Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76574 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XV | Cal esmentar que les edificacions interiors van ser reconstruïdes l'any 1952. | <p>Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta. Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó. Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.</p> | 08181-1 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 85|93|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||
| 76575 | Castell de Bell-lloc/Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bell-llocsant-pau | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Restes de l'antic castell situades davant de la masia del Bell-lloc i a escassos metres al sud-est de les antigues escoles del mateix nom. Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge del castell, transformada en capella, i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrada o rectangular, disposat al voltant de la torre. Aquesta és de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre per 6 metres d'alçada, i amb un gruix de murs d'uns 0,90 metres. Presenta un portal d'accés rectangular a la banda de migdia de la construcció, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega bastit en maons, que alleugera el pes del mur damunt del portal. Per sobre hi ha un petit rosetó bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat bastit amb maons, amb una única obertura de mig punt per la campana. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta tot el perímetre de l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç. A la part inferior del parament, la pedra és de mida mitjana, desbastada i disposada seguint filades més o menys regulars. A la part superior, la pedra no està treballada, està disposada irregularment, amb fragments de maons encastats i tot lligat amb abundant morter de calç. A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur disposats en paral·lel, i distanciats un metre aproximadament entre sí, que conserven una alçada aproximada d'un metre també. Ambdós són bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.</p> | 08181-2 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera notícia del castell és de l'any 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard per testament sacramental de la seva muller Guília Arbert. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. L'any 1117 passà a mans del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona per la donació de Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda. El 1123, Udalard dóna el castell al seu nebot Pere de Gallifa, i el 1135, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc i posteriorment el seu primogènit Pere. L'any 1172 el castell era de Guillem de Bell-lloc, hereu de l'anterior. Els propietaris se succeeixen fins que l'any 1314, Simó de Bell-lloc recupera la propietat per la família. L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. No serà fins l'any 1704 que el comte Ramon de Bell-lloc i Macip reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Les obres finalitzaren l'any 1706. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès (any 1808) i ja no es tornà a reedificar. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, passant a ser propietat després de la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears. A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.</p> | 41.6259100,2.3353000 | 444630 | 4608456 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal esmentar que els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc). La protecció complerta de l'element és: BCIN R-I-51-5617 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)/AEA 100 m (PEP 2011). | 92|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||
| 76576 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993.</p> | XVII-XVIII | Actualment està abandonada i presenta un estat deficient de conservació | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers l'est amb un altre cos i per diversos magatzems i altres dependències vers el nord. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del segon pis, a la façana de ponent s'aprecia una finestra de estil renaixentista coronada amb un frontó triangular a mode de guardapols acompanyada de motius heràldics als costats, amb cordó decorant els brancals i la llinda i ampit emmotllat. Per últim destacar que la teulada presenta un campanar de cadireta sobre la teulada, damunt de la façana principal. Presenta diverses construccions annexes on destaca el safareig, de planta rectangular format per dos cossos i una coberta de tres voltes de canó fetes amb rajoles de ceràmica i de diferents mides.</p> | 08181-3 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem és del fogatge de l'any 1553, on hi figura 'en Gol'. Cal esmentar la importància del llinatge de Can Gol, propietari d'altres masos de la comarca.</p> | 41.5681300,2.3163600 | 443001 | 4602054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76577 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-3 | <p>IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país, formada per tres crugies. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del pis, a la façana principal també es pot aprecia s'aprecia dues finestres d'emmarcaments amb carreus de pedra vistos. Actualment té ampliacions a la part posterior que li donen un forma. Més o menys allargada. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08181-4 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>Hi ha una menció documental en el fogatge de la Roca de l'any 1497 i l'any 1729 surt la propietat en unes afrontacions entre la parròquia de Sant Esteve de Vilanova i Sant Sadurní de la Roca.</p> | 41.5727200,2.3199600 | 443305 | 4602561 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76578 | Can Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tonico | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVI-XIX | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta trapezoïdal i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, encara que a la façana principal hi presenta una testera escalonada, fruit de una reforma posterior, sent aquesta d'un estil més noucentista. També s'hi pot apreciar un portal d'arc de mig punt adovellat i quatre obertures rectangulars més, emmarcades amb carreus de pedra. La façana posterior té les mateixes característiques tipològiques que l'anterior, però amb la diferència que les finestres presenten dues impostes per sostenir la pedra que fa de llinda què, a la porta de la planta baixa, sostenen una llinda de fusta. Cal destacar que la façana de migdia presenta uns contraforts de pedra i que la façana de tramuntana s'hi varen adossar posteriorment diferents cossos rectangulars que no presenten cap singularitat. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc, excepte la façana de llevant.</p> | 08181-5 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24, 08430 | 41.5763600,2.3222600 | 443500 | 4602963 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||
| 76579 | Ca l'Alzina/Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzinaalsina | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XVI | Entre els anys 1986-87 es van fer reformes a la teulada, tot elevant el nivell de les golfes. El rellotge de sol es restaurà l'any 1991. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum original, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una planta trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa, pis i golfes, aquestes només ubicades a la crugia central. La coberta és de dues vessants de teula, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra, amb la llinda d'arc conopial. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra d'arc conopial amb arquets i l'ampit motllurat. A banda i banda d'aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb la llinda d'arc conopial també. A les golfes hi ha una única finestra rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats. Cal destacar, al costat de la finestra central del pis, un rellotge de sol pintat damunt del revestiment de la façana, que presenta el nom de l'edifici i l'any 1991. Les façanes laterals també presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes d'arc conopial i els ampitadors motllurats. Adossat a la façana de llevant es conserva el brancal del portal d'accés al barri. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, fins i tot els petits cossos annexes adossats a la façana de tramuntana del volum principal.</p> | 08181-6 | Barri de l'Ermita, 08430 | <p>La primera noticia de ca l'Alzina la tenim en el fogatge de l'any 1497, tot i que l'ornamentació de les finestres ens el situen al segle XVI, moment de formació d'aquesta tipologia d'emmarcaments. Torna a aparèixer referenciat al fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finestra central del pis s'adscriuria a l'estil gòtic tardà mentre que la resta d'obertures conopials corresponen al període gòtic-renaixentista. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 76580 | Ca l'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-largent | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CARRERAS CANDI, F. (1988), 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició del Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, pp.146-147. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | El rellotge de sol fou repintat modernament, però seguint el disseny existent. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular, amb un pati interior al que es pot accedir pels costats de llevant i ponent, el qual queda delimitat per la pròpia construcció. L'edifici principal, ubicat al sector de tramuntana del conjunt, presenta una planta lleugerament trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, al pati. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra i els brancals fets amb carreus rectangulars de pedra ben desbastats. La dovella clau presenta gravada la data 1794. Unes escales de pedra hi donen accés. Al pis, damunt del portal, hi ha una gran finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i amb l'ampit motllurat. La resta d'obertures d'aquest parament són rectangulars, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats i conserven els ampitadors de pedra motllurats. Al pis, ubicats al costat de la finestra central, destaquen un balcó exempt amb lloseta motllurada i un rellotge de sol decorat i actualment restaurat. Les finestres de la façana de tramuntana són totes rectangulars, inclòs el portal d'accés emmarcat en pedra, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular distribuït en una sola planta i cobert per una terrassa al nivell del pis. A la banda de ponent, delimitant la longitud del pati interior, hi ha un conjunt de cinc cossos adossats dels que destaca el que es troba adossat a l'edifici principal. Distribuït en planta baixa, pis i golfes presenta la coberta de teula de dos vessants amb un ampli ràfec. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampitadors motllurats. Adossat a migdia hi ha el portal d'accés al pati, integrat dins d'un petit volum de dues plantes, amb la coberta de teula de tres vessants. El portal, d'arc rebaixat i cobert per un voladís de teula àrab, conserva els carreus de pedra originals que bastien els brancals, tot i que l'arc és arrebossat. El pis està ocupat per una galeria oberta a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc de mig punt, des de les que s'accedeix a una terrassa oberta a l'exterior que cobreix l'actual garatge. Pel costat de llevant, el barri està delimitat pel portal que hi dóna accés, d'arc rebaixat i voladís de teula superior, i per la masoveria/galliner. Aquest edifici és de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en dues plantes, amb les finestres d'arc de mig punt arrebossades i el portal d'accés rectangular i bastit en maons. A l'extrem nordoccidental del conjunt arquitectònic encara es conserva l'era, de terra batuda. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-7 | Al quilòmetre 2 de la carretera BV-5106, de la Roca del Vallès a Òrrius, 08430 | <p>L'any 1412, Pere Argent, alies Reymir, va vendre el mas Argent a Bartomeu Cardona, incloent-hi el patronatge de la capella de sant Bartomeu de Cabanyes, que conservà fins l'any 1751. El nom Argent apareix referenciat al fogatge de l'any 1553. A finals del segle XIX hi ha constància de l'entrada dels carlins a la casa, amb la intenció de robar diners i joies, tot i que no ho aconseguiren. De fet, ca l'Argent fou la darrera masia de la Roca que els carlins van saquejar. Pasqual Ferrer recull aquesta història al seu darrer llibre, indicant que foren els senyors Joan Vallhonesta i Pere Clascà els qui li relataren, donat que ambdós visqueren a l'època dels carlins.</p> | 41.5716800,2.3384600 | 444847 | 4602433 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a la façana principal del cos original, al costat del portal d'accés, destaca un petit plafó de ceràmica decorat, tot i que de cronologia moderna. Regulat també pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 76581 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | L'any 1975, l'edifici fou objecte d'una important reforma que el deixà pràcticament amb l'aspecte actual. Els emmarcaments de pedra de les obertures foren col·locats durant aquesta obra, inclosa la finestra d'arc conopial del pis. | <p>Conjunt arquitectònic format per diversos cossos aïllats, dels que destaca la construcció original, integrada per tres volums que li confereixen una planta més o menys rectangular. L'edifici presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, té un portal d'accés a l'interior rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta. La resta d'obertures del parament són rectangulars i presenten els emmarcaments de pedra, tot i que restituïts. Malgrat tot destaca una finestra d'arc conopial amb arquets, arabescos i les impostes esculpides, situada al pis. Al seu costat hi ha un rellotge de sol rectangular esgrafiat damunt del revestiment arrebossat del parament. La façana de llevant també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra granítica, en canvi, al parament de ponent hi ha finestrals de punt rodó amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de dos vessants de teula, rehabilitat i obert a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc escarser restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-8 | Barri de l'Ermita, pla de les Teixoneres, 08430 | <p>L'edifici actual és el resultat de diferents ampliacions fetes al llarg del temps damunt d'una senzilla caseta auxiliar, que sembla ser que pertanyia a can Gibert.</p> | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76582 | Can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campmajor | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats, més un porxo lateral situat a la banda de llevant de la construcció. El volum original, situat a migdia, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, consta de quatre crugies i presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat, donant accés a una de les crugies laterals, hi ha un altre portal de punt rodó, tot i que bastit amb maons. Les finestres dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La que es troba ubicada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la data 1687. Al costat hi ha un rellotge de sol rectangular, pintat damunt del revestiment del parament. La façana de ponent presenta finestres rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra granítica. A l'interior, sota l'escala d'accés als pisos superiors, hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1706. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo obert al jardí, amb la coberta d'un sol vessant sostinguda per pilars fets amb maons. Els dos cossos adossats a la façana de tramuntana del volum principal foren rehabilitats, deixant l'aparell de pedra vist. Presenten la coberta de teula de dos vessants i consten de planta baixa i pis. Actualment estan connectats amb el garatge de l'habitatge mitjançant un paviment adoquinat de nova creació. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08181-9 | Barri de Bell-lloc, entre la Turona i el bosc de ca n'Oriac, 08430 | <p>Al fogatge de l'any 1553 es menciona un síndic de nom Campmajor, ubicat al paratge de 'Belloch', que podria tenir relació amb l'edifici.</p> | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 1687 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76583 | Can Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanova-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'edifici fou reformat l'any 1945. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i estructura basilical, distribuit en planta baixa, pis i golfes i format per tres crugies. Té la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta un gran portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Davant seu hi ha un empedrat de còdols de riu que en facilita l'accés. Al seu costat hi ha un altre portal d'accés rectangular, emmarcat en pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'MIGUEL CADAFAL ME FESSIT LO ANY 1786'. Tant la façana de ponent com la de tramuntana presenten senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en dos pisos, que presenta un gran portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituit, que dóna accés a un garatge. Damunt seu hi ha un gran finestral amb els brancals bastits en pedra, probablement restituit també. Al costat d'aquest edifici s'hi adossà un altre volum arquitectònic de planta rectangular i un sol nivell, de factura més moderna i cobert per una terrassa al pis. Probablement també s'utilitzi de garatge actualment. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-10 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Tot i que a la llinda de la finestra central del pis hi ha la data 1786, en els fogatges corresponents als anys 1497 i 1553 ja apareix un Cadafal ubicat a La Roca.</p> | 41.5821900,2.3137700 | 442798 | 4603616 | 1786 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 76584 | Can Esteve Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-esteve-tonico | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agroforestal molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres, amb obertures rectangulars a les diferents façanes. L'única decoració que s'aprecia són uns guardapols esgrafiat sobre les obertures de la façana principal. Cal destacar que presenta diferents annexes adossats tana a la façana de ponent com a la façana posterior. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08181-11 | C/ Catalunya, 270, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). | 41.5774800,2.3200000 | 443313 | 4603089 | 1931 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76585 | Can Civit-mas Civit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-civit-mas-civit | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats perpendicularment que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa, pis i golfes i consta de tres crugies, dues disposades en paral·lel a la façana principal i una altra de transversal situada a l'extrem de ponent del parament. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. Al seu costat, donant accés a la crugia disposada en transversal, destaca un portal rectangular amb l'emmarcament fet de carreus treballats. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els escopidors motllurats. La finestra central del pis presenta la llinda datada amb l'any 1673 i compta amb un escopidor reutilitzat a mode de guardapols. Actualment l'obertura de les golfes està tapiada, tot i que encara s'aprecien alguns carreus de l'emmarcament original. Destaca un gran rellotge de sol actualment repintat. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars de mida més petita i amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha el cos auxiliar, de construcció més moderna, el qual incorpora un porxo de recent construcció a la façana de migdia. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i pis i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-12 | Carretera de Vallderiolf, al costat de l'accés a la ronda sud de Granollers (C-352), 08430 | <p>Can Civit es correspon amb l'antic can Llobet de baix, que apareix documentat com 'Lobet' al fogatge de l'any 1553. També és conegut com ca Layano i, més tard, com can Duran. Sembla ser que els dos cossos paral·lels a la façana principal serien els originals i podrien correspondre a la data que presenta la finestra central del pis, 1673. Posteriorment, entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, l'edifici es va ampliar amb el cos disposat en perpendicular. Més tard es varen afegir els altres cossos auxiliars.</p> | 41.5946400,2.2998800 | 441651 | 4605008 | 1673 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tant la finestra central del pis com la que es troba situada a la seva esquerra són d'època renaixentista. Precedint la façana principal hi ha un enrajolat i un pou de planta circular. Compta amb un espai de celler ubicat a la segona crugia disposada en paral·lel a la façana principal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 76586 | Can Companys de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-baix | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | Tot i que el rellotge de sol de la façana principal està molt degradat encara s'observa la seva empremta i es conserva l'agulla. | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb una torre central que sobresurt de la coberta. L'edifici original, situat a migdia de la construcció, està format per tres crugies i es distribueix en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants perpendicular a la façana principal. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra escairats. La resta d'obertures del parament es correspon amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, les llindes planes i els escopidors motllurats, amb l'excepció de l'obertura de les golfes, més senzilla. De fet, les façanes laterals també s'obren a l'exterior mitjançant finestres de les mateixes característiques que les de la façana principal, tot i que de dimensions més reduïdes. Pel que fa a la torre, cal dir que sobresurt del nivell de la coberta, és de planta rectangular bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter, i presenta el coronament emmerletat i esglaonat. Cada un dels paraments compta amb un finestral triforat mitjançant obertures de mig punt bastides amb maons. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants i de cronologia contemporània. En general, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que cal destacar el portal d'accés a la capella, ubicat a la façana de llevant. És d'arc apuntat, amb l'emmarcament arrebossat i decorat amb un motllura. Damunt seu hi ha un petit rosetó de les mateixes característiques constructives. El conjunt presenta un pati tancat situat a la banda de llevant de la construcció, delimitat per una tanca de pedra lligada amb morter. L'accés es fa mitjançant una obertura coberta per una teulada de dos vessants. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que aquest revestiment es troba un xic degradat.</p> | 08181-13 | Al quilòmetre 13 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix referenciat un tal Company devall. El cos adossat a tramuntana del volum principal es data entre els segles XIX-XX, moment que probablement també es correspongui amb la construcció de la torre. La capella de la masia està dedicada a Sant Miquel Arcàngel.</p> | 41.5849100,2.3490900 | 445744 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76587 | Can Mañosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manosa | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Actualment l'edificació presenta un cert grau de deixadesa que s'aprecia en les diferents façanes, encara que en general es troba en un bon estat de conservació. | <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc, excepte la principal, on l'aparell de còdols és vist i on destaquen les obertures rectangulars emmarcades amb maons. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossen dos edificis annexes, creant una planta, conjunta amb la Masia, de forma de L.</p> | 08181-14 | C/ Catalunya, s/n, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). | 41.5747600,2.3183600 | 443174 | 4602788 | 1928 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76588 | Can Companys de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-dalt | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. En general, les obertures són rectangulars, amb els muntants arrebossats i motllurats, i seguint una ordenació simètrica en vertical. Tot i això, la façana principal presenta un portal i dues finestres d'arc rebaixat a la planta baixa. Una cornisa motllurada i arrebossada marca la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Adossat a la façana de tramuntana del cos principal hi ha un volum de dues plantes amb la coberta de teula d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs rebaixats sostinguts per pilars, oberta a l'exterior i situada al pis. Els cossos annexes són rectangulars, amb teulades d'un i dos vessants i distribuïts en un i dos nivells. Presenten el mateix tipus d'obertures que el cos principal i els acabats i revestiments també. La construcció, en general, presenta els paraments arrebossats i pintats de color grana.</p> | 08181-15 | Al quilòmetre 12 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>En el fogatge de l'any 1553 apareix referenciat un Company demunt a La Roca, tot i que l'edifici actual és una obra de finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> | 41.5845000,2.3499000 | 445811 | 4603849 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76589 | Can Pepet Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepet-perdiu | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia del segle XX aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Tot el conjunt presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc. A la façana principal destaca una serigrafia en forma de rombe on s'hi pot llegir la data de construcció de la masia: 1940. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossa un edifici annex de planta baixa i que a la façana posterior també. A més a més, al nord de l'edifici principal s'hi concentren diferents edificis annexes d'ús agrícola que no presenten característiques arquitectòniques rellevants.</p> | 08181-16 | C/ Catalunya, 270, 08430 | 41.5778700,2.3204400 | 443350 | 4603132 | 1940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76590 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVIII-XIX | L'any 2006, la construcció fou rehabilitada. | <p>Edifici aïllat i amb pati tancat de planta irregular i estructura basilical, format per tres grans cossos adossats. La construcció principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta dues galeries obertes mitjançant arcs de mig punt, situades als costats de llevant i ponent de la casa, a la planta pis. La de llevant dóna sortida a una terrassa descoberta. La de ponent presenta uns arcs de mig punt molt estilitzats bastits en maons. De fet, la construcció presenta en general obertures de punt rodó i també rectangulars. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un rellotge de sol. Adossada a la façana de ponent de la casa destaca la capella, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en dues plantes, amb rosetó. L'edifici s'amplià per la banda de ponent mitjançant la construcció de dos volums rectangulars disposats en angle recte, que deliten una zona de pati davant la capella. Aquests cossos auxiliars s'organitzen en un sol nivell, amb teulades d'un i dos vessants i presenten obertures de mig punt bastides en maons, entre d'altres. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A pocs metres a migdia de la casa, fora de la tanca que delimita la construcció, hi ha l'era de planta quadrada.</p> | 08181-17 | Barri de Bell-lloc, en el límit amb el terme municipal de Cardedeu, 08430 | <p>L'any 1290, Ramon de Era, fill de Ferrer de Era, defineix al seu germà Simó els drets que té sobre el mas '. Entre les reformes i ampliacions realitzades entre els anys 1888 i 1889 es construí una capella adscrita a Sant Jaume on s'allotja el quadre del 'Setge de Girona' del pintor Ramon Martí i Alsina (1826-1894). L'ornamentació interior de la capella és neoclàssica.</p> | 41.6239200,2.3455000 | 445478 | 4608229 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els propietaris no van permetre l'accés a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges que il·lustren la fitxa, realitzades l'any 2006, són extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 76591 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-3 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | Es troba en un estat molt deficient i deshabitada. La teulada està en part enfonsada i tot l'edifici amenaça ruïna. | <p>Masia del segle XIX bastida aïllada i en un terreny en desnivell que es troba orientada a migdia, de planta trapezoïdal amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. L'edifici consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per dos crugies que foren ampliades vers llevant amb un altre cos que queda totalment integrat. L'edificació no presenta cap tret rellevant i totes les obertures són d'arc a nivell. Per últim esmentar que tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc, encara que en moltes parts s'està perdent.</p> | 08181-18 | C/ Sol, 7, 08430 | <p>Encara que la construcció actual es pot enquadrar tipològicament dins del segle XIX segons Pascual Ferrer, l'any 1486 és esmentat com hostal.</p> | 41.5772600,2.3107800 | 442544 | 4603071 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76592 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Les dovelles i els carreus del portal d'accés estan emblanquinats. Els revestiments de les façanes exteriors estan força degradats. | <p>Edifici aïllat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra desbastats i, al seu costat, una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat que es repeteix al pis. En aquest nivell, damunt del portal, destaca una altra finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus desbastats de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda per dues impostes motllurades. Adossat a la façana de llevant de la construcció hi ha un volum rectangular distribuït en un sol nivell, amb la coberta de teula d'un sol vessant i les obertures bastides amb maons. Adossat a migdia d'aquesta construcció, i tancant la façana del cos principal per la banda de llevant, hi ha un altre cos auxiliar destinat a les tasques agrícoles, que presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior. La façana de tramuntana també compta amb un volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, mentre que els cossos auxiliars deixen l'aparell de paredat vist.</p> | 08181-19 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Les prim' noticies del nom Font de les que tenim constància apareixen en els fogatges dels anys 1497 i 1553.</p> | 41.5761900,2.3103000 | 442503 | 4602952 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està deshabitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 76593 | Can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masferrer-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Masia de tipologia clàssica, bastida amb orientació sud en un context agroforestal. L'edifici que consta de planta baixa i primer pis, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana de ponent presenta adossat un petit cos de planta baixa trapezoïdal amb teulada a un aiguavés que s'utilitza com magatzem i garatge. A la façana posterior, la de tramuntana, presenta adossat, un cos de planta baixa rectangular amb teulada a una vessant. Per últim, a la façana de llevant presenta dos petits cossos adossat al principal, que són independents un de l'altre. La construcció no presenta cap tret rellevant. Totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell. Tota la construcció principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte el sòcol que està decorat per un placat format per còdols petits. Per últim esmentar que l'heretat presenta diferents construccions annexes per a usos agrícoles que no presenten cap tret rellevant.</p> | 08181-20 | Barri de les Valls sud, 08430 | <p>La primera menció documental coneguda es troba en un fogatge de l'any 1553, on surt el nom de Masferrer, encara que la construcció actual s'ha d'enquadrar tipològicament en els segles XIX-XX</p> | 41.5798900,2.3087200 | 442375 | 4603364 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76593-foto-08181-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76593-foto-08181-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76593-foto-08181-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76594 | El pas de la capelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pas-de-la-capelleta | XX | <p>Tradició de caire religiós que es celebra en diferents punts del terme municipal de La Roca del Vallès. Aquesta costum religiosa té lloc durant tot l'any i consisteix en fer circular entre els veïns les diferents capelletes que han de passar a cada casa un mínim d'una nit per després portar-la a una altre. D'aquesta manera, diu la creença popular, les cases seran beneïdes i protegides. La tradició es troba adscrita a la zona de La Roca centre, on hi circulen dos capelletes, a La Torreta on hi ha dos més i a Santa Agnès de Malanyanes on es troben quatre més. Totes les capelletes presenten la imatge de la Sagrada Família excepte la de la Torreta que presenta una imatge de Santa Maria del Jaire.</p> | 08181-21 | La Roca del Vallès, 08430 | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||
| 76595 | El Capità de Testafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capita-de-testafort | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. La més coneguda és la que fa referència al Capità de Testafort que a continuació transcrivim: 'Els senyors del Casell de la Roca tenien al seu servei un matrimoni molt estima que durant molts anys els havien servit amb fidelitat i honradesa. Un dia, desgraciadament van desaparèixer i els senyors van contractar un jove matrimoni en el seu lloc. Des d'aquell dia començaren a succeir fets misteriosos al castell: desapareixia bestiar, morien servents, fins i tot un matí el senyor del castell va aparèixer mort: l'havien assassinat. Totes les sospites apuntaven al jove matrimoni que servia els senyors, de manera que van ser despatxats, sense posar fi a les malifetes: van segrestar el fill dels castellans, que només era reconegut per un forat que tenia a l'orella . Després van passar uns anys de tranquil·litat, fins que una banda de lladres, encomanats per un home anomenat Testafort, portaren el pànic de nou a la comarca. Una nit, els lladres, van assaltar el Castell de la Roca, però van ser vençuts i el seu capità, Testafort, empresonat. La senyora del castell va voler veure qui era Testafort i, amb sorpresa, va descobrir que era un jove valerós i ben plantat i que, a més, tenia un forat a l'orella. Era, per tant, el seu fil, aquell nadó que s'havien emportat per ensenyar-li el mal camí. Quan Testafort va conèixer la veritat, va renunciar a la seva vida anterior. I gràcies a la seva devoció cap a la Verge de Montserrat va fer com a ofrena una corona lluminosa' (CAMPOY 2006: 133-134).</p> | 08181-22 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76596 | Santa Maria de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-malanyanes | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LI (n.d): La Roca del Vallès. Obtinguda el 25 de febrero de 2010. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MORA VERGÉS, A. (2009): Santa Maria de Malanyanes. Obtinguda el 25 de febrer de 2011.</p> | XVII | <p>Capella de planta trapezoïdal formada per una sola nau capçada a l'est per un absis quadrangular. Situada a la façana de ponent es troba un portal d'arc de mig punt bastit amb dovelles de gran factura i bellesa. A la façana de migdia s'hi pot apreciar tres contraforts i dues obertures esbiaixades. Totes les façanes estan bastides mitjançant pedra vista de mida mitjana i gran, la majoria sense desbastar, encara que a les cantonades s'aprecien diferents carreus</p> | 08181-23 | Barri de l' Ermita, 08430 | <p>La primera menció documenta de Santa Maria es registra de l'any 1080 quan en el testament de Ramon Sunifred es deixa a la capella de Santa Maria de Malanyanes trenta passos pel cementiri. La capella tenia un benefici que, durant el segle XIV, n'exercien el dret de patronatge els senyors de la casa Soler i els del castell de la Roca. Vers el segle XVIII, ja era el bisbe de Barcelona qui nomenava els capellans encara que a finals del segle XX aquest benefici va quedar vacant i no es tornà a ocupar. La capella de Santa Maria de Malanyanes fou la primitiva parròquia de l'indret quan Santa Agnès encara no ho era. L'ermita fou reconstruïda al segle XI, encara que no es sap de cert el seu origen. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les part'. La seva festa major es celebra a l'estiu, pels volts del 24 d'agost, la festa major d'hivern es celebra vers el 21 de gener i també es celebra un aplec el segon diumenge de maig, amb diferents actes caire litúrgic i popular.</p> | 41.5935300,2.3559100 | 446320 | 4604848 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76597 | El cavaller astut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavaller-astut | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. NH:</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del Cavaller Astut. 'Joan Amades ens explica la següent llegenda: al castell vivia un brau cavaller cristià que causava gran estrall als moros. Aquest cavaller guerrejava de dia, i de nit es tancava al castell per reposar i refer les forces perdudes per poder-se lliurar novament a la lluita. Els morros, que de dia el temien, volien saber on dormia per matar-lo traïdorament, però el cavaller molt enginyós, despistava el camí que feia: duia el cavall ferrat al revés, de manera que, pel rastre de les ferradures, quan anava semblava que venia i al contrari. Quan el moros el cercaven pel voltant del castell, creien que de dia hi entrava i de nit en sortia i que, per tant, no podia ser l'habitant del castell la persona que cercaven, ja que de dia guerrejava' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-24 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76598 | La bruixa i el drac de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-i-el-drac-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de la bruixa i el drac de La Roca. 'A La Roca va haver-hi una vegada un drac de set caps, símbols dels set pecats capitals i, cavalcant damunt d'ell, una bruixa d'ulls encesos i rústega cabellera. Tots dos tenien els habitants del poble atemorits, i ningú no s'atrevia a pujar al castell en ruïnes. Al capvespre tothom tancava les portes i s'encomanava a Déu per no trobar-se amb l'horrible aparició. La nit d'un dissabte quan una ànega d'aigua va caure sobre la gran festa que hi havia al poble, es trobà, passada la tempesta, el cadàver carbonitzat d'una de les seves donzelles. Uns quants estaven amb el Senyor rector, els altres amb el senyor Batlle. Els primers per intentar salvar alguna cosa, els segons per plantar la Creu al camp de la bruixa. Des d'aquesta festa que ja no es tornà a deixar veure més, ni a sentir-se parlar de les seves maleses' (CAMPOY 2006: 131-132).</p> | 08181-25 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76599 | Les princeses del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-princeses-del-castell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de les princeses del Castell: 'Hi ha gent que parla de l'existència de set princeses tancades pel seu pare al Castell de la Roca. Diuen que quan el pare morí, lluny d'aquell indret, ell encara hi romanien. Asseguren que avui encara hi són encantades a la fortalesa, i encanten el seu entorn' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-26 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76600 | El gegant de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-la-roca | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. A continuació transcrivim la llegenda del gegant de La Roca: 'A La Roca, hi vivia un gegant, Odó, molt valent i molt treballador. Havia lluitat aferrissadament en cent batalles contra els moros i la seva fama era coneguda a tot el Vallès. Quan no havia de fer la guerra es dedicava a fer de pagès i se sentia satisfet, al capvespre, veient des de dalt del castell tots els boscos dels seus grans dominis i els conreus que regava ell mateix amb una gran galleda que omplia de les aigües del Mogent, que en aquella època baixaven molt netes. De tan en tant el gegant de La Roca esposava trist perquè en tota la rodalia no hi havia cap geganta que li pogués fer de parella. Prou cercava pels pobles veïns i ho preguntava a tothom. Un pelegrí que baixava de Montserrat li va parlar del vell gegant de Cardona, que tenia una filla fadrina, Emma, molt gran i molt bonica. El gegant de la Roca va agafar el gaiato, que solia acompanyar-lo en les seves caminades, i se'n va anar cap a Cardona. De lluny, va veure el gran castell sobre el Cardener i es va quedar astorat, perquè castell i riu eren molt més grans que els de la Roca. Es presentà al castell i conegué la noia, que era tan formosa que en va quedar enamorat i va demanar al seu pare permís per casar-s'hi. Però el gegant de Cardona, que era molt desconfiat, li va posar una condició: 'Et passaràs mil anys aquí amb nosaltres i si demostres que ets valent, treballador, i que te l'estimes de debò, te la donaré com a muller i podràs tornar a la Roca'. Van tenir un fill que es va dir Jofre. I així fou com l'any 1989 el Gegant i la Geganta vingueren a la Roca des de Cardona i arribaren precisament el dia de la Festa Major' (CAMPOY 2006: 136).</p> | 08181-27 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||||
| 76601 | Llegenda i assassinat i perdó papal del Senyor del Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-i-assassinat-i-perdo-papal-del-senyor-del-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del assassinat i perdó papal del senyor de Bell-lloc: 'Segons explica Joan Amades, quan el comte de Barcelona marxava de la ciutat, el senyor de Bell-lloc (Gueribert Guitard) s'hi quedava com a governador. Aquí començava la llegenda. Un enviat del Papa va venir a compra-hi uns cavalls; però els tractes no van arribar a bon terme i va morir assassinat a mans del governador. Després de cometre el crim, va refugiar-se en una cova prop del mar, a la muntanya de Montjuïc. Van passar els anys i ell seguia amagat al mateix indret, fins que un bon dia van aparèixer un parell de pelegrins en una barca. Es veu que eren Sant Pere i Sant Pau, els quals, enviats pel Papa, li comunicaven el seu perdó. Com a penitència havia de construir dos monestirs, un a cada cantó de la ciutat de Barcelona i, segons diu la llegenda, aquesta va ser els de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp (no va construir els edificis, sinó que hi va fundar els monestirs). Felip II va ser qui va donar-li el títol de comte a un membre de la família Bell-lloc i Felip V l'hi va retirar per la seva participació a la guerra al costat de l'arxiduc. Amadeu de Saboia l'hi va tornar a donar. I en el seu escut, va posar unes petxines en agraïment als sants pelegrins' (CAMPOY 2006: 142).</p> | 08181-28 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76602 | El lledoner mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-millenari | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre aquestes es troba la llegenda del lledoner mil·lenari que a continuació transcrivim: 'Es diu que antigament no es posava la primera pedra quan s'iniciava un edifici, sinó que es plantava un arbre. És per això que el vell lledoner que hi ha al costat de l'antiga casa es creu que té tants anys com la fortificació, és a dir, més de mil' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-29 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76603 | Origen dels comtes de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-dels-comtes-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la llegenda de l'origen dels comtes de Bell-lloc que a continuació transcrivim: 'Diu la vox populi que l'última comtessa de Bell-lloc, Paulina Pizzali, era una cantat d'òpera que va ser ferida al Liceu el dia que es va llençar la bomba. El comte hi era present, la va auxiliar i al final es van casar. La fisonomia de la comtessa podia corroborar la seva condició de cantat d'òpera, ja que tenia un bust prominent' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-30 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76604 | Esperits de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperits-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com la dels esperits de Bell-lloc. Segons aquesta creença 'a l'ermita de Sant Andreu el Far, a les tombes dels Bell-lloc, se senten cadenes el dia de Tots Sants' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-31 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76605 | Execucions als Tres Pins de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/execucions-als-tres-pins-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la creença que durant la guerra civil es realitzaren diferents execucions. A continuació transcrivim la informació recollida: 'La finca de Bell-lloc, i especialment la masia, per les seves dimensions i aïllament va ser considerada un refugi per a tots dos bàndols durant la Guerra Civil. La masia i l'església eren contínuament registrades, es van cremar tots els elements religiosos i la documentació. En diferents indrets de la finca, però especialment en un extrem (la zona de Tres Pins), es diu que hi va haver un lloc d'execucions durant la guerra. Al costat hi havia Can Pelegrí i la capella de Sant Salvador dels Prats (erigida el 1073 i enderrocada el 1897). Fent de fita termenal hi creixia un arbre centenaris, un pi de tres branques que sortien de la mateixa soca i que va ser abatut pel vent i les obres del gas de l'any 1963' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-32 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||
| 76606 | Fundació del castell pel personatge Gueribert Gueritard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-del-castell-pel-personatge-gueribert-gueritard | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com que el personatge de Gueribert Gueritard no es realment històric: 'Diuen alguns historiadors que buscar un origen comtal al fundador del Castell del Bell-lloc va ser una pràctica habitual del romanticisme quan es buscava un passat il·lustre de totes les cases feudals. El personatge Gueribert Guitard no està absolutament documentat. Els goigs que es cantaven a la festa de Sant Pere, patró de la capella, deien d'aquest llegendari vescomte: De humilitat altra prova Donà lo valent Guibert; Puix que patí fam i fred Ficat en molt trista cova' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-33 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76607 | Dansa de Bell-lloc o Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-bell-lloc-o-ball-pla | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Lligada amb el castell de Bell-lloc, trobem una dansa anomenada de Bell-lloc o Ball Pla. Aquesta és d'origen medieval, que és una variació del ball de l'Espolsada que es balla a Marata. La tradició diu que el comte treia a ballar la dona més jove i maca del terme de Bell-lloc, i el pagès més ric de la contrada feia el mateix amb la comtessa.</p> | 08181-34 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||
| 76608 | Refrany de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-roca | <p>PÀMIES, V. (2005): Refranyer temàtic. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre aquestes trobem el refrany següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'. S'ha d'esmentar que aquesta dita també deriva en una cançó.</p> | 08181-35 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76609 | Cançó popular de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-popular-de-la-roca | <p>VICIOSO MARTÍNEZ, E. (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>A La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre d'altres trobem la cançó següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. S'ha d'esmentar que aquesta cançó sembla ser que deriva del refrany: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'.</p> | 08181-36 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76610 | Llegenda de la fundació del convent de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fundacio-del-convent-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | <p>La història oral i escrita sobre fets paranormals de la Roca, recull diferents fets relacionats amb el convent de caputxins de la Torreta que presenten un contingut de caire miraculós. L'exemple més famós és el que va lligat amb la decisió del seu emplaçament abans de la construcció. Es va construir el convent en el lloc on els frares van trobar un pa enmig de la vegetació.</p> | 08181-37 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813. La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent. Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76611 | Origen del topònim de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-toponim-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | <p>Es creu que el nom d'un del barris de l'actual terme municipal de la Roca del Vallès, La Torreta, prové de l'existència d'una torre de guaita que hi havia a la zona i que s'identifica amb la desapareguda masia de Can Facundo. 'Pot refermar aquesta creença el que aquesta hipotètica torre, que donaria nom a la zona, estaria en línia recta entre la Torre de Pinós i la Torrassa de Palou' (CAMPOY 2006: 135).</p> | 08181-38 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813. La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent. Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 76612 | Festa de la Creu de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | <p>La festa tradicional de la Creu de la Torreta consisteix en una ofrena floral a la creu de terme que hi ha a la carretera que es troba al llindar amb el Municipi de Granollers. Aquesta es celebra, des de 1980, el primer cap de setmana de maig, és un desdoblament tradicional de la festa de l'Exaltació de la Sant Creu que es celebra tradicionalment el dia 3 de maig, i que a la Torreta es va escollir com a patrona. Cal esmentar que la festa que és organitzada per l' Ajuntament i Comissió de Festa de La Torreta.</p> | 08181-39 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>El barri de la Torreta va voler, des de l'any 1980, tenir una celebració festiva pròpia. Aprofitant el fet que a la carretera hi ha una creu de terme, la comissió que en aquell moment organitzava les festes, va proposar que es celebrés la festa de la Creu. La primera eucaristia fou dirigida per Mossèn Josep Monfort, rector de Sant Sadurní de la Roca, i a partir de 1982 fou celebrada per Mossèn Rodolf Puigdollers. S'ha d'esmentar que la creu on es celebra la festa es va situar a la Torreta l'any 1915 i es l'antiga creu de terme entre Granollers i Palou. Aquesta va ser resituada donat que en aquella època al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el Marqués de Sta. Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa. També s'ha de mencionar que en les tradicions cristianes hi havia litúrgicament dues festes de la Creu: -El 14 de setembre, festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que té el seu origen l'any 335 d. C amb la inauguració de la gran basílica de l'Anàstasi, on es troba el Calvari i el Sant Sepulcre (la tradició parla de la Invenció de la Santa Creu, és a dir, del Trobament de les restes de la creu de Crist per part de Sta. Helena, mare de l'emperador Constantí). És la festa de la Creu més antiga, nascuda a Orient. La litúrgia actual, després del Concili Vaticà II, conserva tan sols aquest celebració, ja que en el calendari actual s'han evitat les dobles celebracions. - El 3 de maig, anomenada també popularment festa de la Creu de maig. Era tradicional que els nens sortissin amb unes petites plataformes amb una creu, portades entre quatre o entre dos, pels carrers, cantant una cançoneta i demanant diners per a fer després un petit berenar o comprar-se alguns caramels. Les creus es guarnien amb flors. Algunes poblacions de Catalunya tenen la seva festa aquest dia. Era tradicional aquest dia beneir el terme municipal des de la creu de terme. La Catedral de Barcelona, per exemple, està dedicada a la Santa Creu.</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76612-foto-08181-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76612-foto-08181-39-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | S'ha d'esmenar que la creu va entrar a formar part de l'escut del barri. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76613 | Festa dels 3 Tombs (Sant Antoni Abad) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-3-tombs-sant-antoni-abad | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el tercer cap de setmana de febrer. Aquesta es duu a terme amb un cercavila itinerant pel nucli de la Roca del Vallès. Tradicionalment es realitza una processó que va acompanyada d'una desfilada amb els animal que es beneïren i on els carros que els acompanyen es guarneixen amb branques del bosc i flors. Aquesta festa també és coneguda com la festa dels 'Tres Tombs' per la particularitat de donar 3 voltes a l'església en aquesta particular processó. Actualment, encara que es conserven bona part de les tradicions que li donaren origen, la festa és un acte de record d'aquelles èpoques no tan llunyanes en què els animals eren el principal mitjà de transport i una eina de treball insubstituïble. Per últim cal esmentar que la festa està organitzada per l'entitat 'Amics dels Arriers' i pel propi Ajuntament de La Roca del Vallès.</p> | 08181-40 | La Roca del Vallés, 08430 | <p>La festa en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals, té els seus orígens als anys 70 del segle XX. Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76614 | Celebració del Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-corpus | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat de l'església Catòlica destinada a venerar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que es situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Es tracta d'una celebració d'origen medieval en la que es venera públicament el sagrament de l'eucaristia, la doctrina del cos sant de Crist. La festa va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que hom considera les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. En el cas de La Roca del Vallès, hi ha la tradició de realitzar unes catifes de flors que guarneixen els carrers del casc antic, especialment el carrer Major i el carrer de Dalt. Cal esmentar que la festa s'organitza gràcies a la Comissió de Festa Casc Antic amb el suport de l'Ajuntament.</p> | 08181-41 | Carrer de Dalt i carrer Major, 08430 | <p>El Corpus és una festivitat catòlica que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar l'eucaristia i que històricament es remunta a època medieval. La festa fou impulsa per la pietat popular i per santa Juliana de Lieja (1193-1255), encara que oficialment no fou establerta fins el 1264 per Urbà IV i universalitzada per Joan XXII el 1316 que es quan arrela als Països Catalans. Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d'una participació popular molt considerable.</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76615 | Pessebres vivents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-vivents | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>El pessebre vivent correspon a la representació del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, a través de personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic amb interès arquitectònic o un indret orogràficament espectacular i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques. En el cas de la Roca del Vallès es celebren no un sinó tres, disposats a diferents llocs del municipi: -Al CEIP La Torreta i entorn de Can Tàpies organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del pessebre Vivent de La Torreta. -Al Casc antic, organitzat vers el 26 de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del Pessebre Vivent de La Roca -A l'Horta de La Rectoria de santa Agnès, organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i l'Agrupació Pessebrista de la Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 08181-42 | La Roca del Vallès, 08430 | <p>A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, i segons algunes fonts es creu que ja Sant Francesc d'Assis organitzà vers el 1233 el primer pessebre vivent a Rieti, Itàlia. Encara així no van començar a tenir rellevància fins a la meitat del segle XX, on el primer que es torna a documentar correspon al Pessebre Vivent d'Engordany, iniciat l'any 1956 a Engordany (Andorra) per Esteve Albert i Corp. A Catalunya es tenen notícies ja de l'any 1959 quan es realitzà el pessebre vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà).</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76616 | Gegants de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-roca | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. LAGLERA, A. [et al.] (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Barcelona.</p> | XX | <p>Els gegants són, des del punt de vista del folklore, unes figures de grans dimensions que representen nobles, reis o personatges amb indumentària tradicional que, al costat dels capgrossos, surten a ballar a les festes majors de molts pobles dels Països Catalans durant els cercaviles. En el cas de La Roca del Vallès, la tradició gegantera com element folklore i signe de identitat del poble hi és present gràcies a la Colla Gegantera que fou fundada el 1989 i és formada, primàriament per una digna dama i un fort guerrer: L'Emma i l'Odó. Odó és un fort i corpulent guerrer barbut. Porta un casc amb un petit cap d'àliga al centre i dues ales verticals al costat, d'on li surt una malla que li cobreix el coll. Vesteix de vermell amb un escut al pit amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi que s'inspira en el de l'església parroquial. Va cenyit amb un cinturó i cobert amb una capa marró i va armat amb una espasa a una mà i una pavesina amb un escut a l'altra. Aquest gegant té un pes de 60 kg i una alçada de 4,05 m i és fabricat amb fibra de vidre. Emma és una noble dama rossa elegant i senzilla. Vesteix de blau amb una capa grana i llueix un collaret d'orna i sosté un pom de flors. Presenta un pes de 60 kg i una alçada de 3,95 m i també és fabricat amb fibra de vidre. Tots dos foren construïts el Sr. Antoni Mujal Els gegants van ser presentats en públic el 9 de setembre de 1989, durant les festes majors els gegants van ser presentats en públic juntament amb quatre capgrossos: el frare rialler, la dama coqueta, el trobador engrescat, i la vella xerrameca. Anys més tard es varen construir més capgrossos (la princesa, el príncep, l'orellut i la iaia) a càrrec del Sr. Pipo Llobet i posteriorment un gegantó de nom Jofre, que ruixa a la gent amb aigua de la seva boca i que fou creat ver el 1996 pel Sr. Antoni Mujal. Cal mencionar que vers el 1994 aquests dos gegants escenificaren la seva cerimònia nupcial i que els seu afany de veure món els ha portat a llocs d'arreu del país i fins i tot als Països Baixos, on marxaren per celebrar el 25é aniversari del la creació de l'associació gegantera 'Gigantius de Maastricht' (1969-1994).</p> | 08181-43 | La Roca del Vallès, 08430 | <p>L'origen del Gegants es remunta a la Baixa edat mitjana quan, en les 'festes cortesanes de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus potser per accentuar-ne el relleu. Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1424, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval. Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals. Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX. El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya' (VIQUIPÈDIA n.d).</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que la llegenda del Gegant de la Roca està lligada amb aquests personatges. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76617 | Festa de la Prehistòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-prehistoria | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festa de la prehistòria. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. TANIT S. L (n.d): Inici. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La festa de la prehistòria es realitza a La Verneda de la Font de La Salut on es recrea un poblat prehistòric i una sèrie de tallers dirigits a nens de totes les edats i també a un públic adult on es recrearà la vida quotidiana d'un poblat prehistòric on es faran diferents tallers: Cacera, joieria prehistòrica, la transformació del blat a la farina, cistells, etc. Durant la festa també es realitzen visites guiades a la Ruta Prehistòrica.</p> | 08181-44 | La Verneda de la Font de La Salut, 08430 | <p>La festa de la prehistòria es celebra a La Roca del Vallès el 20 de juny i es realitza des del any 2010 quan fou creada per Tanit, didàctica i difusió cultural S.L. i organitzada juntament amb l'Ajuntament de la Roca del Vallès.</p> | 41.5914300,2.3201800 | 443340 | 4604638 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76617-foto-08181-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76617-foto-08181-44-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Tanit és una empresa de gestió del patrimoni formada per arqueòlegs, historiadors i antropòlegs. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76618 | Aplec de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-malanyanes | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El segon cap de setmana de maig, a l'Horta de Santa Agnès de Malanyanes, es celebra un aplec davant de l'església del mateix nom. Durant els últims anys s'han fet dinars populars acompanyats d'alguna activitat d'animació. Cal mencionar que la festa l'organitza l'Ajuntament conjuntament amb la Comissió de Festes de Santa Agnès.</p> | 08181-45 | Horta de la Rectoria (Santa Agnès de Malanyanes), 08430 | 41.6051800,2.3541300 | 446181 | 4606143 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||
| 76619 | Escut animalístic a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-animalistic-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta d'un escut situat al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de llevant és l'únic de caire animalístic de l'element. Tot i que l'escut està un xic degradat s'observa un ocell de perfil. A mode d'hipòtesi, l'au es pot identificar o bé amb un colom o bé amb una gralla, aquesta última relacionada amb l'escut de Granollers, de la mateixa manera que els escuts quadribarrats presents en el sòcol també. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-46 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76619-foto-08181-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 76620 | Escuts de Catalunya a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-catalunya-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta de dos escuts situats al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de migdia i el de tramuntana es corresponen amb l'escut de Catalunya. El de migdia està més ben conservat que l'altre. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió potser coronat. No es descarta, tot i que a mode d'hipòtesi, que aquests elements facin referència a l'escut de Granollers (cal tenir en compte que el quart escut present al sòcol representa un ocell, el qual podria fer referència a la gralla de l'escut de Granollers). Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-47 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 76621 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-1 | <p>DE JUAN, X. (2004): Guia del Parc de la Serralada Litoral, EIN La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Pòrtic Guies, Barcelona. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | XX | <p>El Parc Serralada Litoral es localitza entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès, formant part del sector central de la cadena Litoral o de Marina que està entre el Besòs i la riera d'Argentona. El PEIN comprèn una superfície de 4.710 ha que ocupa una estreta franja allargada que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa, que s'orienta de SO a NE i s'estén des del massís del Garraf al de les Gavarres de forma paral·lela al traçat de la costa mediterrània. L'àmbit de l'espai comprèn territoris dels següents termes municipals: Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. Es caracteritza per presentar altituds moderades que mai sobrepassen els 800 metres, i una vegetació representada per un complex mosaic de comunitats que es barregen (alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus i erms, …). Els límits del PEIN dibuixen un territori més aviat allargat i estret amb formes retallades i prou irregulars. Pel que respecta als límits territorials del Parc de la Serralada Litoral que afecten al terme Municipal de la Roca són els que es marquen el PEIN que a continuació detallem: 'Des del contacte del terme municipal amb la urbanització de Ruscalleda (localitzada a Vilanova del Vallès), el límit es dirigeix a l'oest coincidint amb el terme municipal durant uns 650 m. Remunta en direcció nord-est la carena localitzada sobre els boscos de can Gol i can Solei, fins confluir amb una pista que segueix a l'est. En arribar a la carena que descendeix en direcció nord la segueix, i travessa la carretera BV-5106. Ara el límit segueix la carretera cap al nord pel seu marge dret fins trobar el torrent de can Verdaguer. Abandona la carretera i remunta la carena que porta al turó Gros. Continua, sempre per la carena i en direcció nord-est. Abandona la carena, passa per la replana de can Planas més orientat a l'est i descendeix fins trobar la carretera C-1415, davant la cruïlla de can Companys de Dalt. Puja per la carretera durant uns 100 m, l'exclou en aquest tram, i la travessa en direcció est, envolta l'àrea qualificada com a 15 - Sòl no urbanitzable lliure permanent- en el planejament general municipal. Ascendeix en direcció nord-est fins al turó identificat per la seva cota de 296,64 m. A continuació, descendeix al nord-oest fins trobar la pista que envolta el turó localitzat al nord de can Toio. Segueix aquesta pista per la dreta durant uns 200 m. L'abandona i es dirigeix en línia recta i en direcció nord-est a la carena que delimita per la dreta la vall del torrent que desemboca al torrent de la font del Bosc per ca l'Amat. Segueix la carena fins a confluir amb una pista que comunica amb el vial d'accés a la urbanització Sant Carles. Ara segueix la pista pel seu marge dret fins trobar el sòl urbà corresponent a la urbanització esmentada. Segueix en direcció sud el límit dels terrenys classificats com a urbans fins al punt on conflueixen els termes municipals de Dosrius, Argentona i la Roca del Vallès' (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, 2004). Aquests límits expressat en mesures ens diuen que al terme municipal de La Roca del Vallès pertanyen 712 ha de les 4710 ha totals que presenta el PEIN, representant un 15% del total d'aquest. Així mateix cal mencionar que la superfície del terme és de 3635 ha, sent el més gran de tots el termes municipals que estan adscrits al PEIN tenint un 19,6% del seu territori dintre de l'espai d'interès natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08181-48 | La Roca de Vallès, 08430 | <p>El Parc Serralada Litoral comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) aprovat per la Generalitat de Catalunya el 14 de desembre de 1992 (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN és un pla territorial sectorial que delimita un total de 144 espais naturals d'elevat interès a tot Catalunya que suposen el 20% de la superfície del país. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs va ser aprovat per acord del Govern el 25 de maig de 2004 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 4154 de 15 de juny de 2004. L'objecte del Pla especial és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, així com l'establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge, d'acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial.</p> | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||
| 76622 | Alzina de ca l'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-largent | <p>AGRO'90, S. L. (n.d.): Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | <p>Nom en català: Alzina Nom científic: Qercus ilex Diàmetre base (cm): 106 Diàmetre 1,30m (cm): 88 Alçada (m): 6 Diàmetre màxim de capçada (m): 19,6 El terme municipal de La Roca del Vallès disposa d'un catàleg d'arbres realitzat per l'Empresa Agro'90 S.L amb objectiu d'identificar, censar i caracteritzar aquells arbres que per diferents motius poden considerar-se excepcionals dins del municipi. Aquest cens neix també amb té la intenció de protegir aquests elements i per, tanmateix, donar-los a conèixer entre la població del lloc. Per realitzar aquestes fitxes s'han catalogat un total de 67 arbres i que s'han triat seguint els següents criteris: excepcionalitat, mida (diàmetre de tronc, alçada), valors ecològics, paisatgístics i de biodiversitat i per últim el valor social que representen. Cadascun té una fitxa pròpia en la que es contempla les següents dades: espècie, localització, caracterització, l'estat de conservació i els trets més destacables, acompanyats per una fotografia i situats tots en diferents mapes. Pel que respecte als arbres catalogats podem agrupar-los en dos grups: coníferes (20 arbres) i planifolis (39 arbres). Els planifolis son espècies arbòries o arbustives que tenen fulles planes ben desenvolupades, contràriament al que succeeix amb les coníferes que tenen fulles en forma d'agulles. Dintre de les coníferes trobem les següents espècies d'arbres: -Cedre (Cedrus sp.): 4 arbres. -Pinyer (Pinus pinea): 15 arbres. -Pinastre (Pinus pinaster): 2 arbres. -Xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa):2 arbres. -Pi Blanc (Pinus halepensis): 2 arbres. -Pi Insigne (Pinus radiata): 2 arbres. Dintre dels planifolis trobem les següents espècies d'arbres: -Alzina (Quercus ilex): 9 arbres. -Perer (Pyrus communis):1 arbre. -Eucaliptus (Eucalyptus globulus): 2 arbres. -Lledoner (Celtis australis): 6 arbres. -Roure (Quercus humilis): 8 arbres. -Llentiscle (Pistacia lentiscus): 1 arbre. -Figuera (Ficus carica): 1 arbre. -Surera (Quercus suber): 1 arbre. -Pollancre (Populus nigra): 2 arbres. -Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia): 2 arbres. -Plataner (Platanus x hispanica): 1 arbre. -Til·ler de fulla petita (Tilia cordata): 1 arbre. -Desmai (Salix babylonica): 2 arbres. - Robínia (Robinia pseudoacacia): 1 arbre. - Til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos): 1 arbre.</p> | 08181-49 | 41.5715500,2.3389100 | 444884 | 4602419 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A1. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||||
| 76623 | Perer de can Pep Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perer-de-can-pep-ros | <p>Nom en català: Perer Nom científic: Pyrus communis Diàmetre base (cm): 67 Diàmetre 1,30m (cm): 75 Alçada (m): 7 Diàmetre màxim de capçada (m): 9,5</p> | 08181-50 | 41.5916800,2.3336300 | 444461 | 4604657 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A2. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/