i corrent per sota l'empedrat de les cavallerisses fins a marxar en direcció del molí d'en Ginestar. Hi ha una llegenda que Can Buxó està lligada per un túnel amb la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques i amb Can Minguella, però no s'ha trobat evidència de les excavacions.</p> | 41.4976600,2.1533000 | 429329 | 4594350 | 1662 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | S'han trobat restes de dues moles a l'interior de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59263 | Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-pau | <p>AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 44-45.</p> | XIX | <p>Casa adossada de maó arrebossat que compta amb planta i pis i coberta plana. Una façana simètrica amb dues portes flanquejant una finestra ampla amb ampit, la porta a la dreta dóna accés a la planta baixa i la de l'esquerra al pis. Llinda decorativa amb la data 1859 (any de la fundació de la Caixa de Sabadell), les inicials C.A. i una guardiola, l'emblema de la Caixa de Sabadell. Una cornisa separa el pis, amb una altra gran finestra balconera amb balustrada lleugerament corbada de pedra i motllures a la llinda, on de nou apareixen l'element decoratiu en forma d'escut llis. Línies inscrites a l'estuc de cada banda, i una balustrada de pedra.</p> | 08180-23 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Caixa de Sabadell va comprar l'antiga casa Cal Lluís Fuster després de la Guerra Civil, i en va reformar la façana amb la intenció que tingués un aspecte més monumental i apropiat per a una sucursal bancària. Les oficines es van situar al pis de baix. El 23 d'abril de 1957, s'inaugurava la primera biblioteca pública de Ripollet, la qual va tancar les portes els anys 70. Adquirit per l'Ajuntament, va funcionar durant uns anys com a seu del Centre Municipal de Salut Pública, i últimament com a Jutjat de Pau. El carrer Nou es va crear en el 1855 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.</p> | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1859 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59265 | Mural mosaic romà al xamfrà entre c/ Padro i c/ Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-mosaic-roma-al-xamfra-entre-c-padro-i-c-anselm-clave | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet. AA.DD, (2001) Les pintures murals catalanes Institut d'Estudis Catalans [1907], Barcelona</p> | XX | <p>Mosaic policrom realitzat amb rajoles de pedra que ocupa el xamfrà entre els carrers Padró i Anselm Clavé. El mosaic, a l'estil figuratiu, és una al·legoria del món rural i industrial, on un home porta un engranatge entre símbols de la indústria, xemeneies, avions, fàbriques, etc., i una dona fa tasques domèstiques o rurals. Simbolitza la transformació del Ripollet rural al Ripollet industrial.</p> | 08180-25 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'escultor Josep Mª Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, on va estar en contacte amb artistes com Vila Cinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys. Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor.L'any 2007 es va celebrar l'Any Brull.</p> | 41.4969600,2.1561100 | 429563 | 4594270 | 1965 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59265-foto-08180-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59265-foto-08180-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Brull, Josep Maria | Art urbà.Trobem d'altres obres de Josep Maria Brull al CIP Molí d'en Rata, a l'Església Parroquial, al Pavelló d'esports Joan Creus i un mosaic al Cementiri Municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||
| 59266 | Cal Queixalista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queixalista | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 36-37.</p> | XX | <p>Torre aïllada de planta complexa, de maó arrebossat i teula àrab, planta amb pis i mirador de dos pisos, el cobriment de dos i quatre vessants amb voladissos molt pronunciats que descansen sobre tornapuntes de fusta. Diversos cossos distribuïts a tres nivells envolten la torre mirador central amb coberta de pavelló. Les obertures són rectangulars i d'arc escarser, amb marquesines, balconeres i decoració ceràmica. Degut al joc de cossos, es creen una sèrie d'espais mitjans ocupats per terrasses i tribunes. L'accés posterior a la torre és per una elevada plataforma semicircular amb balustrada i escala de dues vingudes.A l'interior de la casa, presenta un espai central de circulació amb passarel·la sota la torre del mirador, la petita capella a la planta baixa, les rajoles ceràmiques a les parets i la construcció interna de biguetes de ferro i revoltons. La casa ocupa la cantonada entre els carrers Duc de Tetuan, Doctor Figarola i dels Afores, envoltada pel jardí i amb un mur de tancament de maó arrebossat. L'entrada presenta dos pilars enrajolats realitzats amb maó vist i portes de ferro forjat.</p> | 08180-26 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Torre d'estiueig construïda pels vols dels anys vint per al Sr. Vila, dentista de Barcelona, i posteriorment comprada pels actuals propietaris, els Llargués de la Torre Joana . La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil per acollir un grup de refugiats bascos. Es va crear el nou carrer de les Afores seguint l'inici del camí de Santa Perpetua de Moguda el 1881.</p> | 41.4994300,2.1550700 | 429479 | 4594546 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El conjunt de torres d'estiueig i jardins és un dels més singulars del terme de Ripollet. Destaquem el jardí que envolta tota la casa amb un mur de tancament. Presenta influències de diferents corrents artístics com el modernisme i altres moviments europeus del moment. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59267 | Can Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pesseta | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 33.</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat i teula a dos vessants, la carena paral·lel a la façana, amb teula àrab. Una façana simètrica ordenada amb divisions horitzontals i verticals entre les obertures i una balustrada amb gerros sobre pilars. Porta central amb llinda horitzontal, finestres rectangulars, tres balcons al primer pis sobre mènsules amb baranes de ferro forjat. Tres grups de dues finestres petites a les golfes. Motius ornamentals incisos als marcs dels balcons i , damunt l'entrada, figura la data 1884. A l'interior es conserven els paviments de mosaics en algunes de les habitacions de la planta baixa i primer pis, les decoracions dels murs i sostres de revoltons són pintats a l'estil modernista. Destaca un model de terra cuita de l'escultura de Sant Francesc d'Asis, de l'artista Josep Viladomat dipositada al Museu de Montserrat. L'escultor anava a coure les peces a la bòbila Padró i en agraïment va regalar a la Josefa Padró, esposa del Jacint Padró Cirera, aquest model. Al jardí darrera la casa es troba un espai que acull l'antic forn de pa i una petita col·lecció d'eines de camp, bàscules i martells. El cub es troba a la galeria del pati.</p> | 08180-27 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Construïda com la residència de la família Padró, vinculada des de fa molts anys a la vida social, política i econòmica de Ripollet. Els Padró van venir al poble el segle XVII i eren propietaris de bòbiles. El nom de la casa ve de la bòbila del mateix nom que va ser la primera en pagar el combustible, feix de llenya, a pesseta, com a nova unitat de moneda vigent des del 1868. Fins llavors s'havia pagat a cèntims.</p> | 41.4990000,2.1552800 | 429496 | 4594498 | 1884 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59267-foto-08180-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59267-foto-08180-27-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Destaquem la distribució original de la casa i la decoració modernista de finals del XIX. Seu de l'Agrupació Pessebrista de Ripollet i de l'entitat Cultura i Tradició. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59268 | Torre Mingrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mingrat | <p>AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.73.</p> | XX | <p>Antiga torre d'estiueig aïllada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat i teula àrab; la coberta de dos vessants amb carena perpendicular a la façana. Una ampla galeria, al primer pis, descansa sobre quatre columnes dòriques, la coberta projecta sobre un arc central lleugerament peraltat i dos arcs carpanells laterals amb columnes dòriques; la façana s'obre amb cinc grans finestrals més l'entrada principal a l'habitatge. En el timpà dessota del ràfec hi ha una decoració en ceràmica que representa la imatge de la Mare de Déu. La casa està envoltada per un jardí.</p> | 08180-28 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Una de les últimes torres construïdes per a estiuejar a Ripollet, els anys 20 del segle passat, quan fa poc que s'havia obert la rambla de Sant Jordi. El primer propietari, el Sr. Moya la va vendre vers el 1945 al Sr. Mingrat. Va ser residència de l'ordre de monges del Cor de Maria els anys 50, i va ser adquirit els anys 80 per la Caixa de Pensions. Es la seu del Centre d'Esplai l'Estel, el Club de Petanca i Ripollet Sardanista.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 1924 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59269 | Portalada de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 125. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 31-52, 59-66.</p> | XVII | <p>El portal consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulament amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà.</p> | 08180-29 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>El portal, d'estil renaixentista, forma part d'una reforma a l'església parroquial duta a terme al segle XVII. L'any 1844, el timpà encara albergava una escultura de Sant Esteve, avui desapareguda. A l'escut, el pollet és el senyal referent al nom de la vila (ja apareixia en un segell municipal de 1700) i la faixa onada fa referència al riu Ripoll, vora el qual s'aixeca la població.</p> | 41.4970600,2.1552500 | 429491 | 4594282 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es tracta de l'únic element d'estil renaixentista que s'ha conservat a la vila. | 95|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59270 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-0 | <p>AA.DD (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet, pp. 104-6, 190-1. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 122-3 FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 122-3. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet, pp. 38, 85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 14.</p> | XX | Centre reformat al 2010 | <p>Edifici entre mitgeres amb funcions de teatre i auditori construït en maó vist i estructurat en soterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migidia i s'accedeix a l'entrada a través d'una doble escala que salva el desnivell entre soterrani i la planta baixa. A la planta principal es troben dues finestres geminades a cada banda de la porta i una de sola a l'extrem, totes d'arc de mig punt. Al pis s'observa una amplia tribuna (antiga sala del projector de cine i actual control de llum i so) en voladís de tres cossos, un central amb tres finestres, i dos laterals cadascun amb una finestra. L'edifici es troba coronat amb una cornisa emmotllada de tram ondulant, rematada als extrems per una decoració de boles, pintada en blanc. Just sota la cornisa hi ha un respirall en forma de creu. L'interior de l'edifici té usos polivalents, i es troba dividit en estances múltiples, però destaca l'existència d'una gran sala central destinada a activitats teatrals, que compta amb un escenari que es remunta als inicis de l'edifici. Es tracta d'un escenari de llistons de fusta emmarcat per una boca formada per dues semicolumnes de guix pintades en color blanc, entre les quals es situa un tram daurat. L'interior de l'escenari conserva les bambolines originals del 1925. Amb la reconstrucció de la dècada del 1950 al pati de butaques del teatre li fou afegit un cos elevat destinat a acollir un projector de cinema on fins fa poc es conservaven dos projectors de la marca OSSA de la dècada dels anys 50, que s'han cedit al CIP Molí d'en Rata.</p> | 08180-30 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El centre parroquial fou inaugurat el 1926 com a centre lúdic i cultural i la construcció original comptava amb una façana diferent a l'actual. Durant el conflicte de la Guerra Civil (1936-1939) una de les bombes caigudes a Ripollet va fer esclatar part de l'edifici i va afectar especialment a la façana, que va ser reconstruïda el 1951 donant-li el seu aspecte actual i afegint una petita sala interior per a projectar cinema. Les reformes per a crear una tribuna van tapar les tres finestres geminades del primer pis, i el coronament va substituir l'antiga teulada de carener perpendicular a la façana. Les primeres activitats teatrals a Ripollet les van organitzar el Mossèn Ramon Fort amb el Conjunt d'Amics del Teatre. En els seus orígens, el Centre Parroquial va ser la Joventut Catòlica de Ripollet, construïda en uns terrenys a la Rambla de Sant Jordi cedits per la família Gassó de la finca Buxó el 1926. Des del seu origen va ser un punt de radiació cultural i esportiva, amb ballets, dansa, teatre i concerts. Va ser seu del centre excursionista Fent Via, de l'Esbart Dansaire del municipi i del bàsquet, esport introduït a Ripollet l'any 1930. Durant la Guerra Civil va caure una bomba que va malmetre gran part del Centre Parroquial, les seves reformes van ser realitzades, de forma desinteressada, per la gent del poble que van contribuir en material i mà d'obra. La reforma es va inaugurar l'any 1951 i l'any 2010 va ser reformada la sala.</p> | 41.4981400,2.1590900 | 429813 | 4594399 | 1926 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El Centre ha estat des dels seus orígens un punt d'irradiació cultural i esportiva, i una peça clau del món artístic i cultural de la vila. [CASANOVA i FONDEVILA 1992:122]. Cal destacar les iniciatives del Centre Parroquial per a fomentar les arts escèniques, des de fa més de 100 anys s'organitzen representacions de teatre de manera continuada a Ripollet, essent una de les activitats més arrelades del poble, especialment per Sant Esteve i la Festa Major. La tradició és tan forta que fins i tot l'ajuntament organitza un concurs bianual de teatre a nivell de tot Catalunya. El Centre conserva una col·lecció de fotografies de les activitats lúdiques i esportives organitzades des dels anys 50. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59271 | Resclosa de can Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-clos | <p>BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll. Sabadell, Vallès Occidental MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 100-01.</p> | XIX | Caldria una restauració urgent, es troba la resclosa força deteriorada. | <p>Es tracta d'una resclosa amb un salt d'uns 3 m que travessa el riu Ripoll amb l'objectiu de desviar aigua a la Sèquia Monar.</p> | 08180-31 | Zona nord de Ripollet prop de Barberà (08291) | <p>Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, que s'arrencava a una resclosa al Pinetó, al terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud del terme de Sabadell, d'una banda o altra al costat del riu Ripoll, i moria al terme de Ripollet, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. Per mitjà de la resclosa, la Sèquia Monar, conduïa les aigües del riu pel seu marge esquerra per a moure els molins de l'Atmetller, d'en Xec, d'en Clos (Molí d'en Rata), d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.</p> | 41.5055300,2.1469800 | 428810 | 4595229 | 75 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59271-foto-08180-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59271-foto-08180-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ara ha perdut la seva funció original però encara serveix per a regularitzar el cabal del riu. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59272 | Monument en honor a Rafael Casanoves a la plaça Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-honor-a-rafael-casanoves-a-la-placa-onze-de-setembre | XX | <p>Monòlit format per un monòlit de pedra calcària de St. Vicens de Castellet de 2 metres d'alçada amb un relleu de bronze, d'una figura amb el braç allargat i una bandera, sobre un pannell amb la inscripció: RIPOLLET A / RAFAEL CASANOVA / 11 SETEMBRE 1714.</p> | 08180-32 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Rafael Casanova i Comes (Moià , Bages 1660 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat 3 de maig de 1743) fou advocat i Conseller en Cap de Barcelona. Casanova es nomenat conseller en cap de Barcelona, i màxima autoritat durant la setge de la ciutat del 1714. Després, s'instal·là a Sant Boi de Llobregat, on va seguir exercint com a advocat fins al 1737, any en què es va retirar. El 1719 va ser amnistiat públicament per Felip V i morí el 1743 a Sant Boi de Llobregat. El 1981 l'ajuntament de Ripollet encarregà a l'artista Josep Garriga la creació del monument.</p> | 41.4968600,2.1580400 | 429724 | 4594258 | 1981 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59272-foto-08180-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Garriga Sauló, Josep | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59273 | Torre de l'Argentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-largentera | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.70-71. MARTOS CALPENA, R 'La Torre de l'Argentera: història d'una destrucció'. Ràdio Ripollet, febrer, núm. 12 any, IV, 1987. p. 5. MOGAS, M (1990-91) Ripollet. Butlletí Informació Municipal: Ripollet.</p> | XX | <p>Torre d'estiueig construïda amb maó arrebossat amb cobertures de teula àrab d'una, dues i quatre vessants i terrassa. El volum de la casa es desenvolupa a partir d'una traça complexa amb cossos de planta, planta i pis i, planta i dos pisos. L'entrada central d'arc de mig punt, finestres d'arc escarser al cos central i d'arc de mig punt a la resta de l'edifici. Destaquen tres dracs de ferro forjat que coronen la façana nord. A la façana posterior es troba un vitrall de plom amb motiu d'un vaixell de vela. L'interior ha perdut gairebé tota la decoració original.</p> | 08180-33 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Una de les darreres torres d'estiueig construïdes a Ripollet, i habitada regularment per la Pepita Sarroca, l'argentera, anomenada així per ser la vídua d'un joier del carrer Pelai de Barcelona, el sr. Àngel Grau. L'Ajuntament va comprar l'immoble després de la mort de la propietària. L'edifici ha tingut diferents usos en els últims anys, parvulari, casal d'avis i actualment Oficina de Treball de la Generalitat. L'interior ha sofert la destrucció de rajoles, de figures i d'altres elements ornamentals, així com la crema de l'arxiu documental de la casa. La rambla de Sant Jordi va sorgir al primer terç del segle XX, on es va construir torres i cases d'estiueig amb jardí, sovint propietat de famílies de Barcelona. Com a prolongació del vell nucli, es transformava en una de les principals artèries de la vila on es van instal·lar serveis importants.</p> | 41.4962700,2.1617900 | 430036 | 4594189 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El disseny original de l'interior de la casa es troba documentat a la Col·lecció Ramon Martos. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59274 | Complex panoràmic 'la façana de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-panoramic-la-facana-de-ripollet | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica; Ripollet.</p> | XVII-XX | Amb l'excepció de la casa al c/ Isabel la Catòlica, 18, els elements són en un bon estat de conservació. | <p>Complex panoràmic que segueix la carena de la serra a l'antic nucli del poble i que correspon a l'últim tram de la vista del poble conegut els anys 70 com ' la façana de Ripollet'. Aquest complex compta amb un conjunt d'edificis fitxats i no-fitxats. Els elements fitxats, d'oest a est, són: la xemeneia de l'antic molí d'en Calvet (molí d'en Buxó), Can Buxó, Can Rossito, la casa al c/ Isabel la Catòlica 7, la capella i la residència del col·legi de les Germanes Dominiques, la casa al c/ Isabel la Catòlica 18, la Torre de l'aigua i Cal Roda. Entre els elements no fixats, esmentem les cases i murs de la Baixada dels Corbs.</p> | 08180-34 | Nucli urbà de Ripollet (08291 | <p>La vista d'aquest complex apareix a moltes postals i fotografies de Ripollet a partir de les darreres del segle XIX fins a la dècada dels 70. La construcció de blocs de pisos als terrenys davant de l'església Sant Esteve de Ripollet (el barri de Maragall) es va trencar la vista de l'església parroquial, deixant només aquest conjunt situat a l'esquerra del carrer del Padró, l'antiga 'entrada al poble'. [MARTOS i MIMÓ 1996:30]</p> | 41.4976800,2.1539200 | 429381 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59275 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-1 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.84-85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 81, 89, 157. OLLER, T 'Topografia i toponímia de Ripollet segons un estudi de l'any 1932', Revista de Ripollet, núm. 8, abril, 1988. p. 9. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al cos principal s'hi adossa un altre més petit cobert amb teulada inclinada. Edificada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars ben escairats. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és simètrica, i s'obre a la planta baixa amb un portal coronat per un arc de mig punt amb marc arrebossat. A banda i banda del portal s'obren finestres rectangulars a cada banda, substituint les finestres antigues d'arc rodó de maó. El primer pis s'obre amb tres finestres rectangulars amb marcs de pedra motllurada, la central amb ampit. A les golfes es troba un conjunt de tres finestres d'arc de mig punt de maó, la central més alta i ampla, i dues finestres més petites amb arcs escarsers a cada banda. La coberta té ràfecs amb dentellons decoratius. Un rellotge de sol inacabat ocupa l'espai entre les finestres del primer pis. Les façanes laterals amb finestres més petites de distribució irregular. A l'interior es destaca l'escala central de dos trams per planta, els paviments, les fusteries de les finestres, les portes, els sostres, l'escala i les golfes originals. A les golfes es troba la data 1787 inscrita amb un dit a una de les rajoles del terra. L'antic celler té una volta de canó. Un petit jardí ocupa la façana sud amb mur de tancament i una segona entrada a la casa. A darrera es troba el pou i una pedra que marcava el límit del territori de la finca inscrita 'J G (Joan Gallarda) / Terreno acotado'.</p> | 08180-35 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La primera referència escrita d'aquest Mas és del segle XIV però la seva existència és anterior tot i no està datada. El primer nom amb que apareix és Mas Font. Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La font i el safareig de Can Mas s'ubicava a l'altre banda del carrer, cap al riu Ripoll. Desapareguda fa uns anys, actualment està en projecte de reconstrucció.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 1787 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Representa un dels dos exemples locals de la típica masia catalana de l'edat moderna, més evolucionada que la masia medieval. Can Mas se situava en la cruïlla d'antics camins que comunicaven tota la comarca. La casa conserva una col·lecció d'eines emprades en el cultiu dels terrenys de la masia. El cup ha desaparegut però es conserva el pou al jardí. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59276 | Monument a Andreu Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-andreu-sola | <p>AA.DD. (2003). Andreu Solà Vidal (1863-1902). Després de l'oblit, Comissió Promotora de l'any Solà, Ripollet , pp.. 19-22. OLLER, T 'Andreu Solá, un pintor oblidat', Revista de Ripollet, núm. 12, agost, 1988. pp. 3-4.</p> | XXI | <p>Monument al pintor paisatgístic Andreu Solà i Vidal situat a la cruïlla entre els carrers Calvari i Padró. Olivera envoltada per un banc de granit, encerclat per un envellidor de metall, en el que s'integra un monòlit triangular de ferro, il·luminat, amb la cara inclinada. El monòlit porta la inscripció: En l'antic núm. 7 d'aquest carrer es trobava la casa on va néixer i morir el pintor ripolletenc Andreu Solà i Vidal (1863-1909). La vila de Ripollet en la memòria cent anys després de la seva mort. Desembre 2003</p> | 08180-36 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i una altra a la Nacional de Madrid del 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Aficionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. Va il·lustrar el Dietari d'un Pelegrí a Terra Santa de Mossèn Cinto Verdaguer.</p> | 41.4968000,2.1562300 | 429573 | 4594253 | 2003 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59276-foto-08180-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59276-foto-08180-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ventura Batlló, Ferran | Es conserva l'arxiu del pintor a l'Arxiu Nacional de Catalunya i part de la seva obra al CIP. Molí d'en Rata. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59277 | Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rata | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.96-97. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 110-12 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), pp. 11-26.</p> | XIX | <p>L'antic molí fariner és un edifici de pedra arrebossada; compta amb planta rectangular de planta, pis i soterrani, cobert a la catalana a un vessant (baixa a la façana principal) de teula àrab sobre un ràfec de maó prim. La façana principal encarada a l'est, seguint la línia del carrer Molí d'en Rata; el terra baixa inclinat fins a la planta soterrani on s'obre una arcuació de cinc arcs d'obra vista, tres arcs carpanells entre dos més estrets de mig punt. A la planta baixa i primer pis s'obren tres finestres emmarcats amb files de maó. Entrades a les dues façanes laterals, i darrera, una fila de tres finestres al primer pis. Conserva la maquinària original. Va ser restaurat pel Patronat Municipal d'ocupació, avui és un espai museïtzat.</p> | 08180-37 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El permís per construir el molí el va obtenir en Bartomeu Clos Braut el 1825. En Bartomeu Clos no havia contribuït a les despeses ocasionades per la construcció d'una mina per a buscar aigua i augmentar el cabal, i les objeccions de la Societat de Regants i Usuaris de la Sèquia va impedir la seva posta en marxa fins que l'any 1859 es va acceptar que el fill de l'anterior, Josep Clos, pogués incorporar-se a aquella societat i posar en marxa el molí. El següent propietari va ser el seu fill, Ezequiel Clos, que va morir el 1945. Va funcionar com a molí fariner fins a principis dels anys cinquanta. L'habitatge del moliner va ocupar al primer pis, les moles eren a la planta baixa i la roda al soterrani. El nom del molí ve del fet que un dels moliners tenia molts fills, als quals els deien 'Les ratetes' i al seu pare li va quedar el nom de 'Rata'. El 2006, va ser rehabilitat i actualment forma part de l'equipament CIP. Molí d'en Rata.</p> | 41.4995200,2.1525900 | 429272 | 4594558 | 1825 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | A la fotografia del molí publicada el 1983 es veuen dues finestres més petites a cada planta, per tant es pot suposar que les obertures actuals són d'una fase posterior o fruit de la restauració portada a terme el 2006. MOGAS [1983:110) | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59278 | Font a can Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-a-can-boniquet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 43.</p> | XIX | Manca de manteniment. | <p>Font decorativa adossada a una paret del jardí o pati interior de Can Boniquet. Font d'estil rococó executada amb pedretes de riu negres, blanques i petxines. La font presenta un nínxol central d'arc de mig punt, i un frontis triangular que compta amb una representació d'una caseta petita.</p> | 08180-38 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ha estat també coneguda com a Cal Cepat i Can Badia, i porta la data del 1871 a la façana. La font és de finals del segle XIX.</p> | 41.4982300,2.1560500 | 429559 | 4594411 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59278-foto-08180-38-1.jpg | Física | Rococó | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una mostra ben executada d'ornament jardiner d'estil rococó. | 97 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59279 | Monument Víctimes camps concentració nazis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-victimes-camps-concentracio-nazis | <p>MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç, 108, 1987</p> | XXI | <p>Monument als ciutadans de Ripollet morts als camps de concentració nazi. Un bloc rectangular de pedra grisa amb la cara inclinada i una placa amb la inscripció:'Vençuts, pledejarem encara l'embosta de llum que ens has promès, i pels braços cansats la nostra veu caurà damunt la terra com un ocell ferit, com una pluja.'. Faula primera (fragment) Miquel Martí i Pol Ripollet, en memòria dels seus ciutadans morts als camps de concentració. Ripollet, Octubre 2005. Al revers, set petits esglaons amb les inscripcions dels noms de les cinc persones fallides.</p> | 08180-39 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Monument homenatge als cinc ripolletencs que van morir al camp nazi de Mauthausen. Aquests vilatans van ser empresonats en un camp de treball a França i traslladats a Mauthausen el 1940, entre un grup de 392 persones que formaven del primer contingent de republicans que arribaven a aquest camp d'extermini.</p> | 41.4963200,2.1538400 | 429373 | 4594201 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59279-foto-08180-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererias Delgado | L'escultura va ser dissenyada i construïda per la firma ripolletenca Calderería Delgado, empresa especialitzada en la fabricació d'elements no seriats per a l'espai públic. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 59280 | Casa del C/ Bonavista, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bonavista-7 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 24.</p> | XX | <p>Casa adossada de maó arrebossat, d'una planta amb carener paral·lel a la façana i teula àrab. S'obre amb una entrada situada a la dreta i una finestra al seu costat. La façana mostra una decoració esgrafiada amb sòcol, les obertures emmarcades amb línies florals, i flors i petits escuts esculpides a les llindes. Un frontis dessota el ràfec està adornat amb esgrafiats florals que emmarquen dos respiralls.</p> | 08180-40 | Barri del Pont Vell (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell – Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els nens, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4928600,2.1499500 | 429044 | 4593820 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una de les últimes cases d'estiueig que es conserven al barri, que es van construir en aquesta zona prop de l'estació de trens a principis del XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 59283 | Can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.82-83. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII-XVIII | Restaurada el 1974. | <p>Masia de planta rectangular aixecada en quatre fases, la més antiga a mà esquerra. Murs de còdols arrebossats i coberta de dues aigües amb teula àrab, la carena perpendicular a la façana. Entrada principal central d'arc de mig punt, segona porta a mà dreta d'arc escarser i entrada a mà esquerra amb llinda a un cos d'una planta. Finestres balconades al pis, a mà esquerra un parell de petites finestres amb arc apuntat, i una arcada de quatre finestres a les golfes. Un cos modern adossat a mà dreta d'una planta amb terrat i baranes de terracota. Un mur de tancament de pedra amb una entrada central envolta el pati davant de la façana principal. Adossada al racó sud es troba la capella familiar d'època barroca (fitxa 49). A la planta baixa els sostres són de volta de pedra, i s'hi conserven una premsa del segle XVIII, un cub i maquinària agrícola (fitxa 41).</p> | 08180-43 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu. Hi ha constància d'una antiga font natural prop del riu (Font del Roure) i d'una mina realitzada el 1888 que portava per primer cop aigua potable al nucli urbà, procedent dels aqüífers subterranis de Can Grasses.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Un bell exemple de la masia catalana. Destaquem el seu entorn natural, envoltada per camps de conreu, amb un hort i arbredes i restes d'un pinetó al talús del marge del riu Ripoll. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 59284 | Naus de l'antiga fàbrica uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-lantiga-fabrica-uralita | <p>BOFIL, M (1995) La fàbrica Uralita. VIII International Congress for the Conservation of Industrial Heritage; TICCIH Madrid, Transactions and National Reports. Madrid. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 100-101.</p> | XX | Manca de manteniment | <p>Conjunt de tres naus de l'antiga fàbrica corresponents al municipi de Ripollet (les altres són a Cerdanyola) ocupen les dues bandes del carrer del Sant Sebastià, de planta baixa, els murs construïts amb blocs de pedra artificial, i coberta plana. Pilastres jònics divideixen les façanes en trams: a la nau a Sant Sebastià, 22, les pilastres descansen sobre alts pedestals amb un ritme d'arcs cecs de mig punt entre els capitells, una cornisa dessota un frontis amb una cornisa més gran, i una llargada de quinze trams. El ritme de pilastres continua a les façanes laterals però sense els arcs. Les naus entre c/ Sant Sebastià i c/ Verge de Montserrat tenen pilastres, cornisa i frontis, les entrades a una torre central de planta i pis, i una llargada de 9 trams amb finestres rectangulars.</p> | 08180-44 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>Aquest complex industrial presenta un vocabulari arquitectònic i artístic marcadament classicista, un fet força inusual en una obra d'aquestes característiques. Sembla ser que el germà escultor del propietari, Manel Roviralta, tingué un paper decisiu a l'hora d'assessorar l'exterior dels blocs industrials. Uralita és la marca d'un fabricant del mateix nom de fibrociment, matèria composta de ciment pòrtland reforçat amb fibres d'amiant. L'empresa fou fundada per Josep M. Roviralta Alemany el 1907. La magnifica nova fàbrica aixecada a la frontera entre Ripollet i Cerdanyola, inicialment va manufacturar plaques planes de fibrociment amb el nom de pissarra artificial. El 1920, va enregistrar l'empresa com a Uralita S.A., nom que procedeix de Ural-itos, o pedra de les muntanyes russes d'on procedia l'amiant. La implantació d'Uralita al barri del Pont Vell-Tiana va tenir un efecte determinant sobre la industrialització dels dos municipis i del creixement del sector de la construcció. Van arribar a treballar-hi unes set-centes persones dels pobles de Ripollet i Cerdanyola. Fins i tot la topografia de la zona de la fàbrica va ser canviada per la quantitat de fibrociment que l'empresa va llençar. Les fibres d'amiant han afectat greument la salut de quatre generacions d'habitants dels municipis.</p> | 41.4973800,2.1458400 | 428706 | 4594325 | 1907 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Des del tancament de la fàbrica i l'aprofitament de les seves antigues instal·lacions, les naus han sofert múltiples intervencions amb un impacte negatiu a la seva integritat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.